Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88120 | Bassals de les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassals-de-les-rovires | <p><span><span><span><span><span>Olletes naturals creades a la roca a partir de l’erosió per meteorització que l’home ha sabut aprofitar per retenir l’aigua bàsicament de pluja. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa entrant des de la carretera de Talamanca (punt quilòmetric 9), a mà dreta, travessant la Riera de les Arenes en direcció al camí de Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Tot just un centenar de metres més endavant, a mà dreta hi ha la clariana d’una petita torrentera amb predomini de roquissar. Al capdamunt del roquissar hi ha el fals avenc del cavall de la Barata, totalment envoltat de vegetació. Les olletes o basses s’identifiquen perquè per retenir l’aigua, l’home ha construït un petit muret fet amb pedra i morter de calç que permet retenir l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Probablement la seva existència estigui relacionada amb la fauna salvatge.</span></span></span></span></span></p> | 08120-247 | Les Rovires | <p><span><span><span><span><span>Les basses són excavacions impermeables construïdes en indrets favorables per poder emmagatzemar aigua de pluja. Podien aprofitar la impermeabilització natural del terreny com l’argila compactada o bé es reforçaven les parets amb pedra seca que podia impermeabilitzar pel seu interior amb calç. Si no estan cobertes, quan arriba l’estiu s’assequen. Però també hi ha cavitats naturals que es localitzen en soleres que en ploure arrepleguen l’aigua. Aquestes estructures són de gran importància per a la fauna i la flora, perquè a més a més, indiferentment que siguin intermitents o permanents, al voltant d’aquestes s’hi crea un biòtop aquàtic específic.</span></span></span></span></span></p> | 41.6424200,1.9924500 | 416091 | 4610566 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88120-p1470064.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88120-p1470068.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la guia interactiva del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac 2020, es parla d’una única bassa. Durant la realització del Mapa se n’han descobert dues més, gràcies al senglar, que amb el seu musell va furgar la terra i la vegetació acumulada al seu interior, posant-les al descobert. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 88121 | Bateria antiaèria de la Roca del Corb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bateria-antiaeria-de-la-roca-del-corb | XX | Es conserva la totalitat de l’estructura de formigó. | <p><span><span><span><span><span>Plataforma de defensa antiaèria situada a la Roca del Corb. Està construïda aprofitant un rebaix que fa la roca. Consta d’una base rectangular, realitzada amb totxo i encofrat de formigó, que mesura 2’17 metres per 4 metres de costat per 0’50 m de gruix de murs. L’interior és buit, sense cap mena d’espitllera, amb una única obertura per accedir-hi orientada al nord-oest. La coberta, està realitzada de formigó, sobresortint de la seva base. Mesura 4’90 metres per 3’20 metres de costat, per 0’46 m de gruix. A la part superior es conserven varis cargols de subjecció per a la bateria antiaèria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el costat oposat de l’estructura defensiva, en direcció nord, a molt pocs metres, hi ha les restes ensorrades d’ un edifici de planta rectangular, fet de totxo, que amb tota probabilitat serví com a lloc d’habitació per al destacament que estava postat en aquest indret.</span></span></span></span></span></p> | 08120-248 | Roca del Corb | <p><span><span><span><span><span>Aquest element militar de caire defensiu, formaria part d’un sistema de vigilància i protecció del president Azaña format per un búnquer construït a l’interior de la Torre Salvans, propietat de l’empresari tèxtil Francesc Salvans i altres construccions situades en els més de vuit mil metres quadrats que té la finca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa d’estiueig fou acabada de construir l’any 1929, sota la direcció de l’arquitecte Marià Espinal. El seu propietari, Francesc Salvans tenia al seu capdavant més de tres mil treballadors. L’any 1933 seria també diputat per la Lliga Catalanista al Congrés. Només esclatar la Guerra Civil, el 24 de juliol, assassinaven a l’empresari, juntament amb el seu fill Joan i Agustí Prat, Gaietà Vallès, Manel Vallhonrat, Josep Maria Duran, Joaquim Barata i el notari Francesc Badia. Els autors foren els membres del grup “Los Chicos del Pedro (en referència a Pedro Alcocer o Pedro el Cruel). Els executaren a la cuneta, prop de l’Alzina del Sal·lari. La família, va instal·lar-se a Barcelona i més endavant a Sevilla i Burgos. L’Ajuntament de Terrassa s’encarregà de la casa i col·lectivitzar l’empresa Saphil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre els nacionals avançaven i el trasllat de les Corts a Barcelona, el govern republicà buscà una casa on refugiar al president Manuel Azaña. El mes de novembre de 1937, visiten la Torre Salvans durant i després d’unes modificacions estructurals aquest s’instal·la a Mapadepera, sense aixecar massa sospites.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al soterrani de la casa, s’hi construí un búnquer. A l’est de la Roca del Corb, s’hi col·locà la bateria antiaèria, de formigó. I també es van construir varies plataformes amb anclatges per a metralladora en diferents indrets estratègics actualment semi-amagades per la vegetació . Un d’ells, localitzat durant la realització del Mapa de Patrimoni de Matadepera (coordenades UTM, x415534 / y4610022).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons recull el diari digital La Torre de Palau, del 22 d’abril de 2015, Joan Roura, impulsor del grup de Recerca de la Pedra Seca de Castellar del Vallès, parla d’una antiga barraca de pastor totalment ensorrada i localitzada durant la realització del Mapa de Patrimoni (coordenades x415850 / y4610134) que hauria servit com a recer de la guàrdia del president Azaña durant la seva estada a la Torre Salvans. En l’article però, Joan Roura també esmenta el desacord amb alguna persona gran de Matadepera: “hi va posar alguna pega un home gran de Matadepera ja desaparegut. Tot i així, la segueixo defensant”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop finalitzades les obres, pel mes de febrer de 1938, el president Azaña i la seva esposa, Dolores Rivas, amb la guàrdia personal formada per una seixantena de soldats i els seu equip, s’instal·laren a la Torre Salvans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la casa s’hi dugueren a terme algunes reunions de ministres, redactà les seves memòries i el discurs de les tres “P”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abandonà Matadepera el 21 de gener de 1939. El dia 5 de febrer marxava cap a l’exili, a França i el 27 dimitia com a president. Un cop finalitzada la guerra, la família Salvans recuperà la propietat on hi visqué fins l’any 1947. D’allí es traslladà a Can Pèlacs, tot i tenir-ne la propietat, preservada pels masovers.</span></span></span></span></span></p> | 41.6375000,1.9863300 | 415575 | 4610026 | 1938 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88121-p1460527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88121-p1460524.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | De la plataforma per a metralladora (coordenades UTM, x415534 / y4610022) fins a la defensa antiaèria i caserna, s’accedeix en direcció oest per uns graons retallats a la roca gairebé imperceptibles però que permetien pujar i baixar sense perill de relliscada. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 88122 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-31 | <p><span><span><span>ARXIU de la Seu de Manresa. Lligall bandolers-sometent. Segle XV-XVII. 1591.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (2002). Les Sendes dels Bandolers (Sant Llorenç del Munt- Serra de l'Obac). Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antonio (1988). Cròniques bandoleres de Sant Llorenç de Munt. El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 15.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIERA, Antoni (2003). La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media, dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mapa conservat a Biblioteca Nacional de España http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000036323 El principado de Cataluña y condados de Rossellon y Cerdaña hecho en el espacio de XII por el Mre. de Campo D. Ambrosio Borsano, Quartel Mre. Genl. y Ingeniero Mayor del Real Exercito de Cataluña, en que estan descritos todas las veguerias, collectas, ciudades, villas y lugares que pertenences a cada vegueria i collecta consagrado ala Mag. Cattolica de Don Carlos II Rey de las Españas Nro. Señor.</span></span></span></p> | XIII-XX | No es conserven els trams originals que han estat substituïts per vies asfaltades o en alguns casos s’ha modificat el traçat original. | <p><span><span><span><span><span>El Camí Ral era la principal via de comunicació que unia Barcelona amb Manresa, però també Berga i Ripoll i que travessava pel terme municipal de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De Barcelona a Manresa el recorregut del Camí Ral era el següent: un cop fora de la ciutat, passant pels barris del Clot i de Sant Andreu, el camí anava fins el coll de Montcada, cap al Vallès, travessant Ripollet i Barberà en direcció Sabadell. Un cop a la ciutat es circulava per l'actual Passeig de Manresa en direcció nord-oest i deixant Sant Julià d'Altura, s'arribava a la Creu de Bessanta, on hi havia una bifurcació. D'aquí sortia un brancal o ramal cap a l'esquerra que menava a Terrassa. El de la dreta anava a Castellar del Vallès i Caldes de Montbui. La principal conduïa fins a Matadepera, pujant pel torrent dels Vinyers i seguint el traçat de l’actual carrer de Sant Joan, on l’any 1772 h’hi estableix l’Hostal de la Marieta. Des del carrer de Sant Joan se segueix per la riera de les Arenes, passant per Can Torrelles de baix fins arribar a La Barata, on hi havia el conegut i famós Hostal de La Barata.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest punt, hi trobem una cruïlla de tres camins:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>El primer es dirigia a Manresa i passava pel Coll de Daví, el sot del castell Sapera, la Canal de la Calcina, el Muronell, la canal del Forn Gran, la coma d'Aumà, el Pla dels Hostalets, Sant Jaume de Vallhonesta, i el Pont de Vilomana.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>El segon camí passava per la bassa de la Calçada i era la continuació del camí de Matadepera; s'enfilava a Coll d'Eres, enllaçava amb el camí de la casa Marquet de les Roques i d'aquí a Sant Llorenç Savall.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>El tercer camí, que també sortia de la cruïlla de la Barata, pujava fins a la desapareguda alzina del Salari, seguia pels graons de Mura, la Coma d'en Vila fins arribar a Mura. Al Pla de la Serrallonga hi ha el trencall que per la dreta baixa fins a Mura; el ramal de l'esquerra continua pel Puigbó, el Puig Andreu, el coll de la Creueta i la serra de la Coma d'en Bou fins arribar a Rocafort. Aquest seria el camí de Barcelona a Berga que no passava per Manresa, sinó que pujava per Talamanca cap a Monistrol de Calders. De Monistrol de Calders es dirigia a Olost i d allí es bifurcava; un tram en direcció Berga i l’altre en direcció Ripoll.</span></span></span></span></span></li> </ul> | 08120-249 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span>Els camins rals eren patrimoni de la corona i construït a expenses seves. Però molts ja existien en temps pretèrits. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Camí ral que passava per Matadepera, fins inicis del segle XIX va canalitzar gran part del comerç, indústria, comunicacions i cultura entre la capital Barcelona, el seu port, i les ciutats de l'interior com Solsona, Cardona, Manresa, Terrassa i Sabadell i, per aquest motiu, un indret àmpliament castigat pel bandolerisme. Per aquest camí s'hi transportava la llana des del port de Barcelona fins a l’interior de Catalunya i en sentit invers, vi i aiguardent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XVI i primera meitat del segle XVII hi tingueren lloc agressions, crims i robatoris per part de bandolers solitaris o grups armats. Les denúncies de les víctimes eren esfereïdores i el mateix virrei del Principat era incapaç de combatre tants malfactors. Els boscos, barrancs i roques ajudava a amagar-se. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de finals del segle XVIII, amb la construcció del nou camí a Manresa que passava per can Maçana, i a mitjans del XIX amb la construcció del ferrocarril, el camí es va deixar d'utilitzar progressivament. </span></span></span></span></span></p> | 41.6419400,1.9875600 | 415683 | 4610518 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88122-p1450851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88122-p1450847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88122-p1450842.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Camí Ral també era utilitzat com a via pecuària per portar els ramats al Pirineu. En un trajecte tan llarg era necessària la presència de llocs per descansar i fer nit. Per aquest motiu s’aixecaren els hostals, sota concessió real. A Matadepera, el més famós fou l’Hostal de La Barata, però a partir de 1772 també hi havia l’Hostal de la Marieta. I en un cert moment l’Hostal de Torrelles, que el baró de Linde feu tancar al 9 de març de 1786 perquè perjudicava l’hostal de La Barata. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 88123 | Can Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garrigosa-0 | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BONAVENTURA BOADA, Oriol i ROBLEDILLO, Felipe (2010). <em>Estudio y levantamiento arquitectónico de la masia de can Garrigosa de Matadepera.</em> Projecte final de carrera de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> | XI-XXI | Deteriorada per la manca d’ús. Necessita reformes. Oriol Bonaventura i Felipe Robledillo, (2010) han fet un estudi de les patologies que pateix. | <p><span><span><span><span><span>Masia situada a migdia de la balma blava, entre can Pèlacs i can Robert, per damunt la cota 650 del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Flanquejat a llevant pel torrent homònim, domina una sèrie de feixes, fruit del conreu continuat de les terres més properes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Està envoltada per un tancament amb una obertura a la banda de ponent i una altra a migdia. El pati està empedrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les diferents obertures de la façana es disposen a l’entorn d’un eix principal, sense mantenir una estricat simetria, ja que les obertures de les golfes, geminada i amb arc de mig punt, es desvien lleugerament. Destaca ala planta baixa, el portal d’accés, dovellat. Quatre de les finestres tenen l’ampit, els brancals i les llindes de pedra treballada. També s’observa un doble pedrís a banda i banda del portal d’entrada. Els paraments són paredat de pedra i calç i arrebossats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la dreta, s’aixeca una sèrie de dependències de treball o d'estabulació d’animals. La coberta és de teules, a un únic vessant que desaigua a l’interior del pati. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La masia es distribueix des del vestíbul que dona accés a les dependències de la planta baixa i, a través de l’escala, a les plantes superiors. A la planta baixa, a mà dreta, destaca la cuina antiga. Des d'aquest espai s’accedeix a una sala identificada com a lloc de magatzematge o, fins i tot, transformació d’aliments.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La distribució de la planta pis és anàloga a la de la planta baixa. L’espai central l’ocupa la sala noble, que fa alhora de distribuïdor cap a les estances de descans o habitacions. També continua l’escala per accedir a les golfes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les altres dependències han estat adaptades i reformades a necessitats modernes i usos de cuina o menjador; però antigament eren dependències de treball.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana nord, hi trobem un dipòsit d’aigua amb accés independent. Trobem un altre dipòsit a l’annex de llevant.</span></span></span></span></span></p> | 08120-250 | Entre can Pèlacs i can Robert | <p><span><span><span><span><span>Miquel Ballbé (1985) ens diu que antigament aquest mas era conegut amb el nom de mas Comelles. També ens diu que a l’any 1184 era propietat d’Arnau Comellas i el 1386 de Coloma Comellas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Ferrando (1987:73) podem llegir un document de <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt “Marc Ses Comelles de Sant Joan de Matadepera, obliga el dot i escreix a la seva muller sobre de mas Comelles. Any 1372. Sant Joan de Matadepera, núm. 7 bis”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’actual propietari compra la finca, l’any 2009, a Diana Garrigosa, esposa del M.H Pascual Maragall (Bonaventura i Robledillo, 2010).</span></span></span></span></span></p> | 41.6369700,2.0022100 | 416897 | 4609951 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88123-p1460549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88123-dsc8340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88123-p1450522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88123-p1450524.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88123-p1450597.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca l’era, situada a la banda del darrera juntament amb una gran bassa natural que disposa d'un decantador que recollia les aigües pluvials a través de reguerons o canals fets al terra. Aquests darrers han pràcticament desparegut i només es conserva el decantador que a primera vista sembla un petit safareig i la bassa.Davant la masia, hi trobem una estructura semblant a un colomar, de planta quadrada sustentada sobre quatre pilars. Segons informació oral proporcionada pels habitants de la finca, es tracta d'un espai de construcció moderna destinada al fill del propietari per tal que pogués estudiar. En l'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat consta erròniament com colomar. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 88124 | Capella de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-roc | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>OLIVA, Benet (2015). <em>La història de l’austriacista mossèn Barata, rector de Premià</em>; dins XXXII Sessió d’Estudis Mataronins. Mataró: Museu-Arxiu de Santa Maria, pp. 73-89.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ, Joan (1925). <em>La capella de Sant Roc de la Barata</em>, dins Butlletí del Club Pirinenc, Terrassa, any III, núm. 11, juliol – agost 1925, pp. 156-159.</span></span></span></p> <p><span><span><span> https://jplananieto.blogspot.com/2018/12/la-capella-de-sant-roc-de-la-barata.html</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span><span>Capella dedicada a Sant Roc, propietat de la família Barata. Està ubicada a ponent de la masia, en una petita elevació que li confereix una posició de domini en relació a les construccions del voltant. Aquest desnivell se supera amb una escalinata, però antigament hi havia només una rampa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella és d’una sola nau, amb capçalera plana, i de creu llatina, però és fruit d’una reforma posterior a la seva construcció. En principi només tenia la nau central sense creuer. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La composició de la façana és senzilla, a partir d’un únic eix de simetria, definit per la portalada d’entrada de llinda recta, l’òcul de pedra amb vitralls policromats, al damunt, i coronant l’eix, el campanar de cadireta. La llinda, sense cap inscripció, està suportada per sengles pilastres esculpides al laterals amb capitells sense ornamentació, tot plegat molt auster. Al damunt de la llinda hi ha una rajola on s’hi pot llegir: “Capilla de Sn. Roque propiedad de Barata”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és d’obra amb un revestiment de morter de calç i esgrafiats geomètrics. Les façanes estan coronades per una cornisa formada per teules i dentellons entre dues filades de maó pla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De l’interior, destaquen els plafons ceràmics. El de l’altra és una rèplica i els que que estan penjats són originals. La resta d’elements ornamentals i retaules d’estil barroc, són posats a partir de 1940 i portats de fora.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hi ha enterrat, Antonio Barata Rocafort (1888 – 1936), assassinat els primers dies de l’alçament militar, juntament amb d’altres persones a escassos dos quilòmetres de la finca, en el PK 11 de la carretera BV-1221, en direcció a Talamanca. També Teresa Gual Mora (1901-1990), la seva esposa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-251 | La Barata | <p><span><span><span><span><span>Aixecada per ordre de Miquel Roca i Barata, casat amb Elisabet Barata i Margarit, gràcies al permís concedit, l’any 1622, per Joan Sentís, bisbe de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fou construïda pels mestres d’obres Ramon Sorís i els eu fill Joan Sorís i beneïda l’any 1623 per mossèn Pau Barata, rector de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un dels Barata que destaca per la seva vinculació a la capella, fou el canonge Barata, Reverend Francesc Barata i Muntanyà. Neix l’any 1667 a la Barata, i és prevere al bisbat de Barcelona. Va viure divuit anys a Roma i retornà a la Barata amb el 'Lignum Crucis' (reliquiari que conté un fragment de la Creu de Crist, actualment es conserva a la basílica de Santa Maria del Pi), que havia estat lliurat pel papa Benet XIII, el Papa Luna (Joan Solà, 1925). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També aporta, procedent de Roma, un fragment dels sagrats ossos de Sant Roc en un reliquiari, i aconsegueix 'la Indulgència Plenària, per aquells que visitin la capella, a partir de les vespres del dia de Sant Roc, fins a la posta' que concedeix el papa Climent XII. En Francesc Barata i Muntanyà mor a la Barata a l'edat de 82 anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de les destrosses de la Guerra Civil es reconstrueixen els desperfectes seguint la direcció de Josep Rigol i Fornaguera, director de la Junta de Museus de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La devoció a Sant Roc es va difondre ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap a les contrades germàniques i als Països Baixos. El 1477, degut a una epidèmia de pesta bubònica, es va fundar a Venècia una confraria que sota el seu patronatge allotjava malalts de pesta, coneguda com a 'Confraternità o Scuole di Sant Roco'. Aquesta va fomentar la devoció a Sant Roc construint capelles i centres d'acollida per tot Itàlia i fins i tot per molts països d'Europa. Recordem que el Consell de la Vila de Terrassa s'encomana a Sant Roc perquè lliuri als terrassencs de l'epidèmia de pesta el 7 de juliol de 1588.</span></span></span></span></span></p> | 41.6407200,1.9900100 | 415886 | 4610380 | 1622 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88124-p1450766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88124-dsc8571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88124-dsc8559.jpg | Legal | Barroc|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Sorís i Joan Sorís | Durant la Guerra del Francès es va profanar el reliquiari.Durant la Guerra Civil espanyola fou saquejada i incendiada. Només es van salvar tres plafons ceràmics. Els plafons de rajoles que actualment es poden veure van anar a parar al Museu de Terrassa. La família no en tenia coneixement fins que els hi ho comunicà un amic. Els dos laterals es van recuperar i el principal, de l’altar, on es veu Sant Roc és una reproducció. L’original es va quedar al Museu de Terrassa. | 96|99|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||
| 88125 | Corral de Can Pèlacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-can-pelacs | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>El Corral de Can Pèlacs està situat entre la Canal del Pi Tort i la carena del Morro de Sescorts, més concretament en el vessant hidrogràfic esquerra de la Canal de la Pedrera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En realitat es tracta d’una gran balma o bauma a la qual qual s’hi accedeix pel camí que des de darrera la casa passa per davant de l’avenc-cisterna que porta el nom del mas. Ben aviat es transforma en un corriol. Des del mateix corriol ben aviat caldrà entrar per una zona planera, immediatament després de la Roca Rasposa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al nord-oest. Mesura entre vint a vint-i-cinc metres de llargada per quatre metres de fondària i dos mestres i mig a tres metres d’alçada. Les parets del fons, conserven boniques concrecions calcàries. En un dels seus extrems, on el sostre és més baix s’hi observen importants concrecions calcàries amb regalims d’aigua que filtren de la roca. En aquest indret, antigament hi havia un brollador, emprat com a font que omplia un abeurador fet de pedra i morter de calç per al bestiar. D’aquest en queden minses restes recobertes per les concrecions. En èpoques de fortes pluges, es pot observar com brolla l’aigua, tot i que en menor quantitat que ens temps passats. Actualment l’aigua es diposita en una basseta excavada en l’estrat de terra que queda en aquest racó de la bauma.</span></span></span></p> | 08120-252 | Obaga Gran de Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>Corral on els propietaris de Can Pèlacs portaven el ramat de cabres.</span></span></span></span></span></p> | 41.6455400,2.0088800 | 417463 | 4610897 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88125-p1460460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88125-p1460469.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Probablement el corral estigués protegit dels depredadors per alguna mena de tancat de fusta situat a la part inferior. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 88126 | Cova de la Canal de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-de-la-pedrera | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La Cova de la Canal de la Pedrera està situada en el vessant hidrogràfic esquerra de la canal. L’accés més fàcil és pujant des Can Pèlacs, concretament pel camí situat al davant mateix de l’avenc-cisterna que porta el nom de la casa, que ben aviat es transforma en un corriol. Des del camí, que cada vegada s’estreny més, entremig dels boixos s’endevina una fissura llisa a la part inferior de la paret. La galeria d’accés permet entrar més o menys drets però amb el cos lleugerament inclinat. Aquest tram mesura aproximadament entre sis i set metres de llargada. Arribats a aquest punt, a ma dreta neix una galeria més petita que uns metres més endavant ja no permet el pas. Paral·lela a aquesta hi ha una altra galeria impenetrable</span></span></span></p> | 08120-253 | Obaga Gran de Can Pèlacs | 41.6476000,2.0108100 | 417627 | 4611123 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88126-p1460425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88126-p1460422.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||||
| 88127 | Cova de la Canal del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-del-trull | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La cova de la Canal del Trull està situada a la capçalera de la canal. L’accés es pot fer seguint el camí el direcció a la carena del Pagès (nord-oest), girar en direcció al turó d’en Griera i en sortir agafar el camí de la dreta tot trencant per la canal en direcció nord-est. Un punt de referència és el corriol que neix arran de paret dreta baixant per la canal que mena a la Font de les Quatre Grapes que no cal agafar. L’accés a la cova es fa uns metres es fa, si fa o no fa a la mateixa alçada però per la paret esquerra. Enfilar-se pel marge tot passant arran de paret i per sobre d’una codina, en direcció a la cova. Uns metres abans, cal passar entre els boixos i la paret de la cinglera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca presenta una concreció calcària al bell mig de l’entrada que li dona una forma ben peculiar. Un cop al seu interior, accedint per la part més ample s’obre una sala no gaire alta que en un dels costats presenta una diàclasi de varis metres de fondària. A la part exterior dreta s’observa un orifici i a la paret, en rotulador el nom de la cova, amb la signatura de l’autor: “Cova Canal del Trull – QS (Quim Solbas)” </span></span></span></span></span></p> | 08120-254 | Canal del Trull | 41.6493900,2.0132500 | 417832 | 4611320 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88127-p1460397.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88127-p1460407.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||||
| 88128 | Cova de la Canal Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-fonda | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='ES'><span>La cova de la Canal Fonda està situada al dessota de La Foradada que porta el nom de la mateixa canal. L’accés es fa resseguint </span></span><span><span>l’estreta carena que separa els turons dels Òbits i de les Nou Cabres. Des dels Òbits, cal seguir el camí carener que va en direcció a la Mola i al Montcau. En arribar a una cruïlla agafar el trencall que mena cap a la Canal Fonda. Quan el corriol bifurca, cal agafar el situat a mà esquerra, que ve a morir a l’extrem del carener. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans d’arribar-hi, cal baixar per l’esquerra entremig de boixos, fins a localitzar, al dessota, a mà dreta, una mena de coveta oberta cap a l’exterior, coneguda amb el nom de La Foradada. Un cop al dessota d’aquesta cavitat, cal baixar, amb cura, pel vessant dret de la canal entre quinze i vint metres, resseguint la paret dreta. Ben aviat s’observa una escletxa per on cal enfilar-se posant les mans en petites cavitats que hi ha a banda i banda de l’escletxa. Al capdamunt una única galeria en forma piramidal amb un recorregut aproximat d’uns cinc metres sense poder-se posar dempeus. </span></span></span></span></span></p> | 08120-255 | Extrem carener que separa les canals del Trull i la Canal Fonda. | <p><span><span><span><span><span>Segons es pot llegir al web del Cau del Guille, aquests elements naturals i l’estructura murada anomenada en el web “ruïnes de la Canal Fonda” foren descobertes per Quim Solbas el 30 de gener de l’any 2006. </span></span></span></span></span></p> | 41.6530700,2.0153700 | 418013 | 4611726 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88128-p1460360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88128-p1460364.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 88129 | Cau de la Lloba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-la-lloba | <p><span><span><span><span><span>GES-CMT (1979). Nota sobre dues cavitats de Sant Llorenç. Butlletí del GES del CMT. GES. Club Muntanyenc de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Cavitat o cova d’uns 10 metres de recorregut situada un xic més amunt de la Font de la Riba, pocs metres abans d’arribar al coll que porta el mateix nom. L’accés es fa pel camí que va des del carrer de l’Alba de la Barata, en plena urbanització de les Pedritxes en direcció al Coll de la Riba. Pocs metres abans d’arribar-hi, a mà esquerra, cal enfilar-se pel marge, on hi ha una marca realitzada pels excursionistes. Un corriol molt estret, s’endinsa en direcció est per la cota 600. Uns quants metres més endavant, s’obre una clariana per donar pas a una enorme codina de conglomerats. Just abans de que el camí s’estrenyi, a mà dreta, en una raconada del mateix conjunt ciclopi, hi ha la font de la Riba, envoltada de falgueres, molses i varis erols d’orella d’os (Ramonda myconi), una planta que viu en les ranures, replans de orques calcàries i conglomerats de zones ombrívoles i fresques, entre els 600 i els 2.000 metres d’altitud. Un cop passada la font, començar l’ascens en diagonal pel bloc fins veure un amuntegament de pedres que senyalen la presència d’un corriolet molt estret que s’endinsa cap el bosc, resseguint ben aviat amb la mà les parets.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el lloc més estret, en una factura del conglomerat cal mirar amunt, a mà dreta, car l’accés a la cavitat està situada a l’alçada dels ulls. La boca o entrada dóna pas a una galeria d’una desena de metres que fineix en una raconada d’uns tres metres d’alçada aproximada. Per sobre de la cavitat, un enfonsament del sòl, ha format un avenc de 2 metres de fondària que comunica, a través d’un tram impenetrable amb el sostre del darrer tram de la galeria.</span></span></span></p> | 08120-256 | Camí del Coll de la Riba | <p><span><span><span><span><span>Les úniques referències fins ara conegudes són dels anys 1970, quan membres del GES-CMT i la SIS-CET, realitzaren una exploració. Xavier Badiella, n’aixecà una topografia.</span></span></span></span></span></p> | 41.6217900,1.9834800 | 415317 | 4608284 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88129-p1460856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88129-topo-del-cau-del-llop-xavier-badiella.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 88130 | Cova de la Moleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-moleta | <p><span><span><span><span><span>La cova de la Moleta i el forat de les Pedritxes, són dues cavitats situades al dessota de l’espadat del cim de la Moleta, en el Serrat de les Pedritxes. L’accés és pot fer pujant des de l’antiga església de Sant Joan cap el Coll de l’Ós en direcció al Coll de la Riba o bé a l’inrevés. Un cop arribats al Collet de les Foradades, on hi ha un dipòsit circular d’aigua, enfilar-se pel corriol sense deixar-lo fins arribar al cim de la Moleta, de 773 metres d’alçada. Es tracta d’un roquissar planer amb unes vistes excepcionals del municipi de Matadepera, Sant Llorenç del Munt, Montseny i fins al mar. Voltant-lo es pot accedir a la part inferior a través d’un corriolet que ressegueix la paret. Gairebé al final d’aquesta, es localitza una primera cavitat (x415802 / y4607773), anomenada Forat de les Pedritxes. Es tracta d’una petita cavitat d’uns quatre metres de fondària, originada en una diàclasi de la mateixa paret. L’erosió pel vent i l’aigua li donen una forma ben arrodonida. La segona cavitat, es localitza un xic més endavant. Es coneix amb el nom de Cova de la Moleta. La paret exterior està envoltada per l’heura. Fa uns sis metres de fondària però no permet posar-s’hi dempeus. </span></span></span></span></span></p> | 08120-257 | La Moleta | 41.6172700,1.9892300 | 415790 | 4607777 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88130-p1470152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88130-p1470158.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Moleta i el Serrat de les Pedritxes fins a tocar el Collet de Can Roure i Roques Blanques com a unitat paisatgística indissociable, formen part del corredor biològic del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Caldria en un futur incloure aquest espai en el parc per a la seva protecció. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 88131 | Cova de l’Escopeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lescopeta | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Cova de l’Escopeta, està situada al vessant nord-est de la carena dels Morros Curts, que limita el municipi de Matadepera amb Terrassa. A mig camí, entre el Collet de la Riba, i el Collet de les Foradades, entre dues torrenteres afluents del Torrent de la Font de la Riba pel seu vessant hidrogràfic dret, hi ha un gran roquissar. Per accedir a la cova, molt amagada, s’ha de vorejar-lo des de dalt del camí, baixant per un dels costats, per poder llavors resseguir la roca en direcció a la cova i grimpar novament. Allí, completament amagada per la vegetació s’observa una cova natural amb un estrat de sediments importants, que podrien contenir algun tipus d’informació arqueològica.</span></span></span></span></span></p> | 08120-258 | Carena dels Morros Curts | 41.6195500,1.9847100 | 415417 | 4608034 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88131-p1470117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88131-p1470111.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A mà dreta de la cova, baixant lleugerament per la paret, s’observa una bauma que sembla relacionada amb la cova. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 88132 | Cova dels Ossos; Cova del Cingle dels Òbits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-ossos-cova-del-cingle-dels-obits | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALMAGRO, M. et al. (1945). Carta Arqueológica de España. CSIC. Barcelona, pp.132</span></span></span></p> <p><span><span><span>CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA (1935). Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt. Terrassa, pp. 41-42.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | IIaC - VdC | No s’ha fet, que consti, cap intervenció arqueològica científica des de la seva troballa. Per tant, no es pot establir si existeixen més restes o s’han malmès les que hi havia. | <p><span><span><span>La Cova dels Ossos, també coneguda com a Cova del cingle dels Òbits, és situada entre els Òbits i la font Flàvia, en el cingle o tall de la gran roca que forma aquesta serra. Està a una cota superior del camí que va dels Òbits a la font Flàvia. L'accés a l’interior de la cavitat només és possible amb una corda. Presenta un recorregut de 15 metres aproximadament i amb una alçada reduïda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una notícia publicada pel Centre Excursionista de Terrassa parla de la troballa d’enterraments en el seu interior, sense especificar la quantitat d’inhumacions trobades, com tampoc restes materials associades que proporcionin una aproximació a la seva cronologia. Els pocs fragments ceràmics dipositats al Museu d'Història de la Ciutat de Sabadell, corresponen a restes d'alguna àmfora i ceràmica comuna d'època ibèrica i romana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya situen una cronologia àmplia, a causa de la manca de més dades, entre els segles II aC i el V dc. Tot i que Xavier Font i Jaume Munuera (2014:9) diuen que hi ha presència de material neolític, sense precisar de quin material es tracta ni fer-ne cap referència bibliogràfica.</span></span></span></p> | 08120-259 | Els Òbits | <p><span><span><span><span><span>Troballa realitzada pel centre Excursionista de Terrassa, segons consta en el Catàleg (2009), l’any 1913.</span></span></span></span></span></p> | 41.6572000,2.0149300 | 417982 | 4612185 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88132-p1460263.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88132-p1460242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88132-p1460244.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons el Catàleg de l'Ajuntament (2009), els materials exhumats d'aquest jaciment es troben al Museu d'Història de Sabadell; però segons consulta realitzada al mateix museu, no els consta a l'inventari cap material procedent de la Cova dels Ossos. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 88133 | El Corral de la Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral-de-la-barata | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> | XIX-XX | Teulada mig ensorrada | <p><span><span><span><span><span>Corral situat a mà esquerra de la carretera que va des de Sabadell a Talamanca, just abans d’arribar al mas de la Barata, en el terreny conegut com els Plans de la Barata. És un edifici de planta rectangular, construït damunt d’una gran codina de pedra, sense fonamentació i aprofitant alhora la mica de marge que hi ha a la façana orientada al nord-oest. És de pedra vista, sense arrebossat de morter de calç, amb la coberta de teula àrab a un sol vessant. Els paredats sembla que han sofert reparacions en llarg del temps i la teulada, que actualment està mig ensorrada, era més baixa i es va alçar uns 0’35 m de la seva posició original. En alguns indrets s’hi observen trossos de vidre encastats per impedir l’intrusisme. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana orientada al nord-oest, en el seu costat dret, hi ha un portal ben ample, emprada per entrar-hi el bestiar. Té els brancals de pedra vermella i la llinda de fusta. Actualment no hi té els portalons. A la façana sud-est en canvi, no hi ha cap porta. Les obertures es limiten a dues finestres petites, quadrangulars, realitzades amb quatre carreus de pedra més o menys plana (una per costat) que actualment estan tapiades. La de mà dreta encara conserva la reixa travessada de llangardaix o esquinça-robes. A la part inferior, a tocar de la roca s’hi observen varies obertures rectangulars (amb una petita llinda sense treballar) i estretes alhora que toquen a la roca. No es tracta d’espitlleres sinó d’obertures o orificis pels quals s’escolaven els pixums del bestiar. Se n’han comptabilitzat sis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana orientada al nord-est, compta amb una porta situada al mig, amb brancals ben treballats que semblen amb tota probabilitat reaprofitats. Té marxapeus de pedra i una llinda de fusta. La portella és de fusta, feta de taulons. Actualment està tancada amb cadenat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana orientada al sud-oest s’hi ha recolzat modernament un cobert realitzat amb quatre posts de fusta i una xapa metàl·lica de color verd. Al dessota emprat en les tasques agrícoles. Al davant d’aquesta façana es poden observar uns murets de pedra seca molt ben executats.</span></span></span></span></span></p> | 08120-260 | La Barata - Carretera de Sabadell a Talamanca, Km. 8,970 | 41.6383500,1.9934100 | 416166 | 4610113 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88133-p1450889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88133-p1450885.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El corral de la Barata era un recinte tancat on els propietaris hi tenien el bestiar. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||
| 88134 | Balma dels Òbits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-obits | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AYMAMÍ, Genar. (2008). Notes d’algunes cavitats de Catalunya emprades en la fabricació de moneda falsa. EspeleoCat, 6. 36-40. Federació Catalana d’Espeleologia. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. El Pot. Cooperativa Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GEST-CMB (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. p. 198. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'>CANAL, Josep (1879). A S. Llorens del Munt, Mura y covas dels encontorns. 31 de Maig. 1 y 2 de juny de 1879. Butlletí de l’Associació Catalana d’Excursions. Vol. I, p. 123-124. (1878-1879). Barcelona Imprenta de la Renaixensa. </span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>VERGÉS i SOLÀ, Lluís. Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Només es conserven part de les estructures de les antigues estances. | <p><span><span><span><span><span>La Balma dels Òbits està situada en el vessant est del massís de Sant Llorenç del Munt, al nord del terme municipal de Matadepera. El seu accés es fa a peu, a través des varies rutes, totes elles encisadores, la més popular és la que segueix el camí carener que uneix els cims de la Mola i el Montcau. Arribats a la meitat d’aquest camí, un indicador que es desvia cap al nord continua cap a Mura i a mà dreta travessant cap els Òbits. La cinglera coneguda com els Òbits està situada a llevant del cingle (de 1.031 m d’alçada) que porta el mateix nom, i mesura 130 metres de llargària. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al peu de la cinglera s’hi ha format en llarg del temps un seguit de balmes i cavitats conegudes per l’home des de fa segles. Entre aquestes, en destaca una, de la qual encara avui en queden restes obrades, que fou habitada fins no fa massa anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Només arribar als Òbits, dessota la cinglera hi ha un seguit de cavitats no massa altes que comuniquen entre elles, amb una profunditat respectable que haurien pogut servir com a corral. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat més gran presenta un vestíbul ampli amb restes murades d’edificacions antigues. Conserva el basament quadrangular de la pedra de la llar de foc i les restes del conducte interior de la xemeneia amb obertura cap a la façana. A l’interior, comunica amb un parell de cavitats més petites. La pedra està collada amb morter de calç i fortament ennegrida a l’interior degut a la quantitat de focs que s’hi ha fet. En alguns indrets s’hi observen claus de diferents mides clavats a les parets.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans d’arribar a la font, darrera d’una figuera, destaca una escletxa, una diàclasi inclinada, que un cop travessada condueix al Cau de la Moneda. A l’interior dues sales; entrant a mà dreta una sala circular, d’uns cinc metres de fondària per tres d’alçada, mentre que a mà esquerra, després de pujar per uns graons retallats a la terra, condueix a una sala de setze metres de llargada per quatre metres d’amplada i una alçada d’entre sis a set metres.</span></span></span></span></span></p> | 08120-261 | Els Òbits | <p><span><span><span><span><span>La primera notícia que va donar peu creure que aquest indret fou habitat des de temps molt antics fou gràcies a la descoberta realitzada el mes de juny de 1948 per uns carboners, que varen localitzar tres sepultures a molt poca profunditat gairebé davant de la bauma murada i poc temps després una quarta descoberta per uns aficionats del municipi. El jaciment, de principis de l’Alta Edat Mitjana fou excavat per Serra Ràfols i el Dr. Maluquer, que depositaren les restes al Museu Arqueològic de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Lluís Vergés i Solà escriu sense citar les fonts: “Allò que més atrau és la grandiosa balma central amb restes de parets que assenyalen una època de convivència humana, que remunta segons trobem escrit cap a l’any 998, data en la qual hi havia gent que hi sojornava”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mossen Anton Vergés i Mirassó, en referir-es als Òbits transcriu un fragment de l’Especulum de Sant Llorenç del Munt: “ En 5 de las calendes de juny de l’any 1311, en unió de D. Francesch, Sor. del castell de Pera, declarà que la roca y la font dita dels Olbis en lo Mont Calvo, son en propietat del monestir, y lo honor que es de ju la roca en la qual baixa l’aygua es alou de dit Francesch Marqués. Volent que la font y aygua sia en lo successiu á us comú del monestir (homes y animals), y també dels de dit castell”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al segle XVI, en una documentació referent al mas Pèlacs s’especifica el següent: “ 1561, 4 de març. Joan Daví ven a Gabriel Pelachs, àlies Busqueta, una peça de terra del mas Daví, situada en el sot dels Òbits”. “1568, 26 de març. Joan i Jaume Daví estableixen Gabriel Pelechs, àlies Busqueta, una peça de terra situada en el Montcau, en el Clot dels Tubadals. Llinda a Ll. amb Joan Dalmau i part amb dits Daví; a M. amb dit Dalmau; a P. amb En Pobla i a T. Amb els Oubits”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, Francesc Garrigosa, del mas Garrigosa, conta a Salvador Cardús, historiador terrassenc que segons havia llegit en uns documents dels seus avantpassats, un bon dia aparegué a la balma dels Òbits un penitent que es passava llargues hores agenollat resant. S’alimentava d0’herbes i fruits i de les menges que les monges de Santa Agnès i els monjos del monestir li oferien. Decidit a quedar-se allí els pagesos dels masos Garrigosa, Bufí, Pèlacs, La Barata i la Mata per evitar que els atacs dels llops muraren la bauma. La història conta que passat uns anys el penitent desaparegué sense deixar rastre fins que els habitants s’assabentaren de que en realitat era un general de l’exèrcit que condemnat a mort havia fugit amagant-se a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. El penitent en qüestió era Andreu Joan Rico, conegut popularment com Bartomeu de Sant Llorenç del Munt, defensor durant la guerra de Successió per la seva tasca encoratjadora envers la defensa de Catalunya contra Felip V. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El fals eremita fugí pels volts de 1714. La qüestió resta en que a partir de la seva fugida, la bauma dels Òbits es transforma en un mas, aprofitant les cavitats principals i els murs de l’eremitori. Tot i que en el cens de les masies de Matadepera de l’any 1751 encara no hi consta aquest mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La bauma edificada hauria constat de planta baixa i pis, al qual s’hi hauria accedit per una escala de la qual encara en queden algunes restes en un dels murs. Tenia llar de foc amb xemeneia, corral, forn de pa. En les feixes dels voltants per on actualment travessa el corriol en la seva bifurcació amb el camí de Mura, encara s’hi poden observar algunes parets seques dempeus que contenien els marges de les terrasses sembrades de cereals. També obtindrien mel de romaní i farigola i del ramat, formatge i llet i vianda. Tal vegada algun porc per embotit i llard per cuinar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera família que visqué en aquest mas foren els masovers Vilet. Els seus fills, en Ramon i la Francesca naixeren en els Òbits, i aquí visqueren fins que marxaren a Can Bufí perquè el seu propietari, de Can Pobla, es negà a reparar i condicionar la font, necessària per poder viure en un indret com aquest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant la tercera Guerra Carlina, l’any 1872 els republicans de Sabadell i Terrassa varen incendiar la casa per evitar que s’hi refugiessin carlins. En una excursió realitzada per l’Associació Catalana d’Excursions durant els dies 1 i 2 de juny del mateix any, escriviren en el butlletí “De la cova del Drach passàrem als Obits, senzillas baumas tancades ab un mur y convertides en modesta y arruïnada vivenda. ¿Quina antigüetat té aquesta? La que en restos cremats i miserables se veu avuy, sens dubte ben poca, però lo trobarse propera á una font que brolla del mitj del rocam y qu’ens digué lo guia era la millor de la encontrada, aixís com la disposició especial del interior, potser acusan una d’aquellas habitacions pre-históricas, tant comunas a l’edat de pedra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Poc després d’aquests fets sembla que a la cavitat coneguda amb el nom de Cau de la Moneda, s’hi localitzà una màquina de falsificar moneda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’ençà a l’incendi, la bauma dels Òbits fou emprada per carboners, per pastors i concorreguda per excursionistes.</span></span></span></span></span></p> | 41.6557700,2.0128600 | 417808 | 4612029 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88134-p1460130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88134-p1460168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88134-p1460158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88134-p1460172.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els Òbits estan situats dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, creat a finals dels anys 1970. Però també, des de l’any 2000 consten a l’inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (IEIGC). En aquest inventari, fruit de la col·laboració del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, consten els afloraments i llocs d’interès geològic que testimonien l’evolució geològica del territori català i que per tant cal preservar com a patrimoni geològic. La inclusió d’aquest espai en l’inventari d’interès geològic de la conca de l’Ebre de Catalunya, s’ha realitzat de manera consensuada per un equip de geòlegs de diferents disciplines sobre la base dels següents criteris:Que sigui representatiu. És a dir, que sigui un exemple notable de l’estadi evolutiu de la història geològica de Catalunya, i que constitueixi un registre dels processos i/o esdeveniments geològics que hi ha tingut lloc.Que sigui excepcional. En el sentit de que conté formacions o elements que proporcionen informació fonamental sobre alguna de les diferents disciplines de la geologia, o d’excepcional bellesa.Finalment, per la seva diversitat; que el conjunt escollit sigui representatiu i de la varietat de registres geològics al territori català.La geozona protegida inclou, La Mola, El Montcau (cova Simanya i fenòmens càrstics); Les Pedritxes; el basament del massís; Quaternari de la Riera de les Arenes i finalment la Carena del Paller de Tot l’Any; el modelat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 88135 | Font de Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pelecs | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>La font de Can Pèlecs està ubicada en el vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Pedrera, en una raconada ombrívola de l’Obaga Gran de Can Pèlacs. L’accés es fa des del darrera de la casa, entrant pel Camí que mena a l’avenc. Just després de passar l’avenc, a mà dreta del camí es pot veure un parany per a senglars. Un cop deixat enrere, a molts pocs metres ja s’endevina, un corriol molt estret que baixa en diagonal fins al llit del torrent. La font es localitza a mà esquerra mateix del marge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La construcció consisteix en una cisterna de planta quadrangular (1’55 m de profunditat per 1’60 m d’amplada per 1’60 m de fondària), excavada cap a l’interior del marge. L’interior conserva l’arrebossat de morter de calç de les parets. El brollador, envoltat de tosca, està situat a la part inferior de la paret del fons. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta està protegida per una volta de maó pla, a excepció de la boca, decorada amb un arc de pedra disposada a plec de sardinell, que reposa sobre dos brancals, també de pedra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana, orientada al sud, està en un excel·lent estat de conservació. Està realitzada amb pedra i morter. Mesura 2’85 m d’amplada per 0’85 m d’alçada. La boca (0’60 m d’alçada per 0’85 d’amplada per 0’35 m de gruix de murs) té un ampit de pedra o reposa genolls. No té portella, i tampoc s’observa cap resta de frontissa o ganxo que hagués mantingut una estructura de fusta.</span></span></span></span></span></p> | 08120-262 | Obaga gran de Can Pèlacs, al canal de la Pedrera. | <p><span><span><span><span><span>Forma part d’un grup de fonts que coincideix en la tècnica constructiva emprada pels masos importants que conformen la muntanya de Sant Llorenç del Munt: La font de Can Bufí, Can Garrigosa i la de Can Robert juntament amb aquesta en són un clar exemple que cal preservar com a antics sistemes de recollida d’aigua de boca.</span></span></span></span></span></p> | 41.6434800,2.0039400 | 417049 | 4610673 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88135-p1470005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88135-p1470004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88135-p1470009.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Alba, masovera de Can Pèlecs i el seu germà Enric informen que es tracta de l’antiga font de la casa.En el mapa interactiu de Ramon Suades (2020) es troba sota la denominació genèrica de cisterna. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||
| 88136 | Font de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-robert | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>La font de Can Robert està ubicada al nord de la casa, en el vessant hidrogràfic esquerre del torrent de Can Garrigosa, dessota del marge esquerre d’una torrentera molt abrupte, originada a l’oest del Cingle dels Cavalls. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Queda delimitada al bell mig, de dues canals (Canal Gran i Canal de la Carena de l’Estret) tributàries del torrent de Can Garrigosa en el seu pas per les terres del mas. L’antic camí que hi menava directament és gairebé imperceptible degut a l’eixamplament de la pista forestal que des de Can Robert, va fins a Can Garrigosa, travessant la Canal de l’Abella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop situats a la Casa, pujar pel camí de Can Pobla. Tres cents metres més endavant, a mà esquerra del camí hi ha una nova pista barrada amb una cadena i un antic forn de calç. Un cop situats cal seguir el camí fins a observar un corriol dissimulat en el marge que es va obrint pas entremig de la vegetació. Després d’un centenar de metres, el corriol fa un revolt a mà dreta de noranta graus per salvar la torrentera. Immediatament s’observa el tronc d’un pi caigut barrant el pas. La font està situada al davant mateix sota el marge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La construcció consisteix en una cisterna de planta quadrangular (1’60 m de profunditat, per 1’65 m de costat), excavada cap a l’interior del marge. L’interior conserva l’arrebossat de morter de calç de les parets. El brollador, està situat a la part inferior de la paret del fons, tot i que sembla que el dipòsit de fulles i tosca l’ha taponat i l’aigua es filtra per les parets.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta està protegida per una volta de maó pla. S’hi observa un clau de pitó collat al sostre. Aquest servia a mena de corriola; tenia una corda amb una galleda al seu extrem i permetia omplir-la d’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana, orientada a l’oest, està en un excel·lent estat de conservació. Està realitzada amb pedra i morter. Mesura 2’10 m d’amplada per 1’80 m d’alçada màxima. La boca (0’80 m d’alçada per 0’65 m d’amplada), està arranada al terra, amb un ampit de pedra per reposar-hi els genolls. No té portella i tampoc s’observa cap resta de frontissa o ganxo que hagués mantingut una estructura de fusta.</span></span></span></span></span></p> | 08120-263 | Can Robert | <p><span><span><span><span><span>Forma part d’un grup de fonts que coincideix en la tècnica constructiva emprada pels masos importants que conformen la muntanya de Sant Llorenç del Munt: La font de Can Bufí, Can Garrigosa i la de Can Pèlacs juntament amb aquesta en són un clar exemple que cal preservar com a antics sistemes de recollida d’aigua de boca. </span></span></span></span></span></p> | 41.6381400,2.0073200 | 417324 | 4610076 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88136-p1470094.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88136-p1470079.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88136-p1470090.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||
| 88137 | Font de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-riba | <p><span><span><span><span><span>Font procedent d’una déu d’aigua que s’origina en el vessant nord-est la serra de les Pedritxes. L’accés es fa pel camí que va des del carrer de l’Alba de la Barata, en plena urbanització de les Pedritxes en direcció al Coll de la Riba. Pocs metres abans d’arribar-hi, a mà esquerra, cal enfilar-se pel marge, on hi ha una marca realitzada pels excursionistes. Un corriol molt estret, s’endinsa en direcció est per la cota 675. Uns quants metres més endavant, s’obre una clariana per donar pas a una enorme codina de conglomerats. Just abans de que el camí s’estrenyi, a mà dreta, en una raconada del mateix conjunt ciclopi, s’observen falgueres, molses i varis erols d’orella d’os (Ramonda myconi), una planta que viu en les ranures, replans de orques calcàries i conglomerats de zones ombrívoles i fresques, entre els 600 i els 2.000 metres d’altitud. De l’escletxa superior hi neix un boix. La font està situada al dessota mateix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 2010, en que fou restaurada, ja no té un broc senzill sinó que hi ha una aixeta collada amb morter que permet que l’aigua s’acumuli i no es perdi tot i que aflora per porositat per la roca. Aquesta queda recollida en una piqueta natural excavada parcialment a la roca i al davant mateix, varis còdols, formant una mena de canalització per si l’aigua sobreseeix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una mica més amunt, hi ha un rajol vermell, encastat a la roca que es va picar expressament amb el nom de la font: Encara s’hi pot llegir “DE LA RIBA / 1984”.</span></span></span></span></span></p> | 08120-264 | Coll de la Riba | 41.6305500,1.9826900 | 415263 | 4609258 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88137-p1460843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88137-p1460846.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’orella d’os, coneguda també com herba peluda, herba tossera, borratja de roca o borraina, és un fòssil vivent de la vegetació tropical que fa més de vint milions d’anys, durant el Terciari, va ocupar els Pirineus. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||||
| 88138 | Font de l’Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalba-2 | XIX-XX | Seca i espai en desús des de fa molt de temps. | <p><span><span><span><span><span>Font situada en el marge, dessota l’ombra d’unes alzines, a mà esquerra del camí privatiu que des de la capella de la casa de La Barata, s’endinsa fins a trobar un tram del Camí Ral. Al davant mateix de la bassa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'un espai condicionat recreant una estructura piramidal realitzada amb pedra tosca. Al davant mateix hi ha un canaló picat a la pedra que s’escola fins a una pica. L’aigua procedeix d’una deu. Probablement les arrels dels arbres que hi creixen al voltant l’hagin taponat.</span></span></span></span></span></p> | 08120-265 | La Barata | 41.6415400,1.9885400 | 415764 | 4610472 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88138-dsc8575.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88138-p1450803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Uns metres abans de la font, s’observa, en el mateix camí gairebé arran de terra, un tub de plom enfonsat en el marge, amb una teula al damunt per on quan plou degoteja aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||
| 88139 | Font de les Quatre Grapes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-quatre-grapes | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Déu d’aigua o surgència localitzada a l’interior d’una cavitat, dessota una petita bauma, situada al dessota de la carena del Pagès, a prop del turó del Boc, i propera a la Canal del Trull. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Baixar per la Canal Fonda des del camí que ve de Mura i dels Òbits en direcció a la Mola i al Montcau, a mà esquerra. Una vintena de metres avall, s’endevina arran de paret dreta un petit corriol que abans d’arribar a l’Agulla del Boc, hi mena directament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís d’accés té un recorregut d’uns cinc metres de fondària. Allí , l’aigua s’escorre de la roca omplint una bassa natural excavada al terra. En dies de pluja queda plena.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’exterior de la paret, a mà dreta ja fa uns anys s’hi va pintar, amb pintura de color groc com si es tractés d’un jeroglífic, la xifra “4” i a mà dreta una mà. Actualment està força esborrada.</span></span></span></span></span></p> | 08120-266 | Turó d’en Griera | 41.6484600,2.0138700 | 417883 | 4611216 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88139-p1460368.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88139-p1460373.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En dies de pluja queda plena. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 88140 | Font dels Òbits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-obits | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AYMAMÍ, Gener (2014). Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau, editor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'>CANAL, Josep (1879). A S. Llorens del Munt, Mura y covas dels encontorns. 31 de Maig. 1 y 2 de juny de 1879. Butlletí de l’Associació Catalana d’Excursions. Vol. I, p. 123-124. (1878-1879). Barcelona Imprenta de la Renaixensa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997). La vall del riu Ripoll. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRAU, Edmond i VANCELLS, Frederic (1997). 70 fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb itineraris per visitar-les. Terrassa: El Cau Ple<span><span> de lletres editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Bassa d’aigua obrada, situada al nord dels Òbits. És de planta rectangular, construïda amb un muret de pedra de 0’50 m d’alçada per tres costats que s’adapta perfectament a la roca mare. La deu d’aigua neix una mica més amunt de la bassa, de sota la paret de la cinglera, surt a la superfície per escorrentia i a través d’un broc metàl·lic, que permet omplir de mica en mica la bassa. Un orifici taponat pel costat més alt on creix un roser salvatge i algunes bardisses, permet buidar-la i netejar-la en cas de necessitat.</span></span></span></span></span></p> | 08120-267 | Els Òbits | <p><span><span><span><span><span>Antoni Massó, membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, després d’una visita realitzada el mes de març de 1878 escrivia un simpàtic article on deixava constància dels elements patrimonials que s’hi podien veure en aquell temps titulada, Memòria pintoresca de l’excursió a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. “No hi falta forn, estable per cavalleries, xemeneia natural, escorredor d’aiguas, ni pis ab escala de fusta. Las finestretes que trahuen al exterior disfrutan de bell punt de vista. Son las parets negres y lluentes de l’acció continuada del fum, lo que dona un aspecte trist y miserable. Damunt de la porta hi ha un número 7.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mossen Anton Vergés i Mirassó, en referir-es als Òbits transcriu un fragment de l’Especulum de Sant Llorenç del Munt: “ En 5 de las calendes de juny de l’any 1311, en unió de D. Francesch, Sor. del castell de Pera, declarà que la roca y la font dita dels Olbis en lo Mont Calvo, son en propietat del monestir, y lo honor que es de ju la roca en la qual baixa l’aygua es alou de dit Francesch Marqués. Volent que la font y aygua sia en lo successiu á us comú del monestir (homes y animals), y també dels de dit castell”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una excursió realitzada per l’Associació Catalana d’Excursions durant els dies 1 i 2 de juny de 1879, Josep Canal escrivia en el butlletí “De la cova del Drach passàrem als Obits, senzillas baumas tancades ab un mur y convertides en modesta y arruïnada vivenda. ¿Quina antigüetat té aquesta? La que en restos cremats i miserables se veu avuy, sens dubte ben poca, però lo trobarse propera á una font que brolla del mitj del rocam y qu’ens digué lo guia era la millor de la encontrada, aixís com la disposició especial del interior, potser acusan una d’aquellas habitacions pre-históricas, tant comunas a l’edat de pedra”.</span></span></span></span></span></p> | 41.6560400,2.0131900 | 417836 | 4612058 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88140-p1460173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88140-p1460177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88140-p1460175.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’aigua que s’acumula a la bassa només és apta pels animals. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||
| 88141 | Font Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-foradada | <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (2000). Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia. Matadepera, Sant Jordi. Autoedició. </span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Entorn en desús des de fa molt de temps, en estat progressiu d'abandonament, i la font no raja. | <p><span><span><span><span><span>La font foradada està situada en el vessant hidrogràfic dret de la riera de les Arenes, al capdavall de l’obaga de les Cantarelles. Hidrogràficament també està ubicada entre dos torrents, el del Collet Estret i el del Roig, igual que ho està estratègicament el mas de La Barata. El lloc és ombrívol i convida al repòs. La font, que ara no raja, estava situada on hi ha una bassa de planta semi-circular. L’aigua baixava per un canaló cap a una pica que sobreeixia cap a la bassa. Està buida i la vegetació l’està engolint. La bassa, està construïda de pedra, restes de maons i arrebossada amb morter de calç. No té rentadora, però el pedrís, pel seu costat sud, té un retall que permet, en cas de sobreeixir caure cap a una canal mig colgada. La font forma part de la construcció d’un jardí romàntic, amb parterres i camins resseguits per pedra en una zona molt planera. Forma part d’aquest jardí un parterre circular amb una taula de pedra al bell mig i un banc fet de pedra del qual en queden nombroses restes mig tapades per la molsa. </span></span></span></span></span></p> | 08120-268 | La Barata | <p><span><span><span><span><span>Tot i que el jardí romàntic és propi del segle XIX, probablement la font ja existís amb anterioritat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6422100,1.9888900 | 415794 | 4610546 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88141-p1450854.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88141-p1450858.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el marge s’hi observa un mur de grans dimensions en alçada i amplada que en realitat correspon a un antic forn d’obra, del qual en queden estructures muraries al damunt. La cambra de combustió està tapiada i el laboratori o cambra de cocció colgada. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 88142 | Foradada de la Canal Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradada-de-la-canal-fonda | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Foradada es troba a redós del turó de les Nou Cabres, a l’estreta carena que separa els turons dels Òbits i de les Nou Cabres. Des dels Òbits, cal seguir el camí carener que va en direcció a la Mola i al Montcau. En arribar a una cruïlla agafar el trencall que mena cap a la Canal Fonda. Quan el corriol bifurca, cal agafar el situat a mà esquerra, que ve a morir a l’extrem del carener. Abans d’arribar-hi, baixar per l’esquerra entremig de boixos fins a localitzar al dessota, a mà dreta una mena de coveta oberta cap a l’exterior, al turó de les Nou Cabres, on l’espectacle és impressionant. L’accés es fa pel vessant nord-oest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mesura entre vuit i nou metres de llargària per dos metres d’amplada.</span></span></span></span></span></p> | 08120-269 | Extrem carener que separa les canals del Trull i la Canal Fonda. | <p><span><span><span><span><span>Segons es pot llegir al web del Cau del Guille, aquests elements naturals i l’estructura murada anomenada en el web “ruïnes de la Canal Fonda” foren descobertes per Quim Solbas el 30 de gener de l’any 2006. </span></span></span></span></span></p> | 41.6529600,2.0153100 | 418008 | 4611714 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88142-p1460330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88142-p1460332.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al dessota mateix, en direcció al torrent de la Canal Fonda, pel vessant nord-est de la Foradada, hi ha una cova i a mà esquerra una construcció amb evidències d’activitat furtiva. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 88143 | Forn de calç 2 de Can Torrelles de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-de-can-torrelles-de-baix | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Enfonsat durant les obres de la carretera | <p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn de calç situat a mà dreta de la carretera que mena de Sabadell a Talamanca, un cop passat el quilòmetre 4, en el primer trencall a mà dreta, abans d’arribar a Can Torrella de Baix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La carretera passa per damunt del que fou l’olla i la tanca de protecció està collada al damunt del passadís d’accés, en un terraplenat de 0’70 m que rebentà la façana de l’estructura. El passadís feia uns 2 m de llargària. Estava construït amb pedra irregular collada amb morter de calç. La volta està sustentada damunt d’un sòcol de pedra i disposada a plec de sardinell. L’ull central està a punt de caure degut a les vibracions dels vehicles al seu damunt.</span></span></span></span></span></p> | 08120-270 | Can Torrella de Baix | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6062700,2.0135800 | 417805 | 4606532 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88143-dsc8658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88143-dsc8660.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88143-p1450960.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És molt probable que el pes dels vehicles l’acabin enfonsant i provoqui un esvoranc a la carretera. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 88144 | Forn de calç del Torrent de l'Escaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-torrent-de-lescaiola | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Malgrat que del forn només se’n conserva una part de l’olla, el Parc de Sant Llorenç del Munt, ha col·locat una tanca de protecció i un camí d’accés amb un panell informatiu per als visitants. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en el vessant hidrogràfic dret del Torrent de l’Escaiola. L’accés es fa des de l’àrea d’esbarjo del Pla de l’Escaiola. Un cop passada la caseta d’informació, a mà dreta hi ha vuit estructures amb graelles i taules, quatre a cada costat del torrent, que en aquest indret està canalitzat. Un cop passades les quatre primeres, s’observa a mà dreta una tanca de protecció pel torrent i una segona que envolta tota la estructura del forn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El carregador ha desaparegut degut als diferents rebaixos efectuats en el camí d’accés. L’olla està excavada en el marge i és de planta circular (5’20 de diàmetre per 4’5 metres d’alçada conservada). Aquest diàmetre però no és l’originari, ja que probablement el seu bombament i les cavitats que s’observen actualment a les parets que resten dempeus siguin degudes a la mateixa erosió i a l’aigua del torrent que en algun moment hagi sortit de mare. La façana també ha desaparegut totalment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís i la boca d’accés a la cambra de combustió estarien orientades al nord-est.</span></span></span></span></span></p> | 08120-271 | Pla de l’Escaiola | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6290700,1.9923700 | 416067 | 4609084 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88144-p1460791.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88144-p1460790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88144-p1460794.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Càmeres de seguretat que controlen tot el perímetre. No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació, desconeixent si conserva la banqueta. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 88145 | Forn de calç de la pista del Torrent de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-pista-del-torrent-de-la-riba | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Està envoltat de vegetació. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al marge inferior, per dessota del camí que ressegueix el Torrent de la Font de la Riba pel seu vessant hidrogràfic dret, i que mena travessant el Bosc de Parets, des de l’actual carrer de l’Alba de la Barata, fins al Coll de la Riba.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta circular, de 4’5 metres de diàmetre per una alçada de 4’80 metres d’alçada. El passadís d’accés a la fogaina, tot i estar colgat, deixa entreveure un passadís murat de pedra collada amb morter de cal´d’1’50 metres de llargada. La boca, orientada a l’est, mesura 0’80 metres d’amplada actual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conserva una part de la façana inferior, també murada. A les parets interiors s’observen restes de rubefacció. </span></span></span></span></span></p> | 08120-272 | Torrent de la Riba | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació. </span></span></span></span></span></p> | 41.6206600,1.9869700 | 415606 | 4608155 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88145-p1460822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88145-p1460834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88145-p1460825.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per la seva proximitat al camí, seria convenient netejar-lo i posar-hi una tanca de fusta de protecció. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 88146 | Forn de calç de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-riba | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | El seu estat de conservació es pot mantenir gràcies a tala de la vegetació arbòria tant de l’interior com de la corona. Una tanca de protecció de fusta seria convenient degut a la proximitat d’una urbanització. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en el vessant hidrogràfic esquerra del Torrent de la Riba. L’accés es fa, per la urbanització Els Rourets, concretament entrant per un revolt molt tancat del carrer de Puig Codina des del qual s’endevina un corriol que s’endinsa cap el bosc. (x 416003 / y4608535). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, de 5 metres de diàmetre, per 5 metres d’alçada. El passadís d’accés a la fogaina està parcialment desapareguda i la resta coberta per la terra. Està orientada al sud-oest. La part superior de la corona és visible i sorprèn veure una part de la volta posterior conservada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A les parets interiors es conserven restes de rubefacció.</span></span></span></span></span></p> | 08120-273 | Torrent de la Riba | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació. </span></span></span></p> | 41.6222100,1.9900500 | 415865 | 4608325 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88146-p1460800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88146-p1460811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88146-p1460810.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch | Els bosqueters, en netejar la franja de protecció han col·locat brancatge a la part superior per evitar cap accident. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 88147 | Forn de calç de Can Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-gorina | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa. Terrassa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2003). Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841-1904. Curial Edicions Catalanes. Publiacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Olla colgada i passadís d’accés restaurat i convertit en una font. | <p><span><span><span><span><span>Antic forn de calç situat al vessant est de Can Gorina, dins del jardí de la propietat. Un camí de lloses planes condueix fins a l’antic forn. Aquest ja no conserva l’olla, que està totalment colgada. Tanmateix el passadís d’accés a la fogaina es preservà, allargant-lo. S’hi efectuà una restauració que consistí en un allargament del passadís d’accés, i un recobriment estructural de pedra del sòcol original, al damunt del qual, es consolidà la volta, amb una capa d’arrebossat de morter i recobriment de pedra. A l’exterior del passadís, visible, una filera de maons disposats a plec de sardinell. A ambdós costats dels murets hi ha dos quatre bancs de pedra adossats a la mateixa estructura mural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al fons, l’accés a la cambra de combustió o fogaina està tapiada. La part visible, està recoberta de galets i al centre, s’hi ha construït una font. Està feta amb un paredat de rajols ceràmics que combinen rajols blaus i de fruites policromats amb fons blanc, datables entre el segle XIX i principis del XX. Al capdamunt hi ha el broc, un sortidor d’aigua amb cara d’angelet realitzat a motllo, de ceràmica vidriada de color verd. L’aigua cau a l’interior d’una pica semi-circular, de pedra, la qual s’ha reforçat amb un afegit al damunt mateix d’una piqueta d’obra arrebossada amb incrustació de galets més petits intercalant rajols ceràmics policromats decorats amb escenes del camp. A ambdós costats discretament, un parell de llums dissimulats que permeten il·luminar l’espai.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La part superior de la font està decorada amb cinc rajols ceràmics policromats, amb representacions de tradicions catalanes i el rajol de Deu Vos Guard al centre (músics tocant el timbal i la gralla, una ballada de sardanes, les caramelles i una parella vestida de festa).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al centre del passadís, entre els bancs, hi ha una taula feta amb un pilar hexagonal d’obra recobert de galets i al damunt una llosa circular plana de pedra sorrenca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El terra està recobert per un paviment a base de galets formant un dibuix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’exterior, la volta queda dissimulada per un cobert de teula àrab a un sol vessant. Al davant mateix, una pèrgola amb pilars recoberts de pedra, un pedrís i bigues de ciment, amb una glicina que fa de l’indret un lloc ombrívol i agradable per passar les nits d’estiu.</span></span></span></span></span></p> | 08120-274 | Camí de la Font de la Tartana, 48 | <p>En el dietari escrit per Francesc Gorina escriu: “<em>Dia 22 de febrer 1859, Padrós ha tapat al forn. Dia 15 el metex, Padrós a desenbrasat al forn y queda en llibertat de funcionar a qui convindrà”.</em></p> <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6075400,2.0303000 | 419200 | 4606657 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88147-p1450687.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88147-p1450683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88147-p1450686.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El desnivell del terreny està consolidat amb dos murets de pedra seca d’un metre d’alçada. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 88149 | Forn d'obra de Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-pelecs | <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROCA i FABREGAT, Pere (1996). Una Masia de la muntanya vallesana a l’inici del segle XVIII: el llibre de notes dels hereus de Can Torres de Matadepera (1699-1704). Arraona, 18, pp. 9-45. Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio. (2013). <em>Alfares, hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio</em>, dins <em>Territorio, Sociedad y poder, revista de estudios medievales</em>, 8, p. 105-132. </span></span></span></span></span></p> | XX | Només es conserva la plaça. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn d’obra del qual només se’n conserva actualment la plaça o solell per estendre i assecar les peces ceràmiques abans de la cuita. Es tracta d’una solera circular, ben plana ubicada al sud la casa, fora del tancament perimetral. Les restes conservades consisteixen en un mur de contenció de 12 metres lineals aproximadament per una alçada màxima d’1’05 m.</span></span></span></span></span></p> | 08120-275 | Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>La construcció d’estructures de combustió s’han de vincular al seu entorn immediat, ja que en la majoria dels casos, es construïen amb uns paràmetres molt específics. Per tant, calia sentit comú; això vol dir estalvi i economia d’esforços. En primer lloc, escollir un indret on la matèria necessària no s’hagués d’anar a buscar massa lluny, i que la terrera fos productiva. En segon lloc, un punt d’aigua, que en cas de can Torres, està servit per l’existència de dues torrenteres, el torrent de les Saleres i el torrent del Sot del Canyer que s’origina orogràficament gairebé a tocar de la construcció, en la zona dels avellaners. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’argila calia extreure-la a pic i pala, i després garbellar-la per tal de netejar-la al màxim d’impureses. Un cop aquesta operació realitzada es transportava fins al costat del punt d’aigua, una bassa, de vegades excavada al mateix sòl. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia bassada, és a dir, es barrejava la quantitat volguda d’argila amb aigua. Tot i que es podia fer amb les mans, el menys esgotador era fer-ho amb els peus. També es posaven en remull els motlles de fusta que adquirien elasticitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’endemà, abans de començar a emmotllar es preparava la solera, normalment amb les cendres de fornades anteriors i sorra. Així s’evitava que les peces s’enganxessin al terra. Un cop a punt, es començava a emmotllar tot passant-hi la rasadora per retirar el fang sobrant. Un cop feta aquesta operació, es treia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passaven cendres. En el cas de les teules, el fang es pastava amb les mans i era molt més espès i consistent. Les tècniques eren variades; damunt d’una taula, emprant un motlle trapezoïdal, que en desemmotllar es feia llisca la peça plana vora de la taula; el teuler la recollia amb la posadora que li donava la forma de la teula. D’aquí anaven al terra per assecar-se.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La càrrega s’amuntegava en la cambra de cocció de manera ordenada i es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang, deixant-ne algun al mig sense collar. Això permetia emprar-lo com a tapadora per poder controlar el tiratge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la construcció hi havia un espai, normalment cobert on s’hi guardaven els feixos de brancat de pi, alzina o roure que servien de combustible. Un cop realitzada l’encesa no es podia deixar el forn. En un forn mitjà com el de can Torres, una fornada trigaria uns dos o tres dies i nits. Un cop finida la cuita, la boca del forn es tapava amb fang i pedra per deixar-lo refredar a poc a poc, procés que podia durar ben bé uns cinc dies. Un cop destapat, per una banda s’extreien les peces cuites i per l’altra les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6433300,1.9998200 | 416706 | 4610660 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88149-p1470015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88149-p1470017.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons els masovers, ells recorden haver vist en el marge part de la façana del forn i la cambra de combustió, que amb els anys va acabar enfonsant-se. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 88150 | Forn de calç de la Canal del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-del-bosc | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | El passadís d’accés cap a la fogaina està colgat de terra i les alzines van creient al seu voltant, afectant amb les arrels a l’estructura general. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al vessant esquerre de la Canal del Bosc, en un marge que conté una gran quantitat de blocs de pedra calcària. El seu accés es fa des Can Pèlecs, entrant per un corriol que hi ha darrera la casa i que mena al Serrat Roig. En alguns trams, quan aquest s’eixampla, s’observen les restes dels murets de pedra ambdós costats, coincidint amb el camí natural d’accés al forn quan aquest estava en funcionament. L’accés també es pot fer des Can Bofí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El forn està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular; l’interior de l’olla mesura 3’40 m de diàmetre per 2 metres d’alçada conservada. El passadís d’accés (mesurava 2’15 m de llargària aproximada) a la fogaina, orientat a l’oest, està colgat per la terra despresa del marge. Les restes visibles actualment, permeten afirmar que la volta del passadís estava feta amb pedra, disposada a plec de sardinell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es conserva una part de la façana amb un gruix de murs de 0’40 m. </span></span></span></span></span></p> | 08120-276 | Canal del Bosc | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6524600,2.0064300 | 417268 | 4611667 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88150-p1450981.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88150-p1450976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88150-p1450973.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant mateix, hi ha un important amuntegament de restes procedents del forn i a proximitat, l’antiga pedrera de la qual s’extreia la pedra per a la seva transformació en calç. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 88151 | Forn d’obra II de La Barata o Forn d’obra de la Font Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-ii-de-la-barata-o-forn-dobra-de-la-font-foradada | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Ègara. Terrassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio. (2013). Alfares, hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio, dins Territorio, Sociedad y poder, revista de estudios medievales, 8, p. 105-132. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac</span></span><span><span>.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Al damunt mateix de la façana, corresponent a la cambra de combustió hi ha varis arbres però en concret destaca un pi de grans dimensions que fa perillar tota la estructura muraria. | <p><span><span><span><span><span>Forn d’obra o ceràmic que es localitza a l’Obaga de les Cantarelles, dins de la finca de La Barata, a tocar de la font Foradada. Geològicament el jaciment s’ubica, entre l’alternança dels gresos silicis i argiles, amb els conglomerats heteromètrics del període Eocè, que conformen el gruix de les elevacions muntanyenques de Sant Llorenç i les calcàries micrítiques i dolomies. Físicament està situat entre els torrents Roig i el del Collet Estret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular, amb tiratge vertical , desconeixent si tenia una o dues cambres de cocció. Està construït aprofitant l’alçada del marge que actualment ho és de la carretera que mena de Sabadell a Talamanca. De dalt a baix es localitza en primer lloc, la cambra de cocció o laboratori (que mesuraria uns 2’80 m a 3 m de costat aproximadament) i un seguit d’estructures muraries a la part superior, visibles que formarien part de la construcció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de la façana s’observa una construcció ferma, de forma trapezoïdal, de 4’5 m d’alçada realitzada amb pedra irregular i collada amb morter de calç, d’uns 6 m d’amplada màxima a la qual per la part esquerra s’hi hauria afegit a posteriori un mur molt més llarg d’uns 8 metres de llargària per 4 m d’alçada. El gruix de murs és de 0’60 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís de la cambra de combustió és de planta trapezoïdal, tapiat amb tres obertures de 10 centímetres de diàmetre. Aquest espai mesura 2’50 m d’amplada màxima per 1’70 m d’alçada per 1’20 m de llargària. L’arrebossat posterior d’aquest espai no permet veure el sòcol de pedra sobre el qual arrenca la volta, de la qual només s’identifiquen dues fileres de maó sobreposades, disposats a plec de sardinell. Conserva els orificis laterals per als posts i a mà esquerra, una frontissa de ferro (la inferior no es pot veure ja que en aquest indret hi ha un amuntegament de llenya), que juntament amb les marques de cals de la part exterior de la volta, delata que fa uns anys, es tapiés una part d’aquesta obertura i s’hi col·loqués una portella de fusta, tal vegada per fer-ho servir com amagatall o com a barraca. </span></span></span></span></span></p> | 08120-277 | La Barata | <p><span><span><span><span><span>La construcció d’estructures de combustió s’han de vincular al seu entorn immediat, ja que en la majoria dels casos, es construïen amb uns paràmetres molt específics. Per tant, calia sentit comú; això vol dir estalvi i economia d’esforços. En primer lloc, escollir un indret on la matèria necessària no s’hagués d’anar a buscar massa lluny, i que la terrera fos productiva. En segon lloc, un punt d’aigua, que en cas de can Torres, està servit per l’existència de dues torrenteres, el torrent de les Saleres i el torrent del Sot del Canyer que s’origina orogràficament gairebé a tocar de la construcció, en la zona dels avellaners. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’argila calia extreure-la a pic i pala, i després garbellar-la per tal de netejar-la al màxim d’impureses. Un cop aquesta operació realitzada es transportava fins al costat del punt d’aigua, una bassa, de vegades excavada al mateix sòl. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia bassada, és a dir, es barrejava la quantitat volguda d’argila amb aigua. Tot i que es podia fer amb les mans, el menys esgotador era fer-ho amb els peus. També es posaven en remull els motlles de fusta que adquirien elasticitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’endemà, abans de començar a emmotllar es preparava la solera, normalment amb les cendres de fornades anteriors i sorra. Així s’evitava que les peces s’enganxessin al terra. Un cop a punt, es començava a emmotllar tot passant-hi la rasadora per retirar el fang sobrant. Un cop feta aquesta operació, es treia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passaven cendres. En el cas de les teules, el fang es pastava amb les mans i era molt més espès i consistent. Les tècniques eren variades; damunt d’una taula, emprant un motlle trapezoïdal, que en desemmotllar es feia llisca la peça plana vora de la taula; el teuler la recollia amb la posadora que li donava la forma de la teula. D’aquí anaven al terra per assecar-se.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La càrrega s’amuntegava en la cambra de cocció de manera ordenada i es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang, deixant-ne algun al mig sense collar. Això permetia emprar-lo com a tapadora per poder controlar el tiratge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la construcció hi havia un espai, normalment cobert on s’hi guardaven els feixos de brancat de pi, alzina o roure que servien de combustible. Un cop realitzada l’encesa no es podia deixar el forn. En un forn mitjà com el de can Torres, una fornada trigaria uns dos o tres dies i nits. Un cop finida la cuita, la boca del forn es tapava amb fang i pedra per deixar-lo refredar a poc a poc, procés que podia durar ben bé uns cinc dies. Un cop destapat, per una banda s’extreien les peces cuites i per l’altra les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6418700,1.9894700 | 415842 | 4610508 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88151-dsc8622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88151-p1450861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88151-dsc8623.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt a prop del forn, hi ha la font Foradada, de la qual no s’ha pogut esbrinar l’origen del topònim. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 88152 | Forn de pega de la Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-la-barata | XVIII-XX | Per poder-hi accedir després de la seva descoberta s’ha desbrossat el bardissar que el cobria, per poder-lo documentar, però degut a que sembla no haver estat manipulat des del seu abandonament, seria interessant dur a terme una excavació arqueològica.La part frontal del coll està en part ensorrada a l’interior del pou, degut a la gran profusió de bardisses que feien pressió contra l’estructura. | <p><span><span><span><span><span>Forn per a l’obtenció de pega que consisteix en dos cossos, el pou i l’olla. El pou, d’estructura semblant a una garrafa de cul rodó, està excavat a l’obaga, en un marge. Té un coll (anomenat fumeral o xemeneia), més estret, que mesura 0’60 cm de diàmetre, mentre que la part inferior molt més ample, fa 1’40 m aproximadament per 1 m d’alçada. L’alçada total, de tota l’estructura és de 2’30 m. A ambdós costats del coll estan reforçats per varies fileres de maó i teules àrabs que s’endinsen en el marge, amb evidents restes de carbons procedents de les temperatures obtingudes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al fons, del pou s’hi observa una mena de morter de calç amb oxidació que sustenta (a quatre dits del terra) un rajol de ceràmica pla amb vores laterals a mena de canaló de degoteig. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està situada al davant del pou, per dessota el nivell estructural . Les restes observades consisteixen en un forat practicat al terra, més o menys quadrangular, i reforçat per un muret de pedra d’uns 0’50 m d’alçada. Els orificis de trasbals de les dues estructures estan colgats per la fullaraca i la terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les mesures de l’olla són aproximades ja que s’ha pogut entrar al seu interior.</span></span></span></span></span></p> | 08120-278 | La Barata - Obaga de les Cantarelles | <p><span><span><span><span><span>Els forns de pega estan documentats a Catalunya des del segle X.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els forns localitzats fins ara al Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac són minsos: forn de pega del Marquet de les Roques (Vall d’Horta), forn de pega del Dalmau (Vall de Mur), forn de pega del Sot de l’Infern (Mura), forn de pega del mas Vila (Talamanca), i forns de pega de Cavall Bernat (del qual no se’n té cap més altra informació que el seu nom).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els forns de pega permetien l’obtenció de pega i quitrà, fins que al segle XX aparegueren els derivats del petroli. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Els pegaires, que eren gent especialitzada, que construïen l’estructura allí on les condicions eren òptimes. Omplien el pou amb teies de ginebre, càdec i pi. Encenien el forn fins a obtenir la combustió necessària que permetria, en certa mesura com en els forns de ginebre, que la teia deixés anar la resina. Aquesta regalimava cap a un canaló (en aquest cas de ceràmica) que a través d’una obertura practicada a la base, s’escolava cap a la segona estructura, l’olla on el pegaire sotmetia la resina obtinguda a un segon procés de combustió per així eliminar els elements volàtils que pogués contenir. El resultat final era una pega espessa que s’anava dipositant en una pastera. Un cop refredada, la pega s’havia convertit en una massa sòlida que quedaria llesta per la seva venda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els pegaires, la tallaven a trossos i la venien sobretot als fabricants de vaixells, botes de vi, tan de fusta com de pell, als sabaters i als veterinaris i pagesos per tenir cura del bestiar (peülles, trencadura d’ossos...) . La seva demanda va arribar a ser tal en el cas de la construcció de vaixells de marina de guerra, que es preconitzà la utilització de les soques dels arbres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ofici de pegaire (que passava de pares a fills) sembla estar documentat principalment al Pirineu des d’on es desplaçarien pel territori català.</span></span></span></span></span></p> | 41.6413700,1.9883200 | 415746 | 4610453 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88152-dsc8580.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88152-dsc8585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88152-p1450827.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descobert en el desenvolupament del treball de camp del Mapa de patrimoni. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||
| 88153 | Forn d’obra de Can Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-garrigosa | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Ègara. Terrassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Només es conserva la fogaina | <p><span><span><span><span><span>Forn de ceràmica situat al nord-oest de les corts de Can Garrigosa, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. L’accés es fa travessant el camí que separa els antics plans de conreu amb la casa, en direcció nord-oest. Un cop al final de la tanca de la propietat accedir per un corriol que neix a mà esquerra de la pista que mena a Can Pèlecs. Just abans de travessar el torrent que separa els masos Garrigosa i Gabi (totalment reformat), a mà esquerra, gairebé arran de camí es veu un forat no massa gran retallat al marge. La boca de la fogaina està al dessota mateix baixant pel dret entre les alzines.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un forn de pilar, emprat per la cuita de peces de fang com teules, maons, tègules, cairons, etc. La cambra de foc està situada a un nivell inferior. És de planta quadrangular (2’70 m de fons per 2’40 m d’amplada per 1 metre d’alçada), amb un pilar ovalat central (1 m d’alçada per 0’60 m de diàmetre. El sostre de la cambra, té una graella formada per varis fumerals o xemeneies. Alternen les obertures quadrangulars (0’20 m de costat) amb les rectangulars (0’15 m per 0’20 m de costat)). Una d’elles, a mà dreta de la porta d’accés a la fogaina, ha quedat al descobert (mesura 0’60 m de fondària actual). Les xemeneies estan excavades directament en el terreny que comuniquen amb la cambra de cocció de les peces, situada al damunt. La cambra de cocció o laboratori sembla ser del tipus oberta, que permetria una cuita oxidada (presència de més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant l’obtenció de peces de color vermellós. No sembla observar-se cap resta de murs relacionats amb una cambra tancada o laboratori (que és la que permet una cuita reduïda, sense excedent d’oxigen) i per tant permet obtenir peces grises o negres. És probable que després d’una primera intervenció realitzada per aficionats, localitzant-hi material vari, les restes d’aquesta part estructural s’acabessin malmetent. </span></span></span></span></span></p> | 08120-279 | Bosc de Can Garrigosa | <p><span><span><span><span><span>Per les seves dimensions i ubicació, probablement el forn estigui relacionat amb la construcció i manteniment del mas Garrigosa, antic mas Comelles. Segons BALLBÉ (1985), el mas Comelles és anterior a Garrigosa i juntament amb Andreu Vilanova i Manel Astals l’anomenaren “Forn ibèric (erròniament) del Mas Comelles”. </span></span></span></span></span></p> | 41.6383500,2.0002400 | 416735 | 4610107 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88153-dsc8370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88153-dsc8372.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88153-p1450647.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta tipologia de construccions, amb pilar interior, poden tenir una cronologia molt àmplia en el temps, que pot abastar varis segles. Degut a això, és primordial i necessari realitzar una excavació arqueològica que permeti localitzar material dins el forn o als voltants d’aquest i establir una cronologia el més aproximada possible. Malauradament, durant varis anys, per desconeixement, aquest com d’altres forns del municipi (obra, pega, calç) foren excavats per un grup de persones amb un gran interès per recuperar la història del seu poble, però sense coneixement metodològic, amb la qual cosa s’ha perdut no només el material localitzat al seu interior o perímetre, sinó que també s’ha perdut part de l’estructura superior de la cambra de cocció (segons una fotografia localitzada en el Catàleg de Béns Arqueològics a protegir - fitxa 49.1) ja que després de la seva “excavació” no hi ha hagut cap consolidació ni manteniment, i aquesta tipologia d’elements es perden irremeiablement. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 88154 | Forn de calç del Pla de Surís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-pla-de-suris | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Molt embardissat amb la façana enfonsada. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al Pla de Sorís, en el camí que mena des de la Torre Salvans en direcció sud, al Torrent de la Mamella, a mà dreta, just abans de creuar-lo. Es tracta d’un forn de grans dimensions, que aprofita el marge natural del terreny. És de planta circular; l’interior de l’olla o cos central mesura 5 metres de diàmetre per una alçada aproximada de 7 metres. El passadís d’accés a la fogaina, orietat al sud-est, està, colgat o enfonsat.</span></span></span></span></span></p> | 08120-280 | Pla de Surís | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6347000,1.9895800 | 415842 | 4609712 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88154-p1460681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88154-p1460682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88154-p1460686.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant s’observen amuntegaments de restes procedents del forn però també molts trossos de guix que podrien ser indicadors de l'existència d'un forn d'aquesta tipologia, ja que el funcionament és el mateix. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 88156 | Forn de calç del Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-ramon | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Gairebé desaparegut. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn de calç situat al nord de Can Robert, en el vessant hidrogràfic esquerre del torrent de Can Garrigosa. Un cop situats a la barrera enfilar-se pel camí que mena a les tombes medievals. Just abans d’arribar al revolt on una tanca de fusta protegeix l’olla d’un primer forn de calç, hi ha un antic camí, a mà esquerra pel qual cal endinsar-se i resseguir entremig de la vegetació fins a localitzar les restes del forn, només identificable per un pi de grans dimensions que creix al seu interior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es conserva una part de l’olla d’uns 3’40 m de diàmetre aproximat per una alçada actual de 2’60 metres. El passadís d’accés estava orientat a l’oest.</span></span></span></span></span></p> | 08120-281 | Can Robert | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6366400,2.0046700 | 417101 | 4609912 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88156-p1470073.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88156-p1470072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88156-p1470070.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 88157 | Forn de calç del Torrent de la Mamella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-torrent-de-la-mamella | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Els bosqueters que actualment netegen el bosc han protegit el seu perímetre amb brancatge. Al seu interior hi creix una alzina. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en el vessant esquerra del Torrent de la Mamella. Pujant per la pista que mena, un cop passada la Torre Salvans, fins a la Punta dels Rocs Cremats i l’Avenc del Sendo, en un clar, a mà dreta, excavat dins del marge. L’accés a la fogaina i el perímetre de la corona està envoltat per brancatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El carregador ha desaparegut degut als diferents rebaixos efectuats en el camí d’accés, reconvertit en pista pels bosqueters. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està excavada en el marge i és de planta circular (4’5 m de diàmetre per 4 m d’alçada conservada). Les parets conserven nombroses restes de rubefacció i vitrificats de tonalitats verdoses que brillen amb el sol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís i la boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada al nord-est. Està coberta de terra, com a resultat del despreniment de la part superior de la façana. </span></span></span></span></span></p> | 08120-282 | Roca del Corb | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6305700,1.9846300 | 415424 | 4609258 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88157-p1460718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88157-p1460717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88157-p1460704.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 88158 | Forn de calç del turó de les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-turo-de-les-rovires | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Molt deteriorat i de difícil identificació. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn de calç situat al Turó de les Rovires. Està força amagat per la vegetació. L’accés es fa entrant des de la carretera de Talamanca (punt quilòmetric 9), a mà dreta, travessant la Riera de les Arenes en direcció al camí de Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Pujar fins a trobar un trencall a mà dreta. En pocs metres, a mà esquerra, s’endevina un antic camí de carro mig emboscat que cal continuar fins que aquest s’eixampla en una gran plaça, on el camí bifurca. El forn està en el marge del davant mateix, totalment dissimulat per la vegetació però que deixa entreveure una mena d’esvoranc en el terreny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un forn de grans dimensions, que aprofita el marge natural del terreny. És de planta circular; l’interior de l’olla o cos central mesura actualment més de 5 metres de diàmetre per una alçada aproximada de 4 metres conservats. El passadís d’accés a la fogaina, orientat l’oest, està, colgat o enfonsat. A l’interior hi ha restes de paredats i tot el perímetre està protegit per branques per evitar cap accident.</span></span></span></span></span></p> | 08120-283 | Les Rovires | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6460800,1.9920700 | 416064 | 4610973 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88158-p1470048.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88158-p1470050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88158-p1470051.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||
| 88159 | Forn de calç dels Caus Cremats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-dels-caus-cremats | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Gairebé desaparegut. L’any 1986 tota la zona patí un incendi. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç gairebé desaparegut situat en el Bosc de Parets. Des del camí que va des del carrer de l’Alba de la Barata, en plena urbanització de les Pedritxes en direcció al Coll de la Riba. Pocs metres abans d’arribar-hi, a mà dreta, neix un camí que un cop travessat el Torrent de la Riba, bifurca. A mà dreta, un corriol amb un pendent molt pronunciat, mena a la Punta dels Caus Cremats. El de l’esquerra, en direcció nord, entrant a mà esquerra d’una torrentera afluent del torrent de la Riba, (neix al Puig Codina en part i a la Punta dels Caus Cremats per l’altre), resseguir les restes d’un antic camí actualment embardissat en algun tram, que cal vorejar entrant pel bosc. Després de varis metres, a mà dreta s’observa un esvoranc molt gran en el marge. S’observen les restes del que fou un forn de calç, probablement doble. Les alçades conservades no superen els dos metres.</span></span></span></span></span></p> | 08120-284 | Torrent dels Caus Cremats | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació. </span></span></span></span></span></p> | 41.6263800,1.9814500 | 415154 | 4608796 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88159-p1460877.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88159-p1460874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88159-p1460870.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||
| 88160 | Forn d’obra de La Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-barata | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Ègara. Terrassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROCA i FABREGAT, Pere (1996). Una Masia de la muntanya vallesana a l’inici del segle XVIII: el llibre de notes dels hereus de Can Torres de Matadepera (1699-1704). Arraona, 18, pp. 9-45. Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio. (2013). <em>Alfares, hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio</em>, dins <em>Territorio, Sociedad y poder, revista de estudios medievales</em>, 8, p. 105-132. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Malgrat la cambra de combustió està un xic malmesa pel pas del temps, la façana amb la volta del passadís d’accés a la fogaina és molt especular. Una neteja de la vegetació que l’envolta seria necessària per a la seva preservació. | <p><span><span><span><span><span>Forn d’obra o ceràmic que es localitza a l’Obaga de les Cantarelles, dins de la finca de La Barata, un xic més amunt de la font de l’Alba. Geològicament el jaciment s’ubica, entre l’alternança dels gresos silicis i argiles, amb els conglomerats heteromètrics del període Eocè, que conformen el gruix de les elevacions muntanyenques de Sant Llorenç i les calcàries micrítiques i dolomies. Físicament està situat en entre els torrents Roig i el de les Cantarelles. Quan es puja pel camí de terra, des de la font de l’Alba, s’observa gran quantitat de restes de teules, cairons i maons de diferents mides. L’entrada es fa pel costat dret, on entremig de la vegetació s’endevina la rampa d’accés fins a la façana del forn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular, amb tiratge vertical i una única cambra. Està construït realitzant un rebaix en el marge. De dalt a baix es localitza en primer lloc, la cambra de cocció o laboratori (amb indicis de la portella d’accés al vessant sud-est) i un seguit d’estructures muraries d’un metre d’amplada al voltant de les restes visibles que formarien part de la construcció. La graella no és visible; sembla coberta de terra o en part enfonsada i a la part inferior, la fogaina o cambra de combustió. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la cambra de cocció o laboratori es conserven les estructures muraries que mesuren 3’20 m de costat per 2’80 m d’alçada màxima conservada amb una línia visible per sobre de la boca interior de la fogaina que podria correspondre amb l’alçada de la graella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la fogaina o cambra de combustió només es conserva una petita obertura (0’50 m d’alçada per 0’80 m d’amplada màxima) perfectament visible des del passadís d’accés amb l’interior reblert de terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de la façana s’observa una construcció ferma, realitzada en pedra, de 4’70 metres d’amplada màxima per 2’50 m d’alçada (restes conservades) i 0’70 m de gruix de murs. El passadís de la cambra de combustió és de planta trapezoïdal. Aquest espai mesura 2’50 m d’amplada màxima (a l’exterior) per 1’50 m d’alçada per 2’50 m de llargària. A l’interior, l’amplada és d’1’60 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El sòcol és de pedra, de 0’70 m d’alçada, des d’on arrenca la volta, realitzada en pedra i disposada a plec de sardinell collada amb morter de calç. Per sobre d’aquesta, s’hi pot veure una segona volta, aquesta vegada realitzada amb una filera de maons disposats verticalment (32 cm per 5 cm de gruix), al damunt de la qual s’hi aixeca un paredat de pedra irregular.</span></span></span></span></span></p> | 08120-285 | La Barata | <p><span><span><span><span><span>La construcció d’estructures de combustió s’han de vincular al seu entorn immediat, ja que en la majoria dels casos, es construïen amb uns paràmetres molt específics. Per tant, calia sentit comú; això vol dir estalvi i economia d’esforços. En primer lloc, escollir un indret on la matèria necessària no s’hagués d’anar a buscar massa lluny, i que la terrera fos productiva. En segon lloc, un punt d’aigua, que en cas de can Torres, està servit per l’existència de dues torrenteres, el torrent de les Saleres i el torrent del Sot del Canyer que s’origina orogràficament gairebé a tocar de la construcció, en la zona dels avellaners. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’argila calia extreure-la a pic i pala, i després garbellar-la per tal de netejar-la al màxim d’impureses. Un cop aquesta operació realitzada es transportava fins al costat del punt d’aigua, una bassa, de vegades excavada al mateix sòl. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia bassada, és a dir, es barrejava la quantitat volguda d’argila amb aigua. Tot i que es podia fer amb les mans, el menys esgotador era fer-ho amb els peus. També es posaven en remull els motlles de fusta que adquirien elasticitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’endemà, abans de començar a emmotllar es preparava la solera, normalment amb les cendres de fornades anteriors i sorra. Així s’evitava que les peces s’enganxessin al terra. Un cop a punt, es començava a emmotllar tot passant-hi la rasadora per retirar el fang sobrant. Un cop feta aquesta operació, es treia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passaven cendres. En el cas de les teules, el fang es pastava amb les mans i era molt més espès i consistent. Les tècniques eren variades; damunt d’una taula, emprant un motlle trapezoïdal, que en desemmotllar es feia llisca la peça plana vora de la taula; el teuler la recollia amb la posadora que li donava la forma de la teula. D’aquí anaven al terra per assecar-se.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La càrrega s’amuntegava en la cambra de cocció de manera ordenada i es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang, deixant-ne algun al mig sense collar. Això permetia emprar-lo com a tapadora per poder controlar el tiratge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la construcció hi havia un espai, normalment cobert on s’hi guardaven els feixos de brancat de pi, alzina o roure que servien de combustible. Un cop realitzada l’encesa no es podia deixar el forn. En un forn mitjà com el de can Torres, una fornada trigaria uns dos o tres dies i nits. Un cop finida la cuita, la boca del forn es tapava amb fang i pedra per deixar-lo refredar a poc a poc, procés que podia durar ben bé uns cinc dies. Un cop destapat, per una banda s’extreien les peces cuites i per l’altra les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6409500,1.9880700 | 415724 | 4610407 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88160-dsc8602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88160-dsc8601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88160-dsc8618.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt a prop del forn, hi ha una bassa de grans dimensions, actualment murada, element indispensable per a netejar el fang i pastar-lo. Probablement al costat de la bassa gran hi haguessin antigament basses de decantació del fang i de pastar més petites. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 88161 | Goigs en lloança al Gloriós Sant Roch, patró de la Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-al-glorios-sant-roch-patro-de-la-barata | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Goigs que es canten per Sant Roc a la capella de La Barata.</p> <p><span><span><span>Edició, en blanc i negre localitzada a Internet, sense haver pogut determinar la data i l’autor de la lletra. Presenta caixa amb orla tipogràfica. La impremta és de Terrassa, Vídua de M. Utset i Juncosa. Manca la parat superior de l’encapçalament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’encapçalament es llegeix: Gloriós St. Roch / patró de La Barata. Al dessota mateix, al centre, una reproducció tipogràfica de Sant Roc, emmarcada. A ambdós costats un tulipa o lliri florit plantat en un test emmarcat cadascun d’ells amb una orla oval.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El text s’ha disposat en dues columnes, separades per una orla vertical geomètrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La transcripció sencera del goig, que diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>(primera columna) Sempre sóu de Deu amat, / Roch espill de penitència: Guardaunos de pestilència, Puig de tots sóu invocat.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Foreu de molt gran llinatge / Y senyor de Montpeller / Peregrí sant verdader / Fereu sant lo romiatge, / De Francesch fill estimat / Per regla de penitencia: &c.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Los miracles tan notables / Que per tot lo mon obrau, / Son las proves que donau / De vostres virtuts lloables, / En lo cel sóu coronat / Y en la gloria ab preeminència: &c. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>En lo mon vola la fama / De la vostra vida noble, / En tota ciutat y poble / Tota la gent vos reclama, / Al devot que està apestat / Curaulo ab diligencia: &c. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per lo angel foreu curat / Quant la peste vos ferí, / En lo mal queus afligí / Per àngels sou consolat / Dau remey al tribulat / Alcansant de Deu clemència: &c. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>En las terres dels infidels / Es vostre nom reclamat, / En elles sou invocat / </span></span></span></p> <p><span><span><span>(segona columna) Per los cristians y fiesl, / A molts vos haveu curat / Com mostra la experiència: &c.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als malalts contagiosos / Invocantvos, Roch insigne, / alcansau de Deu beningne / Ser tornats bons y joyosos; / Son refugi á tot cuytat, / De tots teniu providència: &c.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>De ángles ab gran amor / Vostra vida fou lloada, / Y per àngels traslladada / Vostra ánima al Senyor; / En lo cel ja col-locat / Gosau de sa clara essència: &c.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ab molt gran devoció / La Barata vos venera, / La qual, Roch per vos espera / Gosar consolació; / Altar vos han fabricat / Per donarvos reverrencia: &c.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per vos resta amparada / Esta casa, Roch molt sant, / Deslliuraula de totplant, / Sia per vos defensada, / Guardaula de tot pecat / Y de infernal dolència: &c.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest lloch venerat / Mostrau, Roch, vostra potencia: / Guardaunos de pestilència, / Puig de tots sou invocat. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>R Ora pro nobis, beate Roche. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>V. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>OREMUS: Deus, qui beato Rocho per angelum tuam tabulam eidem afferentem promisisti; ut qui ipsum invocaverit ta nullo pestis cruciatu laederetur, praesta quaesumus, ut qui ejus memoriam agimus, ipsius meritis et precibus a mortífera peste corporis et animae liberemur.. Per Christium Dominum Nostrum. Amen. //</span></span></span></p> | 08120-286 | Capella de Sant Roc. La Barata - Carretera de Sabadell a Talamanca, km. 9 | <p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> | 41.6407400,1.9900400 | 415888 | 4610382 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88161-p1450766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88161-p1450790.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||
| 88162 | Jaciment de can Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-garrigosa | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BONAVENTURA BOADA, Oriol i ROBLEDILLO, Felipe (2010). <em>Estudio y levantamiento arquitectónico de la masia de can Garrigosa de Matadepera.</em> Projecte final de carrera de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> | XI-XXI | Està catalogat com a jaciment per la continuïtat en l’establiment de la zona i la presència d’elements pre industrials, com els forns; però es desconeix l'abast científic del jaciment. | <p><span><span><span><span><span>Les referències documentals que demostren un establiment continuat de la masia des de l’alta edat mitja i la presència d’estructures relacionades amb l’explotació dels recursos fan que es protegeixi una àrea al voltant de la masia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons el catàleg (2009), l’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i el polígon marcat en la planimetria.</span></span></span></span></span></p> | 08120-287 | Entre can Pèlacs i can Robert | <p><span><span><span><span><span>Miquel Ballbé (1985) ens diu que antigament aquest mas era conegut amb el nom de mas Comelles. També ens diu que a l’any 1184 era propietat d’Arnau Comellas i el 1386 de Coloma Comellas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Ferrando (1987:73) podem llegir un document de <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt “Marc Ses Comelles de Sant Joan de Matadepera, obliga el dot i escreix a la seva muller sobre de mas Comelles. Any 1372. Sant Joan de Matadepera, núm. 7 bis”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’actual propietari compra la finca, l’any 2009, a Diana Garrigosa, esposa del M.H Pascual Maragall (Bonaventura i Robledillo, 2010).</span></span></span></span></span></p> | 41.6366800,2.0018400 | 416866 | 4609920 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88162-p1450955.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88162-p1450601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88162-p1450602.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Curiosament es parla del forn d’obra, però no d’un més proper de calç, que caldria incloure a la fitxa del catàleg. De totes maneres, ni un ni l’altre se situen dins el polígon marcat en la fitxa. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 88163 | Jaciment de La Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-barata | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> | II aC- XIX | <p><span><span><span><span><span>La Barata és una de les principals finques de Matadepera, la seva prosperitat i fama es deuen sobretot a l’hostal, servei vital pels usuaris del camí Ral de Barcelona a Manresa. La masia està situada a l'extrem septentrional del terme municipal de Matadepera, forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt o Serra de l'Obac. Propera a la Riera de les Arenes, i al costat mateix del camí Ral, des d'on domina la plana estratègicament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El jaciment arqueològic es troba identificat a l’inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya o Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com assentament i lloc d’enterrament d’època romana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es documenta a partir d’una intervenció arqueològica realitzada per R. Masdeu, l’any 1968, durant la realització de la pavimentació del camí d’accés a la masia des de la carretera BV-1221.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El material localitzat és d’època romana. En concret, es tracta de fragments de dòlia, ceràmica comuna, fragments d'àmfora tipus Dressel 2/4, així com ceràmica comuna ibèrica i un fragment d'àmfora també ibèrica. També es localitzà una sepultura de <em>tegulae</em> en doble vessant, i restes òssies fragmentades, pertanyents a dos individus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons el catàleg (2009), en el moment de realitzar la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, l'any 1988, eren dipositats sense inventariar en la Casa Museu Alegre de Sagrera de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de la intervenció de l’any 1968, en la que no van aparèixer estructures, no s’ha fet cap altra actuació i no s’ha publicat cap estudi dels materials trobats en aquell moment.</span></span></span></span></span></p> | 08120-288 | La Barata | <p><span><span><span><span><span>La família Barata, procedent de Nàpols, ha estat des de l’establiment del segle XIV la propietària de la casa. destacant-ne el període d'hostal en el Camí Ral de Barcelona a Manresa. És interessant la informació que escrigué Francisco Zamora després de visitar la casa al segle XVIII. Antoni Barata fou ministre d’Hisenda el segon govern del trienni liberal, 1821- 1822. El conjunt fou restaurat cap el 1940 per l’arquitecte Jeroni Martorell per reparar els danys de la Guerra Civil.</span></span></span></span></span></p> | 41.6404500,1.9911300 | 415979 | 4610349 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88163-dsc8632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88163-dsc8637.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88163-dsc8638.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància estratègica d’aquest indret com a via de comunicació i l’establiment documentat d’un hostal des de l’edat mitja, juntament amb la presència de material arqueològic d’època romana, podrien fer pensar en un assentament similar d’aquesta època amb funcions similars. A la manera d’altres jaciments que les investigacions arqueològiques més recents van posant al descobert, en el territori de domini romà. Cal tenir en compte que les vies de comunicació, i la xarxa establerta pels romans, foren elements crucials per la implantació del model econòmic i social als nous territoris annexionats. Futures intervencions hauran de corroborar o desmentir aquesta possibilitat. | 85|94|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 88164 | Pineda de de pi roig (Pinus sylvestris) de La Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-de-pi-roig-pinus-sylvestris-de-la-barata | <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Editoral blume. Sant Fost de Campsentelles. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MILLAN, Pedro;MUÑOZ, Anna; SANZ, Julian (1996). Sant Llorenç. Diari de Terrassa. Lunwerg Editores, S.A.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La zona de pi roig (Pinus sylvestris) està situada en part a l’Obaga de les Cantarelles i a ambdós vessants hidrogràfics del Torrent Roig, (</span></span>415484 / 4610116 / 760 <span><span>fins ben bé a l’alçada de l’avenc de la Pinassa. S’hi pot accedir des del Camí Ral, tram que s’inicia un cop passat el mas de la Barata, a mà esquerra. Un cop deixat a mà esquerra, la cadena que tanca el camí que mena a la propietat, s’inicia un corriol que s’endinsa cap el bosc, i pujant mena a la Roca del Corb. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La pineda de pi roig, viu a l’estatge montà, entre els 400 i els 1.800 metres. En aquest sector matadeperenc forma una massa dominant, tot i que conviu perfectament amb l’alzina i el roure. Els espècimens orientats cap el nord són molt més grans i abundants. La seva alçada depassa en els exemplars més grans els 30 metres. La capçada és cònica en els exemplars joves i més irregular en els adults. El tronc és rectilini i no massa gruixut. L’escorça és esquerdada, de color vermell metàl·lic. Les acícules estan agrupades de dos en dos, de color verd blavós, recargolades. Fan de 3 a 7 centímetres de longitud. Les pinyes són de color fosc amb una lleugera tonalitat groguenca, petites, de 3 a 6 cm de llarg i de 2 fins a 3’5 cm de gruix. </span></span></span></span></span></p> | 08120-289 | La Barata | 41.6404500,1.9847500 | 415447 | 4610355 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88164-p1460475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88164-p1460477.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El pi roig també és conegut amb el nom de pi rojal, pi vermell, pi ros o pinassa. Probablement la seva presència és la que originà el topònim de l’avenc que també es localitza en aquesta zona. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 88166 | La Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barata | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ZAMORA, Francisco de (1973). <em>Diario de los Viajes hechos en Cataluña</em>. Barcelona: Curial.</span></span></span></p> | XIV-XXI | <p><span><span><span><span><span>La Barata és una de les principals finques de Matadepera, la seva prosperitat i fama es deuen sobretot a l’hostal, servei vital durant molts segles pels usuaris del Camí Ral de Barcelona a Manresa. La masia està situada a l'extrem septentrional del terme municipal de Matadepera, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Propera a la Riera de les Arenes, i al costat mateix del camí Ral, des d'on domina la plana estratègicament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’actualitat forma un complex constituït per diverses edificacions al voltant de la masia principal, que ha sofert ampliacions i modificacions diverses al llarg dels segles. L’entrada antiga ha quedat desplaçada a un costat, sota un porxo. El cos principal forma un angle recte i consta de planta baixa i dos pisos. La part de llevant ha de superar el desnivell del terreny. Al davant es forma una mena de pati, tancat a migdia per un altre edifici més modern, que limita amb l’era de la casa, situada en l’angle meridional.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de migdia del braç principal del conjunt es mostra una galeria oberta en els dos pisos amb arcs escarsers i barana de ferro. Es tracta d’una ampliació del segle XIX. En el braç curt del conjunt, el que dona a la carretera BV-1221, a l’alçada d’aquest pati consta de planta baixa i pis, però a la banda de llevant s’hi afegeixen nous desnivells per adaptar-se al terreny. Les finestres, llindes i ampits d’estil historicista són col·locades l’any 1940 per Jeroni Martorell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el camí en direcció a Can Salvans hi trobem un conjunt d’habitatges de planta baixa i pis que antigament servirien per allotjar treballadors de la finca i actualment estan llogats. Però el més destacable és la capella dedicada a Sant Roc, propietat de la família.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part del darrera hi ha una gran bassa, una antiga font, la font de l’Alba, i un forn de pega i un gran forn d’obra. A l’altre costat de la carretera BV-1221 hi trobem la font de la Foradada, enmig de les restes d’un jardí romàntic, que fora també un jardí de la finca, on les dones es reunien per cosir i brodar, actualment abandonat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Miquel Ballbé (1985) fa una descripció parcial de l’interior de la casa i del mobiliari existent, fruit de la seva visita, però nosaltres no hi hem entrat. En aquesta visita es va poder constatar que a la part més antiga del conjunt, es conserven uns arcs de punt d’ametlla, que podrien datar del segle XII, però que caldria comprovar-ho. Tot i que no ens ha de semblar estrany que existís un edifici anterior a 1330, sinó tot el contrari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al darrera de la casa, entre aquesta i la gran bassa hi ha un prat que la gent de la casa coneix com el Pla dels francesos. La propietària de la casa, ens explica que els soldats hi establiren un campament durant la guerra del francès a més de l'ocupació de la casa, a principis del segle XIX. En aquest pla s'hi han localitzat objectes varis relacionats amb aquest període.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera intervenció fou l’any 1940 per tal de recuperar els danys soferts durant la Guerra civil. Les obres les dirigí Jeroni Martorell.</span></span></span></span></span></p> | 08120-290 | <p><span><span><span><span><span>El document de l’establiment de la família Barata, que procedia de Nàpols, a Matadepera data de 1330, el 6 de les calendes de març. Segons aquest document que es pot llegir sencer a Ballbé (1985), fra Guillem, abat de sant Llorenç del Munt dóna i estableix a Ramon Barata i a la seva muller Constança, els seus fills i successors perpètuament per a posseir i conrear i també per a construir cases i masos, tota la part de terra, amb entrades i sortides, amb drets i pertinences que posseeix dit monestir, amb ple dret i lliure alou, en la parròquia de Sant Joan de Matadepera, en el lloc anomenat “Els Llinars” i que dit monestir comprà a Bartomeva, muller de Bernat Xipiani i del mateix Bernat del mas Roure.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’hostal de la barata ha estat protagonista de fets relacionats amb el bandolerisme, entre els segles XVII i XIX.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Francisco de Zamora (1973), amb motiu del seu viatge per Catalunya, visita la casa l’any 1786 i en fa una descripció que també es pot llegir a Ballbé (1985: 41 i ss.) </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antoni Barata fou ministre d’Hisenda en el segon govern del trienni liberal, 1821- 1822. </span></span></span></span></span></p> | 41.6412000,1.9905100 | 415928 | 4610432 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-p1450308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-dsc8544.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-dsc8546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-p1450762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-p1450728.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància estratègica d’aquest indret com a via de comunicació i l’establiment documentat d’un hostal des de l’edat mitja, juntament amb la presència de material arqueològic d’època romana, podrien fer pensar en un assentament similar d’aquesta època amb funcions similars. A la manera d’altres jaciments que les investigacions arqueològiques més recents van posant al descobert, en el territori de domini romà. Cal tenir en compte que les vies de comunicació, i la xarxa establerta pels romans, foren elements crucials per la implantació del model econòmic i social als nous territoris annexionats. Futures intervencions hauran de corroborar o desmentir aquesta possibilitat. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 88167 | Trull de sa Busqueta o mas Busqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-sa-busqueta-o-mas-busqueta | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>OTERO, Iago; DOMÈNECH, Laia; i ESCALONA, Alba (2007). La dimensió ambiental del sector primari al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El cas de l’explotació d’agricultura ecològica de Can Pèlacs (Matadepera); dins VI Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Diputació de Barcelona, pp. 51-57.</span></span></span></span></span></p> | XII-XVI | Manca bona part de l’estructura. | <p><span><span><span><span><span>El trull de sa Bosqueta, o el mas Busqueta està situat en el camí de Can Pèlacs a Can Garrigosa, un cop passat el mas i deixada a mà esquerra la roureda que mena a l’avenc. El trull està ubicat per sota del marge, en ple revolt, dessota unes alzines. Forma part de les les estructures de l’antic mas desaparegut, que com a unitat de producció havia de tenir per abastir-se anualment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes observades són, a la part superior, la mola sotana (1’50 m de diàmetre) col·locada damunt d’un muret de pedra collat amb morter de calç, de 0’45 m d’alçada per 0’38 m de gruix. En el muret superior que es conserva, s’hi observen restes de morter de calç. Al centre, conserva l’orifici d’encaix de l’arbre (de 0’18 cm de diàmetre), que no és res més que una biga col·locada verticalment a la qual s’hi colla el mecanisme que fa voltar una mola o rotló (de forma troncocònica o amb les parets lleugerament esbiaixades).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al dessota de la mola sotana o mota hi ha les restes d’altres estructures, força malmeses, que probablement corresponguin amb l’assentador i els vasos comunicants. Aquestes estan relacionades amb l’extracció i depuració de l’oli. El funcionament era senzill; un cop la jàssena exercia la pressió sobre les diferents capes de cofins carregades amb la primera molta d’oliva, l’oli començava a rajar i aquest passava pels vasos comunicants fins a quedar recollit en un dipòsit totalment net d’impureses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El trull normalment representa l’espai o l’habitacle destinat a la mòlta i al premsat de les olives per a l’obtenció de l’oli però també es refereix als elements que formaven part de la instal·lació i permetien fer la mòlta: la mola sotana (jussana o mota), la mola sobirana o rotló, la premsa, els decantadors, la fona i l’infern i una llar de foc on escalfar l’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera fase per a l’elaboració de l’oli era la recol·lecció de les olives. Un cop triades i decantades les impureses (fulles i branquillons) les olives s’anaven introduint per a ser moltes en una mena de pica circular anomenada mola sotana o mota. En el centre de la mola hi havia un forat on s’hi col·locava verticalment una mena de bigueta, l’arbre al qual s’hi acoblava una mola o rotló més petita, amb els costats lleugerament inclinats que voltava gràcies a l’impuls d’una burreta o mula que anava voltant de manera a aixafar l’oliva fins a obtenir una pasta. Aquesta massa resultant s’anava col·locant dins d’uns cofins d’espart que un cop plens s’anaven apilant uns damunt dels altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop tot preparat començava la premsada amb l’ajut d’una jàssena o d’una premsa. Aquest procés de mòlta i premsat es podia repetir varies vegades, essent l’oli de la primera premsada el més fort i gustós. Aquest procés rebia el nom de mòlta (un cop), remòlta (dos cops), remoltí (tres cops) i sota (quatre cops en el cas d’un any molt dolent). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per extreure l’oli dels cofins, calia escalfar aigua en el calderó posat a la llar de foc i abocar-lo de mica en mica durant la premsada. El líquid obtingut s’escorria per un canaló fins arribar a dos recipients normalment colgats i comunicats entre sí (la fona i l’infern). En aquests recipients és on tenia lloc el procés de decantació separant l’oli del brou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, es netejaven els cofins. D’aquí s’extreia la pinyolada i la pellofa de l’oliva que un cop ben assecat s’aprofitava, la primera com a combustible i la pellofa per a fer farina per als garrins.</span></span></span></span></span></p> | 08120-291 | Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>Ballbé, (1985), situa la primera data on apareix esmentat el cognom o topònim Sabusqueta, l’any 1278: Arnau de sa Busqueta reconeix a la filla de Joan Jalec que li ha aportat en dot CCC m. i ell li fa un augment de CC m. i li assegura la propietat del mas Busqueta que té del monestir de Sant Llorenç del Munt. (feta a XVII de les calendes de maig de l’any 1278).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1296 ho és en Berenguer Busqueta. L’any 1337 apareix el nom de Guillem de Sabusqueta. L’any 1437 ho és Salvador Sabusqueta i el 1535 Joan Busqueta.</span></span></span></span></span></p> | 41.6436400,2.0017200 | 416865 | 4610692 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88167-dsc8651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88167-p1450928.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88167-p1450933.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les Albes, que és com es coneix les masoveres de Can Pèlacs, expliquen que aquest indret l’anomenen des de sempre “El Bosquet”, i que és on es localitzava l’antic mas. Si el lloc era conegut com El Bosquet, i la descendent fou una pubilla, és molt probable que del Bosquet, agafés el nom femení de Busqueta. Ballbé (BALLBÉ: 1985) senyala la possibilitat de que l’actual pairalia de Can Pèlacs estigui construïda al damunt de les restes de l’antic mas. I que el finestral de la masoveria i l’era conservada són les úniques restes, juntament amb el trull que han sobreviscut.Una excavació arqueològica podria aportar més dades estructurals. Posteriorment es podria protegir i museïtzar amb un plafó explicatiu. Probablement els plans situats al davant mateix fossin en altres temps un oliverar. | 94|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 88170 | Mural de la Plaça de la Germandat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-placa-de-la-germandat | XXI | <p><span><span><span><span><span>Mural policromat, situat a la Plaça de la Germandat de Sant Sebastià. Està realitzat sobre un suport movible. Sota el títol “ La Natura viu, quan la matèria es descompon” s’hi diferencien dos missatges a partir d’una figura central representada de dues maneres. A mà esquerra, un paisatge verge, sense contaminants ni contaminació. La Mare Naturalesa, amb els ulls tancats deixa fluir a través dels seus cabells l’energia cap a la Terra. A mà dreta, un paisatge de desolació, la Terra empobrida, els arbres morts i les deixalles procedents del reciclatge orgànic desaprofitades. La Mare Naturalesa, representada amb un crani, que representa la mort del planeta Terra.</span></span></span></span></span></p> | 08120-292 | Plaça de la Germandat de Sant Sebastià | <p><span><span><span><span><span>En el marc de la campanya “Excuses o recicles?” que organitzà el Consorci de Gestió de Residus del Vallès Occidental amb el suport de diferents organismes, el 23 de novembre de 2018, es convocà a la Plaça de la Germandat de Sant Sebastià un festival de Pintura i Art Urbà sota el lema “Pel reciclatge de la matèria orgànica”. #ExcusesoSepares, que va culminar amb la instal·lació del mural realitzat pels alumnes de 4rt d’ESO de l’optativa de visual i plàstica de l’Institut de Matadepera. En el mural hi col·laboraren els artistes de Majara Studio a partir d’un disseny treballat a classe.</span></span></span></span></span></p> | 41.5988200,2.0275900 | 418963 | 4605692 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88170-p1450710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88170-p1450715.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alumnes d 4t d'ESO de l'Institut de Matadepera | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||
| 88172 | Necròpolis dels Òbits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-dels-obits | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO, A. (1983).El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell: Editorial El Pot, pp.328-337.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg.37-40. </span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>GORINA, P. (1956). La troballa d’unes sepultures bàrbars a St. Llorenç; dins Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, núm. 62.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MALUQUER de MOTES, Joan i SERRA RAFOLS, J. de C. (1948). Enterramientos de tegulae y losas en la montaña de Sant Llorenç del Munt; dins '<em>Ampúrias</em>', vol.X p.296-300.</span></span></span></p> <p> </p> | V-XVIII | Les fosses no s’identifiquen a simple vista. Pot ser perquè estiguin cobertes per terra i vegetació i/o pel deteriorament i l’erosió. | <p><span><span><span><span><span>Conjunt de quatre sepultures que formen una necròpolis d’inhumació situada enfront dels Òbits, balma murada que ha estat habitada fins el segle XIX. A l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya es descriu el conjunt dels Òbits com “una surgència fossilitzada de la qual només resta una petita font. Les sepultures que l'any 1948 foren posades al descobert per uns carboners i posteriorment excavades per J. Maluquer, eren situades a poca profunditat, donat el caràcter rocós de l'indret. Dues d'aquestes construïdes amb <em>tegulae</em>, foren trobades sense senyal de violació, la tercera feta amb lloses de sorrenca toscament tallades, es trobava molt malmesa. Eren orientades d'oest a est. La tomba situada més al nord tenia 1'46 m de llarg, composada només per tres <em>tegulae</em> de base, no presentava <em>ímbrex</em> ni cap altre material que cobrís les juntures. Les restes corresponien a un adult de baixa estatura, no presentava aixovar. La segona tomba situada a 2 m al sud de l'anterior, era fabricada amb lloses de sorrenca eocènica, abundant a la muntanya, formant caixa quadrangular. La part dels peus havia estat malmesa, es recolliren fragments del crani que hi mancava, al igual que la mandíbula inferior. Uns veïns de Matadepera en la mateixa època descobriren casualment una quarta sepultura de <em>tegulae</em>, P. Gorina (1956). L’interès del jaciment rau en la ubicació de la necròpolis, accentuat per la utilització popular del topònim Òbits”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La manca d’aixovar fa difícil determinar una cronologia gaire precisa; els excavadors consideren que és posterior a l’època romana, però dins l’alta edat mitjana. Tenint en compte que la troballa es localitzà a 1.700 metres de la necròpolis de les Eres, on es va trobar una sivella visigòtica, aquesta es podria considerar una data <em>post quem</em>.</span></span></span></span></span></p> | 08120-293 | Els Òbits | <p><span><span><span><span><span>Jaciment descobert el mes de juny de 1948 “<em>al descombrar un terreno ocupado por unes carboneres</em>” (</span></span>MALUQUER , Joan i SERRA RAFOLS, J. de C, 1948:296). En una nota a peu de pàgina explica que la noticia els la va comunicar el senyor Mario Aguirre i Lluís Cuadras, que “<em>comenzaron la excavación el dia 26 de junio y la terminaron con nosostros el dia 9 de julio</em>”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la mateixa època, es diu que uns veïns de Matadepera van descobrir una quarta sepultura.</span></span></span></p> | 41.6563200,2.0130900 | 417828 | 4612089 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88172-p1460269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88172-p1460271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88172-obits03ferrando1983pp-331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88172-obits04ballbe1982voliipp183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88172-obits02-ferrando1983pp-330.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el llibre d'Antoni Ferrando (1983: 329) es diu 'Tots els materials obtinguts de l'excavació d'aquestes tombes foren dipositats en el Museu Arqueològic de Barcelona pel senyor Serra Ràfols, que aleshores n'era conservador'. En el Catàleg (2009) també es fa aquesta afirmació, tot i que en aquest document s’especifica que només una part del material. De la resta no en diu res.Nosaltres hem fet la pertinent consulta i en els inventaris del Museu d’Arqueologia de Catalunya, no hi consta cap material, ni arqueològic, ni antròpic, ni documental, procedent dels Òbits. | 85|94|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 88173 | Parany per a caçar el senglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parany-per-a-cacar-el-senglar | XX | Quan es malmeten per les inclemències del temps o es considera que ja no calen, s’abandonen. | <p><span><span><span><span><span>Parany per a caçar el senglar (Sus scrofa), que consisteix un forat excavat en una zona de pas o freqüentada per aquest mamífer. El procediment és senzill però eficaç. El caçador o pagès cava, a mà o amb la pala de la màquina un forat al terra, d’un metre a un metre i mig de fondària, per una amplada que oscil·la entre els 0’50 m i els 0’60 m. Un cop el seu interior ben net, hi diposita fruita feta malbé i oli de cuina que ja s’ha utilitzat. Tot seguit es cobreix lleugerament el forat amb branques. Quan el senglar, atret per l’olor baixa al seu interior, queda encaixat i llavors el caçador aprofita per a matar-lo.</span></span></span></span></span></p> | 08120-294 | Obaga Gran de Can Pèlacs, al camí de l’Avenc de Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>L’Alba, masovera de Can Pèlacs, explica que molts dels paranys més moderns que es troben disseminats pels boscos de la finca són fets per un tal Jaume. Els que es troben a proximitat de la casa es feren perquè degut al gran nombre d’exemplars, els entraven fins a l’hort, fent malbé tot el que hi havia plantat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6436700,2.0032400 | 416991 | 4610694 | 08120 | Matadepera | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88173-p1460997.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88173-p1460999.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sant Llorenç del Munt n’és ple d’aquests paranys, que van quedant abandonats i amb el temps reblerts de terra i fullaraca. | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||
| 88175 | El pastoreig a Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pastoreig-a-matadepera | <p><span><span><span><span><span>MIRALLES, Ferran; QUERALT, Arnau i SALA, Pere (2002). Els camins ramaders del Vallès oriental; dins Anuari del centre d’Estudis de Granollers, pp. 49-93.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA, Miriam (2019). Entrevista Emma Viñas Sarria; dins Gaseta de Matadepera, 373, juliol de 2019, pp. 12. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>A l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès, s’ha registrat el pastoreig com una activitat viva a la comarca; tot i que amb les dificultats pròpies d’un territori molt antropitzat i que no s’ajusta a les necessitats d’aquesta mena d’oficis, tal i com s’han anat desenvolupant fins als nostres dies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En primer lloc, per Matadepera travessa el Camí Ral, que era utilitzat per la transhumància de ramats des del Vallès fins el Pirineu. En aquest indret, just al bell mig de la Riera de les Arenes vam poder parlar amb en Josep Arco, el pastor de La Barata, que dirigeix un ramat de 450 caps entre ovelles i cabres. El Josep Arco, l’Emma Vinyas i en Pau Garcia es reparteix un dels ramats que pasturen per Matadepera. L’Emma Viñas és una pastora de Matadepera que va descobrir la seva passió pel món rural ajudant als pastors de Sant Llorenç de Moruns, el poble on estiuejava (Vila, 2019). Es va formar a l’Escola Agrària de Manresa (ECA). Fent les pràctiques de l’escola, va conèixer el seu company, que ja feia de pastor. Va decidir deixar la seva feina a l’Hospital de Terrassa per dedicar-se plenament a la ramaderia. També ha fet cursos d’elaboració de formatges i processos làctics. Els seus ramats serveixen per netejar els boscos, mitjançant un contracte amb l’ADF i l’Ajuntament, durant la primavera i l’estiu, el ramat neteja les franges, torrenteres i zones perimetrals de les urbanitzacions per evitar el risc d’incendis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb les zones verdes de Matadepera no en tenen prou per tot el ramat. A més, cal deixar que descansin i no sobrepasturar-les. Es mouen per Can Torres, el Girbau, la zona de la Tartana, la costa del Tet, Can Robert, La Barata, Can Bofí, les Pedritxes i la Riera de les Arenes fins a Terrassa. L’Arco ens explica que arriben a Mura i Talamanca, donant la volta a la muntanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’estiu pasturen tot el dia, les 24 hores, i a l’hivern mentre hi ha llum, de 9 a 5 de la tarda. El José pastura una part del ramat i l’altra part, que és el ramat de llet, el porta l’Emma i està a can Bogunyà. En l’entrevista l’Emma diu que el José pastura les que no tenen cries, però quan vam entrevistar-lo, una de les ovelles acabava de parir. El José va sempre amb les ovelles i dorm amb elles. Quan ho necessita la policia el va a buscar i li cedeix un espai per dormir i dutxar-se.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa al ramat de Can Pèlacs, que porten l’Alba i l’Enric, diuen que elles no fan de pastors, que el seu petit ramat de 26 ovelles i 17 cabres formen part d’una explotació agropecuària de petit format com la seva. Durant la setmana pasturen pel Parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, però els caps de setmana han de deixar-les dins el recinte de la masoveria, per evitar problemes amb els usuaris del parc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tenen dues races, la ripollesa, que és autòctona, i la lacone de llet, que és francesa. Aquestes les van comprar a la UAB per desenvolupar un projecte pilot de creuament entre les dues races per millorar-ne les prestacions. És a dir, incorporar la rusticitat de la ripollesa a la lacone per a una millor adaptació a una zona rústica amb poc aliment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del seu ramat van sortir cent ovelles destinades al ramat de Dani Sánchez Lobera, pastor de Sant Llorenç Savall, que també pastura pel Parc, però en un altre municipi. El Dani també es va formar a l’Escola de Pastors.</span></span></span></span></span></p> | 08120-295 | Matadepera | 41.6435000,2.0002400 | 416741 | 4610678 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88175-p1470177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88175-p1460933.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Emma Viñas i en Pau Garcia tenen la formatgeria 'el Turó de les 9 Cabres'. Fan mató, formatge i iogurts amb la llet de les seves cabres. De moment fan venda directa i aviat a través de petits comerços de la zona. La seva formatgeria és mòbil i en el moment de parlar amb ell, la tenien a Terrassa. | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||
| 88176 | Mola de Can Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-can-gorina | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Egara.</span></span></span></p> | XVI-XVIII | Emprada com a taula de pedra de jardí. | <p><span><span><span><span><span>Mola o rotló, cilíndrica, de granit, amb els costats lleugerament inclinats situada a la part sud-est del jardí de la casa. Es tracta de la mola, que sostinguda per l’arbre central, voltaria verticalment, sobre la mola sotana o mota en un trull d’oli. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està col·locada en posició horitzontal, damunt d’una pilastra feta amb pedra irregular lligada amb morter de calç. Mesura 0’90 m de diàmetre per 0’35 metres de gruix; ´L’ull central, per on s’acobla a l’arbre, (16 cm de diàmetre) està tapada amb morter. S’hi observa l’erosió característica provocada per la pressió exercida durant el procés de molta en llarg dels anys.</span></span></span></span></span></p> | 08120-296 | Can Gorina - Camí de la Tartana | <p><span><span><span><span><span>El trull de Can Gorina no s’ha localitzat. Estructuralment, normalment representa l’espai o l’habitacle destinat a la mòlta i al premsat de les olives per a l’obtenció de l’oli però també es refereix als elements que formaven part de la instal·lació i permetien fer la mòlta: la mola sotana (jussana o mota), la mola sobirana o rotló, la premsa, els decantadors, la fona i l’infern i una llar de foc on escalfar l’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera fase per a l’elaboració de l’oli era la recol·lecció de les olives. Un cop triades i decantades les impureses (fulles i branquillons) les olives s’anaven introduint per a ser moltes en una mena de pica circular anomenada mola sotana o mota. En el centre de la mola hi havia un forat on s’hi col·locava verticalment una mena de bigueta, l’arbre al qual s’hi acoblava una mola o rotló més petita, amb els costats lleugerament inclinats que voltava gràcies a l’impuls d’una burreta o mula que anava voltant de manera a aixafar l’oliva fins a obtenir una pasta. Aquesta massa resultant s’anava col·locant dins d’uns cofins d’espart que un cop plens s’anaven apilant uns damunt dels altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop tot preparat començava la premsada amb l’ajut d’una jàssena o d’una premsa. Aquest procés de mòlta i premsat es podia repetir varies vegades, essent l’oli de la primera premsada el més fort i gustós. Aquest procés rebia el nom de mòlta (un cop), remòlta (dos cops), remoltí (tres cops) i sota (quatre cops en el cas d’un any molt dolent). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per extreure l’oli dels cofins, calia escalfar aigua en el calderó posat a la llar de foc i abocar-lo de mica en mica durant la premsada. El líquid obtingut s’escorria per un canaló fins arribar a dos recipients normalment colgats i comunicats entre sí (la fona i l’infern). En aquests recipients és on tenia lloc el procés de decantació separant l’oli del brou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, es netejaven els cofins. D’aquí s’extreia la pinyolada i la pellofa de l’oliva que un cop ben assecat s’aprofitava, la primera com a combustible i la pellofa per a fer farina per als garrins. </span></span></span></span></span></p> | 41.6073400,2.0297100 | 419150 | 4606636 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88176-p1450678.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/