API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
88918	Barraca del Turó de les Roques Blanques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-de-les-roques-blanques	<p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009).<span> </span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</p> <p><span>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida.</span></p> <p><span>QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls.</span></p> <p><span>RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.</span></p> <p><span>SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43.</span></p> <p><span>SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa.</span></p> <p><span>SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52.</span>SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.</p> <p>VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pp.. 56 - 59.</p>	XIX-XX	Completament ensorrada. En una foto de finals dels anys 90, encara es podia veure dreta.	<p><span><span><span><span><span>Restes d’una barraca situada al vessant sud-oest de les Roques Blanques, per sobre d’una pedrera que travessa d’est a oest aquest sector del turó. L’accés es fa des de Can Roura, seguint un corriol que fa un recorregut circular travessant de nord a sud en direcció al Collet de Can Roure. Però també es pot fer més directament pel carrer del Turó de les Roques Blanques, entrant fins al final i accedint al bosc a través d’una portella. Si bé, durant un tram es transcorre pel municipi veí de Terrassa, en passar la pedrera, enfilar-se pel corriol que hi passa pel costat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>És de planta circular d’1’75 m de diàmetre interior per 0’60 m d’alçada conservada. Està construïda amb pedra irregular; la corona exterior reposa en les restes d’un muret de pedra seca gairebé enderrocat en la seva totalitat. La porta d’entrada s’identifica per un parell de pedres més o menys escairades conservades dempeus. Estava orientada al sud-est.</span></span></span></p>	08120-347	Turó de les Roques Blanques	<p><span><span><span><span><span>La tècnica d ela pedra seca es caracteritza per l’ús de la pedra sense treballar i sense cap material d’unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treball quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d’una tècnica amb uns orígens molt remots, però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l’aparició de les barraques són: un increment de l’àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d’aixopluc i magatzem d’eines del pagès que restarà més temps lligat al camp, i finalment, la presència d’un estrat rocós molt pròxim a la superfície.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La situació geogràfica de les barraques ve condicionada per la necessitat d’aprofitament de l’espai conreat, tot i que a Matadepera els exemples actuals són escadussers. Es poden trobar barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També es poden trobar barraques enmig del camp, i segurament es tracti d’una franja de camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, allí on s’amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp, semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular, i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. En el cas de Matadepera, les poques que s’han localitzat, són de planta circular semi excavades en un marge. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. No sembla que els constructors de les barraques localitzades al terme fossin fetes per experts barracaires com són els sardans, homes de la Cerdanya que oferien els seus serveis per a la construcció de pedra seca, com a activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. Els pocs exemplars semblen construïts pels propis pagesos.</span></span></span></span></span></p>	41.6037400,2.0135100	417796	4606251		08120	Matadepera	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88918-p1470828.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88918-p1470829.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88918-p1470830.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			119\|98	45	1.1	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88919	Barraques de calciners de les Roques Blanques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-calciners-de-les-roques-blanques	<p><span><span><span>Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (1993). L’arxiu municipal de Matadepera: organització i descripció dels seus fons. Fons documental de la col·lectivitat control obrer dels forns de calç de Roques Blanques (inèdit).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Manca la coberta.	<p><span><span><span><span><span>En el sector sud del Turó de les Roques Blanques tallat actualment per la urbanització de Sant Llorenç, es localitza un aflorament de calcàries del període Muschelkalk inferior que va de llevant a ponent del turó, explotada com a pedrera per a l’obtenció de calç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest indret, perduren les restes de varies construccions relacionades amb l’obtenció de calç, que s’han conservat amb més o menys fortuna fins els nostres dies, mostra evident entre el passat i el present del municipi. L’accés es pot fer des del Collet de Can Roure, passant pel costat de l’avenc en direcció sud, o bé pel corriol que des de Can Roure transcorre paral·lel a la carretera BV-1221 en direcció sud fins a localitzar la pedrera. El darrer però es pot fer accedint fins al final de carrer del Turó de les Roques Blanques, i un cop dins del bosc, per sobre de les cases resseguint la falla, de ponent a llevant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’entrada de la urbanització de Sant Llorenç, pel carrer del Turó de les Roques Blanques, es localitzen varis forns de calç actualment tapiats i amb evidents senyals d’enfonsament sense cap projecte de restauració. Al dessota, tallat pel carrer i la construcció de la rotonda situada al quilòmetre 4 de la carretera de Sabadell, en un costat, al capdamunt de la rocalla hi ha les restes de construccions relacionades amb l’extracció de calç, completament emboscades i sense accés. Els paraments són de pedra arrebossats amb morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al damunt de la urbanització, seguint la falla, hi ha una segona construcció més antiga de la qual es conserva l’estructura muraria sense la coberta. És de planta rectangular L’edifici mesura 12 metres per 5 metres de costat per 2 metres d’alçada amb tres façanes (ponent, llevant i sud). La quarta, orientada al nord és la que aprofita l’espadat natural del primer tram de pedrera un cop retirada la roca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les parets estan molt ben executades, de pedra lligada (mesuren 0’30 m de gruix) amb morterada de calç i un lleuger arrebossat. Les cantonades ben escairades. La porta, orientada al sud, està situada en un costat. Mesura 1 metre d’amplada per 2 metres d’alçada. No conserva la coberta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior, l’espai està mig emboscat per pi blanc, mata i algunes esparregueres. S’ha localitzat una graella obrada a la cantonada del mur de ponent, sense fumeral. </span></span></span></span></span></p>	08120-348	Turó de les Roques Blanques	<p><span><span><span><span><span>La pedrera en aquest sector fou explotada entre els anys seixanta i noranta del segle XX. Però entremig del bosc, per tot el turó s’observen extraccions de pedra d’èpoques molt diferents.</span></span></span></span></span></p>	41.6043100,2.0145700	417885	4606314		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88919-p1470838.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88919-p1470850.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La ubicació d’aquest edifici a l’inici d’una pedrera amb els forns de calç a tocar, fa d’aquest indret un lloc de gran valor paisatgístic i patrimonial.	98	45	1.1	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88920	Bassa de Can Torres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-torres		XVIII-XX	La bassa sembla estanca però el seu entorn està molt embardissat i l’interior de la bassa necessita una neteja.	<p><span><span><span><span><span>La bassa de Can Torres està situada al capdavall de les feixes que hi ha al sud de la casa. L’accés es fa just abans del darrer revolt (x419044 / y4608029) que mena al mas, a mà dreta, entrant per l’antic camí que transcorre per l’antiga pedrera de la casa (x419128 / y4607966) en direcció al forn d’obra. Un cop arribats al final del camí, cal baixar en direcció als antics avellaners de la propietat fins a topar amb un avellaner centenari. Enfilar-se pel marge, deixant a mà dreta un safareig embardissat. La bassa està situada al costat d’un micaquer, envoltada de canyes. És de planta rectangular, de més de 10 metres de llargària costat (es desconeix la fondària degut a la gran quantitat de joncs al seu interior). Els murs són fets de pedra, de 0’60 a 0’70 m de gruix. No s’ha pogut localitzar el bunó però per l’orografia del terreny i la situació del safareig a proximitat podria estar situat a mà dreta, en direcció sud-oest. </span></span></span></span></span></p>	08120-349	Can Torres	<p><span><span><span><span><span>Una bassa és una excavació feta bé directament a la roca, bé al sòl impermeabilitzada amb argila o bé construïda amb pedra o maó i impermeabilitzada amb morter de calç. La fondària pot oscil·lar fins als quatre metres, en funció de la grandària. Les més modernes són de planta circular. L’any 2000, ja no es cultivaven les feixes a excepció del terreny al voltant del punt de la bassa amb un hortet tot i que ja començava a quedar a l’abandó.</span></span></span></span></span></p>	41.6200400,2.0299000	419182	4608046		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88920-p1470814.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88920-p1470817.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88920-p1470818.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Caldria però desbrossar tot l’entorn de canyes i bardisses per arribar a comprendre el sistema hidrològic i l’abast de les estructures de recaptació d’aigües de Can Torres i esbrinar d’on prové l’aigua que hi ha tant a l’interior del safareig com de la bassa. Molt a prop, hi ha el forn d’obra de la propietat que també necessitava d’aquest element per a pastar el fang. En una imatge ortofoto de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya de l’any 1994 es poden endevinar les dimensions i estructures avui totalment envaïdes pel canyissar.La situació i grandària de la bassa la fan idònia per a la prevenció d’incendis alhora que, des del punt de vista mediambiental el biòtop aquàtic de les basses, mantenen una relació estreta amb els sistemes ecològics terrestres que l’envolten, sobretot perquè molts dels animals més petits de la fauna típica de les basses depenen del plàncton que s’hi forma, i d’aquests, les libèl·lules, granotes, tritons o salamandres, serps i ocells.	98\|119\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88921	Can Bofí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bofi	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALGAR, Ignasi i ARÓS, Joan (2005). <em>Estudi històric, constructiu i aixecament gràfic i arquitectònic de la Masia de Can Bofí de Matadepera</em>. Projecte de final de carrera. EPSEB- UPC (inèdit).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrassa: Caixa d’estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matdepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p>	XI-XX	Està deshabitada des de fa molt de temps i perilla la seva bona conservació.	<p><span><span><span><span><span>Can Bofí és la masia situada més al nord, dins el terme de Matadepera. Com les masies més antigues documentades de la zona, es caracteritza per ser closa per un barri. És a dir, un recinte l’envolta, donant-li un aspecte defensiu i proporcionant-li protecció física, donat l’aïllament que patien i l’exposició a robatoris i assalts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es troba als peus del Puig Conill entre el torrent del Forn del Cargol i la confluència del Canal del Bosc i el Canal del Pi Tort. És propietat de La Barata i a migjorn es troba la finca de Can Pèlacs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta de planta rectangular amb planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. També a llevant es localitza el portal d’accés del recinte clos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca una construcció absidial que correspon a la part externa d’un forn de pa. L’era s’ubica a llevant i fora del recinte clos.</span></span></span></span></span></p>	08120-350	Al nord del terme municipal; sota el Puig Conill	<p><span><span><span><span><span>El primer document conegut que fa referència a Can Bofí pertany al segle XI (any 1063) segons M. Ballbé (1985): 'L'abat de Sant Llorenç del Munt, amb els seus monjos dóna a Berenguer tres mujades de vinya perquè les planti, en terme de Terrassa, al lloc dit Matadepera, en el Castenyet o en la Bruguera. Termeneja a llevant amb la terra planta per Bofill d'Antiga, a migdia amb el camí que va a Marcianus, a ponent amb l'arena i a tramuntana amb les terres plantades per Guifre Argemir...' </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tornem a trobar documentat el mas en un document de l’Speculum, datat l’any 1327. Es tracta d’un “Precari fet per fra Guillem, abat de St. Llorenç del Munt, de voluntat del convent, a Romia Sa Busqueta i a Berenguer, el seu marit, de St. Joan de Matadepera, del mas Sa Busqueta, de dita parròquia, que tenen en alou de dit monestir. Termena [...] a tramuntana, amb tinença del mas Bufí [...] Fet a les kalendes d’agost de 1327” (Ferrando, 1987:71)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Ballbé (1985:55) podem llegir, que l’any 1329, “Nicolau Bofil i la seva esposa en nom propi i dels seus successors al mas Bofill es constituïren homes propis, sòlids i afocats de l’abat de Sant Llorenç del Munt, prometent fidelitat amb prestació de sagrament i homenatge i pagar els censos, greuges i altres servituds, a què el dit mas era afecte”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es documenta, l’any 1523, també a l’Speculum (Ferrando, 1987:80 i 81): “Precari fet per fra Bernat de Vilalba, abat de St. Llorenç del Munt, als tutors i curadors de dita Agnès, filla de Maties Bofill, del mas Boffí, en dita parròquia, d’una peça dita Pla Sagarol [...]. Pel mas Boffí paga el següent, això és:per un mal ús sis diners per Nadal [...].</span></span></span></span></span></p>	41.6467800,1.9992700	416665	4611043		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88921-dsc8094.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88921-p1450318.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88921-p1450314.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres	BCIL	2021-07-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		S’observen les restes de parament en opus spicatum, tècnica de tradició antiga, però que s’ha continuat utilitzant durant molts segles. La masia ha estat objecte d’estudi com a treball de final de grau per part d’ALGAR, Ignasi i ARÓS, Joan (2005).	94\|98\|119\|85	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88922	Masoveria de Can Duran	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-duran	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p> </p>	XX		<p><span><span><span><span><span>La masoveria de Can Duran és una construcció moderna (1943) que reprodueix l’estructura d’una masia de tres cossos. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La composició d’aquesta es fa simètricament a partir d’un eix de verticalitat central i dos més a cada costat, definits per les obertures. En aquest cas, totes de llinda plana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La planta baixa està lleugerament aixecada. El parament és llis arrebossat, amb un petit sòcol de paredat antic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat dret hi ha les construccions destinades les tasques d’una antiga finca agrícola i un es guardava els estris i el bestiar. És un edifici rectangular d’una única planta, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a les façanes llargues. Destaquen dues grans arcades de punt rodó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També destaca una torre de planta quadrangular amb un dipòsit d’aigua a la part superior que agafava l’aigua de pou i amb una bomba es pujava al dipòsit que abastia la casa. També hi ha una bassa que servia per regar els conreus, però actualment s’utilitza com a piscina.</span></span></span></span></span></p>	08120-351	Cami de Can Duran, 8	<p><span><span><span><span><span>La senyora Maria Antonia Genescà Garrigosa ens explica que la finca la van comprar els seus pares a la propietat de Can Duran. Més tard la van parcel·lar, en vengueren el sector més meridional i construïren cinc habitatges pels fills.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ballbé (1985) la descriu com la darrera masia construïda a Matadepera, propietat de la família Genescà i Riba; i mostra una fotografia de l’any 1944, quan tot l’entorn eren terres de conreu. Però ja adverteix del canvi que se li acostava, amb un nou Pla urbanístic que preveia la urbanització de la zona.</span></span></span></span></span></p>	41.6015800,2.0303100	419193	4605996	1943	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88922-p1470881.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88922-p1470895.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88922-p1470884.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Pedro Pigrau	Dins la finca també hi trobem un gran cedre, davant mateix de la façana principal, una font en desús al seu costat i l'arrencada de la construcció d’una capella, feta pel marit de la senyora Genescà, però que va quedar a mitges.	98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88923	Cal Raurell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-raurell	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Torre de planta quadrangular composta envoltada de jardí pels quatre costats. Consta de semisoterrani, planta baixa i planta pis. A la part central, s’aixeca una torre mirador amb una planta de més; amb la coberta piramidal i coronada per un penell. La coberta de la resta de la casa és, bàsicament, a quatre vessants; amb particularitats pròpies en cada cos sortint. Com el cos absidal, a la façana nord, destinat a oratori dedicat a la Mare de Déu dels desemparats. Al damunt hi te un campanar de cadireta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca la tanca perimetral de la finca, amb un sòcol de paredat antic, una part de parament arrebossat llis i la part alta de vegetació; amb les portalades per persones i vehicles protegides per un voladís cobert amb teules.</span></span></span></p>	08120-352	Carrer de Pere Raurell, 6	<p><span><span><span>Segons el catàleg (2009), la primera de les torres es construeix l’any 1949 i la segona l’any 1950. Desprès la família compra un solar annex amb el corresponent vial i l’any 1952 edifica la tercera torre. Totes elles les fa el paleta de Matadepera, Josep Duesaigües, els plànols són de l’arquitecte municipal Joan Vila Juanico. </span></span></span></p>	41.6020800,2.0287500	419064	4606053	1949	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88923-p1470902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88923-p1470904.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Josep Vila Juanico	No s’ha pogut accedir a l’interior de la finca.El catàleg parla de tres torres d’una mateixa família, però només es protegeix la que correspon al número 6 del carrer Pere Raurell. Amb els anys s’han fet diverses reformes a l’interior dels habitatges, s’han construït annexes per ampliar-lo. Actualment cada una de les torres pertany a un propietari diferent i els respectius jardins no es comuniquen entre ells.	98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88924	Cova Tendra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-tendra	<p><span><span><span><span><span>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2003). Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841-1904. Curial Edicions catalanes. Publicacions de l’Abadia de Montserrat<strong>.</strong></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Cova Tendra o de la Tendra està situada al vessant hidrogràfic esquerra del Torrent dels Abeuradors, en el sector de Ponent del Pujol, i al sud de la Carena dels Monjos. L’indret on se situa és ombrívol, i malgrat tenir un corriol que hi passa per sobre, la cavitat passa totalment desapercebuda. Està situada en un pany de paret argilós d’uns sis a set metres d’alçada. L’acció de aigua de pluja que llisca pels costats fins arribar al torrent, tot just al davant i el pes de la vegetació que hi creix al damunt han provocat un lleuger enderroc a nivell de la façana que li dona, de llum, la imatge d’una boca somrient amb i el nas al damunt.. L’alçada màxima al seu interior arriba al metre d’alçada, mentre l’espai interior és tot just d’uns dos metres de costat. Entrant a mà esquerra, hi ha un petit nínxol o cocó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant mateix, la solera de pedra del llit del torrent permet travessar a l’altre costat. Malgrat l’espessor de la vegetació, s’hi observen com a mínim dues cassoletes o cadolles excavades naturalment a la roca; la situada al nivell inferior, és més gran, plena d’aigua ennegrida per la fullaraca. La profusió de bardisses impedeix observar si hi ha modificació humana (com la construcció d’un muret de retenció, o excavació manual de la pedra), però en tot cas, serien aquestes cassoletes i probablement d’altres que han donat nom al torrent. Les cassoletes o cadolles són depressions formades en roques sorrenques o granits , originades sobre irregularitats en el fons de la vall d’un riu o torrent, que retén l’aigua, produint-se una meteorització.</span></span></span></span></span></p>	08120-353	Torrent dels Abeuradors	<p><span><span><span><span><span>Segons sembla, la Cova Tendra era un punt de trobada de vinyataires, calcinaries i carboners, i fins i tot, els picapedrers de la pedrera de l’Angelet sovintejaven l’indret travessant per un corriol que baixava fins a la cova. Aquest lloc, emboscat i malmès per les motocicletes de motocròs, fou en altres temps un lloc de repòs. També era un punt d’aigua que quedava emmagatzemada en les cassoletes que l’erosió ha excavat en el llit de pedra del torrent i que va acabar per donar-li nom.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta partida de terra hauria rebut el nom de “La Tendra”, tal vegada per la tipologia de terra, tal vegada pel sobrenom d’una veremadora de Can Gorina. En el dietari de Francesc Gorina i Riera, s’esmenten dos pagaments a La Tendra: un de 5 rals el 14 d’octubre de 1855 i un altre, per la mateixa quantitat, el 23 de novembre de 1856.</span></span></span></span></span></p>	41.6119300,2.0227400	418575	4607152		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88924-p1470742.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88924-p1470746.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Tot i que el Torrent dels Abeuradors s’inicia gairebé a tocar del municipi de Terrassa, a Matadepera, el torrent, que segons l’ICGC rep del nom de Torrent del Salt, és popularment conegut com dels Abeuradors.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88925	L’ofici de carboner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lofici-de-carboner	<p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLA i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. </span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Ofici perdut que ha deixat empremta material en el municipi.	<p><span><span><span><span><span>L’ofici de carboner a Matadepera està perfectament documentat com a una activitat pre-industrial de la mateixa manera que l’obtenció de calç, maons i teules, llenya o glans, pega o ginebre. Està relacionada directament amb el treball i l’explotació del bosc, i per tant, amb una clara intervenció de l’home sobre el paisatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una activitat tradicional que a hores d’ara ha totalment desaparegut ja no al municipi, sinó a tot el massís de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac. D’aquesta, ens resta la memòria oral i l’enorme quantitat de places carboneres, súties i restes de barraques de carboner disperses en diferents indrets del massís. A la part urbanitzada del municipi, aquests elements han desaparegut majoritàriament, i la zona on encara se’n poden veure restes és al sud de la Torre de l’Àngel. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’una intensa explotació, el bosc torna a recuperar-se i les restes d’aquella vida arrelada al medi natural només es detecten a través de les traces que han deixat en el paisatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la zona de Sant Llorenç del Munt el carboneig sembla que no fou una activitat econòmica bàsica, sinó que era complementària a d’altres activitats. L’obtenció de carbó i sobretot de carbonet fou present fins ben entrat la dècada dels anys seixanta. I tot i que moltes famílies se’l feien ells mateixos, tradicionalment, suposava una font d’ingressos gens menyspreable. Aquest fet s’observa en la gran quantitat de súties, que no pas carboneres localitzades durant la realització del Mapa de Patrimoni. El carbonet, permetia millorar la situació econòmica de moltes llars. I en aquest cas, si la família no n’era la propietària, podien comprar una partida de terra o el propietari els la cedia per tal de que a canvi de carbonet i potser alguns rals li mantinguessin el bosc net. Carbonejar en zones de difícil accés era una manera d’aprofitar la llenya sense que pesés; i és que la llenya, un cop carbonada, pesa molt poc, i per tant, és molt més fàcil extreure-la i transportar-la en sacs amb rucs que no pas arrossegar-la estellada. Per altra banda, deixar roures o rouredes a proximitat de les cases i dels masos era un fet lògic, perquè permetia recollir els aglans pel bestiar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Carbonar era ben bé una feina poc valorada; normalment els carbones eren gent d’origen humil, es desplaçaven amb la família, fet que explica que malgrat la duresa de la feina, els fills aprenguessin l’ofici des de ben joves, al costat del pare. Les dones també hi participaven, passant el carbonet pel sedàs i posant-lo en sacs, per anar-lo a vendre. Però tots ells, tenien una cosa en comú: eren uns experts coneixedors del medi i vivien en llibertat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest fet comportava que els carboners passessin llargues temporades al bosc, entre els mesos d’octubre i fins a març, coincidint amb la finalització de la verema i la feina del camp. En el cas de Sant Llorenç del Munt podien aprofitar abrics, coves i balmes que muraven amb pedra i branques, o bé es construïen unes barraques molt característiques amb la mateixa matèria primera de les piles carboneres: branques, terra i pedra. D’aquesta manera aconseguien aïllar-se de la pluja i el fred mentre vivien a muntanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La construcció d’una barraca de carboner seguia sempre el mateix procediment: Dos grans troncs o bigues recolzats entre ells formaven un triangle vertical. Aquest espai es tapiaria amb un mur de pedra seca o troncs deixant-ne la part superior oberta que serviria de fumeral. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la creu d’aquests puntals s’hi recolzava una biga que marcava la llargada de l’estructura. Si es reposava al damunt del terra la barraca quedava més baixa, mentre que s’hi aixecaven un muret de pedra o aprofitaven una roca l’habitacle donaria més alçada i més comoditat als carboners que havien de passar-hi una bona temporada. Un cop l’esquelet era a punt, es procedia a col·locar el costellam, és a dir, la brancada que ben encaixada amb restes vegetals com ginesta, o plantes de fulla llarga i terra aïllaria del fred i la pluja. Es deixava una obertura per porta. Normalment tenien un espai limitat per a cuinar i un altre per dormir. Aquestes construccions, encara que es tornessin a refer, eren llocs habitats durant generacions, igual que les places carboneres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La jornada d’un carboner d’ofici o un pagès que complementava el seu jornal, començava a l’albada, i un cop encesa, ja no es podia deixar fins a obtenir el carbó. En canvi, si es tractava d’obtenir carbonet, amb un parell de dies ja n’hi havia prou. Si els carboners tenien la dona amb ells, era ella qui un cop a la setmana podia baixar al poble per avituallar-se de pa, gra sec, patates, i poca cosa més. De vegades, si pel camí hi havia algun mas podien aconseguir algun ou o una col. Però normalment, la dieta era força precària. La dieta es podia acompanyar d’alguna bèstia que haguessin caçat i del que recollien i recol·lectaven al bosc (herbes remeieres, bolets, fruits boscans...).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir dels anys cinquanta l’aparició de l’electricitat i el gas comportà la desaparició del carboneig, tot i que en alguns indrets de Sant Llorenç del Munt, encara es va continuar fent carbonet en bidons fins encara a principis dels anys setanta del segle XX.</span></span></span></span></span></p>	08120-354	Matadepera	<p><span><span><span><span><span>El procés de carbonar en una partida s’iniciava quan els arbres tenien la mida, o bé, quan el bosc començava a ésser massa brut, o quan mancaven diners al propietari; els motius podien ser diversos. Fins i tot de vegades els efectes d’una glaçada o un temporal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una carbonera és un amuntegament fet a base d’empilar varies capes de llenya verda (alzina, roure, arboç o bruc, om i faig). El carbó amb més poder calorífic era el d’alzina, i sobretot el situat a les obagues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els arbres no eren tallats de soca arrel, sinó que es feia de manera a no malmetre’ls perquè poguessin rebrotar. Després de seleccionar els arbres més grossos, es tallaven amb la destral catalana (la xica i la grossa) i amb el xerrac a dues mans. La llenya es triava, separant els buscalls, que eren troncs d’entre quinze a vint centímetres de diàmetre per uns quatre pams de llargada, de les branques més primes. Si la llenya en canvi era massa gruixuda, s’estellaven amb la massa i tascons. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Normalment es feien en un indret on confluïen els vessants de varis turons, de camins, facilitant així el transport de la llenya i alhora aprofitant les acumulacions de gruix de sòl. La terra de la superfície es podia retirar amb facilitat formant un cercle que es convertiria en la plaça carbonera, i s’apilonava als costats del que hauria de ser la pila. Finalment aquesta superfície es netejava de rocs i pedres i es compactava.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després s’apilaven els troncs tallats de mida mitjana (bitlles) en la disposició escaient i s’anaven cobrint de branques i terra (procés anomenat embalall). Un cop la pila era a punt, s’encenia i la llema es cremava de forma incompleta fins a reduir a una quarta o cinquena part el seu pes inicial, esdevenint carbó. Un bon carboner podia transformar una tona de llenya entre una i dues càrregues de carbó, que es traduïa entre els 180 i els 240 quilos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop encesa la pila, calia “bitllar” la pila cada tres o quatre hores, és a dir, calia alimentar-la. El carboner mostrava el seu coneixement i domini del foc, obrint ulls, de dalt cap a baixa, i amb un bastó molt llarguerut el dirigia cap a on ho creia convenient.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta feina podia durar de vuit a quinze dies depenent de les dimensions que tenia. A més a més, calia tenir molta cura guaitant que no s’hi formessin cambres d’aire ja que llavors es corria el risc de que el foc convertís el carbó en cendra, comportant un greu perill per als carboners que s’enfilaven damunt de la pila (ja que el buit creat per les cendres podria provocar un enfonsament). Un cop el fumera ben clar i sortia per tots els ulls de la carbonera, el carbó era fet, es deixava reposa fins l’endemà. El carbó s’anava extraient per capes horitzontals i amb el rascle de fusta triangular, s’estenia bé pel terra i s’hi abocava la terra amb la pala per tal d’apagar-lo totalment. Després es passava el rasclet i ja es podien omplir els sacs que un cop plens es tapaven amb branquetes de boix i es tancaven. Es pesaven amb la romana i ja estaven a punt perquè el negociant se’ls emportés.</span></span></span></span></span></p>	41.6509400,2.0133000	417838	4611492		08120	Matadepera	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88925-dsc8639.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88925-p1470632.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88925-p1460315.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Restes localitzades a varis indrets de Sant Llorenç del Munt, sobretot a la zona de Can Pèlacs (x416439/y4610695), El Bofí, La Torre de l’Àngel (x416651/y4608882) i en el sector entre la Canal del Bosc, Canal del Pi Tort, Turó de les Rovires, Les Guineures (x419620/y4610795) i zona nord de les Castellasses de Can Torres, entre el Torrent del Sot de Matalonga i la Canal Gran i la Canal Fonda (x417838 / y4611492) (419521/y4610376); (419479/y4610370); (x419418/y4610228); (x419391/y4610211), els Òbits . En alguns indrets més propers a les cases, com pels volts de Can Pèlacs i Can Bufí, s’han localitzat restes de bidons de ferro oxidats, emprats per a la fabricació de carbonet, que en quedar en dessús, s’abandonaven in situ. Miquel Ballbé i Boada (1988) detalla varis topònims relacionats amb la fabricació del carbó elaborat en base al cadastre de 1768: boscos de Can Bofill, Can Garrigosa, Peçá Panadella, Peça P. Barata, Peça Coma de Mussó, Can Marcet, Peça les Oliveres, Pou del Vinyet, Camp del Camí Ral, Pla del Campet, Can Vinyés, Can Torras, Peça Riera Seca, Les Feixes, Can Torrella de Baix, Can Farrés de Baix, Mas Sellers, Les Solelles, Les Obagues, La Barata, Can Pèlachs, Can Robert, Peça Gabí, Peça Can Bernat, Peça Can Marcet, Can Solà del Pla, Camps del Vinyet, Pla del Costa, Camp del Camí Ral, Can Gorina, Can Solà del Racó, Can Pobla, La Mola, Els Obaguets, Can Roure, Oliva Vell, Can Farrés de Dalt, Les Alberedes, Les Vinasses.	98\|94	60	4.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88926	Font del Nasi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-nasi				<p><span><span><span><span><span>La Font del Nasi és una surgència situada en un roquissar del vessant sud de la Carena dels Monjos. L’accés es fa pujant directament per la urbanització del Pla de Sant Llorenç, pel carrer del Camí dels Monjos, just abans del número 14, a mà dreta. Allí s’obre un camí de terra, estret. En arribar al primer revolt, baixar pel dret, per sota la línia elèctrica, seguint un corriol fins a trobar a mà dreta el Camí dels Monjos. La surgència es localitza a l’extrem d’un roquissar on abunden les farigoles i els herbassars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una surgència que brolla sobretot en èpoques de pluja sorgint d’una petita cavitat excavada en el pendent de la roca. El pas és estret, d’un pam aproximadament d’amplada. Quan l’aigua brolla queda dipositada en una coberta allargassada. Si sobreseeix, vessa directament sobre la roca avall i es perd entremig de la vegetació.</span></span></span></span></span></p>	08120-355	Carena dels Monjos		41.6172700,2.0218600	418509	4607746		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88926-p1470760.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88926-p1470766.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88927	Forn de calç 4 del Torrent dels Abeuradors	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-4-del-torrent-dels-abeuradors	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Malgrat l’interior està net, l’accés està completament emboscat, amb bardisses i arítjol.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al vessant hidrogràfic esquerre del Torrent dels Abeuradors, en una zona de feixes amples al nord-oest del Pujol, no massa lluny del camí que puja des de l’oest fins al Collet del Pujol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa des del camí entrant cap el bosc, pel mig dels brucs d’escombra. És un forn de planta circular (4’70 m de diàmetre per 4 metres d’alçada) amb l’olla molt ben conservada, que aprofita el marge natural del terreny. No té o no es conserva el passadís d’accés a la fogaina, que estava orientat al sud. La façana està gairebé desapareguda per l’heura i no conserva cap estructura murada. A banda i banda però sembla que la mateixa terra exercia de contrafort. </span></span></span></span></span></p>	08120-356	Torrent dels Abeuradors	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6120500,2.0230300	418600	4607165		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88927-p1470713.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88927-p1470726.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88927-p1470720.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La localització del forn ens ha estat facilitada per Joan Comasòlivas i Font. Molt a prop, a l’altre vessant del torrent, a tocar del camí n’hi ha dos altres, protegits per una barana de fusta.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88930	Safareig de Can Torres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-torres		XVIII-XX	Completament embardissat i sense ús. Una neteja a fons permetria veure'n el seu estat de conservació real.	<p><span><span><span><span><span>El safareig de Can Torres està situat al capdavall de les feixes que hi ha al sud de la casa. L’accés es fa just abans del darrer revolt (x419044 / y4608029) que mena al mas, a mà dreta, entrant per l’antic camí que transcorre per l’antiga pedrera de la casa (x419128 / y4607966) en direcció al forn d’obra. Un cop arribats al final del camí, cal baixar en direcció als antics avellaners de la propietat fins a topar amb un avellaner centenari. Al darrera mateix, s’endevina, una construcció d’obra amb dos pilars i un graó d’accés mig malmès per les arrels. Es tracta d’un safareig de planta quadrangular de 2’5 metres de costat per 1 metre a 1’5 metres de fondària. En el muret orientat al sud es conserva la rentadora, de pedra amb algun rajol mig partit entremig. A l’interior del safareig, en el mur orientat al nord, s’hi observa mig amagat per la vegetació una obertura amb volta semblant a l’entrada d’una mina. A primer cop d’ull, sembla una derivació canalitzada de la gran bassa que hi ha uns metres mes amunt, que hauria permès omplir el safareig per rentar la roba. </span></span></span></span></span></p>	08120-357	Can Torres		41.6199600,2.0298900	419181	4608037		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88930-p1470806.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88930-p1470811.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88930-p1470808.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Caldria desbrossar tot l’entorn de canyes i bardisses per arribar a comprendre el sistema hidrològic i l’abast de les estructures de recaptació d’aigües de Can Torres i esbrinar d’on prové l’aigua que hi ha tant a l’interior del safareig com de la bassa. Molt a prop, hi ha el forn d’obra de la propietat que també necessitava d’aquest element per a pastar el fang.	98\|119\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88931	Forn de calç 2 del Torrent de Mascarons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-del-torrent-de-mascarons	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	El seu interior és ple de vegetació i manca el passadís d’accés a la fogaina.	<p><span><span><span><span><span>El forn 2 del Torrent de Mascarons està situat en el vessant hidrogràfic dret del torrent, just a tocar del corriol que hi mena directe. S’hi pot accedir des del Camí del Girbau o bé pel Camí de Can Torres, a mà dreta un cop passada la Font de la Tartana. En aquest indret, travessar el Torrent de Can Solà del Racó. En ambdós casos, arribats al camí cimentat que puja al Collet dels Forns, entrar pel corriol que puja pel vessant hidrogràfic dret del torrent sense deixar-lo fins a localitzar a mà dreta, un amuntegament de terra amb vegetació al seu voltant. En voltar-lo es localitza la boca del forn, orientada al nord-est. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de desbrossar l’entrada, s’accedeix al seu interior; mesura 4’20 m de diàmetre 2 metres d’alçada. Conserva bona part del coronament de pedra que en un dels costats acumula fins a quatre rengles de pedra. La façana i el passadís d’accés a la fogaina estan enfonsats, en part per les arrels dels pins que han crescut al damunt al costat. Per les poques restes muraries que s’endevinen encara a l’exterior hauria pogut tenir dos contraforts.</span></span></span></span></span></p>	08120-358	Torrent de Mascarons	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6164400,2.0346400	419572	4607641		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88931-p1470803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88931-p1470796.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88931-p1470801.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88932	Forn de calç de la Carena del Camí dels Monjos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-carena-del-cami-dels-monjos	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Està totalment embardissat	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç ubicat al vessant hidrogràfic dret del Torrent del Salt o dels Abeuradors. El seu accés actual es fa des de la urbanització, pel carrer del Camí dels Monjos. A mà dreta, entrar per un camí estret de terra, i en arribar al primer revolt, baixar en direcció al forn, per un caminoi. Després d’uns cinquanta metres, entrar al bosc pel marge esquerre. El forn està envoltat de vegetació i tot just és veu la corona. Mesura 3’50 m de diàmetre interior, per 4 m d’alçada. L’accés a la boca o fogaina, orientada al nord-est, està envaïda d’arítjol i bardisses.</span></span></span></span></span></p>	08120-359	Carena dels Monjos	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6172700,2.0214800	418477	4607746		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88932-p1470753.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88932-p1470754.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88932-p1470756.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88934	Font del Pujol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pujol-1		XVIII-XX	En el moment de la visita la font està taponada de terra i fullaraca.	<p><span><span><span><span><span>Font o surgència situada a la part inferior en el sector de ponent del Pujol, on les feixes són més amples, orientades al sud-oest. El camí que hi mena és en part murat. No massa lluny, un cop dins del bosc, un corriolet entremig de la vegetació ens hi porta. Està situada en un marge, envoltada per una estructura de pedra. La pica no es conserva i algunes de les pedres de l’estructura estan disperses al voltant, en part degut al creixement d’una alzina que ha sabut aprofitar la humitat del subsòl. La coberta està feta amb tres lloses planes no massa grans. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al voltant de la surgència s’observen varies feixes en part murades.</span></span></span></span></span></p>	08120-360	El Pujol		41.6110300,2.0241200	418689	4607051		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88934-p1470728.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88934-p1470729.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88934-p1470732.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el mapa de Suades (2020), consta com a cisterna.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88937	El Camí dels Monjos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-dels-monjos	<p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.443-444. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. 19.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997).<em>Inventari del patrimoni cultural de Matadepera</em>. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>OLLER, Joan Manel (2013). Un camí de llegenda. Suplement especial Parc Natural de Sant Llorenç i l’Obac. La Torre del Palau. Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES MARIGOT, J.; SANZ PÉREZ, David (2000). <em>Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac</em>, pp. 98 i 99. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>VERGÉS MIRASSÓ, Anton (1871). <em>Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider</em>. Barcelona: Estampa y Llibreria Religiosa y científica del hereu den Pau Riera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VERGÉS I SOLÀ, Lluís (1973). <em>Bellesa i atractiu de Sant Llorenç del Munt: La Mola</em>. Sant Llorenç Savall: autoedició.</span></span></span></p>	XI-XXI	Tot i que en alguns trams, s'ha perdut el traçat original, s'ha consolidat un sender marcat que es pot seguir.	<p><span><span><span>El camí dels Monjós, és un traçat històric que va des de Sant Cugat del Vallès fins al planell de la Mola de Sant Llorenç del Munt. Unia els monestirs benedictins de Sant Llorenç del Munt amb el de Sant Cugat, I creua els termes municipals de Matadepera, Terrassa, Sant Quirze del Vallès i Sant Cugat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Te una extensió d’uns 26 quilòmetres, 21 dels quals transcorren per una zona força planera, fins a can Prat, i els altres cinc segueixen en forta pujada. El tram final s’endinsa en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Un cop al Parc, actualment, hi ha diferents alternatives per fer senderisme. També es creua amb el GR 97 a Terrassa; el GR 96 a Sant Cugat i el GR 173 a Matadepera i Sant Cugat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entra a Matadepera, venint de Terrassa, pel sud; es dirigeix al carrer de Sant Joan, antic Camí Ral, i passa per davant l’església nova. Continua paral·lel a la Riera de les Arenes pel carrer de Sant Llorenç, Plaça Sant Jordi, carrer de Jaume Faura, carrer de Ramon Llull, carrer de Jacint Verdaguer, fins a la zona de Can Prat i remunta paral·lel el Torrent del Salt; carrer del Girbau. Passa pel costat de la Roca de les Onze hores i la Forada de Can Pobla i fins el cim de La Mola.</span></span></span></p>	08120-361	Matadepera	<p><span><span><span>Segons conta la llegenda, que temps era temps, l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt s’avorrien de tristor i soledat en el cim de la Mola i van demanar al bisbe de Barcelona que els permetés traslladar-se a un altre lloc, de la plana. El bisbe accedí, a condició que davallant de la Mola i no fent gaires giragonses i sense travessar cap riu, ni torrent ni xaragall fins arribar a la plana, podien establir la nova estada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un bon dia els monjos emprengueren el camí cap a la plana, complint l’ordre de no travessar cap torrent ni riera, i es presentaren a Sant Cugat del Vallès. Aquí donaren per acabada la ruta empresa i fundaren el monestir que ha estat tothora una de les millors joies religioses catalanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el transcórrer del temps, els monjos realitzaren una nova instauració al cim de la Mola i donaren començ a la gran edificació monàstica que en l’actualitat encara es manté ferma i es part del paisatge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La llegenda ha estat copiada íntegrament del llibre de Miquel Ballbé. En la versió per Mn. Anton Vergés (1871) conta que “cansats els monjos de viure en aquella soledat acudiren al papa perquè els permetés traslladar-se en un altre punt més còmode, a la qual cosa accedí, dient, el Summe Pontífex que amb la condició que no passarien ni riu ni riera. Els monjos caminant fins on podien arribar, segons la concessió, anaren des del Munt fins a Sant Cugat.” En la versió més moderna de Suades i Sanz, s’afegeix “Des de llavors, d’aquell retorn, restaren lligats a la comunitat de pares benedictins de Sant Cugat”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor Miquel Ballbé esmenta una narració més antiga, obra del Dr. Anton Vergès Mirassó.</span></span></span></p>	41.6388100,2.0204800	418421	4610138		08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88937-p1470911.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88937-p1470999.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88937-p1470919.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88937-p1480029.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Social		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Marcat com a sender de petit recorregut PR C-31	94\|98\|85	49	1.5		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88957	Hort dels Monjos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-dels-monjos	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>		Els horts avui estan ocupats pel bosc i difícilment es poden veure les feixes amb els murs de pedra seca. Però l’entorn de les coves, situades a peu de Camí dels Monjos, estan plenes de detritus i l’indret s’ha convertit en un wàter públic amb centenars de tovalloletes i mascaretes de protecció per a la pandèmia escampades arreu, tant dins les coves com a l’exterior.	<p><span><span><span><span><span>La Cova dels Horts dels Monjos i les tres cavitats que hi ha a mà dreta estan situades al vessant de llevant de la Roca Colom, en una zona coneguda com a Horts dels Monjos, on abunda una terra rica en substrat i on la comunitat de monjos de l’antic monestir de Sant Llorenç del Munt hi cultivaven. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés és fa des de Can Pobla, pujant pel Camí dels Monjos en direcció a La Mola, sense deixar-lo fins a localitzar, les cavitats, a mà esquerra del camí, a la part inferior de la cinglera. Des del camí queden un xic dissimulades pels arbres i vegetació arbustiva. Estan situades en el tercer tram estructural i morfològic del període eocè, amb conglomerats d’origen deltaic, constituïts per còdols de calcàries triàsiques i bàsicament quarts de pissarres paleozoiques amb petites intercalacions de margues i argiles. Des del punt de vista hidrològic, la densa fissuració que creua els conglomerats, afavoreix la circulació de les aigües càrstiques, amb algun aflorament superficial com pot ser la Font del Saüc, al nord dels horts o la Font Soleia més a l’est, dessota la carena de Cova de les Ànimes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que la tercera de les cavitats presenta força metres de fondària, només la primera d’elles, la més gran i profunda, està treballada per la mà de l’home. L’entrada presenta una boca quadrangular, amb el mur esquerra i el sostre rebaixats formant un perfecte angle recte. La cova permet Mantenir-se dempeus durant varis metres, fins que s’arriba al tram final. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant de la cova, a l’altre costat del camí, hi ha un seguit de feixes orientades a llevant, amb estructures muraries que van de nord a sud. El bosc ha anat envaint aquest espai esgraonat, amb un alzinar frondós i un sotabosc ric, freqüentat per gran quantitat de fauna que hi troba refugi i aliment. </span></span></span></span></span></p>	08120-362	La Mola	<p><span><span><span><span><span>Malgrat no ha estat objecte d’una excavació arqueològica, és evident que la cova ha estat emprada per l’home. La seva ubicació i les característiques ambientals interiors l’haurien pogut fer idònia com a fresquera natural per emmagatzemar-hi els tubercles o altres com el gra en gerres, etc.</span></span></span></span></span></p>	41.6400900,2.0206200	418434	4610280		08120	Matadepera	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88957-p1470972.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88957-p1470990.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el Mapa Interactiu de Ramon Suades i Jordi Senyal, s’esmenta la Cova de l’Hort Monjos I com a la més gran, i després, successivament tres cavitats més situades a mà dreta com a Cova de l’Hort dels Monjos II (es tracta més aviat d’una escletxa impenetrable), Cova de l’Hort dels Monjos III (que tot i ser una escletxa, permet endinsar-se al seu interior dempeus durant un recorregut de nou metres aproximadament) i finalment, Cova de l’Hort dels Monjos IV (una cavitat de petites dimensions). No es té constància de que s’hagin excavat amb mètodes científics, però si que s’ha observat en la més gran, un retall important en el sòl, a pocs metres de l’entrada.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88958	Avenc de Can Pobla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-pobla	<p><span><span><span><span><span>BADIELLA, Xavier (1981). L’Avenc de Can Pobla. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 25; pp. 383-384. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CES-CMB (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona, pp. 198. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ANDRÉS, O.; ASSENS, J.; MONTORIOL, J. (1955). El funcionamiento actual del sistema hipogeo de la Canal de Can Pobla. Sant Llorenç del Munt. Barcelona, dins Speleon, VI, pp. 127-154. Universidad de Oviedo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FAURA i SANS, M. (1909). Recull Espeleològic de Catalunya. Sota Terra. Club Muntanyenc I, p 26. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT i SAGUÉ, N. (1897). Catàlech espeleològic de Catalunya. But. CEC VII. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Des de Can Pobla, pujar pel Camí dels Monjos cap a la Mola. Abans d’arribar a la Roca Colom, deixar el camí per entrar, a mà esquerra per un corriol senyalitzat en direcció a la Canal de Can Pobla. L’avenc se situa sota l’anomenat Balcó de la Roca Colom. La cavitat està estructurada sobre una diàclasi N50O’S50E. Les aportacions d’aigua han eixamplat amb el pas del temps el conducte subterrani fins a l’actualitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’exterior, està protegit per una barana semicircular de ferro. La boca està coberta per dos grans blocs. Accedint per l’escletxa dona pas a una rampa que va a parar a un ressalt de 4 metres. Després del ressalt, s’inicia un pou amb una rampa molt inclinada que permet arribar a una profunditat de 46 metres. A partir del pou, en direcció nord s’accedeix a un nou pou de colades que retorna a la mateixa planta que l’anterior.</span></span></span></span></span></p>	08120-363	La Mola	<p><span><span><span><span><span>L’avenc surt esmentat sense cap més altra dada en el recull espeleològic de Faura i Sans (FAURA:1909). A la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt (1935), el 12 de novembre de 1922, membres del Centre Excursionista de Terrassa, hi accedeixen per primera vegada amb l’objectiu de localitzar fauna. No és fins el mes de novembre de 1948, on sembla que membres del GES-CMB efectuen una exploració de la totalitat de la cavitat, atorgant-li una fondària de 41 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 23 d’abril de 1978, A. Buil i Xavier Badiella, membres del SIS-CET realitzen la primera topografia de l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p>	41.6386800,2.0196500	418352	4610125		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88958-p1470941.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88958-topograifa-de-a-buil-i-xavier-badiella-23-04-1978-espeleoindex.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88959	Avenc de la Canal de l’Abella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-canal-de-labella	<p><span><span><span><span><span>BADIELLA, Xavier; BUIL, A. (1978). Els petits avencs de la nostra muntanya. II. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 17, pp. 356-657. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>L’avenc de la Canal de l’Abella està situat en el vessant hidrogràfic dret del barranc. S’hi accedeix des del Morral del Drac. Un cop deixat enrere, en direcció al Turó d’en Griera, pocs metres més endavant, des del camí s’inicia una baixada per la canal, entre mig d’un bosc frondós d’alzinar on s’observen restes de marges de pedra seca i alguns abrics naturals resultat del despreniment de grans blocs de conglomerat que han quedat frenats deixant de tant en tant, alguna cavitat més o menys gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’avenc, perfectament senyalitzat amb un post del parc, es localitza a mà dreta. Es tracta d’una cavitat de cinc metres de fondària amb un desnivell de cinc metres i un recorregut de deu metres, en una litologia de conglomerats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’entrada és força petita, semblant a un cau, però ben aviat, després d’una rampa força concrecionada dona pas a una sala de tres metres d’alçada per un espai o sala de tres per dos metres i mig. Aquesta queda dividida en dues parts degut a un gran bloc. Està revestida amb colades estalagmítiques. Al costat d’aquesta sala s’observa una galeria molt estreta totalment impenetrable.</span></span></span></span></span></p>	08120-364	Canal de l’Abella	<p><span><span><span><span><span>La primera exploració documentada de la qual se’n té constància fou la realitzada el mes de gener de 1948 pels membres del GES-CMB.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p>	41.6451100,2.0128600	417794	4610845		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88959-p1480318.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88959-avenc-de-la-canal-de-labella-topografia-de-xavier-badiella-sis-cet.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88960	Balma de la Llosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-llosa	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Balma de la Llosa és una cavitat situada al nord-oest de La Mola, entre l’altiplà i el Camí del Mal Pas de Can Pobla. L’accés s’ha de fer amb cura resseguint la paret de la cinglera. Després d’un revolt, entremig de la vegetació s’obre una cavitat que en realitat és el resultat del despreniment d’una llosa ciclòpia en el nivell superior de la paret del cingle. Té un recorregut d’una quarantena de metres i s’hi pot restar dempeus anant amb compte de no picar el cap amb la paret inclinada de la llosa despresa. El sostre té una quinzena de metres d’alçada i en alguns indrets hi entra la claror del dia. A la paret del cingle hi ha algunes filtracions d’aigua.</span></span></span></span></span></p>	08120-365	La Mola		41.6422700,2.0152200	417987	4610527		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88960-p1480258.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88960-p1480256.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Si es continua arran de paret, es pot anar en direcció al Mal Pas i al sector d’escalada dels Melindros.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88961	Cova de la Roca Colom	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-roca-colom	<p><span><span><span><span><span>BARBERÀ i SUQUÉ, Josep (1979). Sant Llorenç pam a pam. Ed. Cavall Bernat, 6. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La cova de la Roca Colom, està situada al sud de la roca homònima. L’accés es pot fer des de Can Pobla, pujant pel Camí dels Monjos cap a la Mola. Abans d’arribar a l’indret conegut amb el nom de l’Hort dels Monjos, cal entrar per un corriol a mà esquerra en direcció a l’avenc de Can Pobla. La cova està situada entre la Cova del Pinyoner i l’avenc, pujant pel dret. Un cop localitzada la roca, cal grimpar per una escletxa fins a trobar l’entrada, on hi creix una alzina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En realitat es tracta d’una cavitat oberta en una diàclasi que es desvia en direcció oest / sud-oest. Es compon d’una única galeria d’aproximadament sis metres de recorregut, dels quals només la meitat són practicables. Una de les parets presenta un recobriment per colada. </span></span></span></span></span></p>	08120-366	La Mola	<p><span><span><span><span><span>Quim Solbas, localitza aquesta cova el 27 d’abril de 2011.</span></span></span></span></span></p>	41.6388200,2.0199200	418374	4610140		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88961-p1470948.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88961-p1470949.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es recomana no escalar ni accedir a aquests tipus de cavitats, si no és amb un equipament adequat i sense la supervisió d’un professional.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88962	Cova de la Sargantana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-sargantana	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>		El seu interior està molt brut i ple d'escombraries.	<p><span><span><span><span><span>La cova de la Sargantana és una cavitat oberta per ambdós costats, resultat del despreniment d’una gran llosa en el nivell superior de la mateixa paret, que en lliscar, va quedar lleugerament inclinada. Està situada a mà dreta, després d’un dels darrers revolts abans d’arribar des del Camí dels Monjos cap al Monestir de Sant Llorenç del Munt. Té un recorregut d’uns vint metres de fondària aproximadament i s’hi pot restar dempeus. La paret esquerra presenta filtracions d’aigua. Un cop travessada, a mà esquerra, a la mateixa alçada s’observa una segona cavitat d’uns dos metres a tres de fondària, formada en una escletxa. El seu accés és fàcil, a tocar del camí i el seu interior també està brut.</span></span></span></span></span></p>	08120-367	La Mola		41.6433500,2.0150200	417972	4610648		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88962-p1480238.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88962-cova-de-la-sargantana-cami-del-malpas-la-mola-ramon-m-pont-espeleo-club-sabadell.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88963	Cova de l’Om	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lom	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Cova de l’Om és una cavitat situada a la cinglera superior del sector nord del cim de La Mola, per sobre de la carena de la Roca Foradada. Orogràficament queda situada entre dos vessants hidrogràfics importants, la Canal Freda i la Canal de Santa Agnès. L’accés es fa baixant per la capçada de la Canal Freda fins arribar a la Font de l’Om. Un cop aquí, resseguir la paret del cingle a mà dreta, entremig d’una boixeda fins a localitzar una paret i un roquissar, que un cop dalt, dona pas a la cavitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En realitat es tracta d’una foradada, és a dir que està oberta per dos costats, de set metres de fondària. Per una banda hi ha l’entrada principal, situada en el mateix cingle que la font. És de forma triangular, amb una sala immediata de grans dimensions, on es poden observar restes de colades. Cap el fons, en direcció al corrent d’aire, la cavitat s’estreny deixant pas a una escletxa. En arribar al final, la galeria posa fi al recorregut quedant enlairada per damunt d’una segona canal.</span></span></span></span></span></p>	08120-368	La Mola		41.6444700,2.0175500	418184	4610770		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88963-p1480221.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88963-p1480225.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El nom de la cavitat prové de la font que té molt aprop.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88964	Cova del Pinyoner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pinyoner	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La cova del Pinyoner està situada a tocar de La Mola, per dessota el rocam conegut amb el nom del Balcó. L’accés es fa pujant pel Camí dels Monjos. En arribar on s’inicia la Canal de Can Pobla, a mà esquerra hi ha un corriol que mena a l’avenc de Can Pobla. Després de pocs metres, tot just travessant el cap d’una codina, a mà dreta entre els arbusts, hi ha la cova. L’entrada queda un xic dissimulada per la vegetació. En arribar s’observa un bloc de grans dimensions que ha deixat una obertura inclinada formant un abric. Aquest presenta espai de sis metres de fons per uns cinc metres d’amplada. A l’interior s’hi observen els rastres deixats per mamífers que han fet nit. Voltant aquest roquissar, el terreny s’enfila. Per darrera, adossat a la paret rectilínia d’aquest enorme bloc hi ha un mur de pedra seca que arriba fins a un segon bloc, creant un espai de recer. El terreny està força remogut i amb la vegetació actual, no permet identificar si aquest muret servia de tancament a un segon espai arrecerat o bé es tracta del muret de retenció de terres per contenir una feixa.</span></span></span></span></span></p>	08120-369	La Mola		41.6386000,2.0199800	418379	4610115		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88964-p1470929.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88964-p1470933.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		S’ha detectat un rebaix molt important de l’estrat de sedimentació de la cova. En una fotografia localitzada en el Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt (SUADES:2020) la cova està intacta.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88965	Fons documental del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-parc-de-sant-llorenc-del-munt-i-serra-de-lobac		XX-XXI		<p><span><span><span><span><span>La Biblioteca Central de Terrassa, preserva el fons bibliogràfic del Centre de Documentació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac (CDPN). Està format per un total de 3.098 documents entre els quals destaquen llibres, articles, memòries, publicacions de les Trobades d’Estudiosos que s’organitzen des de l’Àrea d’Espais Naturals, d’actuacions, goigs. cartells, o el butlletí Voltant pel Parc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El fons bibliogràfic és consultable a través del Catàleg col·lectiu de la Xarxa de Parcs Naturals.</span></span></span></span></span></p>	08120-370	Biblioteca Central de Terrassa (Passeig de Les Lletres, 1 - 08221 Terrassa).	<p><span><span><span><span><span>El Centre de Documentació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac (CDPN) fou creat l’any 1988 a partir d’un conveni entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Terrassa, vinculat des de llavors a la Casa Baumann, posteriorment al carrer Cisterna i finalment al carrer Pantà, a través del Servei de Media Ambient de l’Ajuntament. L’any 2020 el fons s’ha traslladat a la Biblioteca Central, on ha quedat incorporat a la Col·lecció Local.</span></span></span></span></span></p>	41.6509400,2.0133000	417838	4611492		08120	Matadepera	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88965-20210412174034hdr.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88965-20210412174025hdr.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons bibliogràfic	Pública	Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El fons s’ha incorporat dins de la Col·lecció Local	98	57	3.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88966	Fons fotogràfic de Matadepera del Centre Excursionista de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-matadepera-del-centre-excursionista-de-catalunya		XIX-XX	Consultable al repositori de la Memòria Digital de Catalunya.	<p><span><span><span>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, consultable al Repositori de la Memòria Digital de Catalunya, està compost per un total de 268 imatges realitzades per autors diversos: Lluís ESTASEN i Pla (1890-1947), amb 33 fotografies. Ignasi CANALS i Tarrats (1896-1986) amb 25 fotografies. Camil JOSÉ Guiu (1937-1991) amb 20 fotografies. Arnau IZARD Llonch (1897-1993) amb 18 fotografies. Emili ULLES i Daura, amb 18 fotografies; Josep Maria CO i de Triola (1884-1965), Manuel GENOVART i Boixet (1895-1980), i Òscar TORRAS i Buxeda (1890-1975), amb 17 fotografies cadascun. Carles FARGAS i Bonell (1883-1942) i Germà GARCIA Fernandez (1942) amb 10 fotografies cadascun. Rossend FLAQUER i Barrera (1873-1947), amb 9 fotografies. Josep PUNTAS i Jensen (1887-1962), amb 9 fotografies. Adolf ZERKOWITZ Schlesinger (1884-1972), amb 8 fotografies. Albert OLIVERAS i Folch (1899-1989) amb 7 fotografies. Ferran DAMIANS i Recoder (1945) amb 6 fotografies. PIQUÉ, amb 6 fotografies. Josep M. ARMENGOL Bas, amb 5 fotografies. Pau ROSSELLÓ, amb 5 fotografies. Francesc BLASI i Vallespinosa (1872-1971) amb 3 fotografies. Jaume BIOSCA i Juvé (1875-1945), Joan CUBELLS, Ernest MULLOR i Creixell (1904-2004) i Ramon SERRAT (1883-1944) amb 2 fotografies cadascun. Finalment 1 procedent de l’Agrupació Coral de Matadepera. 1 de Frederic FLOS i Gibernau (1890-1949). POSTIUS, 1. 1 d’Antoni GALLARDO i Garriga (1889-1943). 1 de Lluís GIRAU Iglesias (1886-1959). 1 d’Antoni MIRALDA Espinal (1903-1991). 1 de Maria Antonia SIMÓ i una darrera d’autor desconegut. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les imatges estan compreses en un període cronològic que va des del darrer quart del segle XIX fins a finals del segle XX. La temàtica és bàsicament paisatgística (vistes generals dels cingles, Les Castellasses, Cavall Bernat, Els Òbits, Cova del Drac); d’arquitectura religiosa (monestir de Sant Llorenç del Munt, Sant Joan i cementiri, Santa Agnès); d’excursionisme relacionades amb el Parc de Sant Llorenç del Munt i activitats esportives de principis de segle XX com curses, escalada o ramaderia; d’espeleologia; d’arquitectura relacionada amb els estudis de la Masia Catalana (Can Pobla, Can Farrès, Can Roure, Can Sallès, Can Torrella, la Barata. Solà del Racó i Can Fatjó). </span></span></span></p>	08120-371	Carrer del Paradís, 10 (08002 - Barcelona)	<p><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923 l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></p>	41.5966700,2.0261600	418841	4605454		08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88966-afceccanalsb06172can-poblaignasi-canals-i-tarrats-1919.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88966-afcecsimoa1236monestir1900.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Privada accessible	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	55	3.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88967	Fons fotogràfic de Matadepera de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-matadepera-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya		XX		<p><span><span><span><span><span>El Fons de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Matadepera està format està format per un total de 132 fotografies aèries, 20 mapes topogràfics, 9 fotografies aèries verticals, 9 fotomosaics, 6 fotografies panoràmiques, 5 mapes en sèrie, 5 ortofotomapes i 1 mapa excursionista. També es conserven les minutes municipals, amb els mapes planimètric i topogràfic a escala 1:25.000.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del primer grup format per les 132 fotografies aèries, estam desglossades de la següent manera: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>9 d’aquestes són fotomosaics dels anys 1967, en blanc i negre realitzats a escala 1:5.000 per l’empresa <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A. (Madrid),</em> per encàrrec de la <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>18 són fotografies aèries procedents del SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 8 de desembre de 1971.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>105 fotografies en color procedents del SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 5 de juliol de 1980. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un altre grup són . Està format per un total de 20 mapes topogràfics en paper polièster, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona entre els anys 1967, 1977 i 1978, la majoria, sense toponímia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es conserva un mapa excursionista de l’àrea de Matadepera de 1982 amb la XXXVI marxa nocturna d’orientació, realitzat per la Unió Excursionista de Catalunya. Gràcia. A escala 1:10.000 de 45x32 cm. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaquen 5 ortofotomapes de la sèrie Ortofotomapa de Catalunya, a escala 1:5.000 editats per l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’any 1987 (data de vol del mes de juliol de 1984), de 80 x 60 cm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, hi ha un total de 5 fotografies en blanc i negre procedents del Fons “Família Cuyàs” de 1982 relacionades amb la cultura popular (Gegants de Mariapfarr d’Aústria i Masstrich d’Holanda durant la Trobada Internacional de Gegants, els gegants Llorenç i Agnès, i el gegantó “El Cèsar”), datades entre els anys vuitanta del segle XX. També hi ha una única fotografia de l’església vella de Sant Joan Baptista amb la muntanya de Sant Llorenç del Munt i La Mola al capdamunt sense cap urbanització entremig. Finalment, una fotografia d’un mosaic de Sant Jordi obra de Jacint Bofarull.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Col·lecció Cartoteca, es conserven els mapes planimètric (RM.123505) i topogràfic (RM.123507), a escala 1:25.000, sense signar. Es tracta d’una còpia manuscrita d’una de les minutes de més dels quatre-cents municipis de Catalunya corresponents a l’aixecament del mapa d’Espanya 1:50.000. Les còpies les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100.000. </span></span></span></span></span></p>	08120-372	Matadepera	<p><span><span><span><span><span>L’ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Des de la seva creació l’any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l’època de la República, l’ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar ens uns nivells d’innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Corresponen a l’ICGC, en l’exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></p>	41.5963000,2.0261800	418842	4605413		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				55	3.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88968	Font de l’Om	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lom-1				<p><span><span><span><span><span>La Font de l’Om està situada al nord de La Mola, i una de les més elevades del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. L’accés es fa des de La Mola, en direcció nord anant a trobar la Canal Freda, per on cal voltar i entrar amb cura. Un cop dins, l’indret és d’una bellesa espectacular, s’observa un tram de camí reforçat amb un mur de pedra, que permet baixar a la capçalera de la canal. Un cop dins, el terreny va baixant progressivament entremig de dues parets naturals calcàries, gairebé rectes, de tant en tant amb ondulacions originades per l’erosió natural, on s’hi observen formacions càrstiques. En aquest indret, de paret a paret, s’hi observen les restes de murets de pedra seca, gairebé desapareguts que formaven part d’un paisatge totalment diferent a l’actual. Actualment les alzines que hi creixen, busquen la llum en competència les unes amb les altres arribant a depassar els 20 metres d’alçada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En direcció a la font, el terreny cada vegada s’estreny més i un cop deixat enrere varis blocs que un cop despresos han originat un caos, al costat d’una petita bauma amb les parets totalment verdes, s’arriba a un diminut pla on hi ha les restes d’un arbre mort. En voltar a mà esquerre, a l’alçada dels ulls es localitza la font. L’espai és ombrívol, ple de briòfits i vegetació pròpia de llocs humits com l’orella d’os (ramonda myconi), considerada un fòssil vivent de la vegetació tropical que durant el Terciari, ara fa més de vint milions d’anys ocupà els Pirineus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una surgència que regalima d’una esquerda natural de la roca, baixa en diagonal fins a quedar dipositada en una pica natural rebaixada per la mà de l’home.</span></span></span></span></span></p>	08120-373	Canal Freda		41.6444000,2.0172100	418156	4610762		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88968-p1480214.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88968-p1480216.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es tracta d’una font molt antiga.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88969	Font del Saüc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sauc-0				<p><span><span><span><span><span>La Font del Saüc està situada sota el cim de La Mola, al nord del pla conegut com a Hort dels Monjos, i a ponent de la carena de la Cova de les Ànimes. L’accés es fa des de La Mola o pel Camí dels Monjos, fins atrobar la desviació per un corriol entremig de boixos que hi mena directament. La surgència neix d’una escletxa, situada al dessota del cingle, en una petita bauma o balma erosionada en el seu estrat inferior més bla amb presència d’heura de terra (Glechoma hederacea). Un petit muret fet de maó arrebossat amb ciment, tanca l’espai entre la roca a mena de cisterna, per on es canalitza l’aigua provinent de la circulació càrstica que aflora en aquest indret. Al capdamunt del muret hi ha un petit registre tapat amb pissarres. No té broc sinó que el tub, està arranat al mur i un tap de suro impedeix l’aigua de perdre’s. El seu estat d’abandonament no deixa entreveure la piqueta feta de pedra que hi té al davant. La paret supura per filtració. Al capdamunt, collat a la paret del cingle, una placa antiga rovellada i al dessota, en un pegat de ciment ràpid, esgrafiat el nom de la font amb alguns grafits sense cap solta deixats pels visitants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai immediat a la font està força trepitjat, tanmateix s’han observat en alguns racons més arrecerats alguns erols de porrassa (Asphodelusvalbus) i comunitats de petites herbetes anuals i de Narcissus juncifolius o algun peu de lleterassa serrada (Euphorbia serrata).</span></span></span></span></span></p>	08120-374	La Mola	<p><span><span><span><span><span>La Font del Saüc és coneguda ja al segle XIX. L’any 1919, la Colla Sardanista de Sabadell hi organitzà una acampada. El 4 d’octubre de l’any 1925, el Centre Excursionista de Terrassa sota l’impuls de Jacint Trias, organitzava una trobada sota el nom d’animadors de la bellesa de la muntanya” per arranjar l’entorn de la font ja que era tant popular que el trànsit de persones la feien perillar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>la Comissió de les Fonts de Matadepera, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, per iniciativa de l’Agrupació Sardanista La Mola. En aquesta agrupació hi participen la Unió Excursionista de Matadepera (UEM), l’Associació de Defensa Forestal (ADF), i el Consistori. L’objectiu d’aquesta comissió és la d’elaborar informes sobre cadascuna de les fonts per evitar que aquestes acabin malmetent-se i es perdin. Entre les primeres, més properes al poble eren la de Can Roure, la de la Riba, la Font de la Tartana, la Font del Corraló i la de Can Vinyers. Les dues altres, es troben en el massís de Sant Llorenç, la Font de la Soleia i la Font del Saüc. Va ser al voltant d’aquesta darrera que l’any 1919 hi va acampar la Colla Sardanista de Sabadell. La comissió, proposà un projecte d’arranjament de l’espai per commemorar l’any 2019 el centenari d’aquest fet històric.</span></span></span></span></span></p>	41.6417800,2.0205800	418433	4610468		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88969-p1480005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88969-p1480007.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Està situada a 970 metres d’alçada, i per aquest motiu en èpoques de calor el cabal disminueix fins a assecar-se totalment.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88970	Forn de calç de la Canal de l’Abella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-de-labella	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	La volta del passadís d’accés a la fogaina està mig colgada per la terra que baixa per la canal en èpoques de pluges. La part superior de l’olla queda a tocar de l’estret corriol, amb la qual cosa el pas reiterat fa perillar l’estructura i en segon lloc hi ha un perill evident de caiguda al seu interior.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a la capçalera de la Canal de l’Abella, un cop els dos barrancs que neixen al voltant del Morral del Drac s’uneixen. L’accés més fàcil és fer-lo des del Morral del Drac, baixant en direcció a l’avenc. Un cop aquí, el forn està a tot just cinc metres més avall, a mà esquerra. Cal no baixar de pressa per no caure dins on al bell mig hi creix una alzina ben ufanosa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està excavada en el pendent del marge i contra un gran bloc de pedra calcària. Mesura 3’40 metres de diàmetre interior per una alçada màxima conservada de 2’70 metres, coincidint amb una part de la corona. Alguns dels blocs de pedra que l’envoltaven han caigut al seu interior degut al pas continuat d’excursionistes. El passadís d’accés a la fogaina (1 metre de fondària) es conserva sencer però només s’endevina la volta, de pedra disposada a plec de sardinell. La terra l’està colgant amb el pas del temps. Es veu perfectament l’estructura constructiva de la façana que es va malmetent per l’erosió continuada de la gent que s’hi enfila per accedir al seu interior.</span></span></span></span></span></p>	08120-375	Canal de l’Abella	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6439200,2.0128500	417792	4610713		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88970-p1480336.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88970-p1480327.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88970-p1480330.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|119\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88971	Placa commemorativa del centenari de l’excursionisme català	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-del-centenari-de-lexcursionisme-catala	<p><span><span><span><span><span>AA DD (1976). Butlletí informatiu mensual de la Secció Excursionista de l’Ateneu Castellarenc. Activitats del mes de maig, núm. 124. Maig de 1976. Castellar del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARULLA I CANALS, Lluís; FONT I BERNAUS, Maria (1975). L’Excursionisme a Catalunya, 1876-1976. Cent anys del Centre Excursionista de Catalunya. Fundació Carulla-Font. Editorial Barcino. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Placa commemorativa de bronze dedicada al centenari de l’excursionisme català (1876-1976). Està collada en el mur de tancament interior del barri del monestir de Sant Llorenç del Munt. A la banda superior esquerra, s'hi observen tres pics muntanyencs, al dessota la data del centenari, 1876-1976 i a la part inferior, les quatre barres en posició horitzontal. A mà dreta, en relleu es pot llegir: </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>“F C M / CENTENARI / DE / L’EXCURSIONISME / CATALA / APLEC COMMEMORATIU / LA MOLA 27-5-1976”.</span></span></span></span></span></p>	08120-376	La Mola	<p><span><span><span><span><span>Al darrer quart del segle XIX s’inicia el muntanyisme a Catalunya; El massís de Sant Llorenç del Munt, amb el cim de La Mola es convertí en un indret freqüentat per excursionistes, espeleòlegs, escaladors i per tant, en un lloc habitual de trobades entre amants i estudiosos de la muntanya, d’aplecs culturals i religiosos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El dia 27 de maig de 1976, s’organitzà un Aplec excursionista a la Mola, amb motiu del Centenari de l’Excursionisme Català. La comissió organitzadora, convidà a totes les entitats excursionistes de Catalunya fins a La Mola. </span></span></span></span></span></p>	41.6412100,2.0179500	418213	4610407	1976	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88971-p1480206.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88971-p1480207.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es va editar una placa-medalló rectangular, de dimensions més petites (60 x 32 mm) de bronze.	98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88972	Ses Corts	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ses-corts	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRAN, D. et al. (1996) Sant Llorenç. Lunwerg Editores, S.A. pp. 224</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p>		Es desconeix l’abast arqueològic de la zona ja que no s’ha documentat cap troballa, però tampoc es coneix que s’hagi fet cap intervenció arqueològica.	<p><span><span><span><span><span>Balma situada en el cingle de la Coma de l’Abella, en el vessant dret de la canal, a ponent de la Cova o Morral del Drac, i sota la vertical de la Roca Petanta. L’accés, des del Nord-oest de la Mola es fa baixant per la Canal de la Coma de l’Abella, a l’alçada de la Cova o Morral de Drac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un conjunt de set concavitats situades en un estrat perfectament horitzontal del cingle, amb un recorregut d’amplada de façana de 250 metres. Dues d’elles, situades a la zona central i la situada a ponent del cingle són les més destacables i permeten restar dempeus. La cova central, presenta una fondària important, amb il·luminació natural. La boca és ample; s’hi accedeix fàcilment. A seu interior, té una mena de banqueta natural que ressegueix tot el fons de la cavitat, i a mà dreta una pica tal vegada natural amb una important colada estalagmítica que la recobreix. La surgència natural intermitent, queda delatada per la presència d’humitat, falzia roja i alguns briòfits incipients en la paret frontal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat situada a ponent, presenta una llargària important, amb un vestíbul molt ampli on dues columnes centrals semblen dividir l’ampli vestíbul en tres sales independents, però que un cop dins s’interrelacionen entre elles. Si bé en el vestíbul de l’entrada s’hi pot estar dempeus, a mida que s’accedeix a l’interior, el sostre, tot i que forma part del mateix estrat, és cada vegada més baix. En el vestíbul la roca aflora arreu i la potència de l’estrat és minsa, mentre que cap a l’interior sembla que aquesta és més important.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons el Catàleg municipal (200), diversos autors parlen de l'existència de murs de pedra seca d'uns dos metres d’alçària que tancaven i protegien la balma (Ferran:1996).</span></span></span></span></span></p>	08120-377	Sota la vertical de la Roca Petanta	<p><span><span><span><span><span>Aquestes coves són conegudes i esmentades en tots els catàlegs espeleològics i monografies sobre la muntanya de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Catàleg municipal (2009) inclou aquest sector com a zona arqueològica a protegir (fitxa 50), però no s’hi ha fet mai cap troballa arqueològica. Només es parla de murs de pedra seca i de la possible funció de recinte o refugi pel bestiar a partir del topònim.</span></span></span></span></span></p>	41.6436400,2.0121200	417731	4610683		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88972-p1470076.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88972-p1480291.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88972-p1480279.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88972-p1480310.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No hi ha cap indici que assenyali que es tracta d’un jaciment arqueològic. Futures intervencions confirmaran o desmentiran el que, a hores d’ara, només és una hipòtesi. En tot cas, durant la visita, es va detectar un rebaix important de terres amb desplaçament de pedres, no autoritzat.	98\|94	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88977	Fons fotogràfic de Matadepera de la Biblioteca de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-matadepera-de-la-biblioteca-de-catalunya		XX		<p><span><span><span>En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat un conjunt de fotografies, procedents del Fons Salvany, relacionat amb el municipi de Matadepera. Està format per 22 fotografies en placa de vidre estereoscòpica, de 6 x 13 cm., que Josep Salvany i Blanch realitzà durant els anys 1916 i 1926.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_343_04_Des del Coll de les Tenalles; </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_06_Entrada a l’església de Santa Agnès;</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_07_Interior de l’església de Santa Agnès;</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_343_02_Nova vista del bosc a la Barata;</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_343_01_Sota el bosc a la Barata;</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_05_Vistas de les ruïnes de Santa Agnès;</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_09b_Vista de Sant Llorenç del Munt;</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_09_Vista llunyana de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany_SaP_892_08 La Cova del Drac</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_893_01_Absis de Sant Llorenç del Munt entre boira.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_893_02_Absis de Sant Llorenç del Munt i vista general</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_10_Esglesia de Sant Llorenç del Munt</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_891_11_Font de l'Horta de Sant Llorenç del Munt</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_893_04b_Nova vista de la Roca del Cavall</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_11b_Nova vista interior església de Sant Llorenç del Munt</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fons Salvany SaP_893_03_Vista de Sant Llorenç del Munt entre boira</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_01_Una cova a Sant Llorenç del Munt</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_02_Interior d'una cova a Sant Llorenç del Munt (identificada durant la realització del mapa com a la Cova del Manel)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_02b_Nova vista interior d'una cova a Sant Llorenç del Munt (Identificada durant la realització del mapa com a la Cova del Manel)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_02c_Una nova vista interior d'una cova a Sant Llorenç del Munt</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_11_Vista interior de l'església de Sant Llorenç del Munt</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons Salvany SaP_892_12_Una nova vista interior de l'església de Sant Llorenç del Munt</span></span></span></span></span></p>	08120-378	Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona)	<p>La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat.<br /> L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. <br /> El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. <br /> Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.<br /> L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. <br /> El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. <br /> L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. <br /> L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic.<br /> Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents.</p>	41.5967500,2.0261700	418842	4605463	1916-1926	08120	Matadepera	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88977-fons-salvanysap89208-la-cova-del-drac.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Josep Salvany i Blanch	Josep Salvany i Blanch néix a Martorell el 4 de desembre de 1866 i mor el 28 de gener de 1929. Estudia medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencia l'any 1891.Entra a formar part del Centre Excursionista de Catalunya on col·labora activament com a fotògraf i en les diferents publicacions. Gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic, fa una gran quantitat de fotografies, no només de Catalunya sinó fora d'ella. Les fotografies les realitza entre l’any 1911 i 1926, en format estereoscòpic, de 6 x 13 cm. i tenen un gran valor etnològic i científic en general perquè donen a conèixer la Catalunya, les Illes Balears i altres indrets del món de principis del segle XX. La col·lecció de plaques de vidre es preserva a la Biblioteca de Catalunya, i es pot consultar en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya.	98	55	3.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88978	Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-lobac-3	<p><span><span><span><span><span><span><span>AA.VV. (2009). Rutes de patrimoni arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>AA.VV. (2008). Rutes de flora i fauna. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>AMBRÓS I MONSONÍS, Jordi (1998). Text normatiu. Modificació del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. www.diba.es/parcs/stllorenc/stllorenc.htm<span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988) Matadepera. Pagesos i menestrals. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BASTART, J. (2017). Rutes de les llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERNÁNDEZ, I.; LORENZO, C. (2019). Descobreix el patrimoni arquitectònic dels nostres parcs. Diputació de Barcelona. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LORENZO, Cecília; FERNÀNDEZ, Isaac (2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LORENZO, C. (2007). Guia de rutes literàries per la Xarxa de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. Àrea d’Esapis Naturals.</span></span></span></span></span></span></span></p>		Tant en els canals com a les obagues s’ha observat que gran part dels boixos estan afectats per la plaga de la papallona del boix, la Cydalima perspectalis, que en la seva fase d’eruga s’alimenta massivament de l’arbust, causant veritables estralls. En alguns indrets sembla que estigui en el seu estadi inicial d’adaptació del terreny.	<p><span><span><span><span><span><span><span>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac té un gran interès paisatgístic, biològic i cultural. Està integrat per dos massissos, el de Sant Llorenç del Munt amb els cims de la Mola i el Montcau de més de mil metres cadascun i la serra de l'Obac, de menys elevació. Una part del terme de Matadepera presenta les característiques geològiques que fan d'aquest parc un indret d'especial bellesa on hi predominen els conglomerats. L'orografia és molt escarpada, amb cingles i canals abruptes, barrancs, torrents i rieres que neixen en totes direccions. El clima és del tipus mediterrani subhumit, per això el principal bosc que hi podem trobar és l'alzinar, amb comunitats importants de rouredes i boixedes. A la base hi acostumem a trobar pinedes de pi blanc, de gran resistència a la sequera, que en les zones de més obaga són substituïts pel pi roig i la pinassa. La pineda però, és sovint fruit de la intervenció humana i llavors apareix barrejat amb l'alzina i arbusts com el cirerer d'arboç i el bruc. En els fondals com els barrancs s'hi poden trobar el roure, la moixera, el boix i l'avellaner. Als roqueters i cingles, es localitzen plantes adaptades a condicions extremes com l'orella d'ós o la corona de reina, el polipodi comú, la farigola, el lliri, la tulipa silvestre o la nadala menuda i encara d'altres que estan perfectament adaptades a llocs extremadament secs com el crespinell i els conillets o l'enciam silvestre. Aquest paisatge ofereix unes condicions immillorables per a la fauna, que hi troba refugi, criar, hivernar o senzillament aprofitar aquest territori com a corredor biològic. Les diferents comunitats faunístiques hi estan ben representades, tant pels mamífers més grans com pels habitants rupícoles, amfibis, ocells i rapinyaires, tant diürns com nocturns. I en les fonts on l'aigua és pura s'hi pot observar la salamandra i diferents espècies de granota i el gripau.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El parc ha estat ocupat o visitat per l'home des de temps immemorials. Un exemple n'és el Camí Ral que travessa el municipi just per darrera el mas de la Barata, que probablement no sigui res més que l’evolució d’una taverna d’època romana. Si tenim en compte l’indret on està ubicada, a peu del Camí Ral, no seria massa descabellat pensar en una <em>“taberna”, </em>un lloc d’allotjament on aturar-se, passar la nit i deixar reposar els cavalls.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Un altre exemple patrimonial indissociable del paisatge de Sant Llorenç, són les abundants balmes obrades que han servit de refugi eventual, d'amagatall o per a viure. En el cas de Matadepera hi ha varis indrets ben coneguts, la Balma del Bord, la Balma del Penitent o el conjunt dels Òbits o la Balma de la Pinassa i el Corral de Can Pèlacs. També hi ha coves de primer nivell on s’hi ha localitzat restes arqueològiques, com la Cova del Frare, la Cova de les Ànimes, la Cova Negra, la Cova de l’Hort dels Monjos, la cova de Santa Agnès i d’altres principals, que sense haver-se localitzat restes, són d’un gran interès geològic i científic, com la cova del Fondal, la cova del Manel, la cova de l’Escopeta o la cova de la Canal del Trull o la cova de Sescorts.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Altres elements destacables que formen part de la cultura popular integrats perfectament en el paisatge són els forns de calç i d'obra, associats a les cases pairals i antics masos com La Barata, Can Robert, Can Pèlacs, Can Bufí, Can Pobla, Can Garrigosa, el Gabi o Can Torres. Destaquen algunes zones amb murs de pedra ciclopis, de gran bellesa on el domini de la tècnica constructiva és excepcional. És el cas de la zona no inclosa en el parc, al sud de la Costa del Tet i la Feixa Llarga de Can Torres, però que s’inclouen a la fitxa per la unitat paisatgística que representen. La gent que va viure i conrear els pendents d'aquests turons han impregnat aquest paisatge no només amb l'obra de la pedra seca, sinó que han estat a l'origen de llegendes relacionades amb el bandolerisme o amb el drac, que han arribat als nostres dies.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Un altre element a destacar són els forns de pega, dels quals el més conegut al terme de Matadepera és el forn de pega del Dalmau, situat a l’extrem nord-est del municipi. Ballbé, (BALLBÉ:1988) parla d’un forn situat en el jardí d’una torre d’estiueig de la urbanització del Pla de Sant Llorenç i d’un situat prop de Can Pobla que excavà amb el seu equip dels diumenges. D’ambdós no aporta cap més altra dada ni ubicació.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant la realització del Mapa de Patrimoni se’n ha descobert tres de nous. Un d'ells relacionat amb La Barata. Per tant, actualment, només es confirma la presència de quatre forns de pega documentats, el del Dalmau i el de la Barata i dos en el sector de Sant Llorenç del Munt. Un d'ells a proximitat de la Canal Gran i l'altre, de la Canal de la Cova Roja..</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Finalment, s’ha de destacar la presència nombrosa en tota l’àrea del parc de restes de carboneres, súties i barraques de carboner. Una activitat tradicional directament relacionada amb el treball i l’explotació del bosc, i per tant amb una clara intervenció de l’home sobre el paisatge.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08120-379	Matadepera	<p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1932 la Generalitat l’inclou en el planejament, pel seu valor paisatgístic i natural, constant ja la necessitat de protecció.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1936 s’ inclou en un sistema de parcs naturals provincial establert pel pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona</span></span></span></span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Des del 1972, la Diputació de Barcelona, protegeix el massís de Sant Llorenç amb un Pla especial d'ordenació i delimitant l'àrea del parc.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1982, s'aprova la revisió del Pla General ampliant a 9.638 ha. I cinc anys més tard (1987) la Generalitat aprova el decret que permet acomplir al parc les exigències de la Llei d'Espais Naturals (106/1987 de 20 de febrer, pel que es crea el Parc).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1998 s'amplia amb 4.055 hectàrees fins arribar a les 13.694 actuals. L'integren els municipis de Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa, Vacarisses i Rellinars. El punt central del parc és el coll d'Estenalles de 870,4 metres amb un centre d'informació. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 2003 un incendi forestal iniciat a Sant Llorenç Savall malmet la part nord-oriental del parc, dins dels termes de Granera, Monistrol de Calders i Mura.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Des de l’any 2011 està acreditat amb la CETS, un reconeixement d’abast europeu gestionat per la Federació Europarc. Aquesta carta garanteix un ús turístic del parc compatible amb la conservació del territori per minimitzar els impactes negatius i contribuir al desenvolupament socioeconòmic local, consensuat amb els agents implicats en la zona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>L'espai de protecció del Parc coincideix amb la Xarxa Europea d'Espais Naturals, Natura 2000, que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i hàbitats tan naturals com semi-naturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa. Natura 2000 és una iniciativa de caire europeu, amb un marc legal que garanteix i salvaguarda el patrimoni natural a partir d'una mostra significativa dels hàbitats i les espècies representatives. El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac forma part d'uns dels 117 espais que actualment existeixen a Catalunya declarats com a Zones Especials de Conservació (ZEC) i dels 73 declarats com a Zones de Protecció per a les Aus (ZEPA).</p>	41.6413600,2.0179600	418214	4610424		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-02p1470533.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-03p1450107.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-04p1480681.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-05p1450471.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-06dsc8330.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	Xarxa natura 2000	2021-07-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està agermanat amb el Parc Natural de Huétor, a Granada, amb el qual manté un pla de treball triennal. L'Oficina del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es troba al mas La Mata, Ctra. De Terrassa a Navarcles, km 14,8, al terme de Mura.		2153	5.1	1764	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88979	Balma Fosca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-fosca-0	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Balma situada al Camí de la Senyora, en direcció a la foradada del Camí de la Senyora i de l’ermita de Santa Agnès. Un dels accessos es fa vorejant el cingle esmentat. L’altre, des de Can Pobla, pel Camí dels Monjos fins a trobar el Camí de la Senyora. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Formada per l’erosió en el seu estrat més bla, consta de tres cavitats molt ombrívoles separades entre elles per pilars naturals amb la paret interior molt prima que va patint els estralls de l’erosió, semblant al procés observable a Sescorts o Ses Corts, no massa lluny del Morral del Drac. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat situada més a la dreta, i la més gran de les tres, presenta una banqueta interior i en alguns indrets permet restar dempeus. El sostre també té restes d’ennegriment provocat per les fogueres fetes al seu interior. </span></span></span></span></span></p>	08120-380	Carena de la Cova de les Ànimes		41.6469500,2.0221500	418570	4611040		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88979-p1480424.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88979-p1480434.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es desconeix si en algun moment històric fou murada i no es tenen notícies de cap intervenció arqueològica que pogués aportar alguna dada històrica interessant de l’ocupació de l’home en aquesta balma.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88980	Balma Clara	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-clara	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Balma situada al Camí de la Senyora, en el vessant hidrogràfic dret de la Canal Freda. Un dels accessos es fa vorejant el cingle esmentat. L’altre, des de Can Pobla, pel Camí dels Monjos fins a trobar el Camí de la Senyora. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Formada per l’erosió en el seu estrat més bla. A part d’una gran volta d’uns cinc metres d’alçada per una trentena d’amplada, la seva fondària no sobrepassa els tres metres a la part inferior, però en cas de necessitat pot servir d’aixopluc. </span></span></span></span></span></p>	08120-381	Carena de la Cova de les Ànimes		41.6469700,2.0233800	418673	4611042		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88980-p1480404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88980-p1480411.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es desconeix si en algun moment fou murada.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88981	Balma de la Pinassa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-pinassa	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XX	Es nota la manca de manteniment i el deteriorament pel desgast natural i antròpic.	<p><span><span><span><span><span>Balma murada situada a mig camí, entre els camins de la Senyora i de la Soleia, al capdamunt de la Canal Freda. El seu accés es fa per qualsevol dels dos i en arribar a la Canal Freda, baixar tot buscant un corriol estret que baixa pel costat esquerre de la canal. Un cop arribats al primer barranc, travessar-lo enfilant-se per una roca i continuar per un corriol molt estret que ressegueix per sota un gran bloc. Mentre hi passen, localitzarem les places d’un parell d’antigues carboneres. Quan el camí comença a fer-se fonedís, pujar a mà esquerra pel dret, fins a trobar una gran pinassa (volt de canó de més de 3 metres per una alçada d’una trentena de metres)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La balma mesura uns 35 metres de llargada amb una alçada que sobrepassa els 7 metres. Està orientada al nord. Només una part és obrada. La fondària màxima del conjunt és d’una dotzena de metres, essent la part no murada la més profunda i alta i on s’hi localitza a més, una petita surgència intermitent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Formada per l’erosió en el seu estrat més bla, es tracta d’una cavitat protegida amb un mur de pedra irregular collat amb morter. L’espai interior és allargassat d’una dotzena de metres de llargària per uns 9 metres de fondària màxima, tot i que la part més fonda, no queda arran de terra sinó que queda situada en un nivell superior només si pot accedir ajupit. Una corda collada al sostre permet enfilar-s’hi. Té una llar de foc amb fumeral, una taula feta de pedra al davant i en un racó planer, una plataforma de palets de fusta que serveixen de llit als excursionistes.</span></span></span></span></span></p>	08120-382	Vessant hidrogràfic dret de la Canal Freda	<p><span><span><span><span><span>El nom prové d’una pinassa de l’espècie <em>Pinus nigra</em> (3’15 m de volt de canó per 26 metres d’alçada) que hi ha pocs metres abans. Es té constància que veïns de Castellar del Vallès i de Sant Feliu del Racó s’hi amagaren durant la Guerra Civil. També fou coneguda pels carboners que carbonejaven justament a la canal (encara es poden veure indicis de carboneres). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Florenci Santiesteban, veí de Sant Feliu del Racó, que coneixia molt bé aquest indret va acompanyar un grup de joves tot just de catorze anys, membres de la Secció Excursionista de l’Ateneu Castellarenc (SEAC) de Castellar del Vallès després d’haver-los explicat les històries d’amagatalls.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquell moment no estava murada o les restes eren minses i al fons hi havia una petita surgència intermitent coneguda pels carboners. Els joves, Josep Llinares, Pere Roca, Danivel Rocabert, Joan Sallent, Vicenç Portell i Francesc Serra en van fer el seu centre d’operacions. Adequaren una part de l’espai protegint-lo amb branques i poc després repicaren una part més tova de l’interior amb la intenció de guanyar espai. Muraren la balma amb un mur de pedra lligat amb morter de calç i col·locaren finestres rodones i quadrangulars i una porta. Van habilitar el seu interior amb estris i mobiliari. Allí hi anaren varis anys, durant els caps de setmana i festius fins l’any 1968 on toparen amb les obligacions del servei militar. A la tornada encara s’hi varen retrobar varis cops, però la vida els anà portant cap a altres direccions.</span></span></span></span></span></p>	41.6453500,2.0199600	418386	4610865		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88981-p1480575.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88981-p1480586.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88981-p1480583.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		També se la coneix com la Balma SEAC.	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88982	Balma de la Soleia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-soleia	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Balma situada al Camí de la Font Soleia, un cop travessada la Canal Roja. Vorejant les parets rectes dels cingles, s’arriba a un revolt, conegut com El Planet. Al dessota s’obre una balma imponent, d’uns vint a vint-i-cinc metres de llargada, per uns set d’alçada màxima i vuit de fondària. Està formada per l’erosió en el seu estrat més bla ofereix un espai d’abric important sense murar que permet restar dempeus en tota la seva superfície. Al fons, hi ha un seguit de degotalls i varies cavitats, una d’elles més gran, amb colades importants que semblen aflorar aigua en èpoques de pluja. </span></span></span></span></span></p>	08120-383	El Planet		41.6382100,2.0226900	418604	4610070		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88982-p1480654.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88982-p1480658.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88983	Balma de la Vella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-vella	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	La part murada conservada és mínima.	<p><span><span><span><span><span>Balma situada al nord oest dels Plecs del Llibre. Un dels accessos es fa vorejant el cingle esmentat. L’altre, des de Can Pobla, pel Camí dels Monjos i en un moment donat, trencar a mà dreta, per un corriolet en direcció al Camí de la Senyora. Després de travessar per la part superior una cinglera, baixar en diagonal en direcció a la paret fins arribar a baix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Formada per l’erosió en el seu estrat més bla, es tracta d’una cavitat protegida amb un muret de pedra sobreposat sense massa ordre, en sec i es desconeix si antigament havia estat obrada. L’espai interior és irregular d’uns dos metres de costat, sense poder-hi restar dempeus. El sòl no conserva cap estrat de terra, però en un costat hi ha una protuberància rocosa amb senyals de manipulació humana i un orifici en forma de cubeta, ben arrodonida al mig. El sostre està ennegrit pel fum de les fogueres.</span></span></span></span></span></p>	08120-384	Els Plecs del Llibre	<p>Es desconeix la data de la construcció murada.</p>	41.6321300,2.0221700	418553	4609395		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88983-p1480366.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88983-p1480363.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest indret també rep el nom de Cova de la Dona Morta.	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88984	Cova de la Canal Freda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-freda	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La cova de la Canal Freda està situada a la capçalera d’un barranc tributari pel vessant esquerre de la canal principal. L’accés es fa pel Camí de la Font Soleia, en direcció a la Balma de la Pinassa. Un cop arribats al lloc, baixar entre cinc i sis metres pel marge dret de la canal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cova allargassada semblant a una mina amb un recorregut de 23 metres per 1’70 metres d’alçada fins arribar a la saleta final, on l’alçada és d’uns 3 metres aproximadament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés mesura 1 metre d’amplada. El primer tram, rectilini, mesura 15 metres. Les parets són perfectament uniformes, amb el sostre arrodonit i colades a ambdós costats. A partir d’aquí, el sòl baixa una mica de nivell i s’eixampla lleugerament donant l’aspecte d’una petita sala coberta per colades estalagmítiques. En les parets del fons de la cavitat es poden observar tres esquerdes que van en diferents sentits.</span></span></span></span></span></p>	08120-385	Camí de la Senyora	<p><span><span><span><span><span>La cova fou descoberta de manera casual a principis de mes de desembre de l’any 1990, quan membres de la SIS-CET intentaven arribar fins a la Balma de la Pinassa. Al final de la galeria hi localitzaren varies espelmes.</span></span></span></span></span></p>	41.6452700,2.0190100	418307	4610857		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88984-img20210417131521332.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88984-img20210417131504299.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88984-cova-de-la-canal-freda-espeleobloc-topo-de-xavier-badiella-sis-cet-2-12-1990.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88985	Font de la Soleia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-soleia	<p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Impremta Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRAU, Edmond i VANCELLS, Frederic (1997). 70 fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb itineraris per visitar-les. Terrassa: El Cau Ple<span><span> de lletres editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Surgència d’origen càrstic situada arran de corriol, sota la paret del cingle, al camí que rep el nom de la font. Està envoltada de verdet, heura i falzia blanca o ruda de paret. L’accés es pot fer des del Camí dels Monjos, pujant des de Can Pobla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga surgència mig taponada per les concrecions calcàries i tosca. A la part inferior, tocant al terra hi ha una piqueta en forma de mitja lluna que els excursionistes mantenen neta. La pica està feta de pedra, per la part interior hi ha una filera de maó pla amb una fina capa d’arrebossat. Al damunt, hi ha un pegat de morter rectangular amb la data gravada de “1905 FONT SOLEIA.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà esquerra, en el mateix estrat, la nova surgència amb un orifici situat a una trentena de centímetres del terra i un tap amb una cadeneta. A mà esquerra mig esborrades pel degotall de l’aigua hi ha les quatre barreres pintades de color groc i vermell. L’aigua que es filtra a través de la mateixa paret s’escola pel camí, travessant-lo i acumulant-se en una basseta natural envoltada de lleteroles florides i arítjol, fàcil d’identificar per la presència de joncs al seu interior.</span></span></span></span></span></p>	08120-386	Camí de la Font Soleia	<p><span><span><span><span><span>L’any 1905 s’arranja l’espai com indret.</span></span></span></span></span></p>	41.6410000,2.0225100	418593	4610380		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88985-p1480638.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88985-p1480640.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88986	Font del Raig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raig-3	<p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Impremta Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRAU, Edmond i VANCELLS, Frederic (1997). 70 fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb itineraris per visitar-les. Terrassa: El Cau Ple<span><span> de lletres editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Surgència d’origen càrstic situada en una escletxa que baixa en diagonal, sota la paret dels cingles del Camí de la Soleia, en direcció al Planet. Un cop arribats a la via d’escalada coneguda amb el nom de “Clave Omega”, resseguir la paret fins a trobar un arbre mort que cal voltejar. La font se situa a mà dreta en l’escletxa, ben visible, amb un roldor a la part inferior i arítjol i heura que puja per les parets.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga surgència intermitent, que raja sobretot en èpoques de pluges. A l’exterior de l’escletxa hi ha una bona colada amb concrecions calcàries. Al damunt, en un costat de la paret, hi ha un pegat de morter rectangular de la mateixa tipologia que el que es localitza a la Font Soleia, del qual en manca un tros, probablement malmès per l’heura que h creix. S’hi llegeix el següent: “FON </span></span><span><span>DE </span></span><span><span>(...)</span></span><span><span>. / 22 (...)”.</span></span></span></span></span></p>	08120-387	Camí de la Font Soleia	<p><span><span><span><span><span>La Font del Raig, que semblava desapareguda, fou localitzada per Marc Ros i David Valls, dos escaladors que repassaven les vies del cingle del camí de la Soleia conegut amb el nom de la Placa de l’Heura. La placa, en aquell moment era un xic més grossa i s’hi podia llegir “FON DE RA(...) / 22(...)”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Marcel Millanes, un avesat coneixedor de la muntanya, va corroborar el nom de la font com del Raig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.</span></span></span></span></span></p>	41.6398600,2.0219700	418546	4610253		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88986-p1480651.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88986-p1480649.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88986-p1480648.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88987	Font del Senglar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-senglar	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Surgència d’origen càrstic arran de corriol, al camí de la Senyora. L’accés es pot fer des del Camí dels Monjos, pujant des de Can Pobla. Un cop passat el trencall, a mà dreta, de la Balma de la Dona Morta, es continua resseguint l’únic corriol existent fins a localitzar, al peu de la paret del cingle, darrera d’uns matolls, una basseta excavada al terra on s’hi acumula l’aigua que sorgeix de l’interior d’una petita cavitat. </span></span></span></span></span></p>	08120-388	Carena de la Cova de les Ànimes		41.6464700,2.0254200	418842	4610984		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88987-p1480393.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88987-p1480396.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88988	Foradada del Camí de la Senyora	https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradada-del-cami-de-la-senyora	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Balma situada al Camí de la Senyora, en direcció a la foradada del Camí de la Senyora i de l’ermita de Santa Agnès. Un dels accessos es fa vorejant el cingle esmentat. L’altre, des de Can Pobla, pel Camí dels Monjos fins a trobar el Camí de la Senyora, un cop deixades enrere la Balma Clara i la Balma Fosca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Foradada consisteix en una gran balma, formada per l’erosió en el seu estrat més bla, d’una trentena de metres de llargària, per quatre metres de fondària màxima, per quatre d’alçada màxima. A mà dreta, un despreniment i ruptura de la paret permet enfilar-s’hi i travessar a l’altre costat del camí sense haver de voltar-lo. A la part més fonda, el sostre presenta restes d’ennegriment provocat per les fogueres fetes al seu interior.</span></span></span></span></span></p>	08120-389	Carena del Forat – La Panxa Contenta		41.6487000,2.0198900	418384	4611237		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88988-p1480472.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88988-p1480474.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es desconeix si en algun moment històric fou murada i no es tenen notícies de cap intervenció arqueològica que pogués aportar alguna dada històrica interessant de l’ocupació de l’home en aquest indret.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88989	Forn de calç del Camí de la Senyora	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-de-la-senyora	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>VERGÈS i MIRASSÓ, Antoni (1874). Sant Llorenç del Munt: son passat, son present y venider: historia de aquell antiquíssim monestir, utilíssima als ques dedicant al estudi de las antiguitats de Catalunya, y en especial als vehins que las mes importants poblacions del Vallès; que per carinyo á la sua patria ha escrit y publica/lo R. Dr. D. Anton Vergés y Mirassó, prebere. Est y Llibr. Religiosa y Científica del Hereu den Pau Riera, 1871.</span></span></span></p>	XVIII-XX	Reomplert de sediments.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al nord oest dels Plecs del Llibre, en una zona d’antigues feixes murades. L’accés es fa des de Can Pobla, pel Camí dels Monjos i en un moment donat, trencar a mà dreta, per un corriolet en direcció al Camí de la Senyora. Travessar una gran formació esglaonada i entrar al bosc per un corriol estret</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes conservades consisteixen en una olla excavada en el pendent del marge de 3’40 m de diàmetre interior per una alçada de 2 metres. A la part superior de la zona de càrrega no conserva la corona. La façana mesura 2 metres d’alçada per una amplada de 2’50 m respectivament. A la part inferior, hi ha l’accés a la fogaina. Consisteix en dos murs de pedra collada amb morter de calç sobre els quals reposa una volta realitzada amb pedra disposada a plec de sardinell. La boca exterior mesura 1’50 m d’amplada per 1’20 m de fondària per 0’75 m d’alçada actual. La interior fa un metre d’amplada aproximada. La terra procedent de l’interior la va colgant amb el pas del temps.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A banda i banda de la façana, sobresurten dos contraforts de terra, que formen un passadís de 3’50 metres de llargària fins arribar a la boca d’accés de la fogaina. Tant a l’interior de l’olla com escampats pels voltants del forn es localitzen restes de calç vitrificada.</span></span></span></span></span></p>	08120-390	El Camí de la Senyora	<p><span><span><span>Albert Antonell i Ribatellada, redescobrí l’antic forn durant una de les seves excursions al cim seguint les notes que Anton Vergés i Mirassó, deixà escrites en el seu llibre sobre Sant Llorenç del Munt (VERGÉS: 1871). Vergés indicava que la calç emprada en la reconstrucció del monestir fou produïda en un forn situat a tocar del camí de la Mola a una distància de mitja hora del cim “no vem tenir en compte las fatigues que costaria proveir-se de calç, fusta i obra en aquella altura, ni els objectes indispensables per a la decent ornamentació del temple, ni tampoc les mil gotes de suor que vem derramar en aquelles pendents”. “(...) L’11 de març del 1869 tenia en aquelles ruïnes un grup de treballadors amb l’encàrrec d’amarrar la cal´que havia fet coure en un forn que es troba en el camí de Castellar, a mitja hora del monestir. L’hivern havia estat beningne, però així que vem començar la restauració, van venir dies de fortes glaçades i així va aparèixer coberta de neu el cim de la muntanya”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(...)en companyia de Joan Gros i Roca ja que era urgent prendre decisions per evitar que la pluja i les gelades dissolguessin la calç. Tots dos vem pujar per la canal de Santa Agnès(...)Dalt, en l’antic i arruïnat monestir, vem trobar els treballadors que no podien posar la calç perquè s’havia glaçat l’aigua de la profunda pica i, a més, els animals, que havien de portar la calç des del forn, relliscaven. Quan recordo aquella fatiga, dono gràcies al Senyor, a la seva Mare Santíssima i al màrtir Sant Llorenç ja que, la seva intervenció, em va lliurar de grans perills i de la inefable angoixa”.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6321300,2.0221700	418553	4609395		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88989-p1480382.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88989-p1480375.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88989-p1480376.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest indret també rep el nom de Cova de la Dona Morta, tot i que molt més emboscat hi ha l’existència d’un avenc.	98\|119\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88990	Cova del Purgatori	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-purgatori	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La cova del Purgatori està situada en el pany de roquissar dret de la canal que puja cap a la Carena de les Ànimes. L’accés es fa des del Camí de la Font Soleia. Per entrar-hi cal enfilar-se per una escletxa de la roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cova no gaire gran, amb una boca ben arrodonida, semblant a la forma d’un capgrós, d’entrada fàcilment identificable. El seu nom està originat per trobar-se aquesta cavitat a l’inici de la canal que un cop dalt, voltant un gran roquissar, ens conduirà en direcció sud-est a la Cova de les Ànimes i a la Cova de les Ànimetes.</span></span></span></span></span></p>	08120-391	Carena de les Ànimes		41.6453800,2.0247900	418788	4610864		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88990-p1480603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88990-p1480633.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88991	Balma del Penitent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-penitent	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VERGÉS i MIRASSÓ, Anton (1871). Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider. Història d’aquell antiquíssim monestir. Utilíssima als ques dedicant al estudi de las antigüetts de Catalunya y en especial als vehins de les mes importants poblacions del Vallés. Llibreria religiosa den Pau Riera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	La part murada ha sofert un constant deteriorament i no hi ha hagut manteniment.	<p><span><span><span><span><span>Balma murada situada entre els camins de la Font Soleia i de la Senyora. Abans d’arribar a la Paret Gran, baixar per un dissimulat corriol, a mà esquerra, tot just una vintena de metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La balma del Penitent són en realitat varis blocs monolítics de pedra que en desprendre’s de la cinglera formaren una curiosa formació. Per un costat una llosa fa de sostre deixant una cavitat ample i oberta per ambdós costats per on s’hi pot passar dempeus. Una de les parets és totalment llisa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per l’altre costat, en direcció a la Castellassa de Can Torres, hi ha una segona cavitat amb el que semblen dos espais més o menys delimitats naturalment pels mateixos rocs. El bloc de pedra reposa sobre varis blocs més petits oferint un espai d’abric on només s’hi pot estar ajupit o assegut. Per la banda sud s’observa un espai totalment hermètic, reblert de pedra irregular que aïlla perfectament l’espai interior. Un cop a l’interior, s’observen altres rebliments, a la part inferior de la paret nord-oest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’entrada, entre dos rocs palplantats al terra, hi ha un muret de pedra seca, realitzat amb pedres irregulars posades d’aplom, tal vegada pels caçadors, bosqueters o excursionistes. Al darrera mateix aquest mur, hi ha una banqueta improvisada amb pedra i una foguera. El sostre en aquest indret està força ennegrit pel fum. Al darrera, aprofitant un petit nínxol natural s’hi observen restes d’ampolles de plàstic i recipients de vidre.</span></span></span></span></span></p>	08120-392	Camí de la Font Soleia	<p><span><span><span><span><span>Al voltant d’aquesta cavitat hi ha una llegenda però també hi ha una història recopilada pel rector Antoni Vergés (VERGÉS:1871) que explica que el nom de la balma prové d’un tal Pere Costa, nascut a La Garriga l’any 1727 i mort a Can Pobla l’any 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons conta el rector, en Pere fugí de casa perquè sa mare, mentre escoltaven missa li va donar una bufetada en pensar que aquest havia estat l’autor d’una grolleria. Fou acollit per una família cristiana i treballà com a jornaler a la cartoixa de Montalegre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En arribar als 34 anys, decidí viure com a penitent al Montseny, concretament a Sant Marçal fins que s’instal·là a Sant Llorenç del Munt, en una balma entre la Font de la Soleia, la Font del Raig i dessota la Font de les Àligues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des d’allí, baixava fins a l’ermita de Sant Roc o a l’església de Sant Joan Baptista. Si ho desitjava, tenia un plat a taula a La Barata, a Can Torres o a Can Poble. El dia de la seva mort baixà fins a Can Poble, i fou enterrat al cementiri de Can Roure.</span></span></span></span></span></p>	41.6371700,2.0228500	418616	4609954		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88991-p1480698.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88991-p1480689.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88991-p1480694.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88992	Font de les Àligues	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-aligues	<p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Impremta Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Surgència d’origen càrstic situada en una escletxa, a uns sis metres d’alçada, que baixa en diagonal, sota la paret dels cingles del Camí de la Soleia, un cop deixat enrere el Planet. A l’altre costat de la Balma del Penitent. S’identifica fàcilment pel dipòsit calcari i degotalls que hi ha a la paret i al terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del corriol, cal enfilar-se per la roca fins arribar al peu de la surgència. La paret, presenta alguns trams ben humits, però sembla que la font és de caràcter intermitent i l’aigua aflora amb més quantitat en èpoques de pluja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant de les colades de la paret de la cinglera, en el terra es pot observar una pica rectangular feta de pedra, totalment recoberta per concrecions calcàries. Algú hi ha gratat un regueró perquè quan s’ompli, sobreïxi per la part frontal regalimant cap a la roca.</span></span></span></span></span></p>	08120-393	Camí de la Font Soleia	<p><span><span><span><span><span>Durant mols anys la font de les Àligues s’havia identificat com a la Font del Raig fins que Marc Ros i David Valls, dos escaladors que repassaven les vies del cingle del camí de la Soleia conegut amb el nom de la Placa de l’Heura, descobriren per casualitat, embardissada, la font del Raig. La placa, en aquell moment era un xic més grossa i s’hi podia llegir “FON DE RA(...) / 22(...)”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Marcel Millanes, un avesat coneixedor de la muntanya, va corroborar el nom de la font com del Raig i la present com a Font de les Àligues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.</span></span></span></span></span></p>	41.6371600,2.0221900	418561	4609954		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88992-p1480676.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88992-p1480678.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88994	Cova de les Ànimes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-animes	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTÍ JUSMET, F. et al. (1972) El depósito eneolítico de cuentas de collar de la Cueva de Les Ànimes; dins <em>Speleon, </em> núm. 19, pp.77-103.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PALET I BARBA, D. (1896). Les coves de Sant Llorenç del Munt; dins <em>Egara</em>, pp.5-6.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TEN, Ramon (1980). Notes entorn del Neolític Vallesà; dins <em>Arrahona</em> núm. 10, pp. 6-25.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Cova situada al vessant est de la Carena de les Ànimes, al nord-est del cim de la Mola. L’accés més fàcil és fa pel camí de la Font Soleia que transcorre pel vessant oriental de la carena, al nord de la Font del Saüc i de la Font Soleia. Deixar el camí i enfilar-se per la canal on hi ha la Cova del Purgatori. Un cop dalt d’un replà, vorejar el cingle cap a l’esquerra fins a trobar una nova canal i baixar per ella fins a trobar a mà dreta l’entrada de la cova. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés mesura 2’5 m d’alçada per 1 metre d’amplada màxima, per un recorregut total (inclosa la comunicació interior amb la Cova de les Ànimes II) de 264 metres i un desnivell de 8 metres.. Durant els primers 18 metres, la galeria, molt estreta s’orienta en direcció sud-oest. A partir d’aquí ja es localitza la primera intersecció amb noves galeries, algunes més estretes o de difícil accés. El taponament estalagmític que impedia la connexió entre les dues coves actualment desobstruït s’anomena pas Boixader.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un jaciment neolític datat per la troballa d’un dipòsit de rodelles de <em>cardium</em>, penjolls. En total 4.106 que són repartides de la següent manera: 3.400 contes discoïdals de <em>cardium</em> de 9.5 a 6.5 mm de mida, amb perforació practicada per rotació. 25 rodelles de <em>cardium</em> de contorn el·lipsoïdal, amb perforació bitroncocònica, amb una longitud mitja que va dels 14 al 21 mm per una amplada de 8 a 10 mm; 3 contes en forma de pondus, prisma de base rectangular, de mida reduïda; 19 contes del tipus Ànimes, de tres perforacions, inèdit fins el moment de la troballa, presenta forma de prisma de base quadrada amb l'altre extrem arrodonit i més ample, les perforacions en<span><span><span><span><span> les dues cares i una altra en la base quadrada; 4 contes del tipus Ànimes de cinc perfor</span></span></span></span></span>acions, variant del tipus anterior les perforacions laterals. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La petita galeria on s'efectuà l'excavació de 1971, amida 1'70 m de longitud per 0'70 m d'amplada. En els sediments es troba dos estrats molt clars, un superior de 35 a 45 cm de potència, composat per argila de descalcificació molt poc compactada, amb petits palets rodats que integren el conglomerat i un segon estrat inferior de gran potència format per argiles molt compactades, sense pedres, i que correspon a un moment humit de la cavitat, amb aigua estancada, en el que foren sedimentant-se quan la cavitat funcionava com surgència. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El conjunt de contes de collar fou dipositat just l'inici de l'estrat d'argiles compactes inferior. El material arqueològic és quasi exclusivament format per les contes de penjoll. La ceràmica és molt escassa i només se'n recolliren sis fragments de pasta grollera, de color negre, i textura exterior llisa, tots ells en la superfície de la galeria. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La presència de remocions va desaconsellar la pràctica de l'anàlisi pol·línica i de C 14. Avui el conjunt és datat en el Neolític Antic (Ramon TEN:1980).</span></span></span></span></p>	08120-394	Carena de les Ànimes	<p><span><span><span><span><span>La cova de les Ànimes és documenta, com a jaciment arqueològic, des de finals del segle XIX, a partir de les referències de Palet i Barba i de Font i Sagué. Aquest darrer, l’any 1897 publica la descoberta en el seu <em>Catàlech</em> on fa una breu descripció de la cova atorgant-li una fondària de cent metres de recorregut. L’any 1911, Palet la tornà a visitar localitzant un fragments de sílex i ceràmica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1922, S. Novelles, del Centre Excursionista de Terrassa i el Dr. Zariquiey accediren a la cova per localitzar algun exemplar faunístic propi d’aquests ambients. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1935 el Centre Excursionista de Terrassa publica la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La descripció de la cova és la mateixa que ja presentava Font i Sagué.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1970, membres de l’Espeleo Club Sabadell realitzen un estudi complert de la cavitat; descobreixen la Cova de les Ànimes II que forma part del mateix conjunt, sense poder-les connectar, cosa que succeirà el 25 de febrer de 2012. L’any 1971 – 1972, publiquen la primera topografia. La segona no s’aixecarà fins l’any 1995 pels membres de la SIRE-UEC Sants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1971 es decideix fer una primera campanya d'excavació científica que proporciona el material descrit en l’apartat corresponent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de llavors, no s’havia fet cap altra intervenció, fins que la degradació del jaciment a causa d’intervencions furtives i/o vandàliques van aconsellar, l’any 2016, </span><span>al </span><a href='http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgpc/temes/patrimoni_arqueologic/'><span><span><span>Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya</span></span></span></a><span>, amb la col·laboració del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac,</span><span> realitzar una breu actuació per </span><span>a comprovar si restaven materials arqueològics entre els sediments remoguts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Atès el resultat positiu, s’han programat una sèrie d’intervencions arqueològiques de més abast per recuperar el màxim de materials i d’informació del jaciment. Els resultats d’aquestes intervencions encara no s’han fet públics, però s’esperen importants novetats.</span></span></span></span></span></p>	41.6449900,2.0247700	418786	4610820	5500-3500 aC.	08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88994-p1480563.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88994-p1480608.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88994-p1480618.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88994-topogr1.jpg	Legal	Neolític\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els materials procedents d’aquest jaciment es troben dipositats en el Museu d’Història de Sabadell i en el Museu d’Arqueologia de Catalunya.Una notícia apareguda a la web del Parc [https://parcs.diba.cat/es/web/l-informatiu/-/sant-llorenc-intervencio-arqueologica-a-la-cova-de-les-animes] ens adverteix dels danys soferts pel jaciment a causa d’accions incontrolades, i diu textualment que: “Malauradament, la freqüentació de la cova i les remocions de terres descontrolades realitzades per desconeguts a l'interior de la cavitat han causat danys molt greus en els nivells arqueològics d'aquest jaciment”. I continua dient que: “La cova de les Ànimes és, tristament, l'exemple del mal que poden fer unes actuacions, siguin inconscients, siguin vandàliques, sobre un patrimoni cultural i mediambiental valuós i fràgil.Entre tots cal combatre aquests fets mitjançant les visites respectuoses al patrimoni cultural i natural, difonent les bones pràctiques, i denunciant les accions perjudicials envers aquest patrimoni col·lectiu”.	78\|76	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
88995	Cova de les Animetes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-animetes	<p>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</p>		Al seu interior s’observen remocions de terra.	<p><span><span><span><span><span>Cova situada al vessant est de la Carena de les Ànimes, al nord-est del cim de la Mola. L’accés més fàcil és fa pel camí de la Font Soleia que transcorre pel vessant oriental de la carena, al nord de la Font del Saüc i de la Font Soleia. Deixar el camí i enfilar-se per la canal on hi ha la Cova del Purgatori. Un cop dalt d’un replà, vorejar el cingle cap a l’esquerra fins a trobar una nova canal i baixar per ella fins a trobar a mà dreta l’entrada de la Cova de les Ànimes. La Cova de les Animetes es localitza tres metres més avall, aquesta vegada a mà esquerra, baixant a frec de cingle i saltant cap al vessant esquerre amb cura de no caure pel salt de la canal d’uns cinc metres d’alçada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està estructurada en una diàclasi N65O, amb una única cavitat estreta de 16 metres de recorregut i un desnivell de 9 metres, sense que s’hi hagi localitzat cap resta arqueològica o se'n tingui constància.</span></span></span></span></span></p>	08120-395	Carena de les Ànimes	<p><span><span><span><span><span>La primera referència escrita sobre la cavitat és de l’any 1955, on membres del GES del CMB la visitaren durant el mes d’abril per primer cop.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1971-1972 els membre de l’Espeleo Club Sabadell l'exploraren en la seva totalitat, aixecant la primera topografia coneguda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1995, Jaume Sandoval i Ramon Grau, membres del SIRE – UEC Sants, realitzaren una segona topografia.</span></span></span></span></span></p>	41.6449900,2.0247000	418780	4610820		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88995-p1480632.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88995-cova-de-les-animetes-espeleo-club-sabadell-1971-1972.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89014	Santa Agnès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-agnes	<p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. GES-CMB. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. VolumIV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARABIA i SOLANAS, Ramon (1878). Excursió a Sant Llorenç del Munt, dins Memòries de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, vol. 2, pp. 106-134. Dies 23, 24 i 25 de març. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1987). L’ermita de Santa Agnès. Sant Llorenç del Munt. Matadepera. Elecé, S.A.L. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. El Pot, Cooperativa. Sabadell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>GRAU, Edmond i VANCELLS, Frederic (1997). 70 fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb itineraris per visitar-les. Terrassa: El Cau Ple<span><span> de lletres editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUJADAS, Jeroni (1609). <em>Coronica Universal del Principat de Cathalunya. Dirigida als illustres de molta magnificència Senyors Francesch Palau, Joseph Dalmau (en Drets Doctor,) Ciutadans honrats, Bernardi de Aranchapi Militar, Luch Talavera Mercader, Antoni Magi Bassa Ferrer, Concellers, y Savi Consell de Cent, de la Fidelisima y Insigne Ciutat de Barcelona. </em>Composta per Hieronym Pujades en drets. Doctor, natural de la matexa Ciutat. Casa de Hieronym Margarit. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XIII-XX	Estat general, d’abandonament, amb envaïment de la vegetació, grafits i detritus varis.	<p><span><span><span><span><span>L’ermita i la Cova de Santa Agnès estan situades al vessant esquerre de la canal homònima, envoltades per cingles i precipicis. S’hi pot accedir directament per la canal, pujant per un camí sinuós amb fort pendent, entremig d’alzines i boixos, o bé des del cim de la Mola, en direcció a la Cova o Morral del Drac. Un cop allí, es localitza la capçalera de la Canal de Santa Agnès, que cal baixar-la. D’una manera o de l’altra, el paisatge és exuberant, poblat per un ufanós alzinar, amb boix grèvol, avellaners i boixos de gran bellesa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El darrer tram discorre paral·lel al roquissar, per un camí estret i murat en alguns trams que permet salvar l’esvoranc de la canal. Immediatament apareix la vella portalada que dona pas a un recinte tancat amb un pati central. A l’exterior, la portalada està formada per dos brancals de quatre blocs de pedra a cada costat, perfectament escairades, sense fonamentació, que suporten una llinda monolítica plana. Al damunt d’aquesta, hi ha un nínxol triangular, amb funció d’arc de descàrrega. A la part inferior central de la llinda, encara s’hi pot llegir la data de 1595.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El conjunt està format per un pati interior, una balma, una cova amb varis gours i dos edificis; l’ermita i adossada, pel mur nord-est, un habitatge. Del cancell d’accés, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, només en resten alguns murs de pedra collada amb morter de calç. El carener indica que la coberta hauria estat a doble vessant, de teula àrab (pel gran nombre de restes localitzades canal avall). El sòl està format per la mateixa roca, rebaixada. Al fons, sembla que aquest espai comunicava a partir d’uns graons amb el que seria la planta baixa, que dona accés a l’habitatge, probablement destinada al bestiar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai del pati interior, a mena de claustre, probablement estigués empedrat, com així es pot veure en el primer tram d’accés, baixant per dos graons força erosionats, retallats a la mateixa pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la zona més oriental, a mà esquerra, hi ha una cova balmada estructurada en un estrat argilós, amb restes de colades i pedra tosca. Mesura uns deu metres de fons amb una secció de cinc per dos metres. Els murs i el sostre estan plens grafits. Al seu interior, hi ha restes de fogueres i detritus varis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A ponent, s’observa l’entrada d’una cova de poc més d’un metre d’alçada. Es tracta de la part més profunda de la balma, d’uns 90 metres de recorregut. Aquesta part es coneix amb el nom de Cova de Santa Agnès. A partir de la boca d’entrada s’accedeix a través d’un passadís o corredor de cinc metres per tot just un metre d’amplada, al vestíbul de la cavitat principal (30 metres de recorregut). Al davant del vestíbul, s’observen una successió de gours esglaonats que bifurquen en el seu tram final, seguint dues diàclasis. Aquests dics naturals estan formats per damunt d’irregularitats de la superfície, per precipitació de carbonat de calci, que per addició de les successives capes de calcita, que amb el pas del temps s’han anat incrementant en alçada, donen lloc a petits embassaments d’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’edifici, d’una sola nau, està construït aprofitant l’obertura màxima de la cova (orientada al nord-est). Una obertura a la part superior de l’estructura muraria (a ponent) en forma semicercle, i una finestra oberta a la part inferior de la nau permeten il·luminar minsament la cova, creant un lleuger corrent d’aire.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana principal, situada a mà dreta de l’accés a la cova, està molt embardissada. La portalada és de doble fulla. Consta de dos muntants, rectes, formats per quatre grans blocs de pedra escairada i una llinda lleugerament voltada. En el muntant dret (tercer bloc començat des de baix) s’hi observa un grafit propi dels constructors. Ferrando (1983), mostra un dibuix de l’any 1927, fer per Josep Rigol de Terrassa, amb l’escut, espoliat, que hi havia a la part superior de la llinda. Entre la vegetació s’endevina el que podria ser l’arrencada d’un petit campanar d’espadanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’interior de la nau presenta dos arcs apuntats, un altar retallat a la roca amb la llosa superior caiguda al terra, a mà esquerra. Les parets conserven restes d’arrebossat amb morter de calç damunt del qual hi ha grafits de de totes les èpoques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entrant a mà esquerra, hi ha una obertura que comunica amb la cova, i més al fons, una capelleta amb un altar de pedra. Hi ha varis pessebres casolans i ofrenes al damunt. Al darrera de l’altar, en el que correspondria com a absis, hi ha una gatera. Mesura 18 metres de llargada per 0’50 m de diàmetre màxim que comunica amb l’altre costat de la cinglera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al pany dret hi ha un finestrella allargassada i una portella que permetia comunicar amb l’altra banda de l’ermita, amb dues fornícules a mà esquerra. El terra, actualment recobert de terra, deixa entreveure la roca nua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, a mà dreta del conjunt, adaptant-se a l’orografia del terreny, hi ha un edifici allargassat amb funcions d’habitatge. El seu interior està envaït per la vegetació. És de planta rectangular, amb un mur mitjaner. Consta de planta baixa i dos pisos. Totes les obertures (a excepció de la que comunica el segon pis amb l’ermita) estan construïdes en el pany de paret orientat al nord-est. Tenen festejadors a banda i banda, de pedra. De la llinda, absent, s’observen els encaixos interiors per una peça de fusta. Les de la planta principal (planta pis) són les més acurades amb un ampit de pedra. Destaca, a mà dreta d’aquest finestral, una fornícula arrodonida amb una pica de pedra al seu interior i dues lleixes laterals. També és en aquesta planta i part de la segona on es poden observar restes d’arrebossats amb morter de calç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre la planta baixa i el segon pis s’observen encaixos de ferro collats a les parets que sostenen almenys tres bigues (tipus tauló) de fusta tractada. </span></span></span></span></span></p>	08120-396	Canal de Santa Agnès	<p><span><span><span><span><span>La creença popular (sense que s’hagi pogut localitzar cap document que ho certifiqui) diu que suposades deodicatae o deovotae haurien mantingut una vinculació amb la vida religiosa de Santa Agnès i rentaven la roba dels monjos del monestir de Sant Llorenç a les piques de la cova”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Jeroni Pujades, (1609) escriu “(<em>...) y bajo las aras de su capilla, solia haber una estrecha senda entre peñascos que se iba estiendo como una larga manga que salia del cuerpo de la grande cueva. Se mandó cerrar aquella profundidad porque convenía así a la decendia del lugar que no se entrase mas á ella (...)”. Pujades conegué el darrer abat del monestir de Sant Llorenç, Francesc Olivó d’Alvèrnia, que morí l’any 1608.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les primeres referències escrites conservades, se situen l’any 1329, quan al dia 8 de les calendes de març, Bernat, donat de la capella de Santa Agnès, (per voluntat de fra Guillem de Sant Martí, abat de Sant Llorenç del Munt, i de Francesc Daví) dóna al DAví una peça de terra que té per dit monestir en la Coma de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dotze anys després, en un testament de 1341 l’esposa de Pere Noguera, de Sant Llorenç Savall, demana ser enterrada al monestir de la Mola i fa una deixa de tres diners a l’ermita de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1464, Pere Basser, batlle de Matadepera per nomenament reial, es persona amb la vara d’alcalde a la parròquia de Sant Esteve de la Vall, al Monestir de Sant Llorenç del Munt i a Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No hi ha cap continuació en la documentació fins al segle XVI. Tot i que a la llinda del portal al recinte hi ha la data gravada de 1595, és possible que faci referència a les ampliacions que promogué l’abat Pere de Sant Joan, juntament amb la construcció de l’edifici de planta rectangular de planta baixa i dos pisos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 8 de juliol de l’any 1543, en el seu testament, Joan Busqueta, hi ha una deixa per una missa a l’ermita de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1651 El Consell de la vila de Terrassa s’adreça en processió fins a l’ermita per demanar els beneficis de la pluja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pujades també esmenta que a principis del segle XVII <em>“(...) suelen vivir en esta cueva y en otras que hay al rededor algunos siervos de Dios, que en la vida y soledad quieren imitar a los Santos Padres del yermo y antigues anacoretes (...)”. </em>Un ermità o penitent conegut fou el franciscà Bonaventura Grau, que deixà la seva tasca com infermer del Convent de Terrassa per instal·lar-se a l’ermita pels volts de 1651. Després de penitències extremes, abandonà el seu recés. Fou beatificat per Pius X l’any 1906.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 9 de gener de l’any 1659, jaume Rovira, de Moià, rep llicència del Vicari General per servir d’ermità a la capella de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de la segona meitat del segle XVII i durant la primera meitat del segle XVIII gaudí d’una gran devoció popular, coincidint amb l’edició d’uns goigs dedicats a Santa Agnès del Munt, patrona dels ermitans, l’any 1722 i amb la col·locació al costat del portal de la sagristia, d’un retaule sufragat per devots de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest mateix any, el Bisbe de Barcelona, per voluntat del rector de Sant Joan de Matadepera, suprimeix la processó tradicional del 6 de maig a l’ermita de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 19 d’agost de 1703 Josep Mata disposa que després del seu òbit li siguin dites vint-i-cinc misses a Sant Agnès i la mateixa quantitat a la capella de la Mola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 17 de desembre de 1720, a Sant Llorenç del Munt, se signen els capítols matrimonials entre Pau Illa, fadrí i pagès de Sant Feliu del rAcó amb Francesca Bellber, filla de Jaume Bellbé, sastre de la vila de Castellterçol, ermità en aquesta època de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1737 es documenta la darrera visita pastoral on s’esmenta que Santa Agnès estava habitada i s’hi celebrava el sant sacrifici de la missa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1740 G. Planelles és el nou ermità.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1741, fra Benet Colell, del monestir de Sant Llorenç del Munt va a Santa Agnès per dir-hi missa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1744 Josep Font, per llicència del Vicari General habita Santa Agnès com a ermità i l’any següent se li demana que abandoni la capella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ballbé (BALLBÉ:1987) escriu que l’any 1778 es retirà l’ara de l’altar, i que el 12 de maig de 1791 es retirà la imatge de Santa Agnès per ser traslladada al Monestir de Sant Llorenç del Munt, des d’on després viatjaria a Sant Pau del Camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1790 mor a Santa Agnès un monjo de Terrassa. L’endemà el seu cós és traslladat a la vila.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1982, el senyor Quadras, de Can Pobla fa col·locar una nova imatge de Santa Agnès de ferro forjat, desapareguda actualment.</span></span></span></span></span></p>	41.6471200,2.0161500	418071	4611065		08120	Matadepera	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89014-p1480541.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89014-p1480526.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89014-p1480485.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89014-p1480505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89014-p1480538.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89014-cova-de-santa-agnes-topo-de-l-astier-i-o-andres-ges-cmb-1971.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Descripció que fa Ramon Arabía i Solanas (1878) recollida dins, Memòries de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques: “(...) A dal tnos esperaven ja’ls companys, y mentres lo Sr. Mariezcurrena treya una vista del monestir, s’enllestia tothom per a la marxa. A dos quarts d’onze s’emprengué aquesta, y després de despedirnos d’aquella casa hospitalària (Can Pobla) y de donar la última mirada al Montserrat, comensárem á davallar lo camí de Santa Agnés, si bé en extrem fatigós, hermosissim també per sa frondositat y grandiosa perspectiva. Obert entre atapahidas alzinas, boixos, murtres y falgueres; matisat tot ell de flayrosas violetes boscanes y d’herbas á que atribuheixen rares virtuts los malalts de l’entorn, y dominat per feixuga y peladas rocas, domina en vast amfiteatre, format per los alterosos contraforts de la montanya, sas vessants ombrívoles, las voreres altre temps somrisentas y avuy per la sequedat groguencas y marcides de la riera de Castellar, y á la altra part d’aqueixa, las graciosas ondulacions de montanyas mes planeres que s’esglahonan fins al últim extrem de l’horiso.Arrivats a la cova de Santa Agnés, nos deturárem: bé mereixia un petit alto l’agreste lloch que, segons la poètica tradició. Havia vist la lluyta y triomf del bon comte Wifredo contra’l drach á principis del sigle IX, y ahont la fé dels successius alsá lo solitari retiro que santificáren ab aspre penitencia fervorosos anacoretes. Penetrárem ab veneració en sas tenebroses voltes y vegérem ab llàstima l’estat abatut y desolat de sas obras exteriors. A dintre, la persistent sequera té quasi eixuts los safeitx que abans á doll omplia la font que avuy murmura trista en l’últim recés, y á fora van desfentse en runes miserables las macisas parets y’ls airosos finestrals que ja no pot preservar la estreta abrassada de l’eura centenària. Ay! Així han caygut tas lleys y s’ha oblidat ta historia, oh patria venerada; !malhaja qui veu ab cor fret tanta tristor y en compte d’enlayrarse á virils meditacions s’enllota en lo fanch de la sensualitat, capás tan sols de fer més gran nostra decadència! Aqií’s pot dir que acaba la expedició, puix lo Sr. Mariezcurrena, infatigable en lo travall, nos anuncia que tenia ja llesta la fotografia de la cova. Permetéume que’l saludi com á aquell de nostres companys que mellor personaficava en aquell moment l’esperit de l’Associació, çó es, l’estudi y conservació de lo antich amb l’auxili dels medis més moderns, medis que en tal us s’sennobleixen y realisan en má del home una part de la providencial armonia que, á través dels sigles, té trabats los mons”.	94\|98\|85	45	1.1	1762	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,55 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús