Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45769 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-3 | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVII | <p>L'edifici de la rectoria es troba situat a la plaça de l'Església, a la banda dreta del temple dedicat a Sant Vicenç. És una construcció de planta rectangular coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Compta amb planta baixa i un pis. Es tracta d'una construcció feta possiblement en mur de mampostería irregular, tot i que podria incorporar el maó en algun dels seus murs i envans, fruit de reformes. Tot el conjunt es troba arrebossat amb ciment pòrtland i es troba sense pintar, a excepció dels marcs de portes i finestres i els extrems laterals, que s'ha volgut ressaltar i s'han pintant de color vermellós. La façana principal es troba encarada a ponent, oberta a la plaça, i s'obre amb un portal principal d'accés que s'escau al mig de la façana. Es tracta d'un portal format per un arc de mig punt adovellat. A la banda esquerra hi ha una finestra i, a la dreta, una porta, ambdues rectangulars. Al pis s'obren un balcó central i dues finestres als costats.</p> | 08054-4 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>La documentació conservada als fons parroquials deixa entreveure com la primera rectoria de Castellbisbal es trobà ubicada a tocar de l'Església de Sant Vicenç del Castell. Amb tot, una visita pastoral del 1508, donava referència explicant que l'antiga rectoria ubicada a tocar de l'Església del Castell - es trobava massa lluny de l'església parroquial i es va optar per la construcció d'una nova. Es va trobar per la construcció els fonaments d'una casa molt antiga al costat de l'església. La visita pastoral del 1555 comenta que és construïda des de fa poc. Cal pensar que aquest edifici va ser aixecat a l'indret conegut com La Rectoria Vella, a les afores del poble. Un document posterior la situava al lloc conegut com el Sarral prop del Trull d'en Pi, a la vora del camí que va a la casa de Can Galí. En el decurs del segle següent aquest edifici va ser considerat inadequat, ja que continuava estant massa lluny de l'església, que sovint sofria robatoris. L'edifici de l'actual rectoria fou aixecat, doncs, el 1699, moment en el qual es considerà oportú que la casa rectoral estigués a tocar mateix de l'església per prevenir robatoris, el darrer dels quals havia tingut lloc el 1682. Per aquest motiu, Francesc Margarit, adquireix el compromís d'edificar la rectoria a tocar de les parets de l'església. L'encàrrec li fou atorgat als mestres de cases d'Olesa Josep Vileta i Manuel Porta, pel preu de 230 lliures. Al contracte s'especificava que la nova rectoria havia de ser similar a l'existent, amb la diferència que la nova casa tindria golfes, i que caldria desfer el cup de la vella rectoria i traslladar-lo a la nova. La nova rectoria fou estrenada per mossèn Pere Llorens el 13 de setembre del 1702. Anys desprès, la casa seria complementada amb una cisterna, que seria feta aprofitant les pedres del castell. RUIZ (1998: 68). Cal pensar, però, que la casa va tenir reformes posteriors, una d'elles es troba documentada el 1850, tot i que possiblement hauria tingut lloc a finals del segle XIX, i seria la responsable de l'obertura del portal allindat de la planta baixa i de la remodelació del primer pis, modificant les finestres i introduint el balcó. La visita pastoral del 1859 informava que la rectoria es trobava en bon estat i amb bones instal·lacions. Segons informació procedent del fons parroquial de l'església, l'any 1921 la rectoria es troba en molt mal estat. Uns anys desprès, el 1933, s'havien fet algunes obres de manteniment, però els curs dels aconteixements de la guerra civil la van tornar a malversar. Durant la guerra, la rectoria va ser habitada per unes quantes famílies de refugiats, i el 25 de gener de 1939 un dels obusos llançats contra el campanar va tocar la rectoria obrint-li un gran esvoranc a la teulada i foradant els sostres. Un informe del 1939 la descrivia com a parcialment destruïda. Les obres de reparació no començaren fins el 1945, trobant-se acabades el 15 de maig de 1946, moment en el qual fou novament beneïda i inaugurada solemnement. El 1948 s'inaugurava el nou Centre Parroquial als baixos de la rectoria. El 1953 s'inaugurava la nova Biblioteca Popular Parroquial, instal·lada a la rectoria, i el 1963, els horts antics de la rectoria es convertien en l'Esbarjo parroquial. RUIZ (1998: 277)</p> | 41.4750700,1.9808700 | 414907 | 4591998 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45769-foto-08054-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45769-foto-08054-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45769-foto-08054-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Destaca la presència d'un rellotge de sol pintat a nivell del primer pis que incorpora la següent llegenda: Ni tu ni jo tindrem corda si no és Déu qui se'n recorda. Es tracta d'un rellotge documentat des del 1850 i restaurat el 1946. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45770 | Sant Vicenç de Benviure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-benviure | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVI | Desprès de la Guerra Civil l'església fou rehabilitada i restaurada. La darrera fase de restauració va concloure el 1988. | <p>Situada al centre de la població, l'Església de Sant Vicenç és un edifici de planta basilical, coberta amb voltes de creueria a l'interior i amb una teulada a doble vessant a l'exterior. Es tracta d'una obra en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus de mida més gran i ben disposats, que ha estat arrebossada posteriorment i pintada en color groc, deixant a la vista les cantonades i els marcs d'algunes obertures. L'orientació de l'edifici guarda la tradició de les esglésies amb l'absis orientat a llevant i la portalada principal a ponent. La capçalera de l'església és poligonal i es cobreix de forma independent amb una coberta vuitavada. A l'exterior mostra grans contraforts, que també han estat arrebossats, deixant a la vista només el seu vèrtex exterior. Aquests contraforts s'escauen sobre les capelles laterals que s'adossen a la nau central, descarregant el pes de la nau central que sobresurt considerablement en alçada respecte a les capelles. La façana d'accés, a la plaça de l'església i un ull de bou superior són pràcticament els únics elements arquitectònics i decoratius que s'aprecien, donant com a resultat un edifici molt auster i senzill. La porta d'accés és adintellada i destaca, com a únic element decoratiu l'emmarcament en una estructura sobreafegida a la façana, formada per un portal amb dues columnes sobre bases quadrangulars, i un timpà triangular. El timpà es troba ocupat amb una moderna escultura representant el bust fins a mig cos de Sant Vicenç, amb els braços oberts vestit amb túnica, que s'adapta al marc arquitectònic representat pel timpà. El campanar, situat al costat esquerra, és de base quadrada, amb finestres d'arc ogival i coronament emmerletat. L'interior de l'església és fruit de la restauració efectuada a partir de l'any 1939, tot i que conserva de manera força íntegra els elements originals que es pogueren salvar. Interiorment l'església compta amb una nau única flaquejada per capelles a banda i banda. La coberta es realitza amb cinc de trams de volta a quatre vents separats entre si per arcs torals de diafragma. La pedra de la nervadura de les arcades, així com les claus de volta s'aprecia i destaca sobre l'arrebossat i pintura de les parets i voltes del sostre fet en color crema. L'absis es cobreix amb una volta estrellada amb nervadures que recauen sobre el mur de propi absis i finalitzen en culs de llàntia esculpits. Per ordre, de l'absis al cor, les claus de volta representen Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Pau, Sant Joan Baptista, Sant Joan Evangelista i Sant Miquel Arcàngel. Als peus de l'església, sobre l'entrada s'ubica el cor, aixecat ja al segle XVI, al qual s'accedeix per una escala de cargol situada al cantó nord de l'edifici. El cor recau sobre una volta a quatre vents i es protegeix amb una barana de pedra obrada amb mètopes amb decoració vegetal esculpida que omplen l'espai entre els pilars. La il·luminació interior és força pobre i es realitza mitjançant el rosetó de la façana principal i dos finestrals de volta de mig punt als murs de l'absis. Els murs laterals sobre les capelles no compten amb finestres. Les capelles laterals han canviat diverses vegades les advocacions. Actualment destaquen al cantó nord de l'església les capelles de la Mare de Déu de Montserrat, la el Sant Crist, i la capella del Baptisteri. Al mur de migdia destaquen la Capella del Santíssim i la Immaculada. La Capella del Santíssim, situada a la dreta del presbiteri fou originalment la capella dedicada al Roser. A partir del 1877 fou reformada i ampliada per l'arquitecte Adrià Casademunt a fi de convertir-la en la capella del Santíssim, sent ornada amb les imatges del Lavatoris de Peus i el Sant Sopar realitzats per l'artista Miquel Carbonell. La decoració interior de les capelles es correspon a altars de factura moderna, que substitueixen als antics. El presbiteri es troba sobre elevat i presidit per una imatge de Crist Ressuscitat feta en bronze obra de l'artista Ricart.</p> | 08054-5 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>L'Església Parroquial de Sant Vicenç va ser construïda a finals del segle XVI. Hi ha documentada, l'any 1568, una reunió dels prohoms del nucli al pati de l'antic castell bisbal per tal de finançar la construcció d'un nou temple que substituís l'antiga capella de Sant Vicenç del Castell. La nova església està documentada l'any 1580 i fou acabada el 1598. L'any 1758 l'església fou objecte d'una reforma important, refent-se la teulada, els arcs i les llunetes. L'interior fou arrebossat amb morter i emblanquinat amb guix. També es fou de nou el paviment i el pis del cor. La visita pastoral del 1859 informava que l'església parroquial es trobava en bon estat, tot i que era insuficient per a la població que creixia aquells anys. Segurament per aquest motiu, el 1866 es feren algunes reformes, entre les quals consta la pintura i l'engrandiment de la zona del presbiteri, que fou dotada de graons i paviment nou. L'edifici fou durament afectat pels aconteixements de la Guerra Civil (1936-1939), quan l'edifici fou afectat per la caiguda d'alguns obusos que produïren la gairebé destrucció total de la teulada, l'absis i la volta de la nau central. Una descripció de l'edifici realitzada per mossèn Joan Albareda comentava que el 1939 l'església es trobava encara sense teulada i amb el presbiteri ple de runes de les voltes que havien caigut. Les capelles laterals es trobaven plenes de runes de material de guerra. El paviment de l'església també havia patit considerablement, ja que s'havien abocat fems i abonaments químics que l'havien cremat. A la nau centra encara s'hi podien trobar dos vehicles espatllats de l'exèrcit republicà, i en la capella del Santíssim hi havia boicois de vi buits i molta runa. Els oficis religiosos eren celebrats llavors al local de l'antic Sindicat, situat al carrer de Pi i Margall. Poc desprès s'habilità un petit altar sota el portal de l'església, mentre que el fidels podien escoltar la missa des de la plaça, però fou durant poc temps, ja que les inclemències del temps ho feien molt incòmode. Veient que les voltes de l'església encara s'aguantaven es van treure les runes del presbiteri, però també existia l'inconvenient de la pluja. Per aquest motiu, es va passar a dir la missa a la Capella de la Puríssima, amb el perill que això significava. La reconstrucció de l'església començà l'octubre del 1939, i foren cabades el 1940. De manera provisional va ser col·locat un altar de fusta al presbiteri, procedent del Monestir de Montserrat. No fou fins el 1952 en que fou construït el nou Altar Major i el Sagrari. El 1954 s'inaugurava la sagristia i el 1960 s'estrenava el nou retaule central i el baldaquí. Es repicaren els arcs torals de l'absis i la clau de volta del presbiteri i les capelles laterals. També s'estucaren i pintaren les parets laterals i la cúpula, i es construí l'altar del sagrat Cor i el vitrall de Sant Llorenç. RUIZ (1998: 277). Les obres continuaren el 1966, moment en el qual es feu el vitrall de Sant Esteve, i el 1973, quan tingué lloc la reconstrucció de la façana, el portal major amb frontó actual, i el paviment de la nau central i les capelles. Com a darrera fase de millores, cal fer esment de la renovació i ampliació del presbiteri l'any 1988. RUIZ (1998: 278)</p> | 41.4752000,1.9806400 | 414888 | 4592012 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45770-foto-08054-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45770-foto-08054-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45770-foto-08054-5-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.20 | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45771 | Can Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-amat-0 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVII-XIX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Tot el conjunt es troba envoltat i protegit per un mur perimetral de tancament i alguns cossos afegits a l'edifici creant un pati interior convertit actualment en jardí. El rebaix dels terrenys de l'entorn fruit de la urbanització motivada pel creixement de la vila en aquest sector, ha fet que la casa resti actualment elevada sobre un petit monticle. En tant que edifici, compta amb planta baixa, primer i segon pis. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, combinant maó en alguns trams i tot el conjunt es troba arrebossat amb mur de morter amb clapes de ciment pòrtland. La façana principal es troba orientada a migdia i s'obre amb un portal molt rebaixat amb els brancals i la part superior reforçats amb ciment. A banda i banda del portal s'obren finestres quadrangulars i rectangulars protegides per reixes. A nivell de primer pis destaquen tres balcons centrals amb baranes de ferro, i finestres als extrems d ela façana. A nivell de segon pis, destaca una obertura central formada per una galeria de finestres de punt rodó de mida petita i diverses finestres rectangulars a banda i banda. Els finestrals dels extrems són fruit de reformes recents de la casa. A nivell de segon pis s'aprecia un rellotge encastat a la façana. Aquesta façana principal sobresurt de l'alçada general de l'edifici creant un frontó triangular que es recolza sobre la cornisa dentelada que s'escau sobre el segon pis. Es tracta d'un frontó molt senzill, fet d'obra i arrebossat amb ciment, sense cap decoració afegida. La part posterior de la casa ha estat ampliada afegint un cos rectangular de planta baixa i cobert amb teulada plana, decorat amb un seguit de cinc grans finestrals rectangulars que ocupen pràcticament tota la façana. Els cinc finestrals han estat decorats amb frontons d'estil neoclàssic, que coronen la part superior. Els cinc frontons presenten formes triangulars, a excepció del central que es tenca amb un arc rebaixat. Tots cinc es recolzen sobre entaulaments formats per dues impostes a cada extrem acabades en forma de volutes verticals. Entre les impostes destaca una llinda central decorada amb una orla vegetal esculpida, en la qual sobresurt un medalló al mig amb un cap esculpit que recorda formes clàssiques. Sobre els frontons dels finestrals s'escau un fris que s'estén per tot el perímetre de l'edifici. En la decoració del fris s'alternen permòdols amb decoració vegetal esculpida i cassetons tapiats o bé omplerts amb maó formant una creu. Sobre el fris es col·loca una cornisa dentelada, sobre la qual es recolza una barana amb balustres que protegeix el terrat superior. Altre dels elements destacats de la casa és una torre circular situada a tocar del mur exterior de tancament, en la línia de la façana principal. Es tracta d'un antic molí de vent amb funcions ornamentals, al qual s'ha incorporat una escala metàl·lica de cargol que l'envolta i un penell també ornamental.</p> | 08054-6 | Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Molins de Rei, 1(08755 Castellbisbal) | <p>Masia documentada des del 1137, moment en el qual era senyor de Castellbisbal el Bisbe Ramon Beremon, del qual, entre els abusos comesos hi figura haver veremat les vinyes i tallat els arbres de Pere Amat. Al segle XVI, es recullen diverses notícies relacionades amb la casa, la primera prové del cens parroquial del 1573, on apareixen com a propietaris Jaume Amat, la seva esposa Margarida i els seus fills. Al cens del 1600 era hereu de la casa Antoni Amat i la seva família, que hi residien amb diversos mossos. RUIZ (1998: 162) El nom de Jaume Amat apareix juntament amb el de Jaume Albareda, com a jurats de la població, en la construcció de l'església de Sant Vicenç, acabada el 1598. Entrats al segle XVIII, al cens de 1752 elaborat pel senyor de Castellbisbal hi figura com a propietari Jaume Amat. L'any 1882 els senyors Francesc Ribot Comellas i el seu fill Miquel Ribot, propietaris de la masia de Cal Ribot, van comprar la masia de Ca n'Amat, on passaren a residir, tot deixant un masover a Can Ribot. Poc desprès, el 1906 el senyor Miquel Ribot, juntament amb el seu cunyat Pere Serafí, propietari de Can Margarit i el jove Manuel Anglada, van formar la Companyia Gas Acetilè de Castellbisbal, per enllumenar els carrers de la població, i van instal·lar els gasòmetres a la població. MATEU (1999: 8) L'edifici actual és una construcció que conserva elements de l'antiga masia moderna dels segles XVII-XVIII a l'interior. La casa sembla haver patit una reforma important a finals del segle XIX, incorporant una façana principal afegida, que sobresurt en alçada respecte a la resta de l'edifici i li dona un aire residencial. En les primeres dècades del segle XX la casa tornà a ser ampliada afegint un cos adossat a la part posterior en un estil artístic que incorpora elements neoclàssics. El creixement urbanístic de la vila va incorporar la masia dins de la trama urbana del poble entorn a la dècada del 1980.</p> | 41.4693800,1.9841400 | 415173 | 4591363 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45771-foto-08054-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45771-foto-08054-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45771-foto-08054-6-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm A.14 | 98|99|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45772 | Can Riquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riquer | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVIII-XX | La casa es troba molt reformada i habilitada com a vivenda moderna. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Compta amb planta baixa i primer pis, i degut a les modificacions ocorregudes a l'entorn de la casa, que han rebaixat el nivell de circulació considerablement i han transformat l'entorn en un polígon industrial, la casa ha quedat elevada sobre un petit monticle. En tant que construcció, ha estat aixecada en mur de mamposteria irregular i actualment es troba arrebossada amb ciment i pintada de color blanc. Un sòcol empedrat recorre tota la casa. La façana principal es troba encarada a ponent i en tant que obertures presenta un portal acabat en punt rodó, una finestra quadrangular i dues finestres més quadrangulars a nivell de primer pis. A tocar d'una de les finestres s'aprecia un rellotge de sol. Tota la casa es troba molt reformada. A migdia de l'edifici s'observa una dependència rectangular i de planta baixa incorporada actualment a la vivenda.</p> | 08054-7 | Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà, 5 (08755 Castellbisbal) | <p>En tant que masia destinada a usos rurals, cal pensar que la casa podria tenir els seus orígens entorn al segle XVIII, possiblement vinculada a l'expansió del conreu de la vinya. Actualment la casa es troba molt reformada i l'entorn ha estat convertit en polígon industrial.</p> | 41.4819300,1.9847800 | 415243 | 4592756 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45772-foto-08054-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45772-foto-08054-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45772-foto-08054-7-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm A.12 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45773 | Cal Regalat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-regalat | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, i aixecat seguint la línia del carrer del Raval. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Els elements de construcció originals de l'edifici no s'aprecien, ja que aquest es troba arrebossat amb ciment i pintat en color crema, però cal suposar que es tracta de mur de mamposteria irregular i maó. La façana principal es troba encarada a ponent, seguin la línia del carrer, i s'obre a nivell de planta baixa amb un portal coronat per un arc escarser que dóna accés a un vestíbul, al fons del qual s'obre la porta que dóna accés a la vivenda. En aquest cas, es tracta d'una porta poligonal triple amb tarja superior, formada per llistons de fusta que emmarquen l'envidrat interior. A banda i banda del portal s'han obert dues finestres rectangulars acabades a la part superior amb arcs rebaixats. A nivell de primer pis destaca un balcó corregut amb barana de ferro al qual donen accés dues portes allindades. A nivell de segon pis es corresponen dos balcons protegits també per baranes de ferro. Com a elements decoratius cal fer esment del joc cromàtic format pel color base de la façana pintada en crema, amb els marc de portes i finestres que sobresurt uns centímetres de la façana i s'ha pintat en color més fosc. També cal esmentar la presència d'un enrajolat situat a nivell de primer pis, entre les dues portes del balcó on es llegeix: Cal REGALAT. Aquesta és la casa on visqué Salvador Puig Roca, soci fundador d'Unió de Pagesos. Sindicat Unitari, Democràtic i Independent de la Pagesia Catalana. Es tracta d'un enrajolat de color blanc amb marc i lletres marrons, que incorpora el dibuix de la imatge d'un pagès. Altre dels elements ornamentals el forma un rellotge de sol situat entre les dues finestres dels balcons del primer pis.</p> | 08054-8 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ del Raval, 4 (08755 Castellbisbal) | <p>Tot i la manca de dades històriques concretes, cal pensar que es tracta d'un edifici aixecat a mitjans del segle XIX, moment en el qual té lloc la configuració de l'entramat urbà d'aquest sector de la vila. Si confiem en la data del rellotge la casa hauria estat aixecada l'any 1850, tot i que ha estat restaurada a nivell de façanes a la dècada del 1990. Josep Mateu identifica aquesta casa com Cal Petit abans de ser coneguda com Cal Regalat. MATEU (2007: 31)</p> | 41.4780700,1.9804500 | 414876 | 4592331 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45773-foto-08054-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45773-foto-08054-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45773-foto-08054-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45774 | Cal Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramon | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer Nou, dins del nucli antic de Castellbisbal. L'edifici es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat en color crema i no es pot apreciar quin és el material de construcció, tot i que per les dates podria ser el maó. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia, destacant unes obertures de mida considerable i organitzades de forma molt simètrica. Totes les obertures, tant de portes com de finestres, s'han fet adintellades. A la planta baixa destaca un portal d'accés a la vivenda situat al mig. Es tracta d'un portal doble, ja que les portes del carrer donen accés a un vestíbul al fons del qual s'obre la porta d'accés a la vivenda. En tots dos casos es tracta de portes de doble fulla, però mentre l'exterior és massissa, la interior és feta amb vidre reforçat amb llistons. I tarja a la part superior. A banda i banda d'aquest portal s'obre dos finestrals rectangulars protegits amb reixes de ferro decorades. Al pis superior s'obre tres balcons, sent el central, que s'escau sobre el portal, dotat amb una peanya de mida més gran, que el fa destacar per sobre dels altres dos laterals. Tots tres es troben protegits per baranes de ferro molt treballades. Al fil de a peanya del balcó central, sobre el portal d'accés s'ha gravat la llegenda Casa Ramon, que identifica la casa. L'ornamentació de la casa s'ha concentrat en els marcs sobreposats de es obertures. Són fets en ciment, pintats de color blanc i marcats amb incisions pintades en gris imitant carreus de fusta. Amb tot, el punt més decorat és la cornisa superior de la casa, molt voluminosa i que compta amb un fris central que alterna una franja de colors marró i taronja, que destaquen del conjunt. Als extrems de la casa i entre les obertures, la cornisa superior es completa amb un coronament arrodonit, on l'espai central s'ha decorat amb una composició formada per un mosaic de colors fet amb la tècnica del trencadís. Els elements representats són: un porró, dos arbres, i una font de fruites.</p> | 08054-9 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Nou, 31 (08755 Castellbisbal) | <p>La casa es troba data del 1946, moment en el qual es degué aixecar l'edifici actual assentat sobre l'antiga casa de Cal Ramon. De l'existència de l'antiga casa es tenen notícies des de finals del segle XVIII. Popularment, la casa fou coneguda també com Cal Coix, ja que s'explica que un dels propietaris tenia una cama més curta que l'altra i ho solucionava posant un taló a l'espardenya. MATEU ((2007:41)</p> | 41.4739300,1.9811500 | 414929 | 4591871 | 1946 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45774-foto-08054-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45774-foto-08054-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45774-foto-08054-9-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.17 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45775 | Ca l'Espardanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespardanyer | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XIX | <p>Edifici cantoner situat al carrer major del nucli de Castellbisbal, la façana del qual realitza un retranqueig i conforma una cantonada, creant una petita plaça dins del mateix carrer major. Es tracta d'un edifici que es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat de color blanquinós guardant un sòcol gris arran de terra, que no permet observar el material de construcció. Amb tot, podria tractar-se d'una construcció feta en mur de mamposteria irregular, segurament amb les cantonades reforçades per carreus ben tallats i de mida més gran. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i un tercer pis que es reparteix entre les golfes i el terrat superior. La coberta és, per tant, plana, i el tram ocupat per les golfes es cobreix a dues vessants. La planta de l'edifici és irregular i lleugerament trapezoïdal, adaptant-se a la línia del carrer. La façana principal es troba orientada a migdia, i per poder trobar-se lliure s'ha creat una petita placeta dins del carrer Major. A la part posterior de la casa, i seguint la línia de façanes del carrer Major s'ha adossat un cos auxiliar de planta baixa, que s'obre amb una porta de garatge. La porta principal d'accés a la vivenda conserva l'estil de les portes antigues de botiga formada per dues fulles de fusta amb una part superior de vidre reforçat per llistons de fusta i una tarja a la part superior omplerta amb vidres. A tocar de la porta principal s'obre un finestral rectangular protegit amb reixa de ferro. Sobre la porta principal, a nivell de primer i segon pis, s'obren dos balcons protegits amb barana de ferro. La façana lateral, segueix la línia del carrer Major i es troba encarada a llevant. Aquesta façana s'obre de forma simètrica amb una sèrie de dos balcons i una finestra que es repeteix a nivell de segon i tercer pis. Exteriorment, la línia de separació entre els diferents pisos queda marcada per un fris pintat, que recorre de forma contínua les dues façanes. A nivell decoratiu, l'element més destacat recau sobre el tercer pis, i es troba format per una cornisa pintada en color marró clar que recorre tot l'edifici, i que compta a la seva part inferior amb un tram format per un fris amb dentellons. Sobre aquesta cornisa es recolza una barana balustrada i reforçada per pilars que s'intercalen de forma periòdica. A la banda de la façana principal, en aquesta barana disposa d'un rellotge de sol amb forma ovalada.</p> | 08054-10 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Major, 63 (08755 Castellbisbal) | <p>La casa està datada al 1867 i va ser aixecada en un sol moment, ja que conserva una tipologia arquitectònica molt uniforme. Possiblement l'últim tram del carrer Major devia ser antigament un cobert i fou afegit a la casa en un període posterior seguint el mateix estil.</p> | 41.4769600,1.9801300 | 414848 | 4592208 | 1867 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45775-foto-08054-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45775-foto-08054-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45775-foto-08054-10-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.15 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45776 | Cal Valent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valent | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer Anselm Clavé. L'edifici s'ha arrebossat amb ciment pòrtland i pintat de color salmó, així que no es pot apreciar el material amb el que es troba construït, tot i que per les dates podria tractar-se de mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus ben tallats de mida més gran. Compta amb planta baixa, primer, segon pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia de façanes del carrer i totes les obertures són fetes amb molta simetria, guardant una disposició molt ordenada. A la planta baixa s'obre un portal principal ubicat al mig i format per un arc escarser. La dovella superior de l'arcada s'ha deixat sense pintar i s'ha decorat amb la data de 1862 emmarcada en una orla. La porta és de doble fulla feta amb fusta i amb una part superior de vidre reforçat amb llistons de fusta. A banda i banda del portal principal s'obren dos portals més, formats també per arcs escarsers i protegits per portes massisses, que semblen donar accés a dependències de la planta baixa. Al primer pis destaca la presència d'un gran balcó corredís on s'obre tres portes, i al segon pis tres balcons independents, que s'escauen sobre els balcons del primer pis. Al pis de les golfes, les obertures es corresponen amb finestrons rectangulars. Com a element decoratiu destaquen especialment les baranes de ferro molt treballades, i els permòdols formats pintats de color marró fosc situats sota les balconades. Es tracta de peces afegides, amb funció purament decorativa representant fulles d'acant situades sota una voluta.</p> | 08054-11 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Anselm Clavé, 14 (08755 Castellbisbal) | <p>L'edifici es troba datat al POUM de 1735, però l'edifici actual sembla haver estat aixecat en un sol moment constructiu a finals del segle XIX. La data assenyalada a la dovella central del portal: 1862, respondria a aquesta possibilitat. Molt possiblement al seu dia ja degué ser pensat com a vivenda de veïns, guardant el pis primer com a vivenda principal i el segon pis de llogaters més importants. Josep Mateu explica com hi havia dues cases anomenades Cal Valent: la vella i la nova, una al costat de l'altra. La Vella és del 1735 i la nova dels anys posteriors a la fil·loxera; 1870-1890. LA família Valent va passar a viure a la nova. La vella va ser seu de l'escola infantil per nens. MATEU (2007:15)</p> | 41.4729600,1.9787900 | 414731 | 4591766 | 1862 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45776-foto-08054-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45776-foto-08054-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45776-foto-08054-11-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm.A.16 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45777 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-1 | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular situat fent cantonada el carrer Anselm Clavé i carrer Bellavista. La seva façana principal es troba orientada al carrer Bellavista i precedida d'un jardí tancat on destaca la presència d'una palmera de grans dimensions. L'edifici es troba actualment arrebossat amb ciment pòrtland i pintat en color blanc, deixant a la vista només les cantonades i els marcs de portes i finestres, però cal pesar que la construcció és feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus de pedra ben tallats i disposats ordenadament, i les obertures reforçades per brancals i llindes monolítiques. L'edifici compta amb planta baixa, primer, segon pis i pis sota coberta. La coberta s'ha fet a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Del conjunt de l'edifici destaca la composició ordenada de la façana principal, que s'orienta a ponent, i que ha estat sobre elevada en el seu tram superior com si fos un frontó exempt de la resta de l'edifici, de tal manera que fa l'efecte de tractar-se com una façana sobreposada, tot i que no sigui veritat. Es tracta d'un front esglaonat amb una peça central on s'ha encastat un rellotge de sol amb formes arrodonides, i dos trams a banda i banda. L'accés a la vivenda principal es realitza per mitjà d'un portal adintellat situat al centre de la planta baixa, sense cap ornamentació especial. A banda i banda d'aquest portal, s'obre dos portals de similars característiques. Coincidint amb aquestes obertures, al primer i segon pis s'obren tres balcons per planta, sent lleugerament més grans els del primer pis que els del segon. La protecció dels balcons es realitza amb baranes de ferro, sent treballades les del primer pis, i llises les del segon. Al pis sota coberta, la única obertura es correspon amb un triple finestral format per tres obertures acabades a la part superior amb un arc de mig punt molt estret i protegides per una baraneta de ferro treballat. Com a element decoratiu destaquen les impostes sobre les quals recauen les peanyes dels balcons del primer i segon pis, així com el remat superior del frontó, que es fa amb una doble cornisa imbricada sobre la qual es recolza una barana feta amb un imbricat de teules sobreposades, que ressegueix els graons del frontó. Altre dels elements decoratius importants és el rellotge de sol que corona d'edifici on es llegeix la següent llegenda: No em miris Per què si lo escric El teu destí</p> | 08054-12 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Anselm Clavé. 48. (08755 Castellbisbal) | <p>Als voltants del 1700 es va construir l'edifici en planta baixa i al 1800 aproximadament es van aixecar les plantes restants i la sota coberta. Aquest edifici fou construït per ordre del sacerdot Blanc, i es van triar per a la seva construcció uns terrenys situats en un altiplà, que fou prèviament rebaixat fins assolir la cota actual. L'edifici rep el nom de Cal Fuster pel cognom dels avantpassats de la família propietària actual.</p> | 41.4719500,1.9787500 | 414726 | 4591653 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45777-foto-08054-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45777-foto-08054-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45777-foto-08054-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.10 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45778 | Can Rabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabella | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular aïllat, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal formada per planta baixa, primer pis i golfes. Es tracta d'una construcció que es troba actualment arrebossada amb ciment pòrtland i pintada de color blanc, la qual cosa no permet apreciar la tipologia del parament original. Sobre l'arrebossat destaquen els carreus de les cantonades, ben tallats i disposats ordenadament, així com les llindes i brancals de portes i finestres. Mentre que les llindes estan formades per blocs monolítics, els brancals es troben formats per carreus quadrangulars. La façana principal es troba orientada a ponent, arrenglerada amb la línia del carrer, i presenta una fisonomia d'obertures molt ordenada. A nivell de planta baixa s'obre al centre un portal adovellat format per peces de mida petita i molt regular. A banda i banda del portal s'obren dues finestres quadrangulars per banda. A nivell de primer pis es corresponen obertures que segueixen la línia de les de la planta baixa. Presenta de tres balcons centrals i dues finestres als laterals, cobertes aprofitant el pendent de la teulada. A nivell de les golfes destaca un finestró al centre, sobre el balcó central, amb formes geminades. Els laterals manquen de finestres significatives. Com a elements destacats cal fer esment d'una doble imbricació sota l'aler de la teulada, i de la presència d'una torre quadrangular a la cantonada sud-est de la casa. Es una torre de dos pisos, arrebossada i pintada en color blanc amb el cos obert finestrons molt estrets, a nivell de dos per cara i coronat amb un cos quadrangular que sobresurt de la planta de general de la torre, formant un cos massís que es decora amb incisions verticals i es cobreix a quatre aigües. La seva funció sembla purament ornamental.</p> | 08054-13 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Can Rabella, 17. (08755 Castellbisbal) | <p>Josep Mateu identifica aquesta casa amb l'antic mas Pi. MATEU (2007: 65) En aquest cas, la masia originària i els precedents de la casa actual podrien ser antics, ja que apareixen al cens del 1573 amb la presència de la família composta per Jaume Pi, Antònia Pi, Antoni Joan i Miquel Pi. El 1600 apareixen Antic Pi, la seva esposa Eulàlia i el seu fill Pere. RUIZ (1998: 162) L'edifici actual és una casa que podria haver estat aixecada a començaments del segle XX, aprofitant les restes i l'estructura d'una antiga masia. Tot indica que la casa hauria patit reformes considerables recentment que li haurien donat el seu aspecte actual. El nom de Rabella està lligat a l'actual cognom de la família propietària. Segon Ruiz Elías, a tocar de la casa s'aixecà a mitjans del segle XIX el Pedró del poble des d'on es feia la benedicció dels camps. RUIZ (1998: 250)</p> | 41.4775900,1.9814200 | 414957 | 4592277 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45778-foto-08054-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45778-foto-08054-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45778-foto-08054-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.21 No es pot descartar que a nivell arqueològic al subsòl de la casa es trobin les restes de l'antic mas Pi o Can Rabella. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45779 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-0 | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Edifici amb planta en forma de L, de planta baixa, i cobert a dues aigües el cos principal i a quatre aigües el cos transversal. L'edifici compta amb una terrassa de grans dimensions al davant i tot el conjunt resta sobre elevat sobre un espai destinat actualment a baixos. Es tracta d'una construcció aixecada amb aires residencials i amb l'objectiu de servir de torre d'estiueig on destaquen les gran quantitat d'obertures que presenten les murs amb la finalitat de proporcionar lluminositat a l'interior. Com a elements destacats, cal fet esment de la coberta, que es converteix en el principal element decoratiu de l'edifici degut a la combinació de colors marrons i amb les teules de carener vidriades i pintades de color blau, i al fet de que presenta un aler molt pronunciat sota el qual s'aprecia un embigat de fusta. També destaca l'existència d'una torre quadrangular on s'ubica un dipòsit d'aigua. Es tracta d'una torre coberta a quatre aigües amb la teulada seguint les directrius ornamentals de la casa principal. Destaca el tram superior de mur decorat amb rajola blava i decoració formada per dos quadres que inclouen una decoració formada per un gerro i elements vegetals.</p> | 08054-14 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Montserrat, 5. (08755 Castellbisbal) | <p>La família Sala tenia la casa pairal al carrer Major davant de l'Aranya , però el fill Estevet, el qual havia triomfat amb els cafès i restaurants, es va fer un xalet, envoltat d'uns terrenys i gàbies de gallines d'on treia els ous frescos per a la clientela. A aquest conjunt li deien la Granja. El senyor Esteve Sala havia estat president del Futbol Club Barcelona i va voler imitar els colors de l'equip a ales teules de la casa. MATEU (2007:123) Edifici d'estil eclèctic aixecat a començaments del segle XX amb l'objectiu de servir de torre d'estiueig. La informació facilitada a la fitxa del POUM destaca l'existència d'una escala perimetral que fou eliminada.</p> | 41.4788700,1.9825500 | 415053 | 4592418 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45779-foto-08054-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45779-foto-08054-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45779-foto-08054-14-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.09 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45780 | Cal Patatero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patatero | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici adossat, aixecat seguint la línia de façanes del carrer Pi i Margall. Compta amb planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. Es tracta d'una construcció aixecada en maó amb la façana arrebossada amb morter de calç, amb elements decoratius afegits en pedra sorrenca. La façana principal es troba encarada a migdia, seguint la línia de façanes del carrer. La planta baixa ha estat força modificada, de tal manera que s'ha obert un portal de grans dimensions, protegit amb una persiana metàl·lica, que dona accés al local dels baixos convertit en negoci. Al cantó dret, s'obre una petita porta amb les cantonades interior arrodonides, que dóna accés a l'escala de veïns i als pisos superiors. A les plantes primera i segona destaca la uniformitat i regularitat en las obertures. S'aprecia un balcó corregut que ocupa tot el nivell de façana de la primera planta, i al qual donen accés tres portes. En correspondència amb aquestes tres portes, al segon pis s'obren tres balcons protegits per baranes de ferro. Al pis de les golfes, s'observen tres petites obertures corresponents a finestrons de ventilació. Els elements decoratius es reparteixen per tota la façana. Destaquen les impostes situades sota el balcó corregut del primer pis, que s'emmarquen en un fris que s'estén per tota la façana. Es tracta d'un fris i unes impostes decorades amb un seguit d'incisions verticals acabades amb motius arrodonits a punta i punta. A nivell de primer pis destaquen les pilastres afegides a la façana principal i que emmarquen les portes del balcó. Aquestes pilastres es coronen amb capitells d'estil corinti sobre els quals recau un fris corregut decorat amb motius vegetals i florals. En aquest fris s'emmarquen, i coincidint amb els balcons superiors, altres impostes en forma de volutes. Aquestes mateixes impostes es repeteixen sota la cornisa superior de l'edifici. Amb finalitats decoratives, l'edifici es remata amb un frontó superior en forma de barana balustrada.</p> | 08054-15 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Pi i Margall, 6 (08755 Castellbisbal) | <p>Caldria pensar que es tracta d'un edifici aixecat entorn a la dècada del 1905-1910. La casa era coneguda antigament com cal Patatero i estava situada entre l'Estanc i ca la Tereseta al lloc on antigament hi havia la sortida d'un antic camí que menava a l'Ermita del Castell. Aquest indret va ser comprat per Pere Morral Sardà, que va ser alcalde entre el 1906 i 1907, i s'hi va fer una casa amb soterrani, planta i dos pisos, que es conserva igual i sense canvis des del seus orígens . El propietari era conegut amb el sobrenom de l'alcalde Patatero, perquè era magatzemista al Born de Barcelona. Aquesta casa fou comprada posteriorment pel Sr. Valls, que la va prendre al Pepet Pedrerol. En finalitzar la guerra civil, la casa fou la seu de la Jefatura de Falange i l'Auxili Social, arribant a ser el lloc on es celebraven les misses fins que l'església va ser habilitada. MATEU (2007: 82)</p> | 41.4746700,1.9801400 | 414846 | 4591954 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45780-foto-08054-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45780-foto-08054-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45780-foto-08054-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45781 | Cal Pau Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-xic | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres seguint la línia del carrer Pi i Margall. Presenta planta baixa i primer pis i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La construcció es troba arrebossada amb ciment i pintada de color crema. La façana principal es troba encarada a migdia seguint la línia del carrer i s'obre a la planta baixa amb dos portals oberts en els darrers temps per tal de donar accés als comerços de la planta baixa. Al primer pis s'obren dos balcons protegits amb reixa de ferro. La part superior de l'edifici es delimita amb una cornisa molt senzilla sobre la qual es recolza una petita barana contínua d'obra.</p> | 08054-16 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Pi i Margall, 8 (08755 Castellbisbal) | <p>La casa era coneguda antigament amb el sobrenom de Cal Pau Xic o ca la Tereseta. Es tracta d'un edifici aixecat a començaments del segle XX. Era la casa on habitualment es reunien cada tarda les dones per fer a mà valones, mocadors de coll, etc, que desprès es venien als magatzems 'El Indio' de Barcelona. Aquesta artesania va durar fins a la dècada del 1950. MATEU (2007: 82)</p> | 41.4746000,1.9800900 | 414842 | 4591946 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45781-foto-08054-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45781-foto-08054-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45781-foto-08054-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45784 | Cal Pau Galí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-gali | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres, seguint la línia de façanes de carrer nou, al nucli antic de Castellbisbal. L'edifici ha estat aixecat segurament amb maó, tot i que aquest no s'aprecia per trobar-se arrebossat i pintat de color blanc. Es troba cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada a doble vessant orientada en sentit paral·lel a la façana. A nivell de planta baixa l'obertura principal és un portal realitzat amb un arc molt rebaixat. Es tracta d'un portal doble, ja que la porta exterior, de fusta massissa, dona accés a un vestíbul interior que acull la porta d'entrada a la vivenda. La porta d'accés a vivenda és doble i formada per una vidriera reforçada per llistons de fusta i una tarja superior. Aquest vestíbul queda elevat sobre el nivell del carrer gràcies a un graó a l'entrada i compta amb un terra format per un enrajolat de rajola cuita. A tocar del portal principal s'obre una finestra rectangular protegida per un enreixat. A nivell de primer pis, la vivenda només compta amb un balcó de poca volada.</p> | 08054-19 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Nou, 5 (08755 Castellbisbal) | <p>La importància de l'edifici estriba en la seva tipologia constructiva, consistent en un prototip de vivenda d'origen humil pròpia de la dècada del 1910-1920. La casa era coneguda com Cal Pau Galí MATEU (2007:39)</p> | 41.4743400,1.9803400 | 414862 | 4591917 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45784-foto-08054-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45784-foto-08054-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45784-foto-08054-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45785 | Cal Pepetus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pepetus | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer nou. Compta amb planta baixa i primer pis i es cobreix amb una teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana actual es troba arrebossada i pintada en colors crema i marró, per la qual cosa no s'aprecia l'aparell constructiu , que deu ser el maó. La façana principal es troba orientada a ponent, seguint la línia del carrer, i s'obre a nivell de planta baixa amb un portal allindat i una finestra rectangular. El portal guarda característiques similars a altres portals de carrer i és doble, de tal manera que compta amb una porta exterior de doble fulla i de fusta massissa, que dona accés a un vestíbul interior. Al fons d'aquest vestíbul es conserva la porta d'accés a la vivenda consistent en una porta de doble fulla de vidre. A nivell de primer pis destaca la presència d'un balcó corregut protegit amb barana de ferro al qual accedeixen dues portes amb persianes de llibret. En tant que elements decoratius, destaquen els dos guardapols afegits i pintats en color marró i una cornisa motllurada que ressegueix la part superior de la façana que es prolonga com si fos un frontó amb formes ondulades. A banda i banda d'aquest frontó sobresurten dos pilars que es degraden i es prolonguen en dues faixes verticals que delimiten l'edifici a banda i banda. El centre del frontó està ocupat per un medalló ovalat delimitat per una motllura també pintada en color marró. L'interior del medalló està decorat amb un trencadís de colors on es llegeix: JN 1928.</p> | 08054-20 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Nou, 19 (08755 Castellbisbal) | <p>Possiblement la data inscrita al medalló superior de la casa indica el moment de la construcció: 1928. L'edifici sembla haver estat fet en un sol moment constructiu, havent patit només reformes interiors. La casa era coneguda anteriorment com Cal Perpetus. Abans havia estat propietat de Cal Joanet Caramanxel, fill de la veïna casa de Can Caramanxel i comprada a cal Caberoles. MATEU (2007:40)</p> | 41.4742600,1.9808100 | 414901 | 4591908 | 1928 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45785-foto-08054-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45785-foto-08054-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45785-foto-08054-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45786 | Casa del carrer Major, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-38 | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer Major. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Possiblement es tracti d'una construcció feta en maó, però aquest no s'aprecia ja que l'edifici ha estat arrebossat amb ciment i pintat en color crema. A la planta baixa s'ha deixat un sòcol, i al ciment s'han realitzat incisions horitzontals. A nivell d'obertures l'edifici conserva una composició molt harmoniosa, amb una planta baixa que s'obre amb un portal rematat per un arc rebaixat i un finestral rectangular de similars característiques. Aquestes obertures es corresponen a nivell de primer i segon pis amb sengles balcons. La diferència consisteix en que el balcó del primer pis és corregut i uneix l'espai de les dues portes, mentre que al segon pis es tracta de balcons individuals. Com a element decoratiu l'edifici compta amb una cornisa motllurada sota la qual s'ha col·locat un fris decorat amb permòdols. També sota la línia de balcons del primer i segon pis discorre un fris amb decoració floral on s'intercalen permòdols coincidint amb els balcons, formats per una voluta vegetal i un cos estriat.</p> | 08054-21 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Major, 38 (08755 Castellbisbal) | <p>Per la tipologia constructiva l'edifici deu datar de la dècada situada entre 1925-1935.</p> | 41.4766600,1.9802800 | 414860 | 4592175 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45786-foto-08054-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45786-foto-08054-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45786-foto-08054-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45788 | Casa del carrer A. Clavé, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-a-clave-10 | <p>MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer Anselm Clavé. Es tracta d'una construcció arrebossada amb ciment pòrtland i pintada de color salmó. Tot i que no s'aprecia el parament constructiu cal pensar que és una construcció feta en maó. L'edifici compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Aquest darrer no s'aprecia des del carrer degut al frontó decoratiu que presideix la façana. L'orientació de l'edifici es fa a migdia i s'obre amb un portal principal situat al mig de la planta baixa. Es tracta d'un portal adintellat, acompanyat a banda i banda per dos finestrals rectangulars. A nivell del primer pis destaca un balcó corregut que ocupa tota la façana i s'obre amb dues portes. En tant que l'element decoratius destaca la presència de guardapols afegits sobre les obertures que formen part d'un fris corregut que marca la separació entre plantes. Aquest element es troba pintat en color blanquinós, destacant per sobre de la façana. Altre dels elements decoratius es situa sobre el primer pis, es tracta d'un frontó còncau, emmarcat per dos murs perpendiculars. Sobre el frontó i els murs la decoració es completa amb un floró circular. L'interior del frontó es decora amb un mosaic de peces blanques i verdes. Tot aquest conjunt es recolza sobre una cornisa esglaonada que recorre tota la façana.</p> | 08054-23 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Anselm Clavé, 10 (08755 Castellbisbal) | <p>El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. Cal pensar que aquestes cases formen part d'un tram de carrer aixecat a començaments del segle XX format per vivendes populars habitades per població pagesa i menestral. El carrer Anselm Clavé també anomenat Carrer Vell. En aquest cas, podria tractar-se d'una casa aixecada entorn a la dècada del 1930, aprofitant el solar ocupat per alguna casa anterior.</p> | 41.4731500,1.9787900 | 414731 | 4591787 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45788-foto-08054-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45788-foto-08054-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45788-foto-08054-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa podria haver tingut el sobrenom de Cal sis hores MATEU (2007: 14) | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45792 | Cal Rosu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rosu | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RIBAS PASTALLÉ, M. (1983) Castellbisbal, 1900-1940. Ajuntament de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de les façanes de la plaça de l'Església, al nucli de Castellbisbal. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici ha estat segurament construït en maó, però aquest no s'aprecia, ja que es troba arrebossat amb ciment sense pintar. La planta baixa de l'edifici ha estat molt modificada els darrers anys per tal d'adaptar-la a locals comercials. L'interès de l'edifici radica en el primer i segon pis, on es conserva la seqüència d'obertures que resulten molt ordenades i harmonioses. A nivell de primer pis s'obre un balcó corregut protegit per una barana metàl·lica al qual donen accés tres portes que es protegeixen amb persianes de llibret. Sobre aquestes obertures es corresponen al segon pis tres balcons individuals que guarden característiques similars. Com a element decoratiu destaca la presència d'un fris de separació entre el primer i segon pis i entre el segon pis i la cornisa, i de permòdols situats sota les peanyes dels balcons. També s'aprecia una barana com a coronament superior formada per balustres i altres elements afegits.</p> | 08054-27 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església, 6 (08755 Castellbisbal) | <p>La casa era antigament coneguda com Cal Rosu. Va ser construïda per Vicenç de Can Coromines en els temps abundants anteriors a la fil·loxera. Hi van obrir una botiga coneguda com la Tenda Nova o Ca la Conxita, recordant el nom de la seva filla. En aquesta botiga es van instal·lar els de Cal Rosu, procedents del carrer de l'Olivar, i d'aquí va prendre el renom la casa. MATEU (2007: 48)</p> | 41.4747900,1.9805200 | 414878 | 4591967 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45792-foto-08054-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45792-foto-08054-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45792-foto-08054-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45793 | Casa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carmen | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular aïllat, es troba actualment envoltat de jardí i protegit per un mur i per reixa perimetral que delimita la finca. Està format per planta baixa, amb tot, l'edifici s'ha aixecat aprofitant el desnivell del terreny, que és més acusat al sector de la façana principal, comptant per tant amb pis semisoterrat en aquesta zona. La coberta és plana, la quan cosa permet la creació d'un terrat, que compta amb un petit cos rectangular a la part posterior de l'edifici, que s'aixeca sobre la teulada. Sobre aquest cos rectangular s'ubica un dipòsit d'aigua al qual s'accedeix mitjançant una escala de ferro adossada. La protecció de la terrassa es fa mitjançant una barana, que és d'obra sobre els murs laterals i de ferro sobre el mur de la façana principal. La construcció possiblement sigui feta en maó i es troba arrebossada i amb ciment i pintada en una combinació de color granatós i blanc. Com a element destacat, cal fer esment de la façana principal que es troba presidida per una tribuna hexagonal, on el mur ha estat substituït per grans finestrals. L'accés a la vivenda es realitza a través d'aquesta tribuna, que a la seva cara central s'obre amb una doble porta envidrada. Degut al desnivell del terreny en aquest sector, la tribuna es recolza sobre un pis semisoterrat, quedant aquesta a nivell de primer pis. Per tal d'accedir a la porta principal de la tribuna s'ha procedit a la construcció d'una escala recta amb les baranes lateral decorades amb un mosaic de quadrats blancs i blaus. A banda i banda de la tribuna l'espai s'ha omplert amb dues terrasses quadrangulars protegides per una barana amb balustres. A dites terrasses s'accedeix mitjançant dues portes obertes a la façana. Sobre la porta principal d'accés a la vivenda destaca l'existència d'una marquesina. Les façanes laterals es troben obertes amb finestres rectangulars emmarcades en color granatós. A la façana de llevant destaca l'obertura d'una porta auxiliar, a la qual s'accedeix també mitjançant una escala adossada. Com a element decoratiu cal destacar el joc cromàtic de la façana, així com un fris corregut que voreja tot l'edifici per la part superior, sota el mur de la terrassa. Es tracta d'un mur de color granat decorat amb incisions amb els perfils en color clar.</p> | 08054-28 | Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) | <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> | 41.4765000,1.9398200 | 411482 | 4592198 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45793-foto-08054-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45793-foto-08054-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45793-foto-08054-28-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.24 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45794 | Villa Carmina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmina | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta en forma de T formada per dues crugies, envoltat de jardí i protegit per un mur de tancament acabat amb una reixa de ferro. La construcció segurament és feta en maó, i ha estat arrebossada amb ciment i pintada en color blanc. L'edifici aprofita el desnivell del terreny, i aquest fet provoca que la crugia horitzontal es trobi en una cota més elevada i estigui formada per planta baixa i primer pis, mentre que la crugia vertical es troba en una cota més baixa i contempli només la planta baixa. La coberta de les dues crugies és plana i permet l'existència de dues terrasses, una a sobre de cada crugia, amb un petit cos central que connecta les dues. La façana principal es troba encarada al nord, i s'obre amb una porta central, que s'acompanya de dues finestres rectangulars a banda i banda, ressaltades dins un marc amb una petita cornisa superior. L'accés a la porta central, que queda elevada en relació al terreny es fa mitjançant una escala doble, decorada en el mur central per una composició de rajoles que reprodueix un episodi de la vida de Sant Antoni de Pàdua. Les façanes laterals, s'obren també amb finestres rectangulars del mateix estil, guardant un ordre molt acompassat i creant unes línies d'obertures molt ordenades. Com a elements decoratius destaca la presència d'un fris que omple l'espai entre la cornisa doble. Es tracta d'un fris que reprodueix un motiu vegetal entrelligat, pintat en diferent escala de grisos. Sobre la cornisa superior el terrat es protegeix per una barana formada per pilars quadrangulars sobre els quals reposa un element circular en forma de bola. L'espai entre pilastres l'ocupen balustres planes.</p> | 08054-29 | Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) | <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> | 41.4765800,1.9395300 | 411458 | 4592207 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45794-foto-08054-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45794-foto-08054-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45794-foto-08054-29-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.25 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45795 | Casa Poudevida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-poudevida | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular aïllat que es troba envoltat de jardí i protegit per un mur de tancament fet amb obra i barana de ferro, que envolta perimetralment la finca. Tot i que no s'aprecia el parament, cal pensar que l'edifici es troba construït en mur de maó, arrebossat en ciment, on s'han marcat les línies de separació imitant maons i dovelles com si es tractés d'una paret de pedra. La coberta de l'edifici es fa a quatre aigües. Es tracta d'un edifici aixecat aprofitant el desnivell del terreny, així que consta de planta baixa al sector de la façana principal que s'orienta a migdia, i de planta baixa i planta semisoterrada a la façana posterior, que es troba encarada al nord. L'accés a l'edifici es fa mitjançant una escala recta que permet ascendir a la vivenda. A la façana principal s'obre un porta de mig punt, on s'han marcar dovelles i brancals a sobre de l'arrebossat. A banda i panda del portal s'obre sengles finestres rematades a la part superior per arcs rebaixats seguint la mateixa decoració de dovelles dibuixades sobre el ciment. La façana posterior, encarada al nord, es troba més decorada, i compta amb una galeria a nivell de planta baixa, convertida ara en primer pis. Es tracta d'una galeria molt senzilla oberta amb una arqueria formada per columnes i arcs de mig punt, tot construït en ciment i cobert amb teulada inclinada. Un altre dels elements decoratius destacats és el seguit de bigues de la barbacana, que protegeixen un fris pintat en color marró i crema, amb formes ovalades.</p> | 08054-30 | Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) | <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> | 41.4769800,1.9396800 | 411471 | 4592251 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45795-foto-08054-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45795-foto-08054-30-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.26 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45796 | Torre Virgen del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-virgen-del-pilar | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | Els seus elements decoratius han començat a degradar-se. | <p>Edifici de grans dimensions, aixecat sobre una plataforma rectangular, envoltat totalment de jardins i protegit per un mur perimetral que envolta tota la finca. L'accés al conjunt es fa per una petita portella oberta al mur exterior, que dóna accés a unes escales rectes que ascendeixen fins a l'edifici. L'edifici és de planta rectangular, amb l'afegit d'un petit cos quadrangular a la part posterior, i l'afegit d'una torre octogonal a la façana principal. La coberta és plana, comptant amb dues torres quadrangulars als extrems de la façana nord, que es cobreixen a quatre aigües. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, afegint un antre pis més en les torres que sobresurten en alçada de la terrassa. La construcció és feta possiblement en maó, i arrebossada amb ciment i pintada en color crema. Les obertures, són abundants i es troben formades per finestrals i portes que abunden considerablement en totes les façanes, i es rematen a la part superior amb arcs carpanells, i protegits per contrafinestres de fusta. Com a elements decoratius destaquen els conjunts d'orles esculpides seguint l'extradós de les arcades de les finestres. Es tracta d'orles formades per fulles i altres elements vegetals entrellaçats, de clara reminiscència modernista. També destaquen les cornises decorades amb dentellons que ressegueixen tot l'edifici i les baranes que protegeixen les terrasses del pis superior. Es tracta de baranes amb balustres ornades amb hídries sobre els pilars de dita barana.</p> | 08054-31 | Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) | <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> | 41.4767300,1.9405000 | 411539 | 4592223 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45796-foto-08054-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45796-foto-08054-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45796-foto-08054-31-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.26 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45797 | Cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RIBAS PASTALLÉ, M. (1983) Castellbisbal, 1900-1940. Ajuntament de Castellbisbal. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular situat a la plaça de l'Església, dins del nucli antic de Castellbisbal, però seguint la línia de façanes del carrer Pi i Margall i carrer Major. Es tracta d'un edifici aixecat segurament en maó i arrebossat amb ciment, i que presenta part de la façana del primer pis amb traces de pintura vermellosa, que podria provenir d'una degradació del fris de separació entre el primer i el segon pis. Aquest edifici ha sofert nombroses modificacions els darrers anys, especialment a nivell de planta baixa on es troben les oficines modernes d'una entitat bancària. Conserva però, el primer i segon pis originals, destacant una composició molt ordenada d'obertures formada per un seguit de tres balcons al primer pis, en correspondència amb ells, tres finestres balconeres a nivell de segon pis. Tots els balcons es troben protegits per baranes de ferro força treballades. Sobre el segon pis, destaca una petita cornisa sobre la qual es recolza una barana d'obra sense cap decoració afegida.</p> | 08054-32 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església, 9 (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest sector del nucli urbà de Castellbisbal és dels més antics construïts, ja que es troba a tocar de l'Església Parroquial. Amb tot, podria tractar-se d'un edifici aixecat entorn al 1900-1910. La casa era coneguda com Cal Magí.</p> | 41.4749400,1.9803600 | 414865 | 4591984 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45797-foto-08054-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45797-foto-08054-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45797-foto-08054-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45799 | Ermita de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-quinti | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. PAGÈS I PARETAS M. (1992) Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XI | Tot i els problemes d'humitats els propietaris tenen cura del seu estat. | <p>Capella orientada Est - Oest formada per una nau rectangular amb un absis semicircular a llevant, sense arcuacions. A mig dia, prop del presbiteri, s'obre una absidiola semicircular amb dues lesenes, que arranquen del sòcol, però que no arriben a la part superior. Les finestres són de doble esqueixada. L'accés a l'interior es realitza mitjançant una porta de mig punt, amb una arquivolta en degradació entorn de l'arc d'obertura. No hi ha timpà sinó un reixat modern. La capella, totalment arrebossada a l'exterior i engalbada a l'interior, està coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada i, només en petits indrets on l'arrebossat ha saltat, es deixa entreveure l'aparell divers: d'espiga, amb còdols, de carreus petits, grans i quadrats, i encara més grans a les cantonades...etc. Aquest fet ens fa pensar que potser es va edificar o restaurat en diversos períodes. CC.AA. (1983) L'interior es troba arrebossat en color clar i decorat de manera molt sòbria amb una imatge de Sant Quintí situada sobre una atosta que sobresurt del mur de l'absis.</p> | 08054-34 | Terme de Castellbisbal.P.I. Sant Vicenç. Mas Can Pedrerol de Baix, s/n (08755 Castellbisbal) | <p>La capella es troba situada a un indret on hi hagué una vil·la romana, d'origen republicà, l'ocupació de la qual és testimoniada, en temps de l'Imperi, fins el segle III dC. Després el temple dedicat a Sant Quintí està documentat els anys 1137, 1160 i el 1246. CC.AA. (1983) Es té coneixement que el 1137 i 1160 el bisbe Arnau Ermengol, es queixà per les moltes injuries que li havia fet en Ramon Bremon de Castellbisbal, entre les quals hi havia la venda, sense el seu consentiment, de la vil·la de Sant Quintí, que representava la pèrdua de la meitat dels drets que sobre aquesta vil·la li corresponien. Un altre document del 1246 fa esment de l'establiment d'una peça de terra al Pla de Sant Quintí, firmat per Guillem de Rovira i la seva muller Guillermina a favor de Llorenç Bartomeu. La terra confrontava a ponent amb el riu Llobregat, i el document era signat per P. Donati de Sant Quintí, potser un prevere que hi havia. Segons altre documentació més moderna, el 1508 i amb motiu de la vista pastoral, el bisbe Enric de Cardona, visità la capella de Sant Quintí, trobant-la tancada i amb la teulada en bon estat. Tenia una campana, i al seu interior dos altars, un dedicat a Sant Quintí amb un antic retaule, i un altre dedicat a Santa Coloma, amb una imatge de la Mare de Déu. En una nova visita realitzada el 1511 la situació era la mateixa. RUIZ (1998: 132) La cura i el manteniment de la capella devia fer-se des de bon principi pels propietaris de la veïna masia de Can Pedrerol de Baix, situada a escassos metres que en tingué cura durant segles. El 1686 hi ha notícies d'una processó de pregàries el tercer dissabte de maig, i de l'assistència dels papiolencs a aquestes processons al llarg de tot el segle XVIII. Aquestes notícies fan sospitar que es podria haver tractat d'una església oberta a tothom, però que el fet de ser criat i mantinguda pels propietaris de Can Pedredrol de Baix, li acabà donant un cert sentit de pertinença a la masia. Així, nous documents del segle XVIII testifiquen que a redós de la capella es podia donar sepultura, si més no, als familiars de la casa. La llunyania de la masia de Can Pedrerol amb la parròquia de Sant Vicenç devia afavorir aquesta relació. També es coneix que el 1836 que en la sepultura de la capella de Casa Pedrerol de Baix, dedicada a Sant Quintí i pròpia de Don Pau de Gomis, es donava sepultura a una descendent de la família. Fins i tot s'enterrà una clergue, nebot de la família, l'any 1837. Igualment consta que el 1851 s'enterrava el cadàver de Pau de Gomis, natural i habitant de Barcelona. RUIZ (1998: 133). La capella ha seguit vinculada a la casa on a finals del segle XIX i per iniciativa de la propietària de la casa es començà a celebrar l'aplec de Sant Quintí, on aquesta repartia menjar per als més pobres. Amb altre caràcter, aquest aplec ha continuat celebrant-se el dia del Pilar. Vers 1980 fou restaurada pels propietaris que asfaltaren també l'entorn.</p> | 41.4453800,1.9930100 | 415883 | 4588690 | 08054 | Castellbisbal | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45799-foto-08054-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45799-foto-08054-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45799-foto-08054-34-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Segons un estudi del 1978, l'església podria haver tingut tres absis semicirculars. RUIZ (1998: 134). L'edifici es troba inclòs al llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm. A.05 | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45800 | Sant Vicenç del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-del-castell | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVIII | <p>Capella situada al cim del Turó de les Garses, presidint la imatge de la vila de Castellbisbal des del riu Llobregat. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb absis poligonal i estructurat en una sola nau. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat irregular, arrebossada posteriorment amb morter de calç i pintada en clor blanc, tot i que presenta una degradació considerable d'aquesta protecció. La orientació de l'edifici es fa en sentit Est-Oest, amb la capçalera encarada a llevant. Aquesta orientació fa que part del mur nord es trobi parcialment encastat al pendent de la muntanya. La coberta és a dues vessants i com a altra obertura s'observa un ull de bou sobre la porta, a mitja alçada de la façana principal. Destaca també un campanar d'espadanya, situat seguint la línia de la façana principal de ponent. El portal d'accés està emmarcat per un arc rebaixat amb dovelles i brancals de pedra. Sobre ella s'ha escrit: 'Les ruïnes del Castell Bisbal, fragments de la capella de Sant Vicenç, s'alcen damunt el serrat de les Garses, prop de la capella de Sant Vicenç del Castell que, documentada el 1035, és una construcció moderna.</p> | 08054-35 | Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell s/n (08755 Castellbisbal) | <p>La historiografia tradicional ha relacionat aquesta església amb el Castell de Benviure. Inicialment fou l'Església Parroquial, categoria que va mantenir fins al segle XVI, moment en el qual fou inaugurada l'Església Parroquial al centre de la vila. Possiblement va caure en un progressiu abandonament. Es tenen notícies de que el 1637, Guillem Martell, mestre de cases de Terrassa va aixecar l'edifici actual sobre les restes de l'antiga església. Fou reedificada el 1771, moment al qual pertany possiblement l'edifici que actualment s'observa. El 21 de setembre de 1899 va haver-hi una forta tempesta i un dels llamps va caure a l'ermita del castell, ensorrant la teulada i deixant-la inservible per celebrar-hi missa. Va estar mesos en aquest estat ruïnós, fins que uns quants propietaris decidiren reedificar-la: van passar a fer una recapta sense èxit. Fins el 1903 no es van aconseguir prous diners per fer la rehabilitació. De les quatre-centes pessetes que va costar, el senyor Bofill, propietari de can Nicolau de Baix en va posar cent deu. MATEU (1991: 24) L'any 1962, per la vigília de Sant Vicenç, un altre llamp va causar-ne desperfectes i l'espadanya li fou afegida el 1964.</p> | 41.4739500,1.9737000 | 414307 | 4591880 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45800-foto-08054-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45800-foto-08054-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45800-foto-08054-35-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix inclòs als llistats del POUM com a edificis en sòl no urbanitzable amb el núm. B.01 | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45802 | Barraca de vinya de la Moixella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-moixella | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Barraca de vinya de planta quadrangular coberta amb volta falsa de pedra i construïda seguint la tècnica de la pedra seca, amb un parament format per carreus disposats seguint fileres de forma regular falcats amb petits fragments de pedra. Amb tot, la construcció ha estat reforçada posteriorment amb ciment, especialment a la cara de llevant on té la porta d'accés. Té una alçada de 2,5 m i l'obertura de la porta és allindada amb 1,30 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, i ha estat reforçada amb maó.</p> | 08054-37 | Terme municipal de Castellbisbal. Turó del Canyet, (08755 Castellbisbal) | <p>Malgrat que no es posseeixen dades podria ser que es tractés d'una barraca de vinya aixecada a finals del segle XIX, en ple període d'expansió de la vinya. Ja entrades les primeres dècades del segle XX, la barraca hauria estat objecte d'una important consolidació aplicant ciment per tal de reforçar la seva estructura i ser utilitzada. Cal pensar que aquest sector del terme estigué conreat de forma intensiva amb arbres fruiters i vinya fins a la dècada del 1960.</p> | 41.4521000,1.9902200 | 415658 | 4589438 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45802-foto-08054-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45802-foto-08054-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45802-foto-08054-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45803 | Barraca de vinya del turó de Salzes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-turo-de-salzes | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | La vegetació i l'arbre que li ha arrelat a la teulada li fan malbé la teulada i a la llarga la pròpia barraca. | <p>Barraca de vinya de planta circular aixecada en mur de parament irregular format per carreus de pedra i còdols disposats de forma molt irregular i seguint la tècnica de la pedra seca en la qual el parament resta unit mitjançant el travat amb fragments de pedra més petita que omple els buits dels carreus més grossos. El sector de ponent de la barraca, on s'ha obert la porta a l'interior s'ha reforçat amb ciment, a l'igual que la porta d'entrada a la barraca. Aquesta és en realitat un obertura el·líptica de 1,0 m d'alçada per 70 cm d'amplada per 80 cm de fons. L'alçada conservada de la barraca és de 2,0 m amb un diàmetre de 2 m d'amplada, però cal pensar que era superior ja que la vegetació ha envaït la part superior i no s'aprecia la volta que la cobria. A tocar de la porta s'ha aixecat un banc amb una esquena de fusta i un banc de ciment de 1,90 m de llarg.</p> | 08054-38 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal) | <p>Cal pensar, tot i la manca de dades, que es tracta d'una barraca aixecada a començaments del segle XX, i que hauria estat objecte d'algunes reformes per tal d'impedir el seu enderroc, i que serien la causa de les capes de ciment que reforcen l'entrada i el sector del voltant. Segurament ha tingut un ús bastant prolongat en el temps, possiblement fins a finals del segle XX, per la qual cosa els seus propietaris l'haurien acondicionat amb un banc de maó adossat a ponent. El creixement d'un arbre a la part superior de la barraca fa perillar considerablement la seva estructura.</p> | 41.4860900,1.9468800 | 412084 | 4593255 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45803-foto-08054-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45803-foto-08054-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45803-foto-08054-38-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el codi C.08 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45804 | Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-1 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosio del torrent i la vegetació han afectat el sector més exterior de la barraca, i l'accés es fa difícil | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,20 m d'alçada per 2,10 m d'amplada per 3,50 m de fons. S'hi accedeix per un petit camí que recorre el cingle.</p> | 08054-39 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4537100,1.9903000 | 415667 | 4589617 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45804-foto-08054-39-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45805 | Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-2 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosio del torrent i la vegetació han afectat el sector més exterior de la barraca, i l'accés es fa difícil | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,30 m d'alçada per 2,00 m d'amplada per 3,20 m de fons. S'hi accedeix per un petit camí que recorre el cingle.</p> | 08054-40 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4534400,1.9904300 | 415678 | 4589587 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45805-foto-08054-40-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45806 | Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-3 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,20 m d'alçada per 2,10 m d'amplada per 3,50 m de fons. S'hi accediex per un petit camí que recorre el cingle.</p> | 08054-41 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4532700,1.9905400 | 415687 | 4589568 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45806-foto-08054-41-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45807 | Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-4 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosio del torrent i la vegetació han afectat el sector més exterior de la barraca, i l'accés es fa difícil | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,10 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. S'hi accediex per un petit camí que recorre el cingle.</p> | 08054-42 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4531000,1.9882800 | 415498 | 4589551 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45807-foto-08054-42-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45808 | Barraca de vinya excavada de la Moixella 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-1 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.</p> | 08054-43 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4552000,1.9882400 | 415497 | 4589785 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45808-foto-08054-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45808-foto-08054-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45808-foto-08054-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45809 | Barraca de vinya excavada de la Moixella 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-2 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosio del talús i l'abandonament d'aquest element han estat causa de deteriorament | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.</p> | 08054-44 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4552900,1.9881100 | 415486 | 4589795 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45809-foto-08054-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45809-foto-08054-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45809-foto-08054-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45810 | Barraca de vinya excavada de la Moixella 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-3 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosio del talús i l'abandonament d'aquest element han estat causa de deteriorament | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.</p> | 08054-45 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4543700,1.9881000 | 415484 | 4589693 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45810-foto-08054-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45810-foto-08054-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45810-foto-08054-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45811 | Barraca de vinya excavada del turó de Salzes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-turo-de-salzes | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosió del talús i la vegetació han estat causa del seu deteriorament | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,10 m d'alçada per 2,10 m d'amplada per 3,00 m de fons.</p> | 08054-46 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4861000,1.9476800 | 412151 | 4593256 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45811-foto-08054-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45811-foto-08054-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45811-foto-08054-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45871 | Can Santeugini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santeugini | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Masia formada per diversos edificis que conformen el conjunt de l'explotació agrícola. L'edifici principal és un cos de planta rectangular, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia i precedida per un pati enllosat. L'accés a la porta principal es realitza mitjançant una escalinata doble obrada en pedra i adossada al mur. El portal principal és allindat i es correspon a l'alçada del primer pis amb un finestral rectangular. La façana de ponent compta amb una galeria adossada a l'alçada del primer pis. Es tracta d'una galeria oberta amb arcs de mig punt. A la façana de llevant s'adossen diversos cossos de planta baixa que es cobreixen independentment. Un mur d'aglomerat, mamposteria i obra envolta tot el conjunt d'edificis de la masia. A l'extrem sud del mur s'aprecia una torre circular, que és en realitat un molí de vent. Es tracta d'una torre molt decorada, convertida en torre ornamental amb una escalinata interior. L'espai s'ha dividit en planta baixa i tres pisos, obrint finestrals de punt rodó en totes les seves cares. El tercer pis a estat convertit en punt d'observació i dotat amb una terrassa que recorre perimetralment tot l'espai circulat. Es tracta d'una terrassa que es sosté sobre uns permòdols fets en ciment i s'ha protegit amb una barana de ferro molt treballada. Aquest tercer pis es corona amb un teuladet format per una cornisa perimetral que es sosté sobre impostes. A nivell constructiu, tot el conjunt combina la pedra vista i l'arrebossat en color groc. A l'exterior de la casa, sobre un turó situat uns metres a migdia del conjunt es conserva l'antiga era de la casa, actualment molt malmesa, que compta amb una alzina monumental en una punta. També han estat localitzats restes d'un antic pou d'aigua fet amb maons.</p> | 08054-106 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. Mas Cantateugini s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Cal pensar que es tracta d'una de les masies més antigues de Castellbisbal, amb orígens que es remunten a l'Edat Mitjana. El nom original de la casa podria haver estat el de Santa Eugínia, així al cens parroquial del 1600, apareixen censats Francesc Sanctauginia, Pau Sanctauginia, Antiga i Maria Sanctaugínia, Jaume Sanctaugínia i un mosso anomenat Joan. El cognom familiar sembla haver-se mantingut fins al segle XVIII. Així, el 8 d'agost de 1739, Victòria Santeugènia, veïna de Castellbisbal i resident en aquesta masia es va casar amb Magí Ambrós, hereu de Can Xercavins de Rubí, a la desapareguda ermita de Sant Genís. En el cens de 1752, consta com a propietari Francesc Santa Eugènia. En tant que edifici, tot fa suposar que l'actual masia és una construcció del segle XIX que integra restes de l'antiga edificació sobre la qual s'aixeca, especialment al seu cantó nord. L'actual masia va ser aixecada sobre el que devia ser la masia medieval i moderna de Can Santeugini amb un estil propi d'una casa residencial més que d'una masia agrícola. Tot el conjunt va ser envoltat el 1866 per un mur perimetral que tancava l'espai. Destaca especialment la construcció dels porxos que s'adossen a la casa pel cantó de ponent, i la torre de l'aigua que presideix l'entrada al conjunt arquitectònic. Econòmicament, el sostén de la casa estava estretament lligat a la producció de vi, trobant-se tots els terrenys del voltant, propietat de la casa plantats de vinya. Un cop arruïnada la vinya, a mitjans del segle XX fou venuda pels darrers propietaris hereus de la família Santeugini, que parcel·laren es terrenys venent-los per fer l'actual urbanització. Respecte a la casa, cal afegir que fins a mitjans del segle XX estigué habitada per masovers. A finals del segle XX la casa fou convertida en restaurant, la qual cosa ha suposat una reforma interior dels seus espais i usos.</p> | 41.4907400,1.9540900 | 412692 | 4593764 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45871-foto-08054-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45871-foto-08054-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45871-foto-08054-106-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45872 | Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coromines-2 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVI-XXI | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües aixecat en mur de mamposteria irregular i arrebossat posteriorment amb ciment sense pintar. Al cos central de l'edifici s'han anat afegint alguns cossos que desvirtuen la visió general del conjunt. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La façana principal es troba encarada a ponent, i precedida per un cos rectangular de planta baixa. Destaca el conjunt de finestrals de mig punt obert a nivell de segon pis. A tocar de la casa, en el sector de ponent es pot observar la presència d'una bassa circular de grans dimensions. El material de construcció no s'aprecia actualment ja que es troba arrebossada amb ciment, però cal pensar que es tracta de maó. Aquesta bassa recull aigua del sector del torrent de Pegueres i està destinada al rec agrícola. Els seus orígens cal situar-los a començaments del segle XX, moment en el qual la casa comptava amb una important producció agrícola.</p> | 08054-107 | Terme de Castellbisbal. Crta.BV1501, km. 1,3. (08755 Castellbisbal) | <p>L'edifici existent actualment pot ser datat a l'entorn dels segles XVII-XVIII, tot i que segurament s'aixeca sobre el seu precedent més antic. El cognom Coromines no apareix als censos parroquials del 1573 i 1600, per la qual cosa cal pensar que el nom original de la casa fou un altre, i el nom de Coromines fou una aportació fruit de les polítiques matrimonials de la casa. RUIZ (1998: 161). Les terres de conreu de la casa eren predominantment la vinya, que s'explotava a través de contractes de rabassa morta, i el regadiu, estesos especialment als arenys del Llobregat i als plans del torrent Bo i del de Pegueres, amb alguna extensió de bosc. Fruit d'aquesta bonança econòmica basada en la vinya és la construcció d'una destil·leria a la vora de la casa a començaments del segle XX. Al llarg del segle XIX la propietat estava en mans de la família Canadell. La pubilla de la casa es va casar a finals del segle XIX amb l'hereu de Can Nicolau de Baix, el Sr. Bufill, amb la qual cosa es van unir les dues propietats. El 1903, el senyor Bufill va cedir terrenys de la propietat per la construcció de l'estació de ferrocarril. El 1917 es va construir un oratori, que va tenir caràcter semipúblic, dedicat al Sagrat Cor. Entorn als anys 1934-1936 els propietaris del mas van decidir la construcció d'un nou casal pensat com a lloc residencial al davant de la casa, per la qual cosa l'antic mas rural va perdre importància.</p> | 41.4766700,1.9655200 | 413628 | 4592191 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45872-foto-08054-107-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.01 | 98|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45873 | Casal de Benviure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-benviure | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta soterrada, planta baixa, primer i segon pis i golfes. La construcció es troba aixecada possiblement amb maó i es troba arrebossada i pintada de color vermellós, destacant el perímetre de portes i finestres i altres elements arquitectònics afegits pintats en blanc. Aquests elements arquitectònics són, a les façanes laterals, les pilastres afegides com a decoració, que marquen la separació entre finestres a nivell de primer i segon pis, així com una cornisa afegida que marca la separació entre la planta baixa i el primer pis. Es crea, doncs, una composició arquitectònica molt ordenada i repetitiva, que contrasta extraordinàriament amb la façana principal, pensada com un escenari. Efectivament, la façana principal és una composició formada per un frontó sobreposat, que es prolonga en un cos afegit al davant i als laterals de la casa. El front principal sobresurt en alçada a la resta de la coberta de la casa i es remata a la part superior amb un retranqueig i un coronament arrodonit d'imitació barroca. Al davant i als laterals d'aquest frontó s'ha adossat un cos format per planta baixa i primer pis consistent en una tribuna porticada de planta baixa i primer pis oberta amb arcades de mig punt un balcó protegit per una barana de balustres a nivell de primer pis. Aquest cos es cobreix amb teulada plana, que queda convertida a nivell de segon pis en una terrassa que s'estén també als laterals de l'edifici. A nivell d'obertures, la façana principal s'obre al segon pis amb un seguit de finestrals de mig punt i a nivell de golfes amb un altre finestral imitant una galeria amb arcades de mig punt. La verticalitat de la façana, queda ressaltada per l'existència de pilastres adossades que recorren el frontó indicant un falsa separació en tres crugies. A nivell general, el frontó de la façana i el cos afegit guarden la composició cromàtica de tot l'edifici, combinant el fons en color vermell i la resta d'elements decoratius: baranes, pilastres, motllures, etc. pintades en color blanc. Al mig de l'edifici destaca la presència d'una torre quadrangular coberta a quatre aigües que es alçada pel sector de ponent de la casa. Es tracta d'una torre ornamental amb un darrer pis obert amb finestrals correguts formats per arcades de mig punt, que exteriorment guarden la combinació de colors vermells i blancs que s'observa a la resta de l'edifici. Les façanes laterals s'obren amb un seguit de finestres rectangulars. Mentre que les de la planta baixa es rematen a la part superior per una arcada rebaixada, les del primer pis compten amb una decoració formada per un frontó circular. En tots dos casos, un modilló ornamental encapçala la part central d'arcs i frontons. Aquest mateix modilló fa funcions de permòdol sota els ampits de les finestres del primer pis, que sobresurten extraordinàriament. En línies generals, primer i segon pis resten definitius i emmarcats per una doble motllura que recorre horitzontalment la façana com una faixa, remarcant la diferenciació dels pisos. La verticalitat de l'edifici bé marcada per la presència de pilastres adossades que es van repartint de forma ordenada la llarg de tota la façana, i que obliguen a les motllures horitzontals a realitzar tombs per salvar-les. El sector central de cada façana lateral es troba decorat amb un frontó que recorda formes barroques, obert amb una finestra al mig, i amb imitacions de columnes jòniques sobreposades a les pilastres de cada costat. Altre dels elements ornamentals destacats és la presència d'una cornisa que recorre tot l'edifici decorada amb un filera de dentellons a la part inferior. Un escala adossada s'adossa a la façana nord de la casa, permetent l'ascens directament a nivell del primer pis.</p> | 08054-108 | Terme de Castellbisbal. Crta.BV1501, km. 1,3. (08755 Castellbisbal) | <p>La història del casal de Benviure es troba lligada a l'heretat del mas de Can Coromines, documentat des del segle XVIII, i situat al darrera de l'edifici. En tant que masia agrícola visqué un gran moment d'esplendor entre els segles XVIII i XIX arran del conreu de la vinya. A començaments del segle XX la pubilla de la casa es va casar amb l'hereu de Can Nicolau de Baix, el Sr. Bofill. L'edifici actual és una construcció inacabada d'entre el 1934-1936, amb aires colonials i una decoració d'estil barroc, que tenia com a objectiu permetre l'estiueig de tots els membres de la família. Durant la Guerra Civil (1936-1939), les terres de la finca van ser col·lectivitzades per la CNT, la família es va exiliar a Amèrica, recuperant la propietat de la finca desprès del conflicte. La casa està sent objecte de reformes els darrers anys, entre les quals destaca el color de la pintura exterior.</p> | 41.4763700,1.9655100 | 413627 | 4592157 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45873-foto-08054-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45873-foto-08054-108-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.02 | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45874 | Can Canyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyadell | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Masia de planta quadrangular coberta a quatre aigües. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular, arrebossada i pintada en color groguenc. Les cantonades són reforçades amb carres quadrangulars i rectangulars disposats ordenadament, que s'ha deixat sense arrebossar. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a ponent i s'obre amb un portal adovellat de mig punt, afectat per algunes reformes posteriors de la casa. Una d'aquestes reformes és el balcó que s'obre immediatament a sobre del portal, a l'alçada del primer pis, que talla la part superior de l'arcada. Als extrems d'aquesta façana s'obren sengles finestres rectangulars. Es tracta de finestres allindades, en les quals s'ha deixat a la vista llindes i brancals. Destaca la galeria d'arcs a la planta de sota coberta. Els arcs d'aquesta galeria són de mig punt rebaixats fets amb carreus. A la façana de llevant es torna a repetir aquesta mateixa arcada però es redueix el número d'arcs i són de mida inferior. En aquesta façana posterior de llevant, les finestres es reparteixen ordenadament a l'alçada del primer pis. Es tracta de finestres rectangulars que conserven llindes i brancals a la vista. A la façana de migdia s'adossa un cos destinat a celler. A la zona de ponent s'ha aixecat un altre cos destinat a magatzem. A la zona sud s'ha condicionat un porxo i unes edificacions destinades a quadres. En línies generals tota la casa ha estat reformada íntegrament, reproduint de manera aproximada els volums originals, i conservant alguns elements com el porta d'accés i alguna finestra.</p> | 08054-109 | Terme de Castellbisbal. Can Canyadell, Crta. B-150, km. 7,4 (08755 Castellbisbal) | <p>Originàriament, la masia de Can Canyadell es trobava construïda al terme de Rubí, Un cop fou enderrocada la vella masia, a un quilòmetre de distància, i ja en terme de Castellbisbal, els propietaris aixecaren l'actual masia l'any 1850 . És per aquest motiu, que la casa no consta en la documentació del terme, ni en els censos parroquials del 1573 i 1600, ni al del 1752. MATEU (1999: 14). Arquitectònicament l'edifici fou aixecat de nova planta l'any 1850 i estigué habitat fins a la dècada del 1960, entrant desprès en un procés de degradació important. Destaca l'espai destinat a cellers ubicat a llevant, ja que en el moment de la construcció l'economia de la casa depenia per complert de la producció vitícola. Actualment tots els exemplars de botes i portadores han estat comprats i incorporats a la casa durant la darrera reforma. El propietari de la casa, Josep Canyadell Raventós, fou alcalde de Castellbisbal entre els anys 1934-1935 i entre els anys 1952 i 1954. La casa ha estat reformada íntegrament el 2005 i convertida en un restaurant.</p> | 41.5101600,1.9836100 | 415182 | 4595891 | 1850 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45874-foto-08054-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45874-foto-08054-109-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.03 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45875 | Can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular format per tres cossos, sent el cos central el de major alçada. Cadascun dels tres cossos es cobreix individualment amb teulades a doble vessant fetes amb teula. En conjunt, l'edifici reuneix planta baixa, primer pis i golfes. La construcció és feta en mamposteria irregular, arrebossada i pintada en color groguenc. La façana principal es troba orientada a migdia. L'accés a l'edifici es realitza mitjançant un portal arquitrabat, sense cap decoració especial, al qual precedeix una escala de tres graons. A banda i banda del portal s'obren quatre finestrals rectangulars, de diferent amplada. A nivell de primer pis, destaca un balcó corregut que presideix el cos central, sobre el portal d'entrada, i dos balcons independents un per banda, obrint el cossos laterals. Tot els balcons queden protegits per una reixa de ferro. Els elements més característics són els remats de la façana. Els cossos laterals compten amb un frontó triangular cadascun, acabats per una filera de maons i dues columnes a banda i banda. El cos central, que sobresurt en alçada és rematat amb un motllurat de fulla inversa decorat amb ceràmica de trencadís. Un rellotge de sol realitzat en trencadís corona la part superior del cos central. A la part davantera, dues laterals tanquen el pati que dóna a la façana principal. El celler s'utilitza actualment com a àrea d'envasament de fruites. A nivell estilístic podria ser classificat com a noucentista.</p> | 08054-110 | Terme de Castellbisbal. Can Costa. Crta. BC-151, km 4,7 (08755 Castellbisbal) | <p>Tot i que segurament els seus orígens cal remuntar-los a l'Edat Mitjana, la masia de Can Costa es troba documentada des del 1506. MATEU (1999: 21). Amb tot, cal deixar present, que el cognom Costa no apareix als censos parroquials del 1573 i 1600. RUIZ (1998: 161). A partir del 1850 el cognom familiar va canviar pel de Mallol a causa de les aliances matrimonials de la família. Els principals recursos de la casa provenien del conreu de la vinya i abunden els contractes de rabassa morta entre finals del segle XVIII i el segle XIX. L'antiga casa pairal fou enderrocada entre el 1915 i 1920, aixecant a sobre l'actual casal d'estil noucentista. Actualment bona part de les propietats de la vella masia formen part de la urbanització de Can Costa. MATEU (1999: 24)</p> | 41.4908900,1.9821500 | 415035 | 4593753 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45875-foto-08054-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45875-foto-08054-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45875-foto-08054-110-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.04 | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45876 | Can Cases del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-del-riu | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVI-XXI | <p>Masia formada per un conjunt de cossos destinats a vivenda i producció agrícola, envoltats per un mur que envolta el conjunt i l'aïlla de l'exterior. El cos principal està destinat a vivenda, i compta amb planta baixa, primer pis i golfes. Es troba cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció feta en mur de mamposteria irregular amb fragments de maó, tot arrebossat i pintat de color blanc. La façana principal es troba encarada a ponent i s'obre a nivell de planta baixa amb un portal allindat ubicat al centre de l'edifici. A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars. Aquestes obertures es corresponen a nivell de primer pis amb tres balcons protegits amb baranes de ferro. Destaca a nivell de les golfes una galeria oberta formada per una obertura central més alta i dues obertures a banda i banda de mida més reduïda. Aquestes finalitzen a la part superior amb una arcada de mig punt, i es troben separades entre elles per pilars quadrangulars. Finalitza la galeria amb una obertura quadrangular per banda. Al cos principal s'annexa en l'angle recte un altre espai destinat antigament a garatge i tasques agrícoles formant per planta baixa i primer pis. Es tracta d'una construcció feta amb murs de mamposteria arrebossats i pintats en color blanc. La coberta és en tots els cossos a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Completen el conjunt, un cos destinat a garatge, l'antic celler, l'antiga era, un magatzem adjunt i l'antic safareig. Tots aquests cossos es troben disposats en forma de L, de tal manera que creen un pati interior, destinat antigament a feines agrícoles.</p> | 08054-111 | Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç. Can Cases del Riu s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Cal pensar que Can Cases és una masia amb orígens medievals, tot i que no és fins el cens del 1573 que trobem la presència d'una família amb el cognom Cases al terme. Així, als censos parroquials del 1573 apareixen esmentats Francesc Cases, Margarida Cases i Vicenç, Paula, Jaume, Antic i Bartomeu Cases. Al cens parroquial del 1600 apareixen com a propietaris Bartomeu Cases, la seva esposa Antiga, i els seus fills Miquel, Eulàlia i Joan. RUIZ (1998: 162) Entrats al segle XVIII, a partir del cens elaborat pel Sr. De Castellbisbal 1758 Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio sabem que era propietari Antoni Cases. Per la seva situació, els terrenys de la seva propietat eren destinats meitat al conreu de la vinya i meitat a l'horta. Els horts eren contractats en arrendament, i la vinya en contracte de rabassa morta des de finals del segle XVIII. En tant que edifici podria haver tingut una renovació de la seva estructura vora l'any 1858. Arquitectònicament es correspon a un edifici aixecat a mitjans i finals del segle XIX, possiblement a sobre de les restes de l'antic mas de Can Cases, del qual podria aprofitar alguns murs a nivell de planta baixa. A finals del segle XIX el geòleg canonge senyor Almela, va trobar fòssils d'uns mol·lusc que vivien a l'aiguabarreig del mar amb un riu que hi desembocava. MATEU (1999: 18) . Per motius matrimonials els cognoms dels propietaris de la casa han anat canviant, sent propietat actualment de la família Bosch, hereus de la antiga família Cases. Cal fer esment de la forta transformació que han sofert els entorns de la casa en les darreres dècades del segle XX. Els antics camps de conreu de la casa són ocupats hores d'ara per la indústria CELSA dedicada a la transformació de productes metal·lúrgics. Aquesta indústria ha envoltat pràcticament tota la casa, obligant-la a envoltar-se d'un mur perimetral de protecció.</p> | 41.4530800,1.9828500 | 415044 | 4589554 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45876-foto-08054-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45876-foto-08054-111-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.05 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45877 | Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribot | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVI-XXI | <p>Masia de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Formada per planta baixa i primer pis. La construcció es feta en mamposteria i adob i es troba arrebossada amb ciment sense pintar. La façana principal, encarada a ponent, és de disposició asimètrica i s'obre amb un portal adovellat de punt rodó situat en un costat de migdia . Es tracta d'un portal format per dovelles de mida força gran que es recolzen sobre brancals formats per carreus quadrangulars de mida diversa. Tot el conjunt conserva restes del que podria haver estat un encalat blanc. Un graó format per dues grans pedres completa l'accés. Acompanyen a aquest portal dues finestres quadrangulars sense cap ornamentació. Els elements més característics es troben a les tres finestres del pis superior, que presenten uns brancals i unes llindes esculpides amb petites columnes i formes de caps humans amb estil gòtic tardà. Els ampits de les finestres també formen part del mateix conjunt, que sobresurt, a més de la decoració, per tractar-se d'una pedra calcària de color vermellós, molt diferent a l'existent en el terme i que indica una procedència forana. La decoració esculpida no ha estat identificada a nivell iconogràfic, tractant-se de caps femenins i masculins sense cap relació entre ells. Cal observar, però, que el conjunt de les tres finestres podria pertànyer a dos moments diferents. Així, les dels dos extrems són acabades en arc rebaixat i amb llinda monolítica i guardant una decoració similar als brancals que podria ser qualificada de gòtica, mentre que la central, compta a la llinda amb una decoració formada per un arc conopial i uns brancals més senzill, podent-se correspondre a un període més tardà, de començaments del segle XVI. A nivell de primer pis, destaca també la presència d'un rellotge de sol pintant entre dues de les finestres. La teulada compta amb un aleró format per una doble imbricació. Al llarg del temps al cos principal de la casa s'han anat adossant cossos més petits destinats a usos diversos: vivenda del masover, magatzem, quadra etc, tot creant un barri o espai destinat a treballs agrícoles. La façana posterior no compta pràcticament amb obertures, observant-se només una finestra rectangular a l'alçada del primer pis. L'interior de la casa conserva el seu aspecte original, amb un enrajolat de rajola cuita marcada amb ditades. Destaca especialment l'espai del rebedor i l'espai de la cuina, que conserva la xemeneia i ‘espai de la llar original i un forn de pa. L'embigat de la casa també és original</p> | 08054-112 | Terme de Castellbisbal. Can Ribot s/n. Crta. BV-151.km. 7. (8755 Castellbisbal) | <p>Els documents més antics consultats fan esment d'un Bartomeu Ribot, possiblement vinculat a la propietat de la casa l'any 1474. RUIZ (1998: 47). Amb tot, segurament ens trobem davant d'una de les masies medievals més antigues del terme, que podria tenir els seus orígens entorn als segles XII-XIII. El cognom de la família propietària sembla haver-se mantingut, tot i que hi ha constància de la presència de pubilles a la família, fel pel qual al cens parroquial del 1573 el mas era conegut com a Ribota. Eren propietàries de la casa en aquests moments Margarida Ribota, casada amb Pere Soler, i la seva mare Caterina Ribota. La filla de Margarida, anomenada també Margarida, també fou pubilla. Al cens del 1600 apareix com a propietari Jaume Ribot, que era nét de Margarida. Els seus fills eren Antic i Pere Ribot, i compartien la casa amb una família de mossos anomenada Planes i diversos pastors i bovers. RUIZ (1998: 163) Entrats al segle XVIII, al cens efectuat pel senyor de Castellbisbal Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio, consta el nom de Jaume Ribot. Al 1789, un informe signat pel rector de Castellbisbal, certificava la presència de vestigis de l'església dedicada a Santa Magdalena en terrenys del mas. El 1882, els propietaris de la casa, Francesc i Miquel Ribot, aprofitant la bonança econòmica van optar per comprar la propietat de ca n'Amat, i traslladar-se a viure a la nova casa, que estava més a prop de la vila i nucli de Castellbisbal. Carreres Candi, afirmava el 1900 que al mas es guardaven columnes de fusta i una pila baptismal procedent de Santa Magdalena. Aquestes restes van romandre al mas fins el 1936. Els tres finestrals de la masia també poden ser reaprofitats del monestir. La teulada ha estat restaurada recentment. MATEU (1999: 64)</p> | 41.5072500,1.9832600 | 415149 | 4595568 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45877-foto-08054-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45877-foto-08054-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45877-foto-08054-112-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.06 Al bosc de Can Ribot, a turó proper a la casa, s'observen trossos de murs relacionats amb el monestir de les monges agustines, sota l'advocació de Santa Magdalena i Santa Margarida (1331). La pica beneiteria es va guardar a la masia i l'origen dels elements de les seves finestres s'atribueixen al monestir. Les primeres notícies d'aquest monestir són dels anys 1216 i 1301. El 1434, el papa Eugini IV, va adjuntar aquest convent al de Montalegre de Barcelona, també de monges agustinianes. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45878 | Ca n'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nelies | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVII-XXI | <p>edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb teula i posta. Compta amb planta baixa, i primer pis. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular amb conglomerat de pedres i fang i ha estat arrebossat posteriorment amb morter de calç. La façana principal es troba orientada a ponent i s'obre amb un gran portal adovellat al centre que presenta restes de l'arrebossat. A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars protegides amb reixa. A nivell de primer pis, i en correspondència amb el portal s'obre un balcó protegit amb reixa de ferro que es correspon a una reforma de la casa, ja que talla la part superior del portal adovellat. A banda i banda i es correspon una finestra de petites dimensions. Una de les finestres de la façana principal es troba emmarcada amb brancals de pedra decorats amb petites escultures i caps humans que recorden el gòtic i que seria reaprofitada com els de la veïna masia de Can Ribot. Una de les darreres reformes de la casa obrí un portal arquitrabat a la cantonada de migdia de la façana principal per facilitar l'accés a un garatge situat a la planta baixa. Adossada a la façana de migdia de l'antiga masia es situa la moderna casa de Ca n'Elies. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular que guarda la mateixa orientació que l'anterior i que es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. A diferència d'altres, aquest s'aixeca en planta baixa, primer i segon pis. L'accés es realitza per un portal arquitrabat obert al centre de la planta baixa, sense cap decoració específica. A banda i banda s'obren dues finestres rectangulars. A nivell de primer pis destaca la presència d'un balcó corregut al qual donen accés tres portes. Destaca a nivell de segon pis una petita galeria al centre formada per tres arcades de mig punt que recauen sobre pilars quadrangulars, i a banda i banda dos balcons protegits per reixa de ferro. Com a element ornamental l'edifici ha estat dotat d'una cornisa sobre la qual s'escau un petit frontó d'obra sobre el qual es recolzen gerros de pedra ornamentals.</p> | 08054-113 | Terme de Castellbisbal. Ca n'Elies s/n. Crta. BV-151.km. 6. (8755 Castellbisbal) | <p>L'observació detallada de l'edifici permet apreciar que es tracta d'una masia aixecada al voltant del segle XVII, possiblement sobre uns precedents més antics coneguts amb un altre nom, ja que no apareix als censos parroquials del 1573 i 1600. L'actual casa, però, es pot documentar des del segle XVIII, moment en el qual apareixen contractes de rabassa morta fets pels senyors d'aquesta propietat. L'edifici podria haver sofert una important reforma a mitjans del segle XIX, incorporant el balcó de la façana principal. Del segle XIX es tenen dades procedents de 1868, moment en el qual uns quants veïns del poble van fundar la societat d'aigua de Ca n'Elies, que pretenia explotar una mina situada en aquesta propietat, i conduir l'aigua fins al dipòsit de Can Rabella, i d'aquí als 50 socis. A principis del segle XX es devia construir l'edifici adossat a migdia, possiblement com a vivenda dels propietaris, deixant la vella casa en mans de masovers. El 1932 va ser beneïda la capella de la Mare de Déu del Carme, per tal que hi pogués dir missa mossèn Lluís Sabater Montclús, germà de la propietària del mas. Al 1951 es va intentar tornar a beneir la capella, amb l'objectiu de poder celebrar els casaments familiars. RUIZ (1998:143) Amb posterioritat, una part dels terrenys de la casa van passar a formar part de la urbanització de Can Costa. MATEU (1999: 26)</p> | 41.4993300,1.9842000 | 415216.959 | 4594687.788 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45878-foto-08054-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45878-foto-08054-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45878-foto-08054-113-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-01-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.07 | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 45879 | Can Nicolau de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nicolau-de-baix | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVI-XX | L'abandonament de l'edifici ha propiciat la desaparició d'alguns elements de tancament d'obertures i teulada | <p>Edifici de planta basilical que presenta un total de tres crugies principals paral·leles amb multitud de petits cossos auxiliars annexes. Tot el conjunt es troba envoltat per una mur de tancament que s'obre a migdia amb un portal rebaixat cobert un teuladet, actualment en molt mal estat. El cos principal de l'edifici s'orienta a ponent. L'alçat de l'edifici presenta diferències, destacant una crugia central més elevada, de planta baixa, primer i segon pis, coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Les dues crugies laterals, a banda i banda de la central, són d'inferior alçada, i compten només amb planta baixa i pis, i es cobreixen amb teulada inclinada. La teulada de la crugia de migdia ha caigut, observant-se actualment només la façana i el mur exterior. La construcció ha estat aixecada en mur de mamposteria irregular unit amb aglomerat de fang, ciment i carreus de mida petita i conserva part de l'arrebossat exterior a la façana principal. De la façana principal destaca el portal de punt rodó, que dona accés a la vivenda i encara conserva restes d'encalat en blanc, un primer pis amb dos finestrals quadrangulars, i un segon pis obert amb una galeria d'arcs de mig punt. Una de les reixes de la façana principal és de ferro forjat i conserva la data del 1856, que es deu correspondre al moment d'alguna reforma. A l'exterior del mur, al cantó sud-est, destaca la presència d'un cos de planta baixa i cobertes a dues aigües i inclinades que es correspon a un espai de tines i cups, actualment molt malmès.</p> | 08054-114 | Terme de Castellbisbal. Mas Can Nicolau de Baix s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Ruiz i Elias aporta notícies d'una persona anomenada Antoni Nicolau, resident al terme de Castellbisbal l'any 1474, que podria estar vinculada amb l'existència de la masia de Can Nicolau. RUIZ (1998: 47). Cal pensar, doncs, que es tracta d'una masia amb orígens medievals, tot i que per la tipologia de l'edifici, es tractaria d'una construcció aixecada al segle XVI amb la típica planta basilical de tres crugies. Als censos parroquials del 1573 apareix una casa anomenada Pere Nicolau, on consten com a propietaris Pere Nicolau i la seva esposa Isabel, juntament amb els seu fill Antoni. Al cens del 1600 apareix com a propietari Pere Nicolau i la seva esposa. RUIZ (1998:163) Entrats al segle XVIII, al cens del 1752 elaborat pel Sr. de Castellbisbal Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio era propietari Pere Nicolau. A partir de la segona meitat del segle XVIII són abundants els contractes de rabassa morta signats per la casa, i la presència d'un cos destinat a tines i cups confirma la importància que la vinya va tenir en l'economia familiar. A finals del segle XIX, el Dr. Bufill va adquirir la casa i poc desprès va casar-se amb la pubilla de Can Coromines, unificant les dues finques. MATEU (1999: 44) Aquest casament va significar l'abandonament de la casa, centrant els esforços en la finca de Can Coromines. Desprès d'un període d'abandonament que ha danyat considerablement les estructures de la casa, actualment és utilitzada com a espai per guardar ramats i eines auxiliars.</p> | 41.4904900,1.9635400 | 413480.949 | 4593726.799 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45879-foto-08054-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45879-foto-08054-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45879-foto-08054-114-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-01-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | És possible que la mina d'aigua de Santeugini (fitxa 207) tingui relació amb la casa.Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.08 | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||
| 45880 | Can Flavià de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flavia-de-les-illes | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVIII-XIX | Elements arquitectònics desvirtuats. | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües amb una lluerna central que sobresurt de l'edifici. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Els murs són de mampostería irregular i maó, i han estat arrebossats amb ciment sense pintar marcant, això si, a la part inferior un sòcol de color gris més fosc. La façana principal es troba encarada a migdia, i s'obre amb un portal coronat per un arc rebaixat sense cap element ornamental específic. Un teuladet d'uralita protegeix actualment el portal. A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars coronades també amb un arc rebaixat, del mateix estil que la porta. A nivell del primer pis, tres obertures es corresponen amb les de la planta baixa, sent una finestra balconera sobre el portal central i dues finestres rectangulars més petites a nivell de primer pis. L'acabament superior de les tres obertures es també amb un arc rebaixat. A nivell de segon pis, es continua guardant la simetria de les obertures, que es corresponen a una triple finestra central i dues laterals més petites, totes elles acabades amb arcs rebaixats. A diferència de la façana principal, les façanes posterior i lateral no han guardat la mateixa simetria compositiva, i les obertures són allindades. Destaca especialment la façana de ponent de la casa, a la qual s'ha afegit un cos rectangular, que s'estén al llarg de tota l'esmentada façana. Aquest cos es troba format per una galeria a nivell de planta baixa, feta a base arcades rebaixades recolzades sobre pilars, que creen un corredor cobert amb teulada plana. Aquesta teulada, suportada per un embigat de fusta es converteix en un terrat a nivell del primer pis de la casa. Tot el perímetre del terrat es protegeix amb una barana d'obra formada per pilars, entre els quals s'ha format una imbricació de maons. La lluerna central que corona la casa és un cos quadrangular cobert a quatre aigües, amb obertures a cadascuna de les cares, actualment tapiades. A la cantonada sud-est de la casa s'adossa un cos rectangular de planta baixa i coberta a dues aigües destinat a garatge.</p> | 08054-115 | Terme de Castellbisbal. Can Flavià de les Illes s/n . Crta. BV-1201, pk.4,3 (08755 Castellbisbal) | <p>Els orígens de Can Flavià de la les Illes són hores d'ara desconeguts. La documentació més antiga localitzada fins al moment fa referència a un mas esmentat al cens parroquial del 1600 anomenat Illes, on apareixen censats Honofre Marquet, la seva esposa Miquela, Joan Cases i Antoni Pastaller. Cal tenir present, però que al cens anterior del 1573 el mas Illes no apareix, però sí que ho fa una casa anomenada Pesteller de les Illes on apareix censada Hieronima Pestillera i Bernat Roure. Aquesta coincidència fa pensar, potser, en un mas aparegut en aquest interval de temps com a escissió del mas Can Pasteller, lliurat com a dot matrimonial. RUIZ (1998:162). A partir del 1736 hi residia a la casa la comunitat de sacerdots de Martorell. Aquest fet li aportà el sobrenom de la casa dels capellans. Amb tot, la casa devia estar arrendada, ja que al cens elaborat pel senyor de Castellbisbal Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio, hi consta com a propietari Vicenç Pastallé de les Illes. El 1756 s'hi va construir la capella de Sant Salvador, ja que la casa es trobava a dues hores a peu de Castellbisbal. MATEU (1999: 32) . Dos anys més tard, la visita pastoral a Castellbisbal consignà, entre les capelles, la de Sant Salvador de Can Favià de les Illes. Una altra visita del 1778 hi torna a fer referència. La desaparició del culte a la capella possiblement estigui lligada als esdeveniments històrics de la desamortització ordenada per Mendizabal. Consta que l'esmentada finca fou confiscat per la llei d'Espartero de 2 de setembre de 1841, i retornada a la comunitat el 1843, per ser novament confiscada el 29 de desembre de 1869. Actualment l'entrada a la capella es troba tapiada. RUIZ I ELIAS (1998: 141)</p> | 41.4926500,1.9275200 | 410476.946 | 4594002.823 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45880-foto-08054-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45880-foto-08054-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45880-foto-08054-115-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-01-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.09 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||
| 45882 | Ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nametller | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. A la part posterior de la casa s'adossa una altre cos amb coberta plana i a continuació d'aquest un altre cos cobert a dues aigües. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. De la casa antiga només es conserven alguns trams de paret i l'embigat de la planta baixa, però la resta de l'edifici és reconstruït en maó, arrebossat amb ciment i pintat de color blanc. En contrast amb la paret, les cantonades de la casa i el tram de la planta baixa s'han recobert amb un parament de pedra afegida. La façana principal es troba encarada a ponent i s'obre amb un portal de mig punt construït amb dovelles de pedra i brancals formats per carreus quadrangulars ben disposats. A banda i banda s'obren dues finestres quadrangulars. A nivell de primer pis, s'aprecien quatre finestres quadrangulars. Entre les dues centrals, s'encasta un rellotge de sol. El nivell de golfes s'escau ben bé sota teulada, i les obertures prenen forma de lluernes quadrangulars, concretament quatre, cobertes amb teulada a quatre vessants i orientades a ponent. El cos adossat al darrera és destinat a garatge. Darrera del garatge s'adossa una torre quadrangular d'estil historicista que és en realitat un dipòsit d'aigua i un colomar. Es tracta d'una torre aixecada en mur de mamposteria irregular, de planta baixa i tres pisos, acabada en una terrassa protegida per un mur perimetral format per merlets. Compta amb diverses obertures en les diferents cares formades per finestres de mida petita. Actualment es troba en desús.</p> | 08054-117 | Terme de Castellbisbal. Ca n'Ametller (08755 Castellbisbal) | <p>L'antic mas de Ca n'Ametller es troba documentat a partir del cens parroquial del 1573, moment en el qual apareix com a propietari Joan Ametller. Al cens parroquial del 1600 ho són Joan Ametller, la seva esposa Joana, i els seus fills Joan, Caterina, Elisabet, Pau i Jaume. RUIZ (1998: 162) A partir del 1775 apareixen les primeres escriptures de rabassa morta fetes pels propietaris de la casa, que en aquests moments resideixen a Ullastrell. Cal pensar, doncs, que les polítiques matrimonials de la casa van motivar que els propietaris del mas acabessin residint en aquest municipi, deixant masovers a l'encàrrec de la casa. A començaments del segle XX eren propietaris Francisco Alegre i Mercedes de Sagrera, que encarregaren a Lluís Moncunill l'aixecament d'un celler de grans proporcions en estil modernista. També aixecà la torre situada a tocar de la casa destinada a dipòsit d'aigua i colomar. A partir d'aquí, els canvis en la propietat de la finca han estat nombrosos. L'antiga casa degué ser enderrocada i l'edifici actual és una construcció de mitjans del segle XX. Segons informació proporcionada pels actuals propietaris l'antic mas es trobava en un estat de conservació molt dolent, per tant , només foren conservades algunes parets i algunes de les bigues de la planta baixa.</p> | 41.5046000,1.9587000 | 413095.960 | 4595297.805 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45882-foto-08054-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45882-foto-08054-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45882-foto-08054-117-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-01-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.10 | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 45883 | Celler de ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-ca-nametller | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'un edifici que aprofita el desnivell natural del terreny. Aquest és el motiu pel qual al cantó de migdia compta amb una base formada per un graó continu de ciment a la base, planta baixa i primer pis, i al cantó nord només amb planta baixa, que es correspon al primer pis de l'edifici. La construcció de l'edifici s'ha fet íntegrament en maó, i els interiors es troben reforçats amb un embigat de ferro al sostre entre la seqüència de revoltons del sostre. Exteriorment, l'edifici es troba obert per un seguit de finestrals decorats amb un ampit fet amb maons plans molt prim, i acabats a la part superior amb un arc molt rebaixat, fet també amb maó disposat a sardinell, per diferenciar-lo del maó del mur. En correspondència amb els finestrals de la planta baixa, s'obren els finestrals del primer pis. L'espai entre finestra i finestra, a nivell dels dos pisos, queda marcat per una doble filera de maons unida a la part superior. De la mateixa manera, la diferència entre la planta baixa i el primer pis queda marcada per una faixa horitzontal que recorre tota la façana, trencant la linealitat horitzontal cada ocasió que es creua amb una de les faixes verticals mitjançant un petit capitell format per una doble filera de maons. Aquesta mateixa faixa horitzontal es repeteix sobre el primer pis, just sota la teulada. Com a element decoratiu compta amb una joc de doble imbricació a la part inferior. Aquest joc de faixes horitzontals i verticals delimitant pisos i finestres crea un efecte d'obertures i façanes molt ordenat i harmoniós. Aquesta mateixa decoració es repeteix a la façana nord, tot i que de manera molt més reduïda, ja que només compta amb un pis. La façana principal es troba encarada a ponent, i s'obre amb un gran portal de punt rodó que ocupa pràcticament tota la façana i queda perfilat exteriorment per una faixa que repeteix la doble imbricació feta amb maons de les façanes laterals. Aquesta mateixa faixa la tornem a trobar sota teulada, tenint present, que la part superior, a tocar del carener presenta un petit frontó on s'ha inscrit la data de 1900. El portal es troba protegit per una porta de doble fulla de fusta, i compta amb una tarja a la part superior protegida per una doble porticó fet amb petits llistons de fusta. Entre la tarja i la porta es crea un petit espai rectangular que s'omple amb una composició formada per un mosaic on es recrea un paisatge mític, de regust clàssic, amb infants treballant la vinya i duent una portadora carregada vers una premsa de vi. La escena es repeteix dues vegades al mosaic. Predominen els colors suaus, verdosos, blavosos i liles, creant una representació d'estil clarament noucentista. A la part inferior del mosaic es pot llegir: Francisco Alegre y Mercedes de Sagrera, feren construir baix la direcció del arquitecte Lluís Moncunill. A migdia l'edifici es prolonga amb un cos rectangular de planta baixa fet també en maó, però mancat dels detalls decoratius del cos principal.</p> | 08054-118 | Terme de Castellbisbal. Ca n'Ametller (08755 Castellbisbal) | <p>El celler fou aixecat a començaments del segle XX per Lluís Moncunill i a iniciativa dels propietaris Francisco Alegre i Mercedes de Sagrera que tenien l'objectiu de produir vi en grans quantitats. La porta d'accés a la finca situat al mur que envolta la propietat també és obra de Moncunill. A mitjans de la dècada del 1950 l'edifici havia estat convertit en granja de pollastres, la qual cosa modificà els interiors considerablement adaptant-los a l'activitat. Quan la finca fou adquirida per l'actual propietari l'activitat fou abandonada i des d'aquest moment que resta en desús. El celler tenia una capacitat de 365 botes, de les quals no s'ha conservat cap.</p> | 41.5046000,1.9587000 | 413095.960 | 4595297.805 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45883-foto-08054-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45883-foto-08054-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45883-foto-08054-118-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-01-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lluís Moncunill | El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.10 | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||
| 45884 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-2 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, i es tracta d'una construcció aixecada en parament de pedra disposat de manera força ordenada. La façana principal es troba orientada a migdia. Tot l'edifici compta amb una successió d'obertures molt ordenada i simètrica, que es corresponen a nivell de planta baixa, primer i segon pis. Com a element arquitectònic destacable, cal fer esment de l'existència d'un cos quadrangular adossat a la façana nord, que s'alça a nivell de planta baixa i primer pis, i que es cobreix amb teulada plana convertint-se en una terrassa a nivell de segon pis. Aquest cos, exerceix les funcions de tribuna i s'obre amb una galeria porticada formada per arcades rebaixades que es recolzen sobre pilars. Aquest esquema es repeteix a nivell de planta baixa i de primer pis. Interiorment destaquen els sostres fets amb volta catalana amb rajoles, també tancaments de fàbrica de totxo massís amb una interessant disposició de maons fent dibuixos. Les restes de l'antic estable estan al nord de la finca i es troben en ruïnes. El cos antic de la masia originària és el celler, reutilitzat com a cuina. La masia anterior tenia un arc de mig punt, d'amples dovelles. També destacaven les finestres de sobre del portal i una altra en la façana lateral, així com el portal que donava accés a l'escala i permet l'accés a les habitacions del primer pis. La masia actual és un edifici aixecat de nou sobre les estructures de l'antic mas</p> | 08054-119 | Terme de Castellbisbal. Can Puig s/n (08755 Castellbisbal) | <p>L'antiga masia de Can Puig guardava elements constructius d'estil gòtic que feien pensar en una construcció dels segles XIV-XV. Documentalment les notícies històriques que es tenen del mas no apareixen fins al segle XVIII, per la qual cosa fa pensar que el nom de la casa havia estat un altre, ja que el cognom no apareix esmentat als censos parroquials del 1573 i 1600 RUIZ (1998: 161). La documentació del segle XVIII són escriptures de rabassa morta fetes a partir del 1760, que fan pensar en una època de bonança econòmica relacionada amb el conreu de la vinya. MATEU (1999: 60). La casa va ser reedificada el 1848 i possiblement l'edifici que s'aprecia actualment té a veure amb aquest moment arquitectònic. A partir de mitjans del segle XX les terres van deixar de ser rentables i la casa va ser abandonada pels masovers i venuda pels propietaris. Desprès d'un període d'abandonament molt important, va ser restaurada el 1995.</p> | 41.5011600,1.9474900 | 412155.956 | 4594927.811 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45884-foto-08054-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45884-foto-08054-119-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-01-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.11 | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 45885 | Can Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segarra-0 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba encarada a migdia i es troba protegida per un mur aixecat en parament de pedra disposada de forma irregular que arrenca de la façana de llevat de l'edifici i es prolonga en direcció a migdia. Aquest mur, crea un espai tancat, que podríem considerar el barri, al qual s'accedeix mitjançant un portal obert en aquest mateix mur, i format per fileres de maons que finalitzen a la part superior en una arcada molt rebaixada. Es pot afirmar, que del mas antic només pot apreciar-se la façana posterior de la casa, encarada al nord. Aquesta façana permet observar un edifici aixecat possiblement en mur de mamposteria irregular, arrebossat amb ciment i pintat en color morat. Aquesta façana compta amb una porta arquitravada que permet l'accés a l'edifici, i un seguit de finestres rectangulars a nivell de primer pis, que no compten amb cap ornamentació especial. La façana original de l'edifici fou substituïda entorn a la dècada del 1910-1920 per una façana postissa de maó, que s'afegí com un frontó a l'edifici. Es tracta d'una façana aixecada íntegrament en maó, que s'obre a nivell de planta baixa per un portal arquitravat i una finestra a banda i banda, i a nivell de primer pis per tres finestres balconeres, que compta amb la decoració d'un fris de rajoles de ceràmica representant Sant Llorenç. L'acabament de la façana a la part superior es fa amb formes rectes, comptant com a única decoració amb l'existència d'una petita cornisa, també feta en maó, sota la qual destaca una faixa de dentellons. A llevant de l'edifici principal s'adossa en sentit perpendicular un cos rectangular de planta baixa i primer pis que originalment estigué destinat a tasques agrícoles, concretament a l'elaboració de vi. L'arrebossat de l'edifici no permet observar el parament originari, on destaca la galeria oberta del primer pis, formada per finestrals rematats per un arc rebaixat que es recolzen en pilars quadrangulars de diferent amplada. Actualment, aquest cos ha estat modificat i adaptat com a vivenda.</p> | 08054-120 | Terme de Castellbisbal. Can Puig s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Els orígens del mas Can Segarra cal situar-los entre finals del segle XIII i principis del segle XIV. Originalment la masia era propietat de la família Pi. En la documentació parroquial de Castellbisbal apareix una persona anomenada Gabriel Pi l'any 1474 que podria trobar-se relacionat amb la casa. RUIZ (1998: 48). Al cens del 1600 apareixen Francesc Segarra, la seva muller Francisca i els seus fills, juntament amb un mossos. RUIZ (1998: 163). A començaments del segle XV l'hereva de la família es va casar amb el primer Segarra. Al segle XVIII destaca la importància que va tenir en l'economia el conreu de la vinya, quedant reflectit en els contractes de rabassa morta que s'han conservat a partir del 1760. Respecte a l'edifici, sembla que aquest podria haver tingut una important reforma començaments del segle XX. MATEU (1999: 70) El mas estigué ocupat pels seus propietaris originaris fins a la dècada del 1960, moment en el qual fou venut. Al 1982 es van sanejar els interiors i entre el 1984 i el 1987 es van dur a terme la resta de reformes. Actualment constitueix una vivenda per a tres famílies. Degut a la seva ubicació, molt allunyada del nucli de Castellbisbal, la masia pertany a la parroquia de Santa Maria de Vilalba, barriada d'Abrera.</p> | 41.5003000,1.9450400 | 411950 | 4594835 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45885-foto-08054-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45885-foto-08054-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45885-foto-08054-120-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-01-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.12 | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 45886 | Can Pastallé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastalle | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XV-XXI | <p>Masia formada per un cos principal de planta quadrangular cobert a dues aigües, al qual s'adossen diversos cossos de diferents alçades i plantes. Aquests cossos s'afegeixen creant un mur de tancament que envolta el mas i que crea un pati interior destinat a tasques agrícoles. L'accés es realitza mitjançant un portal obert en un tram del mur encarat a llevant. L'edifici una construcció feta en mur de mampostería irregular amb alguns trams de maó. Tot el conjunt es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat de color blanc. Com ja s'ha dit anteriorment, el cos principal és de planta quadrangular i es troba cobert a dues aigües amb teula i el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada migdia i presenta poques obertures. Entre elles destaca el portal principal d'accés a l'edifici situat en el costat Est de la façana i format per un arc de mig punt adovellat, la pedra del qual destaca per sobre de l'arrebossat de la façana. A més d'aquesta, apareix una finestra rectangular a la planta baixa i dues finestres de petites dimensions a nivell de primer pis. A l'extrem nord-oest de l'edifici principal s'ha adossat un cos quadrangular que puja una planta més i acaba amb unes golfes obertes a migdia, cobrint-se de forma autònoma amb una teulada dos vessants. A l'extrem nord-oest s'afegeix un altre cos independent, al qual es té accés des del camí. Es tracta d'un cos rectangular cobert a dues aigües amb una porta oberta a nivell de primer pis destinada segurament a la descàrrega de la verema. Cal pensar doncs, que es tracta d'un antic espai destinat a tines. Al llarg de tota la façana de migdia s'adossa un altre cos rectangular i planta baixa, cobert amb teulada inclinada, destinat a cobert pels animals.</p> | 08054-121 | Terme de Castellbisbal. Can Pastallé s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Els orígens de Can Pastallé o Pasteller es remunten al període medieval, ja que al rebedor del cos principal s'observen algunes rajoles amb una inscripció del 1491. En la documentació parroquial hi ha notícies d'una persona identificada com En Pastallé, que podria ser identificat amb el propietari del mas l'any 1474. RUIZ (1998: 48). El 1538 apareix perfectament consolidada com a masia. Aquell any, Hipòlita, àvia de Lluís Requesens i Zúñiga, señor de Castellbiabal, va comprar els delmes d'aquesta propietat. Al cens parroquial del 1573 apareixen diversos masos anomenats Pastaller: Pastaller de Baix, Pastaller de Dalt i Pastaller de les Illes, tots ells habitats per famílies que duen aquest cognom. Al cens del 1600 només apareixen recollides dues famílies: Pastaller de Dalt i Pastaller de Baix, i totes dues duen el cognom Pastaller, per la qual cosa no es pot precisar quina de les dues és l'original de la casa. RUIZ (1998: 163). En el cens efectuat el 1752 per Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio, señor de Castellbisbal, apareix com a propietari Jaume Pastallé. MATEU (1999: 50) L a casa va ser habitada fins a mitjans del segle XX. Durant les darreres dècades del segle va ser convertida en un centre de recuperació. La casa ha estat reformada pels actuals propietaris executant obres de manteniment conservant, així, la seva estructura i els seus elements originaris.</p> | 41.4984200,1.9469900 | 412110 | 4594624 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45886-foto-08054-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45886-foto-08054-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45886-foto-08054-121-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-01-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.13 | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.