Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78245 | Turó de Can Bellsolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-bellsola | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -LX | Parcialment destruït o destruït | El jaciment del Turó de Can Bellsolà es situa a la vessant sud-est del turó del mateix nom, a 25m al sud-est de la ubicació de la fàbrica Gec-Alsthom. Aquesta vessant del turó davalla suaument vers l'oest, fins el Pla de Mogoda. L'any 1995 es realitzà una prospecció arqueològica en la zona amb motiu de les obres de desdoblament de la carretera C-59 (antiga B-143), de Mollet a Caldes. Aquesta intervenció va permetre documentar, a l'obri en extensió una àrea de 3000m2, l'existència de quatre possibles estructures. Durant el procés d'excavació es va comprovar que es tractava de tres fosses excavades al subsòl (probablement sitges amortitzades com abocadors) i es van poder descartar una, que era tan sols una depressió natural amb argiles i llims al seu interior. Les tres fosses (TCB-1, TCB-2 i TCB-4) es poden adscriure cronològicament, tant pels materials recuperats com per la seva morfologia constructiva, al neolític antic de tradició cardial. Presentaven plantes circulars, d'entre 141 i 98 cm de diàmetre, amb les parets divergents, les bases rectes o lleugerament còncaves i una fondària conservada que variava entre els 15 i els 35 cm. El material arqueològic recuperat el formaven 57 fragments ceràmics informes (1 amb nansa) i 2 fragments de vora. D'aquests, 11 presentaven decoració cardial, pedres de diferents mides i matèries (predominant calcàries i sorrenques), carbons i indústria lítica sobre jaspi i cristall de roca. La inexistència de molins de mà, i la manca de dades paleontològiques no permet establir un vincle directe d'aquestes estructures amb possibles tasques relacionades amb l'agricultura. Malgrat això, és possible atribuir a aquestes fosses una funció de caire domèstic, essent amortitzades com a abocadors però no podent especular sobre la seva funció primària ni la seva relació amb un possible lloc d'hàbitat. | 08260-78 | Carretera de Caldes C-59 | 1995. Va ser descobert durant els treballs de prospecció realitzats amb motiu del desdoblament de la carretera B-143, nus sud. | 41.5300800,2.2014700 | 433383 | 4597911 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78245-foto-08260-78-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Es troba dins una àrea d'expectativa arqueològica anomenada Bòbila Bellsolà, que inclou també els jaciments Bòbila Bellsolà i el Xato o Pla de Mogoda, dins el PEPPASPM. | 78 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78225 | Bòbila Bellsolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-bellsola | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. COLOMINAS, J. (1932). 'Enterraments neolítics o en fossa'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, VIII (1927-1931). Barcelona. MUÑOZ, A.M. (1965). La cultura neolítica de los sepulcros de fosa. RIPOLL, E; LLONGUERAS, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña'. Ampurias, XXV. Barcelona. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -LX/-XXX | Expoliat d'antic | El jaciment Bòbila Bellsolà ha estat molt espoliat i les excavacions són molt antigues per aquesta raó, la informació és molt parcial. Es localitzen els enterraments al costat de la nova variant de la carretera de Mollet del Vallès a Caldes de Montbui. Els sepulcres localitzats són set, excavats directament al terra. Les restes humanes apareixen encongides, acompanyades de material arqueològic (destrals polimentades, ganivets de sílex, ceràmica, peces de cal·laïta, ...). | 08260-58 | A ponent del nucli de Mogoda | 1930-1940. Es recuperaren les primeres restes per part de col·laboradors del Museu de Caldes i del Museu Arqueològic de Barcelona, que es guarden al Museu Arqueològic de Barcelona. 1958. Segons consta a la memòria històrica del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda, fou en aquest any que es van trobar 4 noves sepultures, aquestes ubicades en el Museu de Caldes. I l'any 1965 se'n troba una de nova que es guarda al Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. | 41.5290500,2.2011700 | 433357 | 4597797 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78225-foto-08260-58-1.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Neolític Mig Recent (Primera meitat IV mileni).Pere García, membre del Grup Pro-Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda, comenta de l'existència de dos sepulcres més que no van ser recollits per les publicacions. | 78 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78562 | Parc del Calderí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-calderi | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Parc del Calderí cavalca entre dos municipis, Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda, i en connexió directa amb Gallecs. El camí que voreja l'infraestructura industrial ens proporciona una vista pasisatgística interessant del municipi. El seu nom és en recordatori de la línia fèrria que va néixer el 1880 entre Mollet i Caldes anomenada el Calderí. El parc del Calderí es troba situat en suau turonet amb bones vistes cap a Gallecs, al peu de la carretera B-140, en direcció a Mollet. Des d'aquest punt unes escales realitzades amb travesses de fusta permeten accedir directament a la part més elevada del turó, que és també la més airejada. Des d'aquest punt parteix un camí ombrívol envoltat de vegetació molt variada. | 08260-210 | Polígon Industrial Les Vinyes de Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5363500,2.2006700 | 433323 | 4598608 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78562-foto-08260-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78562-foto-08260-210-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 78270 | Molí de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-mogoda-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 207. | -II/V | Desconegut. Sota 6-12m de fondària. | El jaciment del Molí de Mogoda formaria part d'un enclavament romà a la plana del Molí de Mogoda, situat a uns 100m cap a l'est del llit de la riera de Caldes i enterrat a uns 6-12m del nivell actual dels terrenys. Segons Pere Garcia del Grup Pro-Arqueologia al fons del museu municipal de Santa Perpètua de Mogoda hi vàries àmfores quasi senceres que procedeixen d'aquest indret. | 08260-103 | Plana del Molí de Mogoda - Est de la Riera de Caldes | 41.5257900,2.1972200 | 433024 | 4597438 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78270-foto-08260-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78270-foto-08260-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78270-foto-08260-103-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix com a àrea d'expectativa arqueològica en el PEPPASPM. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78209 | Conjunt de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-mogoda | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 87-91. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XII-XIX | Hi ha una protecció específica de l'entorn (nivell D) que afecta el portal d'accés al pati d'armes, els pous de glaç, l'estructura dels horts, el plataner i els xiprers del pati d'armes. | El conjunt de Mogoda es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera C-59 i la línia de Renfe. Actualment queda ben comunicat amb el nucli de Santa Perpètua. L'antiga extensió de la finca ha quedat subdividida per les diferents comunicacions que la voregen tangencialment (autopista, tren, etc.). El conjunt de Mogoda està format per unes cinquanta cases que s'arrengleren al llarg dels dos carrers, el nou i el vell, dels que es compon el barri de Mogoda. Són construccions de finals del segle XIX. El barri però, gira a l'entorn de la masia fortificada (s. XII), residència dels senyors de Mogoda i seu de la baronia de Mogoda, propietat de la Cartoixa de Montalegre entre els s. XV i XIX. Les vivendes unifamiliars consten de planta baixa i un pis. Estan cobertes amb teulada plana correguda de teula àrab. El material de construcció predominant és la pedra recoberta amb un arrebossat. Separades per un carrer i davant d'aquest conjunt, es troben una filera de construccions de coberta a doble vessant que són utilitzades pels habitants del nucli per a diferents funcions. El conjunt està format per diversos edificis: la masia fortificada, la capella, l'edifici residencial i les cavallerisses, tots ells envoltant l'antic pati d'armes. Exteriorment a aquest conjunt es situen les 50 cases dels treballadors disposades en L. La masia fortificada (segles XII - XIII) de tres plantes d'alçada, té la part més antiga amb traces d'estil romànic i la part més nova amb elements gòtics. A la vessant est té adossat l'edifici de la capella (segle XIV) amb façana reformada el 1739, de planta rectangular, d'una única crugia i amb un pis d'alçada. Destaca la torre mirador central amb dos pisos més. Aquest edifici ha estat reformat a finals dels anys 80 (segle XX), amb elements contemporanis. L'edifici de la masia fortificada té una estructura de parets de càrrega de barreja de còdols i totxo, bigues de fusta en planta pis i voltes a la planta baixa. L'edifici residencial és de parets de càrrega de totxo, voltes en planta baixa i bigues de fusta en planta pis. L'edifici de les cavallerisses és de parets de càrrega de totxo i bigues noves de formigó. Els edificis de les casetes són de parets de càrrega de còdols i voltes de canó en planta baixa i bigues de fusta en planta pis. L'edifici de l'església és de parets de càrrega de barreja de còdols i totxo i volta de creueria. La coberta de tots els edificis esmentats és a dues aigües i de teula àrab, llevat de la de l'edifici de les cavallerisses que és a una sola aigua i de teula àrab. Davant de les casetes en filera dels treballadors i a l'altra banda del carrer, es situen un seguit de coberts relacionats amb els petits horts de les cases. A l'extrem nord del carrer principal sobre un petit turó es situen els dos antics pous de glaç que van ser rehabilitats a principis dels anys 90 (segle XX). La façana principal de la masia fortificada no té cap composició definida. Destaca el portal adovellat de pedra de l'accés al pati. L'edifici residencial té una façana principal de composició asimètrica amb el portal d'accés en un extrem i tres balcons a la planta pis. Els elements ornamentals tenen trets modernistes. L'edifici de les cavallerisses té la façana totalment modificada i s'han tapat els seus portals d'accés convertint-los en finestres. Destaca la torre mirador central. L'edifici de l'església presenta una façana simètrica, amb un portal d'accés amb la llinda i els brancals de pedra, una finestra rodona al damunt i un campanar coronant la part més alta. Les façanes de les casetes en filera repeteixen el mòdul de portal en planta baixa i finestra en planta pis. Les façanes dels edificis que donen al pati d'armes han estat arrebossats i pintats amb color almagra. Les façanes posteriors d'aquest edificis tenen l'arrebossat original. Les façanes de les casetes estan arrebossades i pintades. La façana de l'església té esgrafiats en dos colors. Com a elements arquitectònics destaquen els portals de totxo dels edificis principals i les finestres gòtiques de la masia fortificada. El nucli de Mogoda és un dels més encisadors de Santa Perpètua, alhora el que millor ha conservat la seva idiosincràsia. | 08260-42 | Barri de la Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | La història d'aquest conjunt que originàriament comprenia 258Ha, amb diversos masos, molins, etc, està estretament lligada al Castell o masia fortificada al voltant de la qual s'arrengleren les 50 cases que formen el nucli actual de només dos carrers, el nou i el vell. El castell (s.XII - XIII) i la capella (segle XIV) varen ser edificats pels antics senyors de Mogoda. Al 1434 la Cartoixa de Montalegre compra tot el conjunt i els seus drets feudals, portant a terme la seva explotació agrícola fins a finals del segle XIX, quan degut a la desamortització, passa a mans del Marquès de Comilles i posteriorment al seu hereu el Comte Güell. Durant la guerra civil la Generalitat incauta el castell, i les cases s'omplen de refugiats. A principis dels anys 70 la finca és expropiada pel govern franquista i amb la democràcia passa a mans de la Generalitat, que a través de l'INCASOL, és el responsable actual de la seva administració, conservació i utilització. | 41.5288400,2.1970700 | 433015 | 4597777 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78209-foto-08260-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78209-foto-08260-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78209-foto-08260-42-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | També es conserven en el seu entorn dos antics pous de glaç.Actualment només queden restes dels antics jardins senyorials que envoltaven la part més noble, i de petits horts que donen servei directe a les casetes, dels treballadors originaris, que encara són habitades. La vegetació abundant dóna un aire pintoresc al conjunt. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78576 | Safareig de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-mogoda | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Sense aigua | El Safareig de Mogoda es troba ubicat en el nucli de Mogoda, a llevant dels edificis situats al carrer principal. Aquest safareig actualment en desús, es troba buit d'aigua tot i que en bon estat de conservació. El safareig presenta una planta gairebé quadrada, construït amb obra i arrebossat tan per dins com per fora. Exteriorment presenta un arrebossat recent realitzat amb morter (ciment) que n'oculta el parament. Tot i així aquest arrebossat s'ha realitzat fins a la mateixa alçada al volt de tota l'estructura, quedant a la vista restes de l'antic arrebossat i les peces ceràmiques que conformen la repisa damunt la qual les dones rentaven la roba. Interiorment el safareig es troba arrebossat i pintat de blanc (no restaurat). El fons del safareig és fet amb cairons quadrats de mida petita, disposat amb enrajolat de caixó, amb algunes peces reposades amb rajoles també vermelles que no són les originals. A un dels extrems de l'estructura s'observa una mena de pilastra de la qual surt un tub de ferro corbat per on sortiria un broll d'aigua que ompliria d'aigua neta el safareig. | 08260-224 | Barri de la Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5291900,2.1970300 | 433012 | 4597816 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78576-foto-08260-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78576-foto-08260-224-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Tot i que es troba dins el conjunt de Mogoda, protegit i catalogat pel PEPPASPM, no gaudeix d'una protecció específica. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78226 | El Xato o Pla de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xato-o-pla-de-mogoda | SAURA, Pau (1986). 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. Estudios de la antigüedad 3, Áreas de prehistoria, arqueología e historia antigua. Pág. 137-140. Universidad Autónoma de Barcelona. | -XXX/XV | Probablement afectat per la Crta C-59 | El jaciment El Xato o Pla de Mogoda es troba als marges de la carretera de Caldes, en un camp situat entre el camí de la Bòbila Bellsolà i el camí dels Horts de Mogoda. Les restes aparegudes es localitzaven dins d'unes estructures interpretades com a sitges (6 sitges i restes d'un cubell). Els materials recuperats es tracten de fragments de ceràmica i botons amb perforació en 'V'. Superficialment apareixen restes tardorromanes i medievals. | 08260-59 | Prop de la Crta de Caldes C-59 | El 1975 membres del Grup de Col·laboradors del Museu de Santa Perpètua realitzaren prospeccions a la zona. | 41.5307300,2.1966400 | 432981 | 4597987 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78226-foto-08260-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78226-foto-08260-59-2.jpg | Legal | Neolític|Antic|Romà|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Neolític Final; Baix Imperi RomàEs troba dins una àrea d'expectativa arqueològica anomenada Bòbila Bellsolà, que inclou també els jaciments Turó de Bellsolà i Bòbila Bellsolà, dins el PEPPASPM. | 78|80|83|85|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78212 | Domus de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-mogoda | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | X-XIV | La Domus de Mogoda es troba al sud-est del nucli urbà, als límits entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol. És una masia fortificada (s. XII), que va ser residència dels senyors de Mogoda i seu de la baronia de Mogoda, propietat de la Cartoixa de Montalegre entre els s. XV i XIX. L'accés a la finca actual es fa per un portal d'obra amb forma d'arc, de tendència modernista que dóna pas al patí d'armes. El conjunt està format per diversos edificis: la masia fortificada, la capella, l'edifici residencial i les cavallerisses. Tots envolten l'antic pati d'armes. La masia fortificada, de tres plantes d'alçada, és l'ala dreta de les construccions que veiem passada la porta del barri. La part més antiga té traces d'estil romànic i la més nova, elements gòtics. El portal és romànic de mig punt, possiblement original. Les parets mitgeres tenen més d'1 metre de gruix i les interiors vora de 80 cm. | 08260-45 | Barri de Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 982. Primera referència documental. 1002. Primer testimoni de l'inici del procés de concentració de part de les terres de l'àmbit de Mogoda en mans de la família que després esdevindrà hegemònica, alhora que es cognominarà Mogoda. 1117. Bernat Guillem, el trobem cognominat com Bernat Guillem de Mogoda. 1137. El procés de diferenciació social és ja evident al terme de Santa Perpètua. Hi ha unes famílies feudals, originàries d'antigues famílies aloeres de les viles: els Rovira, els Sales de Rovira, els Fontanet, els Canalies o els Mogoda. Segle XII. Moltes referències documentals a peces de terra explotades per pagesos dins l'àmbit de Mogoda. La família dels Mogoda, a més de les terres del nucli de Mogoda, té terres a d'altres indrets propers, majoritàriament a Cabanyes i Martorelles. El seu patrimoni ha crescut. Segle XIII. Continua creixent el nombre de masos que mantindrà l'ascens social dels Mogoda. Bernat de Mogoda, el darrer del llinatge i també el més conegut per la seva participació a la conquesta de Mallorca amb el rei Jaume I, gaudirà de les rendes de tota aquesta munió de masos en les terres de Mogoda. El seu hereu, Jaume de Sant Martí, començarà el procés de venda del patrimoni dels Mogoda. 1278. Jaume de Sant Martí és documentat perquè ja ha fet la venda del patrimoni de Mogoda a Bernat de Santvicenç, senyor del castell i baronia de Cabanyes. 1287. Bernat de Sant Vicenç donà al seu fill Berenguer de Sant Vicenç per núpcies la seva casa de Mogoda, els molins amb casal, la meitat del delme de Santa Perpètua, homes i dones, oliveres, prats, selves pasturatges, a més dels rèdits i drets de carnalatge que tenia al mercat de queviures de Barcelona. Mitjan segle XIV. La nissaga dels Santvicenç tenen problemes econòmics. 1347. Berenguer de Sant Vicenç va vendre a Pere Guerau, el franc alou de pràcticament tots els masos que encara estaven habitats a la zona de Mogoda. 1379. Hereta la Pia Almoina de Barcelona. Segle XIV. Després de la crisi demogràfica Mogoda havia quedat amb molts masos rònecs que s'incorporen al patrimoni de la casa o torre de Mogoda. 1434. La Pia Almoina de Barcelona va vendre la baronia de Mogoda a la Cartoixa de Montalegre. Segles XVI-XVII. Els monjos cartoixans duen a terme una política de concentració de terres adquirint tot el que hi ha a prop de la casa de Mogoda i incorporant-ho a la masoveria de la torre de Mogoda, també anomenada de Mirambell. Després de totes aquestes incorporacions Mogoda ha esdevingut una gran finca agrícola, 'neta de masos' i portada a masoveria. 1719. Es va fer el cadastre de la quadra de Mogoda. Aquesta tenia una extensió superficial de 615 quarteres de sembradura (unes 238 ha), 5 quarteres de primera, 137 de segona, 83 de tercera, 157 de bosc de primera, 47 de segona, i 60 de tercera, 19 de prat, 30 d'erms i 24 d'arenal. A més del masover i batlle de la quadra, Lluís Quintana, la seva dona i tres fills, tenia també sis mossos, dues criades i 6 parells de bous. 1776. Visita pastoral del bisbe de Barcelona. Es va fer constar que a Mogoda hi havia una capella pública dedicada a Sant Antoni Abat en què deia missa els dies de festa un frare de la cartoixa. Santa Perpètua tenia llavors 300 ànimes de comunió. 1815. Visita pastoral. S'esmenta que no existeix ja cap capella. 1820. Fins aquest any Mogoda continua en mans de la Cartoixa. 1820-1823. Trienni Liberal. Comença el llarg procés de les desamortitzacions dels béns de l'Església i les ordres religioses. Els béns de la Cartoixa de Montalegre i concretament la propietat de Mogoda foren dels béns incautats en aquesta primera onada desamortitzadora. 1823. Les coses tornaren a la situació anterior al Trienni. 1835. S'inicia del procés de venda de Mogoda amb la subhasta del bosc de la finca de Mogoda. 1844. Es materialitzava la venda de l'antiga propietat de la Cartoixa. L'Estat havia posat a subhasta 3 lots de propietat que eren la divisió de la gran propietat de Mogoda. El primer lot fou adjudicat a Pere Gil i Pau Torrents Ribalta, mercaders de Barcelona. El segon i tercer lots foren adjudicats a Josep Safont. 1858. Josep Safont morí solter i molta de la seva fortuna passà al seu germà, habitant de Barcelona, Jaume Safont i Lluc, accionista del banc de Barcelona i de 'Torre y Compañía', empresa cotonera de la colònia Viladomiu. 1870. Mogoda és adquirida per Antonio López López. 1878. Antonio López López seria nomenat marquès de Comillas amb grandesa d'Espanya. Es van fer moltes reformes de la mà del seu arquitecte de confiança, Joan Martorell i Montells. 1925. Claudi López Bru, el segon marquès de Comillas, moria sens descendència, passant tota l'herència al seu nebot, Joan Antoni de Güell i de López. 1920 al 1930. La finca va passar per herència al Comte de Güell, tercer marquès de Comillas. Joan Claudi de Güell i de Churruca, fill de Joan Antoni de Güell i de López, que el premorí l'any 1958, fou l'artífex de l'explotació racional de les extenses propietats provinents del fideïcomís Comillas. Intent d'establir una vaqueria a l'estil de la Granja Soldevila i Granja Sobirà. Després de la seva mort sembla que les aventures làctiques es deixaren i es retornà a l'administració a partir dels arrendaments de les terres de Mogoda. 1971. Va ser expropiada per l'ACTUR de Gallecs. | 41.5285600,2.1966500 | 432979 | 4597746 | 982 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78212-foto-08260-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78212-foto-08260-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78212-foto-08260-45-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Torre Mirambell, Mas Mirambell. Senyoria Al·lodial: Franc Alou dels Mogoda, després dels Sant Vicenç, després de la Pia Almoina i després de la Cartoixa de Montalegre. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78195 | Pous de glaç de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-glac-de-mogoda | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Envoltat de tanques metàl·liques i de fusta. Rehabilitació dels anys 90. | Els Pous de glaç de Mogoda, es troben situats a la plaça del molí de Mogoda, a pocs metres de l'antic molí de Mogoda, actualment en runes. Des del nucli urbà l'accés a Mogoda es fa des d'una rotonda situada entre les avingudes Onze de setembre i avinguda Mossèn Jacint Verdaguer. Si es continua cap a llevant per l'avinguda Onze de setembre es troba una segona rotonda on cal trencar a la dreta. Seguint la pista arribem pel camí la Bòbila Bellsolà al nucli de Mogoda. Els pous es troben al nord-oest del nucli de Mogoda. Aquest nucli es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol. Els pous de Mogoda estan formats per dues construccions de planta circular, secció cilíndrica i volta en cúpula. El pou més gran sabem que ja estava construït l'any 1718. El pou petit situat just al costat de ponent, és el que es veu primer, es va realitzar a l'any esmentat. Es tracta de construccions soterrades, obrades amb còdols barrejats amb maons i lligam de morter de calç. El pou petit conserva la volta en cúpula, amb una part descoberta protegida per una reixa metàl·lica. A la part inferior, del parament exterior no soterrat s'hi observa una obertura d'accés al pou. Quan el pou estava en funcionament, una vegada carregat, es tapaven les obertures amb lloses, portes, pedres, etc. El glaç natural s'obtenia de fonts i mines pròximes que durant l'hivern quedaven glaçades, o bé de basses de poca fondària i de grans dimensions construïdes expressament. En el que és ara un camp de futbol, hi havia l'antiga bassa del Moli de Mogoda, que també hauria servit per a tal fi. | 08260-28 | Plaça del Molí (Mogoda) | Pous de glaç de Mogoda (CANYAMERES, 2009: 116-118). Els pous de glaç formen part d'aquell grup d'estructures de l'àmbit rural que com diria l'expressió popular: fan de mal conèixer. Generalment han deixat poc rastre escrit. Esbrinar la seva cronologia per la via dels documents resulta força complicat, i en la majoria de casos no hi ha resultats. S'ha de tenir en compte que hi ha moltes zones límit pel que fa a hores de fred, ja que normalment aquestes estructures productives es situen en zones de major alçada, a la muntanya i a les planes interiors, àrees més fredes que la plana del Vallès. Tant els pous de Sant Oleguer i Ribatallada a Sabadell com els de Mogoda o can Donadeu aprofiten el diferencial tèrmic que hi ha al Ripoll i el Baix Vallès durant l'hivern i que predisposa a patir més intensament les situacions d'inversió tèrmica i per tant glaçades més fortes. Un dels factors determinants per a la ubicació de pous de glaç era la distància als possibles centres de consum. En el cas dels pous del Vallès això no era cap limitació, sinó més aviat un avantatge. La limitació venia donada per les hores de fred. Un mínim de fred suficient per 'empouar' garantia uns menors costos, donada la proximitat a centre de consum com la ciutat de Barcelona'. Hom està d'acord que si bé la tècnica de la conservació de la neu i el glaç és coneguda des de l'antiguitat, però no és fins l'època moderna i especialment als segles XVII i XVIII quan a casa nostra podem parlar d'una indústria de l'obtenció, la conservació, el transport i el consum de glaç. En aquest sentit, les dades que tenim dels pous de glaç de Mogoda són del segle XVIII. El pou de glaç gran de Mogoda ja estava construït l'any 1718 i aquest mateix any es començava a fer el pou petit: 'També y tenim un pou de glas gran que est any se ha tret que era ple, aventlo començat de traurer a 10 de juny y averlo acabat de traurer a tres de juriol, 1233 cargas. Constant les cargas del 9 de juny, a 9 sous la carga, y les de juriol a 10 sous. Se ha tret 559 lliures. Sense 10 carregas que se'n tragué per nosaltres, y quatre sen da de limosna als Pares Capuchins de Barcelona. Les 1015 càrregas a 9 sous valen 456 lliures (...) Est any (1718) se fa lo altre pou petit,' El més d'octubre de 1774, dos regidors de Barcelona, el marquès de Lló (Domènec de Mota i d'Arenys) i Francesc de Portell, acompanyats dels experts Joan Soler i Lluís Sadurní Galí, visitaren diversos pous de glaç dels Vallès i el Maresme per encàrrec del consistori barceloni, amb l'objectiu d'estudiar les possibilitats de subministrament de glaç a la ciutat. En l'informe fan referència als dous pous de Mogoda a més de diverses consideracions que ratifiquen el que s'ha dit a l'inici sobre hores de fred al Vallès, i costos de transport. | 41.5300700,2.1964000 | 432960 | 4597914 | 1718 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78195-foto-08260-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78195-foto-08260-28-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Puntualment alguns diumenges el Grup Pro-Arqueologia organitza visites guiades als pous de glaç de Mogoda.Sense senyalització informativa.Les coordenades corresponen al pou gran, que és el de fet que apareix topografiat en tots els mapes. Les coordenades del pou petit són: x: 433049.96; Y: 4598110.86; Z: 67m snm. | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 78194 | Molí de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-mogoda | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII-XVIII | En runes, deixat. Sense senyalització. | El molí de Mogoda es troba situat a la plaça del molí de Mogoda, a pocs metres dels pous de glaç. Actualment es troba en runes. Des del nucli urbà l'accés a Mogoda es fa des d'una rotonda situada entre les avingudes Onze de setembre i avinguda Mossèn Jacint Verdaguer. Si es continua cap a llevant per l'avinguda Onze de setembre es troba una segona rotonda on cal trencar a la dreta. Seguint la pista arribem pel camí la Bòbila Bellsolà al nucli de Mogoda. El molí es troba al nord-oest del nucli de Mogoda. Aquest nucli es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol. El molí de Mogoda és avui un edifici en runes, cobert de vegetació i deixalles, que no permeten observar la seva estructura. Aquest edifici va estar en funcionament fins a mitjans del segle XIX que s'abandonaria. Tot i en mal estat encara estava força sencer l'any 1972, quan va ser fotografiat per Fermí Vinyals (CANYAMERES, 2009: 115). Les runes que queden avui són només una petita part de l'edifici que hi havia llavors. En aquell any encara s'apreciaven a més de l'edifici el carcabà del molí amb les restes del que era el rodet, l'arbre, el pany i la canal. | 08260-27 | Plaça del Molí. Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES ( 2009: 112-114). 1181. Podria ser la data de la primera referència sobre el molí de Mogoda. 1187. Concòrdia entre Bernat de Mogoda i Pere de Sant Vicenç (senyor del castell de Cabanyes) sobre l'aigua que agafa Pere de Sant Vicenç per al seu molí de Prat de Caurell al Besòs, al carcabà dels molins de Bernat de Mogoda. Per aquesta concòrdia Pere de Sant Vicenç havia de fer un pontet per recollir tota l'aigua sens cap impediment i retenció. 1287. Es pot confirmar l'existència d'un casal de molins fariners a Mogoda. El rec que portava l'aigua al molí de Mogoda travessava pel bell mig de tota la plana de llevant de la riera de Caldes. 1703. Una riuada nega el rec moliner que portava l'aigua al molí de Mogoda i després al rec i al gorg de Mogoda. En successives inundacions, els cartoixans demanaren al batlle general de Catalunya que requerís als altres propietaris veïns amb la riera per on passa el camí ral i el rec moliner, i el rec dels horts, Jaume Banús, Josep Vaquer, de la parròquia de Cabanyes, Francesc Casanoves i Jaume Colomer, que contribuïssin en les despeses de fer aquestes defenses i que en fessin més des del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Granollers en avall, així com l'actuació de canalitzar l'aigua del rec per sota el camí ja que fins llavors es perdia aigua provocant fangueig a l'esmentat camí. 1706. Aiguats que desbordaren la riera de Caldes i feren malbé el rec moliner de Mogoda. 1711. Una nova riuada inunda quasi totes les terres per on passava el rec del molí de Mogoda, i per això, amb consentiment dels propietaris, el prior de Montalegre manà canviar el curs del rec del molí. El nou rec continuava des de la sortida de la propietat Anglí, pel torrent que hi havia sobre de les cases d'en Vilana (Can Bernades Vell). 1752. El prior de la cartoixa demanava a la Reial Intendència del Principat, que els fossin establertes les aigües subterrànies de la riera de Caldes des de l'ermita de Santa Magdalena (Palau-solità) fins al molí de Mogoda. 1754. Eulàlia Tagell i Pi retirà la demanda contra la cartoixa de Montalegre. Aquest seria per tant el final dels problemes del rec de Mogoda i els antecedents de la construcció de la mina de Mogoda. El molí de Mogoda va continuar funcionant tot el segle XVIII. Segle XIX. Primera meitat. L'Estat desamortitza les terres de l'església i de les ordes monàstiques com la cartoixa de Montalegre. La gran finca de Mogoda fou venuda en tres lots. 1844. Es va fer subhasta pública i es firmaven les escriptures de venda en poder del notari de l'Estat Manuel Clavillart. Un lot fou adjudicat a Pere Gil i Pau Torrents Ribalta, mercaders de Barcelona. El segon i tercer lots foren adjudicats a Josep Safont. Segona meitat. Com la majoria de molins fariners propers a Barcelona deixà de funcionar per la introducció i competència de la molt més productiva indústria farinera moderna, moguda per les màquines de vapor. | 41.5297500,2.1963900 | 432959 | 4597879 | 1181 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78194-foto-08260-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78194-foto-08260-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78194-foto-08260-27-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | L'antiga bassa del molí es trobaria on actualment hi ha el camp de futbol, al costat mateix del molí. S'observa oculta darrera la vegetació restes dels murs de l'antiga bassa. | 94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 78199 | Casa Colonial núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-3 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 3 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda de l'estació n.18, fent cantonada amb la carretera N-152z. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrada de 8 x 8m, desenvolupat en planta baixa i planta pis. Destaquen les reculades del seu volum i el joc de teulades a diferents nivells. L'accés s'efectua per un cos sortint a la planta baixa, amb la seva pròpia coberta. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana i és sostingut per bigues de fusta. Cada volum té la seva coberta a quatre aigües. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen en canvi els volums i les teulades a diferents nivells. El tractament de les façanes és de parets de totxo massís, arrebossades i pintades, amb presència d'esgrafiats amb motius geomètrics i vegetals. Com a elements arquitectònics destaquen els esgrafiats i les teulades. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona, que no ha sofert transformacions significatives a principi del segle XX. | 08260-32 | Avinguda de l'Estació, 18. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5198900,2.1960600 | 432921 | 4596784 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78200 | Casa Colonial núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-4 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 4 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda de l'estació, n.19. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrada de 10 x 10m, desenvolupada en planta baixa, amb una torre quadrada de 2,5 x 2,5m i dues plantes d'alçada, que fa les funcions d'estudi i mirador, situada en una de les cantonades. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana i és sostingut per bigues de fusta. El volum de la torre té la seva pròpia coberta, que com la resta de l'edifici és a quatre aigües. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen les tres finestres i el volum de la torre i les teulades a diferents nivells. El tractament de les façanes és de parets de totxo massís, arrebossades i pintades. Com a elements arquitectònics destaquen les teulades. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX. No ha sofert transformacions significatives. | 08260-33 | Avinguda de l'Estació, 19. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5203500,2.1959900 | 432916 | 4596835 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78348 | Parc de Gallecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-gallecs | <p>De Santa Perpètua de Mogoda a Gallecs. Consorci de Gallecs. Gallecs (Mollet del Vallès). Línia Vallès, 6 de febrer de 2009. Informatiu gratuït. VILAGINÉS, Jaume (2008). Cavallers, pagesos i templers. Santa Perpètua de Mogoda a l'edat mitjana (s. X-XIII). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Col·l. Fermí Vinyals, III Beca de Recerca SPM, Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 60. www.parcgallecs.cat</p> | XI | <p>El Parc de l'Espai d'Interès natural de Gallecs es troba també conservat en una franja allargada del terme municipal de Santa Perpètua, situada al nord-est, entre la carretera de Caldes i el camí de la Serra de Mollet. Aquest parc es troba dins el límit del Consorci de Gallecs. La major part d'aquest parc es troba dins el terme municipal de Mollet del Vallès. La singularitat i riquesa natural de Gallecs, la seva activitat agrícola, les zones de bosc i els rierols i rieres fan que Gallecs, s'hagi convertit en un espai d'acollida per a moltes espècies. La conservació de l'entorn natural, forestal i agrari, ha afavorit la protecció de les espècies autòctones pròpies d'aquests ecosistemes tant amenaçats al Vallès. Mostra d'això són els nombrosos estudis sobre els valors naturals de la zona per part de l'ADENC (Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura) i estudis de fauna que s'han realitzat des dels anys setanta fins ara pel naturalista Josep Ribas i Falomir sobre l'avifauna nidificant i migratòria de Gallecs. Gallecs és una peça clau com a connector biològic del territori metropolità que uneix les Serres litoral i Pre-litoral del sistema orogràfic de Catalunya. El principal objectiu en totes les actuacions sobre l'espai periurbà de Gallecs és la conservació i augment de la biodiversitat. Per aquest motiu s'han engegat programes que responen a criteris de sostenibilitat, tant pel que fa a l'agricultura com pel que fa a la gestió forestal, l'ús públic o la prevenció d'incendis. Gallecs, com altres connectors biològics que s'envolten de nuclis de població, on la densitat ha superat els límits del natural, ha estat sotmès a una forta pressió urbanística i industrial, com qualsevol espai periurbà. La realitat socioambiental del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs és comú a diferents zones periurbanes europees, però la seva singularitat radica en la seva llarga història de preservació i defensa del territori. Sobre la base d'aquests antecedents és que el Consorci té com prioritat revaloritzar l'espai com un connector biològic situat en un mitjà periurbà sotmès a pressions i degradacions implícites. Atents als seus antecedents socials i a les múltiples possibilitats que presenta aquest espai periurbà, el Consorci treballa intensament per a integrar els aspectes ambientals, socials, culturals i econòmics que permetin el desenvolupament equitatiu de l'espai.</p> | 08260-181 | Entre la carretera de Caldes C-59 i el camí de la Serra de Mollet | <p>El Topònim de 'Serra de Gallecs' es troba documentat des d'època medieval (segle XI) com a 'Serra de Galexs' (VILAGINÉS, 2007:60).</p> | 41.5416000,2.1956800 | 432912 | 4599195 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78348-foto-08260-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78348-foto-08260-181-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-14 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La inclusió de Gallecs al PEIN ha estat ja tramesa. Publicada la notícia a l'informatiu gratuït: Línia Vallès, 6 de febrer de 2009. Aquest parc es troba dins el límit del Consorci de Gallecs. Les coordenades preses corresponen al sector sud, per sota l'autopista Ap-7, les corresponents al sector nord són les següents: x: 432477.28; y: 4600371; Z: 105m snm. | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 78198 | Casa Colonial núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-2 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XX | La casa colonial n. 2 és un edifici situat a la barriada de la Florida, en el carrer Nou, davant per davant de l'avinguda Dotze, i a prop de l'Estació. És un edifici aïllat de planta rectangular de 10 x 14m, desenvolupat en planta baixa i planta pis. Destaca el volum de la tribuna de la planta pis que es converteix en un porxo d'accés a la planta baixa, suportat per dues columnes de pedra. Les balustrades dels balcons i la teulada són els elements ornamentals més significatius. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues de fusta com a estructura de suport. La coberta és de teula ceràmica a quatre aigües, capçada amb uns acabaments ornamentals ceràmics en forma de pinya. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana, sostingut per biguetes de fusta. La composició de les obertures de les façanes no és significativa, destaquen l' espai volumètric, la teulada i les balustrades dels balcons. Les finestres de planta baixa tenen les llindes en arc i a la planta pis rectes. La tribuna de la façana, amb les columnes del porxo de planta baixa i el triple finestral subdividit també amb columnes de la planta pis donen un aire senyorial a l'edifici. Les parets són de totxo, arrebossades i amb un acabat que limita l'especejament d'obra de carreus. Destaquen com a elements arquitectònics les teulades i l'acabat de les façanes. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX. No ha sofert transformacions significatives. | 08260-31 | C/Nou, 14. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5219400,2.1950100 | 432836 | 4597013 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78351 | Horts del Moli de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-moli-de-mogoda | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 89. | XX-XXI | Els Horts del Moli de Mogoda corresponen a l'horta típica del Vallès amb conreu de regadiu sempre a prop de les rieres, comporta lloc d'estada i relació entre els pagesos. Rica en aliments de consum domèstic directe obre les portes a una horta familiar. És un projecte que es desenvolupa gràcies a la col·laboració de l'Associació d'Hortolans de la Plana del Molí. | 08260-184 | Barri de la Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5299600,2.1937900 | 432742 | 4597904 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78351-foto-08260-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78351-foto-08260-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Presenta aquest indret una instal·lació metàl·lica (tipus cobert) amb diferents departaments individualitzats que serveixen per a desar les eines dels pagesos. També sota cobert hi ha taules i bancs per a aixoplugar-se i descansar. | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78295 | Família universal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/familia-universal | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Família universal és un grup escultòric que trobem situat al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. Aquest grup escultòric està basat en el següent principi: 'L'energia ni es crea ni es destrueix, tan sols es transforma' (Albert Einsten). L'essència de la proposta és el principi de la conservació i de la reutilització dels materials amb una intenció estètica i comunicativa, per tal de donar-los un altre valor i un nou ús. Així ens trobem amb la transformació de l'energia d'un arbre en un pal de la llum (usat i desestimat per a la seva reutilització), i amb la transformació del pal en un grup escultòric. La reutilització del pal de la llum té la intenció de perllongar la seva vida mitjançant l'art a nivell testimonial o metafòric i homenatjar la família universal, com a símbol de continuïtat de tot allò que existeix. Mides: 90 x 85 x 380 cm Material: fusta reciclada | 08260-128 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc de la Ribera. III Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1998. | 41.5254500,2.1936200 | 432723 | 4597404 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78295-foto-08260-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78295-foto-08260-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Anna Riverola i Garcia | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78296 | Silla luna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/silla-luna | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'escultura 'Silla luna' la trobem situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. 'Silla luna': és una metàfora que evoca l'encontre universal de cada home amb ell mateix. En sa quietud serena s'articula la poètica de les seves formes per a constituir un lloc sense temps. Tal com la lluna s'asseu sobre la nit en els seus cicles sempre renovant-se, l'home s'atura davant la seva soledat per a trobar la seva companyia autèntica. Les seqüències d'espais de reflexió, en sa senzillesa i rigor geomètric, es van elevant en aquest respatller-escala ascendint des d'allò més quotidià cap a espais de pensament i contemplació, fins a participar del nostre esperit, consciència de l'ésser. La recerca en aquest 'blau diàleg' queda impresa en la superfície amb els signes que busquen simplement comprendre's, romanent velluts per l'òxid, sobre aquesta fèrria cadira lluna que portem per quan necessitem aturar-nos i transcendir accedint als sentits autèntics de la nostra vida, enterrant els buits (vacíos) en l'obscuritat de la buidor (hueco). Mides: 85 x 130 x 400 cm Material: Perfileria de ferro (acer 111) i acer corten | 08260-129 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998. | 41.5255900,2.1932300 | 432691 | 4597419 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78296-foto-08260-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78296-foto-08260-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Yolanda Ellacuría Garcia | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78297 | Habitacle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitacle | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | En procés de degradació | Habitacle és una escultura que trobem situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. 'Habitacle': El cau, el refugi, el recer; l'habitacle. L'espai que qualsevol ésser viu es construeix per a protegir-se de l'entorn hostil i de les inclemències meteorològiques i per a desenvolupar la seva vida amb normalitat és un tret comú tant en els pobles primitius com en els anomenats desenvolupats. Aquest habitacle, molt naïf i ancestral, pren forma de joc infantil. El material, un tronc d'eucaliptus, ens permet recuperar els elements naturals que han possibilitat el desenvolupament de l'espècie humana i retornar-los el protagonisme. Un desenvolupament que ens allunya del respecte necessari per la natura que ens envolta i la qual ens permet sobreviure. Un habitacle antediluvià ens recorda quin són els nostres orígens i quines són les nostres obligacions amb la nostra casa: el món. Mides: 158 x 285 x 280 cm Material: ferro (acer 111) i fusta d'eucaliptus. | 08260-130 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998. | 41.5257300,2.1928400 | 432659 | 4597435 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78297-foto-08260-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78297-foto-08260-130-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Josep Pons i Garcia | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 56749 | Can Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cerda | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VII). Can Cerdà'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 7. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV | Masia de tipologia primigènia, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Actualment la distribució és diferent a l'original, ja que s'han habilitat espais que abans havien estat corrals i galliners per convertir-los en dependències noves i funcionals. Originàriament, és d'estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats de volta catalana, a la planta baixa, i forjats d'entrebigats de fusta, a la planta pis. El mur de façana és de parament fet amb pedres de riera -còdols- amb inclusió de maons. Destaca la portalada d'accés al pati que s'obre davant la façana principal. La porta és rectangular amb arc rebaixat de maó. Es troba coberta per una petita teulada, a dues vessants, de teules àrabs sobre embigat de fusta. Les cobertes de la casa són a dues vessants i teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que en la part superior contempla dues filades de teules amb finalitat decorativa, originant el doble ràfec. L'entrada principal, orientada a sud, és un arc de mig punt adovellat d'acurada factura, que sembla desplaçat per l'antiga existència d'un pou. L'obertura a l'esquerra de l'arc és de realització posterior. En el primer pis hi ha un seguit de finestres de diferents dimensions, algunes de les quals encara conserven l'emmarcament vist. També es conserva a la façana un rellotge de sol. En entrar a la casa, a mà dreta, hi ha una escala muntada sobre mig arc de pedra, que porta al pis de dalt. La planta baixa consta d'una gran sala, que comunica a mà dreta amb l'antiga cuina, on encara es pot apreciar on estava situada la gran campana de la seva llar de foc, i a mà esquerra les altres dependències, una de les quals devia ser el menjador. Davant la façana, s'obre un pati envoltat de cossos annexos dedicats a les necessitats agrícoles i ramaderes. Aquest pati té un accés de portalada rectangular, d'arc rebaixat, amb una teuladeta a dues vessants de teules àrabs. La seva fàbrica és de còdols, maó i alguna pedra cantonera. La casa, malgrat haver estat restaurada, conserva mostres evidents de la seva importància com a masia, una de les principals de Plegamans. | 08156-9 | Camí de Can Cerdà, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Can Cerdà és una de les poques famílies del municipi que ha conservat les arrels del seu llinatge, amb vint-i-dues generacions. L'ascendència Cerdà neix cap a l'any 1258 dins del manso l'Olzines. Amb els anys devien edificar aquesta masia, de la qual hi ha notícies documentals dels volts de l'any 1400, així com els censos de fogatges que daten del 1427, en els quals consta el cognom. Els anys 1427 i 1630 es casen dues pubilles dels Cerdà, primer Eulàlia Cerdà amb Pere Llobet i desprès, al 1630, una altra Eulàlia Cerdà amb Benet Congots. Els seus descendents barons van adoptar com a primer cognom el de Cerdà, per així poder conservar la línia directa de descendència. | 41.5763200,2.1917700 | 432622 | 4603053 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.03.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 78202 | Casa Mudèjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mudejar | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Actualment s'està rehabilitant | La casa Mudèjar ocupa un solar situat entre el carrer Cinc, el carrer Sis i l'Avinguda Tres, davant de la Plaça dels Cinc Carrers, en el barri de la Florida. Es tracta d'un edifici aïllat, de planta rectangular de 20 x 8m, desenvolupat en planta baixa i planta pis, amb una torre descentrada de tres plantes. L'edifici està compost per quatre volums adossats que reculen tant en alçada com en façana. Hi ha un cos al costat dret de la torre, i dos a l'esquerra. L'ornamentació de les façanes és d'estil àrab. A la façana posterior hi ha una tribuna en planta baixa que es converteix en terrassa a la planta pis. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta, a quatre aigües, de la torre és de teula ceràmica plana, capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de pinya. Els altres cossos tenen terrat pla accessible i estan coronats per un merlet esglaonat. A la part posterior de la parcel·la, hi ha una sèrie de coberts de totxana vista, autoconstruïts. La situació de les obertures està en funció de les dependències a les quals serveixen. Hi ha un cert desordre compositiu i una barreja de diferents ornamentacions d'estil oriental. Destaquen la torre-mirador, i la tribuna amb cinc finestres de la façana posterior. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades. Les finestres amb arc de ferradura són peces prefabricades de pedra artificial. Les llindes esglaonades de les finestres de la façana posterior són fetes amb totxo. Com a elements arquitectònics destaquem els diferents tipus de finestres: les d'estil àrab de la façana principal i les de llinda triangular esglaonada de la façana posterior. Aquest és un exemple únic i atípic dins la tipologia de caseta colonial de barri. La dimensió, tant de la parcel·la com de l'edifici, és molt més gran de l'habitual. El jardí pren un protagonisme que tampoc es dóna en la majoria d'edificacions de la zona. | 08260-35 | C/Cinc, 2 - C/Sis, 5 - Avinguda Tres. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5241800,2.1923500 | 432616 | 4597264 | 1920-30 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78202-foto-08260-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78202-foto-08260-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78202-foto-08260-35-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78300 | Atracció pel vertigen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/atraccio-pel-vertigen | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'escultura 'Atracció pel vertigen' es troba situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. El monument Atracció pel vertigen vol expressar les següents idees: No tan sols les alçades provoquen vertigen. De vegades les coses més petites també tenen aquest poder. Moltes emocions impliquen un risc, i el risc provoca vertigen. Però sense emoció no hi ha color. L'obra parla d'aquest dilema, d'aquesta línia fronterera entre la placidesa i la intensitat, entre la tranquil·litat i l'excitació, entre el moviment i el repòs. Cap dels dos extrems és l'ideal. Intentem viure com a funambulistes caminant per aquesta arriscada i difícil corda. Descric aquesta sensació molt senzilla i elemental, comuna a tot tipus de persona. És la metàfora personal de la meva manera d'entendre les coses. És l'amor pels moments intensos. És la passió pels equilibris incerts, pels camins desconeguts, que ens fan por i a la vegada ens donen força i coratge per a conèixer-los i transitar-los. Com deia Jean Cocteau és la por de trobar el minotaure i les ganes boges de veure'l. | 08260-133 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc de la Ribera. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999. | 41.5266900,2.1919900 | 432589 | 4597542 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78300-foto-08260-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78300-foto-08260-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Albert Casañé i López | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78301 | 5 móns, 5 mirades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/5-mons-5-mirades | <p>Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.</p> | XX | <p>L'escultura '5 móns, 5 mirades' es troba repartida en cinc punts diferents a la zona nord del Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. El monument 5 móns, cinc mirades vol expressar les següents idees: 5 mirades, 5 llocs on situar-se, 5 móns privats, que ens inviten a entrar, a seure, a mirar al seu voltant, 5 móns iguals que ofereixen diferents vistes, 5 llocs per pensar, per descansar, 5 móns que configuren un món. Són com bombolles que ens aïllen i protegeixen de l'exterior i a la vegada ens deixen veure i relacionar amb tot el que ens envolta. De lluny semblem totalment transparents, es dilueixen en el paisatge. Però en realitat, la seva estructura configura una forma concreta, un espai privat en un petit cosmos. Seieu en el vostre món, ocupeu el vostre lloc. Com veieu l'exterior del vostre món? Mides: 5 esferes de 300 cm de diàmetre Material: ferro (acer 111) i fusta</p> | 08260-134 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>Parc de la Ribera. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999.</p> | 41.5247200,2.1919200 | 432581 | 4597324 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78301-foto-08260-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78301-foto-08260-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Matilde Grau i Armengol | Aquest monument | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 78197 | Casa Colonial núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-1 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Rehabilitació de 1994 | La Casa colonial n. 1 es troba situada a la barriada de la Florida, al carrer Tres, 16. És un edifici aïllat amb planta baixa, planta pis i golfes, d'estil colonial. Desenvolupat en planta quadrada de 10m x 10m. Hi destaquen reculades del seu volum i el porxo d'accés de la planta baixa que és converteix a la planta pis en terrassa amb balustrada. Les parets de càrrega són de totxo massís amb suport de bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana a dues aigües, capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de pinya. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana, sostingut per biguetes de fusta i decorat amb cassetons de guix. La composició de les cobertes no és significativa, destaquen en canvi els volums, les teulades i la balustrada de la terrassa. Les llindes de les finestres adopten diferents formes: ondulada, triangular, recta... Les parets són de totxo, arrebossades i pintades. Les persianes són de llibrets de fusta. Com a element arquitectònic destaca el ràfec de la teulada. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX, que no ha sofert transformacions significatives.1930-1940 | 08260-30 | C/Tres, núm. 16. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial i espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té millor connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) que amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda, en quedar aïllada per una gran zona deshabitada. No obstant això, actualment, la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5222100,2.1915300 | 432546 | 4597045 | 1930 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78201 | Casa Colonial núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-5 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 5 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda Sis, n. 25. Es tracta d'un edifici aïllat de planta rectangular de 8 x 10m, desenvolupat en planta baixa i planta golfes. Damunt la gran pendent de la teulada destaquem els volums sobresortits de les finestres de la planta de les golfes. Això dóna a l'edifici un cert aire de xalet d'alta muntanya. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de les façanes i és sostingut per escaires de fusta. La coberta principal és a dues aigües, dues de curtes i dues de llargues. La coberta de les finestres de les golfes és dues aigües perpendiculars a coberta principal. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen l'espai volumètric i la teulada. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades de color groc-ataronjat amb sanefes llises de color grana fosc. Com a elements arquitectònics destaquem la teulada. La tanca original perimetral va ser substituïda per un mur de blocs de formigó vist. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX, que no ha sofert transformacions significatives. | 08260-34 | Avinguda Sis, 25 (La Florida) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5190500,2.1912400 | 432518 | 4596695 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78201-foto-08260-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78201-foto-08260-34-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 56869 | Barri de can Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-falguera | BARBERÀ, J. (1990) 'Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès'. Limes, revista d'arqueologia. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | s.VII-I aC | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta de troballes de materials arqueològics a l'entorn de can Falguera. Segons Joaquim Marsal i Soler, pel volts de la dècada dels anys 60 del segle XX, en començar a edificar-se els terrenys ubicats en la part posterior de la masia (en l'actualitat barri de can Falguera), es varen trobar fragments de ceràmica ibèrica pintada. El jaciment es troba en una zona urbana totalment consolidada, amb la urbanització feta i amb les parcel·les edificades; i per tant, sembla lògic que en l'actualitat es trobi pràcticament destruït o en molt mal estat de conservació. Per altra banda, el propi edifici de la masia de can Falguera, situat enmig de les parcel·les edificades de la barriada de can Falguera i envoltat d'espai verd, constitueix per sí mateix un espai d'expectativa arqueològica pel fet de tractar-se d'un antic mas ja existent en època medieval i que pot oferir restes arqueològiques en el seu subsòl i en el seu entorn immediat. | 08156-129 | Can Falguera | 41.5958900,2.1902600 | 432516 | 4605227 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56869-foto-08156-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56869-foto-08156-129-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 56743 | Ca n'Arimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narimon | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XV-XX | Masia formada per un conjunt d'edificis, envolada d'una tanca i de cossos auxiliars juxtaposats seguint el ritme del tancament. L'accés al camp es pot realitzar a través de dues portalades, ambdues d'arcs rebaixats i amb teuladetes a dues vessants, de teula àrab. Les portalades permeten l'accés des del pati interior, davant la façana principal, al camp, a l'era i al paller -en aquest últim cas, un edifici aïllat respecte de la masia-. Originàriament, l'estructura de l'edifici és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Dels dos edificis que conformen el conjunt, l'edifici corresponent a l'antiga masia, és de planta rectangular i es compon de planta baixa i pis. EI parament està realitzat amb pedres de riera i maó intercalat. AI costat de l'entrada principal es troba el pou, molt reformat. La banda de ponent està presidida per una galeria, a l'alçada del pis, a la que s'accedeix per una escala, a l'extrem esquerra de la façana. Es troba sostinguda per columnes de diferents tipologies (quadrangulars i circulars), realitzades amb pedra de riera i maó intercalat, amb estructura de bigues de fusta, i coberta de teula àrab (teula seca). També es diferencia, en el mur occidental, per uns arcs rebaixats que sostenen el pes de la galeria. L'estructura del paller és de murs portants de maçoneria de pedra de riu, amb pilar quadrat central de maó i forjat d'entrebigat de fusta. La teulada de l'edifici primigeni és a una vessant cap a migdia, realitzada amb teula àrab, i la de septentrió és a una altra vessant, a un nivell més baix. L'altre edifici, de l'any 1855, té la teulada a dues vessants amb poca inclinació, també amb teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. Per contra, la coberta del paller és inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i carener perpendicular a façana principal. La façana principal està presidida per la porta d'accés a la masia, en arc de mig punt adovellat per peces cairades d'obra cuita, i diverses finestres de mides diferents. En la part superior hi ha tres finestres; dues d'elles també emmarcades per maons, i la tercera amb l'ampit de pedra. Entre aquestes finestres destaca un rellotge de sol, actualment restaurat. A banda i banda de la porta d'accés, hi ha dues petites obertures i una finestra allargada a l'altra banda del pou. Una segona porta, més petita i d'arc rebaixat també de maó, dona accés a un magatzem. A l'esquerra d'aquesta, unes escales donen accés a la galeria, que es troba orientada a ponent. | 08156-3 | Camí de ca n'Arimon, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Es conserva un pergamí, datat de l'any 1429, en el que es fa referència a la donació de l'abat del monestir de Sant Cugat a Ramon Arimon, del mas Arimon. Dóna com a entrada dos sous i el pagament anual d'una quartera de blat, una de civada, un quart d'oli, un parell de capons i un altre de gallines i set diners. Ramon Arimon ja paga maridatge l'any 1427. L'any 1470 consta en un altre fogatge com Arimon; l'any 1497 com En Arimon; l'any 1515 com la casa de'n Arimon i l'any 1552 com el cap de casa Joan Arimon. No obstant, va perdre el nom dues vegades successives, l'any 1835 i el 1857. Adossada a aquesta primitiva masia, l'any 1855, es va construir un altre habitatge, de planta rectangular amb dos pisos, de disposició i tipologia totalment diferent. | 41.5804000,2.1903300 | 432506 | 4603507 | 1429 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 1.02.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 56753 | Can Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-falguera-0 | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. CIRICI, A; GUMÍ, J. (1979) L'art gòtic català: l'arquitectura als segles XV i XVI. Barcelona: Edicions 62, p. 300. DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XIV-XX | Ha estat objecte, recentment, d'obres de rehabilitació integral. | Es tracta d'una masia de tipologia primigènia catalana, amb edificis annexos de diferents èpoques. Aquesta construcció ha sofert moltes modificacions del seu aspecte original, al llarg de la seva història. La més important, que en definitiva ha donat l'aspecte actual de fortificació de la façana, és la de 1920. L'edifici principal és de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes. La tipologia de la casa és la típica de la contrada: teulada a dues vessants, parament de còdols de riera a la part baixa, continuant amb totxo i arrebossat. Es conserva la façana principal força ornamentada, que és testimoni de l'època d'esplendor en que va ser construïda. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana, realitzat amb teula àrab. La façana principal és de l'any1920, obra de Josep Maria Falguera, modificant així la tipologia de dues vessants i adquirint elements modernistes i noucentistes en la seva arquitectura. EI cos central, afegit posteriorment, sobresurt dels laterals i acaba amb una disposició de merlets. En aquest es troba la porta d'arc de mig punt adovellada, on en la clau es conserva l'escut de la família Falguera, i una finestra motllurada. Amb la nova obra la casa adquirí cert aire de fortalesa, amb pilastres que emmarquen el cos central, des de la planta baixa fins el primer pis, unificant el conjunt. Sota la decoració del coronament hi ha una falsa galeria de set petites arcuacions, totes cegues, excepte la central. Presenta obertures de variades tipologies. A la part esquerra de la façana, al nivell del primer pis, hi ha una finestra rectangular, allargada i possiblement de tipus coronella, tot i que manca la columneta que la dividiria en dues; està formada per dos arquets amb decoració gòtica, de tipologia propera a l'arc conopial o flamíger, amb traceria molt mal conservada. Les motllures que dibuixen els arquets es perllonguen als brancals en forma de primes columnetes adossades, de caràcter decoratiu. L'ampit es presenta en lleuger voladís, amb motllures. La distribució és l'habitual de les masies de la zona: planta baixa amb menjador i estança per guardar la farina, cuina i cort de porcs. Sota la cuina es trobava el celler i una escala de cargol donava l'accés al primer pis. En el primer pis hi havia una zona reservada pels masovers i el pastor, amb quatre habitacions. La distribució del primer pis seguia l'estructura de la planta baixa, amb una gran sala central que feia de distribuïdor. Sobre la llinda motllurada de la porta d'entrada d'una de les habitacions del primer pis, entrant a la sala central a mà esquerra, es troba un escut del segle XVII-XIX, d'estil popular. És quadrat, lleugerament puntegut en la base. En el camper es diferencien les armes dels Falguera: or amb tres mates de falguera, de sinople no aterrassat. Sobre les falgueres s'hi troben tres abelles. A l'exterior, casc descansant a la vora superior en posició de perfil, dextrat i amb reixat; al voltant i emmarcant l'escut, un llambrequí en bandes de la tela retallada en forma de fulles d'acant que adornen el casc caient pel seu costat i pel de l'escut. | 08156-13 | A sobre la cruïlla dels Carrer Major, Drecera i Can Mas (Barri de Can Falguera) | El llinatge dels 'Falguera' o 'Folguera' consta en els cens realitzats per maridatge a la parròquia de Sant Genís de Plegamans del segle XIV. Un dels Falguera o Folguera figura en un dels nomenaments del batlle del dia 27 de febrer de l'any 1440: Bernat Falguera. La façana es modificà l'any 1920 degut a que el darrer propietari Falguera contreia matrimoni. | 41.5962500,2.1898000 | 432478 | 4605267 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Can Falguera és un equipament municipal cultural. Estarà especialitzada com a taller i exhibició d'espectacles de titelles, i també com a lloc de magatzem i seu dels geganters i la colla de diables i locals per l'AAVV.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 56833 | Escut del llinatge Falguera a can Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-llinatge-falguera-a-can-falguera | <p>BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. DE FLUVIÀ, A. (1982) Diccionari General d'Heràldica. Barcelona: Edhasa. GARCIA CARRAFFA, A. i A.(1968) El solar catalán, valenciano y balear. San Sebastián: Libreria Internacional. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans).</p> | XVII-XIX | <p>Escut heràldic del llinatge dels Falguera, a can Falguera, situat a sobre la llinda motllurada de la porta d'entrada d'una de les habitacions del primer pis, entrant a la sala central a mà esquerra. És un escut quadrat, lleugerament puntegut en la base. En el camper hi ha les armes dels Falguera: or amb tres mates de falguera, de sinople en aquest cas no aterrassat. Sobremuntant les falgueres presenta tres abelles. A l'exterior, un casc descansant a la vora superior en perfil, dextrat i amb reixat; al voltant i emmarcant l'escut, un llambrequí en bandes de tela en forma de fulles d'acant, que adornen el casc caient pel seu costat i pel de l'escut.</p> | 08156-93 | Can Falguera | <p>El llinatge dels 'Falguera' o 'Folguera' consta en els cens realitzats per maridatge a la parròquia de Sant Genís de Plegamans al segle XIV. Bernat Falguera figura en un dels nomenaments del batlle del dia 27 de febrer de l'any 1440.</p> | 41.5962500,2.1898000 | 432478 | 4605267 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56833-foto-08156-93-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119 | 47 | 1.3 | 1769 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||
| 78238 | Can Banús II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banus-ii | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -II/V | Destruït | El jaciment de Can Banús II estava situat al peu de l'antiga carretera B-143 (C-59) a l'encreuament amb la carretera que va des de Mollet a Santa Perpètua de Mogoda (B-140) i el Mas de Can Banús. El 1995 es va localitzar i excavar una cambra de combustió d'un forn de tiratge vertical, amb praefurnium i corredor central que per les seves característiques morfològiques respon a la tipologia d'aquests elements en època romana i que es pot englobar en la categoria II/b de la classificació feta per Ninina Cuomo di Carpio o en la IIE de la classificació de Franzoise le NY. La cambra de combustió del foc respon a una construcció excavada en gran part en el terreny natural, té una alçada màxima conservada d'un metre i una planta més o menys quadrangular, amb els costats d ela banda del corredor d'accés que presenten un lleuger arrodoniment. Aquesta cambra presenta cinc murs a cada costat, ortogonals a les parets laterals i amb poc espai buit entre ells. En el seu moment estarien units per arcs, dels quals no se n'ha conservat cap sencer. Les arcades i els murs estan construïts amb pans de tova de formes més o menys quadrangulars que quedarien cuits a la primera fornada. Les parets del praefurnium en la seva cara més externa havien estat bastides amb pedra i tant el sòl com les parets estaven recobertes per diferents capes d'argila. Destaca la presència d'un pilar vertical a la cambra de combustió fet amb tovots quadrangulars, entre els murs que formarien la quarta arcada. Segurament aquest element respon a una reforma de l'estructura ja que inutilitza en part la funció del corredor central. Durant l'excavació no va aparèixer cap fragment de ceràmica fina de taula, només es documentaren fragments de dolia i tègula, la qual cosa fa impossible donar una datació més concreta fora de l'època romana. | 08260-71 | Carretera de Caldes C-59 | El jaciment va ser localitzat durant el seguiment arqueològic realitzat amb motiu del desdoblament de la carretera C-59, nus sud (CIM Vallès). I va ser desmuntat posteriorment en data de 19 de desembre de 1995 (Resolució del D.G. del Patrimoni Cultural, amb data 19 de desembre de 1995, autoritzant el desmuntatge del forn i la finalització de les excavacions pendents, el control dels rebaixos de l'antiga carretera i la realització de les anàlisis necessàries per exhaurir les dades que avalin la tecnologia i producció del forn). | 41.5387800,2.1904900 | 432476 | 4598886 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78238-foto-08260-71-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78352 | Jardins casa Windish | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-casa-windish | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El recinte es troba tancat per obres. | Presenta aquest indret una instal·lació metàl·lica (tipus cobert) amb diferents departaments individualitzats que serveixen per a desar les eines dels pagesos. També sota cobert hi ha taules i bancs per a aixoplugar-se i descansar. | 08260-185 | Avinguda Nou. Centre Cívic La Florida. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Durant l'any 1996 es va realitzar un acondicionament del jardí. | 41.5196100,2.1906100 | 432466 | 4596758 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78352-foto-08260-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78352-foto-08260-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Dins aquest recinte hi ha el Centre Cívic La Florida. | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78306 | Sound hull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sound-hull | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Sound hull és una escultura que es troba dins els jardins de la casa Windish, en el barri de la Florida. Aquests es troben situats entre l'avinguda Nou i Set. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'autora: Aquests tubs musicals són metàfores de diferents significats, de diferents cultures i de diferents llenguatges. Cada objecte escultòric té diferents sons, com un reflex de la diversitat del món. En aquesta escultura la participació activa dels espectadors esdevé necessària per a completar-la. Colpejant amb les mans, l'escultura s'omple de so, de ritme i de sentit. La melodia que es crea i se sent esdevé comunicació, diàleg i interrelació. El diàleg, la música, però també la participació dels individus poden conformar una realitat que s'adapta a la nostra voluntat. Podem acabar fent una cançó dels nostres somnis insatisfets. Mides: base 190 x 195 x 260 cm, alçada 336 cm Material: planxa i perfilaria de ferro (acer 111), acer inoxidable. | 08260-139 | Avinguda Nou. Centre Cívic La Florida. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Centre cívic La Florida. VI Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2001. | 41.5198700,2.1905200 | 432459 | 4596786 | 2001 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78306-foto-08260-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78306-foto-08260-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Erika Inger | Només es veu des del carrer, el recinte actualment està tancat per obres de reforma. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 78207 | Pavelló annex a la casa Windish | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-annex-a-la-casa-windish | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. RICART, Joan (1996). Coneguem Santa Perpètua. Recull d'articles. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | En obres, tot el recinte està tancat | El Pavelló annex a la casa Windisch, es troba situat a l'avinguda Nou, al barri de la Florida, en una finca de 7500m2, molt més gran que les parcel·les típiques de la ciutat-jardí de la Florida, amb un fort pendent dels terrenys entre l'avinguda Nou, que dóna accés al pavelló i l'avinguda Set, que dóna accés a la casa Windisch. Entre els dos edifici hi ha unes escalinates que els comuniquen i que donen accés a la planta soterrada del pavelló. El pavelló desenvolupat en una planta lliure de 10 x 25m, amb una alçada de 4m i una planta de serveis (despatxos, lavabos, magatzem) de 10 x 15m, soterrada amb una façana oberta i amb accés per la terrassa intermèdia, que salva el fort desnivell topogràfic. La planta superior té un sistema estructural format per pòrtics metàl·lics. La planta soterrani aprofita els murs de contenció com a estructurals. El forjat intermedi és de biguetes de formigó armat i cassetons. La coberta contínua, penjada dels pòrtics de la planta superior, del tipus invertida; capa de formigó cel·lular, impermeabilitzat, aïllament tèrmic i capa de graves. La coberta de la planta soterrani és a la vegada terrassa pavimentada de la sala polivalent i està composta per aïllament tèrmic, formigó cel·lular, impermeabilitzant, graves i paviment flotant al damunt. La geometria de les façanes presenten un volum únic, on els elements estructurals vistos marquen el ritme de la composició. La lleugeresa dels materials utilitzats a la façana contínua fan destacar l'horitzontalitat de la coberta plana. A la sala polivalent, els tancaments són de totxo vist (els fixes) i de vidre amb fusteries metàl·liques (els practicables). A la planta soterrani l'única façana vista és una gran vidriera amb fusteria de ferro. Com a elements arquitectònics destaquen el tractament transparent de les façanes i la coberta plana penjada amb el pòrtics metàl·lics de suport. És un exemple singular d'arquitectura contemporània pensada per a un ús social polivalent. Les seves proporcions i la seva transparència li donen un aspecte objectar. | 08260-40 | Avinguda Nou. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Va ser construït entre 1991 i 1993, com a pavelló annex a l'edifici existent denominat Casa Windisch que ha estat rehabilitat simultàniament per a seu del centre social del barri de la Florida. L'origen d'aquest es situa als anys 30 (segle XX), quan el seu propietari el va construir per a residència d'estiueig, rodejada d'un espaiós jardí romàntic. La família el va vendre a l'Ajuntament de la vila als voltants de 1985. Durant l'any 1996 s'estava realitzant el condicionament del jardí. | 41.5196700,2.1904200 | 432450 | 4596764 | 1993 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78207-foto-08260-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78207-foto-08260-40-2.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Centre Cívic i Sala polivalent, construït i gestionat a iniciativa de l'Ajuntament.. El pavelló té a prop, però molt per sota, la pròpia casa Windisch, actualment rehabilitada.La finca té una vegetació ben desenvolupada, formada per masses boscoses autòctones i per exemples singulars. | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 78220 | Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banus-1 | MIRÓ, Carme; MOLIST, Núria (1982). 'Estudi faunístic del jaciment de Can Banús i Can Vinyals (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 71-72. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. GARCIA, Pere; MARCET, Roger; MAS, Josep (1982). 'Can Banús, estructura a l'aire lliure del neolític antic (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 61-70. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -LV/XVIII | Parcialment destruït | El jaciment de Can Banús es troba situat al nord-est del centre de Santa Perpètuade Mogoda, en el vessant oest d'un petit turó, a un quilòmetre aproximadament del nucli urbà, i a poca distància de la carretera C-59, en un camp situat a uns 75 m al nord de la masia de Can Banús. Aquí a finals dels anys seixanta es documentaren restes de ceràmiques prehistòriques; en els terrenys de la Masia de Can Banús a causa dels canvis de conreus es van poder localitzar fragments de ceràmica en superfície. A finals de l'any 1979 s'excavà una estructura circular. L'estructura excavada es trobava seccionada a la part sud-oest pel pas de l'arada. Les seves dimensions eren de 120cm de diàmetre, i d'una fondària des del terra de conreu al fons de la part excavada de 55cm. El material arqueològic ceràmic associat era format per peces amb sistemes de suspensió a base de nanses de pont i massisses perforades. La decoració era a base d'impressions de petxina, formant motius paral·lels i convergents. Les restes faunístiques recuperades pertanyen a bous, ovicàprids i cérvols. Es pensà que aquesta estructura podria formar part d'un conjunt més ampli. L'any 1995 els membres del Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua avisà de la presència de màquines excavadores en els terrenys del jaciment, en relació amb el desdoblament de la carretera B-143. L'ajuntament aturà els rebaixos i ordenà el control arqueològic dels rebaixos de terres. Aquest seguiment obrí una extensió de terres d'uns 2100m2 i detectà l'existència de dues possibles estructures excavades al subsòl que, durant la seva excavació es comprovà que eren estructures modernes: una relacionada amb una possible estructura de sosteniment, i l'altra, de planta rectangular, de funcionalitat indeterminada, aquestes es posaven de manifest amb un canvi en el sediment i pedres que les colmataven. Posteriorment, l'any 1998 es realitzaren novament rebaixos controlats en aquest jaciment amb motiu de les obres de desdoblament de la carretera B-143 de Mollet a Caldes. En aquesta ocasió es detectaren dues estructures que no fou possible atribuir a cap funcionalitat concreta. L'estructura documentada en els anys 80 no formaria part d'un jaciment més ampli, sinó que seria una resta isolada corresponent al Neolític Antic Cardial. | 08260-53 | Camp situat a uns 75 m al nord de la masia de Can Banús | L'any 1978-79 els col·laboradors del Museu de Mogoda i Museu de Sabadell van efectuar una actuació de salvament sobre el jaciment. | 41.5404500,2.1901100 | 432446 | 4599072 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78220-foto-08260-53-1.jpg | Legal | Neolític|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Neolític Antic Cardial (6000aC). | 78|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78187 | Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banus-0 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxa 61. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XIII-XVI | La masia de Can Banús es troba situada al costat de la carretera C-59 a Caldes, prop de l'autopista Ap-7, rodejada de camps de conreu a la seva vessant est. És una masia del segle XVI, de planta basilical distribuïda en tres plantes amb coberta a doble vessant. Destaca la finestra gòtica de la part central de l'edifici. La porta d'entrada és adovellada i les finestres tenen una estructura desigual. Una porta d'entrada dóna al pati on es troba la masia. La masia és de tres cossos en planta baixa, planta pis i golfes. Es va edificar en tres fases diferents, l'any 1830 es construeixen les golfes situades sobre la nau central i la nau del costat est. Afectada pel traçat de la carretera C-59 (antiga B-143), s'enderroquen les quadres que hi havia adossades a la vessant oest de l'edifici. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. La coberta de teula àrab és a dues aigües a pla planta golfes i d'una aigua a la nau oest. Es troba envoltada d'una tanca de pedra, amb un portal d'accés cobert. A la vessant est hi té annexats diversos cossos auxiliars en condicions ruïnoses. La façana era originàriament simètrica, respecte el portal d'accés de planta baixa i la finestra gòtica de planta pis, amb una finestra a banda i banda a cada planta. Actualment descompensada per la planta de golfes que puja un pis més sobre la nau central i la nau est, deixant el costat oest un pis més baix. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades i pintades de blanc. L'adovellat del portal, les llindes i els ampits de la finestra gòtica són de pedra vista. De la façana destaca el finestral gòtic i el portal adovellat. És una de les masies més antigues de Santa Perpètua. La seva fisonomia ha sofert moltes transformacions que han desvirtuant la seva tipologia, no obstant això la seva façana principal té una finestra gòtica de gran interès. | 08260-20 | Crta de Caldes C-59 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XIII. 1202 es confirma l'existència documental a la zona entremig de la Rovira i Mogoda, de terres i cases propietat de Bernat Bonuç. 1206. Donació d'unes terres de la Milícia del Temple als Morral, esmenta que afronten a ponent amb terres de Pere Bonúç. 1290. Llistat del llòçol. Consta el mas Banús ha de pagar per lloçol a Bernat de Canalies, 1 quartera i mitja d'ordi i un quartà de vi. Segles XIV-XV. Hi ha documentades notícies discontínues sobre el mas Banús i la família Banús. 1492. Es signaven capítols matrimonials a Terrassa entre Jaume Banús amb Joana Costa. Mitjan segle XVI. Mas Banús no sempre manté una continuïtat biològica per línia masculina. Tot i això la possibilitat d'heretar el nom de la mare que permet el dret civil català, fa que es mantingui el cognom Banús fins a l'extinció de la línia d'hereus l'any 1866. 1574. Joan Banús signa la concòrdia amb la Cartoixa de Montalegre pel delme anual a pagar. Segona meitat segle XVI. Expansió territorial del mas Banús amb les primeres agregacions de terres de masos veïns. 1585. Àngela, vídua de Joan Banús, confessa una peça de terra al mas Conill, permutada pel seu marit amb Gaspar Colomer, alou de la Cartoixa de Montalegre. Segle XVII. 1604. Antic Banús, prevere beneficiat a la Seu de Barcelona, procurador d'Àngela, confessà en capbreu que tenien per la comanda dels hospitalers i la parròquia de Santa Perpètua peces de terra al lloc dit Les Hortes prop del camí de Santa Perpètua a Mollet. 1605. Àngela Banussa, hereva universal de Joan Banús, el seu pare, confessava en capbreu a fra Enric Joan, comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem per les terres que tenien a Santa Perpètua de Mogoda. A finals del segle XVII el mas Banús continuava creixent i ja afrontava amb les terres dels Colomer i la riera de Caldes de Montbui. 1683. Jaume Banús, pagès de Santa Perpètua de Mogoda, confessava el mas Banús, alou de la sagristia del monestir de Santa Maria de l'Estany i dels preveres beneficiats sota invocació de Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona. Segle XVIII. 1703. Es signaven capítols matrimonials a l'escrivania de Sabadell davant el notari Joan Baptista Asbert, entre Jaume Altaió amb Magdalena Banús, filla de Jaume Banús, pagès i hereu del mas Banús de Santa Perpètua de Mogoda, i de Beneta, difunta. Segle XIX. Primera meitat. Can Banús continua amb la seva expansió territorial amb l'adquisició de terres de ca n'Oller situades a l'esquerra de la riera de Caldes. 1866. Després de la mort de Salvador Banús Guasc comença un plet entre la vídua de segones núpcies i la família Castellvell conegut com a plet la Banussa, que es resolgué favorablement a la família Castellvell de Sentmenat. 1878. La propietat de Can Banús tenia 14 arrendaments de terres i 27 parcers que en total conreaven 48 ha. La masoveria tenia la casa i 20 ha (una vinya d'una quartera, 2 ha de bosc, 10 ha de regadiu i 7 de secà per sembrar). Segle XX. 1912. No és fins a l'hereu Josep Castellvell i Camp, la seva dona, Carme Costajussà, i els seus fills que s'instal·len a Can Banús. 1927. La família propietària menava 68 de les 80 ha que declaren que tenia en aquell moment la propietat de Can Banús. L'ACTUR de Gallecs va expropiar tota la finca malgrat la lluita de la vídua de l'hereu, Rosa Roca Guasc, per recuperar-la durant anys. | 41.5393200,2.1901100 | 432445 | 4598946 | 1202 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78187-foto-08260-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78187-foto-08260-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78187-foto-08260-20-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors del mas: Mas Bonuç ?Està fitxat el finestral gòtic (PEPPA).Foto 2: Autor: Esteve Canyameres. Any: 2003. | 93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78214 | Finestra gòtica de Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-de-can-banus | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XIV | La finestra gòtica de Can Banús es troba en la façana de Can Banús, situada al costat de la carretera C-59 a Caldes, prop de l'autopista Ap-7, rodejada de camps de conreu a la seva vessant est. La masia és de tres cossos en planta baixa, planta pis i golfes. Es va edificar en tres fases diferents, l'any 1830 es construeixen les golfes situades sobre la nau central i la nau del costat est. Afectada pel traçat de la carretera C-59 (antiga B-143), s'enderroquen les quadres que hi havia adossades a la vessant oest de l'edifici. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. La coberta de teula àrab és a dues aigües a pla planta golfes i d'una aigua a la nau oest. Es troba envoltada d'una tanca de pedra, amb un portal d'accés cobert. A la vessant est hi té annexats diversos cossos auxiliars en condicions ruïnoses. La façana era originàriament simètrica, respecte el portal d'accés de planta baixa i la finestra gòtica de planta pis, amb una finestra a banda i banda a cada planta. Actualment descompensada per la planta de golfes que puja un pis més sobre la nau central i la nau est, deixant el costat oest un pis més baix. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades i pintades de blanc. L'adovellat del portal, les llindes i els ampits de la finestra gòtica són de pedra vista. De la façana destaca el finestral gòtic i el portal adovellat. És una de les masies més antigues de Santa Perpètua. La seva fisonomia ha sofert moltes transformacions que han ant desvirtuant la seva tipologia, no obstant això la seva façana principal té una finestra gòtica de gran interès. | 08260-47 | Crta de Caldes C-59 | 41.5393200,2.1901100 | 432445 | 4598946 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78214-foto-08260-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78214-foto-08260-47-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 93|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 78312 | Sense nom (Rotonda dels arbres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sense-nom-rotonda-dels-arbres | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Escultura vegetal 'Sense nom'. El concepte arquitectònic i la solució final cerquen una fita tipus 'Land Art' i un retrat històric dels arbres escapçats que resseguien les carreteres i que, lluny de morir pel tall que l'home els produïa, sobrevivien, esdevenint el marc de les vies, reafirmat pel seu pintat blanc. El projecte urbanístic pren cos en una escultura vegetal viva que es modifica per ella mateixa. Una concavitat amb el seu centre situat sota la rasant del vial exterior, on s'han plantat 77 arbres, podats i pintats amb pintura ecològica a cotes fixes, i disposats en cercles concèntrics, configuren una geometria senzilla i austera. L'acabat superficial és una capa de material de rebuig de cantera de marbre blanc. La forma còncava ha estat dissenyada per afavorir la creació d'un microclima i l'autosuficiència en els cicles vitals de l'aigua i de l'energia (recollida d'aigües pluvials, aportació orgànica de les mateixes fulles seques...). Les llumeneres, de nit, emfasitzen la solució final. Mides: 37,5 m diàmetre Material: formigó, marbre blanc triturat, acer corten, pintura ecològica i Acer negundo | 08260-145 | Mossèn Cinto Verdaguer - C/Onze de Setembre | Mossèn Cinto Verdaguer / Onze de Setembre. Urbanització de la Central Integrada de Mercaderies del Vallès, maig de 2002. | 41.5304300,2.1895300 | 432387 | 4597960 | 2002 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78312-foto-08260-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Enric Batlle i Joan Roig | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 56800 | Font de Can Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cerda | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Entorn i font completament enverdissats. | La font de can Cerdà es troba a l'esquerra del camí de can Cerdà, un cop passat el pont elevat de la variant, a una zona arbrada entre els camps de conreu de les masies de ca n'Arimon i can Cerdà. L'estructura fa la funció de petit aqüeducte, que transportava aigua salvant els desnivells del terreny. L'inici d'aquesta construcció és el punt de sortida a l'exterior del curs d'aigua subterrani. Està format per un caneló rectilini, fet de maçoneria de pedra tallada, que es sustenta sobre un seguit d'arcs de maó a plec de llibre, que queden semi enterrats en alguns punts del recorregut en els que el nivell del sòl és més alt. En altres punts, com en el moment que travessa un petit rierol, és on es pot apreciar millor la forma d'aquests arcs. També cal destacar que en aquest punt, el canaló acull un petit desguàs per evacuar l'aigua directament al petit rierol. Aquest canaló es pot utilitzar tant com a sèquia per a la irrigació dels camps, com per abeurador del bestiar. | 08156-60 | Camí de Can Cerdà | 41.5772700,2.1888600 | 432380 | 4603160 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56800-foto-08156-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56800-foto-08156-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56800-foto-08156-60-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 78217 | Rellotge de sol de la Plaça alta, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-placa-alta-2 | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Referència: 1079. | XIX-XX | El rellotge de sol de la Plaça Alta, 2 es troba situat a la façana principal de la masia de Ca l'Andal. Actualment totalment englobada dins el casc urbà, al barri de La Florida. El rellotge de sol és de tipus vertical declinant. Presenta un esgrafiat on hi figuren les inicials 'M.R.' i els anys '1808, 1960 i 1990'. | 08260-50 | Plaça Alta, 2. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5227200,2.1892100 | 432353 | 4597104 | 1808 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78217-foto-08260-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78177 | Ca l'Andal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landal-0 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XVIII-XIX | Ca l'Andal és un edifici de finals del segle XVIII, molt reformat al segle XX, que es troba al bell mig del barri de la Florida, a la plaça Alta, núm. 2. Actualment passa desapercebuda com a masia. El context de ciutat jardí en el que es troba, fa que hom pensi més en un xalet o casa aïllada de tipus urbà. És una masia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana i coberta a dues aigües sobre la façana. Es tracta tipològicament del tipus més senzill i pobre, mol desenvolupat durant el segle XVIII. Desenvolupada en planta baixa i primer pis. La façana no presenta cap tipus de decoració a excepció d'un rellotge de sol situat a la planta pis, entre les finestres centrals. La distribució de les obertures és simètrica a nivell de la planta baixa respecte el portal principal, tot i que sembla l'edifici s'hauria allargat en un altre cos afegit cap a l'oest (?), que és de fet l'únic que trenca l'harmonia del conjunt. En aquest hi trobem un altre portal fins i tot més gran que pot funcionar actualment com a entrada de garatge. La porta principal és d'arc rebaixat d'execució contemporània, feta a base de pedra molt petita aplacada, a l'igual que la resta d'obertures de la planta baixa. Les quatre finestres de la planta pis són rectangulars i realitzades amb pedra petita. Els murs de les façanes estan arrebossats i pintats de color grana. Com a elements arquitectònics destaca el rellotge de sol de la façana principal. | 08260-10 | Plaça Alta, 2. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:Finals del s. XVIII. Sembla que s'edifica una nova casa dins la propietat de Can Murtra. Segle XIX.1803. La finca de Can Murtra és partida en dues propietats. Una conserva la casa del mas Murtra, la pallissa i l'era, que van restar en la finca 'Can Murtra Vell', i l'altra situada a la part més septentrional de la finca serà la propietat coneguda com Can Murtra Nou, i més tard com ca l'Andal. Aquesta constava d'una porció petita de terra alou franc, una part era alou de la Cartoixa de Montalegre i la peça on hi havia la casa nova era alou de Sant Miquel del Fai, i una peça era alou de la comanda de Sant Joan de Jerusalem. 1822. En un debitori dels propietaris del mas Granollacs (la Granja Soldevila actual) consta escrit que afrontava a migdia amb el mas Murtra Nou. 1878. Amillarament. Can Murtra Nou estava compost de 5,38 ha de secà, 5,38 ha de vinya, 3.86 ha d'erms i 5,80 ha de bosc. En total la propietat Murtra Nou tenia 20,42 ha d'extensió. Segle XX. El nom de Ca l'Andal sembla ser que estaria relacionat amb el sobrenom de la propietat: 'Eudald' que en la forma oral popular seria Andal. Tot i que s'apunta també la hipòtesi que aquest nom sigui més antic, ja que el masover de Can Murtra a finals del segle XVIII, eren la família d‘Andal Pous. Els renoms, sobrenoms i malnoms, a vegades queden físicament a la casa, a vegades marxen amb la família que se'n porten el sobrenom de la casa. 1920. Venda de Can Murtra Vell. A afrontacions consta que termeneja amb ca l'Andal. 1925. Escolapi Càrcer i Duaso, de Barcelona, presentà un pla de fer la ciutat Jardí La Florida a la part de la finca de ca l'Andal, propietat d'Antoni Guitard i Llong. 1926. Es ven aquesta meitat de ca l'Andal propietat d'Antoni Guitard i Llong a favor d'Escolapi Càrcer Duaso, al preu de 22.600 pessetes. 1940. S'inscriu al Registre de la Propietat de Sabadell la segregació d'una parcel·la de 860 metres quadrats en la qual hi ha la casa de ca l'Andal, identificada amb el número 3 (nomenclàtor anterior a la urbanització). | 41.5227400,2.1891900 | 432351 | 4597106 | 1803 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78177-foto-08260-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78177-foto-08260-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Un dels antics noms d'aquesta masia era Mas Murtra Nou. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78239 | Les alzines de Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-alzines-de-can-banus | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XVII-XIX | Destruït | El jaciment les alzines de Can Banús es caracteritzava per ser un conjunt arquitectònic format per dos forns, anomenat les Alzines de Can Banús per ser el topònim adjudicat a aquest emplaçament, i per la proximitat a la masia de Can Banús. S'ubica en una zona de masies i explotacions rurals als afores del nucli de Santa Perpètua de Mogoda, al sud-est del terme municipal en un espai convertit en zona industrial i que acull el CIM Vallès. Els dos forns són independents però associables entre si. La zona ocupada actualment pel CIM Vallès es troba delimitant per ponent l'espai natural de Gallecs, caracteritzat per un espai de paisatge suau, ondulats i trencat per algunes rieres, amb forta ocupació humana. El motiu que dugué a excavar i documentar els forns l'any 1995 fou la urbanització immediata del sòl, amb la construcció d'un centre integral de mercaderies en una zona on, durant els desbrossaments de terres inicial es feren evidents dos forns, un per a la producció de calç i un altre per produir materials constructius (maons o teules), ubicats propers entre ells i en un marge prop de la carretera C-59. Els dos forns es troben a 120 m de distància de la masia de Can Banús. La intervenció en els forns es plantejà amb una neteja prèvia de cadascun d'ells, un desbrossament de l'entorn i delimitació de l'entrada de cadascun. El forn 1 és de planta rectangular (410 x 340cm) amb una alçada màxima conservada de gairebé 7m. Queda dividit interiorment en dues petites cambres de combustió sobre les quals hauria anat disposat algun tipus de graella. Servia per a la producció de teules i maons, per a la construcció. Dins el forn s'ha documentat un estrat d'enderroc o abandonament amb pedres, peces d'obra i fragments de ceràmica de cronologia contemporània que cobria una capa poc potent de guix, cosa que fa pensar que el forn hagués servit també per produir guix. El forn 2 és de planta circular de 390cm de diàmetre amb una alçada màxima conservada de gairebé 6,5m. Respon a la tipologia típica dels forns de calç, de planta circular i amb una porta a mitja alçada que dóna entrada a la cambra de combustió situada a la part inferior i delimitada per una estructura interior de pedres i calç molt compacta. L'entrada conserva un corredor de 270cm de llarg que s'eixampla cap a l'exterior, delimitat per sengles murs de còdols i maons lligats amb morter de calç. El director de la intervenció arqueològica planteja la hipòtesis que els dos forns puguin estar vinculats a la masia de Can Banús. | 08260-72 | Carretera de Caldes C-59 | El jaciment va ser decobert durant els treballs de prospecció realitzats amb motiu del desdoblament de la carretera C-59 (antiga B-143). | 41.5400700,2.1888900 | 432344 | 4599030 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78239-foto-08260-72-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78557 | Timbes del Parc de la Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/timbes-del-parc-de-la-ribera | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 103-108. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII-XIX | no es conserven totes les documentades per Vinyals. | Les Timbes del Parc de la Ribera són algunes de les construccions que es van realitzar com a defensas de la Riera de Caldes, per tal de que no inundessin les planes situades a la riba dreta de la Riera de Caldes, on hi ha el nucli de Santa Perpètua. Es tracta de construccions de pedra i còdols coronats a la part superior dels paraments interior i exterior per una filada de maons disposats de cantell. També el parament que dóna a la riera està construït en filades regulars de maons disposats a trencajunt, però no com a revestiment sinó formant part del mateix mur amb un lligam cada certa distància (1m aproximadament) d'una línia de maons que travessen el gruix del mur de cap a cap, formant compartiments. Interiorment els murs són reforçats per contraforts o espigons cada 3-4m al llarg de tot el mur. Tot el mur conserva una alçària inferior als 50cm per sobre del sòl del parc de la ribera en el tram observat. | 08260-205 | Riba esquerra de la Riera de Caldes | A la dècada dels anys 1777 i 1787 els desbordaments de la riera de Caldes van esdevenir un problema greu, sobretot per als que tenien més terra, la Cartoixa de Montalegre. Fermí Vinyals i Rovira, ja va explica a la història de Santa Perpètua de Mogola la concordia de 1788 entre tots els propietaris veïns de la riera de Santa Perpètua i amb terres dins el mateix terme de Santa Perpèua de Mogola. La vinguda d'un enginyer, en Carles Francesc Cabré, enviat pel capità general de Catalunya, el comte 'del salto', acabarà finalment el mes d'octubre en l'acord sobre per on ha d'anar el curs de la riera i com fer les parets i els espigons de defensa. L'any 1788 marca l'inici de la intervenció humana, i de l'aplicació de la enginyeria civil per poder dominar els embats de la riera de Caldes. Una de les obres dutes a terme va ser la construcció de la 'Paret Nova' entre la plana de la Creueta i la de Can Xiol, amb la prolongació amb un reforçat mur de 2m d'alçada i 4m d'amplada, restes del qual han estat novament trobats en les obres d'ampliació de l'autopista i parcel·lació industrial que s'ha fet al costat d'aquesta. A mitjan segle XIX la riera de Caldes s'ha fet un pas tan ample que a l'escriptura de venda de la torre del Rector s'esmenta expressament: 'Riera denominada de Caldas cuyo cauce se ha ensanchado extraordinariamente a expensas de dicha gleba y de la cual se cree haber quedado a la otra parte alguna porción que tambien se entiende comprendida en el presente traspaso'. Aquesta venda coincideix amb la construcció de la paret Nova, entre les planes de la Creueta i Can Xiol, que significà la seguretat per les planes de Baix, 'l'eixample del poble de Santa Perpètua de Mogoda d'aquell moment'. Tot i que la riera va inundar aquest àmbit diverses vegades, la força de l'aigua era desviada per la paret i per tant no va tornar a alterar l'orografia de la zona. Cap al 1884 el propietari de la torre del Rector va reforçar les proteccions de la seva propietat per evitar que la riera envestís contra ella, cosa que va provocar el recel de la gent del poble de Santa Perpètua perquè podia desviar la força de l'aigua cap a la riba dreta on hi ha el poble. | 41.5338400,2.1888800 | 432337 | 4598339 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78557-foto-08260-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78557-foto-08260-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78557-foto-08260-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Fermí Vinyals, comença els seus treballs i observacions sobre la riera de Caldes a finals dels anys seixanta. A partir de l'any 1968 fa un reconeixement sobre el terreny de tot el curs de la riera de Caldes al seu pas per Santa Perpètua anotant els punts d'observació i tot el que va trobant. El resultat és un itinerari amb un reportatge fotogràfic i la seva particular reflexió històrica. Això va ser anotat en un plànol topogràfic antic de Santa Perpètua com en l'expedient 61.Fins als anys vuitanta FV va estudiar i escriure sobre el tema de la riera. Els escrits publicats tenien una clara intenció, que no s'oblidés el passat, i una advertencia: que tard o d'hora podia haver-hi una situació d'indefensió per haver eliminat part de les defensas contra la riera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78287 | L'espai del pensament. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespai-del-pensament | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'espai del pensament és una escultura situada en una rotonda en el passeig de la Florida, al costat sud de la línia del tren, en el barri de la Florida. Aquesta escultura fou concebuda expressament amb la voluntat d'arribar al màxim nombre de ciutadans. El projecte es basa sobre l'escolaritat del nen com a esperança de futur. La maleta, objecte escolar, oberta, conté una llibreta que recull anònims projectes en fulls. Plens de continguts insignificants i infantils, es poden transformar en grans sorpreses en el futur. Així com la molla uneix les dues parts de la llibreta, l'escultura és el veritable lligam entre els dos nuclis de la població. Les diferents inquietuds culturals poden ser incorporades a aquesta llibreta. El llapis, el reflex de l'expressió del pensament del nen, és l'eina de transmetre idees. Per l'infant tots aquests objectes formen un entorn que el marcarà culturalment, un entorn que també es deixarà intervenir i modificar. Un pensament en l'espai lliure. Mides: 250 x 335 x 700 cm. Material: acer corten i acer inoxidable | 08260-120 | Passeig de la Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passeig de la Florida. 7 de març de 1993 | 41.5263700,2.1884600 | 432294 | 4597510 | 1993 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78287-foto-08260-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78287-foto-08260-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Jordi Dalmau, JL Ocaña Miranda, Jordi Riera, Montserrat Riera, Vicenç Soley | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78235 | La Florida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-florida | MARCET, Roger; MORRAL, Joan (1982). 'La Florida. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Enterrament col·lectiu'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Pàg. 91-92. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia. Excavacions arqueològiques a Catalunya n. 1. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 36. | -XXX/-XIII | Destruït | El jaciment La Florida va ser localitzat en obrir un carrer a la urbanització La Florida, que es situaria aproximadament a la meitat nord de l'illa de cases formada pel carrer Disset al nord i les Avingudes Vuit a llevant i Nou a ponent. Va ser excavat per R. Marcet i J. Morral, l'any 1980. El terreny on apareixien les restes estava constituït per una capa d'argila i a sobre d'aquesta hi havia una altra de sauló endurit. Morfològicament, el lloc d'enterrament estava format per una coberta de blocs o lloses de sauló endurit, sota de les quals es trobava la cambra sepulcral. Per la quantitat de pedres aparegudes al seu interior, els seus excavadors van proposar que estarien destinades a sostenir el sostre de lloses de sauló. L'estratigrafia estava formada per una capa superficial remoguda, una capa de sauló (dividida per una petita capa d'argila blanca) i una capa de graves i sorres. Les seves dimensions eren de set metres d'amplada i de dos metres i mig de fondària, essent la part excavada com a balma de 80cm. La disposició de les restes òssies (enterrament secundari, segons la valoració del excavadors) formaven amuntegaments disposats en paquets i ossos aïllats. Al sector oest es va localitzar part d'un esquelet en connexió anatòmica. Cal destacar que tan sols van ser tres els individus sencers: dos d'ells abraçats i en posició fetal. Sembla existir una diferenciació entre el sector nord i sud, que segons els seus excavadors es pot tractar d'una zona d'inhumació primària i una d'inhumació secundària. Els materials arqueològics que acompanyaven aquestes restes es reduïen a uns quants fragments de ceràmica llisos i una petxina. Durant els mesos de setembre i octubre de 2002, Mireia Pedro va realitzar un treball de reconeixement arqueològic en el marc de la recerca sobre 'Estudi de les coves i abrics amb estructures paradolmèniques al NE peninsular (Catalunya), inclosa en un projecte d'investigació del Seminari d'Estudis i Recerques (SERP) de la Universitat de Barcelona. El projecte contemplava el reconeixement In situ de diversos jaciments presumiblement de tipus paradolmènic així com la contrastació de la informació inicialment coneguda. Donat que el jaciment va ser destruït, només es va poder consultar les dades aportades pels seus excavadors, els quals l'interpretaren com una balma sepulcral col·lectiva. No obstant, però en aquest darrer estudi es proposa que podria tractar-se d'algun tipus d'hipogeu. El jaciment el daten entorn el Neolític Final i l'edat del Bronze. | 08260-68 | C/Disset, Avinguda Nou i Vuit. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5223900,2.1884200 | 432286 | 4597068 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78235-foto-08260-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78235-foto-08260-68-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78268 | Carretera de Caldes amb l'autopista Ap-7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-caldes-amb-lautopista-ap-7 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | -III/V | Desconegut, destruït. | . El jaciment 'Encreuament de la carretera de Caldes C-59 amb l'autopista Ap-7' es troba al costat sud de l'autopista esmentada, al nord-est del polígon CIM Vallès i al nord de can Banús. Hi ha notícies de l'any 1977 que fan referència a la troballa de ceràmica romana i de sitges, en l'entroncament de la carretera de Caldes amb l'autopista. | 08260-101 | Encreuament de la carretera de Caldes C-59 amb l'autopista Ap-7 | 41.5419800,2.1881100 | 432281 | 4599243 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78268-foto-08260-101-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix com a àrea d'expectativa arqueològica en el PEPPASPM. Aquesta àrea agafa també una franja allargada en sentit nord - sud situada a llevant de can Banús, fins a la vessant est d'un suau turó que domina per sobre de Can Banús.Per la zona nord-oest de l'àrea d'expectativa hi tenim grafia sobre el plànol d'estructura del territori al segle XIX, un tram curt de la mina de la Mogoda, que probablement no es conserva | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78349 | Riera de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-caldes-1 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 103-108. | La riera de Caldes és el curs d'aigua més important que travessa el terme de Santa Perpètua de Mogoda, per la seva part oriental. El fet que la situació del terme de Santa Perpètua estigui al final de la conca d'aquesta riera, fa que totes les incidències aigües amunt, es reflecteixin en major o menor intensitat quan la riera travessa les terres de Santa Perpètua de Mogoda. La Rera de Caldes és un curs d'aigua mediterrani, per tant amb crescudes ràpides i a vegades podríem dir quasi sobtades del cabal. No sempre però va ser així. Al segle XVII, les rierades comencen a ser un malson per a les infrastructures dels molins i de les hortes. En trenta anys, és a dir entre els anys 1675 i 1705, es va produir un canvi sobtat, que va quedar registrat en la documentació de l'època. | 08260-182 | Riera de Caldes (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de Canyameres, 2009: Les riuades a la riera de Caldes comencen a ser documentades al segle XVII; potser 'lo any del diluvi', el 1617, marca la primera gran rierada de les que ben aviat canviaran el paisatge de la plana de Santa Perpètua i la Mogoda. La prova que les riuades no havien afectat de forma important els camps i les hortes dels voltants ho demostra que a la confessió en capbreu feta per Pere Climent propietari dels masos Camp, Diumer i Vidal (Can Vinyals) al comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem del dia 5/07/1604, constava una peça de terra d'extensió de ½ jornal de bous situada a l'horta d'en Banús, alou de la comanda hospitalera i de la parroquia de Santa Perpètua de Mogola, pro indivís. Contràriament a la condeffió en capbreu que fan el dia 24 de juliol de 1784 Francesc Minguella Ferrer i la seva dona Maria Francesca Torres, propietaris de la 'Climenta', els antics masos Camp, Diumer i Vidal, Can Vinyals), a favor del magnífic fra Nicolau Abril Descatllar, gran prior de Catalunya i comanador de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem a Barcelona. Esmenten que aquella peça de mig jornal de bous situat als horts d'en Banús confesada l'any 1604 (plana de Can Banús) 'no se continua en esta confessió per trobarse ocupada casi del tot en lo albeo y arenal de la Riera de Caladas'. La gravetat creixent de les riuades tindrà a veure sobretot a la segona meitat del segle XVIII i XIX amb l'increment de la superfície cultivada i les desforestacions per plantar vinya a tota la conca de la riera de Caldes. També és a principis del segle XVIII que trobem les primeres referències per canalitzar l'aigua de la riera amb la construcció de defensas, sobretot des del Camí de Santa Perpètua de Mogola a Granollers en avall. A mesura que avança el segle XVIII, hi ha més referències a les rierades, fins al punt que alguns dels contractes de masoveria dels masos del voltant de la riera de Caldes incorporaven una clàusula pels danys que pogués fer la riera. Fins i tot alguns van poder reduir les càrregues senyorials (rebaixar els censos de terres). A la dècada dels anys 1777 i 1787 els desbordaments de la riera de Caldes van esdevenir un problema greu, sobretot per als que tenien més terra, la Cartoixa de Montalegre. Fermí Vinyals i Rovira, ja va explica a la història de Santa Perpètua de Mogola la concordia de 1788 entre tots els propietaris veïns de la riera de Santa Perpètua i amb terres dins el mateix terme de Santa Perpèua de Mogola. La vinguda d'un enginyer, en Carles Francesc Cabré, enviat pel capità general de Catalunya, el comte 'del salto', acabarà finalment el mes d'octubre en l'acord sobre per on ha d'anr el curs de la riera i com fer les parets i els espigons de defensa. L'any 1788 marca l'inici de la intervenció humana, i de l'aplicació de la enginyeria civil per poder dominar els embats de la riera de Caldes. Una de les obres dutes a terme va ser la construcció de la 'Paret Nova' entre la plana de la Creueta i la de Can Xiol, amb la prolongació amb un reforçat mur de 2m d'alçada i 4m d'amplada, restes del qual han estat novament trobats en les obres d'ampliació de l'autopista i parcel·lació industrial que s'ha fet al costat d'aquesta. A mitjan segle XIX la riera de Caldes s'ha fet un pas tan ample que a l'escriptura de venda de la torre del Rector s'esmenta expressament: 'Riera denominada de Caldas cuyo cauce se ha ensanchado extraordinariamente a expensas de dicha gleba y de la cual se cree haber quedado a la otra parte alguna porción que tambien se entiende comprendida en el presente traspaso'. Aquesta venda coincideix amb la construcció de la paret Nova, entre les planes de la Creueta i Can Xiol, que significà la seguretat per les planes de Baix, 'l'eixample del poble de Santa Perpètua de Mogoda d'aquell moment'. Tot i que la riera va inundar aquest àmbit diverses vegades, la força de l'aigua era desviada per la paret i per tant no va tornar a alterar l'orografia de la zona. Cap al 1884 el propietari de la torre del Rector va reforçar les proteccions de la seva propietat per evitar que la riera envestís contra ella, cosa que va provocar el recel de la gent del poble de Santa Perpètua perquè podia desviar la força de l'aigua cap a la riba dreta on hi ha el poble. Inundacions i danys ocasionats per aquests: 1617. Probablement afecta al sistema de resclosa i rec de Mogoda I del molí de Santa Perpètua. 1678. Riuada que afecta al sistema de captació d'aigües del molí de Mogoda. 1703. Al rec del molí de Mogoda, al camí ral de Granollers, als horts de la banda Ezquerra i al Gora de Mogoda. 1706. Al mes d'octubre riuades i fan malbé el rec molner de Mogoda. 1711. Va inundar quasi totes les terres per on passava el rec del molí de Mogoda. Per això amb consentiment dels propietaris el prior de Montalegre manà canviar el curs del rec del Molí. 1776. Inundació dels horts que queden coberts de sorra i pedres. 1777. Gran riuada que canvia el curs de la riera amenaçant la banda dreta. 1784. Pluses al gener i setembre que provoquen riuades. 1853. Documentada riuada. 1874. L'aiguat de Santa Tecla, Tecla inundació de tota la plana a banda i banda de la riera. 1908. Inundació de la plana de Baix. 1937. Accident de l'autobús Badalona-Sabadell a can Sabau. 1962. Riuades al Vallès, inundació de la plana de Baix. 1972. Inundació de la Plana? | 41.5331400,2.1881100 | 432272 | 4598262 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78349-foto-08260-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78349-foto-08260-182-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 78234 | Torre del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rector-0 | SAURA, Pau (1986). 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. Estudios de la antigüedad 3, Áreas de prehistoria, arqueología e historia antigua. Pág. 137-140. Universidad Autónoma de Barcelona. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -III/V | Parcialment destruït | El jaciment Torre del Rector es troba en el vessant sud-oest d'un turó situat davant del polígon industrial Torre del Rector, a llevant de la carretera C-59 de Mollet a Caldes, i a uns 300m al nord-est de l'edifici Honda, també situat en l'esmentat polígon. Del jaciment es coneix la troballa de material arqueològic que aparegué superficialment, format bàsicament per fragments de tègula, dòlia i petits fragments ceràmics no determinables. Un marge tallava longitudinalment el jaciment, posant al descobert una estructura que possiblement podia tractar-se d'una sitja. L'any 1995 es realitzà una intervenció arqueològica de control a causa dels moviments de terres efectuats amb motiu del desdoblament de la carretera C-59, que afectava, entre d'altres, aquest jaciment. Es prospectà el vessant sud d'un turó situat al davant del polígon industrial, en una superfície de 2900m2. Es localitzà una sitja que pel tipus de material ceràmic recollit en superfície, semblava pertànyer a cronologia tardoromana. | 08260-67 | Carretera de Caldes (C-59) | 41.5454400,2.1878000 | 432259 | 4599627 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78234-foto-08260-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78234-foto-08260-67-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 56871 | Can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). MORERA, J. ; GUÀRDIA, J. (2003) Memòria del seguiment arqueològic de les obres de la variant de la C-59, octubre 2002-març 2003: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 6669. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | III-XI | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | El jaciment es troba en els terrenys dits de can Gordi o de 'La Granja', al Centre Educatiu Els Castanyers, en una àrea compresa entre el punt quilomètric 7+100 i 7+180. L'any 2003, durant el seguiment arqueològic de les obres de construcció de la variant de la C-59, es van documentar 17 sitges circulars i un retall irregular de dimensions considerables. El tipus de ceràmica recuperada fa pensar en una cronologia que es situaria entre el període tardoromà i l'alta edat mitjana. Tot i que s'ha de tenir present que en una de les sitges es va trobar material del bronze final, ibèric i romà. En la delimitació del jaciment es van recollir ceràmiques fetes a torn, pivots d'àmfora tardoromana i tègules romanes (Velasco-Piera, intervenció 2003). Es tracta d'un terreny no uniforme, que presenta un desnivell en direcció oest, amb dues terrasses molt marcades a cada extrem amb una orientació est-oest. Les sitges estan molt concentrades a la zona sud-est del jaciment, mantenint poc espai de separació entre elles. Aquesta concentració va disminuint en direcció nord, on les estructures estan més distanciades. A la banda oest, s'hi localitza únicament el retall rectangular, i és possible que a les proximitats hi hagi més restes. És probable que durant les obres de l'antiga carretera, part de les estructures d'aquest jaciment haurien desaparegut. Tanmateix, i considerant les característiques i la naturalesa d'aquests assentaments tipus camps de sitges, els quals presenten certa extensió i dispersió de les estructures, és molt possible que el jaciment s'estengui a banda i banda de la carretera i de l'espai ja excavat, als camps del costat. | 08156-131 | Can Gordi | 41.5870900,2.1872700 | 432258 | 4604252 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56871-foto-08156-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56871-foto-08156-131-2.jpg | Legal | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 85|83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 78299 | Mathausen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mathausen | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Mathausen és una escultura situada a la cantonada que formen el Passeig de la Florida amb el camí de la Granja, damunt de la vorera vianant ubicada al nord-est de l'esmentada cruïlla. Aquest monument escultòric és un homenatge als deportats als camps d'extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial. Entre els milers d'éssers que indiscriminadament foren sotmesos al genocidi més infame i cruel hi figuraren dos fills de Santa Perpètua. La celebració de l'assemblea anual de l'Amical de Mathausen donà peu a la construcció de l'escultura: l'expressió de l'horror del genocidi. L'artista ha conformat a través dels seus dits la tragèdia de l'holocaust en una composició caòtica de cossos superposats i enreixats. Els cossos han tornat a ser devorats pel foc del forn, una silueta que s'endevina en la xemeneia, en el procés del bronze a la cera perduda, com en el crematori de Mathausen. El drama de la deportació és reviscut cada vegada que el tren dóna vida al so d'una part de la història que cal conèixer i tenir present per a no repetir-la mai més. Mides: 195 x 50 x 200 cm Material: bronze, ferro (acer 111) i formigó | 08260-132 | Passeig de la Florida - Camí de la Granja (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passeig de la Florida/Camí de la Granja. Assamblea d'Amical de Mathause, 19 d'abril de 1998 | 41.5270800,2.1879700 | 432254 | 4597589 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78299-foto-08260-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78299-foto-08260-132-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Roser Muntañola d'Odubar | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78307 | Portes tancades, portes obertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portes-tancades-portes-obertes | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Amb graffittis d'origen? | Portes tancades, portes obertes. Es troba just sota el pont de la línia fèrria, en el costat oest o esquerra del voral del Passeig de la Florida. Segons l'artista expressa: 'Les portes són enigmàtiques. Tancades són suggerents, desconeixem què hi ha al darrera amagat; obertes són una invitació, veiem un món nou que ens convida a entrar-hi. Aquesta escultura està a mig camí entre una escultura i un poema visual. En un carrer les portes, tancades, prenen una altra dimensió: no porten enlloc, però ens suggereixen accessos a tots els racons ocults del nostre imaginari. La mateixa escultura ens acosta a l'univers de l'escultor, lúdic i misteriós. El nostre, l'hem de trobar nosaltres mateixos'. Mides: 250x 615 x 25 cm Material: planxa i perfileria de ferro (acer 111) | 08260-140 | Passeig de la Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passeig de la Florida. VI concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2001. | 41.5267700,2.1879400 | 432251 | 4597555 | 2001 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78307-foto-08260-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78307-foto-08260-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Pere Pich i Rosell | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 56905 | Alzina del camí de Gallecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-gallecs | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenari, situat al camí de Gallecs, abans del pas subterrani de la variant, al mig del camp. És un arbre monumental que assoleix una alçada considerable (15 m), amb un diàmetre de 0,92 m i un perímetre de 3,15 m. | 08156-165 | Camí de Gallecs | 41.5675000,2.1870800 | 432222 | 4602077 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/