API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
87760	Forn de vidre de Can Torrella de Baix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre-de-can-torrella-de-baix	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Col·lecció Monografies Vallesanes, 9, pp. 45-49. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DIDEROT, Denis; D’ALEMBERT, Jean le Rond (1751). L’Encyclopédie Diderot et d’Alembert. L’art du verre. REcueil de planches, sur les sciences, les arts libéraux, et les arts méchaniques, avec leur explication. Paris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista, pp. 368-373. Unió Excursionista de Sabadell. El Pot. Cooperativa. Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SALLENT i GOTÉS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials de Sant Johan de Matadepera, p. 31. Barcelona. Imprempta de Henrich y Cia, en comandita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ, Joan (1926). Historial de Can Torrella, dins ). Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. pp. 20 i següents. Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VALLS i PUEYO, Joan (2002). Els forns de vidre i els vidriers (I), dins Vacarisses, balcó de Montserrat, núm. 403, pp. 15-18. Parròquia de Vacarisses. Vacarisses.</span></span></span></p>	XVIII	Es conserven algunes restes estructurals, incorporades a la construcció actual.	<p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn de vidre situat a Can Torrella de Baix. Les estructures consisteixen en unes parets molt gruixudes, amb volta i passadís, situades al pany esquerra de la façana principal, sota una porxada, que semblen endinsar-se cap a la capella. En aquests murs, certament arrodonits, s’hi observen un seguit de d’obertures simètriques, realitzades amb maó, d’uns quaranta centímetres de costat amb tancament piramidal a la part superior, que recorden el brescat de les abelles.</span></span></span></span></span></p>	08120-197	Carretera de Sabadell a Talamanca, PK 4+700	<p><span><span><span><span><span>En el llibre, “Los arxius parroquials de Sant Johan de Matadepera”, mossèn Llorenç Sallent i Gotés deixa per escrit la primera notícia sobre el forn de Can Torrella de Baix que diu així : “En la llibreta del Cumpliment Pascual de l’any 1751 consta l’Hostal de la Barata, casa unida á la Barata, formant-ne una agrupació la Barata, Masoveria i dit Hostal; á mes consta també l’Hostal ú hostalet d’en Torrella, que avuy encare s’hi veuhen cuatre parets junt á la Riera de les Arenas, al peu del camí real y á un tir de pedra de casa Torrella; caseta de casa Torrella ó caseta del ermità, cuals ruina’s veuhen detrás de la casa; y’l forn del vidre que hi habitavan de quince á vint persones y que ningú me n’ha sapigut donar rahó. Dit forn de vidre existí de 1751 á á 1763”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També deixa constància de que els treballadors vivien al Garrot: “ Ab lo nom del Garrot’s coneix avuy en dia una pessa de tera part de pertenencies de dos o tres en que algú té memòria d’haver sentit a dir á sos antepassats qu’hi havia ruinas d’alguna casa; lo que’m fa un poc estrany és complissin ab lo precepte pasqual en Matadepera essent del terme de Sant Pere y casi al peu d’una Capella nomenada Santa Magdalena, que també és de dite parroquia de Sant Pere, á no esser fossin’ls del Garrot peregrins, es dir, transeünts”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Posteriorment, Joan Solà, l’any 1926, en el seu Historial de Can Torrella, diu : “Dos amsos Torrella hi hagué en el terme de la Parròquia de Matadepera, anomenat Torrella de dalt, i l’actual can Torrella” “Els amos visqueren una pila de centúries al primer,, tenint al de baix el forn de vidre i el de l’obra, que estaven en el seu fort pels anys de 1700, així com l’hostal, part d’allà de la Riera, que el Baró de Linde féu tancar el 9 de març de 1786 perquè perjudicava l’Hostal de la Barata. Poc a poc tocant els forns bastiren una casa, que fou salvada pels veïns en voler el francès destruir-la, després de saquejar-la, bo i calant-i foc, més, habitada poc després pels amos (...)”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2000, l’historiador i arxiver Joan Valls i Pueyo, recopilà la informació relativa als forns de vidre i l’ofici de vidrier sobretot en relació als municipis pertanyents o al voltant de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac aportant noves troballes documentals : Esmenta que Francesc Junyet i Vergós, marquès de Castellmeià i procurador dels béns del difunt marquès de Castellbell, signà el 15 d’octubre de 1715 l’acte d’establiment d’un forn de vidre a la pallissa del mas de la Boada (antic mas Vacarissa) del terme de Rellinars. Miquel Boada i Pujolar, pagaria una entrada de 56 lliures i un cens anual de dos sous i sis diners. En aquest forn hi treballaria el fill de Pere Martí, un tal Miquel.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més, el 3 de març de 1722, Joan Pujol, notari de Manresa, procurador del marquès de Castellbell, signà la llicència que permetria construir un forn de vidre, aquesta vegada a l’heretat del mas Casajoana de Rellinars, concretament, al costat de l’anomenat Hostalet de Coll de Daví, propietat del batlle Pere Casajoana pel qual pagaria quan s’hi obrés, un cens d’un parell de capons. L’any 1759 el forn continuava actiu i en mans del mateix propietari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 7 d’abril de 1737 també es té coneixement d’un altre forn en terres de l’Obach, propietat de Josep Ubanc i Prat, que Josep Amat i Junyent, segon marquès de Castellbell en va fer l’establiment. Joan Valls, en el “<em>Manual donde se notan todas las escrituras pertenecientes al Real Patrimonio antigo</em>. Intendència, 6/38” que es preserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, localitzà un document datat del 30 d’abril de 1749 on el procurador Francesc Auxirot i Sunyer, declara que Josep Ubach <em>“labrador vecino del lugar de Bacarises Corregimiento de Manresa”</em>, tenia <em>“en tierras de su heredad cita en el mismo termino algunos años haze que tiene fabricado y compuesto un horno para componer y cocer vidrio y formar despues las piezas y alajas correspondientes a este material y venderlas”.</em> Tot i gaudir de l’establiment, es va presentar davant del “Consejo de S.M. en el Supremo de Guerra y Intendente General de este Exercito y Principado de Cathalunya”, perquè s’impedís “a qualquier otro el planificar otro horno de componer y cocer vidrio en el cotorno y distancia de dos horas y media que abrazará dicho lugar a Bacarises, Matadepera y parte de los terminos de la villa de Tarasa y lugar de Mura y Rellinas”. El fiscal va concedir l’establiment i reduint l’àrea d’influència a “la distancia de dos horas alrededor de dicho horno”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest mateix manual Valls, localitzà la declaració de Francesc Torrella, de Matadepera on el 17 de maig de 1749, diu disposar del permís necessari per a construir un forn de vidre dins de la seva finca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de fabricació del vidre en aquests forns, coneguts amb el nom de forns de bosc (per estar fora de les grans ciutats) era feixuc. La seva ubicació era estratègica perquè calia disposar de la matèria primera a proximitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XVIII era la següent: El sílex, la pedra foguera, el quars i també la sorra de riera, la cendra de fusta (a proporció de dues parts de sorra per una de cendres) i la calç. Matadepera disposava de tots els ingredients.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El jaciment geològic de sílex, es coneix gràcies a Jaume Canals de Can Roure. Aquest s’havia dedicat durant força temps a l’extracció i trossejament de sílex en un indret situat a Can Candi (Les Roques Blanques) per vendre’l a la casa Fichet de Barcelona. La pedra foguera se’n troba a la riera i en altres zones del municipi, sovint en superfície. La riera de les Arenes, proporcionava la sorra necessària, gairebé sense moure’s de lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’altre element primordial era la matèria combustible per mantenir el foc atiat dia i nit, i per fer-ne cendres. La tala, transport, assecat i emmagatzematge per ambdues activitats requeria un gran nivell d’organització amb mà d’obra important. Un altre element important, era la calç, que actuava com a estabilitzador i que s’obtenia de les pedreres de Roques Blanques, per sobre del dipòsit d’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Probablement, el vidre que se n’extreia estigués caracteritzat per un color verdós-groguenc tot i que també en alguns casos podrien produir vidres acolorits a partir de colorants presents de forma natural en el vidre, producte de les impureses en la matèria primera, però també afegint-lo en forma de mineral. Els més emprats eren el ferro, el manganès, l’estany, el plom, l’antimoni, el coure i el cobalt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop la matèria primera era a punt, el procés de transformació del vidre s’iniciava amb la “fregida”. Consistia en barrejar la cendra i la sorra, en les proporcions adequades i posades a escalfar, a baixa temperatura, lentament (més de 900º). El procés que durava normalment 24 hores permetia observar canvis de colors i provocava un decreixement en el volum. Es carregava al gresol al final de la fosa per evitar pèrdues de calor obrint i tancant el forn alhora que s’evitava que el polsim de les cendres malmetés o contaminés la qualitat del vidre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després venia la “fosa”, que consistia en fondre el material fregit en els gresols, obtenint així vidre fos. La temperatura podia augmentar a 1.350 graus .</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalitzada aquesta operació es podia començar el “bufat”. La darrera fase era el “temperat” del vidre, per tal de minimitzar els danys provocats per la contracció del material. </span></span></span></span></span></p>	41.6073652,2.0116209	417643	4606656		08120	Matadepera	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87760-p1440366.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87760-p1440381.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87760-p1440386.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87760-ballbe198851.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A la fitxa número 11 del Catàleg de Béns arqueològics a protegir s’esmenta que “el forn de vidre conserva la xemeneia i algunes finestres, els bancs de suport dels gresols, el cup, la cambra de combustió, el cendrer, el fogar, l’entrada d’aire i l’entrada de llenya”.	94	45	1.1	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87761	Forn de calç del Camí de Can Pèlecs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-de-can-pelecs	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2016). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Malgrat estar net del seu interior, manca la façana.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a mà esquerra del Camí de Can Pèlecs. El seu accés es fa des de la carretera de Sabadell a Talamanca, davant de La Barata. Just abans d’arribar al punt quilomètric 9, a mà dreta de la carretera s’inicia un camí que travessa la riera de les Arenes. Es tracta del Camí de Can Pèlecs. El forn es troba en el marge esquerre del camí, tot just un cop travessada la canal del Forn del Cargol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, 3 metres de diàmetre per uns 5 metres d’alçada. La boca del forn o fogaina està totalment desapareguda; estava orientada cap el sud-oest. Resten lleugeres traces de l’arrencada de la façana.</span></span></span></p>	08120-198	Camí de Can Pèlecs	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6410000,1.9935800	416183	4610407		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87761-dsc8073.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87761-dsc8079.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87761-dsc8076.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el Catàleg surt com a Forn de calç del camí de la Barata a Can Pèlecs.	98\|94	47	1.3	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87762	Forn de calç de la Canal del Cargol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-del-cargol	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Arran de camí, no té cap tanca de protecció i al seu interior fa poc s’hi ha llençat dos bidons d’aigua de plàstic.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a mà esquerre mateix del camí que des de Can Bofí mena al turó de les Rovires. L’accés es fa des de la carretera de Sabadell a Talamanca, davant de La Barata. Just abans d’arribar al punt quilomètric 9, a mà dreta de la carretera s’inicia un camí que travessa la riera de les Arenes. Es tracta del Camí de Can Pèlecs. Un cop deixats enrere els camps d’aquest mas, agafar el trencall de mà esquerre, sense deixar-lo en direcció al Bofí. Arribats al barri de la masia, el camí continua planer, a mà esquerre. Després del revolt per on travessa la Canal anomenada Forn del Cargol, es localitza la corona de l’olla, que actualment passa desapercebuda per la vegetació de bardisses que l’envolten. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conserva l’olla, de 3’60 m de diàmetre per un alçat actual de 3’50 metres. El pedrís de la fogaina està probablement colgat de terra i fullaraca, motiu pel qual hi ha arrelat gran quantitat de bardisses al seu interior. La boca (orientada al sud-est) i passadís d’accés a la fogaina presenta un estat de conservació excepcional. </span></span>Té una volta rebaixada realitzada amb varis rengles de pedra disposada a plec de sardinell, sustentada sobre un sòcol també de pedra lligat amb morter de calç. El passadís d’accés mesura 2’20 metres de llargària per una alçada d’1’75 metres. La boca exterior mesura 2 m d’amplada mentre que l’interior fa 1’25 metre. Conserva part del muret interior de tancament de la fogaina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana mesura actualment 3,20 m d’amplada total (0’60 m per cadascun dels mur laterals i 2 m la boca del passadís d’accés) per 2’30 m d’alçada en el seu eix central.</span></span></span></p>	08120-199	Camí de Can Bofí a les Rovires	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6142900,2.0244300	418719	4607412		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87762-dsc8082.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87762-dsc8088.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87762-dsc8085.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica. És un element patrimonial molt interessant ja que es preserva el descarregador (el mateix camí) i amb un important abocador al davant.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87763	Forn d'obra del Gabi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-gabi	<p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XVIII	Ha perdut la graella i part de l’accés a la fogaina. En un dels costats hi està creixent una alzina.	<p><span><span><span>Forn d’obra situat per sota del marge, a mà dreta del camí, en l’últim revolt abans d’arribar al Gabi.<br /> És de planta quadrangular, de 3’20 metres de costat per 3’50 metres d’alçada. No conserva la solera amb la graella, però sí una part del passadís d’accés a la fogaina que mesura 1’30 m de llargada, per 1 metre d’amplada. En els murs, sobretot en els situats a tramuntana i el de llevant, s’hi poden observar nombroses marques realitzades amb l’escoda o la piqueta. Els dos murs laterals presenten una lleugera inclinació cap a la façana. </span></span></span><span><span><span>Al davant, encara es localitzen restes de cuites de rebuig i trossos de teula i maó. </span></span></span></p>	08120-200	Camí del Gabi – Bosc de Can Garrigosa	<p><span><span><span><span><span>La majoria de cases grans de pagès acostumaven a tenir el seu propi forn per a la construcció. La seva ubicació no es feia en qualsevol lloc, sinó que depenia de tres factors: de la disponibilitat de terreres per a l’obtenció del fang; d’una font d’aigua, i del material combustible, la llenya o branquillons. A més necessitava d’altres elements constructius: l’era per batre i garbellar la terra; basses de decantació per l’aigua o si més no un indret on emmagatzemar-la, un cobert per guardar els feixos, la plaça de maniobra (més o menys gran) i un espai cobert però amb ventilació per assecar la producció amb una taula que facilitava la realització de teules i de preparació dels motllos, que eren de fusta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de producció començava amb l’extracció de l’argila d’una terrera. Depenent de la seva ubicació, es podria transportar en carro o amb una mula o burro carregada amb un parell de sàrries d’espart. De retorn, aquesta terra calia batre-la amb un rodet i un cop finalitzat el procés es garbellava per passar finalment a les basses de decantació. Un cop la terra havia absorbit l’aigua es convertia en fang que era pastat pels obradors fins a obtenir una pasta homogènia. Aquest tipus de bassa no acostumaven a ser massa grans, normalment feien uns 3 metres de llarg, per 1’50 metres d’ample i uns 0’80 metres de fondària.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Paral·lelament, en el cas de maons o cairons , els motllos s’espolsaven amb les cendres per evitar que s’hi enganxés el fang. Es deixava assecar en un lloc cobert i ben ventilat fins a que el terrissaire disposés de la quantitat necessària per a omplir el forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop omplert el forn s’encenia amb els feixos de llenya i es vetllava perquè no s’apagués durant un o dos dies. Després d’aquest temps, es tapava la fogaina o cambra de cocció durant set o vuit dies més fins per permetre refredar la producció.</span></span></span></span></span></p>	41.6353900,1.9971000	416469	4609781		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87763-dsc8137.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87763-dsc8131.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87763-dsc8136.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87764	Forn de calç dels Raurets	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-dels-raurets	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	No conserva la boca i es troba erosionat.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al marge esquerra del Torrent de la Riba, per sobre de la barraca de l’aqüeducte. L’accés es fa des de la carretera, un cop passant el pont, resseguint el costat esquerre en direcció a Talamanca. Actualment, al costat del corriolet que s’enfila pel marge de la carretera hi ha un senyal de trànsit. Entrar pel mig dels brucs, en direcció al torrent, una dotzena de metres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, (l’olla mesura 4 m de diàmetre per una alçada actual de 3 m) reblert de terra provinent en part del costat esquerra de l’olla i en part de la façana que s’ha esllavissat. Un cop al seu interior, a mà esquerra es localitza una cavitat de més de dos metres de fondària que sembla que en algun moment ha portat aigua inundant el forn. Actualment està seca i algun animal boscà hi ha fet el seu cau. Les parets conserven restes de vidriat de tonalitats verd oliva.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina, estava orientada al sud-oest. </span></span></span></p>	08120-201	BV-1221. Carretera de Sabadell a Talamanca, PK 6+800	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6241100,2.0006800	416753	4608525		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87764-dsc8058.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87764-dsc8065.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87764-dsc8061.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el mapa interactiu de Ramon Suades i Jordi Senyal, la construcció rep el nom de Forn dels Raurets per proximitat a una urbanització construïda en direcció nord.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87766	Jaciment de Can Bofí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-bofi	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALGAR, Ignasi i ARÓS, Joan (2005). <em>Estudi històric, constructiu i aixecament gràfic i arquitectònic de la Masia de Can Bofí de Matadepera</em>. Projecte de final de carrera. EPSEB- UPC (inèdit).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrassa: Caixa d’estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p>	XI-XX	Es desconeix l’abast real del possible jaciment o de les possibles estructures que hi puguin haver.	<p><span><span><span><span><span>Es considera que l’antiguitat de la masia, si més no documentalment, pot aportar dades en futures intervencions de caràcter arqueològic que posin al descobert estructures, actualment, no visibles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i així, fora de l’abast de protecció de l’àrea que delimita el Catàleg (2009), hi ha com a mínim tres forns de calç.</span></span></span></span></span></p>	08120-202	Can Bofí. Al nord del terme municipal; sota el Puig Conill	<p><span><span><span>Segons Miquel Ballbé (1985), el primer document conegut que fa referència a Can Bofí pertany al segle XI: 'L'abat de Sant Llorenç del Munt, amb els seus monjos dóna a Berenguer tres mujades de vinya perquè les planti, en terme de Terrassa, al lloc dit Matadepera, en el Castenyet o en la Bruguera. Termaneja a llevant amb la terra planta per Bofill d'Antiga, a migdia amb el camí que va a Marcianus, a ponent amb l'arena i a tramuntana amb les terres plantades per Guifre Argemir...'</span></span></span></p>	41.6467800,1.9992700	416665	4611043		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87766-dsc8094.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87766-p1450313.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87766-p1450343.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No s’ha fet cap intervenció arqueològica, tot i que sí un estudi arquitectònic de la masia de final de carrera (ALGAR, Ignasi i ARÓS, Joan; 2005).	94\|98\|85	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87768	Jaciment El Gabi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-el-gabi	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p>	XIV-XVII	L’antic mas Gabi que ja es trobava en molt mal estat, es va desmuntar i les seves pedres es van aprofitar per les parets de la construcció nova. No s'ha fet cap intervenció arqueològica.	<p><span><span><span><span><span>El mas Gabi, referenciat a l’Speculo de Sant Llorenç del Munt en el segle XIV, és l’únic que es va cremar de la zona, ja que es va acusar el seu propietari d’estar conxorxat amb l’Hostal de La Barata per robar els viatgers del camí Ral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes es van aprofitar per a la construcció de la nova torre i les pedres es poden veure en la paret de ponent i també en l’escala d’accés. Al pati posterior també es conserva una base de premsa.</span></span></span></span></span></p>	08120-203	El Gabi	<p><span><span><span><span><span>A Ferrando (1987:69) trobem les referències documentals a l'Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt: 'Venda feta per Berenguer Ferrer i Romia, la seva muller, de Sant Joan de Matadepera, a frau Guerau, abat de Sant Llorenç del Munt, de cinc sous i mig que reben sobre unes peces de terra (...) i Simon de Gabi, de dita parròquia, dóna un sou i sis per una peça de terra amb ruvira, en dita parròquia. Fet a 11 de les kalendes de gener de 1311. Clos per Pere Folquer, notari de terrassa. Sant Joan de Matadepera, número 89'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant (Ferrando, 1987:78) podem llegir: 'Precari fet per Joan Ripoll, procurador de fra Lluís Manuel de Cruylles, abat del monestir de Sant Benet de Bages, administrador del monestir de Sant Llorenç del Munt, a Antic Gabi, de Sant Joan de Matadepera, del mas Des Gabi, de dita parròquia, el qual es té pel monestir de St. Llorenç del Munt, ítem d'una peça de pertinences de dit mas, nomenada Pla des Gabi, en el torrent de les Planes [...] fet el 24 de novembre de 1456, clos per Miquel Ripoll, notari de Barcelona. Sant Joan de Matadepera, número 84'.</span></span></span></span></span></p>	41.6353400,1.9976900	416518	4609775		08120	Matadepera	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87768-dsc8149.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87768-dsc8152.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87768-dsc8158.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No s’ha fet cap intervenció arqueològica i el polígon de protecció marca una zona més àmplia per la possibilitat de trobar elements no documentats si es fan remocions del terreny. Tot i així, fora d’aquest polígon, s’ha documentat un forn de rajoles, al costat del camí, a pocs metres d’una de les torres.	94\|85	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87769	Mola del trull de Can Solà del Pla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-del-trull-de-can-sola-del-pla	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Egara.</span></span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span><span><span>Conjunt format per una mola sotana o mota, sobre la qual descansaria la mota sobirana que és la mola en un trull, més petita que volta al damunt. Té un diàmetre d’1’70 m per un gruix de 0’38 m. Les altres moles semblen pertànyer a un molí fariner (mola sotana i molta sobirana) tal vegada aportades com a elements decoratius. Mesuren 1’55 m de diàmetre per una amplada de 0’35 m. Les tres peces estan ubicades en un espai rectangular (1’80 m d’amplada i 0’15 m d’alçada), envoltades d’aigua i còdols. Per l’encaix central de la nadilla s’hi ha col·locat un brollador a cadascuna d’elles com motiu decoratiu. </span></span></span></span></span></p>	08120-204	Carrer de Can Solà del Pla, 7		41.6148400,2.0129800	417766	4607484		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87769-dsc7817.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87769-p1450089.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En una fotografia antiga, BALLBÉ (1988) en el mateix jardí s’hi observa una premsa de vi, actualment desapareguda.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87771	Mola del trull de Can Torrella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-del-trull-de-can-torrella	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Egara.</span></span></span></p>	XVIII-XIX	Malgrat continuar a la intempèrie, el seu estat de conservació és bo, no estan posats en valor.	<p><span><span><span><span><span>Pedra cilíndrica, tallada en la roca autòctona, de conglomerat, que formava part del trull de la casa. Està ubicada a l’exterior de la casa, en el sector sud-est, en un racó de la zona d’estacionament. Es tracta de la mola que volta a partir d’un eix damunt de la pedra o mola sotana. Mesura 0’80 m de diàmetre per 0’36 m de gruix. Al centre hi ha una obertura quadrangular per on s’hi encaixa la perxa de fusta, que en empènyer-la, la fa rodar a poc a poc sobre la molta sotana, aixafant així les olives. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També trobem, entrant a la zona d’estacionament, una pica d’oli, de pedra. És de forma quadrangular de 0’80 m de costat. Prové de l’interior de la casa. En desmantellar el trull i arranjar-lo com a restaurant, aquests dos elements es van deixar a l’exterior del jardí com a objectes decoratius.</span></span></span></span></span></p>	08120-205	Can Torrella		41.6074300,2.0122600	417696	4606662		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87771-p1440387.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87771-dsc7123.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87771-dsc7098.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87772	Pedra de molí del Gabi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-moli-del-gabi	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Egara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span><span><span>Pedra cilíndrica, de granit, situada en el jardí, a la part septentrional de la casa. Es tracta de la mola sotana o mota, sobre la qual descansaria la mota sobirana que és la mola, més petita que volta al damunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està col·locada en posició horitzontal, damunt d’una pilastra de pedra. Mesura 1’80 metres de diàmetre per 0’35 metres de gruix; presenta una rebava exterior de 6 centímetres d’amplada i una altra, més ample, al voltant de l’encaix quadrangular, (d’uns 16 centímetres de costat) de la nadilla, de la qual encara se’n conserva un tros al seu interior, de ferro.</span></span></span></span></span></p>	08120-206	El Gabi	<p><span><span><span><span><span>A Ferrando (1987:69) trobem les referències documentals a l'Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt: 'Venda feta per Berenguer Ferrer i Romia, la seva muller, de Sant Joan de Matadepera, a frau Guerau, abat de Sant Llorenç del Munt, de cinc sous i mig que reben sobre unes peces de terra (...) i Simon de Gabi, de dita parròquia, dóna un sou i sis per una peça de terra amb ruvira, en dita parròquia. Fet a 11 de les kalendes de gener de 1311. Clos per Pere Folquer, notari de terrassa. Sant Joan de Matadepera, número 89'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant (Ferrando, 1987:78) podem llegir: 'Precari fet per Joan Ripoll, procurador de fra Lluís Manuel de Cruylles, abat del monestir de Sant Benet de Bages, administrador del monestir de Sant Llorenç del Munt, a Antic Gabi, de Sant Joan de Matadepera, del mas Des Gabi, de dita parròquia, el qual es té pel monestir de St. Llorenç del Munt, ítem d'una peça de pertinences de dit mas, nomenada Pla des Gabi, en el torrent de les Planes [...] fet el 24 de novembre de 1456, clos per Miquel Ripoll, notari de Barcelona. Sant Joan de Matadepera, número 84'.</span></span></span></span></span></p>	41.6357100,1.9978000	416528	4609816		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87772-dsc8156.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87772-dsc8157.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Mola sotana de l’antic trull de Can Gabi, del qual per ara se’n desconeix la seva ubicació exacta.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87773	Monument al Pare Miquel Altisent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pare-miquel-altisent	<p><span><span><span><span><span>RÍOS i MASANELL, Joan (2020). Carrers amb noms vinculats a Matadepera; dins Gaseta de Matadepera, núm. 389, novembre de 2020, pp. 9</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/ec-gem-15258.xml'>https://www.enciclopedia.cat/ec-gem-15258.xml</a> [consulta realitzada el 10 de febrer de 2021].</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>A la confluència entre els carrers de Badia i de Marc Comerma, hi ha una petita placeta de forma triangular amb unes escales que serveixen per superar el desnivell del terreny i comunicar un carrer amb l’altre. En el marge dret de les escales hi ha un bloc de pedra amb una placa de bronze on es pot llegir: “<span><span>Miquel Altisent Domenjó / escolapi / 1898 – 1975 / mestre del cant gregorià”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la banda de llevant, s’aixeca una paret de formigó on s’ha posat un tetagrama amb notes gregorianes i un text en llatí que diu: “anté mus Dómi – no. al-le-lu-ia, . al-le-lu-ia, . al-le-lu-ia”.</span></span></span></span></span></p>	08120-207	Placeta del pare Miquel Altisent	<p><span><span><span><span><span>Miquel Altisent Domenjó neix a Balaguer l’any 1898, i mor a Barcelona l’any 1975. Fou un pare escolapi musicòleg i mestre del cant gregorià. Va residí durant uns estius a can Prat, masia que ja no existeix, i damunt la finca de la qual s’ha aixecat aquesta urbanització, on es troba aquest raconet, com a petit homenatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Es forma al seminari de la Seu d’Urgell i el 1914 ingressa a l’Escola Pia. Fou M. Sunyol qui l’introdueix en el cant gregorià. L’any 1936 continua la tasca de Sunyol com a professor del Pontificio Istituto di Musica Sacra de Milà, centre que arriba a dirigir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la Guerra Civil retorna a Barcelona, on pren protagonisme en la divulgació del cant gregorià mitjançant el seu mestratge al seminari i al Conservatori Municipal. Entre la gran quantitat d’escrits dedicats a la popularització del cant litúrgic, destaca el llibre El cant gregorià, un model de música religiosa (1971). És cofundador i vicepresident de la Societat Catalana de Musicologia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la Schola cantorum de Terrassa es relacionà amb el notari Francesc Badia i on s’inicià la seva amistat. Francesc Badia li va dir que construiria una casa d’estiueig a Matadepera i destinaria una habitació com oratori. Però el pare Altisent li va suggerir la construcció de l’actual capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.</span></span></span></p>	41.6075100,2.0179300	418169	4606666		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87773-dsc8166.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87773-dsc8165.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquesta placeta que l’Ajuntament de Matdepera dedicà al pare Miquel Altisent, s’inaugurà l’any 1985.	98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87774	Rellotge de sol del Gabi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-gabi		XX	Suport de morter de calç amb fissures i línies horàries esborrades.	<p><span><span><span>Rellotge de sol situat la façana principal de la casa, orientada al sud-oest, a mà esquerra de la balconera de la planta pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un rellotge de tarda, del tipus vertical declinant, realitzat damunt d’un suport de morter de calç emmarcat pel mateix arrebossat de la façana. El gnòmon, és de ferro, en punta de fletxa, situat a la part superior del quadrant. D’ell, naixien les línies horàries (de color negre), que senyalen les hores, de les XI a les V de la tarda. Estan representades en xifres romanes, realitzades en plantilla. </span></span></span></p>	08120-208	El Gabi	<p><span><span><span><span><span>L’autora del disseny del rellotge de sol és la propietària de la casa. La preparació del suport anà a càrrec del paleta. Junts, esperaven l’hora exacta de la ràdio, que traslladaven acte seguit a la paret.</span></span></span></span></span></p>	41.6348400,1.9977300	416521	4609719	1970	08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87774-dsc8148.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87774-p1450354.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Laura Martí Valls	Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87775	Robatori a Can Pobla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/robatori-a-can-pobla	<p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1988). Cròniques bandolers de Sant Llorenç del Munt. El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Col·lecció Cavall Bernat 15. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac). Col·lecció Cavall Bernat 40. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p>	XVII	Publicada	<p><span><span><span><span><span>Relat d’un robatori que patiren els propietaris de Can Pobla el 6 de febrer de 1629. Aquest document, es localitza a la Cúria del batlle, dins dels processos de 1629, que es conserven a l’Arxiu Comarcal de Terrassa, i que transcrivim textualment del llibre “Les sendes dels bandolers” i diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Joan de Matadepera, dimarts, 6 de febrer de 1629.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El sol es ponia darrere les muntanyes de l’Obac posant punt i final a aquella curta tarda d’hivern. Mentre la foscor, vencent el crepuscle, s’anava ensenyorint de l’ampla vall de les Arenes, la campana del solitari monestir de Sant Llorenç del Munt anunciava, amb el seu so llunyà i malenconiós, l’hora de l’Avemaria. Era la fi de la jornada i tothom tornava a casa per refugiar-se vora el foc del creixent fred del capvespre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Enmig d’una ampla canal voltada de cingleres, espadats i boscos, el mas de Can Pobla, amb la seva petita capella de Sant Esteve de la Vall, més antiga encara que el mateix mas, rebia les últimes llums arraulit en un espaiós relleix rodejat de feixes esglaonades. Can Pobla era l’últim enclavament pagès de la muntanya, el mas més enlairat de tots el que s’estenien en els esquerps faldars de la Mola de Sant Llorenç del Munt. Més amunt no hi havia sinó roques i bosc, i al cim, coronant l’estepària i desolada clepsa de la muntanya, el cenobi benedictí de Sant Llorenç, l’antic i poderós bastió feudal que havia posseït gairebé tot el terme del rodal. Ara, abandonat pels monjos, que el trobaven massa pobre i solitari, era habitat, en la seva lenta però inexorable decadència, per un sacerdot pagat perquè tingués cura del temple i de la parròquia dels masos de l’indret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Seguint un dels costeruts camins de la contrada, el sexagenari Jaume Pobla, propietari del mas de Can Pobla, tornava a casa després d’haver recollit el bestiar que pasturava pels prats i boscos dels voltants. D’altres vegades, aquesta tasca la hi feia algun dels seus fills, l’hereu, Pau, que aquell dia era absent del mas, o en Maties, a qui als seus trenta anys no feia por la feina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En sentir les campanes, el vell Pobla recordà com, poc més de vint anys enrere, l’últim abat de l’extingit cenobi havia fet pujar la campana des de la plana del Vallès fins a l’espadanya del temple del cim de la Mola. Pesava catorze quintars, i el venerable abat, que moriria dos anys després, la beneí anomenant-la “El seny de Ramon”, ja que havia manat que li fossin posades relíquies de sant Ramon de Penyafort. Va ser una gran festa, i tots els pagesos del terme pujaren al cenobi en seguici de l’últim gran senyor feudal de la muntanya, Francesc Olivó d’Alvèrnia, inquisidor del Principal de Catalunya i ardiaca del temple de Santa Maria del Mar, de la ciutat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Immergit en els seus pensaments, el pagès s’anà aproximant a casa, i quan es trobava a uns dos tirs de pedra de distància del portal, veié tres homes esperant al peu del camí. Jaume Pobla es malfià, perquè ja eren més de les cinc de la tarda i aquella no era hora per veure gent rondant per camins tan apartats i solitaris. En atansar-se més, la seva inquietud augmentà. Aquells individus anaven coberts amb sengles capes de pastor, conegudes també com capes gascones, les quals, tot i ésser d’ús molt comú, eren malvistes pel virrei i els seus oficials, ja que per llur llargada i amplada permetien que qui les usava pogués anar armat sense que es notés, amagant-hi la xarpa, els pedrenyals i el flascó de la pólvora; per això mateix eren molt utilitzades pels bandolers. Per motius molt diferents, els gremis tèxtils del Principal tampoc no veien amb bons ulls les capes gascones, perquè provenien del sud de França i ells, amb els seus gruixuts teixits de llana, no podien fer capes del mateix caient que poguessin competir amb les d’importació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan Jaume Pobla arribà a l’alçada d’aquells tres homes, un d’ells se li adreçà tot dient-li: “Atureu-vos!”. El pagès, recelós, respongué: “Què voleu?”. El desconegut insistí: “Atureu-vos!”. El vell Pobla s’adonà de seguida que aquells tres homes eren bandolers, perquè notà que anaven armats amb pedrenyals de canó llarg. En vista de les circumstàncies, s’aturà i, encarant-se’ls els respongué: “Jo sóc en Pobla”. Tot seguit, un dels bandits, intentant, vèncer l’evident desconfiança del pagès, li digué: “No tingueu por. Us hem de menester a vós perquè volem menjar i beure a casa vostra”. I sense cap altre comentari, tots quatre emprengueren el camí avall en direcció al mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre caminaven, Jaume Pobla pogué constatar que aquells bandolers eren molt joves. Dos d’ells, que anaven amb la cara descoberta, eren completament imberbes. Al tercer no se li veia el rostre, puix que anava emboçat, però es distingia per la seva elevada estatura. El pagès també s’adonà que, a més a més dels pedrenyals, els saltejadors anaven armats amb les prohibides dagues de fulla llarga.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquells anys era molt freqüent que els bandolers es fessin donar de menjar a les masies solitàries, de tal manera que era rar el mas aïllat que no s’hagués trobat mai en aquella desagradable situació. Amb tot, les circumstàncies usuals en aquests casos solien ser diferents d’aquelles en què es trobava Jaume Pobla. El més freqüent era que els bandolers es presentessin en alguna masia i que demanessin menjar. Si els de la casa s’hi resistien, fet que no acostumava a passar, els amenaçaven amb cremar-los la casa o el paller, matar tot el bestiar i altres malvestats. Llavors, els del mas cedien per por, i sense obrir mai la porta exterior i mitjançant una corda, baixaven, de la finestra estant, cistells amb queviures i vi fins que els lladres se saciaven i se n’anaven. Però é cas de Jaume Pobla era ben diferent. Els bandolers l’havien agafat a ell, i amb aquest avantatge podien demanar-li molt més que menjar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dins la cuina de Can Pobla i asseguts a l’escó de vora el foc, Constança, muller de l’hereu del mas, i el seu cunyat Maties conversaven tranquil·lament en espera del retorn de la resta de la família per sopar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Devien ser prop de les sis de la tarda quan uns trucs a la porta exterior els anunciaren l’arribada d’algú. Constança s’aixecà i baixà les escales per anar a obrir. En arribar davant la porta, la noia preguntà rutinàriament: “Qui hi ha?” Com si res no passés, Jaume Pobla demanà a la seva nora que obrís. Així, confiada, Constança obrí la porta i fou llavors que veié els tres que acompanyaven el seu sogre. Immediatament, dos dels bandolers entraren dins del portal i digueren a la sorpresa noia que baixés llum, perquè volien menjar i beure. Constança, fent-se càrrec de la situació, obeí i pujà novament a la cuina a cercar els llums, i tan aviat com arribà dalt, contà al seu cunyat Maties el que passava.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre Maties Pobla restava a l’expectativa dels esdeveniments, Constança tornà a baix amb els llums encesos. Allí l’esperaven els bandolers, que, un cop tingueren els llums, canviaren radicalment d’actitud. Un d’ells tragué una llarga i esmolada daga i, dirigint-se amenaçadorament a la noia, li digué que l’acompanyés a les cambres de la casa si no volia morir degollada allí mateix. En veure el posat resolt del lladre, Constança, espantada, l’obeí i conduí dos dels bandits a dalt a les cambres. Amb ella pujaren el bandoler alt del rostre emboçat i un dels joves de cara descoberta. El tercer restà a baix al portal amb les armes a les mans vigilant el contrariat Jaume Pobla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tan aviat com arribaren a les cambres, un dels lladres instà la noia que els mostrés el dormitori del seu sogre. “És aquell”, respongué Constança assenyalant una de les habitacions. Immediatament, els bandits començaren l’escorcoll sistemàtic i el saqueig de la cambra. Picaven a les bigues i a les parets buscant pel so cavitats i amagatalls en els quals Jaume Pobla pogués haver guardat els seus diners. Al cap d’una estona, un d’ells descobrí un forat tapat amb un drap, que tragué amb la punta de la daga. Dins del forat tan sols hi havia dos rals, l’un d’or i l’altre de plata. Finalment, quan els bandolers s’adonaren que a la cambra de Jaume Pobla no hi havia res més del seu interès, es dirigiren al dormitori de Constança, on començaren a buidar capses i a separar tot el que trobaven de valor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentrestant Maties Pobla, veient que no era menjar el que cercaven aquells individus, sinó robar la casa, es despenjà sigil·losament per la finestra de la cuina on havia estat amagat fins aleshores i saltà a l’exterior. Allí començà a demanar ajut tot cridant: “Via fora a lladres!”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquell precís moment, Joana Pobla, la mestressa del mas, tornava a recer després d’haver treballat tota la tarda. En apropar-se a la casa, la pagesa sentí els crits de via fora del seu fill Maties, que així tractava d’avisar de la presència de bandolers. D’allí estant també se sentia el terrabastall del saqueig de les cambres. Inquieta, la dona s’acostà al portal del mas, on veié amb sorpresa el seu marit vigilat per un bandoler. Davant d’aquella situació tan compromesa, Joana Pobla tractà de fugir per allà on havia vingut, però ja era massa tard: el bandoler de la porta ja l’havia vista i, deixant Jaume Pobla – que en veure’s sol aprofità per a entrar dins la casa – s’acostà a la pagesa tot dient-li, sorneguer: “Vella meva, on aneu? Què voleu fugir?... Atureu-vos!”. Per uns moments, la dona pensà a escapar-se, però es contingué. Amb els seus cinquanta-quatre anys no hauria pogut resistir la persecució d’un bandoler jove. Amb aquest pensament, resolgué restar en el seu lloc immòbil. Amenaçador, el bandit es tragué la daga i s’acostà a l’esporuguida pagesa. Bruscament li engrapà les dues mans, i posant-li la daga al coll, li digué que si el pastor – referint-se a Maties Pobla – continuava cridant via fora a lladres, la degollaria sense contemplacions, perquè ells no eren lladres, sinó que el que volien era menjar. Fent l’orni, la dona replicà que no era el pastor ni ningú de la casa el qui cridava, sinó una altra gent. Però el bandoler, incrèdul, reiterà la seva amenaça i l’envià a la cuina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joana Pobla anà primer darrere del mas a pregar al seu fill que deixés de cridar, tot dient-li, malgrat saber que no era veritat, que aquells homes no eren lladres. Després se n’anà a la cuina, on trobà el seu marit molt abatut assegut a la vora del foc. En veure-la, el vell Pobla digué compungit: “Què faran?... Ai Mare de Déu!”. Ella resignada, respongué “Déu ens ajudarà!”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de l’encontre amb Joana Pobla, el bandoler que guardava la porta es dirigí a la zona del mas d’on havien vingut els crits d’alarma. En arribar a l’extrem de l’era sorprengué en Maties sota la finestra de la cuina. Iracund i amb el pedrenyal a la mà, el bandoler li digué que li venien ganes de matar-lo, però, contenint-se, es va emportar el jove i l’obligà a entrar a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Maties Pobla no durà gaire temps dins el mas, perquè, tan aviat com entrà se n’anà a la cuina i tornà a saltar per la finestra. Novament a l’exterior, el fill dels Pobla començà a córrer camí avall cridant fortament l’alerta contra els bandolers. En la seva cursa, es dirigí a casa de Jaume Garrigosa, batlle del terme de Sant Joan de Matadepera, atès que a ell competia la responsabilitat de perseguir lladres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dalt, a les cambres de Can Pobla, els bandolers enllestien el saqueig davant la consternada Constança, que veia regirar la seva roba i els seus objectes personals sense cap mena de mirament per part d’aquell parell de brètols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La noia tenia aleshores trenta anys i encara conservava records del seu casament, alguns dels quals insignificants, però que no s’escapaven de la cobdícia dels saltejadors, com ara unes candeles amb la imatge de la Verge de Montserrat, i fins i tot un estadal de cera blanca, un d’aquells ciris o blens enrotllats en forma d’hèlix que els nuvis de la comarca regalaven a les seves promeses, perquè hi havia la creença que els atribuïa poders màgics que protegien la casa contra les tempestes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En acabar el robatori, els lladres marxaren cuitadament i Constança, desolada, entrà a la cuina, on trobà eles seus atemorits sogres asseguts a l’escó. En veure’ls digué: “Ai pare, ai mare! Què farem...aquests homes ens han robat a tots!”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan Maties Poble i el batlle Garrigosa, amb l’escamot de voluntaris que havien aplegat diligentment, arribaren al mas de Can Pobla, els lladres s’havien fet fonedissos i, certament, no era pas cosa d’empaitar-los de nit per aquell territori tan trencat i laberíntic, de manera que decidiren tornar-se’n cada u a casa seva. L’endemà, el batlle pujaria per instruir la denúncia. No es podia fer res més.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Joan de Matadepera, dimecres, 7de febrer de 1629.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El batlle arribà novament a Can Pobla poc després de tocades les nou del matí. Amb ell venien Antoni Borrell i Magí Solà, pagesos del terme, els quals havien d’actuar de testimonis en l’inventari del robatori del dia anterior. Els acompanyaven altra gent del veïnat, però es quedaren fora mentre els tres homes i Constança Pobla pujaven a les cambres per quantificar els desperfectes i els objectes robats. Tot estava tal com ho havien deixat els bandolers. Per terra hi havia quatre grosses caixes esbotzades i un gran nombre de peces de roba amuntegades en una pila. També es veia el forat que els bandolers havien obert amb una daga, i del qual havien robat els dos rals d’or i plata.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la seva declaració, Constança afirmà que els bandolers els havien robat, a més a més d’alguns rals, vuit anells d’or, sis dels quals amb pedres encastades, una cullera i un clauer de plata, i, sobretot, roba de lli i de llana, llençols, faldilles, mocadors, etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment el batlle prengué la declaració escrita de tots els testimonis per fer la corresponent denúncia al procurador fiscal de la Cort, una denúncia que probablement no es veuria mai satisfeta, perquè aquells lladregots de pas havien aconseguit fugir i no es coneixia la identitat de cap d’ells.</span></span></span></span></span></p>	08120-209	Can Pobla		41.6365300,2.0168400	418115	4609889	1629	08120	Matadepera	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				61	4.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87776	Torre J. Fernández	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-j-fernandez	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Torre als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de de pavelló amb teules àrabs. La composició de les façanes és simple, sense perdre la simetria, però sense cap element destacable, ni ornamentalment ni estructuralment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està sobre aixecada donat el desnivell de la finca i només destacar una escala d’accés des del jardí a la terrassa frontal de la façana principal.</span></span></span></p>	08120-210	Carrer de Marc Comerma, 3	<p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una casa d’estiueig o segona residència de meitats del segle XX.</span></span></span></span></span></p>	41.6073100,2.0178300	418160	4606644	1941	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87776-dsc8162.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87776-dsc8164.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Ramon Tort	La torre és envoltada de jardí.	98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87777	Torre Matarí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-matari	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Torre als quatre vents estructurada amb un estil a imitació d’una masia de caràcter rural. Consta de planta baixa i pis i de tres cossos: el central amb una coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana; i dos cossos afegits a les façanes laterals. En l'extrem nord-est s'hi ubica un petit mirador de coberta plana amb barana de balustres ceràmiques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. En l’eix central, destaca la porta principal adintellada, a la planta baixa; i tres finestres geminades d’arc de mig punt, a la planta pis. El parament és arrebossat i pintat. El porxo tancat de la façana de llevant presenta arcs de mig punt en les obertures o finestres. En aquest espai hi destaquen uns valuosos frescos d'en Ricard Marlet que expressen diferents al·legories.</span></span></span></p>	08120-211	Carrer de Gaietà Vallès, 3	<p><span><span><span>Aquesta torre va ser de les primeres en la urbanització de Can Prat, tocant la riera de les Arenes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els autors del Catàleg (2009), valoren d’aquesta construcció un estil característic del primer terç del segle XX, de regust ruralista (sic), assimilable a altres casos del municipi com la masoveria de Can Duran o la torre G. Gessi. Responen a un cert interès per reivindicar el tradicionalisme en l'estil constructiu, recordant els perfils exteriors de les masies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El porxo lateral va ser reformat l'any 1945, quan el pintor Ricard Marlet va iniciar els frescos que acabà l'any 1947.</span></span></span></p>	41.6073700,2.0172400	418111	4606651	1932	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87777-p1440775.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Joaquim Manich; Ricard Marlet (frescos)	La torre és envoltada d'un notable i extens jardí. També està sobre aixecada, ja que el terreny té una forta pendent. Per tant, disposa de tot una àrea soterrada amb garatge i altres dependències.	98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87778	Torre Vallhonrat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-vallhonrat	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Torre als quatre vents de planta quadrangular composta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a quatre vessants. La composició de les façanes manté la simetria a partir de diversos eixos de verticalitat definits per les obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana septentrional s’hi ha afegit un cos d’una sola planta amb cobert ade terrassa plana amb barana de balustres. A la planta baixa hi trobem arcades de mig punt tancades per vitralls i finestres. A la façana de ponent també hi trobem un cos annex amb terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Predominant la utilització d' ornaments ceràmics com en els balustres de les terrasses, a les cornises, i en el ràfec, i altres motllures horitzontals. També els trobem en els marcs i ampits i trencaaigües de les finestres. De la façana de ponent en destaquen les cinc finestres geminades amb arc de mig punt de la tercera planta. </span></span></span></p>	08120-212	Carrer de Gaietà Vallès, 12	<p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una casa d’estiueig o segona residència del primer terç del segle XX i una de les primeres construccions de l’antiga finca de can Prat.</span></span></span></span></span></p>	41.6067300,2.0185500	418220	4606579		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87778-dsc8160.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87778-p1450358.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2023-02-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87779	Riera de les Arenes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-les-arenes	<p><span><span><span>PÉREZ y DE PEDRO, Pau (2002). La conca alta de la riera de les Arenes: hipòtesi sobre el funcionament hídric. Serveis de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Monografies, 35, pp. 185-191. Barcelona.</span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La riera de les Arenes és un curs d’aigua, estacional que neix al vessant sud del coll de les Estenalles, a la serra de Sant Llorenç del Munt, en el terme municipal de Mura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del punt de vista geològic i topogràfic, la riera de les Arenes es forma en el massís de Sant Llorenç i la serra de l’Obac, que juntament amb els cingles de Gallifa, Sant Feliu de Codines, Sant Miquel del Fai, la serralada de Llena, el Montsant i Montserrat (tots ells amb alçades properes als mil metres) són els relleus situats a la banda septentrional de la serralada Prelitoral que marquen el límit amb la depressió de l’Ebre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta zona que conté un gran dipòsit de conglomerats, essent el testimoni sedimentari d’esdeveniments geològics que varen tenir lloc durant l’orogènesi alpina entre dues unitats estructurals ben diferenciades: la depressió de l’Ebre i les serralades costaneres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Li són tributaris una munió de barrancs, coneguts també com a canals que poden entrar en funcionament en períodes d’alta intensitat pluviomètrica i pluges sostingudes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La divisòria de les aigües discorre per la carena, més o menys en direcció nord – sud, del Montcau a la Mola. A llevant d’aquesta divisòria, les aigües discorren cap al riu Ripoll (conca del Besòs), mentre que a ponent, pertanyen a la conca del Llobregat. La divisòria es confon en el con de dejecció quaternari situat a Matadepera, on la riera s’obre a la vall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La conca de la riera de les Arenes forma part de la del Llobregat amb un recorregut total de 32,725 quilòmetres fins que arriba al Papiol que representa una superfície de 115 km2. La capçalera, situada al Coll d’Eres, se situa a una altitud de 944 m. En aquesta zona la riera transcorre per valls embarrancades resseguint la fractura natural provocada per la ràpida excavació de l’aigua que ha donat origen a escarpats i cingleres, fins arribar a l’alçada del torrent de les Tres Creus, amb un desnivell total de 271 m i un recorregut de 3,4 quilòmetres. En aquest tram rep l’aigua de varis barrancs o canals. Pel vessant hidrogràfic dret, destaca la Canal de Cellerot, el torrent de la Font de l’Hort, la Canal del Sot de la Teula i el Torrent de Tres Creus. Mentre que pel vessant hidrogràfic esquerra ho fa la Canal de les Teixoneres, la canal del Sot de la Bóta i d’altres que neixen al sector septentrional de la carena dels Ginebres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest punt, coincidint amb l’entrada de la riera al municipi de Matadepera, la riera, es transforma en un llit gairebé planer que transcorre de Nord-Oest a Sud-Est, fins que un cop travessat tot el poble, canvia de direcció per creuar la depressió del Vallès. En aquest tram, les principals aportacions es produeixen, pel vessant hidrogràfic esquerre, majoritàriament provinents de Sant Llorenç del Munt, com el Torrent de les Planes i el Torrent de les Rovires, la Canal del Forn del Cargol, el Torrent de la Quintana de Can Pèlecs i la Canal de la Pedrera, el Torrent de Can Garrigosa, el Torrent de Can Robert, la Canal de Can Pobla i el Salt Rajant i el Torrent de la Font de Querol. Pel vessant dret en canvi, rep les aigües del torrent dels Ponts, del Torrent del Collet Estret i de l’Obaga de les Cantarelles, el Torrent Roig, els torrents del Pla de Sorís i el Torrent de la Mamella, el Torrent de l’Avenc del Sendo, el Torrent de l’Escaiola, el Torrent de la Font de la Riba, el Torrent de les Pedritxes.</span></span></span></span></span></p>	08120-213	Riera de les Arenes	<p><span><span><span><span><span>Històricament, la Riera de les Arenes ha estat una via natural de comunicació; per ella hi passava en part el Camí Ral i permetia a la gent accedir als masos situats en el massís de Sant Llorenç del Munt. Per ella, també hi transcorrien els carros carregats amb la calç provinent dels diferents forns de calç construïts a proximitat dels seus marges i se n’extreia la sorra necessària per al funcionament del forn de vidre de Can Torrella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però cíclicament com tots els cursos intermitents d’aigua, durant períodes pluviomètrics molt sostinguts o bé amb una quantitat de precipitació concentrada en un període breu, les rieres poden esdevenir veritables rius, amb crescudes ràpides i sobtades provocant veritables catàstrofes. I això és el que va passar la nit del 25 i 26 de setembre de l’any 1962, on en 24 hores es concentraren entre 180 i 220 litres. A l’observatori de Sabadell es va recollir una intensitat de 144 litres/hora. La força intempestiva de l’aigua amb l’important moviment de transport de sòlids al llarg de tota la riera de les Arenes afectà greument una bona part de la població matadeperenca; s’emportà el pont de Can Robert o de la Torre de l’Àngel del qual actualment en queden vestigis i s’emportà diversos trams de la carretera de Sabadell a Talamanca, entre ells, el tram pròxim al corral de la Barata i arrasà les poblacions de Rubí i Terrassa. La reconstrucció per part de la Diputació de Barcelona del tram de la carretera a l’alçada de la Barata es feu una cinquantena de metres més endins, retallant una formació de glacis i un aflorament rocós. El material extret es diposità sobre l’antic traçat i a la vora de la riera, però les posteriors crescudes s’han emportat aquest material arrossegant-lo riera avall, més d’un quilòmetre (blocs d’un metre de diàmetre i un pes de dues tones aproximadament) i molts d’aquests blocs es troben actualment a l’alçada del Torrent de l’Escaiola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb les riuades del 1962 uns metres més amunt de Can Torrella s’hi va obrir un avenc explorat un any després per espeleòlegs de Sabadell, amb una fondària d’11 metres. Riuades posteriors el van tornar a reblir i es donà per desaparegut. L’any 1974 però, espeleòlegs de la S.I.S. van explorar, en aquest indret un avençó d’uns tres metres de fondària aproximadament, sense arribar a determinar si es tractava del mateix o d’un altre, però als anys vuitanta, veïns de la urbanització propera a Can Torrella varen informar d’un avenc prop del mas que romangué obert fins ben bé a mitjans dels anys noranta. L’any 1996, un paleta que feia unes obres el va localitzar i senyalitzar. N’informà a l’Ajuntament i els membres de la S.I.S en feren l’aixecament topogràfic determinant una fondària de 6 metres. La seva exploració i estudi determinà la seva importància, en el sentit de que el primer metre i mig del pou estava excavat sobre conglomerats del període Vallesià, mentre que la resta ho estava dins el conglomerat pertanyent al període Eocè; i per tant era un cas únic a Sant Llorenç per podia ajudar a datar la resta de cavitats del massís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altres aiguats tempestívols curts i violents foren el succeït l’any 1941 o el succeït entre els dies 19 al 21 de setembre de l’any 1971, onze anys després, amb rierades provocades després de precipitacions entre els 100 i 130 mm/dia i amb intensitats de 70 mm/h. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1992, entre la 1 i les 8 de la nit del dia 9 de setembre, i entre les 10 i les 12.30 del matí el pluviòmetre de la Barata recollia un total de 78,8 mm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 10 d’octubre de 1994 que, tot i no tenir massa afectació al sector sud de la riera, si que ho va fer al municipi de Mura, amb la desaparició de l’àrea d’esbarjo i pícnic de la riera de Nespres i d’una part de la carretera de Mura a Rocafort, inaugurada feia pocs dies.</span></span></span></span></span></p>		415365	46112270		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87779-p1450163.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87779-p1450129.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La riera, en contacte amb els diferents torrents i canals que hi desguassen és un veritable corredor biològic vital per la fauna. La capçalera, situada en ple Parc de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, amb els seus barrancs i canals coincidint amb el tram on l’activitat antròpica és quasi bé inexistent, es conserva en excel·lent estat. La vegetació pròpia és l’alzinar, que a la part més alta (per sobre dels 800 metres) s’enriqueix amb boix, roure i moixera, mentre que a mida que va baixant es barreja amb pi i altres arbusts de climatologia mediterrània com és l’arboç i el bruc. A les canals i torrents d’obaga s’hi localitzen clapes d’avellaners. Els costals de la riera, ofereixen fins gairebé el gual, per sota de la Torre de l’Àngel, una massa forestal apta per al refugi, la cria i el pas i hivernada de nombroses espècies vertebrades, sobretot per als ocells. També s’hi poden observar els rastres de fauna vertebrada relacionada amb l’establiment de masies i camps de conreu propers (porc senglar, guineu) i més fonedís, el toixó i la geneta. En les zones més humides hi sovinteja la serp verda i la blanca així com d’altres amfibis.En el tram amb més pressió humana, coincidint amb el nucli urbà, és on la riera queda en certa mesura canalitzada per marges reforçats amb talussos de formigó. En aquest indret, la vegetació és molt pobre i es redueix a una comunitat d’alzinar molt escadussera, barrejat amb roldor, romeguera i el roser salvatge, que amb el seu sistema d’arrels penetra entre els còdols per arribar als sectors més humits del sòl. És en aquest tram on degut a l’excés de fragmentació del territori i l’acció antròpica s’observa un llit més degradat, amb la pèrdua de vegetació pròpia de la riera i l’aparició d’espècimens exòtics.L’aparició de plantes al·lòctones provenen en gran part de llavors volàtils, transport per corrents d’aigua, migracions naturals efectuades pels animals durant els seus desplaçaments, però també tenen una procedència antròpica. Algunes d’elles s’han averat veritables invasores dels espais alterats, sovint en els trams on la vegetació natural ha estat suprimida (vessaments, extracció d’àrids, obres de canalitzacions, ocupació del domini públic hidràulic...).		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87781	Forn de calç 1 de Can Robert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-de-can-robert	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	L’olla està fortament erosionada.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a mà esquerra del Camí de Can Pobla, abans del penúltim revolt que mena a Can Robert. El seu accés es fa des de la carretera de Sabadell a Talamanca, davant de La Barata. Just abans d’arribar al punt quilomètric 9, a mà dreta de la carretera s’inicia un camí que travessa la riera de les Arenes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El forn es troba en el marge esquerre del camí, tot just un cop travessada la canal que baixant de la Carena de l’Estret, s’incorpora, pel vessant hidrogràfic esquerre, al Torrent de Can Garrigosa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, (4’60 metres de diàmetre per 2’40 metres d’alçada. La boca del forn o fogaina està totalment desapareguda; estava orientada en direcció nord-oest. La part superior de l’olla, la corona, està protegida amb una tanca de fusta.</span></span></span></p>	08120-214	Camí de Can Pobla, s/n	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6325100,2.0014900	416831	4609457		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87781-dsc8207.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87781-dsc8211.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87781-p1450364.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac ha col·locat una tanca de protecció realitzada amb branca natural que s’incorpora naturalment a l’espai. A la part inferior, d’accés al forn, hi ha un plafó explicatiu.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87782	Forn de calç de Can Garrigosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-garrigosa	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	L’olla del forn es manté net de vegetació, però no conserva la boca.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a mà dreta, del corriol que travessant per entremig del bosc, surt des de Can Garrigosa fins a Can Bofí. L’accés es fa, un cop arribats al mas, pel camí de mà esquerra, en direcció a Can Pèlecs, que travessa la el filat de tancament de la casa amb els Plans on actualment hi ha cavalls. Un cop arribats al final del filat, deixar el camí principal per endinsar-se, per un corriol que surt a mà esquerra fins al forn (abans de creuar el torrent).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està excavat en un talús natural que fa el terreny. És de planta circular, (3’70 metres de diàmetre per gairebé 2’60 metres d’alçada. La boca del forn o fogaina està gairebé desapareguda, tot i que encara en queden algunes restes visibles; estava orientada en direcció nord-est. </span></span></span></span></span></p>	08120-215	Bosc de Can Garrigosa	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6376500,2.0001700	416728	4610029		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87782-p1450619.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87782-dsc8353.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87782-p1450617.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A la part davantera i en direcció nord, on s’inicia un corriol més estret, s’observen nombroses restes de teula i maó.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87783	Forn de calç Gran de la Coma de l’Abella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-gran-de-la-coma-de-labella	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	L’olla està completament envaïda per la vegetació. Actualment l’accés al seu interior és del tot impossible i passa totalment desapercebut.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en un revolt molt pronunciat del Camí que mena des de Can Robert a Can Garrigosa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es pot fer des de Can Robert; un cop situats davant de la casa, continuar per la pista en direcció a les tombes medievals (Camí de Can Pobla) fins a localitzar a mà esquerra una cadena i un forn de calç a la seva esquerra. El camí, tancat per una cadena, mena a Can Garrigosa. Continuar fins arribar a un revolt molt pronunciat on coincideix amb el Torrent de la Coma de l’Abella. El forn està a peu de camí, totalment amagat per la vegetació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de grans dimensions, de planta circular, entre 4’5 metres i 5 metres de diàmetre. L’alçada conservada sembla important, d’uns 4 metres. La boca del forn o fogaina està totalment desapareguda o colgada; estava orientada en direcció sud-est.</span></span></span></span></span></p>	08120-216	Camí de Can Robert a Can Garrigosa.	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6409000,2.0098000	417534	4610381		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87783-p1450401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87783-dsc8244.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87783-dsc8245.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La seva situació el fa apte per a ser visitat pels nombrosos excursionistes que transiten per aquest indret.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87784	Forn de calç del Torrent de Can Garrigosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-torrent-de-can-garrigosa	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Cobert de vegetació i presenta erosió a les parets internes.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al vessant dret del Torrent de Can Garrigosa, en ple parc de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. El seu accés és difícil si es fa seguint l’antic camí que menava fins al forn, seguint en part el llit del torrent. La construcció es pot localitzar més fàcilment un cop situats a Can Robert, un cop passada la barrera del parc. Continuar en direcció a les tombes medievals. En arribar a la primera cruïlla, a mà esquerra mateix del camí, hi ha un forn de calç i una cadena. Entrar per aquesta pista fins a trobar un revolt molt tancat (on a la part superior hi ha un altre forn) just després de que el camí travessi el mateix llit del torrent. Iniciar la baixada en direcció al mas de Can Garrigosa, uns metres més avall, fins que a mà esquerra (corresponent amb el vessant hidrogràfic dret del torrent) s’observi un gran bloc de pedra, que fa com una mena d’abric. El forn està al dessota mateix, a tocar del llit del torrent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els blocs de pedra semblen haver estat aprofitats com a barraca pels calciners. Al dessota mateix, es localitza un espai circular, l’olla, (amb una alzina al seu interior) realitzada amb pedra. Mesura 3’60 m de diàmetre per 1’80 m d’alçada. El gruix dels murs és d’1’10 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel marge s’accedeix al llit del torrent, on es pot contemplar una gran part de la façana amb 3 metres d’amplada, seguint l’orografia del terreny. Centrada, s’observa un espai triangular, d’1’60 metres de fondària per 0’75 m d’alçada màxima i 1 metre d’amplada que sembla correspondre al passadís d’accés a la fogaina que s’hauria enfonsat.</span></span></span></span></span></p>	08120-217	Torrent de Can Garrigosa	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6402900,2.0089600	417463	4610314		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87784-dsc8260.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87784-dsc8263.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87784-dsc8272.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87784-p1450437.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el mapa interactiu realitzat per Ramon Suades i Jordi Senyal (2016) es parla d’aquesta estructura com una barraca de vinya. Durant el treball de camp s’ha detectat que no es tractava d’una barraca sinó d’un forn i s’ha procedit a netejar l’olla que estava totalment envaïda per la vegetació, per tal de poder-la documentar fotogràficament.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87785	Pou de Can Robert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-robert		XVIII-XIX	No conserva la part superior i està protegit per una tanqueta de fusta amb brancatge al damunt.	<p><span><span><span><span><span>Estructura circular, d’1’20 m, de diàmetre excavada en profunditat per a l’obtenció d’aigua potable. Entre el brancatge que protegeix de caure al seu interior, sembla observar-se varies fileres de maó que protegien les parets de possibles enfonsaments. Al seu interior hi ha aigua. Sembla que hauria tingut una estructura cilíndrica feta amb pedra de protecció i dos pilars amb corriola. </span></span></span></span></span></p>	08120-218	El Pla d’en Pere Barata		41.6323600,2.0034400	416993	4609438		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87785-p1450513.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87785-p1450511.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87785-p1450512.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els pous tradicionals al voltant dels masos, s’acostumen a protegir envoltant-los a nivell superficial amb un paredat i un brocal a mena d’ampit o parapet sobre el qual s’hi instal·lava una corriola o politja per pujar i baixar la galleda.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87794	Ametller de Can Robert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-robert	<p><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span><br /> </p> <p><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans, p. 96-97. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>L’ametller de Can Robert està situat al costat esquerra del camí antic d’accés que puja fins l’era de la casa. És l’espècimen més destacable d’un seguit d’ametllers que els propietaris del mas tenien plantats en una feixa al davant de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’arbre, de l’espècie </span></span><em>Prunus dulcis, </em>és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies. El tronc és llenyós i estriat, molt curt de color gris fosc. D’ell en surten tres branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 10 metres aproximadament. Fa 2,80 metres de volt de canó (mides preses per sota mateix de la creu, que fa des d’arran de terra, 0’90 m). Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica. La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica (a Sant Llorenç del Munt ho fa entre finals del mes de gener i febrer) . El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla. </span></span></span></p>	08120-219	Can Robert		41.6329500,2.0048300	417110	4609503		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87794-p1450499.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87794-p1450502.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els ametllers per la seva llavor, tenen un gran valor energètic i és molt comú trobar-lo plantat a proximitat de les cases de pagès o en les vinyes allí on la climatologia ho permet. És una font de reserva per passar l’hivern i permet incorporar-la tant en les postres com en plats de taula. Es fan salses tradicionals de la cuina catalana (xató, salda de nadal, salsa per la calçotada, romesco, etc.), també és emprada com a ingredient en les picades d’estofats i rostits. És un ingredient indissociable de les postres de músic i pastades en cru amb sucre permeten elaborar el massapà i el torró. Se’n pot fer beguda, carquinyolis, panellets i altre dolços i fins i tot begudes com algun licor i l’orxata d’ametlles. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps antics, com és l’oli d’ametlles, per afeccions de la pell.La Bíblia conta com Abraham emprava vares d’ametller per construir corrals. El mateix bastó d’Aaron era una branca d’ametller. És present en el paradís terrenal, motiu pel qual se’l representa al costat de la mare de Déu i de l’Infant Jesús.		2151	5.2		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87795	Balma del Còdol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-codol	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Manca un tros del muret de tancament interior.	<p><span><span><span><span><span>La Balma del Còdol està situada a mà dreta mateix del camí que mena des de Can Robert fins a Can Garrigosa, uns metres abans de creuar el Torrent de la Coma de l’Abella. Es tracta d’un gran bloc de pedra despenyat de la cinglera que en algun moment va quedar frenat en aquest indret. Un costat és totalment arrodonit, però per l’altre presenta una inclinació. És per aquesta banda que s’hi recolza un segon bloc de pedra procedent del mateix cingle. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta obertura natural està aprofitada com abric. L’habitacle mesura 3’10 m de profunditat per una amplada màxima de 2’60 m. L’alçada en el seu punt central és de 2’60 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior s’hi va construir un mur de tancament amb pedra i calç, del qual se’n conserva 1 metre d’alçada. Els excursionistes hi han afegit troncs i brancatge per emprar-ho com a recer. </span></span></span></span></span></p>	08120-220	Camí de Can Robert a Can Garrigosa		41.6403500,2.0097000	417525	4610320		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87795-dsc8253.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87795-dsc8251.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87795-p1450413.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Al darrera mateix de la Balma del Còdol, entremig de la vegetació, s’observen diversos murets de pedra seca, resultat de l’aprofitament dels terrenys de muntanya costeruts per al conreu.	98\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87796	Font de Can Garrigosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-garrigosa	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XX	Malgrat el seu estat de conservació excepcional, la seva preservació depèn en part de l’esporgada de vegetació del seu voltant. Les soques del romaní acostumen a malmetre seriosament aquest tipus de construccions. A l’interior de la cisterna hi estan creixent les arrels que busquen humitat.	<p><span><span><span><span><span>La font de Can Garrigosa està ubicada entre el mas Garrigosa i la Balma Blava, en ple Parc de Sant Llorenç del Munt. Està envoltada per farigoles i al seu davant hi creix, ufanós, un ginebró ben arrodonit. Com la font de Can Bofí, l’estructura està excavada en un racó damunt d’una gran solera de pedra on hi creixen les farigoles. L’obertura es va practicar excavant un orifici per permetre el pas a una persona, deixant una làmina de roca com a sostre natural, al damunt del qual posteriorment s’hi va construir la volta de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es de planta quadrangular. El seu interior mesura 1’60 m per 1’80 m de costat. La fondària, des de la roca mare on filtra l’aigua fins a l’ampit és d’ 1’60 metres (a la qual s’ha d’afegir 0’95 m per obtenir l’alçada màxima fins a la volta). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta està protegida per una volta de pedra disposada a plec de sardinell collat amb morter de calç que es va adaptant al desnivell natural de la roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana, orientada al sud, està en un excel·lent estat de conservació. Està realitzada amb pedra i morter. Mesura 1’80 m d’amplada per 1’90 m d’alçada. La boca (1 m d’alçada per 0’67 d’amplada per 0’55 m de gruix de murs) té un ampit de pedra on s’hi conserva una vella galleda de zinc. No té portella, i tampoc s’observa cap resta de frontissa o ganxo que hagués mantingut una estructura de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’interior, conserva l’arrebossat de morter de calç de les parets. El lliscat sembla posterior a la construcció de la font. La deu d’aigua travessa la roca per porositat i s’escola dins de la cavitat. </span></span></span></span></span></p>	08120-221	Sota la Balma Blava		41.6395000,2.0056200	417184	4610229		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-dsc8239.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-dsc8240.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-p1450386.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-p1450388.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Per anar a la font, de difícil localització es va comptar amb l’ajut de l’excursionista, senyor Pere Poll.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87797	Registre d’aigua de Can Robert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/registre-daigua-de-can-robert		XX	La coberta ha perdut part de l’arrebossat de morter.	<p><span><span><span><span><span>Registre d’aigua o dipòsit situat al nord-oest de Can Robert, a mà dreta del camí que mena a Can Pobla, tot just passada la casa. Es tracta d’un pilar tronco piramidal d’1’20 m d’alçada per 0’95 de base amb les parets arrebossades amb ciment. La capçada està decorada amb una llosa quadrangular eta amb dos rengles de totxana (0’12 , d’alçada per 0’77 m de costat), i al seu damunt, varis còdols collats amb morterada). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estructura reposa sobre un sòcol de maó de 0’50 m d’alçada. A la part davantera, orientada a ponent hi ha una portella de ferro amb una barra travessera tancada amb cadenat. A mà esquerra d’aquesta hi ha el sobreeixidor. </span></span></span></span></span></p>	08120-222	Can Robert		41.6334100,2.0043900	417074	4609554		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87797-dsc8323.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87798	Forn de calç 2 de Can Robert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-de-can-robert	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	L’olla està fortament erosionada, amb vegetació que l’està malmetent i un amuntegament de terra molt important al seu interior, amb escombraries varies.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a mà esquerra, en la confluència dels camins de Can Pobla i Can Garrigosa, un cop deixat enrere Can Robert. El camí per anar a Can Garrigosa des d’aquest punt està tancat amb una cadena, i l’olla del forn està al seu costat, protegida per una tanca de futa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés fins l’antic mas es fa des de la carretera de Sabadell a Talamanca, davant de La Barata. Just abans d’arribar al punt quilomètric 9, a mà dreta de la carretera s’inicia un camí que travessa la riera de les Arenes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, (4’50 metres de diàmetre per gairebé 4 metres d’alçada. La boca del forn o fogaina està totalment desapareguda; estava orientada en direcció nord.</span></span></span></span></span></p>	08120-223	Camí de Can Pobla, s/n	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6325100,2.0014900	416831	4609457		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87798-dsc8280.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87798-dsc8286.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87798-p1450451.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac ha col·locat una tanca de protecció realitzada amb branca natural que s'integra a l’espai, i al seu costat, hi ha un plafó explicatiu.	98\|94	47	1.3	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87799	Trull de Can Robert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-robert	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2016). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XX	Protegit amb una tanca perimetral, de fusta, per evitar que la gent el continuï malmetent. No s’ha efectuat cap excavació arqueològica. Un dels darrers actes vandàlics és el d’emportar-se el plafó explicatiu del Parc. El perímetre està ple de restes de gots de plàstic i ampolles de begudes.	<p><span><span><span><span><span>Restes d’un trull situat al dessota de l’oliverar que queda a mà dreta, en arribar a la zona d’estacionament habilitat pel Parc de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, just abans de Can Robert. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està protegit per una tanca perimetral de fusta. Al seu interior, s’hi observa la mola sotana (1’60 m de diàmetre), reforçada amb un muret de pedra (de 30 cm d’alçada) collat amb morter de calç formant un conjunt de 2’30 m de diàmetre total. La mola sotana, jussana o mota està desgastava i presenta l’erosió característica provocada pels agents atmosfèrics ja que no té cap coberta de protecció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al centre, conserva l’orifici d’encaix de l’arbre (de 0’20 cm de diàmetre), que no és res més que una biga col·locada verticalment a la qual s’hi colla el mecanisme que fa voltar una mola o rotló (de forma troncocònica o amb les parets lleugerament esbiaixades) . Aquesta segona mola, més petita, també presenta un encaix on la travessa una altre bigueta de fusta, normalment rodona, anomenada perxa que per aquest indret es clava a l’arbre que actua d’eix giratori. A l’extrem de la perxa hi ha la tafarra que no és res més que l’indret on s’hi enganxa una bèstia de tir (burret, mula). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona estructura, situada al darrera és una columna d’1’10 m d’alçada per 0’80 m de diàmetre. Està realitzada en pedra collada amb morter de calç. Forma part de la jàssena de premsar, de la qual només se n’ha conservat la pedra. En ella s’hi feia bascular una biga de secció quadrangular feta amb una teia, i fixada al terra en un extrem amb els pujants, mentre que per l’altre oposat basculava amunt i avall. La jàssena permet aprofitar la primera molta. En el costat basculant, un mecanisme d’espiga que es feia voltar manualment per pujar o baixar exercint molta pressió entre els cofins d’espart farcits d’oliva molta que prèviament s’havien col·locat en el assentador amb una fusta planera al damunt de tot.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tercera i quarta estructura visible, coincideixen amb l’assentador i els vasos comunicants. Aquestes dues estructures i les restes que s’endevinen malmeses al dessota de la segona, estan relacionades amb l’extracció i depuració de l’oli. El funcionament era senzill; un cop la jàssena exercia la pressió sobre les diferents capes de cofins carregades amb la primera molta d’oliva, l’oli començava a rajar i aquest passava pels vasos comunicants fins a quedar recollit en un dipòsit totalment net d’impureses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La més gran d’elles, l’assentador, presenta forma de ferradura. Mesura 1’35 m d’amplada total per una alçada de 0’85 m i un gruix de murs de 0’28 a 0’30 m. Està feta de pedra i arrebossada amb morter de calç. El seu interior és circular (0’90 m de diàmetre per 0’57 m d’alçada. S’hi observen les empremtes deixades per dues fileres de maó pla (disposat verticalment), que han desaparegut en els darrers anys. El fons del dipòsit és totalment pla, amb un orifici que comunica amb el dipòsit o vas situat a un nivell inferior, anomenat fona. Presenta la mateixa forma de ferradura, i el mateix sistema constructiu, però es conserva parcialment. Un cop entrava l’oli en brut a la fona, s’hi afegia aigua calenta en una quantitat precisa. Aquesta operació anomenada brou, permetia decantar naturalment l’oli, que quedava a la part superior, mentre que al dessota s’hi depositaven totes les impureses. Un cop estabilitzada s’obria l’orifici i passava a un segon dipòsit, anomenat infern, que era on quedava dipositat tot el brou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan ja no quedava res per premsar als cofins, s’hi abocava aigua bullent i es repetia l’operació aprofitant així al màxim la premsada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop finalitzada la primera mòlta, s’iniciava la remòlta en el trull que donava un oli dem més baixa qualitat. El procés consistia en recollir tota la pasta d’oliva esclafada entre els cofins; es tornava a posar a la mola sotana i es tornava a moldre mentre s’escaldava amb aigua bullent. Es repetia el procés de col·locació entre cofins i aquí sí que es deixava la jàssena amb el còdol (pes) premsant un dia sencer. Ens temps de mancances o per mala collita, encara se’n podia fer una tercera premsada anomenada remoltí i una darrera anomenada sota.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’oli, com a bé preuat, es conservava en tines de pedra i gerres de fang dins els cellers de les cases.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes es feien assecar. Els pinyols servien de combustible i la farina que se’n destriava servia per a fer el ranxo pels porcs. </span></span></span></span></span></p>	08120-224	Can Robert	<p><span><span><span><span><span>El trull és un element primordial en el sistema d’autosuficiència dels masos de Sant Llorenç del Munt. Si una casa no en tenia, anaven a la més propera on podria moldre les seves olives.</span></span></span></span></span></p>	41.6314800,2.0008300	416775	4609343		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87799-dsc8230.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87799-dsc8219.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87799-dsc8216.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87799-dsc8224.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87799-dsc8227.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Malgrat s’ha desbrossat fa relativament poc, les estructures no es mantenen netes i consolidades i se n’observen d’altres en tot el perímetre. Probablement corresponents a una estructura coberta.	98\|94	47	1.3	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87804	Can Robert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-robert-0	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p>	XVI-XX	Es troba deshabitada i abandonada des de fa molt de temps. Teulades ensorrades, la vegetació creix sense control. Ha calgut posat una tanca de filat per evitar accidents de possibles curiosos.	<p><span><span><span><span><span>Masia situada a la cota 650, als peus dels Cingles de Cavalls, a tocar de la Riera de les Arenes. I com totes les masies d’aquests verals es troba closa, no per un mur circumdant, però sí pels cossos que la configuren. És envoltada d’un barri que conserva un portal amb un arc rebaixat de maons. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El vèrtex del carener de la teulada és coronat per un petit pinacle amb forma de creuer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta un interessant finestral de pedra amb arc pla i llinda decorada, també replanell motllurat. També hi observem elements constructius arcaics com el desaigua de la façana de ponent. S’intueix la boca d’un forn de pa. Destaca l’era, davant la façana de migdia.</span></span></span></span></span></p>	08120-225	Can Robert	<p><span><span><span><span><span>Sembla que el nom actual no es documenta fins el segle XVIII i no es coneix el nom anterior.</span></span></span></span></span></p>	41.6333100,2.0046200	417093	4609543		08120	Matadepera	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87804-p1450473.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87804-dsc8310.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87804-dsc8320.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87804-p1450492.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87804-p1450477.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Segons el Catàleg (2009), “La dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia pot remontar-se al principi de l’edat mitjana, per tant, la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles”. Però també inclou el trull, la necròpolis, i un dels dos forns (no pas els dos), en un polígon més ampli.El Pla director del Parc i preveu nuna actuació per recuparar-la i donar-li un ús social, tot i que, malauradament, no la preveu prioritària.	98\|94	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87805	Necròpolis de Can Robert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-can-robert	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÈ, M. 1985. Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA. 1935. Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. p. 72.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Editorial El Pot. Sabadell. Pàg. 221-224. </span></span></p>	VII-IX	Tot i que des del Parc es va fer una intervenció de posada en valor, l’estat actual és força lamentable. Potser caldria plantejar-se una actualització i una revisió dels criteris. El plafó està malmès i les tombes no estan prou protegides del pas d’excursionistes.	<p><span><span><span><span><span>Necròpolis d’inhumació d’època alt medieval situada a 200 metres al nord de la masia de can Robert; enmig del camí que mena al Cingle de Cavalls i a can Pobla. Es tracta d’un cementiri compost per set sepultures. Tot i que part de la bibliografia parla de cinc tombes. Es troben disposades ordenadament, i orientades de ponent a llevant, a excepció de dues. Són tombes de tipus cista, formades per lloses posades dretes formant la “caixa”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La manca de materials associats a les tombes i que ja estaven espoliades d’antic no permet afinar la seva cronologia. Per la seva morfologia i en analogia d’altres necròpolis semblants es pot situar entre els segles VII i IX. Les dades aportades per l’anàlisi dels ossos d’una de les tombes, daten l’enterrament entre el 660 i el 870 dC.</span></span></span></span></span></p>	08120-226	Can Robert	<p><span><span><span><span><span>Les cinc primeres tombes es coneixen des de l’any 1923 (CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA; 1935). Dues d’aquestes van ser excavades per Palet i Barba i Joan Solà, junt amb d’altres membres del Centre Excursionista de Terrassa. L’octubre de l’any 1929 s’excavaren les tres restants. Però s’indica que la necròpoli ja mostrava senyals d’haver estat alterada per actuacions furtives anteriors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1982 s’efectuà una campanya d’actuació per part del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per tal de documentar-ne plantes i seccions, i tan sols es recolliren alguns petits fragments d’ossos, per al seu posterior anàlisi. </span></span></span></span></span></p>	41.6346400,2.0058700	417199	4609689		08120	Matadepera	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87805-dsc8299.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87805-dsc8300.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87805-dsc8294.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87805-p1450460.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Social	BPU	2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			85	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87806	Torre Eduard Noguera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-eduard-noguera	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arxiu Municipal de Matadepera 1942 /682 /5</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Torre als quatre vents situada en una finca amb certa pendent a la cantonada dels carrers de Josep Pla i Poeta Maragall. La seva planta és rectangular, però té adossat un mirador de planta quadrada a l’escaire sud-est, fent un angle obert amb el cos principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos principal és de planta baixa i dos pisos, mentre que el mirador és de planta baixa i tres pisos. La coberta del primer és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La coberta del mirador és piramidal. Totes les cobertes finalitzen amb un ràfec de voladís amb permòdols. De la façana de llevant del mirador, surt una petita terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les façanes estan arrebossades en la seva totalitat i pintades de blanc. Destaca el porxo que sustenta una àmplia terrassa a l’alçada de la primera planta. I un rellotge de sol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tanca de la finca és amb paredat de calcària i té una entrada per vehicles amb coberta de teules.</span></span></span></span></span></p>	08120-227	Carrer del Poeta Maragall, 1	<p><span><span><span><span><span>Torre d’estiueig de mitjans del segle XX, moment de màxima expansió d’una ocupació intensiva i especulativa del territori.</span></span></span></span></span></p>	41.6028000,2.0279600	418999	4606133	1953	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87806-p1450655.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87806-p1450657.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Federico Viñals	La torre té un extens jardí que s'integra i mimetitza en el paisatge del turó de la Muntanyeta.	98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87807	Torre Raventós	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-raventos	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p> </p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Torre als quatre vents i envoltada de jardí. És de planta quadrangular composta de diferents cossos a diferents alçades i amb coberta pròpia. Destaca el cos del mirador de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules àrabs piramidal amb ràfec de voladís, amb permòdols i barbacana. Destaquen els tres finestrals amb arc escarser.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hi ha dos cossos més annexes de planta baixa i pis units per una terrassa a l’alçada de la planta pis, aixecada damunt arcades d’arc escarser. Les cobertes són compostes, també de teules àrabs i seguint el mateix tipus de ràfec de voladís que el mirador.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De les obertures en destaquen la petita marquesina en l'entrada principal. Les façanes són arrebossades en la seva totalitat. Les finestres de la resta de l'edifici mostren brancals d'obra vista.</span></span></span></span></span></p>	08120-228	Carrer Escuder, 8	<p><span><span><span><span><span>Torre d’estiueig de mitjans del segle XX, en un moment de màxima expansió d’un model territorial depredador del territori.</span></span></span></span></span></p>	41.6026000,2.0295100	419128	4606110	1950	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87807-p1450665.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87807-dsc8391.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Luís Maria Albín		98	45	1.1	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
87808	Torre Ventalló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ventallo	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p> </p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Torre als quatre vents situada en una finca amb certa pendent. És de planta rectangular formada per diversos cossos d’alçades variades però que predomina la planta baixa i els tres pisos del mirador que s’aixeca a l’esquerra de la façana. D’aquest mirador en destaquen els quatre finestrals geminats de la façana. La coberta del mirador és piramidal. El cos central consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. El cos de llevant consta de planta baixa i pis i la coberta desaigua a la dreta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana principal i estenent-se una mica per la façana de llevant hi destaca un porxo amb coberta de teules.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tanca de la finca és amb paredat de calcària i de maó, i forma una gelosia amb motius geomètrics que trobem en un bon nombre de torres d'aquesta zona, també en la barana del pont del carrer de Narcís Monturiol.</span></span></span></span></span></p>	08120-229	Carrer de Josep Pla, 2	<p><span><span><span><span><span>Torre d’estiueig de mitjans del segle XX, en un moment de màxima expansió d’un model territorial depredador del territori.</span></span></span></span></span></p>	41.6030400,2.0274300	418955	4606160	1952	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87808-p1450660.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87808-p1450661.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Josep Vila Juanico	El jardí que envolta la finca està molt deixat.	98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
88103	Amagatall de la Canal Fonda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-de-la-canal-fonda	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	S'ha detectat la presència d'activitat arqueològica de furtius.	<p><span><span><span><span><span>L’amagatall de la Canal Fonda està situat a proximitat de La Foradada i la cova situades a la mateixa Canal Fonda. L’accés es fa resseguint l’estreta carena que separa el turons dels Òbits i el de les Nou Cabres. Des dels Òbits, seguir el camí carener que va en direcció a la Mola i al Montcau. En arribar a una cruïlla agafar el trencall que mena cap a la Canal Fonda. Quan el corriol bifurca, trencar a mà esquerra, un caminoi que ve a morir a l’extrem del carener. Abans d’arribar-hi, baixar per l’esquerra entremig de boixos fins a localitzar al dessota, a mà dreta una mena de coveta oberta cap a l’exterior, coneguda amb el nom de La Foradada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al dessota d’aquesta, sempre de cara als Òbits, baixant pel dret hi ha tan al costat dret com esquerre, dues formacions calcàries ciclòpies. Baixant a mà dreta, resseguint la paret hi ha l’escletxa amb la cova (que rep el nom de la Canal Fonda), i a mà esquerra, remuntant per darrera el bloc s’observa el que SUADES (2020) i SOLBAS-GUILLEMOT (veure enllaç Caudelguille) anomenen “Les ruïnes de la Canal Fonda.” </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció aprofitant dos enormes blocs de roca calcària. Els dos blocs de pedra, que disten un de l’altre, quatre metres aproximadament. Els dos tenen una alçada de sis a vuit metres. A més a més, a mitja alçada, ambdós presenten un entall horitzontal simètric amb indicis de retocs manuals que podrien haver permès col·locar-hi una plataforma de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les dues obertures naturals entre blocs estan tapiades amb murs de pedra seca, rectilinis, perfectament adaptats a la roca. El que queda més amunt, queda arranat a la roca, fent-lo completament invisible des de la part superior de la carena. Una petita part del mur dret havia caigut i s’ha restaurat a posteriori com s’endevina en una fotografia localitzada per Internet procedent d’un dels blocs-web anomenats anteriorment. El situat al davant, presenta un enderroc modern, que sembla estar relacionat amb una activitat furtiva de rebaix dels estrats inferiors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El resultat és un espai de base trapezoïdal que hauria pogut tenir una planta baixa o espai buit a la zona inferior i una estructura superior amb taulons encaixats a ambdós costats de la roca, amb un possible cobert, sinó de bigam i teula, sí que hi ha la possibilitat de contemplar un cobert de brancada. </span></span></span></span></span></p>	08120-230	Extrem carener que separa les canals del Trull i la Canal Fonda.	<p><span><span><span><span><span>Segons es pot llegir al web del Cau del Guille, aquests elements naturals i l’estructura murada anomenada en el web “ruïnes de la Canal Fonda” foren descobertes o redescobertes per Quim Solbas el 30 de gener de l’any 2006. </span></span></span></span></span></p>	41.6529500,2.0151200	417992	4611713		08120	Matadepera	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88103-p1460345.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88103-p1460338.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Per l’orografia del terreny, en una canal la seva funcionalitat, donades les dimensions i l’accés, no sembla estar relacionada amb una activitat de pastoreig. Tot i que l’entorn arbori apunta cap a un antic bosc de rebot relacionat amb l’activitat de carboneig i llenyataires.En el moment de la realització del Mapa de Patrimoni de Matadepera, s’ha detectat la presència d’activitat furtiva. S’observa un rebaix important dels estrats a l’interior de l’estructura que actualment fan perillar el sosteniment dels murs de pedra. Per extreure la terra s’ha emprat un pic i una pala quadrangular i dues bosses de ràfia localitzades mig amagades entre l’enderroc parcial d’un dels murs. El moviment i l’arrossegament de la terra cap a l’exterior de la canal ha provocat l’enfonsament parcial d’un dels murs, desconeixent si en l’estructura perduda hi havia una possible obertura que senyalés la presència d’una porta o d’un passadís d’accés. I sobretot ha provocat una pèrdua d’informació irreversible, desconeixent si entre la terra extreta de l’interior hi ha algun indici que permeti datar l’estructura o donar-li una funció. A la paret oposada, el rebaix de terres pot comportar l’enfonsament total del mur. Els fets s’han comunicat al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, a la direcció del Parc i a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Matadepera.	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
88104	Avenc del Cavall de la Barata	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cavall-de-la-barata	<p><span><span><span><span><span>GES-CMB (1974). Catàlogo espeleològic de la provincia de Barcelona. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>L’avenc del Cavall de la Barata està situat en el vessant hidrogràfic esquerre de la Riera de les Arenes, al nord-est de La Barata. Un cop arribats al quilòmetre 9 de la carretera de Sabadell a Talamanca, entrar en direcció a la riera i pujar pel camí obert en el marge que s’enfila cap a Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Pujar aproximadament tres-cents metres fins arribar a una feixa llaurada que queda a mà esquerra. A la dreta hi ha un post de la corrent i un amuntegament de pedres que indiquen el corriol a seguir. L’avenc està a pocs metres del camí, amb el perímetre protegit per branques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un avenc de 33 metres de fondària o desnivell, amb un recorregut total de 60 metres, que es localitza en una litologia de conglomerats que conforma la gran unitat de la Serralada Prelitoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca mesura uns tres metres de diàmetre; adopta una forma més o menys circular. Un cop dins, dona pas a un primer pou de 27 metres de fondària. En arribar a uns 13 metres de profunditat es comunica amb una galeria de direcció O30S amb un recorregut d’onze metres obert en una diàclasi argilosa. Un cop a baix del pou s’obren dues galeries. La primera en direcció E30N. Mesura 9 metres de recorregut. En el sentit oposat hi ha una gatera molt estreta que continua per un petit ressalt que condueix al punt de màxima fondària de l’avenc.</span></span></span></span></span></p>	08120-231	Les Rovires. Vessant hidrogràfic esquerre de la Riera de les Arenes	<p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’exploració més antiga documentada data del mes de maig de 1962, realitzada per membres del GES-CMB.</span></span></span></span></span></p>	41.6440500,1.9889800	415804	4610750		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88104-p1470038.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88104-avenc-del-cavall-de-la-baratalastier-i-o-andres-espeleoindex.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
88105	Avenc de Can Pèlecs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-pelecs			Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de l’espeleologia comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.	<p><span><span><span><span><span>Avenc situat a l’interior d’una roureda, a l’est de Can Pèlecs. L’accés es fa pel camí que des del mas s’adreça cap a Can Garrigosa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga cisterna emprada pels habitants del mas aprofitant les filtracions d’aigua que havia a l’interior de la cavitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop arribats al lloc s’observa un gran esvoranc en el terreny, una depressió més o menys circular d’uns 7 metres de diàmetre que condueix a una diàclasi orientada N20E – S20O. Al fons de la depressió hi ha les restes muraries i l’obertura d’una antiga porta que tancava l’accés a la cavitat, de 15 metres de fondària. Té un recorregut de 30 metres. En el tram final de la cavitat, la diàclasi s’eixampla per la intersecció amb un pla d’estratificació, responsable d’un enfonsament ara fa uns anys. La litologia és de conglomerats i la granunitat és la característica de la Serralada Prelitoral. A la parat inferior de tot, s’hi observen varies cisternes, amb comunicació a través d’uns orificis que es van omplint amb l’aigua. Aquesta s’obté per filtració provinent de l’interior de la roca. S’escola en major o menor quantitat per un canaló encastat dins de la roca, seguint un procés de decantació.</span></span></span></span></span></p>	08120-232	Can Pèlacs	<p><span><span><span><span><span>Norbert Font i Sagué (Barcelona, 17 de setembre de 1873 – 19 d’abril de 1910) geòleg, espeleòleg, naturalista, sacerdot i escriptor, fou l’introductor de l’espeleologia a Catalunya. L’any 1904 exercí la càtedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans i amb el patrocini del Centre Excursionista de Catalunya, efectuà una enquesta que li permeté publicar el primer catàleg espeleològic de Catalunya l’any 1897, on cita l’avenc de can Pèlecs com un fenomen espeleològic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Can Pèlecs el va utilitzar com a cisterna d’aigua fins que més endavant construí els dipòsits d’obra del damunt.</span></span></span></span></span></p>	41.6450000,2.0030800	416980	4610842		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88105-topo-avenc-de-can-pelacs.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88105-interior-avenc-cisterna-can-pelacs.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El topogràfic de la cavitat i la fotografia de l’interior de la cisterna provenen de la pàgina web d’Espeleologia de la qual en l’apartat corresponent s’hi ha afegit l’enllaç.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
88106	Avenc de Can Torres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-torres	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>L’avenc de Can Torres està situat al capdavall de les feixes del davant de la casa. Després d’haver passar la Font de la Tartana, uns dos cents metres més endavant, a mà dreta, hi ha el camí antic de Can Torres, que travessa en diagonal el torrent de Can Solà del Racó. Resseguir en paral·lel el torrent fins a girar cap a la dreta en direcció al torrent del Sot del Canyer. Abans de creuar-lo, avançar una cinquantena de metres. En el cas de voler-hi accedir des de Can Torres, recórrer el sender que es troba a quatre-cents metres al sud-oest del mas, pel torrent del Sot del Canyer, que baixa des del Collet de Cabrafiga fins el torrent del Sot de la Codoleda. Un cop el torrent del Sot del Canyer es trobi amb el torrent de les Saleres, a mà esquerra s’enfila un corriol on, tot just una trentena de metres més endavant porta directament a l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cavitat formada en una litologia de conglomerats, de 55 metres de recorregut i 19 metres de desnivell. La boca està situada a l’extrem occidental d’una diàclasi de direcció est-oest. Només entrar, cal baixar per un pou d’uns set metres aproximadament de fondària. Un cop a baix, s’arriba a un espai que mesura uns 10 m per 5 metres, on hi conflueixen tres pous diferents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En direcció est es remunta per la diàclasi durant uns 16 metres fins arribar a una intersecció que pren direcció nord-sud. Un cop allí es pot observar una cúpula no massa gran.</span></span></span></p>	08120-233	Can Torres	<p><span><span><span><span><span>A principis dels anys 1920 fou visitat pels membres del Centre Excursionista de Terrassa. S’esmenta, tot i que breument, a la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935. A partir de l’any 1952 serà un dels avencs més concorreguts, sobretot per iniciats en el món de l’espeleologia i membres del GES-CMB. Aquests darrers publicaran la primera topografia de la mà de O. Andrés i L. Muntán l’any 1954.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1999, un equip de TV3 filmà el descens amb el suport del Centre Excursionista de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2015, dos espeleòlegs varen detectar amb un mesurador un risc d’hipòxia (manca d’O2) en un pou de la cavitat. </span></span></span></span></span></p>	41.6186900,2.0318800	419345	4607894		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88106-avenc-de-can-torres-matadepera-topoo-andres-l-muntanges-cmb-espeleoindex.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88106-dsc0063.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Fotografies cedides pel nostre guia de Sant Llorenç del Munt, el geògraf Marc Samper. Topografia localitzada al web d’Espeleoindex.com. Realitzada l’any 1954 per O. Andrés i L. Muntán. Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
88107	Avenc de la Gavarra II	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-gavarra-ii	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>		L’entrada està força taponada per despreniments i fullaraca. Es desconeix l’estat de l’interior de la cavitat.	<p><span><span><span><span><span>L’avenc de la Gavarra està situada en una paret, entre la Canal del Bosc i la Canal del Pi Tort. El seu accés s’ha de fer pujant per una de les dues canals i travessar el bosc d’alzines i roures fins a trobar la cavitat, que resta força amagada, entre dues roques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un avenc format per una esquerda de despreniment, a la paret del cingle. L’entrada presenta la forma característica de tascó amb un pas molt estret. A l’entrada s’hi observen les empremtes provocades pel degoteig de l’aigua damunt de la roca calcària.</span></span></span></span></span></p>	08120-234	Entre la Canal del Bosc i la Canal del Pi Tort, un cop passada la Balma de la Gavarra.	<p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p>	41.6516700,2.0078100	417382	4611578		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88107-p1460015.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88107-p1460017.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
88108	Avenc de les Pinasses o de la Pinassa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-pinasses-o-de-la-pinassa	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>L’Avenc de les Pinasses, conegut també com l’Avenc de la Pinassa, està situat al vessant hidrogràfic dret del Torrent Roig. L’accés es fa a partir del Camí Ral que s’inicia un cop passat el punt quilomètric 9 de la carretera de Sabadell a Talamanca, al darrera mateix del mas de La Barata. El camí s’enfila i un cop deixat a mà esquerra una tanca de privacitat de la finca, trencar a l’esquerra i seguir el corriol entremig d’un bosc de pi roig on caldrà desviar-se fins a baixar al Torrent Roig pel seu vessant hidrogràfic esquerre on una solera de pedra permet passar amb tota tranquil·litat. Des d’allí mateix un amuntegament de pedres senyalen un estret corriol que mena directe cap a l’avenc, després de pujar per un bosc de pi roig. Al capdamunt d’aquest bosc es veu una alzina de rebrot de tres besses i al seu costat, un pilar de ferro de color verd amb el nom de la cavitat i la profunditat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arribats en aquest punt s’observa un embut amb el pou al capdavall, envoltat per abundant vegetació. Una rampa permet accedir fins a l’entrada. Només entrar-hi, la cavitat ja presenta una primera vertical de 6 metres, que permet arribar fins a una cornisa que domina el pou principal. Si es baixa per sota la vertical de l’entrada, es baixa a una fondària de 42 metres, que permet accedir a una finestra que dóna accés a un pou de 27 metres (situat a l’extrem nord de la base del pou principal). Mentre que si es fa des del punt de la boca més allunyat de la cornisa, es pot accedir directament a una fondària de 36 metres (cota’51,2). La galeria que forma la base inferior de la cavitat, permet accedir per una gatera descendent amb una magnífica colada. Superat aquest pas, s’accedeix a una saleta amb una xemeneia ascendent que comunica amb la part superior de la colada (57’9 metres de fondària).</span></span></span></span></span></p>	08120-235	Roca del Corb	<p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera exploració de l’avenc fou el dia 13 d’octubre de 1913 sota la direcció de M. Faura i Sans, acompanyat per membres del Centre Excursionista de Catalunya, com Sagués, Pineda, Cuyàs, Folch i Amat i possiblement per membres del Centre Excursionista de Terrassa. Faura en publicà una petita i gairebé desapercebuda ressenya a la Il·lustració Catalana de 1913.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona exploració, data del 9 de juliol de 1932 per un grup format per 21 membres del Club Muntanyenc Barcelonès, sota la direcció de Nadal Llopis Lladó. Segons consta només comptaven amb 15 metres d’escala i l’accés i sortida al pou es va haver de fer amb cordes. Van fer la primera topografia de l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre aquests anys i el 1979 en què es fa la segona topografia. Probablement a principis dels anys setanta, membres del GES’CMB devia explorar l’avenc i desobstruir la gatera, per sota la colada, ja que ni l’any 1913 i 1932 es coneixia la seva existència, i per tant calia remuntar la colada per arribar als conductes finals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mes d’abril de 2016 el grup d’Espeleoindex actualitzen la fitxa de l’avenc. Localitzen una nova topografia realitzada a principis de l’any 1970 amb motiu de la preparació del volum III del catàleg espeleològic de la província de Barcelona que no va editar-se mai. </span></span></span></span></span></p>	41.6380000,1.9850500	415469	4610083		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88108-p1460487.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88108-topo.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. Pel que fa al seu nom, l’any 1913 Faura l’anomena Pinasses. A la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt de 1935 també, mentre que Llopis, l’any 1932 l’anomena, de la Pinassa.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
88109	Avenc d'en Sendo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-sendo				<p><span><span><span><span><span>L’avenc d’en Sendo està situat a la capçalera d’un torrent que neix al nord-est de la Punta dels Caus Cremats, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. L’accés es fa a partir de l’àrea d’esplai del Torrent de l’Escaiola. Un cop travessada l’àrea d’esbarjo, a mà esquerra surt un camí que mena fins a un torrent. Un cop aquí enfilar-se pel marge dret del torrent, ja que aquest està molt embardissat. Unes pedres pintades senyalen l’accés. Un cop dins el bosc, seguir el corriolet que ressegueix el torrent pel seu vessant dret fins arribar a un revolt molt tancat on ja s’observa una gran quantitat de rocs. L’avenc està situat justament en el vessant contrari, dessota els roures, en un lloc molt ombrívol i de gran bellesa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té 27 metres de fondària, amb un recorregut de 100 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca, de 2’5 metres de llargada per 1 metre d’ample, dóna pas a un pou de 7 metres de fondària molt erosionat. Un cop aquí, hi ha varies galeries. Remuntant en direcció oest, se segueix per una galeria que comunica fins a una sala no massa gran des de la qual s’inicien dues ramificacions de pocs metres de recorregut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de la base del pou d’entrada, es pot accedir per una mena de rampa en direcció sud-oest, que remunta fins a l’inici del pou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un extrem, abans de baixar, es localitza una altra galeria que també condueix fins una saleta. I bans, una gatera que s’enfila vers la saleta de les galeries del sector oest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop a baix del pou principal s’accedeix a una sala de 9 m per 6 m. I des d’aquí a d’altres conductes i un pou que desemboca a l’altre extrem de la sala inferior. A partir d’aquí cal progressar arrossegats fins a trobar un eixamplament i novament arrossegats fins que un gran bloc barra el pas. Hi ha altres conductes omplerts de grava. </span></span></span></span></span></p>	08120-236	Punta dels Caus Cremats	<p><span><span><span><span><span>L’any 1972 surt per primera vegada referenciat en la guia del mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’obac de l’editorial Alpina, on només s’explica que s’ha localitzat una cavitat de 9 metres de fondària. Es desconeix quines varen ser els primers espeleòlegs que varen visitar la cavitat. L’any 1976, membres de la SIS CET van accedir novament a l’avenc desobstruint un pas estret a la base del pou d’entrada i a més, realitzaren el primer aixecament topogràfic. L’any 1985, José A. Pérez, membre del GES – CM Terrassa, descobrí una nova sala i el pou lateral que comunica amb la sala final i finalment amb altres companys desobstruïren alguns punts de la zona terminal de l’avenc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera exploració de l’avenc fou el dia 13 d’octubre de 1913 sota la direcció de M. Faura i Sans, acompanyat per membres del Centre Excursionista de Catalunya, com Sagués, Pineda, Cuyàs, Folch i Amat i possiblement per membres del Centre Excursionista de Terrassa. Faura en publicà una petita i gairebé desapercebuda ressenya a la Il·lustració Catalana de 1913.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona exploració, data del 9 de juliol de 1932 per un grup format per 21 membres del Club Muntanyenc Barcelonès, sota la direcció de Nadal Llopis Lladó. Segons consta només comptaven amb 15 metres d’escala i l’accés i sortida al pou es va haver de fer amb cordes. Van fer la primera topografia de l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre aquests anys i el 1979 en què es fa la segona topografia. Probablement a principis dels anys setanta, membres del GES’CMB devia explorar l’avenc i desobstruir la gatera, per sota la colada, ja que ni l’any 1913 i 1932 es coneixia la seva existència, i per tant calia remuntar la colada per arribar als conductes finals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mes d’abril de 2016 el grup d’Espeleoindex actualitzen la fitxa de l’avenc. Localitzen una nova topografia realitzada a principis de l’any 1970 amb motiu de la preparació del volum III del catàleg espeleològic de la província de Barcelona que no va editar-se mai. </span></span></span></span></span></p>	41.6306000,1.9877700	415686	4609258		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88109-p1460755.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88109-avenc-den-sendo-topo-de-badiella-i-c-mansell1976-i-1985.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els boixos que hi ha en aquest sector estan molt malmesos degut a l’atac de les erugues de la papallona del boix (Cydalima perspectalis). Es tracta d’una plaga originària de les regions subtropicals humides de l’est d’Àsia. Des d’Alemanya, detectada per primera vegada l’any 2007, s’ha anat estenent per tot el continent, seguint la progressió típica d’una espècie altament invasora i destructiva.S’alimenten de les fulles de boix (Buxus sempervirens). La papallona és vistosa, de color blanc, amb un antifaç a tot el voltant de les ales de color marró molt fosc tirant a negre, molt fàcil d’identificar. El seu atac debilita la planta fins a provocar-li la mort.Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
88110	Avenc fals del Cavall de La Barata	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-fals-del-cavall-de-la-barata	<p><span><span><span><span><span>BADIELLA i NOGUERA , Xavier; BUIL, Albert (1979). Els petits avencs de la nostra muntanya.(III), 18, pàg. 52-60. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GES-CMB (1974). Catàlogo espeleològic de la provincia de Barcelona. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>L’avenc fals del Cavall està situat en el vessant hidrogràfic esquerre de la Riera de les Arenes, al nord-est de La Barata. Un cop arribats al quilòmetre 9 de la carretera de Sabadell a Talamanca, entrar en direcció a la riera i pujar pel camí obert en el marge que s’enfila cap a Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Abans d’arribar a l’avenc del Cavall de la Barata, a un centenar de metres a mà dreta, hi ha una torrentera per on s’hi accedeix. Pocs metres més endavant a mà esquerra, hi ha un gran roquissar erosionat pel pas del temps pel qual cal enfilar-se. L’avenc està situat al capdamunt, dissimulat per branques de galzeran i un gran llorer. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una petita cavitat de 4 metres de fondària i un recorregut total de 7 metres, format en una litologia de conglomerats dins de la gran unitat de la Serralada Prelitoral. Quan plou i baixa el torrent, aquest avenc fa funció d’engolidor d’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta dues boques, tot i que una d’elles és actualment impenetrable. Un cop dins, baixar per un ressalt de dos metres que condueix a una sala de dimensions reduïdes. Des d’aquest indret s’inicia una galeria força inclinada que mena fins al fons de la cavitat. En aquest indret, la sorra, fang i pedres han obstruït un possible pas. </span></span></span></span></span></p>	08120-237	Les Rovires	<p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p>	41.6425400,1.9925200	416097	4610579		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88110-p1470060.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88110-avenc-fals-del-cavallxavier-badiella-sis-cet-21-01-1979-espeleoindex.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
88111	Ball dels Gegants de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-gegants-de-matadepera	<p><span><span><span>BOSCH, Marcel·lí, et alii (1982). Gegants: aportació de Matadepera al nostre folklore. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(2000). Gegants !! Terrassa – Matadepera. <a href='https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca'>https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca</a> [consulta realitzada el 26 de gener de 2021].</span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span><span><span>El ball de gegants de Matadepera es va crear ex professo per a l’ocasió i parteix de l’harmonia d’una tonada molt coneguda i arrelada a la població e Matadepera com són els Goigs a llaor de Sant Llorenç del Munt. La introducció al ball que fan els flabiols primers, no és sinó la tornada dels referenciats goigs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan Alavedra (1982), un dels compositors diu que els goigs es regeixen per un compàs binari, de dos per quatre, que és el que configura la seva estructura rítmica ternària, conferint a la música un aire més accentuablement ballable. Diu que per superar aquest entrebanc adjudiquen al ball el compàs de sis per vuit, que li dona l’aire ternari característic dels balls de gegants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els autors van escollir els flabiols, les gralles i els timbals per interpretar aquest ball per subratllar el caràcter popular i tradicional, considerant el caràcter festiu de música de carrer.</span></span></span></span></span></p>	08120-238	Matadepera	<p><span><span><span><span><span>Els Amics dels gegants de Matadepera es crea l’any 1981. El dia 6 de juny de 1982, s’inaugura la primera parella de gegants, en Llorenç i Agnès, noms que corresponen a la muntanya al peu de la qual hi ha Matadepera i a una cova de la mateixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la Festa Major d’aquell any (el 29 d’agost) es va celebrar la Iª Trobada Internacional de Gegants, amb la participació de 412 gegants de Catalunya i l’estranger.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deu anys més tard, el juliol de 1992, amb motiu del desè aniversari de la I Trobada Internacional , s’organitza la II Trobada Internacional i, a la vegada la VIII Ciutat Gegantera de Catalunya que acull 640 gegants de tota Europa i també un del Japó. Aquests fets concentren a Matadepera més de 7.000 persones entre portadors i acompanyaments musicals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2007 es fa la IIIª Trobada Internacional.</span></span></span></span></span></p>	41.5968500,2.0262900	418852	4605474	1982	08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88111-0028824mb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88111-0026648mb.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Joan Alavedra i Subiranas i Joan Torruella i Cagañas	La parella d’en Llorenç i l’Agnès van participar a la cerimònia d’obertura del Campionat mundial de futbol de l’any 1982, a Barcelona.	98	62	4.4		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
88112	Balma de la Gavarra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-gavarra	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Balma situada a l’est de la Canal del Bosc. El seu accés es fa enfilant-se per la Canal del Pi Tort, a través d’un corriol que surt del darrera mateix de Can Pèlacs. Quan la canal comença a enfilar-se, a mà esquerra, hi ha una cinglera. A l’extrem d’aquesta, hi ha la roca coneguda amb el nom del “Bec”. Resseguir el cingle fins arribar-hi tot canviant de vessant pel costat de la Canal del Bosc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està situada en paral·lel a la cinglera, oberta cap a l’exterior gràcies a un estret estrat de gresos situats a la seva base. Mesura una vintena de metres d’amplada exterior tot i que el seu recorregut real és de 8 metres. Presenta la litologia típica de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, a base de conglomerats i la granunitat típica de la Serralada Prelitoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés o entrada no és massa alta, a excepció de l’extrem nord, on s’hi pot estar dempeus (amb alçades que oscil·len els 5 i els 7 metres). En el sostre s’hi observen formacions litogèniques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al seu interior palplantat al mig, hi ha un roc natural que sembla (sense ser-ho) una taula.</span></span></span></span></span></p>	08120-239	Coll Prunera	<p><span><span><span><span><span>La primera referència espeleològica documentada de la balma és a través de la visita del GEX – CMB el mes de desembre de 1965, que la inclouran en el catàleg de 1974. El febrer de l’any 1987, membres de la SIS – CET en van fer la única topografia que es coneix a data d’avui.</span></span></span></span></span></p>	41.6516800,2.0075200	417358	4611580		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88112-p1460020.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88112-p1460032.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No s’observen restes murades.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
88113	Balma de la Miranda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-miranda	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. </span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Balma de la Miranda és en realitat una paret rocosa de lleugera inclinació, amb un estrat bla a la base sotmès a l’erosió i als estralls de la climatologia, especialment abundant al Parc de Sant Llorenç del Munt en un context càrstic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La paret i aquest lleuger estrat, associat a una codina de conglomerat ample ha fet que l’home hi aixequés un mur de pedra seca per a emprar-lo com habitacle o com a refugi. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’un dels seus extrems, coincidint amb el mur ennegrit per les fogueres, es conserva actualment un muret de 0’80 m d’alçada per 2 metres de llargària, fet de pedra irregular, sense morter que aprofita en el seu extrem un tros de bloc de pedra caigut de la mateix paret falcat per evitar que rodoli codina avall. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà esquerra de la bauma hi ha una fissura o entall, en diagonal que hauria pogut servir per a col·locar-hi un cobert.</span></span></span></span></span></p>	08120-240	Serrat Roig – Coll Prunera	<p><span><span><span><span><span>Les cavitats naturals formades a partir de l'erosió en cingles o vessants rocallosos com les balmes, acostumen a ser poc profundes i es caracteritzen generalment per la seva forma llargada i horitzontal més que per la fondària. Aquest fet les distingeix de la cova o caverna. Han estat emprades en llarg de la història ja sigui com amagatalls en períodes bèl·lics, com a refugi dels ramats o pels mateixos pagesos i vinyataires i també com a habitatge.</span></span></span></span></span></p>	41.6517300,2.0066600	417286	4611586		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88113-p1450999.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88113-p1450998.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Als voltants s’hi observa molta pedra escampada que potser en un altre temps haurien format part d’una estructura més important.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
88114	Balma de l’Escopeta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-lescopeta	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Balma de l’Escopeta, anomenada així per proximitat a la Cova de l’Escopeta, està situada a la base d’una paret rocosa al vessant nord-est de la carena dels Morros Curts, que limita el municipi de Matadepera amb Terrassa. A mig camí, entre el Collet de la Riba, i el Collet de les Foradades, a mà esquerra, a la capçalera, entre dues torrenteres afluents del Torrent de la Font de la Riba pel seu vessant hidrogràfic dret, hi ha un gran roquissar. Per accedir a la balma, s’ha de vorejar baixant per un dels costats per poder llavors resseguir la roca fins a localitzar la balma mig amagada per la vegetació. Està formada en l’ estrat més bla de la paret, on la roca és més arenosa, essent més susceptible de patir l’erosió dels agents meteoritzants, com la pluja, el vent i l’aigua. Fa una vintena de metres de llargària per uns tres i mig a quatre metres de profunditat en la seva zona més ample. En un dels costats, hi ha un amuntegament de pedres de mida grossa que podrien correspondre a un mur. A la part superior de la balma hi ha una segona fissura horitzontal a la qual no s’hi ha pogut accedir.</span></span></span></span></span></p>	08120-241	Carena dels Morros Curts	<p><span><span><span><span><span>Els abrics rocosos són indrets naturals que han pogut servir de refugi tant per animals com per a l’home durant milers d’anys, de manera permanent com ocasional. Els sediments o dipòsits que s’hi localitzen resultat de les diferents ocupacions se sobreposen els uns sobre uns altres. Només amb una excavació arqueològica autoritzada, aquests indrets poden aportar informació respecte a una possible ocupació.</span></span></span></span></span></p>	41.6195500,1.9846800	415414	4608035		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88114-p1470119.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88114-p1470121.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Localitzada durant la realització del Mapa de Patrimoni del municipi. Situada a una vintena de metres més al nord seguint la mateixa paret que la cova de l’Escopeta (tal i com l’esmenta Ramon Suades en el Mapa Interactiu del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’obac), es decideix posar-li el mateix apel·latiu.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
88115	Balma del Pla de Sorís	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-pla-de-soris	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>		Completament embardissat.	<p><span><span><span><span><span>La balma del Pla de Sorís està situada en una raconada del Torrent de la Mamella. S’hi pot accedir pel camí de la Torre Salvans, que s’origina just abans del quilòmetre 8, de la carretera de Sabadell a Talamanca, a mà esquerra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De mica en mica, amb el pas del temps, els corrents d’aigua han anat erosionant els sediments de la part exterior la riba còncava i els ha dipositat a la part interior. Aquesta acció continuada, afegida a altres agents meteorològics, ha format en l’estrat més bla un seguit de cavitats d’uns quatre metres de fondària amb orientació est.</span></span></span></span></span></p>	08120-242	Pla de Sorís		41.6347100,1.9900700	415883	4609712		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88115-p1460699.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88115-p1460694.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’accés es fa des del davant mateix del forn de calç, però el torrent està molt brut i emboscat i degut a la gran profusió de bardissar ha estat del tot impossible arribar-hi.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
88116	Balma de la Canal del Trull	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-canal-del-trull		XIX-XX	Només conserva una filera mig ensorrada de la base del mur de tancament.	<p><span><span><span><span><span>La Balma de la Canal del Trull està situada en el vessant dret de la Canal del Trull. L’accés es fa des del corriol o camí que mena des dels Òbits fins a la Mola i el Montcau, baixant pel dret per la canal en direcció nord-est. Després d’un desnivell de prop d’un centenar de metres localitzem a mà esquerra una llosa plana de grans dimensions, que s’ha de voltar per no caure daltabaix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop situats al davant s’observa una cavitat que recorda la coberta d’un dolmen. Es tracta d’una cavitat natural formada pel despreniment d’una gran llosa de pedra de la seva paret original que va quedar aturada en la posició actual. Mesura entre 4 metres i 5 de fondària (no accessible). Al davant mateix, arran de terra, s’endevina dues fileres de pedra perfectament alineades, que han fet moviment degut a les arrels dels arbres que hi creixen al damunt mateix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’entrada està orientada al nord-est. Arran de paret mesura 1’50 m d’alçada, mentre que al costat oposat només fa 0’70 m.</span></span></span></span></span></p>	08120-243	Canal del Trull		41.6493600,2.0133000	417836	4611316		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88116-p1460389.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88116-p1460392.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No sembla haver estat excavada. Localitzada durant la realització del Mapa de Patrimoni.	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
88117	Barraca de la Canal del Trull	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-canal-del-trull	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	La part exterior de la corona de més d’1’20 m de gruix s’està enfonsant de mica en mica.	<p><span><span><span><span><span>Construcció de pedra seca adossada a la cavitat natural que fa un bloc ciclopi desprès per fenòmens naturals de la cinglera. L’accés es fa des del corriol o camí que mena des dels Òbits fins a la Mola i el Montcau, baixant pel dret per la Canal del Trull en direcció nord-est. Després d’un desnivell de prop d’un centenar de metres localitzem a mà dreta varis blocs de pedra ciclopis envoltats de molses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta d’un passadís d’accés de 2 metres de llargària, per 0’45 m d’amplada, que s’adapta a la forma natural de la roca fins a fer-la totalment invisible.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’alçada màxima de la façana principal és d’1’65 m d’alçada, sense ràfec aparent (o tal vegada desaparegut). El mur dret, és el més imponent, ja que és atalussat, d’1’80 m d’ample a la seva base. Està format per pedra irregular amb gran quantitat de pedruscall i terra al seu interior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca o porta d’accés és de brancals lleugerament inclinats, amb quatre llindes planeres disposades en llarg del corredor d’accés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop traspassat el passadís d’accés, la cavitat és ample, irregular, de 3’5 m de fondària màxima sense que una persona pugui posar-se dempeus.</span></span></span></span></span></p>	08120-244	Canal del Trull		41.6495000,2.0138900	417886	4611331		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88117-p1460382.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88117-p1460379.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88117-p1460385.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch		L’emplaçament al bell mig de la canal fa pensar en un possible amagatall més que una barraca al voltant d’unes feixes de conreu. Els vessants són extremadament abruptes, amb depressions profundes, una enorme quantitat de blocs de pedra que en llarg dels segles s’han anat i es van desprenent de les parets i una humitat molt forta ja al seu interior, el sol no hi és mai present.SUADES (2020), l’anomena en el seu mapa interactiu Balma de la Canal del Trull. Però en realitat no es tracta d’una balma sinó d’una barraca de pedra seca aprofitant una cavitat natural deixada per un bloc de pedra en caure i esllavissar fins al seu indret actual.	98\|119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
88118	Barraca de peó de carretera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-peo-de-carretera	<p><span><span><span><span><span>FORMIGA i BOSCH, Josep (2019). Els peons caminers a Espanya (s. XVIII-XX). El cas de la província de Girona, pp. 10-13. Plecs d’història Local. Temes-3. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ORTUETA Hilberath, Elena de (2000). Modelos de Casillas de peones camineros. Actas del Tercer Congreso Nacional de Historia de la Cosntrucción, Sevilla, 26-28 octubre 2000. </span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Caseta o barraqueta de peoner, a peu de carretera, a mà esquerra en direcció Talamanca, un cop passat el punt quilomètric número 9 (tot just una trentena de metres més endavant). Queda molt dissimulada per la vegetació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular d’ 1’20 m de costat. Està construïda en el mateix marge o talús del mas de la Barata, reforçat amb pedra. La construcció està aixecada amb maó i arrebossat amb morter de calç del qual en queden força restes. Els muntants estan fets amb maó pla, disposats en fileres i la llinda és de volta, realitzada amb 6 maons plans. L’amplada de les parets és de 0’45 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’habitacle serviria per refugiar-se o deixar-hi les eines durant la construcció de la carretera, ja que és molt petit.</span></span></span></span></span></p>	08120-245	La Barata	<p><span><span><span><span><span>Les casetes de peó enteses com habitacle neixen al segle XVIII al mateix temps que l’ofici. Aquests homes eren els encarregats de mantenir el bon estat de les carreteres. Es crea <em>la Inspecció General de Caminos </em>amb l’objectiu de mantenir el bon estat dels camins tan públics com carreteres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1852 durant el regnat d’Isabel II s’ordena la construcció de casetes per als peons on poder viure. Eren unes construccions molt modestes. La feina d’aquests homes era a més del manteniment de la via, la neteja de cunetes, els desaigües, traient herbes i mantenint pintades les fites quilomètriques, però també podien denunciar els vianants que en fessin un mal ús. A partir de 1909 s’organitzaren grups d’homes sota el comandament d’un capatàs i fins l’any 1967 no va sorgir el reglament que regia el cos de treballadors. Cap els anys setanta, principis de 1980 els peons deixaren de tenir un tram de carretera assignat i passaren a formar part dels centres de Conservació i Explotació com a funcionaris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les casetes més petites servien per a deixar-hi les eines (xapo, pala, pic, podall, el carretó o el cove, o posteriorment algun senyal) o refugiar-se en cas de pluja.</span></span></span></span></span></p>	41.6412200,1.9908700	415958	4610434		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88118-p1450870.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88118-p1450868.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17
88119	Barraca de La Barata	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-barata		XX	Ensorrada	<p><span><span><span><span><span>Restes del que sembla una barraca de pedra seca ubicada al nord-est de la Roca del Corb, en la prolongació d’aquest gran bloc de conglomerat que s’estén cap a la riera de les Arenes. L’accés es fa entrant pel bosc, seguint un corriol que mena des del Torrent Roig cap al recollidor de la Torre Salvans. Un cop allí, seguir el corriol en direcció nord est una cinquantena de metres . Les restes es localitzen a mà dreta del corriol, envoltades de vegetació (farigola, romaní i estepa). Consisteix en un amuntegament de pedra procedent d’un enderroc. S’endevina una estructura muraria d’uns tres metres de llargària per 2’5 d’amplada, i 0’70 d’amplada de murs aproximadament, en forma d’arc de ferradura, tot i que podria tractar-se d’una construcció de planta circular. La terra i la vegetació han cobert les restes i passa fàcilment desapercebuda.</span></span></span></span></span></p>	08120-246	Roca del Corb		41.6385000,1.9896200	415850	4610134		08120	Matadepera	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88119-p1460603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88119-p1460602.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A una vintena de metres en direcció sud-oest, s’han localitzat les restes excavades furtivament d’una construcció de planta rectangular, molt més gran amb amplades de murs d’un metre. Es desconeix si aquesta estructura també fou remoguda.	98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:17

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 151,75 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús