Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50135 | Can Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ripoll | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IIaC-VdC | Les restes foren destruïdes en construir-se l'edifici actual | <p><span><span><span>Jaciment d’època romana que és conegut per la troballa de material constructiu quan es feien les obres de l’actual edifici. Segons l’arqueòleg Josep Estrada, quan es feia la fonamentació de l’edifici van aparèixer restes de paviments d''opus signinum' i materials romans que van ser ocultats, ja que l’obra no es va deturar. Actualment a l’indret hi ha un edifici que fa cantonada amb els carrers Nou i del Portalet.</span></span></span></p> <p> </p> | 08096-281 | Carrer Nou, 9 (cantonada amb Carrer del Portalet) | 41.6072023,2.2875555 | 440636 | 4606411 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50135-foto-08096-281-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Segons sembla, hi ha notícies de el propietari va filmar les troballes en pel·lícula de 8 mm. Jaciment documentat per J. Estrada (INVENTARI, 1997). | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||
| 50136 | Can Tàpies / La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapies-la-torreta | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> | No es conserva cap evidència en superfície ja que el jaciment s'ubica en una zona urbanitzada (INVENTARI, 1997). | <p>Vil·la romana destruïda en urbanitzar-se tot el sector que ocupava. Josep Estrada documentà durant la dècada de 1940 un seguit de troballes que defineixen un assentament romà amb estructures d'habitació, avui desaparegudes. Les troballes van consistir en gran quantitat de 'tegulae', 'dollia', ceràmica comuna romana, un forn de secció cilíndrica i fragments de paviment. Al damunt d'aquesta zona s'aixecà un monestir caputxí, desaparegut després de la desamortització del segle XIX. Actualment, no queda rés de les antigues construccions (INVENTARI, 1997). Al costat de la bòbila d'en Guix, al començar la pujada de la Torreta. Es troba un km més amunt de la vil·la romano - republicana de cal Jardiner. Apareix una moneda Iltirkesken i l'altra d'Eusti. Apareix ceràmica a mà Ceràmica en una certa abundància. Vil·la romano - imperial a partir del segle I dC. Hi ha un forn romà rodó, amb el marge ple de teula (ESTRADA, 1993).</p> | 08096-282 | Carrer de Ramón i Cajal, 39 08400 - GRANOLLERS | <p>Documentat per J. Estrada (INVENTARI, 1997).</p> | 41.5995700,2.2847900 | 440398 | 4605565 | 08096 | Granollers | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50136-foto-08096-282-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||
| 50137 | Can Vilaró / El Mirallet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilaro-el-mirallet | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | XXIIaC-XVIIIaC | Jaciment cobert. Possiblement molt arrasat. | <p><span><span><span>Jaciment de l’època del calcolític que es va trobar casualment l’any 1975 quan es feien obres per passar unes línies elèctriques subterrànies a uns dos metres de profunditat per sota el nivell del carrer. Van aparèixer fragments de ceràmica feta a mà. Un dels pocs fragments que es van poder recuperar va ser datat per Araceli Martín dins del període calcolític. El fragment conservat presenta un mugró sobreposat, típic dels vasos de la fase veraziana. No es conserva cap altre element o estructura. Segons informació dels treballadors que van fer la rasa en el lloc es constatava la presència d'estratigrafia potencialment arqueològica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret es troba a l’antiga placeta de M. Muntanyà (actualment Plaça Porxada), arran de l'antic casal de can Vilaró, tocant a la porta d'entrada de Llevant de l'església de Sant Esteve. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta del jaciment s'ubica en un solar edificat i no ha estat possible documentar l'existència de restes arqueològiques (INVENTARI, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat que aquestes restes són escadusseres, el jaciment és interessant perquè demostra que la presència humana al nucli de Granollers és força més antiga del període romà, i es pot remuntar al període prehistòric del calcolític. Es tracta de l'evidència arqueològica més antiga dins de la ciutat.</span></span></span></p> <p> </p> | 08096-283 | Plaça Porxada (antiga Plaça Manuel Montañá, 4). Al costat de l'església parroquial de Sant Esteve. | 41.6080000,2.2866900 | 440564 | 4606500 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50137-foto-08096-283-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-05-16 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jaciment documentat per l’arqueòleg Josep Estrada l'any 1976 (INVENTARI, 1997). | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||
| 50138 | Carrer de la Constància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-constancia | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BALBEY, Tomàs (1927): La importància del Vallès a l'època romana. Publicacions 'La Gralla', Festa Major 1927, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>LLOBET, Salvador (1935) 'Granollers romà' Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Granollers, Granollers.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951) Granollers, estudio geográfico e histórico, Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IIaC-VdC | Paviment destruït | <p><span><span><span>Restes d’un paviment romà per a ús hidràulic que es va identificar al carrer de la Constància l’any 1927 (fou el primer descobert a Granollers) i que actualment ja no es conserva. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es trobava adossat a la façana d’una casa de la banda sud del carrer. Era un paviment d’uns 40 cm, el qual podria haver estat una canal per a aigua neta. Tenia una direcció aproximada nord – sud, amb una lleu desviació cap a l'oest. Josep Estrada (1993: 71) diu que era un paviment “fet de picadís d’obra trinxada, pastada amb calç, i descansant sobre una capa cimentada de palets de riera travessant el carrer de biaix. Té una amplada màxima d’uns 75 cm..., sembla conservar una petita forma de conducció de petit rec”. El paviment, doncs, era fet amb la tècnica de l’opus signinum.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb aquestes dades l’únic que es pot dir és que devia correspondre a algun àmbit residencial o bé de treball de l’antic nucli romà de Granollers. El lloc es troba molt a prop dels jaciments coneguts com 'Antiga presó' i 'passatge de Sant Bartomeu'. D’altra banda, l'any 1950 es van trobar restes d'una gerra romana en fer un sot en aquest mateix carrer (més a l’est: jaciment del Carrer de la Constància II).</span></span></span></p> | 08096-284 | Carrer de la Constància, 19 | 41.6089637,2.2870094 | 440592 | 4606606 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50138-muralla-constancia-5.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-14 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El paviment fou localitzat l’any 1927 per Tomàs Balbey, un destacat estudiós de Cardedeu. El 1935 la Secció d’Estudi de l’Agrupació Excursionista de Granollers va dur a terme l’excavació de la zona on es trobava el paviment. Van indicar les dimensions i les possibles interpretacions (Llobet, 1935). Al capdavant de la Secció hi havia el Dr. Salvador Llobet. L’any 1983 aquest paviment encara es conservava, uns 30 cm per sobre del nivell de l'enrajolat i tocant a la façana d'una de les cases de la banda sud del corredor. El 1990 fou destruït a conseqüència d’unes obres que s’hi efectuaren.L'any 2015 es va dur a terme en aquest carrer una intervenció arqueològica preventiva que va permetre localitzar la seqüència estratigràfica del centre urbà de la ciutat i dues estructures d'èpoques baixmedievals i moderna. També es va documentar ceràmica i material constructiu romà datat entorn dels anys 70-250 dC. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||
| 50139 | Carrer de la Verge de Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-verge-de-nuria | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d'arqueologia urbana de Catalunya. Volum 1. Granollers. </em>Primera. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990) Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina, Granollers: inèdit.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>TENAS, Montserrat (1992) L'aplicació de mètodes d'excavació prehistòrica a un jaciment clàssic. La necrópoli romana de can Trullàs, Bellaterra, Treball inèdit presentat a la U.A.B.</p> <p><span><span><span>TENAS BUSQUETS, M (1999). “El nucli romà de Granollers: l’aportació d les restes funeràries”. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</span></span></span></p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers.</p> <p> </p> <p> </p> | IdC-VdC | Jaciment probablement molt arrasat | <p><span><span><span>Conjunt de tombes de tipologia diversa que formen part de l’àrea de necròpolis romana de l’antic Convent de les Josefines i entorn, també coneguda com a Necròpolis Oest (M. Tenas, 1999: 63). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1974 i 1975, durant l'excavació d'unes rases per instal·lar serveis públics, a la cruïlla dels carrers Verge de Núria amb Pompeu Fabra es van posar al descobert un total de vuit tombes romanes fetes amb tegulae que Josep Estrada va poder documentar parcialment. La majoria van ser destruïdes per les màquines, però es van poder descriure les tipologies de les número 6 i 7, corresponents a tombes amb coberta de tegulae a doble vessant, la número 10 de coberta plana, i la número 9 en fossa simple. Un dels cranis estava trepanat. En una de les tombes aparegueren restes ceràmiques i un recipient esfèric de vidre per contenir-hi perfum. Una altra de les tombes pertanyia a un individu infantil (fitxa CCAA 1949).</span></span></span></p> | 08096-285 | Carrer de la Verge de Núria, 15; cantonada amb carrer de Pompeu Fabra | 41.6087900,2.2846400 | 440394 | 4606589 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50139-verge-nuria-15-jaciment-b.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-16 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jaciment documentat per E. Ramon i J. Estrada l'any 1976 (INVENTARI, 1997).Les tombes van aparèixer en diversos moments entre els anys 1974 i 1975. A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquològic de Catalunya (CCAA 1949) s'agrupen en una sola fitxa. Al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers (PEPPA) es descriuen en tres fitxes separades (carrer Verge de Núria, Carrer Verge de Núria i Carrer Verge de Núria II). | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||
| 50140 | Carrer de Llevant / L'Esplanada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-llevant-lesplanada | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers.</p> | IIaC-VdC | Jaciment probablement destruít | <p>Jaciment d'època ibèrica i romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. L'any 1947 els masovers de cal Jardiner van efectuar una prospecció als marges de derrera de la fàbrica de Gas que es trobava en aquest indret. Segons descriu Josep Estrada, hi van trobar ceràmica ibèrica i ceràmica romana. Aquest mateix any Estrada va efectuar una prospecció prop de a fàbrica, on va documentar fragments de teula romana, de dòlia, i ceràmica comuna romana. En destaca la presència d'un 'broquet de pipa vermissada de verd'. A la dècada de 1980 el lloc fou prospectat per Jordi Pardo, que també hi trobà material romà. En l'actualiat el lloc descrit per Estrada es troba edificat amb una plaça pública, habitatges i locals comercials.</p> <p> </p> | 08096-286 | Carrer de Llevant, 18. | 41.6039220,2.2917482 | 440982 | 4606044 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50140-foto-08096-286-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-16 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jaciment documentat per Josep Estrada a la dècada de 1940 i per Jordi Pardo posteriorment | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||
| 50141 | Carrer de Sant Jaume III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-iii | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 5d.</span></span></span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PÉREZ, Purificación; TENAS, Montserrat (1991) 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', Lauro. Revista del Museu de Granollers, Núm. 2, Granollers.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I-VIdC | Jaciment tapat | <p><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En les excavacions practicades els anys 1990 i 2000 el sector que ocupa aquest jaciment (entre els carrers de Sant Josep i Santa Anna) va ser objecte d'una supervisió provocada per l'obertura d'una rasa de la companyia Telefònica. Entre els números 16 i 36 del carrer, enfront del jaciment de can Jaume, va aparèixer l'angle d'una estructura semicircular pertanyent a un dipòsit. Les parets, de còdols lligats amb argamassa, tenien un gruix de 60 cm i es conservaven amb una alçada màxima de 30 cm. La unió de les parets amb el fons presentava una acabament de mitja canya. El fons gaudia d'un orifici de desguàs de 12 cm de diàmetre. La part interna de l'estructura presentava un arrebossat d''opus signinum' força ben conservat. Aquestes característiques i la proximitat física al jaciment esmentat fan molt possible que el dipòsit formi part de les dependències dels banys de la vil·la. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sud del dipòsit fou documentada una habitació de 5 m de longitud conservada que presentava un paviment d'opus signinum. L'extrem meridional d'aquesta estructura va aparèixer tallada per un mur de formigó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més al sud, entre 4 i 7 metres, va aparèixer els fonaments de dos murs pràcticament arrasats. Tres metres més al sud va documentar-se una altra habitació de 3,60 m de longitud, pavimentada amb morter de calç i sorra. Els murs que la limitaven al nord i al sud presentaven una amplada de 0,60cm i l'alçada conservada era de 1,30 m. Estaven construïts amb còdols de grans dimensions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del límit meridional d'aquesta estructura fins dos metres més al sud foren exhumades altres estructures poc significatives, la que va aparèixer més al sud no presentava cap tipus de relació amb les anteriors (VILA, 2001).</span></span></span></p> | 08096-287 | Carrer de Sant Jaume, 16-36 | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p> | 41.6080961,2.2856171 | 440475 | 4606512 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50141-foto-08096-287-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-05-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Altres denominacions: Carrer Sant Jaume (entre Sant Josep i Santa Anna)Jaciment descobert per membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, durant la instal·lació d'una línia telefònica, en una zona acotada per J. Estrada. L’any 1990 Purificació Pérez va fer una supervisió arqueològica, que va consistir en una rasa de 208 metres de longitud i 65 m d’amplada. La zona afectada va ser la compresa entre els carrers del Rec i Anníbal.El 2000 es va fer una excavació per ESTRAT SCP, sota la direcció de Santi Molera Clota. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||
| 50142 | Carrer de Sant Jaume - carrer d'Anníbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-carrer-dannibal | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PÉREZ, Purificación; TENAS, Montserrat (1991) 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', Lauro. Revista del Museu de Granollers, Núm. 2, Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | XVIII-XX | Jaciment tapat | <p><span><span><span>Jaciment arqueològic que consisteix en una gran claveguera que, probablement, és d’època moderna o contemporània, tot i que hi ha qui considera que podria ser d’època romana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1990 es va realitzar un sondeig de 5 per 3 metres en aquest sector, just davant el número 58 del carrer de Sant Jaume. S’hi va documentar l’existència d’una estructura, molt ben conservada i que presentava les característiques d’una claveguera, a uns 1,50 m sota el nivell de pavimentació del carrer de Sant Jaume. La claveguera tenia una disposició transversal respecte del carrer de Sant Jaume i estava orientada en sentit E-O. La conducció continuava sota les edificacions adjacents. L’excavació arqueològica es va iniciar després que la claveguera ja s’hagués descobert durant les obres, de tal manera que la feina s’encaminà a la documentació estratigràfica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La claveguera estava construïda amb un encofrat reomplert amb còdols i morter de calç de gran duresa. Tenia una amplada exterior d’1,40 m i una obertura interior de 0,60 m. Cap al costat oest, la claveguera discorre uns 0,70 m per sota del subsòl del solar conegut com l’antiga foneria Can Trullàs i també sota les destil·leries Montaña. Per la seva orientació general cap a l’oest, sembla que aquesta instal·lació hidràulica descendeix en pendent cap al riu Congost. Cap al costat oest, la claveguera presentava un rebliment de fang més potent. A l’interior de la claveguera hi havia unes altres tres conduccions subsidiàries, fetes d’obra (maons i morter) que hi desembocaven, procedents del costat sud. Aquestes conduccions tallen l’estructura de pedra de la claveguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els materials que es van recuperar són tots d’època contemporània (segles XIX o XX). Això fa pensar que La claveguera és de la segona meitat del segle XIX o principis del XX. Així es considera a l’Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos. Els responsables de l’excavació van considerar que podria datar-se al segle XVIII. Al seu torn, Jordi Pardo s’inclinava per una cronologia d’època romana.</span></span></span></p> | 08096-288 | Carrer de Sant Jaume, 58 (cantonada amb carrer d'Anníbal) | 41.6069755,2.2856890 | 440480 | 4606388 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50142-foto-08096-288-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-05-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | La troballa fou observada per membres de l'àrea d'arqueologia del Museu de Granollers (J. Orri) de manera fortuïta. Amb motiu de l’ampliació de la xarxa general de telèfons al nucli urbà de Granollers, l’any 1990, es va fer una cala arqueològica, sota la direcció de Purificación Pérez i Eduard Sánchez. | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||
| 50143 | Convent de les Josefines / Carrer de Pompeu Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-josefines-carrer-de-pompeu-fabra | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d'arqueologia urbana de Catalunya. Volum 1. Granollers. </em>Primera. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990) Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina, Granollers: inèdit.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>TENAS, Montserrat (1992) L'aplicació de mètodes d'excavació prehistòrica a un jaciment clàssic. La necrópoli romana de can Trullàs, Bellaterra, Treball inèdit presentat a la U.A.B.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IdC-VdC | Jaciment tapat | <p><span><span><span>Conjunt d’una dotzena de tombes que formen part de l’àrea de necròpolis romana de l’antic Convent de les Josefines i entorn, també coneguda com a Necròpolis Oest. Es tracta del sector que abastaria la meitat nord d’aquesta necròpolis. Aquesta necròpolis ocuparia, de manera aproximada, l’àrea situada entre els carrers Verge de Núria, Pompeu Fabra, Roger de Flor, Sant Josep i Plaça de l'Ajuntament. El jaciment de les Josefines correspon a la meitat nord de la necròpolis, mentre que l’àrea sud correspon al jaciment de can Trullàs. Pel mig hi passava un camí romà, en direcció a ponent, que es va poder documentar en el jaciment de can Trullàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El jaciment ha proporcionat una dotzena de tombes, que han estat datades des del segle I dC en endavant, fins al final del període romà. Corresponen a diverses tipologies: sepultures de fossa simple, amb coberta de teula romana (“tegulae”) a doble vessant, amb coberta plana de teula i altres tipus no determinats. En una de les tombes s’hi va recuperar un ungüentari de vidre, una terrissa negra i un gratador de sílex. L’ungüentari s’ha classificat com a pertanyent a la forma Isings 26, datat entre els segles I i II dC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les darreres tombes que es van documentar (números 12 i 13 de la relació de Josep Estrada) estaven ubicades al començament de l'actual carrer de Pompeu Fabra, en el convent de les Josefines. La majoria de les tombes foren destruïdes en el transcurs de les obres.</span></span></span></p> | 08096-289 | Convent de les Josefines: carrer de Sant Josep, 6; cruïlla amb carrer de Pompeu Fabra | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers va sorgir en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que probablement en època romana es coneixia com a Semproniana. Ocuparia la zona on actualment hi ha la Plaça de l’Església i el seu entorn. Als afores, a redós del camí cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia una àrea d’enterrament (necròpolis nord) i una altra entorn del Convent de les Josefines (necròpolis oest), mentre que al sud, entorn del camí que anava cap a Barcelona (actual carrer de Barcelona) hi havia una àrea de producció de ceràmica, ja que s’hi han trobat diversos forns d’època romana.</span></span></span></span></p> | 41.6079011,2.2847049 | 440398 | 4606490 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50143-convent-josefines-5.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-16 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Les primeres notícies d’aquesta necròpolis són dels estudiosos Josep Estrada i Emili Ramon, que van poder documentar, de manera parcial i en circumstàncies poc favorables, diverses tombes romanes durant el transcurs de vàries obres fetes entre 1974 i 1977. Les primeres set tombes foren desenterrades els dies 2 i 3 de gener de 1974. La sepultura número 8, el 21 de març de 1975. El 14 d’abril de 1977 foren destruïdes dues tombes.El convent de les Caputxines és una construcció de l’any 1922.Altres denominacions: Necròpolis del Convent de les Josefines i entorns (CCAA 10284) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||
| 50144 | Carrer de Barcelona - carrer de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-barcelona-carrer-de-sant-cristofol | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO, Jordi (1983) 'Noves troballes arqueològiques romanesa Granollers', Informatiu Municipal, novembre - desembre.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IIaCIIdC | Jaciment tapat | <p>Vestigis d'un forn de ceràmica romà que es van localitzar al jardí de la casa d'Eustaqui Casals. En fer un clot per plantar un arbre al jardí de casa seva, Eustaqui Casals localitzà fragments de terrissa romana dins de les restes d'un petit forn ceràmic. Les restes localitzades corresponien a la part inferior de la cambra de combustió, de forma ovoide, amb la boca del forn a la banda nord. Al seu interior van aparèixer nombrosos fragments de 'tegula', ceràmica comuna romana, claus de ferro i un fragment de 'terra sigillata' Clara A. Actualment la xona està coberta amb terra vegetal. El fragment de sigil·lada Clara A permet datar el moment d'abandó i reompliment del forn a mitjans de segle IIdC.</p> | 08096-290 | Carrer Barcelona, 15 | 41.6074185,2.2870845 | 440596 | 4606435 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50144-foto-08096-290-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Els material estan dipositats al Museu de GranollersJaciment documentat per Jordi Pardo l'any 1983 | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||
| 50145 | Edifici Catalunya / Carrer de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-catalunya-carrer-de-catalunya | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IIIdC-VdC | Jaciment pràcticament destruït quan es va construir el pàrquing de l'edifici. | <p>Conjunt de sepultures fetes amb teula ('tegulae'), les quals formen part d'una àrea d'enterrament d'època romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Aquestes van ser de les primeres en ser excavades.</p> <p>Durant els rebaixos realitzats amb motiu de la construcció del pàrquing de l'edifici Catalunya, al carrer del mateix nom, van aparèixer dues sepultures romanes d'època tardana, construïdes amb 'tegulae'. Els enterraments tenien una orientació E - O. No es va trobar cap tipus de parament. Les sepultures havien estat excavades a la codina, on es construí la caixa funerària amb 'tegulae'. El jaciment s'ubica en un solar edificat i, per això, no es poden documentar noves troballes. Això no obstant, en el moment del salvament de les sepultures com a mínim una va quedar seccionada sota el carrer actualment asfaltat. Tot i que la manca de materials associats no permet precisar-ne la cronologia, el seu excavador, Jordi Pardo, planteja la possibilitat que corresponguin al període tardoromà, entorn dels segles IV-V.</p> <p>Així mateix, durant el seguiment arqueològic dels rebaixos d'unes obres de fonamentació per a un edifici del carrer de Catalunya, número 2-8, es va localitzar un esquelet que correspon a una tomba amb estructura de 'tegula' a doble vessant que, per la seva tipologia, es pot datar en època romana. Es tracta d'una tomba amb orientació E - O, amb una alçada i amplada de 60 cm, que contenia un individu del qual tan sols s'han pogut recuperar les ròtules, tíbies, peronés i els ossos dels peus. Es creu que es tracta d'una dona adulta de mitjana edat.</p> <p> </p> | 08096-291 | Carrer de Catalunya, 12-18 | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores Camí ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer del Corró. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6098368,2.2870633 | 440597 | 4606704 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50145-291-catalunya-edifici-catalunya-jaciment-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50145-291-catalunya-edifici-catalunya-jaciment-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-16 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El jaciment fou localitzat per Pere Font el 1982. Va ser objecte d'una excavació d'urgència el mateix any a càrrec de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers i dirigida per Jordi Pardo.Els altres enterraments localitzats en aquest carrer tenen fitxes individualitzades. A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 10. Catalunya, c/ 2-8; 11. Catalunya c/ 5-7 (cruïlla carrer Muralla); 12. Catalunya c/ 12-18 que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||
| 50146 | Escorxador Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-municipal-1 | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955b) 'Necrópolis romans en Granollers', Estudios: Revista de la F.E.M.P., Núm. 2, Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990) Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina, Granollers: inèdit.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.) Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>PÉREZ, Purificación; TENAS, Montserrat (1991) 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', Lauro. Revista del Museu de Granollers, Núm. 2, Granollers.Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I-IIdC | Jaciment destruït, ja que s'hi ha construït l'edifici del Teatre Auditori al damunt | <p><span><span><span>Restes d’una sepultura d’època romana apareguda durant unes obres d'instal·lació de canonades. Es tracta d’una tomba de tipologia senzilla feta amb teula romana ('tegula'), de la qual només se’n va localitzar una gerreta de ceràmica comuna romana i una moneda de Trajà. Les restes de 'tegulae', pròpiament, no es conservaven. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta sepultura podria formar part d’una possible necròpolis situada al nord i nordoest del nucli romà de Granollers, un conjunt sepulcral que es podria datar al segle II dC aproximadament. Aquesta necròpolis ha proporcionat un mínim de set tombes de les quals quatre són de tipologia senzilla, en 'tegula', una en àmfora, una en fossa simple i una última que encara no s’ha determinat. L'únic aixovar documentat a l'interior d'una tomba en relació a l'esquelet estava format per una gerreta monoansada i un dupondi de Trajà. També es va constatar la presència d'una gerra protegida amb dues teules que no mantenien cap relació amb les tombes i recorda, molt de prop, la fossa d'ofrenes de can Trullàs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta zona té un gran interès per al coneixement dels rituals funeraris romans, ja que presenta alguns paral·lelismes amb la necròpolis de can Trullàs. </span></span></span></p> <p> </p> | 08096-292 | Teatre Auditori de Granollers. Carrer de Torras i Bages | 41.6109814,2.2870874 | 440600 | 4606831 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50146-teatre-auditori-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-05-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Aquest jaciment fou documentat per J. Estrada entre 1958 i 1965, en el decurs d’unes obres a l’antic Escorxador Municipal. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||
| 50147 | Església parroquial de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-esteve-0 | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 8a.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951) Granollers, estudio geográfico e histórico, Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I-XV | Jaciment cobert | <p><span><span><span>Conjunt de troballes arqueològiques diverses fetes a l’interior de l’església parroquial de Sant Esteve en diferents moments. Testimonien de manera parcial algunes restes anteriors a l’actual temple, que es va construir de nou l’any 1942. Hi trobem restes de la vil·la romana de Granollers, de la primitiva església romànica i altres restes medievals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la intervenció realitzada l’any 1942 per Salvador Llobet es van poder documentar les següents restes arqueològiques:</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fonamentació d’un gran edifici que Llobet interpretà com a pertanyent a l’antiga església romànica del segle XII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un conjunt d’estructures que Llobet atribueix a unes antigues cases, probablement del segle XV, i localitzades al nord de l’antiga església. Aquestes estructures haurien estat destruïdes en el mateix moment que l’antiga església gòtica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una sèrie de paviments, identificats per Llobet com a romans, i que es trobaven per sota de les restes de les cases medievals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una zona d’emmagatzematge on es van documentar 23 sitges. Unes eren de forma ovalada trencada per la part superior i altres en forma de tonell (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els materials documentats, van aparèixer abundants fragments de <span>'tegula', 'dolium', ceràmica sigil·lada sudgàl·lica, hispànica, Campaniana A, ceràmica comuna romana i fragments de paviments hidràulics. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació a l’excavació que es va realitzar a la dècada de 1980, consta la <span>recuperació de ceràmica comuna romana, vidre, petxines i ceràmica vidrada moderna. </span></span></span></span></p> | 08096-293 | Plaça de l'Església | 41.6078314,2.2864759 | 440546 | 4606481 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50147-esglesia-parroquial-2.jpg | Legal | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Religiós | BPU | 2024-05-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’església gòtica de Sant Esteve fou destruïda durant la Guerra Civil de 1936. L’any 1942, aprofitant les obres de fonamentació de la nova església parroquial, un equip dirigit pel doctor Salvador Llobet va documentar tot un conjunt de restes arquitectòniques antigues.L'any 1982 i 1984 els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers van portar a terme dues intervencions arqueològiques a l'interior de l'església amb motiu d’unes obres de reforma que s’hi havien de realitzar. Els resultat no han estat publicats. L’any 1991 es va portar a terme una excavació dirigida per M. Sunyol a la base del campanar. | 83|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||
| 50148 | Fàbrica de gel Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-gel-sola | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Jaciment cobert i on s'hi ha un edifici de nova construcció. | <p><span><span><span>Jaciment d’època romana republicana situat al subsòl de l’antiga fàbrica de gel de can Solà i que es coneix tan sols per la troballa de materials dispersos. L’antiga fàbrica s’ubicava al carrer Barcelona, cruïlla amb Sant Cristòfol. Avui hi ha un edifici de recent construcció. El material trobat són fragments de de ceràmica campaniana B, algun fragment de ceràmica comuna ibèrica, àmfora itàlica i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. A més, s’hi van localitzar nombroses restes de teula romana ('tegulae' i 'imbrices').</span></span></span></p> <p> </p> | 08096-294 | Corredor de Sant Cristòfol, 41 (cruïlla amb Carrer de Barcelona) | 41.6074100,2.2868300 | 440575 | 4606434 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50148-foto-08096-294-1.jpg | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El jaciment fou documentat per J. Estrada. D’altra banda, el constructor d’obres Pere Guardia va comentar que de jove, quan feia de manobre, recorda haver vist parets i paviments al bell mig del camí (ara carrer de Barcelona i abans camí reial).De la Fàbrica de gel Solà se'n van extreure diverses peces de fer gel que va ser donades per la propietat al Museu de Granollers, i dipositades després al mNACTEC. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||
| 50149 | Antiga Presó / Carrer de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-preso-carrer-de-santa-anna | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental' Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>LLOBET, Salvador (1947) 'Mosaic del carrer de Santa Anna', Vallés. Número extraordinario, Granollers.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951) Granollers, estudio geográfico e histórico, Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I-VIdC | Jaciment tapat | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. En les excavacions que s’hi han realitzat s’hi van trobar diverses habitacions, la majoria pavimentades amb mosaics. Tanmateix, la descripció concreta de les restes presenta certa confusió (vegeu observacions). Actualment aquestes restes no són visibles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1947, en fer-se obres entre l'edifici de l'antiga presó de Granollers i el pati d'una casa que tenia entrada pel carrer de Santa Anna, van aparèixer un conjunt d'importants estructures arquitectòniques identificades i documentades per J. Estrada i Salvador Llobet. Es tractava de murs d''opus caementicium' que definien àmbits domèstics, alguns d'ells documentats amb mosaics d''opus tesel·latum'. També aparegueren paviments d''opus signinum'. Els mosaics foren arrencats i traslladats a l'antic Museu de Granollers, aleshores a la Casa Molina. Les altres estructures foren destruïdes per les construccions posteriors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el poc material ceràmic recollit es van localitzar fragments de 'terra sigillata' sudgàl·lica, 'terra sigillata' hispànica, 'terra sigillata' Clara A, ceràmica comuna romana de procedència nordafricana, algunes restes d'àmfora, nombroses restes de 'dolium' i molta 'tegula'. Aparegueren dues monedes. Els mosaics presentaven indicis de combustió ja que les bigues de la casa havien caigut enceses. Aquesta destrucció fou datada per J. Estrada pels voltants del 250 dC. </span></span></span></p> | 08096-295 | Plaça de Folch i Torres (l'edifici que es troba al nord) | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p> | 41.6084145,2.2863891 | 440539 | 4606546 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50149-foto-08096-295-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-21 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | En la nomenclatura dels jaciments situats en aquesta zona hi ha una certa confusió. Sembla que algunes de les restes descrites en el jaciment de l’Antiga Presó corresponen també als jaciments anomenats Pati d’en Gorina i Hort de l’Aiguadé, i fins i tot Passatge de Sant Bartomeu. Per tant, en les fitxes d’aquests jaciments hi ha una descripció més concreta de les restes aparegudes. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||
| 50150 | Foneria Trullàs / Can Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foneria-trullas-can-trullas | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955b) 'Necrópolis romanas en Granollers', Estudios: Revista de la F.E.M., Núm. 2, Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951) Granollers, estudio geográfico e histórico, Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS (1991) Tombes i ofrenes. Les troballes arqueològiques de can Trullàs, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TENAS, Montserrat (1992) L'aplicació de mètodes d'excavació prehistòrica a un jaciment clàssic. La necrópoli romana de can Trullàs, Bellaterra, Treball inèdit presentat a la U.A.B.</p> <p>TENAS, Montserrat (1993) 'El conjunt funerari de can Trullàs (Granollers, Vallès Oriental)', Tribuna d'Arqueologia 1991-1992, pp. 65-78, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IIdC-XIV | Les restes estructurals del jaciment foren destruïdes amb la nova urbanització del sector | <p><span><span><span>Jaciment d’època romana on s’hi ha identificat part d’una necròpolis (que forma part de l’anomenada Necròpolis Oest) i una àrea rústica de la vil·la romana de Granollers. En època medieval i moderna el lloc era una zona de conreu per on hi passava un camí empedrat. Més endavant, en aquest solar s’hi va construir la foneria Trullàs, i més antigament hi havia hagut la casa de can Passaserres. Actualment hi ha una plaça pública i un gran bloc de pisos. Seguint l’Atles d’Arqueologia Urbana de Granollers, l’evolució del jaciment per èpoques seria el següent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Època romana. S’hi va establir una necròpolis que es trobava a l’oest de la vil·la romana de Granollers. L’anomenada zona A del jaciment correspon a aquest conjunt funerari, utilitzat des del segon quart del segle II dC fins a mitjan del segle III dC. Sembla que l’eix vertebrador seria una possible via romana que en marcaria el límit nord-occidental. Tanmateix, aquesta via no s’ha pogut identificar. Sí que va aparèixer un camí empedrat, però d’època medieval. Cal dir que al nord d’aquest jaciment (a l’altra banda del carrer de Sant Josep) també hi ha tombes de la necròpolis, però en aquest cas són menys conegudes i de datació més incerta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La necròpolis de can Trullàs és la millor coneguda de Granollers. Hi coexistien dos tipus de ritus funeraris, un d’inhumació i un altre d’incineració associat a enterraments d’animals. Una interpretació proposada per la responsable de l’excavació, Montserrat Tenas, sosté que en realitat hi havia dos sectors diferenciats: una necròpolis d’inhumació que ocupava uns 350 m 2 i un sector ocupat per una sèrie de fosses d’ofrenes que estaven relacionades amb els enterraments, de les quals es van extreure gerres amb restes òssies fragmentàries d’animals (Tenas 1991-92). Els enterraments es localitzen en cinc agrupacions diferents. En total es van documentar 21 tombes i les restes òssies d’almenys 24 individus, incloent-hi infants. Es tracta sempre de tombes senzilles i humils, fetes amb tegula i fossa simple, possiblement dels servents de la vil·la. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons Tenas, la necròpolis tenia un espai reservat per a un tipus molt particular d’inhumacions de nadons i ofrenes de diversos tipus. Concretament, es parla d’una hipotètica fossa d’ofrenes que indicaria alguna mena de ritual amb gerres que contenien restes d’aliments i, a part, ofrenes d’animals sencers; concretament, diversos cavalls que es trobaven en una fossa. Aquesta interpretació, ha estat qüestionada en alguns aspectes, ja que no es coneixen exemples similars i que siguin equiparables al cas de Granollers, on el que trobem és una necròpolis romana de tombes humils. Una explicació alternativa seria que els cavalls es van enterrar a la fossa per evitar malalties contagioses. Aquesta interpretació no nega l’existència de rituals funeraris específics i de gran interès en la necròpolis de can Trullàs. Per exemple, la troballa de gerres ceràmiques amb restes òssies d’animals podria indicar clarament la pràctica d’àpats funeraris relacionats amb la porca praesentanea, o potser amb la cena nouemdialis i, fins i tot, amb els Parentalia, tal com indica la mateixa Montserrat Tenas. Altres restes òssies, en canvi, semblen correspondre més aviat a un abocador. Així mateix, també s’han identificat inequívocament restes que indiquen rituals de libacions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També d’època romana és el conjunt format per un forn i una plataforma de combustió més un dipòsit hidràulic de planta rectangular. Tenas ho interpreta com a part integrant del conjunt funerari, on s’hi haurien fet rituals mortuoris específics. Segons això, el forn seria l’ustrinum i el dipòsit rectangular el “lauatio”. Aquesta hipòtesi també planteja alguns problemes. Alguns autors consideren que els forns i la cisterna de la zona A de Can Trullàs estarien associats a un camp de sitges que es troba proper; és a dir, que s’integrarien a la pars rustica de la vil·la com a àrea d’emmagatzematge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes sitges es troben a l’anomenada zona B del jaciment, la més propera a l’actual edifici del Sindicat Agrícola, una àrea on també s’hi va trobar un forn senzill, probablement per coure pa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, en l’anomenada zona C es va documentar una àrea amb tres forns més, localitzats prop del camí empedrat, un dels quals era un forn de calç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja corresponent a època medieval, a la zona C s’hi va documentar una via o camí empedrat, pavimentat amb còdols. Aquesta via connectaria Sabadell i el centre antic de Granollers. S’hauria construït al segle XIV i hauria estat en funcionament fins a començaments del segle XX. Entre els segles XVI i XVIII, però, el camí va ser totalment cobert i posteriorment es va recuperar i aprofitar de nou. Era conegut com el camí de la Riera. Tal com hem dit, s’ha suposat que sota aquest camí medieval hi havia una via romana, de la qual, però, no se n’ha pogut identificar cap testimoni. Molt a prop del camí es van trobar els fonaments de la casa de Can Passaserres. </span></span></span></p> | 08096-296 | Carrers de Sant Josep, Sant Jaume, Anníbal i Princesa. | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p> | 41.6075320,2.2851187 | 440433 | 4606449 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50150-296-trullas-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50150-foto-08096-296-2.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Les primeres notícies arqueològiques en aquest jaciment es remunten als anys 1943 i 1944, quan s’hi van documentar restes d’un enterrament de teula i dues gerres. Amb motiu de la construcció de les oficines de la foneria, l’any 1945 Salvador Llobet va documentar una tomba. El 1953 la construcció d’un dipòsit de fuel-oil va permetre a Josep Estrada documentar noves restes funeràries, un forn i materials diversos.L’any 1990 la foneria Trullàs fou enderrocada i al solar s’hi va fer la urbanització actual. Això motivà un seguit de campanyes arqueològiques. Els anys 1990, 1991 i 1993 s’hi van portar a terme excavacions d’urgència, primer sota la direcció de Montserrat Tenas i posteriorment d’altres. El 1998 i 2002 intervencions preventives.El 1990 la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya autoritzà l'edificació del solar amb la condició de traslladar i muntar la 'lavatio' romana al futur espai públic annex a l'edifici. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||
| 50151 | Vessant migdia del coll de Puig d'Ovella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-migdia-del-coll-de-puig-dovella | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | VIIIaC-IIaC | Estat del jaciment desconegut, però pot ser que la construcció de la presó no l'hagi destruït totalment. | <p>Jaciment d'època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Al costat nordoest de la presó de Quatre Camins, on anteriorment hi havia unes vinyes, al vessant migdia del coll de Puig d'Ovella, just on neix la torrentera que baixa suaument cap a can Cristòfol, s'hi van trobar restes superficials de terrissa ibèrica a mà i a torn. També hi aparegué un molí barquiforme de granulopòrfid. No ha aparegut cap estructura que defineixi més el jaciment. Únicament cal assenyalar la presència d'unes taques cendroses prop d'un figuera que hi ha al bell mig del camp.</p> <p>Posteriorment s'hi ha construït el complex de la presó, però és possible que el jaciment no hagi estat destruït, ja que tot i estar inclòs en el perímetre de la presó, les terres no semblen haver estat rebaixades i fins i tot es conserva la figuera on Emili Ramon efectuà la troballa de taques cendroses.</p> | 08096-304 | Sector sudest del terme municipal. Vora el Centre Penitenciari de Quatre Camins. A migdia del Coll de Puig d'Ovella. | 41.5793173,2.2917618 | 440960 | 4603312 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50151-foto-08096-304-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-05-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El jaciment va ser localitzat per Emili Ramon.A.A.M.G. (s.d.) referència restes en la següent localització 7. Carena oriental de Palou, que tal vegada podrien correspondre a aquest mateix jaciment.Jaciment documentat per J. Estrada i E. Ramon (INVENTARI, 1997, VILA, 2001). | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||
| 50152 | Carrer d'Agustí Vinyamata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dagusti-vinyamata | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MEDALLA BENEYTO, Jordi (2001) Consideracions d'un cansalader sobre el Vallès, el porc i el seu entorn, manuscrit. Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Carrer que comença a la cantonada de la Fonda Europa, en plena carretera, entre el carrer d'en Calvé i la plaça de Maluquer i Salvador. Anant cap a Llevant ens menarà cap a l'inici del carrer de Girona i després de travessar-lo, sempre en el segon tram, paral·lel al parc de Torres Villà (GARCÍA-PEY, 1990). El carrer està format per edificis senzills, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Pel que fa al seu aspecte n'hi ha que encara presenten una tipologia popular tradicional i camperola, especialment els més antics(com el grup que es troba prop de la via del tren), al costat d'altres que presenten ja una aposta per una estètica urbana,. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors, especialment al costat del carrer Marià Sans. Els elements que s'han inventariat corresponen a les adreces següents: SENARS: 19 (casa de veïns de planta baixa i dos pisos, noucentista), 23 (estil academicista, 1883. Destaca la reixa), 35 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis, segle XIX, cal Conde), 37 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 39-41-43 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), 45 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis, s. XIX), 55 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), 59 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), 61 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), 83-85 (1828, can Banyeres)-87 (ca la Valenta)-89 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis, segle XIX), 91 (can Botey, a l'altra banda de la via, hi ha elements arquitectònics antics al jardí).</p> | 08096-305 | Carrer d'Agustí Vinyamata, 08400-GRANOLLERS | <p>Abans aquest carrer es deia de Caputxins, i a començament del segle XX, els seus veïns festejaven amb ball la festa de Sant Roc. Eren gent xiroia, i més d'un any van il·luminar el carrer 'a la veneciana', però amb rengles de pebrots verds i vermells, que els buidaven i hi posaven un grèsol encès a dintre (GARRELL, 1960). Es més conegut per carrer de 'Caputxins' pels granollerins la segona part del seu traçat, el que va des del carrer de Girona fins el pont sobre la via, abans d'entrar a la plaça de la Font Verda. És una via d'un sabor especial malgrat el pas dels anys que l'han transformat notòriament (GARCÍA-PEY, 1990). Moltes cases presenten una cronologia del segle XIX. La casa número 85, de l'any 1828, era propietat del Sr. Ramon Corbera Planas, de can Banyeres de Corró d'Avall. Era carreter de l'agència que es trobava molt a prop de la seva casa (GARCÍA-PEY, 1990). A la cantonada amb el carrer d'en Marià Sans hi havia ca la Sila, en altres temps sinònim de música, actualment encara hi ha una sala de la Fonda Europa que la recorda (GARCÍA-PEY, 1990). En aquest carrer e feien els tractes amb els porcs i altre classe de bestiar, així com el seu menjar (MEDALLA, 2001).</p> | 41.6081600,2.2908600 | 440912 | 4606515 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50152-foto-08096-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50152-foto-08096-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50152-foto-08096-305-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 99|106|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||
| 50153 | Connector biològic de la Serra de Llevant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/connector-biologic-de-la-serra-de-llevant | <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit.</p> <p>BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat. MAYOR, X.</p> <p>TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | Pressió urbanística important | <p><span><span><span><span>Espai natural que inclou la Serra de Llevant i que té una funció important com a connector biològic, especialment rellevant pel fet que es troba en una zona altament urbanitzada. Les muntanyes de la Serra de Llevant s’estenen pel nord des del límit municipal de Granollers amb les Franqueses i fins a Montornès, a l'alçada de Quatre Camins. La Serra de Llevant està constituïda per un conjunt d'elevacions, cadascuna amb la seva denominació. De sud a nord es trobem:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DE CAN GRI: antigues terres de vinya, on actualment hi ha una zona agrícola creuada per l'autopista AP-7. Conserva els bosquets de Can Mayol i Cal Ceballot.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DE PALOU: a l’alçada de l’antic municipi de Palou i des d’on es té una àmplia vista de la plana de Palou. Per la banda est, en canvi, es divisa la serralada litoral, que ressegueix tota la costa. En un dels punts més alts hi trobem l’anomenat Peiró o Pedró: una antiga creu de terme de Palou.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DE CAN GRAU: avui dia travessada per la ronda sud, és un paratge que combina els horts amb els conreus. En un passat no gaire llunyà hi havia dos extensos boscos que recobrien aquesta serra: el bosc de Ca n'Amat i el bosc de les Tres Torres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DELS CAPUTXINS: que s'estén per l'actual Font Verda, on els conreus de vinya i secà han donat pas a la completa urbanització i industrialització de la zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els cims més destacats de la Serra de Llevant hi ha la Torre de Pinós (229 m), que és el més alt, ocupat per una antiga torre de defensa. A poca distància es troba el </span><span><span><span>Puig de les Forques </span></span></span><span>(224m), turó situat al centre del parc de la Creu, on es pot gaudir d'una bona panoràmica de la ciutat de Granollers. Altres punts elevats, situats més cap al sud, són el Carabassot (168 m), on hi trobem un vèrtex geodèsic just al marge del tall que fa l'autopista, i el ja anomenat Pedró (172 m).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'únic curs d'aigua proper a la serra és el torrent de Vallderiolf, que recorre la serra de Llevant de nord a Sud, a pocs metres del límit municipal, però ja en territori de Les Franqueses i La Roca. La seva vegetació de ribera està molt alterada i només en alguns trams i trobem pollancres i robínies. Malgrat el fet de que les terres de Llevant són de secà, hi havia algunes fonts i basses malauradament avui pèrdues. La més coneguda era la Font Verda, situada a l'actual plaça de mateixa denominació, que va deixar de rajar quan es van urbanitzar els carrers del passeig de la Muntanya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D'altra banda, també cal incloure la zona de Cal Jardiner com a paratge d'interès paisatgístic i cultural que es troba dins la serra de Llevant (ROMERO, 2000). Aquest topònim prové de l'ofici del propietari de la casa, en Josep Garriga Canyers (GARCIA-PEY, 1990). Aquest indret presenta dos horitzons: al sector nord (cantó Torre de Pinós) incloent el parc de les Forques, formaria la connexió amb les Franqueses, com a pas cap al Montseny. Al sector Sud es tracta d'un continu fins l'autopista i el bosc de can Mayol, i mitjançant el Mogent fa el pas cap a la Serra Litoral. Hi trobem conreu de secà i terrassament, amb aprofitament de parc semi-urbà.</span></span></span></span></p> | 08096-306 | Sector est del terme municipal. Serra de Llevant | 41.5916233,2.2949773 | 441240 | 4604676 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-alzines-sta-quiteria-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-pedro-area-descans-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-serra-llevant-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-peiro-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-cami-santa-quiteria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-foto-08096-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-foto-08096-306-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-04-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | La important implantació urbanística en aquesta serra, molt superior a la present a la serra de Ponent, ha provocat la fusió dels barris de la Font Verda de Granollers amb el de La Torreta de La Roca. A més, al nord d'aquests barris s'ha instal·lat la zona industrial del Ramassar, on es localitzen empreses dedicades al vidre, l'automòbil, l'electricitat, el plàstic, els mobles i l'emmagatzematge de gas butà. En els últims anys, l'activitat industrial d'aquest polígon s'ha compaginat amb activitats lúdiques degut a l'assentament de cinemes, bars i altres comerços recreatius (ROMERO, 2000). | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 50154 | Bosc de can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-mayol | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-08. </span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc emplaçat al sudest del terme de Granollers, a la part meridional de la Serra de Llevant i a les immediacions del centre penitenciari de Quatre Camins. E<span>stà inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 08. Es tracta d’un </span>bosc monoespecífic de pi pinyer que s’estén per un terreny amb pendent orientada cap a l’oest. L’estrat arbustiu és força pobre, mentre que el recobriment herbari és molt alt en tot el bosc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat la presència propera de la presó de Quatre Camins, les condicions ambientals dels voltants del bosc fan que sigui un hàbitat amb una apreciable biodiversitat. Tot i això, hi ha molts pins que estan arribant al final de la seva vida i és fàcil veure’n alguns que tenen el brancatge sec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Mayol (1,8 ha) i el bosc de Cal Ceballot (1,9 ha) són les dues úniques àrees boscoses granollerines de la Serra de Llevant (fitxa ENIM-08).</span></span></span></p> <p> </p> | 08096-307 | Sector sudest del terme municipal. Demarcació de Palou. A la Serra de Llevant. | <p><span><span><span>L'origen d’aquest bosc és relativament modern, i possiblement es trobi en les plantacions de pins en camps abandonats o en substitució de boscos més antics. No es tracta, per tant, d’un cas de subsistència del bosc, sinó de l'aparició d'una nova arbreda de pins. La pineda sol plantar-se amb la intenció d'aconseguir un 'bosc net'; és a dir, sense sotabosc que destorbi la circulació per l'interior de l'arbreda (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.5786913,2.2900453 | 440817 | 4603244 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-bosc-can-mayol-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-bosc-can-mayol-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-foto-08096-307-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Hi ha dos camins que connecten bé el bosc de Can Mayol amb Granollers i Palou. Un és el Camí de Santa Quitèria. A l’oest del bosc, recorre longitudinalment la Serra de Llevant des de Granollers fins a l’ermita de Santa Quitèria de Vilanova del Vallès. L’altre és el Camí de Can Rei, al sud del bosc, que baixa fins al sud del Pla de Palou. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 50155 | Carrer de Guayaquil / Plaça del Peix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-guayaquil-placa-del-peix | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>El carrer de Guayaquil és la continuació del carrer del Portalet, quan ha creuat el carrer Nou i arriba fins el carrer de Navarra (GARCIA-PEY,1990). La plaça del Peix és un racó amagat dins la trama urbana que se troba poc després d'entrar al carrer de Guayaquil entre el carrer Nou i el del Príncep de Viana (GARCÍA.PEY, 1990) Les cases eren edificis senzills construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis. Pel que fa al seu aspecte n'hi ha que encara recorden una tipologia popular tradicional i camperola, al costat d'altres que presenten una aposta per una estètica urbana,. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors, trobant-se ja algunes d'aquestes datables en el segle XIX. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, balustres, complements ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Els elements que s'han fitxat en aquests dos espais són els que segueixen: CARRER DE GUAYAQUIL: SENARS: 11-27 (tipologia tradicional de planta baixa i pis, tret de la 17), 51 ((tipologia rural de planta baixa i pis, balustres), 59-61(tipologia rural de planta baixa i pis), 83 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 105 (casa de Pere Gendra) / PARELLS: 16 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 20 (casa de veïns, segle XIX), 22 (casa de veïns, segle XIX), 24-30 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 30-32 (Villa Montserrat, dècada 1930, forma part de la casa Maspons) 36 (casa de veïns, amb balustres, terrat a la catalana) / PLAÇA DEL PEIX NÚMEROS 4, 5, 6, 7. Es tracta de cases de tipologia popular que contribueixen a conservar l'ambient urbà de la zona.</p> | 08096-308 | Carrer de Guayaquil / Plaça del Peix, 08400-GRANOLLERS | <p>Al començament del segle XX, Garrell diu que hi havia tres o quatre cases de senyors d'aspecte molt senzill que tenien les traseres ocupades per espaiosos jardins amb sortida a la placeta del Peix . Al carrer de Guayaquil (llavors de l'Alba), que comença en aquesta mateixa placeta, hi havia el col·legi i la capella de les Germanes carmelites així com cases per a habitacles de famílies de treballadors (GARRELL, 1960). A la cantonada del carrer Guayaquil amb Príncep de Viana hi havia la botiga d'en Francesc Gual Recolons, mosso d'esquadra. La seva casa arribava fins al carrer de Barcelona. Tanta fama tenia aquest establiment, tancat el 1957, que el carrer de Guayaquil es coneixia com el 'carrer de can Xarul·lo' (GARCÍA-PEY, 1990).</p> | 41.6056500,2.2874800 | 440628 | 4606239 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50155-foto-08096-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50155-foto-08096-308-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||
| 50156 | Camí de can Tià i camí de cal Malo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-tia-i-cami-de-cal-malo | IX-XX | Precisa manteniment | <p><span><span><span>Camí històric (ja documentat al segle IX) que discorre pel sud-est del terme municipal de Granollers, en direcció nord-sud, i que comunicava França amb Barcelona. En realitat és la continuació al sector de migdia del camí de Santa Quitèria. Aquest camí va resseguint la serra de Llevant i, en aquesta zona, va descendint cap a la plana agrícola del Vallès. Passa per les cases de cal Tià, Can Masferrer, Cal Malo, Cal Gravat i Ca l'Usel. Es tracta d’un camí de carro amb el ferm de terra piconada. Al seu pas es poden contemplar paisatges rurals de l’entorn granollerí relativament ben conservats i, en els punts elevats, unes interessants vistes sobre la plana on s’assenta la ciutat. </span></span></span></p> | 08096-309 | Camí de can Tià i can Malo | <p><span><span><span>El camí de Can Tià i el de Can Malo apareix en documentats en el segle IX. Segons diu Josep Estrada, aquesta via era coneguda amb el nom d'Strada Francesca i de Via Calciata. Es tractava d'un camí empedrat que, venint de l'altra banda dels Pirineus, passava per Girona i Hostalric, enfilava la vall del Tordera i del Mogent fins a La Roca del Vallès. Des d'aquí es desviava cap a la Valldoriola i s'enfilava cap el Coll del Puig de l'Olivella o d'Ovella, on hi havia l'Hostal de Vilafort, dalt de la serra de Llevant i avui dins el terme municipal de Granollers. El camí passava pel costat de Cal Rei i de Cal Malo i, seguint Congost avall, arribava fins al Pla de Reixac, on es desdoblava. Una branca continuava cap a Barcelona i una altra prenia la direcció de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></p> | 41.5796092,2.2889157 | 440724 | 4603347 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-foto-08096-309-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2024-01-31 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||
| 50157 | Plaça de les Olles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-les-olles | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 117-120.</span></span></span></span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XI-XXI | <p>Plaça del nucli antic de Granollers, d'origen medieval i situada dins l'antic recinte murallat. Forma un espai més o menys quadrangular, en un punt molt cèntric de la ciutat, al costat del carrer de Santa Anna, de la plaça dels Cabrits, el carrer de Santa Apol·lònia i molt a prop de la Porxada. És una de les places més concorregudes del nucli antic, per la qual cosa molts dels edificis han estat reformats, encara que alguns conserven elements antics dins de la seva estructura.</p> <p>Dintre de la unitat general de la plaça destaquem especialment els següents edificis: números 3, 4-5 (ca la Pepa Sastre, ca la Pubilla), 8 (can Baldufes, can Colleres, can Deuquartos), 9 (cal Ray d'Or), 11 (casa Josep Tardà i Mora, can Pepet Valent), 14-15 (casa Malàs, ca l'Iglésies), 16 (ca l'Estaper, cal Moquets, cal Marc, cal Jan), 17 (casa Josep Riera Sayol, cal Baldufes), 19 (cal Pucegu, Esteve Tallardà).</p> | 08096-310 | Plaça de les Olles | <p><span><span><span>El nom més antic d’aquesta plaça és d’en Carbó, i la primera referència documental amb aquest nom és de 1349. A partir del segle XV es canvia la denominació per l’actual. Però encara el 1583 trobem notícies que l’esmenten com a plaça de les Olles, abans anomenada d’en Carbó. El desenvolupament d’aquest sector cal relacionar-lo amb l’organització del mercat de Granollers, a partir de la segona meitat del segle XI i, sobretot, als segles XII i XIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En època medieval (almenys des del segle XIV) la plaça estava porticada, almenys parcialment. Els porxos eren a la banda nord. Actualment, no es conserven traces d’aquests porxos, ja que la major part dels edificis van ser estat reformats amb posterioritat al segle XVI. Sí que se’n conserven a la banda nord de la plaça dels Cabrits, que està situada immediatament a l’est de la plaça de les Olles. Altres documents baixmedievals parlen de cases que tenien un habitatge a la part davantera i un hort o pati posterior, que arribaria fins al corredor de la muralla (PANCORBO et alii, 2006: 117). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVI, la plaça de les Olles era un dels centres neuràlgics del mercat de Granollers. En aquesta època l<span>'augment de poder del Consell municipal deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). </span>En aquesta època a la plaça de les Olles hi havia un pou. A la banda nord s’hi venien les olles i la resta d’atuells de terrissa, i d’aquí ve el nom de la plaça. Finalment, el Consell municipal hi va situar els punts de venda d’eixams d’abelles, de ceba i de planter de cols. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta plaça també hi havia, almenys el 1553, l’escrivania pública del notari de Granollers. El 1584 al costat sud de la plaça els Jesuïtes de Barcelona hi tenien dues cases amb dos portals oberts a la plaça de les Olles. Han de coincidir, aproximadament, amb els actuals núms. 2-3. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla probable que en algun moment anterior al 1851 es produís una realineació de les façanes de la plaça de les Olles, per tal que coincidís amb les del carrer de Caldes (avui Santa Anna). (PANCORBO et alii, 2006: 119).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després del creixement de Granollers derivat de la industrialització moltes de les cases del nucli antic van ser objecte d’un procés de reforma o substitució, sobretot a partir del tombant del segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Fa uns anys es va col·locar al terra, al mig de la plaça, una olla, que va idear el conegut Pep Salsetes. Avui aquesta olla ja no hi és (informació oral, Pere Cornelles). </span></span></span></p> | 41.6084400,2.2872300 | 440609 | 4606549 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50157-pca-olles-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50157-pca-olles-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50157-pca-olles-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50157-foto-08096-310-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2024-04-25 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||
| 50158 | Carrer del Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-rec | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>JONCH I CUSPINERA, Antoni (1986) La fauna del Vallès Oriental p.21-33. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 47.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p>Cèntric carrer del nucli urbà de Granollers que neix a la plaça de la Caserna, al costat del mercat de Sant Carles, i arriba fins a la plaça de la Constitució, cruïlla de camins abans de creuar el pont de la Riera. Acull una tipologia constructiva força diversa, amb edificacions bàsicament del segle XX, algunes d'influència noucentista. Hi abunden els edificis de construcció aïllada, entre els quals dues construccions dedicades a la distribució d'energia elèctrica. Els edificis que s'han inventariat són els que s'assenyalen a continuació:</p> <p>Números SENARS: 1-3 (noucentista), 5 (frontó, noucentista) 19 (torre Adela Rocaverda), 35 (central transformadora d'ENHER).</p> <p>Números PARELLS: 2 (can Jonc, art déco), 22 (tipologia tradicional urbana de planta baixa més pis, amb frontó), 28-30-32 (Estabanell i Pahissa), 34 (Torre Pardalera).</p> | 08096-311 | Carrer del Rec | <p><span><span><span>Originàriament aquest era el camí de Caldes. El carrer del Rec és la continuació fora muralles del carrer de Santa Anna, tots dos seguint l’esmentat camí. A l’extrem del carrer de Santa Anna hi havia un dels portals de la muralla: el portal de Caldes. El raval extramurs es devia formar entre el final de l’edat mitjana i el segle XVI (PANCORBO et alii, 2006: 47). Les edificacions que actualment predominen, però, són majoritàriament del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom del carrer es deu al fet que, fins als anys 1950, per l’indret hi passava un rec d'aigua potable. Naixia en la Verneda d'en Fortuny, a l'altre costat del Pont de Ferro del ferrocarril, entre les estacions de Granollers-Canovelles i les Franqueses. Travessava el carrer del Rec i regava camps fins a Palou, on s'esgotava. Per deixadesa, les conduccions van trencar-se, especialment en creuar el riu Congost i el creixent barri de can Xarlet -avui al gran poble de Canovelles. De manera que el rec es convertí en claveguera, i tota la rica fauna que hi vivia (anguiles, barbs, crustacis, moluscs, insectes aquàtics i molts d'altres animals) així com l’ecosistema del seu voltant, es van perdre. Els camps de conreu van esdevenir blocs de pisos (JONCH, 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A tall més anecdòtic, l’autor García-Pey recull que en aquest carrer hi vivia el Periques o Fandango que anava pels mercats i les fires venent escopetes de fletxes entre d'altres mercaderies (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.6094618,2.2851824 | 440440 | 4606663 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50158-carrer-rec-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50158-carrer-rec-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50158-carrer-rec-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50158-casa-adela-rocaverda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50158-foto-08096-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50158-foto-08096-311-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Noucentisme|Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 99|106|110|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||
| 50159 | Bosc de can Ceballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-ceballot | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-03. </span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a l’extrem sudest del terme de Granollers, amb una part que ja pertany al municipi de Vilanova del Vallès. <span>Està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 03. </span>Es tracta d’una pineda de pi pinyer amb zones on hi ha força presència d’alzines, que a la llarga acabaran sent l’arbre predominant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest bosc és una peça més del corredor biològic de la Serra de Llevant, un gran mosaic agroforestal on camps de cultiu envolten els boscos de Cal Ceballot i Can Mayol. Així mateix, ja en terme municipal de Vilanova del Vallès, trobem els boscos de Ca la Pona i de Can Catafalc (fitxa ENIM-03).</span></span></span></p> | 08096-312 | Sector sudest del terme municipal. A la Serra de Llevant. Camí de can Cristòfol. | 41.5734523,2.2890705 | 440731 | 4602663 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-bosc-can-ceballot-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-bosc-can-ceballot-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-foto-08096-312-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Aquest bosc que ha mantingut la seva superfície originària. Ja quasi no hi queden zones de clariana natural. En canvi, el bosc és travessat per les infraestructures d’una línia elèctrica i oleoducte. Aquestes zones són més il·luminades, un fet que afavoreix la presència de molt sotabosc, com l’estepa borrera.En un dels camps situats al nord del bosc es troba l’ametller de Cal Ceballot: un arbre catalogat inclòs al Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural de Granollers. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||
| 50160 | Pollancre del camí de Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-cami-de-santa-quiteria | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | <p>Exemplar de Populus nigra (pollancre) monumental de 25 metres d'alçària i amb un volt de 233 centímetres i una capçada de 10'90 metres (ROMERO, 2000). Es troba a la cruïlla del camí de Santa Quitèria amb el can Tià i cal Malo. Es tracta d'un arbre de ribera que apareix isolat al costat d'aquests camins.</p> | 08096-313 | A la bifurcació del camí de Santa Quitèria amb el de Can Tià, 08400-GRANOLLERS | <p>El camí de Can Tià i el de Can Malo apareixen documentats en el segle IX. Josep Estrada ens parla que aquesta via era coneguda amb el nom d'Strada Francesca i de Via Calciata. Es tractava d'un camí empedrat que venint de l'altra banda dels Pirineus, passava per Girona i Hostalric, enfilava la vall del Tordera i del Mogent fins a La Roca del Vallès. Des d'aquí es desviava cap a la Valldoriolf i s'enfilava cap el Coll del Puig de l'Olivella o d'Ovella on hi havia l'Hostal de Vilafort, dalt de la serra de Llevant i avui dins el terme municipal de Granollers. El camí passava pel costat de Cal Rei i de Cal Malo i seguint Congost avall arribava fins al Pla de Reixac on es desdoblava (ROMERO, 2000)</p> | 41.5817000,2.2923800 | 441014 | 4603576 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2024-03-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||||
| 50161 | Connector biològic de la Serra de Ponent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/connector-biologic-de-la-serra-de-ponent | <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit.</p> <p>BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p>MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | Àrea amb un important impacte urbanístic i industrial | <p><span><span><span>Espai natural que inclou la Serra de Ponent i que té una funció important com a connector biològic, especialment rellevant pel fet que es troba en una zona altament urbanitzada. La Serra de Ponent s’estén a l’oest del terme municipal de Granollers, des del límit amb Canovelles, al barri de Can Gili, fins al Circuit de Catalunya, al costat de Montmeló. La part nordoest de la serra és la més muntanyosa, sobretot el tram que va des de Can Gili fins al Coll de la Manya, on els marges de la serra descansen a pocs metres de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà. A mesura que s'avança cap al sudoest la serra va perdent alçada, fins a culminar en el Pla de Palou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els principals cims són els de Sant nicolau (227m), sobre el bosc que rep el mateix nom, on s'alça la torre de can Casaca; el Mirador de l'Olivera (219m), indret panoràmic on subsisteix una olivera aïllada, que es troba a 300 metres a l'est de la Font del Ràdium; Can Marçal, cim coronat per la masia amb el mateix nom, força visible a tot Granollers pel color carbassa amb què està pintada; Can Janer (178 m), a l'est del Bosc de can Ferran, on l'antiga masia s'ha convertit en restaurant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de tota la Serra trobem un bon nombre de torrents, que només s'omplen d'aigua durant les pluges i que són abundants en vegetació. Els més coneguts i estudiats són el torrent de la Font del Ràdium i el torrent de Sant Nicolau. Pròxim a la Serra discorre el riu Congost, que travessa pel centre de Granollers i avança cap a Montmeló, on conflueix amb el Tenes per formar el Riu Besòs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de la Serra de Ponent hi trobem diverses àrees boscoses. De nord a sud: la Verneda de can Gili, el Bosc de can Pagès, el Bosc del Molí dels Capellans, el Bosc de Sant Nicolau (que constitueix el pas natural cap els cingles del Bertí i el Tenes cap el Nord i cap el Sud), el Bosc de la Font del Ràdium, el Bosc de can Many, el Bosc de can Feliuà, el Bosc de can Riera, el Bosc de ca n’Amat o el Bosc de can Català. La xarxa de camins que recorre aquest territori una mica elevat ofereix la possibilitat de realitzar nombrosos recorreguts on es pot gaudir de contrades d'interès des d'un punt de vista natural i paisatgístic.</span></span></span></p> | 08096-314 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent | <p><span><span><span>L'assentament de la ciutat als marges del riu va provocar la desaparició dels grans boscos que l'envoltàvem en temps passats. Les vies que recorren la Serra de Ponent contenen encara diverses masies, característiques del paisatge de zona rural. Algunes van ser abandonades, com ara can Rosselló i can Català. Una situació similar és la de Can Gordi, engolida pel polígon industrial proper al Circuit de Catalunya. No obstant això, alguns els pagesos i ramaders que viuen a les cases que es disseminen per aquest territori continuen les tasques agropecuàries, com és el cas de la masia de Can Nicolau (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.6035600,2.2694300 | 439122 | 4606019 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-12_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-granollers-nord-vista-de-serra-ponent-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-foto-08096-314-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-04-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Les muntanyes de ponent també acullen alguns polígons industrials. A les faldes de la serra es troba el polígon Congost, Sant Julià i Circuit, ubicats al llarg del marge dret del riu Congost. En la carena, a les bandes de la carretera de Sabadell a Granollers C-155, es troben les indústries dels polígons Coll de la Manya i Font del Ràdium. L'ús del sòl predominant, deixat de la superfície industrialitzada i urbanitzada, és el cultiu, com a la serra de Llevant. A diferència d'aquesta, hi ha molta més superfície forestal (15%), ja que és la serra on trobem pràcticament la totalitat de boscos de Granollers. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||
| 50162 | Bosc de Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-sant-nicolau | <p>CIURANS I RAMON, Encarnació et alii (1986) Guia dels arbres de Granollers, Col. Temes de Granollers, Granollers: Ajuntament de Granollers - Conselleria d'Ensenyament.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-11. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Bosc força gran que es troba emplaçat al sud de la masia de Sant Nicolau, en el coster de la Serra de Ponent que té el seu punt més elevat al sud, on hi ha la torre de Can Casaca (una torre del segle XIX que formava part de la línia de telegrafia òptica). Amb 227m d'altitud aquest cim és el més elevat de la Serra de Ponent. Per llevant, a la part baixa, el bosc limita amb el camí de Sant Nicolau, vora la via del tren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta zona boscosa està conformada per tres comunitats vegetals. Un alzinar situat a la part nord del bosc i amb un ric sotabosc; una pineda de pi blanc situada a la part sud del bosc i amb un sotabosc menys divers però major en recobriment herbaci, i finalment erms situats a l’extrem sud del bosc i a l’altiplà nordoest del Pla de can Casaca, que són antics conreus on ara creixen arbres aïllats, garrigues i d’altres matollars (fitxa ENIM-11).<span> El bosc de Sant Nicolau està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 11.</span></span></span></span></p> | 08096-315 | Sector oest del terme municipal. Al sud de la masia de Sant Nicolau. Camí de Sant Nicolau. | <p><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació a aquest bosc trobem dos antics costums característics de Granollers. Un és la recollida que antigament els nens feien de pinyes i glans per fer-ne petites baldufes (GARRELL, 1960). L’altre és una pràctica curativa que es feia amb nens herniats. En aquests casos obrien pel mig un tronc de roure i hi feien passar la criatura. Es considerava que així ja estava guarida (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> | 41.6012500,2.2725200 | 439377 | 4605761 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-bosc-sant-nicolau-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-bosc-sant-nicolau-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-foto-08096-315-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent recorre els camins de la zona de Sant Nicolau, des d’on es pot veure una espectacular panoràmica de Granollers.Periòdicament al bosc de Sant Nicolau s’hi fan treballs silvícoles per reduir el risc d’incendis i treballs de sanejament d’abocadors incontrolats, que malauradament encara són força presents a la zona. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 50163 | Refugi antiaeri de la plaça de Maluquer i Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-de-la-placa-de-maluquer-i-salvador | <p><span><span><span>CANTARELL, C., GARRIGA, J., GESALÍ, D. I CORNELLAS, P. (2008): Refugi de Refugis. Ajuntament de Granollers, Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CANTARELL, C. I BARBANY, C. (2010): Granollers, vila oberta a la pau. Exposició de Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; GUÀRDIA LLORENS, Marc (2022). “Objectes que reté aquest museu com a salvaguarda. Fonts per a un exercici de reconstrucció documental i objectual: el cas de Granollers”, <em>El patrimoni artístic català durant la Guerra Civil Espanyola. Itineràncies, destruccions, salvaments.</em> Actes del simposi Destrucció, salvament i itinerància de l’art a Catalunya (1936-1939), celebrat a Barcelona el 14 de febrer de 2022. Generalitat de Catalunya; Memorial Democràtic, p. 273-311.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CANTARELL, C., GUÀRDIA, M., BARBANY, C., CRUZ, P. i NOGUÉS, M. (en premsa): 'S’han demanat pics i pales. La construcció dels refugis antiaeris de Granollers', Actes de les Jornades Internacionals 'Refugis. Ciutadania, memòria i subsol a Europa', Barcelona, 16-17 març de 2023.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA I ANDREU, Joan et al. (1986) 'La Guerra Civil (1936-1939). Aspectes parcials', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, p. 77-82, Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Refugi antiaeri de la Guerra Civil emplaçat al subsòl de la cèntrica Plaça de Maluquer i Salvador. Es tracta d’un refugi de tipus cel·lular o de sala, en què els departaments estan comunicats entre ells i donen a un passadís comú. És l’únic refugi d’aquest tipus a Granollers, ja que la resta són del tipus galeria. Aquest refugi està ben rehabilitat i és el més fàcilment visitable dels que hi ha a Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Té una superfície construïda d’uns 154 m2, cosa que permetia una capacitat aproximada per a 450 persones. La sala és coberta per diferents trams de voltes de formigó. Els murs són de pedra. Cal destacar que en l’obra d’aquest refugi es va utilitzar pedra procedent de l’església gòtica de Sant Esteve, que havia estat enderrocada poc abans (Cantarell; Guàrdia, 2022). Conserva un dels cossos d’escales d’accés a la part de ponent i un tram del túnel galeria que el connectava amb l’escola Lluís Castellà, avui Pereanton. D’aquesta manera els escolars hi tenien accés directe.</span></span></span></p> | 08096-316 | Plaça de Maluquer i Salvador | <p><span><span><span>Tot just començada la Guerra Civil, ja a la tardor de 1936, les autoritats de Granollers van plantejar la conveniència de construir tres grans refugis: al nord, al centre i al sud de la ciutat. Tanmateix les dificultats econòmiques no van permetre que el projecte tirés endavant, i s’optà per buscar alternatives menys costoses i més ràpides, com la utilització de soterranis de cases particulars i de fàbriques per habilitar-hi refugis. L’octubre de 1937 es va constituir la Junta de Defensa Passiva Local. El 31 de maig de 1938 Granollers va patir el primer dels bombardejos, i el més greu, quan pràcticament no s’havien habilitat refugis públics. Sembla que només era útil del carrer València.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El dimarts 31 de maig de 1938, a les 9.05 hores del matí, durant un minut cinc avions italians Savoia-S 79, amb base a l’illa de Mallorca i a les ordres de l’Exèrcit franquista, van atacar Granollers. Els avions van descarregar un total de 60 explosius i 750 quilos de metralla. Els objectius del bombardeig eren punts estratègics de comunicació, com l’estació de ferrocarril de la línia del Nord, el pont sobre el riu Congost i el camp d’aviació de Llerona-la Garriga. També els tallers de muntatge i reparació d’avions, així com les centrals elèctriques situades al carrer del Rec. Cap d’aquests objectius va ser afectat, i les bombes van caure al centre de la població. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La Plaça Major va ser el lloc on es van causar més morts, ja que en aquell moment moltes persones s’abastien d’aliments racionats al mercat municipal situat dins de la Porxada. Les bombes van afectar bàsicament dones i criatures. L’edifici de la Porxada va patir desperfectes, ja que se’n va desplomar part de la coberta. El balanç general van ser centenars de morts (amb les dades que actualment es coneixen n’hi ha registrats 226). La xifra de ferits greus va ser de 165. Els edificis sinistrats van ser més d’un centenar. Les imatges del bombardeig de Granollers van ser notícia internacional i van provocar nombroses protestes i mostres de solidaritat, així com la condemna de la premsa internacional. Els bombardejos indiscriminats contra la població civil perpetrats per l’exèrcit franquista representaven un salt qualitatiu en la manera de fer la guerra, mai vist fins aleshores.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aleshores es va intensificar la construcció de refugis. Els treballs es van concentrar bàsicament entre juliol de 1938 i gener de 1939, un moment en què la guerra ja estava a punt d’arribar al seu final. La majoria de refugis van restar inacabats. Tot i això, es té coneixement d’una quarentena de refugis antiaeris a Granollers, alguns dels quals ja han desaparegut. La majoria són de tipus galeria, excepte el que hi h a la plaça Maluquer i Salvador, que és de tipus cel·lular o de sala. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una segona tanda de bombardeigs va tenir lloc la nit del 23 al 24 de gener i els dies 24, 25 i 26 de gener de 1939. L’aviació italiana, la legió Còndor alemanya i l’aviació Hispana van tornar a bombardejar la ciutat i van provocar desenes de morts, ferits i molts desperfectes en cases i indústries, així com a l’Hospital Asil. En aquest nou episodi molta gent va passar uns quants dies tancada als refugis. Al cap de poc, el 28 de gener de 1939, les tropes de Franco entraven a Granollers</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els bombardejos de la Guerra Civil van causar un fort impacte a la ciutat i han quedat ben presents en la memòria popular dels granollerins. Amb l’arribada de la democràcia la fossa comuna on van ser enterrades moltes de les víctimes es convertí en un espai d’homenatge. El 1988 es va commemorar de manera significativa el cinquantè aniversari dels bombardeigs. L’any 2008, coincidint amb els 70 anys, es va inaugurar el Centre de Cultura per la Pau can Jonch, on s’hi pot veure un petit muntatge expositiu sobre aquests fets. Un dels propòsits del centre ha estat recuperar la memòria de la Guerra Civil i dels bombardejos, i donar-los a conèixer a la ciutadania mitjançant una diversitat d’actuacions. Entre d’altres, s’ha adequat un itinerari sobre els bombardejos a la ciutat, s’han col·locat unes rajoles que fan memòria dels indrets bombardejats, s’ha creat el Bosc de la Pau: un espai amb arbres dedicats a la memòria de les víctimes dels bombardejos. També s’ha impulsat el Manifest “Granollers Ciutats obertes a la pau”. Aquestes iniciatives formen part del projecte Memorial Democràtic.</span></span></span></p> | 41.6088943,2.2886611 | 440729 | 4606598 | 1938-1939 | 08096 | Granollers | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50163-refugi-placa-maluquer-2-can-sinia-foto-pere-cornellas35.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50163-foto-08096-316-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-14 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Aquest refugi permet fer-hi visites concertades.Autor de les fotografies: Pere ComellasUn itinerari urbà senyalitzat recorre els espais afectats pel bombardeig de 1938. Es pot seguir a través de diversos plafons informatius i de rajoles que porten inscrites la data del bombardeig. Les rajoles de color vermellós indiquen els llocs bombardejats el 1938. N’hi ha al Carrer Josep Anselm Clavé, Plaça Barangé, Plaça Maluquer i Salvador, Carrer Espí i Grau, Carrer Santa Elisabet, Carrer Sant Roc, La Porxada, Plaça de les Olles, Plaça del Cabrits, Carrer Sastre, Carrer Nou, Carrer Corró, Carrer Sol, Carrer Travesseres, Carrer Torras i Bages i Carrer Catalunya.Les rajoles de diversos colors indiquen els llocs bombardejats el 1939. N’hi ha al Carrer Aníbal, Corredor, Sant Cristòfol, Francesc Ribas, Josep Umbert, Passeig de la Muntaña, Rec, Ricomà, Sant Jaume, Torreta i Travesseres.A Granollers es té coneixement de 41 refugis antiaeris: 31 refugis d’obra nova o registrats documentalment i deu més dels que se’n té constància oral. D’aquests només dos són més o menys visitables; d’altres ja han desaparegut o són de difícil accés. La majoria són de tipus mina-galeria, excepte el que hi h a la plaça Maluquer i Salvador, que és de tipus cel·lular o de sala. Aquest és el llistat dels refugis:Plaça Josep Maluquer i Salvador / Pl. del Bestiar (Escola Pereanton / Lluís Castellà, C/ Corró)Ajuntament / Plaça Porxada (Antiga Plaça de la República, Llotja)Escola Pia al C/ Guayaquil, C/ Alba (Antiga escola Ferrer i Guàrdia al C/ de Wilson)Escola Pia de l’avinguda Sant Esteve, St Josep cantonada Conestable de Portugal Inst. de Segon Ensenyament, antic C/ LletjósSeu de la Unió Liberal (actual Museu de Granollers) (Cantina escolar, C/ Anselm Clavé)C/ de Josep Irla / Joan Prim (Antigues Oficines de la Llum i Força)C/ del Rec, núm. 26 (Companyia Elèctrica Estabanell i Pahissa) C/ València, entre carrers Corró i Ponent (Antic C/ de les Minetes)C/ de Josep Umbert, núm. 52 (Anomenat Refugi dels Pintors)C/ Girona, núm. 70 (Antic C/ Santiago Rusiñol. Casas Baratas)Plaça del Dr. Guillamet - Plaça de l’Església, amb entrades al C/ Barcelona i al C/ Sant Jaume (Antic C/ Joan Montañà)Refugi de Palou (Aeròdrom de Montmeló i Montornès) (Actual Consorci Residus V. Or.)Fàbrica de la Font de l’Escot, al C/ de Corró amb C/ Font de l’Escot i Ramon Llull (Centre d’aquarterament núm. 13)C/ de Francesc Macià 90 amb C/ Mallorca (Finca privada, Can Ripoll)Antiga Caserna (Actual mercat Sant Carles)Plaça de J. Maluquer, núm. 27. Servei de Proveïments (amb sortida a Marià Sans, La Sila. Accés des de la Fonda Europa). El 2008 va ser objecte d’excavació arqueològica.Plaça de Josep Barangé / Parc (Antic Parc de l’Estació)C/ d’Alfons IV, núm. 65 (Durant la guerra C/ Durruti )C/ de Santa Anna, núm. 4 / Abastos (Antic núm. 6 del mateix carrer. Casa Baldiri)C/ Josep Torras i Bages, Cantonada Carrer CorróAdaptació de la col·lectora de la xarxa de sanejament, avui dia carrer de Lluís Companys, paral·lel a la fàbrica Roca Umbert Magatzem soterrat de les Destil·leries Montañà C/ Molí, Molí Vell, Anisats (Actual C/ Anníbal, 14)Metal·lúrgica Trullàs (Antic C/ Joan Montañà, 52) – Pl. Can TrullàsBarriada Font Verda (entre Pg. Muntanya i C/ Torreta)Actual C/ Joan Vidal i Jumbert i C/ Riera (Fàbrica de motors aviació, SAF-28)Fàbrica Can Botey (material de guerra) (C/ Espanya, 15)Fàbrica EGA (material de guerra) (C/ Ricomà)C/ Tarragona (C/ Francesc Ribas i Carretera Cardedeu)entre Can Mainou i Can CistellerFàbrica La Tela (Actual Museu de Ciències Naturals)Aigües Serra (Nord) - Can Pagès de les Basses (a prop riera Carbonell, al barri del Lledoner)Terraplens línia fèrria BCN-Portbou (a prop C/ Quevedo i C/ Llevant)Fàbrica Can Comas (c/ Sant Jaume)Fàbrica Pinyol. Ocupada per militars, secció automòbil (C/ Enginyer)C/ Príncep de Viana (entre plaça Corona i C/ Guayaquil, particular)Bòbila d’en Sidro Genevat (Entre C/ Enginyer i Tetuàn)Serradora Gibert (entre els carrers Bruniquer i Tetuàn)Barriada Muntanya – Font Verda (Entre el C/ Camprodon i C/ Lleida)Refugi Casa Fabregat (sense localitzar ubicació)Plaça de la Corona, amb C/ Castella i C/ GuayaquilForces Blindades núm. 2 (sense localitzar ubicació)Col·lectivitat del Calçat/Sabaters C/ Prim, 44El refugi núm. 16 (conegut com ca la Sila), emplaçat als carrers Agustí Vinyamata 9-11 i Marià Sans 1, l’any 2008 va ser objecte d’una intervenció arqueològica preventiva motivada per la construcció d’un nou edifici. El refugi era del tipus galeria, format per un túnel d’uns 142 m de llargada. Les obres del nou edifici van comportar la seva destrucció (fitxa de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, núm. 20774). | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||
| 50164 | Can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catala | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | XVIII-XIX | Tan sols resten dempeus les parets de la masia. | <p>Antiga masia que estava en ruïnes i, fa uns anys, fou demolida per complet.</p> <p>Masia basilical de planta rectangular allargada amb planta baixa i pis amb tres eixos de composició vertical. Li manquen els forjats i tot el seu interior ha caigut, de tal manera que només queden els murs perimetrals. La porta forana és d'arc de punt rodó amb dovelles de carreus de pedra. Les finestres de la planta baixa tenen llinda d'arc escarser, mentre que les de la primera planta són de llinda plana, amb els brancals de totxo. Al seu interior encara s'observen les restes de menjadores pel bestiar i altres elements estructurals propis de la vida rural.</p> | 08096-317 | Camí de can Català, entre la carretera de Montmeló i la via del tren del Nord, 08400-GRANOLLERS | <p>Les vies que recorren la serra de ponent contenen abundants masies que proporcionen un paisatge característic de zona rural (ROMERO, 2000), com es el cas d'aquesta masia avui enrunada, i de temps abandonada. Sembla que el nom de casa ve del cognom del propietari (GARCIA-PEY, 1990). Sembla que una dona que venia d'aquesta masia va donar nom a una casa del barri de Sant Josep a Palou, coneguda com ca la Catalana (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.5725400,2.2662900 | 438831 | 4602578 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50164-foto-08096-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50164-foto-08096-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50164-foto-08096-317-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||
| 50165 | Carrer de Marià Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-maria-sans | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | XIX-XX | <p>Petit carrer de l'eixampla granollerí que va des de la plaça de Barangè, ran de la Fonda Europa, fins al carrer de l'Enginyer. Es coneix popularment com el carrer 'd'en Sants'. Hi predomina un tipus de casa popular del segle XIX, entre mitgeres, de planta baixa i pis, al costat de cases de veïns més grans. Els números que s'han inventariat corresponen a les següents localitzacions:</p> <p>Números SENARS: 13 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 15 (casa de veïns amb elements que recorden l'obra de Raspall).</p> <p>Números PARELLS: 4 (1890, trasera de Policlínica del Vallès), 18 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 20 (resulta d'interès la reixa decorada), 24 (resulten interessants les reixes i els esgrafiats), 28 (1877, porta de pedra).</p> | 08096-318 | Carrer de Marià Sans | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>L'any 1880 Marià Sans portà l'aigua a la vila de Granollers. En aquest carrer, a les encavallades dels segles XIX-XX hi havia el cafè d'en Sala, on es ballà molts anys i hi tingueren estatge moltes societats, fins que s'hi instal·là la Cambra Agrícola del Vallès. Davant de can Sala, a on hi havia un cafè i un cinema- es trobaven uns corrals, on en Valero, negociant barceloní, l'any 1905 hi aixecà una barraca i hi instal·là el primer cinema, i més tard en Ramoneda hi féu construir el Majestic. La resta del carrer d'en Sans eren la casa de la família Pibernat, construïda el 1914, en la qual hi ha la Policlínica del Vallès, la fusteria de n'Agustí Margarit i l'era d'en Biluia (GARREL, 1960).</p> | 41.6091991,2.2900723 | 440847 | 4606631 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50165-carrer-maria-sans-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50165-carrer-maria-sans-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50165-carrer-maria-sans-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50165-carrer-maria-sans-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50165-foto-08096-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50165-foto-08096-318-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||
| 50166 | Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nicolau-1 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p><span><span><span>ORTEGA RUIZ, Carme; TERRADES SANTACREU, Maria Encarna. “Sant Nicolau (Granollers)”, <em>Catalunya Romànica</em>, Fundació Enciclopèdia Catalana (versió internet).</span></span></span></p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Antiga masia transformada al segle XIX en un casal burgès d’inspiració romàntica i que l’any 1957 va patir una reforma substancial, a causa del seu mal estat, de manera que l’edifici va perdre bona part del seu encant vuitcentista i va quedar com una versió simplificada. El conjunt consta del cos residencial principal més una àmplia zona de naus i dependències agropecuàries al nord (algunes d’una certa antiguitat i altres de recents) així com un gran pati davanter tancat per un barri. En els darrers anys al voltant s’hi han aixecat algunes cases de nova construcció, una de les quals sobre l’antiga capella de Sant Nicolau, originària d’època medieval i que dona nom al mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal és de planta quadrada amb cossos adossats a banda i banda, i té coberta de teula àrab a dues vessants. La façana principal s'estructura en tres eixos de composició vertical, a més d'un quart que està format per una llotja, a l'extrem esquerra. Això fa que l'eix principal es trobi desplaçat cap a la dreta. El portal, adovellat, és a l’eix central, i les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. Les de la planta superior tenen baranes d’obra calada. Tota la part del cos central cal suposar que pertany a l’antiga masia, transformada al segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'extrem esquerra es troba la llotja que es desenvolupa en tot el lateral sud de l'edifici amb capçalera a la façana principal. A la planta baixa presenta, en aquesta façana, una obertura tapiada coberta amb arc de mig punt. La planta superior es caracteritza per una galeria amb altes obertures altes de punt rodó. Aquesta llotja amb galeria forma part ja de la reconstrucció feta el 1957, força diferent i molt més simple que l’originària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior ha conservat en bona mesura la tipologia i ambientació d’una casal vuitcentista, amb les pertinents reformes que s’hi han fet al segle XX.</span></span></span></p> | 08096-319 | Sector oest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Camí de can Nicolau | <p><span><span><span>En aquest indret existia una capella dedicada a Sant Nicolau que ja està documentada al segle XII. Es trobava a la falda del turó, uns 40 metres al nord, just on ara hi ha una casa que n’aprofita els murs. La primera referència de la capella és de l’any 1193, en el testament de Pere Bost de Riba Alta. El 1314 el bisbe Ponç de Gualba, que estava de visita a Granollers, concedí indulgència a la capella de Sant Nicolau i a la de Sant Bartomeu. El 1502 un altre bisbe li concedí llicència per dotar-se de retaules. Ja al segle XVII, sabem que s’hi van concedir llicències d’ermità: una el 1445 a Pere Boguí, concedida pel vicari general, i la segona el 1667 a Pere Plandi, concedida pel canonge Amigont (Ortega; Terrades: <em>Catalunya Romànica</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII la capella pertanyia a la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Esteve de Granollers, que hi tenia un ermità (BAULIES, 1986). Al segle XIX era de la comunitat dels Caputxins, fins que amb el procés de desamortització del 1835 es va adjudicar al propietari de la finca en la què estava situada (BAULIES, 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mas, està documentat almenys des del segle XVIII. En un cadastre de l’any 1715 s’esmenta el mas Sant Nicolau, juntament amb el mas de les Tres Torres, el mas Espartes i el mas Corts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la segona meitat del segle XIX i principis del XX tant l’ermita com el mas pertanyien a una rica família de Barcelona. Devia ser aleshores quan la masia es transformà en una mansió burgesa d’inspiració romàntica. Per fotografies antigues i altres documents gràfics podem fer-nos una idea força precisa de com era. Tenia unes riques tribunes laterals de dues plantes amb galeries arquejades i baranes balustrades, més una balconada posterior flanquejada per unes torres. A la part superior era rematat amb una torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 1908 la família estava arruïnada i va haver de vendre la propietat, fent una partició de les seves terres. El mas, juntament amb el bosc i conreus, fou adquirit per Lluís Campins i Campins, que el va passar als seus successors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1957 el casal es trobava en mal estat estructural, ja que els murs s’obrien pel mig. Aleshores s’hi va fer una intervenció que va suposar una reforma en profunditat de l’edifici. S’eliminà la tercera planta per poder fer una nova coberta. Tot i que les façanes de la part baixa es van conservar, algunes de les galeries es van suprimir, i les que es conserven van haver de ser reconstruïdes, de manera que el casal va quedar en part desdibuixat i va perdre bona part de l’encant arquitectònic vuitcentista que tenia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la capella, es pot veure com era per fotografies que se n’han conservat de principis de segle XX. A la dècada de 1970 fou enderrocada en la seva pràctica totalitat i, al seu damunt, s’hi construí una casa que parcialment n’aprofita els murs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment el mas Sant Nicolau és dels pocs de Granollers que continua en actiu com a explotació agropecuària.</span></span></span></p> | 41.6030877,2.2738579 | 439490 | 4605964 | 1957 (reconstrucció) | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-sant-nicolau-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-sant-nicolau-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-sant-nicolau-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-sant-nicolau-antiga-ermita.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-sant-nicolau-dibuix.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-sant-nicolau-ermita-foto-arxiu-granollers.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-foto-08096-319-1.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-04-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Postal de la Capella de Sant Nicolau (1927). Arxiu Municipal de Granollers, Fotografia i fons Joan Guàrdia AMgr.Informació oral facilitada pels propietaris | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||
| 50167 | Can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferran | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat. Informació oral de Claudi Tor (gener, 2002).</p> | XIX-XX | Estructuralment bé. En estat d'abandonament | <p>Casa de pagès o petita masia que ha conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària. Es troba aïllada al sud d'un polígon industrial i junt a un bosquet que té el mateix nom que la casa.</p> <p>L'edificació segueix el tipus de masia basilical, de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, s'estructura en base a tres eixos d'obertures que són irregulars, amb finestres de proporció vertical. El cos central més elevat de la planta basilical queda marcat tan sols al costat dret. Les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i amb uns ampits sortints. Són, però, de factura força recent. El portal, situat a l'eix central, és d'arc de punt rodó, amb les dovelles de totxo. La façana és plana i arrebossada amb ciment. Al costat de la casa hi ha diferents cossos annexos de totxo de construcció força recent. Una mica separat es conserva un pou.</p> | 08096-320 | Sector oest del terme municipal (Serra de Ponent). Polígon industrial de Coll de la Manya. Camí de can Ferran, s/n | <p>Entorn de la casa s'hi ha recollit material arqueològic, molt escadusser, d'època romana, cosa que podria indicar que en aquest lloc ja hi havia un assentament previ en forma de vil·la romana. </p> <p>Per la seva tipologia, la construcció actual podria ser obra majoritàriament del segle XIX. De la història de la casa en coneixem algunes notícies disperses. Al segle XIX hi vivia la família Tintó. Un avantpassat d'aquesta família el van matar els carlins i el van enterrar sota una figuera que es troba a poca distància. Segons el mateix informant, membres d'una partida carlina van arribar a la masia, on van matar aquest home, però sembla ser que uns gossos van salvar la resta de la família (Informació oral de Claudi Tor, gener de 2002). Així mateix, l'autor García-Pey (1990) recull una corranda que fa al·lusió a aquesta casa. Deia així: 'A Can Riera pica l'aigüera/a can Bonastre pica la pasta/a Can Climent avisa el sometent/a Can Gener mira si ve/ a Can Ferran ja l'aturaran' (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.5881283,2.2642560 | 438676 | 4604310 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50167-can-ferran-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50167-can-ferran-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50167-can-ferran-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50167-foto-08096-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50167-foto-08096-320-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-03-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Foto 2: Autor Pere Cornellas. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||
| 50168 | Font del Ràdium | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-radium | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ROMERO, F. Xavier (2001). «La recuperació de la font del Ràdium (Granollers)». <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, Núm. 20, p. 37-46, https://raco.cat/index.php/Lauro/article/view/48353.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Servei de Medi Ambient i Espais Verds. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-06 </span></span></span></span></p> | XXI | Espai natural que ha estat objecte recentment d'un treball de recuperació | <p><span><span><span>Font, que havia estat probablement la més popular de Granollers, envoltada d’un espai natural d’interès, ubicada a la Serra de Ponent. La font havia tingut molta fama per les propietats medicinals que se li atribuïen. De fet, el nom de Ràdium deriva de la creença que les seves aigües tenien radi o propietats radioactives. Les fonts actuals, però, són de nova creació, ja que la construcció del polígon industrial en aquest sector va comportar la destrucció de la font antiga i va afectar l’entorn natural. Actualment hi trobem tres fonts,<span> que estan força properes i que es nodreixen amb aigua de la xarxa municipal. La primera es va construir com una reproducció més o menys fidel de l’original. Té dos bancals de pedra en forma de semi-cercle, amb una obertura per accedir a l'interior. De la bancada s’aixeca una llosa vertical amb una aixeta a la part baixa.<br /> La segona font queda a només tres metres a l'esquerra de la primera, i és formada per una llosa allargada clavada directament al terra. L'última font es troba a uns 20 metres al nordoest de les altres, a peu de camí. És una font singular, feta amb travesses de tren. Dues travesses unides i clavades al terra li fan de frontal, amb una aixeta de polsador.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’espai natural té una superfície de 18 ha i es composa de diversos àmbit diferenciats: el torrent de la Font del Ràdium, el bosc, el passeig i l’antic abocador de runa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al torrent hi trobem un dels boscos de ribera més ben conservats de Granollers, amb força exemplars d’oms i àlbers d’una alçada considerable. El bosc és semblant a una pineda, però es tracta d’un bosc mixt amb quatre espècies arbòries bàsiques: alzina, roure martinenc, pi blanc i pi pinyoner. Compta amb un sotabosc d’estepa blanca, galzeran i esparreguera. També hi trobem matolls i plantes, com la farigola i el romaní, que han ocupat els antics conreus ara erms.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la zona de l’antic abocador municipal de runa, s’ha procedit a millorar la contenció de les terres i a integrar aquest indret a la Font del Ràdium.</span></span></span></span></p> | 08096-321 | Sector oest del terme municipal. Polígon industrial de Coll de la Manya. Carrer F. Duran i Reynals, al sector nord. | <p><span><span><span>Antigament les fonts eren un dels principals llocs d’esbarjo de les classes populars, sobretot per a les dones. A Granollers eren molt habituals les fontades a les fonts Verda, del Cargol, de Can Carrancà o la del Ràdium. La font era un lloc de trobada pels ciutadans de Granollers on es feien tot tipus de celebracions i, sovint, s'hi commemoraven festes com el dia de Pasqua o simplement servien com a excusa per anar-hi a ballar sardanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La primitiva font del Ràdium ja no es conserva, ja que fou destruïda quan es va urbanitzar el polígon industrial. L<span>’aigua sortia en la part baixa d’una columna d’una mica mes de dos metres d’alçada feta d’obra i decorada amb petites rajoles a tres nivells. Tenia un mur baix circular on hi havia el desguàs de la font, amb seients de pedra al voltant que formaven mitja circumferència.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>De la font del Ràdium es creia que la seva aigua tenia propietats especials, possiblement radioactives, d'aquí el seu nom. Concretament, el gust singular de les seves aigües feia que se li atribuïssin qualitats organolèptiques; és a dir, que a partir d’aquest gust o olor especials se li suposaven propietats medicinals. A les dècades de 1920 i 1930, el seu moment d’esplendor, l’aigua de la font del Ràdium va ser comercialitzada amb el nom d'Aigua de Palou, ja que estava situada a l'antic terme municipal de Palou, que posteriorment es va annexionar a Granollers. El juny de 1923 fou premiada amb el Diploma de gran premi, Medalla i Creu, en l'Exposició Internacional d'Alimentació, Higiene i Agricultura que tingué lloc a Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com demostren escrits i anuncis de l’època, a l’aigua se li atribuïa una possible presència de radi. La font tenia un cabal d’aigua que hi naixia d'uns quatre mil litres diaris. En la composició de l'aigua, a més del radi, hi destacaven elements com el liti i el magnesi. Tots tres elements eren presents en concentracions molt baixes. Tots aquests factors, però, són força discutibles, i ja no es poden contrastar amb anàlisis actuals perquè l’antiga font ja no raja. El cert, però, és que <span>molta gent de Granollers i rodalies hi anava amb garrafes a buscar aigua.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1970 l’espai de la font <span>va esdevenir un lloc ple de runes i de brutícia, ja que s’hi va ubicar un abocador municipal i estava a tocar d’un nou polígon industrial en expansió. Això va provocar la desaparició de la font natural. L’abocador fou clausurat definitivament el 1998. A partir de la dècada de l’any 2000 es va portar a terme una remodelació d’aquest lloc, aprofitant que encara és conservava un petit bosc de ribera i bosc de diferents especies d’arbres per les rodalies. Es van crear diferents entrades al paratge i unes escales per accedir a la nova Font del Ràdium des del Polígon. D’aquesta manera s’ha aconseguit que de nou aquest espai sigui un lloc de passeig i de lleure. La rehabilitació de l'espai va ser tasca del taller d'ocupació 'La Font' (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> | 41.6012585,2.2680909 | 439008 | 4605765 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50168-font-radium-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50168-font-radium-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50168-font-radium-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50168-font-radium-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50168-font-radium-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50168-font-radium-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50168-foto-08096-321-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Entorn de la Font del Ràdium hi ha dos plafons amb informació sobre l’espai natural. | 98 | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||
| 50170 | Verneda de can Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-can-gili | <p>CATÀLEG D'ARBRES (1999) Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-12. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-2, EBIM-3, EBIM-4.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petita zona boscosa que s’ha conservat entre una àrea urbanitzada als afores de la ciutat i que es caracteritza per ser l’únic bosc completament caducifoli de Granollers, d’una gran qualitat paisatgística en el seu interior. Tot i ser una albarda, popularment s’anomena la Verneda de can Gili. Així doncs, l’espècie dominant és l’àlber, que es troba acompanyat de plàtans, pollancres i oms. Tota la vegetació està molt adaptada a la humitat degut a la presència del torrent de Can Gili, que recorre la Verneda fins arribar a la carretera de Lliça.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Verneda de can Gili és inclosa en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 12. El conjunt compta també amb tres arbres o grups d’<span><span>arbres que estan inclosos en el Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM): l’Alzina de la Terra Alta (EBIM-2), els Pollancres de la Verneda de Can Gili (EBIM-3) i els Àlbers de la Verneda de Can Gili (EBIM-4).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Alzina de la Terra Alta pertany a l’espècie quercus ilex ilex. Es tracta d’un interessant exemplar que es troba al costat de la carretera, ben conformat i amb una magnífica capçada arrodonida i densa. Té una alçada aproximada d’uns 10 metres. </span></span>Els Pollancres de la Verneda de can Gili són tres grans exemplars que pertanyen a l’espècie Populus nigra. Els Àlbers de la Verneda de can Gili són al costat de la Font de Can Gili. Es tracta d’un conjunt d’una cinquantena d’àlbers de l’espècie Populus alba.</span></span></span></p> | 08096-323 | Sector noroest del terme municipal. Prop de la masia de can Gili. Carrer de Sant Ferran s/n (antic camí de Lliçà d'Amunt). | <p><span><span><span>Aquest bosc va ser plantat pels antics propietaris de la masia de Can Gili, situada a l’altra banda de la carretera i ara convertida en centre cívic. L’espai forestal havia estat molt més extens i comptava amb una font i una bassa que van ser molt freqüentats en el passat.</span></span></span></p> | 41.6124644,2.2735774 | 439476 | 4607004 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El bosc compta amb una zona de taules i una zona de jocs infantils, des d’on es pot iniciar l’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent, que visita tots els espais naturals d’aquesta serra. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 50171 | Bosc de can Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-pages | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-10.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc que combina dues zones de pineda amb un paisatge de conreus, erms i brolles. Les dues àrees de bosc són pinedes de pi pinyer amb força diferències pel que fa al sotabosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Pagès nord està situat entre conreus. Aquí els pins estan acompanyats de lledoners, llorers, marfulls i garrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Bosc de Can Pagès sud està emplaçat en l’encreuament dels camins de Sant Nicolau i de l’Escanyat. És més pobre de sotabosc, i té un gran recobriment herbaci.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els boscos de Can Pagès són dos espais identificables des del centre de la ciutat, fet que els atorga un alt valor paisatgístic, ja que proporcionen una visual d’entorn periurbà verd (fitxa EBIM-10). Aquest bosc està inclòs en <span>el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 10.</span></span></span></span></p> | 08096-324 | Sector nordoest del terme municipal. Camí de can Pagès. | <p><span><span><span>L'origen d’aquest bosc és relativament modern, i possiblement es trobi en les plantacions de pins en camps abandonats o en substitució de boscos més antics. No es tracta, per tant, d’un cas de subsistència del bosc, sinó de l'aparició d'una nova arbreda de pins. La pineda sol plantar-se amb la intenció d'aconseguir un 'bosc net'; és a dir, sense sotabosc que destorbi la circulació per l'interior de l'arbreda (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> <p> </p> | 41.6087263,2.2738994 | 439499 | 4606590 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-bosc-can-pages-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-bosc-can-pages-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-foto-08096-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-foto-08096-324-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Pels camins del bosc de Can Pagès sud hi discorre l’itinerari de la Serra de Ponent, que passa per tots els espais naturals i els elements patrimonials d’aquesta petita serralada granollerina. Entre d’altres, el roure martinenc protegit del camí de la Font del Ràdium. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 50172 | Bosc del Molí de Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-moli-de-capellans | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-09. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Bosc de morfologia molt irregular, comprès entre el torrent de Sant Nicolau i el camí de l’Escanyat, que presenta una rica biodiversitat i varietat d’ambients naturals. Compta amb un característic penya-segat on les alzines tracten de sobreviure als efectes de l’erosió. S’hi poden distingir quatre zones ben diferenciades:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un alzinar a tocar del camí de Sant Nicolau, prop de la via del tren i a la part alta del penya-segat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns camps erms distribuïts en terrasses que ara són ocupats per vegetació baixa i on sovint s’hi instal·len canyars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un matollar a la part baixa del penya-segat, amb poca presència d’arbre i abundància d’arbustos mediterranis com el garric, les estepes, l’arç blanc i el romaní (fitxa EBIM-09).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alguns animals, com els conills i les perdius, han aprofitat darrerament aquesta varietat d’ambients per colonitzar la zona, així com també una llarga llista de espècies de flora. Aquest bosc està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 9.</span></span></span></p> | 08096-325 | Sector nordoest del terme municipal. Al nord de la masia de Sant Nicolau. Camí de Sant Nicolau. | <p><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.6041276,2.2738660 | 439492 | 4606079 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-bosc-moli-capellans-1-serra-ponent.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-bosc-moli-capellans-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-bosc-moli-capellans-z.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-foto-08096-325-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Pel bosc del molí de Capellans hi passa l’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent, que sortint des del riu Congost o la Verneda de Can Gili s’endinsa fins a la Font del Ràdium. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 50173 | Casa carrer Ponent 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-ponent-20 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar d'estil noucentista atribuïda a l'arquitecte Raspall i Mayol. És un edifici entre mitgeres i en cantonada amb el carrer de Josep Maria Ruera. Es desenvolupa en planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants, limitades per un acroteri massís de perfil trencat. Les façanes són planes, estan arrebossades i es recolzen sobre un sòcol coronat per una fina imposta de totxo. La composició es desenvolupa simètricament segons tres eixos (façana lateral) o quatre (façana principal). La façana principal està coronada per una cornisa entaulament que conté els buits de ventilació de la coberta, mentre que la lateral es remata amb capcer de perfil trencat. Els buits són de doble llinda, plana i graonada, solució molt típica de l'arquitecte Raspall que es suposa que va construir l'edifici (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-326 | Carrer de Ponent, 20 | <p>A principis del segle XX en aquest sector encara hi havien molts horts, juntament amb algunes fàbriques. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, aquesta casa s'hauria construït l'any 1929. S'ha atribuït a l'arquitecte <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. </span></span></span></span></p> | 41.6098700,2.2859100 | 440501 | 4606708 | Possiblement 1929. | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50173-ponent-20-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50173-ponent-20-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50173-foto-08096-326-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-11-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manel Joaquim Raspall i Mayol (atribuït) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||
| 50174 | Bosc de la Font del Ràdium | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-font-del-radium | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ROMERO, F. Xavier (2001). «La recuperació de la font del Ràdium (Granollers)». <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, Núm. 20, p. 37-46, https://raco.cat/index.php/Lauro/article/view/48353.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Servei de Medi Ambient i Espais Verds. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-06 </span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai d’interès natural amb diverses zones boscoses que es troben entorn de la Font del Ràdium. Hi podem diferenciar el bosc de ribera que s’estén al llarg del torrent de la Font del Ràdium i el bosc de pineda i altres espècies que es troba a la zona més alta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al torrent hi trobem un dels boscos de ribera més ben conservats de Granollers, amb força exemplars d’oms i àlbers d’una alçada considerable. El bosc s’ha conservat en relatives bones condicions malgrat la gran pressió a la qual està sotmesa la riera degut a la proximitat del polígon industrial i d’un antic abocador de runes. El bosc de ribera és bàsicament una omeda amb esbarzers. A més, hi trobem espècies introduïdes per l'home, com ara l'acàcia falsa, molt abundant als voltants de la zona d'esbarjo. Cal destacar també la petita albereda situada a prop de l'abocador rehabilitat, de gran valor ecològic i formada per uns 30 àlbers d'alçades superiors als 20 metres (alguns exemplars arriben inclús als 30 metres). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sotabosc és pobre en espècies, molt afectades pel mal estat sanitari de l'indret. Es troben molts esbarzers i lianes com l'heura, l'arítjol i la vidalba. En poca quantitat també es detecten espècies característiques d'indrets humits, com ara el sanguinyol i l'arç blanc. En els marges del torrent creixen entre els arbres diversos canyars, vegetació característica de les riberes i que té una important funció estabilitzadora dels talussos en cas de riuades. L'escassetat de boscos de ribera que es conserven fa que la zona tingui una gran importància paisatgística (ROMERO, 2000). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de la zona més alta, és semblant a una pineda, però es tracta d’un bosc mixt amb quatre espècies arbòries bàsiques: alzina, roure martinenc, pi blanc i pi pinyoner. Compta amb un sotabosc d’estepa blanca, galzeran i esparreguera. També trobem matolls i plantes, com la farigola i el romaní, que han ocupat els antics conreus ara erms. L’anomenat Roure martinenc de la Font del Ràdium s’alça seguint al nord el camí que va cap a la verneda de can Gili. Aquest arbre imponent està protegit al Pla especial del patrimoni natural de Granollers.</span></span></span></p> | 08096-327 | Sector oest del terme municipal. Prop del polígon industrial de Coll de la Manya, al sector nord. Camí de la Font del Ràdium. | <p><span><span><span>A la dècada de 1970 l’espai entorn de la Font del Ràdium <span>va esdevenir un lloc ple de runes i de brutícia, ja que s’hi va ubicar un abocador municipal i estava a tocar d’un nou polígon industrial en expansió. Això va provocar la desaparició de la font natural. L’abocador fou clausurat definitivament el 1998. A partir de la dècada de l’any 2000 es va portar a terme una remodelació d’aquest lloc, aprofitant que encara és conservava un petit bosc de ribera i bosc de diferents especies d’arbres per les rodalies. Es van crear diferents entrades al paratge i unes escales per accedir a la nova Font del Ràdium des del Polígon. D’aquesta manera s’ha aconseguit que de nou l’espai de la font i el seu entorn siguin un lloc de passeig i de lleure. La rehabilitació de l'espai va ser tasca del taller d'ocupació 'La Font' (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> | 41.6019400,2.2677000 | 438976 | 4605841 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-foto-08096-327-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Entorn de la Font del Ràdium hi ha dos plafons amb informació sobre l’espai natural. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 50175 | Bosc de can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-ferran | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span>Servei de Medi Ambient i Espais Verds. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-05</span></span></span></p> | L'estat de conservació de la vegetació és força bo, degut molt possiblement a les tanques vegetals que formen espècies com l'esbarzer ('Rubus ulmifolius'), la vidalba ('Clematis vidalba') i l'arítjol (Smilax aspera) als marges. | <p><span><span><span>Bosc emplaçat a l’oest de la masia de can Ferran que avui ha quedat com una illa envoltada per un polígon industrial. Constitueix la massa forestal més extensa de Granollers. Presenta una vegetació típica mediterrània, amb predomini de l’alzina (Quercus ilex), però amb un presència important d’arbres com el pi pinyer (Pinus pinea) i el roure martinenc (Quercus humilis). El perímetre del bosc compta amb diverses zones de brolla molt dinàmiques, on podem trobar arbustos com la ginesta (Spartium junceum), l’arç blanc (Crataegus monogyna), o l’espàrrec (Asparagus acutifolium). </span></span></span></p> | 08096-328 | Sector oest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Al sud de la zona Industrial Coll de la Manya. Prop de la masia de can Ferran. | 41.5879300,2.2633700 | 438602 | 4604288 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-foto-08096-328-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El bosc compta amb una senyalització informativa on es destaquen els principals elements significatius: roures martinencs catalogats del camí proper a la masia de Can Ferran i el Roc del Carlins, una fita patrimonial de l’antic camí de pelegrinatge fins al monestir de Sant Cugat.El bosc de Can Ferran compta amb un manteniment periòdic per evitar riscos d’incendis forestals. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 50176 | Bosc de can Many | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-many | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa). </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Bosc situat a llevant del casal de can Many, en el coster i la part baixa de la Serra de Llevant en aquest sector. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Feliuà, el bosc de Can Riera i el bosc de Ca n’Amat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’estan habilitant una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al bosc de can Many en particular, hi trobem </span>una pineda enjardinada a la zona oest i un bosc mixt de pi blanc i alzina a l’est<span>. Ocupa una superfície d’unes 1'2 ha, a la zona de caiguda de la serra de Ponent cap al riu. Tal com diem, a la zona oest, en la part més alta i propera al casal de can Many hi ha una superfície considerable d’espai que fou més o menys condicionat i enjardinat pels propietaris i que forma part de la seva finca particular. Aquí hi trobem espècies arbòries no originàries que hi foren plantades artificialment, com per exemple els xiprers.</span></span></span></span></p> | 08096-329 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Vora el casal de can Many. Camí de can Many. | <p><span><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom del bosc ve de l’antiga masia que es troba al seu costat: can Many. Entorn de la dècada de 1970 aquesta finca fou adquirida per la família Espona, propietaris de la fàbrica de pastes Gallo, ubicada al polígon industrial que hi ha sota la masia. Aleshores el casal fou totalment reformat i ampliat amb noves construccions, de manera que es va convertir en la gran mansió que és actualment. També van enjardinar el conjunt i van plantar noves espècies a la part superior del bosc de can Many. A la dècada de 2020 la finca fou adquirida per la Fundació M.A. Center Spain, que hi ha habilitat el Centre Amma Granollers, orientat a temes de consciència i espiritualitat.</span></span></span></p> | 41.5947587,2.2729878 | 439410 | 4605040 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-bosc-can-many-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-bosc-can-many-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-foto-08096-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-foto-08096-329-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||
| 50177 | Bosc de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-namat | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a la Serra de Ponent, en el seu coster per la banda est, a l’alçada de la casa de ca l’Esquella. Abans en aquest sector també hi havia la casa de ca n’Amat, avui desapareguda. Concretament, el bosc enllaça pel nord amb el bosc de can Riera. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Many, el bosc de Can Feliuà i el bosc de Can Riera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’han habilitat una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de ca n’Amat en particular, es tracta d’un bosc mixt amb zones d’alzina i roure martinenc, i també amb zones de pineda.<span> És un bosc força penjat i no gaire gran, que manté un sotabosc de farigola i romaní molt agradable. El pendent pronunciat del terreny es pot observar al camí de ca l’Esquella, </span>que travessa zigzaguejant el bosc de Ca n’Amat i connecta la carena de la Serra de Ponent amb el polígon industrial.</span></span></span></p> | 08096-330 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Prop de la casa de ca l'Esquella i del polígon industrial Sant Julià. | <p><span><span><span><span>Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva perduració sigui el resultat de fets com l'inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, lo que ha provocat el seu sòl no sigui rentable; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> | 41.5861968,2.2713035 | 439261 | 4604091 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50177-bosc-ca-namat-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||
| 50178 | Bosc de can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-cabanyes | <p><span><span><span>CONDE, Gemma; MARTÍ, Xavier (1998). “L’enton natural i els creixement urbà de Granollers”, <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 14, p. 33-40.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ-VILLACAÑAS, Belén; MONTAGUD BLAS, Èlia (1995). “Els projectes de restauració ambiental i paisatgística a la conca del Besòs”, <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, núm. 10, p. 28-32.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIBAS, Josep (2005). “Els ocells nidificants del Congost a Granollers”, <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 28, p. 39-54.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-01. </span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai natural que s’estén a la riba de ponent del riu Congost i que constitueix una zona de ribera amb una diversitat d’hàbitats. Té una superfície de 8 ha, a cavall entre els municipis de Granollers i Montmeló, i porta el nom de la masia que hi havia en aquests terrenys. E<span>stà inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 01. </span>Es tracta d’un espai verd divers que compta amb dos tipus d’hàbitats ben diferenciats:</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer es caracteritza per una arbreda mixta de pi pinyoner, que és l’estrat arbori alt i predominant, on també hi ha un grup d’alzines que foren plantades l’any 2002 i que en el futur han de generar un frondós alzinar<span>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon hàbitat és constituït per diverses zones amb aigües que s’hi han habilitat de manera artificial. Concretament, un aiguamoll d’una hectàrea, una bassa d’amfibis i unes bassetes temporals per a l’herpetofauna (rèptils i amfibis). La creació d’aquest aiguamoll artificial, així com la recuperació dels marges fluvials, han permès augmentar la diversitat d’ambients de l’espai de ribera, de manera que ara constitueix un refugi per a la fauna d’ocells del riu Congost i per a la que colonitza l’aiguamoll que s’hi ha construït. Hi han estat detectades 86 espècies vegetals i 35 espècies d’ocells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre d’aquest espai natural s’hi ha habilitat un petit centre d’educació ambiental des d’on s’impulsen activitats sobre els valors naturals d’aquesta zona verda, gestionat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers (fitxa ENIM-01).</span></span></span></p> | 08096-331 | Sector sud del terme municipal. Parc industrial de Can Gordi-Can Català. Carretera de Montmelò. | 41.5683394,2.2684261 | 439005 | 4602110 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-web.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’espai natural de Can Cabanyes forma part dels terrenys cedits com a zona verda pel parc industrial de Can Gordi –Can Català, a cavall entre els termes municipals de Granollers i Montmeló. L’espai s’ha beneficiat de molts projectes de recuperació ecològica que s’hi han portat a terme, com ara la creació de les masses d’aigua vora el riu Congost. Entre d’altres, es poden destacar: El Foment de la biodiversitat: recreació de sistemes d’aiguamoll per l’avifauna i la comunitat d’amfibis, eradicació de la vegetació al·lòctona i plantació d’espècies de ribera autòctones, instal·lació de caixes nius d’ocells i ratpenats, etc...La Creació d’un aiguamoll de tractament terciari d’aigües residuals: construcció d’un aiguamoll que tracta amb processos naturals l’aigua sortint de la depuradora, per produir aigua regenerada que s’utilitza en el reg dels espais i la neteja viària de la ciutat.Un Centre d’educació ambiental: construcció d’un edifici per la conscienciació dels valors naturals de Can Cabanyes i l’oferta d’activitats pel Museu de Ciències de Granollers. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||
| 50179 | Bosc de can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-gordi | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-07.</span></span></span></span></span></p> | De tota manera es troba en una zona amb molta pressió per trobar-se al costat del Circuit de Catalunya i el polígon industrial. | <p><span><span><span>Bosc que es troba entre els municipis de Montmeló i Granollers, al costat de llevant del Circuit de Catalunya. Està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 07.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els arbres dominants del bosc són les alzines i els pins pinyers, i també hi abunda el lledoner, sobretot a l’extrem nord. El sotabosc és molt divers i ric en els arbustos típics de l’alzinar mediterrani: el galzeran, el marfull, la rogeta, l’arç blanc, l’heura, etc. Al centre del bosc, just al límit dels termes municipals, es troba una clariana amb un interessant herbassar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Gordi aporta un complement i un valor interessant al Circuit de Catalunya. I és que els 43.000 m2 d’aquesta massa boscosa aporten una millora al valor paisatgístic dels entorns del circuit, i també el doten d’una generosa zona d’aparcament. Cal destacar també que la zona de Can Cabanyes, Can Català i Can Gordi, a l’extrem sud-oest de Granollers, és l’únic espai de connectivitat biològica entre el riu Congost i la zona agroforestal de la Serra de Ponent (fitxa ENIM-07).</span></span></span></p> | 08096-332 | Sector sudoest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Al costat del Circuit de Catalunya. Carretera de Montmeló. | <p><span><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquests boscos és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5695575,2.2641033 | 438645 | 4602248 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-x.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El bosc de Can Gordi és una massa forestal compartida entre dos municipis: Montmeló, que és el propietari de la meitat sud, i Granollers, que és el titular de l’altra meitat. Els dos ajuntaments han coordinat projectes pel manteniment del bosc. En destaquen els treballs de l’itinerari de l’anella verda de Can Cabanyes, que travessa per l’interior del bosc. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||
| 50180 | Costums desapareguts relacionats amb balls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-relacionats-amb-balls | <p><span><span><span>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993) La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASSOT MUNTANER, Josep (1993) 'La recuperació de l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Revista d'etnologia de Catalunya, nº 2, Febrer 1993, p. 132-133. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Tradicions en desús | <p><span><span><span>Selecció d’alguns dels antics costums més singulars de Granollers, avui ja desapareguts, que estan relacionats amb els balls i amb ballar:</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DE SERRALLONGA (referenciat en la fitxa 'Cançoner'). Ball antic que se sap, per premsa local, que el 1905 feia 43 anys que no es representava i que aquell any es va tornar a fer (informació oral de Paco Cruz). La descripció que en fa Amador Garrell (GARRELL, 1960) és aquesta: 'era una comparsa que en direm molt primitiva, la qual actuava el diumenge per places i carrers. Els personatges -que anaven tan mal girbats com us pugui semblar-, representaven -o pretenien representar- una pantomima parlada, que començava així: - 'Serrallonga, Déu vos guard'. -'Qui sou vós, que no us conec?...'. Una altra versió va ser recollida per Marià Aguiló: 'Dia deset de setembre / ja nos varen agarrar / á la preso quens portaren / Perpinya sen diu de nom...' (MASSOT, 1993: Sèrie A-[15]-XIV).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DELS VELLS. El dimarts de carnestoltes s'aplegaven diverses colles i feien una ballada conjunta. A vegades havien figurat un passatge còmic abans de començar el ball. Sortien els vells de totes les colles i feien una ballada ells sols. Figuraven anar pesats i es bellugaven amb aparent dificultat; moltes de les velles simulaven que els agafaven basques i mareigs. La gresca durava fins que sortien els diablots i a fuetades netejaven la plaça de vells. Aleshores sortien totes les parelles de nuvis i feien una ballada de gran lluïment, en la qual posaven a prova les seves habilitats en la dansa per tal de contrastar el ball dels vells (AMADES, 1985, II: 127). </span></span></span></p> <p><span><span><span>EL BALL DELS BRUTS era una paròdia del de les donzelles. Els fadrins sortien vestits amb robes dolentes i ben brutes i la cara emmascarada. Anaven per tots els carrers de la població, esperant i ataüllant les dones que s'atrevien a sortir de casa. Així que en veien una, l'agafaven; les feien seguir, i les duien fins a la plaça, on les obligaven a ballar. Abans però els emmascaraven ben bé la cara fins a deixar-la completament negra, com la duien ells. (AMADES, 1985, II: 243). </span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DE L'ESPOLSADA. Al barri del Lledoner, que pel setembre celebra la Festa Major, tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró (BAULIES, 1965). Els balladors executaven un pas o punteig conegut amb el nom d'espolsa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DE GITANES. Era la nota popular del carnaval. Primer es feia a la Plaça Gran i, a causa d'un accident, va passar a la sala de La Unió Liberal.</span></span></span></p> | 08096-333 | 41.6080600,2.2872700 | 440612 | 4606506 | 08096 | Granollers | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50180-porxada-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-04-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|119 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||
| 50181 | Brolla de la Vinyeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolla-de-la-vinyeta | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | <p>Espai natural caracteritzat pel predomini d'arbusts. Està situada al nord del Bosc de can Pagès. Es tracta d'una zona de gran valor paisatgístic a la que predomina la ginesta i prolifera una gran riquesa d'espècies a l'estrat herbaci.</p> | 08096-334 | Camí de can Nicolau, 08400-GRANOLLERS | <p>A més dels boscos, alguns espais naturals on predominen els arbusts, gaudeixen d'un gran valor ecològic i paisatgístic. Aquest és un exemple de gran interès dins el conjunt del medi ambient de Granollers, i que paisatgísticament, i al costat de les zones de cultiu, ve caracteritzant els horitzons naturals del terme.</p> | 41.6089700,2.2713900 | 439290 | 4606618 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50181-foto-08096-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50181-foto-08096-334-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||
| 50182 | Cedre de la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-la-fabrica | <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-01</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Cedre (cedrus atlantica') que està situat a l’entrada sud de la ciutat i que és un dels arbres més alts del municipi. Concretament, té una alçada de 27 m, una capçada de 16 m, un volt de canó de 2,64 m i una ramificació de 12 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un arbre que ha arribat a la plena maduresa, com ho mostra l’alçada assolida i l’arrodoniment de la seva copa, en la qual s’ha desdibuixat la guia central que marca el creixement apical. El tronc ens mostra, fins una alçada de 6-7 metres, els primers pisos de branques que li foren eliminades en els seus primers anys de vida i que varen cicatritzar correctament. Comptem una dotzena de pisos desapareguts fins a trobar la primera branca viva, a uns dotze metres del terra. L’arbre, molt castigat pels agents climatològics i urbanístics així com per l’edat, conserva una capçada molt reduïda respecte la dimensió de l’exemplar: té tan sols tres branques importants vives al costat de la nau i un àpex central format per quatre braços, que constitueixen una copa arrodonida i poc densa. Per la seva magnitud i alçada, les branques de la base d’aquest exemplar podien haver mesurat en amplada una mica més de vint metres (fitxa EBIM-01).</span></span></span></p> | 08096-335 | Carretera del Masnou (vora la nau Mercedes-Benz) | <p><span><span><span>L’arbre se situa en el barri de Can Bassa. Formava part de la zona de jardí d’una petita nau industrial —La Fàbrica— de començaments del segle XX. És un magnífic exemplar de cedre que, juntament amb un exemplar de magnòlia, van sobreviure a la urbanització per a la construcció de les naus de la firma Mercedes Benz. La magnòlia va desaparèixer per iniciativa d’alguna autoritat de carreteres, però el cedre se salvà per la seva situació, un metre més separat de l’asfalt. Aquest arbre, que per la seva alçària és visible des de molt lluny i que forma part del paisatge de la carretera del Masnou, ha esdevingut una fita utilitzada pels veïns i comerciants de la zona, com a punt de referència per als qui no són de Granollers (fitxa EBIM-01).</span></span></span></p> | 41.5926138,2.2856761 | 440466 | 4604792 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50182-cedre-atlas-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50182-cedre-atlas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50182-foto-08096-335-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||
| 50183 | Bosc de can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-catala | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-02.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai natural amb una zona de bosc que està emplaçat prop de les masies de can Riba de la Serra i can Català, al sector nordest del Circuit de Catalunya. De fet, el bosc pertanyia a la masia de can Català (avui ja desapareguda). El Bosc de can Català <span>està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 10. </span>Aquest espai presenta dos hàbitats ben diferenciats:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una pineda de pi blanc i roure martinenc fortament afectada per les activitats humanes properes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un torrent amb pins i alzines, així com lledoners en les contrades més humides, que desemboca al riu Congost. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys enrere era una paisatge agroforestal característic de la zona del Pla de Palou. La construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya va reduir en quasi dues hectàrees la seva superfície i al llarg dels anys l’entorn s’ha anat antropitzant encara més amb l’ampliació de la zona industrial. Malgrat això, la seva ubicació a mig camí del riu Congost i la Serra de Ponent fa que tingui un alt valor com a espai de connexió ecològic (fitxa ENIM-02).</span></span></span></p> | 08096-336 | Sector sudoest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Camí de can Riba de la Serra. | 41.5745100,2.2651400 | 438737 | 4602797 | 08096 | Granollers | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-foto-08096-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-foto-08096-336-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’any 2018 es va desviar una bona part del torrent degut al desenvolupament urbanístic del polígon industrial de Cal Gordi-Can Català. Les mesures de compensació aplicades han permès recuperar una bona part de la naturalitat d’aquest paratge mitjançant l’ampliació de la llera, la revegetació de la riba, les mesures de contenció de l’erosió fluvial, la construcció d’un pas de fauna per sota de la carretera BV-5003 i la retirada dels horts incontrolats. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||
| 50184 | Bosc de can Feliuà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-feliua | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a la Serra de Ponent, en el seu coster per la banda est, a l’alçada de la casa de can Feliuà. Concretament, entre can Feliuà i el mas Blanc (al nord) i la masia de can Riera (al sud). Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Many, el bosc de Can Riera i el bosc de Ca n’Amat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’han habilitat una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de can Feliuà en particular, es tracta d’un bosc mixt d’alzines i roure martinenc. És un bosc força penjat i no gaire gran, amb una vegetació relativament esparsa.</span></span></span></p> | 08096-337 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Prop de la casa de cal Feliuà i del Polígon Congost | <p><span><span><span>Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva perduració sigui el resultat de fets com l'inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, lo que ha provocat el seu sòl no sigui rentable; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5906600,2.2717200 | 439300 | 4604585 | 08096 | Granollers | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50184-bosc-can-feliua-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50184-foto-08096-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50184-foto-08096-337-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||
| 50185 | Alzina de ca l'Esquella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lesquella | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-59.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Exemplar d’alzina (Quercus ilex) isolat, de gran perímetre i enorme capçada que resulta la més destacada dins la seva espècie al municipi. Es troba vora la casa de ca l’Esquella, al costat del camí, i la silueta de l’arbre destaca al capdamunt de la serra de Ponent. Tradicionalment ha estat un lloc de descans pels caminants. Aquest arbre f<span>orma part del </span><span><span>catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (fitxa EBIM-59).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’exemplar té una forma xata però és ben estructurat i compacte. La forma l’ha assolit de manera natural, ja que no presenta indicis d’esporgues. Es va originar a partir d’un tronc força inclinat i rabassut, el qual es ramifica en nombrosos braços força gruixuts que formen una enrevessada capçada (EBIM-59). Té una alçada de 9 metres, 2 metres de volt de canó (a 1'3 metres) i 14'40 metres de capçada (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 08096-338 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Vora la casa de ca l'Esquella. Camí de ca l'Esquella, s/n. | 41.5846340,2.2692614 | 439090 | 4603918 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50185-alzina-esquella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50185-alzina-esquella-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Ca l’Esquella és una casa, avui rehabilitada, que es troba a la serra de Ponent de Granollers. Prop de la casa i fins a la via del ferrocarril s’estenen els boscos de la Costa. Fins no fa gaires anys eren dues les alzines situades a la cara de migdia de la casa i l’era de ca l’Esquella, ran de camí. Avui només queda aquesta. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc