Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40284 | Coll de Can Sous II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-can-sous-ii | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Probablement el jaciment està destruït, ja que actualment tot aquest espai es troba urbanitzat. | Estructures negatives situades a les proximitats de la masia de Can Sous, als camps situats al sud de la mateixa, un dels pocs indrets planers de la zona, apte per al conreu. En aquest indret, un equip d'arqueòlegs vinculat al Museu de Sant Feliu de Codines, als anys 60 o 70 del segle XX, localitzà i excavà una sitja plena de materials ceràmics datables entre els segles II i I a.C., encara exposats, en part, al citat museu. El jaciment coincideix en part amb el del Coll de Can Sous I, datat al Bronze. Actualment tot aquest espai es troba urbanitzat excepte dues parcel·les que conserven, abandonats, els antics avellaners. No s'hi localitza cap resta en superfície, però l'estat d'abandonament de les parcel·les ho dificulta. | 08005-415 | Can Sous | Localitzat i documentat per Martí Garriga. | 41.6875100,2.2521300 | 437761 | 4615352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40284-foto-08005-415-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40284-foto-08005-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40284-foto-08005-415-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||
| 40285 | Camí romà de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-roma-de-lametlla | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Camí que, seguint en part l'antic camí de la Garriga i, a partir de Can Tiano, a grans trets, l'actual carretera de Bigues, uniria la Garriga amb la zona de Sant Feliu de Codines i Caldes de Montbui. Com ja hipotetizaven Marc Mayer i Isabel Rodà, es tractaria d'una via secundària però relativament important que, seguint a grans trets l'actual carretera, uniria Llinars del Vallès i Sant Feliu de Codines, i que travessaria l'Ametlla d'Est a Oest. Des de la Garriga seguiria el traçat de l'antic camí de l'Ametlla, passant per Can Burbó i Can Busquets, i entraria al nostre terme municipal per Can Barretó. Prop de Ca l'Arenys agafaria el traçat que ha quedat fossilitzat en el carrer Antic Camí de Caldes, fins a unir-se a l'actual carretera davant de Can Tiano. A partir d'aquí seguiria, amb algunes petites variacions, l'actual traçat en direcció a Bigues. La nombrosa presència de villae i la troballa d'enterraments en diversos llocs al llarg de l'itinerari descrit almenys vuit tombes hi ha estat localitzades, als jaciments de Can Catalan, Can Tiano, Can Palau i Can Melitre, a més de la lògica d'aquest traçat, ens fan advocar per l'existència d'aquesta via. | 08005-416 | carretera de Bigues | 41.6648500,2.2559900 | 438060 | 4612833 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40285-foto-08005-416-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40285-foto-08005-416-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa i Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||||||
| 40286 | Mas Bord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bord | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície trobades a la part baixa dels camps de Can Forns, prop del pont de can Palau, en un espai idoni per l'establiment d'una explotació agrícola, en terrenys amb lleuger pendent a migdia, ben assolellats i amb una molt bona irrigació Es tracta d'un mas rònec, abandonat arrel de les pestes del segle XIV, que la documentació i Mn. Anton Bassolas situaven als camps de Can Forns. Notícies facilitades per Jordi Puig diuen que en aquests camps es localitzaven nombroses pedres i morter que feien pensar en alguna estructura antiga, així com ceràmica de tradició medieval. En la prospecció realitzada l'any 2007 només hi hem localitzat alguns fragments aïllats de ceràmica comuna de cronologia indeterminada, així com algunes acumulacions de pedres poc importants. | 08005-417 | Can Forns | 41.6638300,2.2477900 | 437377 | 4612726 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40286-foto-08005-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40286-foto-08005-417-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||||||
| 40287 | Veïnat de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-sant-bartomeu | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes estructurals situades als voltants de l'Ermita de Sant Bartomeu, en l'espai situat dins el terme de l'Ametlla. Assentament de múltiples masies agrupades a l'entorn de l'Ermita de Sant Bartomeu. La família Ciurans afirma que entre la part de l'Ametlla i Bigues al veïnat hi havia més de 15 masies. Avui en dia, a la zona de l'Ametlla, i deixant de banda Can Ciurans, només es localitzen restes de les estructures d'aquestes cases. L'ermita es documenta des del segle XII, però el topònim apareix ja a l'acta de consagració de l'església de Sant Genís, de l'any 932. | 08005-418 | Sant Bartomeu | 41.6966500,2.2344200 | 436296 | 4616380 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40287-foto-08005-418-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40287-foto-08005-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40287-foto-08005-418-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 94|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||||||
| 40288 | Camí del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-cementiri | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai arqueològic localitzat als camps situats al sud de Can Xammar de Baix i a llevant de l'església de Sant Genís, en un espai amb lleuger pendent en direcció a migdia i amb bona disponibilitat d'aigua. En el decurs de les obres d'urbanització d'aquest sector, l'any 2007, es localitzà una sitja seccionada, amb material ibèric i ossos al seu interior, així com el que semblaven restes d'algun altre retall o cubeta també seccionades. Aquestes restes foren excavades i es dataren al voltant del segle IV a.C. Sembla que la sitja podria formar part d'un conjunt de sitges que haurien estat arrasades per la urbanització. Prop d'aquest punt es localitzà també un forn d'obra seccionat per un dels nous vials, que una vegada excavat, es datà al segle XVII. Tot l'espai ocupat pel desenvolupament d'aquest Pla Parcial, així com les feixes situades immediatament sota la casa de Can Xammar de Baix, presenten unes condicions immillorables per a l'assentament humà. | 08005-419 | Can Xammar de Baix | Jaciment localitzat per Arantza Guilera i Enric Costa l'any 2007. | 41.6742900,2.2606800 | 438460 | 4613878 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40288-foto-08005-419-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40288-foto-08005-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40288-foto-08005-419-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|94|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||||
| 40289 | Can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camp-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Estructures negatives situades al mig de l'actual urbanització a la qual dóna nom la casa. Es tracta d'una zona força planera, amb només un suau pendent a migdia, amb una bona insolació i disponibilitat d'aigua. A banda de les restes del mas medieval, un dels més importants de l'Ametlla, el senyor Manel Calbó va informar de la troballa de dues sitges en el decurs d'unes obres. Les sitges es trobaven just davant de l'entrada de la casa i estaven buides. Per tant, no s'hi va trobar cap tipus de material. | 08005-420 | urbanització Can Camp | 41.6624200,2.2594100 | 438343 | 4612561 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40289-foto-08005-420-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40289-foto-08005-420-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||||||
| 40290 | Can Draper: escultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-draper-escultura | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Escultura en alt relleu, situada a sota de la finestra de la banda oriental de la torre de Can Draper. És una figura d'un guerrer, de tamany natural, que empunya amb la seva mà dreta una arma, i duu una cuirassa amb les inicials I H S; al seu voltant hi ha una cinta que conté una inscripció que diu: AMB AQUEST SIGNE VENCERAS. Al peu de la figura hi ha inscrit: A L'EDAT DE LV ANYS. Per la seva forma podria correspondre a la tapa d'una tomba d'època indeterminada, però no es pot confirmar.</p> | 08005-421 | Can Draper | <p>Segons infamacions orals facilitades per gent de la zona, aquesta escultura fou trobada de forma casual en algun lloc pròxim a Can Draper.</p> | 41.6619200,2.2647400 | 438786 | 4612502 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||||||||
| 40291 | Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coromines | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIII-XX | Masia de planta rectangular amb estructura de baixos i pis. El cos original de la casa, situat a la cara nord, és del segle XIII i és fet amb parets de tàpia d'uns alçada aproximada de 5 m; la teulada és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana i ràfec d'una filada de teules. Fou objecte d'obres de reforma i ampliació al segle XVI o XVII. A l'interior es conserva un celler estructurat a partir de tres crugies amb dos arcs de carreus de punt rodó. També es conserva la part que era destinada a les corts amb arcades molt antigues, sitges i grutes. | 08005-422 | C/ Can Coromines | La primera referència documental de la família Coromines correspon a l'any 1202. | 41.6725800,2.2578500 | 438223 | 4613690 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40291-foto-08005-422-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- La bassa (vegeu fitxa 231).- El forn (vegeu fitxa 232).- El trull (vegeu fitxa 329). | 94|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||
| 40292 | Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis | <p>AA.DD. (1991). Vallès Oriental i Vallès Occidental. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XVIII. Barcelona. AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. MARTÍ BONET, J.Mª. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | <p>L' església parroquial, dedicada a Sant Genís de Roma i Sant Genís d'Arlés, és d'origen romànic tot i que va ser ampliada en estil barroc al segle XVII. De l'antiga església romànica només en queda un llenç de mur d'uns 12 m de llarg per 8 m d'alçada, que dona al carrer per la cara meridional, on es conserven dues finestres de doble esqueixada. És de planta de tipus basilical, i absis circular amb volta de mitja taronja i un petit cos amb volta de llunetes. En destaca la seva portalada barroca formada per dos pilastres que sostenen un arquitrau senzill; el fris està decorat amb motius florals, la cornisa és senzilla. El frontó està partit en dues aletes que culmina en sengles pinacles coronats amb bolets. El cos superior, damunt el frontó, té una fornacina coronada amb una bola amb les imatges de sant Genís d'Arlés i sant Genís de Roma. Al damunt hi ha una imatge d'un home mort (evocació del martiri de sant Genís d'Arlés). El campanar, que ha estat reconstruït, és de planta quadrada; el cos per a les campanes té uns buits amb arcs de mig punt i uns altres al damunt, quadrats.</p> | 08005-423 | Plaça de l'Església | <p>La nova esglèsia es va començar a construïr l'any 1679. El mestre de cases fou Pere Cases i el picapedrer Rafael Serra, tots dos ciutadans de Vic. Des de 1610, aquesta parròquia té com a patrons els dos Sant Genís, el de Roma i el d'Arlès.</p> | 41.6738800,2.2597900 | 438385 | 4613833 | 1691 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40292-foto-08005-423-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40292-foto-08005-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40292-foto-08005-423-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||
| 40293 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-0 | AA.DD. (1991). Vallès Oriental i Vallès Occidental. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XVIII. Barcelona. AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XVII | La Casa Rectoral es troba adossada a l'edifici de l'església parroquial, amb una façana allargada en planta baixa amb soterrani. Té un porxo a la cantonada dreta amb teulada a una vessant. La teulada té el carener paral·lel a la façana amb imbricacions, i les obertures són totes planes, de carreu, alineades. Hi ha una segona porta amb marquesina de teulada àrab. En una de les finestres hi ha la data de 1671, i en una altra hi ha la mateixa data, amb el nom del rector Santmartí. | 08005-424 | C/ Mare de Déu de Puiggraciós | Fou encarregada pel rector mossèn Joan Santmartí que fou l'artífex del gran complex Rectoria -Temple. | 41.6740600,2.2601000 | 438411 | 4613853 | 1668 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40293-foto-08005-424-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40293-foto-08005-424-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En aquest edifici s'hi ubicaven antigament les escoles i encara actualment s'utilitza com a equipament parroquial. | 96|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||
| 40294 | Can Xammar de Dalt o Can Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xammar-de-dalt-o-can-millet | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII-XX | Masia de planta irregular amb estructura interior formada per tres crugies, planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants i en sobresurt una torre mirador acabada amb una coberta a quatre vessants amb un potent ràfec i barbacana coronada per una interessant reixa. Probablement, la seva estructura original correspon als segle XIV, tot i que l'any 1643 fou objecte d'una important reforma. Tanmateix l'aspecte actual és el resultat de la remodelació integral que va dur a terme l'arquitecte modernista Manel Joaquim Raspall l'any 1908. La façana principal integra alguns elements gòtics, com el portal adovellat i les finestres geminades i conopials de la primera planta, amb trencadissos i treballs de ceràmica que es complementen amb treballs de forja a les finestres i balcons. L'interior segueix l'estructura d'una masia noble dels segles XVI i XVII però amb la reformulació de diversos espais sota l'òptica modernista, amb elements decoratius amb simbologia catalanista: el drac, les quatre barres, i la Mare de Déu de Montserrat. | 08005-425 | Ctra. de Puiggraciós | L'any 1908 Joan Millet va encarregar a l'arquitecte modernista Manel Joaquim Raspall una remodelació integral d'acord a l'estil de l'època. És destacable la incorporació d'uns pinacles al capcer i la torre mirador, típica de les cases - jardí modernistes. | 41.6745800,2.2577600 | 438217 | 4613912 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40294-foto-08005-425-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40294-foto-08005-425-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (reformes) | Infraestructures agràries:- La bassa antiga: situada a uns 120 m al nord-oest de la casa, la seva funció era regar les feixes més properes. La bassa, que resta abandonada, és de forma rectangular, fa aproximadament 15 m de llargada i 7 m d'amplada, i el seu interior és a dos nivells. A finals dels anys cinquanta, es va reconvertir en una piscina que compartien els dos germans Millet (Fèlix i Joan). A tocar de la bassa hi ha un original edifici, també abandonat, on hi ha les dutxes i els canviadors de la piscina.- La bassa gran (vegeu fitxa 338).- El pantà (vegeu fitxa 239).- L'aqüeducte (vegeu fitxa 240). | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||
| 40295 | Can Xammar de Baix o Casal de la Visitació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xammar-de-baix-o-casal-de-la-visitacio | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia de planta rectangular amb estructura formada per tres crugies i tres plantes. La teulada és a quatre aigües sense alçament central. La façana està presidida per un portal adovellat de punt rodó a sobre del qual hi ha l'escut heràldic dels Xammar. Hi ha nou finestres que es reparteixen als tres pisos, les de la sala del segon pis i les balconeres. L'interior de l'edifici és imponent, i l'antiga bodega, actual capella, és un dels elements més destacables de la masia, per la seva volumetria, els seus mosaics i la seva cripta.</p> | 08005-426 | C/ Mare de Déu de Puiggraciós, 4 | <p>El seu origen es remunta a la segregació de la casa pairal Can Xammar de Dalt, que s'havia produït a meitat del segle XVI; el poder econòmic de la nova branca familiar va permetre construir la masia actual. En els segles XVI i XVII fou reconstruïda amb una gran esplendidesa, com molts dels masos de la baronia i en general del Vallès.</p> | 41.6746300,2.2604900 | 438444 | 4613916 | 1649 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40295-foto-08005-426-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40295-foto-08005-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40295-foto-08005-426-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En destaquen les tres fonts construïdes pel lleure de la finca al segle XX. Es situen, més amunt de la cova de la Mare de Déu de Lurdes, punt on finia la mina i aflorava l'aigua. Totes tenen un mosaic de rajoles esmaltades amb imatges religioses, una d'elles amb el nom de La Font dels Àngels i les restants amb la figura de la Mare de Déu. Actualment ja no raja l'aigua i resten abandonades i en mal estat. En quant a infraestructures agràries, en destaquen els dos pous. El més antic es troba a la banda de llevant de la casa, dins d'un cobert a sota de l'escala que hi ha a tocar de la cova de Lurdes. L'altre pou, construït poc després de la Guerra Civil, està al costat del torrent de Sant Nicolau. | 95|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||
| 40296 | Can Xammar de Baix: escut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xammar-de-baix-escut | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XVII | Escut situat a l'eix de la dovella clau de la porta de mig punt de Can Xammar de Baix. Es tracta d'un carreu que conté l'escut dels Xammar esculpit al seu centre, i una inscripció que diu: FOU EDIFICADA LA PRESENT CASA PER ANTONI XAMMAR A 10 DE MARÇ DE 1649. L'escut té forma oval i és travessat diagonalment per una faixa que separa el seu terç superior de la resta, i conté tres estrelles de sis puntes; sota la faixa hi ha un eixam d'abelles que penja damunt un mar on hi ha la silueta d'una embarcació. | 08005-427 | Can Xammar de Baix | 41.6746300,2.2604900 | 438444 | 4613916 | 1649 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40296-foto-08005-427-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40296-foto-08005-427-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||||
| 40297 | Ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larenys | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XV | Masia originàriament conformada per una sola crugia, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. Posteriorment se li va agregar un cos a l'extrem de ponent i una edificació annexa a continuació. Finalment, es va construir un cos a la banda de llevant, amb un porxo a l'extrem nord, i es va capgirar l'entrada principal, que és manté íntegrament a la façana oposada, la del costat nord. En destaca una finestra conopial de pedra situada a la façana nord, a sobre del portal d'entrada de Ca l'Arenys. És feta amb carreu i té un petit ampitador de pedra. L'arc té decoració de traceria, i les impostes estan ornamentades amb motius vegetals (relleus de flors), amb sengles carotes al vèrtex de la imposta. Als vèrtex de les impostes hi havia carotes; tot i que actualment tan sols es conserva la de l'esquerra. | 08005-428 | Ca l'Arenys, 12 | 41.6692000,2.2667500 | 438960 | 4613309 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||||||||
| 40298 | Casa Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-can-garriga | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici aïllat, de tipologia ciutat-jardí, que es composa de planta baixa i pis, amb estructura allargada i simètrica, llevat de la torre mirador. Es situa en un terreny on hi crea un desnivell contingut amb un mur coronat amb una balustrada. La coberta és a quatre vessants, acabada en gran barbacana, i la façana, revestida amb morter de calç de color blanc, simula carreus de pedra a les cantonades. La torre, situada al costat de llevant, és de planta quadrada amb coberta de teula àrab composada de pavelló. La casa té una tanca d'obra amb balustres. | 08005-429 | Carrer Torregassa, 24 | A principis del segle XX, l'Ametlla passa de ser un petit poble agrícola a un centre d'estiueig molt destacat. Aquesta situació va donar lloc a la construcció d'un nou fenomen arquitectònic: l'habitatge de temporada, que té una importància remarcable a l'arquitectura catalana del segle passat. Modernisme, noucentisme i Eclecticisme es perllonguen en aquest tipus d'arquitectura fins gairebé la guerra civil. | 41.6680100,2.2637900 | 438713 | 4613179 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40298-foto-08005-429-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40298-foto-08005-429-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||||
| 40299 | Can Bachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bachs | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI-XX | Masia de planta irregular, formada per planta baixa, dos pisos i una divisió interior a partir de tres crugies. El carener de teulada és perpendicular a la façana. La façana és orientada cap al sud, i hi destaquen el portal adovellat, set finestres d'estil clàssic de pedra calcària i al centre, un gran rellotge de sol. A inicis del segle XX, fou objecte de reformes d'estil modernistes: el coronament del capcer en la seva part central, el treball de guarniment del ràfec, i el torreó coronat amb una balustrada. Es conserva un important celler, situat a la façana nord de la masia que, antigament, tenia premsa pròpia. El seu interior ha estat objecte de diverses reformes, per la qual cosa conserva pocs elements originals. | 08005-430 | Plaça Vella, 1 | La primera referència documental de Can Bachs és de l'any 1644 i correspón a l'acta de compliment pascual de la parròquia. La reforma de la casa, que fou pagada pel seu llogater, el senyor Guarro, s'efectuà a principis del segle XX, i obeïa a les noves necessitats del poble en el moment d'ampliació i transformació de centre agrícola a centre d'estiueig. | 41.6734000,2.2592400 | 438339 | 4613780 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40299-foto-08005-430-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40299-foto-08005-430-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (reformes) | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||
| 40300 | Can Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viver | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI | Masia de planta irregular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. El carener és paral·lel a la façana amb un ràfec d'una filada de teules. El barri estava tancat per un imponent mur del qual avui només es conserva la portalada d'arc rebaixat. A la façana principal destaca el portal adovellat, amb carreus de grans dimensions, i les quatre finestres clàssiques de la planta baixa. L'estructura interior ha estat totalment reformada i compartimentada en quatre habitatges. | 08005-431 | Plaça Vella, 3 | A la talla feta a mitjans del segle XVII (1656) es classifica el mas Viver de la Plaça a la segona talla, és a dir, a la segona categoria, pagant 16 sous, juntament amb el mas pagès, Can Forns i can Xammar de Dalt. | 41.6733100,2.2589300 | 438313 | 4613770 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40300-foto-08005-431-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40300-foto-08005-431-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||||
| 40301 | Villa Rosita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosita | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici aïllat modernista, de tipologia ciutat - jardí, formada per planta baixa i golfa, amb coberta composta. De la part davantera de la teulada en sobresurt una part coberta a dues vessants. A cadascun dels costats de les vessants hi ha les finestres de les golfes, amb teulada també a dues vessants. Els esgrafiats ressegueixen les finestres planes i la teulada. La casa està vorejada per una tanca d'obra i reixa. | 08005-432 | C/ Francesc Macià, 8 | Fou construïda a principis del segle XX, moment en que l'Ametlla passa de ser un petit poble agrícola a un centre d'estiueig molt destacat. | 41.6699100,2.2606400 | 438452 | 4613392 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40301-foto-08005-432-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jaume Soler (aparellador) | 105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||
| 40302 | Conjunt Juan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-juan | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Conjunt d'edificis aïllats de tipologia de ciutat - jardí, formats per planta baixa amb coberta a dues vessants. Estan alineats al mateix carrer, amb un petit jardí al davant i tanca d'obra i reixa. Els elements formals i decoratius corresponen al noucentisme: alguns d'ells tenen esgrafiats, altres tenen un capcer amb elements barrocs. | 08005-433 | Passeig Torregassa 55-63 | El carrer Torregassa juntament amb el carrer Macià són l'eix de desenvolupament urbanístic de principis del segle XX de l'Ametlla del Vallès, quan el poble es converteix en un centre d'estiueig molt destacat. | 41.6681900,2.2642100 | 438748 | 4613198 | 1933 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40302-foto-08005-433-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||
| 40303 | Villa Lola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-lola | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici de planta rectangular, aïllat i alineat al carrer del Mestre Pompeu Fabra, de tipologia ciutat - jardí. El cos de l'edifici és basteix en una superfície ortogonal irregular. En sobresurt, a la cantonada nord-est, una torre de planta octogonal amb coberta apuntada i revestida d'escates de ceràmica vidrada de color verd. Les façanes estan revestides amb estuc de calç i decorades amb esgrafiats. Les obertures són de llinda plana amb motius decoratius i esgrafiats al voltant. A la façana principal, a la cornisa, hi ha un treball de reixa que s'assembla a un cistell. Al voltant de l'edifici hi ha el jardí, el qual es troba limitat per una tanca amb sòcol de paredat arrebossat, coronat per peces vidrades, pilastres amb capitell de perfil corb i una reixa de ferro forjat. | 08005-434 | C/ Sebastià Bassa, 7 | Es situa en el primer eixample de principis de segle XX, on es troben representats els estils arquitectònics més importants segle passat. Fou construïda com a residència d'estiueig de la família Rosselló, i se'n desconeix l'autor. | 41.6690300,2.2623900 | 438597 | 4613293 | 1911 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40303-foto-08005-434-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40303-foto-08005-434-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ramon Ribera, mestre d'obres | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||
| 40304 | Can Fanés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fanes | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici aïllat de tipologia ciutat - jardí, de planta concentrada, i aixecat respecte del terreny. Està format per planta baixa i pis, i la coberta és de teula àrab, on sobresurt una torre de planta ortogonal, al seu costat de migdia. Les façanes, revestides d'estuc de calç, es composen horitzontalment amb un basament rematat amb totxo, un imposta a l'alçada del primer forjat i un potent ràfec corona totes les parts cobertes, i les cantonades estan decorades amb esgrafiats de carreus. La tanca del jardí és de paredat comú i les pilastres estan coronades amb capitells ceràmics piramidals. | 08005-435 | C/Torregassa, 49-51. | La casa correspon a la xara d'edificacions que s'efectuà a primer terç del segle XX a l'Ametlla, quan es transformà de petit poble agrícola a centre destacat d'estiueig. | 41.6686400,2.2634700 | 438687 | 4613249 | 1935 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40304-foto-08005-435-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||
| 40305 | Casa Doctor Satorras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-doctor-satorras | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici entre parets mitgeres, de planta rectangular, situat en testera i formant part d'un grup de tres. Consta de planta baixa i planta pis, i té la coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes està arrebossades i pintades amb una motllura que emmarca els sostres. La façana principal, orientada a ponent, es composa simètricament segons tres eixos verticals, en el central es troba la porta d'accés i un balcó amb barana de ferro forjat. | 08005-436 | C/ Torregassa, 1 | És una de les primeres construccions fora del recinte històric del poble. Al carrer Torregassa que és l'eix principal, juntament al carrer Macià, del primer eixample de la població, hi trobem un escampat d'edificis o conjunts de cases unifamiliars d'estils propis de la primera meitat XX. | 41.6711500,2.2611100 | 438493 | 4613529 | 1906 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40305-foto-08005-436-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||
| 40306 | Cal Barber o casa Jaume Alern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barber-o-casa-jaume-alern | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici amb una paret mitgera, de planta rectangular, situat en un terreny ortogonal. Està format per planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a l'oest, és de composició simètrica segons tres eixos, el central més ample amb arc de doble corba i barana de ferro, valorat amb un balcó. És de pedra vista i maó amb un petit sòcol de pedres sense tallar. En destaquen, al primer pis, unes originals finestres germinades amb una columna de maó al mig, i a la planta baixa, la finestra que forma un arc curvilini amb un senzill i acurat reixat, i uns singulars vitralls a la part alta amb el nom de la casa, amb grafia plenament modernista. | 08005-437 | Carrer Torregassa, 5. | Es tracta de la primera obra de l'arquitecte Joaquim Raspall i Mayol a l'Ametlla, encàrrec de Jaume Alerm i Monrós per a instal·lar-hi una barberia, l'any 1904. | 41.6710100,2.2612100 | 438501 | 4613514 | 1904 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40306-foto-08005-437-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40306-foto-08005-437-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manel Joaquim Raspall i Mayol | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||
| 40307 | Can Fàbregas de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabregas-de-la-placa | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | Casa entre mitgeres de planta irregular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants amb teula àrab, i el carener paral·lel a la façana meridional. Les façanes estan arrebossades i sense pintar. A la façana sud, la principal, en destaca una finestra de tipus conopial, que és feta amb carreu i amb un petit ampitador de pedra. L'arc té decoració de traceria simulant fulles, i les impostes també estan ornamentades amb motius vegetals, amb sengles carotes al vèrtex de la imposta. A l'angle de l'arc hi ha en relleu un escut de Barcelona. L'interior de la casa s'adapta al terreny originari amb pendent ascendent en sentit Nord. | 08005-438 | C/ Major, 8 | 41.6735000,2.2593500 | 438348 | 4613791 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40307-foto-08005-438-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40307-foto-08005-438-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||||
| 40308 | Ca l'Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langlada | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI-XX | Masia de planta irregular formada per tres crugies asimètriques. Estructuralment es composa de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal, i el ràfec és de tres filades mixtes. De la façana en destaca el portal adovellat amb un gran arc de punt rodó, flanquejat a la banda esquerra per una finestra i a la dreta per dues més, totes d'estil clàssic amb gravats conopials a la llinda. A la planta pis hi ha quatre finestrals gòtics amb arc conopial i dentat amb arquets que presenten unes decoracions. L'entrada al barri es fa a través d'una porta porticada sota d'una galeria que encara es conserva. | 08005-439 | Carrer Major, 18 | L'actual Can Balançó o Ca l'Anglada consta a la documentació antiga com a Mas Viver Ferrer. A la Talla de l'any 1656 aquest mas era classificat en tercera categoria. | 41.6727200,2.2596200 | 438370 | 4613704 | 1518 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40308-foto-08005-439-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40308-foto-08005-439-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En destaca el pou, situat dins la mateixa propietat de Ca l'Anglada, sota un cobert a l'esquerra del pati i al davant de les voltes de la casa. De coll rodó i sense cobrir, té 1,2 m de diàmetre i 50 m de profunditat amb una columna d'aigua constant de més de 20 m. A l'interior hi ha una gran cavitat de la qual en surten dues galeries en direcció nord-est; del pou en surten també dues mines, una de les quals alimentava la Font de la Mina i l'altra marxava en direcció al camp de futbol. Aquestes mines eren fetes amb lloses apuntades que formaven una secció triangular. Segons unes proves de cabal fetes anys enrere les mines donaven al pou 50.000 l/h. És per tant el pou del municipi que possiblement gaudia del major cabal. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||
| 40309 | Museu virtual de la targeta postal de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-virtual-de-la-targeta-postal-de-catalunya | Es tracta d'un fons d'imatges integrat per targetes postals antigues, totes elles anteriors a l'any 1940. Són postals de diferents poblacions de Catalunya digitalitzades per l'envers i pel revers. Actualment el fons conté gairebé 7000 postals i progressivament la xifra anirà augmentant. Les imatges estan catalogades en base a diferents criteris: població, comarca, nom de l'editor, any, etc. | 08005-440 | www.postalsdecatalunya.cat | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo Valleoriola | Fons públic creat a partir del conveni de col·laboració signat entre l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès i el Cercle Cartòfil de Catalunya, el principal organisme del país pel que fa al col·leccionisme, investigació i divulgació de la targeta postal a Catalunya. En origen, algunes de les postals procedeixen de fons públics, mentres que d'altres procedeixen de fons o col·leccions privades que han cedit els drets de visualització de les mateixes. Les postals podran consultar-se en breu a través de la web: www.postalsdecatalunya.cat | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||||||||
| 40310 | Xarxa de camins de l'Ametlla del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-camins-de-lametlla-del-valles | L'Ametlla del Vallès compta amb un important nombre de camins de titularitat pública, amb un alt valor patrimonial que cal protegir, conservar i reivindicar. Els camins són una infraestructura rural per definició, constitueixen el principal mitjà d'accés als espais rurals i naturals i configuren una xarxa subordinada jeràrquicament a la xarxa de carreteres. | 08005-441 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||||||||||
| 73930 | Font del Pontasco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pontasco | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XX | La font del Pontasco està situada a la carretera de Ribes, prop de la seva confluència amb el carrer Major. Està construïda dins una estructura d'obra vista sobre un mur de pedra lligada amb morter. El brollador és una aixeta metàl·lica, sota el qual hi ha una pica rectangular de pedra. El seu entorn s'ha arranjat amb bancs d'obra i taules fetes amb moles. | 08014-52 | Ctra. De Ribes | La font rep el nom de la desapareguda casa del 'Pontasco', que estava situada en aquesta zona. Originalment, la font estava situada al capdevall del carrer Major. | 41.7707200,2.2479900 | 437497 | 4624593 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||||
| 73931 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-3 | XIX | La font de la Plaça està adossada en un extrem de l'edifici de l'hostal. Està constituïda per una estructura de pedra on hi ha fixades dues aixetes metàl·liques. L'aigua cau en una pica de pedra tallada de forma rectangular, que descansa sobre una base amb mènsules. La part superior està coronada a mode de pinacle, on hi ha inscrit l'any '1871'. | 08014-53 | Plaça Major | Segons testimonis gràfics de principi del segle XX, tenia una roda metàl·lica per bombar l'aigua. | 41.7680800,2.2503700 | 437692 | 4624298 | 1871 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73931-foto-08014-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73931-foto-08014-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||||
| 73932 | Cova dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-moros | BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1978). Catàleg espeleològic de Catalunya (el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, Osona, el Vallès Oriental i el Maresme). Barcelona: Poliglota. | La cova dels moros és una cavitat natural a la qual s'accedeix a través d'una boca situada en una zona boscosa. Consta d'un recorregut d'uns 30 metres, repartits en tres trams en desnivell descendent entre l'entrada i la galeria. S'hi accedeix a través d'un conducte subvertical d'uns quatre metres de desnivell fins arribar a una galeria d'uns 18 metres de llarg i uns dos metres d'alçada. Seguint la galeria, trobem un desviament i es que segueix descendint tres metres. L'acabament de la cova coincideix amb una obstrucció causada per un desprendiment de blocs. És l'amagatall de nombrosos ratpenats. | 08014-54 | Cruïlles | La cova dels Moros és coneguda pels aiguafredencs i aiguafredenques des d'antic. La primera prospecció espeleològica la van fer els membres del Grup Geogràfic de Gràcia l'any 1975. | 41.7801800,2.2580100 | 438339 | 4625636 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73932-foto-08014-54-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com la cova de Cruïlles i la cova de l'Encantat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||||||
| 73933 | Geozona discordança del Brull i Paleozoic d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geozona-discordanca-del-brull-i-paleozoic-davenco | <p>Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>La geozona està situada a la zona de la riera d'Avencó, en terme municipal d'Aiguafreda, i la zona de Puig Castellar, en terme del Brull. En aquest punt, hi afloren dues unitats geològiques: el sòcol paleozoic i la cobertora mesozoica-cenozoica. Al sòcol s'hi troben seqüències de l'Ordovicià superior, on hi afloren formacions fossilíferes d'interès.</p> | 08014-55 | Riera d'Avencó | 41.7707100,2.2685400 | 439205 | 4624577 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73933-foto-08014-55-1.jpg | Inexistent | Mesozoic|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 122|123 | 1792 | 5.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||||||
| 73934 | Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost-1 | El riu Congost neix a Sant Cugat de Gavadons, a la Plana de Vic, i transcorre per diversos municipis d'Osona i el Vallès Oriental fins a l'aiguabarreig amb el riu Mogent, on formen el Besòs. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de ponent del terme municipal, fent de límit amb els termes de Centelles i Sant Martí de Centelles. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diverses hortes, molins i rescloses. A nivell natural, en aquesta zona es conserva la vegetació de ribera de forma residual, a causa de la pressió urbanística a què ha estat sotmès. | 08014-56 | Sector de ponent del terme municipal | 41.7686400,2.2482500 | 437517 | 4624362 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73934-foto-08014-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73934-foto-08014-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||||||||
| 73935 | Riera d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-davenco | La riera d'Avencó neix massís del Montseny, en terme municipal del Brull i desemboca al riu Congost entre els termes d'Aiguafreda i Sant Martí de Centelles. Al seu tram inicial rep el nom de Picamena, que al llarg del seu recorregut rep l'aigua de diverses rieres i torrents, entre les que hi trobem la riera del Burguès, el torrent de les Ferreres, el torrent del Clot i la riera de la Figuera, entre d'altres. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de migdia del terme municipal, fent de partió amb el terme de Tagamanent. Les seves aigües netes i l'estreta vall per on discorre el fan un indret singular, on hi ha diversos salts d'aigua i gorgs destacats. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs. Malgrat el cabal d'aigua és pràcticament continu, al seu tram final sol estar eixut, ja que es filtra i circula pel subsòl. | 08014-57 | Sector de migdia del terme municipal | 41.7693500,2.2677200 | 439136 | 4624427 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73935-foto-08014-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73935-foto-08014-57-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||||||||
| 73936 | Dolmen de la Casa Nova de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-casa-nova-de-can-serra | CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. VILA, L. (1994). 'El megalitisme al Montseny', Lauro, núm, 7. Granollers: Museu de Granollers. | Només en queden les restes. | Davant la façana posterior de la Casa Nova de Can Serra hi ha les restes d'un possible monument megalític. Estan situades a tocar de les ruïnes de la masia, on s'observen dues grans lloses fixades de forma vertical, una lateral i l'altra de la capçalera. | 08014-58 | Serra de l'Arca | Tant les seves característiques com la seva localització a la Serra de l'Arca, on hi ha documentats abundants monuments megalítics, han apuntat que es tracta de les restes d'un dolmen. | 41.7800000,2.2690500 | 439256 | 4625609 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73936-foto-08014-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73936-foto-08014-58-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||||
| 73937 | Can Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bauma | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XVI-XVIII | Es troba en estat ruïnós. | Can Bauma és una masia construïda entre els segles XVI i XVIII que podria tenir el seu origen en un habitacle fet a la petita balma que hi ha prop del mur de migdia. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original i les característiques constructives. Es troba edificada aprofitant el desnivell natural del terreny, amb el mur de ponent recolzat en aquest. És un edifici orientat a llevant, de planta rectangular i que s'estructurava en dues crugies. Constava de planta baixa i pis i tenia la cuina situada al cos de tramuntana, on s'observen les restes del forn de pa. Al costat de migdia s'hi va adossar un cos, situat a tocar d'una bassa i de la balma, que està tancada frontalment per un mur de pedra lligada amb fang i que presenta tres obertures. El parament dels murs de la masia és de pedra lligada amb argamassa, amb alguns trams que conserven el morter que les revestia i carreus a les cantonades. La casa estava situada en una zona agrícola amb feixes sostingudes amb murs de pedra seca i tenia el camí que passava davant la façana principal. | 08014-59 | Camí de la Serra de l'Arca | En l'amirallament de l'any 1850 hi consta una peça de terra anomenada Can Bauma, propietat de Joan Roca, àlias Bauma. En aquell moment el mas estava senyalat amb el número 2. | 41.7716800,2.2645600 | 438875 | 4624688 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73937-foto-08014-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73937-foto-08014-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73937-foto-08014-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||
| 73938 | Casa Nova del Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-bruguer | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L. | XVIII | Es troba en estat ruïnós. | La Casa Nova del Bruguer és una masia del segle XVIII que es troba en estat ruïnós. Conserva els murs perimetrals que defineixen una estructura de planta rectangular i dues crugies. A la façana de llevant s'hi conserven les pedres inferiors dels brancals del portal. A la façana de ponent hi ha una petita finestra a mode d'espitllera. Al costat d'aquesta s'observa l'arrencada d'una volta, probablement la que sostenia l'escala d'accés al pis. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, de majors dimensions a les cantonades. Les restes estan envoltades de pedres de l'enderroc, entre les que s'observen petits cossos auxiliars. | 08014-60 | A ponent del Bruguer | La casa ja es trobava en estat ruïnós a principi del segle XX. | 41.7980000,2.2674800 | 439143 | 4627608 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73938-foto-08014-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73938-foto-08014-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73938-foto-08014-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||
| 73939 | La Costa de Can Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-de-can-brull | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XV-XX | Es troba en estat ruïnós. | La Costa de Can Brull és una masia d'origen medieval que va consolidar-se en època moderna. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original i les característiques constructives. Està construïda a la part alta de la serra, des d'on gaudeix d'unes vistes panoràmiques excepcionals de la vall d'Avencó i el Tagamanent. És un edifici de planta rectangular i s'estructura en tres crugies, de les quals la de gregal correspon a una altra etapa constructiva. En aquesta hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb carreus a les cantonades. Davant la façana de ponent hi ha les restes d'un petit cos auxiliar. | 08014-61 | Serra de l'Arca | Segons Fortià Solà, el mas Costa està documentat des del segle XIII. A principi del segle XV el mas Costa, que tenia units els masos Brullet i la Bordadeprim, ja estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda, als quals pagaven nombrosos tributs. L'any 1450, quan Gabriel Costa i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el fogatge de 1497 hi consta 'la costa' i en el de 1553 hi figura Bartomeu Costa. Segons el capbreu de 1669-1670, el mas Costa encara estava sota el domini dels senyors d'Aiguafreda. Aleshores la casa es trobava en mal estat, fins al punt que el seu propietari, Benet Garriga de Centelles, fa una demanda al batlle d'Aiguafreda exposant-li la necessitat de restaurar-la. Més endavant va agregar-se al mas Brull i passà a ser conegut com la Costa de Can Brull. A l'amirallament de 1851 hi consta Segimon Pladelasala com a propietari, senyalat amb el número 9. | 41.7848100,2.2727400 | 439567 | 4626140 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73939-foto-08014-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73939-foto-08014-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73939-foto-08014-61-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||
| 73940 | Casal de Cruïlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-cruilles | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol. II. Barcelona: Rafel Dalmau. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XIV-XX | El casal es troba en bon estat de conservació, però el mur que es conserva davant amenaça ruïna per l'heura que hi creix. | <p>El casal de Cruïlles és un edifici que té el seu origen en una fortificació baix medieval, de la qual en queda part de l'estructura i les restes de dues torres. Entre aquests dos vestigis hi ha el volum principal que es correspondria amb la sala, datable entre els segles XIV i XV, que probablement quedava tancada amb un pati clos al sector de llevant. Als segles XVI i XVIII van consolidar-se nous volums aprofitant les restes existents, per tal d'habilitar-lo com a masia. El procés de deteriorament del casal va accentuar-se durant el segle XX, quan presentava un estat ruïnós en bona part dels volums. A finals del segle XX va ser reconstruït per adaptar-lo com a habitatge, tot aprofitant els murs existents i les pedres de l'enderroc en els murs nous . És un edifici constituït per tres volums construïts aprofitant el desnivell natural del terreny i que es tanquen formant un pati interior. El volum principal és de planta rectangular, està situat al costat de ponent i es prolonga vers a tramuntana. S'hi observen restes d'espitlleres, tot i que la major part de les obertures estan situades al mur de ponent i es van afegir en el moment de la reconstrucció. El mur de llevant d'aquest volum és l'original, mentre que bona part del mur de ponent s'ha reconstruït. Igualment es van afegir el forjat del primer pis i una coberta a dos vessants, tot i que el pany de mur posterior s'ha mantingut sobresortint respecte la resta. L'entrada al casal es fa pel volum situat a migdia, a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat. Sobre d'aquest hi ha els brancals de pedra d'una obertura, que va rematar-se formant un arc de mig punt en el moment de la reforma. Aquest volum està situat de forma perpendicular al primer, és de menys alçada i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El tercer volum està situat a llevant i es disposa de forma paral·lela al primer. També hi veiem diverses obertures de factura moderna, com és la finestra geminada de la part posterior. Sota d'aquesta en sobressurt una pedra esculpida, molt erosionada, que va localitzar-se entre les pedres de l'enderroc i va afegir-se en aquest indret. També hem de destacar l'existència d'un portal original d'arc de mig punt adovellat situat a la façana de llevant. Aquest volum té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a ponent, tot i que els murs perimetrals la superen en alçada. El pati que hi ha entre aquests volums queda tancat per un mur situat a tramuntana i que s'obre amb un portal d'arc de mig punt adovellat. El parament dels murs és de carreus petits disposats en filades, molts dels quals van recol·locar-se en el moment de la reconstrucció. Al mur de llevant s'hi conserva bona part del parament original, amb carreus de majors dimensions i filades més regulars que a la resta. Davant del primer volum destaca un mur que forma cantonada i que té una alçada i amplada considerables, que apunta a ser un vestigi d'una primera edificació. És probable que les restes d'una estructura circular situades a la part de tramuntana també formin part de la construcció primitiva. També hem de remarcar que a l'interior del primer volum s'hi conserva l'antiga llar de foc de pedra presidida per un escut, tot i que es troba molt erosionada.</p> | 08014-1 | Camí de Cruïlles | <p>El casal de Cruïlles era el centre jurisdiccional d'una quadra on residien els senyors d'Aiguafreda, que probablement estava situada en el vil·lar d'Aiguafreda que consta en l'acta de consagració de Sant Martí de l'any 898. La quadra comprenia a més de l'actual terme d'Aiguafreda, l'Abella, Valldeneu, Bertí, el Brull, la Mora i Tagamanent. En l'acta de consagració de l'església de Sant Martí de l'any 1105, trobem documentat per primera vegada a Rotllan Guillem d'Aiguafreda. El casament de la pubilla Beatriu d'Aiguafreda amb Ramon de Vilargent durant el segle XIII va significar l'extinció del nom d'Aiguafreda a favor de Vilargent, com també passà amb Basella al segle següent. Durant el segle XIV la quadra d'Aiguafreda passà a ser baronia per la cessió que li fa el rei Pere 'el Cerimoniós' a Bernat de Cabrera, primer comte d'Osona, junt amb diverses quadres i termes de la contrada. El monarca li imposa d'enrunar els castells d'aquests llocs, pel que probablement el d'Aiguafreda fou enderrocat. A mitjans del segle XV, Aldonça de Basella va casar-se amb Guerau Gilabert de Cruïlles i de Cervelló, procedent del llinatge baixempordanès, i van reedificar el casal. Durant el segle XVI, els Cruïlles van adquirir la quadra d'Aiguafreda del vescomte de Cabrera. Ja en aquest moment, el casal està en mans de Bernat d'Aimeric, casat amb Guiomar de Cruïlles, que residien entre Barcelona i Manresa i deixaren el casal en règim de masoveria. Al segle XVIII els Aimeric van emparentar amb els Pignatelli. En el context de la guerra napoleònica va ser saquejat i derruït de nou, motiu pel qual el seu propietari, el baró de Pignatelli, va ser indemnitzat. L'any 1957 l'Ajuntament d'Aiguafreda i els propietaris del castell van demanar una subvenció al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona per poder reconstruir el castell de Cruïlles, obra que va fer-se uns anys més tard.</p> | 41.7803600,2.2558700 | 438161 | 4625658 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||
| 73941 | Sant Martí d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-daiguafreda | <p>BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. OLIVER, J.; JAIME, M. (2013). 'La cova-cripta d'Aiguafreda i l'església de Sant Martí en els inicis del procés de feudelització', VIII Jornades d'Estudiosos del Montseny. Girona: Universitat de Girona. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, A. (1999). Guies Catalunya Romànica Comarcals: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008). Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Editorial Ausa.</p> | XII-XVII | Presenta deficiències estructurals importants, amb l'absis desplomat i grans esquerdes en bona part dels murs. | <p>Sant Martí del Congost és una església romànica construïda durant el segle XII sobre una església anterior. La planta de l'edifici era rectangular amb l'absis semicircular i s'hi accedia per un portal adovellat situat a la façana de migdia. Les reformes més notables del temple van fer-se durant el segle XVII, amb la construcció de les capelles laterals i la sagristia, l'obertura d'un nou portal al mur de migdia i la construcció del campanar. A causa de les deficiències estructurals que patia, entre el segle XVII i XVIII va reforçar-se la part de l'absis i s'hi va adossar dependències de la rectoria. És un edifici de planta de creu llatina amb l'absis no marcat en planta a l'exterior i semicircular a l'interior. La nau està coberta amb volta de canó, que descansa sobre la cornisa de les parets laterals. Les capelles laterals s'obren a la nau amb arcs de mig punt sobre pilastres de pedra i estan cobertes amb volta d'aresta. L'absis està cobert amb volta de quart d'esfera i presenta set fornícules separades amb columnetes, que van posar-se al descobert en una prospecció que va fer-se durant la segona meitat del segle XX. Als peus del temple hi ha el cor sostingut amb bigues de fusta, al qual s'accedeix per unes escales de cargol. Al seu costat hi ha el portal primitiu tapiat, d'arc de mig punt adovellat, i sobre el cor hi ha una finestra romànica geminada, que va quedar oculta amb la construcció del campanar de torre. La il·luminació de nau es resol únicament per un un òcul situat en el mur de ponent, al costat del qual es van obrir dos petits portals. L'accés a l'església es fa des de migdia per un portal d'estil renaixentista, amb pilastres acanalades als brancals i llinda motllurada, que està coberta per un porxo creat en l'espai d'unió amb la rectoria. La façana de ponent estava tapada per diversos cossos relacionats amb la rectoria, que van ser enderrocats i han deixat a la vista la base del campanar torre i la façana de tramuntana de la rectoria. Entre els murs de llevant i tramuntana hi ha diversos contraforts. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa revestits amb morter de calç, tot i que en algunes parts com al campanar presenta carreus de petites dimensions.</p> | 08014-2 | Aiguafreda de Dalt | <p>El temple va ser consagrat pel bisbe Gotmar l'any 898, sota petició de l'abadessa Emma. Els vestigis materials localitzats a la cripta apunten a l'existència d'un lloc de culte anterior a l'església, amb enterraments datats entre els segles VI i VII. El temple erigit per Emma ja disposava d'un altar on s'hi va jurar el testament d'Odesind. A principi del segle XII es va construir una nova església sobre l'anterior, a petició del senyor del vilar d'Aiguafreda, Rotlan Guillem, del sacerdot Bernat Ramon i d'altres feligresos. Va ser consagrada pel bisbe de Vic, Arnau de Malla, el gener del 1105. La nova església tenia tres altars dedicats a Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent, així com un cementiri i una sagrera, a l'entorn de la qual no s'hi va establir cap nucli de població. Durant el segle XV va afegir-se un altar dedicat a Nostra Senyora de Gràcia, així com posteriorment al Roser, a Sant Isidre i a Sant Antoni de Pàdua. Tanmateix, no va ser fins al segle XVII que van començar a afegir-se capelles laterals, entre les que hem de destacar la del Sant Crist, el qual va gaudir d'una gran devoció entre la població. Les intervencions d'aquest període van afectar l'estructura de l'església, que ja es trobava malmesa per les condicions d'humitat del subsòl, motiu pel qual van haver-se de reforçar fins a deixar ocult exteriorment l'edifici romànic. L'antic campanar d'espadanya va ser substituït per l'actual l'any 1668. Les pluges abundants de la primaversa de 1853 van afectar novament l'estructura de la construcció, que va ser reparada de nou gràcies a l'esforç dels feligresos. Uns anys més tard, l'església va perdre les seves funcions parroquials, que va adquirir l'església de la Immaculada Concepció, construïda al segle XVII en el petit nucli de població que s'havia creat a l'entorn del camí ral. Des d'aleshores, l'església antiga va començar a denominar-se 'Aiguafreda de Dalt'. El rector va residir-hi fins a l'esclat de la Guerra Civil, quan l'església va ser saquejada i va destruir-se la imatge del Sant Crist. L'any 1940 es va portar una nova imatge i el seu culte va quedar restituït.</p> | 41.7886300,2.2574700 | 438302 | 4626575 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73941-foto-08014-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73941-foto-08014-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73941-foto-08014-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||
| 73942 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-10 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | La plaça Major d'Aiguafreda està situada al centre de la població i queda delimitada a garbí pel carrer Major, amb la confluència del carrer de la Mora vers a xaloc. Els edificis que mantenen la tipologia constructiva tradicional consten de planta baixa, pis i golfes i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A nivell de façanes hem de destacar diversos elements constructius d'època moderna, com són un finestral d'arc conopial i la llinda de Ca l'Espardenyer, el portal d'arc de mig punt adovellat de Ca la Miquel i el portal de Can Casals, entre d'altres. Entre els elements destacables hi havia el portal amb llinda de fusta sobre impostes de Can Miró, que malgrat haver estat reconstruït ha perdut la fesomia primitiva. A Ca l'Espardenyer i Can Casals són igualment destacables les galeries que van obrir-se als nivells superiors de les cases durant el segle XIX. En aquesta època també van decorar-se algunes façanes amb franges horitzontals pintades en el revestiment de morter de calç, les restes del qual només s'observen a Can Casals. | 08014-3 | Plaça Major | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major. Al segle XVII la plaça ja tenia un hostal, propietat dels senyors de Cruïlles, la capella sufragània de la Immaculada Concepció i diverses cases de tipologia tradicional. Els edificis eren eminentment de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'obrien a la plaça amb portalades d'arc de mig punt adovellat, d'arc pla de pedra carejada o bé amb llindes de fusta. Des del segle XIX fins a mitjans del XX l'ajuntament estava situat en un petit edifici situat al costat de la capella. Durant la segona meitat del segle XX l'estètica de la plaça va veure's sensiblement alterada amb l'enderroc de la capella i d'algunes cases, així com la construcció de la nova església enretirada respecte la resta de les cases. | 41.7680100,2.2505700 | 437709 | 4624291 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||||
| 73943 | Carrer de la Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-mora | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XVI-XX | El carrer de la Móra està situat al centre de la població, entre la plaça Major i el carrer de Fortià Solà. És un carrer molt curt on tradicionalment les cases estaven situades en un costat del carrer i a l'altre hi havia els horts i els coberts, on actualment hi ha habitatges moderns. Actualment s'hi conserven diversos edificis notables, construïts segons la tipologia tradicional. Són cases entre mitgeres, la majoria de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi conserven les portalades de pedra, entre les que destaca la d'arc de mig punt adovellat de Can Flequer, on s'hi conserva la clau datada més antiga del poble, de l'any '1566'. Els finestrals són majoritàriament d'arc pla de pedra carejada. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de diferents tonalitats. | 08014-4 | C. de la Móra | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer Major i del Pont, la plaça Major i el carrer de la Móra, que inicialment era el camí que anava cap a Tagamanent fins a Sant Cebrià de la Móra. Durant els primers mesos de la Guerra Civil, el comitè del POUM d'Aiguafreda va canviar el nom del carrer pel de Francesc Layret. | 41.7677900,2.2509600 | 437741 | 4624266 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73943-foto-08014-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73943-foto-08014-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73943-foto-08014-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||||
| 73944 | Convent de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-missioneres-de-la-sagrada-familia-de-natzaret | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | El Convent de les Missioneres és un edifici d'estil eclèctic construït durant la segona meitat del segle XIX. La tipologia constructiva és la d'una casa-noviciat, amb la capella central i el conjunt de dependències distribuïdes entorn seu. És un edifici de notables dimensions constituït per dos volums de tres crugies units per un cos central que es correspon amb la capella. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons nou eixos, definits per obertures d'arc de mig punt ceràmic a la planta baixa i guardapols motllurat. El primer volum té el portal a l'eix lateral i una finestra biforada superior. En el pis les finestres són d'arc rebaixat ceràmic i presenten guardapols conopials, mentre a nivell de les golfes les finestres són biforades d'arc mixtilini ceràmic. El coronament està decorat amb arcuacions ceràmiques i una cornisa ceràmica. El segon volum segueix el mateix esquema compositiu que el primer, tot i que la decoració és més esquemàtica, tant en els guardapols com en les arcuacions. Així mateix, els nivells de forjat es manifesten exteriorment amb cornises ceràmiques, de les quals la del remat adquireix certa volada. Les finestres del pis i de les golfes són d'arc pla i les de l'eix central són biforades. La simetria de la façana es veu interrompuda per la presència de la capella, tant per l'òcul central com per l'espadanya que sobresurt del coronament. Del primer volum en destaca la lluerna amb finestres d'arc conopial i cornisa decorativa, la galeria de tres pòrtics ceràmics de la façana lateral i el pòrtic d'arc carpanell ceràmic i decoraració lobulada de la façana posterior. La façana posterior del segon volum presenta dues galeries horitzontals de dos pòrtics d'arc carpanell arrebossat. El tractament exterior dels murs és de paredat comú vist on ressalten els elements ceràmics, excepte la posterior del segon volum que és arrebossada i pintada de color blanc. Davant d'aquesta hi ha unes escales amb barana de balustrada que dóna accés al pati. | 08014-5 | C. Major, 27 | La casa-noviciat de les Filles de la Santa Casa de Natzaret va ser fundada l'any 1894 pel pare Josep Manyanet. Va assistir a la inauguració del convent el bisbe de Vic, el doctor Morgades. Al principi la congregació estava formada per sis monges i la mare superiora Encarnació Colomina, que van fer-se cura de l'escola de les nenes de la població. A partir de l'any 1950 va passar-se a denominar Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, i poc després van començar a impulsar la seva obra per tot el món, complementant-ho amb l'ensenyament. | 41.7687600,2.2490700 | 437585 | 4624375 | 1894 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73944-foto-08014-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73944-foto-08014-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73944-foto-08014-5-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||
| 73945 | Antigues escoles públiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-publiques | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Les antigues escoles públiques d'Aiguafreda és un edifici construït durant la primera meitat del segle XX sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici constituït per tres volums que es distribueixen formant una 'L'. El cos central és de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó suportat per mènsules i que té les baranes de forja. Les golfes s'obren amb una finestra triforada amb columnetes. Els angles cantoners, els ampits i les llindes de les obertures i una imbricació que ressegueix l'edifici a l'alçada del primer nivell estan acabats amb ceràmica, que contrasta amb l'arrebossat dels murs. Els dos volums secundaris són perpendiculars al primer i es prolonguen vers el sud i l'est respectivament. Consten d'un petit cos quadrangular i de menor alçada que els uneix amb el volum principal, amb una terrassa transitable a la part superior. Els dos volums són d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a dos vessants. Al seu extrem exterior presenten un porxo amb una finestra ceràmica triforada d'arc apuntat, a més de columnes ceràmiques i mènsules com a elements decoratius. El tractament dels murs és arrebossat amb un sòcol de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08014-6 | C. Salvador Dachs, 6 | Les escoles municipals d'Aiguafreda van començar-se a construir a la dècada de 1920, quan era alcalde Ramon Figueras. El terreny on s'edificà fou cedit pel propietari del mas Avencó, el garriguenc Salvador Dachs, al qual se li va dedicar el carrer de davant en senyal d'agraïment. Es va encarregar de la construcció el sr. Riera i van inaugurar-se oficialment l'any 1931. El cos central era utilitzat com a casa dels professors i els laterals eren les aules de l'escola. | 41.7682400,2.2524800 | 437868 | 4624315 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73945-foto-08014-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73945-foto-08014-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73945-foto-08014-6-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Manel Puig | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||
| 73946 | Can Casades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casades | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Can Casades és una torre construïda durant la primera meitat del segle XX segons l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta quadrangular amb un cos avançat en un extrem de la façana principal. Consta de planta baixa i golfes i té la coberta composta de teula plana. S'hi accedeix per una escala amb balustrada adossada de forma paral·lela a la façana. Les finestres de la planta baixa són d'arc carpanell amb guardapols decoratius, mentre que les de les golfes són biforades. El nivell de forjat de les golfes es posa de manifest a l'exterior a través d'una cornisa decorativa, entre les quals hi ha els forats de ventilació de la coberta. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les cantonades, cornises i guardapols ressaltats amb diferent tonalitat; a més d'un sòcol de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons. El jardí de la casa queda frontalment tancat per un mur perimetral que consta d'una portalada en cada extrem, amb pilars amb capitells decorats a base de petits còdols. | 08014-7 | Passeig de Catalunya, 46 | 41.7691400,2.2515100 | 437788 | 4624415 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73946-foto-08014-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73946-foto-08014-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73946-foto-08014-7-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||||
| 73947 | Casa a la carretera de Ribes, 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-carretera-de-ribes-44 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Casa construïda durant la primera meitat del segle XX segons la influència de l'estètica noucentista. És un edifici de planta rectangular que està constituït per dues vivendes independents. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures del frontis són d'arc escarser emmarcats amb ceràmica; a la planta baixa trobem tres portals i dues finestres intercalades. Al pis hi ha dos finestrals amb sortida a balcons d'obra de base motllurada. Les cantonades i els nivells de forjat estan acabats amb ceràmica que, juntament amb les obertures, contrasten amb el parament dels murs de paredat comú. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08014-8 | Ctra. De Ribes, 44 | 41.7687400,2.2506000 | 437712 | 4624372 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73947-foto-08014-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73947-foto-08014-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73947-foto-08014-8-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||||
| 73948 | Torre Viader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-viader | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | La Torre Viader és una casa senyorial construïda durant el primer terç del segle XX segons l'estètica noucentista. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc de mig punt, on destaca una tribuna semicircular situada a l'eix central. Sobre d'aquesta hi ha una cornisa i un ràfec amb coberta de teules ceràmiques vidriades, des d'on arrenquen els capcers esgraonats que coronen cadascuna de les façanes. El capcer de la principal presenta l'any '1922', així com en cada extrem dues columnes amb capitells d'estil dòric que sostenen travessers de fusta. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A la façana de tramuntana hi ha adossat un cos de planta baixa habilitat com a terrassa transitable a la part superior, delimitat amb barana de balustrada i coronat per una gelosia. Davant la casa, a l'altre costat del carrer, hi ha el pati, tancat per un mur d'obra amb barana de forja. A l'interior s'observa un banc d'obra adossat en cada costat, així com un fanal de forja a la part central sobre un pilar de pedra. | 08014-9 | C. del Pont, 38 | 41.7661200,2.2519300 | 437820 | 4624080 | 1922 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73948-foto-08014-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73948-foto-08014-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73948-foto-08014-9-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Joaquim Blanch Cairó | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||
| 73949 | Casa a la carretera de Ribes, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-carretera-de-ribes-21 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Casa construïda a principi del segle XX sota una certa influència de l'estètica modernista. És un edifici aïllat de planta rectangular i d'un sol nivell d'alçat. Té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla emmarcades amb una motllura. Corona la façana un capcer semicircular amb l'any '1903' inscrit a la part central. El tractament dels murs és arrebossat, amb les motllures de diferent tonalitat. | 08014-10 | Ctra. De Ribes, 21 | 41.7670800,2.2516700 | 437799 | 4624186 | 1903 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73949-foto-08014-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73949-foto-08014-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73949-foto-08014-10-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||||
| 73950 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-11 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 2003. | XIX | La rectoria d'Aiguafreda és una casa del segle XIX d'estil eclèctic. És un edifici cantoner de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per un portal d'arc escarser i una finestra d'arc pla a la planta baixa i dos finestrals d'arc pla arrebossat al pis. Aquests tenen sortida a balcons de baranes forjades i ampits motllurats. La façana de | 08014-11 | C. del Pont, 13 | Va ser restaurada per Mn. Salvans l'any 1916. En senyal de gratitud pels anys de servei al poble, els feligresos li van regalar a Mn. Salvans una placa commemorativa, que va posar a la galeria. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el comitè local del POUM va confiscar l'edifici, hi van establir el seu quarter general i van destruïr la placa. | 41.7673200,2.2511000 | 437752 | 4624214 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73950-foto-08014-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73950-foto-08014-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73950-foto-08014-11-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||||
| 73951 | Can Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-franquesa | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Can Franquesa és una casa del segle XIX que va ser reformada durant el primer terç del segle XX segons l'estètica noucentista. Es composa de dues parts diferenciades a nivell compositiu. És un edifici entre mitgeres, amb els dos volums de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El primer volum té el frontis compost segons tres eixos simètrics d'obertures d'arc pla, totes elles envoltades per una motllura decorativa. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó de baranes forjades i la base inscrita: '1810'. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El segon volum està definit per un gran arc de ferradura eixamplada a la planta baixa, dos finestrals d'arc pla amb motllures al pis i dos finestres més a les golfes d'arc mixtilini. La façana està rematada per una cornisa motllurada i un capcer de perfil irregular. La unió entre ambdós volums s'ha resolt exteriorment en el tractament dels murs, que imita carreus encoixinats. | 08014-12 | C. del Pont, 22 | 41.7666200,2.2514900 | 437784 | 4624136 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73951-foto-08014-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73951-foto-08014-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73951-foto-08014-12-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||||
| 73952 | Can Fontdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontdevila-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. PORTET, J. (2010). La cooperativa 'la Favorecedora obrera' d'Aiguafreda (1924-1963). Temes Aiguafredencs X. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XX | Can Fontdevila és una torre senyorial construïda a durant el primer terç del segle XX segons l'estètica noucentista. La casa està construïda de forma preeminent respecte el nivell del carrer, separada d'aquest per un mur frontal de pedra i balustrada ceràmica i dos trams d'escales. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla amb impostes a l'intradós, de la mateixa tipologia que les de la resta de façanes. La façana principal presenta una terrassa sostinguda amb columnes helicoïdals d'obra vista, que es prolonga per les façanes laterals i que actua com a porxo de la planta baixa. Com a remat de les façanes principal i posterior trobem un capcer sinuós amb franges motllurades d'obra. A l'extrem de llevant de la façana posterior hi ha una torre de tres nivells d'alçat i coberta a quatre vessants, que conté la caixa d'escala per accedir al pis. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat de color blanc, sobre el que ressalten els motius blaus al voltant de les obertures i els elements decoratius d'obra. A l'interior s'hi conserva la distribució i el paviment de mosaic de l'època. La casa es troba envoltada per un jardí amb grans arbres que l'oculten parcialment. | 08014-13 | C. Sant Ramon, 1 | A mitjans del segle XIX el Sr. Agustí Fontdevila va comprar l'edifici conegut com l'hostal de Can Met. El seu fill Calixte Fontdevila Colom va der-se construir una torre a l'entrada del poble l'any 1923, després de viure uns anys a la casa del carrer del Pont. El sr. Fontdevila va participar activament en la vida política local de la primera meitat del segle XX, com a candidat de la Lliga i Jutge de Pau d'Aiguafreda. Entre 1933 i 1934 va crear una fàbrica tèxtil al nucli d'Aiguafreda, que més endavant es traslladaria als afores amb el nom de RITESA. | 41.7654500,2.2528400 | 437895 | 4624005 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73952-foto-08014-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73952-foto-08014-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73952-foto-08014-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També és coneguda com a Can Calistro. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,57 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc