Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78267 | Rambla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rambla | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | -III/V | Desconegut | El jaciment de la Rambla és tan sols conegut per la troballa d'una moneda romana a la Rambla cantonada amb el carrer de Marià Fortuny. Aquesta avinguda apareix com a àrea d'expectativa arqueològica en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda (amb el número de referència 31). | 08260-100 | Rambla (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5349600,2.1817300 | 431741 | 4598469 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78267-foto-08260-100-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 78268 | Carretera de Caldes amb l'autopista Ap-7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-caldes-amb-lautopista-ap-7 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | -III/V | Desconegut, destruït. | . El jaciment 'Encreuament de la carretera de Caldes C-59 amb l'autopista Ap-7' es troba al costat sud de l'autopista esmentada, al nord-est del polígon CIM Vallès i al nord de can Banús. Hi ha notícies de l'any 1977 que fan referència a la troballa de ceràmica romana i de sitges, en l'entroncament de la carretera de Caldes amb l'autopista. | 08260-101 | Encreuament de la carretera de Caldes C-59 amb l'autopista Ap-7 | 41.5419800,2.1881100 | 432281 | 4599243 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78268-foto-08260-101-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix com a àrea d'expectativa arqueològica en el PEPPASPM. Aquesta àrea agafa també una franja allargada en sentit nord - sud situada a llevant de can Banús, fins a la vessant est d'un suau turó que domina per sobre de Can Banús.Per la zona nord-oest de l'àrea d'expectativa hi tenim grafia sobre el plànol d'estructura del territori al segle XIX, un tram curt de la mina de la Mogoda, que probablement no es conserva | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 78269 | Pavelló d'esports | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-desports | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | -III/V | Desconegut | Del jaciment Pavelló d'esports només es coneix la troballa d'una tomba romana al costat del Pavelló d'Esports, sense més precisió. Aquesta zona es troba actualment protegida com a àrea d'expectativa arqueològica en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 08260-102 | Avinguda Girona, C/ Puig i Cadafalch (Barri Can Taió) | 41.5286900,2.1829300 | 431835 | 4597772 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78269-foto-08260-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78269-foto-08260-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78269-foto-08260-102-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Les edificacions més antigues són de l'any 1974. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 78272 | Camí ral del Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-del-ripollet | Plànol Projecte d'actualització del catàleg de camins rurals de santa Perpètua de Mogoda, març 2008. Número de referència del camí: 310. | XVI/XVIII | El Camí ral del Ripollet o camí ral vell de Ripollet a Santa Perpètua es troba situat al sud de l'autopista Ap- 7 i al nord del ferrocarril, travessant una plana agrícola, que va des del camí de la Salut, és a dir, des del sector sud-oest del terme municipal de Santa Perpètua fins a l'actual rotonda d'entrada al nucli de Santa Perpètua. Actualment hi ha un monument dedicats als carreters. El camí ral del Ripollet presenta una orientació del traçat que va de sud-oest a nord-est. El camí passa pel costat mateix de la Granja Vinyals, creua la Riera Seca primer, després més al nord el camí del Padró, el torrent de Polinyà i voreja per l'oest la zona de Can Filuà fins a la rotonda esmentada. És un camí de terra. | 08260-105 | Entre camí de la Salut i rotonda monument als carreters | 41.5243000,2.1695400 | 430713 | 4597295 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78272-foto-08260-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78272-foto-08260-105-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 78273 | Camí Reial de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-reial-de-sabadell-a-santa-perpetua-de-mogoda | Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda (2008). Plànol d'actualització del Catàleg de camins rurals de Santa Perpètua de Mogoda. Número de referència del camí: 205. GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008. | XVI | El sector de Santiga | El Camí Reial de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda passa pel mig del nucli de Santiga. Provenint de Montserrat i Sabadell, entraria en el nucli pel costat de la era del castell, vorejaria la plaça de Santiga, giraria passant per davant el cementiri de l'església i es dirigiria vers Santa Perpètua de Mogoda i seguidament cap a Granollers i Girona. Aquest camí correspon a l'antic camí de Sabadell a Santa Perpètua. Aquest traçat coincideix amb la descripció del camí nº 130 del Repertorio de todos los caminos de España de Villuga, on s'identificaven els principals camins del segle XVI. Del traçat d'aquest antic camí el més conegut és el tram occidental a ponent de Santiga. Actualment es coneix però com a camí Estret de les Vinyes. A partir de Santiga cap a llevant seguiria aproximadament un cop passat Can Rectoret per l'actual carretera B-140 de Sabadell a Mollet fins a l'alçada de Can Sabau, per on es desviaria fent marrada més al sud fins a l'actual Can Guillot. Per recuperar a partir d'aquí un curt tram del traçat que fa actualment la B-140 i poc després entrar ja en la trama urbana fins al nucli antic de Santa Perpètua de Mogoda. | 08260-106 | Camí Estret de les Vinyes - Santiga - Santa Perpètua de Mogoda | Ressenya Històrica extreta del Pla Director. Església Santa Maria L'Antiga, 2008: En el segle XVII per Santa Maria l'Antiga hi passava un camí Reial, anomenat així en varis documents localitzats a l'Arxiu Històric de Sabadell. Un camí reial era una camí que unia possessions reials i gaudia de la protecció dels soldats del rei. Eren emprats no només pel rei i els seus exèrcits, sinó també com un eix de comerç per a tots els qui volien portar la seva mercaderia a ciutat o vila. Hi regia un codi, com el codi vial d'avui en dia, que protegia als vianants i imposava estrictes càstigs als que no el complien. En el segle XVIII, finalitzada la guerra de successió, Felip V, guiat per la intenció de fomentar la riquesa, va dipositar un interès molt especial en la construcció i millora de camins, tan necessaris per facilitar el transport de mercaderies i viatgers. No serà fins el regnat de Felip VI, quan s'inicià veritablement la construcció de les primeres carreteres en el territori nacional, aptes en la totalitat del seu traçat, pel pas dels carros -d'aquí el seu nom de camins carreters o carreteres-. L'any 1749 s'inicia la construcció de les carreteres modernes a Espanya que, en general, es construeixen de nova planta en els seus trams fora dels nuclis urbans, tot i que segueixen aproximadament els traçats dels vells camins existents. Les noves idees respecte a la infraestructura dels transports en el segle XVIII, determinaran la classificació dels camins, primerament respecte a la seva importància jeràrquica, donant lloc als camins Reials o públics de primer ordre i els camins veïnals. Posteriorment es distingiran segons les seves característiques tècniques en camins carreters o de ferradura, per on tan sols podran caminar cavalls. Segons l'autor Josep Ignasi Uriol, és un tòpic manifestar que les actuals carreteres a la península, segueixen els traçats de les antigues calçades romanes. Segons l'autor, la relació entre les carreteres actuals i les calçades romanes, passa inevitablement a través dels camins del segle XVI. Pedro Juan de Villuga, l'any 1546, realitza un estudi únic sobre els camins existents a la península anomenat Repertorio de todos los caminos de España. Cada camí s'identifica amb un número i les poblacions extremes, amb indicació de les seves principals poblacions de pas. El camí de Girona a Lleida, identificat amb el número 130 del repertori de Villuga, parteix de Girona, passa per Hostalric, Sant Celoni, Llinars del Vallès i un cop arriba a la Roca del Vallès, es dirigeix a Igualada, passant per Montserrat. Les poblacions entre la Roca del Vallès i Montserrat no apareixen. Fins a la Roca del Vallès, aquest itinerari coincideix amb el de la Via Augusta, abans descrit. En arribar a la Roca del Vallès, l'antiga via romana es dirigia a Arraona (Sabadell) i prosseguia el seu traçat cap a Martorell i Tarraco. A l'Arxiu Històric de Sabadell, en el fons de la Cort del batlle de Santiga s'han localitzat dos processos on es descriu clarament el Camí Reial que passa pel nucli de Santiga. Els dos processos corresponen a dos assassinats comesos a la parròquia de Santiga. La declaració dels testimonis descriu, el que hagin pogut veure en relació al cas. En el primer expedient de l'any 1636 (caixa 2520/ex. 2), un testimoni declara en relació a l'assassinat de Josep Tarragó. (...) un home de barba roig de alguns quaranta anys lo hauria tret de (...) del dit Castell de Santiga ab bona amistat y lo sen hauria amanat en lo cami real qui va de la ciutat de Gerona a la vila de Sabadell y a Nstra. Sra. de Montserrat (...) Un segon testimoni del mateix procés afirma: (...) jo estant devant lo cementiri de la Esglesia de la parroquia que es cerca lo Castell y hera de St. Iga i devant de mi passa un home alt barba roig que no se com se diu y se atura a parlar ab Joseph Tarragó masover de dit castell y sen anaran los dos per lo cami real anant vers Sabadell y en no veurels se sent una scopetada (...) Altre testimoni anomenat Anthonius Bonet diu: (...) que estava en lo castell del Governador y que (...) un home alt barba roig (...) y de bona amistat lo hauria tret de las heras de dit castell entrada la nit y se lo hauria amanat en lo cami real qui va a Sabadell (...) Jacobus Rojas (...) notari públic de la vila de Sabadell (...) y Cort del honorable Batlle de la parroquia de St. Iga confirma: (...) en lo cami real qui va de la dita parroquia a la vila de Sabadell y en una pessa de terra del noble don Miquel Salta de pertinenca de la heretat del castell de St. Iga en lo cami real (...) En el segon expedient de l'any 1629 (DI-26), un testimoni declara en relació al cas: Bartomeu Borrell de la parroquia de St. Julia de Altura (...) habitant empero en lo dit terme de St. Iga, lo qual se trobaba (...)dins lo hostal de Joan Llobera del present terme ahont eren dos homens que (...) coneguts de dit Borrell lo hu dels quals anomena moltes vegades dit Borrell ans quel matassen ab lo nom de Joan y (...) fer dits dos homens moltes festas a dit Borrell convidant-lo a menjar i beure y aixi comensant despres de haver menjat aixi fora de dit hostal estant pasejantse davant lo cementiri y rectoria li tiraren ab senyal de amistat dos tirs de pedrenyal dels quals caygue en terra mort (...) Altre testimoni declara seguidament: (...) y trobat en dita plaça davant del fossar de la esglesia parroquial de Santiga y en lo Cami Real que va de la vila de Sabadell a la vila de Granollers un cadaver o cos de home mort ajegut en terra (...) Amb aquestes declaracions queda confirmat que un Camí Real passava pel bellmig del nucli de Santiga. Provenint de Montserrat i Sabadell, entraria en el nucli pel costat de la era del castell, vorejaria la plaça de Santiga, giraria passant per davant el cementiri de l'església i es dirigiria vers Santa Perpètua de Mogoda i seguidament cap a Granollers i Girona. Aquest camí correspon a l'antic camí de Sabadell a Santa Perpètua. Aquest traçat coincideix amb la descripció del camí nº 130 del Repertorio de todos los caminos de España de Villuga, on s'identificaven els principals camins del segle XVI. L'existència d'aquesta ancestral via de comunicació recolzaria la dita popular que diu: 'Qui va a Montserrat i no passa per Santiga, deixa de veure la mare per anar a veure la filla'. | 41.5343700,2.1527400 | 429322 | 4598426 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78273-foto-08260-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78273-foto-08260-106-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Més conegut actualment com a camí Estret de les Vinyes. Relacionat amb aquest camí s'ha pogut recollir de la documentació de l'època (expedients dels anys 1629 i 1670), l'existència d'un antic hostal situat davant l'antiga rectoria, edifici aquest darrer que situen en una caseta en ruïnes a la zona sud-oest del conjunt. La Sala d'interpretació etnogràfica i l'aula de natura projectades en el Pla Director ocuparien l'espai que presumiblement hauria haver estat ocupat per l'antic hostal de la parròquia de Santiga (Pla Director, 2008). | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 78275 | Camí Reial de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-reial-de-caldes | GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 343. | XVI/XVIII | El camí Reial de Caldes transcorre paral·lel a la Riera de Caldes, a uns 500m a l'est d'aquesta i travessa longitudinalment el terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda. Aquest camí anava de Vic a Barcelona passant per Santa Perpètua de Mogoda. Pel seu traçat actualment hi passa la carretera C-59. Un camí reial era una camí que unia possessions reials i gaudia de la protecció dels soldats del rei. Eren emprats no només pel rei i els seus exèrcits, sinó també com un eix de comerç per a tots els qui volien portar la seva mercaderia a ciutat o vila. Hi regia un codi, com el codi vial d'avui en dia, que protegia als vianants i imposava estrictes càstigs als que no el complien (Pla Director Santiga, 2008). | 08260-108 | Carretera C-59 | En el segle XVIII, finalitzada la guerra de successió, Felip V, guiat per la intenció de fomentar la riquesa, va dipositar un interès molt especial en la construcció i millora de camins, tan necessaris per facilitar el transport de mercaderies i viatgers. No serà fins el regnat de Felip VI, quan s'inicià veritablement la construcció de les primeres carreteres en el territori nacional, aptes en la totalitat del seu traçat, pel pas dels carros - d'aquí el seu nom de camins carreters o carreteres -. L'any 1749 s'inicia la construcció de les carreteres modernes a Espanya que, en general, es construeixen de nova planta en els seus trams fora dels nuclis urbans, tot i que segueixen aproximadament els traçats dels vells camins existents. Les noves idees respecte a la infrastructura dels transports en el segle XVIII, determinaran la classificació dels camins, primerament respecte a la seva importància jeràrquica, donant lloc als camins Reials o públics de primer ordre i els camins veïnals. Posteriorment es distingiran segons les seves característiques tècniques en camins carreters o de ferradura, per on tan sols podran caminar cavalls. Segons l'autor Josep Ignasi Uriol, és un tòpic manifestar que les actuals carreteres a la península, segueixen els traçats de les antigues calçades romanes. Aquest considera que, la relació entre les carreteres actuals i les calçades romanes, passa inevitablement a través dels camins del segle XVI (Pla Director, 2008). 'Del camí reial que partia de Barcelona cap al Vallès en direcció a Vic, es bifurcava un ramal per l'indret de Cal Vaqué de la Llagosta que entroncava per la carena de la serra de can Granollacs (Can Soldevila), i del de sobre d'on avui hi ha el Pavelló d'Esports es dirigia a Can Filuà i d'allí baixava pel carrer dels Empedrats (avui Joaquim Malats), dirigint-se cap al nucli de la població perpetuenca fins on avui hi ha el carrer Fivaller. I allí s'entrecreuava amb el camí de Sabadell. El camí reial, des de l'esmentat encreuament, continuava cap al nord travessant la riera de Caldes, i seguia la ruta dels hostals del Jornet i del Fum, per continuar pel camí vell de Plegamans que passava pel carrer de Baix d'aquella població, ja que era la ruta antiga de Caldes' (Vinyals, 1994:343). | 41.5464400,2.1871300 | 432204 | 4599739 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 78312 | Sense nom (Rotonda dels arbres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sense-nom-rotonda-dels-arbres | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Escultura vegetal 'Sense nom'. El concepte arquitectònic i la solució final cerquen una fita tipus 'Land Art' i un retrat històric dels arbres escapçats que resseguien les carreteres i que, lluny de morir pel tall que l'home els produïa, sobrevivien, esdevenint el marc de les vies, reafirmat pel seu pintat blanc. El projecte urbanístic pren cos en una escultura vegetal viva que es modifica per ella mateixa. Una concavitat amb el seu centre situat sota la rasant del vial exterior, on s'han plantat 77 arbres, podats i pintats amb pintura ecològica a cotes fixes, i disposats en cercles concèntrics, configuren una geometria senzilla i austera. L'acabat superficial és una capa de material de rebuig de cantera de marbre blanc. La forma còncava ha estat dissenyada per afavorir la creació d'un microclima i l'autosuficiència en els cicles vitals de l'aigua i de l'energia (recollida d'aigües pluvials, aportació orgànica de les mateixes fulles seques...). Les llumeneres, de nit, emfasitzen la solució final. Mides: 37,5 m diàmetre Material: formigó, marbre blanc triturat, acer corten, pintura ecològica i Acer negundo | 08260-145 | Mossèn Cinto Verdaguer - C/Onze de Setembre | Mossèn Cinto Verdaguer / Onze de Setembre. Urbanització de la Central Integrada de Mercaderies del Vallès, maig de 2002. | 41.5304300,2.1895300 | 432387 | 4597960 | 2002 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78312-foto-08260-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Enric Batlle i Joan Roig | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 78320 | Arbreda del torrent dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-torrent-dels-morts | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Arbreda mediterrània que trobem a l'entorn del torrent dels Morts. Ha mantingut una estructura natural gairebé verge a causa d'estar envoltada per camps de conreu i de difícil accés. Dins la comunitat vegetal d'alzines, roures, pollancres, etc. Alberga rèptils (com la serp verda) i aus nocturnes (com el xot). | 08260-153 | Al nord de la Crta B-140 | 41.5330700,2.1473000 | 428867 | 4598287 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78320-foto-08260-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78320-foto-08260-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 78343 | Font de Can Sabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sabau | RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 144. | XIX/XX | La font de Can Sabau es troba situada uns metres al sud de la casa, amagada entre alzines i plataners. Per tradició oral s'ha transmès que la Font de Can Sabau feia obrir la gana, i que fins i tot els masovers de la masia no en deixaven beure als seus mossos perquè mengessin menys. Durant dècades la gent hi solia anar a berenar. | 08260-176 | Can Sabau | Des de l'any 1970 es prohibí el pas cap al brollador. | 41.5314300,2.1645600 | 430305 | 4598090 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 78348 | Parc de Gallecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-gallecs | <p>De Santa Perpètua de Mogoda a Gallecs. Consorci de Gallecs. Gallecs (Mollet del Vallès). Línia Vallès, 6 de febrer de 2009. Informatiu gratuït. VILAGINÉS, Jaume (2008). Cavallers, pagesos i templers. Santa Perpètua de Mogoda a l'edat mitjana (s. X-XIII). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Col·l. Fermí Vinyals, III Beca de Recerca SPM, Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 60. www.parcgallecs.cat</p> | XI | <p>El Parc de l'Espai d'Interès natural de Gallecs es troba també conservat en una franja allargada del terme municipal de Santa Perpètua, situada al nord-est, entre la carretera de Caldes i el camí de la Serra de Mollet. Aquest parc es troba dins el límit del Consorci de Gallecs. La major part d'aquest parc es troba dins el terme municipal de Mollet del Vallès. La singularitat i riquesa natural de Gallecs, la seva activitat agrícola, les zones de bosc i els rierols i rieres fan que Gallecs, s'hagi convertit en un espai d'acollida per a moltes espècies. La conservació de l'entorn natural, forestal i agrari, ha afavorit la protecció de les espècies autòctones pròpies d'aquests ecosistemes tant amenaçats al Vallès. Mostra d'això són els nombrosos estudis sobre els valors naturals de la zona per part de l'ADENC (Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura) i estudis de fauna que s'han realitzat des dels anys setanta fins ara pel naturalista Josep Ribas i Falomir sobre l'avifauna nidificant i migratòria de Gallecs. Gallecs és una peça clau com a connector biològic del territori metropolità que uneix les Serres litoral i Pre-litoral del sistema orogràfic de Catalunya. El principal objectiu en totes les actuacions sobre l'espai periurbà de Gallecs és la conservació i augment de la biodiversitat. Per aquest motiu s'han engegat programes que responen a criteris de sostenibilitat, tant pel que fa a l'agricultura com pel que fa a la gestió forestal, l'ús públic o la prevenció d'incendis. Gallecs, com altres connectors biològics que s'envolten de nuclis de població, on la densitat ha superat els límits del natural, ha estat sotmès a una forta pressió urbanística i industrial, com qualsevol espai periurbà. La realitat socioambiental del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs és comú a diferents zones periurbanes europees, però la seva singularitat radica en la seva llarga història de preservació i defensa del territori. Sobre la base d'aquests antecedents és que el Consorci té com prioritat revaloritzar l'espai com un connector biològic situat en un mitjà periurbà sotmès a pressions i degradacions implícites. Atents als seus antecedents socials i a les múltiples possibilitats que presenta aquest espai periurbà, el Consorci treballa intensament per a integrar els aspectes ambientals, socials, culturals i econòmics que permetin el desenvolupament equitatiu de l'espai.</p> | 08260-181 | Entre la carretera de Caldes C-59 i el camí de la Serra de Mollet | <p>El Topònim de 'Serra de Gallecs' es troba documentat des d'època medieval (segle XI) com a 'Serra de Galexs' (VILAGINÉS, 2007:60).</p> | 41.5416000,2.1956800 | 432912 | 4599195 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78348-foto-08260-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78348-foto-08260-181-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-14 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La inclusió de Gallecs al PEIN ha estat ja tramesa. Publicada la notícia a l'informatiu gratuït: Línia Vallès, 6 de febrer de 2009. Aquest parc es troba dins el límit del Consorci de Gallecs. Les coordenades preses corresponen al sector sud, per sota l'autopista Ap-7, les corresponents al sector nord són les següents: x: 432477.28; y: 4600371; Z: 105m snm. | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 78349 | Riera de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-caldes-1 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 103-108. | La riera de Caldes és el curs d'aigua més important que travessa el terme de Santa Perpètua de Mogoda, per la seva part oriental. El fet que la situació del terme de Santa Perpètua estigui al final de la conca d'aquesta riera, fa que totes les incidències aigües amunt, es reflecteixin en major o menor intensitat quan la riera travessa les terres de Santa Perpètua de Mogoda. La Rera de Caldes és un curs d'aigua mediterrani, per tant amb crescudes ràpides i a vegades podríem dir quasi sobtades del cabal. No sempre però va ser així. Al segle XVII, les rierades comencen a ser un malson per a les infrastructures dels molins i de les hortes. En trenta anys, és a dir entre els anys 1675 i 1705, es va produir un canvi sobtat, que va quedar registrat en la documentació de l'època. | 08260-182 | Riera de Caldes (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de Canyameres, 2009: Les riuades a la riera de Caldes comencen a ser documentades al segle XVII; potser 'lo any del diluvi', el 1617, marca la primera gran rierada de les que ben aviat canviaran el paisatge de la plana de Santa Perpètua i la Mogoda. La prova que les riuades no havien afectat de forma important els camps i les hortes dels voltants ho demostra que a la confessió en capbreu feta per Pere Climent propietari dels masos Camp, Diumer i Vidal (Can Vinyals) al comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem del dia 5/07/1604, constava una peça de terra d'extensió de ½ jornal de bous situada a l'horta d'en Banús, alou de la comanda hospitalera i de la parroquia de Santa Perpètua de Mogola, pro indivís. Contràriament a la condeffió en capbreu que fan el dia 24 de juliol de 1784 Francesc Minguella Ferrer i la seva dona Maria Francesca Torres, propietaris de la 'Climenta', els antics masos Camp, Diumer i Vidal, Can Vinyals), a favor del magnífic fra Nicolau Abril Descatllar, gran prior de Catalunya i comanador de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem a Barcelona. Esmenten que aquella peça de mig jornal de bous situat als horts d'en Banús confesada l'any 1604 (plana de Can Banús) 'no se continua en esta confessió per trobarse ocupada casi del tot en lo albeo y arenal de la Riera de Caladas'. La gravetat creixent de les riuades tindrà a veure sobretot a la segona meitat del segle XVIII i XIX amb l'increment de la superfície cultivada i les desforestacions per plantar vinya a tota la conca de la riera de Caldes. També és a principis del segle XVIII que trobem les primeres referències per canalitzar l'aigua de la riera amb la construcció de defensas, sobretot des del Camí de Santa Perpètua de Mogola a Granollers en avall. A mesura que avança el segle XVIII, hi ha més referències a les rierades, fins al punt que alguns dels contractes de masoveria dels masos del voltant de la riera de Caldes incorporaven una clàusula pels danys que pogués fer la riera. Fins i tot alguns van poder reduir les càrregues senyorials (rebaixar els censos de terres). A la dècada dels anys 1777 i 1787 els desbordaments de la riera de Caldes van esdevenir un problema greu, sobretot per als que tenien més terra, la Cartoixa de Montalegre. Fermí Vinyals i Rovira, ja va explica a la història de Santa Perpètua de Mogola la concordia de 1788 entre tots els propietaris veïns de la riera de Santa Perpètua i amb terres dins el mateix terme de Santa Perpèua de Mogola. La vinguda d'un enginyer, en Carles Francesc Cabré, enviat pel capità general de Catalunya, el comte 'del salto', acabarà finalment el mes d'octubre en l'acord sobre per on ha d'anr el curs de la riera i com fer les parets i els espigons de defensa. L'any 1788 marca l'inici de la intervenció humana, i de l'aplicació de la enginyeria civil per poder dominar els embats de la riera de Caldes. Una de les obres dutes a terme va ser la construcció de la 'Paret Nova' entre la plana de la Creueta i la de Can Xiol, amb la prolongació amb un reforçat mur de 2m d'alçada i 4m d'amplada, restes del qual han estat novament trobats en les obres d'ampliació de l'autopista i parcel·lació industrial que s'ha fet al costat d'aquesta. A mitjan segle XIX la riera de Caldes s'ha fet un pas tan ample que a l'escriptura de venda de la torre del Rector s'esmenta expressament: 'Riera denominada de Caldas cuyo cauce se ha ensanchado extraordinariamente a expensas de dicha gleba y de la cual se cree haber quedado a la otra parte alguna porción que tambien se entiende comprendida en el presente traspaso'. Aquesta venda coincideix amb la construcció de la paret Nova, entre les planes de la Creueta i Can Xiol, que significà la seguretat per les planes de Baix, 'l'eixample del poble de Santa Perpètua de Mogoda d'aquell moment'. Tot i que la riera va inundar aquest àmbit diverses vegades, la força de l'aigua era desviada per la paret i per tant no va tornar a alterar l'orografia de la zona. Cap al 1884 el propietari de la torre del Rector va reforçar les proteccions de la seva propietat per evitar que la riera envestís contra ella, cosa que va provocar el recel de la gent del poble de Santa Perpètua perquè podia desviar la força de l'aigua cap a la riba dreta on hi ha el poble. Inundacions i danys ocasionats per aquests: 1617. Probablement afecta al sistema de resclosa i rec de Mogoda I del molí de Santa Perpètua. 1678. Riuada que afecta al sistema de captació d'aigües del molí de Mogoda. 1703. Al rec del molí de Mogoda, al camí ral de Granollers, als horts de la banda Ezquerra i al Gora de Mogoda. 1706. Al mes d'octubre riuades i fan malbé el rec molner de Mogoda. 1711. Va inundar quasi totes les terres per on passava el rec del molí de Mogoda. Per això amb consentiment dels propietaris el prior de Montalegre manà canviar el curs del rec del Molí. 1776. Inundació dels horts que queden coberts de sorra i pedres. 1777. Gran riuada que canvia el curs de la riera amenaçant la banda dreta. 1784. Pluses al gener i setembre que provoquen riuades. 1853. Documentada riuada. 1874. L'aiguat de Santa Tecla, Tecla inundació de tota la plana a banda i banda de la riera. 1908. Inundació de la plana de Baix. 1937. Accident de l'autobús Badalona-Sabadell a can Sabau. 1962. Riuades al Vallès, inundació de la plana de Baix. 1972. Inundació de la Plana? | 41.5331400,2.1881100 | 432272 | 4598262 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78349-foto-08260-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78349-foto-08260-182-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 78350 | Riera de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 98-99. | La Riera de Santiga travessa longitudinalment el sector occidental del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda. A l'entorn de la riera trobem una important arbreda, que presenta flora i fauna associada a ambients mediterranis humits. S'han observat 90 espècies d'ocells en diferents èpoques de l'any. La frondositat de la vegetació i la diversitat d'espècies de la zona la converteixen en un hàbitat d'importància comarcal. Algunes espècies interessants a la zona són la cua de cavall i les falgueres, que es desenvolupen en un estat herbaci deixant espai a arbres com l'àlber, l'om o el trèmol. | 08260-183 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: La riera de Santiga és un d'aquells casos de llarga coexistència del nom antic amb el topònim viu. Així el topònim Canalies perd el seu ús per designar la riera des de l'església i castell d'Antiga fins al pla d'Albinyana (inclou el que avui es denomina riera Seca). A finals del segle XV, el topònim Canalies sembla que ja no s'utilitzava, de fet, el topònim actual de la Ferrussa ja s'esmenta en documents de la segona meitat del segle XVI. L'any 1471 quan es ven el mas Seriol de Santiga (can Lloberes) a les afrontacions de les terres del mas, ja s'esmenta la riera amb el topònim 'de Santiga'. L'any 1587 en la venda a carta de gràcia del mas Ferran de Santiga (can Mallol) coexisteixen les dues formes en la descripció de les afrontacions del mas i les peces de terra: Hi ha la 'riera de Santiga' i la 'riera de Canalies'. L'any 1791 la fórmula descriptiva emprada en un plet dels amos de la Ferrussa és 'riera de Canalies ara dita de Santiga'. És per tant un cas poc freqüent de topònim mort que es va perpetuant en els documents quasi fins els nostres dies. | 41.5361700,2.1521200 | 429273 | 4598627 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78350-foto-08260-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78350-foto-08260-183-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 78363 | Plataners de la Riera de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-riera-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Els Plataners de la Riera de Santiga es troben situats a llevant dels camps de Can Rectoret i al sud de la carretera B-140 de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda. Davant per davant del Sindicat Agrícola la Perpetuenca i a l'altre costat de carretera, hi ha un caminet encimentat que ressegeix la riera pel costat oest. Els plataners es troben concentrats al llarg de la riera. També hi trobem acompanyant aquesta vegetació alguna alzina centenària. L'arbreda dels plataners que creix al llarg d'un tram de la riera de Santiga, tot i que són arbres introduïts per a l'explotació forestal, han conformat una arbreda singular i de gran bellesa permetent que el corredor verd fluvial presenti una continuïtat d'hàbitats per als petits mamífers. Aquesta massa arbòria rica en plataners formarà part del futur parc de la Riera de Santiga. Els anomenats plataners de Santiga estan protegits pel Pla General d'Ordenació Municipal. | 08260-196 | Riera de Santiga - Riera Seca | 41.5324400,2.1575400 | 429721 | 4598208 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78363-foto-08260-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78363-foto-08260-196-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Destaquem la presència d'un pontet de fusta i ferro de construcció actual, molt bonic que permet una bona vista damunt la riera. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 78558 | Bosc de la Torre del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-torre-del-rector | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El parc conegut com a Bosc de la Torre del Rector queda delimitat per ponent per la riera de Caldes i per l'antic camí de Can Palau, i per llevant, pel carrer del Mar Adriàtic, en el polígon industrial Torre del Rector. Aquest bosc està format per una pineda i una plaça pavimentada de planta circular, on es celebra anualment l'Aplec de la Sardana. Ha estat un indret recuperat per a zona de pícnic. | 08260-206 | C/ Mar Adriàtic. Poligon industrial Torre del Rector (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5460700,2.1798100 | 431593 | 4599704 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78558-foto-08260-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78558-foto-08260-206-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 78559 | Parc d'Europa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-deuropa | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX/XXI | El Parc d'Europa es troba situat en el sud-oest del terme municipal, delimitat per ponent pel torrent de Polinyà i a llevant pel Passeig de Can Taió, en el barri de la Florida. Aquest parc engloba la vegetació típica de ribera a més a més d'uns exemplars magnífics de plataners. La combinació de la vegetació quasi autòctona, els caminets de dins del parc i els jocs infantils proporciona una estada agradable per a veïns i vianants. | 08260-207 | Parc d'Europa. Passeig de Can Taió. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5213500,2.1819600 | 431746 | 4596957 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78559-foto-08260-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78559-foto-08260-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 78562 | Parc del Calderí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-calderi | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Parc del Calderí cavalca entre dos municipis, Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda, i en connexió directa amb Gallecs. El camí que voreja l'infraestructura industrial ens proporciona una vista pasisatgística interessant del municipi. El seu nom és en recordatori de la línia fèrria que va néixer el 1880 entre Mollet i Caldes anomenada el Calderí. El parc del Calderí es troba situat en suau turonet amb bones vistes cap a Gallecs, al peu de la carretera B-140, en direcció a Mollet. Des d'aquest punt unes escales realitzades amb travesses de fusta permeten accedir directament a la part més elevada del turó, que és també la més airejada. Des d'aquest punt parteix un camí ombrívol envoltat de vegetació molt variada. | 08260-210 | Polígon Industrial Les Vinyes de Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5363500,2.2006700 | 433323 | 4598608 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78562-foto-08260-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78562-foto-08260-210-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 78563 | Bosc de la Granja Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-granja-soldevila | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Bosc de la Granja Soldevila es troba situat a l'oest del parc dels ametllers, entre l'avinguda Girona, la línia del Ferrocarril Papiol - Mollet i l'avinguda de l'Estela Ibèrica. El Bosc de la Granja Soldevila és la massa arbòria més coneguda i emblemàtica del municipi. Les zones naturalitzades del bosquet s'han anat artificialitzant, ja que ha quedat inclòs en l'àrea urbana, tot i així la diversitat faunística natural és molt elevada (rossinyol comú, tallarol, mallerenga, pitroig...). És un bosc plantat amb finalitat didàctica i per tant hi ha una rara diversitat d'espècies botàniques. | 08260-211 | Avinguda Girona, Ferrocarril Papiol-Mollet, Avinguda de l'Estela Ibèrica | 41.5247800,2.1853200 | 432030 | 4597336 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78563-foto-08260-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78563-foto-08260-211-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 78564 | Parc de la Pesseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-pesseta | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Parc de la Pesseta es troba situat entre el carrer de la Baronia i el carrer Setze, al barri de la Florida. És de fet un antic bosc que ha esdevingut un parc format bàsicament per pins. És net de vegetació, amb caminets que el travessen. És un indret agradable que conserva un cert encant , amb bancs sota l'ombra dels pins que permeten aixoplogar-se del sol. Fora de l'arbrat hi ha una zona d'esbarjo infantil. | 08260-212 | Carrer de la Baronia - Carrer Setze. Barri de la Florida. | 41.5227600,2.1873600 | 432198 | 4597110 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78564-foto-08260-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78564-foto-08260-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 78567 | Parc dels Països Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-paisos-catalans-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX/XXI | El Parc dels Països Catalans es troba a llevant del Passeig de la Florida cantonada amb el carrer de Pablo Picasso, fent una falca allargada i triangular. És un petit espai de verd format per una zona d'esbarjo infantil, una font i un arbrat típic de Shinus Molle. A l'extrem nord de la plaça hi ha una escultura i bancs per seure. | 08260-215 | Passeig de la Florida - Carrer de Pablo Picasso | 41.5306500,2.1856000 | 432060 | 4597987 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78567-foto-08260-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78567-foto-08260-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 78568 | Parc de Federico Garcia Lorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-federico-garcia-lorca | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX/XXI | El Parc de Federico Garcia Lorca consta de diferents espais, un format per set oliveres magnífiques que caracteritzen el verd d'aquesta plaça i una zona d'esbarjo per a la mainada i una font. S'hi accedeix o bé pel C/Rovira i Virgili o per la Plaça de Can Folguera. | 08260-216 | Passeig de la Florida (Santa Perpetua de Mogoda) | 41.5321100,2.1849400 | 432006 | 4598150 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78568-foto-08260-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78568-foto-08260-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 78571 | Llegenda del Torrent dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-torrent-dels-morts | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XI/XV | Una llegenda explica que en l'indret es van batre dos senyors feudals, amb un grapat d'homes armats. La lluita provocà tantes morts que l'esdeveniment donà lloc a la toponímia de l'enclavament. | 08260-219 | Arbreda del Torrent dels Morts (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
| 78572 | Castell de Can Taió - Can Gomis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-can-taio-can-gomis | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa núm. 25. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxa, Pàg. 199. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 21-28. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XI/XX | Els coloms s'han fet amos de teulades, merlets i torreons. Els vidres emplomats es van destruint progressivament. Els elements decoratius de coronació estan en equilibri precari. Murs de tancament exteriors ple de grafittis.Infrautilitzat, té moltes zones tancades i amb desús. | El castell de Can Taió es troba situat a la zona limítrof amb el nucli urbà, l'edifici està rodejat de camps de conreu i a la vessant nord per un bosc de pins. Des de la ciutat s'accedeix a través de l'antic camí de terra, vorejat per magnífics exemplars de plàtans, que mena al castell. Aquest camí d'uns 250m, ha quedat fora de l'actual propietat. Davant de la porta d'accés principal, a uns 100m hi passa la línia de ferrocarril de Renfe. El Castell de Can Taió - Can Gomis és un conjunt arquitectònic l'origen del qual és un gran casal del segle XVIII, reformat a principis del segle XX. S'hi accedeix per una porta entremig de dues torres, semblants a les del Monestir de Poblet. Aquesta porta, dóna entrada a un pati porticat de forma rectangular al qual donen les altres edificacions. El pati porticat està format per arcs de mig punt rebaixat que recorden a molts patis dels palaus renaixentistes florentins. L'edifici principal es situa a la part oposada de l'entrada. És de planta rectangular, distribuït en tres plantes i coronat per una galeria rematada per una filera de pinacles. Està cobert a quatre vessants. Els cossos que estan adossats estan coronats per merlets. A l'esquerra del cos central es troba la 'Torre de les aigües', d'estructura cilíndrica i que és el punt més alt del conjunt. A la banda dreta de l'entrada destaca la 'Torre del silenci', coberta amb una teulada cònica. L'edifici està inspirat en parts d'altres edificis històrics (les torres d'entrada del Monestir de Poblet, o les gàrgoles i agulles del Pati dels Tarongers de la Generalitat), és un edifici eclèctic, amb reminiscències de castell Medieval. Es tracta d'una construcció aïllada, composta per una sèrie de cossos annexes, situats conformant un pati central rectangular de 55 x 35m. El volum principal està emplaçat al nord del recinte, en el costat oposat a les dues torres bessones que emmarquen l'accés. Aquest cos està format per un volum central de 16m de façana per 20 de profunditat i quatre plantes i una ala a cada costat de 20 x 20m i dues plantes. Aquest volum té adossat a banda i banda, perpendicularment un cos porxat de 10m de profunditat de planta baixa amb dependències de servei que emmarquen el pati, girant fins tancar-lo amb les dues torres de quatre plantes de l'accés. A les cantonades del conjunt format per aquests cossos destaquen unes torres rectangulars de dues plantes coronades amb un merlet esglaonat. A sobre les dues ales porxades hi ha un cos central de 12 x 10m a l'esquerra i de 20 x 14m a la dreta. Les parets de càrrega són de totxo massís, forjats de bigues de ferro amb revoltons ceràmics. El forjat entre la planta soterrani i la planta primera és una volta de canó. La coberta de volum central principal de quatre plantes i els volums centrals situats sobre les ales porxades són a quatre aigües amb teula ceràmica vitrificada en escama de peix. La resta de volums, incloses les torres, tenen coberta plana pavimentada amb tova ceràmica. La façana principal és simètrica, amb finestres decorades amb motius gòtics. Destaquen la composició de l'ultima planta que incorpora dins d'un sòcol d'acabament ornamental les finestres i les agulles que sobresurten de la façana. Les parets són de totxo massís arrebossades i pintades. Les ornamentacions són de pedra vista. A nivell arquitectònic destaquen els merles esglaonats a la capçada dels cossos de coberta plana i de les torres, i les ornamentacions neogòtiques. És l'únic exemple d'arquitectura Noucentista Neogòtica del municipi. La magnitud de les seves dimensions i l'aspecte senyorial de la seva volumetria i riquesa ornamental li dóna moltes possibilitats de reutilització futura sobretot per a usos públics. | 08260-220 | Prop del torrent de Polinyà | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 1093. Primera referència documental. 1121. Testament d'Arnal Geribert d'Antiga. Donació a la canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, del mas que tenia a Canalies i que era alou de la mateixa canònica. També dóna a la canònica de Barcelona l'alou d'Omet. Entre les referències que el situen s'esmenta la mansió de Ramon Guadall. 1137. Llistat de caps de casa que donen el delme a la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. Consta també el mas de Ramon Guadall (Can Taió). 1205. Apareix esmentat el nom Llobet d'Omet, relacionable amb el que serà el mas Llobet de Santa Perpètua de Mogoda. 1275-1290. Llistats de lloçol. Confirmen l'existència del mas de Guillem Llobet i de Ramon Llobet. Entre les terres que formaran el patrimoni del mas Llobet i de Can Taió, existia el mas Soler, un extens mas medieval que després del segle XV restà fragmentat en mans dels Llobet, de Can Vaquer i Can Murtra. 1386. El mas Soler encara restava habitat. Principis del segle XV. Consta que Jaume Soler tenia el mas Soler, alou de Sant Miquel del Fai. 1446. Abans d'aquest any la peça de terra anomenada el Prat que havia estat del mas Soler ja s'havia establert als Llobet de Santa Perpètua de Mogoda. 1456. Els Llobet (Ramon Valls, àlies Llobet) compren el mas Soler de la parròquia de Santa Perpètua. Segle XVI. El mas Llobet havia assolit una gran extensió de terres de diversos senyors al·lodials. Segle XVII. Comencen a evidenciar-se els problemes econòmics (endeutament crònic). 1637. Pau Pedró i Llobet i Bartomeu Pedró i Llobet venen a carta de gràcia dues peces de terra que tenen al pla d'Omet. 1647. Els Llobet venen perpètuament a Pere Joan Rossell, doctor en els dos drets, de Barcelona, el mas Llobet de Santa Perpètua de Mogoda. 1647. Francesc Busquets, adroguer de Barcelona revèn a Pere Joan Rossell, dues peces de terra de pertinences del mas Llobet de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. 1665. Miquel Joan Rossell també tenia problemes econòmics. Ven el mas Llobet perpètuament a Antoni Pau Duran, adroguer de la ciutat de Barcelona. 1665-1847. Els Duran varen tenir la propietat de Can Taió (182 anys, 8 generacions). Finals del segle XVIII. Es documenta la família Altaió com els masovers del mas Llobet que perdura diverses generacions. Probablement és la causa del canvi de nom i substitució pel diminutiu d'Altaió, Taió, molt més fàcil de pronunciar. 1794. Moria Josep Francesc de Duran i de Puig. Aquest en testament va imposar un vincle per als descendents i hereus de la seva filla Gertrudis de Duran i de Duran. 1847. Els Milans, Don Francesc de Milans i de Duran i el seu fill Don Ramon de Milans i de Gregorio, venen la propietat a Salvador Bonaplata i Corriol, fabricant de Barcelona. 1873. Morí Ramon Bonaplata Nadal. El lot de la propietat de Santa Perpètua de Mogoda, fou adjudicada a Joan Güell i Baucells. Aquest lot constava de la finca de Can Taió de Santa Perpètua i 4 mines (la mina del mas Costa, la mina Vella ara dita de Can Miró, la mina de la Vilanova o de la Font, i la mina de la Creueta). 1874. Heretà a Joan Güell i Baucells, la seva filla Josepa casada amb Oleguer de Gomis i de Ros. 1901. Josepa Güell morí. A l'inventari dels seus béns encara es descriu com era Can Taió abans de les reformes que el seu fill Miquel de Gomis i Güell va fer i que van donar l'aspecte actual de castell a la masia del segle XVIII. La finca dita casa Taió formada pels antics masos Bell·lloc, Soler i Llobet tenia dues cases. Una dita casa Miró senyalada amb el número 7 i l'altra casa Taió senyalada amb el número 6 constava de baixos, primer pis i part del segon amb galeries a cada costat i pati amb coberts. 1878. En total entre can Miró i can Taió hi havia 37 parcers de vinya. Aproximadament el 60% de les terres eren de vinya, un 20% de regadiu i un altre 20%, camps amb una petita porció de bosc de 3 ha a tocar la casa. Després de la fil·loxera els Gomis aniran recuperant l'administració directa de moltes peces de terra (antigues vinyes). Els regadius es mantindran amb arrendaments fins als anys cinquanta del segle XX. Després la propietat anirà sent portada directament fins que comencen les segregacions per urbanitzar, primer la Creueta, després la Serra, després el mas Costa. | 41.5240300,2.1762800 | 431275 | 4597260 | 1093 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78572-foto-08260-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78572-foto-08260-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78572-foto-08260-220-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Eclecticisme|Noucentisme|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors (mas Llobet, Mansione de Guadall). (RICART, 1993:21-28).És actualment centre d'atenció al menor i escola de FP de jardineria de l'Icas. | 92|94|96|98|102|106|116|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 78580 | Safareig de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008. | XIX-XX | Tot i que encara hi ha aigua l'entorn està protegit amb tanques de forma provisional. | El safareig de Santiga es troba a banda sud de la plaça de Santiga, davant per davant de l'església de Santiga i del castell de Mogoda i de l'antic camí Reial. Actualment no manté les funcions originals, ja no s'hi renta roba. Ha deixat de ser el punt de trobada on les dones de Santiga hi rentaven la roba. Malgrat tot el bon estat de conservació i el fet que es mantingui ple d'aigua fan d'aquest indret un punt de referència i identificació amb el passat. El safareig es composa d'un sol dipòsit, que conserva a la seva banda de llevant les antigues peces perimetrals de batre i ensabonar la roba, però la seva banda de ponent sembla de construcció més recent. A l'extrem sud-est del safareig hi ha un muret de protecció construït al damunt de la repisa on les dones hi recolzaven la roba per rentar-la. Aquest serveix de suport a una placa rectangular feta de rajoles quadrades de color beix, on s'hi llegeix amb lletres pintades de color verd el poema de J. Navarro que diu: 'El vell safareig que el vent pentina fa de mirall al verd Santiga'. | 08260-228 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Es diu que l'aigua que omplia el safareig provenia de la mina del castell de Santiga, i va ser utilitzada fins a mitjan segle XX. | 41.5345700,2.1521500 | 429273 | 4598449 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78580-foto-08260-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78580-foto-08260-228-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Està inclosa en la fitxa 29 (nucli de Santiga) del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda, i gaudeix de protecció de l'entorn, nivell D, junt amb la font, el lledoner, l'olivera i el plataner. El safareig actualment serveix de reserva d'aigua en cas d'incendi. Al seu costat mateix hi ha una font a llevant i a ponent una simple capelleta de fusta dedicada a Nostra Senyora de l'Heura. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 70188 | FESTA MAJOR D'ULLASTRELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dullastrell | AMAT, Benet (1983). 'Aspres camins IV'. Ullastrell Ressó Local, núm. 72, gener 1983, p. 8-9. BIRULET (1993). 'La festa major del mil nou-cents quaranta i pico'. Ullastrell Ressó Local, núm. 200, agost 1993, p. 15. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'D'algunes Festes Majors dels anys 20'. Ullastrell Ressó Local, núm. 115, agost 1986, p. 4-5. | La Festa Major d'Ullastrell es celebra el dia 15 d'agost, festivitat de Santa Maria Assumpta, patrona del municipi. Tot i que el programa anual es va adaptant al pas del temps, hi ha una sèrie d'actes que tenen més tradició i es van repetint en cada edició. La festa s'inicia el dia 14 d'agost amb un repic general de campanes al vespre, seguit del tradicional pregó inaugural. El dia 15, després de la despertada general dels grallers, es fa un cercavila des de l'ajuntament fins a l'església, amb la presència dels gegants. Un cop a l'església es fa una ofrena floral a la verge i, posteriorment, la missa corresponent. Un cop finalitzada es surt en processó des de l'església fins al turó del Rector. Aquesta processó està presidida per una imatge de Santa Maria Assumpta, que durant l'any es guarda dins d'una fornícula a la rectoria del temple. Posteriorment es retorna en cercavila fins a l'ajuntament. El dia 16, la Colla de la Gent Gran organitza una missa pels seus difunts i un dinar popular. La festa es clou amb el tradicional ball de fi de festa. També cal destacar el concurs de façanes i carrers engalanats, donada la seva llarga trajectòria dins la Festa Major. En aquest sentit s'ha de dir que diversos carrers del municipi presenten plaques conmemoratives d'antigues edicions guanyades del concurs. Per últim afegir que actualment, el programa es complementa amb diversos actes culturals, lúdics i esportius, adreçats a tota la població i repartits entre els dies de festa (exposicions de fotografia i pintura, havaneres, petanca, bitlles catalanes, campionat de botifarra, espectacles de màgia, etc). | 08290-73 | Nucli urbà d'Ullastrell, 08231 | Antigament, les cantades tenien molta presència dins la Festa Major d'Ullastrell, tot i que la principal era la de l'església. En l'edició de l'any 1920, l'Orfeó Germanor d'Ullastrell tingué un paper molt destacable sota la direcció de Josep Puig i Sucarrats. Convidaren l'Orfeó de Montserrat d'Olesa a cantar conjuntament la missa major i, posteriorment, oferiren un concert per la gent del poble. En l'edició de l'any 1922, l'orfeó ullastrellenc oferí un concert memorable amb partitures del cançoner català, obert amb el 'Cant a la Senyera'. Pel que fa als balls, sabem que tant els del Casino com els del Serralet competien per portar al poble les millors orquestres del moment (Ibèrica, Empòrium, etc). Aquests músics també s'encarregaven de les serenates a les autoritats i dels concerts de mitja tarda. Les festes d'aquesta època també comptaven amb sardanes i representacions teatrals destacables. Als anys 40, la coral de la parròquia estava acompanyada per una orquestra en la missa principal del 15 d'agost, oficiada per tres capellans. Sortint de missa hi havia un ball amb aperitiu i, a la tarda, un altre ball on es subastava la Toia, un braç de gitano de cal Salvador Rodó. El que se'l enduia podia triar la música i la parella de ball. Dos actes més destacables eren el concert i els balls de socis i de casats. Per últim, el gran ball de gala es feia al Casino, tot i que l'envelat es muntava entre cal Correu i cal Jan. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70188-foto-08290-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70188-foto-08290-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 70202 | El Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bolet | <p>Paratge natural amb zona d'esbarjo situat al sud-est del nucli urbà d'Ullastrell, pel camí de can Palet. La zona, que pertany a la finca de can Palet, està situada en una de les fondalades del torrent del Bolet, ombrejada per les alzines i la resta d'arbres que cobreixen l'espai. La zona d'esbarjo presenta un seguit de taules amb bancs d'obra establerts per fer-hi estades agradables. Aquesta part està delimitada del torrent mitjançant una tanca de fusta.</p> | 08290-87 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5211700,1.9659800 | 413725 | 4597131 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70202-foto-08290-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70202-foto-08290-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A escassos metres de distància de la zona d'esbarjo, en un alt desnivell del terreny, es conserven les restes d'unes antigues canalitzacions bastides en maons. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
| 70203 | Turó del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rector | <p>MASSAGUÉ, Josep (1983). 'Visió literària d'Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 73, febrer 1983, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'El primer abastiment d'aigua'. Ullastrell Ressó Local, núm. 108, gener 1986, p. 6-7.</p> | <p>Turó característic de l'orografia del nucli urbà del municipi d'Ullastrell, situat a la banda de tramuntana del poble, a ponent de l'església parroquial. El turó s'alça a 339 metres per sobre del nivell del mar, presenta un perfil allargassat i es troba aterrassat. A la part superior hi ha una gran instal·lació dedicada al subministrament d'aigua, que ocupa tot el cim. La terrassa inferior està delimitada per un camí de terra que envolta el turó. A l'extrem de migdia s'ubica un brollador de planta circular bastit en maons. A la banda de llevant hi ha un parc infantil modernament arranjat, ben bé al costat de l'església. A l'extrem de tramuntana, en canvi, hi ha un mirador amb unes vistes panoràmiques incomparables de la contrada, com per exemple Montserrat o Sant Llorenç del Munt. El mirador està pavimentat i delimitat del desnivell existent mitjançant una tanca de fusta. Compta amb dues cadires per seure i presenta dos plafons metàl·lics senyalitzats, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des del mirador. A ponent d'aquest s'agafa un camí que baixa fins al carrer Prat de la Riba. A la banda de llevant del turó, des de darrera de l'església, es pot agafar un carrer que baixa fins a l'avinguda de Terrassa. Aquesta banda també compta amb un parc infantil arranjat. També es pot accedir al turó des de la plaça de l'Església venint pel carrer de l'Assumpció.</p> | 08290-88 | Al nord del nucli urbà, 08231 | <p>El mirador del Turó del Rector fou arranjat i senyalitzat entre els anys 2010 i 2011. En els plafons metàl·lics hi ha la reproducció del poema dedicat a Ullastrell de Josep Puig i Sucarrats, que és idoni per il·lustrar la panoràmica observada des d'aquest enclavament. El dipòsit regulador situat al cim del turó va formalitzar el conveni de la seva instal·lació amb la propietat parroquial el mes d'octubre de l'any 1925. L'aigua pujava des de la font del Comú. La processó de Corpus i les catifes de flors es fan actualment al turó. Només per aquest dia, al brollador de l'extrem de migdia del turó s'hi col·loca una imatge de la Verge de Montserrat.</p> | 41.5284800,1.9588000 | 413136 | 4597949 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70203-foto-08290-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70203-foto-08290-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 70205 | Mirador del turó de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-turo-de-can-palet | XXI | <p>Mirador del Turó de can Palet situat a llevant del nucli urbà del municipi d'Ullastrell i delimitat pels carrers del Turó de can Palet i Lluís Muncunill. El turó, actualment urbanitzat, s'alça a 316 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil allargassat. El mirador s'ubica a la banda est del turó, amb unes vistes panoràmiques fantàstiques de la masia de can Palet i, en darrer terme, dels pics muntanyosos i els pobles de la contrada. El mirador presenta una planta irregular i es troba ben arranjat, amb grava de mida petita per regularitzar el sòl, arbres i gronxadors per la canalla. Compta amb un parell de bancs per seure i presenta dos plafons metàl·lics senyalitzats, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des del mirador.</p> | 08290-90 | Carrer del Turó de can Palet, 08231 | <p>El mirador del Turó de can Palet fou arranjat i senyalitzat entre els anys 2010 i 2011. En els plafons metàl·lics hi ha la reproducció del poema dedicat a Ullastrell de Josep Puig i Sucarrats, que és idoni per il·lustrar la panoràmica observada des d'aquest enclavament.</p> | 41.5242500,1.9633900 | 413513 | 4597475 | 2011 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70205-foto-08290-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70205-foto-08290-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 70206 | Mirador de la plaça dels Quatre Vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-placa-dels-quatre-vents | XXI | <p>Mirador de la plaça dels Quatre Vents situat a l'extrem de ponent del nucli urbà del municipi d'Ullastrell, a l'extrem nord-oest del Turó de ca la Carme. El turó, actualment urbanitzat, s'alça a 319 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil més aviat arrodonit. El mirador s'ubica a la cantonada nord-oest del turó, amb unes vistes panoràmiques fantàstiques dels pobles de la contrada i del massís de Montserrat. El mirador presenta una planta rectangular i es troba ben arranjat, amb diversos bancs per seure i una tanca metàl·lica que el separa del fort desnivell envers ponent i tramuntana. Compta amb un plafó metàl·lic senyalitzat, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des d'aquest enclavament.</p> | 08290-91 | Plaça dels Quatre Vents, 08231 | <p>El mirador de la plaça dels Quatre Vents fou arranjat i senyalitzat entre els anys 2010 i 2011. En els plafons metàl·lics hi ha la reproducció del poema dedicat a Ullastrell de Josep Puig i Sucarrats, que és idoni per il·lustrar la panoràmica observada des d'aquest enclavament.</p> | 41.5232600,1.9524800 | 412602 | 4597376 | 2011 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70206-foto-08290-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70206-foto-08290-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 70245 | Camí forestal de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-forestal-de-can-palet | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Camí forestal que comunica el camí rural de can Palet amb la carretera C-243c, a l'alçada del quilòmetre 7. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana aproximada d'uns 3 metres en tot el seu traçat i un pendent màxim d'un 28%, sense cap restricció de circulació en el recorregut i apte per tots els vehicles. Compta amb una longitud aproximada d'1,3 km i forma part de la Xarxa Viària Bàsica i també està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix prop del quilòmetre 7 de la carretera C-243c, a l'extrem sud-oest del terme municipal. Després d'un primer tram força planer, el camí inicia la baixada cap a la riera de Salzes i el paratge de la Font del Cristí. Un cop passat el torrent, el camí va pujant tot vorejant el paratge dels Escanyabous fins enllaçar amb el camí rural de can Palet, uns metres abans d'arribar al paratge del Bolet.</p> | 08290-130 | Paratge de la Font del Cristí, 08231 | 41.5194400,1.9689300 | 413969 | 4596936 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70245-foto-08290-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70245-foto-08290-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. Alguns dels trams compten amb referència cadastral. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 79365 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-5 | FARRÉS, Josep M. (1999). Retrats de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 96, 114, 134 | XX | Conjunt de l'antiga fàbrica, format per la nau vella (que és representativa de l'arquitectura industrial d'inicis del segle XX) i la nau nova, connectades entre si per un cos intermedi, amb un pas que dóna a una mena de pati interior. La nau vella és de planta rectangular i d'una sola planta, amb coberta a doble vessant. Es tracta d'una construcció fabril amb parets de pedra i els característics finestrals, que antigament eren més llargs i ara es mostren rebaixats tot formant una sèrie de finestres quadrades. La façana principal té un portal de forma rectangular. Les parets són arrebossades i pintades de blanc, tot deixant petites franges de pedra vista entre finestra i finestra. Per la part interior, els finestrals estan emmarcats amb maó. A l'interior es conserva l'espai diàfan de la nau, actualment adequada com a espai polivalent. Al lateral de ponent té unes dependències, on hi havia les oficines, que consten de dues plantes. I, al sud, altres dependències on hi havia els motors de la fàbrica, un transformador, etc. La nau nova és també de planta rectangular, amb planta baixa i dues plantes. Les façanes són arrebossades. L'edifici consta d'una sèrie de finestrals rectangulars al pis superior (als de la façana de ponent se'ls hi ha aplicat una mena de voladís metàl·lic) i un altra sèrie de finestrals, de forma apaïsada, al pis inferior. Llevat d'això, no té cap altra particularitat arquitectònica. Actualment les dependències de la fàbrica acullen diferents usos públics: equipaments culturals, casal de joves i casal d'avis, oficina de correus, aparcament, magatzem municipal i CAP. | 08291-4 | Ctra. de la Bauma, 1 | Les primeres notícies de 'La Fàbrica' són de l'any 1934, quan un tal Villaret començà la construcció de la nau que en un principi tenia una superfície de 24 x 17 m. La seva intenció era instal·lar-hi una secció de telers. L'obra continuà i l'edifici ja estava gairebé enllestit (només li faltava la teulada) quan amb l'esclat de la Gerra el 1936 quedà paral·litzat. La construcció es va reemprendre l'any 1945 amb unes dimensions ja ampliades (44 x 21 m) per donar cabuda a les oficines, taller i altres dependències. El 1948 la fàbrica entrà en funcionament, amb la raó social 'Hilaturas Pablo Bruges' i dos anys més tard canvià el nom per 'Hilaturas Brugues Bori y Cirera', que es va mantenir fins el 1964. Entre 1964-1965 es construí una nova nau i es tornà a canviar la raó social per 'Hilaturas Brugues, S.L.', la qual durà fins l'any del seu tancament, el 1968. L'any 2003 obrí de nou les portes, ara com a equipament social i cultural. | 41.6063200,1.9182000 | 409857 | 4606633 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79365-foto-08291-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 79468 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-14 | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 45 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 186-188 | XIX | Cementiri de Vacarisses, situat als afores del poble, al costat de la carretera de la Bauma. El recinte, tancat per un mur blanc, és de planta rectangular acabat en una de les capçaleres de forma semicircular. Al mur de la banda de ponent, amb un perfil sinuós, és on hi ha el portal d'entrada principal, emmarcat amb dovelles. A l'interior hi ha un passeig amb xiprers i una creu al centre, mentre que l'espai perimetral és ocupat pels nínxols. | 08291-107 | Carretera de la Bauma, km. 1 (als afores del poble) | Antigament el cementiri era situat al costat nord-oest de l'església, a l'actual pati del restaurant el Cingle. Entorn de 1875 es constaten les primeres preocupacions per les molèsties causades per la ubicació del cementiri al mig del poble. El 1885 l'alcalde designa una comissió encarregada de la construcció d'un nou cementiri. L'any següent es compren uns terrenys situats a la hisenda de can Cases, als afores del poble, i s'inicien les obres que, tot seguit, van ser motiu d'una polèmica amb el governador civil. Sembla que aquest al·legava que les obres disposaven dels corresponents permisos i ordenava que el cementiri fos construït en una altra ubicació i que, en tot cas, en el lloc destinat a cementiri s'hi construís un hospital. Això va motivar la indignació i la oposició de la majoria dels vacarissencs, que no volien la construcció de “tres cementiris”. A partir del 1887 les actes de l'Ajuntament ja no parlen més d'aquest contenciós. De manera que les obres del cementiri nou ja iniciades no es van enderrocar i van esdevenir el nou cementiri. Ja a la segona meitat del segle XX, les restes funeràries encara existents al cementiri vell foren traslladades al cementiri nou i el terreny fou annexionat a l'Hostal del Cingle. | 41.6079700,1.9125300 | 409387 | 4606822 | 1886 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79468-foto-08291-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre la porta d'entrada: 'Año 1886' | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 72627 | Les Torres Verdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres-verdes | Tant l'espai de bosc com agrícola estan abandonats | <p>Espai natural que queda delimitat per la urbanització del Molinot al nord, la riera de Gaià a l'est, el torrent del Llor a l'oest i la urbanització de Sant Miquel de Guanteras al Sud. També es troba dividit per la línia de ferrocarril. Es tracta d'una zona de bosc de pi</p> | 08300-43 | Les Torres Verdes | 41.5698300,1.9658600 | 413780 | 4602533 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72627-foto-08300-43-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | |||||||||||||
| 72638 | Himne del Casal Familiar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-del-casal-familiar | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Els membres del Casal Familiar canten aquest himne en les seves trobades: 'És el Casal Familiar casa nostra És el Casal Familiar casa de tots Sempre en la vida allò que val és el que costa Tant més s'estima el que precia més esforç Volem honrar amb el Casal el nostre poble Perque es parli bé de Viladecavalls i el fer-hi estada sigui un goig ben noble. ¡Amunt els cors; amunt, minyons; avant, avant! (Tornada) És el Casal Familiar El que promou el nostre anhèl i el nostre afany. És el Casal Familiar Orgull per tots, cosa de tots, per tots la llar. Casal que a tots ens uneix amb alegria i al poble ajuda a viure més feliç. Casal que ens dóna una nova fesomia i ens pregona bona fama al país. Casal que honora a tots els qui l'emparen i glòria atorga als qui el varen fundar i als nous plansons, els infants que són ara, Els farà dones i homes ferms per el demà. (A la tornada) Aquest veïnat necessitava un bon estatge on aplegar-se i fer-hi relació social; La vida humana no pot pas ésser imatge De insolidària actitud individual. Alcem els ulls cap al cel, gent de la terra; Vers hortizons de inefable infinit; Si és el seny i l'amor el que ens mena El nostre viure estarà lliure del neguit. (A la tornada)'.</p> | 08300-54 | <p>L'antecedent del Casal Familiar el trobem en dues societats conegudes com El Foment i La Fleca, que des de finals del segle XIX organitzaven les activitats lúdiques de la vila. Al principi hi havia certa rivalitat entre elles, tot i que l'esclat de la Guerra Civil ho va trasbalsar tot. Durant els anys posteriors a la guerra, hi van haver alguns canvis de local, amb la dificultat cada cop més gran de trobar un espai on reunir al jovent. Finalment, van arranjar les antigues escoles, que van passar-se a denominar El Casalet. L'any 1968 va començar a planificar-se la construcció de l'edifici que actualment alberga el casal. Amb aquesta estabilitat va fundar-se el Casal Familiar de Viladecavalls, el dia 26 de setembre de 1968, quan se'n va aprovar l'acta fundacional i se'n van aprovar els estatuts. Des d'aleshores, l'associació ofereix un ampli ventall d'activitats lúdiques i festives per a tots aquells que hi vulguin participar.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Antoni Soler i Hospital | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | ||||||||||||
| 72657 | Font de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-margarit | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVIII | <p>Font situada en un camp erm envoltat de bosc, que antigament hauria estat ocupat pels horts de Can Margarit. Està construïda sobre un mur que es recolza en un marge, sota el qual hi ha una pica quadrangular. En un costat del mur hi ha el brollador, format per una aixeta metàl·lica moderna. La part frontal de la pica incorpora dues pedres verticals, que indiquen que la font també s'utilitzava com a safareig. L'aigua que sobra va a parar a una bassa que hi ha davant la font.</p> | 08300-73 | Serra de Collcardús | 41.5759000,1.9460200 | 412134 | 4603227 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72657-foto-08300-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72657-foto-08300-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72657-foto-08300-73-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Entre els líquens del mur hi ha una placa identificativa afegida per l'associació CONVIVE. La seva aigua no està controlada sanitàriament. | 119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | |||||||||
| 72661 | Font de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-miquel | XX | En el moment de la visita no hi brollava aigua | <p>Font que es troba situada a peu d'un camí del bosc de la Barromina. Està construïda amb un petit mur de pedra lligada amb morter, acabat de forma triangular. El brollador està format per una aixeta metàl·lica. Sobre d'aquest hi ha una llosa inscrita: ' Font de Sant Miquel / CONVIVE 97/ 1929'. L'aigua cau sobre un petit dipòsit circular de poca fondària. Al costat s'hi ha construït un petit banc per al repòs dels visitants.</p> | 08300-77 | Serra de Collcardús | <p>Tal i com consta inscrit a la font, va ser arranjada per l'associació CONVIVE l'any 1997.</p> | 41.5710600,1.9597300 | 413271 | 4602676 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72661-foto-08300-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72661-foto-08300-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72661-foto-08300-77-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | |||||||||
| 72664 | Font del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare-0 | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Font que es troba situada molt propera a la Riera del Frare. Es troba construïda sobre un mur de formigó en el qual s'hi observa la següent inscripció: 'Font del Frare'. Com a brollador s'hi ha incorporat una aixeta metàl·lica. L'aigua hi brolla abundantment, caient sobre una pica que es troba encastada al terra. A pocs metres de la font hi ha una gran taula on s'hi reunien veïns i visitants buscant la fresca de l'indret.</p> | 08300-80 | Torrent del Frare | 41.5405600,1.9474900 | 412209 | 4599302 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72664-foto-08300-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72664-foto-08300-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72664-foto-08300-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | ||||||||||
| 72666 | Font del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-4 | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIX | <p>Font que es troba a peu del camí que baixa de la masia de Can Sanahuja. Està constituïda per un mur amb d'obra amb una obertura ceràmica tancada amb una porta metàl·lica. Aquesta sembla correspondre's amb una mina, que podria estar relacionada amb la Font dels Rosers, força propera DEL CAMPO (1995: 122). Sota d'aquesta estructura en sobresurt un tub metàl·lic, del qual l'aigua brolla constantment. El dipòsit on cau és quadrangular i l'aigua que se'n desborda està canalitzada fins a una bassa de majors dimensions. Aquesta havia estat utilitzada com a safareig, ja que conserva les pedres verticals on es rentava la bugada.</p> | 08300-82 | Can Sanahuja | 41.5344900,1.9381900 | 411425 | 4598638 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72666-foto-08300-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72666-foto-08300-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | ||||||||||
| 72679 | Font i safareigs dels Ànecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareigs-dels-anecs | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIX-XX | <p>Font que es troba situada en una zona d'horta sota la casa de Can Purull. L'aigua surt directament d'un petit mur que porta la inscripció 'Font dels ànecs', sense que hi hagi brollador ni pica. Per mitjà d'uns canals, l'aigua es diposita en dues grans basses, des de les quals es reparteix amb un sistema de rec canalitzat. Les basses també s'utilitzaven com a safareig; encara es conserven les pedres verticals per rentar la bugada.</p> | 08300-95 | Horts de Can Purull | <p>Antigament, les dones residents al nucli de Sant Martí anaven a rentar la roba en aquests safareigs. També se'ls coneix com a safareigs de Can Purull, per la proximitat d'aquesta casa.</p> | 41.5504400,1.9606800 | 413322 | 4600386 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72679-foto-08300-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72679-foto-08300-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72679-foto-08300-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | |||||||||
| 72680 | Font del Rectoxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rectoxo | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIX | <p>Font situada prop dels horts de Can Purull, a tocar de la carretera d'Olesa a Terrassa. L'aigua brolla directament sobre un petit dipòsit rectangular fet d'obra. Aquesta comunica amb un safareig que conserva les pedres verticals per rentar la bugada.</p> | 08300-96 | Horts de Can Purull | 41.5504400,1.9597500 | 413245 | 4600386 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72680-foto-08300-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72680-foto-08300-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72680-foto-08300-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | ||||||||||
| 72682 | Font de can Turu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-turu | XX | <p>Font urbana situada en un extrem de la Plaça de la Masia de Can Turu. Consta d'una estructura acabada amb rajola de granit, a la qual hi ha encastada una pica semicircular del mateix material. Té dos brolladors en forma d'aixetes metàl·liques.</p> | 08300-98 | Plaça de la Masia de Can Turu | <p>La masia de Can Turu tenia una font molt popular on hi anaven a buscar aigua molts vilacavallencs, abans que aquesta fos subministrada a les cases. La urbanització de la zona va suposar la seva pèrdua. Enlloc seu s'hi va construir aquesta font.</p> | 41.5531300,1.9507300 | 412496 | 4600694 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72682-foto-08300-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | ||||||||||
| 72684 | Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coromines-3 | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII-XX | <p>Masia que es troba constituïda per un sol volum de planta quadrangular, que ha quedat envoltat d'edificacions modernes. Consta de planta baixa, pis i golfes, i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. Al centre hi ha el portal, d'arc de mig punt adovellat, que es troba tancat per un cos frontal. Les golfes s'obren amb tres petits pòrtics. La part superior està rematada per una cornisa dentada, damunt la qual hi ha la corriola. La façana posterior presenta un capcer esglaonat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. A l'interior es conserven portes de pedra carejada i el sostre amb volta catalana en algunes parts de la planta baixa, tot i que ha estat molt reformada. Al costat de la piscina hi ha les restes de la Creu de terme del Tey.</p> | 08300-100 | Camí de Can Coromines | <p>A l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa s'hi conserva un inventari de pergamins d'aquesta masia de la parròquia de Sant Miquel de Toudell, des del 1203 fins el 1634. A partir d'aquest, podem comprovar que al segle XIII ja existia un mas anomenat Conamina, dins la parròquia de Sant Miquel de Toudell. El mas va pertànyer als Pera i més tard, el 1365, als Castellbell. Al llarg dels segles va esdevenir una propietat agrícola molt important, disposant d'un antic molí propi que es situava prop de la riera de Gaià. Com a únic testimoni d'aquest, es conserven les restes de la presa. Durant el segle XX la masia ha estat molt reformada.</p> | 41.5416100,1.9560000 | 412920 | 4599410 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72684-foto-08300-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72684-foto-08300-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72684-foto-08300-100-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | |||||||||
| 72691 | Camí Romeu a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-romeu-a-montserrat | <p>http://www.senderisme.com</p> | <p>Camí de gran recorregut que comença a Barcelona i acaba al Monestir de Montserrat. Des de Collserola, passa prop del pantà de Vallvidrera i l'ermita de la Salut. Continua per les poblacions de Rubí i Terrassa, passant per terme de Viladecavalls, i més endavant per Vacarisses i Monistrol. Des d'aquí el camí puja per la muntanya de Montserrat fins a arribar al Monestir. El tram de Viladecavalls transcorre pel camí de Can Buxeres, passant per les ruïnes de Can Margarit, i seguint en direcció del Coll de Margarit.</p> | 08300-107 | Serra de Collcardús | <p>El camí romeu a Montserrat és un camí de pelegrinatge molt antic, documentat des del segle XIV. El Centre Excursionista de Terrassa el va recuperar durant els anys 30 del segle XX. El 1989 es va reinaugurar, i pocs anys més tard es va senyalitzar la ruta. Fins el 1996 no va ser definit com a sender de Gran Recorregut (GR).</p> | 41.5774500,1.9475700 | 412265 | 4603397 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72691-foto-08300-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72691-foto-08300-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Aquest sender també es coneix com a GR -96. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | |||||||||||
| 72694 | Camí Vell a Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-ullastrell | <p>DEL CAMPO, J.L. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls II: Camins vells de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI-XX | Una part del camí ha quedat tallada per la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona | <p>Antic camí que permetia anar des de Viladecavalls fins a Ullastrell. Comença a l'alçada de la serra de Santa Coloma, segueix fins a la granja de Can Coromines i Can Cabassa, fins a la riera de Gaià. Des d'aquí el camí puja fins a Ullastrell. Es tracta d'un recorregut amb pendent descendent fins a creuar la riera, on passa a ser ascendent. Transcorre en zona forestal i agrícola, tot i que aquesta última és cada cop més residual.</p> | 08300-110 | Sud del terme municipal | 41.5435700,1.9531300 | 412683 | 4599630 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72694-foto-08300-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72694-foto-08300-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72694-foto-08300-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El camí està senyalat amb una fita. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | ||||||||
| 72695 | Camí Vell a Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-olesa | <p>DEL CAMPO, J.L. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls II: Camins vells de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI-XX | Algunes parts estan tallades i malmeses per la construcció de carreteres. | <p>Antic camí que permetia anar des de Terrassa fins a Olesa de Montserrat. Comença al nucli de Viladecavalls, descendint fins a les naus on hi havia la Bòbila, passant per Can Trullas. Des d'aquí segueix paral·lel al torrent de Can Trullas, fins a pujar pel coll de Can Duran, des d'on descendeix el camí fins a la riera de Sant Jaume. Per aquest camí, passant per Can Matetes, arribarem al nucli d'Olesa. Transcorre en zona fluvial, forestal i agrícola, tot i que aquesta última és cada cop més residual.</p> | 08300-111 | Oest del terme municipal | <p>El camí de Terrassa a Olesa es va inaugurar com a carretera l'any 1899.</p> | 41.5454200,1.9335200 | 411050 | 4599856 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72695-foto-08300-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72695-foto-08300-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72695-foto-08300-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El camí està senyalat amb una fita. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | |||||||
| 72696 | Camí Vell a Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-vacarisses | <p>DEL CAMPO, J.L. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls II: Camins vells de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI-XX | <p>Antic camí que anava des de Viladecavalls fins a Vacarisses. Comença a l'alçada de la urbanització de Can Corbera, seguint el Camí del Molinot. Després de creuar l'autovia i el torrent del Llor i seguirem a través de la urbanització del Molinot en direcció la masia de Can Cardús. Transcorre en zona forestal i agrícola, tot i que aquesta última és cada cop més residual.</p> | 08300-112 | Nord del terme municipal | 41.5667500,1.9597800 | 413269 | 4602197 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72696-foto-08300-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72696-foto-08300-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72696-foto-08300-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El camí està senyalat amb una fita. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | |||||||||
| 72699 | Font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bosc-2 | XX | <p>Font que es troba situada a peu de la riera de Gaià, envoltada per un canyissar. Està constituïda per un mur amb forma d'arc de mig punt fet amb còdols petits, rematat amb ceràmica.. D'aquest en surt un brollador format per un tub metàl·lic, del qual l'aigua cau directament al terra.</p> | 08300-115 | Riera de Gaià | <p>Segons els testimonis gràfics que es conserven, aquesta font tenia més alçada, havent quedat parcialment coberta pels sediments de la riera.</p> | 41.5724700,1.9722100 | 414313 | 4602820 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72699-foto-08300-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72699-foto-08300-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Durant l'any 2009 ha estat arranjada pel grup CONVIVE, posteriorment a la realització de l'inventari. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | |||||||||
| 72700 | Dita del vi de la tarumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-vi-de-la-tarumba | XIX | <p>A Viladecavalls i als pobles veïns es deia 'El vi de la Tarumba fa ballar la rumba'. També existien rèpliques d'altres poblacions, com 'El vi d'Ullastrell fa caure de clatell'.</p> | 08300-116 | 41.5528500,1.9697500 | 414082 | 4600644 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació ha estat facilitada per Miquel Margarit. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | ||||||||||||||
| 72748 | Llegenda del Forat del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-forat-del-vent | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Quan les colles feien sortides al Forat del Vent, expliquen que els fadrins feien acostar les noies al forat, per tal que se'ls pugessin les faldilles.</p> | 08300-164 | Viladecavalls | 41.5756200,1.9333400 | 411077 | 4603209 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La llegenda apareix citada al llibre de Les Plantes de Viladecavalls d'Àngel M. Hernández. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,09 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/