Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40032 | Murs de pedra seca de Can Ciurans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-ciurans | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-163 | Can Ciurans (Puigllonell). Polígon 1, parcel·la 30 | 41.6960300,2.2363700 | 436458 | 4616309 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||||
| 40048 | Murs de pedra seca de Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-joanet | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-179 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7 | 41.6997200,2.2453000 | 437204 | 4616712 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||||||
| 40117 | Murs de pedra seca de Can Panxa Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-panxa-rossa | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-248 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3 | 41.7002400,2.2424700 | 436969 | 4616772 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40117-foto-08005-248-2.jpg | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 40118 | Murs de pedra seca de Can Roses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-roses | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-249 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 8 | 41.6985700,2.2423600 | 436959 | 4616587 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Regular | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||||
| 40119 | Murs de pedra seca de Can Vicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-vicens | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-250 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 1 | 41.6992100,2.2423800 | 436961 | 4616658 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Regular | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||||
| 40286 | Mas Bord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bord | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície trobades a la part baixa dels camps de Can Forns, prop del pont de can Palau, en un espai idoni per l'establiment d'una explotació agrícola, en terrenys amb lleuger pendent a migdia, ben assolellats i amb una molt bona irrigació Es tracta d'un mas rònec, abandonat arrel de les pestes del segle XIV, que la documentació i Mn. Anton Bassolas situaven als camps de Can Forns. Notícies facilitades per Jordi Puig diuen que en aquests camps es localitzaven nombroses pedres i morter que feien pensar en alguna estructura antiga, així com ceràmica de tradició medieval. En la prospecció realitzada l'any 2007 només hi hem localitzat alguns fragments aïllats de ceràmica comuna de cronologia indeterminada, així com algunes acumulacions de pedres poc importants. | 08005-417 | Can Forns | 41.6638300,2.2477900 | 437377 | 4612726 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40286-foto-08005-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40286-foto-08005-417-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 50212 | Tresor parroquial i elements artístics de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-parroquial-i-elements-artistics-de-lesglesia | <p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</p> | XVI-XIX | <p><span><span><span><strong>Tresor parroquial i elements artístics de l’església</strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers es conserven alguns objectes d’interès artístic, especialment d’orfebreria i datables entre els segles XVI i XX. Del tresor de l’església en destaquem sis calzes, un copó, una Veracreu, un encenser, una imatge de la Verge del Roser i una de Sant Esteve. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'exemplar més antic és un calze de plata daurada. El peu, de forma flordelisada, i el nus central hexagonal són del segle XVI, mentre que la resta del calze és posterior. Un segon calze d'argent és d'estil rococó i un altre és neoclàssic, ambdós del segle XVIII. Un altre calze és d'estil imperi (segle XIX) i els dos darrers són datables al segle XX, un d'ells neogòtic. El copó és també de plata i presenta abundant decoració. La Veracreu és de braços calats, seguint una tipologia renaixentista, però que a Catalunya perdurà en el temps. L'encenser, piriforme, és del segle XIX. La Verge del Roser és una obra del segle XIX i es conserva la marca de l'argenter. La imatge de Sant Esteve està feta de plata burinada (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Existeix una còpia, feta l'any 1943 per Alfons Serrahima, de la custòdia feta el 1561 per Gracià Ferràs i Miquel Boygues, de Barcelona. L'original va desaparèixer el 1936. També existia una creu processional feta per Gracià Ferràs i daurada per Perot Oller el 1555. Va desaparèixer així mateix el 1936 (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres elements artístics destacables de l’església (alguns dels quals conservats al Museu de Granollers) són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>MÈNSULES: Es conserven deu mènsules al Museu de Granollers. Es tracta d'elements encara amb trets romànics però ja comencen a evolucionar cap el gòtic. Destaquen figures antropomòrfiques, monjos cantaires, animals reals o fabulosos, cares humanes (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPITELLS ROMÀNICS DE LA PORTA: Es conserven dos capitells tallats en pedra calcària i decorats amb motius vegetals per les quatre cares. Ambdós són de tradició coríntia evolucionada amb dos registres de fulles d'acant amb les puntes cap avall. Es tracta d'elements típics de la segona meitat del segle XII i inicis del segle XIII (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>TRONA GÒTICA: Es una bona mostra de fusteria tardo-gòtica amb traceries on es pot veure en una cara la Verge i en l'altre Sant Domènec de Guzman. Es conserva al Museu de Granollers. (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PICA BAPTISMAL: Presenta grans estries helicoïdals que formen dotze cares còncaves amb arestes. La copa és carejada, té nus i peu, i està feta amb pedra de Girona. Tres de les cares presenten relleus, en una hi ha la Verge amb el Nen i a les dues dels costats hi ha sengles orants. Es pot datar al segle XVI. Antigament aquesta pica era situada als peus de l’església, on hi havia el baptisteri. Actualment encara es conserva a l’església (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> | 08096-365 | Església parroquial de Sant Esteve. Plaça de l'Església, s/n. Museu de Granollers. Carrer d'Anselm Clavé, 40-42. | <p><span><span><span><span>La primera notícia documental que es coneix d’una església dedicada a Santa Esteve a Granollers es troba en un document del cartulari de Ripoll del 25 de juny de 972, però no es té constància que quedi cap resta d'aquesta primitiva construcció. Ja es citada com a parròquia l'any 1001, en una escriptura d'empenyorament d'un alou situat a les parròquies de Sant Esteve de Granularios i Sant Julià de Palaciolo. Se sap que el 1065 l'església tenia dedicació a sant Joan, segons consta en un testament. Entre els segles XI i XII aquest primitiu edifici fou substituït per un altre, del qual se’n van trobar restes durant les excavacions fetes entre 1940 i 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual. A finals del segle XII hi ha constància de llegats per a l'obra del temple. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta segona església, romànica, era d'una sola nau, d'uns 13 metres de llarg per 5'50 metres d'ample, amb absis semicircular orientat a llevant i la porta d'entrada a ponent. Al segle XV es trobava en mal estat, i això, juntament amb l'augment de la població, motivà la construcció d'una nova església, ja d’estil gòtic, entre mitjans segle XV i inicis del segle XVI. El campanar, adossat a la part nord del mur oest de l'església, ja deuria estar construït a principis del segle XVI. El 1508 es diu que el cloquer del campanar tenia quatre campanes. Així mateix, en el testament de Bruniquer (1561-1641) s'explica el trasllat de les tombes de la seva família amb motiu de les obres del campanar i del cor. Les sepultures havien estat traslladades del fossar a un indret davant del portal gòtic en època del seu pare i del seu avi (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta nova església mesurava 35 metres de llarg i 11 metres d'amplada, amb capelles laterals més baixes que la nau central. A la façana sud el portal, de brancals i arquivoltes amb llinda i timpà apuntat. Al damunt tenia un guardapols rematat amb una creu i decorat per òculs i florons. A les arquivoltes hi havia petits capitells amb decoració vegetal i mascarons. El paviment interior de l'església estava format per cairons de color groguenc. A l'interior del temple el presbiteri estava una mica alçat de la resta del temple, i els elements arquitectònics estaven pintats. El cor estava sobre un arc carpanell rebaixat als peus de la nau, i tenia una barana amb òculs calats (DANTÍ, 1997).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta església gòtica fou ampliada per la part nord els segles XVII i XVIII, amb diferents capelles i sagristies. La primera fou la capella del Roser, de principis del segle XVII. Al costat d'aquesta hi havia la capella de la Sang, que, probablement, havia estat una sagristia en altres temps. El 1744 hi ha notícies d’obres que s'estan fent per a la capella de la Verge dels Dolors, i es parla també d'una capella fonda o del Santíssim Sagrament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1660 l’església tenia els següents altars: el Major, dedicat a Sant Esteve; al costat de l'Evangeli hi havia els de Santa Maria (l'antiga), Sant Miquel, Sant Pere, Sant Salvador, Santa Magdalena, el Roser, Santa Creu i el Crist Crucificat. Al costat de l'Epístola hi havia els de Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Antoni, el Sant Esperit, Sant Sebastià i Sant Eloi i Sant Jaume. De tota manera, el nombre d'altars va anar variant amb el temps (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els elements ornamentals interiors que tenia cal destacar l'altar del Roser, d'estil renaixentista-barroc, datat al 1635; l'altar de Santa Llúcia, barroc xorigueresc; l'altar de Sant Josep (barroc) o la creu processional de 1555. Tot això fou destruït l'any 1936. Un element que sí s’ha conservat és el gran retaule de Sant Esteve que decorava l’altar major (1497), obra dels germans Pau i Rafael Vergós i continuat, a la mort del primer, per Rafael i el seu pare Jaume. Es va salvar pel fet d'haver estat retirat des del 1879. El 1917 fou venut a l’Ajuntament de Barcelona per tal de contribuir a sufragar la construcció del nou Hospital de Granollers, i avui aquest retaule es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). També es van salvar la pica baptismal, un tros de la trona d'estil gòtic provençal i els capitells de la portalada romànica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1705 el rector Josep Vila, per mitjà del bisbe de Barcelona Benet Sala, obtingué del papa Climent XI les relíquies de Sant Plàcid (copatró de la Parròquia), les quals entraren solemnement en processó el 2 de juliol del 1705 (BAULIES, 1986). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja al segle XX, durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba. La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les campanes, l’any 1873, durant la tercera guerra carlina, els republicans van fondre’n el bronze per fabricar canons. I durant la Guerra Civil de 1936 l’església va tornar a quedar sense campanes, quan la Sant Esteve, l'Antònia i les altres foren despenjades i llançades damunt les runes de l’església (BAULIES, 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></span></p> | 41.6078294,2.2865317 | 440551 | 4606481 | 08096 | Granollers | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-3.jpg | Física | Renaixement|Rococó|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-01-10 00:00:00 | 95|97|98|99|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 95277 | Cruïlla dels carrers Ramon Llull i Joan Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cruilla-dels-carrers-ramon-llull-i-joan-prim | XXI | Pintura amb un cert grau de degradació | <p><span><span><span>Mural grafit de dimensions relativament petites a la façana lateral d’una casa a la cruïlla de dos carrers. Precisament, aquesta creació, de tendència abstracta, gira a l'entorn del concepte de cruïlla, i l'artista ha tingut com a material d'inspiració les idees i reflexions aportades per a la ciutadania en una activitat participativa que també va comptar amb aportacions fetes en el marc de la Fira de l’Ascensió.</span></span></span></p> | 08096-431 | Carrer Ramon Llull cruïlla amb carrer Joan Prim | <p><span><span><span><span>Aquest mural forma part del projecte d’art urbà impulsat per l’Ajuntament de Granollers sota la denominació Murs que parlen. Es va iniciar l’any 2006 amb el propòsit de millorar el paisatge urbà a partir de la intervenció artística. Consisteix en la promoció d’intervencions muralistes en parets mitgeres de la ciutat per artistes d’abast internacional. El projecte desenvolupa una intervenció artística de gran format per any, de tal manera que se’n pugui dissenyar un projecte educatiu i comunitari. Per tant, és una proposta en clau educativa, cultural i comunitària que inclou activitats de participació, debats, etc, i en la qual hi participen escoles, centres oberts, entitats veïnals... (Web Ajuntament de Granollers).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Nuria Mora (Madrid, 1974) s'ha format en arquitectura, interiorisme i belles arts, i de la suma de tots aquests coneixements ha creat un estil artístic propi. Concretament, aquest mural es va realitzar el Juny 2019, en el marc d’un procés participatiu amb la ciutadania. Per mitjà d’uns actors, es va demanar als veïns quin concepte tenien de cruïlla, i el resultat es va traspassar a l’artista.</span></span></span></p> | 41.6137100,2.2903000 | 440870 | 4607132 | 2019 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95277-mural-prim-llull-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95277-mural-prim-llull-2.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-22 00:00:00 | Nuria Mora | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 54515 | Horts del Molí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-moli-de-dalt | XVIII-XX | <p>Conjunt de petits horts delimitats per bancals i feixes terraplenats es disposen en pendent des de sota cal Toni, fins als peus del Molí de Dalt. Es tracta d' un conjunt patrimonial que té una continuïtat documentada des d'època moderna caracteritzat per un espai agrari, articulats per canals de reg, sèquies, braços i filloles, i de drenatge. Aprofitant la presència del molí. Aquests espais es troben adaptats a la topografia del terreny i en destaca la disposició dels canals, que segueixen traçats paral·lels sobre les terrasses fluvials, mentre els escorredors solen coincidir amb drenatges naturals. Ens aquests espais predomina el cultiu d'hortalisses de temporada per abastar un mercat local.</p> | 08134-239 | Figaró-Montmany | <p>Les pràctiques agrícoles al terme de Figaró-Montmany es concentra en les zones més planeres del municipi, espais de conreu que es dediquen bàsicament als productes de secà, tot i que també es documenten espais de conreu, situats prop dels cursos dels rius o torrents en terrasses artificials formades per feixes i bancals. La pràctica agrícola realitzada en aquests espais és força limitada i s'associa a una explotació de caire domèstic o de curt abast comercial on s'hi practica una agricultura de regadiu. Així mateix, els salts topogràfics foren aprofitats —o provocats— per intercalar molins, i altres enginys hidromecànics que tingueren una importància econòmica de vegades similar o superior al reg. En aquest cas la presència de la bassa i molí de Dalt afavoriren la presència i pervivència d'aquestes petites hortes, que actualment encara són visibles a la Riereta amb els Horts del Colomer i prop el molí de Dalt. Aquesta activitat econòmica ben documentada durant l'edat moderna assolí una densitat màxima a les acaballes del segle XIX.</p> | 41.7215000,2.2746500 | 439667 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54515-foto-08134-239-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 67544 | Bassa del molí del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-del-bellit | IPEC-Montseny (1998) n.2444. | En mal estat de conservació | Més amunt del molí del Bellit, a uns 20 i 50 m, es troben les restes de dues rescloses amb les seves basses. La primera resclosa és de mur de pedra seca i regula l'aigua de la primera bassa, aquesta és de petites dimensions i uns 5 m ample. D'aquesta bassa en surt un rec que conduïa l'aigua al molí. La resclosa i la bassa superior estan en molt mal estat. | 08276-64 | Pla de la Calma. | Aquestes construccions associades a l'estructura del molí i al funcionament d'aquest conjunt, s'haurien construit en el mateix moment cronològic que el molí. La datació d'aquest tampoc és del tot precisa i s'ha associat al moment de màxim esplendor del mas Bellit, cap als segles XVII i XVIII. | 41.7629900,2.3132600 | 442915 | 4623690 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 67583 | Clot de la Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-de-la-mora | La zona del Clot de la Móra que ha estat definida com a Zona de Reserva Natural Qualificada, compren les estribacions de la riera del Pujol i el Torrent de la Figuera. Tota aquesta superfície de massa forestal es caracteritza per la presència de roure i alzina amb un petit percentatge de pineda. Hi dominen els boscos i el matollar on trobem una flora típica de la zona mediterrània, de subtipus humit. Els pendents abruptes de la vessant de la Móra caracteritzen aquest paisatge que ha tingut una evolució diferenciada respecte les altres zones arbòreas de la banda de la riera d'Avencó. | 08276-103 | Estribacions del Pla de la Calma | A causa de la forta explotació forestal i ramadera, i la realització de molts estudis sobre vegetació, es va dissenyar a partir de 1980 el que es va anomenar: les Zones de Reserva Natural Qualificada. Els criteris seguits sorgiren en el desenvolupament de la gestió del Parc Natural del Montseny, i s'escolliren les zones en què la protecció integral responia a la seva significació biològica, anul·lant-se qualsevol possibilitat d'explotació forestal i ramadera. L'evolució d'aquestes zones ha permès el creixement autònom d'aquests medis. Les zones ZRNQ establertes per el Montseny són les següents: Turó de Marmolers; Turó de Moron, Passavents, Agudes, Sant Marçal-el Puig, Riudeteix-Cingles de Bovilar, Matagalls-Coll Pregon, Puig Drau, Pla de l'Estany, Vallforners i Clot de la Móra. | 41.7853800,2.3130700 | 442919 | 4626176 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67583-foto-08276-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 67619 | Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-2 | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 52. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVII | Aquesta petita caseta de dimensions modestes presenta una estructura de planta i pis, combinant la factura de carreus ben escairats i disposats en filades irregulars amb una factura d'obra i argamassa. La coberta és a doble vessant i a la façana rincipal s'obre un petit reposador. En aquesta façana serà on trobarem les llindes inscrites amb dates d'època moderna i una rajola, de caire modern sobre la porta. Les obertures es distribueixen de forma irregular per la façana, i totes estan emmarcades per llindes de diferents tamanys limitant l'estructura. | 08276-139 | Vall del Congost, Casetes del Congost. | Aquesta casa ha estat totalment reformada amb les peces de les cases del veïnat de les casetees que van ser enderrocades. Una informació d'orígen arquitectònic ens la dóna una llinda inscrita situada aa una finestra de la façana de ponent que ens diu: 'Joan Músic 1682'. Hi ha la mateixa data a la porta de la casa, però aquesta és va colocar als anys 60. Una rajola de la façana porta la imatge i nom de 'Músic'. Segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. | 41.7357100,2.2724500 | 439497 | 4620689 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 76938 | Rellotge de sol de can Galderich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-galderich | <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> | 08181-365 | 41.5784500,2.3306600 | 444202 | 4603190 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | 21/03/2011 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||||
| 49848 | Casa de Francesc Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-francesc-mas | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 177-180.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVI | Necessitat de manteniment | <p>Casa entre mitgeres situada al carrer de Barcelona, molt a prop ja de la Plaça de l'Església. Consta de planta baixa i dues plantes pis. La façana és plana, i presenta el paredat arrebossat amb finestra de pedra transformada en balcó i portal d'entrada amb arc de pedra de mig punt dovellat. La façana es corona amb un ràfec imbricat que incorpora la canal formada per peces de terra cuita (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). La dovella central del portal té la següent inscripció: 'IHS. Francesc Mas. 1592'. L'edifici conserva els següents elements destacables:</p> <p>1. Façana principal. Planta baixa. Porta principal ja esmentada amb la inscripció de Rancesc Mas de 1592.</p> <p>2. Façana principal. Planta noble. Finestra actualment transformada en balcó. Acabada amb llinda plana i motllura simple.</p> <p>3. Façana de llevant. Planta noble. Finestra acabada amb arc pla que actualment es troba tapiada per un envà de totxos, entre dues parcel·les. Estil renaixentista.</p> <p>4. Parcel·la posterior. Planta baixa. Arc de mig punt adovellat i actualment tapiat per un envà de maons. Té una alçada de 2,3 m.</p> <p>5. Parcel·la posterior. Planta baixa. Porta acabada amb arc rebaixat, actualment tapiada per un envà de maó al qual se n’hi adossa un altre en sentit perpendicular.</p> <p>6. Parcel·la posterior. Planta noble. Finestra acabada amb un arc rebaixat, situada per sobre de la porta anterior, tot i que descentrada. Està tapiada per un envà de maçoneria de pedra i calç i tallada per una obertura posterior, també tapiada (PANCORBO et alii, 2006: 178).</p> | 08096-1 | Carrer de Barcelona, 5 | <p>Aquesta parcel·la apareix citada en un document el dos de juny de 1595, en el qual Francesc Mas, calceter de Granollers, reconeix tenir pel rector del Col·legi dels Jesuïtes de Betlem de Barcelona diverses cases al carrer Barcelona. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, a la façana s'hi poden distingir dues fases constructives: la primera corresponent a les plantes baixa i noble, d’època renaixentista (1592), i la segona corresponent a la segona planta. Tanmateix, cal tenir en compte que a la part posterior de l’immoble hi ha un pati des del qual s’observen diversos elements corresponents a més de dos períodes diferenciats (PANCORBO et alii, 2006: 178).</p> <p>Aquesta casa pertany al conjunt d'edificacions del carrer de Barcelona, carrer que comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965). Segons la inscripció del portal, la casa fou construïda l'any 1592 per Francesc Mas.</p> | 41.6076300,2.2870700 | 440595 | 4606459 | 1592 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49848-casa-francesc-mas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49848-casa-francesc-mas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49848-casa-francesc-mas-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49848-foto-08096-1-2.jpg | Legal | Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Avui és Casa de Cultura. | 94|95 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||
| 49849 | La Pedra de l'Encant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-de-lencant | <p><span><span><span>CLUSELLAS, Carme; BOSCH, Montse (2010). La llegenda de la Pedra de l’Encant. Editorial Alpina.</span></span></span></p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>RIPOLL, Maria ( 2013). El desig a la pedra de l’encant”, Ed. La Gralla.</span></span></span></p> <p>TINTÓ, Lluís (1966) 'La Pedra de l'Encant', El 9 Nou, dilluns, 15 de juliol de 1996-El Calaix, p. 26.</p> | XVI | No presenta un bon estat de conservació | <p><span><span><span><span>Pedra cilíndrica de gres vermell situada a</span><span> l'angle sudoest de la Porxada. És un element emblemàtic de Granollers que la imaginació popular ha revestit de llegendes i tradicions. Mesura uns </span><span>105 centímetres de diàmetre per 35 cm de grossor d'aflorament. Actualment es troba al costat del sòcol d'una de les columnes de sustentació de l'edifici de la Porxada. </span>Segurament, la seva presència és coetània de la construcció de la Porxada, entre els anys 1586 i 1587. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aprofitant la seva situació, al bell mig del mercat, s’utilitzava per fer els encants públics (subhastes) de productes d'agricultura i ramaderia. Segons diu la llegenda, aquesta pedra la va arrossegar una riuada de l'antic torrent que baixava pels carrers de Corró i de Barcelona, i va quedar dipositada al costat de la Porxada, on s'estarà fins que una altra riuada se la tornarà a emportar. Hi ha altres llegendes que la relacionen amb les bruixes.</span></span></span></p> | 08096-2 | Plaça de la Porxada | <p><span><span><span>En un programa de la Festa Major de l'any 1928 Miquel Joseph va fixar el que la memòria popular deia sobre la Pedra de l’Encant. Segons això, els anys 1413-1414 sant Vicenç Ferrer va passar per Granollers i predicà des del damunt d'aquesta trona. Per cridar l'atenció dels oients, i com a recurs oratori, hauria llençat una sentència que va esdevenir llegenda la llegenda principal sobre aquesta pedra: 'la pedra de l'encant la portà una riuada, i una riuada ha d'endur-se-la'. Aquesta versió situa cronològicament la seva presència 170 anys abans de la construcció de la Porxada, cosa que no és versemblant. Per altra banda, Sant Vicenç Ferrer tingué gran predicament, i el sant de barri de la plaça li estava dedicat fins fa ben pocs anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra possibilitat més real és que la pedra formés part dels materials de construcció de la Porxada, construïda entre 1586 i 1587. La pedra d’aquesta construcció (antiga llotja de gra) fou portada de la pedrera de Puig Llunell de Mont-ras (Puiggraciós), municipi actual de l'Ametlla del Vallès. Així, la pedra hauria quedat com a material sobrer després de fer-se les sotabases i fonaments per assentar les columnes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'entorn d'aquesta pedra carismàtica s'hi feien una mena d’encants com els de Barcelona però en una versió reduïda. Al damunt s'hi enfilaven els marxants i venedors per cantar les excel·lències dels seus gèneres. Així la mola esdevenia trona per als pregoners o nuncis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'agost de l'any 1928, amb motiu de les obres d'urbanització de la plaça, es va treure del seu lloc i fou enterrada uns metres més enllà, davant del Portalet. L'abril de l'any 1930 la Casa del Vallès de Barcelona va visitar oficialment la ciutat de Granollers, i Joan Montllor, president del Centre Excursionista del Vallès, de Sabadell, demanà a l’alcalde, Albert Rosàs, que la pedra fos reposada al seu lloc originari. Però no va ser fins el 12 de desembre de 1930, amb l'alcalde Esteve Camillo, que la pedra de l'Encant va retornar al seu lloc (TINTÓ, 1996). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi ha llegendes que relacionen la pedra de l’encant amb bruixes. Es diu que quan processaven junt a la pedra a una dona marcada, la llençaven a l’aigua del riu Congost lligada: si no s’enfonsava, l´executaven, per ser cosa del diable, i si s’ofegava era pel fet de ser bruixa. En els darrers anys aquests aspectes llegendaris s’han desenvolupat en forma de diverses publicacions infantils.</span></span></span></p> | 41.6080432,2.2875231 | 440633 | 4606504 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49849-foto-08096-2-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49849-grafit-la-pedra-de-lencant.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49849-foto-08096-2-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-04-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’autor García-Pey (1990) recull altres aspectes anecdòtics: en aquesta pedra hi tenia el lloc de venda de pinyons en Pere Canal Barnils, anomenat el Pinyone,r qui després d'anar a recollir pinyons i torrar-los es situava aquí per vendre'ls. Com que quan es torren els pinyons queden una mica oberts, els venia amb un clau aixafat de la punta que servia, si es ficava a l'escletxa del pinyó, per obrir-los (GARCIA-PEY, 1990).L'any 2020 en una façana del carrer Guayaquil (cantonada amb el carrer Princesa) es va pintar un grafit titulat El desig de la Pedra de l'Encant. L'autora és Maria Ripoll i va ser patrocinat per Xocolates Granollers. | 94 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||
| 49850 | Casa Francesc Marimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-marimon | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997</p> <p>PARDO, Jordi (1983) 'Noves troballes arqueològiques romanesa Granollers', Informatiu Municipal, novembre - desembre</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. A. A. M. G. (s.d.)</p> <p>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Habitatge unifamiliar de planta rectangular que s'inscriu dins la tipologia de casa urbana amb jardí. Fa cantonada i té tres façanes visibles: la principal alineada al carrer de Barcelona i les altres dues al jardí. </p> <p>Presenta planta baixa, dues plantes pis i coberta de teula a tres vessants. De la façana al jardí sobresurt un cos central amb un capcer curvilini. Les franges del forjat i les impostes dibuixen línies horitzontals en contrast amb la composició vertical de les obertures. La façana queda acabada en un potent ràfec i està arrebossada. La simetria de les façanes queda trencada pel porxo de la cantonada que, pel carrer de Barcelona, té l'entrada a l'habitatge. En la cantonada destaca la columna de secció circular coronada per un capitell jònic. En la primera planta hi ha un balcó corregut que emmarca els buits de la planta baixa amb barana de ferro, en la que destaquen dibuixos dins l'estètica art decó (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). El jardí, situat a la banda sud, és tancat amb paredat arrebossat amb pilars d'obra i reixes de ferro.</p> | 08096-3 | Carrer de Barcelona, 15; Corredossos de Sant Cristòfol | <p>Aquesta casa pertany al conjunt d'edificacions del carrer de Barcelona, carrer que comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965). Cap a la dècada de 1970 fou comprada per la senyora Àngela Margall, qui va reformar les inicials del nom del propietari que es troben a la reixa de la entrada 'FM' per 'AM'. Està feta al lloc d'una antiga parcel·la.</p> <p> </p> | 41.6073900,2.2870800 | 440596 | 4606432 | 1924 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49850-casa-francesc-marimon-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49850-casa-francesc-marimon-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49850-casa-francesc-marimon-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49850-casa-francesc-marimon-placa.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-04-12 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | M.J. Raspall i Mayol (arquitecte) | Placa metàl·lica a l'entrada: 'MJ Raspall, arquitecte. Any 1924'.En fer un clot per plantar un arbre al jardí de casa seva el propietari de la finca localitzà fragments de terrissa romana dins de les restes d'un petit forn ceràmic, que corresponia a la part inferior de la cambra de combustió, de forma ovoide, amb la boca del forn a la banda nord. Al seu interior van aparèixer nombrosos fragments de 'tegula', ceràmica comuna romana, claus de ferro i un fragment de terra sigil·lada africana A (INVENTARI, 1997; VILA, 2001). | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||
| 49851 | Capella de Santa Anna / Portal de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-anna-portal-de-caldes | <p>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 36, 55)</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XIX | <p>Petita capella dedicada a Santa Anna, que dona nom al carrer on està ubicada. És originària del segle XVI, per bé que el 1864 fou reedificada de bell nou en l'emplaçament actual. És una construcció de planta baixa, entresolat i sotacoberta, a dues vessants desiguals amb un senzill ràfec. Sota mateix de la coberta té una àmplia obertura-balcó amb arc de mig punt, la qual permet seguir les cerimònies des del carrer. La façana és de paredat comú esquerdejat. Al capcer és rematada amb un campanar d'espadanya simple. A la façana del corredor de la Constància manté la paret vista de la muralla medieval (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA, 2001). La planta baixa s'ha reutilitzat com a llibreria.</p> | 08096-4 | Plaça de la Caserna, 9; Carrer de Santa Anna | <p><span><span><span><span>L’origen del carrer de Santa Anna és el camí que anava de Mataró a Caldes de Montbuí. A l’edat mitjana constituïa l’eix transversal principal de la vila. Per això fins al segle XVI es va anomenar carrer de Caldes. El primer document on s’esmenta aquest camí és de 1331. A l’extrem oest del carrer hi havia un dels portals de la muralla: el portal de Caldes. S</span>embla que es trobava associat a una bestorre que probablement formava part del portal. En alguns documents d’arrendament a particulars de torres de la muralla que fa l’Ajuntament durant els segles XVI i XVII apareix esmentada una torre del portal de Caldas (PANCORBO et alii, 2006: 36).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antigament la parròquia de la vila es dividia </span>en barris, dotats cadascun d'una petita capella emplaçada als portals de la muralla, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants metges, fora muralla. La primera capella de Santa Anna es va construir l’any 1563, i sembla que es trobava sobre l’arc del portal (PANCORBO et alii, 2006: 36). P<span>er això, com va succeir amb altres carrers que tenien portal, es va adoptar el nom de l’advocació de la capella. La trama del carrer es devia formar al llarg dels segles XII i XIII com un raval fora del nucli primitiu de la sagrera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1852 la capella de Santa Anna fou enderrocada, i el 1853 la de Santa Esperança, per a construir-les al costat dels antics portals, igual com succeí també amb les capelles de Sant Roc i Sant Cristòfol. Concretament, la capella de Santa Anna es va reedificar el 1864 en l’emplaçament actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I és que la capella de Santa Anna s’havia vist afectada per les obres de construcció i ampliació de la caserna, dutes a terme a partir de 1852. Les obres havien provocat l’enderroc del portal de Caldes, amb la primitiva capella. L’Ajuntament va decidir la construcció d’una nova capella a tocar de la darrera casa del carrer de Santa Anna, fent plaça amb l’edifici de la caserna, més o menys tal com és ara (PANCORBO et alii, 2006: 36).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El barri de Santa Anna era dels més importants de la població, i a la seva patrona li dedicaven una festa molt lluïda, el 26 de juliol. Aquell dia posaven a les mans de la imatge de la santa el raïm més gros i més virolat de tot el terme (AMADES, 1985, IV: 624).</span></span></span></span></p> | 41.6088300,2.2861000 | 440516 | 4606593 | 1864 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-capella-sta-anna-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-capella-sta-anna-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-capella-sta-anna-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-foto-08096-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-foto-08096-4-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-11-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | A la dècada de 1980 fou restaurada la capella i reutilitzada la planta baixa com a llibreria. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||
| 49852 | Casa plaça Cabrits 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-placa-cabrits-5 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 253-254.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XV-XIX | <p>Casa d'habitatges que exteriorment ha conservat la tipologia tradicional característica de les construccions antigues, amb reformes posteriors. És una edificació entre mitgeres, de planta baixa, pis i golfes. La façana és de paredat arrebossat, plana i de composició simètrica amb obertures de pedra d'arc pla a la primera planta i balcó lleuger centrat a la façana. Les finestres de la planta primera, de considerables dimensions, comparteixen tant els brancals com la llinda, cosa que, unida al protagonisme de la balconada, fa que aquest conjunt sigui el tret que més destaca de la composició de la façana. Les dimensions dels forats decreixen en alçada. Per això les finestres més petites de la planta superior donen un aspecte més feixuc a aquesta part de la casa. El ritme de les finestres de les golfes reforça la simetria de la composició tot formant una 'loggia'. Els brancals i la llinda són de maó (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p>A l'interior, a la planta baixa, es conserva un arc de mig punt adovellat que probablement hauria format part d’una porxada. Cal relacionar-lo amb els arcs localitzats al carrer Elisabet 3 i al que es troba també a la mateixa plaça dels Cabrits, núm. 7.</p> <p>D’altra banda, a la parcel·la que dóna al carrer de Santa Elisabet, es poden veure dues arcades més, que no es troben en el seu emplaçament original. A més, el propietari va proporcionar una fotografia de les obres que es van realitzar a l’immoble l’any 1997, quan va quedar al descobert l’alçat de llevant de part d’un arc (PANCORBO et alii, 2006: 254).</p> | 08096-5 | Plaça dels Cabrits, 5 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medieval i d'època moderna són més aviat escassos.</span></span></span></span></p> <p>Un exemple és aquesta casa, que ha conservat de manera força integra la tipologia constructiva originària. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, s'hi poden distingir un mínim de tres fases constructives a partir de les restes visibles. La primera fase ve representada per l’ac de mig punt que es conserva a l’interior de la llibreria, corresponent probablement a una porxada d’època baix medieval (segle XV).</p> <p>La segona fase es correspon amb les obertures de la façana a les plantes baixa i noble, realitzades, probablement, en època moderna a imitació d’elements propers.</p> <p>Finalment, les obertures del segon pis, fetes amb maó, cal situar-les a partir del segle XVIII o XIX (PANCORBO et alii, 2006: 254).</p> | 41.6085900,2.2875000 | 440632 | 4606565 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49852-cabrits-5-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49852-cabrits-5-a.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 49853 | Can Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bassa | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 247-248.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XV-XVI, XX | <p>Casa originària de l'època medieval (segle XV-XVI) que ha conservat elements originaris renaixentistes però que ha estat substancialment reformada i ampliada: s'ha fet recréixer amb els dos pisos superiors. L'última planta ha estat feta recentment, imitant el pis de sota. Per tant, consta d'elements renaixentistes originaris i altres elements decoratius gòtics que són d'imitació.</p> <p>Es tracta d'una edificació entre mitgeres que fa cantonada dins el recinte medieval emmurallat. Presenta planta baixa, planta pis i dues plantes més per addició posterior, amb coberta plana. Façanes planes de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada. La façana de la plaça dels Cabrits (de factura contemporània) es composa mitjançant un únic eix d'obertures. Els buits són de proporcions horitzontals, partits per una fina columna. La façana del carrer Doctor Riera (que és la que conserva una part gòtic-renaixentista originària) es composa en base a quatre eixos. En els dos de l'extrem de la mitgera les finestres són partides per una columna. A les plantes baixa i primera unes impostes modernes subratllen els sostres. A la planta baixa hi ha diversos portals de carreus de pedra amb mènsules de recolzament que fan cantonada i arriben fins a la segona planta.</p> <p>La part que conserva els elements antics originaris es troba a l'eix que fa cantonada, al carrer Doctor Riera. A la planta primera trobem un finestral renaixentista . A les dues plantes superiors (que ja són afegides posteriorment) hi ha finestres geminades sense la columna.</p> <p>La composició horitzontal de la façana que dibuixen les impostes té el contrapunt de la verticalitat de les obertures reforçada a la cantonada per les finestres coronelles de les plantes segona i tercera sobre la conopial de la planta primera. La coronació de l'edifici la forma una barana-cornisa (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985). L'edifici conserva els següents elements antics destacables:</p> <p>1. Façana del Doctor Riera. Planta baixa. Portal al qual li manca la llinda però conserva les mènsules on recolzava.</p> <p>2. Façana del Doctor Riera. Planta noble. Finestra acabada amb arc conopial amb traceria a l’intradós i impostes amb decoració vegetal. Renaixentista.</p> <p>A més, en les fotografies d’arxiu es pot identificar el que sembla l’arrencada d’un arc de mig punt a la façana de la plaça dels Cabrits, però ja no es conserva (PANCORBO et alii, 2006: 248).</p> <p> </p> | 08096-6 | Plaça dels Cabrits, 1; Carrer del Doctor Riera, 3 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals i la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la Porxada, es van empedrar els carrers i es va edificar una nova casa de la Vila. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medieval són escassos i corresponen sobretot a elements concrets que s’han conservat en edificacions força transformades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest és més o menys el cas de can Bassa, ja que l'edifici originari (del segle XV-principi del XVI)</span></span></span></span><span><span><span><span>, que incloïa decoració gótica tardana o renaixentista, </span></span></span></span><span><span><span><span>ha estat substancialment reformat en els segles posteriors. en una fotografia de principis de segle XX es pot apreciar que l'edifici tenia tres plantes. Més endavant, però, tot l'edifici fou reformat, mantenint com a obertures antigues les que ja s'han esmentat.</span></span></span></span><span><span><span><span> Recentment encara s'hi ha afegit un tercer pis.</span></span></span></span></p> <p>L'edifici va ser reformat el 1969 (Caixa 250, expedient d’obra núm. 695).</p> | 41.6084400,2.2875600 | 440637 | 4606548 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-6.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-10-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 49854 | Casa March | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-march | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 169, 235-237.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI, XX | <p>Casa d'aspecte senyorial que ha conservat en bona part la tipologia originària del segle XVI, amb elements decoratius renaixentistes, per bé que ha estat modificada al segle XX. L'estructura d'aquest casa és gairebé idèntica a la del que hi ha a la plaça dels Cabrits, 1, però can March s'ha conservat millor. És una edificació amb dues façanes i mitgera, que fa cantonada. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Les façanes són planes, de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada. Al coronament presenta una cornisa sostinguda per permòdols. Les obertures de la planta baixa han estat reformades.</p> <p>A la façana de la plaça de les Olles la composició s'articula en base a un sol eix, en el qual destaca una magnífica balconada amb arc conopial i traceria lobulada de tradició gòtica. </p> <p>A la façana del carrer Doctor Riera les obertures són de disposició no del tot regular. Destaca un interessant portal de mig punt dovellat de clau blasonada. A la planta primera i a la segona hi trobem finestres de diferents tipus. És remarcable el bacó sobre el portal. Altres obertures son amb arc conopial, amb llinda plana o amb arc rebaixat lobulat. La composició vertical de les obertures té el contrapunt de la composició horitzontal de les impostes, reforçada per la disposició ritmada de l'arqueria d'arcs rebaixats que es troba a la tercera planta i per la cornisa de la coberta (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). L'edifici conserva els següents elements destacables:</p> <p>1. Planta baixa. Façana oest. Porta coronada amb un arc de mig punt format per grans dovelles i clau decorada amb un escut en relleu aguantat per dos àngels, a l’interior del qual s’hi llegeix la data de 1541.</p> <p>2. Planta noble. Façana nord. Balcó. Coronat per un arc conopial lobulat amb traceria a l’intradós combinada amb caparrons, que arranca de sengles caps de querubins. El guardapols neix de sengles mascarons figurats consistents en un cap masculí a l’esquerra i dos querubins a mà dreta.</p> <p>3. Planta noble. Façana oest. Balcó central. Acabat amb llinda plana i motllura superior arquejada que conforma un timpà l’interior del qual s’hi troba un nou escut, imitant l’anterior i amb el mateix any, aquest cop gravat. Els brancals són motllurats amb semicolumnes formant tres registres amb els seus corresponents mascarons a banda i banda. Els mascarons principals corresponen a caps masculins mentre que els quatre secundaris són caparrons d’àngels esculpits. La part inferior del balcó es sobreposa a la clau central de la porta adovellada.</p> <p>4. Planta noble. Façana oest. Finestra situada a l’esquerra del balcó, coronada amb un arc rebaixat amb esplandit interior al centre del qual s’hi troba un petit caparró. La part inferior dels brancals és decorada amb motius vegetals simples.</p> <p>5. Planta noble. Façana oest. Balcó situat a migdia del balcó central. Està coronat amb un arc conopial lobulat amb traceria a l’intrados.</p> <p>6. Segona planta. Façana nord. Finestra acabada amb llinda plana i guardapols arquejat que neix de sengles culs de llàntia esculpits amb fulles d’acant. Els brancals són motllurats amb dues semicolumnes decorades a la base amb motius geomètrics i mènsules figurades que mostren una sèrie de quatre caparrons.</p> <p>7. Segona planta. Façana oest. Finestra central acabada amb llinda plana amb motllura arquejada amb decoració d’una roseta. Els brancals són decorats amb motllura simple i base esculpida amb motius vegetals simples.</p> <p>8. Segona planta. Façana oest. Finestra lateral dreta acabada amb llinda plana i motllura arquejada sense decoració. Brancals amb motllura simple i base decorada amb motius geomètrics (PANCORBO, 2006: 236).</p> | 08096-7 | Plaça de l'Oli, 4; Carrer del Doctor Riera, 2 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són pocs els edificis que han quedat d'aquesta època. Can March és un dels exemples millor conservats. </span></span></span></span>Es tracta d'un edifici originàriament construït al segle XVI (el 1527-1541), modificat al segle XX i restaurat l'any 2001 (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, en aquest edifici s'hi poden distingir tres horitzons cronològics a partir de l’observació de les façanes. La primera fase ve determinada per la data gravada en l’escut ornamental situat sota de l’arqueria de la façana nord, on es llegeix la data de 1527. Malgrat que l’escut ha estat realitzat en un moment posterior, és possible que la data correspongui a la construcció de la casa.</p> <p>La segona fase ve determinada per la data -1541- que es troba a la clau de la porta que dóna accés a l’edifici per la façana oest, acabada amb un arc de mig punt adovellat</p> <p>Finalment, a la clau esmentada s’hi sobreposa la llosana del balcó de la primera planta, fet que probablement indica una reforma, bé del balcó esmentat, bé de l’edifici en general amb noves obertures acabades amb llinda plana amb motllures arquejades.</p> <p>Ja al segle XX, s'han documentat les següents reformes: 1914, expedient núm. 35, 1940, expedient núm. 74. 1948, expedient núm. 156. 1970, expedient núm. 94. 2001, expedient núm. 253/01. Arquitecte tècnic Jordi Cerdà. Restauració de façanes. Es conserva un reportatge fotogràfic d’aquestes obres al Museu de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 237).</p> <p> </p> | 41.6084200,2.2876600 | 440645 | 4606546 | 1527-1541 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-10.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-04-12 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L'edifici va ser restaurat l'any 2001-2002 | 95|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||
| 49855 | Campanar de l'església parroquial de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-parroquial-de-sant-esteve | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XV-XVI | <p><span><span><span>Campanar de l’església parroquial de Sant Esteve, que és l’únic element que es conserva de l’antiga església gòtica del segle XV, la qual fou enderrocada durant la Guerra Civil de 1936.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar és un exemple clàssic dels campanars gòtics catalans, i recorda els que hi ha a la barcelonina plaça del Pi. Es tracta d'una torre de 34 metres d'alçada formada per tres cossos. L'inferior, de 10 metres d'alçada, és de planta quadrada i està separat per una motllura del cos central. El segon cos és de planta octogonal a la part nord, mentre que la resta segueix sent quadrat. Mesura uns 9 metres més, amb uns talussos adossats al mur que fan la transició a la planta asimètrica del darrer cos. En aquest tercer cos, on hi ha les campanes, es manté la planta octogonal, amb murs de paredat carreuat. Les obertures són de proporció vertical i arc lleugerament apuntat, amb traceria lobulada a l'intradós de l'arc. La construcció està rematada per una barana de pedra amb quadrífols entrellaçats i, a sota, hi ha les gàrgoles (DANTÍ, 1997). Al capdamunt hi ha una estructura de ferro que suporta les campanes. Al campanar queden sis gàrgoles gòtiques in situ. Una té figura d'àliga, una altra de moltó, una tercera consisteix en un griu, dues més representen un lleó ajagut i la darrera representa un home, descalç, amb túnica, un bastó i una gorra al cap (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> | 08096-8 | Plaça de l'Església, s/n | <p><span><span><span><span>La primera notícia documental que es coneix d’una església dedicada a Santa Esteve a Granollers es troba en un document del cartulari de Ripoll del 25 de juny de 972, però no es té constància que quedi cap resta d'aquesta primitiva construcció. Ja es citada com a parròquia l'any 1001, en una escriptura d'empenyorament d'un alou situat a les parròquies de Sant Esteve de Granularios i Sant Julià de Palaciolo. Se sap que el 1065 l'església tenia dedicació a sant Joan, segons consta en un testament. Entre els segles XI i XII aquest primitiu edifici fou substituït per un altre, del qual se’n van trobar restes durant les excavacions fetes entre 1940 i 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual. A finals del segle XII hi ha constància de llegats per a l'obra del temple. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta segona església, romànica, era d'una sola nau, d'uns 13 metres de llarg per 5'50 metres d'ample, amb absis semicircular orientat a llevant i la porta d'entrada a ponent. Al segle XV es trobava en mal estat, i això, juntament amb l'augment de la població, motivà la construcció d'una nova església, ja d’estil gòtic, entre mitjans segle XV i inicis del segle XVI. El campanar, adossat a la part nord del mur oest de l'església, ja deuria estar construït a principis del segle XVI. El 1508 es diu que el cloquer del campanar tenia quatre campanes. Així mateix, en el testament de Bruniquer (1561-1641) s'explica el trasllat de les tombes de la seva família amb motiu de les obres del campanar i del cor. Les sepultures havien estat traslladades del fossar a un indret davant del portal gòtic en època del seu pare i del seu avi (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta nova església mesurava 35 metres de llarg i 11 metres d'amplada, amb capelles laterals més baixes que la nau central. A la façana sud el portal, de brancals i arquivoltes amb llinda i timpà apuntat. Al damunt tenia un guardapols rematat amb una creu i decorat per òculs i florons. A les arquivoltes hi havia petits capitells amb decoració vegetal i mascarons. El paviment interior de l'església estava format per cairons de color groguenc. A l'interior del temple el presbiteri estava una mica alçat de la resta del temple, i els elements arquitectònics estaven pintats. El cor estava sobre un arc carpanell rebaixat als peus de la nau, i tenia una barana amb òculs calats (DANTÍ, 1997).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta església gòtica fou ampliada per la part nord els segles XVII i XVIII, amb diferents capelles i sagristies. La primera fou la capella del Roser, de principis del segle XVII. Al costat d'aquesta hi havia la capella de la Sang, que, probablement, havia estat una sagristia en altres temps. El 1744 hi ha notícies d’obres que s'estan fent per a la capella de la Verge dels Dolors, i es parla també d'una capella fonda o del Santíssim Sagrament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1660 l’església tenia els següents altars: el Major, dedicat a Sant Esteve; al costat de l'Evangeli hi havia els de Santa Maria (l'antiga), Sant Miquel, Sant Pere, Sant Salvador, Santa Magdalena, el Roser, Santa Creu i el Crist Crucificat. Al costat de l'Epístola hi havia els de Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Antoni, el Sant Esperit, Sant Sebastià i Sant Eloi i Sant Jaume. De tota manera, el nombre d'altars va anar variant amb el temps (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els elements ornamentals interiors que tenia cal destacar l'altar del Roser, d'estil renaixentista-barroc, datat al 1635; l'altar de Santa Llúcia, barroc xorigueresc; l'altar de Sant Josep (barroc) o la creu processional de 1555. Tot això fou destruït l'any 1936. Un element que sí s’ha conservat és el gran retaule de Sant Esteve que decorava l’altar major (1497), obra dels germans Pau i Rafael Vergós i continuat, a la mort del primer, per Rafael i el seu pare Jaume. Es va salvar pel fet d'haver estat retirat des del 1879. El 1917 fou venut a l’Ajuntament de Barcelona per tal de contribuir a sufragar la construcció del nou Hospital de Granollers, i avui aquest retaule es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). També es van salvar la pica baptismal, un tros de la trona d'estil gòtic provençal i els capitells de la portalada romànica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1705 el rector Josep Vila, per mitjà del bisbe de Barcelona Benet Sala, obtingué del papa Climent XI les relíquies de Sant Plàcid (copatró de la Parròquia), les quals entraren solemnement en processó el 2 de juliol del 1705 (BAULIES, 1986). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja al segle XX, durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba. La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les campanes, l’any 1873, durant la tercera guerra carlina, els republicans van fondre’n el bronze per fabricar canons. I durant la Guerra Civil de 1936 l’església va tornar a quedar sense campanes, quan la Sant Esteve, l'Antònia i les altres foren despenjades i llançades damunt les runes de l’església (BAULIES, 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></span></p> | 41.6079400,2.2862500 | 440527 | 4606494 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-i.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-r.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-p.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIL | 2023-12-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 49856 | Església parroquial de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-esteve | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</span></span></span></p> | XII, XV, XX | <p><span><span><span>Església d’origen medieval però totalment reconstruïda a la dècada de 1940, de manera que el campanar és l'únic vestigi que queda de l’antiga construcció del segle XV. La nova església es va edificar al mateix lloc i ocupant un espai similar, però variant la seva orientació, que ara és de nord a sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici és construït amb formigó armat, paredat i maó, i segueix un llenguatge neogòtic. Consta de tres naus més capelles laterals. La façana principal, que dona a la plaça, reflecteix aquest esquema, amb una ampla franja central on trobem les obertures principals (un portal acabat amb arc apuntat i al seu damunt una gran rosassa) flanquejada per finestrals estrets i llargs que corresponen a la capçalera de les naus laterals, mentre que els cossos exteriors i més baixos, decorats amb finestres de traceria neogòtica, corresponen ja a les capelles laterals. La construcció compta amb grans finestrals i vidrieres a les façanes laterals, i es clou amb un absis poligonal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar és un exemple clàssic dels campanars gòtics catalans, i recorda els que hi ha a la barcelonina plaça del Pi. Es tracta d'una torre de 34 metres d'alçada formada per tres cossos. L'inferior, de 10 metres d'alçada, és de planta quadrada i està separat per una motllura del cos central. El segon cos és de planta octogonal a la part nord, mentre que la resta segueix sent quadrat. Mesura uns 9 metres més, amb uns talussos adossats al mur que fan la transició a la planta asimètrica del darrer cos. En aquest tercer cos, on hi ha les campanes, es manté la planta octogonal, amb murs de paredat carreuat. Les obertures són de proporció vertical i arc lleugerament apuntat, amb traceria lobulada a l'intradós de l'arc. La construcció està rematada per una barana de pedra amb quadrífols entrellaçats i, a sota, hi ha les gàrgoles (DANTÍ, 1997). Al capdamunt hi ha una estructura de ferro que suporta les campanes. Al campanar queden sis gàrgoles gòtiques in situ. Una té figura d'àliga, una altra de moltó, una tercera consisteix en un griu, dues més representen un lleó ajagut i la darrera representa un home, descalç, amb túnica, un bastó i una gorra al cap (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’església la nau consta de cinc trams de volta sobre arcs de formigó apuntats. Les naus laterals, molt estretes, donen pas a capelles laterals, construïdes en un cos apart i accessibles mitjançant unes senzilles portes. L’altar és decorat amb un ampli relleu historiat, amb plafons que reprodueixen (igual que els vitralls) escenes del retaule gòtic dels germans Vergós (1497), el qual antigament es trobava a l’altar major i avui es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Finalment, les diverses capelles compten amb una decoració eclèctica de tall contemporani. L’església compta amb un ampli vestíbul, on hi ha la pica d’aigua beneïda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de ponent encara es poden veure restes de l’església romànica: parts d’un mur, un fragment del portal i l'arrencada de l'arquivolta toral de la porta de mig punt. Així mateix, al Museu de Granollers es conserven els dos capitells sobre els quals descansaven les arquivoltes (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> | 08096-9 | Plaça de l'Església | <p><span><span><span>La primera notícia documental que es coneix d’una església dedicada a Santa Esteve a Granollers es troba en un document del cartulari de Ripoll del 25 de juny de 972, però no es té constància que quedi cap resta d'aquesta primitiva construcció. Ja es citada com a parròquia l'any 1001, en una escriptura d'empenyorament d'un alou situat a les parròquies de Sant Esteve de Granularios i Sant Julià de Palaciolo. Se sap que el 1065 l'església tenia dedicació a sant Joan, segons consta en un testament. Entre els segles XI i XII aquest primitiu edifici fou substituït per un altre, del qual se’n van trobar restes durant les excavacions fetes entre 1940 i 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual. A finals del segle XII hi ha constància de llegats per a l'obra del temple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta segona església, romànica, era d'una sola nau, d'uns 13 metres de llarg per 5'50 metres d'ample, amb absis semicircular orientat a llevant i la porta d'entrada a ponent. Al segle XV es trobava en mal estat, i això, juntament amb l'augment de la població, motivà la construcció d'una nova església, ja d’estil gòtic, entre mitjans segle XV i inicis del segle XVI. El campanar, adossat a la part nord del mur oest de l'església, ja deuria estar construït a principis del segle XVI. El 1508 es diu que el cloquer del campanar tenia quatre campanes. Així mateix, en el testament de Bruniquer (1561-1641) s'explica el trasllat de les tombes de la seva família amb motiu de les obres del campanar i del cor. Les sepultures havien estat traslladades del fossar a un indret davant del portal gòtic en època del seu pare i del seu avi (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta nova església mesurava 35 metres de llarg i 11 metres d'amplada, amb capelles laterals més baixes que la nau central. A la façana sud el portal, de brancals i arquivoltes amb llinda i timpà apuntat. Al damunt tenia un guardapols rematat amb una creu i decorat per òculs i florons. A les arquivoltes hi havia petits capitells amb decoració vegetal i mascarons. El paviment interior de l'església estava format per cairons de color groguenc. A l'interior del temple el presbiteri estava una mica alçat de la resta del temple, i els elements arquitectònics estaven pintats. El cor estava sobre un arc carpanell rebaixat als peus de la nau, i tenia una barana amb òculs calats (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta església gòtica fou ampliada per la part nord els segles XVII i XVIII, amb diferents capelles i sagristies. La primera fou la capella del Roser, de principis del segle XVII. Al costat d'aquesta hi havia la capella de la Sang, que, probablement, havia estat una sagristia en altres temps. El 1744 hi ha notícies d’obres que s'estan fent per a la capella de la Verge dels Dolors, i es parla també d'una capella fonda o del Santíssim Sagrament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1660 l’església tenia els següents altars: el Major, dedicat a Sant Esteve; al costat de l'Evangeli hi havia els de Santa Maria (l'antiga), Sant Miquel, Sant Pere, Sant Salvador, Santa Magdalena, el Roser, Santa Creu i el Crist Crucificat. Al costat de l'Epístola hi havia els de Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Antoni, el Sant Esperit, Sant Sebastià i Sant Eloi i Sant Jaume. De tota manera, el nombre d'altars va anar variant amb el temps (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els elements ornamentals interiors que tenia cal destacar l'altar del Roser, d'estil renaixentista-barroc, datat al 1635; l'altar de Santa Llúcia, barroc xorigueresc; l'altar de Sant Josep (barroc) o la creu processional de 1555. Tot això fou destruït l'any 1936. Un element que sí s’ha conservat és el gran retaule de Sant Esteve que decorava l’altar major (1497), obra dels germans Pau i Rafael Vergós i continuat, a la mort del primer, per Rafael i el seu pare Jaume. Es va salvar pel fet d'haver estat retirat des del 1879. El 1917 fou venut a l’Ajuntament de Barcelona per tal de contribuir a sufragar la construcció del nou Hospital de Granollers, i avui aquest retaule es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). També es van salvar la pica baptismal, un tros de la trona d'estil gòtic provençal i els capitells de la portalada romànica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any <span>1705 el rector Josep Vila, per mitjà del bisbe de Barcelona Benet Sala, obtingué del papa Climent XI les relíquies de Sant Plàcid (copatró de la Parròquia), les quals entraren solemnement en processó el 2 de juliol del 1705 (BAULIES, 1986). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba.<span> La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada </span>el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les campanes, l’any 1873, durant la tercera guerra carlina, els republicans van fondre’n el bronze per fabricar canons. I durant la Guerra Civil de 1936 l’església va tornar a quedar sense campanes, quan la Sant Esteve, l'Antònia i les altres foren despenjades i llançades damunt les runes de l’església (BAULIES, 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></span></p> | 41.6079500,2.2863900 | 440539 | 4606495 | 1946 (consagració de l'església reconstruïda) | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-m.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-o.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-q.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-int-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-int-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-int-12.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Josep Boada i Barba (arquitecte de la reconstrucció); Sebastià Badia (decoració interior) | Al Museu de Granollers es conserven mènsules i capitells procedents de l'església medieval.Durant les excavacions fetes entre el 1940 i el 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual, es va poder precisar l'àmbit de l'església romànica del segle XII. Fins el 1936 se n’havia conservat intacte un portal romànic, l'anomenat portal petit. Aquesta església anava des de la ratlla del campanar fins a l'inici del presbiteri de l’església gòtica, i fou aterrada a mesura que s'anava completant l'església gòtica. L'àmbit de l'església romànica i el de la gòtica eren als peus de l'església actual, entre el campanar, que era a l'esquerra de la porta principal, i el mur oposat al presbiteri, on ara hi ha la porta principal. El campanar fou consolidat i restaurat en la dècada de 1970. Més tard el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona hi va fer una nova restauració i consolidació l'any 1991.En relació a l’organització administrativa eclesiàstica, cal dir que a la ciutat de Granollers hi radicava el Deganat del Vallès, amb un dels tres arxiprestos forans de l'arxidiòcesi barcelonina que tenien capitular. Des de la formació l'any 2004 de la diòcesi de Terrassa, l’església de Sant Esteve pertany a aquesta nova diòcesi, dins de l'arxiprestat de Granollers, format actualment per 17 parròquies. D’altra banda, el territori del municipi de Granollers forma part eclesiàsticament de diverses parròquies: Sant Esteve, Nostra Senyora de Fàtima, Sant Julià de Palou, i Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua (els frares), juntament amb la meitat del barri de la Font Verda, que pertany a la parròquia de Santa Maria del Jaire, de la Torreta. Antigament, la parròquia de Sant Esteve era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants Metges, fora muralla. | 92|93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||
| 49857 | Conjunt de tres cases (ca la Madalena, ca l'Ambrós) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-tres-cases-ca-la-madalena-ca-lambros | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 173-175.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. Informació oral Eustaqui Casals i Margall, (febrer 2002).</p> | XVI-XIX | <p>Conjunt de tres cases adossades, d'aspecte similar i que originàriament constituïen un sol edifici, i amb diversos elements decoratius rellevants, gòtics i renaixentistes. A l'extrem nord el conjunt fa cantonada. Les cases són de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de teula a dues vessants amb ràfec, transformada en terrat a la casa número 2. La façana és plana, de paredat comú arrebossat, amb carreus de pedra a la cantonada i a les obertures. Hi trobem els següents elements destacables:</p> <p>1. Planta baixa. núm. 2. Porta coronada per un arc de mig punt adovellat, posteriorment reformada i escapçada per fer-ne una porta d’alçat rectangular.</p> <p>2. Planta baixa. núm. 4. Porta. Acabada amb arc pla format per grans dovelles. A la clau central es troba un escut que presenta l’anagrama de Jesucrist en relleu. Estil renaixentista.</p> <p>3. Planta noble. núm. 2. Finestra, actualment refeta com a balcó. Acabada amb un arc conopial lobulat format per dues peces esculpides amb motius vegetals que recolzen sobre impostes treballades amb decoració de tres rosetes a l’exterior i dues més a la part interior.</p> <p>4. Planta noble. núm. 4. finestra acabada amb arc pla monolític amb un escut decoratiu central i motllures simples. Sembla que originàriament hauria estat una finestra, convertida en algun moment en balcó.</p> <p>5. Planta noble. núm. 4. Façana sud. Finestra geminada acabada amb sengles arcs lobulats simples sobre impostes decorades amb un fris de rosetes. Els arcs lobulats han estat tapiats i la columneta central extreta per tal d’encabir-hi el marc de fusta d’una finestra de doble full.</p> <p>6. Planta noble. núm. 6. Finestra acabada amb llinda plana, amb un escut decoratiu central que gairebé ha desaparegut, però que hauria estat molt similar al de la llinda del balcó núm. 4 (PANCORBO et alii, 2006: 174).</p> | 08096-10 | Carrer de Barcelona, 2, 4, 6; Plaça de Manuel Montanyà | <p>Segons l'estudi de topografia urbana històrica de Granollers, en aquesta edificació s'hi poden distingir de tres a quatre fases constructives: la primera és a cavall dels segles XV-XVI i compta amb elements d'estil gòtic. Ve determinada per la finestra del núm. 2 i per la finestra geminada del núm. 4. La segona fase correspon al moment renaixentista, i ve determinada per per la porta i la finestra de la casa núm. 4. La finestra de la planta noble núm. 6 (que segons fotografies disposava d'un motiu heràldic idèntic al del núm. 4) podria ser una mica posterior. Finalment, en un una nova fase l'edifici va ser ampliat amb una segona planta, aleshores probablement la finestra del núm. 2 es convertí en balcó (PANCORBO et alii, 2006: 174).</p> <p>Aquest sector del carrer Barcelona està documentat des de l'any 1566. Al nord hi havia les cases de Miquel Josep Bonet i finalment les d’Antoni Boada, que suposem, tot i que no en tenim constància documental, feien cantonada amb la plaça de Manuel Montanyà. Sembla que aquestes dues darreres haurien de correspondre’s als núms. 2 i 4 del carrer de Barcelona. D’aquesta manera, el núm. 6 correspondria a la casa d’en Pere Many, mentre que el desaparegut núm. 8 estaria associat a la casa de Sebastià Recort. Sabem, d’altra banda, que a començament del segle XVI Miquel Josep Bonet va unir a la seva casa la de Pere Many, situada immediatament al sud, de la qual va eliminar el portal que abans hi havia, construint una finestra de pedra en la planta primera i una altra més petita amb reixa a la planta baixa, on va construir un soterrani. Per comunicar les dues cases Miquel Josep Bonet va fer construir dos portals al primer pis, un al segon i un altre al darrer. El document fa esment també a la presència d’una volta i d’un arc antic a la banda septentrional de la casa, tot i que es fa força difícil determinar-ne la posició exacta (PANCORBO et alii, 2006: 175).</p> <p>El carrer de Barcelona començà a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965).</p> <p> </p> | 41.6077900,2.2869200 | 440583 | 4606477 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-g.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-i.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-04-12 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|95|93 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 49858 | Convent de Sant Francesc / Casa de Cultura Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-sant-francesc-casa-de-cultura-sant-francesc | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) Factors socio-econòmics dels segles XVIè i XVIIè. P.47-57. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p> <p>FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVI | <p><span><span><span>Edifici del segle XVI que originàriament havia estat un convent i actualment acull la Casa de Cultura Sant Francesc. Exteriorment, del conjunt en destaca bàsicament l’església, mentre que el claustre i les altres dependències estaven al sector de llevant. A l’angle sud-oest s’aixeca una torre campanar de planta quadrada. Malgrat el fet d’estar embegut en la massa de l’edifici l’església es mostra com un element gairebé autònom. Alguns elements de les façanes estan reforçats, tan visualment com estructuralment, amb un treball de maó. Les façanes són de paredat arrebossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els portals, un a cada façana, són molt similars, d’estil renaixentista. El de ponent s'obre a una placeta, antigament pati del mateix convent. Ambdós portals tenen columnes laterals. Les del portal de ponent són estriades; les del portal de migdia llises. Ambdues tenen capitells jònics i basaments amb decoració floral. Els frontons són triangulars i al seu interior tenen l'escut de la família Perpinyà, que va fer donació dels terrenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, l’església és de planta rectangular amb una sola nau sense creuer. Consta d’absis pla i quatre capelles. Segueix un estil clàssic greco-romà, amb tres arcades inferiors i sis de superiors de maons sense arrebossar (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001).</span></span></span></p> | 08096-11 | Carrer de Espí i Grau, 1; Carrer de Corró | <p><span><span><span>Al segle XVI s’iniciava l’edificació de diverses cases en aquest sector extramurs del Camí Reial, que van donar peu al carrer del Corró. El convent es va fundar el 1578. En la sessió del Consell Municipal del 25 de maig del 1571 s'exposa que la vila cada dia augmenta de focs i té necessitat de l'assistència als malalts, raó per la qual es feia necessari erigir un convent de frares, comprometent-se a pagar-ne un per als frares mendicants o de Jesús. El resultat d'aquesta decisió va ser que el 1579 el Consell adquirís l'espai de terra necessari per a construir el convent de St. Francesc. La família Perpinyà havia cedit els terrenys. El nou convent va acollir una comunitat de Pares Mínims. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els Pares Mínims s’hi van estar fins a principis del segle XIX, quan l’any 1835, amb la desamortització dels béns eclesiàstics, la comunitat va haver d’abandonar el convent. En aquell moment estava formada per cinc frares i dos llecs. Després de la desamortització l'Ajuntament de Granollers demanà al Govern els immobles amb les seves aigües i terres. El 1842 la Junta Superior de 'Bienes Nacionales' va atorgar el convent a l’Ajuntament, que hi va instal·lar una escola primària i va obtenir el dret de l'aigua mitjançant un cànon del 3 per cent sobre la taxació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els últims anys del segle XIX, segons Amador Garrell, l’església 'era oberta al culte i, adossada a la façana, hi havia una font i a la placeta unes acàcies, que feien molt bonic, però que foren arrencades. En el vell convent annex a la petita església, a dalt hi havia l'escola de Segon Ensenyament, del mestre Antoni Espí; als baixos, el Municipi hi tenia el magatzem d'eines de la brigada d'obres, el material dels bombers i un 'cuartelillo', i, més vers la plaça del Bestiar, en una gran quadra, l'escola de nois que durant molts anys dirigí el mestre Anglada. Al costat, en Barrancot feia garbells i llogava bombos i timbals per a les festes dels barris (..)' (GARRELL, 1960). Sembla que l’antic convent també va fer, eventualment, funcions de presó, sala de ball i cafè (BAULIES, 1986). Era la segona església de la vila, i va tenir culte fins el 1936, quan el seu interior fou incendiat a conseqüència dels fets anticlericals de la Guerra Civil (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els anys 1950 l’edifici fou rehabilitat pels arquitectes Josep Maria Martorell Codina i Oriol Bohigas Guardiola, per iniciativa de l'empresari Pere Maspons i Camarasa. L’obra es va poder inaugurar el 1956 per acollir la seu de la Fundació Pere Maspons i Camarasa amb la denominació de 'Casa de Cultura Sant Francesc'. Aleshores va acollir la seu de diverses entitats culturals. Entre 1959 i 1989 l'edifici va acollir l'Escola Municipal de Música. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Maspons i Camarasa (Granollers, 1885-1962) fou comerciant i escriptor. Va desenvolupar la seva vida i carrera a Guayaquil (Equador). Al seu retorn va sufragar la reconstrucció del conjunt del convent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment a la Sala Sant Francesc hi continua tenint la seva seu la Fundació Pere Maspons i Camarasa, el Patronat de la qual està format per Òmnium Cultural, Agrupació Sardanista de Granollers, Esbart Dansaire de Granollers, Xics de Granollers, Associació Cultural de Granollers, un representant de la família Maspons i Camarasa i l'Ajuntament de Granollers. L’antiga església s’utilitza com a sala polivalent per a assaigs i actes públics.</span></span></span></p> | 41.6092200,2.2880400 | 440678 | 4606635 | 1578 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49858-convent-st-francesc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49858-convent-st-francesc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49858-convent-st-francesc-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49858-convent-st-francesc-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49858-convent-st-francesc-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49858-foto-08096-11-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 95|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 49859 | Can Puntes / Can Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puntes-can-torreta | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental, p. 29. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Casal originari del segle XVI que el 1910 fou reformat per l'arquitecte Raspall i Mayol, el qual hi va introduir elements d'estètica modernista. És una edificació parcialment entre mitgeres que ocupa una cantonada. Consta de planta baixa i dues plantes pis. Les façanes que fan cantonada són planes, de paredat comú estucat d'especejament carreuat fins dos terços de la planta primera. L'edifici és coronat per una cornisa perimetral.</p> <p>Com a elements decoratius hi ha dues franges d'esgrafiats amb motius florals; una a l'alçada del primer pis i l'altra, més ampla, sota la cornisa. A la planta baixa les reixes i les finestres tenen decoracions geomètriques florals representatives del llenguatge modernista. Les obertures de les plantes pis (en forma de balcons) estan emmarcades en la meitat superior amb dibuixos geomètrics i vegetals esgrafiats. El portal d'entrada és d'arc escarser.</p> <p>A la cantonada oest del carrer Santa Elisabet destaca una franja feta de carreus de pedra granítica de més d'un metre d'ample, els quals pugen de forma graonada fins arribar a la imposta esgrafiada (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-12 | Carrer de Espí i Grau, 2; Carrer de Sta. Elisabet, 14 | <p><span><span><span>Aquest casal és d’origen antic, i el 1910 fou reformat per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, que hi va introduir certs elements d’estil modernista. El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el nom de can Puntes era coneguda tan aquesta casa com la fàbrica del carrer de Sant Jaume, la qual també ho era com a can Jaume (actualment pàrquing Vila Oberta). Ambdues eren propietat de la família Puntes. La casa també es coneixia com cal Xic Moltó (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p>Assassinat durant la Guerra Civil per la seva militància carlina, Manuel Puntas Viñas va ser un dirigent local del partit tradicionalista que al 1910 va encarregar la reforma d'un casal en cantonada, construït al segle XVII o XVIII i adossat a la muralla medieval. Tot i la firma Eduard Maria Balcells, la reforma s'atribueix a Manuel Joaquim Raspall –cosí segon de Balcells–, una pràctica habitual a l'època per eludir les incompatibilitats del càrrec d'arquitecte municipal. </p> <p><span><span><span>Anteriorment sembla que hi havia viscut Maties Llobet, més conegut per 'en Torreta', qui baixà l'any 1880 del Barri de la Torreta d'una casa situada a cavall dels termes de la Roca i Granollers i va anar a viure en aquesta de Santa Elisabet, que es va conèixer amb aquest nom 'Can Torreta' (GARCIA PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1986 l'edifici va ser reformat per l'equip d'arquitectes Codina-Prats-Valls per a adaptar-lo a les necessitats de l'Escola Municipal de Música, que s'hi va ubicar el 1989. El 2005 l'Escola de Música va canviar d'ubicació i l'edifici va allotjar els serveis municipals d'esports i educació. El 2016 es va fer una nova reforma per a millorar-ne l'accessibilitat i ubicar-hi també el servei municipal de cultura.</span></span></span></p> | 41.6089600,2.2879500 | 440670 | 4606606 | 1910 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-can-puntes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-can-puntes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-can-puntes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-foto-08096-12-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte, atribuït) | Altres denominacions: Casa Manuel Puntas Viñas | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||
| 49860 | Can Pedrals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pedrals | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p><span><span><span>CASTELLÓ POU, Teresa (2001). La Biblioteca de Granollers 1926 - 2001. Ajuntament de Granollers, Granollers, p. 30-31.</span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 142-144.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVII-XVIII | Recentment rehabilitat | <p><span><span><span>Casal de caire senyorial que es va iniciar al segle XVII i al segle XVIII va adoptar la fesomia actual, representativa d’un casal de l’època del barroc. És una edificació de dimensions considerables que constitueix una fita visual i que presideix la plaça de Maluquer i Salvador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici és de planta aproximadament rectangular amb tres façanes visibles: una a Espí i Grau, l'altra a la plaça Maluquer i Salvador i la tercera, bastida sobre la muralla medieval, al corredor de la Constància. Consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta de teula a dues vessants, limitada per una potent barbacana. La façana és plana de paredat arrebossat amb carreus a les cantonades, coronada per un ràfec imbricat. Les obertures són emmarcades amb pedra picada, algunes en forma de balcons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal és la del costat nord (al carrer Espí i Grau) i s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb tres portals rematats amb arcs escarsers i balcons a les plantes superiors. Entre dos balcons, en una posició descentrada, es conserva una fornícula d’estil més o menys barroc actualment sense res al seu interior i amb la inscripció de la data 1750. Així mateix, sobre la dovella central del portal es conserva un relleu amb el rostre d’un home i la data 1783.</span></span></span></p> | 08096-13 | Carrer de Espí i Grau, 6; Plaça de Maluquer i Salvador | <p><span><span><span>Originàriament en aquest sector hi havia la muralla medieval, amb el seu fossat. Les excavacions que es van dur a terme l’any 1990 van permetre confirmar que aquest tram de muralla (datada entre 1366 i 1376) fou aprofitat en la construcció del casal que s’hi va aixecar uns anys més tard i que encara s’hi pot veure a la façana sud. Entre 1600 i 1635 aproximadament es va amortitzar el fossat de la muralla i es construí el primer edifici del casal de can Pedrals, que quedava fora del recinte murallat. No sabem si llavors tot l’espai de l’antic vall o fossat, a l’est de Can Pedrals, ja va esdevenir l’anomenada plaça del Bestiar, a causa de celebrar-s’hi el mercat ramader (PANCORBO et alii, 142-144). En tot cas, més tard o més d’hora el casal va acabar presidint la plaça que es va crear en aquest indret. A partir d'aquest moment al casal s’hi van anar fent reformes, ampliacions, reduccions, redistribucions i arranjaments interns. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII l’edifici es devia remodelar de manera important, adoptant l’aspecte d’un casal representatiu de l’època del barroc. Devia ser entre 1750 i 1783, que són les dues dates que figures inscrites a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a mitjans del segle XIX el casal era propietat de la Cartoixa de Montalegre. Així consta en el Boletín Oficial de Barcelona del dia 27 d'agost de 1841, on s'anunciava la subhasta pública d'una casa de Granollers que havia estat propietat d’aquest orde. L'avís de la subhasta de can Pedrals va aparèixer publicat el 4 de setembre de 1841 al Boletín Oficial de Barcelona, amb el preu de sortida fixat en 111.721 rals. El beneficiari real va ser en Domènec Santamaria que donà a la seva filla la casa de Granollers. Dominga Santamaria morí el 22 de desembre del 1868. En aplicació del seu testament, la casa passà a la seva filla Isabel, casada el 1871 amb un metge de la Garriga, Francesc d'Assís Pedrals i Cisternes. La propietat es va conèixer a partir de llavors amb el nom de «Can Pedrals». </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard, en plena Guerra Civil, durant el bombardeig del 31 de maig de 1938 un dels projectils va caure a Can Pedrals i la casa va quedar inhabitable. El 1967 la família Pedrals va vendre l'edifici a la Mútua de Nostra Senyora del Carme d'Accidents de Treball. Finalment, el 1971 l'edifici es va convertir en propietat municipal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els anys més recents l’edifici i les seves immediacions han estat objecte de diverses intervencions arqueològiques i de rehabilitació. L'any 1988 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona hi va dur a terme un seguit de tasques arqueològiques, prèvies a les obres de rehabilitació per convertir l’edifici en una biblioteca pública. L’any 1990 es va dur a terme una nova excavació arqueològica. El 6 de maig de 1995 fou oficialment inaugurada la Biblioteca Can Pedrals. Els arquitectes autors del projecte i la direcció d'obres van ser Pere Riera, Josep Maria Gutiérrez i associats. L’any 2005 encara s’efectuà una nova intervenció arqueològica de restauració de la muralla en el tram de can Pedrals. </span></span></span></p> | 41.6088700,2.2883500 | 440703 | 4606596 | 1750-1783 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-10.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 96|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||
| 49861 | Col·legi Pereanton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-pereanton | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'estil noucentista d'un col·legi de primària, inaugurat el 1919. És una edificació entre mitgeres que destaca per les seves dimensions dins l'entorn del nucli històric. Consta de plantes soterrani, baixa i pis, amb coberta composta de teula àrab.</p> <p>La façana és plana, arrebossada i de composició simètrica. Consta d'un cos central on hi ha l'accés principal que sobresurt en alçada, cossos laterals a banda i banda més un altre cos al costat de llevant lleugerament avançat. A la part baixa té un sòcol de pedra carreuada que incorpora els reduïts buits de la planta subterrània. La paret és arrebossada i coronada per un ràfec imbricat de teula. La coberta és a dues vessants.</p> <p>El cos central sobresurt del pla de la façana amb un capcer de perfil trencat i sinuós, emfasitzant l'entrada. El portal és rematat per un coronament molt ornamentat, amb una cornisa-guardapols de pedra en relleu. Hi trobem un escut central que protegeix una fornícula amb la següent inscripció: 'Tiernas inteligencias al abrirse en este lugar / a los esplendores del saber y la virtud, / como flores que de contínuo se suceden / renovando su aroma, perpetuarán la gratitud / de Granollers a su generoso hijo / Don Ginés Pereantón y Forns / quién, recordando la antigua escuela donde inició su cultura / ofrenda a la villa natal este edificio / 9 septiembre 1919'. Sobre el portal hi ha una finestra d'arc rodó amb una dovella que sobresurt a la clau. </p> <p>Els cossos laterals presenten dues fileres de finestres rematades amb arcs de perfil sinuós. A l'extrem de llevant s'aixeca el cos que sobresurt lleugerament, i que consta d'un sol eix d'obertures. Té un portal de llinda plana emmarcat. Sobre la llinda hi ha un ull de bou el·líptic emmarcat en pedra (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-14 | Carrer d'Antoni Espí i Grau, 3 | <p><span><span><span>Aquest col·legi està situat en els terrenys de l'antic convent de Sant Francesc que, amb els processos de desamortització, va ser convertit en centre d'ensenyament. El 1918 l'empresari granollerí Genís Pereanton va fer una gran donació a la ciutat per tal que s'hi construís l'actual edifici per a us escolar. Es va inaugurar el 1919. En el document on comunica la seva donació, conservat a l'Arxiu Municipal de Granollers, el prohom expressa que desitja que el nom del centre sigui 'Escuelas Nacionales de San José', però el 1930 va ser rebatejat amb el nom del fundador, que també consta en una placa commemorativa just a sobre l'entrada principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El disseny de l'edifici fou encarregat a l'arquitecte Jeroni Martorell, que va projectar un edifici de dues plantes amb un passadís central a partir de la porta d'entrada i un de perpendicular a prop de la façana. A la planta de dalt s'hi van instal·lar les classes dels nens i a la de baix la de les nenes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil de 1936 el centre va ser rebatejat amb el nom de Lluís Castellà, però va recuperar el nom de Pereanton després del conflicte i s’ha mantingut fins a l'actualitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la construcció del col·legi el carrer d'Espí i Grau era conegut com el 'carrer dels Col·legis Nous'. En aquesta mateixa via hi trobem façanes destacades d'un bon nombre d'edificis singulars de Granollers, com els casals de can Pedrals, can Puntes i Sant Francesc (GARCÍA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.6090700,2.2883600 | 440704 | 4606618 | 1918 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49861-collegi-pereanton-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49861-collegi-pereanton-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49861-collegi-pereanton-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49861-collegi-pereanton-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49861-collegi-pereanton-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jeroni Martorell i Tarrats (arquitecte) | Al pati de l'escola hi creix un interessant exemplar de pi blanc (MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES, 2001). | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||
| 49862 | Ca la Pepa Sastre / Ca la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pepa-sastre-ca-la-pubilla | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XVIII; XX | <p>Conjunt de dues cases, entre mitgeres, que han conservat parcialment la tipologia tradicional pròpia dels segles XVI-XVIII. Una d'elles (la número 4, ca la Pubilla) fa cantonada amb el carrer de Santa Apol·lònia. </p> <p>Consten de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. Les façanes són planes, de paredat i amb carreus a la cantonada. En la façana de la plaça les dues cases destaquen perquè han conservat les finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada, amb motllures. Les de ca la Pubilla tenen guardapols a la llinda. Les cobertes són acabades amb cornisa. En la façana lateral la casa número 5 (ca la Pubilla) es conservava una finestra geminada tapiada (PATRIMONI, 1985).</p> <p>Les dues cases han estat àmpliament reformades. Les finestres es van recol·locar en el seu lloc.</p> | 08096-15 | Plaça de les Olles, 4 i 5; Carrer de Santa Apol·lònia | <p><span><span><span>L’existència d’un finestral geminat a ca la Pubilla és un testimoni de l’origen medieval d’aquestes cases, que es trobaven a l’interior de la vila murallada. La casa número 5 (ca la Pubilla) era propietat de la pubilla Francesca Margenat Aderbau (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa número 4 (ca la Pepa Sastre) deu el seu sobrenom al fet que hi vivia una tal Josepa, que era sastressa d'ofici (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> | 41.6083600,2.2870500 | 440594 | 4606540 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-ca-la-pepa-etc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-ca-la-pepa-etc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-ca-la-pepa-etc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-foto-08096-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 49863 | Can Culleres / Can Colleres / Can Deuquartos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-culleres-can-colleres-can-deuquartos | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INFORMACIÓ ORAL de la Sra. Cinta Cantarell, octubre 2001</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 227-228.</span></span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI, XX | <p>Casa reedificada al segle XX (1945) que compta amb elements decoratius d'estil renaixentista aprofitats d'una altra casa del carrer de Santa Anna. És una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa, dues plantes pis i coberta de teula a dues vessants. La façana es plana, de paredat arrebossat coronada amb un potent ràfec. A la planta baixa hi ha un arc pla al portal d'entrada. A la primera planta destaca una finestra d'estil renaixentista. A la segona planta trobem una altra finestra, probablement de la mateixa època per amb decoració més senzilla. També cal assenyalar un altre element decoratiu, sobre el portal: un escut de pedra amb el relleu d'un sant, una creu i tres ales. La façana té una composició asimètrica (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). L'edifici conserva els següents elements destacables:</p> <p>Planta noble. Finestra acabada amb un arc conopial format per dues peces esculpides amb traceria lobulada de vegetals que recolza sobre sengles impostes decorades amb fulles, d'estil renaixentista.</p> <p>Pis superior. Finestra acabada amb llinda plana i guardapols a la part superior, que recolza sobre sengles culs de llàntia decorats amb figures alades (PANCORBO et alii, 2006: 228).</p> | 08096-16 | Plaça de les Olles, 8 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna i la plaça de les Olles constituïen un dels eixos principals. Entre els segles XVI-XVIII Granollers va créixer considerablement, esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. Moltes de les antigues cases medievals es van transformar. Ja al segle XIX, amb el procés d’industrialització la vila tradicional va experimentar nous canvis i un procés de renovació, també al nucli antic. Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. </span></span></span></span></p> <p>En el cas de can Culleres es tracta d'una edificació del segle XX (1945) en la qual es van aprofitar elements decoratius que provenien d’altres edificis. Això s'esmenta en un expedient d’obra de l’any 1945 (n. 201), on es diu que es reforma la façana “colocando dos ventanales góticos procedentes de la demolición de las casas de la calle Santa Anna, números 2,4,6'. És clar, per les fotos conservades, que la numeració del parcel·lari d’aquell moment no coïncideix amb l’actual, i, si més no, la finestra del primer pis prové del carrer de Santa Anna, 5-7 (PANCORBO et alii, 2006: 228).</p> <p>També s'havia dit que alguns elements provenien de la casa número 8 del carrer de Santa Anna, anomenada cal Monjo (informació oral, Cinta Cantarell, 2001). Malgrat això, en el Catàleg de Patrimoni de 1985 (PATRIMONI, 1985) s'indicava que aquest era el darrer edifici representatiu d'allò que fou la plaça en l'Edat mitjana.</p> <p>Segons Garcia-Pey, la casa es coneixia amb els noms de can Baldufes, can Colleres i can Deuquartos (GARCIA PEY, 1990).</p> <p> </p> | 41.6085100,2.2870400 | 440594 | 4606556 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49863-can-culleres-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49863-can-culleres-m.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49863-can-culleres-k.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49863-can-culleres-n.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 49864 | Casa Josep Tardà i Mora / Can Pepet Valent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-tarda-i-mora-can-pepet-valent | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar d'estil modernista, obra de l'arquitecte <span><span><span><span>Adolf Ruiz Casamitjana. És una edificació entre mitgeres que consta de </span></span></span></span>planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants.</p> <p>La façana és plana, de paredat arrebossat i esgrafiat. Presenta una composició simètrica, acabada amb una arqueria i un potent ràfec. Les plantes estan tractades de manera independent i separades per la interposició de franges horitzontals que trenquen visualment la continuïtat entre les parts: la barana del balcó entre la planta baixa i la superior i l'enrajolat entre la primera i la 'loggia'. Degut a aquesta divisió tripartita, en alçada podem trobar dos tipus de finestra molt diferents: les grans i rectangulars de proporcions marcadament verticals que reforcen les línies d'alçada, així com les petites finestres de les golfes que formen una 'loggia' i que resulten d'una interpretació lliure de l'arc de ferradura. Un ràfec volat de fusta la protegeix abastament, donant, a més, un cert caràcter decoratiu (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-17 | Plaça de les Olles, 11 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna i la plaça de les Olles constituïen un dels eixos principals. Entre els segles XVI-XVIII Granollers va créixer considerablement, esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. Moltes de les antigues cases medievals es van transformar. Ja al segle XIX, amb el procés d’industrialització la vila tradicional va experimentar nous canvis i un procés de renovació, també al nucli antic. Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medievals són escassos i corresponen sobretot a elements concrets que s’han conservat en edificacions força transformades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el cas de la casa objecte d'aquest fitxa va ser reconstruïda totalment l'any 1903, en estil modernista i segons projecte de l'arquitecte Adolf Ruiz Casamitjana. Fou un encàrrec de Josep Tardà i Mora, que va ser </span></span></span></span>alcalde de Granollers del 1908 al 1909 i del 1914 al 1915 per la Lliga Regionalista. De la casa se n'ha conservat el traçat del plànol original, llevat de la porta d'accés que ha estat transformada. </p> <p>Popularment, la casa casa també era coneguda com can Malats (informació oral Sr. Eustaqui Casals) o can Pepet Valent (GARCIA-PEY, 1990).</p> <p> </p> | 41.6086700,2.2871500 | 440603 | 4606574 | 1903 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49864-casa-josep-tarda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49864-casa-josep-tarda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49864-foto-08096-17-1.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Adolf Ruiz Casamitjana (arquitecte) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||
| 49865 | Casa plaça Porxada 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-placa-porxada-11 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 211-212.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XV-XX | <p><span><span><span><span><span>Edifici d'habitatges que ha conservat alguns elements de la construcció originària, especialment dos finestrals de tradició renaixentista. És una edificació entre mitgeres que fa cantonada. Té planta baixa, dues plantes pis i golfes, cobertes amb teula a tres vessants. Les façanes són planes, de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada, cosa que, junt al desplaçament de l'eix cap a la cantonada, ajuda a emfasitzar-la. La verticalitat de les obertures té el contrapunt de l'arqueria de la golfa i el potent ràfec de la coberta que ressegueix les dues façanes (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). La façana de ponent fa un queixal i, a la part posterior, és on es troben els finestrals decorats amb motllures. L'edifici c</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>onserva els següents elements destacables:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>1. Façana de migdia. Planta baixa . Portal principal d’accés a l’immoble, coronat per un arc de mig punt format per grans dovelles. Ha estat objecte de reformes a la part interior de l’arc, ja que s’hi inscriu una obertura rectangular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2. Façana de migdia. Planta baixa. Finestra acabada amb llinda plana sobre imposta amb motllura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>3. Façana de migdia. Segona planta. Finestra que, tot i haver estat molt malmesa i pintada, conserva encara restes de les impostes sobre les quals hauria descansat la llinda. Difícil de classificar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>4. Façana de ponent. Planta baixa. Finestra simple delimitada per carreus de pedra que han estat respectats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>5. Façana de ponent. Planta noble. Finestra de tradició renaixentista acabada amb llinda plana treballada amb motllura arquejada decorada amb roseta central, similar a la finestra que es troba a la façana oest de can March. Els brancals també són motllurats amb la base esculpida amb motius geomètrics simples. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>6. Façana de ponent. segon pis. Finestra de tradició renaixentista acabada amb llinda plana i brancals motllurats amb la base treballada amb motius geomètrics simples. Es troba molt malmesa. (PANCORBO et alii, 2006: 212).</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08096-18 | Plaça de la Porxada, 11; Carrer del Doctor Riera | <p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre. Tradicionalment a la plaça s’hi han distingit almenys dos espais específics: la plaça del Blat (l’espai triangular entre el carrer de Sant Roc i la plaça) i la plaça de les Gallines (a la zona entre l’edifici de la Porxada i les cases situades al nord).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en concret, segons un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 212), a partir de la façana de migdia s'hi poden diferenciar dues fases: una és la corresponent a la porta i finestra, així com probablement també a les arqueries. L’altra és la corresponent a les obres que s'hi van fer a finals de segle XIX i començaments del XX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Concretament, s'hi van fer obres el 1898 (expedient d’obra n. 19), el 1904 (expedient d’obra n. 15) i més recentment el 2004 (expedient d’obra 2004-RCO-303).</span></span></span></span></p> | 41.6082800,2.2876200 | 440642 | 4606531 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-b_2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | La portalada de la plaça havia estat d'arc de mig punt, amb pedres dovellades, i va ser reformat, limitant-lo i deixant-lo d'arc pla (CUSPINERA et alií, 2001). | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 49866 | Casa plaça Porxada 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-placa-porxada-20 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. </span></span></span></span>217-218.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XV-XX | <p>Casa probablement d'origen medieval (segles XV-XVI) que ha conservat elements gòtics en la seva façana, per bé que amb importants reformes posteriors. Forma doble cantonada, amb tres façanes, de planta baixa, pis i sotacoberta. La coberta és amb teulada a dues vessants. La façana és plana de paredat arrebossat. L'element més significatiu és el finestral geminat de pedra, d'arc trevolat a la primera planta. Està situat sobre una font pública incorporada a la planta baixa de l'edifici, a l'interior d'un arc de mig punt cegat. Després d'unes reformes se'n va canviar la seva configuració inicial. (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p>Aquesta casa comparteix amb la resta d'aquesta petita illa el fet de disposar, a la façana de ponent, d’una sèrie d’arcs de mig punt. És difícil concretar quins d'aquests arcs són originals, restaurats o bé refets completament. Els dos situat al costat sud són els únics completament originals. Probablement són el testimoni més clar d'un hipotètic perímetre porticat al voltant de la plaça porxada, el qual estaria relacionat amb la funció del mercat, tal com detallem en l'apartat d'història.</p> | 08096-19 | Plaça de la Porxada, 20 | <p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre. Precisament l'illa de cases de la que forma part aquesta casa número 20.</span></span></span></span> <span><span><span><span>Tot i això, hi ha documents antics (ja del segle XIV) que parlen de diversos arcs i porxos en cases de la plaça Major, els quals estarien vinculats amb l’activitat del mercat, ja que els seus propietaris pagaven censos als senyors del mercat.</span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, el seu origen es pot situar als segles XV-XVI, a jutjar pels elements decoratius d'estil gòtic que conserva. Tanmateix al llarg dels segles ha estat objecte de reformes difícils de precisar.</p> | 41.6081234,2.2879978 | 440673 | 4606513 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-foto-08096-19-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 49867 | La Porxada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-porxada | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) Factors socio-econòmics dels segles XVIè i XVIIè. P.47-57. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL, Amador (1929) 'Editorial' La Gralla, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 125-131, 205-207.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ZAMORA, Francisco. de (1784) Diario de los viajes hechos en Catalunya. Reedició. Barcelona: Curial</p> | XVI | <p><span><span><span>Construcció porticada situada a la plaça més cèntrica de Granollers que antigament formava part del mercat i acollia la llotja del gra. És una obra de finals del segle XVI que s’ha conservat tal com fou concebuda i que ha esdevingut l’element patrimonial més emblemàtic de Granollers, testimoni de la importància que per a la ciutat va tenir, i continua tenint, el mercat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una construcció esvelta, de planta rectangular, que fa 24'07 per 15'73 m. Estructuralment és simètrica, fet que li dona una harmonia compositiva i un sentit de monumentalitat, reforçat per la preeminència del seu emplaçament al centre de la plaça. Tot i això, es tracta d’una obra austera, pràcticament amb absència d’elements ornamentals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta coberta amb teula àrab a quatre vessants, sostinguda per tres files de cinc columnes de pedra que aguanten una estructura de jàsseres, bigues i llates de fusta de cor de roure, on es recolzen les rajoles o cairons ceràmics formant una solera. La coberta està suportada per 15 columnes d'ordre toscà, construïdes per carreus aplantillats. Tenen el fust llis i el capitell motllurat. Les quatre columnes de les cantonades tenen esculpit l’escut de Granollers. Sobre les dotze columnes perimetrals hi ha una llinda de jàsseres de fusta, reforçada amb ferros collats amb perns. Cada jàssera té l'amplada del tram. Damunt d'aquesta llinda carreguen les de la coberta, de manera que la part inferior d’aquestes forma una gran barbacana. Les aigües de la teulada es recullen en un canaló perimetral de teules tortugades que aboca l'aigua mitjançant brocs. Els tremujals de la coberta són peces especials de ceràmica vidriada de color verd. En els vèrtexs del carener de coronament hi ha gerres de ceràmica vidriada verda. Al mig del carener hi ha el penell de creu i gallet, original del segle XVI. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'angle sudoest hi ha la pedra de l'Encant, una mola de grans dimensions que la imaginació popular ha revestit de llegendes i tradicions (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</span></span></span></p> | 08096-20 | Plaça de la Porxada, 15 | <p><span><span><span>Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint un centre comercial de primer ordre a l’àrea de la Catalunya central, amb un protagonisme molt destacat del seu mercat dels dijous. En aquesta època sobrepassa les seves muralles medievals i s’estenia pels carrers de Corró i de Barcelona; a més, la ciutat va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, es va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l’Ajuntament deriva del control que tenia sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: “el Pallol” o magatzem de gra. Per això, en principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l’Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s’hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l’Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, etc. (SESÉ, 1987a). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, la Porxada fou la llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància del mercat de cereals a Granollers. L’obra va començar el 1586 i s’acabà el 1587. El 10 de novembre d’aquest any s’havia signat el contracte amb el constructor Bartomeu Brufalt. La construcció havia de durar un any i es va pagar en cinc terminis. Va costar en total 739 lliures de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com que hi ha un edifici molt similar a França, a la població de Gironde (la Vieille Halle de Sainte Foy-la Grande) en algun moment s'ha considerat la possibilitat que Bartomeu Brufalt hagués tingut relació amb aquesta altra construcció (SESÉ, 1987a). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII el viatger Francisco de Zamora es fa ressò de la importància d’aquesta llotja: 'Estoy persuadido que en el terreno que coge el Vallés, no se acomodarian, en la mejor dehesa de Extremadura, tantas cabezas de ganado como hay aquí, y al mismo tiempo una multitud de pueblos y de cultivos. Hay un mercado semanal y dos ferias al año. Se comercia en ganados, aves y toda espécie de comestibles, y algunas tiendas son muy concurridas. Hay una lonja en medio de la plaza, muy capaz y elevada, sostenida de grandes columnas de piedra y bajo la cual se refugian los dias de agua los que vienen al mercado con sus géneros' (ZAMORA, 1784).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1751 es va restaurar la coberta i es van canviar algunes bigues, en una de les quals s’hi pot llegir la data tallada a la fusta. D’altra banda, en el decurs de les obres de restauració efectuades l’any 1984 es van trobar dues monedes de Carles III datades els anys 1772 i 1759-1788. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1872 la Porxada es va habilitar per a la venda quotidiana. Es va tancar perimetralment amb un muret i una reixa. Entre 1887 i 1899 s'hi van instal·lar uns quioscs i, finalment, entre 1907 i 1965 s'hi van instal·lar unes persianes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de les dates inscrites en algunes bigues queden testimoniades diverses intervencions puntals que s’han fet a la coberta els anys 1851, 1881, 1884, 1889 i 1907. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1940, després del bombardeig del 31 de maig que s’havia produït l’any anterior, durant la Guerra Civil, la Porxada es va reconstruir. Aleshores es van retirar les reixes i les parets fixes. En una de les bigues s’hi pot llegir la data de 1940. El 1984 l’embigat i la coberta es trobaven en mal estat i havien començat a cedir. Entre 1985 i 1986 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona hi va realitzar obres de reconstrucció. D’aquestes obres també en donen testimoni tres dates inscrites a les bigues (PONCORBO et alii, 2006: 206-207).</span></span></span></p> | 41.6080900,2.2877300 | 440651 | 4606509 | 1586-1587 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49867-porxada-w.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Civil | 2023-11-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Bartomeu Brufalt (mestre d'obres) | A les bigues té inscrites diverses dates que són testimonis de les diferents restauracions, algunes acompanyades d'escuts: 1751, 1881, 1884, 1889, 1907, 1940. | 95|98|94 | 49 | 1.5 | 1768 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||
| 49868 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-3 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994) 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps' Lauro, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.</p> | XX | <p><span><span><span>L’edifici de l’Ajuntament de Granollers és el resultat d’una reforma realitzada a principis del segle XX, quan va adoptar un marcat caràcter historicista. L’escultor Josep M. Barnadas és l’autor dels elements decoratius (llindars, obertures i el balcó) que li donen un regust goticista, molt ornamentat i florejat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. La façana és de carreus en la primera planta i la resta estucada amb aparell de totxo. La composició de la façana és asimètrica, amb dos eixos d’obertures a la franja esquerra i un altre a la dreta que es mantenen en les dues primeres plantes. L’edifici queda coronat per una torreta octogonal al costat dret que trenca la uniformitat de la composició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa les dues obertures de l’esquerra, corresponents a l’entrada, són en forma d’arcs de pedra apuntats. Al nivell dels capitells tenen una imposta que enllaça amb el guardapols d’una finestra geminada d’arc sinuós que es troba a l’eix de la dreta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis destaca especialment el balcó-galeria de l’eix de l’esquerra. Consta de dos arcs de perfil sinuós sostinguts per columnes helicoïdals, amb barana de traceria i la llosa suportada per mènsules. Tot profusament decorat amb motius vegetals. Dues mènsules enllacen amb la clau dels arcs apuntats que hi ha a sota. A l’eix de la dreta trobem una finestra coronella d'arc lobulat amb guardapols i fullatge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és coronada amb una potent barbacana amb relleus ceràmics entre les mènsules, limitada al nord per una torre de planta octogonal acabada amb barana de traceria i pinacles. A la part davantera conté un rellotge. A l’angle sud de la teulada s’aixeca un esvelt pinacle sostingut per una mènsula amb una figura femenina. </span></span></span></p> | 08096-21 | Plaça de la Porxada, 6 | <p>Al llarg de l'època medieval Granollers va canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment. En els moments en que va pertànyer al domini reial, la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculat a la construcció de la muralla. El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i a patir de 1500, amb la instauració de la insaculació diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila, que preparaven per al gran moment de Granollers, el segle XVI (GRANOLLERS, 2001). S'ha definit el segle XVI com el 'segle d'or' de Granollers. El consell de la Universitat va proporcionar, entre d'altres coses, l'or necessari per daurar la creu parroquial d'argent construïda per Gracià Ferris, a Barcelona el 1561, la custòdia i es varen adquirir diversos vestiments litúrgics, així com mobiliari, una campana i un orgue nou; es van lliurar 200 ducats a la corona per a la conquesta d'Alger i Bugia, es van enviar homes a Perpinyà per ajudar a la fortificació d'aquella vila, es va ajudar econòmicament al sosteniment de diversos convents, es van reformar les portes i torres de la muralla. També es va renovar el privilegi d'encunyar moneda i es va facultar a la vila per a organitzar l'abastament de grans collits al terme per tal d'assegurar les necessitats de la vila i les peticions de Barcelona i altres. En aquesta època es diu que Granollers tenia 500 cases i es diu que hi havia molts mercaders i un notari, així com altres persones que vivien de les seves rendes. L'any 1716 consta que la població tenia 1.359 habitants amb 337 cases habitades i 82 deshabitades (BAULIES, 1965). Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint el més important centre comercial de bona part de Catalunya, amb la seva fira dels dijous. Els habitants de Granollers practicaven oficis i donaven els seus serveis a la pagesia de municipis d'un bon radi al voltant. Gairebé tots els habitants pertanyien a una confraria, sota la que s'agrupaven els diversos oficis (SESÉ, 1987a). En el segle XVI, Granollers sobrepassa les seves muralles medievals, estenent-se pels carrers de Corró i de Barcelona. Significava el triomf de la classe menestral i l'augment del poder de les ciutats i reial. En aquest moment la vila de Granollers va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: 'el Pallol' o magatzem de gra. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, etc. (SESÉ, 1987a). Al segle XVII i XVIII hi havia hagut l'Ajuntament de Granollers a l'antiga presó (ESTRADA, 1993). El seu arquitecte reformador, en Simó Cordomí i Carrera, va actuar a sobre d'un antic edifici medieval ubicat en el centre del recinte medieval emmurallat i de l'antiga casa de la família Uyà (GARCIA-PEY, 1990). El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990). La carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola , encara que va quedar molt minvada a partir del 1885 (SESÉ, 1987b).</p> <p>L'any 1787 Granollers compta amb 1.737 habitants. El 1827 són 2.796. El 1842 són 3.032, arribant a 4.702 el 1860 i a 6.208 el 1887. En cent anys, doncs, es produeix un salt demogràfic espectacular, variant la seva fesomia des de l'antiga vila fins a una molt més aproximada a l'actual (SESÉ, 1987b). Pel que fa a la història política, la tercera guerra carlina va ser especialment forta al Vallès. El 17 de gener de 1875, 3.000 carlins a les ordres del comandant general de Catalunya, Rafael Tristany, van entrar a la Vila i la varen saquejar, van destruir les fortificacions, l'arxiu municipal i els llibres del Registre Civil i se'n van endur l'alcalde, Pere Maspons, i 34 veïns més que no foren alliberats fins el 15 de febrer després de pagar un rescat de 175.000 pessetes aportades per subscripció pública i un emprèstit municipal (SESÉ, 1987b) (TINTÓ, 1994). Els serveis públics van tenir grans millores en el darrer terç del segle XIX: l'enllumenat de petroli (1872), substituït pel de gas (1881), Correus i Telègrafs (abans de 1885), l'Escorxador Municipal (1876), el cos de Bombers (1878) i la nova estació del Nord (1886) i el nou Cementiri (1894) (SESÉ, 1987b). Un altre conflicte bèl·lic, i concretat en els fets d'Octubre de 1934, va portar certs destrosses a l'edifici, quan la metralla de l'exèrcit que volia entrar a la Casa de la Vila, a més de malmetre de certa documentació de l'Arxiu, hi genera certs destrosses aparatoses a la façana i oficines municipals.</p> | 41.6080900,2.2872400 | 440610 | 4606510 | 1902-04 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-foto-08096-21-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2023-11-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Simó Cordomí i Carrera (arquitecte); Josep M. Barnadas (escultura) | Ha tingut reformes per adaptar-lo als nous usos | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||
| 49869 | Can Cunillera / Ca l'Eveli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cunillera-ca-leveli | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 221-223.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVI-XVII | <p><span><span><span>Casal de característiques senyorials edificat al segle XVI i que ha conservat nombrosos elements decoratius d’estil renaixentista, alguns dels quals provinents d’altres cases. És un edifici de dimensions considerables que fa cantonada, amb una façana principal que dona a la plaça de la Porxada i una altra al carrer del Portalet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de planta baixa i tres pisos. La façana principal presenta un paredat de pedra arrebossat, amb balcons i finestres amb llindes de pedra de diferents composicions i variacions d'estil, les quals s’estructuren en tres eixos. A la planta baixa es troba un portal adovellat central, un de lateral amb llinda i, a ponent, un aparador de factura moderna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta noble hi trobem tres balcons tancats amb persianes de llibret mòbil. El balcó central és acabat amb llinda de decoració renaixentista. Els dos balcons laterals, en canvi, són de factura més senzilla i antigament havien estat finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span> A la segona planta, tocant a la cantonada, s'obre un balcó amb llinda decorada a l’estil renaixentista. Els altres dos buits són de proporcions més petites i factura més simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, a la tercera planta s’obre una galeria amb cinc buits, fruit d’obres realitzades a la dècada de 1970. La coberta és de teula a tres vessants acabada amb un potent ràfec amb imbricació de doble filada de teula i totxo. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral del carrer Portalet hi ha diversitat d'eixos de composició i tipologia de les obertures, algunes emmarcades amb pedra. La gran majoria, però, presenten elements aprofitats d’altres indrets que, segons els propietaris, es trobaven al pati interior de la casa. Les dues façanes de la casa conserven els següents elements destacables, que descrivim amb més detall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1-Façana principal. Planta Baixa. Porta principal de l’edifici, situada a l’eix central i acabada amb arc de mig punt adovellat i malmès pel balcó superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>2-Façana principal. Planta baixa. Porta lateral situada a llevant de la central i acaba<span><span><span>[1]</span></span></span>da amb llinda plana. A la llinda es troba gravada la data de 1541 i un escut molt desgastat impossible d’identificar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>3-Façana principal. Planta noble. Balcó central <span>amb llinda en forma d'arquitrau (amb tres franges motllurades) sostingut per columnes estriades amb capitells jònics esculpits amb diversos motius. </span>Brancals de secció quadrangular i decoració estrigilada, amb capitells decorats amb volutes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>4-Façana principal. Planta noble. Finestra reconvertida en balcó, situada a llevant del balcó central. Està acabada amb una llinda plana que no sembla original de la finestra. A la part superior dels brancals, de carreus ben tallats, es troben sengles carreus esculpits amb caparrons alternats amb rosetes de forma diferent a banda i banda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>5-Façana principal. Planta noble. Finestra lateral de ponent, reconvertida també en balcó. Està acabada amb una llinda plana. A la part superior dels brancals, de carreus ben tallats, es troben sengles carreus esculpits amb dos angelets que aguanten un escut llis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>6-Façana principal. Primer pis. Finestra lateral de llevant, de petites dimensions i acabada amb llinda plana motllurada a la part inferior imitant un arc conopial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>7-Façana principal. Primer pis. Finestra central acaba amb llinda plana amb motllura simple i els angles superiors arrodonits. </span></span></span></p> <p><span><span><span>8-Façana principal. Primer pis. Balcó acabat amb arc pla i decoració esculpida amb una motllura ondulada que crea un pàmpol a l’interior del qual s’observen sengles angelets que aguanten un escut. A sota de l’escut es llegeix la data 1550, gravada. A banda i banda de la part superior del pàmpol es troben sengles medallons amb un caparró a l’interior. La llinda recolza sobre sengles carreus treballats amb dos angelets més que aguanten de nou un escut llis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>9-Façana lateral. Planta baixa. Finestra situada a l’extrem nord de la façana, de petites dimensions i acabada amb llinda plana i motllura simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>10-Façana lateral. Planta baixa. Porta situada a migdia de la finestra descrita. Obertura rectangular acabada amb llinda plana sense motllures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>11-Façana lateral. Planta baixa. Porta situada a migdia de la porta descrita. Està acabada amb llinda plana decorada a la part central amb un escut i diverses lletres gravades, de les quals només es pot llegir una “A” a l’extrem nord i una “L” al sud, ja que la reconversió de la finestra superior en balcó va malmetre tant la inscripció com l’escut. </span></span></span></p> <p><span><span><span>12-Façana lateral. Planta baixa. Porta situada a migdia de la porta descrita. Està acabada amb llinda plana amb una única motllura arrodonida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>13-Façana lateral. Planta baixa. Finestra situada a migdia de la porta descrita i actualment reconvertida en porta. Està acabada amb llinda plana amb una única motllura simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>14-Façana lateral. Planta noble. Finestra situada per sobre de la porta 10. Està acabada amb llinda plana amb motllures ondulades imitant un arc conopial, amb la part superior dels brancals també amb motllures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>15-Façana lateral. planta noble. Balcó situat a migdia de la finestra 14. Alçat rectangular i acabat amb llinda decorada amb traceries lobulades i arc conopial. Recolza sobre sengles carreus decorats amb uns curiosos relleus de figures d’estil arcaic (tal vegada de tradició medieval) i de caràcter obscè. Concretament, en el carreu de la dreta es mostra una figura humana en una posició contorsionada i mostrant els glutis i l’anus. En el carreu de la dreta apareixen dues figures nues molt esquemàtiques que sembla que amb els braços vulguin assenyalar els seus genitals. Segons l’arquitecte Albert Blanch, es tracta d’un element trobat al pati interior de l’immoble i col·locat a principis de segle XX on es troba actualment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>16-Façana lateral. Planta noble. Finestra acabada amb llinda plana i motllura simple, amb un escut central que conté una estrella de sis puntes coronant una muntanya i que té l’orla profusament decorada amb relleus figurats (PANCORBO et alli, 2006: 222).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior es conserva una finestra d’arc estrellat del segle XVII i un portal amb escut similar al que acabem de descriure, format per una estrella de sis puntes coronant una muntanya.</span></span></span></p> | 08096-22 | Plaça de la Porxada, 28; Carrer del Portalet, 1 | <p><span><span><span>Segons les dues dates inscrites a la façana principal aquest casal s’hauria construït entre els anys 1541 i 1550. Els nombrosos elements decoratius d’estil renaixentista també concorden amb aquesta datació, tot i que alguns d’ells són provinents d’altres casals. La construcció actual sembla respondre de manera força integra a aquesta fase del segle XVI, malgrat que s‘hi puguin haver fet reformes posteriors, per exemple al segle XVII (tal com suggereix un portal interior). La família que el va habitar deu tenir relació amb alguns dels escuts que es troben esculpits a la casa. Sabem que al llarg del segle XX s’hi han portat a terme algunes reformes, concretament els anys 1902 i 1965. Tal com hem dit, a principis de segle XX s’hi van col·locar diversos elements decoratius d’altres procedències que es guardaven al pati, sobretot a la façana lateral. A la dècada de 1980 la casa fou restaurada. Més recentment (2005-2006) s’hi han portat a terme altres intervencions, quan es van repicar les dues façanes i es van arrebossar i pintar de nou, aquest cop amb un to vermellós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons recull l’autor García-Pey, el nom de ca l'Eveli prové d’un antic propietari: Eveli Torrent (GARCIA PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.6077700,2.2876900 | 440647 | 4606474 | 1550 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-z.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-o.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-v.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-s.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-relleus-obscens-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-relleus-obscens-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-relleus-obscens-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-relleus-obscens-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-d-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-foto-08096-22-1.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Restaurada cap a la dècada de 1980 | 95|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||
| 49870 | Casa del Conestable / Casa Gran / Casa dels Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-conestable-casa-gran-casa-dels-tagamanent | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 181-183.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. http://www.granollers.org/</p> | XV-XVI, XIX-XX | <p><span><span><span>Antic palauet gòtic que va pertànyer a la família noble dels Tagamenent, després Montbui, i on va morir el rei Pere IV de Barcelona, conegut com a Conestable de Portugal. L’edifici ha estat objecte de múltiples reformes, i avui de l’antic casal del segle XV només en resta la part central.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis, amb façana plana de paredat comú sense arrebossar. El portal d'entrada és amb arc de mig punt adovellat. A la primera planta, desplaçada cap a la dreta hi trobem una finestra coronella gòtica de triple arc. És acabada amb arquets lobulats simples que descansen sobre frisos amb rosetes als extrems i sobre dues columnetes amb sengles capitells decorats amb fulles d’acant i dos escuts a cada àbac. Els escuts corresponen a la família Rocabertí. A la segona planta presenta una finestra rematada amb arc conopial que té a l’intradós arc de taló lobulat amb traceria. Es recolza en dues impostes amb tres rosetes en relleu cadascuna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que originàriament el casal era més ample i fou escapçat ja a principis del segle XIX, per construir-hi una casa moderna, i novament el 1966, quan la façana es va estrènyer per ambdós costats. Per això a la casa adjacent de la dreta (núm. 8, casa vídua Uyà) es conserva una arcada interior que havia pertangut a aquest casal. Malgrat tot, la façana presenta un parament força unitari, llevat de la major presència de maó a la segona planta, fet que indica la realització d’obres de reparació en moments posteriors al segle XV. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A dins de l’edifici es conserva un pati interior. Al seu mur de llevant es conserva una finestra acabada amb un arc conopial trilobulat format per dues peces així com una altra finestra acabada amb un arc conopial polilobulat format per dues peces amb decoració vegetal que descansen sobre sengles impostes decorades amb rosetes en relleu. A la segona planta (per la banda del carreró de Sant Esperança) conserva part d’una finestra geminada de la qual només resten les dues pedres treballades que en conformaven l’acabament i algun dels carreus dels brancals. Avui aquests elements queden integrats dins un mur de pedra i maó. (PANCORBO et alii, 2006: 182).</span></span></span></p> | 08096-23 | Carrer de Sant Roc, 10 | <p><span><span><span>Per la seva tipologia, sembla que aquest casal gòtic hauria estat construït al segle XV o XVI. En un principi pertanyia als Tagamanent, una família feudal originària del castell de Tagamanent (al Vallès oriental). Al mateix segle XV la filla hereva dels Tagamanent, Isabel de Tagamanent i de Palou, es casà amb Joan de Montbui. El seu hereu fou Joan de Montbui i de Tagamanent, que va tenir un paper rellevant durant la Guerra Civil catalana que va tenir lloc en aquest segle. Es va decantar del bàndol de la Generalitat, que estava en guerra contra el rei Joan II. La Generalitat proclamà rei a Pere IV, fill del rei de Portugal i conegut com a Conestable de Portugal. Envoltat d’altres nobles fidels catalans i portuguesos, el rei Pere va morir de tisi el 29 de juny de 1466, precisament al palau de Joan de Montbui, a Granollers. Per això aquest casal és conegut popularment com la casa del Conestable. Posteriorment el seguici de nobles va acompanyar el fèretre reial fins a Santa Maria del Mar, a Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard, els Montbui van entroncar amb els Rocabertí, un altre dels llinatges nobles catalans més destacats, en aquest cas originaris de l’Empordà. Per això l’escut dels Rocabertí apareix al finestral principal de la casa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1813 la comunitat de Caputxins que havia perdut el seu convent de dalt la serra de la Torreta passà a la casa del Conestable, cedida pel Marquès de Barberà, i el 1816 compraren uns terrenys al carrer dels Caputxins o de Vinyamata (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els últims dos segles el casal ha sofert greus danys i múltiples reformes. A començaments del segle XIX, una part fou enderrocada per a construir una casa moderna. El 1886 es va reedificar la façana (expedient d’obra 879, caixa 3). El 1908 l’arquitecte Joaquim Manuel Raspall i Mayol hi va fer alguna intervenció de reforma de la façana (expedient d’obra 31, caixa 13). El 1910 s’hi va col·locar un rètol i portes de ferro al portal, i s’hi va obrir una finestra de 0,60 m d’ample per 2 m d’alçada (expedient núm. 53, caixa 14). El 1942 la façana de l’immoble es trobava en estat ruïnós, després dels bombardejos de la Guerra Civil. Una mica abans, el 1940, l’Ajuntament havia donat permís per derruir-ne la part oriental i les finestres de pedra foren venudes al propietari de Can Many. Al seu lloc s’hi construí un altre edifici modern (fitxa IPA 28992). El 1956 es va eixamplar el portal d’entrada (caixa 122, expedient núm. 35). El 1958 es va eixamplar l’aparador d’una botiga. El 1961 s’amplià mig metre el finestral existent i se’n va reforçar la llinda (expedient d’obra 56, caixa 153). El 1966 es va fer més estreta la façana (1,05 m a un costat i 1,25 m a l’altre), es va substituir la porta d’entrada a la botiga per una finestra àmplia i s’hi va afegir un pis (expedient d’obra 2584, caixa 207). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més recentment, entre 1980-81 l’edifici es va restaurar segons projecte de Joan Valls i Ribas. El 1986 es va habilitar la planta baixa com a adrogueria (expedient 609/1986).</span></span></span></p> | 41.6082500,2.2886200 | 440725 | 4606527 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-foto-08096-23-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-04-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 93|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 49871 | Casa Sebastià Costa / Can Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sebastia-costa-can-biel | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental, p. 28. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'habitatges entre mitgeres, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol corresponent a la seva etapa noucentista, amb elements d'art déco. Consta de planta baixa i tres plantes pis, cobert amb terrat. En la façana es marquen dos cossos: l'estret seguint un eix, el més ample seguint tres eixos.</p> <p>El cos més estret (de llevant), que sobresurt lleugerament del pla de façana, tracta amb pedra carreuada. Les obertures són de proporcions verticals amb arc pla i emmarcats. El cos és rematat amb un treballat frontó que inclou una obertura pentagonal emmarcada per una faixa de maó vist. Aquesta forma remet ja a l'estètica déco. El coronament enllaça amb les dues pilastres - medallons que delimiten el cos.</p> <p>El cos més ample (de ponent), lleugerament més baix, presenta a la façana i a les plantes baixa i primera un acabat de pedra carreuada. Destaca per una gran obertura que comprèn les dues plantes, interrompuda per una llinda a nivell de forjat de planta baixa amb un gran arc carpanell de totxo a plec de llibre amb coixí de pedra. La planta segona presenta un balcó corregut de llosa de pedra recolzada en mènsules. Inclou les tres obertures de la planta, d'arc de punt rodó la central i plana als laterals. Una treballada barana de ferro, feta d'acord amb el llenguatge noucentista raspallià, tanca el balcó, alhora que emfasitza el gran buit de la planta baixa. La resta de la façana és obra de maó vist, i queda coronada per una potent cornisa recolzada en cartel·les unides per una fina imposta i una balustrada de tres buits. A sota hi ha tres finestres amb arc carpanell. En la composició d'aquest cos s'hi observa la intencionalitat de disminuir progressivament els buits de façana, des de la planta baixa a la coberta (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p>El llenguatge utilitzat en aquest edifici s'emmarca en el noucentisme de M. Raspall. Al frontó i a les baranes de ferro, però, s'hi pot llegir l'incipient llenguatge decó que aleshores començava a assajar l'arquitecte (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-24 | Carrer de Santa Anna, 6 | <p>Aquest edifici fou construït l'any 1926, i és obra del reconegut arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - La Garriga, 1937). <span><span><span><span>Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. </span></span></span></span></p> <p>L'edifici objecte d'aquesta fitxa també és conegut amb el nom de can Biel, que li ve donat pel fet que els baixos estaven ocupats per una botiga de queviures, de manera que a les dones de la casa se les coneixia amb el sobrenom de Les Bieles (GARCIA PEY, 1990).</p> | 41.6087000,2.2868300 | 440576 | 4606578 | 1926 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-casa-sebastia-costa-num-6-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-casa-sebastia-costa-num-6-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-casa-sebastia-costa-num-6-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-foto-08096-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-foto-08096-24-3.jpg | Legal | Noucentisme|Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | Els anys 1980-81 es va portar a terme la restauració de la façana.Al mateix carrer de Santa Anna hi ha un altre edifici (el número 13) conegut amb el mateix nom: Casa Sebastià Costa | 106|110|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||
| 49872 | Casa Clapés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-clapes | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. </span></span></span>215-216.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. </span></span></span></p> | XX | <p>Casa modernista que és una de les obres més destacades de l'arquitecte Raspall i Mayol. És també un dels edificis més representatius de la plaça Porxada i del modernisme granollerí, constituint una important fita visual dins del conjunt.</p> <p>La construcció actual és el resultat de la reforma d'una construcció anterior. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i tres pisos. Presenta una façana de composició simètrica en dos eixos i ornamentació geomètrica amb elements formals i decoratius molt característics de l'estil de Raspall: medallons, cintes, botons ceràmics, ferros forjats, etc. El treball de l'ornamentació de la façana és molt reeixit, ja que l'arquitecte combina amb mestria les línies corves i rectes en tots els materials que posa en joc, des dels aplacats blancs que emmarquen les obertures i el coronament fins a les sanefes de rajoles de tema floral i les reixes i baranes de ferro forjat elegantment treballades a cop de fuet, formant motius vegetals.</p> <p>L'edifici presenta una façana dividida verticalment en tres segments: la planta baixa (que ha estat reformada), la primera i segona plantes que arrenquen des del balcó corregut que els hi fa de base i el coronament, marcat per la forta personalitat de l'obertura ovoïdal de la tercera planta.</p> <p>Es l'únic edifici on es troba el nom de l'arquitecte en grafia modernista, gravat en baixrrelleu, en una pedra de la façana a la dreta del balcó. Amb les mateixes característiques hi ha gravat, també, el número 17 (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p>A l'interior de l'edifici es conserven restes escadusseres de la construcció anterior: a la planta baixa, un arc de mig punt de dovelles de mida mitjana, recentment restaurat. Destaca la poca alçada de l’arc, fet que potser indica que el sòl ha estat elevat.Té una amplada de 3,9 m i una alçada d’1,9 m (PANCORBO et alii, 2006, p. 216).</p> | 08096-25 | Plaça de la Porxada, 14 | <p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. </span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, segons un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006, p. 216), s'hi poden distingir tres fases constructives: la primera correspon a un arc d'època baixmedieval que es conserva a l'interior, la segona ja correspon a la façana modernista, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol de l’any 1906, la darrera fase correspon a les obres que es va realitzar a finals del segle XX per adaptar la planta baixa com a botiga. </p> <p>La façana modernista constitueix una de les obres cabdals de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, paradigma de la seva primera època artística, marcada per l'ús del llenguatge modernista. Originalment dividida en tres plantes i golfes, Raspall va substituir la teulada a dues aigües per un terrat pla i d'aquesta manera va aconseguir guanyar alçada per convertir les golfes en un pis més. <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental.</span></span></span></span></p> <p>Segons recull l'autor García-Pey (1990), antigament la casa es coneixia com a ca l'Argenter, dita així potser per que els seus amos havien treballat l'argent.</p> | 41.6082500,2.2877900 | 440656 | 4606527 | 1906 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49872-casa-clapes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49872-casa-clapes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49872-casa-clapes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49872-casa-clapes-5.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||
| 49873 | Cases plaça Porxada 21-23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-placa-porxada-21-23 | <p>CIURANS, Xavier (2008). 'Els Masferrer. Estudi d'un mas i d'una nissaga benestant del Vallès. Ponències: Revista del Centre d'Estudis de Granollers, núm. 12. p. 173-174.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 219-220.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>SOLÀ, Diego (2022). 'Granollers, 1710-1714: quan tot canvià per sempre'. Naciodigital.cat (11-09-2014).</p> <p> </p> | XVI-XX | <p>Edifici amb diferents habitatges que deriva d'un primitiu palau de l'època del final del gòtic i principi del renaixement, el qual conserva diversos elements decoratius renaixentistes, però ha estat molt transformat en els segles posteriors. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dues vessants. La façana és plana, de paredat comú arrebossat amb balcons lleugers de pedra d'arc pla, sobre successius eixos de composició vertical molt accentuada, que no trenquen el seu caràcter de façana plana. A la part central la façana conserva un finestral renaixentista plateresc.</p> <p>El primitiu palau s'estructurava al voltant d'un pati central amb escales d'accés a la planta noble, el qual s'ha conservat parcialment. D’acord amb les fotografies antigues, l’escala d’accés hauria estat originàriament orientada a l’inversa que a l’actualitat, amb el tram inferior perpendicular a la façana i el superior paral·lel a tocar d’aquesta (PANCORBO et alii, 2006: 220). De fet, aquesta part de la planta baixa ha estat objecte de continues reformes que fan evident una incoherència respecte a les plantes superiors. L'edifici compta amb els següents elements destacables:</p> <p>1. Façana principal. Planta noble. Finestra d'estil renaixentista plateresc, acabada amb llinda monolítica decorada amb un motiu heràldic, que és l'escut dels Masferrer, <span><span><span><span>format per una banda amb tres ferradures de sable acompanyada de dues estrelles. És sostingut</span></span></span></span> a banda i banda per sengles lleons rampants. Els brancals també són decorats amb el cap d’una figura femenina a la part superior del brancal nord i un angelet a la del brancal sud. La part inferior dels brancals és també decorada amb motius geomètrics.</p> <p>2. Pati interior. Planta noble. Porta d'estil plateresc català, situada al capdamunt de l’escala principal. Està acabada amb un arc carpanell decorat amb un motiu idèntic al de la finestra de la façana, per sota d’un guardapols motllurat i ondulat que arranca de sengles mascarons amb representació d’angelets.</p> <p>3. Pati interior. Planta noble. Finestra situada a tramuntana de la porta descrita més amunt. Està acabada amb un arc rebaixat amb guardapols ondulat a l’interior del qual es troba un escut aguantat per sengles angelets. Impostes amb representació de quadrúpeds alats.</p> <p>4. Interior de l’immoble. Planta noble. Porta acabada amb llinda plana i guardapols ondulat recolzat en sengles impostes amb representació de caps humans (PANCORBO et alii, 2006: 220).</p> | 08096-26 | Plaça de la Porxada, 21, 22, 23 | <p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquest edifici en particular, segons un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 220) es tractaria d'una casa-palau originària d'època gòtico-renaixentista. L'existència de l'escut de la família Masferrer, format per una banda amb tres ferradures de sable acompanyada de dues estrelles, demostra que havia pertangut a aquesta important nissaga de Granollers. Els Masferrer eren hostalers de Granollers a la segona meitat del segle XV i també van ocupar càrrecs al govern municipal. </span>En un capbreu de les propietats dels Jesuïtes de Betlem, de 23 de març de 1584, s’esmenta que Francesc de Masferrer, burgès de Granollers, posseïa unes cases i un celler que obrien la façana occidental al carrer del Sastre (PANCORBO et alii, 2006: 115). <span>Durant el segle XVII els Masferrer es van emparentar amb la família Perpinyà i van donar lloc a la nissaga Masferrer-Perpinyà. De fet, l'edifici també és conegut amb la denominació Casal Masferrer-Perpinyà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la Guerra de Successió, el 30 de gener de 1710 l'arxiduc Carles, pretendent a la Corona Espanyola, va fer parada a Granollers i va sopar a can Perpinyà-Masferrer (SOLÀ, 2022). Un membre de la família, Francesc de Perpinyà Sala i Sasala, fou un dels diputats que es va oposar a la capitulació de Barcelona el 1714. Ja a finals del segle XIX, en aquest edifici hi tenia la seva seu el Casino Terpiscore. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a l'evolució concreta del casal, amb les dades que en coneixem és difícil precisar-la. Probablement fou reformat en múltiples ocasions al llarg dels segles posteriors. Ja al segle XX, fou objecte d’una reforma a la dècada de 1980. </span></span></span></span></p> | 41.6079900,2.2880900 | 440681 | 4606498 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49873-porxada-21-23-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49873-porxada-21-23-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49873-foto-08096-26-1.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-12-15 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Altres denominacions: Palau Perpinyà-Masferrer | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 49874 | Cal Monjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-monjo | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 187-188.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVI, XX | <p>Edifici d'habitatges, entre mitgeres, amb dos finestrals d'estil renaixentista. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana és plana de paredat arrebossat. Presenta la coberta a doble vessant amb ràfec de totxo i canal de teula. A la primera planta destaca una finestra renaixentista que més endavant descrivim. Al costat esquerre hi ha una altra finestra de la mateixa època, en aquest cas més senzilla. Al segon pis presenta dues obertures amb arc rebaixat fet amb totxos col·locats a plec de llibre (PATRIMONI, 1985). Les obertures dels baixos han estat parcialment adaptades amb finalitats comercials. L'edifici conserva els següents elements destacables:</p> <p>1. Planta baixa. Porta de llevant, acabada amb arc pla format per tres blocs de pedra ben escairats i presència d’una motllura interior als angles.</p> <p>2. Planta baixa. Porta de ponent acabada amb arc pla format per tres blocs de pedra ben escairats.</p> <p>3. Planta noble. Finestra de llevant acabada amb un arc conopial lobulat amb decoració vegetal incisa i guardapols motllurat. Mascarons molt malmesos que representen sengles àngels l’un amb un instrument a les mans i l’altre amb una mena d’escut amb lletres incises que no han pogut ser identificades. El carreu central del guardapols havia estat decorat amb un lleó en relleu, avui desaparegut com a conseqüència del desgast. Estil renaixentista.</p> <p>4. Planta noble. Finestra de ponent acabada amb llinda plana monolítica amb presència d’una motllura horitzontal al centre (PANCORBO, 2006: 188).</p> | 08096-27 | Carrer de Santa Anna, 8 | <p>L'edifici que hi havia en aquest solar antigament havia estat un casal on hi vivia un monjo, per aquesta raó la casa era coneguda com cal Monjo. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, l'edifici fou reformat l'any 1965 (reforma de la façana; expedient d’obra 323, caixa 190). Per això, ara s'hi observen dues fases clarament diferenciades. La primera correspon a les plantes baixa i noble, amb obertures d’estil renaixentista. La segona ve determinada per l’afegitó de la segona planta, on s’ha incorporat el maó en l’acabat de les finestres. Cal, a més, tenir en compte l’assimetria entre els dos eixos, que pot indicar la realització d’obres en un moment immediatament posterior a la construcció de l’edifici (PANCORBO, et alii, 2006: 188).</p> <p>D'altra banda, Enric Garcí-Pey sostenia que l'antic edifici (cal Monjo) hauria estat enderrocat i que després foren aprofitats els finestrals i col·locats a la façana de la nova casa (GARCIA-PEY,1990). Segons aquest autor, altres elements de la construcció antiga, de tradició gòtic-renaixentista, haurien estat col·locats a can Culleres, a la plaça de les Olles número 8.</p> | 41.6087000,2.2867400 | 440569 | 4606578 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49874-cal-monjo-z.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49874-cal-monjo-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49874-cal-monjo-4.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 49875 | Casa Sebastià Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sebastia-costa | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental, p. 29. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar entre mitgeres que s'inscriu dins l'estètica noucentista, obra del conegut arquitecte Raspall i Mayol. Destaca per un remarcable treball del maó vist en tota la façana. Presenta planta baixa, pis i golfes de tipus mancada. La façana és de composició simètrica amb totxo vist i sòcols i llindes de pedra. La mansarda està recoberta amb plaques de ceràmica fosca de gran pendent, i consta d'una treballada barana de ferro al llarg de tot el carener. La planta baixa presenta dues grans obertures adintellades amb pilastra central. Al primer pis trobem tres balcons rematats amb arcs esglaonats, amb talons i cimacis, de pedra i totxo, units per una imposta - llinda de pedra. Per sota els tres balcons són units mitjançant una imposta de formes corbes que s'adapta a les reduïdes lloses dels balcons. Les baranes són amb brèndoles tornejades de fusta, fet singular en l'obra de l'arquitecte Raspall. Les dues obertures de les golfes presenten brancals de totxo i dintells i coixins de pedra, així com una cornisa discontínua amb permòdols entre les dues finestres. Els buits són de composició vertical (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-28 | Carrer de Santa Anna, 13 | <p><span><span><span><span>La carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola (SESÉ, 1987b). Aquesta puixança va fer que, ja des de principis del segle XX, Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat. Aquesta renovació que va tenir lloc sobretot a la zona de l’eixample és present també al centre de l’antiga vila medieval. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Concretament, al carrer de Santa Anna trobem nombrosos exemples d’edificacions de substitució que es van impulsar sobretot a partir del tombant de segle XX. En el cas de l'edifici objecte d'aquesta fitxa, construït l'any 1928, l'arquitecte Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - La Garriga, 1937) es decanta per l'estil noucentista que va caracteritzar la segona etapa de la seva obra.</span></span></span></span></p> | 41.6086100,2.2865400 | 440552 | 4606568 | 1928 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49875-casa-sebastia-costa-num-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49875-casa-sebastia-costa-num-13-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | Al mateix carrer de Santa Anna hi ha un altre edifici (el número 6) conegut amb el mateix nom: Casa Sebastià Costa | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||
| 49876 | Cal Mal Llamp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mal-llamp | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 189-190.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XV-XVI | <p>Casa unifamiliar que ha conservat força íntegrament la seva tipologia originària (dels segles XV-XVI) i que compta amb un finestral gòtic. És una edificació de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a doble vessant. A la façana, que és plana amb arrebossat, s'observa com a elements destacats, a la primera planta, una finestra gòtica,avui convertida en balcó. En aquesta mateixa planta hi ha una petita finestra de llinda plana emmarcada per carreus i un altre balcó amb amb motius decoratius a la barana. A la planta baixa s'observen dues portes de llinda plana amb brancals de carreus. Les golfes són de factura molt recent, amb un fris continu de finestrals (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). L'edifici conserva els següents elements destacables:</p> <p>1. Planta baixa. Dues portes de factura molt similar. Tot i que no se’n poden observar les llindes, es conserven encara les motllures interiors sobre les quals recolzarien sengles llindes planes. La de migdia fa 1,9 m d’amplada x 2,65 d’alçada, mentre que la de tramuntana en fa 2,15 d’amplada x 2,8 d’alçada.</p> <p>2. Planta noble. Finestra de tramuntana. Només se n’observen els brancals, fets amb grans carreus ben treballats. La resta ha estat probablement arrencat i arrebossat.</p> <p>3. Planta noble. Finestra geminada de migdia, d'estil gòtic, acabada amb sengles arcs lobulats simples sobre impostes decorades amb tres rosetes cadascuna. El mainell ha estat arrencat (PANCORBO et alii, 2006: 190).</p> | 08096-29 | Carrer de Santa Elisabet, 7 i 9 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. En el cas de can Mal Llamp l'edifici ha conservat força íntegrament l'estructura originària, dels segles XV-XVI.</span></span></span></span> Segons un estudi de topografia històrica (PANCORBO, 2006: 190), s'hi observen tres fases clarament diferenciades. La primera correspon a les plantes baixa i noble, amb obertures dèpoca tardogòtica. La segona ve determinada per l’ampliació de dues de les finestres per fer-ne balcons. Finalment, la tercera correspon a la construcció de les golfes actuals, de factura molt recent i amb uns fris continu de finestrals.</p> <p>L'autor García-Pey recull que en aquesta casa hi tenia la seva taverna Francesc Muntañà Casabella. La casa i la tavera eren conegudes per 'en Mal Llamp'. L'establiment era molt concorregut pels pagesos de l'època en dia de mercat, segons notícia de 1893 (GARCIA-PEY, 1990).</p> <p> </p> | 41.6087900,2.2877300 | 440651 | 4606587 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49876-can-mal-llamp-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49876-can-mal-llamp-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49876-can-mal-llamp-4.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 49877 | Capella de Santa Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-esperanca | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 37, 77-79.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XIX | <p><span><span><span>Petita capella reedificada el 1853 sobre el corredor de Santa Esperança, en substitució de l’antiga que fou enderrocada aquell mateix any. És una construcció de planta pis sobre una volta escarsera, a manera de pont des d’on es pot accedir al corredor. La coberta és de teula a dues vessants, amb una petita imbricació o ràfec. S'hi accedeix mitjançant un tram d'escala amb porta al corredor, ubicada a l'edifici contigu. La capella té una àmplia obertura davantera que també fa de balcó, feta amb arc de mig punt, a plec de llibre, recolzat en imposta i protegit per una senzilla barana de ferro. Aquesta obertura permetia seguir les cerimònies des del carrer. A través de la vidriera es pot veure la petita imatge de la Mare de Déu de l’Esperança. La construcció està coronada per un campanar d'espadanya que marca l'eix central de la façana. La façana és de totxo vist. El gran buit d'arc escarser de la planta baixa està tancat per una reixa de ferro de dues fulles que tanca el corredor (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001).</span></span></span></p> | 08096-30 | Carrer de Santa Esperança, 15 | <p><span><span><span>El carrer de Santa Esperança, com el de Santa Anna, té el seu precedent en la via romana que unia Mataró i Caldes de Montbuí. Durant l’Edat Mitjana s’hi va formar un petit raval, que va quedar integrat dins del recinte murallat a finals del segle XIII o, tal vegada, a mitjans del XIV. La primera denominació del carrer era de la Roca, i la primera referència documental és de 1439. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament la parròquia de la vila es dividia en barris, dotats cadascun d'una petita capella emplaçada als portals de la muralla, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants metges, fora muralla. Vora el portal de la Roca hi havia la capella de Santa Esperança, que va acabar donant nom al carrer. La muralla passava per la zona on encara es conserva el passatge dels Corredossos, que era la ronda interior. A conseqüència del progressiu deteriorament de les muralles el 1853 es va enderrocar la capella de Santa Esperança, i un any abans la de Santa Anna. Les dues van ser reconstruïdes de nou al costat dels antics portals (PANCORBO et alii, 2006: 77).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les noves capelles, per exigències dels propietaris limítrofs, van ser muntades sobre voltes. Segons documents de l’època: “En la capella de Santa Esperança, que s'autoritza a Jaume Rovira per a enderrocar la torrassa que serveix de basament a la capella per a aprofitar la pedra i el lloc que ocupa la mateixa amb l'obligació de construir-la de bell nou per mitjà d'un arc sobre el corredor que va a Sant Roc, tenint la fondària que té avui l'escala, o sigui tota l'amplada de la casa que es construirà. L'escala l'haurà de fer dins del lloc que ocupa la torre podent fer la porta al corredor: i l'arc recolzat entre la casa Rovira, la d'en Ramón Vallgonesta, de la qual el propietari accedeix a l'esmentada càrrega de l'arc reservant-se però, el dret a fer obertures sempre que els convingui (A. Canal; fitxa IPA: 28988)'.</span></span></span></p> | 41.6076271,2.2885490 | 440719 | 4606458 | 1853 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49877-capella-sta-esperanca-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49877-capella-sta-esperanca-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49877-carrer-santa-esperanca-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | A la darrera restauració es va repicar l'arrebossat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||
| 49878 | Casa Bossy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bossy | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 197.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> | XX | <p>Casal unifamiliar de caire benestant i de dimensions considerables, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol corresponent a la seva etapa final noucentista. És una construcció entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. La façana es plana, de carreus de pedra i dividida en dos cossos: el de la dreta més alt i en forma de torre permet vistes a la Porxada. Els carrerus són de pedra rogenca del Figaró, buixardada.</p> <p>El cos de l'esquerra, de dues plantes, presenta una composició simètrica, amb buits verticals contraposats a la horitzontalitat del sòcol. Les finestres inferiors presenten arcs esgraonats, amb llindars amb perfils de cimaci i cantells xamfranats. El primer pis és ocupat per un balcó corregut i, al coronament, hi trobem imposta i cornisa - ràfec.</p> <p>El cos de la dreta, on hi ha l'entrada, és més alt, emfasitzat per la torre mirador d'un pis més. Té coberta de pavelló a quatre vessants. Als costats està flanquejada per dos pilars que sobresurten del saltacavall de l'arc d'entrada. En la primera planta hi ha una finestra d'arc pla amb guardapols i capitells d'estilització coríntia. Tot plegat confereix al conjunt un aire clàssic, d'un barroquisme acadèmic.</p> <p>La casa Bossy s'ha assenyalat com un dels paradigmes del Raspall noucentista, amb una façana marcada per l'ordre i la simetria, molt austera en comparació amb la seva producció modernista i revestida de pedra vermella del Figaró dividida en carreus regulars, amb obertures d'arc mixtilini als baixos i a la torre, i de llinda plana al pis.</p> | 08096-31 | Carrer de Santa Esperança, 6 | <p><span><span><span><span>Aquest carrer, com el de Santa Anna, té el seu precedent en la via romana que unia Mataró i Caldes de Montbuí. Durant l’Edat Mitjana s’hi va formar un petit raval, que va quedar integrat dins del recinte murallat a finals del segle XIII o, tal vegada, a mitjans del XIV. La primera denominació del carrer era de la Roca, i la primera referència documental és de 1439. No en tornem a tenir referències fins al 1558, quan el Consell de la ciutat mana reblir-hi un pou. El 1565 hi ha notícia de la construcció d’una claveguera per desguassar les aigües pluvials d’una casa. Vora el portal de la Roca hi havia la capella de Santa Esperança, que va acabar donant nom al carrer. La muralla passava per la zona on encara es conserva el passatge dels Corredossos, que era la ronda interior. El 1852 es va enderrocar la capella de Santa Esperança (així com la de Santa Anna) per construir-les de nou al costat dels antics portals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb el desenvolupament industrial del segle XIX i principis del XX Granollers es trobà immers en un procés de creixement urbà que comportà la reforma o substitució de moltes edificacions, també algunes de les que formaven part del nucli antic. És el cas d'aquest edifici, conegut com casa Bossy, obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, projectat el 1924 i executat el 1925, corresponent a la seva última etapa, noucentista i caracteritzada per un barroquisme</span></span></span></span> acadèmic que inclou el retorn a les formes barroques popularistes d'ornamentació plana. <span><span><span><span>Raspall i Mayol va participar molt activament en la vida social i cultural de Granollers, municipi del qual va ser arquitecte municipal des del 1907. Col·laborava sovint a les publicacions periòdiques La Comarca i La Gralla i també al Diari de Granollers –la capçalera del qual va dissenyar– i era un assidu a les famoses tertúlies de la Fonda Europa, carismàtic negoci hoteler on el 1926 va obrir un estudi per atendre els clients i proveïdors de la ciutat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa que hi havia anteriorment està documentada per una fotografia. Tenia una </span></span></span></span>porta acabada amb arc de mig punt adovellat i una finestra gòtica geminada, acabada amb sengles arquets trevolats sobre impostes amb tres rosetes i escuts cadascun. La columneta central tenia un capitell decorat amb motius vegetals (PANCORBO et alii, 2006: 198).</p> | 41.6076200,2.2880000 | 440673 | 4606457 | 1925 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-foto-08096-31-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | A l'arxiu municipal hi consta un expedient d'obres: expedient 18, caixa 28. Obrir un aparador de 100 x 60 cm a la façana. Arquitecte, M.J. Raspall. Any 1924.En fer obres de rehabilitació local l'any 1999 es va localitzar en aquest sector un conjunt de sis sitges intercomunicades, en dos conjunts de tres. L'excavació la va dirigir Carme Subiranas. Les sitges estaven gairebé buides i no es van poder datar amb precisió (comunicació Museu de Granollers). | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||
| 49879 | Cantonada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantonada | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | <p>Cantonada de pedra carreuada, a l'encreuament dels carrers Santa Elisabet i Constància. Per la banda de Santa Elisabet està coronada amb un capitell llis amb motllura simple per sobre el nivell del primer forjat (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-32 | Carrer de Santa Elisabet, 5- Carrer de la Constància s/n, 08400-GRANOLLERS | <p>Al llarg de l'època medieval Granollers va canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment En els moments en que va pertànyer al domini reial, la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculat a la construcció de la muralla. El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i a patir de 1500, amb la instauració de la insaculació diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila, que preparaven per al gran moment de Granollers, el segle XVI (GRANOLLERS, 2001). En el segle XVI, Granollers sobrepassa les seves muralles medievals, estenent-se pels carrers de Corró i de Barcelona. Significava el triomf de la classe menestral i l'augment del poder de les ciutats i reial (SESÉ, 1987a).</p> | 41.6089900,2.2877200 | 440651 | 4606609 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49879-foto-08096-32-1.jpg | Legal | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. S-25 | 95 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 49880 | Casa carrer Santa Elisabet 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-santa-elisabet-12 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 191-192.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVII-XVIII | Ha estat restaurat recentment | <p>Edifici d'habitatges que ha conservat força íntegrament la tipologia constructiva tradicional, originària dels segles XVII-XVIII. És una construcció entre mitgeres que fa cantonada. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Les façanes són planes i estan arrebossades i pintades. La del carrer de Santa Isabel està composada segons dos eixos amb buits de proporcions verticals. Els de la planta baixa i primer pis (incloent les portes) tenen brancals i llinda plana de carreus amb motllura. Els buits de la segona i tercera planta són de factura posterior. Les golfes són de factura molt recent.</p> | 08096-33 | Carrer de Santa Elisabet, 12 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. En el cas de l'edfici objecte d'aquesta fitxa es pot dir que ha mantingut força integrament l'estructura originària, dels segles XVII-XVIII. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, s'hi observen tres </span></span></span></span>fases clarament diferenciades. La primera correspon a les plantes baixa i noble, amb obertures que es podrien datar als segles XVII-XVIII. La segona ve determinada per l’ampliació de les dues finestres per fer-ne balcons (1887). Finalment, la tercera correspon a la construcció de les golfes actuals, de factura molt recent i amb uns fris continu de finestrals.</p> <p>Segons els expedients d'obra, el 1887 es converteixen en balcons les dues finestres del primer pis (expedient d’obra núm. 7, caixa 3). El 1904 es va obrir una finestra, sense més especificacions (expedient d’obra núm. 1, caixa 11. L'any 2000 es van fer les darreres reformes per a l’habilitació de la planta baixa com a botiga (PANCORBO et alii, 2006: 192).</p> | 41.6088500,2.2878900 | 440665 | 4606594 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49880-sta-elisabet-12-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49880-sta-elisabet-12-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49880-sta-elisabet-12-a.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 49881 | Casa / El Quatre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-el-quatre | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Grnaollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 195-196.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XV-XVIII | <p>Casa d'habitatges que ha conservat en la façana elements de la construcció gòtica originària, probablement dels segles XV-XVI. És de planta rectangular, entre mitgeres. La façana és molt estreta, amb un únic eix de buits. Consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab. Ha estat sobrealçada i acabada amb ràfec modern. La façana és plana, amb l'arrebossat repicat deixant a la vista el mur de maçoneria. El portal de la planta baixa té llinda de fusta recolzada sobre brancals de pedra. A la primera planta destaca una finestra gòtica geminada. És acabada amb sengles arquets trevolats sobre impostes amb tres rosetes cadascuna. La columneta central presenta un capitell decorat amb motius vegetals. L'obertura del pis superior, de factura recent, és de forma apaïsada i sense ornamentació (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-34 | Carrer de Santa Esperança, 4 | <p><span><span><span><span>Aquest carrer, com el de Santa Anna, té el seu precedent en la via romana que unia Mataró i Caldes de Montbuí. Durant l’Edat Mitjana s’hi va formar un petit raval, que va quedar integrat dins del recinte murallat a finals del segle XIII o, tal vegada, a mitjans del XIV. La primera denominació del carrer era de la Roca, i la primera referència documental és de 1439. No en tornem a tenir referències fins al 1558, quan el Consell de la ciutat mana reblir-hi un pou. El 1565 hi ha notícia de la construcció d’una claveguera per desguassar les aigües pluvials d’una casa. Vora el portal de la Roca hi havia la capella de Santa Esperança, que va acabar donant nom al carrer. La muralla passava per la zona on encara es conserva el passatge dels Corredossos, que era la ronda interior. El 1852 es va enderrocar la capella de Santa Esperança (així com la de Santa Anna) per construir-les de nou al costat dels antics portals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb el desenvolupament industrial del segle XIX i principis del XX Granollers es trobà immers en un procés de creixement urbà que comportà la reforma o substitució de moltes edificacions, també algunes de les que formaven part del nucli antic. En molts casos alguns elements antics han quedat com a testimonis puntuals. És el cas del finestral gòtic (dels segles XV-XVI) i del portal conservats a la façana d'aquesta casa. La resta de l'edifici ha estat transformat sobretot al segle XX.</span></span></span></span></p> <p>Segons un estudi de topografia històrica de Granollers a l'edifici s'hi observen un mínim de tres fases. La primera correspon als segles XV-XVI i ve marcada per la finestra geminada gòtica de la planta noble, la situació de la qual permet veure que probablement la façana hauria estat escapçada pel costat de llevant i que hauria prosseguit cap a ponent, abans d’adossar-s’hi l’immoble núm. 2 del mateix carrer.</p> <p>En un segon moment s’escapçaria la façana i, amb la construcció de l’immoble esmentat, hauria calgut refer la porta d’accés a l’edifici, centrada amb el tram de façana restant.</p> <p>La tercera fase correspon a la refacció de la segona planta i el realçament de la teulada (PANCORBO et alii, 2006: 196).</p> | 41.6076400,2.2879200 | 440666 | 4606459 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49881-casa-el-quatre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49881-casa-el-quatre.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-11-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | A l'arxiu municipal es conserva un expedient d'obres d'aquesta casa. Any 1958. Expedient 734/479, caixa 137. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 49882 | Casa carrer Santa Anna 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-santa-anna-14 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XVIII | <p>Casa d'habitatges entre mitgeres d'origen antic que conserva elements propis de l'estil constructiu tradicional (segles XVI-XVIII). Consta de planta baixa i dues plantes pis i coberta de teula àrab a dues vessants. La façana és plana i està arrebossada, coronada per una imbricació ceràmica. La composició és segons dos eixos amb buits de proporcions verticals. En la planta pis destaquen els dos balcons. El terra i les baranes són de factura recent, però conserven l'emmarcament de les obertures amb llindes i brancals de pedra picada i amb motllures a l'estil de les construccions tradicionals dels segles XVI-XVIII (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-35 | Carrer de Santa Anna, 14 | <p><span><span><span><span>Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals i la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la Porxada, es van empedrar els carrers i es va edificar una nova casa de la Vila. Prova d'aquesta puixança són les cases populars d'una certa categoria, com la que és objecte d'aquesta fitxa, </span></span></span></span><span><span><span><span>que van substituir les antigues, medievals. Per la seva tipologia podria datar-se entre els segles XVI i XVIII.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6087500,2.2865600 | 440554 | 4606583 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49882-sta-anna-14-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49882-sta-anna-14-b.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-10-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 49883 | Casa carrer Doctor Guillamet 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-doctor-guillamet-4 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Grnaollers, Museu de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI | Està afectada pel Pla Especial de l'Església (CUSPINERA et alií, 2001). Està previst el seu enderroc després de documenta-la i extreure'n el finestral polilobulat (comunicació Museu de Granollers) | <p>Casa entre mitgeres de clara tipologia popular urbana pre-industrial, de planta rectangular i amb planta baixa i pis. Coranada amb un ràfec que marca l'inicia de la coberta de teula. Al primer pis de la mateixa es troba una finestra de pedra d'arc conopial fistonat compost recolzat sobre impostes i columnes incorporades als brancals, de base ornamentada, sobre ampit motllurat (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-36 | Carrer del Doctor Guillamet, 4, 08400-GRANOLLERS | <p>Al llarg de l'època medieval Granollers va canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment En els moments en que va pertànyer al domini reial, la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculat a la construcció de la muralla. El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i a patir de 1500, amb la instauració de la insaculació diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila, que preparaven per al gran moment de Granollers, el segle XVI (GRANOLLERS, 2001). Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint el més important centre comercial de bona part de Catalunya, amb la seva fira dels dijous. Els habitants de Granollers practicaven oficis i donaven els seus serveis a la pagesia de municipis d'un bon radi al voltant. Gairebé tots els habitants pertanyien a una confraria, sota la que s'agrupaven els diversos oficis (SESÉ, 1987a). En el segle XVI, Granollers sobrepassa les seves muralles medievals, estenent-se pels carrers de Corró i de Barcelona. Significava el triomf de la classe menestral i l'augment del poder de les ciutats i reial. En aquest moment la vila de Granollers va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: 'el Pallol' o magatzem de gra. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a).</p> | 41.6075000,2.2868000 | 440573 | 4606445 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49883-foto-08096-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49883-foto-08096-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49883-foto-08096-36-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-21 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. S-11 (tan sols la finestra) | 94|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||
| 49884 | Ball de Donzelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-donzelles | <p><span><span><span>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ANÒNIM (2022). “El ball de Donzelles, una dansa local d’arrel tradicional”. <em>SomGranollers</em> (21-08-2022). Publicació d'internet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MONJA, Paco (2020). <em>Casino de Granollers Club de Ritme. 140 anys d'arrelament a la ciutat</em>.</span></span></span></p> | XVI-XXI | <p><span><span><span>Dansa tradicional pròpia de Granollers, originària del segle XVI, que es balla per parelles i que dura uns sis minuts. És una dansa participativa i festiva, molt popular. No és excessivament complicada, de manera que es pot aprendre només amb algun assaig previ.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment es balla al pati del Casino, el diumenge de Carnaval, o en altres festivitats i emplaçaments, com ara a la Porxada. La música que l’acompanya és un arranjament fet pel mestre Josep M. Ruera l’any 1976. El ball comença amb un moviment on les parelles va recorrent la plaça a saltirons. En una segona part es desenvolupa una coreografia on les parelles van giravoltant entre si. Després ve una variant amb una música més suau i, finalment, les parelles tornen a desfilar i acaben en cercle.</span></span></span></p> | 08096-37 | El Casino. Carrer Agustí Vinyamata, 23 | <p><span><span><span>El ball de donzelles és una dansa originària del segle XVI, tot i que la versió actual parteix d'una música arranjada pel mestre Josep M. Ruera l’any 1976. L’origen es trobaria en una antiga tradició iniciada l'any 1547 amb la constitució d'una confraria destinada a auxiliar amb robes i mobiliari les 'Donzelles a maridar'. Contribuïen al fons, voluntàriament, els vilatans que podien. Un dia a l'any, per la festa de la Immaculada, les Donzelles en sortir de missa i acompanyades per un seguici infantil i les autoritats, arribaven a la Plaça Major on dansaven. La cercavila era presidida per les parelles que festejaven i tenien el propòsit de casar-se l'any següent. La tradició es va perdre i es recuperà el 1886, en el marc del Carnestoltes i al Casino (MONJA, 2020).<br /> Tant en l’anada com a la sortida, uns músics feien l’acompanyament al so d'una marxa amb estil madrigalesc, de la que es conserva la partitura (GARRELL, 1960), transcrita pel mestre Josep M. Ruera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball, que es feia amb acompanyament d’orquestra, s’havia fet també a la Porxada i, a la tarda, al Casino, entitat que sempre el va promoure. Quan els nens sortien de ballar de la Porxada, els propietaris de Can Meranges els hi donaven pa de pessic i joguines de llauna (informació oral d'Eustaqui Margall, octubre 2001). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a parodia del ball de donzelles es feia també a Granollers el Ball dels bruts. Tal com el descriu Joan Amades (1985, II: 243), a primera hora de la tarda els fadrins sortien vestits amb robes ben dolentes i sobretot ben brutes i tots duien la cara emmascarada. S'estenien per tots els carrers de la població, esperant i ataüllant les dones que s'atrevien a sortir de casa. Així que en veien una, l'agafaven, ajudant-se ells amb ells, puix que no cal dir que les dones es resistien a deixar-se agafar. Les feien seguir, si us plau per força, les duien fins a la plaça i, un cop allà, les obligaven a ballar. Abans de fer-ho els emmascaraven ben bé la cara fins a deixar-los-la completament negra, com també se'n duien ells. No cal dir que la facècia prenia caràcter molt grotesc.</span></span></span></p> | 41.6083600,2.2903700 | 440871 | 4606538 | 1547 | 08096 | Granollers | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49884-foto-08096-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49884-foto-08096-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-04-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Josep M. Ruera (música actual) | Francesc Cruz disposa de partitures d'aquest ball, tal com es ballava a la dècada de 1930.L’autor granollerí Amador GARRELL descrivia el 1960 tot el cerimonial que envoltava aquest ball, tal com ell encara l’havia conegut. Diu així: 'El dimarts de Carnaval es feia una desfilada pels carrers de la vila, dels petits dansaires, tots disfressats en una barreja de races i estaments que enamorava, bressolats tot el camí per les notes greus del fiscorn, i guiats i aconduïts amorosament pels 'serenos' i la vigilància més o menys dissimulada dels familiars. La comitiva anava des de la plaça vers el vell camí de Barcelona, trencava pel carrer del Príncep de Viana i pujava pausadament per la carretera fins a cal Ferreret; passava el carrer de la Riera, baixava carrer de Corró avall, i per les Travesseres i el carrer de Santa Anna, passava la plaça de les Olles i les placetes, gairebé invisibles, dels Cabrits i de l'Oli, fins que arribava a can Farrasset, una sastreria que tenia dos portals, un a la plaça de l'Oli, davant d'on hi ha la farmàcia Parera i l'altre al carrer de Santa Elisabet, i allà els músics, els 'serenos' i els sarauistes travessaven la botiga, on als petits dansaires els donaven grapats de confits i caramels. Després, en ésser la comitiva davant la Casa de la Vila, on hi havia la gent de pro i tota altra gent que els esperava, els hi donaven més confits i caramels i els músics començaven l'alegre ballet tocant el popular ball que deia: 'Ella-ra en punteja-ra, en punteja-ra, / ella-ra en punteja-ra amb peu pla, / porta faldilles de seda / i davantal … de fatà'. El ball era presenciat pels vilatans, fins i tot, pels treballadors de les fàbriques que en aquella hora de migdia ja havien plegat per a no tornar al treball fins el dijous, i corrien vers la plaça per a no perdre's un espectacle tan ingenu i encisador. Acabat el ball, els minyons anaven a dinar, convidats a casa de la promesa. El compromís per anar al singular ball era una cosa seriosa. Els pares de la pubilla eren els qui havien d'escollir el seu galan i la mare i la tia de la noia havien de basquejar-se. Després de dinar, al punt de tres quarts de dues, la passada es refeia a la plaça, ran de la Porxada, tal com al matí, per anar a la sala del Casino, on després de dansar i riure, els aconduïen al cafè on els donaven un pa de pessic i els abeuraven amb una copa d'orxata' (GARRELL, 1960). | 98|119|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc