Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78247 | Les Minetes o Forn de les Minetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-minetes-o-forn-de-les-minetes | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 210. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 49. | XVII-XVIII | No visitable. | El jaciment de les Minetes es troba dins una zona verda interior d'un enllaç entre l'autopista Ap-7 i la carretera de Caldes C-59, a llevant del Polígon industrial Can Bernades Subirà. Antigament s'hi arribava per una drecera per a vianants, des d'una zona verda davant de la nau de l'empresa Honda, situada al sud-est del polígon. El Forn de les Minetes és un forn ceràmic modern, excavat totalment en les aigües al·luvials sedimentades en una suau vessant rebaixada i molt transformada. El forn és de planta quadrangular amb tendència lleugerament romboïdal de 260cm de costat. S'ha conservat solament la part inferior o fogaina i l'engraellat amb 20 forats rectangulars que tenen una mida entre 17 x 33 cm i 20 x 38cm, disposats en cinc línies de quatre forats cadascuna. Part dels forats tenen afegits uns maons travessats. Originàriament en tenien tots els forats, però durant els treballs del camp aquests s'han anat desprenent i s'ha malmès la part superior de la graella. La part inferior mesura aproximadament 300 x 250cm i al mig hi ha un pilar de planta circular irregular de 74-80cm de diàmetre, originàriament revestit de teules. Aquest pilar aguanta la graella superior i està perforat pels forats centrals donant-li un aspecte palmiforme. L'altura de la fogaina és de 165cm. La graella té la particularitat de ser molt gruixuda, entre 75 i 90cm. Tot el conjunt té una alçada de 260 cm. La portella de la fogaina té 170 cm d'altura i 75cm d'amplada i es troba centrada en el costat de ponent del forn. S'hi accedeix per un corredor excavat en una veta més endurida del sòl natural. L'entrada de la fogaina estava tancada fins a una alçada de 80cm per un mur flanquejats d'altres dos laterals fets de pedres i terracuita, deixant solament els 65cm superiors per tal de facilitar la regulació del tiratge. Exteriorment a la graella es va trobar conservada (campanya de 1970) part de les parets laterals de la cambra superior de cocció. Ni en aquell moment ni durant la intervenció de 1990 es van poder detectar restes de murs perimetrals exteriors al forn, cosa que indica que la cambra de cocció estava també excavada en el sòl natural. Exteriorment al forn es va detectar un nivell de cendres de 4cm de potència, per sota de la capa vegetal a uns 185cm de fondària. Aquest estrat contenia, a més, algun fragment de teula cremada i fragments de maó. Sembla que correspon a una neteja habitual del forn durant el seu funcionament. En resum, es pot dir que es tracta d'un típic forn per a coure ceràmica amb la fogaina i la cambra de cocció excavada en el sòl natural aprofitant el pendent natural. No es pot assegurar res sobre la cambra superior de cocció, que ha desaparegut totalment. La principal particularitat rau en la important gruixària de la graella i la seva gran solidesa, principalment deguda a una homogènia cocció. La cronologia del forn no es pot concretar degut a la manca del tester. Tant per la seva tipologia com pels materials trobats (tots corresponents a cronologies modernes) sembla que es tracta d'un forn d'època moderna. L'argumentació que es feu en el moment del seu descobriment en favor d'un origen ibèric, estava basada en la seva similitud amb un forn de Rubí que fou publicat com a possible forn ibèric. Tanmateix, no hi ha cap argument per defensar aquesta cronologia. | 08260-80 | Prop de l'encreuament Autopista A-7 amb la Crta. C-59 | 1967. El forn va ser trobat pel sr. Josep Humet i Vila en un camp a prop del lloc anomenat Les Minetes. Entre el desembre de 1967 i l'any 1970 es realitzaren diverses campanyes d'excavació i després fou tornat a tapar al 1986 a causa d'una remodelació del camp on s'ubica. Actualment segueix tapat però s'ha senyalitzat amb un conjunt de columnes de fusta que recorden d'una manera simbòlica la seva graella, realitzat per l'INCASOL amb el vist-i-plau del Servei d'Arqueologia de la Generalitat. El març de 1990 es realitzà una intervenció arqueològica degut a que el forn es trobava en perill de desaparèixer degut al projecte de realització d'un enllaç de l'autopista B-30 amb la carretera procedent del poble de Palau de Plegamans. | 41.5442500,2.1871800 | 432206 | 4599496 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | També conegut per Forn de les Minetes (VINYALS, 1994: 49). Es troba dins d'una àrea d'expectativa arqueològica en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda.Foto 1. Autor: Fermí Vinyals. Publicada a VINYALS, 1994: 51. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 78275 | Camí Reial de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-reial-de-caldes | GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 343. | XVI/XVIII | El camí Reial de Caldes transcorre paral·lel a la Riera de Caldes, a uns 500m a l'est d'aquesta i travessa longitudinalment el terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda. Aquest camí anava de Vic a Barcelona passant per Santa Perpètua de Mogoda. Pel seu traçat actualment hi passa la carretera C-59. Un camí reial era una camí que unia possessions reials i gaudia de la protecció dels soldats del rei. Eren emprats no només pel rei i els seus exèrcits, sinó també com un eix de comerç per a tots els qui volien portar la seva mercaderia a ciutat o vila. Hi regia un codi, com el codi vial d'avui en dia, que protegia als vianants i imposava estrictes càstigs als que no el complien (Pla Director Santiga, 2008). | 08260-108 | Carretera C-59 | En el segle XVIII, finalitzada la guerra de successió, Felip V, guiat per la intenció de fomentar la riquesa, va dipositar un interès molt especial en la construcció i millora de camins, tan necessaris per facilitar el transport de mercaderies i viatgers. No serà fins el regnat de Felip VI, quan s'inicià veritablement la construcció de les primeres carreteres en el territori nacional, aptes en la totalitat del seu traçat, pel pas dels carros - d'aquí el seu nom de camins carreters o carreteres -. L'any 1749 s'inicia la construcció de les carreteres modernes a Espanya que, en general, es construeixen de nova planta en els seus trams fora dels nuclis urbans, tot i que segueixen aproximadament els traçats dels vells camins existents. Les noves idees respecte a la infrastructura dels transports en el segle XVIII, determinaran la classificació dels camins, primerament respecte a la seva importància jeràrquica, donant lloc als camins Reials o públics de primer ordre i els camins veïnals. Posteriorment es distingiran segons les seves característiques tècniques en camins carreters o de ferradura, per on tan sols podran caminar cavalls. Segons l'autor Josep Ignasi Uriol, és un tòpic manifestar que les actuals carreteres a la península, segueixen els traçats de les antigues calçades romanes. Aquest considera que, la relació entre les carreteres actuals i les calçades romanes, passa inevitablement a través dels camins del segle XVI (Pla Director, 2008). 'Del camí reial que partia de Barcelona cap al Vallès en direcció a Vic, es bifurcava un ramal per l'indret de Cal Vaqué de la Llagosta que entroncava per la carena de la serra de can Granollacs (Can Soldevila), i del de sobre d'on avui hi ha el Pavelló d'Esports es dirigia a Can Filuà i d'allí baixava pel carrer dels Empedrats (avui Joaquim Malats), dirigint-se cap al nucli de la població perpetuenca fins on avui hi ha el carrer Fivaller. I allí s'entrecreuava amb el camí de Sabadell. El camí reial, des de l'esmentat encreuament, continuava cap al nord travessant la riera de Caldes, i seguia la ruta dels hostals del Jornet i del Fum, per continuar pel camí vell de Plegamans que passava pel carrer de Baix d'aquella població, ja que era la ruta antiga de Caldes' (Vinyals, 1994:343). | 41.5464400,2.1871300 | 432204 | 4599739 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 78564 | Parc de la Pesseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-pesseta | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Parc de la Pesseta es troba situat entre el carrer de la Baronia i el carrer Setze, al barri de la Florida. És de fet un antic bosc que ha esdevingut un parc format bàsicament per pins. És net de vegetació, amb caminets que el travessen. És un indret agradable que conserva un cert encant , amb bancs sota l'ombra dels pins que permeten aixoplogar-se del sol. Fora de l'arbrat hi ha una zona d'esbarjo infantil. | 08260-212 | Carrer de la Baronia - Carrer Setze. Barri de la Florida. | 41.5227600,2.1873600 | 432198 | 4597110 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78564-foto-08260-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78564-foto-08260-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 56870 | Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | VII-VI aC. | Les sitges es conserven de forma parcial. | Durant la construcció de la carretera C-59 van quedar al descobert 15 sitges afectades directament pel seu traçat. Totes les sitges són de planta circular, fons pla, i varien en la seva profunditat, diàmetre i fons, amb diàmetres d'entre 1 i 2 metres i profunditats que oscil·len entre 0'50 i 1'20 metres. L'estat de conservació no és gaire bo, ja que en la majoria d'estructures es conserva menys de la meitat de l'original. Degut al diferent nivell d'arrasament del terreny, les sitges situades més al nord només han conservat el tram final de l'estructura, mentre que les ubicades més al sud permeten evidenciar que originàriament tenien forma de 'pera', és a dir, la boca estreta i el fons molt més ample. El material arqueològic recuperat situa cronològicament el jaciment entre el bronze final i la primera edat del ferro, en concret entre els segles VII-VI aC. Es tracta d'un conjunt de ceràmiques reduïdes fetes a mà amb decoració en forma de cordons o pentinats. També es detectà la presència d'algun fragment informe de bronze, restes de molí, fragments de tovot i una destral d'aparença neolítica. Aquest jaciment es situa just damunt del traçat de la nova variant, entre els punts quilomètrics 4+560 i 4+620, ja que va ser durant les obres d'aquesta que es trobaren les restes; i per tant, tot fa pensar que una part d'aquest jaciment es troba totalment destruït. D'altra banda, i considerant les característiques i la naturalesa d'aquests assentaments protohistòrics tipus camps de sitges, els quals presenten certa extensió i dispersió de les estructures, és molt possible que el jaciment s'estengui a banda i banda de la carretera i de l'espai ja excavat, cap als camps del costat. | 08156-130 | Can Planes. Polígon Industrial Riera de Caldes | 41.5640200,2.1868200 | 432196 | 4601691 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56870-foto-08156-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56870-foto-08156-130-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||||
| 56868 | Can Figueres, a prop de can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres-a-prop-de-can-torrents | BARBERÀ, J. (1990) 'Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès'. Limes, revista d'arqueologia. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola. CASAS, T; ENRICH, R.; FONT, X. (1988) Aproximació al coneixement del món rural romà al Vallès Occidental. Sabadell (inèdit). ESTRADA, J. (1969) Vías y poblamientos romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves'. Separata de la Revista Ampurias, vol. XXVIII. Barcelona: IPA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1988) El Meu Poble. Moià: Calígraf. | IIIaC-V dC | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es té coneixement per la troballa de materials arqueològics en aquest indret. Llaurant els camps de conreu de la masia can Figueres, situats a prop dels terrenys de can Torrents, Benet Sagués trobà dues gerretes romanes d'ofrena o enterrament, tanmateix no es localitzaren restes humanes ni cap tipus d'element atribuïble a un lloc d'enterrament. Es desconeix la data de la troballa. Els materials foren donats per Benet Sagués al Museu Parroquial de Palau-solità. Tanmateix, segons Estrada i Villaronga, en els terrenys de can Figueres s'hi van trobar restes indeterminades d'època romana. La notícia d'aquest jaciment es troba recollida pel mateix autor a 'Notes arqueològiques inèdites del Vallès Occidental'. Aquesta zona es troba entre el punt quilomètric 7+600 i 8+100 de la variant de la carretera C-59, i inclou els camps d'ambdós laterals de la traça de la variant i el turó 'Els Torrents'. Al llarg dels últims anys, especialment en aquest turó i als camps circumdants, s'ha anat documentant de manera superficial material d'època ibèrica i romana (gerretes d'ofrena, ceràmica ibèrica, ceràmica sigil·lada, etc.), que indicaria l'existència a la zona d'un possible assentament d'aquests període. | 08156-128 | Can Torrents | 41.5939500,2.1860700 | 432165 | 4605014 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56868-foto-08156-128-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||||
| 78302 | La ciutat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ciutat | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | El monument 'la ciutat' es troba a la façana d'un edifici situat en el camí de la Granja, just abans d'entrar en el solar que actualment es fa servir com a aparcament. Cal alçar la vista amunt per localitzar-lo, sinó passa completament desapercebut per al vianant. 'La ciutat' vol expressar les següents idees de l'artista: Instal·lades sobre el mur d'aquest edifici un conjunt de petites cases envaeixen un espai, el redescobreixen, l'habiten en forma de petita ciutat. Aquest habitar és la base de l'escultura 'La ciutat', una peça que vol estar present, igual que els nostres records, en un espai que coneixem com a propi. L'escultura vol formar part de l'entorn, vol obrir una reflexió sobre el lloc on vivim i la relació que tenim amb aquest, vol resituar-nos, sorprendre'ns. Mides: 12 elements de 20 x 25 x 20 cm Material: planxa i perfilaria de ferro (acer 111) | 08260-135 | Camí de la Granja (Granja Soldevila) - 08130 - Santa Perpètua de Mogoda | Camí de la Granja. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999. | 41.5265900,2.1867100 | 432148 | 4597536 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78302-foto-08260-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78302-foto-08260-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Xevi Roura i Pla | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78244 | La Florida Nord - Can Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-florida-nord-can-soldevila | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XX/XVIII | Destruït | El jaciment de La Florida Nord - Can Soldevila es troba en els terrenys ocupats per la urbanització de la Florida, situada al sud-est del nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda, entre l'Avinguda Quinze, el Carrer Setze i el Passatge Major. El jaciment estava format per 5 sitges d'emmatzematge situables cronològicament tres d'elles, en un moment inicial del ferro (LFN_CS 1, LFN_CS 2 i LFN_CS 5) i les altres dues al bronze inicial (LFN_CS 3 i LFN_CS 4). Les estructures de l'edat del ferro eren de planta circular entre 136 i 214cm de diàmetre, de secció troncocònica i fons pla. Conservaven una fondària entre 100 i 54cm i al seu interior s'han recuperat fragments ceràmics amb cordons impresos situats a la inflexió entre el cos i al vora, nanses de cinta elevades, decoracions que combinen incisions, impressions i acanalats, bases planes, un peu anular... Les estructures de l'edat del bronze mostraven diferències morfològiques respecte les de l'edat del ferro. L'estructura LFN-CS 4 era de planta circular de 103cm de diàmetre, secció cilíndrica i fons còncau, amb una fondària conservada de 92cm. Al seu interior es van recuperar fragments ceràmics corresponent a dues tenalles de cos hemisfèric i base plana, una amb el coll diferenciat i l'altra amb la vora recta, que presenten 4 aplicacions en forma de llengüeta a la part mitja o superior del vas, i paral·leles a aquestes, 4 petits mugrons situats a l'alçada de la vora; un vas de tendència troncocònica de base plana i una nansa de cinta de secció aplanada amb decoració de petites línies incises al perímetre superior del vas, en contacte amb l'angle exterior del llavi i vàries aplicacions en forma de petits mugrons situats a l'alçada de la vora (4 d'elles situades sobre la nansa); algun fragment pertanyent a formes carenades. L'estructura LFN-CS 3 era de planta circular de 50 cm de diàmetre a la seva base, secció cilíndrica i fons còncau, amb una fondària conservada de 75cm. Es trobava seccionada verticalment i al seu interior es va recuperar molt poc material arqueològic, únicament algunes restes òssies corresponents a un ovicaprí i escassos fragments informes de ceràmica a mà. Tot i això, es va adscriure a aquest moment cronològic per la seva proximitat a l'estructura LFN-CS 4 i la seva similar morfologia constructiva. A part d'aquestes estructures també es va documentar una petita estructura probablement relacionada amb un sistema de canalització i distribució d'aigües pel conreu i diverses mines d'aigua d'època moderna. | 08260-77 | Avinguda Quinze, Carrer Setze i Passatge Major | 41.5230600,2.1866600 | 432140 | 4597144 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78244-foto-08260-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78244-foto-08260-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78244-foto-08260-77-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 79|94|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78250 | Florida nord - Escola Bressol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/florida-nord-escola-bressol | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GUTIÉRREZ, Dani (2008). Intervenció arqueològica al turó de Florida nord (can Soldevila), escola Bressol Els Pins, bronze inicial. 1ª edat del ferro. Pàg. 86 - 96. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XX/-VIII | Destruït | El carrer Baronia està situat a la zona nord del barri de la Florida Nord, dins de la zona considerada com EPA a causa de la concentració de restes arqueològiques documentades. En relació al lloc afectat cal assenyalar la troballa, l'any 1998 de cinc fosses d'emmagatzematge pertanyent al bronze final / ferro (La Florida Nord - Can Soldevila). Com la descoberta, en 1980, d'una fossa sepulcral adscrita també a la fase de transició bronze final / ferro en el barri de la Florida. La construcció d'una escola bressol al solar del carrer de la Baronia va motivar un seguit d'intervencions arqueològiques preventives entre els anys 2003 i 2004. Es van documentar un total de 60 estructures prehistòriques, a més de diverses rases de vinya. De les estructures prehistòriques, 52 es relacionen amb el calcolític/bronze antic, i 8 amb el període del bronze final. Els tipus d'estructures en funció de la seva morfologia i dimensions es classifiquen de la següent manera: Fosses d'emmagatzematge o sitges: Calcolític / bronze antic: planta circular, perfil subesfèric o cilíndric, fons còncau, 80/100cm diàmetre de boca, i més d'un metre de profunditat. Bronze Final: secció troncocònica, fons pla o lleugerament còncau, 85/150cm diàmetre de boca,120/170cm diàmetre de base, i profunditat màxima 90 cm. Grans retalls: forma irregular, fins a 4 metre de llarg i quasi 2 m d'amplada i poca profunditat. La seva funció estaria relacionada amb l'extracció d'argiles. Retalls: forma ovalada irregular, fins a 3m de llar i quasi 2m d'amplada i poca profunditat. Es localitzen vorejant el gran retall central. De funció indeterminada tot i que es relaciona, igualment amb l'extracció d'argiles. Nínxol: Petita cavitat realitzada a l'interior d'una sitja, secció i planta hemisfèrica, d'uns 60 cm de llargada, amplada i alçada. D'altra banda, es destaca la troballa d'un cilindre d'argila cuita que probablement pertanyeria a la boca o xemeneia d'un forn. Té planta circular, un diàmetre exterior de 20cm, 5cm de gruix, i una alçada de 17cm. Podria pertànyer a una estructura de combustió tancada localitzada a la zona d'hàbitat del bronze final. En els nivell d'amortització i rebliment de les estructures, es va recuperar un nombre important de materials arqueològics. Destaca l'excessiva fragmentació i mala conservació dels mateixos. El nombre més elevat correspon a ceràmica feta a mà, seguit de restes de fauna i elements constructius (30%), així com una petita representació d'indústria lítica, dos objectes de bronze (un botó i resta de fosa) i alguns elements d'ornament personal, fets en os i petxina. | 08260-83 | Florida Nord - Carrer Baronia s/n | 41.5225700,2.1864800 | 432125 | 4597089 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78250-foto-08260-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78250-foto-08260-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78250-foto-08260-83-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | A la fitxa d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat apareix citat així sencer: Florida Nord - Carrer Baronia s/n (Florida nord - Escola Bressol). Es troba dins de l'àrea d'expectativa arqueològica de la Florida en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78288 | L'arc d'una ferida de lluna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larc-duna-ferida-de-lluna | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'escultura és un homenatge a Joan Miró. El monòlit central està suspès en l'aire per una biga de ferro amb quatre barres: el pintor universal i cosmopolita té els peus íntimament enfonsats en una terra amb la qual se sentia molt lligat. Una aresta amb una motllura de tall clàssic s'associa al 1893, any del seu naixement. Diferents fractures del volum mutilen les superfícies planes, i indiquen la ruptura estètica que suposà l'obra mironiana a partir de 1929. Grafismes en baixos relleus i acolorits recorden una iconografia que ha estat popularment acceptada. El bust de l'artista identifica l'homenatjat i li dóna una presència constant i transparent. Un arc monumental que travessa l'escultura recull dos elements omnipresents en la seva obra, una lluna i una esfera. Mides: 1200 x 1080 x 120 cm, i urbanització de la rotonda. Material: formigó blanc, ferro (acer 111), acer galvanitzat, fibra de vidre, pintura plàstica, esmalts antioxidants i rajola. | 08260-121 | Passeig de la Florida / Onze de Setembre. | Centenari del naixement de Joan Miró. 6 de març de 1994. | 41.5290300,2.1863300 | 432119 | 4597807 | 1994 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78288-foto-08260-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78288-foto-08260-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Cesc Bas | Projecte i direcció artística: Cesc Bas (Mollet del Vallès).Euip de treball: Elies Camarena, Marta Casanovas, M. Sierra Gillué, Rubén Gonzàlez, Joan Masip, Eva Sans, Lluís Solà i Elisenda Ventura (Santa Perpètua de Mogoda). | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||
| 78279 | La mina del mas Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-del-mas-costa | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIX | Desconegut. Una bona part del traçat s'ha de trobar desaparegut. | La mina del mas Costa captaria les aigües subterrànies de la riera de Caldes, en la zona actualment ocupada pel polígon industrial de la Creueta, a uns 100m a l'est del carrer Catalunya, i a uns 50m de la Riera. Després seguiria el seu traçat creuant l'actual carrer de la Creueta, l'avinguda de Santiga, la Rambla, l'avinguda de Barcelona, i seguiria cap al sud el traçat de l'actual carrer de Puig i Cadafalch. Creuaria l'avinguda Onze de setembre, fins arribar a la Granja Soldevila per ponent. Una vegada aquí creuaria el ferrocarril Papiol - Mollet. i finalment al Mas Costa (Barri de la Florida). | 08260-112 | Poligon industrial de la Creueta - Mas Costa (La Florida) | 22 de maig de 1847. Joan Güell i Baucells revèn a Salvador Bonaplata i Corriol, representat pel seu fill Ramon Bonaplata i Nadal, el mas Bell·lloc i altres terres propietat de Don Francesc de Milans i de Duran i el seu fill Don Ramon de Milans i de Gregorio, de pertinences del mas Llobet i una mina d'aigua dita mina del mas Costa que ve de la riera de Caldes i de la qual tenen facultat de regar trenta-sis hores cada setmana (des de les cinc del matí de dilluns fins les cinc de la tarda de dimarts). | 41.5251100,2.1863400 | 432116 | 4597371 | 1847 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Segons Esteve Canyameres aquesta mina ja no existeix, donat que aquesta ha d'haver patit la urbanització dels barris de Can Folguera i de la Florida. Però en la intervenció arqueològica realitzada al jaciment La Florida Nord - Can Soldevila se'n va localitzar sembla algun tram.Hipòtesi: És possible que se'n conservi algun tram dins la trama urbana del casc antic entre l'avinguda Barcelona i l'avinguda de Santiga. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 56767 | Can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VIII). Can Torrents'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 8. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Presenta diverses construccions annexes (era, corrals, paller...). El conjunt d'aquestes construccions, juntament amb la masia, formen un pati central, tancat par un mur perimetral. En aquest pati es disposa d'un pou. L'estructura de l'edifici principal és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues aigües, amb poca pendent i realitzada amb teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. Mentre que la coberta del volum adossat a l'esquerra és d'una sola vessant, també perpendicular a la façana. Tot el mur es troba arrebossat, tant a la façana principal com en les altres. La porta principal d'entrada d'arc de mig punt és adovellada, amb les dovelles de pedra ben conservada, així com les de les dues finestres del primer pis, igualment emmarcades amb pedra ben tallada. En el portal principal encara es conserva una antiga i gran porta de fusta, amb un porticó que permet l'accés sense obrir la gran. La part esquerra de la façana presenta un cos afegit fa uns anys; possiblement allà mateix devia haver-hi part del porxo annex que encara es conserva, amb embigat de fusta i coberta de teules. Al mur lateral dret hi ha una petita finestra amb reixa de ferro, de construcció primitiva, que il·luminava la cavallerissa. A la façana oest, hi ha una petita rajola de terra cuita amb data de '1745' gravada, segurament corresponent a l'any en que es devia fer la reforma aprofitant els elements ja construïts primitivament. L'interior de la casa és una mostra de masia típica: una gran sala d'entrada amb l'escala al fons; a l'esquerra, el gran menjador; a la part dreta, la cuina amb comunicació, per una petita porta, a l'estança on encara es conserva l'antic forn de pa. Més endins es troba el primitiu celler, que conserva tot l'embigat antic, apuntalat amb llargues bigues. EI paller és un petit porxo, a dues vessants, que es recolza en tres de les seves cares sobre murs de maçoneria, deixant una cara oberta. La part davantera és sostinguda per una columna de secció circular feta amb pedra. Sobre aquesta, s'hi recolza una gran biga que suporta tot l'entramat de llates, que aguanta el carener i les teules de la coberta. | 08156-27 | Camí de Can Torrents, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'any 1889 la masia va ser comprada per Esteve Llacuna al propietari Folguera. Després de la compra s'hi van instal·lar uns masovers i la família venia a passar les vacances. Ha anat passant de pares a fills dins la família Llacuna. El nom de Torrents es creu que pot provenir del torrent pròxim a la casa, on anys enrere baixava molta aigua. | 41.5904500,2.1851000 | 432081 | 4604627 | 1745 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56767-foto-08156-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56767-foto-08156-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56767-foto-08156-27-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.09.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 78298 | Pneumàtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pneumatic | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Pneumàtic és una escultura situada uns metres al sud de la façana principal de la Granja Soldevila. Segons l'artista aquesta estructura en forma de cub enrajolat amb rajola blanca valenciana està disposat per a contenir aire comprimit. Considerant l'home com a acumulació, com a una associació de complements, i la vida com a una successió de complements, i la vida com a una successió d'adquisicions (materials i mentals), el concepte anhelat de buit funciona com una utopia davant el vertigen del ple. És la impossibilitat del buit, la condemna al complement, a l'acumulació. Queda sempre l'aire, però fins i tot eliminant-lo tenim sempre la forma ocupant un lloc. La pedra és una acumulació com a mínim d'aire, i actua com una interferència a la zona. Amb estètica 'thunderbird' i un color de confort 'retro' sembla una nevera portàtil enmig del bosc. Mides: 120 x 120 x 120 cm Material: Totxana, morter, rajola, griffi i acer inoxidable | 08260-131 | Jardí de la Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Jardí de la Granja, espai cultural. III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998. | 41.5266800,2.1858500 | 432076 | 4597546 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78298-foto-08260-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78298-foto-08260-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Dani Montlleó i Alsina | Es troba prop de les escultures Blau i de la Campana, situades al costat de l'edifici de la Granja. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||
| 78290 | Blaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaus | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Blaus és una escultura que es troba situada prop de la porta principal d'entrada a la Granja Soldevila, en un petit jardinet envoltat d'una petita tanca. Blaus és un homenatge a la Mediterrània, un concepte ple de sentiments, emocions, imatges, ingenuïtats, clams, olors, lluminositat, un concepte definit per en Pep Fortuny com a un cúmul d'influències ètniques i paganes d'una forta (contundent) intensitat lírica. Aquí la Mediterrània esdevé un contenidor que pren forma en un rectangle de tres dimensions. L'escultura esdevé un trencaclosques que juga amb línies rectes i corbes, conformant amb múltiples variacions nous rectangles, triangles, semicercles, polígons irregulars, i expressant així, a través de la seva múltiple geometria, tota la sensibilitat que emana d'aquest món proper, nostrat, però alhora idealitzat. Mides: 163 x 23 x 143 cm Material: Fang refractari i esmalts. Peu de fusta de pi. | 08260-123 | Jardí de la Granja Soldevila | Jardí de la Granja, espai cultural. Exposició 'Sense Límits', juliol de 1996 | 41.5267400,2.1857800 | 432071 | 4597553 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78290-foto-08260-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78290-foto-08260-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Montserrat Riera i Oller | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78305 | Miratge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miratge | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Miratge és una escultura que es troba en una façana d'un cos rectangular d'edifici de la Granja Soldevila, que dóna a llevant. Cal alçar la vista per veure'l, però les seves característiques no el deixen passar desapercebut. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'artista: Un retall de paisatge transformat, modificat que canvia depenent del lloc on mirem, una mirada confusa, trucada, seductora. Un simple reflex. Una finestra oberta en un mur, un joc, una pregunta: és veritat el que veiem? És fidel el reflex de les coses? Constantment veiem persones i coses que fan que ens plantegem la mateixa pregunta: Serà com ho veig? Aquest aparentment ingenu joc tanca dins seu aquesta transcendent pregunta. És una mirada divertida i lúdica sobre qüestions importants i de vegades abismals. Què apareix quan una cosa s'oculta i què s'oculta quan una cosa apareix? Ens guiem per la nostra percepció de les coses, però aquesta no sempre és fidel, sinó que de vegades es distorsiona per l'exterior o d'altres per nosaltres mateixos. Mides: 560 x 90 x 60 cm Material: acer corten i acer inoxidable | 08260-138 | Pati del Galliner. La Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Pati del Galliner. La Granja, espai cultural. V Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2000. | 41.5270400,2.1857700 | 432070 | 4597586 | 2000 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78305-foto-08260-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78305-foto-08260-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Albert Casañé i López | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 56797 | Ca l'Arimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larimon | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. | VIIaC-VdC | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta de diversos materials arqueològics recollits durant les obres de construcció d'una casa. És material és ibèric i romà: ceràmica comuna ibèrica, ceràmica campaniana, àmfores ibero- romanes, ferros i una antefixa del s.I-II. Tot el material va ser dipositat al Museu Parroquial, però no es va realitzar cap tipus de seguiment de les obres. | 08156-57 | Urbanització de ca l'Arimon | 41.5777900,2.1851200 | 432069 | 4603221 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56797-foto-08156-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56797-foto-08156-57-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment, donat pel Sr. Jardí i l'empresa constructora Mas i Perramon, es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||||
| 78570 | Campana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-1 | XX | La Campana, dedicada a Santa Maria de Santa Perpètua, es troba situada davant l'accés principal de la granja Soldevila. Es troba damunt una base d'obra vista de planta quadrada i subjectada amb una cadena a una barra metàl·lica ornamentada en espiral i que acaba a la part superior un xic cargolada. És de grans dimensions, fabricada en bronze. La campana data de l'1 de gener de 1909, i fou fabricada a Barcelona per Juan Dencausse. Aquesta presenta una subjecció a la part superior de nanses creuades, a la part més elevada ornamentades per cares de diferents animals que recorden els de les gàrgoles. De dalt a baix la campana es troba plantejada en tres espais o bandes, amb un tractament diferenciat. En la franja superior hi trobem tres grups de bandes concèntriques en relleu entre les quals s'observen decoracions amb motius vegetals. En l'espai central, pràcticament llis, s'hi troben dues figures, una d'un sant i l'altre de la Verge Maria, intercalades per la llegenda: Maria - Santa Perpètua - 1 enero 1909. Sota d'aquesta emmarcada dins una mena d'escut s'hi llegeix el nom del fabricant Juan Dencausse, amb seu a Barcelona. | 08260-218 | Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | La campana data de l'1 de gener de 1909, i fou fabricada a Barcelona per Juan Dencausse. | 41.5267300,2.1857200 | 432066 | 4597552 | 1909 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78570-foto-08260-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78570-foto-08260-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78567 | Parc dels Països Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-paisos-catalans-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX/XXI | El Parc dels Països Catalans es troba a llevant del Passeig de la Florida cantonada amb el carrer de Pablo Picasso, fent una falca allargada i triangular. És un petit espai de verd format per una zona d'esbarjo infantil, una font i un arbrat típic de Shinus Molle. A l'extrem nord de la plaça hi ha una escultura i bancs per seure. | 08260-215 | Passeig de la Florida - Carrer de Pablo Picasso | 41.5306500,2.1856000 | 432060 | 4597987 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78567-foto-08260-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78567-foto-08260-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 78206 | Granja Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-soldevila | <p>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda</em>. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.<br /> <br /> CANYAMERES, Esteve (2009). <em>Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX)</em>. Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.</p> <p>RICART, Joan et alii (1993). <em>Temps enrera, portes endins</em>. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.</p> <p>RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999).<em> El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979.</em> Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums.</p> | XII-XVIII | <p>La Granja Soldevila es troba situada a la zona limítrof amb el nucli urbà. A uns 80m de la façana principal es situa la línia de ferrocarril que el separa del barri de la Florida. A la vessant sud hi ha un petit jardí romàntic amb magnífics exemplars d'espècies vegetals, a la vessant est hi ha restes dels antics camps de conreu amb diverses construccions auxiliars, a la vessant nord es situa l'antic pati amb els corrals i a la vessant oest hi ha adossat l'edifici de la capella i l'antic habitatge dels porters, seu de ràdio Santa Perpètua. En aquesta mateixa vessant, i separat per un petit passatge, hi ha el modern edifici de l'institut d'ensenyament secundari. L'edifici principal correspon a un mas de finals del segle XVIII, molt reformat al segle XX. A principis de segle XX, respectant el primer pis de l'antic mas, dugueren a terme les obres d'ampliació de la casa que amb algunes modificacions posteriors esdevingué el que avui coneixem. El que s'observa avui és un edifici residencial amb trets modernistes format per un bloc central de planta rectangular (17 x 23m) amb tres crugies, desenvolupat en una planta semisoterrani, una planta baixa, dues plantes pis i una torre amb dos nivells més. A la vessant oest hi ha un cos de galeria que li dona un aire colonial, també existeix una porxada destinada a magatzem que està adossada a la façana posterior nord al nivell semisoterrani, i a la vessant oest hi ha un altre edifici de 3 plantes i una sola crugia que conté l'antiga capella i l'antic habitatge dels porters. A l'extrem d'aquest cos hi ha una segona torre de 4 plantes amb coberta a 4 aigües. Els interiors tenen una rica ornamentació. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues metàl·liques o de fusta amb revoltons ceràmics segons la dependència. A la planta soterrani els forjats són de volta de canó. La coberta: es combinen les zones de terrat accessible amb les de coberta inclinada, amb remats de teula ceràmica vitrificada. L'edifici principal té la seva crugia central amb terrat accessible i les cobertes de les crugies laterals són inclinades a una aigua. La façana principal té una composició simètrica respecte a l'eix central amb un portal adovellat i una finestra enreixada a banda i banda en planta baixa, 3 balcons en planta 1, i 3 finestres subdividides per columnes en planta 2. A la façana est destaca el seguit de finestres d'arc de mig punt de la galeria. La paret és de totxo arrebossada i treballada imitant obra de carreus. Les baranes dels balcons, les reixes de les finestres i els fanals són de diferent treballs de forja. Les fusteries suporten vidrieres emplomades de colors. Destaquen a nivell arquitectònic el volum de la torre mirador (amb dues plantes més que el cos de l'edifici principal) que queda enfonsat uns 10m a la façana sud i uns 5m respecte a la façana nord. També destaca la segona torre, una planta més baixa, amb coberta a 4 aigües. És un dels edifici que millor conjuga el seu valor com a exemple d'arquitectura modernista amb el paper destacat que va tenir en el desenvolupament històric i econòmic de la vila. Les seves generoses dimensions, la riquesa dels seus elements decoratius, i el bon estat general de conservació, van fer molt adequat el seu pas a ús públic.</p> | 08260-39 | Camí de la Granja, s/n | <p><span><span><span><span><span><span><span>Descripció del mas Granollacs, segons la inscripció registrat l'any 1864 al Registre de la Propietat, on es descriu com a casa i heretat anomenada Granullachs. Així per la descripció que se'n fa sabem que: 'La casa consta de soterrani i pis principal i segon amb galeria a llevant. Mesurava en pams 154 x 154 (23.716 pams quadrats). Tenia també un barri tancat amb murs amb porta d'entrada mirant a migdia. Afegit a la casa hi havia el corral, corts, celler, l'era i altres dependències agrícoles. Pel que fa a la finca aquesta es composava de 80 quarteres i 9 quartans, de les quals 8 anaven destinades a planter d'arbres fruiters i de passeig o ornament 25 quarteres 3 quartans de regadiu, 36 quarteres de cereals de secà, i 6 quarteres 6 quartans de vinya, 3 quarteres de bosc i 2 d'erm. Amb dret d'ús per a regar de l'aigua de la mina construïda dins les propietats Folguera, Colomer, Casanovas i Banús. Aquesta mina té de llarg 2,5 Km, 4 pams d'ample i 6 pams d'alçada. Té direcció de migdia a nord fins arribar al poble de Santa Perpètua. En aquest punt la mina forma un angle i pren direcció cap a llevant fins arribar a l'heretat Banús, pròpia de don Salvador Banús, on es troba un repartidor amb la seva porta tancada amb dos panys i dues claus diferents. En aquest repartidor es parteix l'aigua per la meitat, una serveix per al rec de les finques Banús i Mogoda i l'altra serveix per al rec de la propietat Casanovas, Regàs, Folguera i de l'heretat Granullacs' (Canyameres, 2009).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: El que avui o en el decurs del segle XX ha estat la propietat moderna de la Granja Soldevila és el resultat de l'agregació de les terres de diversos masos, la majoria dels quals havien esdevingut masos rònecs d'origen medieval. Concretament la major part de les terres s'han fet a partir dels masos rònecs Cirera, Caldes, i Soler, a més de les compres de terres de Can Folguera del segle XIX. El nucli original, el formaven les terres del mas Granollacs, anteriorment dit mas Bruguera, i abans del s.XVI, anomenat mas Perera. Mas de Caldes. Deshabitat des del segle XV. Les seves terres es repartiren entre el mas Folguera i el mas Perera. Estava entremig de Can Folguera i la Granja Soldevila i com aquests dos, la propietat anava des de la serra fins a la riera de Caldes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Cirera. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>Havia estat un alou del priorat de Santa Maria de Terrassa. Estava situat a la serra entre el mas Bell·lloc (can Miró), el mas de Jaume Perera (terres de la Granja Soldevila) i el mas Folguera.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>1163. Primera notícia sobre el Mas Cirera.</span><br /> <span>Segle XV, el mas Cirera ja era rònec. Fou establert pel prior de Terrassa als pagesos del mas Colomer de la sagrera de Mogoda.</span><br /> <span>A principis del segle XVI, les terres del mas Cirera, foren establertes pels diferents hereus Colomer als pagesos del mas Bell·lloc (Can Miró), del mas Prat (Can Bernat) i del mas Perera (Granja Soldevila).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Perera. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>El mas Perera segurament té el seu origen a finals del segle XI o principis del XII.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>1256. Primera menció a un mas Perera.</span><br /> <span>1275 i 1290. Queda confirmada l'existència del mas Perera en els llistats del llòçol.</span><br /> <span>1290. En els llistats de llòçol hi consta un segon mas, el de Jaume Perera que és el que continuarà. El mas Perera primer estava situat més a ponent, entre Can Vaquer i Can Bernat.</span><br /> <span>Al segle XIV hi ha documentades diverses noticies relacionades amb persones cognominades Perera. A finals del segle XIV i principis del XV el cap de casa del mas Perera, és Antic Perera, i el seu fill també de nom Antic Perera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Bruguera. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>1450. Arribada dels Bruguera. El mas canviarà de nom i començarà un procés expansiu fins a finals del segle XVI.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>Segle XVI. La família del mas Bruguera esdevé una de les importants del Vallès.</span><br /> <span>1592. Incorporació del mas Llirana de Montmeló.</span><br /> <span>A finals de segle XVI havien començat els problemes econòmics al mas Bruguera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Granollacs. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>Plet de 82 anys entre els Granollacs i els Bruguera.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>1717. Pere de Ribes i de Granollacs, 2n marquès d'Alfarràs, cedí la casa heretat i mas anomenat Granollacs abans Bruguera a Josep de Bru i de Mora i a la seva dona Marianna de Sampsó-Rocabruna, senyora de Montpalau.</span><br /> <span>XVIII. El mas Granollacs estarà en mans de la família noble dels Bru de Sala durant una centena d'anys. La venda és forçada per la mala situació econòmica del cap de casa Jacint Bru de Sala, deguda a la Guerra del Francès.</span><br /> <span>1822. Consta que el mas Granollacs tenia una extensió aproximada de 40 quarteres de sembradura entre cultiu, erms, i bosc.</span><br /> <span>1864. Es fa la inscripció registral del mas Granollacs al Registre de la Propietat, on es descriu com a casa i heretat anomenada Granullachs. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La família Soldevila des de Lluís Soldevila (1911) fins a l'expropiació (ACTUR de Gallecs), estigué vinculada a activitats empresarials agràries, la producció i venda de llet, la llet condensada, les patates que feren famosa la finca de Santa Perpètua per la seva alta productivitat, i va estar entre els pioners de l'avicultura a Catalunya a la postguerra espanyola.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5268200,2.1855600 | 432052 | 4597562 | 1163 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78206-foto-08260-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78206-foto-08260-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78206-foto-08260-39-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Romàntic|Eclecticisme|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIL | 2024-04-04 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors documentats: Mas Perera, Mas Bruguera, Mas Granollacs, Torre Bru.Actualment el recinte de la Granja conté diversos usos municipals, com són l'escola de música i de les arts (EMA), ràdio Santa Perpètua (ubicada a l’antiga masoveria) i les oficines tècniques de les Regidories de Cultura, Educació i Comunicació. Recentment, a l’abril del 2023, s’ha inaugurat una exposició a part de la zona baixa de l’edifici modernista, on es dona a conèixer la història de l’edifici i la seva explotació industrial fruït dels usos empresarials de la família Soldevila. Aquest espai, és una seu radial del Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV) ubicat al Vapor Aranyó. Per contactar-hi i visitar-lo, podeu demanar més informació a info@mtiv.cat | 94|96|101|102|105|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||
| 78309 | La nota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nota | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | La nota és una escultura situada a l'extrem nord-est de la plaça anomenada l'Era de la Granja Soldevila. Aquesta escultura 'La nota' vol representar les següents idees de l'artista: La idea pren cos en una pinzellada. Una línia agafa volum en una escultura. El traç s'ha alçat en la recerca de la tridimensionalitat. El públic començà a batejar el projecte escultòric com 'la nota', i l'escultura per ella mateixa escollí el seu nom definitiu. La seva ubicació davant l'escola de Música acaba d'establir la seva identitat formal. La coincidència semàntica entre l'espai i l'escultura dóna la raó al públic. I és el públic qui ha d'acabar de trobar la utilitat de l'escultura, assimilar-la com a element integrat en el medi urbà. Asseieu-vos-hi i, si voleu, canteu. Mides: 165 x 290 x 5 cm Material: planxa d'acer corten de 4 mm | 08260-142 | L'Era. La Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'Era, La Granja, espai cultural. VII Concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2002. | 41.5273200,2.1855500 | 432052 | 4597617 | 2002 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78309-foto-08260-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78309-foto-08260-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Bruno Pötsch | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 56879 | Espai rural de Gallecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-rural-de-gallecs | CONSORCI DE GALLECS: http://www.espairuralgallecs.cat | Gallecs és un espai rural de 733,52 hectàrees, situat entre els municipis de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac. Conserva els seus valors naturals i paisatgístics en un entorn altament antropitzat. L'agricultura constitueix la major part de l'espai, amb una superfície de 535 hectàrees. Les masses boscoses ocupen 160 hectàrees. La resta la formen les edificacions, els horts recreatius, els espais verds i més de trenta quilòmetres lineals de camins. És un espai cultural i de lleure de les poblacions veïnes, que esdevé un pulmó verd de la Regió Metropolitana de Barcelona i d'un entorn intensament urbanitzat. Palau-solità i Plegamans és un dels municipis limítrofes d'aquest parc i forma part del Consorci del Parc de Gallecs. Hi ha rutes per fer excursions a peu o en bicicleta des de la vila. | 08156-139 | Extrem sud-est del terme municipal | 41.5707800,2.1849400 | 432047 | 4602443 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Gallecs és un espai d'interès natural (EIN) des del 20 d'octubre de 2009, mitjançant el Decret 156/2009, quan es va incloure al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) amb l' objectiu de protegir un dels paisatges més característics de la plana del Vallès. La superfície inclosa al PEIN és de 698,91 hectàrees.El Consorci del Parc de l'Espai d'interès natural de Gallecs n'és l'òrgan gestor. Està integrat per la Generalitat de Catalunya, a través dels departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i els ajuntaments de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||||||||
| 78222 | Estela ibèrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-iberica | PERICOT, L. (1940). 'Lectura de la nueva estela ibérica'. Ampurias. Barcelona. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 170-171. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VELLOSO, J. (1940). 'Una nueva estela ibérica'. Ampurias. Barcelona. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 63. Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC, n. 1367, 14. 11. 1990). | - II | L'Estela ibèrica es va localitzar aproximadament a la zona avui situada entre l'avinguda Canalis i el carrer Font dels Joncs, al barri de la Florida. L'estela ibèrica és de pedra sorrenca i les seves mides són: 1,07 x 0,52 x 0,31m. La inscripció que porta gravada presenta 38 signes ibèrics d'una fondària d'uns 5 mm i es disposa en 7 línies. L'estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics, va ser datada pels arqueòlegs al segle IIdC. La interpretació dels signes de l'estela ibèrica de Santa Perpètua de Mogoda, segons Manuel Gómez Moreno, una vegada suplerts enterament els signes inicials de les dues primeres línies: Allò que resta és segur. Bascones o Baintanes Ebanen an Runingica Ortin se igica siba itin (Vinyals, 1994: 63). | 08260-55 | Entre Avinguda Canalis i Carrer Font dels Joncs. Barri la Florida. | Pel mes de maig de 1939, J. Velloso va localitzar l'estela ibèrica en el bosquet de Can Soldevila que és molt aprop de la Florida, a les rodalies de la Granja Soldevila i situada a uns dos quilòmetres al sud est de Santa Perpètua. J. Velloso trobà l'estela superficialment. Aquesta formava part d'uns bancs situats en un petit bosc artificial. | 41.5234200,2.1855400 | 432047 | 4597184 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78222-foto-08260-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78222-foto-08260-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78222-foto-08260-55-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Coneguda també com Estela ibèrica de Can Soldevila (s. IIaC), segons RICART (1993: 170-171). Actualment l'original es troba exposada al Museu Arqueològic de Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc. 08038 - Barcelona). Hi ha una reproducció al fons del Museu de Santa Perpètua de Mogoda.Les coordenades corresponen a l'indret aproximat de la troballa.Foto 2. Autor: Fermí Vinyals. Publicada a; VINYALS, 1994: 63. | 81|80 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78563 | Bosc de la Granja Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-granja-soldevila | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Bosc de la Granja Soldevila es troba situat a l'oest del parc dels ametllers, entre l'avinguda Girona, la línia del Ferrocarril Papiol - Mollet i l'avinguda de l'Estela Ibèrica. El Bosc de la Granja Soldevila és la massa arbòria més coneguda i emblemàtica del municipi. Les zones naturalitzades del bosquet s'han anat artificialitzant, ja que ha quedat inclòs en l'àrea urbana, tot i així la diversitat faunística natural és molt elevada (rossinyol comú, tallarol, mallerenga, pitroig...). És un bosc plantat amb finalitat didàctica i per tant hi ha una rara diversitat d'espècies botàniques. | 08260-211 | Avinguda Girona, Ferrocarril Papiol-Mollet, Avinguda de l'Estela Ibèrica | 41.5247800,2.1853200 | 432030 | 4597336 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78563-foto-08260-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78563-foto-08260-211-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 56754 | Can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XVI/XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Formava part d'un conjunt d'edificis dels que es conserven l'era i el paller. Ha estat objecte de moltes modificacions i ampliacions al llarg del temps i, actualment, es fa difícil identificar la seva estructura original. És d'estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta, tant l'edifici principal com el paller. La coberta de l'edifici principal és de quatre vessants amb poca inclinació, amb teula àrab. La coberta del paller és inclinada, de dues vessants, amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal. A l'edifici principal, malgrat les restauracions, es conserven les obertures originals. En la façana principal destaquen la porta d'accés, adovellada i amb un escut a la clau, i una finestra situada a sobre d'aquesta presentant també un escut al centre de la seva llinda, així com els dos arcs de mig punt adovellats, que donen accés a l'escala de l'edifici. Entre la planta baixa i la planta primera hi ha una composició i ordre de les obertures, ja que totes es situen alineades. La planta segona (nivell de golfes) es diferencia de les altres dues, ja que es composa d'un seguit de finestres d'arc de mig punt de petites dimensions, creant una galeria, sense cap correspondència amb les plantes inferiors. Les façanes de l'edifici principal s'han arrebossat, modificant el seu aspecte original, exceptuant els emmarcaments de les obertures i un sòcol fet de pedra irregular. Remata la façana un ràfec que, al voladís, és força pronunciat. El paller o edificació annexa (antigament lligada a l'activitat agrícola) és un cos aïllat respecte a la masia. La fàbrica dels murs és de còdols amb una base de pedres més grans. | 08156-14 | Centre Educatiu els Castanyers. C. Muntanya, 3, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La part més antiga de la masia correspon possiblement als segles XVI-XVII. Posteriorment, s'han anat realitzant moltes intervencions, canviant el seu aspecte original. L'última intervenció important, la qual va transformar totalment la seva fisonomia, i que és en definitiva la que ha donat l'aspecte actual del conjunt, és de principis del segle XX, conseqüència de l'activitat que va desenvolupar el Patronat de les Llibertats, dirigida per Josep Pedragosa. A l'interior de la casa hi ha una columna que té gravada la data 1594, i a fora una pedra corresponent a una ampliació amb la inscripció 1629. Sembla que l'edifici del paller fou refet en la data que figura gravada a la façana principal, 1856, sobre la ceràmica al·lusiva a Sant Antoni Abad. Aquestes dades ratifiquen l'origen i les intervencions posteriors d'aquesta masia. A meitat del segle XIX, quan la família que li donà el nom s'extingí, fou venuda en dues ocasions. Posteriorment, cap a l'any 1912 el Patronat de Llibertat, que estava dirigit pel mossèn Josep Pedragosa, la va adquirir. L'administració en els seus inicis corresponia al Rector de Plegamans, mossèn Jaume Vendrell, després s'encarregà un director tècnic, Àngel Grau. Cap a l'any 1920 administrà la finca Ramon Albó, destinant el seu ús a la protecció de la infància, i és quan es començà a denominar La Granja. Actualment es destina com a centre educatiu, i es troba sota la Protecció del Menor de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i és el Centre Educatiu els Castanyers. | 41.5851300,2.1845000 | 432025 | 4604036 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 92|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||||
| 78255 | Parc de la Florida - Bosc de Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-florida-bosc-de-soldevila | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XXVIII/V | Desconegut | El jaciment Parc de la Florida - Bosc de Soldevila es troba situat al nord del Bosc de Soldevila, a l'oest del parc dels ametllers, entre l'avinguda Girona, la línia del Ferrocarril Papiol - Mollet i l'avinguda de l'Estela Ibèrica. El jaciment Parc de la Florida va ser localitzat amb motiu del 'Proyecto de construcción del ramal Castellbisbal / Papiol - Mollet / Sant Fost. Adecuación de la línea en ancho internacional y ancho ibérico', quan es va realitzar un estudi d'impacte sobre el territori. Fent les prospeccions, es va documentar un fragment de tègula romana en un camí entre el nord del parc de la Florida i les vies del ferrocarril. Encara que s'hagi individualitzat en una sola fitxa, les restes podrien estar relacionades amb els jaciments romans de la zona de La Florida Nord i Can Soldevila. | 08260-88 | Nord del Bosc de la Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Al Bosc Soldevila es va trobar un dels enterraments més valuosos del Neolític (2800 - 2500aC). Es tracta de l'enterrament d'una dona situat al costat del camí de la Serra de Can Soldevila, segons consta a la memòria històrica del PEPPA de Santa Perpètua de Mogoda. | 41.5252800,2.1852300 | 432023 | 4597391 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78255-foto-08260-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78255-foto-08260-88-3.jpg | Legal | Neolític|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El jaciment del Parc de la Florida surt esmentat com a Bosc Soldevila en una àrea d'expectativa arqueològica del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 78|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78316 | La caixa de tres panys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caixa-de-tres-panys | Llibres de registre del fons municipal del Museu. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 359-360. | XIX | La caixa de tres panys és una caixa de fusta molt reforçada que es tancava i s'obria amb tres claus diferents que tenien, una el president, una altra el secretari, i la tercera el caixer, i tant per posar-hi com per treure'n havien de reunir-se tots tres. En el segle XIX no hi havia cap banc ni caixa per portar diners a guardar, i segons la mentalitat de l'època el fer-ho com ho feien donava la garantia de la salvaguarda del capital de la mancomunitat (Vinyals, 1994: 359). | 08260-149 | Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda | La caixa de tres panys va ser comprada per la Germandat de Sant Isidre per a guardar els balanços anuals. En el segle XIX no hi havia cap banc ni caixa per portar diners a guardar, i segons la mentalitat de l'època el fer-ho com ho feien donava la garantia de la salvaguarda del capital de la mancomunitat | 41.5272300,2.1851400 | 432018 | 4597608 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78316-foto-08260-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | En la fitxa del registre d'entrada del Fons del Museu Municipal és anomenada com a caixa de cabdals.Fotos 1, 2 i 3: Autor - Propietat Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78319 | Col·lecció municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-0 | Documentació administrativa (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda). Llibres de registre del Museu Municipal de Santa Perpètua. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 211-215. | Mancada d'organització | El fons municipal del museu consta en l'actualitat de 881 elements registrats en dos volums. La darrera entrada es va fer en data de 16/12/2008. Segons una valoració que n'ha fet una empresa recentment, les obres es classifiquen en quatre fons: 1. Arqueològic (229 objectes) 2. Etnogràfic (343 objectes) 3. Numismàtic i Medalles (215 objectes) 4. Pinacoteca (40 Objectes) Es tracta d'una col·lecció constituïda per peces de diferent naturalesa. També hi trobem una mostra important de mobles, una mostra d'objectes, instruments relatius a les tasques de la llar i de diferents oficis, i una pinacoteca constituïda amb les obres guanyadores del Certamen de pintura del municipi. La primera característica del fons és la seva heterogeneïtat i el fet d'estar constituïda sense planificació prèvia. Formada pràcticament de manera espontània, mitjançant diferents donacions. La col·lecció de Santa Perpètua de Mogoda està mancada d'un principi organitzador. Els objectes amb més trascendència en el fons són el rellotge de Campanar (n.Reg. 418), la Creu de Sant Crist (n. Reg. 423), un armari de l'any 1720 (n. Reg. 433) i una caixa de núvia gòtica (n. Reg. 447). Del fons arqueològic destaquem que l'ingrés dels materials va ser fet majoritàriament pel Grup Pro Arqueologia de Santa Perpètua. | 08260-152 | L'Era. Espai Cultural Granja Soldevila | El Grup Pro Arqueologia fa la primera exposició del Grup al 1969 per la Festa Major, a partir dels materials recuperats fruit dels treballs arqueològics d'anys anteriors. Aquesta exposició aplegava materials que s'havien reunit en un petit museu,ubicat a la planta baixa de l'edifici que avui dóna aixopluc al Jutjat de Pau. En aquella exposició es podien veure unes fotografies del primer museu de Santa Perpètua de Mogoda vinculat a la prrrroquia que va ser destruït l'any 1936, fet que va suposar perdre una part molt important de patrimoni i objectes religiosos. Per tant el Grup Pro Arqueologia va ser el fundador de l'actual museu, inaugurat el setembre de 1971. Primer fou un museu amb poc material arqueològic, però que s'anà bastint de peces i eines d'oficis relacionats amb l'activitat d'un poble agrícola que era llavors. Al cap dels anys el museu va anar creixent amb material arqueològic i s'anà arraconant el material etnològic cap al magatzem. L'any 1999 s'inaugura el nou museu municipal situat a La Granja, espai Cultural. A partir d'aquí el Grup deixà de gestionar el Museu agafà el rellu l'Ajuntament, atès que n'és el propietari. Al museu, l'entrada és gratuïta. Obert al públic els dimecres, dijous iiveres aa tarda, els dissabtes i diumenges al matí. De 'museu' però només en té el nom. De moment, només hi ha una sala d'exposició permanent, ja que no reuneix les condicions que l'actual legislació de museus exigeix pel que fa a instal·lacions i personal per a ser reconegut com a tal per la Generalitat (GARCIA, 2008: 211-214). | 41.5272300,2.1851400 | 432018 | 4597608 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78319-foto-08260-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78319-foto-08260-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78319-foto-08260-152-3.jpg | Inexistent | Neolític|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila | 78|80|81|83|85|93|94|96|98|76 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78355 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-5 | Acta del ple (10 de setembre de 1959) que dóna fe de la construcció dels gegants i capgrossos perpetuencs que es van crear per a Santa Perpètua. RICART, Joan ; RIERA, Pere (1995). Pere Riera. Imatges de Santa Perpètua de Mogoda. 1953-1968. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Restaurats | Els Gegants vells o històrics de Santa Perpètua de Mogoda es troben actualment situats al vestíbul del museu, en un dels edificis que conformen actualment la Granja Soldevila. La parella de gegants vells han estat restaurats per a frenar el seu deteriorament i afavorir la seva conservació en bones condicions. Aquestes escultures de cartró pedra representen el cos d'un home i d'una dona de caderes cap a amunt amb braços articulats, però tan sols les parts que deixen vistes la indumentària, mans i cap, estan policromades de manera realista. El mal estat del cartró degut a la deterioració del producte adherent emprat i a les condicions ambientals amb humitat excessiva va provocar esquinçaments en el cartró i pèrdues en la policromia. La intervenció de conservació-restauració ha consistit en una neteja de la policromia, en la consolidació de les zones més debilitades i en la reintegració volumètrica i cromàtica de les pèrdues amb l'objectiu que les peces recuperessin estabilitat i bellesa. Els nous gegants del poble són el Bernat, la Perpètua, la seva filla Santiga i el Pipa, un gegant pels més menuts. | 08260-188 | Granja Soldevila. Vestíbul del Museu. | Els primers gegants de Santa Perpètua de Mogoda van ser creats l'any 1959 i es van estrenar durant la Festa Major de Santa Perpètua. Aquests, juntament amb els cap-grossos, desfilaren pels diferents carrers de la vila. Els gegants van participar, any rera any, de la Festa Major fins a mitjans dels anys setanta quan el grup que els portava i els feia ballar es va dissoldre. Actualment El Grup Jove de Geganters de Santa Perpètua, des de l'any 1989, és l'encarregat de passejar els nous gegants del poble: el Bernat, la Perpètua, la seva filla Santiga i el Pipa, un gegant pels més menuts. A continuació ressenyem un extracte de l'Acta del ple (10 de setembre de 1959) que dóna fe de la construcció dels gegants i capgrossos perpetuencs que es van crear per a Santa Perpètua: 'En Santa Perpetua de Moguda a diez de septiembre de mil novecientos cincuenta y nueve. En la casa consistorial y bajo la presidencia del sr. Alcalde Don Ramon Mas Farreras se constituyó el Ayuntamiento pleno con asistencia de los srs. concejales que al margen se expresan. Declarada abierta la sesión a las 22 horas, se procedió por el infrascrito secretario a dar lectura del acta de la sesión anterior que fue aprobada por unanimidad... ...Pero antes de entrar en el orden del día, seria un deber de hacer presente a sus compañeros de consistorio, que conforme pudieron observar todos, las Fiestas Mayores del corriente año resultó de una brillantez extraordinaria muy pocas veces vista en ésta localidad y con acierto extremo en el programa de festejos y actos celebrados, por lo que son dignos de felicitación los srs. componentes de la comisión de Cultura y Festejos compuesta por los concejales D. Andrés Bellsola Sala , D. Jacinto Crusellas Panadell y D.Jaime Viñallonga Gabarra ... ...También resultó muy brillante y llamó mucho la atención la comparsa de los gigantes y cabezudos que ya saben los srs. concejales, todo el equipo fue regalado al municipio por los srs. siguientes: La firma comercial Prodena S.A. regaló los dos gigantes. Don Juan Puig Artola regaló los cuatro cabezudos y Don Domingo Tura Ricart , costeó las telas correspondientes para la confección de los vestidos, los cuales fueron compuestos por las Hermanas del Sagrado Corazón de Jesús, bajo la dirección de la profesora de corte y confección Dª Maria Subirachs Gabarra . Don Juan Solís regaló los juegos de aderezos para los gigantes. La comparsa recorrió las calles de la población siendo amenizada por la banda de tambores y trompetas 'Nova Colla' de Sans y dirigidos los portadores por el práctico de Sabadell Don Vicente ([Chiva[) Sánchez, el cual quedó sumamente agradecido por nuestras atenciones y para el mejor cuidado de conservación y servicio de los mismos, se ofreció para su dirección hasta que el Ayuntamiento disponga de personal entrenado, por el precio de 500 pts al año. La Corporación quedó enterada de cuantas manifestaciones hizo la Alcaldia, y por unanimidad se acordó hacer constar en acta la felicitación más entusiasta a los componentes de la comisión de Cultura y Festejos por su acierto en dicho programa, y el agradecimiento más sincero a todos cuantos han intervenido en los actos de los festejos, y muy especialmente a los donantes de la comparsa gigantes y cabezudos, así como al sr. Tura que sufragó los gastos de las telas para los vestidos de los mismos. También se acuerda facultar a la Alcaldia para que si lo considera conveniente suscriba el correspondiente contrato con el director de la colla portadora de los gigantes y cabezudos Don Vicente ([Chiva[) y precio de quinientas pts al año. Asimismo se acordó la inscripción en el Inventario de Bienes del Municipio la propiedad de los referidos gigantes y cabezudos' | 41.5272300,2.1851400 | 432018 | 4597608 | 1959 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78355-foto-08260-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78355-foto-08260-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Foto 2. Títol: Mossèn Josep Artigues beneeix els gegants a la Plaça de l'església. Any: 6 de setembre de 1959. Arxiu Municipal. Autor: Pere Riera. Publicada a: RICART-RIERA (1995).Foto 3. Fotografia: foto col·laboradors. Any: setembre de 1959. Pati del col·legi Sagrada Família. Primera fotografia oficial de la parella de gegants. D'esquerre a dreta: Domingo Tura Ricart, l'Alcalde Ramon Mas Farreras, les monges del Sagrat Cor, la modista Maria Subirats Gabarre i els regidors Jaume Viñallonga Gabarra i Andreu Bellsolà Sala. Arxiu Municipal. Autor: Pere Riera. Publicada a: RICART-RIERA (1995). | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||
| 78303 | Mountain of mine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mountain-of-mine | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Aquesta és una escultura teixida amb les mans, ordit amb una estructura contundent com l'herència genètica, i tramat amb el fil prim de la vida, dur però alhora flexible i mal·leable. Teixir un paisatge és més que una actitud artesana. Tenint en compte que es tracta d'una metàfora de la vida, una muntanya solitària en el mig d'un paisatge urbà esdevé una muntanya compacta, tancada, portadora d'un espai íntim, protegit, però que es deixa entreveure. Teixir equival a caminar, a construir, a veure créixer. La muntanya configura el paisatge de la solitud, de la força, de la solidesa. És tan senzill i tan complex com la combinació d'una actitud amb una realitat. 'Camino observant el paisatge i treballo veient el paisatge que jo genero'. Mides: 325 x 150 x 150 cm Material: ferro (acer 111) i ferro recuit | 08260-136 | Parc dels Països Catalans | Parc dels Països Catalans. V Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 2000. | 41.5310900,2.1850700 | 432016 | 4598036 | 2000 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78303-foto-08260-136-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Matilde Grau i Armengol | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78311 | Marta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marta | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | L'escultura 'Marta' es troba disposada damunt un suport mòbil, amb rodes situada al vestíbul d'entrada de la biblioteca. De fet es tracta d'una doble escultura formada per dues figures humanes. Aquesta escultura expressa per a l'artista les següents idees: No és solament dins d'una mateixa on les dones han de negociar situacions difícils i fins i tot impossibles, obligades a formar part d'aquest joc que és la humanitat. Les dones substitueixen la seva veritat, la seva ànima i la seva història pel seu coratge, deixades enrere per por, per a enfrontar-se al món amb la mirada alta i amb tota la seva transparència, receptora a qualsevol transacció o esquitxada. Aquesta és la Marta, la representació de la lluita per a anar endavant arrossegant un tresor de sentiments sense fi. Mides: 100 x 100 x 195 cm Material: formigó | 08260-144 | La Granja, espai cultural | Col·locada el 6 de març de 2003 a La Granja, espai cultural. | 41.5272700,2.1850700 | 432012 | 4597612 | 2003 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78311-foto-08260-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78311-foto-08260-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noemí Ramos Galacho | No sembla feta de formigó. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||
| 56872 | Can Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maiol-0 | CASTELLS, T; GARCIA, R. (1989) Els primers agricultors del neolític a Caldes de Montbui, Palau de Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda. Terrassa: Egara. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). MARTÍN, A. (1990) 'El Neolític i el Calcolític al Vallès'. Limes, 0. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1988) El meu poble. Barcelona: Planeta, cop. VENTURA i VILA, Ll. (1994) Trenta anys d'arqueologia local. Quatrepins, Quaderns de Cultura, 7. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta de la troballa de materials arqueològics en superfície a la zona situada entre el punt quilomètric 5+100 i 5+600 de la variant de la carretera C-59, a ambdós laterals d'aquesta. Inclou els camps que hi ha al costat de la traça i la C-155 de Granollers a Sabadell, però també la masia de Can Maiol, de la qual pren el nom el jaciment. Pels volts de l'any 1965, mentre Pere Puigdomènech Riera es trobava sembrant un terreny situat sobre la masia de Can Maiol, tocant el camí de la Serra, va trobar una destral neolítica de pedra polimentada. Al llarg dels últims anys, en aquesta zona s'ha anat localitzant material neolític en superfície (destrals lítiques, ceràmica, etc.). | 08156-132 | Can Maiol. Av. Montseny, 7, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5709200,2.1845000 | 432010 | 4602459 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56872-foto-08156-132-2.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 78 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||||
| 56936 | Camí ramader de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-serra | MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències: Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93. | XIV-XX | El camí ramader de la Serra és un camí molt antic, que s'esmenta ja com a camí ramader en la documentació de I'any 1563. Surt del castell de Montbui (Bigues i Riells), important nus de camins ramaders, i travessa diversos municipis del Vallès fins a entrar a Palau-solità i Plegamans per la urbanització de can Falguera. Segueix pel mig del bosc, vorejant la urbanització per la dreta i, més endavant, pel barri dels Turons per I'esquerra. A dalt del carener, deixa la pista principal i davalla cap a una residencia de gossos, per la dreta, fins a sortir al carrer asfaltat, a I'esquerra del castell de Plegamans. Després el camí esdevé un carrer molt ample que davalla fins a uns camps. En aquest punt, discorre pel marge dret del camp fins a trobar la carretera de Sabadell a Granollers, que travessa. Després, el camí voreja per l'esquerra d'uns transformadors elèctrics i passa pel mig d'uns camps, on arriba a Mollet del Vallès. | 08156-196 | Travessa el municipi des de l'extrem nord-est fins al sud-est | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.5909800,2.1842100 | 432007 | 4604686 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||||||
| 78568 | Parc de Federico Garcia Lorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-federico-garcia-lorca | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX/XXI | El Parc de Federico Garcia Lorca consta de diferents espais, un format per set oliveres magnífiques que caracteritzen el verd d'aquesta plaça i una zona d'esbarjo per a la mainada i una font. S'hi accedeix o bé pel C/Rovira i Virgili o per la Plaça de Can Folguera. | 08260-216 | Passeig de la Florida (Santa Perpetua de Mogoda) | 41.5321100,2.1849400 | 432006 | 4598150 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78568-foto-08260-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78568-foto-08260-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 56773 | Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | S'aprecien esquerdes i humitats a les façanes. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Està formada per un pati, un petit garatge, un molí de vent malmès i diverses construccions annexes, entre elles una gran nau de construcció posterior dedicada a l'ús ramader. Es conserva l'estructura original de murs portants de pedra amb maó i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta dels volums principals és inclinada de teula àrab. Una part de la coberta de la nau és de teula plana de ceràmica i una altra part d'uralita. El volum principal presenta una coberta de dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal, i els altres volums presenten cobertes d'una i dues vessants segons el cas. La façana principal es caracteritza per tenir un eix vertical de simetria coincident amb el carener i la porta d'accés. Està arrebossada, encara que part de l'arrebossat ha caigut. En planta baixa, al centre, hi ha la porta d'accés d'arc rebaixat adovellat. A ambdós costats hi ha finestres rectangulars adovellades, de diferents mides. A la planta primera, a sobre de la porta d'accés, hi ha un finestral amb balcó, amb barana de ferro forjat i treballat, i una inscripció amb la data 1784 i el nom de Miquel Vila. A cada banda, i coincidint amb les obertures de la planta baixa, hi han finestres adovellades, també de diferents mides. Actualment les finestres de la dreta estan tapiades. A la planta segona, les finestres són rectangulars i de diferents mides, i també es situen en eix amb les de les plantes inferiors. L'edifici és coronat amb una petita finestra rodona amb reixa horitzontal, situada a les golfes. A la façana principal se li adossa, a l'esquerra, un volum rectangular enrassat a façana, que copia la tipologia d'obertures de la primera planta; consta d'un acabament amb barana corresponent a un terrat. Per contra, a la dreta de la façana principal i separat, hi ha un altre volum rectangular, amb coberta inclinada a una sola vessant. Una tanca uneix la façana principal i aquest volum, tancant així el pati de la finca. Aquesta tanca de maçoneria comparteix el sòcol de la façana principal i una gran porta d'arc rebaixat, situat al bell mig de la tanca, s'encarrega de marcar l'accés a aquest pati. La nau d'ús ramader es situa a l'est de la parcel·la. El cos principal està format per una gran nau rectangular de proporcions allargades. Aquesta consta d'una estructura d'encavallades, que suporta la coberta a dues vessants, de teula plana de ceràmica i d'uralita, amb carener paral·lel a la façana principal. Les façanes, de poc valor arquitectònic, segueixen un ritme de finestres aparellades. | 08156-33 | Polígon Industrial Riera de Caldes | Sobre la porta principal hi ha un balcó i una inscripció amb la data 1784 i el nom de Miquel Vila. | 41.5637800,2.1844300 | 431997 | 4601666 | 1784 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56773-foto-08156-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56773-foto-08156-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56773-foto-08156-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||
| 78219 | Can Bernades I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernades-i | GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 209. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | V- XV | Destruït | El jaciment de Can Bernades es troba localitzat en una illa del poligon industrial Can Bernades Subirà, situada entre els carrers Montsià, Vallès, Empordà, Ripollès i la carretera de Caldes (C-59). Es tracta d'una sitja amb material ceràmic medieval. | 08260-52 | C/ Montsià, 1. Polígon industrial Can Bernades Subirà (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Els membres col·laboradors del Museu de Santa Perpètua de Mogoda realitzaren el salvament de les restes arqueològiques. | 41.5504500,2.1845500 | 431993 | 4600186 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78219-foto-08260-52-1.jpg | Inexistent | Medieval|Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Les naus més antigues es van construir l'any 1982, segons figura al Cadastre. | 85|87 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 56775 | Sant Genís de Plegamans, església vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-plegamans-esglesia-vella | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.</p> | XI/XX | Ja no es conserven pràcticament restes de l'edifici primitiu. | <p>Sant Genís és un petit edifici de factura contemporània construït sobre les restes de l'antiga capella d'origen romànic. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular, de 8 m per 5 m, amb dues entrades. La coberta és inclinada a dues vessants, amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal. S'observen restes de l'antiga església romànica, entre les que destaca, a l'angle esquerre de la façana principal, una columna amb un capitell que presenta un angelet esculpit amb una inscripció. A la façana lateral hi ha una porta de servei d'entrada en arc de mig punt i, seguint l'eix vertical, un petit campanar d'espadanya de paret, mentre que les dues façanes restants són opaques. L'interior està format per una sola sala on l'altar es situa al fons amb un petit esglaó. Actualment, serveix de magatzem de mobiliari del Centre Educatiu 'Els Castanyers' i està pendent de rehabilitació. Antigament formava part d'un edifici més gran, els fonaments del qual estan soterrats.</p> | 08156-35 | Centre Educatiu els Castanyers. C. Muntanya, 3, 08184 Palau-solità i Plegamans. | <p>La primera referència històrica de l'església de Sant Genís és de l'any 1013, en un document del cartulari de Sant Cugat del Vallès, en el qual figura '...ipso vallo de S. Genesii'. L'any 1121, el temple va ser consagrat per Sant Oleguer. Va arribar fins al segle XX com l'única església que es trobava a les terres de Plegamans. Malauradament, va ser cremada dues vegades durant la Guerra Civil i, finalment, va desaparèixer. El que resta ara és una petita part del que va ser l'església de Sant Genís, els fonaments de la qual estan soterrats. Actualment la capella forma part del Centre Educatiu Els Castanyers.</p> | 41.5854900,2.1839900 | 431983 | 4604077 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56775-foto-08156-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56775-foto-08156-35-2.jpg | Legal | Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-11-03 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: http://www.palauplegamans.cat | 98|92 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 78193 | Edifici Honda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-honda | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | L'edifici Honda es troba situat en el polígon industrial Torre del Rector, en una illa situada entre els carrers Mar del Nord, on té el seu accés principal i el carrer del Japó que delimita l'illa pel costat nord. L'edifici es localitza dins d'una illa de 86000m2 propietat de l'empresa i s'aïlla dels sorolls de l'Ap-7 mitjançant una paret de vidre, inclinada, que recull tota la façana principal. L'edifici de volumetria específica aïllada, està format per dos edificis diferenciats però amb contacte per una de les seves cares. Un edifici longitudinal de planta baixa, planta pis de 1700m2 en planta, fa les vegades d'accés principal i conté les dependències administratives i de serveis de personal (vestidors, menjador per a 50 persones, aules). L'altre volum és una nau magatzem de 8600m2 en planta amb una alçada equivalent a tres pisos, de planta lliure, distribuïda segons l'ocasió. En el punt de contacte entre els dos, s'han creat uns patis oberts, que donen llum i ventilació als despatxos interiors amb jardí d'estil japonès. L'estructura de suport està feta a base de pilars i façanes de formigó en l'edifici administratiu, i de pilars, jàsseres i encavalcades metàl·liques en la nau magatzem. La coberta de l'edifici i administratiu és plana amb paviment de grava no accessible. La coberta de la nau magatzem de forma còncava és de xap d'alumini sobre jàsseres o metàl·liques foradades i encavalcades de tirants també metàl·lics. En el punt d'accés al recinte hi ha una petita cabina, amb els mateixos acabats de xapa metàl·lica, que fa les funcions de porteria i control d'accés. També hi ha una pista de conducció que ocupa uns 5000m2 en planta. En la composició de les façanes predomina l'horitzontalitat. La façana principal protegida per una gran mampara de vidre suportada per uns pilars metàl·lics inclinats, es reflecteix sobre un estany longitudinal. L'edifici magatzem és una gran caixa metàl·lica sense obertures, on destaca la seva coberta còncava. Els tancaments són fets amb peces de formigó prefabricades, vistes a l'interior i exteriorment recobertes per planxes d'alumini ondulat. Els tancaments són d'alumini. Quan a elements arquitectònics destaca la gran paret de vidre enfosquit, que fa les funcions de para-sol i barrera contra el soroll. També es converteix en façana principal i suport del logotip de l'empresa. És un exemple destacat d'arquitectura industrial contemporània, on s'han utilitzat materials i equipaments de nova tecnologia. | 08260-26 | C/ del Mar del Nord, 1. Poligon Industrial Torre del Rector (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | El 19 de maig de 1993, el president de la Generalitat de Catalunya inaugurà les dependències de l'empresa de fabricació de motocicletes Montesa-Honda. En l'actualitat s'ha construït la nau de magatzem i l'àrea administrativa i de serveis de personal. En un futur es completarà el complex amb una planta de producció i un centre de distribució de recanvis. | 41.5436800,2.1844800 | 431980 | 4599435 | 1993 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78193-foto-08260-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78193-foto-08260-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Roser Amador i Lluís Domènech | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78204 | Cal Bacallaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacallaner-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Rehabilitacions de 1980 i 1989 | Cal Bacallaner es troba situada en una cantonada en una parcel·la triangular de 40 x 20m de costat. L'edifici es localitza en l'angle del carrer de Pompeu Fabra amb el carrer de Rafael de Casanova. La façana dóna a aquests dos carrers i al pati de parcel·la, tenint l'altre costat amb paret mitgera. L'accés directe és pel carrer de Pompeu Fabra i per l'avinguda de Mossèn Jacint Verdaguer té accés a través del jardí, per on s'arriba al garatge i a la planta noble situada al pis on es situava l'habitatge. És una casa colonial amb vocació d'edifici aïllat, però amb una de les seves façanes mitgera amb la parcel·la del costat i la resta alineades a vial. Desenvolupada en planta baixa i planta pis, és en origen unifamiliar, amb els serveis a planta baixa i la planta noble situada al pis on es situava l'habitatge. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues de fusta de melis. La coberta està formada per teulada a tres aigües de teula àrab, suportada per bigues de fusta, amb camera d'aire i cel ras de guix. En el jardí s'ha construït per a garatge un annex que dóna a la façana del carrer de Rafael de Casanova amb una terrassa accessible amb porxo, que comunica amb les terrasses existents que donen accés a la planta pis. La geometria de les façanes és molt regular amb finestres rectangulars a la planta pis, corresponents a cada una de les dependències. A la planta baixa destaca el portal d'accés a la façana alineada al carrer de Pompeu Fabra. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades. Les cantonades són de pedra sorrenca abuixardada. Com a elements arquitectònics destaquen la sanefa amb motius florals en el coronament superior sota el ràfec de la coberta. El ràfec sobresurt de la façana suportat per biguetes de fusta. A la planta baixa les distribucions s'han adequat a l'ús actual d'habitatge (abans era la zona de serveis). A la planta pis hi ha les distribucions originals, amb terres, pintures dels sostres, parets i mobiliari original. La fusteria és nova, menys a les portes d'accés. És un exemple de casa d'estil colonial, inserida en una illa de l'eixampla de la vila, en molt bon estat de conservació tant exterior com interior. | 08260-37 | C/Pompeu Fabra,15, C/Rafael Casanova,1,2 i Av. Mossèn Jacint Verdaguer, 20 | Va ser construïda al 1930, com a residència d'estiu de la família Fabra; el nom pel qual és coneguda la referència a la professió del seu primer propietari. Ha estat rehabilitada al 1980 i reformada per convertir-la en dos habitatges independents, a la planta baixa i planta pis, al 1989. | 41.5343000,2.1844100 | 431964 | 4598393 | 1930-33 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78204-foto-08260-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78204-foto-08260-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78204-foto-08260-37-3.jpg | Legal | Romàntic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El jardí va ésser dissenyat d'estil romàntic, amb les ornamentacions imitant troncs de fusta natural i grutes de pedra. El jardí original ha estat desfet i la majoria dels arbres tallats per poder construir el garatge i la piscina, no obstant això és molt acurat i les terrasses, escales i els elements d'ornamentació (fons, parterres, etc.) han estat conservats. | 101|102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||
| 56762 | Can Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigoriol | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (III). Can Puig-Oriol'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 2. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIII-XVI | Les façanes presenten esquerdes i humitats. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Al llarg del temps, s'ha anat ampliant amb noves dependències i s'han fet modificacions del volum original, com l'enlairament de dos pisos del sostre per la part esquerra i la modificació de l'interior. AI costat de la masia hi ha el magatzem, on s'observen dos estils constructius molt diferents, tant a nivell compositiu com pels materials emprats. L'estructura de la masia és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. L'estructura del magatzem i annexos és de murs de maó massís i d'encavallades i bigues de fusta. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb la vessant esquerra partida per un volum construït posteriorment de més alçada. EI ràfec és de dues filades de teules. La façana principal, orientada a migdia, presenta el típic frontal de les masies de la comarca. En la façana principal, la porta d'entrada presenta un arc de mig punt adovellat. Al primer pis s'hi troben quatre obertures, dues de les quals presenten un tractament decoratiu: un acurat treball de l'intradós, format per arcs motllurats de tipus lobulat i motius de decoració d'estil gòtic. La finestra que es troba al damunt del portal presenta, als extrems de la traceria lobulada, dos petits caps esculpits, així com elements florals en forma de rosetes a la imposta. L'altre finestra, situada a la dreta de la primera, presenta elements decoratius de caràcter floral, esculpits a les mateixes traceries, i a les impostes de nou rosetes a més a més de dos caps d'un gran relleu, juntament amb representacions d'animals que semblen gossos. A sobre d'aquesta finestra es troba representat un Oriol (ocell). Aquesta figuració podria informar, d'una banda el tipus d'ocell que habita als boscos dels voltants i d'altra banda el cognom dels habitants de la casa. Les façanes del magatzem són de maçoneria de maó. Destaca l'entrada principal, amb un gran arc rebaixat. Al costat s'observen altres portes secundàries, més petites però també amb arc rebaixat. Es disposen finestres en planta baixa i planta pis sense gaire criteri compositiu. Fins a l'any 1954 encara es conserva l'antiga cuina amb el seu forn de pa i uns escons de fusta a la vora del foc, és a dir, la típica cuina catalana. Quan es va enderrocar aquesta cuina per modificar la planta baixa, es va descobrir un rentamans dins la gruixuda paret que separava la sala d'entrada de la cuina, del qual s'ignora la cronologia. L'interior del magatzem està dividit en subzones per emmagatzemar els diferents productes. | 08156-22 | C. de Can Puig-Oriol, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Les referències documentals més antigues de la casa són de l'any 1242. En el fogatge de la Parròquia i Quadra de Sant Genís de Plegamans del 1427 consta en Bartomeu Puig-Oriol. En el fogatge de 1515 de la Vegueria de Barcelona, en el terme de Plegamans, s'esmenta a Pere Puig-Oriol que, posteriorment en el fogatge de 1552, consta com a cap de casa. Els Puigoriol constitueixen una de les famílies més antigues del poble, amb l'establiment de la casa molt a principis del segle XV. Actualment el pati principal fa de taller mecànic i cementiri de cotxes. | 41.5994000,2.1835800 | 431963 | 4605621 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.06.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 56875 | Sant Genís de Plegamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-plegamans | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | X | Les restes de l'antiga església de Sant Genís es troben a l'interior del clos del Centre Educatiu els Castanyers, a l'entorn de l'actual capella. En superfície, només destaquen els vestigis del que es correspondria amb el mur de migdia de l'absis. Les restes conservades permeten deduir que la seva planta era de creu llatina amb unes mides de 22 metres de llargada i 8 metres d'amplada. La façana principal era de maçoneria de pedra de riu, amb porta d'accés amb arc de mig punt i finestra en forma d'ull de bou a sobre. Tanmateix, és molt possible, en el subsòl d'aquest indret, la presència de restes d'enterraments de la necròpolis i de construccions de la sagrera medieval o d'altres vestigis més antics. Només una intervenció arqueològica permetria l'obtenció de dades més precises. | 08156-135 | Centre Educatiu els Castanyers. C. Muntanya, 3, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5853900,2.1837400 | 431962 | 4604066 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56875-foto-08156-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56875-foto-08156-135-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 92|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||||
| 56757 | Can Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maiol | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XVI-XVII | És necessària una restauració integral del conjunt. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Forma part d'un conjunt de construccions i actualment mostra l'aspecte de les reformes de les que va ser objecte al segle XVIII. A la planta baixa hi ha un portal d'entrada rectangular i una finestra rectangular a cada costat. Totes les obertures estan emmarcades per una motllura llisa. En aquest nivell, hi ha una prolongació a cada costat amb una utilitat agrícola, i en la seva part superior forma sengles terrats descoberts: el de l'esquerra molt més gran i amb barana de pedra. La construcció annexa a la masia (nau) de planta rectangular i dos pisos, té en el pis superior una galeria d'arcuacions de mig punt, obertes al pati de la masia, que aguanten un entaulament llis, i el seu interior està cobert (planta pis) per una estructura d'encavallades de fusta. En aquesta construcció destaca un torreó de vigilància en l'angle de la façana posterior. Finalment, el conjunt de construccions que formen la masia està tancat per un mur, amb una portalada coberta amb teula àrab a dues vessants i voladís pronunciat, que delimita el pati interior del conjunt. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçonaria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta de l'edifici principal és d'escassa inclinació, realitzada amb teula àrab a dos aiguavessos i amb el carener perpendicular а la façana. En canvi la de l'edifici annex (nau) és inclinada i de teula àrab a dues vessants i amb carener paral·lel a la façana principal. La coberta d'aquest volum està realitzada amb la tècnica de la teula seca, i amb una estructura d'encavallades de fusta. La façana, modificada al segle XVIII, és completament simètrica. En el cos central hi ha la porta amb arc rebaixat, que segueix l'eix vertical amb una obertura en el segon pis més gran que les laterals. A banda i banda de la porta d'accés a la masia, hi ha dues finestres idèntiques, així com les que segueixen el seu eix vertical en el segon pis, més petites que les de la planta baixa. Totes les finestres tenen un emmarcament pla. Destaca la galeria de set obertures dividides per columnes situada en el primer pis, de diferents alçades, que donen el resultat visual de merlets. La façana està coronada per una motllura de pedra discontínua, més elevada en el cos central i on s'hi troba un element decoratiu de pedra, que provoca que visualment sembli que l'edifici sigui de coberta plana. La façana principal de l'edifici annex té actualment un acabat d'arrebossat pintat de to vermellós. Es compon d'obertures en planta baixa de diverses mides i estils. Destaquen dues grans obertures amb arc de mig punt, a la part esquerra de l'edifici. La planta primera es compon d'una sèrie d'arcades de mig punt a mode de galeria. Les façanes laterals i posterior conserven l'acabat de maçoneria de pedra. A la façana posterior hi ha petites obertures quadrades, situades de forma pautada i regular. A la façana lateral destaca la presència d'una torreta de vigilància a l'angle de l'edifici. Actualment, l'interior de l'edifici principal està restaurat, però possiblement no es realitza el manteniment oportú, ja que el seu estat de conservació podria ser molt millor. Sembla que no conserva cap element original. L'edifici annex és buit, i a l'interior es troba en estat força ruïnós. | 08156-17 | Av. Montseny, 7, 08184 Palau-solità i Plegamans. | El conjunt de la masia ha estat objecte de moltes modificacions al llarg del temps. Les parts més antigues que es conserven podrien correspondre als segles XVI i XVI, però la imatge fonamentalment del conjunt és el resultat de les reformes realitzades en el segle XVIII, i d'altres posteriors. | 41.5718400,2.1838200 | 431954 | 4602561 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.12.Actualment és la seu del Campus arqueològic de la Fundació Clos.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 78285 | Mina del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-comu | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Desconegut | La Mina del Comú passa a uns 10-30m a llevant de la mina del mas Costa. Captaria les aigües subterrànies de la riera de Caldes, en la zona actualment ocupada pel polígon industrial de la Creueta, a uns 20m de la Riera. Després seguiria el seu traçat creuant l'actual carrer de la Creueta, l'avinguda de Santiga, la Rambla, l'avinguda de Barcelona, i seguiria cap al sud el traçat de l'actual carrer de Puig i Cadafalch. Creuaria l'avinguda Onze de setembre, i arribaria a la Granja Soldevila pel nord. | 08260-118 | Poligon Industrial de la Creueta - Granja Soldevila | 30 de maig de 1778. Don Manuel de Teran, baró de Linde i comissari de la Reial Audiència del Principat de Catalunya, establí a jaume Colomer i Josep Folguera i Arimon, pagesos de Santa Perpètua les aigües subterrànies de la riera de Caldes de Montbui, per regar, amb facultat de poder fer represes des de l'heretat de Camprubí (can Xiol) i Oller fins l'heretat de casa Rossell (ca n'Anglí). 19 de març de 1782. Comença plet amb la cartoixa de Montalegre per aquest establiment d'aigües. 24 de juny de 1797. Josep Folguera i Arimon dóna i concedeix la seva part i el dret de regar amb les aigües (alumbradas) de la riera de Caldes a Jaume Colomer. 1864. A la primera inscripció del registre de la propietat consta que la Casa i heredad llamada Granullachs (...) Tiene el derecho de usar y valerse para el riego de dichas tierras del agua que fluye de la mina que se halla construida por dentro de las propiedades de don Pablo Folguera, don Juan Colomer, don Pedro Casanovas y don Salvador Banús. Cuya mina tiene de largo dos kilómetros y medio, cuatro palmos de ancho y seis palmos de altura. La cual tiene dirección de medio día a norte hasta llegar al pueblo de Santa Perpètua, en cuyo punto la mina forma un ángulo y toma dirección hacia oriente hasta llegar a la heredad Banús, propia de don Salvador Banús, en el que se encuentra un repartidor con su puerta, cerrada con dos cerraduras y dos distintas llaves, una de las cuales se halla en poder del dueño de esta heredad de este número y la otra en el de la de Banús. En este repartidor se parte el agua por mitad, y la una sirve para el riego de las heredades Banús y Mogoda y la otra para el riego de la propiedad de Don Pedro Casanovas, Don José Regàs, Don Pablo Folguera y de la heredad Granullacs. Las horas de riego a que tiene la heredad de este número son desde las cinco de la tarde de todos los domingos hasta las doce de la noche de todos los miercoles y además cinco horas extraordinarias todos los sabados del año.” | 41.5286000,2.1841900 | 431940 | 4597761 | 1778 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La descripció del traçat de la mina és aproximat, i es basa en un plànol de l'Ajuntament inclòs en la memòria històrica del PEPPASPM, i en algunes indicacions orals donades per Pere García i Esteve Canyameres.Segons Esteve Canyameres aquesta mina ja no existeix, donat que aquesta ha d'haver patit la urbanització dels barris de la Creueta i de Can Folguera. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78561 | Solidària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solidaria | XXI | L'escultura Solidària es troba a la plaça de Miquel Martí i Pol en el barri de Can Folguera, entre el carrer de Pau Picasso i el Passeig de la Florida. Està feta d'acer corten i acer inoxidable. Les seves dimensions són de 1,98m x 0,54m x 0,585m. En la placa metàl·lica que identifica l'escultura s'hi llegeix el vers d'un poema de Miquel Martí i Pol que diu: 'Tots els camins proclamaran certeses'. | 08260-209 | Plaça Miquel Martí i Pol (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Aquesta escultura es va realitzar en homenatge al poeta Miquel i Martí i Pol (1929-2003. Roda de Ter) i va ser col·locada a la Plaça que duu el seu nom, el 3 de febrer de l'any 2007. | 41.5311900,2.1839800 | 431925 | 4598048 | 2007 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78561-foto-08260-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78561-foto-08260-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78304 | Abrazo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrazo | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Abrazo. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'artista: A partir d'una imatge d'una forta presència física, però plena de lirisme, l'escultura desenvolupa un joc ordenat dins la seva rigidesa, austeritat i buit. La peça proporciona un estímul visual i estableix un paral·lelisme entre la unió de formes i la barreja de diferents races i cultures que integren la nostra societat, com a únic camí en la recerca de la riquesa cultural compartida. El títol descriptiu de l'escultura ja ajuda l'espectador a mobilitzar imatges en la memòria i a crear una fusió entre formes i contingut. Una peça íntima i humana que intenta provocar sensacions intenses a través del material i de les diferents tonalitats cromàtiques de la pedra. Mides: 195 x 85 x 70 cm Material: Pedra calcaria (Markina). Peu de formigó | 08260-137 | Passeig de la Florida / Avinguda de Barcelona | Passeig de la Florida /Av de Barcelona. V Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2000. | 41.5326000,2.1838100 | 431912 | 4598205 | 2000 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78304-foto-08260-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78304-foto-08260-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Millán Fernández de Garaialde | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 56792 | Urbanització el Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-el-castell | BARBERÀ, J. (1990) 'Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès'. Limes, revista d'arqueologia. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | VII-I aC | Únicament es conserva alguna resta superficial, lítica, ceràmica, etc. | Es tracta de la troballa de materials arqueològics durant les obres de construcció dels carrers a la Urbanització del Castell. Al peu del turó on hi ha l'antic castell, arran mateix de la carretera, van aparèixer restes de ceràmica feta a mà i es va avisar al Sr. Ll. Ventura, encarregat del Museu, perquè les recollís. No hi va haver cap tipus de sondeig per veure de què es tractava. El material recollit és escàs, fragments informes de ceràmica a mà que semblen formar part d'una petita olla ibèrica. El jaciment es troba en una zona urbana totalment consolidada, amb la urbanització feta i amb les parcel·les edificades; i per tant, això fa pensar que en l'actualitat aquest jaciment es troba pràcticament destruït o en molt mal estat de conservació. | 08156-52 | Urbanització el Castell | 41.5823600,2.1831400 | 431909 | 4603730 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56792-foto-08156-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56792-foto-08156-52-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||||
| 56867 | Can Periquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-periquet | ESTRADA, J. (1969) Vías y poblamientos romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves'. Separata de la Revista Ampurias, vol. XXVIII. Barcelona: IPA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | I aC-II dC | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Segons Josep Estrada i Leandre Villaronga, en els terrenys de can Periquet es van trobar restes romanes d'època imperial, possiblement corresponents a una vil·la. La referència d'Estrada i Villaronga a aquest jaciment consta a una notícia de Vicenç Renom Costa 'notes arqueològiques inèdites del Vallès Central'. | 08156-127 | Av. Catalunya, 68-70, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5754400,2.1831000 | 431898 | 4602962 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56867-foto-08156-127-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||||
| 56874 | Entorn del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-del-castell | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | L'entorn del castell, degut a la seva posició estratègica i elevada sobre la vall, i a les restes antigues que s'han trobat molt a la vora (del neolític, de l'època del bronze, ibèrica i romana), cal considerar-la com a àrea d'expectativa arqueològica, ja que és probable l'existència de restes en aquestes circumstàncies, degut a que les antigues implantacions s'ubicaven en posicions topogràfiques estratègiques. Es desconeix la tipologia, cronologia i conservació del jaciment. Només una intervenció arqueològica permetria l'obtenció de dades més precises. Tanmateix, és probable, tenint en compte les troballes a les proximitats, que la seva cronologia correspongui al neolític, l'època del bronze, ibèrica i romana. | 08156-134 | Castell de Plegamans | 41.5839500,2.1828900 | 431890 | 4603907 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56874-foto-08156-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56874-foto-08156-134-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|81|83|78 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||||
| 78292 | Doble yo, núm. 2. El que calla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/doble-yo-num-2-el-que-calla | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Doble yo, núm. 2. El que calla. És l'escultura situada a la meitat inferior i més meridional del Parc Municipal, i al costat nord d'una pista de petanca. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Aquesta escultura forma part d'una sèrie antropomorfa, concebuda per a expressar la part animal que tenim. Així doncs, les característiques de l'animal passen a formar part de les de l'home, ja sigui l'animal aeri, terrestre, amfibi, aquàtic o mitològic. En aquest cas, l'escultura té fesomia de mico, un animal molt cridaner, xerraire, nerviós i molt social, amb gestos molts semblants als nostres. El nou homínid té taponada la boca amb una mà, recordant els micos de la cultura asiàtica, però amb l'afegit de tenir tres braços. Un d'ells li envolta el coll donant-li suport, companyia i amistat, i el tercer el té sobre el genoll, gest que li dóna repòs i un xic de grandesa. El complementen 7 forats a l'esquena, símbol dels 7 nivells interns de la cultura oriental, i un sol radiant que emergeix del sexe. El hieratisme de la figura correspon al llenguatge totèmic d'Amèrica. Mides: 100 x 100 x 195 cm Material: Formigó | 08260-125 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc Municipal. I Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1996 | 41.5358700,2.1834400 | 431885 | 4598568 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78292-foto-08260-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78292-foto-08260-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Danillo Mota Marroquín | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78325 | Arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-perpetua-de-mogoda | Guia - Inventari de l'Arxiu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda (CAT AMSPM), actualitzada a 1 d'abril per Mª Lurdes Bailao (Cap del Servei d'Arxiu - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda) en motiu de la realització del mapa del patrimoni cultural de Santa Perpètua de Mogoda. 2009. SOLEY i SALA, Joan (2006). Les cròniques d'en Sila. Edició a cura d'Ernest Vilàs i Joan Ricart (CREM). Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Llei 10/2001, de 13 de juliol d'arxius i documents (DOGC n. 3437, de 24 de juliol de 2001). | XIX-XXI | L'Arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda consta dels següents fons: Quadre de fons: 1. Fons de l'administració local: 01 Fons municipal (1813 - 2009) 2. Fons de l'administració judicial: 02. Fons del Jutjat de Pau (1936-1953) 3. Fons d'institucions: 03. Fons escola Santa Perpètua (1932-2000) 4. Fons d'associacions: 04. Fons Sila (1873-1986) 05. Fons Frente de Juventudes (1939-1968) (Falange Española Tradicionalista y de las Jons) 5. Fons empresarials (1893-1960) Quadre classificació (seccions i subseccions): 01 Administració general (1813 / 2009) 02. Hisenda (1827 / 2006) 03 Proveïments (1931 / 2007) 04 Beneficiència i asistencia social (1906 / 2006) 05. Sanitat (1863 / 1998) 06. Urbanisme (1852 / 2007) 07. Seguretat Pública (Policia) (1891 / 2005) 08. Serveis militars (1937 / 1996) 09. Població (1905 / 2005) 10. Eleccions (1872 / 2004) 11. Ensenyament (1887 / 2007) 12. Cultura (1928 / 2008) 13. Serveis Agropecuaris (1904 / 2002) 14. Transports (1937 / 2005) 15. Patronats Municipals (1985 / 2008) 16. Empreses municipals 17. Col·leccions factícies (1852 / 2008) Fotografies, cartells, plànols.. 18. Biblioteca. Hemeroteca (1930 / 2009) | 08260-158 | C/ Plaça de la Vila, 5 ( 08130 Santa Perpètua de Mogoda) | La documentació més antiga d'aquest arxiu és de l'any 1813, com a arxiu organitzat amb personal existeix però des de l'any 1996. Ressenya històrica relacionada amb el Fons Sila - Societat Coral Aurora Perpetuense: La Societat Coral Aurora Perpetuense, va ser fundada el mes de desembre de 1898. Aquesta entitat va estar en actiu durant quasi vuitanta anys, fins a l'any 1974, en què es va dissoldre. Després de la mort del mestre Josep Anselm Clavé i sota la influència dels seus ensenyaments sorgeixen a Catalunya diverses agrupacions corals. La Coral Perpetuense té el primer domicili al Cafè de Dalt, situat al carrer que avui dia s'anomena d'Anselm Clavé. Després d'haver ocupat altres espais, el 1913, torna a aquest indret on es conservarà fins a la dissolució de la societat. Durant la seva existència la direcció de va ser exercida per: Joan Santamaria, de Mollet; Josep Genescà, de Caldes de Montbui; J. Artigas, de Ripollet; Jacint Llargés de Santa Perpètua; des del 1913 fins al 1964 per en Genís Sala i Castells i l'últim president va ser en Joan Soley i Sala, en Sila. A més de les actuacions pròpies 'concerts corals i instrumentals', que feien gaudir a tot el poble, tots els anys era esperada pels perpetuencs l'actuació de la Coral amb la cantada de caramelles i el concert final de la Festa Major d'Hivern. A més de les participacions en les trobades de Corals i en tots els actes en què eren convidats, la Coral organitzava amb regularitat, funcions teatrals amb la participació dels seus membres i també contractava artistes de fora. Des de l'any de la seva fundació que la societat desenvolupa una intensa activitat que desapareix durant els anys de la guerra civil. Del 1943 a 1947, en què es reestructura, la situació és crítica. Una vegada reorganitzada la societat continua amb les seves actuacions però minva molt la participació dels seus membres. Tan sols l'empenta i la dedicació del mestre Genis Sala fan que el 1963, s'organitzi una nova agrupació coral l'Agrupació juvenil de l'Aurora Perpetuense. El 21 de novembre de 1964 mort Genís Sala. Sense la direcció del mestre a partir d'aquesta data l'activitat de la Coral es veu molt debilitada i el 28 de setembre de 1974 fou dissolta. | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78325-foto-08260-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78325-foto-08260-158-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | L'arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda és un arxiu històric i administratiu tot junt en el mateix arxiu. Es tracta per tant d'un arxiu viu, on els canvis en la classificació són freqüents, amb desclassificacions periòdiques dictaminades per administracions superiors.Destaquem el fons Sila-Societat Coral Aurora Perpetuense, que recull els documents produïts per l'Agrupació Coral i també alguns documents del fons privat d'en Joan Soley i Sala, en Sila, cedits a l'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. D'aquest fons destaquem la sèrie de programes de Festa Major (1913-1984), els programes de la Secció Teatral (1917-1956) i també la col·lecció de partitures de la Coral. | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78332 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-13 | Programa Festa Major 2008. Santa Perpètua de Mogoda. 5, 6, 7, 8 de setembre. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. Pàg. 40. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX-XXI | La Festa Major d'Estiu de Santa Perpètua de Mogoda es celebra el primer cap de setmana de setembre. Les activitats presents en el programa de la festa major comencen ja a finals d'agost amb la inauguració del curs de Pintura a l'oli del Centre Cívic Can Folguera i de la mostra dels cartells participants al Concurs de Cartells de la Festa Major. A Santiga també s'inaugura una exposició de Pintura, que l'any passat ja va arribar a la dinovena edició, organitzada pels Amics de Santiga. La festa major comença amb una acte de benvinguda on tothom hi és convidat. El divendres de la Festa Major ja és ple d'activitats. A partir de la tarda es porta a terme un Homenatge a la Gent Gran, acte que l'any passat va complir la seixanta novena edició, amb berenar i ball amb orquestra en envelat. Al vespre es fan diferents actes com la Festa de la Ràdio, amb moltes actuacions de diferents artistes, espectacles de Balls Folklòrics, etc. A la nit es fa el Pregó de la Festa Major amb un esclat de foc inaugural, a la plaça de la vila. A partir de les onze de la nit i fins a la matinada comencen diferents balls simultanis en diferents indrets de la ciutat (envelats, parcs..). Al dissabte, la festa comença al matí amb tallers, festa infantil, i continua a la tarda amb certamen poètic, més tallers, audicions de sardanes i festival flamenc. Al capvespre es fa un cercavila i exhibicions de danses. A la nit, el Correfoc amb el Grup de Joves Diables de Santa Perpètua de Mogoda i les colles convidades precedeixen els diferents balls que animaran la nit. El diumenge comença amb activitats també per als matiners com una marxa en bicicleta, matinal de Tango, concurs de parxís i espectacles infantils. I per als que no es volen quedar a casa ni per dinar, un concurs de Paelles. A la tarda, balls de saló, espectacles infantils i Cercavila de gegants pels carrers de la vila, amb la participació del grup de Gegantes de Santa Perpètua i colles convidades. A continuació l'actuació del Grup de Ball de Gitanes de Santa Perpètua. Al vespre, Havaneres i rom cremat. A la nit altre cop balls per a tots els gustos. El matí de dilluns, que és el pròpiament el dia de festa local, es fan actes durant tot el dia: xocolatada, espectacles, baixada de carretons, ball infantil de tarda, concert de tarda amb orquestra i Castell de Focs i Ball del Fanalet a l'Envelat per acabar la festa. | 08260-165 | Santa Perpètua de Mogoda | Durant el segle XX (1900-1979) cada sector polític de la població havia fet la seva pròpia festa major de SPM, i per tant el seu propi programa. Era una festa popular, poc institucionalitzada. Només l'any 1928, el consistori patrocinà directament la Festa Major i publicà un programa oficial, en castellà per primera vegada, on es recollien les activitats organitzades pel Casino Perpetuense, L'Agrupación Familiar Sagalés i el Fomento de la Sardana aixecaven els respectius envelats expressant així la rivalitat i l'enfrontament que mantenien (Ricart et ali, 1999: 40). | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78332-foto-08260-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78332-foto-08260-165-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Foto 2. Títol: Portada del Programa de Festa Major. Any: 1960. Propietat: Arxiu Municipal.Foto 3. Gegants nous. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Any: 2008. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78333 | Tres toms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-toms | Programa d'Actes. Santa Perpètua de Mogoda. Festa de Sant Antoni Abad. 17-24 de gener, 1 de febrer de 2009. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX | Els tres toms és una festa organitzada per la Societat de Carreters, entitat fundada l'any 1916. Antigament la festa es celebrava el dia del patró, per Sant Antoni, el dia 17 de gener, fins que es va canviar la data pel primer diumenge de febrer, que és el calendari que se segueix també actualment. La missa solemne es celebra però encara el 17 de gener pel Sant del Patró, Sant Antoni Abad. Des del 2008 la missa és cantada per un cor com es feia abans almenys fins a l'any 1960. Es canta el 'Tedeum Laudamus' de Perossi. En sortir de l'església es reparteixen dos talls de coca com sempre s'ha fet. El dia de la festa dels Tres Toms es fa la Benedicció de les tradicionals coques. La seva presència és significativa doncs se n'arriben a repartir fins a 500kg. Els participants a la festa arriben de molts indrets de les rodalies amb els cavalls, carruatges i genets que fan la tradicional passejada dels Tres Toms pels carrers de la vila. | 08260-166 | Santa Perpètua de Mogoda | La festa va deixar d'organitzar-se durant el període de la Guerra Civil, fins que, l'any 1940 s'impulsa de nou fins a l'actualitat. Fins l'any 1960 aproximadament encara es feia un Concurs de carrosses i de genets. Antigament el dia de la festa es treia el Sant en processó, amb el capellà, el veterinari, i l'orquestra. Es feia dansa, concert i fins i tot ball. | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 1916? | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc