Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
60173 Corredor Verd can Tapis https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-verd-can-tapis <p>SIMÓ, J.(2000a) Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> <p>Espai boscós semi-urbanitzat a la zona de can Tapis. Les zones filtre són espais que, tot i no ser espais lliures, formen part d'un connector ecològic i tenen una gran importància per les seves clares potencialitats connectores. Són espais residencials de baixa densitat, semiforestals, d'orografia accidentada i creuats per nombrosos torrents i torrenteres, característiques que els hi permeten garantir una certa permeabilitat ecològica al seu través, i que per tant, els qualifiquen com a espais integrants d'un connector ecològic. En el cas de Rubí les zones filtre coincideixen amb les urbanitzacions que hi ha a ponent de la Riera: Els Avets, La Perla del Vallès, Can Serrafossà, Can Ximelis, les valls de Can Bosc - Sant Muç, Can Mir, Castellnou, Can Barceló, Vallès Park i Can Solà.</p> 08184-100 Al NO del terme, 08191-RUBÍ <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> 41.4937600,2.0311300 419127 4594025 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60173-foto-08184-100-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-10-13 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60175 Jaciment de la Torre Montserrat Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-torre-montserrat-viver <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano.</p> Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. <p>Per informació escrita se sap de l'aparició d'uns enterraments amb abundants trossos de teula romana i ceràmica de la mateixa època. En Joan Roura va poder excavar dues sepultures. En una d'elles va aparèixer un esquelet sencer amb una moneda del segle I aC als seus peus (BEL, 1996).</p> 08184-102 C/ Torres Oriol, 08191-RUBÍ <p>Les troballes van sortir el 1925, al fer-se els fonaments de la torre de Montserrat Viver, al carrer de Torres Oriol (antic camí de Sant Cugat) pel constructor Eduard Cortina, segons una notícia a la premsa de l'època.</p> 41.4898900,2.0378100 419680 4593589 08184 Rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60175-foto-08184-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60175-foto-08184-102-2.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial Inexistent 2022-10-13 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 83|80 1754 1.4 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60179 Jaciment de can Pi de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pi-de-la-serra <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí P.R.C. (1984b) 'Coses d'abans (8)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 37, Rubí.</p> Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. <p>Jaciment romà (BENCOMO et alií, 1986: 44). Han aparegut ceràmica comuna, tegula i restes de paviment, tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49) destacant-se d'entre ells un fragment d'àmfora africana probablement baiximperial, així com fragments de TS Africana A (JÀRREGA, 1988).</p> 08184-106 Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ <p>Probablement aquest és el lloc que es descriu a l'any 1925 al fer-se una excursió per aquella contrada: 'es troba a la vinya de la família Mumany (cul d'or). Apareixen totxos gruixuts, tegules, dollia, picadís, peces de teler, llànties de terrissa, etc..... Es recullen algunes pel Museu ' (P.R.C., 1984).</p> 41.4988200,1.9958600 416190 4594620 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60179-foto-08184-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60179-foto-08184-106-2.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu Inexistent 2022-10-13 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 83|80 1754 1.4 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60182 Jaciment de can Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-bosc <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984a) 'Coses d'abans (6)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 35, Rubí. VILALTA, Jordi (1985b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 18, p. 46-52. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> III aC - V Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. <p>Jaciment arqueològic localitzat als voltants de la masia de can Bosc, avui zona urbanitzada. Es desconeix la seva situació exacta, ja que tan sols apareix material ceràmic superficial. Per les rodalies, encara que sense referència precisa del lloc d'aparició de la troballa, es localitzà un cap de Bacus (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999). Hi ha ceràmica romana comuna, tegulae, terra sigillata, àmfora i dollia. Es tracta d'una possible vil·la romana i hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). El cap de Bacus està fet amb pedra de tipus 'giallo antico', procedent de Xemtou al Nord d'Àfrica (ÁLVAREZ, MAYER, 1982).</p> 08184-109 Al nord de la masia, 08191-RUBÍ <p>Existeix una descripció que parla d'una excursió de l'any 1925 on es diu 'seguint pel camí d'Ullastrell, fins molt a la vora de can Bosc, a la carena de la vinya que havia estat del meu avi, Vicenç Cortina i Roig 'el manxa de Ximelis', on feia un temps el meu pare i jo ja hi havíem excavat una sepultura i, encara hi trobem restes de ceràmica i teules' (P.R.C., 1984a). F. Margenat va recollir material que es troba dipositat al Museu de Rubí (MORO, 1990).</p> 41.5105700,2.0054700 417007 4595915 08184 Rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60182-foto-08184-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60182-foto-08184-109-2.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial Inexistent 2022-10-13 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 81|83|80 1754 1.4 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60183 Jaciment de cal Ximelis https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-ximelis <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984a) 'Coses d'abans (6)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 35, Rubí.</p> Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. <p>Jaciment romà situat a uns 100 metres darrera la masia, en una zona agrícola. S'ha localitzat en superfície material ceràmic de tegula, dollia (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; MORO, 1990) ceràmica comuna i restes de paviment. Podria ser una possible vil·la. Hi ha referències de l'aparició de motlles d'agulles. Els materials són al Museu de Rubí.(BENCOMO et alií, 1986: 44). S'han trobat fragments ceràmics de terra sigillata gallica, africana A, africana D2 (segona meitat s. V-VII) i grisa medieval (JÀRREGA, 1988).</p> 08184-110 Camí d'Ullastrell, 08191-RUBÍ <p>L'any 1925 ja es coneixia el jaciment, el qual es considerava de poca importància (P.R.C., 1984a).</p> 41.4973100,2.0109500 417447 4594438 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60183-foto-08184-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60183-foto-08184-110-2.jpg Inexistent Romà|Medieval|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu Inexistent 2022-10-13 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 83|85|80 1754 1.4 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60185 Torrent de can Tallafigueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-tallafigueres <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. <p>Afluent de la riera de Rubí, a la que desguassa pel seu costat dret, al quadrant SO del terme municipal. Es tracta d'un torrent, fortament encaixat, en el substrat terciari. La vall del torrent està coberta per una capa vegetal boscosa de pins, encara que també hi ha punts fortament degradats, com, per exemple, en un abocador. D'altra banda, en un sub-afluent es trobava la font de can Sucarrats, colgada per una màquina excavadora en el moment de fer la visita al lloc.</p> 08184-112 Al SO del terme, 08191-RUBÍ 41.4780100,2.0150600 417766 4592291 08184 Rubí Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60185-foto-08184-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60185-foto-08184-112-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60186 Jaciment de can Feliu https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-feliu <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya FARRÉ I OLIVÉ, Eduard (1991) 'Notes sobre rellotges de sol al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 134-135. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc; MORO, Antonio (1981) 'Donació d'un rellotge de sol romà' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 2, pp. 13-19, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> I aC-III Els rebaixos van destruir les restes visibles que es trobaven als solars, per la qual cosa, el jaciment pot haver desaparegut totalment (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. <p>Jaciment romà localitzat dins les terres veïnes a la masia de can Feliu (BENCOMO et alií, 1986: 44). En moments diferents, i com testimoni material de l'ocupació antiga d'aquest lloc, concretament varen aparèixer restes d'interès arqueològic a les cases número 7 i 8 i al mig del carrer. Com a restes estructurals, cal considerar l'aparició d'un paviment de picadís d''opus signinum' d'una extensió d'uns 2'5 metres quadrats aproximadament, al número 8, i al número 7. Aquest paviment anava associat amb restes de ceràmica romana, un dollium amb marca de terrissaire (MORO, 1990) i ceràmica sudgallica (MARGENAT, MORO, 1981), restes que van ser recollits pels Srs. R. Masdeu i J. Saladrigas i un rellotge de sol romà fet de gres de Montjuïc (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). És de color gris-blanc, amb onze línies horàries tallades per tres semicercles, que conserven la motllura en canal amb la perforació central rectangular per col·locar-hi el 'gnomon'. És de factura molt acurada presentant els arcs dels solsticis i la línia dels equinoccis, a més de les línies horàries (FARRÉ, 1991). Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49).</p> 08184-113 C/ Verge de Montserrat, 7-8 (Urbanització de can Feliu), 08191-RUBÍ <p>L'any 1972 el Sr. P. Roura i F. Margenat van recollir, en terres de la finca de can Feliu, un rellotge de sol romà (MARGENAT, MORO, 1981). Amb motiu d'un rebaix de terres per arranjar el carrer de la Verge de Montserrat, 'a uns 100 metres de can Tapis (sic)' (el més probable és que es refereixi a can Feliu) (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) es van trobar la resta dels materials..</p> 41.5060200,2.0111300 417473 4595405 08184 Rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60186-foto-08184-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60186-foto-08184-113-2.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 83|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60187 Jaciment de can Xercavins https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-xercavins <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MAYER, M. (1982b) 'Sobre el banc amb inscripció del Museu de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 125-128. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984a) 'Coses d'abans (6)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 35, Rubí. Informació oral J. Xercavins i F. Margenat.</p> La zona on s'observen el conjunt d'estructures, que ocupen el marge sud del torrent està protegida per abundant vegetació. La part superior està constantment afectada per les roturacions del conreu (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. <p>A la banda N del torrent, prop de la casa i el curs d'aigua, es distingeixen un seguit d'estructures arquitectòniques, una d'elles amb contraforts. Al terreny conreat, sobre les estructures assenyalades i en suau pendent es recull gran quantitat de material ceràmic, destacant-se restes d'una llantia i fragments de terra sigillata clara, entre ells un d'estampada (MORO, 1990) També s'han trobat: fragments d' 'opus testaceum' i fragments de 'dollia' (RUFÉ, 1984a; 1997a). Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). Existeix una inscripció procedent de can Xercavins i dipositada al Museu de Rubí. Es tracta d'un fragment de banc de pedra, amb restes de motllura a la cara inferior, a la part davantera del seient, mentre que la superior aniria adossada. La lletra és una bella capital quadrada elegant. Apareix el nom del personatge en nominatiu (L. FVRIVS) pot tractar-se de la menció tant al dedicant com a l'homenatjat. Podria correspondre a finals del segle I dC (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). Està fet en pedra de santa Tecla (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). Només hi ha dues peces més a tot Catalunya: a Badalona i a Terrassa. Pot pertànyer o a un monument funerari o bé a un edifici d'us públic, com unes termes (MAYER, 1982b). De tota manera, sembla difícil d'assegurar la seva funcionalitat donada la manca d'informació complementària. D'altra banda, també pot pertànyer a un edifici tipus 'mansio', amb la qual cosa es tractaria d'un edifici públic sense que hi hagués estatut urbà.</p> 08184-114 Torrentó de can Xercavins, 08191-RUBÍ <p>L'any 1925 ja es coneixia el jaciment i hi havia un forn a la 'vinya del Teies' (P.R.C., 1984a) El senyors Roura i Xercavins van realitzar sondeigs que han permès de recuperar materials i posar al descobert les estructures. F. Margenat i P. Bel van recollir l'any 1975 diversos materials de caire arqueològic (MORO, 1990).</p> 41.4948900,2.0194100 418150 4594161 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60187-foto-08184-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60187-foto-08184-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60187-foto-08184-114-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 83|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60189 Torre de les Martines / Creu de Conill https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-martines-creu-de-conill <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1986a) 'Estudi documental per la reconstrucció de la Laietània de l'Imperi romà (primera part)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 21, p. 120-145. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1992) 'Noticiari de l'any 1991'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 35, p. 189-191. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació oral X. Arís.</p> Si hi havia construccions annexes poden haver estat destruïdes en part per les ampliacions del camí. Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. <p>Restes constructives, de planta circular, que s'interpreten com a una torre. La construcció està feta amb pedres cimentades amb morter i presenta un diàmetre aproximat de 9 metres. Els murs tenen un gruix de 90 cm conservada a uns 50 cm d'alçada. Es troba al costat del camí de les Martines, al marge N, als límits del terme de Rubí amb Terrassa, prop de la cruïlla amb el camí de Sant Muç. Actualment presenta una fragmentació al costat del camí produïda per l'ampliació del vial. A uns 50 metres al NO es troben fragments de ceràmica romana en superfície (MORO, 1990) -ceràmica comuna, tegula, dollia que es van dipositar al Museu de Rubí. (MARGENAT, 1986a; BENCOMO et alií, 1986: 44) i al Museu de Terrassa (MORO, 1990). L'any 1991 es va procedir a 'excavació arqueològica de la construcció que no va permetre aclarir masses aspectes de la seva funcionalitat i cronologia. En qualsevol cas, l'observació del sistema constructiu i la presència de documents que citen la torre -puig de Castrella (MORO, 1990)- permet suposar que es tractaria d'una construcció medieval (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999). F. Margenat va recollir ceràmica d'esclovia ou (informació oral del Sr. X. Arís a la Taula de Patrimoni de Rubí i del Sr. F. Margenat), així com també s'havia trobat fa anys ceràmica campaniana, fragments de dollia i àmfora, tegula, sigillata i restes de vidre (MARGENAT, 1988a). Al centre de la torre es trobava una petita fossa rectangular que contenia cendres i alguns bocins de ceràmica de parets primes d'època romana, de tota manera, es pensa que la torre seria medieval i relacionada amb la defensa de la línia del Llobregat (VILALTA, 1992).</p> 08184-116 Camí de les Martines, 08191-RUBÍ <p>Sembla que el nom antic del lloc era Puig de Viastrella (MARGENAT, 1988a). Es van realitzar excavacions arqueològiques l'any 1991 dirigides per Carme Subiranas i Freixes amb la col·laboració del GCMR.</p> 41.5317200,2.0165000 417954 4598253 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60189-foto-08184-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60189-foto-08184-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60189-foto-08184-116-3.jpg Inexistent Romà|Medieval|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 83|85|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60190 Jaciment de can Ramoneda https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-ramoneda <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1986a) 'La ceràmica campaniana al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 20, p. 84-110. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> I aC - I Els fonaments de parets localitzats es troben afectats per l'acció del pas constant de vehicles (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. <p>Continuant el camí que voreja el mas de can Ramoneda cap a l'Oest i a uns 200 metres de la masia, en passar un petit torrent, en una terrassa artificial, per a realitzar tasques de conreu i en el marge de la següent terrassa es varen trobar rodes de molí i material ceràmic d'època romana republicana i imperial. Abans d'arribar a aquesta terrassa, a ras de terra apareix un angle d'una edificació feta amb còdols amb morter que hom relaciona amb les restes ceràmiques (MORO, 1990), d'altra banda, les restes de paret travessen el camí actual. Apareix ceràmica campaniana, terra sigillata, ceràmica comuna, dollia i fragments de molí (60 x 32 cm) , tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). La ceràmica campaniana és A tardana i B, datables tots la primera meitat del segle I aC (VILALTA, 1986a).</p> 08184-117 Camí de can Ramoneda, 08191-RUBÍ <p>El jaciment va ser descobert per F. Margenat i P. Roure que van recollir dues rodes de molí el 1972 quan es feien uns rebaixos (MORO, 1990).</p> 41.5043100,2.0225200 418422 4595204 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60190-foto-08184-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60190-foto-08184-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60190-foto-08184-117-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 83|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60191 Aflorament fossilífer de can Serrafossar https://patrimonicultural.diba.cat/element/aflorament-fossilifer-de-can-serrafossar <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. <p>Al costat del camí que mena des de les urbanitzacions fins a can Serrafossar, en el moment en que comença a baixar per a salvar el desnivell del torrent Fondo, a la riba contrària a la masia, es pot observar en el tall que existeixen restes fossilíferes en un estrat d'uns 50 cm de gruix. La matriu on es troben consisteix en gresos groguencs terciaris i els fòssils visibles consisteixen en restes de petxines.</p> 08184-118 Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ 41.4927900,2.0065800 417077 4593940 08184 Rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60191-foto-08184-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60191-foto-08184-118-3.jpg Inexistent Neògen Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 125 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60192 Jaciment de can Pòlit https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-polit <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. FOLCH SOLER, Joaquim (1993) 'Can Pòlit, Rubí' Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya. Època romana, antiguitat tardana, pàg. 275, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. (Informació oral i localització del jaciment pel Sr. Francesc Margenat).</p> I-III Després de l'excavació, les restes foren enterrades una altra vegada per protegir-les, després de la instal·lació d'una canonada d'aigua al voltant de la cisterna (FOLCH, 1993). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. <p>El paratge de can Pòlit es troba prop del límit del terme de Rubí amb el de les Fonts. En el sondeig efectuat el 1986 per J. Folch va aparèixer una cisterna romana, excavada a les argiles del substrat. Els murs eren construïts amb còdols lligats amb morter de calç i presentaven un recobriment impermeabilitzador. El paviment era d''opus signinum', mancant-li el cordó en secció de quart de cercle típic dels dipòsits per a líquids. En el sondeig només es va excavar un angle, però com que es podien veure els murs en superfície s'ha pogut deduir que les dimensions eren de 17'20 x 4'60 metres. La cisterna fou amortitzada a mitjan s. III. No s'ha pogut determinar la data de fundació, però els materials més antics que apareixen al rebliment es poden datar cap a la meitat del segle I dC. A uns 300 metres de les restes romanes de can Pòlit, a l'E, i localitzat e un marge del terreny, on una peça de terra sobresurt, hi ha una construcció degradada, formada per uns petits carreus (25 x 12 cm) disposats al marge amb una planta aproximadament circular. A l'espai que encercla es pot observar còdols -potser corresponents a l'estructura aixecada- (MORO, 1990). (Informació oral i localització del jaciment pel Sr. Francesc Margenat).</p> 08184-119 Camí rural per can Pòlit, 08191-RUBÍ <p>El jaciment va ser localitzat pel Sr. F. Margenat (MORO, 1990). Feia anys s'hi havia recollit dollia, conservant-se materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). L'octubre de 1986 el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya hi va efectuar una intervenció d'urgència, quan el senyor F. Margenat va avisar del perill que corria el jaciment per causa de la instal·lació d'una canonada d'aigua seguint el camí que travessa el paratge de can Pòlit (FOLCH, 1993).</p> 41.5097500,2.0290200 418971 4595802 08184 Rubí Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60192-foto-08184-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60192-foto-08184-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60192-foto-08184-119-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 83|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60194 Jaciment Casetes Sedó / Ca n'Alzamora https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-casetes-sedo-ca-nalzamora <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1991) 'Terra sigillata al Museu de Rubí II: Les produccions itàliques'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 129-133. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986d) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 23, p. 204-209. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1991) 'Noticiari de les activitats desenvolupades l'any 1990'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 157-159. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> IIIaC - V Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. <p>Al construir-se les anomenades casetes de can Sedó als terrenys de l'antiga finca de Ca n'Alzamora, i en concret al fer-se el rebaix del terreny fins al mateix carrer, varen aparèixer estructures d'època romana junt amb quantitat de material ceràmic, conservat al Museu de Rubí (MORO, 1990; CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999): terra sigillata i ceràmica comuna, que han fet pensar en la possibilitat de que es tractés d'una vil·la romana (BENCOMO et alií, 1986: 49). El 1986 F. Margenat va trobar fragments de ceràmica i escòria de forn (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) que fa pensar en l'existència d'un centre productor d'àmfores i altres terrisses (VILALTA, 1986d). Destaquen ceràmiques de tipus lucente (Lamb. 2 / 37, TSACT Hayes 72 TSAD1 Lamb 9b (JÀRREGA, 1988). S'ha distingit també terra sigillata itàlica (RIBAGORDA, 1991).</p> 08184-121 Carrer Sedó, 08191-RUBÍ <p>Descobert per J. Serra i Roselló quant es van construir les casetes. Prospectat el 1986 per F. Margenat (VILALTA, 1986d).</p> 41.4791400,2.0380400 419686 4592395 08184 Rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60194-foto-08184-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60194-foto-08184-121-2.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 83|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60196 Torrent de la Verneda https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-verneda <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001) Informació oral F. Margenat (abril 2001)</p> Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. <p>Afluent de la riera de Rubí, pel seu costat dret. Es tracta d'un torrent de curs relativament curt., el qual es desenvolupa en sentit NO - SE, desembocant prop de la fàbrica de la Llana. El torrent s'encaixa uns quatre o cinc metres de profunditat en les argiles quaternàries que formen el substrat del lloc, amb parets molt verticals, la qual cosa dona lloc a la presència d'alzines i altres arbres en un espai de gran frondositat. Es pot observar, al menys, una barraca de feixa a la seva vora.</p> 08184-123 Al N del terme municipal, 08191-RUBÍ 41.5096600,2.0299900 419052 4595791 08184 Rubí Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60196-foto-08184-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60196-foto-08184-123-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60203 Pineda de can Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-bosc <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. <p>A la zona Oest del nucli urbà de Rubí, es troba una zona boscosa, poblada bàsicament de pins, i emmarcada dins d'urbanitzacions semi-intensives. Es tracta d'un bosc relativament antic, el qual comença a estar ben format, amb la presència d'altres espècies en els llocs que han quedat lliures i, especialment, al fons de torrents i torrentons. De tota manera, l'existència de les cases fa que hi hagi gran quantitat d'espècies autòctones.</p> 08184-131 A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> 41.5145700,2.0072700 417162 4596357 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60203-foto-08184-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60203-foto-08184-131-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60204 Cal Moreno https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moreno <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ZAMORA, F. de (1784) Diario de los viajes hechos en Catalunya. Reedició. Barcelona: Curial</p> XVIII-XIX Presenta una restauració molt acurada, responent a un tipus constructiu del que pot considerar-se un bon representant a Rubí, així i tot, la renovació de les construccions que hi fan mitgera, ha trencat el sentit unitari de lo que seria un conjunt arquitectònic del carrer. <p>Es tracta d'un tipus de construcció popular d'habitatge unifamiliar urbà molt tradicional en Rubí. Es un edifici entre mitgeres, de planta baixa i un pis, amb una finestra al pis i a la planta baixa. La porta forana presenta brancals de pedra i llinda amb arc escarser monolític i dona a un petit vestíbul on es troba la porta principal d'accés a la vivenda. La coberta es a una aigua i de teula àrab, presentant el ràfec-canalera amb tortugues. La façana es troba arrebossada i pintada en color groc clar.</p> 08184-132 C/ Sant Cugat, 14, 08191-RUBÍ <p>Es troba a un carrer que va conèixer el seu floriment durant el segle XVIII-XIX. El darrer terç del XVIII es produeix una acceleració constructiva testimoniada per Francisco de Zamora el 1789 (GARCÍA,1996) El carrer pertanyia al terme de Sant Cugat, fins que a finals del segle XIX va ser agregat al municipi de Rubí.</p> 41.4895400,2.0314900 419152 4593556 08184 Rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60204-foto-08184-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60204-foto-08184-132-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60207 Camí de can Riquer / Camí Reial https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-riquer-cami-reial <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> <p>Camí de terra que segueix l'esquena d'ase que forma la carena de la serra de l'Oleguera o can Riquer. Discorre en sentit N - S amb una lleugera tendència en sentit O-E. Circula entre el límit del terme municipal i la zona propera a Castellbisbal, presentant un traçat molt rectilini al llarg de tot el tram conservat.</p> 08184-143 A l'O del terme municipal, 08191-RUBÍ 41.4919200,1.9910000 415775 4593859 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60207-foto-08184-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60207-foto-08184-143-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60209 Camí de Sant Muç https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-muc <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> Ha estat asfaltat <p>Camí que porta des del nucli urbà de Rubí fins a l'ermita de Sant Muç. Discorre per sota el pont de can Claverí, arriba fins a can Ramoneda i finalment passa fins arribar al darrera de l'ermita. El seu traçat, tot i que essent de ferradura, ha estat cobert per asfalt, encara que sense rectificar la seva traça.</p> 08184-145 A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ 41.5075800,2.0236600 418521 4595566 08184 Rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60209-foto-08184-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60209-foto-08184-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60209-foto-08184-145-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 119|98 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60210 Cava Arís Casanoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/cava-aris-casanoves <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (inèdit). 1998. Llistat de patrimoni industrial al confirmar, Document mecanografiat, 1998 CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya.</p> XIX <p>L'edifici ocupa tres casals del carrer Pintor Murillo, núms. 76, 79 i 80, amb la façana mirant al nord. El casal del núm. 80 té sortida, pel sud-est, al carrer de Cal Príncep, mitjançant un petit jardí. En altura, podem distingir tres parts: en primer lloc els baixos, que són la zona industrial i comercial de l'edifici, en segon lloc, tres pisos i un àtic, que corresponen a vivendes, i finalment, una part soterrani, a 10 m. de profunditat, que constitueix la cava. Cada casal es pot subdividir en tres zones: la nord, que té sortida al carrer Pintor Murillo, la sud, que és la més allunyada del carrer, i una de central, entremig de les altres dues. Les tres zones sud estan unides, formant un sol àmbit, el qual està destinat als processos inicial i final de l'elaboració del cava: titatge, degollament, expulsió dels pòsits, dosatge, addició de licor d'expedició i tapat. Les tres zones centrals també es troben unides, formant un únic àmbit, que correspon a l'espai destinat a la venda de cava. La zona nord té una funció diferent segons el casal a què correspon: 1, casal núm. 80, allotja 5 tines subterrànies i a la superfície dotze ortoèdriques, numerades i decorades amb rajola vidrada, les quals estan situades al llarg de la paret est. Al mur oest hi ha l'entrada de l'escala que baixa a la cava; 2, casal núm. 78, ocupat per una oficina i dos magatzems; 3, casal núm. 76, garatge dels vehicles automòbils de l'empresa. La cava presenta dos accessos: l'escala del casal núm. 80 i un muntacàrregues instal·lat a un pou que es situa al centre del casal núm. 78 i que serveix per fer el transport interior del cava. D'aquesta zona de cava destaquen les tres petites galeries a sud, est i oest, i la galeria principal de les caves, que s'estén cap al nord, així com un pou d'aigua, a més d'altres estructures i dependències. La major part de l'edifici està cobert per terrats de rajola, presentant una petita part de teula. Les parets són de tàpia i maó arrebossats a la façana. La cava es d'obra vista de maó, i la volta és d'arc rebaixat (INVENTARI, 1999) . Al pati que hi ha donant al carrer de Can Príncep i a l'interior de les caves hi ha una interessant col·lecció de maquinària per a feines agrícoles i d'indústries de transformació derivades de l'agricultura, així com elements propis dels treballs d'obtenció i transformació del vi, com bombes de transvasar vi, o una premsa amb la seva biga de fusta, per exemple.</p> 08184-146 C/ Pintor Murillo 76, 79 i 80. 08191-RUBÍ Tel. 936998047 <p>Entre els anys 1880 al 1884, Anton Aris i Termes va fer-se construir una casa de tres casals i cellers, al carrer Pintor Murillo núms. 76-80, que passaria a ser habitatge i lloc de treball. L'any 1950, els seus besnéts, Lluís, Antoni i Rosa Aris Casanovas, van iniciar-hi la producció de cava. Entre els anys 1953 i 1955, es construïren les galeries de la Cava, que actualment existeix sota l'esmentat immoble. A l'entrada de la cava, i al mur de la dreta, hi ha una placa commemorativa de la seva construcció, amb la data de 1955.</p> 41.4878800,2.0321000 419201 4593371 1884 08184 Rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60210-foto-08184-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60210-foto-08184-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60210-foto-08184-146-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 102|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60212 Fusteria Miranda https://patrimonicultural.diba.cat/element/fusteria-miranda <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (inèdit). 1998. Llistat de patrimoni industrial al confirmar, Document mecanografiat, 1998. (Informació oral Miquel Miranda Alegre, abril 2001).</p> XIX <p>El taller d'ebenisteria es troba a la planta baixa de l'edifici. Es una habitació allargada i amb forma de 'ela' que presenta dues portes al carrer Sant Pere, on donen també les finestres. Al seu interior es conserva tot un munt de màquines, eines i estris propis de l'ofici, resultant interessant una prestatgeria plena de les eines principals organitzades de forma acurada. Al costat d'un mur i arraconat, està situat un peu de pedra corresponent a la base d'una antiga premsa de vi. Com si es tractés d'una instantània a l'ofici, l'ambient reprodueix d'un cop de vista a l'observador com va ser aquest, fa casi una centúria. A sobre del taller es troba l'habitatge dels propietaris.</p> 08184-148 C/ Sant Pere, 28, 08191-RUBÍ <p>Abans es deia ca l'Armer (BEL, 2001). La reixa de la façana es de l'any 1874. El seu propietari havia estat representant de premses de raïm. La nissaga Miranda va començar relacionada amb la fusteria a Rubí, quan Lluís Miranda Bujons, nascut a Manresa, va venir a aquest municipi i es va instal·lar al C./ St. Pere, 1, on tenia el taller, traslladant-se a aquesta casa cap el 1874, data de construcció de la mateixa. El fill, Emili Miranda Grané es va dedicar també a l'ebenisteria, treballant sempre per encàrrec de particulars. Avui, el seu fill, Miquel Miranda Alegre continua l'ofici familiar (Informació oral Miquel Miranda Alegre, abril 2001).</p> 41.4907100,2.0325700 419244 4593685 1874 08184 Rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60212-foto-08184-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60212-foto-08184-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60212-foto-08184-148-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 102|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60213 Rubí Celler https://patrimonicultural.diba.cat/element/rubi-celler <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, Pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> XIX-XX <p>Els límits de la zona inclouen: al Nord, el carrer de Llobateres i carrer Bartrina. A l'Est, Plaça dels Sindicats, carrer Milà i Fontanals i 3 d'abril. Al Sud, carrer Inventor Edisson i Passeig del Ferrocarril. A l'Oest, arriba a la plaça Pearson i Avinguda de Barcelona (exclosa). En la present fitxa tan sols s'indiquen els elements d'interès que es troben dins aquesta zona. Si un carrer passa a una altra zona els elements que pugui haver-hi s'indiquen a aquella. La descripció dels que resulten d'interès és com segueix: CARRER ABAT ESCARRÉ Senars, 15 / 19-21 / CARRER CAL PRÍNCEP Senars, 35 (conjunt cases carrer Gral. Prim) / 41 / 45 ; Parells, 24 (caves Arís Casanoves, amb col·lecció de maquinària agrícola) / 28 / 39 / 34 / CARRER GENERAL PRIM (a l'est del carrer Barcelona) Senars, 43-45 (conjunt de casetes de tipus anglès) / 47-49 / Celler Cooperatiu ; Parells, 40-42-44 (conjunt de casetes tipus anglès) / 46-48 / CARRER JAUME BALMES Senars, 3 / 5 ; Parells, 6 / CARRER LLOBATERES (a l'est del carrer Barcelona) Senars, 35 / 37 / 39 / 43 / 53 / 61-63 / 67-69 / 97; Parells, 30 / 42 / 46 / 58-60 / CARRER LLUÍS RIBAS:(al sud del carrer Llobateras) Parells, 2 (Escoles Ribas) / CARRER MIGUEL DE CERVANTES: Senars, 49 (serralleria cal Solsona, 1925) / Escoles Ribas / 85 - 87 (cal Gerrer) ; Parells, 54 - 56 - 58 - 60 - 62 / 72-74 / 80 / 82 / 86 / PLAÇA PEARSON 1-2-3-4-5-6-7 (conjunt) / CARRER PINTOR COELLO Parells, 12 / CARRER PINTOR MURILLO (a l'est del carrer Barcelona) Senars, 49-51 (Gremi Hostaleria, elements decoratius en policromia) - 53 / 71 - 73 / 85 ; Parells, 68 (Caves Arís Casanoves, 1884) / 76 - 78 - 80 (Caves Arís Casanoves, 1950) / 86 (1922) /</p> 08184-149 Al SE de Rubí Centre, 08191-RUBÍ <p>CARRER LLOBATERES. L'any 1850, en Josep Massana havia obert una carnisseria en aquest carrer, situada a l'extrem de les cases edificades, a uns 300 metres de les cases de Rubí, (però en terme de Sant Cugat) fet aquest que provocà l'enèrgica protesta de l'Ajuntament de Rubí davant del de Sant Cugat. El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s'afegia aquest lloc al terme de Rubí des del de Sant Cugat (SIERRA, 1989). El carrer porta el nom de la darrera família propietària de can Cabanyes (BEL, 1996). L'any 1872 es va fer l'expedient d'eixampla d'aquesta zona (BENCOMO, 1998).</p> 41.4870800,2.0341400 419370 4593280 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60213-foto-08184-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60213-foto-08184-149-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60214 Casetes de can Fatjó https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-de-can-fatjo <p>BEL I CANO, Pere (2000) 'Les casetes de Can Fatjó'. Rubí. Diari de Rubí, Divendres 27 d'octubre de 2000.</p> XVIII-XX L'any 2000 es van destruir part d'aquestes cases a fi de construir nous habitatges. <p>Grup de cases de planta baixa, pis i golfes fetes de tàpia. Dins es troben elements propis d'un sistema de vida tradicional: cups, cellers, comunes, corrals. L'any 1999 es van fer reformes i es van iniciar obres de nova construcció en el lloc ocupat per aquest grup d'habitatges, on van aparèixer els possibles restes de l'antiga casa pairal dels Rossinyol, així com elements de construccions anteriors, com és el cas d'una rajola amb la data de 1750 i una fita de terrissa adscrita al segle XIX que porta les inicials AA (família Aguilera?) (BEL, 2000).</p> 08184-133 Av. de Castellbisbal, 08191-RUBÍ <p>Les va fer construir el prior del Convent dels Carmelites Calçats l'any 1791, el qual era propietari de la finca en aquell temps. Es conserva l'apoca de la seva construcció (BEL I CANO, 2000).</p> 41.4909500,2.0273500 418808 4593716 08184 Rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60214-foto-08184-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60214-foto-08184-133-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98|119|94 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60215 Mirador de les Martines https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-les-martines <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. <p>Dalt de la serra de les Martines, al lloc conegut com la Creu de Conill, i a poca distància de la torre medieval excavada, hi ha un turó suau des d'on es pot contemplar una excel·lent vista del Vallès Occidental, destacant, en primer pla cap el NE, la ciutat de Terrassa i al fons el massís de Sant Llorenç. També es pot veure la resta de la comarca i part de la vall de la riera de les Arenes o de Rubí.</p> 08184-134 Al NO del terme, 08191-RUBÍ 41.5316900,2.0163800 417944 4598249 08184 Rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60215-foto-08184-134-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Simbòlic 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60218 Torrent de ca n'Oriol / de l'Alber / can Tiraïres https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-ca-noriol-de-lalber-can-tiraires <p>C.R.M. (1983) 'Estampes descolorides. Pluges' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 28, Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. <p>Curs d'aigua intermitent que neix a terres de Ca n'Oriol i que en part avui dia discorre canalitzat. Se li afegeix a poca distància del seu naixement, el curs del que neix a prop de l'antiga masia de can Tiraïres, ambdós units a un sol curs travessen la plana de Can Bertran, i discorren per les antigues propietats de Can Cabanyes, Ca n'Alzamora, antiga fàbrica de Can Sedó, fins desembocar al Torrent dels Alous a prop de la Torre de la Llebre. Del seu curs destaca, a la llera, l'albereda que creix prop del parc de ca n'Alzamora. També hi ha a la part alta l'arbreda que es troba al costat del col·legi Teresa Altet, a la zona on el torrent es conegut com de can Tiraïres. En el seu recorregut hi ha el pou del mas Ferran, davant de la Torre de la Llebre.</p> 08184-137 A l'est del terme, en part dins el nucli urbà, 08191-RUBÍ <p>El torrent de ca n'Oriol era també conegut com de l'Alber i a l'altura d'on ara el creua la carretera, hi havia una resclosa, i sota aquesta, i produït per la caiguda de l'aigua es formava una bassa que encara recorden els majors, com ho aprofitaven els xicots per a banyar-s'hi. En el mateix torrent, a l'altura de la torre de la Llebre i el mas Gener hi havia també altres guals molt concorreguts (C.R.M., 1983).</p> 41.4969300,2.0444000 420239 4594364 08184 Rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60218-foto-08184-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60218-foto-08184-137-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60221 Les Martines / Serra de can Guilera https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-martines-serra-de-can-guilera <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). Fotografia 3 de Jordi Simó</p> Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. Les pedreres que es troben en explotació, suposen un greu perill per aquest element. <p>S'entén com una zona natural àmplia que inclou la carena de can Fonollet i arriba fins la serra de can Guilera i can Roig. Es tracta d'una de les zones més àmplies de Rubí on encara es poden trobar boscos frondosos i amb abundància d'espècies vegetals i animals. Cal indicar, però, que hi ha pedreres dins aquest espai que l'estan malmetent.</p> 08184-140 Al N del terme, 08191-RUBÍ 41.5289700,2.0160000 417909 4597948 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60221-foto-08184-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60221-foto-08184-140-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60223 Impremta Torrella https://patrimonicultural.diba.cat/element/impremta-torrella <p>CASTELL, EL (inèdit). 1998. Llistat de patrimoni industrial al confirmar, Document mecanografiat, 1998. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. TORRELLA GIRALT, Àngela, TORRELLA GIRALT, Pere (1977). Dos segles en la genealogia familiar de Sebastià Torrella Castellana i Agustina Giralt Castellana. Rubí. Impremta Torrella.</p> XX <p>En una sola nau es troba aquest complet taller d'impressió, precedit d'una estança a manera de despatx-recepció, i continuat per un pati interior. A sobre del taller es troba l'habitatge dels propietaris. Destaquen els mobles dedicats a la composició mecànica, encara en ús, així com una interessant linotípia datada l'any 1910, model 5 número 14354, fabricada a New York. De la seva producció editorial destaca l'edició del diari local 'Endavant', de la que els editors conserven una col·lecció quasi complerta.</p> 08184-152 Carrer Unió, 6 bis 08191 RUBÍ <p>Sebastià Torrella Castellana nasqué a la vila de Sant Boi de Llobregat, Plaça del Mercat, núm. 2, el dia 12 de març del 1897. Després de recórrer amb la seva mare, mestra de professió, diverses poblacions catalanes, cursà els estudis bàsics al Seminari de Vic. L'aprenentatge d'impressor el començà a Barcelona als 14 anys a la 'Tipografia Catòlica' el 1912; segueix formació professional a l'Institut Català de les Arts del Llibre. Al 1915 passà als Tallers de 'Fèlix Costa', 'Galobardes' i 'Avel·lí Artís', al 1921 entrà als Obradors de 'Ramon Tobella', iniciant la instal·lació del seu taller el 23 de Gener de 1922 al carrer Valldonzella, 12, 1r de Barcelona. El 1923, any en que va morir la seva mare, es traslladà a viure a Rubí, amb les seves germanes, carrer Unió, número 7, al costat del seu germà Sebastià. El 1924 ocupà el càrrec de regent a 'Editorial Manresa', a la capital del Bages. El 1925 traslladaren el taller a Rubí, amb el nom comercial 'Editorial Rubí'. Primer s'instal·laren al Passeig Alfons Sala, 47 (Octubre 1925), Plaça Salmeron, 13 (Gener 1926), i Carrer Unió, 6 (Abril de 1926) fins a l'actualitat. Sempre comptà amb la col·laboració de les seves germanes Àngela i Eulàlia, de Josep Colomer Fortino i més tard d'Agustina Giralt Castellana, la seva esposa. El 1934 per alleugerir el treball manual s'incorporà al taller l'avenç de la composició mecànica. El 1949 es fan reformes estructurals del taller. El 1957 es pogué comptar amb una màquina d'introducció automàtica del paper de mides 30 x 45. El 1962, s'adquireix una màquina d'impressió mides 38 x 52 cm. El dia 22 de Setembre de 1971 morí Sebastià Torrella Castellana. El 1972 es canvia el nom comercial d'Editorial Rubí pel d'Impremta Torrella. El 1974 es reforma l'estructura general de l'immoble i el 1987 es comencen les renovacions tècniques precises per adaptar l'impremta als corrents actuals, incorporant imatge i text (TORRELLA GIRALT, 1997) .</p> 41.4925100,2.0302600 419053 4593887 1926 08184 Rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60223-foto-08184-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60223-foto-08184-152-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60227 Camí de can Feliu - can Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-feliu-can-bosc <p>SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> Ha estat asfaltat en part. <p>Camí traçat per a ser utilitzat en carro, que posteriorment ha estat asfaltat en part sense variar el traçat. Ve des del pont de can Claverí i arriba fins a can Feliu, des d'on segueix cap a can Bosc. Constitueix el camí principal d'accés i sortida a bona part de les primeres urbanitzacions que ses van fer a Rubí.</p> 08184-156 A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> 41.5009400,2.0195900 418173 4594833 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60227-foto-08184-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60227-foto-08184-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60227-foto-08184-156-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98|94 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60228 Can Bellver https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellver-0 <p>Informació oral Sr. Miquel Rufé, març 2001</p> XX <p>Edifici de planta baixa i pis amb teulada a una sola vessant, rodejat per un ampli jardí, amb una font amb rajoles de ceràmica blanca i blava i altres dependències auxiliars. Presenta, a la planta baixa, porta i dues finestres, i a la primera planta, tres finestres amb balcó ampitador. Sota teulada té interessants respiralls fets de ceràmica. Tota la construcció ofereix un estil Historicista, que contrasta amb la data de construcció obtinguda per informació oral.</p> 08184-157 C/ General Prim, 5.- 08191-RUBÍ <p>La casa la va comprar el Sr. Bellver de Barcelona, casat amb la Sra. Camps de Rubí i li va donar un aspecte rural (de masia) (informació oral, Sr. Miquel Rufé, març 2001).</p> 41.4878600,2.0298100 419010 4593371 08184 Rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60228-foto-08184-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60228-foto-08184-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60228-foto-08184-157-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 102|116|98 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60230 Jaciment de can Fonollet https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-fonollet <p>CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1991) 'Noticiari de les activitats desenvolupades l'any 1990'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 157-159. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> Molt destruït per les remocions de terres i les construccions d'infrastructures (EDAR de Terrassa, autopista, canalització de la riera, indústries, etc....). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. <p>Conegut per les troballes aparegudes superficialment a les formacions geològiques que composen aquest tram de la riera de Rubí. El material es composa de còdols i sílex treballats, i es presenta molt rodat essent impossible de delimitar físicament el jaciment. Culturalment pertany al paleolític mig mosterià (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; MORO, 1990).</p> 08184-159 Al N del terme, 08191-RUBÍ <p>Jaciment descobert per F. Margenat, el qual diposità el material al Museu de Rubí (MORO, 1990).</p> 41.5159900,2.0331600 419324 4596491 08184 Rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60230-foto-08184-159-2.jpg Inexistent Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 76 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60233 Àlber del torrent dels Alous https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-del-torrent-dels-alous <p>SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. <p>Es troba al torrent dels Alous aquest singular exemplar de la espècie 'Populus alba'. Es tracta d'un arbre caducifoli i dioic de la família de les salicàcies, força alt, d'escorça llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i de fulles blanques i peludes de sota. La soca té un diàmetre considerable i forma part d'una albera que es troba en bon estat. Al torrent dels Alous es troba la màxima concentració d'àlbers de tot el terme de Rubí. Dins de les alberedes, n'hi ha una entre el pont de la Sharp i el de can Sant Joan, on es troben cinc exemplars de més de 16 metres d'alçada, un dels quals és el més alt de tot el torrent.</p> 08184-162 A l'E del terme, 08191-RUBÍ <p>Part dels àlbers del torrent van ser replantats a principis de la dècada de 1990, quan es va restaurar el torrent per a instal·lar-hi el parc d'activitats industrials de can Sant Joan, però el grup on es troba aquest és anterior.</p> 41.4898300,2.0491900 420630 4593571 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60233-foto-08184-162-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60234 Pla de Dormet https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-dormet <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. SIMÓ, J.(2000a) Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. <p>Es troba delimitat al Sud pel torrent de can Solà - can Xercavins, a l'est per la via del tren, a l'oest per les urbanitzacions i al nord amb can Ramoneda. És tracta d'una de les darreres planes agroforestals i serveix com a enllaç entre la zona del connector biològic de Rubí amb el connector central del Vallés. Es tracta d'un dels darrers pulmons possibles per al nucli urbà, fent de coixí entre la zona urbana i el territori ocupat per les urbanitzacions. Té un mirador excel·lent al turó de les oliveres de can Xercavins. Per aquesta zona drenen diversos torrents com el Xercavins o el de can Guilera - Sant Muç - can Ramoneda.</p> 08184-163 A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ 41.4991700,2.0182800 418061 4594637 08184 Rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60234-foto-08184-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60234-foto-08184-163-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60235 Bosc de can Feliu https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-feliu <p>SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. <p>Al territori limítrof entre les propietats de can Feliu i can Xercavins es troba aquesta formació vegetal pertanyent a la masia de can Feliu. A la zona no urbanitzada està format, bàsicament, per alzines entre les que destaca, un impressionant roure, el qual s'ha pogut mantenir al disposar d'un entorn adequat. A la zona on ja han començat les edificacions el bosc es troba degradat i, per tant, l'arbre bàsic és el pi blanc.</p> 08184-164 A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> 41.5036000,2.0146500 417764 4595133 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60235-foto-08184-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60235-foto-08184-164-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60236 Torre Llopis / Torre Basses https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-llopis-torre-basses <p>Informació oral Sra. Campamà, abril 2001.</p> XX Els camps de conreu que hi havia al seu voltant han estat urbanitzats, encara que afortunadament la pròpia topografia del terreny li ha procurat un cert entorn de respecte. <p>Edifici exempt de planta semblant a una creu grega. Per un dels costats, presenta torre-mirador adossada, a la qual està instal·lada l'escala de comunicació interior, de la que destaca el treball de forja de la barana, i pel costat oposat, es perllonga per un cos poligonal que presenta al primer pis una pèrgola orientada cap al migdia. La major part de les finestres presenten vidres de colors i els elements de fusteria que les tanquen son persianes de llibret. El cim s'enlaira a les puntes de les careneres amb sengles coronaments en forma de bola de ceràmica vidrada en color verd. La decoració de les jardineres que es troben a sota dels trencaaigües dels ampits de les finestres, és d'escaquer blau i blanc i picadís. Conserva un petit jardí al seu voltant.</p> 08184-165 C./ de Cadmo - c/ Sant Muç, 08191-RUBÍ <p>El Sr. Llopis, que venia de Barcelona, i que es va enriquir a l'estranger, es va construir aquesta torre que estava envoltada d'horts (Informació oral Sra. Campamà, abril 2001).</p> 41.4946400,2.0339100 419360 4594120 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60236-foto-08184-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60236-foto-08184-165-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60237 El Castell - Ecomuseu urbà https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-ecomuseu-urba <p>ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier; VILALTA, Jordi (1987) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 25, p. 282-289. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. ROVIRA, Lurdes (1984) 'El Castell de Rubí: Monument Nacional'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 12, p. 242. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> XX Les primeres intervencions de rehabilitació del castell daten del febrer de 1987. Des del novembre de 1988 fins el mateix mes de 1991 les obres de restauració les realitzà l'escola-taller Rivo Rubeo. Els anys 1991 i 1992 es creà l'escola taller del Medi Ambient i la Qualitat de Vida que inicià els treballs de condicionament del Parc del Castell (CASTELL, s.d.). <p>Es tracta d'un equipament municipal que treballa sobre la ciutat i els seus habitants. És un museu urbà obert a tothom, on tothom (sigui quina sigui la seva cultura, el seu origen, la seva llengua, el seu color, etc..) pot participar en les activitats que s'hi organitzen. És un museu modern que intenta explicar als ciutadans que va ser ahir i que és avui Rubí. Que es preocupa per la conservació i difusió del patrimoni cultural (les esglésies, els edificis antics, les tradicions folklòriques, els parcs, ...) de la ciutat. L'ecomuseu urbà és, doncs, un nou concepte de museu que contempla el patrimoni i la cultura tradicional i popular com a motors d'integració social i cultural (CASTELL, s.d.). Físicament parlant està enclavat a l'antic Castell de Rubí, un lloc de gran interès per a la historia del municipi, de tota manera, l'espai sembla insuficient per les comeses que té encarregades, segons el seu pla museològic.</p> 08184-166 C/ Castell, 35, 08191-RUBÍ <p>Al llarg del temps l'edifici on està enclavat avui el museu, ha servit per a diferents usos (defensa, residència senyorial, masia). L'any 1987, l'Ajuntament de Rubí va iniciar les obres per a la seva rehabilitació, tot i que ha sofert diverses modificacions estructurals, però encara conserva els elements arquitectònics romànics i gòtics més característics. Finalment, el 1996, el Castell ha obert les seves portes com a Ecomuseu urbà, un equipament patrimonial que treballa per la conservació i difusió del patrimoni i la cultura tradicional i popular.</p> 41.4946000,2.0263700 418731 4594122 1996 08184 Rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60237-foto-08184-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60237-foto-08184-166-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 53 2.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60239 Torrent del Manà / Can Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-mana-can-serra <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. <p>Petit afluent de curs molt irregular de la riera de Rubí per la seva banda dreta. Discorre en sentit NO - SE i té una vall molt oberta, excavada a les argiles quaternàries. Desemboca al costat de la masia de can Serra i al seu voltant hi ha diversos conreus i algun arbre de ribera prop de la llera.</p> 08184-168 Al N del terme, 08191-RUBÍ 41.5071000,2.0282600 418904 4595508 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60239-foto-08184-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60239-foto-08184-168-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60240 Torre Ricart / Can Fàbrega https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ricart-can-fabrega <p>TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> XX <p>Edifici de planta baixa (i un altell a l'extrem de la casa) que dona que fa cantonada entre el carrer Sant Isidre i el carrer Magí Ramentol- Presenta al davant un petit barri amb tanca d'obra i reixa de ferro. A la façana que dona al primer carrer presenta una capelleta on es troba Sant Isidre, constituint una de les tres representacions d'aquest tipus que existeixen a Rubí. El més destacat de l'edifici és el coronament, constituït per una línia sinuosa escaliriforme remarcada amb un cordó llis en relleu. Les obertures són totes rectangulars allargades en sentit vertical amb elements decoratius a la part superior i, un respirall a sobre de cada una d'elles. L'extrem de l'edificació mostra que estava pensada per a ser una construcció entre mitgeres i que es pensava en la continuació de l'edifici al carrer Sant Isidre. La cantonada està remarcada amb la imitació de carreus de pedra.</p> 08184-169 C/ Sant Isidre, 2, 08191-RUBÍ 41.4897700,2.0333400 419307 4593579 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60240-foto-08184-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60240-foto-08184-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60240-foto-08184-169-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 105|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60241 Bosc de ca n'Oriol https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-noriol <p>AJUNTAMENT (2000) Inventari per localització. Rubí, Servei de Parcs i Jardins, Ajuntament de Rubí (13. 11. 2000), Document mecanografiat. BATALLA GALIMANY, Ramon (1999) Teatre a Rubí: diversió, cultura, ideologia, 1920-1930, Beques per a la recerca/ vol 1, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. <p>El bosc es troba dalt d'un suau turonet, que domina la vil·la de Rubí i, representa un lloc simbòlic, tractant-se més que d'un bosc convencional en un jardí boscós. Dins del mateix destaquen com a arbres singulars el roure de ca n'Oriol, arbre monumental, i la gran alzina les branques de la qual estan a tocar les del roure.. L'Ajuntament de Rubí, segons dades del 13.11.2000 ofereix el següent inventari d'espècies: Ligustrum japonicum (2 exemplars) Olea europaea (48 exemplars); Pinus sp. (230 exemplars), Quercus ilex (40 exemplars) Quercus Robur (20 exemplars), Robinia Pseudoacacia (14 exemplars). Total 354 exemplars.</p> 08184-170 A l'E del terme, 08191-RUBÍ <p>El Grup d'aficionats al teatre del Centre Dramàtic Republicà va decidir nomenar-se Agrupació Dramàtica Santiago Rusiñol i va inaugurar la nova etapa el 19 d'octubre de 1919 al bosc de ca n'Oriol amb una festa en que es va representar l'obra de Rusiñol 'L'Hereu escampa', davant més de 400 espectadors (BATALLA, 1999). Va ser incautat per les milícies Antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989).</p> 41.4928600,2.0405300 419911 4593916 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60241-foto-08184-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60241-foto-08184-170-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Simbòlic 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60242 Serralleria Solsona https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralleria-solsona <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat.</p> XX <p>Edifici de planta quadrangular, pati posterior, i amb tres altures habitables (baixos-taller de serralleria): primer i segon pis destinats a habitatges i terrat a la quarta altura, fins a la que puja el cos central, que serveix per allotjar les escales i com a lucernari de la casa. El portal que dona accés al taller, presenta una porta de ferro que va ser forjada pel seu primer propietari , Sr. Ramon Solsona, l'any 1925. Es tracta d'un complert taller de serralleria que conserva, segons sembla, en la seva totalitat les eines i maquinària originals.</p> 08184-171 C/ Cervantes, 49, 08191-RUBÍ <p>Va ser construïda el 1925 per Ramon Solsona. Aquest va aprendre l'ofici, amb el seu pare en un altre taller de Rubí. Feia, fonamentalment, reixes, portes de ferro, etc. El seu propietari va construir a la planta baixa el taller i a dalt, els habitatges de la família. Va funcionar fins la dècada de 1980.</p> 41.4886300,2.0314100 419144 4593455 1925 08184 Rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60242-foto-08184-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60242-foto-08184-171-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60243 Torrent del mas Papabous https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-mas-papabous <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. <p>Petit afluent de la riera de Rubí per la seva banda dreta. Presenta un recorregut molt curt i la vall està encaixada en el substrat argilós del terreny, la qual cosa fa que tingui les parets verticals, on s'ha pogut observar alguna barraca de feixa. El fons del torrent està conreat i, tan sols presenta vegetació feréstega a la zona de desnivell amb les planes superiors.</p> 08184-172 Al NO del nucli urbà, 08191-RUBÍ 41.5017800,2.0215100 418334 4594924 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60243-foto-08184-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60243-foto-08184-172-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60246 Farmàcia Parrilla https://patrimonicultural.diba.cat/element/farmacia-parrilla <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. MONTOLIU I MARTÍ, Miquel (1989) 'Primer consistori provisional a Rubí l'ay 1939' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 283-288, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès., Informació oral, Framàcia Parrilla, març 2001.</p> XX <p>És la primera farmàcia de Rubí, junt amb la de la baixada del carrer de Montserrat. La farmàcia és va inaugurar cap el 1880 i la façana actual dels anys 1920 (informació oral P. Bel). Té tres altures, presentant elements decoratius típics del modernisme. Dins d'aquest edifici destaca l'establiment de la farmàcia (anuncia't en una gran pintura amb tipografia modernista al lateral de l'edifici). És de remarcar pel seu enrajolat exterior de ceràmica vidrada de color groc, amb una sanefa decorativa del mateix material a l'alçada de la llinda de la porta. Aquesta també resulta d'interès. L'accés a la botiga es fa per una porta adintellada, amb dues pilastres al costat i una columna central, totes de marbre blanc vetejat de gris. Es conserva la fusteria del despatx, pintada de blanc.</p> 08184-175 C/ Xercavins, 2, 08191-RUBÍ <p>La va fundar el Sr. Agustí Pannón Fina, l'any 1827 qui, antigament, tenia un despatx d'herboristeria al carrer Sant Joan. Una filla del Sr. Agustí, es va casar amb el Sr. Gener, també farmacèutic i jutge. L'actual edifici es va reformar el 1909, refent el portal (que era més petit i amb portalada de fusta). Cap el 1920 Miquel Feixes i Ferrussola (que venia d'Olot) s'instal·la a Rubí, començant a treballar a la farmàcia Gener. Aquest treballava a la farmàcia mentre estudiava la Universitat. Així, quant el Sr. Gener es va retirar, cap el 1920, aquest es quedà amb la farmàcia i es maridà amb Montserrat Muxí, veïna del carrer Santa Maria. El pare de la Sra. Muxí, comprà la casa (Informació oral, farmàcia Parrilla, març 2001). El farmacèutic Miquel Feixes i Ferrusola va formar part del primer consistori de Rubí, després de la Guerra Civil. Va ser molt perseguit durant la contesa ja que estava molt vinculat al món catòlic i era amic personal del polític conservador Alfons Sala, comte d'Egara (MONTOLIU, 1989). Morí cap el 1950, passant la farmàcia a mans de tres titulars diferents i, actualment es troba sota la titularitat de la Sra. Maria Parrilla Leal, l'edifici, però, és de Manuel Feixes Muxí (Informació oral farmàcia Parrilla, març 2001).</p> 41.4914000,2.0297600 419010 4593764 1909 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60246-foto-08184-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60246-foto-08184-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60246-foto-08184-175-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 105|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60247 Plana de can Bertran https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-can-bertran <p>CAMARERO, Glòria; MERINO, Joan M. (1989) 'Un exemple d'arquitectura eclèctica a Rubí. Les torres de (carrer de Xile)' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 247-254, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. Informació oral Sr. Miquel Rufè, gener de 2001.</p> XX <p>La plana de can Bertran conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les 'ciutat-jardí' que es projecten al primer terç del segle XX a altres llocs de Catalunya, mantenint-se part d'aquest projecte en alguns dels grans edificis i cases d'estiueig d'aquest sector (CASTELL, s.d.). El pla d'urbanització de la 'Plana de can Bertran' data de l'any 1871. Aquesta zona es convertí en un nucli residencial benestant a principis del segle XX, essent aquesta la primera construcció d'aquestes característiques a la zona (CAMARERO, MERINO, 1989). Es tracta de cases eclecticistes que combinen els estils per tal de donar una monumentalització que amagui els pobres materials constructius (CAMARERO, MERINO, 1989). CARRER XILE. El nom del carrer Xile el va posar el Sr. Climent Riba, quant acabat d'arribar de Sudamerica es va acabar d'urbanitzar aquest lloc (BEL, 1996). Quant es va urbanitzar el carrer Xile van aparèixer restes de parets i d'un pou (BEL, 1996). A la plaça d'Estanislau Figueres, es troben les següents espècies vegetals: Acacia de albata (1 exemplar), Diospiros kaki (4 exemplars), Ficus carica (2 exemplars), Laurus nobilis (7 exemplars), Ligustrum japonicum (3 exemplars), Platanus hispànica (4 exemplars), Prunus c. Pisardi (3 exemplars), Prunus sp. (1 exemplars), Quercus ruber (3 exemplars) (AJUNTAMENT, 2000).</p> 08184-176 Rubí Plana, 08191-RUBÍ <p>La zona de la intersecció entre el carrer Fivaller i el carrer Plana de can Bertran i els seus voltants immediats es dia, al segle XIX, 'la Guixera' (informació oral Sr. Miquel Rufè, gener de 2001)</p> 41.4924300,2.0337100 419341 4593874 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60247-foto-08184-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60247-foto-08184-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60247-foto-08184-176-3.jpg Inexistent Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 105|106|98 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60249 Cal Palet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palet-0 <p>BATALLA GALIMANY, Ramon et alii (1994) Rubí a l'abast. Ciències socials I. Rubí: Ajuntament de Rubí. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc; VILALTA, Jordi (1985) 'Un document de les guerres carlines a Rubí' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 371-374. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> XVI? <p>Edifici de planta baixa i dos pisos. A la part que dona a la plaça del Doctor Guardiet hi ha una porta amb arc de mig punt dovellada. Les finestres de les plantes superiors són de la segona meitat del segle XX. En aquesta façana hi ha, també, una inscripció que indica que hi va viure el líder republicà Josep Palet. A la paret lateral de la casa, en la façana que dona al carrer de Terrassa hi havia un finestral de tradició gòtica amb llinda amb arc conopial d'aire renaixentista propi del segle XVI (GARCÍA, 1996). Actualment hi ha diverses finestres amb llindes de pedra, encara que en algun cas semblen haver estat retocades i la pedra substituïda per un arrebossat que la imita.</p> 08184-178 Pça. Del Doctor Guardiet, cantonada carrer Terrassa, 08191-RUBÍ <p>És la casa urbana que conserva la data més antiga del poble de Rubí, ja que en la llinda d'un finestral posa la data de 1500 (TURU et alií, 2000), també hi ha altres finestres de pedra (BATALLA et alií, 1994). Josep Palet va ser un conegut lluitador republicà i va estar implicat l'any 1873 en un desarmament general que es va fer a la milícia republicana de Rubí, en un moment en que existia perill d'alguna falconada carlina, fet que va ser denunciat a la premsa estatal (MARGENAT, VILALTA, 1985). La casa posseïa una imatge de la Verge del Roser, d'estil barroc, atribuïda a Jaume Rubió. Aquesta imatge va ser regalada a la família Brustenga-Mir pel rector i la Junta d'Obra de la parròquia, ja que aquesta família, havia donat els materials per a l'ampliació de l'església de Sant Pere, provinents del seu forn d'obra que es trobava a prop de la masia. En començar la revolta de l'any 1936, les autoritats locals ordenaren que tothom lliurés els objectes religiosos, i la família Brustenga es desprengué de la imatge que, col·locada dins un sac, fou llençada a la pila del carrer Terrassa davant de la presó. Algunes escultures, quadres i creus són salvats de la destrucció i traslladats a la masia de ca n'Oriol, on hi ha el dipòsit del Museu de Rubí, del qual s'havien incautat les autoritats. En acabar-se la contesa, l'any 1939, i restablir-se el culte a l'església parroquial, a falta d'imatges, col·loquen a l'altar del Roser aquesta Verge. Passat algun temps, i havent-ne adquirit una altra, és restituïda novament a la família (RUFÉ, 1994b).</p> 41.4920100,2.0297600 419011 4593832 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60249-foto-08184-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60249-foto-08184-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60249-foto-08184-178-3.jpg Inexistent Gòtic|Modern|Antic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 93|94|80 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60250 Resclosa de can Ramoneda https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-ramoneda <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. <p>Al torrent de Can Ramoneda es troba una resclosa sense ús o, en tot cas, no té, actualment, un ús intensiu. Aquesta ha format una bassa al seu redós, que es utilitzada per molts animals per a viure i beure. D'aquí el valor ecològic de la mateixa. De tota manera, les aigües residuals provinents de les urbanitzacions fan perillar el futur d'aquesta petita massa d'aigua.</p> 08184-179 Camí de can Ramoneda, 08191-RUBÍ 41.5031800,2.0243400 418572 4595077 08184 Rubí Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60250-foto-08184-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60250-foto-08184-179-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 119|98 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60251 Casa carrer de Terrassa, 40 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-terrassa-40 <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat.</p> XIX <p>Edifici de planta baixa i pis amb obertures a l'exterior que presenten un arc escarser a la llinda. Al primer pis, aquests arcs han estat tapiats i els vanos s'ha adintellat. A la primera planta l'obertura central està constituïda per un balconet, mentre que les altres dues són finestres. Les reixes, que són de forja, presenten la data de 1878, integrada dins el seu cos. La restauració exterior de l'edifici s'ha fet amb cura remarcant amb franges de color l'estructura arquitectònica de la construcció.</p> 08184-180 Carrer de Terrassa,40, 08191-RUBÍ 41.4927400,2.0300300 419034 4593912 1878 08184 Rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60251-foto-08184-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60251-foto-08184-180-2.jpg Inexistent Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 120|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60252 Bosc de l'Ermita https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lermita <p>XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. <p>Espai format per dos torrentons (Ximelis i del Palau) que encerclen l'esperó rocós de Sant Genis i que s'ajunten amb el de torrent Fondo o de can Serrafossar. En aquest espai es troba la font de la Magnèsia, en un dels seus costats, la qual ha patit recentment, l'agressió d'haver estat destruït el seu entorn per una canonada d'aigües residuals que ha malmès l'espai i, amb posterioritat, s'hi han abocat runes. El bosc està constituït, bàsicament, per pins, encara que també es troben altres espècies vegetals, especialment a la zona on arriba al torrent Fondo, on es detecten espècies vegetals pròpies de la ribera.</p> 08184-181 A l'O del terme, 08191-RUBÍ <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes (XERCAVINS, 1989).</p> 41.4921800,2.0095800 417326 4593869 08184 Rubí Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60252-foto-08184-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60252-foto-08184-181-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60253 Plaça Anselm Clavé https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-anselm-clave <p>BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> XIX <p>Es tracta d'un espai quadrangular al centre de Rubí. Té una acusada personalitat i la darrera reforma ha ajudat a conservar-la. Destaquen diversos edificis, com can Vilaró, al número 20, el propi monument a Clavé i la resta de cases que li donen un aspecte força recollit. Les construccions són, encara, majoritàriament antigues la qual cosa fa pensar que la volumetria de les mateixes és l'adequada per a les dimensions de la plaça.</p> 08184-182 Rubí Centre, 08191-RUBÍ <p>Havia portat el nom de plaça de l'Aurora (TURU et alií, 2000). L'any 1874 era la plaça més gran de Rubí, segons el pla urbanístic d'aquell moment (BENCOMO, 1998).</p> 41.4891600,2.0303700 419058 4593515 ca. 1870 08184 Rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60253-foto-08184-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60253-foto-08184-182-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60254 Impremta Casanoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/impremta-casanoves <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. (Informació oral Salvador Casanoves Xirivella, abril 2001)</p> XX <p>És la impremta més antiga de Rubí, començant la seva activitat al principi del segle XX (CASTELL, 1999). Encara que avui la impremta no està en actiu conserva els elements de composició tipogràfica, així com col·leccions de moltes de les seves publicacions com 'Saba Nova' (complerta), 'La Lluita' (forces números), 'La Veterinària Catalana' (de la que van ser els primers impressors), 'La Verdad' (publicació de l'església protestant), 'Butlletí dels exalumnes de les Escoles Ribas' i altres fullets diversos (Informació oral Salvador Casanoves Xirivella, abril 2001).</p> 08184-183 C/ Maximí Fornés, 26, 08191-RUBÍ <p>El 6 de juny de 1906, Salvador Casanoves i Bonastre funda la Impremta al carrer Maximí Fornés ocupant un petit espai d'aquest edifici que es va dedicar a les plantes superiors per habitatge. Amb el temps, els seus propietaris van anar adquirint els edificis del costat. Avui l'espai dedicat a impremta està ocupat per magatzem de papereria, també propietat de la família. Salvador Casanoves era originari de la Beguda Alta i va aprendre l'ofici a Esparraguera, a l'impremta de Màrius Bas. (Informació oral Salvador Casanoves Xirivella, abril 2001).</p> 41.4909300,2.0309300 419107 4593711 1906 08184 Rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60254-foto-08184-183-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60256 Torres d'en Massana https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-den-massana <p>MORO, Antoni; RIALP, Anna (1989) 'Impressions infantils de reraguarda. Les Escoles Ribas de Rubí 1936-1939'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 49-60. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa</p> XX S'ha iniciat un procés de degradació que sembla força irreversible en tres de les torres. <p>Conjunt format per diverses torres amb unes mateixes característiques tipològiques en el moment de la seva fundació i compost per les següents edificacions: C.E.I.P. Torre de la Llebre (Ajuntament de Rubí, Pça. Pere Aguilera, 1, 08191-RUBÍ), casa Massana (de Ramon Massa), casa Arís (Antoni Arís Casanovas i germans. C./ Pintor Murillo, 30, 3er. Rubí) i casa Salduba. Es tracta de cases amb planta baixa i un o dos pisos, amb torre mirador en algun cas. Presenten porxo amb columnes sobre una petita escala, a la manera d'una pèrgola, que sustenten una terrassa al primer pis. En un cas, hi ha un plafó de ceràmica blava amb la representació de Sant Jordi. En el cas del col·legi l'estructura original està molt variada.</p> 08184-185 Pg. De les Torres, 08191-RUBÍ <p>Al voltant de 1920, adquirí la propietat la família Masana, de Barcelona, empresaris de la construcció, i bastiren cinc torres de gran categoria en els terrenys pròxims a la masia, amb camps de tennis, piscina i magnífics jardins. D'aquí prové el nom genèric de les Torres i el de Passeig de les Torres. L'any 1936 s'hi va establir una 'Colònia d'assistència Infantil', i es van allotjar refugiats de guerra que en la seva majoria eren madrilenys. La solidaritat amb ells va ser gran i les nenes de les escoles Ribas, els hi teixien roba, inclòs paneretes pels nadons (MORO, RIALP, 1989). Un cop acabada la contesa, soldats voluntaris alemanys de la Legión Cóndor, s'hi varen allotjar.</p> 41.4781300,2.0337200 419324 4592287 1920 08184 Rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60256-casa-aris-gener-2011-1441600x800.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60256-escola-torre-de-la-llebre-gener-2011jordi-vilalta1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60256-juny-2016jordi-vilalta1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60256-torre-salduba-gener-2011jordi-vilalta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60256-una-de-les-cases-la-primera-gener-2011jordi-vilalta.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Sense ús BCIL 2022-10-03 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 106|98 46 1.2 1761 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60257 Jaciment de can Serra / Punt 572 via FGC https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-serra-punt-572-via-fgc <p>MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. <p>Aquest jaciment es visible al marge d'un tall artificial fet en el moment de la construcció de la línia de FFCC de la Generalitat Rubí - Terrassa, concretament al km 12, entre els pal identificats amb els números 572 i 573. Com a restes significatives s'observa una filada de grans pedres (gresos i quarsos) sense cap tipus de cimentació visible que podrien correspondre a l'angle d'una construcció. S'aprecien, així mateix, restes de ceràmiques comunes i àmfores ibèriques al tall dins un estrat que cau cap el Sud. (MORO, 1990). També es pot observar una estructura piriforme, però sembla moderna.</p> 08184-186 Via dels FGC, 08191-RUBÍ <p>Jaciment localitzat per F. Margenat (MORO, 1990).</p> 41.5036700,2.0292200 418980 4595127 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60257-foto-08184-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60257-foto-08184-186-2.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 81|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
60258 Torre de can Fonollet https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-fonollet <p>MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. (Informació oral F. Margenat, abril 2001)</p> Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. <p>A pocs metres de la cruïlla del camí de can Fonollet a Sant Muç, al marge O es distingeix entre la vegetació les restes d'una fonamentació circular, que hom considera una torre. Està feta amb còdols grans i cimentats amb morter. L'estat de conservació i la pròpia vegetació no permeten distingir clarament la seva composició i diàmetre. Apareixen diversos fragments d''opus signinum', així com trossos de tegula. El mur sembla tenir uns 80 cm de gruix amb una amplada màxima visible de 40 cm. A uns 50 metres al S de la torre, en el mateix camí de can Fonollet i, concretament al marge E, es recull en superfície material ceràmic d'època romana consistent en fragments de dollium, tegulae, imbrices i ceràmica comuna (MARGENAT, 1988a; MORO, 1990), també es va recollir ceràmica ibèrica (MARGENAT, 1988a) (Informació oral F. Margenat, abril 2001)</p> 08184-187 Al N del terme, 08191-RUBÍ <p>Serra i Rosselló va fer un croquis de l'estructura F. Margenat va fer unes fotografies a la dècada de 1970. Hi ha materials dipositats al Museu de Rubí (MORO, 1990).</p> 41.5186000,2.0259900 418729 4596787 08184 Rubí Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60258-foto-08184-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60258-foto-08184-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60258-foto-08184-187-3.jpg Inexistent Romà|Medieval|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 83|85|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc