Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86504 | Rellotge de sol del carrer de Jaume I, número 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-jaume-i-numero-9 | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol, situat a la façana de migdia de la casa que es localitza al carrer de Jaume I, número 9. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un rellotge oval, realitzat amb trencadís de rajola ceràmica policromada i emmarcat per una sanefa motllurada de fang. És del tipus vertical declinant, amb orientació sud. En el quadrant s’hi distingeixen quatre colors. Predomina el groc pel fons, el grana per la franja oval on se situen les hores, el blanc per l’astre solar, les línies horàries i la numeració. El gris pels vuit estels de quatre puntes que es poden observar a l’interior de l’astre solar. Emmarcant-lo en un pla rectangular el trencadís alterna dos colors bàsics, el beix i el marró. Les hores es representen en xifres romanes, que van de les VI del matí a les VI de la tarda. El gnòmon és de vareta, perfil circular, finit per una boleta. No té lema i no està signat.</span></span></span></p> | 08120-69 | Carrer de Jaume I, 9 | <p><span><span><span>Segons els seus propietaris, el rellotge va ser construït en el mateix moment que la casa als anys cinquanta del segle XX. Les motllures que emmarquen el rellotge coincideixen amb les restants de la façana.</span></span></span></p> | 41.5978700,2.0256000 | 418796 | 4605588 | 1950 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86504-p1430364.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86504-p1430618.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El rellotge només es pot veure des del carrer de Josep Porcar, amb el qual la casa fa cantonada i queda gairebé tapat pel brancatge d’una alzina que creix al davant.Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 3410. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||
| 87559 | Pedrera de l’Angelet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-langelet | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Terrassa. Editorial Égara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XX | Pedrera en desús.El turó està sotmès a una gran pressió urbanística. Al costat esquerre mateix de la pedrera hi ha varies edificacions, així com al capdamunt, fora de la franja de protecció. | <p><span><span><span>La pedrera de l’Angelet coneguda també com la pedrera de Can Prat, està situada al sector de llevant del turó de Calderols, delimitada pel torrent del Salt. S’hi accedeix fàcilment un cop arribats al final del carrer de de Gaietà Vallès. Només entrar per la pista forestal, l’antiga explotació queda situada a mà esquerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una explotació a cel obert d’extracció de pedra calcària bàsicament emprada en la construcció de calç. Actualment en desús, l’accés està barrat per una cadena i més endavant per un barri, coincidint amb la zona més perillosa per possibles despreniments.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop passada la cadena, a mà esquerra mateix, entre mig de bardisses s’observa una portella de fusta força malmesa per la intempèrie. L’obertura mesura 1’50 m d’alçada per 1 metre d’amplada. És la barraca dels picapedrers. Més aviat, es tracta d’una cova excavada a la roca emprada per a guardar-hi les eines i l’àpat i probablement per resguardar-s’hi de la pluja. La façana, actualment dissimulada per l’heura, està paredada amb totxo. Una biga de de formigó fa funció de llinda, amb un rengle de totxanes al damunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior presenta una planta irregular de 5 metres de fondària per 2’40 metres d’amplada màxima. Tant les parets com el sostre presenten les traces de la piqueta o l’escoda.</span></span></span></p> | 08120-158 | Bosc de la Pedrera de l’Angelet, al final del carrer de Gaietà Vallès (Can Prat). | 41.6102500,2.0210700 | 418434 | 4606967 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87559-dsc7725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87559-p1440878.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87559-p1440882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87559-p1440883.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cada any, en el bosc immediat als voltants de la Pedrera de l’Angelet, és on s’escull i es talla el pi de Sant Sebastià. La Germandat de Sant Sebastià organitza un sopar de germanor al voltant d’una o varies fogueres, on s’hi cremen les branques que s’han anat traient al pi que haurà de servir pel concurs de grimpada. El llançament de tres coets dona l’inici als presents per carregar el pi a les espatlles i baixar-lo fins a la plaça de Cal Baldiró al mig del poble. Els homes, i actualment també les dones baixen pels següents carrers: Gaietà Vallès, Sant Miquel, Jaume Español, Plaça de Sant Jordi, Sant Llorenç, Sant Joan, Ctra. De Terrassa, Sant Isidre i Plaça de Cal Baldiró. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||
| 87794 | Ametller de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-robert | <p><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span><br /> </p> <p><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans, p. 96-97. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’ametller de Can Robert està situat al costat esquerra del camí antic d’accés que puja fins l’era de la casa. És l’espècimen més destacable d’un seguit d’ametllers que els propietaris del mas tenien plantats en una feixa al davant de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’arbre, de l’espècie </span></span><em>Prunus dulcis, </em>és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies. El tronc és llenyós i estriat, molt curt de color gris fosc. D’ell en surten tres branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 10 metres aproximadament. Fa 2,80 metres de volt de canó (mides preses per sota mateix de la creu, que fa des d’arran de terra, 0’90 m). Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica. La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica (a Sant Llorenç del Munt ho fa entre finals del mes de gener i febrer) . El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla. </span></span></span></p> | 08120-219 | Can Robert | 41.6329500,2.0048300 | 417110 | 4609503 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87794-p1450499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87794-p1450502.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els ametllers per la seva llavor, tenen un gran valor energètic i és molt comú trobar-lo plantat a proximitat de les cases de pagès o en les vinyes allí on la climatologia ho permet. És una font de reserva per passar l’hivern i permet incorporar-la tant en les postres com en plats de taula. Es fan salses tradicionals de la cuina catalana (xató, salda de nadal, salsa per la calçotada, romesco, etc.), també és emprada com a ingredient en les picades d’estofats i rostits. És un ingredient indissociable de les postres de músic i pastades en cru amb sucre permeten elaborar el massapà i el torró. Se’n pot fer beguda, carquinyolis, panellets i altre dolços i fins i tot begudes com algun licor i l’orxata d’ametlles. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps antics, com és l’oli d’ametlles, per afeccions de la pell.La Bíblia conta com Abraham emprava vares d’ametller per construir corrals. El mateix bastó d’Aaron era una branca d’ametller. És present en el paradís terrenal, motiu pel qual se’l representa al costat de la mare de Déu i de l’Infant Jesús. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||||||
| 87795 | Balma del Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-codol | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Manca un tros del muret de tancament interior. | <p><span><span><span><span><span>La Balma del Còdol està situada a mà dreta mateix del camí que mena des de Can Robert fins a Can Garrigosa, uns metres abans de creuar el Torrent de la Coma de l’Abella. Es tracta d’un gran bloc de pedra despenyat de la cinglera que en algun moment va quedar frenat en aquest indret. Un costat és totalment arrodonit, però per l’altre presenta una inclinació. És per aquesta banda que s’hi recolza un segon bloc de pedra procedent del mateix cingle. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta obertura natural està aprofitada com abric. L’habitacle mesura 3’10 m de profunditat per una amplada màxima de 2’60 m. L’alçada en el seu punt central és de 2’60 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior s’hi va construir un mur de tancament amb pedra i calç, del qual se’n conserva 1 metre d’alçada. Els excursionistes hi han afegit troncs i brancatge per emprar-ho com a recer. </span></span></span></span></span></p> | 08120-220 | Camí de Can Robert a Can Garrigosa | 41.6403500,2.0097000 | 417525 | 4610320 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87795-dsc8253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87795-dsc8251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87795-p1450413.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al darrera mateix de la Balma del Còdol, entremig de la vegetació, s’observen diversos murets de pedra seca, resultat de l’aprofitament dels terrenys de muntanya costeruts per al conreu. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||
| 88108 | Avenc de les Pinasses o de la Pinassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-pinasses-o-de-la-pinassa | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’Avenc de les Pinasses, conegut també com l’Avenc de la Pinassa, està situat al vessant hidrogràfic dret del Torrent Roig. L’accés es fa a partir del Camí Ral que s’inicia un cop passat el punt quilomètric 9 de la carretera de Sabadell a Talamanca, al darrera mateix del mas de La Barata. El camí s’enfila i un cop deixat a mà esquerra una tanca de privacitat de la finca, trencar a l’esquerra i seguir el corriol entremig d’un bosc de pi roig on caldrà desviar-se fins a baixar al Torrent Roig pel seu vessant hidrogràfic esquerre on una solera de pedra permet passar amb tota tranquil·litat. Des d’allí mateix un amuntegament de pedres senyalen un estret corriol que mena directe cap a l’avenc, després de pujar per un bosc de pi roig. Al capdamunt d’aquest bosc es veu una alzina de rebrot de tres besses i al seu costat, un pilar de ferro de color verd amb el nom de la cavitat i la profunditat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arribats en aquest punt s’observa un embut amb el pou al capdavall, envoltat per abundant vegetació. Una rampa permet accedir fins a l’entrada. Només entrar-hi, la cavitat ja presenta una primera vertical de 6 metres, que permet arribar fins a una cornisa que domina el pou principal. Si es baixa per sota la vertical de l’entrada, es baixa a una fondària de 42 metres, que permet accedir a una finestra que dóna accés a un pou de 27 metres (situat a l’extrem nord de la base del pou principal). Mentre que si es fa des del punt de la boca més allunyat de la cornisa, es pot accedir directament a una fondària de 36 metres (cota’51,2). La galeria que forma la base inferior de la cavitat, permet accedir per una gatera descendent amb una magnífica colada. Superat aquest pas, s’accedeix a una saleta amb una xemeneia ascendent que comunica amb la part superior de la colada (57’9 metres de fondària).</span></span></span></span></span></p> | 08120-235 | Roca del Corb | <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera exploració de l’avenc fou el dia 13 d’octubre de 1913 sota la direcció de M. Faura i Sans, acompanyat per membres del Centre Excursionista de Catalunya, com Sagués, Pineda, Cuyàs, Folch i Amat i possiblement per membres del Centre Excursionista de Terrassa. Faura en publicà una petita i gairebé desapercebuda ressenya a la Il·lustració Catalana de 1913.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona exploració, data del 9 de juliol de 1932 per un grup format per 21 membres del Club Muntanyenc Barcelonès, sota la direcció de Nadal Llopis Lladó. Segons consta només comptaven amb 15 metres d’escala i l’accés i sortida al pou es va haver de fer amb cordes. Van fer la primera topografia de l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre aquests anys i el 1979 en què es fa la segona topografia. Probablement a principis dels anys setanta, membres del GES’CMB devia explorar l’avenc i desobstruir la gatera, per sota la colada, ja que ni l’any 1913 i 1932 es coneixia la seva existència, i per tant calia remuntar la colada per arribar als conductes finals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mes d’abril de 2016 el grup d’Espeleoindex actualitzen la fitxa de l’avenc. Localitzen una nova topografia realitzada a principis de l’any 1970 amb motiu de la preparació del volum III del catàleg espeleològic de la província de Barcelona que no va editar-se mai. </span></span></span></span></span></p> | 41.6380000,1.9850500 | 415469 | 4610083 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88108-p1460487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88108-topo.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. Pel que fa al seu nom, l’any 1913 Faura l’anomena Pinasses. A la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt de 1935 també, mentre que Llopis, l’any 1932 l’anomena, de la Pinassa. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||
| 88125 | Corral de Can Pèlacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-can-pelacs | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>El Corral de Can Pèlacs està situat entre la Canal del Pi Tort i la carena del Morro de Sescorts, més concretament en el vessant hidrogràfic esquerra de la Canal de la Pedrera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En realitat es tracta d’una gran balma o bauma a la qual qual s’hi accedeix pel camí que des de darrera la casa passa per davant de l’avenc-cisterna que porta el nom del mas. Ben aviat es transforma en un corriol. Des del mateix corriol ben aviat caldrà entrar per una zona planera, immediatament després de la Roca Rasposa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al nord-oest. Mesura entre vint a vint-i-cinc metres de llargada per quatre metres de fondària i dos mestres i mig a tres metres d’alçada. Les parets del fons, conserven boniques concrecions calcàries. En un dels seus extrems, on el sostre és més baix s’hi observen importants concrecions calcàries amb regalims d’aigua que filtren de la roca. En aquest indret, antigament hi havia un brollador, emprat com a font que omplia un abeurador fet de pedra i morter de calç per al bestiar. D’aquest en queden minses restes recobertes per les concrecions. En èpoques de fortes pluges, es pot observar com brolla l’aigua, tot i que en menor quantitat que ens temps passats. Actualment l’aigua es diposita en una basseta excavada en l’estrat de terra que queda en aquest racó de la bauma.</span></span></span></p> | 08120-252 | Obaga Gran de Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>Corral on els propietaris de Can Pèlacs portaven el ramat de cabres.</span></span></span></span></span></p> | 41.6455400,2.0088800 | 417463 | 4610897 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88125-p1460460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88125-p1460469.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Probablement el corral estigués protegit dels depredadors per alguna mena de tancat de fusta situat a la part inferior. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||
| 88126 | Cova de la Canal de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-de-la-pedrera | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La Cova de la Canal de la Pedrera està situada en el vessant hidrogràfic esquerra de la canal. L’accés més fàcil és pujant des Can Pèlacs, concretament pel camí situat al davant mateix de l’avenc-cisterna que porta el nom de la casa, que ben aviat es transforma en un corriol. Des del camí, que cada vegada s’estreny més, entremig dels boixos s’endevina una fissura llisa a la part inferior de la paret. La galeria d’accés permet entrar més o menys drets però amb el cos lleugerament inclinat. Aquest tram mesura aproximadament entre sis i set metres de llargada. Arribats a aquest punt, a ma dreta neix una galeria més petita que uns metres més endavant ja no permet el pas. Paral·lela a aquesta hi ha una altra galeria impenetrable</span></span></span></p> | 08120-253 | Obaga Gran de Can Pèlacs | 41.6476000,2.0108100 | 417627 | 4611123 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88126-p1460425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88126-p1460422.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||||
| 88127 | Cova de la Canal del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-del-trull | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La cova de la Canal del Trull està situada a la capçalera de la canal. L’accés es pot fer seguint el camí el direcció a la carena del Pagès (nord-oest), girar en direcció al turó d’en Griera i en sortir agafar el camí de la dreta tot trencant per la canal en direcció nord-est. Un punt de referència és el corriol que neix arran de paret dreta baixant per la canal que mena a la Font de les Quatre Grapes que no cal agafar. L’accés a la cova es fa uns metres es fa, si fa o no fa a la mateixa alçada però per la paret esquerra. Enfilar-se pel marge tot passant arran de paret i per sobre d’una codina, en direcció a la cova. Uns metres abans, cal passar entre els boixos i la paret de la cinglera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca presenta una concreció calcària al bell mig de l’entrada que li dona una forma ben peculiar. Un cop al seu interior, accedint per la part més ample s’obre una sala no gaire alta que en un dels costats presenta una diàclasi de varis metres de fondària. A la part exterior dreta s’observa un orifici i a la paret, en rotulador el nom de la cova, amb la signatura de l’autor: “Cova Canal del Trull – QS (Quim Solbas)” </span></span></span></span></span></p> | 08120-254 | Canal del Trull | 41.6493900,2.0132500 | 417832 | 4611320 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88127-p1460397.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88127-p1460407.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||||
| 88128 | Cova de la Canal Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-fonda | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='ES'><span>La cova de la Canal Fonda està situada al dessota de La Foradada que porta el nom de la mateixa canal. L’accés es fa resseguint </span></span><span><span>l’estreta carena que separa els turons dels Òbits i de les Nou Cabres. Des dels Òbits, cal seguir el camí carener que va en direcció a la Mola i al Montcau. En arribar a una cruïlla agafar el trencall que mena cap a la Canal Fonda. Quan el corriol bifurca, cal agafar el situat a mà esquerra, que ve a morir a l’extrem del carener. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans d’arribar-hi, cal baixar per l’esquerra entremig de boixos, fins a localitzar, al dessota, a mà dreta, una mena de coveta oberta cap a l’exterior, coneguda amb el nom de La Foradada. Un cop al dessota d’aquesta cavitat, cal baixar, amb cura, pel vessant dret de la canal entre quinze i vint metres, resseguint la paret dreta. Ben aviat s’observa una escletxa per on cal enfilar-se posant les mans en petites cavitats que hi ha a banda i banda de l’escletxa. Al capdamunt una única galeria en forma piramidal amb un recorregut aproximat d’uns cinc metres sense poder-se posar dempeus. </span></span></span></span></span></p> | 08120-255 | Extrem carener que separa les canals del Trull i la Canal Fonda. | <p><span><span><span><span><span>Segons es pot llegir al web del Cau del Guille, aquests elements naturals i l’estructura murada anomenada en el web “ruïnes de la Canal Fonda” foren descobertes per Quim Solbas el 30 de gener de l’any 2006. </span></span></span></span></span></p> | 41.6530700,2.0153700 | 418013 | 4611726 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88128-p1460360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88128-p1460364.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||||||
| 88129 | Cau de la Lloba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-la-lloba | <p><span><span><span><span><span>GES-CMT (1979). Nota sobre dues cavitats de Sant Llorenç. Butlletí del GES del CMT. GES. Club Muntanyenc de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Cavitat o cova d’uns 10 metres de recorregut situada un xic més amunt de la Font de la Riba, pocs metres abans d’arribar al coll que porta el mateix nom. L’accés es fa pel camí que va des del carrer de l’Alba de la Barata, en plena urbanització de les Pedritxes en direcció al Coll de la Riba. Pocs metres abans d’arribar-hi, a mà esquerra, cal enfilar-se pel marge, on hi ha una marca realitzada pels excursionistes. Un corriol molt estret, s’endinsa en direcció est per la cota 600. Uns quants metres més endavant, s’obre una clariana per donar pas a una enorme codina de conglomerats. Just abans de que el camí s’estrenyi, a mà dreta, en una raconada del mateix conjunt ciclopi, hi ha la font de la Riba, envoltada de falgueres, molses i varis erols d’orella d’os (Ramonda myconi), una planta que viu en les ranures, replans de orques calcàries i conglomerats de zones ombrívoles i fresques, entre els 600 i els 2.000 metres d’altitud. Un cop passada la font, començar l’ascens en diagonal pel bloc fins veure un amuntegament de pedres que senyalen la presència d’un corriolet molt estret que s’endinsa cap el bosc, resseguint ben aviat amb la mà les parets.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el lloc més estret, en una factura del conglomerat cal mirar amunt, a mà dreta, car l’accés a la cavitat està situada a l’alçada dels ulls. La boca o entrada dóna pas a una galeria d’una desena de metres que fineix en una raconada d’uns tres metres d’alçada aproximada. Per sobre de la cavitat, un enfonsament del sòl, ha format un avenc de 2 metres de fondària que comunica, a través d’un tram impenetrable amb el sostre del darrer tram de la galeria.</span></span></span></p> | 08120-256 | Camí del Coll de la Riba | <p><span><span><span><span><span>Les úniques referències fins ara conegudes són dels anys 1970, quan membres del GES-CMT i la SIS-CET, realitzaren una exploració. Xavier Badiella, n’aixecà una topografia.</span></span></span></span></span></p> | 41.6217900,1.9834800 | 415317 | 4608284 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88129-p1460856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88129-topo-del-cau-del-llop-xavier-badiella.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||||||
| 88137 | Font de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-riba | <p><span><span><span><span><span>Font procedent d’una déu d’aigua que s’origina en el vessant nord-est la serra de les Pedritxes. L’accés es fa pel camí que va des del carrer de l’Alba de la Barata, en plena urbanització de les Pedritxes en direcció al Coll de la Riba. Pocs metres abans d’arribar-hi, a mà esquerra, cal enfilar-se pel marge, on hi ha una marca realitzada pels excursionistes. Un corriol molt estret, s’endinsa en direcció est per la cota 675. Uns quants metres més endavant, s’obre una clariana per donar pas a una enorme codina de conglomerats. Just abans de que el camí s’estrenyi, a mà dreta, en una raconada del mateix conjunt ciclopi, s’observen falgueres, molses i varis erols d’orella d’os (Ramonda myconi), una planta que viu en les ranures, replans de orques calcàries i conglomerats de zones ombrívoles i fresques, entre els 600 i els 2.000 metres d’altitud. De l’escletxa superior hi neix un boix. La font està situada al dessota mateix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 2010, en que fou restaurada, ja no té un broc senzill sinó que hi ha una aixeta collada amb morter que permet que l’aigua s’acumuli i no es perdi tot i que aflora per porositat per la roca. Aquesta queda recollida en una piqueta natural excavada parcialment a la roca i al davant mateix, varis còdols, formant una mena de canalització per si l’aigua sobreseeix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una mica més amunt, hi ha un rajol vermell, encastat a la roca que es va picar expressament amb el nom de la font: Encara s’hi pot llegir “DE LA RIBA / 1984”.</span></span></span></span></span></p> | 08120-264 | Coll de la Riba | 41.6305500,1.9826900 | 415263 | 4609258 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88137-p1460843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88137-p1460846.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’orella d’os, coneguda també com herba peluda, herba tossera, borratja de roca o borraina, és un fòssil vivent de la vegetació tropical que fa més de vint milions d’anys, durant el Terciari, va ocupar els Pirineus. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||||
| 88139 | Font de les Quatre Grapes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-quatre-grapes | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Déu d’aigua o surgència localitzada a l’interior d’una cavitat, dessota una petita bauma, situada al dessota de la carena del Pagès, a prop del turó del Boc, i propera a la Canal del Trull. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Baixar per la Canal Fonda des del camí que ve de Mura i dels Òbits en direcció a la Mola i al Montcau, a mà esquerra. Una vintena de metres avall, s’endevina arran de paret dreta un petit corriol que abans d’arribar a l’Agulla del Boc, hi mena directament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís d’accés té un recorregut d’uns cinc metres de fondària. Allí , l’aigua s’escorre de la roca omplint una bassa natural excavada al terra. En dies de pluja queda plena.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’exterior de la paret, a mà dreta ja fa uns anys s’hi va pintar, amb pintura de color groc com si es tractés d’un jeroglífic, la xifra “4” i a mà dreta una mà. Actualment està força esborrada.</span></span></span></span></span></p> | 08120-266 | Turó d’en Griera | 41.6484600,2.0138700 | 417883 | 4611216 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88139-p1460368.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88139-p1460373.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En dies de pluja queda plena. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||||||
| 88142 | Foradada de la Canal Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradada-de-la-canal-fonda | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Foradada es troba a redós del turó de les Nou Cabres, a l’estreta carena que separa els turons dels Òbits i de les Nou Cabres. Des dels Òbits, cal seguir el camí carener que va en direcció a la Mola i al Montcau. En arribar a una cruïlla agafar el trencall que mena cap a la Canal Fonda. Quan el corriol bifurca, cal agafar el situat a mà esquerra, que ve a morir a l’extrem del carener. Abans d’arribar-hi, baixar per l’esquerra entremig de boixos fins a localitzar al dessota, a mà dreta una mena de coveta oberta cap a l’exterior, al turó de les Nou Cabres, on l’espectacle és impressionant. L’accés es fa pel vessant nord-oest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mesura entre vuit i nou metres de llargària per dos metres d’amplada.</span></span></span></span></span></p> | 08120-269 | Extrem carener que separa les canals del Trull i la Canal Fonda. | <p><span><span><span><span><span>Segons es pot llegir al web del Cau del Guille, aquests elements naturals i l’estructura murada anomenada en el web “ruïnes de la Canal Fonda” foren descobertes per Quim Solbas el 30 de gener de l’any 2006. </span></span></span></span></span></p> | 41.6529600,2.0153100 | 418008 | 4611714 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88142-p1460330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88142-p1460332.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al dessota mateix, en direcció al torrent de la Canal Fonda, pel vessant nord-est de la Foradada, hi ha una cova i a mà esquerra una construcció amb evidències d’activitat furtiva. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||
| 88177 | Roure de Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-pelecs | <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Editoral blume. Sant Fost de Campsentelles. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El roure de Can Pèlecs està situat a l’interior del barri, al costat de la cort dels ases. Pujant pel camí que mena a la casa, a mà dreta, es pot contemplar la seva enorme capçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un arbre de fulla caduca, del gènere Quercus, de la família de les fagàcies. El tronc, és rectilini, de quatre metres d’alçada fins a la creu, amb una potent brancada que en créixer la fulla dona una capçada perfectament arrodonida que ombreja al bestiar durant els mesos de calor. L’escorça és fosca i clivellada. Les fulles, són toves, de vora sinuosa, amb l’anvers de color verd fosc, mentre que pel revers tenen com un vellut de color verd grisós. Floreix entre els mesos d’abril i maig. El fruit és el gla, recobert per una mena de barret anomenat cúpula, amb esquames, que maduren a la tardor i llavors cauen al terra. La seva fusta és molt dura i resistent a la humitat. S’ha fet servir per fer bótes de vi i vaixells. </span></span></span></span></span></p> | 08120-297 | Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>Si bé la dita popular “és fort com un roure” associa el roure com a símbol de fortalesa , durant l’entrevista amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni, l’Alba Escalona, masovera de Can Pèlecs ens manifesta la importància que té aquest arbre per a ells tot dient: “L’ànima valenta dels masovers de Can Pèlecs rau en aquest roure. La traiem d’aquest roure”. </span></span></span></span></span></p> | 41.6438000,1.9993400 | 416667 | 4610713 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88177-p1460894.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88177-p1460992.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per no destorbar la somera prenyada, que descansava a la cort, no s’han pres les mides exactes de l’espècimen. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||
| 88200 | Foradada del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradada-del-frare | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Foradada del Frare és en realitat un abric situat per sobre de la Cova del Frare, a un centenar de metres a l’est, per sobre de Can Pobla. L’accés es fa pujant pel camí dels Monjos i endinsant-se cap el bosc, seguint els espadats de la cinglera. Ben aviat, es localitzen grans blocs de pedra que amb els mil·lennis s’han despenjat del seu suport original, caient i formant entre ells formes capritxoses, que l’home, ha sabut aprofitar com a aixopluc, abric o refugi, com a lloc d’enterrament o com a amagatall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta formació concretament és el resultat del despreniment d’un gran roc de la cinglera, que en la seva caiguda va quedar frenada per un altre. L’espai format entre els dos blocs presenta un abric que l’erosió per meteorització, ha modelat amb el pas del temps. Mesura uns cinc metres de llargària per encara no 1’50 m d’alçada màxima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi observa un estrat important i per un dels costats, l’obertura situada a l’est, sembla haver estat murada. Entre la vegetació a més, s’endevinen murs de pedra seca molt ben conservats que semblen aguantar els marges i donar pas a un camí estret i sinuós que va voltant els diferents enderrocs on es localitzen varies cavitats de la mateixa tipologia, molt a prop, els uns dels altres.</span></span></span></span></span></p> | 08120-313 | Vessant hidrogràfic esquerra de la Canal de Can Pobla | 41.6369200,2.0194700 | 418334 | 4609929 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88200-p1470292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88200-p1470307.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’hi ha efectuat cap sondeig arqueològic. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||||||
| 88265 | Avenc Terrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-terros | <p><span><span><span><span><span>BADIELLA, X.; BUIL, A. (1980). Els petits avencs de la nostra muntanya. Vol. VII. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 22, p. 207-209. CE. Terrassa</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AA.VV (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona: II. Generalidades históricas, geoespeleológicas y bioespeleológicas de la zona 5 (Montserrat-Obac-Sant Llorenç del Munt-Farell-Gallifa), catalogo espeleológico de Sant Llorenç del Munt. Comissió del Cadastre Espeleològic de la Província de Barcelona. Club Muntanyenc Barcelonès. Grup d’Exploracions Subterrànies. Barcelona. Diputació.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’avenc Terrós està situat a mà dreta del camí que puja des de Can Robert fins a Can Pobla, dessota mateix del Revolt dels Petons o Revolt Nou, eixamplat amb motiu de l’obertura del nou camí que travessant les antigues feixes de Can Pobla, mena fins a la casa. L’accés, molt més perillós es pot fer baixant per la canal on hi ha l’avenc del Club. Però voltant pel camí en ple revolt, hi ha un corriol que hi mena i només cal despenjar-se per la canal de les Bruixes. L’indret no deixa massa marge de maniobra. Es tracta d’un avenc de petites dimensions, de 7 metres de fondària amb un recorregut de 19 metres, obert en un terreny de conglomerats del període Eocè. Està formada per dues diàclasis de direcció nord-sud amb processos clàstics molt avançats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té dues boques d’accés, quedant la més petita a mà dreta. La primera boca (3 m per 0’5 m) permet accedir a un repeu d’1 metre. En direcció est es localitza una sala de 3 m per 1’5 m de costat per 3 m d’alçada. Aquesta permet, a través d’un pas estret accedir a una nova sala formada per un fus de 4 metres d’alçada. Des d’aquí es pot accedir a una galeria de 3 metres de recorregut no massa alta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona boca, fa tot just mig metre de costat. Permet accedir a un pou de 4 metres que condueix a una cavitat que permet veure un seguit de galeries situades en direcció nord, formades per enderrocs, mentre que pel costat oest comunica amb el fus localitzat a l’interior de la primera boca.</span></span></span></span></span></p> | 08120-322 | Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>Sense tenir-ne cap certesa, sembla que la primera vegada que s’hi va accedir fou pels volts de l’any 1920, pels membres del Centre Excursionista de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> | 41.6333800,2.0108900 | 417615 | 4609545 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88265-p1470541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88265-avenc-terros-topox-badiella-a-buil-sis-cet-1977.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||
| 88268 | Bassals del Torrent del Salt Rajant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassals-del-torrent-del-salt-rajant | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Bassals naturals formats per l’erosió natural en una llesca del torrent del Salt Rajant on aflora la roca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa pujant des de Can Robert tot vorejant pel camí, a mà esquerra, la Carena de l’Estret i les Feixes de Can Pobla. Arribats a una bifurcació, just abans el darrer tram fins a Can Pobla, hi ha un camí a mà dreta, en perfecte estat de conservació. Correspon al traçat original que travessant el torrent, i el Revolt Rodó, conduïa fins a l’antic mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’uns metres, es localitza el revolt amb un pont de factura moderna, fet de formigó, sense barana. Es pot accedir als bassals, baixant pel marge fins al mateix llit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es documenten un total de quatre cassoletes naturals; la primera d’elles al dessota del pont. Mesura dos metres de llargària i en un dels costats s’hi ha aixecat un muret de pedra d’un pam d’alçada collat amb ciment per retenir l’aigua. Els tres restants es troben al dessota mateix, esglaonats de manera natural, un dessota de l’altra, seguint l’orografia del terreny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si bé, serveixen d’abeurador pels animals, en èpoques antigues permetia al pagès tenir un punt d’aigua fixe, sempre i quan hagués plogut. Però la seva proximitat amb el mas i la facilitat d’accés fa pensar en un aprofitament per rentar la roba de casa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-325 | Torrent del Salt Rajant | 41.6350500,2.0157700 | 418024 | 4609725 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88268-p1470486.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88268-p1470487.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest aprofitament de les cassoletes en el llit dels torrents està documentat pel mateix autor al municipi d’El Pont de Vilomara i Rocafort, concretament a Ca n’Arbocet | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||||||
| 88269 | Cova del Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-manel | <p><span><span><span><span><span>ANDRES BELLET, Òscar; ASSENS CAPARRÓS, Jaime; MONTORIOL, Joaquin (1955). El funcionamento hidrológico actual del sistema hipogeo de la Canal de Can Pobla (Sant Llorenç del Munt). Speleon. Universidad de Oviedo, vol. 6, núm. 3, p. 239-241. Oviedo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AA.VV (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt, p. 38-57. Centre Excursionista de Terrassa. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Cova situada al vessant dret d’un barranc tributari de la Canal de Can Pobla, que es forma al capdamunt dels espadats de la Mola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té un recorregut de 788 metres i un desnivell de 64 metres, que la converteixen en la cova de més recorregut de tot el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Es tracta d’una antiga surgència que drenava les aigües d’aquest sector del massís; actualment, només en casos de pluges excepcionals entren en activitat les tres galeries terminals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés fins a l’entrada de la cavitat es fa pujant pel dret des de la casa, entremig de la vegetació i blocs despresos de les parets que es veuen al damunt. La boca és una escletxa molt estreta, d’uns 5 metres d’alçada màxima per tot just un metre d’alçada en el seu punt més ample. L’accés es fa de costat, i un cop dins s’obre l’entrada a una galeria d’un recorregut de 53 metres que va perdent alçada fins arribar al fons. En aquest punt, es bifurca en dues galeries més. La primera, a mà dreta, perpendicular a la d’entrada, amb un recorregut de pocs metres. La segona, a mà esquerra, que és la que presenta tot el recorregut fins als 788 metres. Continuant per aquesta segona, s’arriba a la “Gatera del Tub”, un pas estret amb una xemeneia de 6 metres d’alçada que comunica amb un nivell superior. Des d’aquí, per un conducte estret, s’arriba a una bifurcació (pel costat esquerra en sentit sud-oest, s’arriba fins al “Laberint del Caos”, un complicat entramat de galeries originades per un procés càrstic molt important. Pel costat dret, en sentit nord, es pot accedir fins a una galeria estreta que comunica per dos punts, a l’esquerra amb el conegut “Laberint del Caos” i per dos punts més, amb el pis superior. Aquesta galeria, després de un recorregut de varies direccions, permet arribar un pas estret anomenat “Clot dels Ossos”. Passat el ressalt, s’accedeix a una diàclasi que després de varies galeries i comunicacions amb el pis superior , d’uns 40 metres de recorregut, permeten arribar a una galeria més ample batejada amb el nom de “Sala Club Excursionista Pirenaic”, “Sala Pirenaic” o també “Sala de les Banderes”. Malgrat la perillositat que implica el seu accés, actualment està molt malmesa per la manca de civisme. Des d’aquesta sala i remuntant la colada, hi ha la “Galeria Datzira”, de 15 metres de recorregut, amb una xemeneia a l’esquerra de 14 metres d’alçada. Continuant però en la mateixa galeria, també hi ha la “Galeria GEST del CMB”, coneguda també com “Les Rambles, o el Metro”, de 60 metres de recorregut. És la més ample de la cova. La cavitat també continua seguint la mateixa diàclasi fins a dues galeries més, la “Galeria Sanclimens” i la “Galeria del Vent”, a les quals s’hi ha d’accedir a través d’un pas “de les Riuades”, generalment inundat. Després d’altres trams de galeria i xemeneies, s’arriba a la “Sala del Llac” o “dels Llibres”. Al seu extrem, continua fins a que ja es troba aigua, en més o menys quantitat depenent de la pluja i tot i que el corrent d’aire indica que la cavitat continua, actualment és impracticable.</span></span></span></span></span></p> | 08120-326 | Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>Malgrat que la cova del Manel no apareix referenciada en el Catàleg espeleològic de Catalunya, redactat pel geòleg i espeleòleg Norbert Font I Sagué (1873-1910) ni en el catàleg del geòleg i paleontòleg Marià Faura i Sans (1886-1941), aquesta fou descoberta, o redescoberta l’any 1899 pels propietaris de Can Pobla que varen arribar fins als primers 53 metres, corresponent a la galeria d’entrada fins a la “Gatera del Tub”, en aquell moment totalment impenetrable. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1911 els membres del Centre Excursionista de Terrassa (CET) exploraren i engrandiren la gatera final de la galeria d’entrada, varen penetrar al “laberint del Caos” i fins la gatera del “Clot dels Ossos”, ampliant el recorregut de 115 metres més. Varen realitzar el primer topo conegut, publicat a la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt de 1935.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1926 el metge i apassionat de la fotografia, Josep Salvany i Blanch, va fotografiar la galeria d’entrada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1948, membres del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, sovintejaren la cova i descobriren tres xemeneies que comuniquen amb el pis superior. Exploraren també la totalitat del “Laberint Sud” del nivell superior, ampliant el recorregut de la cavitat fins als 316 metres. Entre 1948 i 1950 exploraren el “Laberint Nord”, ampliant el recorregut de la cova a 476 metres i depassant la cova Simanya, de 372 m de recorregut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1950, membres del Centre Excursionista Pirenaic, van descobrir un nou pou que els menà a la galeria principal. Des d’allà, per galeries paral·leles descobriren a la sala més gran de la cavitat, que batejaran amb el nom del grup “Sala Pirenaic”. S’amplia novament el recorregut de 238 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 25 de setembre de 1962, es registraren 182 l/m2 en 24 hores a la Mola. La cavitat va entrar en funcionament hídric, de manera que la força de l’aigua va destapar alguns passos totalment impracticables. El mes següent, membres del mateix equip visitaren la cova i en extreure el fang del sifó del “Pas de les Riuades”, descobriren una nova galeria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1966, membres de la Secció Espeleològica Sabadell del Centre Excursionista del Vallès, aixecaren una topografia de la totalitat de la cavitat. Tanmateix, l’any següent, membres del Grup Espeleològic Terra i Mar de Sabadell encara varen localitzar una nova galeria de 106 m, que s’afegiren a la seva topografia, assignant-li un recorregut total de 932 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, l’any 1978, la Secció d’Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, aixecà la darrera topografia que es coneix de tota la cavitat, fixant el recorregut total de 788 m, que és la vigent a data d’avui. </span></span></span></span></span></p> | 41.6377800,2.0177800 | 418195 | 4610027 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88269-p1470384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88269-p1470399.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88269-p1470402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88269-cova-del-maneltopo-ges-del-cmb-se-ces-ge-tim.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||
| 88270 | Font de les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-feixes-0 | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Font situada dessota un marge, a les antigues feixes de Can Pobla, una extensió important de terra situada a l’oest de l’antic mas, dessota els Cingles dels Cavalls i del Bolet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés és fa pujant pel camí que mena des de Can Robert a Can Pobla. Just a mà esquerre, entre l’avenc del Club i l’avenc del Tim, conegut com el Revolt dels Petons, i abans d’arribar a l’antic camí que conduïa al mas, franquejant el Torrent del Salt Rajant, hi ha un corriol, un antic camí que permetia accedir a les feixes i al forn del calç del Bolet (nom rebut pel cingle que té al damunt mateix).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El corriol transcorre paral·lel a les antigues feixes on de tant en tant, la vegetació deixa aparèixer els antics murs de pedra seca. Ben aviat, al costat mateix d’un roser salvatge en una raconada, es pot observar un retall del marge argilós amb dues de les parets en angle recte i les parets recobertes per briòfits degut a la humitat. La terra i la vegetació han malmès el broc de sortida d’aigua de la surgència.</span></span></span></span></span></p> | 08120-327 | Feixes de Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>La font consta en el mapa de 1935 del Centre Excursionista de Terrassa i en el de l’editorial Alpina de 1946.</span></span></span></span></span></p> | 41.6353400,2.0116100 | 417678 | 4609762 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88270-p1470494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88270-p1470523.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||||||
| 88273 | Teixos de Can Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teixos-de-can-pobla | <p><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona. Pòrtic Natura, pp. 74-75.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Dos espècimens de <em>Taxus baccata</em> situats al jardí de la casa residencial de Can Pobla, al costat de xiprers de grans dimensions. El primer està situat a la façana orientada al nord, mentre que el segon exemplar està situat en direcció est, un cop passada l’ermita dedicada a Sant Esteve, adossada a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de dues coníferes de creixement lent, de grans dimensions, d’entre quinze a vint metres d’alçada per una capçada que oscil·la entre els sis i vuit metres (mides aproximades). El tronc és de color marró, amb l’escorça bruna i llisa, que es clivella i cau formant crostes. Les fulles són lanceolades, de color verd fosc per l’anvers i més pàl·lides pel revers, que mesuren entre 1 i 4 cm de llarg per 2 a 3 mm d’amplada, agrupades espiralment sobre el peduncle. La capçada acostuma a tenir un port piramidal, formada per moltíssimes branques i branquillons pènduls d’un to verd apagat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com a planta dioica, presenta flors unisexuals, masculines i femenines en peus difernts. Cadascuna de les pinyes, conté una única llavor que mesura entre 4 i 7 mm de llargària. Aquesta s’envolta per una estructura vermella en forma de baia, anomenada arillus, que un cop pol·linitzada, necessita de 6 a 9 mesos per madurar. Floreix cap a finals d’hivern o a inicis de primavera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que prefereix els sòls calcaris, el seu hàbitat és de llocs ombrívols, frescos i de sòl profund com les canals o barrancs i resisteix molt bé el fred, per això el podem trobar en altituds de 800 a 1.100 metres al costat d’un boix grèvol o d’un auró. </span></span></span></span></span></p> | 08120-330 | Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>El teix és un arbre molt apreciat en ornamental. La seva fusta, emprada en ebenisteria, a l’antiguitat fou utilitzada per a la construcció d’arcs i llances. Els egipcis l’empraren també en la construcció de sarcòfags.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se l’associa als cultes pagans precristians, i per aquesta raó no és estrany trobar-ne a prop d’esglésies, com és el cas de l’ermita de Sant Esteve, dins de la propietat de Can Pobla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És una planta altament verinosa que produeix hipotensió, depressió cardíaca i la mort. La única part que no és tòxica és l’aril que envolta la llavor. Les cabres o les vaques la toleren relativament bé, però poden tenir avortaments. Per als èquids és mortal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A excepció dels <em>arilli</em>, tots contenen una substància tòxica, la <em>taxina</em>, que s’utilitza en tractaments de quimioteràpia. De l’escorça hi ha una substància anomenada taxol, amb propietats anticanceroses, eficaç contra el càncer d’ovari, pell, mama i còlon. El laboratori Centr for Plant Biotechnology de la Universitat de Toronto (Canadà) està treballant en l’obtenció del taxol mitjanjçant mètodes de laboratori basats en el cultiu de cèl·lules vegetals procedents del teix. </span></span></span></span></span></p> | 41.6365600,2.0173000 | 418153 | 4609892 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88273-p1470446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88273-p1470437.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El nom genèric de Taxus, emprat per Virgili i Plini, sembla derivat del grec taxis, que “fila” (per la disposició de les seves fulles), “taxus” per la fusta resistent i alhora flexible i “toxicos” que significa verí. Mentre que el nom específic de baccata, prové del llatí, “baia”. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||
| 88276 | Avenc del Forn de Pega del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-forn-de-pega-del-dalmau | <p><span><span><span><span><span>BADIELLA, X.; BUIL, A. (1979). Els petits avencs de la nostra muntanya. Vol. VII. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 18, p. 52-60. CE. Terrassa</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | Sembla que actualment l’entrada està taponada | <p><span><span><span>Avenc de petites dimensions situat a l’extrem nord-est del municipi de Matadepera, a la Fumada del Dalmau. L’accés es fa des de l’Ermita de la Mare de Déu de les Arenes (terme de Castellar del Vallès), entrant pel Torrent de les Arenes fins arribar a un meandre on la riera canvia de nom i passa a anomenar-se la Riera Seca. Continuar per aquesta fins arribar als Quatre Camins (terme de Sant Llorenç Savall) on continuarem recte pel Camí del Dalmau, en direcció al mas. En el revolt que hi ha un xic més amunt, entrar en direcció al vessant dret , del Torrent de la Font del Cubell, seguint la cota 525en direcció est per un corriol molt estret fins a trobar un camí més ample, en direcció sud. Només entrar en el terme de Matadepera, l’avenc es localitza a tocar del camí, dessota d’una alzina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La boca d’accés és arrodonida, de petites dimensions. Condueix a un pou o conducte de dos metres al final del qual s’hi ha format una petita sala. Des d’aquí s’observa una galeria obstruïda i de difícil accés que sembla conduir a l’inici d’un possible pou.</span></span></span></p> | 08120-333 | La Fumada del Dalmau | <p><span><span><span><span><span>Les úniques dades conegudes, actualment d’aquest avenc, són les que va proporcionar Xavier Badiella, membre del SIS-CET, durant la seva exploració l’any 1978. Aixecà una topografia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> | 41.6551700,2.0366400 | 419787 | 4611940 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88276-p1470600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88276-avenc-del-forn-de-pega-xavier-badiella-sis-cet-1978-espeleoindex.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||||
| 88279 | Balma del Cubell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-cubell | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>La Balma del Cubell està situada a la Canal de la Cova Roja. El seu accés s’ha de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja sortir a mà dreta, i tot just a una dotzena de metres, es veuen dos blocs de pedra calcària dretes semblant a un llibre amb les pàgines obertes. En arribar, la balma se situa immediatament a l’esquerra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu nom prové d’un cubell o galleda de zenc amb nansa, a l’interior de la qual hi ha les restes d’un parell de tapadores, d’un càntir, plats i un fons de cassola amb una ampolleta de vidre, de vermut (marca gravada al cul de l’ampolla). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més que una balma, es tracta d’una cavitat formada per la caiguda d’un bloc ciclopi després de la cinglera, que un cop palplantat ha deixat un espai interior buit. En la paret posterior d’aquesta estança s’hi observa un rebliment important de pedra seca falcada amb pedruscall amb tota evidència, col·locada per l’home. L’espai, mesura 1 m d’alçada màxima 4’5 a 5 metres de fondària. El sostre conté tracés d’ennegriment per la combustió de més d’una foguera, tal vegada aprofitada per caçadors o bosqueters. A mà dreta hi ha un estrat important sense traces de manipulació. L’amplada màxima d’obertura de façana és d’uns 6’5 metres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A ambdós costats de l’entrada hi ha uns rocs plans, arrenglerats perfectament alineats. I al davant del voladís varies lloses planes, un parell recolzades encara en aquest, i les restants disperses al davant mateix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat dret d’aquest element, formant part del conjunt però en part situats en el marge de la canal, envoltats d’arínjol hi ha un parell de blocs més que ofereixen un abric interessant. </span></span></span></span></span></p> | 08120-336 | Canal de la Coma Roja | <p><span><span><span><span><span>En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria. </span></span></span></span></span></p> | 41.6410800,2.0274700 | 419006 | 4610384 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88279-p1470654.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La seva forma i disposició de les pedres recorda un paradolmen, que a diferència d’un dolmen és un monument megàlit natural que consisteix en una cavitat formada per blocs erràtics o un abric rocós. Aquest hauria pogut esser usat com a cambra funerària, agençat amb murs o lloses com les que es veuen al davant per a tancar-lo. Un exemple molt semblant és el paradolmen de Ses Rates, a Tossa de Mar. No s’hi ha realitzat cap intervenció arqueològica.Jordi Guillemot, en el seu bloc, senyala la presència de dos forns de ginebre situats a proximitat, que hauria localitzat Xavi Pereira, sense cap més dada que permeti arribar-hi i documentar-ho. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||
| 88695 | La Balma Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma-blava | <p><span><span><span><span><span>La Balma Blava està situada en ple massís de Sant Llorens del Munt i l’Obac, en l’espadat que es troba a ‘Obaga Gran de Can Pèlecs, just per sota del vessant oest de la Roca Petanta i el Morralet de la Mare de Deú. L’accés es fa pujant pel dret, des del torrent de la Pedrera, un cop voltat el camí de Can Pèlacs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Situats en el revolt del trull de Sa Busqueta, entremig d’una roureda s’observa la bellesa natural d’aquesta balma, que contràriament a la tonalitat vermellosa de la majoria de balmes del massís, té una paret de tonalitats blavoses. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu origen es deu a un procés càrstic. L’erosió ha excavat o gratat en aquest vessant del penya-segat durant mil·lennis, en un estrat més bla i més susceptible als efectes de meteorització, les glaçades i l’erosió química fins a desprendre’n una part que es localitzen en forma de blocs ciclopis, dispersos per l’obaga, dins el bosc fins a la canal de la Pedrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La seva profunditat és minsa, però la forma, semi-circular que ofereix i la tonalitat blava de la paret vertical de l’interior al bell mig d’aquest paratge, fan d’aquest indret un paratge d’excepcional bellesa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-345 | Obaga Gran de Can Pèlacs | 41.6421600,2.0070500 | 417307 | 4610523 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88695-p1450937.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88695-p1450952.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||||||||
| 88926 | Font del Nasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-nasi | <p><span><span><span><span><span>La Font del Nasi és una surgència situada en un roquissar del vessant sud de la Carena dels Monjos. L’accés es fa pujant directament per la urbanització del Pla de Sant Llorenç, pel carrer del Camí dels Monjos, just abans del número 14, a mà dreta. Allí s’obre un camí de terra, estret. En arribar al primer revolt, baixar pel dret, per sota la línia elèctrica, seguint un corriol fins a trobar a mà dreta el Camí dels Monjos. La surgència es localitza a l’extrem d’un roquissar on abunden les farigoles i els herbassars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una surgència que brolla sobretot en èpoques de pluja sorgint d’una petita cavitat excavada en el pendent de la roca. El pas és estret, d’un pam aproximadament d’amplada. Quan l’aigua brolla queda dipositada en una coberta allargassada. Si sobreseeix, vessa directament sobre la roca avall i es perd entremig de la vegetació.</span></span></span></span></span></p> | 08120-355 | Carena dels Monjos | 41.6172700,2.0218600 | 418509 | 4607746 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88926-p1470760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88926-p1470766.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||||||||
| 88984 | Cova de la Canal Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-freda | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La cova de la Canal Freda està situada a la capçalera d’un barranc tributari pel vessant esquerre de la canal principal. L’accés es fa pel Camí de la Font Soleia, en direcció a la Balma de la Pinassa. Un cop arribats al lloc, baixar entre cinc i sis metres pel marge dret de la canal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cova allargassada semblant a una mina amb un recorregut de 23 metres per 1’70 metres d’alçada fins arribar a la saleta final, on l’alçada és d’uns 3 metres aproximadament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés mesura 1 metre d’amplada. El primer tram, rectilini, mesura 15 metres. Les parets són perfectament uniformes, amb el sostre arrodonit i colades a ambdós costats. A partir d’aquí, el sòl baixa una mica de nivell i s’eixampla lleugerament donant l’aspecte d’una petita sala coberta per colades estalagmítiques. En les parets del fons de la cavitat es poden observar tres esquerdes que van en diferents sentits.</span></span></span></span></span></p> | 08120-385 | Camí de la Senyora | <p><span><span><span><span><span>La cova fou descoberta de manera casual a principis de mes de desembre de l’any 1990, quan membres de la SIS-CET intentaven arribar fins a la Balma de la Pinassa. Al final de la galeria hi localitzaren varies espelmes.</span></span></span></span></span></p> | 41.6452700,2.0190100 | 418307 | 4610857 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88984-img20210417131521332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88984-img20210417131504299.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88984-cova-de-la-canal-freda-espeleobloc-topo-de-xavier-badiella-sis-cet-2-12-1990.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||||||
| 88985 | Font de la Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-soleia | <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Impremta Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRAU, Edmond i VANCELLS, Frederic (1997). 70 fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb itineraris per visitar-les. Terrassa: El Cau Ple<span><span> de lletres editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Surgència d’origen càrstic situada arran de corriol, sota la paret del cingle, al camí que rep el nom de la font. Està envoltada de verdet, heura i falzia blanca o ruda de paret. L’accés es pot fer des del Camí dels Monjos, pujant des de Can Pobla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga surgència mig taponada per les concrecions calcàries i tosca. A la part inferior, tocant al terra hi ha una piqueta en forma de mitja lluna que els excursionistes mantenen neta. La pica està feta de pedra, per la part interior hi ha una filera de maó pla amb una fina capa d’arrebossat. Al damunt, hi ha un pegat de morter rectangular amb la data gravada de “1905 FONT SOLEIA.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà esquerra, en el mateix estrat, la nova surgència amb un orifici situat a una trentena de centímetres del terra i un tap amb una cadeneta. A mà esquerra mig esborrades pel degotall de l’aigua hi ha les quatre barreres pintades de color groc i vermell. L’aigua que es filtra a través de la mateixa paret s’escola pel camí, travessant-lo i acumulant-se en una basseta natural envoltada de lleteroles florides i arítjol, fàcil d’identificar per la presència de joncs al seu interior.</span></span></span></span></span></p> | 08120-386 | Camí de la Font Soleia | <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 s’arranja l’espai com indret.</span></span></span></span></span></p> | 41.6410000,2.0225100 | 418593 | 4610380 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88985-p1480638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88985-p1480640.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||
| 88992 | Font de les Àligues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-aligues | <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Impremta Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Surgència d’origen càrstic situada en una escletxa, a uns sis metres d’alçada, que baixa en diagonal, sota la paret dels cingles del Camí de la Soleia, un cop deixat enrere el Planet. A l’altre costat de la Balma del Penitent. S’identifica fàcilment pel dipòsit calcari i degotalls que hi ha a la paret i al terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del corriol, cal enfilar-se per la roca fins arribar al peu de la surgència. La paret, presenta alguns trams ben humits, però sembla que la font és de caràcter intermitent i l’aigua aflora amb més quantitat en èpoques de pluja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant de les colades de la paret de la cinglera, en el terra es pot observar una pica rectangular feta de pedra, totalment recoberta per concrecions calcàries. Algú hi ha gratat un regueró perquè quan s’ompli, sobreïxi per la part frontal regalimant cap a la roca.</span></span></span></span></span></p> | 08120-393 | Camí de la Font Soleia | <p><span><span><span><span><span>Durant mols anys la font de les Àligues s’havia identificat com a la Font del Raig fins que Marc Ros i David Valls, dos escaladors que repassaven les vies del cingle del camí de la Soleia conegut amb el nom de la Placa de l’Heura, descobriren per casualitat, embardissada, la font del Raig. La placa, en aquell moment era un xic més grossa i s’hi podia llegir “FON DE RA(...) / 22(...)”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Marcel Millanes, un avesat coneixedor de la muntanya, va corroborar el nom de la font com del Raig i la present com a Font de les Àligues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.</span></span></span></span></span></p> | 41.6371600,2.0221900 | 418561 | 4609954 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88992-p1480676.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88992-p1480678.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||
| 89020 | Turó del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-pujol | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | La part més deteriorada des d'un punt de vista de la conservació és la zona urbanitzada. | <p><span><span><span><span><span>El Pujol, és un turó situat al final de la carena del Salt, al sud del municipi de Matadepera. Mesura 618 metres d’alçada. Per llevant el delimita el Torrent de Can Solà del Racó, mentre que per ponent, ho ha el Torrent del Salt, conegut també popularment amb el nom de Torrent dels Abeuradors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’est, al peu del Camí de Can Torres, un cop deixat enrere l’antic mas de Can Solà del Racó, hi ha la Font de la Tartana, la més important de tot l’entorn. Aquest vessant és ombrívol, amb predomini d’alzina i sotabosc d’arítjol, galzeran i herbassar característic de les zones humides. És un espai concorregut per excursionistes i ciclistes, que s’aturen a omplir cantimplores i a esmorzar o berenar. </span></span>L’espai està arranjat amb dues taules i bancs de fusta i un parell de papereres, i proteccions de baranes de fusta tractada.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La part sud del turó, fins a la cota 525 m, està destinada a sòl urbà consolidat. En la confluència dels carrers de Gregal, de Ponent i de la Tramuntana, s’inicia una pista forestal que transcorre paral·lela pel vessant esquerre del Torrent del Salt en direcció al Camí dels Monjos, però que el primer trencall permet pujar fins el Collet del Pujol. Pel vessant est, l’accés es fa just a mà esquerra del camí que mena a la Font de la Tartana. El primer tram és molt costerut i està cimentat. Després del primer revolt, entrant per la pista, a mà dreta, hi ha les restes d’un forn de calç amb la pedrera i el descarregador mig emboscats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca, en el replà del Collet del Pujol, una fita de propietat situada aprofitant una massa rocosa al capdamunt del collet. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació està relacionada amb el clima mediterrani subhumit. El bosc principal que s’hi desenvolupa és l’alzinar amb algun roure sobretot al vessant nord i nord-est. L’interior d’aquest bosc és molt dens i ombrívol, gairebé intransitable; no hi entra gairebé la llum i el substrat herbaci és gairebé inexistent. En canvi és molt ric en lianes com l’arítjo (Smilax aspera) i el lligabosc (Lonicera implexa). També destaquen espècies com la roja (Rubia peregrina), l’aladern (Rhamnus alaternus) i l’esparreguera boscana (Asparagus acutifolius). En les obagues es pot localitzar alguna pinassa (Pinus nigra) i un sotabosc ric en arítjol (Smilax aspera), galzeran (Ruscus aculeatus) o l’aladern fals (Phillyrea latifolia). Al vessant sud i sud-est, en canvi, predominen les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), resistents a la manca d’aigua, fruit de la transformació humana del bosc primitiu. Per això es troba barrejat amb bruc i arboç, i en els pedregars ben orientats al sol, es poden observar càdec (Juniperus oxycedrus) , cirerer d’arboç (Arbutus unedo), l’aladern fals (Phyllyrea latifolia) els conillets (Antirrhinum majus) i l’estepa blanca (Cistus albidus), el romaní (Salvia rosmarinus) i la farigola (Thymus vulgaris) barrejats amb l’esparreguera boscana (Asparagus acutifolius) i altres plantes herbàcies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entremig del bosc també es localitzen altres restes de l’empremta humana que fins no fa pas massa eren ben visibles. Es tracta de murs de pedra seca per contenir les feixes, que van desapareixent inexorablement, bàsicament, ja sigui per l’abandonament de les terres de cultiu i creixement de la vegetació, o per la pressió urbanística. A ponent, destaca un camí emprat pels pagesos, reforçat amb pedra seca i a mà dreta unes feixes, en part murades, amb les restes d’una surgència.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al vessant nord les alzines de rebrot permeten localitzar les restes d’antigues places carboneres i alguna sútia de carbonet, gairebé imperceptibles.</span></span></span></span></span></p> | 08120-402 | El Pujol | 41.6110800,2.0275000 | 418971 | 4607053 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89020-p1440587.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89020-p1440875.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa del catàleg es delimita una àrea heterogenia, on hi ha diverses parcel·les que inclouen elements tan variats com una masia, una vil·la romana o un forn de calç. Pel que fa al turó, només en delimita una petita extensió ubicada al sudest. Però l’existència d’una massa forestal a tocar, amb els torrents i la carena del Salt o la costa del Tet com a corredors biològics fa d’aquest indret un espai vital que caldria protegir incorporant-lo al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, car la pressió humana és extrema (motocròs, bicicletes tot terreny, quads). | 98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||
| 89030 | Goigs a llaor de St. Bernat Patró dels Muntanyencs. Entronització a Sant Llorenç. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-st-bernat-patro-dels-muntanyencs-entronitzacio-a-sant-llorenc | <p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Goigs editats per la Secció d’Alta Muntanya del Centre Excursionista de Terrassa, en recordança dels actes organitzats i celebrats al cim de “LA MOLA”, en honor del Patró dels Muntanyencs, en el dia de la festivitat del Sant, i amb motiu de l’ofrena d’una imatge de Sant Bernat de M., a l’antic Cenobi benedictí de Sant Llorenç del Munt. Formen part de la Col·lecció: FARGAS, número 32. Sant Llorenç del Munt “La MOLA”, 15 DE JUNY DE 1952. Any del XXXVè Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Barcelona. Imprès per M. Figueras.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Caixa amb orla tipogràfica de color marró, decorada amb una sanefa de motius vegetals i geomètrics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part superior central, una reproducció tipogràfica de Sant Bernardus, patró dels muntanyencs signada per F. Soriguera. La representació iconografia consisteix en la imatge del sant, dempeus. Amb la mà dreta acaricia el cap d’un gos. Amb la mà esquerra, doblegada, sustenta un refugi muntanyenc. Als seus peus, el monestir de Sant Llorenç del Munt. La imatge està emmarcada per una sanefa de fulles d’acant amb els escuts disposats simètricament a ambdós costats, del Centre Excursionista de Terrassa i de la Secció Alpinista de Muntanya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text està distribuït en varies columnes, que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per Nicolau que us obria / la vida de santedat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Menthon, formosa vila / obrireu els ulls al món: / allí la vida és tranquil·la / amb el llac d’Annecy enfront. / Vostre cor de Déu sentia / l’eternal immensitat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vosta joventut cercava / sols el regne del Senyor, / la fe que us il·luminava / us feia triomfador. / De Sant Nicolau la via / seguia el cor abrandat. / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la vostra jovenesa ja us volien maridar; / mes el lliri de puresa / a Déu sols vol arribar. / De Jesús la companyia / seguiu ple de sumitat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vostra ànima emprada / amb el signe de la Creu, / del Castell ha pres volada / per seguir el camí de Déu. / Penyals i deserts seguia / vostre pas adalerat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per Déu vostra vida enduta / ja ha arribat a bon destí; / Aosta, primera ruta / del seu terrenal camí. / A la Seu us acollia / l’ardiaca de bon grat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Predicàreu la doctrina / del Senyor, amb tant d’amor, / que el rostre se us il·lumina / i resplendiu de fervor /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vostre exemple era metgia que a Déu duia al cor malvat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan mort l’ardiaca Pere / ple de vellúria i virtut, / un nou designi us espera / i a l’ardiacat sou dut. / la vostra amor encenia / en els cors la caritat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aosta està consternada / que un fals déu és venerat, / i als Apenins hi fa estada / omplint-los de malvestat. / Amb serena coratgia / us prepareu pel combat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot el poble us hi acompanya / amb el cor a Déu pregant; / quan sou dalt de la muntanya / el miracle es va apropant. / L’estola en ferro es canvia / i al drac infernal abat: /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De Déu la glòria és lloada / i a Mont-Joux heu erigit / dos refugis, llum preada / que cerca el cor defallit. / Vós sou protector i guia / del vianant fadigat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més s’atansa ja el viatge / darrer, que us ha de duu al cel; / aneu en pelegrinatge / vers a Roma, vostre anhel. / A Novaris s’extingia / vostra vida amb santedat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per afraus i serralades / sigueu nostre guiador, / que cerquin nostres mirades / la vostra eternal claror. / I a la darrera agonia, / vostre nom sigui invocat: / Deu força a l’ànima pia / per volar a l’eternitat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>V. Ora pro nobis, Beate Bernarde. // R. Ut digni efficiam promissionibus Christi.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>OREMUS: Ecclesiam tuam, Deus, in Beati Bernardi confessoris tui deprecatione votiva laetificet ut spiritualibus semper, muniatur auxiliis et gaudiis perfrui mereatur aeternis. Per Christum Dominum nostrum. Amen</span></span></em></span></span></span></p> | 08120-406 | Monestir de Sant Llorenç del Munt | <p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> | 41.6412100,2.0180000 | 418217 | 4610407 | 1952 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89030-p1480096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89030-p1480097.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | F. Soriguera, pel dibuix. | Existeix un altre exemplar localitzable a l’exposició permanent que hi ha a la Mola. Es tracta d’una reproducció dels goigs que editats dos anys després en record de la Festa de Sant Bernat, organitzada pel Centre Excursionista de Terrassa, a la muntanya de Sant Llorenç del Munt, el dia 20 de juny del 1954, any Marià. Caixa amb orla tipogràfica de color marró, decorada amb motius vegetals i marc interior lineal negre.A la part superior central, una reproducció tipogràfica de Sant Bernardus, patró dels muntanyencs. Tot i que la iconografia clàssica el representa ambl’hàbit, el bàcul o la creu de bisbe, acompanyat d’un gos, amb un monstre o dimoni encadenat als peus, en la reproducció, signada per F.Soriguera, només apareix el seu bust, amb caputxa i a primer terme uns esquís clavats al terra (esquiadors), una tenda canadenca al costat d’una motxilla amb cordes i piolet dels escaladors i finalment una segona tenda que representa l’excursionisme en general. Està imprès pels successors de J. Ventayol Vilà. | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||
| 89083 | Turó del Mont-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-mont-rodon | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum V. Informe ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum VI. Memòria ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, Anna; OTERO, Iago; MANEJA, Roser; ESTANY, Gemma; BOADA, Martí (2008). Canvi global i paisatge a la Costa del Tet-Mont-rodon (Matadepera, Vallès Occidental). Analitzar el passat per planificar el futur (1956-2006). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 52. Pp. 31-48. Bellaterra. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>COMASÒLIVAS, Joan (2017). Elements patrimonials de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Matadepera, pp. 60-63. 8 d’octubre de 2017. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COMASÒLIVAS, Joan (2004). Les darreres vinyes del terme de Matadepera o allò que el “progrés” se’ns ha endut, dins XXV Ronda Vallesana. Matadepera. 24 d’octubre de 2004. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>OTERO, I. (2005). Història ambiental: marc conceptual i aplicació a Matadepera (segles XVIII-XX). Terme, 20, p. 61-81. Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i Arxiu Històric Comarcal de Terrassa.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El Mont-rodon és una muntanya de 618 metres d’altitud situada entre els municipis de Matadepera i de Castellar del Vallès. La partió passa pel bell mig del seu cim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al nord, el delimita amb el turó dels Rossos i més al nord ho fa amb el torrent de Mascarons i la Costa del Tet, convertint-se en porta d’entrada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Al nord-est ho fa amb el municipi de Castellar del Vallès, amb la pedrera de Can Sallent. Finalment, per ponent i sud ho fan els torrents de Can Solà del Racó, de la Font del Corraló i el del Guinard. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel turó hi transcorre el camí de Castellar del Vallès a Matadepera, que en direcció nord continua cap a la Mola, tot pujant pel Collet del Mont-rodon i més al nord, pel Collet de la Bassa i el de Cabrafiga. És precisament en el Collet del Mont-rodon on envoltada per una jardinera de pedra i una alzina, s’alça la fita de partió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Mont-rodon, juntament amb els turons del Pujol, Calderols, les Roques Blanques i els Rossos, són els que tenen la més alta concentració de pedra calcària, apte per a la fabricació de calç. En són exemple els topònims, Roques Blanques o la Guixera originats per la gran quantitat d’aquest tipus de roca. Tots ells s’alcen en els vessants inferiors de la unitat paisatgística de Sant Llorenç del Munt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El paisatge natural està format per alzinar mediterrani i alzinar amb marfull i a les soleies amb pi. Mentre que a les obagues predomina l’alzinar amb roure. La intervenció de l’home ha originat profunds canvis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aprofitament forestal és tal vegada el més visible al Mont-rodon, amb la presència de marges i un parell de barraques de pedra seca al vessant de soleia. Ambdues estan situades a proximitat de la Font del Ferro. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’orografia del terreny és complicada, amb pendents i fondalades, que la fan més abrupte i de més difícil accés. S’hi observen gran quantitat d’alzines de rebrot, bruc i cirerer d’arboç, tres espècimens emprats per a l’obtenció de gavelles, i per tant, aprofitament forestal relacionat amb el funcionament no només dels forns de pa sinó sobretot, amb la fabricació de carbonet, calç i teuleria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En alguns indrets més planers, dins del bosc, s’observen clapes de terra ennegrides, de diferents gruixos, que delaten antigues places carboneres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que la vegetació en aquest turó és molt densa, la seva orografia i la manca de corriols i camins fa que l’impacte ambiental no sigui tant visible, contràriament al que passa amb el turó dels Rossos i Costa del Tet. La seva preservació és fonamental per evitar una fragmentació a nivell físic i funcional del territori Costa del Tet – Turó dels Rossos – Mont-rodon. Tres pilars fonamentals de l’espai Parc Natural que com a corredor biològic permetrien salvar un gran nombre d’hàbitats que d’altra manera serien infranquejables per a moltes especies. </span></span></span></span></span></p> | 08120-411 | Turó del Mont-rodon | <p><span><span><span><span><span>L’any 2006 varis especialistes realitzen una diagnosi de l’evolució del paisatge Costa del Tet-Mont rodon per impulsar la seva preservació de la pressió urbanística.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2007, durant les festes de Sant Sebastià, el Consell Local de Media Ambient inicià una campanya de recollida de signatures amb l’objectiu d’incloure la zona de la Costa del Tet i Mont-rodon, amb 239 hectàrees al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | 41.6117800,2.0427600 | 420243 | 4607117 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89083-p1440316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89083-p1440319.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els esforços per a la localització de la Font del Ferro durant la realització del Mapa de Patrimoni no ha donat els resultats esperats. L’indret està totalment embardissat. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||
| 89151 | Zona de nidificació de l'oreneta Ptynoprogne rupestris o Roquerol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-ptynoprogne-rupestris-o-roquerol | <p><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span><br /> <span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Zona de nidificació de l’espècie Ptynogrogne rupestres, situada en els cingles d</span></span>el Mal Pas de la Castellassa i la Castellassa de Can Torres, però observable en altres cingleres del massís. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El roquerol conegut també com a roquisser, cabot de roca o roquer, és una oreneta de la família dels hirundínids (Hirundinidae). Viu en coves, cavitats i alguna escletxa profunda dels cingles del parc. El seu cos d’uns quinze centímetres és gros i compacte, força més arrodonit que les altres orenetes més conegudes. El coll és ample i les ales també amples i punxegudes. El seu vol és àgil, i se’l reconeix fàcilment perquè plana amb les ales perfectament planes i esteses, que li permeten giravoltar, virar i avançar a gran velocitat. Vola a grans alçades i en paral·lel a les cingleres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El plomatge del coll es fosc, lleugerament llistat i el del cos marronós amb la zona inferior més clara. L’enforquillament de les plomes de la cua és molt discret, amb unes taquetes blanques. </span></span></span></p> | 08120-426 | Cingles entre el Mal Pas de la Castellassa i la Castellassa de Can Torres | <p><span><span><span><span><span>L'especie fou identificada pel metge i naturalista tirolès, Giovanni Antonio Scopoli, l’any 1769.</span></span></span></span></span></p> | 41.6343300,2.0251500 | 418804 | 4609637 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89151-p1480804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89151-p1480808.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació extreta del web del Parc Natural. Des de l’1 de gener fins al 31 de juliol és vigent la prohibició de l’escalada en determinades zones del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. La mesura té l’objectiu principal de garantir la nidificació d’espècies d’ocells protegits perquè les espècies rupícoles solen trobar en aquests indrets la tranquil·litat necessària per a pondre els ous i garantir la supervivència dels pollets. La regulació de l’escalada està dividida en tres zones. En la zona A es pot escalar tot l’any així com obrir noves vies, mentre que en la Zona B del parc l’escalada està restringida temporalment. Finalment, la Zona C no està permesa l’escalada.A Zones on es pot escalar durant tot l’any: Zona A1 De la cinglera de l’Agulla de Can Robert a la Castellassa de Can Torres (Agonies, Cap de Faraó. Roca de les Onze Hores, Cap de Mort i els Plecs del Llibre.Zona A2 De la cinglera de la canal del Mal Pas de Can Pobla al Mur de la Sibèria (Foradada de Can Pobla, cinglera del Bolet de Can Pobla, el Diafragma, Pi del Vent, font Soleia, Cova de les Ànimes i Revolt del Drac.Zona A3 De Sescorts a la font del Saüc (Sescorts, cinglera de la canal del Mico, cingle dels Cavalls, Roc Colom i Hort dels Monjos).Zona A4 La Cova del Drat, els Òbits, zona de la Pola-Tres Creus-Agulles de Tanca, la Placa Sibarit, el Morral del Llop i la zona de les Pedritxes-Foradades.El parc aconsella, a causa de la fragilitat del sistema natural no escalar en aquesta època entre la canal del mal Pas i la canal de Can Pobla; en les cingleres entre la canal de l’Esquirol i la roca de les Onze Hores i en les cingleres i els monòlits des dels Plecs del Llibre fins a la canal Gentil, i el Mur de la Sibèria.ZONA BZones on no es pot escalar durant l’època de cria (1 de gener fins al 31 de julol):Zona B1 Les Fogueroses (el Paller, el Gegant i l’Agulla Petita)Zona B2 Roca Mur (parets inferiors)Zona B3 El Cavall Bernat de la Vall, els Emprius i la Faconera o SabatgeraZona B4 Roca Petanta C Zones on no es pot escalar en cap època de l’any:Zona C1 Sector occidental de la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221) incloent-hi tota la serra de l’obac (excepte el Morral del Lloc, la Placa Sibarit, la Pola-Coll de Tres Creus, les Foradades i les Pedritxes).Zona C2 Totes les cingleres del Nord de la serra de Sant Llorenç del Munt a partir de la cova del Drac fins a la Vall (excepte els Òbits i, temporalment les Fogueroses, la Roca Mur, els Emprius i el Cavall Bernat de la Vall).Zona C3 Vessant Est del camí de la Senyora, incloent la Cova Roja i la Castellassa del Dalmau.En conseqüència no és permesa l’escalada a: Can Pèlecs, Cova Roja, el Mugró, turó dels Cabrils, turó del Boc, turó de les Nou Cabres, la Morella, paret de les Fogueroses, (excepte les mencionades en l’apartat B), canal del Llor, agulles del serrat de la Coca, el Montcau, Mata-Rodona, agulles de Mata-rodona, Castell de Bocs, el Paller de Tot l’Any, la Roca Salvatge, Castellsapera, Roques de la Coca, els Cortins, Castell de la Serra de l’Espluga, turó del Mal Paqs de Puidoure, les Formigues, la Castellassa del Dalmau i la Pallera, Roca del Corb, Morrals de la Mata, Morral de la Bassa i Morral d’en Bens. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||
| 86706 | Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques-4 | XVII | <p><span><span><span>Can Marquès es troba situat a la part alta de la població, al costat de l'església romànica de Sant Salvador de Polinyà. La seva fisonomia ha estat modificada en diferents ocasions, una de les quals ens ve senyalada per la data que es pot llegir en una de les llindes- finestra sobre el portal d'entrada-. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una masia de planta rectangular de prop de de 10 per 8,5 m, orientada a migdia , amb planta baixa i primer pis, i coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta presenta simetria en la disposició del seus elements d'obertura en relació als cossos que formen l’edifici. A la planta baixa, hi ha un portal acabat amb arc adovellat de grans peces de pedra, flanquejat per sengles finestres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta noble les finestres segueixen els mateixos eixos que les de la planta baixa, amb tres finestres emmarcades amb grans carreus de pedra ben treballats i ampit lleugerament sortit i motllurat. El finestral central presenta un rellotge de sol en relleu, mentre que a la llinda del de la dreta es llegeix la data de 1670 incisa a banda i banda d l’anagrama IHS. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A banda i banda del mas primigeni s'observen sengles cossos adossats a llevant dels quals es basteixen també diversos edificis. Tot el conjunt és envoltat per un jardí i una mica de bosc.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08167-3 | Passeig de l'Església | <p><span><span><span>La ubicació d’aquesta masia fa pensar que es tracti d’un dels primers masos construïts a redós de l’església, constituint el nucli primigeni de la vila. Tanmateix, es troba avui profundament remodelada, essent la data esmentada en una finestra del primer pis corresponent a una de les refaccions d’època moderna. </span></span></span></p> | 41.5579700,2.1515600 | 429250 | 4601048 | 1679 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86706-polinya-canmarques-01a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86706-polinya-canmarques-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86706-polinya-canmarques-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86706-polinya-canmarques-04.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | ||||||||||
| 86740 | Rellotge de Sol de can Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-monistrol | Pintura una mica deteriorada | <p><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol que es troba a la façana principal de can Monistrol, a l'altura del primer pis, entre la finestra de l'eix principal i la de l'esquerra. És de tipus vertical declinant, quadrat i emmarcat amb línies incises en l'arrebossat i marcades en negre. Orientació sud-est. Línies horàries de 6 a 3, xifres aràbigues. Sol al pol, gnòmon de vareta simple, situada al mig d'una circumferència amb ulls i boca a manera de sol. En el marc superior, hi ha la inscripció “hora solar”</span></span></span></p> | 08167-12 | Camí de can Monistrol | 41.5709747,2.1460143 | 428801 | 4602495 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86740-rellotge-de-sol-monistrol-001.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Referència núm. 1062 de l’Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomòtica. | 119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | |||||||||||
| 86743 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-10 | XVI-XVII | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una masia de tres cossos amb teulada de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Sembla que les obres efectuades per a habilitar-la com a restaurant n’han canviat completament la fesomia exterior, conservant únicament el portal de la façana principal, acabat amb un arc de mig punt adovellat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D'altra banda a la casa hi havia també hi havia una mina d'aigua.</span></span></span></p> | 08167-14 | Carrer de l'Onze de Setembre, núm. 15 | 41.5576641,2.1554852 | 429577 | 4601010 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86743-can-coll-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86743-can-coll-002.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | ||||||||||||
| 86747 | Jaciment arqueològic del camp d'en Ventura de n'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-camp-den-ventura-de-noller | I-XVI | Les restes de la vila van ser en part reblertes de forma indefinida i en part eliminades mentre que el forn va ser consolidat l'any 1992 i adequat per la visita.Es tracta de les úniques restes arqueològiques visitables de la zona, dins d'un espai tancat amb reixa i amb un rètol explicatiu.Convindria disposar algun tipus de senyalització d'accés. | <p>Actualment són visibles les restes consolidades i adequades per a la visita d'un forn romà, <span>construït a finals del segle I dC, que formava part d’una vil·la romana dedicada a la producció ceràmica. Es tracta d'una estructura rectangular excavada en bona part en el substrat natural d’argiles. El seu “<em>praefurnium</em>” (passadís on es cremava la llenya) té una longitud de 23 metres. La cambra de foc té 6 metres de longitud i 3,2 metres d’amplada. Està retallada en el mateix substrat natural i consta de sis arcades fetes de maons. La seva alçada mitjana és d’1,6 metres a nivell de les arcades. La graella consta de 7 rengleres d’orificis per on circulava l’aire calent necessari per a la cocció. Cada renglera estava formada per dues filades amb deu forats cadascuna, disposades en els espais entre les arcades de la cambra de foc. <span><span>El material ceràmic trobat és de fabricació local (ceràmica comuna, a torn i àmfores) i d'importació (<em>terra sigillatta</em>),</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres estructures documentades consistien en un conjunt d'habitacions corresponents a una vila amb una àrea a cel obert i una altra a cobert separades per un mur central. La part edificada era travessada per un mur transversal que la dividia en dues parts: la nord, sense delimitar, i la sud, dividida en tres petites estances. El paviment, de terra batuda amb calç, es trobava molt deteriorat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També es van trobar restes corresponents a altres períodes, com ara una estructura que va ser interpretada com les restes d'un forn medieval, un retall de planta irregular excavat al terreny natural interpretat com a estructura per decantar o pasta d'argila, 18 sitges, un altre retall interpretat com una estructura destinada a tasques d'explotació agrícola o ramadera i el que podria haver estat una canal o probable clavegueram. L'amortització de les 18 sitges les va poder datar d’entorn al segle XI i principis del segle XIII, gràcies a les ceràmiques trobades en el seu interior. L'estructura destinada a tasques d'explotació agrícola o ramadera i la canal o claveguera van poder ser datades dels segles XVI i XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tots aquests elements van fer pensar als arqueòlegs que van excavar el jaciment que aquest hauria constituït un centre manufacturer d’importància destinat bàsicament a la fabricació d'àmfores probablement dels tipus Dressel-1, Pasqual-1 i Dressel 2/4, entre altres de menor importància. </span></span></span></p> | 08167-17 | A l'extrem nord-oest del bosc de ca n'Oller. La major part del jaciment es troba al terme municipal de Santa Perpètua de Mogota | <p><span><span><span>L’any 1968 F. Martí Jusmet donava notícia de la troballa de fragments ceràmics a mà de pasta fosca, alguns decorats, amb incisions o amb cordó, en relleu, amb impressions i de ceràmiques a torn vermelloses</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tractava de material corresponent a una vil·la situada al marge dret de la riera de Caldes i ubicada al cim d'una petita elevació, al costat del polígon industrial de Ca n'Oller. Aquest es troba ubicat entre el terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà, a l'indret que es coneix amb el nom de Camps d'en Ventura de Ca n'Oller.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La segona quinzena de juny de 1991 s’hi va dur a terme una intervenció d’urgència sota la direcció de Joan Garcia, que va prosseguir la primera quinzena del mes següent sota la direcció d’Eulàlia Barrassetas. L’any següent es van dur a terme tasques de cobriment i consolidació de les estructures documentades l’any anterior, també sota la direcció d’Eulàlia Barrasetas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2003 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva promoguda per FECSA-ENDESA sota la direcció de Pilar Fernàndez (Àtics).</span></span></span></p> | 41.5485063,2.1734798 | 431068 | 4599980 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-qmem741col02.jpg | Legal i física | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | ||||||||||
| 86751 | Jaciment arqueològic del Polígon Industrial de Llevant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-poligon-industrial-de-llevant | <p><span><span><span>DÍAZ, J. [<em>et al</em>.]. 1995. <em>El Vallès fa 6.000 anys: els primers agricultors i ramaders. Exposició 5 d'octubre de 1995-15 de febrer de 1996. </em>Terrassa: Fundació Cultural de la Caixa de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROIG i BUXÓ, J. 'Memòria de la intervenció arqueològica Polígon Industrial Llevant - Sector C - Punt Arqueològic 1 i 2 (Polinyà, Vallès Occ.) 15 - 31 maig 2006 i 2-16'. Any: 2006. Núm. Mem: 9560. DGPC.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Restes d'un centre de producció i explotació agrícola del tipus sitges datades del Bronze inicial. El mes de maig de 2006, arran de la urbanització del sector C del polígon industrial, es va dur a terme una intervenció arqueològica que va permetre documentar íntegrament tres estructures arqueològiques localitzades en dos punts diferenciats de l'àmbit d'actuació urbanística totalment allunyats entre si dins la gran superfície d'afectació dels rebaixos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la zona que ens ocupa es van documentar les SITGES E1 i E2, de planta circular i perfil cilíndric que podrien tenir funcions d'emmagatzematge i es van situar cronològicament vers el Bronze inicial i el Neolític-Bronze respectivament. També es va documentar una Paleocanal o canal antropitzada al cantó sud del jaciment, relativament a prop de l'estructura E01.</span></span></span></p> | 08167-19 | Polígon Industrial de Llevant | <p><span lang='CA'><span><span>La intervenció arqueològica es va dur a terme entre el mes de maig 2006 sota la direcció de l'arqueòleg Jordi Roig Buxó (Arrago) i la promoció del Pla Especial del Sector C Industrial Llevant. </span></span></span></p> | 41.5542175,2.1647660 | 430347 | 4600620 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86751-poligonindllevant01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86751-poligonindllevant02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86751-poligonindllevant03.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79|78 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | |||||||||||
| 86752 | Jaciment paleontològic de ca n'Humet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-ca-nhumet | <p><span><span><span>JIMÉNEZ, E. 'Tortugas gigantes fósiles de la provincia de Segovia (Castilla y León, España). Nueva localidad: Chañe'. <em>Studia Geologica Salamanticensia. </em>36, p.109-115</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAPPARENT, F. DE.2001. 'The European turtle fauna from de Triassic to the Present'. <em>Dumerilia. </em>vol. 4 (3), p.155-217</span></span></span></p> | Les restes van ser extretes l'any 2002 | <p><span><span><span>Restes corresponents a una tortuga identificades i excavades l'any 2002. A causa de la mida de les peces i de les característiques del jaciment va ser necessari excavar un quadrat de metre i mig de costat per tal de poder extreure les restes. S’atribueixen a la família <em>Testudinae</em>, que agrupa a la major part de les tortugues terrestres actuals i fòssils, i més concretament a l’espècie <em>Cheirogaster bolivari</em> a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del miocè de la península Ibèrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El jaciment de Ca n’Humet es troba en una successió detrítica de gresos argilosos i graves de color marronós, amb intercal·lacions de lutites verdes. Les restes van ser localitzades al sostre d'un nivell de gresos i microconglomerats de color marronós amb matriu lutítica. Sobre aquest estrat descansa un nivell de lutites de color verd amb petits nòduls de carbonat de calci d'origen edaàfic. Tota la successió es trobava intensament bioturbada per vegetació. Aquests dipòsits s'interpreten com a fàcies distals del sistema al·luvial de Castellar del Vallès, l'edat del qual oscil·la entre l'Aragonià superior i el Vallesià superior.</span></span></span></p> | 08167-20 | Carrer del Pintor Joan Miró a l'altura de l'inici del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Santmenat | <p><span><span><span>Hi ha notícies de fòssils d'edat miocènica al subsòl de Polinyà des de temps enrere. Pel que fa a tortugues fòssils, la seva presència a la zona és abundant. Hi ha 4 tipus de tortugues, segons la mida: Normals (20-40 cm. de longitud), semigegants (60-90 cm.), Gegants (1.2-1.5 m.) i supergegants (1.8 m.). L'exemplar trobat es tracta d'una tortuga gegant de l'espècie <em>Cheirogaster bolivari</em>, a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del Miocè a la Península Ibèrica, segons els coneixements actuals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2002 el paleontòleg Xavier Panadés informava de la troballa de les restes d'una tortuga en un marge del polígon, fet que es va comunicar a l’Institut Paleontològic Miquel Crusafont.</span></span></span><span><span><span> El juliol de 2002, es va realitzar una intervenció d'urgència en aquest indret, a càrrec del paleontòleg Jordi Palomar i Molins per tal de poder extraure l’exemplar de queloni, que avui es troba al museu de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont.</span></span></span></p> | 41.5452458,2.1537710 | 429420 | 4599634 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86752-20-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86752-20-003.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | ||||||||||
| 86754 | Jaciment paleontològic del Polígon Nord-Est | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-poligon-nord-est | <p><span><span><span>BERGOUNIOUX, F. M. 1958. 'Les reptiles fossiles du Tertiaire de la Catalogne'. <em>Estudios Geológicos. </em>vol. XIV, 39, p.129-219.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCÉS, Miguel. 1995<em>. Magnetoestratigrafía de las sucesiones del Mioceno medio y superior del Vallès Occidental (Depresión del Vallès-Penedès, N.E. de España): implicaciones biocronológicas y cronoestratigráficas. </em>Barcelona: Universitat de Barcelona, 1995. p.337 pp. Memoria para optar al grado de Doctor en Geología.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JIMÉNEZ, E. 'Tortugas gigantes fósiles de la provincia de Segovia (Castilla y León, España). Nueva localidad: Chañe'. <em>Studia Geologica Salamanticensia. </em>36, p.109-115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAPPARENT, F. DE. 2001. 'The European turtle fauna from de Triassic to the Present'. <em>Dumerilia. </em>vol. 4 (3), p.155-217.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SANTAFÈ-LLOPIS, J. VTE.; CASANOVAS-CLADELLAS, Mª L. 'Los Rinocerótidos (Mammalia, Perissodactyla) de la localidad vallesiense de Polinyà (Barcelona)'. <em>Treballs del Museu de Geologia de Barcelona. </em>2, p.45-67.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PALOMAR, Jordi; ROS, Xavier. 2002. Memòria de l’excavació paleontològica d’urgència de restes de quelonis a Polinyà (Vallès Occidental). Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>El mes de desembre de 2002 es van localitzar i excavar d'urgència les restes de dos exemplars de Quelonis als jaciments paleontològics de ca n'Humet i del Polígon del Nord-est. Els treballs van ser duts a terme per part del del Paleontòleg Xavier Panadès, que va donar avís a l’Institut paleontològic Miquel Crusafont. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa de la mida de les peces i de les característiques del jaciment va ser necessari excavar un quadrat de metre i mig de costat per tal de poder extreure-les. S’atribueixen a la familia Testudinae, que agrupa a la major part de les tortugues terrestres actuals i fòssils, i més concretament a l’espècie <em>Cheirogaster bolivari</em> a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del miocè de la península Ibèrica.</span></span></span></p> | 08167-21 | Polígon Industrial del Nord-est | 41.5611337,2.1598240 | 429942 | 4601392 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86754-21-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86754-21-003.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | ||||||||||||
| 86755 | Jaciment paleontològic de can Gavarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-gavarra | <p><span><span><span>Rotgers, Cheyenn; Galindo, Jordi; Alba, David M. 2006. Memòria de la Intervenció Paleontològica a Can Gavarra (Polinyà, Vallès Occidental), 2006. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca.Mem.num. 6436</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Durant la intervenció arqueològica efectuada en aquesta zona l’any 2006 es va dur a terme la neteja de l’indret on s’havien identificat les restes de tortuga i l’excavació del sediment fins a deixar-ne al descobert totalment la closca per comprovar quin es l’abast de la peça i fer espai també per a poder-la extreure. En aquest punt, degut a la fragilitat del fòssil, es va embolcallar, se li va fer una carcassa de cartrons que després es va omplir d’escuma i es va extreure i transportar a l’institut de paleontologia M. Crusafont, juntament amb d’altres restes localitzades durant la prospecció resultat 21 restes fòssils</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estudi posterior va confirmar que el fòssil extret corresponia a una tortuga del gènere <em>Cheirogaste</em>r d’edat vallesiana.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’observació i descripció de les roques sedimentàries que afloraven a les obres del polígon de Can Gavarra quan es va realitzar la intervenció permet deduir que els sediments en què va fossilitzar la tortuga correspondrien a materials sedimentats en ambients continentals. Aquests sediments tindrien el seu origen en zones properes a l’actual Serralada Prelitoral, havent estat transportats per l’acció de ventalls al·luvials de certa entitat. Aquests materials, tot i no estar representats en el full de Sabadell 392-2-2 (72-30) del Mapa Geològic de Catalunya 1:25.000, es correspondrien amb els pertanyents a la unitat cartogràfica NMlc, descrita a l’esmentat mapa. La manca d’un aflorament continuat en el moment de realitzar els treballs paleontològics no permet extreure cap dada concloent sobre les dues falles normals observades; molt probablement, però, la falla situada en el punt 1 tindria com a mínim una certa entitat.</span></span></span></span></p> | 08167-22 | Polígon industrial de Llevant | <p><span><span><span><span>Durant les tasques de remoció de terra en el marc del projecte de reparcel·lació del sector C de Polinyà (Vallès Occidental), corresponent a l’antiga masia de Can Gavarra, va aparèixer la part davantera de la closca d’una tortuga gegant del gènere <em>Cheirogaster </em>sp. troballa de la qual va donar coneixement la mateixa empresa que encarregada dels treballs. Una visita posterior per part del Dr. Salvador Moyà-Solà, investigador de l’Institut de Paleontologia M. Crusafont (Diputació de Barcelona), va constatar la presència de 4 dents de l’èquid <em>Hipparion </em>sp. en nivells superiors dels talussos propers. Donat que els treballs de remoció de terra per part de la maquinària pesant havien finalitzat, arrel d’un encàrrec de l’empresa Promo Assessors Consultors, S.A., PALAEOTHERIA, S.C.P. va sol·licitar un permís d’intervenció paleontológica amb l’objectiu de recuperar les restes fòssils que estiguessin exposades, particularment la tortuga gegant, així com recuperar-ne la información estratigràfica associada. Malgrat que les restes de tortugues gegants són relativament freqüents en sediments miocens, les closques completes i en bon estat de conservació són relativament rares, i tenen per tant un interès tant científic com museístic. A més, la troballa de quatre dents d’<em>Hipparion </em>mitjançant una simple inspecció visual de la zona feia sospitar que els talussos propers a la tortuga podien ser relativament rics en restes diverses de mamífers fòssils, la qual cosa justificava de dur a terme una prospecció de la zona per a recuperar totes les restes que estiguessin aflorant.</span></span></span></span></p> | 41.5523056,2.1643335 | 430309 | 4600409 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86755-22-paleontologicgavarra-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86755-22-paleontologicgavarra-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86755-22-paleontologicgavarra-004.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | |||||||||||
| 86759 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-51 | <p><span><span><span>L'arxiu municipal de Polinyà té com a funció la recollida, preservació, tractament tècnic i difusió de la documentació ja sigui d'origen municipal o donacions particulars.<br /> <br /> Consta de 300 metres lineals de documentació on destaca el fons municipal (1840-2005), reproducció de documentació digitalitzada d'època medieval de l'Arxiu Diocesà de Barcelona i de l'Arxiu Històric de Sabadell, Cort del Batlle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a document més antic que custodia es troba el cadastre de Patiño, datat de 1756 segons ordre de l’any 1735. D’altra banda s’hi poden consultar els plens de l’Ajuntament des de 1922, llibres de compte des de 1871, pressupostos, llibres d’actes des de 1902, amirallaments, cadastre....</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arxiu és obert de dilluns a divendres de 9 a 14:30</span></span></span></p> | 08167-24 | Plaça de la Vila, 1 | 41.5574805,2.1561399 | 429631 | 4600989 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-009.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | |||||||||||||||
| 86761 | Col·lecció municipal d'Història | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dhistoria | <p><span><span><span>Es tracta d’una col·lecció de material de tipus divers, sobretot etnogràfic (eines del camp, mobles, una premsa, mesures, barrils, llibres, material arqueològic procedent d’excavacions prèvies a la regularització de l’arqueologia...). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest material és producte de les tasques de recollida i salvament que els Amics de l’Antic Museu de Polinyà van dur a terme d'ençà de l'any 1980 i fins fa uns anys, així com també procedeix de diverses donacions. A l’arxiu de Polinyà hi consta un inventari en paper fet l’any 1989, amb 1.165 entrades. Avui aquest material es troba es un espai municipal tancat i destinat al seu dipòsit, a tocar del magatzem de la brigada.</span></span></span></p> | 08167-25 | Carrer Balmes, 8 | <p><span><span><span>El material d’aquesta col·lecció prové de l’antic Museu de Polinyà, fundat l’any 1980. D’ençà de llavors, l’activitat del Grup d’Amics del museu, es va dedicar a aplegar diversos estris procedents de cases i masies per tal d’anar creant un fons per al Museu i divulgar-lo. Aquest material és el que avui es troba al magatzem municipal. L’activitat del Grup d’Amics del Museu i del propi museu es va desenvolupar fins fa prop d’una dècada. </span></span></span></p> | 41.5539714,2.1560652 | 429621 | 4600600 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-005.jpg | Física | Eclecticisme | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | 2021-06-30 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La col·lecció es troba pendent d'una nova classificació i inventari. | 102 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | |||||||||||
| 86762 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Festa Major d’estiu, la gran festa de Polinyà, se celebra el segon cap de setmana de juliol, quan espectacles de tota mena omplen els carrers. Actualment ha pres rellevància el pregó de festa major, la festa d’aigua i el tobogan, el correfoc, el correbars, el futbol fang i la zona infantil dels plataners.</span></span></span></span></span></p> | 08167-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fins l’any 1978 se celebrava el 6 d’agost, per Sant Salvador, patró del poble. Llavors, la festa començava en dissabte, amb ball de tarda i de nit. El diumenge, després de la missa, es dansava i es preparaven les millors viandes per dinar. Per la tarda, hi havia concert de nit, normalment a cal Balaguer i, després, ball de nit. També s'instal·lava un gran envelat que es costejava, en part, per mitjà del pagament de les llotges. Llavors, encara es ballava el ball del fanalet i el de rams.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1978, per decisió del consistori d'aquell moment, la festa es va traslladar als dies 7, 8 i 9 de juliol. Actualment se celebra el segon cap de setmana de juliol, coincidint el festiu en dilluns.</span></span></span></span></span></p> | 41.5575972,2.1565634 | 429666 | 4601002 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-02-2019-07-15-correfoc-0723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-03-2019-07-14-futbol-fang-0096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-05-2019-07-13-festa-de-laigua-i-de-lescuma-9100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-08-2019-07-13-correbars-9251.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | |||||||||||||||
| 86768 | Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-linstitut-catala-de-paleontologia-miquel-crusafont | <p><span><span><span>Alguns dels fossils recuperats dels jaciments paleontològics de Polinyà es troben avui dipositats al fons del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest institut és és l’hereu d’una llarga tradició de recerca sobre vertebrats fòssils a Catalunya, establerta i posteriorment consolidada per l’il·lustre paleontòleg sabadellenc Miquel Crusafont-Pairó. Es tracta d’una fundació, creada el novembre de 2006, amb la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona com a patrons, que va prendre el relleu de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, fundat l'any 1969. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a centre de referència de recerca, conservació i difusió de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya, l'ICP té la voluntat d'impulsar i de promoure la recerca al més alt nivell internacional, la conservació del patrimoni paleontològic i permetre la transferència eficient de coneixement i d'aplicacions a la societat en general.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Museu de l'ICP compta amb dues exposicions. A la planta baixa, l'exposició permanent interactiva <span><span>'Avui investigues tu!'</span></span> que permet a l’usuari convertir-se en un paleontòleg, reproduint quatre investigacions reals de l’ICP. A la primera planta del museu s’hi poden trobar les exposicions temporals. En d’altres sales del museu es pot veure com és un laboratori de restauració de fòssils i audiovisuals que recreen els paisatges de fa 66 milions d'anys, quan el que avui són els Pirineus era una zona poblada per dinosaures.</span></span></span></p> | 08167-29 | Carrer de l'Escola Industrial, núm. 2308201 Sabadell | <p><span><span><span><span lang='CA'>Miquel Crusafont i Pairó</span> <span lang='CA'>(Sabadell, 3 d'octubre de 1910 - 15 d'agost de 1983), va ser un paleontòleg català, especialitzat en paleontologia de mamífers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Es va llicenciar en Farmàcia per la Universitat de Barcelona l'any 1933 i en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid l'any 1950. Va obtenir el títol de doctor en Ciències Naturals, amb Premi Extraordinari, per la tesi <em>Los jiráfidos fósiles de España. </em>Va esdevenir catedràtic de Paleontologia per oposició, amb el número 1 i per unanimitat, de la Universitat d'Oviedo i, per concurs de trasllat, de la Universitat de Barcelona. També va ser professor d'Antropologia de la Facultat de Filosofia Societatis Iesu de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>La seva recerca va començar a difondre's amb els treballs del Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural durant el període 1933-1934. Aquests treballs obririen els seus camps de recerca: estudi dels vertebrats fòssils, del Miocè, el Miocè a Catalunya, i el Terciari i Quaternari ibèric. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Especialitzat en l'estudi dels mamífers fòssils i en l'evolucionisme, va excavar jaciments al Vallès –particularment el de Can Llobateres, avui parc arqueològic i reserva d'excavacions de l'Institut de Paleontologia–, i al Penedès, entre d'altres indrets.</span></span></span></span></p> | 41.5574607,2.1561764 | 429634 | 4600987 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | |||||||||||||||
| 86770 | Aqüeducte del torrent de ca n'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-ca-noller | XVIII-XIX | Emmascarat per la vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un aqüeducte o pont de tres arcs amb una amplada superior de 53 cm que ha perdut els laterals. Tanmateix les empremtes que en queden permeten deduir que el pas d’aigua seria de prop de 15 cm. L’arc central és de més grans dimensions que els laterals, amb una alçada de 5 m i una amplada de 6 m. En el seu extrem de ponent s’entreveu un registre amb una planta rectangular de 80 x 110 cm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els ulls estan fets amb rajols disposats en plec de llibre mentre que la resta de l’estructura és de maçoneria de pedra i còdols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les bases de l’ull central, així com l’extrem de llevant permeten veure morter de calç en abundància i una fàbrica diferent de la de la resta de l’estructura, fet que ha dut a pensar a alguns en una cronologia anterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per l’extrem de llevant s’observen rajols caiguts en el tall del camp de can Ventura de l’Oller per la qual cosa potser futures prospeccions en aquest indret permetrien conèixer millor aquest element. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A uns 200 metres a llevant es troba el jaciment arqueològic de can Ventura de l’Oller, corresponent a una vil·la romana, així com també es troba, consolidat, el forn romà de ca n’Oller. Al nord-est, la casa de can Fontanet, de cronologia altmedieval i, a ponent el mas de ca n’Oller, que es troba ja en el terme municipal de Santa perpètua de Mogoda.</span></span></span></span></span></p> | 08167-30 | Creua el torrent de ca l'Oller a l'altura de l'estació transformadora | <p>Ara per ara no se'n té cap constància escrita</p> | 41.5490745,2.1708550 | 430849 | 4600044 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-001resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-003resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-004resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-005resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-006resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-007resize.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | ||||||||||
| 86771 | Pou de glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-5 | Emmascarat per la vegetació, no ha estat possible acostar-s'hi | <p>Estructura localitzada arran dels incendis de l'any 1992, a tocar del torrent de cal Serra. En aquell moment se'n va elaborar un informe que tanmateix no ha estat localitzat. D'acord amb les fonts orals, es va arribar a veure part de la seva volta i accés zenital.</p> | 08167-31 | A la rotonda que hi ha abans d'arribar al km 5 de la carretera C-155, amb la carretera de Sentmenat | 41.5662838,2.1546472 | 429516 | 4601968 | 08167 | Polinyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86771-op-31-001.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | No s'ha pogut accedir a l'indret a causa de la vegetació. | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | |||||||||||
| 86776 | Font de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-0 | <p><span><span><span>Molins i Romeu, Ricard. 1984. Fonts i mines del rodal de Sabadell.</span></span></span></p> | Requereix de neteja i manteniment | <p><span><span><span>Actualment la font brolla, a tocar del torrent de can Rovira, per un tub de ferro que surt d’un pilar fet amb totxos i arrebossat amb ciment, amb setze rajoles a escaire grogues i verdes. A manera de pica, es troben tres totxanes més al peu de les quals una reixeta recondeueix l’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La font és precedida pel que hauria estat un petit parc a l’ombra d’uns roures i a tocar de les canyes del riu, on es troben dos bancs per a poder fer la parada, ja que aquí acaba el camí de Sant Jaume.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons fonts orals, inicialment la font es trobava en aquest parc, a tocar el torrent, i més endavant el sortidor es va obrar on es troba en l'actualitat.</span></span></span></p> | 08167-36 | A pocs metres al nord-est del carrer Ramon Llull | 41.5570064,2.1495637 | 429082 | 4600943 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86776-36-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86776-36-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86776-36-004.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | |||||||||||||
| 86777 | Font de can Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-monistrol | <p><span lang='CA'><span><span>Molins i Romeu, Ricard. 1984. Fonts i mines del rodal de Sabadell.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font construïda a l’entorn d’un broll d’aigua, a manera de passadís fet amb rajols i dos bancs a banda i banda i, al fons, la font, amb un broc de ferro.</span></span></span></p> <p>Molt a prop, a l'altre marge del camí, es troba un safareig.</p> | 08167-37 | Camí de can Monistrol a can Querol | 41.5722544,2.1453005 | 428743 | 4602638 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86777-37-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86777-37-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86777-37-004.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | |||||||||||
| 86778 | Mina de can Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-querol | XIX | En alguns trams tallada, en d'altres emmascarada per la vegetació | <p><span><span><span>Mina d’aigua que discorre paral·lela al torrent d’en Rovira, a l’altura de la casa homònima. Es tracta d’una construcció subterrània construïda amb volta de mig punt de maó i presenta el sòl rebaixat. Actualment només són visibles les casetes de les bombes instal·lades per desviar l’aigua. Es coneix que el sector de tramuntana, el que dóna a la urbanització de can Rovira, es troba tallada per diferents punts.</span></span></span></p> | 08167-38 | Ronda de Salvador Allende, entre el camí de la Serra i el de can Rovira | 41.5527437,2.1539999 | 429447 | 4600465 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86778-op-38-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86778-op-38-003resize.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | |||||||||||
| 86779 | Rellotge de sol de can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marques-0 | <p><span><span><span>Rellotge d’alçat quadrangular en relleu a la part central de la llinda monolítica de la finestra principal de can Marquès, per sobre del portal adovellat. De tipus vertical declinant i orientat al sud, té gnòmon, de vareta simple, a la part superior. Els números, aràbics, incisos, es distribueixen, del 7 al 10 a l’esquerra. De l’11 a l’1 a la part inferior i del 2 al 6 a la dreta.</span></span></span></p> | 08167-39 | Passeig de l'església, 30 | 41.5579414,2.1516761 | 429260 | 4601044 | 08167 | Polinyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86779-polinya-canmarques-03.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | |||||||||||||
| 86780 | L'Escolanet de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescolanet-de-polinya | XVII | Referències documentals | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaume Alboquers, dit l’Escolanet de Polinyà era un dels homes de confiança d'una de les quadrilles de bandolers més famosa de Catalunya, juntament amb la d'en Serrallonga, la d'en Perot Rocaguinarda, 'Perot lo Lladre' </span></span></span></span>(Oristà 1582- Nàpols ‘1635)<span><span><span><span lang='CA'>. Amb ells, s'acostumava a trobar també </span></span></span></span>Joan Gili, de Sta Mª de Vilalleons, dit <em>Janot</em><strong>, </strong>i Gabriel Galí, anomenat <em>Barceló</em><strong>.</strong><span><span><span><span lang='CA'> Es tractava de camperols i gascons amb bones relacions amb el Sant Ofici, que robaven pels camins i repartien el botí entre la quadrilla. Entre robatori i robatori, treballaven la terra de les seves masies. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tot i que en la documentació de la època s'esmenta el Vallès i, en concret, Polinyà, com a zona de moviment bandoler, encara no és clara la relació entre Jaume Alboquers i el municipi.</span></span></span></span></p> | 08167-40 | <p>Perot lo Lladre va ser un Bandoler de la facció dels nyerros, fill d’uns pagesos més aviat benestants del Mas Rocaguinarda, d’Oristà. A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas ,per aprendre un ofici. Allà ingressà a les hostes de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic( el qual servia una germana seva, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard. Tot seguit (1602)es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler. Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611. Tenia com a lloctinents importatnts personatges , Jaume Alboquers, Gabriel Galí àlies Barceló, i Joanot Gili de Vilalleons.</p> | 41.5574032,2.1561000 | 429628 | 4600981 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | 2023-01-31 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,98 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml