Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49885 | Muralla de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-granollers | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FARNÉS SARAROLS, Josep M. (2023). “L’assalt de Granollers pels carlins (17 de gener 1875): noves aportacions. <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 27, p. 79-103.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nártex Barcelona (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>MERCADO, Mònica; GONZÁLEZ, Roberto; SALVADÓ, Ivan; MORENO, Iñaki (2007). “El recinte defensiu de Granollers”. Intervencions arqueològiques 2002-2006 / Espais urbans. Actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, p. 370-380.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MONTAGUT BLAS, Èlia (2017). “Els mapes urbans més antics de Granollers conservats a l’Arxiu Municipal de Granollers”. Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers, núm. 21. P. 123-136.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MUNTAL MUNS, Josep (2003). “Plànol de la muralla carlina de Granollers (1875)”. Lauro, revista del Museu de Granollers, núm. 25, p. 97. <span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Lauro/article/view/48411.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987c) 3. Les muralles. La vila medieval, Col. Coneguem Granollers, núm. 3., Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> | XIII-XIX | Es conserva de manera molt parcial | <p><span><span><span>Conjunt de vestigis de la muralla medieval (bàsicament del segle XIV però amb alguns trams del XIII i altres pertanyents a reparacions posteriors) que es troben en diferents punts del barri antic i en diversos graus de conservació. Els sectors on se’n poden veure trams més significatius són al Corredor de Sant Cristòfol i al corredor de la Constància, a més d’altres punts dispersos on han aflorat gràcies a les excavacions arqueològiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El perímetre de la muralla medieval tenia una forma hexagonal, amb un perímetre de prop de 816 metres. Els murs solen tenir una banqueta de fonamentació que sobresurt lleugerament. L’amplada oscil·la entre els 0,90 m i 1,20 m, i l’alçada és d’uns 5 m des de la banqueta de fonamentació. La muralla era capçada amb merlets. Se’n conserven dos al corredor de Sant Cristòfol i dos més al carreró de la Constància, però són probablement ja del segle XIX. El parament és fet amb filades regulars de còdols de pedra lleugerament desbastats i lligats amb morter de calç, i l’interior és reblert amb calç i pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte murallat estava protegit per almenys tretze torres quadrades, que estaven situades a intervals regulars, i és probable que n’hi hagués encara més. Disposava de cinc portals que coincidien amb les sortides dels camins rals que passaven per la ciutat. Al segle XVI es va obrir un sisè portal, anomenat el Portalet. Un tret molt definitori de les muralles de Granollers és que tenia diverses capelles associades a cada portal i dedicades a diferents sants que van acabar donant nom als carrers. Avui només en queden, tot i que modificades i reconstruïdes, la de Santa Anna i la de Santa Esperança. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, cada portal estava sota l'advocació d'un sant o santa. La de Santa Anna s'obria al camí de Caldes de Montbui. La de Sant Antoni obria el camí cap el Nord, deixant pas a l'actual carrer de Corró. Les de Sant Roc i Santa Esperança obrien cap a l'Est, i la de Sant Cristòfol donava pas al Camí Ral de Barcelona (SESÉ, 1987c). Al segle XVI el Portalet donava accés més directe al Camí Ral. Hi ha el dubte sobre un setè portal, que podria estar situat a la zona de tancament occidental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí de ronda interior, probablement incorporat en la muralla del segle XIV, ha quedat fossilitzat en la trama urbana en els anomenats corredossos. Al nord hi ha el corredor de la Constància (amb una amplada entre 1,7 i 2 m) que segueix en el carrer de Jaume Camp i Lloreda, en aquest cas més alterat. A l’est, passada la plaça de Maluquer i Salvador, es recupera en el carreró de Santa Esperança, que avui és un pas cobert. Al sud hi ha el carrer de Sant Cristòfol, força ben respectat. En l’angle sudoest (entorn de la plaça de l’església) i est (a la zona del Mercat de Sant Carles) el corredor s’ha perdut en la trama urbana, però s’ha pogut documentar mitjançant excavacions arqueològiques en diversos punts, que coincidirien més o menys amb el Corredor de Sant Bartomeu. El recorregut de la muralla era el mateix que el dels corredossos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les excavacions dels darrers anys han permès documentar el pas de ronda exterior i el vall o fossat de la muralla, que tenia uns set metres d’amplada des de la línia de la muralla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El perímetre emmurallat va romandre intacte i conservà el caràcter defensiu fins ben entrat el segle XIX, quan se’n van enderrocar els portals, les torres i alguns trams del mur. Avui s’han recuperat part dels murs i la traça de la muralla desapareguda s’ha posat de relleu en el nou pavimentat dels carrers.</span></span></span></p> | 08096-38 | Corredor de la Constància, carrer de Jaume Camp, corredor de Sant Cristòfol | <p><span><span><span>Les primeres referències d’un recinte murallat a Granollers es remunten a l’any 1291, quan Pere Marquès, senyor del castell de la Roca, va comprar el senyoriu de la vila i va concedir a la Universitat de Granollers de la quantitat de 10.000 sous per construir murs en defensa de la població. Anteriorment, no es pot parlar de cap muralla pròpiament dita, més enllà de la simple barrera de protecció que oferien les façanes posteriors de les cases a la zona de la sagrera. Cal dir que la vila medieval de Granollers s’originà a partir de dos pols de creixement urbanístic: d’una banda la sagrera nascuda al voltant de l’església parroquial i, de l’altra, la zona del mercat, situat on actualment hi ha la plaça Porxada. Aquest primer recinte murallat del segle XIII es fa difícil precisar quin perímetre tenia. Almenys disposava de tres portals: el de Barcelona, el de Caldes i el de les Hortes. Sembla probable, però, que el traçat d’aquesta primera muralla abastés a més de la sagrera també la zona del mercat. I podria ser que ja tingués cinc o sis portals, un per a cada camí de sortida, més possiblement també el portal de les Hortes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En època baixmedieval es va configurar un nou recinte murallat, que és el que ha perdurat en bona part fins a l’actualitat, fossilitzat en la trama urbana de Granollers. En aquest nou recinte la centralitat de la població correspon no ja a l’església i la sagrera, sinó al mercat. Aquest nou recinte va ser bastit a partir de l’any 1366, moment en el qual l’Infant Joan, Governador General de Catalunya, va concedir un privilegi que permetia i fomentava la construcció dels murs, valls, corredors i torres de fortificació que havien de protegir la vila de Granollers. L’allargament de les obres va fer que el 1373 Pere III el Cerimoniós confirmés i ampliés el privilegi atorgat amb anterioritat, amb la finalitat de poder acabar les obres, que es van perllongar fins a l’any 1376.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla, doncs, que la muralla baixmedieval coincidiria en bona part amb la muralla del segle XIII. L’única diferència significativa entre els dos recintes es trobaria a la banda oriental, on podria ser que la nova muralla s’hagués ampliat per incloure els burgs que haguessin sorgit al voltant dels camins que comunicaven Granollers amb Mataró i Girona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior el nucli urbà quedava vertebrat per dos eixos principals. Un en sentit est-oest, conformat pels carrer de Caldes i de Sant Roc. En el seu tram central era una zona de gran activitat comercial, corresponent a les places de les Olles, dels Cabrits, de l’Oli i del Blat. Un segon eix, en sentit nord-sud, era conformat pels carrers de Barcelona i Corró, i tenia com a centre la plaça Porxada. Al segle XVI amb la construcció d’un nou portal més directe, el Portalet, aquest eix per on entrava el Camí ral quedaria reforçat. La muralla baixmedieval estava protegida per almenys tretze torres quadrades (probablement algunes més), que eren administrades pel Consell de la Ciutat i, a partir del segle XVI, arrendades a particulars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVI Granollers va créixer considerablement i van aparèixer ravals fora muralles, sobretot al carrer de Barcelona i al carrer del Corró. Es va construir un nou portal, anomenat Portalet, que permetia una comunicació més directe amb el Camí Ral que venia de Barcelona. També es van construir també les diferents capelletes associades a cada portal. Durant aquest segle el fossat de la muralla encara mantenia la seva funció, i s’utilitzava també com a zona de circulació i evacuació de les aigües brutes de la ciutat mitjançant una claveguera o canal de desguàs. Davant del fossat hi havia encara un segon vall més petit o contravall. Sembla que el contravall va ser un dels primers espais defensius que es van començar a reblir, al final del segle XV i primera meitat del XVI. A partir de les primeres dècades del segle XVII aquest procés va anar un pas més enllà quan el vall pròpiament es va ocupar de manera massiva, després d’haver-se reblert. Aquest procés està més ben documentat al sector nord, ja que durant el segle XVI el govern municipal va impulsar la construcció de cases fora del recinte murat, especialment a la zona de l’Hospital dels pobres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans segle XVII es va refer per complet l’extrem sud del llenç occidental de la muralla i, de fet, és possibles que amb motiu de la Guerra dels Segadors es dugués a terme una reforma força generalitzada del perímetre emmurallat. La zona del Vallès i Granollers van patir amb molta força els efectes d’aquesta guerra i són nombroses les notícies sobre saquejos a les cases de la vila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XIX, amb motiu de la Primera Guerra Carlina (1836) un informe especifica els treballs que calia fer per reforçar novament la muralla. S’aconsellava edificar uns tambors i altres elements de fortificació, així com tancar les portes i finestres que donaven a la muralla i col·locar espitlleres als merlets. Tanmateix, aquesta guerra va afectar poc Granollers. La muralla es devia reparar i reforçar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop finalitzada la segona guerra carlina, a partir de mitjan segle XIX, Granollers, igual que moltes altres poblacions, va començar un procés d’enderroc generalitzat de la muralla. Es van enderroca els portals per tal d’eixamplar els carrers, i també es van desmuntar alguns trams de la muralla. Així, el 1854 es va enderrocar el portal de Sant Cristòfol, al carrer Barcelona. El 10 d’abril de 1852 es va desmuntar part del tram de ponent de la muralla i el portal de Caldes, amb motiu de la construcció d’una nova caserna, a l’indret on avui es troba el mercat de sant Carles. D’altra banda, l’any 1859 es va enderrocar el portal de sant Roc i un dels portals del carrer del Corró; el 1862 la torrassa de santa Esperança i, finalment, l’any 1882 es va demolir la torre de fortificació del carrer del Rec (Pancorbo et alii, 2006: 269-282). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, a finals del segle XIX la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) sí que va afectar de manera important la ciutat, cosa que va obligar a refer de nou les muralles i ampliar-les, quan ja en part s’havien enderrocat per facilitar el creixement urbanístic. Existeix un plànol de la muralla carlina dibuixat pel capità d’enginyers el 1875 (conservat a l’Arxiu Militar de Montjuïc). Segons aquest projecte el recinte murat s’ampliava molt considerablement, sobretot cap al nord i al sud, on la ciutat havia crescut més. Es preveien nous portals i tambors (torres circulars). Es desconeix amb precisió fins a quin punt aquest projecte es va portar a terme, però en tot cas es tractava d’una muralla força precària, feta amb les tàpies de darrere dels horts i patis. En fotografies de la dècada de 1970 encara es pot veure aquesta muralla carlina, incloent-hi alguna torre. Al llarg de 1873 i 1874 van ser molts els pobles del Vallès atacats per les tropes carlines. El 17 de gener de 1875 Granollers va patir l’assalt de tres mil carlins, que van matar alguns habitants i van fer un segrest massiu, incloent-hi l’alcalde, fins que la ciutat en va pagar el rescat.</span></span></span></p> | 41.6089000,2.2880100 | 440675 | 4606599 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-muralla-sant-cristofol-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-muralla-constancia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-muralla-jaume-camp-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-adoberia-ginebreda-muralla-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-foto-08096-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2024-05-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | A continuació sintetitzem la informació que es desprèn de les intervencions arqueològiques que s’han realitzat en els darrers anys i que tenen relació amb la muralla.Al sector de la plaça de l’Església i els seus voltants s’hi han realitzat diverses intervencions arqueològiques. D’una manera incipient el 1959 però sobretot entre 1965-1968, i uns anys més tard, arrel de l’adequació de la plaça noves actuacions van permetre interpretar les estructures del subsòl.A la dècada de 1980 es van dur a terme diverses intervencions arqueològiques puntuals: carrer de Santa Anna núm. 25, a l’interior del recinte murat,50 i al carrer de Catalunya 12-18, al nord-oest del pany de tramuntana de la muralla.L’any 1988, amb motiu de les obres a la biblioteca de can Pedrals, es van fer diversos sondeigs que van permetre constatar la façana de migdia del casal coincidia amb el traçat de la muralla, la qual responia a una refacció efectuada al segle XVIII, i també es va posar al descobert el perfil del fossat i es va determinar l’inici d’amortització de fossat entre els anys 1600 i 1635.Entre els anys 2000 i 2002 es van fer un seguit d’actuacions arqueològiques en diversos carrers en la fase d’adequació urbanística de l’entorn de l’església parroquial.L’antic pati de la rectoria va ser objecte d’excavació entre els anys 2000 i 2001. S’hi van identificar estructures des d’època romana fins a la moderna i el traçat de la muralla baixmedieval. En aquest punt la muralla disposava d’una bestorre de defensa.Al solar dels Lledoners (a tocar del carrer Sant Jaume, núm. 5) l’any 2000 s’hi van realitzar diversos sondejos van permetre documentar els fonaments de la muralla, el traçat del fossat, la seva estratigrafia i el moment d’amortització.L’antic solar del Centre d’Assistència Primària ( cantonada nordoest entre els carrers del Museu i de Miquel Ricomà) l’any 2001 s’hi van realitzar sondejos que van documentar estructures d’època romana, part de la trinxera de fonamentació de la muralla baixmedieval i una de les bestorres que la flanquejaven. L’any 2003 una nova intervenció arqueològica efectuada a la plaça de l’Església va permetre documentar un tram de muralla baixmedieval i una bestorre, el perfil del fossat i dues refeccions de la muralla datades al segle XVII.L’excavació duta a terme l’any 2005 al solar de l’antiga adoberia de Can Ginebreda va documentar un nou tram de muralla i fossat, així com una bestorre del costat meridional | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||
| 49886 | Can Compte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-compte | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Grnaollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 225-226.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p> </p> | XVI, XX | <p><span><span><span>Casal de característiques senyorials, aixecat al segle XVI i que ha conservat tres finestres d’estil gòtico-renaixentista, per bé que l’edifici actual és fruit d’una àmplia reforma realitzada l’any 1976. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici entre mitgeres i en cantonada. Abasta una àmplia parcel·la i consta de planta baixa i dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula àrab. La façana principal, que dona a la plaça Porxada, s’estructurava originàriament en base a tres eixos principals (en queden els tres finestrals renaixentistes), el de la dreta lleugerament desplaçat trencant la simetria. Als extrems hi ha altres obertures de la construcció antiga, emmarcades amb llindes i bancals de pedra picada. Amb la reforma la part baixa fou transformada en un porxo de tres arcs de punt rodó sota el qual ara hi ha l’entrada a l’edifici. També es van transformar les golfes en una nova planta amb obertures apaïsades de factura moderna. La façana principal conserva els següents elements destacables:</span></span></span></p> <p><span><span><span>2- Façana principal. Planta noble. Finestra lateral de llevant. Acabada amb llinda plana ricament decorada en estil renaixentista. Presenta un guardapols motllurat acabat amb culs de llàntia amb un caparró masculí a la cara exterior i sengles angelets aguantant un petit escut llis. Al centre, es troba de nou un escut amb forma de rombe, massa desgastat com per poder-ne identificar els motius que hi havia hagut a l’interior. A banda i banda de la part superior del guardapols es troben sengles medallons amb caparrons a l’interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>3. Façana principal. Planta noble. Finestra central acabada amb llinda plana ricament decorada. Els motius decoratius són molt similars als descrits per a la finestra anterior, amb la diferència que l’escut central es suportat per dos àngels i es pot llegir la data de 1551 gravada a l’interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>4-Façana principal. Planta noble. Finestra lateral de ponent, acabada amb llinda plana ricament decorada, amb motius molt similars als descrits. L’escut central, en canvi, té forma de rombe i als culs de llàntia es representa un caparró a cadascun. (PANCORBO et alii, 2006: 226). És interessant que els mascarons permeten veure els tocats de les dames i els cascs dels cavallers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.Façana principal. Segona planta. Finestra geminada de tradició gòtica amb llinda d’arcs lobulats i sense columneta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons fotografies antigues, podem saber com era la façana anterior a la reforma. Sota els tres finestrals renaixentistes hi havia la porta principal, adovellada, mentre que els finestrals laterals renaixentistes tenien un acabat més irregular. També tenia una galeria.</span></span></span></p> | 08096-39 | Plaça de la Porxada, 30 | <p><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Compte en particular, el casal s’hauria edificat l’any 1551, segons indica una inscripció a la façana. L’edifici, però, ha estat objecte de reformes importants. La més substancial va tenir lloc el 1976, quan va quedar profundament alterat l’aspecte general de la construcció, sobretot amb la introducció dels tres arcs que formen un petit porxo a l’entrada. L’arquitecte d’aquesta reforma fou Francesc Casamajó Izquierdo (exp. 35/1976).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor García-Pey refereix algunes dades més anecdòtiques: l'edifici era conegut amb el cognom dels seus propietaris: can Compte. Sembla que Andreu Corbera, el Caiet, s'estava en aquesta casa. Hi havia una botiga als baixos que es deia can Romanyó (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></p> | 41.6078400,2.2874600 | 440628 | 4606482 | 1551, 1976 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-1-bis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-foto-08096-39-1.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Altres denominacions: can Piguillem. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49887 | Casa carrer de Barcelona 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-barcelona-28 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> | XVI | <p>Habitatge unifamiliar entre mitgeres que fa cantonada. Per la banda esquerra està perfectament alineada amb la casa veïna (la número 30), de manera que gairebé es confonen. Consta de planta baixa, dues plantes pis i coberta de teula a dues vessants amb capcer al carrer del Museu. Façanes planes de paredat originàriament arrebossat amb carreus a la cantonada. La façana principal és de composició simètrica desplaçada, mentre que l'altra presenta una distribució dels buits més aleatòria.</p> <p>A la planta baixa té un arc rebaixat al portal d'entrada. A la planta primera destaca una finestra d'estil renaixentista, amb d'arc pla amb guardapols de perfil sinuós sostingut per carotes. Té inscrita a la llinda la data 1554 (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985). A la façana del carrer del Museu, i a prop de la cantonada amb el de Barcelona, hi ha una antiga font pública.</p> | 08096-40 | Carrer de Barcelona, 28 - Carrer del Museu | <p>Aquesta casa pertany al conjunt d'edificacions del carrer de Barcelona, carrer que comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965). Per la inscripció conservada, es pot dir que la casa podria ser originària del mateix segle XVI (1554).</p> | 41.6070700,2.2868800 | 440579 | 4606397 | c.1554 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49887-barcelona-28-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49887-barcelona-28-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49887-barcelona-28-f.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 95|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 49888 | Casa carrer de Barcelona 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-barcelona-30 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVII | <p>Habitatge unifamiliar entre mitgeres, alineat amb la casa veïna (núm. 28), de manera que gairebé es confonen. Té planta baixa, pis i golfes cobertes amb teula a dues vessants acabada en una senzilla cornisa. Façana plana de paredat, actualment repicada i sense arrebossar, de composició simètrica desplaçada al costat de migdia. A la planta baixa, portal d'accés de pedra amb arc rebaixat dovellat i finestra més tardana, protegit per una senzilla i treballada barana de ferro. A la planta primera té un balcó de pedra amb arc pla i guardapols en forma de frontó amb la inscripció 1603 (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-41 | Carrer de Barcelona, 30 | <p>Aquesta casa pertany al conjunt d'edificacions del carrer de Barcelona, carrer que comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965).</p> <p>Segons les inscripcions conservades, la casa actual podria ser obra del segle XVII (1603). El 1910 hauria estat objecte d'alguna reforma.</p> | 41.6070400,2.2869000 | 440581 | 4606393 | 1603 s. | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49888-barcelona-28-i-30-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49888-barcelona-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49888-foto-08096-41-1.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Inscripció a la llinda del balcó: 1603Inscripció al frontonet sobre el balcó: 1910 | 99|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49889 | Casa carrer de Barcelona 37-41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-barcelona-37-41 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVII | L'edificació ha estat modificada sensiblement restant molt pocs elements originals al seu lloc com, per exemple, la portalada amb carreus de pedra. Ha perdut el seu caràcter tradicional encara que no tots els seus elements. | <p>Antiga casa del carrer de Barcelona que ha estat substancialment reformada, de manera que ha perdut bona part dels seus elements tradicionals. És una edificació entre mitgeres, amb planta baixa, planta pis i golfes. La façana plana de paredat arrebossat ha estat substituïda per una intervenció recent. A la planta baixa s'ha tornat a instal·lar el portal dovellat i al nivell del pis una finestra de pedra que ara es troba a l'eix central de la nova edificació (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-42 | Carrer de Barcelona, 37-41 | <p>Aquesta casa pertany al conjunt d'edificacions del carrer de Barcelona, carrer que comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965).</p> | 41.6069300,2.2870400 | 440592 | 4606381 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49889-barcelona-37-41-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49889-barcelona-37-41-c.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 49890 | Torre d'aigua plaça Maluquer i Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-placa-maluquer-i-salvador | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers;</p> | XIX | <p>Torre construïda l'any 1877 i relacionada amb la distribució de l'aigua. És un edicle de planta octogonal amb coberta de pavelló de teula àrab, coronada amb una hídria ceràmica. Les vuit cares de l'octàgon són planes i estan composades amb sòcol, fust i entaulament. En la part alta del fust del costat de migdia hi ha la data '1877' sobre un fons de totxo vist. L'entaulament és treballat a dos plans amb buits i plens de decoració geomètrica. La construcció és rematada amb una cornisa recolzada en senzills permòdols.</p> <p>A un costat de la torre hi ha una font. Fins no fa gaire, adossat a un costat de la torre hi havia un quiosc de diaris (CUSPINERA et alií, 2001). Al subsòl encara es conserva un refugi del temps de la Guerra Civil de 1936.</p> | 08096-43 | Plaça de Maluquer i Salvador | <p>La torre d'aigua de la plaça Maluquer i Salvador és de l'any 1877, segons consta en una inscripció a la mateixa torre. La torre formava part del sistema de distribució d'aigua a la ciutat. L'aigua venia de la mina d'en Sans.</p> <p>A inicis de segle XX, igual que a la torre de la plaça de la Corona, s'hi va instal·lar un quiosc de diaris que estava adossat a la mateix torre. Més tard, aquests quioscs van ser substituïts per uns altres d'estructura metàl·lica. Fins no fa gaire el quiosc es conservava (l'any 2002 encara hi era). Era conegut com el quiosc del Mulet. </p> <p>La plaça de Maluquer i Salvador va sorgir fora muralles el 1842, a conseqüència de l'aterrament d'una part d'aquesta. Fins el 1932 hi tenia lloc el mercat de bestiar gros, que aquell any va ser traslladat al 'parc' de la plaça Barangé, davant l'estació de França vella (BAULIES, 1965).</p> | 41.6088200,2.2888800 | 440747 | 4606590 | 1877 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49890-torre-aigua-placa-maluquer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49890-torre-aigua-placa-maluquer-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49890-foto-08096-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49890-foto-08096-43-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | BPU | 2023-10-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 49891 | Sala Francesc Tarafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-francesc-tarafa | <p>ALBÓ, Núria (1994) El Vallès Oriental. Barcelona: Dissenys Culturals. Col·lecció: Les Comarques de Catalunya, núm. 27.</p> <p><span><span><span>BARBANY i CIURANS, Carme (1998). 'L'Hospital de Granollers, de Bertran e Seva fins als nostres dies', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers. p. 79-99.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBANY i CIURANS, Carme (1999). L'Hospital de Granollers. Lünwerg Editores, Barcelona.</span></span></span></p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental, p. 30. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Edifici que havia estat l’hospital de Granollers, d’origen medieval, i que fou Àmpliament reformat l’any 1926 de la mà de l’arquitecte Raspall i Mayol per convertir-lo en biblioteca. Llavors s’hi van afegir elements modernistes a l’interior i elements gòtics a la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de dos cossos (número 45 al sud i número 47 al nord) adossats i disposats de manera que formen una petita placeta davantera. El cos del número 47 acollia l’antiga sala de malalts de l’hospital i en conserva l’estructura gòtica. L’interior està format per un gran espai de planta rectangular (de 10 x 18 m) cobert amb llates i bigues de fusta sostingudes amb permòdols de pedra, que formen coberta a dues vessants. L'antiga estructura gòtica estava sostinguda per tres grans arcs diafragmàtics apuntats de pedra dovellada. Al fons de la nau, i situat en l'eix longitudinal, hi ha un espai cobert amb volta apuntada que forma un absis i que podria correspondre a l’antiga capella de l’hospital. Aquest seria un element diferencial en relació a la tipologia d’hospitals medievals catalans, que tenen unes característiques pròpies. Tanmateix, cal assenyalar que la datació d’aquesta sala gòtica no està del tot aclarida, ja que alguns autors creuen que podria ser posterior, potser del segle XVI, tal com detallem en l’apartat d’història.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els elements decoratius interiors (esgrafiats i vitralls) són característics del llenguatge modernista, i més particularment de la segona etapa artística, la noucentista, de l'arquitecte Manuel Raspall. </span></span></span><span><span><span>Les parets es troben revestides d'esgrafiats de motius vegetals i geomètrics i estucats de dibuixos, i compten també amb vitralls emplomats. També és interessant el cancell interior del portal, que conserva la fusteria i els vitralls originaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la remodelació de la façana, que va quedar estucada de blanc, l’arquitecte Raspall utilitzà elements formals medievals, com la porta de mig punt, un element que imita una barbacana en el capcer, amb un ull de bou o rosassa a sota. També hi va introduir dues finestres geminades gòtiques, una a cada banda de la porta, que eren procedents d’una altra casa (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001). Tenen els capitells i les impostes decorats amb gravats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos que porta el número 45, situat a migdia, segueix el mateix llenguatge formal, amb elements que remeten a la tradició medieval de l’edifici. Hi destaca un altre portal adovellat de mig punt i una finestra amb llinda d’arc conopial.</span></span></span></p> | 08096-44 | Carrer de Corró, 45-47 | <p><span><span><span>L’actual carrer del Corró es va formar seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic, en la seva sortida cap al nord. Al primer terç del segle XIV s’hi començà a desenvolupar un raval fora muralles al primer tram, precisament en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers, que va anar acompanyat d’un seguit d’operacions de promoció pública. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització de la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada (PANCORBO, 2006: 88).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, aquest edifici era l'antic Hospital, construït els segles XIV i XV per Bertran de Seva. En un principi fou administrat pels hereus del fundador; fins el 1521, quan Pere Clariana i de Seva va donar l'hospital a la vila de Granollers degut a les dificultats que tenia pel seu manteniment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El complex hospitalari (sala de malalts i capella) estaria situat al costat del camí, fora muralles, tot i que en la documentació no queda massa clara la seva ubicació exacta en els primers temps. En tot cas, es conserven al carrer de Corró alguns edificis associats a aquest hospital, en concret la gran sala gòtica, que era l’antiga sala de malalts, a l’actual número 47 del carrer de Corró. Existeixen alguns dubtes, però, sobre l’atribució cronològica d’aquestes estructures, i alguns autors han assenyalat que la aquesta nau gòtica no es podia haver construït amb els pocs mitjans de què sembla disposar l’hospital en els seus inicis. Altres autors, en canvi, consideren que l’edifici s’emmarca en la tipologia arquitectònica dels hospitals medievals catalans dels segles XIV i XV. Una possibilitat seria que la sala gòtica hagués estat reconstruïda al segle XVI, tal com detallem més endavant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan el 1521 el consell municipal es va fer càrrec de l’Hospital va impulsar una sèrie d’accions per tractar de pal·liar la seva precarietat econòmica endèmica. Concretament, va parcel·lar una propietat pertanyent a aquesta institució, que se situava entre els edificis hospitalaris i la muralla, a la banda occidental del carrer Corró. El 1557 la va convertir en dos patis que es van vendre a particulars, amb el compromís que hi construïssin cases abans de dos anys per tal d’obtenir rendes i censos per finançar l’hospital. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest moment els edificis de l’Hospital es trobaven força malmesos i, almenys durant un temps, en la segona meitat del segle XVI, la institució va estar radicada a l’actual casa número 3 del carrer del Corró, a l’edifici de Can Medalla (PANCORBO et alii, 2006: 90). L’any 1588 hi ha notícia d’un contracte amb el mestre de cases Perafita per la construcció d’un nou hospital, una obra d’envergadura que va comptar amb la participació de Bartomeu Brufal, el mestre de cases barceloní que havia construït la Porxada just l’any anterior, el qual fou l’encarregat de dissenyar i dirigir l’obra de l’hospital. En realitat, però, no se sap com va evolucionar aquest projecte (que inicialment havia de consistir en fer un hospital annex al ja existent), ni si es va arribar a completar. Però una hipòtesi (suggerida per la mateixa Carme Barbany) fora que en aquest moment s’hagués fet una remodelació de la sala gòtica, que hauria quedat tal com s’ha conservat fins avui. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1735 l’hospital encara estava migrat de recursos, però comptava amb l'assistència d'un metge de la vila, 4 llits d'homes i 4 de dones (BAULIES, 1986). Va haver-hi malalts fins el 1823, any en què les tropes franceses, durant la Guerra del Francès, van convertir l’edifici en magatzem. Anys després passà a escola i altres usos (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1918 l'ajuntament va realitzar les primeres passes per convertir l’edifici en una biblioteca, però fins el 1926 l’edifici no va ser restaurat i reformat. El projecte va anar a càrrec de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol. Aleshores l’interior de l’edifici es va decorar amb elements modernistes, a la façana s’hi van col·locar dos finestrals gòtics procedents d’una antiga casa i es va fer el rosetó de pedra picada. La biblioteca va adoptar el nom de Francesc Tarafa, que havia estat un canonge de la catedral de Barcelona i historiador del segle XVI. Fou inaugurada pel rei Alfons XIII (ALBÓ, 1994). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor Amador Garrell recorda com era l’edifici abans de la restauració: '(..) D'entre les petites edificacions, moltes d'elles dels segle XV, destaca el vell hospital de Sant Domènec, on ara hi ha la Biblioteca Popular. Llavors un envà partia l'esvelta nau de l'edifici i a un costat hi havia la costura de noies de Donya Eufràsia i a l'altre l'estudi de nois del senyor Alsina, a qui succeí el senyor Grané. En aquest estudi s'entrava pel carrer de la Riera i mai la gent hauria cregut que la costura i l'estudi fossin un mateix edifici, que va ser 'descobert' pels granollerins, en ésser restaurat per l'arquitecte Manuel Raspall. Una part encara del mateix hospital -aquell on ara hi ha l'Institut i l'Escola del Treball-, l'ocupava la costura de pàrvuls de donya Elivira, en la qual hi havia una escalinata que semblava un altar d'àngels' (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a biblioteca funcionà fins l'any 1995. El 1997 es va adaptar com a sala polivalent, que continua sent l’ús actual.</span></span></span></p> | 41.6101700,2.2878700 | 440664 | 4606740 | 1926 (reforma) | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-45-47-49-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-45-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-45.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49891-corro-47-hospital-9.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Modernisme|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manel Joaquim Raspall i Mayol (reforma 1926)) | Forma part de la Ruta pel Granollers modernista i noucentistaAltres denominacions: Antiga Biblioteca Popular Francesc Tarafa / Hospital de Sant Domènec | 93|98|105|106|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||
| 49892 | Hostal del Lledoner de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-lledoner-de-baix | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XIX | <p><span><span><span>Masia àmpliament reformada al segle XIX com a hostal de camí ral, ara de propietat municipal i reconvertida a nous usos. És un edifici de planta rectangular, que fa cantonada als carrers Lledoner i Corró. Consta de planta baixa i pis, amb un cos central que sobresurt i que podria ser el resultat de l’adaptació d’una anterior masia de planta basilical. El cos central és coronat per una cornisa balustrada. La coberta és plana al cos central, i en els laterals a una vessant. Les façanes són planes, de paredat arrebossat amb carreus a les cantonades i als laterals del cos central. El predomini del massís li dóna una expressió compacta. La façana principal es composa en base a un eix d’obertures per cada cos. Al centre hi ha el portal d'entrada, d'arc escarser. Tot i estar situada en una cruïlla la casa presenta una façana principal simètrica i de marcat caràcter representatiu, mentre que les façanes laterals són més austeres, amb obertures petites i aspecte més monolític i menys composat (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior conserva un petit espai per a jardí – hort, tancat per un mur perimetral amb una porta de reixa de ferro que té decoració floral i la data '1893'.</span></span></span></p> | 08096-45 | Carrer de Corró, 275 (cantonada Carrer del Lledoner) | <p><span><span><span>No sabem l’origen d’aquesta casa, que devia tractar-se d’una antiga masia reconvertida en hostal. La qüestió és que al segle XIX funcionava com a hostal, que es trobava al costat del camí ral de Vic. Era conegut també com 'l'Hostal', 'l'Hostal del Lledoner' i 'l'Hostal de Corró”. Era un lloc on feien parada i fonda els carreters i viatgers que feien aquesta ruta. L’edificació devia reformar-se i adaptar-se àmpliament en aquest moment, quan va adoptar la fesomia actual, amb una arquitectura molt uniforme i regular, pròpia del segle XIX. En la reixa d’entrada al pati hi ha inscrita la data 1893, quan s’hi devien fer reformes importants. <span>Cal dir que a l’altre costat del camí hi havia una altra masia anomenada del Lledoner. Ara ja no existeix perquè fou enderrocada amb posterioritat al 2002.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com diu una placa commemorativa, en aquesta casa hi va néixer Maria Anna Mogas i Fontcuberta (1827 – 1886). Fou una monja fundadora de la congregació de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor, i és venerada com a beata per l’Església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la construcció de la nova carretera que havia substituït el camí Ral al segle XIX es va anar urbanitzant el sector. A finals del segle XIX el nucli urbà de Granollers va anar avançant cap al nord. Del 1880 al 1936 es va urbanitzar al nord del carrer de Minetes cap a les Franqueses i al sud, cap a Palou, pel carrer de Sant Jaume, a una banda, i pel de Lletjós, saltant la carretera de Barcelona fins a l'altura de Cal Curt. El 1887 es delimitava la plaça de la Muntanya i, a la dreta del Congost, apareix la barriada de l'estació del Nord. A llevant, amb les fàbriques dels Torras, la de Can Renom i la del Gas, es basteix el nucli de la carretera de la Roca, amb l'incipient passeig de la Muntanya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Això donà lloc a l'aparició d'algunes barriades perimetrals de personalitat ben definida, com la del Lledoner. Fins el 1922 el barri del Lledoner pertanyia al municipi de les Franqueses. Aquest barri fou incorporat a Granollers per la llei de 5 d'agost de 1922. En realitat formava un nucli satèl·lit que presentava greus problemes per al municipi granollerí en l'ordre administratiu, fiscal i sanitari. En tots aquests motius es va fonamentar l'annexió decretada el 1922, no pas sense l'oposició de l'Ajuntament de les Franqueses (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Eclesiàsticament la barriada del Lledoner pertany a la parròquia de Corró de Vall i celebra pel setembre la festa major, en la qual tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró. Els granollerins solen concórrer a la festa i pràcticament n'han fet una festa major petita, no solament del Lledoner, sinó de tota la ciutat. Actualment el barri del Lledoner continua conservant un cert tarannà propi (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> | 41.6172300,2.2906000 | 440898 | 4607522 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledonar-de-baix-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledoner-de-baix-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledoner-de-baix-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledoner-de-baix-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49892-hostal-lledoner-de-baix-plafo.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-01-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | A la façana hi ha una placa amb la següent inscripció: 'En aquesta casa va nàixer el 13 de gener de 1827 Maria Anna Mogas Fontcuberta, fundadora'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 49893 | Capella dels Sants Metges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-sants-metges | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> | XX | <p><span><span><span>Petita capella reedificada de bell nou després de la Guerra Civil de 1936 en una posició lleugerament diferent de l’originària. Actualment és una edificació entre mitgeres. La façana principal, encarada vers el carrer del Corró, es composa amb un únic eix central. Una imposta separa la meitat inferior, on hi ha el portal, de la superior, on hi ha un rosetó. La façana és parcialment arrebossada, ja que s’han deixat parts al descobert alguns fragments que mostren un aplacat de lloses. El portal és d'arc de mig punt. El rosetó és emmarcat amb totxo a sardinell. La façana queda coronada per un capcer amb sanefa de totxo que incorpora un campanar d'espadanya d'una sola obertura. La composició vertical de la façana té el contrapunt de la imposta de totxo a sardinell (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001).</span></span></span></p> | 08096-46 | Carrer de Corró, 114 | <p><span><span><span>La parròquia de Sant Esteve antigament era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, o la ja desapareguda de Santa Elisabet. Al raval nord que es va desenvolupar al segle XVI fora muralles seguint el Camí Ral hi havia la capella dels Sants Metges. Sembla que va ser bastida el 1630 (CUSPINERA et alií, 2001). La construcció primitiva feia una arcada al mig del carrer de Corró i era, de totes les capelles de barri, la més nova. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Estava situada al barri 'dels Sants Metges', a la part alta de la vila. Al segle XIX i principis del XX aquest sector estava dominat per fàbriques i indústries, raó per la qual la festivitat d’aquests dels dos sants màrtirs que eren metges es celebrava cada any el dissabte següent al dia assenyalat en el calendari. Aquell dia tancaven les fàbriques i es paraven les indústries. La festa tenia com a ingredient fonamental la visita a la font (la Font Verda, la de l'Escot o la de l'Estació) amb la provisió corresponent d'unes branques d'acàcia o d'unes canyes verdes. Existeix també un himne dels Sants Metges (GARRELL, 1960). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament, la capella tenia una altra orientació. Segons Amador Garrell “era bastida al mig del carrer, de cara avall' (GARRELL, 1960). Durant la Guerra Civil de 1936 va ser enderrocada i, més endavant, es va reconstruir en un format més humil i a un costat. </span></span></span></p> | 41.6120100,2.2889500 | 440756 | 4606944 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49893-capella-sants-metges-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49893-capella-sants-metges-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 49894 | Casa Joan Sampere / Can Sampere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-sampere-can-sampere | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casal modernista concebut inicialment com a mansió del patrici Joan Sanpera i que avui forma part d’una escola. Sens dubte, es tracta d’un dels edificis modernistes més destacats de Granollers, atribuït a l’arquitecte Albert Juan i Torner. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació aïllada, de tipologia ciutat-jardí. Consta de planta baixa, dues plantes pis i coberta composta a vàries vessants. A la cantonada de Ponent sobresurt una torre mirador amb coberta de pavelló a quatre vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal consta d'una gran balconada correguda amb finestres d'arc pla. El ràfec està sostingut per mènsules i, sota aquestes, s’estén un esgrafiat amb decoració floral, amb domini de tons verdosos. A l'angle esquerre de la façana hi ha un petit porxo que sobresurt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral nord les grans finestres combinen l’arc escarser amb altres de tipus el·líptic. A la façana lateral sud, caracteritzada per obertures i decoració neogòtica, hi trobem el frontispici de l’església, rematada amb un campanar d’espadanya i on destaca una escultura sota dosser de sant Joan baptista. Al terrat s’hi poden veure uns originals embornals o forats de ventilació, utilitzats per l'arquitecte Juan també a les Escoles de les franqueses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes, estucades, estan decorades amb motius florals que, juntament amb la porta d'entrada, la coberta de teula vidriada, els merlets de les baranes del terrat i els elements de ferro forjat, són representatius del llenguatge modernista, en alguns sectors combinat amb elements de caràcter historicista neogòtic.</span></span></span></p> | 08096-47 | Carrer de Corró, 321 | <p><span><span><span>La data de construcció d’aquesta casa és dubtosa, i tampoc no s'ha trobat cap document que en constati l'autoria de l'arquitecte Albert Juan i Torner. D'altra banda, els plànols de la casa no són a l'arxiu municipal de Granollers. Estilísticament, però, trobem les mateixes solucions (en alguns detalls) que a les Escoles i a l'Ajuntament de les Franqueses, del mateix Juan i Torner, un edifici bastit l’any 1912. </span></span></span><span><span><span>L'any 1926 la casa es coneixia com 'can Sampere de l'Hostal”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Sanpera i Torras (Granollers, 1840 - 1914) fou un important comerciant i mecenes. Va néixer al barri del Lledoner. Tres anys després el seu pare va morir. Amb 18 anys se'n va anar a Barcelona i va treballar com a ajudant d'adroguer. Allà es va casar amb Josepa Rodés Ruiz, amb qui va tenir dues filles i un fill. Va fer una gran fortuna amb la importació de productes colonials: sucre, cacau, rom… Va construir una fàbrica de sucre a Saragossa i va comprar finques per tot Catalunya. Va destinar una part dels seus diners a obres de mecenatge, especialment va pagar importants edificis al municipi de les Franqueses, incloent-hi l’Ajuntament. Per això se li va concedir el títol de marquès de les Franqueses. </span></span></span>Al barri del Lledoner Sanpera va encarregar a l'arquitecte Juan i Torner aquesta casa d'estiueig per a la família</p> <p><span><span><span>El 1958 les superiores de la Divina Pastora van comprar aquest edifici amb l'objectiu de fer-hi l'Escola Anna Mogas. De manera que avui el casal modernista queda integrat dins el recinte de l’escola. Les monges pretenien també homenatjar la tasca educadora de la seva fundadora, Maria Anna Mogas i Foncoberta <span>(1827 – 1886)</span>, que va néixer al barri del Lledoner. Concretament, a l’Hostal del Lledoner, una mica més avall del carrer del Corró. <span>Fou la fundadora de la congregació de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor. </span>L’escola és anomenada popularment de les Monges Grises. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa Sampere es troba al nord del carrer Corró, en el barri del Lledoner, que inicialment pertanyia a les Franqueses del Vallès fins al 1922, moment en què fou incorporat al municipi de Granollers.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.6193600,2.2913400 | 440962 | 4607758 | Possiblement 1912 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-11.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2024-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Albert Juan i Torner (arquitecte, atribuït) | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49895 | Can Medalla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-medalla | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI, XX | L'edifici ha estat força reformat però encara conserva part del seu caràcter patrimonial. | <p>Casa d'habitatges que ha conservat parcialment la tipologia originària; concretament, a l'eix de l'entrada principal, que conté decoració renaixentista. És una edificació entre mitgeres en cantonada, en la que destaquen la portalada i la finestra que devien formar l'eix principal d'aquest antic edifici situat a la sortida de la vila medieval pel camí Ral en direcció nord. El portal és adovellat de punt rodó. Al seu damunt hi ha un interessant finestral d'estil renaixentista, amb emmarcat de carreus treballats i rematat amb frontó doble que presenta al centre de la part inferior un escut amb un ocell. Els brancals estan formats per sengles pilastres d'estil jònic.</p> <p>Ja al segle XX l'edifici ha estat remodelat substancialment i s'ha sobrealçat, seguint una línia arquitectònica neutre que no presenta elements d'interès.</p> | 08096-48 | Carrer de Corró, 1-3 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. En el cas de can Medalla l'edifici ha conservat elements interessants d'estil renaixentista en l'eix de l'entrada principal. Segons la inscripció que hi ha a la façana, la casa s'hauria construït l'any 1565. La resta de l'edifici, però,</span></span></span></span><span><span><span><span> ha estat substancialment reformat al segle XX.</span></span></span></span></p> <p>Segons informació oral d'Eustaqui Casals, la família Medalla tenien carnisseria i van construir un grup de cases a la carretera de Caldes al barri de l'estació del Nord. L'autor García-Pey també recull algunes anècdotes de la casa i la família: s'havia dit ca n'Estaper perquè hi vivia una persona que tenia aquest ofici. També s'havia dit can Jepic i ca la Paula de les Mitges, que tenia botiga de gènere divers, però sobretot hi venia mitges. La canalla per fer-la enrabiar la cridaven: 'La Paula de les mitges, que les compres a can Sitges' i la festa s'acabava tirant-los una galleda d'aigua (GARCIA-PEY, 1990).</p> <p> </p> | 41.6091700,2.2877800 | 440656 | 4606629 | 1565 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49895-can-medalla-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49895-can-medalla-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49895-can-medalla-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49895-can-medalla-1.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49896 | Casa carrer de Corró 23-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-corro-23-25 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI-XX | <p>Edifici d'habitatges originari del segle XVI i reformat el 1941 per l'arquitecte Raspall i Mayol, que li va donar un cert aire noucentista. Es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta rectangular però més ampla que la majoria de finques. Consta de planta baixa i dues plantes pis. Els laterals de la façana han conservat força bé l'estructura originària. A la banda dreta hi ha un portal és de pedra amb arc de mig punt adovellat que dona accés a l'habitatge. Al seu damunt es conserva una finestra-balcó amb una llinda decorada amb relleu corresponent a l'època renaixentista. Té inscrita la data 1565. El relleu consisteix en un escut, on s'hi representen dos animals corrent, flanquejat per sengles àngels. Al costat esquera de la façana es conserva un balcó de característiques similars, però amb la llinda llisa. La part central l'ocupa una tribuna amb obertures de proporcions verticals. A la part superior destaca el ràfec o barbacana, amb permòdols de caire clàssic. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08096-49 | Carrer de Corró, 23-25 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. Segons la inscripció en una llinda la casa objecte d'aquesta fitxa s'hauria construït l'any 1565. Ja al segle XX (concretament l'any 1941, segons indica la finestra central) </span></span></span></span><span><span><span><span>fou reformada per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, que li va donar un cert aire noucentista.</span></span></span></span></p> | 41.6096400,2.2879100 | 440667 | 4606681 | 1565, 1941 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-corro-23-25-g.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-corro-23-25-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-corro-23-25-j-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-corro-23-25-k.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-foto-08096-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-foto-08096-49-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte autor de la reforma) | La finestra central indica l'any 1941. | 95|98|106|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||
| 49897 | Can Burres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burres | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI-XX | <p>Casa unifamiliar de tradició popular del carrer del Corró que han conservat més o menys la tipologia constructiva tradicional. Es tracta d'un habitatge entre mitgeres. Amb planta baixa i dues plantes pis, i coberta de teula a dues vessants. Façana plana de paredat arrebossat acabada amb ràfec. La finestra del primer pis és amb llinda de pedra d'arc pla amb guardapols. El portal és amb arc escarser i conserva les pedres dels brancals. Les obertures de la segona planta han estat modificades modernament (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p> </p> | 08096-50 | Carrer de Corró, 19 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. Més concretament, la casa número 21 ha conservat més o menys l'estructura d'una casa popular dels segles XVI-XVII.</span></span></span></span><span><span><span><span> Segons recull l'autor García-Pey, en J</span></span></span></span>oan Pujal i els seus familiars eren motejats com Burres i vivien en aquesta casa. Per la part de darrera hi ha un gran pati (que avui es conserva enjardinat) que donava al passatge de Catalunya. En aquesta eixida es guardaven les burres amb les quals treballaven (GARCIA-PEY, 1990).</p> <p> </p> | 41.6095400,2.2878000 | 440658 | 4606670 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49897-can-burres-etc-o.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49897-can-burres-etc-n.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 49898 | Casa carrer de Corró 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-corro-31 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI | Restaurada l'any 2007 | <p>Casa unifamiliar que ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, probablement del segle XVI, almenys a la façana visible. És una edificació entre mitgeres que té planta baixa i dues plantes pis. Presenta façana plana de paredat arrebossat acabada amb ràfec. A la planta baixa es conserva el portal originari, amb llinda i brancals de pedra motllurats a la vora. A la planta primera s'obre una finestra de pedra d'arc pla, amb guardapols a la llinda, transformada en balcó amb llosa de planta rectangular protegit amb una barana de ferro amb brèndoles amb tirabuixó.La finestra del pis superior és de factura recent (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-51 | Carrer de Corró, 31 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. La casa objecte d'aquesta fitxa ha mantingut força bé la tipologia constructiva originària, probablement del segle XVI, tot i que amb algunes reformes posteriors, com l'afegit del balcó.</span></span></span></span></p> | 41.6098300,2.2879300 | 440669 | 4606702 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49898-corro-31-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49898-corro-31-j.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49898-foto-08096-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49898-foto-08096-51-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 96|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 49899 | Can Revento i Casa del carrer Corró 52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-revento-i-casa-del-carrer-corro-52 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI | <p>Conjunt de dues cases que han conservat elements representatius dels habitatges tradicionals d'aquest carrer, originaris del segle XVI. Es tracta d'edificacions entre mitgeres. </p> <p>La casa número 50 (cal Revento) té planta baixa, dues plantes pis i coberta de terrat, afegit posteriorment. Ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, amb un portal i una finestra emmarcats amb llinda i brancals de pedra, mentre que la finestra de la planta superior és de factura recent. </p> <p>La casa número 52 consta de planta baixa, pis i golfa, amb coberta de teula àrab a dues vessants limitada amb una senzilla imbricació. En aquest cas l'element que es conserva millor és la finestra del primer pis, emmarcada amb brancals de pedra i llinda amb guardapols.</p> <p> </p> | 08096-52 | Carrer de Corró, 50 i 52 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. És el cas de les dues cases objecte d'aquesta fitxa han estat parcialment reformades en les seves façanes però conserven elements significatius de les construccions originàries, probablement del segle XVI.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons recull l'autor García-Pey, al </span></span></span></span>número 50 hi vivia Joan Ramentol Martínet. De la mala pronunciació del cognom s'acabà coneixent-lo amb el motiu 'Revento', així com casa seva (GARCIA-PEY, 1990).</p> <p> </p> | 41.6106800,2.2882900 | 440700 | 4606797 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-50-52-can-revento.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-52-costat-can-revento-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-can-revento-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-52-costat-can-revento.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-52-costat-can-revento-b.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 49900 | Casa Joan Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-parera | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI | <p>Casa unifamiliar que en la façana ha conservat força bé la tipologia constructiva originària del segle XVI. És una edificació entre mitgeres, amb planta baixa i una planta pis. La façana és plana, de paredat arrebossat, acabada amb un ràfec que incorpora la canal formada per peces de terra cuita. A la planta baixa es conserva l'antic portal d'entrada, ara transformat en finestra. A la llinda hi ha un interessant gravat en baix relleu, amb un escut (consistent en una sanefa en forma semblant a una S) i la inscripció 'JOAN PARERA, 1565', a més d'altres lletres de difícil interpretació. A la planta primera es conserva la finestra de pedra sobre l'antic portal d'entrada amb un guardapols a la llinda. Al costat dret la façana ha estat transformada amb la incorporació d'una nova porta i un balcó al seu damunt (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-53 | Carrer de Corró, 64 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. La casa objecte d'aquesta fitxa ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, del segle XVI. Segons informa la inscripció de la llinda, hauria estat construïda per Joan Parera l'any 1565.</span></span></span></span></p> | 41.6109800,2.2884300 | 440712 | 4606830 | 1565 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-corro-62-64-casa-joan-parera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-corro-62-64-casa-joan-parera-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-corro-62-64-casa-joan-parera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-foto-08096-53-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-04-12 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | En el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers aquesta casa té la fitxa núm. R-035 i està associada a la casa del costat, la número 62. Quan es va fer aquest projecte la casa número 62 conservava la façana tradicional. Posteriorment, entorn del 2023, la façana va ser totalment transformada: el portal modificat, una finestra i un balcó afegits, i l'únic element que es conserva de l'antiga façana és la finestra sobre el portal. Per això hem optat per eliminar aquesta casa del nostre inventari. | 95|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49901 | Conjunt de tres cases / Can Canudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-tres-cases-can-canudes | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu</p> | XVI | <p>Conjunt de tres cases del segle XVI que han conservat la tipologia originària, molt similar, i són representatives dels primers habitatges que es van construir en aquest carrer. Es tracta de cases unifamiliars, entre mitgeres, que consten de planta baixa, planta pis i golfes. Les cobertes són de teula a dues vessants. Les façanes, que formen un continu, són planes, de paredat arrebossat, amb ràfec sota la teulada.</p> <p>Com a elements destacats cal remarcar els portals (de tipologia idèntica) i, al seu damunt, una finestra a cada casa. Estan emmarcats amb carreus de considerables dimensions, especialment a les llindes. En les núm. 69 i 71 hi ha un guardapols a la llinda. Els portals són de pedra d'arc pla. (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). La casa número 71 té un gravat a la llinda, amb una sanefa en forma semblant a una S, la data 1566 i la inscripció 'Gari'.</p> <p> </p> | 08096-54 | Carrer de Corró, 67-71 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. No és el cas de les cases objecte d'aquesta fitxa, que han conservat molt bé i són representatives la tipologia originària del segle XVI. A més, a</span></span></span></span> dues de les llindes de les portes d'aquestes cases hi posa el nom dels propietaris que les van fer: Garí, al 1566, i Nicolau Solà (sense data).</p> <p>Referent a èpoques més recents, l'autor García-Pey recull algunes dades anecdòtiques de les persones que hi vivien: al número 67 hi vivia una dona que es deia Tàpies de cognom i era fosca de pell, d'aquí el renom de ca la Bruna (GARCIA-PEY, 1990). El número 67 també s'ha dit can Canudes (VILA, 2001). El número 71 era cal Pinyoner. En Pere Canal Barnils l'anomenaven el Pinyoner perquè després d'anar a recollir pinyons i torrar-los es situava a la pedra de l'Encant per vendre'ls. Quant es torren queden una mica oberts, i ell els venia amb un clau aixafat de la punta que servia, si es ficava a l'escletxa del pinyó, per obrir-los. Era un home de bona mena i traçut. Va idear les gàbies per tancar els porcs a la coneguda plaça dels Porcs. La gent originària d'aquesta casa avui es troba en d'altres indrets, però com que tots en general disposen d'un bon nas es fa gresca anomenant-los 'els nariguts de cal Pinyoner' (GARCIA-PEY, 1990).</p> <p> </p> | 41.6108600,2.2882300 | 440695 | 4606817 | 1566 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-d.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 95|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 49902 | Casa carrer Corró 107 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-corro-107 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI-XVII | <p>Casa unifamiliar que ha conservat a la façana alguns elements de la construcció originària, probablement dels segles XVII-XVII. Es tracta d'un habitatge entre mitgeres, de planta baixa, planta pis i coberta de teula a dues vessants. La façana és plana, de paredat arrebossat i acabada amb ràfec: Les obertures primitives tenen un eix desplaçat a migdia. Com a elements originaris destaca el portal emmarcat amb una gran llinda i brancals de pedra picada. Cal remarcar l'entrega dels brancals a la llinda mitjançant uns permòdols motllurats amb una gola. Es tracta d'un element característic que trobem en altres portals d'aquest carrer. U<span><span><span><span>n altre element de la construcció originària és l'ampit motllurat de la finestra. </span></span></span></span>Més tard es va obrir un nou portal d'accés a la dreta (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-55 | Carrer de Corró, 107 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. És el cas de la casa objecte d'aquesta fitxa, probablement originària dels segle XVI-XVII. De la construcció originària tan sols se n'ha conservat el portal i l'ampit de la finestra.</span></span></span></span></p> | 41.6116200,2.2885900 | 440726 | 4606901 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49902-corro-107-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49902-corro-107-b.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 49903 | Cal Cabrer / Cal Cuquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabrer-cal-cuquet | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI-XVII | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Casa popular originària dels segles XVI-XVII que ha conservat més o menys l'estructura de la façana, per bé que amb modificacions importants a la planta baixa i les golfes. Es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants acabada amb un senzill ràfec. La façana és plana, arrebossada, i es composa segons dos eixos marcats per buits de proporcions verticals.</p> <p>Els únics elements d'interès són les obertures del primer pis: al costat nord un balcó de barrots que emfasitza la portalada d'entrada. Aquest buit està emmarcat amb carreus i llinda d'arc pla. El costat sud presenta una senzilla finestra de pedra amb llinda que forma un arc carpanell o escarser, molt rebaixat i decorat amb tres relleus flamígers en forma de puntes. L'ampit és motllurat (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-56 | Carrer de Corró, 13-15 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. En el cas de la casa objecte d'aquesta fitxa s'hi ha mantingut més o menys l'estructura d'una casa popular dels segles XVI-XVII, tot i que amb importants modificacions. Antigament, segons recull l'autor García-Pey, el </span></span></span></span>propietari del número 13 tenia cabres i venia la llet a l'entrada de la casa, Hi havia una altra casa al mateix carrer que portava el mateix nom. El número 15 era can Cuquet (GARCIA-PEY, 1990).</p> <p> </p> | 41.6094600,2.2878100 | 440659 | 4606661 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49903-cal-cabrer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49903-cal-cabrer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49903-cal-cabrer-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 49904 | Casa de F.B. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-fb | XIX | La casa es troba intacta tal qual es va construïr al segle XIX | <p>Aquesta casa ja no existeix. Fou enderrocada i substituïda amb posterioritat al 2002.</p> <p>L'edifici travessa de banda a banda des de Travesseres fins el passatge de Catalunya. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis amb coberta doble vessant amb ràfec que corona la façana de paredat comú. La façana està composada en dos eixos. El central està format per una gran entrada per carruatges coberta amb arc escarser, sobre de la que hi ha un balcó amb barana de barrots, en el que es pot observar a les brèndoles la decoració d'un carner, la data 1870 i les lletres FB. El segon eix està format per una porta amb remat de finestra, típica del segle XIX. Per la part posterior, la que dona al passatge de Catalunya, aquesta casa presenta embotits a un i altre costat de la porta posterior de carruatges, sengles remats decoratius d'estil clàssic de pilastres acabades en boles fetes en granit, molt probablement reaprofitades. La de l'esquerra presenta inscrita a la bola les lletres MA i la de la dreta JHS. La costrucció és de totxo.i un muntant de finestra amb els llocs per encastar-hi la reixa que s'aprofita com a elements constructiu.</p> | 08096-57 | Carrer de les Travesseres, 12 - passatge de Catalunya s/n, 08400-GRANOLLERS | <p>Els propietaris de la casa es dedicaven a netejar i curtir pells de bé (informació oral d'un veí)</p> | 41.6093100,2.2872900 | 440615 | 4606645 | 1870 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49904-foto-08096-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49904-foto-08096-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49904-foto-08096-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Cal vigilar atentament tant la reixa com els elements de pedra de la porta posterior doncs poden desaparèixer. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49905 | Casa Pius Anfres Martí / 'La Tela' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pius-anfres-marti-la-tela | <p>BOSCH, A; BOTEY, J.M.; CUSPINERA, L. (1984) Memòria descriptiva del projecte de reutilització de l'edifici 'La Tela' per a l'Ajuntament de Granollers, Barcelona, document mecanografiat.</p> <p>CATÀLEG D'ARBRES (1999) Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001) El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | <p><span><span><span>Torre burgesa d’estil noucentista que, des de 1986, acull el Museu de Ciències Naturals de Granollers. Es tracta d’un edifici aïllat que segueix la tipologia de ciutat-jardí. És de planta quadrada i disposa de planta baixa, planta pis i golfes, amb coberta composta a quatre vessants. Per la seva situació privilegiada al barri de Sant Miquel constitueix una important fita visual. Antigament, el vial on està situat era la carretera, principal eix que vertebrava l’eixample granollerí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal de l’edifici és de composició simètrica, amb un cos central que sobresurt lleugerament del pla de façana i que es destaca clarament sobre el pla de coberta en convertir-se en una torre-mirador. És de planta quadrada i té coberta de pavelló a quatre vessants de teula vidriada. Aquest cos central incorpora el portal d'entrada a l'edifici, que així queda molt ben expressat, mentre que a la part superior compta amb finestres geminades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana està estructurada amb balcons i finestrals encerclats amb pedra artificial, amb un acabat a l'estuc de calç. Al segon pis les finestres es disposen a partir d'arcuacions rebaixades, i al nivell de les golfes destaquen unes arqueries de punt rodó. En general, però, tant els materials com la seva aplicació revelen un cert to grandiloqüent i artificiós, i sense gaire riquesa ornamental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'interior el paviment hidràulic, tractat en zones orlades, defineix cada àmbit. Tal vegada els elements més característics, i més ben conservats, són els metalls en general, la qualitat de la fusta i els vidriats a les zones altes de les portes principals (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001). En general, la composició equilibrada i les formes clàssiques fan que l’edifici es pugui enquadrar dins d’un noucentisme primerenc, tot i que alguns detalls ornamentals, com ara la forma sinuosa d’algunes finestres laterals o portes interiors, remetin encara a l’estil modernista. Per això en alguns llocs és qualificat com a modernista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa està envoltada per un ampli jardí que actualment queda integrat com un espai més del Museu, ja que compta amb una mostra d’espècies botàniques pròpies del Vallès així com alguns blocs de roques també característics de la comarca, a més d’un estanc. Hi trobem representats petites comunitats d’alzinar, pinedes, brolles i la ribera. Les espècies estan identificades amb un rètol. Entre els exemplars botànics quedaven alguns arbres que havien estat plantats pel propietari de la torre La Tela, Pius Anfres, probablement cap a l’any 1912. Tanmateix, d’aquests avui només queda <span>en el recinte del jardí un llorer, un til·ler, un pi blanc, un pi pinyer i un pitòspor. I fora del recinte hi ha l’Alzina de la Tela, a la cantonada dels carrers Palaudàries amb Murillo.</span></span></span></span></p> | 08096-58 | Avinguda Francesc Macià, 51 | <p><span><span><span>La torre que avui acull el Museu de Ciències Naturals fou construïda l’any 1912, obra de l’arquitecte J. Batlle Anfres. Era la casa dels propietaris de la fàbrica tèxtil que hi havia situada al darrera, per això li va quedar el nom de la Tela. La fàbrica havia estat fundada l’any 1854 per Brunet i Serra, i el 1906 fou traslladada a aquest carrer, vora la casa. L'any 1874 era una de les tres fàbriques de dimensions més grans que tenia Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1984 l'Ajuntament encarregà un projecte de rehabilitació de l'edifici a fi de dedicar-lo a museu de ciències naturals. L’antecedent d’aquest museu es troba el 1982, quan un grup de joves naturalistes va promoure la creació de l'àrea de Ciències Naturals com a secció dins el Museu de Granollers, amb Antoni Jonch que es perfilava com a cap. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antoni Jonch Cuspinera </span>fou el principal instigador del museu, que es va dur a terme també per la voluntat de l’alcalde Rafel Ballús. Després de molts anys treballant al Zoo de Barcelona finalment va esdevenir director del Museu de Ciències Naturals de Granollers. El magnífic jardí que ja existia a la torre de la Tela també feia aquest emplaçament molt idoni per al nou equipament. L’edifici fou restaurat l’any <span>1986</span> i, després d’haver-se elaborat un projecte museològic i museogràfic, el museu es va inaugurar el <span>maig de any 1987.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El jardí va entrar a formar part del conjunt del Museu, i va esdevenir l'escenari d'una petita mostra de comunitats vegetals vallesanes, acompanyades per algunes de les roques més comunes i per alguns animals vius. El nucli zoològic, però, es va tancar l’any 1998. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2000 les dependències del Museu van poder ampliar-se considerablement quan la fàbrica CIMSA, <span>hereva de la fàbrica tèxtil original, </span>es va traslladar i l’edifici antic fou enderrocat. Això va coincidir la urbanització de la part dels solars dedicada a habitatges, i va permetre la construcció d’un edifici de nova planta on es va instal·lar una àrea d’equipaments del Museu i una nova exposició permanent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment el Museu compta amb els següents àmbits temàtics: paleontologia, geologia, botànica, meteorologia i, especialment, zoologia. També té un planetari i una biblioteca consultable, i acull alguns centres especialitzats: és la seu del Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny (secció de ciències naturals) i del <span>grup de recerca Bibio, que executa diferents plans de seguiment de biodiversitat de Catalunya (papallones diürnes, mamífers terrestres, ratpenats i amfibis). Així mateix, va gestionar l'Estació Meteorològica de Granollers (al Puig de les Forques, en funcionament ininterromput des del 1950 fins el 2019, i traspassada finalment al Servei Meteorològic de Catalunya). També gestiona </span>el Centre d'Educació Ambiental de Can Cabanyes, situat en aquest espai d’interès natural del Granollers. Així mateix, el servei educatiu del Museu ofereix un ampli ventall de visites i tallers per a escolars.</span></span></span></p> | 41.6019770,2.2878058 | 440652 | 4605831 | 1912 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-museu-ciencies-naturals-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-museu-ciencies-naturals-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-museu-ciencies-naturals-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-museu-ciencies-naturals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-casa-pius-anfres-lat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-casa-pius-anfres-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-casa-pius-anfres-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-casa-pius-anfres-maqueta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-casa-pius-anfres-jardi-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49905-foto-08096-58-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-04-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | J. Batlle i Anfrens (arquitecte) | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49906 | Casa Joaquim Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joaquim-trullas | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges d'estil bàsicament noucentista, obra de l'arquitecte Marian Lassús Pecanins. El llenguatge emprat quant a elements formals i decoratius té un caràcter eclèctic, encara que molt característic del llenguatge noucentista. </p> <p>És una edificació entre mitgeres de planta semisoterrani, baixa i dues plantes pis. La façana té una composició simètrica i està feta de paredat estucat. La planta baixa està tractada com a basament amb estucat carreuat. En aquesta planta es veuen les obertures del semisoterrani. Les plantes primera i segona són amb estuc llis i limitat per pilastres a les parets mitgeres que emmarquen les obertures de proporció vertical: cobertes amb arc carpanell (els de la planta baixa), escarser (els de la primera) i de punt rodó (els de la segona). Totes les obertures són tancades amb persiana de llibret mòbil i protegides amb barana de ferro. La coronació és formada per una balustrada que emfasitza la cornisa que limita el pla de façana, amb hídries als pilars. La coberta és plana (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1986).</p> | 08096-59 | Carrer d'Alfons IV, 64 | <p><span><span><span><span>La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El carrer Alfons IV és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquest edifici en particular, fou construït l'any 1935 en un estil bàsicament noucentista. És obra de l'arquitecte Marian Lassús Pecanins</span></span></span></span><span><span><span><span> (Granollers, 1908 - França, 1945). Fou cap dels Bombers de Granollers durant els anys de la Segona República, i el 1936 fou nominat arquitecte municipal pel Comitè Antifeixista Revolucionari. Després de la guerra s'exilià a França, on va morir.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Joaquim Trullàs i Cunillera (Granollers 1917-1986) fou un industrial que va dirigir una important foneria fundada a Granollers on es construïa maquinària tèxtil. Va ser alcalde de Granollers l'any 1963.</span></span></span></span></p> | 41.6040900,2.2878300 | 440655 | 4606065 | 1935 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49906-casa-joaquim-trullas-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49906-casa-joaquim-trullas-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49906-casa-joaquim-trullas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49906-foto-08096-59-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Marian Lassús Pecanins (arquitecte) | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49907 | Casa de Pere Gendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pere-gendra | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol. Forma una doble cantonada entre els carrers Alfons IV i Guayaquil. És una construcció de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La composició simètrica de les façanes s'accentua a la façana principal amb la coberta-frontó sobre l'espai de l'escala i la forma del portal que li dóna accés. El tractament unitari del parament de façanes es reforça amb els relleus horitzontals com a contrapunt de la composició vertical de les obertures de façana. En aquests relleus i en la decoració geomètrica al voltant de les obertures s'hi incoporen elements formals d'art decó. Hi ha impostes a nivell de forjat i a un terç del buit (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-60 | Carrer d'Alfons IV, 72; Carrer de Navarra, 2 | <p><span><span><span><span>La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El carrer Alfons IV és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.</span></span></span></span></p> <p>En el cas d'aquest edifici en particular, fou construït l'any 1929. És obra de <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. En la Casa de Pere Gendra e</span></span></span></span>l tractament compositiu és representatiu de la seva darrera etapa acadèmico-noucentista, caracteritzada pel retorn a les formes populars i on apareixen també detalls formals d'art Déco.</p> | 41.6039100,2.2878300 | 440655 | 4606045 | 1929 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49907-casa-de-pere-gendra-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49907-casa-de-pere-gendra-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49907-casa-de-pere-gendra-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49907-casa-de-pere-gendra-4.jpg | Legal | Noucentisme|Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-12-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | 106|110|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49908 | Can Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigues-0 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XIX | S'han modificat alguns vanos o obertures de la construcció original i s'ha elevat una planta. | <p>Edifici de dimensions considerables que ocupa un lloc preeminent en una cantonada de la plaça de la Corona, amb un estil de línia popular-clàssica. Té tres façanes visibles: dues al carrer i una al pati. Consta de de planta baixa, dues plantes pis i coberta de teula a tres vessants. Façanes planes de paredat arrebossat i carreus arrodonits a la cantonada. La composició simètrica i vertical de les obertures queda contrastada per l'horitzontalitat de la balcona (sota la que hi ha una línia de cercles incisos) i el ràfec de coronament. A la planta baixa, en la clau del portal principal hi ha un cap de lleó i una petxina. En les plantes primera i segona les obertures són amb brancals i la llindes de pedra. A la façana del carrer Conestble de Portugal mitjançant un ampli portal d'arc de pedra de mig punt s'accedeix al pati.Actualment hi ha establerta una oficina bancària. Aquest arc porta inscrita la data 1853 desdibuixada. Al pati s'obre una galeria formada per pilars i arcs de mig punt (PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-61 | Plaça de la Corona, 1; Carrer de Castella, 2; Carrer de Guayaquil | <p>Sembla que aquesta casa és de mitjans i finals del segle XIX (1853?-91). En dates recents ha estat lleugerament remodelada: s'hi ha fet recréixer una planta superior i s'han modificat algunes obertures.</p> <p>La casa va ser propietat d'en Bigas, qui va ser alcalde de Granollers els darrers anys del segle XIX. Una anècdota festiva està vinculada al seu propietari, segons explica Garrell: 'L'any 1898 o 99, els veïns més significats de la plaça de la Corona decidiren fer un envelat per a celebrar la festa de Santa Esperança. Havien contractat l'orquestra que els semblà la millor i pensaven fer una 'festa de societat'. Però les festes dels barris de Granollers sempre han tingut un caire bon xic diferent: són festes de carrer, sense altres limitacions més que les que imposa la convivència. I aquell vespre, mentre els organitzadors d'aquell sarau a l'envelat sopaven, el poble envaí aquest, sense fer esment dels dos o tres porters que li volien barrar el pas. Sembla que, en adonar-se d'aquell èxit inesperat, els músics reberen l'ordre de retirar-se, però es produí un avalot, que fou sufocat per l'alcalde (en Bigas, veí de la mateixa plaça), el qual ocupà el lloc que en els envelats sempre es deixa per a les autoritats, i donà l'ordre perquè es fes el ball. I, mentre tothom ballava alegrement a l''envelat dels senyors', els senyors es reuniren i ballaren en una casa particular de la mateixa plaça (GARRELL, 1960).</p> <p>En aquesta casa hi va viure el metge Grau (informació oral)</p> | 41.6054600,2.2876800 | 440644 | 4606217 | 1853?-91 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49908-can-bigues-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49908-can-bigues-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49908-can-bigues-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49909 | Casa Paula Pinyol/Can Pinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-paula-pinyolcan-pinyol | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XIX | <p>Casa de caire senyorial d'estil eclèctic, del final del segle XIX. És una edificació entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis. La façana és de composició simètrica i vertical, coronada per una cornisa-balustrada que emfasitza i limita el pla de façana, amb un frontó que conté la data. És de destacar el tractament de la façana amb estuc geomètric floral. Les cartel·les centrals del balcó s'incorporen a l'arc reforçant l'entrada. Els elements formals d'aquesta part baixa són molt heterogenis, amb un marcat caràcter eclèctic. Cal destacar el treball dels elements de ferro (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-62 | Plaça de la Corona, 17 | <p>A Començaments de segle XX, a la carretera, tirant amunt, tret de can Barangé, de cal Xic Ferrer i de can Camillo (cal Fideuer), la resta, fins al barri del Lledoner, eren tot ases de planta baixa i un pis, tal com ho eren a la part d'avall de la mateixa carretera, llevat de can Trotxa i de dues o tres cases més de la plaça de la Corona. La casa de can Bigas, l'havien edificada l'any 1891 i la de la família Pinyol Daví el 1900.</p> <p>La casa pertanyia a la família Pinyol Daví (GARRELL, 1960).L'arquitecte fou Manuel Guitart i Codorniu. El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990).</p> | 41.6057100,2.2887600 | 440734 | 4606244 | 1900 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49909-casa-paula-pinyol-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49909-casa-paula-pinyol-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49909-casa-paula-pinyol-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49909-casa-paula-pinyol-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49909-foto-08096-62-1.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Guitart i Codorniu (arquitecte) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49910 | Can Torrabadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrabadella | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>Informació oral Sr. Eustaqui Casals Margall, (febrer 2002).</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> | XIX | <p>Casal unifamiliar de caràcter senyorial que s'inscriu dins del concepte de ciutat-jardí. És l'edifici de llenguatge eclèctic més singular de la ciutat i constitueix una fita visual important als carrers de Granollers. És de grans proporcions, forma cantonada a la carretera-carrer Anselm Clavé, eix principal de la ciutat, i consta de jardí posterior, que dona a la plaça de Barangé.</p> <p>La composició de les façanes és simètrica, amb una tribuna circular a la cantonada amb coberta de pavelló octogonal tancada amb estructura metàl·lica i vidre acolorit a la part superior. Constitueix l'element més significatiu de l'edifici. La façana principal està composada a partir de tres eixos, amb la porta d'accés al central. A la part superior destaca un frontó o acroteri molt treballat, que té gravada la data '1902'. Els buits són de composició vertical, emmarcats amb llindes planes i guardapols. El tractament de les façanes descansa sobre el sòcol de pedra, que constitueix el basament i la tanca del patí-jardí. Les plantes baixa i primera es tracten amb estuc, amb especejament que imita carreus. La coronació de l'edifici es resol amb molt d'èmfasi mitjançant una franja que incorpora un fris, la cornisa i la balustrada, així com el frontó de la façana principal, que assenyala el portal d'entrada.</p> <p>A l'interior, destaca el treball de fusteria i el mobiliari. L'accés a la porta principal des del carrer es fa mitjançant una escala. En l'espai del vestíbul destaca l'artesonat i els motius vegetals esgrafiats a les parets. Resulta d'interès a tota la casa el treball de reixes i els elements decoratius de caràcter clàssic (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-63 | Carrer d'Anselm Clavé, 29; Carrer de M. Maspons | <p>Es troba a l'antiga carretera de Barcelona a Vic, que travessa el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució. La casa és de l'any 1899.</p> <p>Promotor d'aquesta casa fou Tomàs Torrabadella i Fortuny (1848-1912). Fill únic d'un farmacèutic amb negoci al carrer de Santa Elisabet, Tomàs Torrabadella i Fortuny va estudiar farmàcia per seguir la tradició familiar, però va conrear sovint la seva vena artística a través de la pintura i la fotografia. El 1899 va encarregar a l'arquitecte barceloní Francesc Mariné i Martorell (1845-1902) la construcció d'un casal unifamiliar molt a prop del negoci familiar. Mariné era en aquella època l'arquitecte municipal de Granollers, càrrec que també va ocupar a l'Hospitalet de Llobregat i Sarrià. La seva principal obra va ser el col·legi de l'Escola Pia de Sarrià, tot i que no va firmar el projecte a causa de la incompatibilitat amb el seu càrrec (Regàs; Blancafort, 2014: 22).</p> <p>El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990). Després d'un temps de ser construïda l'edifici fou adquirit pel Sr. Vicenç Ramoneda Galobart, més conegut pel renom de 'Malherba' o 'Mala herba'. El Sr. Ramoneda, que venia de Parets, acostumava a dir que 'a casa meva mai creix cap mala herba'; per això la casa es va conèixer també com 'Can Malherba' (Informació oral Sr. Eustaqui Casals Margall, febrer 2002).</p> | 41.6076300,2.2889700 | 440754 | 4606457 | 1899 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49910-can-torrabadella-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49910-can-torrabadella-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49910-can-torrabadella-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49910-can-torrabadella-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49910-can-torrabadella-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49910-can-torrabadella-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49910-can-torrabadella-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49910-can-torrabadella-14.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Francesc Mariné Martorell (arquitecte) | Altres denominacions: can RamonedaForma part de la Ruta pel Granollers modernista i noucentista | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||
| 49911 | Fonda Europa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-europa | <p><span><span><span>Anònim (2002). La Vanguardia (17-03-2002).</span></span></span></p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. </p> <p><span><span><span>MONJA, Paco (2015-2016). «La Fonda Europa, el referent». Vallesos (Tardor-hivern 2015/2016), p. 52-54.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de la Fonda Europa, d’estil noucentista, que està situat en un dels punts més cèntrics de Granollers, a peu de l’antiga carretera de Vic. És una construcció parcialment entre mitgeres, amb tres façanes que formen doble cantonada. Consta de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta de terrat limitada per una balustrada perimetral en dues de les façanes. A les façanes principal i posterior destaquen sengles frontons de perfil curvilini aplacats amb plafons de ceràmica i on hi ha escrit el nom de l’establiment: 'Fonda Europa'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els buits de les façanes són de proporció vertical, emfasitzats a les façanes principal i lateral per plafons perpendiculars de ceràmica que van des del tercer fins al primer pis. L’any 2023 tres dels plafons de la façana principal han estat retirats. A la façana lateral, els buits dels balcons es troben protegits per un emmarcat. Tots els balcons són de barrot. A la façana lateral els plafons de ceràmica s’hi han col·locat recentment, junt amb altres intervencions artístiques d’autors contemporanis, com un mural i plats decorats pel ceramista Cumella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’establiment en les parets del menjador hi trobem pintures de Josep Bulbena, datades cap a la dècada de 1950. L’establiment hoteler continua en actiu i l’edifici té set habitacions dobles i una de les cuines més emblemàtiques. Compta amb dues sales antigues i altres espais útils.</span></span></span></p> | 08096-64 | Carrer d'Anselm Clavé, 1; plaça de Barangé | <p><span><span><span>Al segle XIX i principis del XX a Granollers hi havia nombroses fondes, com Can Fidel, Cal Ros, Ca la Sila, Can Gall, Can Quico Puig, Can Tets, Cal Valent, Can Tomàquet, Can Daulí. Avui gairebé totes han desaparegut o han estat substituïdes per restaurants moderns. Entre totes, però, la més coneguda és la fonda Europa, amb una llarga història que ha anat de la mà de la família dels Parellada al llarg de set generacions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb precedents que arrenquen l’any 1771, és una de les fondes més antigues de Catalunya. El seu primer nom era can Fidel. Després s’anomenà Fonda Vallès o Fonda España. Antigament la 'Posada del Vallés' era un edifici obrat només a la part que feia façana a la carretera. No va ser fins a mitjans del segle XIX que un avantpassat dels actuals propietaris la va batejar com a Fonda Europa. Va ser el 1852 com a resultat de la unió del matrimoni de l'hereu de la Fonda Espanya (Bonaventura Parellada) amb Margarita Vinyamata (la pubilla de l'Hostal del Vallès). Tal com remarquen els seus propietaris, després de la Revolució Francesa s’havia produït una gran consciència europea, i la fonda es trobava a peu de la moderna carretera que havia entrat en funcionament el 1848 i que comunicava Barcelona i Vic, tot seguint cap a Ripoll, Puigcerdà i França. Cada 30 quilòmetres els viatgers i cavalls que feien la ruta cap a París havien de fer parada per reposar-se. La Fonda Europa es convertí, doncs, en un punt de referència. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg dels anys la Fonda Europa s’ha anat consolidant com un dels establiments d’hostaleria més reconeguts de Catalunya. Per ella hi han passat personalitats i artistes, com el rei Alfons XIII, Santiago Rusiñol, Josep Pla, Picasso, Dalí, Cela o Vázquez Montalbán. La seva gastronomia s’ha guanyat un lloc en l’imaginari culinari del país, basant-se especialment en la cuina clàssica catalana, amb plats com cap i pota, sang i fetge, peus de porc i, sobretot, els anomenats esmorzars de ganivet i forquilla: un costum que existia a molts llocs de Catalunya però que a Granollers es troba especialment arrelat. Es tracta de consumir de bon matí plats d’una certa contundència que, a la Fonda Europa, es serveixen normalment acompanyats amb un arròs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fonda Europa és considerada gairebé com una institució granollerina, i és també molt coneguda fora del municipi. A principis del segle XX va ser un important centre de tertúlies polítiques i culturals. Entre d’altres, hi participava qui va ser arquitecte municipal, Manuel Joaquim Raspall i Mayol, que l’any 1906 dissenyà el segell de la fonda. el 1926 aquest arquitecte va obrir un estudi a l’edifici de la Fonda per atendre els clients i proveïdors que tenia a la ciutat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici és una construcció del 1923, d’estil bàsicament noucentista. L’arquitecte fou Josep Maria Miró i Guibernau. En els darrers anys la façana lateral s’ha embellit amb una sèrie d’intervencions artístiques de diferents autors contemporanis, realitzades entre 1991 i 2008. Es tracta d’un mural a l’entrada lateral, plafons ceràmics i fileres de plats encastats també a la paret lateral.</span></span></span></p> | 41.6082000,2.2891400 | 440768 | 4606521 | 1923 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49911-fonda-europa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49911-fonda-europa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49911-fonda-europa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49911-fonda-europa-lat-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49911-fonda-europa-post-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49911-fonda-europa-post-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49911-fonda-europa-lat-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49911-foto-08096-64-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49911-fonda-europa-int-1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2024-04-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Josep Maria Miró i Guibernau | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49912 | Can Deu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-deu-1 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XIX | <p>Casa d'habitatges representativa de l'estil academicista eclèctic de la segona meitat del segle XIX. És una edificació de dimensions considerables amb una situació preeminent, entre la plaça de Lluís Perpinyà i el carrer d'Anselm Clavé, de manera que es desenvolupa al llarg de la totalitat d'una illa de cases d'aquest carrer. Això fa que sembli un edifici aïllat.</p> <p>La disposició de la façana en forma de mòduls compositivament idèntics li confereix un volum cúbic i centra l'atenció en la cantonada, on s'acumulen tots els recursos per aconseguir la percepció de continuïtat del perímetre. Aquesta continuïtat es reforça per la inclusió de tres franges horitzontals diferents: la balustrada de remat de l'edifici, les franges que formen el conjunt de les baranes dels balcons i el regruix de la paret d'idèntica amplada en els trams on no hi ha balcó. Aquests recursos potencien, a la manera d'un cèrcol visual, la imatge volumètrica de l'edifici (CUSPINERA et alií, 2001). És remarcable el treball d'esgrafiats i relleus als frisos sota el ràfec, entre permòdols en forma de volutes.</p> <p>La planta baixa ha estat molt alterada per la presència de marquesines i rètols que, recentment, han estat substituïts mitjançant reformes prou encertades per a restituir la imatge original i la proporció dels portals de l'edifici (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-65 | Plaça d'en Perpinyà 18; Carrer de l'Enginyer | <p>Aquesta casa fou construïda entre 1894-95. Rep el nom del seu propietari, Enric Deu Umbert, qui s'establí en aquest indret quan va venir de Sant Feliu de Codines i hi posà carnisseria (GARCIA-PEY, 1990). Maria Deu, descendent del fundador de la casa Deu de la plaça Perpinyà, es va casar amb el Sr. Ripoll i va tenir dos fills. Quan va quedar vídua va donar a escollir a les joves entre les dues cases. El fill gran es va quedar amb la de la plaça Perpinyà (informació oral Sr. Eustaqui Margall).</p> | 41.6096600,2.2893200 | 440785 | 4606683 | 1894-95 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49912-can-deu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49912-can-deu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49912-can-deu-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49912-can-deu-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49912-can-deu-7.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Tot l'edifici fou restaurat en la dècada de 1990. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49913 | Casa Josefa Ganduxer de Torras/ Can Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josefa-ganduxer-de-torras-can-roure | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> | XX | <p>Edifici originàriament residencial d'una família benestant, d'estil modernista-historicista. És una edificació entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. La façana queda coronada per una arqueria contínua subratllada per un ampli ràfec de fusta o barbacana. Els elements historicistes (llindes i portalada) i els formals i decoratius (medallons, esgrafiats, sanefes, revestiments ceràmics) li donen un cert caràcter modernista de tendència historicista, molt propi de l'arquitecte Alexandre Soler i March (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-66 | Carrer de Joan Prim, 44 | <p><span><span><span><span>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta via hi trobem representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Entre d'altres, el modernisme historicista propi de la casa Josefa Ganduxer, construïda el 1912 per l'arquitecte barceloní Alexandre Soler i March.</span></span></span></span> Josepa Ganduxer i Carrencà era esposa de l'insigne digestòleg sabadellenc Joaquim Torras i Pujalt (1855-1937).</p> <p> </p> | 41.6110000,2.2897800 | 440824 | 4606831 | 1912 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49913-casa-josefa-ganduxer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49913-casa-josefa-ganduxer-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49913-casa-josefa-ganduxer-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49913-casa-josefa-ganduxer-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49913-foto-08096-66-2.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Alexandre Soler i March (arquitecte) | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49914 | Casa Miquel Blanxart i Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-blanxart-i-estape | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>Informació oral Pere Cornellas, novembre 2001.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> | XX | Edifici restaurat abans de 2002 | <p>Casa d'habitatges d'estil modernista, probablement l'edifici més destacat d'aquest corrent arquitectònic a Granollers, el qual constitueix una important fita arquitectònica i visual del carrer i de la població.</p> <p>Es tracta d'una construcció parcialment entre mitgeres que fa cantonada. Consta de planta baixa i dues plantes pis, amb façana als carrers Prim i Torras i Bages. La façana principal és de composició simètrica, remarcada per una tribuna a la primera planta, coberta amb teula i cresteria vidriada. En aquesta part baixa hi ha altres elements decoratius fets en pedra i, a les plantes superiors, esgrafiats geomètrics florals, de llenguatge plenament modernista (CUSPINERA et alií, 2001). La decoració escultòrica, feta segons models originals de J.M. Barnadas i molt ben integrada en la composició arquitectònica, representa una figura femenina, amb una àmfora sota un braç, que recull raïm d'una parra que s'estén a la part superior i que fa de suport a la balconada. També trobem parres de raïm als marges dels dos portals arquejats. Aquest motiu relacionat amb el vi s'explica perquè el promotor de la casa hi tenia una botiga dedicada a aquest ram. Altres elements que criden l'atenció són el llarguíssim balcó corregut, que abasta la totalitat de les dues façanes de l'edifici al primer pis, les originals obertures de la planta baixa o el coronament de les façanes, amb un acroteri de formes sinuoses.</p> | 08096-67 | Carrer de Joan Prim, 9 -11; Carrer de Torras i Bages | <p>El carrer de Joan Prim <span><span><span><span>en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim, el qual el 19 d'agost del 1842 va visitar Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. En aquesta via hi trobem representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució.</span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a la casa de Miquel Blanxart en concret, la construcció ja existia a principis de segle XX, quan l'arquitecte Jeroni Martorell la va reformar l'any 1904. El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990). Aquesta era una casa on es venia vi, i per això els motius de la decoració estan relacionats amb aquesta indústria agrícola. Dins la casa hi ha una bodega subterrània immensa que es diu 'el Cau' (Informació oral Pere Cornelles). Sembla ser que el cau està fet amb rajola de Valènciacia, i era un lloc de reunions.</p> <p><span><span><span>Miquel Blanxart Estapé (1857 – 1916) era l'hereu d'una de les famílies més riques de la comarca. Va dedicar-se a la producció de vins i aiguardents i fou un dels més importants de Catalunya. En els deu últims anys de la seva vida també al negoci de banca. Fou alcalde de Granollers entre 1903 i 1905, període en el qual es va construir l'edifici històric de l'ajuntament. Era de tendència conservadora i fou membre de la Lliga Regionalista. </span></span></span>Després de la Guerra Civil va comprar la cosa el Sr. Murtra, fabricant. Formava part d'un grup que donava diners per a l'olla dels pobres i donaven de menjar als pobres pel Nadal. Garrell va fer un dibuix humorístic on se'ls veia donant el menjar (Informació oral d'Eustaqui Margall).</p> <p>Pel que fa a l'arquitecte, Jeroni Martorell i Terrats (1877-1951), fou un destacat exponent de la segona generació de creadors modernistes catalans i recordat també per la seva tasca ingent en la restauració del patrimoni històric monumental. Martorell dóna a Can Blanxart un aire pròxim a l'estil Sezession, el Modernisme d'arrel centreeuropea, sobretot gràcies a la presència de l'ornamentació escultòrica de la façana principal, obra del barceloní Josep Maria Barnadas (1867- 1939), autor també de les escultures de l'Ajuntament de la ciutat, edificat a la mateixa època (Regàs; Blancafort, 2014: 31).</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 41.6101900,2.2891500 | 440771 | 4606742 | 1904 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49914-casa-miquel-blanxart-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49914-casa-miquel-blanxart-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49914-casa-miquel-blanxart-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49914-casa-miquel-blanxart-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jeroni Martorell i Terrats | Forma part de la Ruta pel Granollers modernista i noucentista | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||
| 49915 | Casa Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-margarit | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | Recentment restaurada | <p>Edifici d'habitatges entre mitgeres influït vagament per l'estètica modernista. És una edificació de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana és plana, estucada i esgrafiada, coronada per un capcer de perfil trencat i sinuós. En destaca el conjunt de balcons amb treballades reixes de ferro forjat a cop de fuet. La façana té una composició simètrica segons dos eixos, amb buits de proporcions verticals d'arc escarser, emmarcats amb motius vegetals esgrafiats sobre les llindes. Les obertures són tancades amb persianes de llibret mòbil. La planta baixa està estucada amb especejament en forma de carreus. La finestra es troba protegida per una treballada reixa de ferro. Es desconeix l'arquitecte d'aquesta construcció, però per l'ús dels elements formals i decoratius s'ha atribuït a M. Raspall (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-68 | Carrer de Joan Prim, 145 | <p><span><span><span><span>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. En aquesta via hi trobem representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquest edifici en concret, dels als anys 1910-20, està influït per l'estètica modernista. Segons dades del cadastre, no sempre fiable, fou bastit el 1911. S'atribueix a l'arquitecte Manuel Raspall Mayol. </span></span></span></span>El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990).</p> | 41.6134600,2.2901600 | 440858 | 4607104 | 1910-20 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49915-casa-margarit-c-prim-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49915-casa-margarit-c-prim-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49915-casa-margarit-c-prim-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49915-foto-08096-68-1.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-04-12 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Raspall i Mayol (atribuïda) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||
| 49916 | Conjunt de can Mònic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-can-monic | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de sis edificis alineats i aïllats que formen una petita colònia de principis de segle XX destinada a habitatges per a obrers, actualment convertit en un equipament municipal. Es una obra bàsicament noucentista, de l'arquitecte Raspall i Mayol, però amb alguns elements que recorden encara el llenguatge modernista.</p> <p>Cadascun dels edificis acull dos habitatges bessons i simètrics segons un eix. Consten de planta baixa amb coberta de teula àrab, a dues vessants, acabada amb imbricació perimetral de totxo a sardinell. Les façanes són planes, arrebossades, i es recolzen sobre un sòcol de paredat comú, coronat per una fina imposta de totxo que enllaça amb l'ampit de les finestres. Les finestres segueixen un llenguatge que recorda encara el modernisme. Es composen simètricament segons dos eixos amb buits de proporcions verticals, emmarcats amb totxo vist, amb llinda triangular amb clau i salmer de pedra. Són protegides per reixes de ferro treballades mitjançant senzills dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista. En el terç de dalt de les finestres hi ha una imposta ceràmica emmarcada amb doble filet de maó vist. Per sobre, cal assenyalar els buits de ventilació de sotacoberta.</p> <p>El conjunt inclou un edifici aïllat dedicat a transformador elèctric que descrivim en una fitxa apart. Al seu darrere les cases tenien horts i estaven envoltades de patis amb jardins.</p> <p> </p> | 08096-69 | Carrer del Primer Marquès de les Franqueses, 123 - 145 | <p>El promotor de les sis edificacions que formen aquesta petita colònia, dedicada a famílies obreres, va ser Jaume Corbera i Tiana (1846-1927), empresari granollerí enriquit arran de l'auge de la indústria tèxtil. El conjunt es va construir l'any 1923, sota projecte de l'arquitecte Manel Joaquim Raspall i Mayol. Es tracta de l'únic conjunt d'habitatges que construí aquest arquitecte al llarg de tota la seva trajectòria. Actualment el conjunt acull el Centre d'Atenció Integral a les Famílies, un equipament de l'Ajuntament de Granollers inaugurat el 2007. Prèviament s'hi va portar a terme una intervenció de rehabilitació.</p> | 41.6214000,2.2925100 | 441061 | 4607984 | 1923 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-11.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49917 | Casa Maspons i Camarasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maspons-i-camarasa | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>FERRER, Teresa Maria et alii (1986) Mestres Montaña. El seu treball i la seva època, Granollers: Gràfics Joseph.</p> <p>INFORMACIÓ ORAL del Sr. Eustaqui Casals i Margall, febrer 2002.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994) 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps' Lauro, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.</p> | XIX, XXI | <p><span><span><span><span><span>Edifici que consta de diversos cossos: el central (l’originari i més antic), un altre a llevant en cantonada amb el carrer Guayaquil (fet amb posterioritat al 2002, seguint una pauta arquitectònica que recrea més o menys l’original) i un altre a ponent en cantonada amb el carrer Barcelona (de tipologia totalment contemporània, també obrat en els anys recents).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos central i originari consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab a doble vessant. Està flanquejat per dos cossos estrets i més baixos on hi ha uns arcs en forma de fornícules decoratives al primer pis. La façana es composa en base a cinc eixos, al centre dels quals destaca un portal amb llinda plana on s’hi pot llegir la inscripció: 'Jaume Maspons en Jene de 1851'. La façana és arrebossada i pintada d’un to groguenc sobre el qual destaquen els emmarcaments de les obertures.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat del carrer Guayaquil / Príncep de Viana fins no fa gaire hi havia un cos de planta baixa rere el qual hi havia uns jardins. Recentment s’ha reedificat amb una construcció nova que s’allarga considerablement pel carrer Guayaquil. Es caracteritza per un tipus d’obertures quadrangulars i emmarcades sobre arrebossat de color groguenc que recreen vagament les del cos originari. Consta de planta baixa i dos pisos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat del carrer Barcelona / Príncep de Viana fins no fa gaire hi havia una construcció senzilla de caire popular. Amb posterioritat al 2002 s’ha substituït per l’edifici modern ja esmentat. De l’edifici antic tan sols s’han conservat els guardacantons que protegien l'edifici de les rodes dels carros. </span></span></span></span></span></p> | 08096-70 | Carrer del Princep de Viana 5 - 7 | <p><span><span><span><span>Casa vuitcentista que fou construïda per en Jaume Maspons, militar i membre de l'Ajuntament de Granollers (BAULIES, 1965). Segons la inscripció de la façana va estrenar-se el gener de 1851. La propietat ocupava tota l'illa, amb un gran pati amb jardí i horta que donava a quatre carrers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pere Maspons va ser alcalde de la ciutat. Fou segrestat, al costat de trenta quatre veïns, per un destacament de carlins manats pel general Tristany la nit del 17 de gener de 1875 (festivitat de sant Antoni), i fou alliberat el 15 de febrer, després que la vila reunís els 35.000 duros que demanaven com a rescat (TINTÓ, 1994).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'últim Maspons nascut a Granollers, Pere Maspons i Camarasa, es va embarcar a fer les Ameríques i s'instal·là a Guayaquil. Féu una bona fortuna amb una plantació de cafè, i després tornà a Granollers. Construí un xalet amb jardí a la propietat familiar (Villa Montserrat). Va fer de mecenes i va freqüentar el Liceu de Barcelona. Patrocinà la restauració de l'antic convent de Sant Francesc com a escola de música. Als fills i néts instal·lats a Guayaquil no els interessà la propietat, de manera que l'acabaren venent als llogaters que ocupaven la finca (Informació oral Sr. Eustaqui Casals, febrer 2002).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la casa s'hi va instal·lar l''escola Montessori' de Granollers, que va difondre aquest mètode pedagògics avançat per al seu temps. Es tractava d'una escola privada. El mètode es basava en dues disciplines: externa amb aplicació del material sensorial i com presentar aquest als infants, i interna, demanada al mestre per tal de poder aplicar els ensenyaments als alumnes. A Catalunya el gran centre de difusió del mètode va ser l'Escola Blanquerna, on es donaven classes de reciclatge. L'escola va funcionar des del 1929 fins a la Guerra Civil. La primera professora va ser la Sra. Rovira, i va ser substituïda per la Sra. Maria Tuset fins a la finalització de l'escola. Era una escola de pagament, i això limitava la possibilitat d’accedir-hi a les classes populars (FERRER, 1986).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb posterioritat a l’any 2002 l’edifici ha estat ampliat amb els nous cossos ja esmentats, un a llevant i un altre a ponent, cosa que ha comportat l’enderroc dels cossos antics que fins aleshores encara es conservaven. </span></span></span></span></p> | 41.6059582,2.2872430 | 440608 | 4606273 | 1851 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-j.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-g.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-foto-08096-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-foto-08096-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-foto-08096-70-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-12-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 49918 | Casa Adela Rocaverda vídua de Furnó / can Jonch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-adela-rocaverda-vidua-de-furno-can-jonch | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>INFORMACIÓ ORAL Sr. Josep Muntal, gener 2002, Sr. Eustaqui Casals i Margall, febrer 2002.</p> <p>JONCH I CUSPINERA, Antoni (1986) La fauna del Vallès Oriental p.21-33. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | <p><span><span><span>Edifici que originàriament era un habitatge unifamiliar amb jardí d’estil modernista amb elements noucentistes. S’atribueix a l’arquitecte Manuel Raspall, encara que el projecte estigui firmat per Eduard Maria Balcells i Buïgas entorn de l'any 1913. Els elements formals i decoratius es consideren modernistes, però amb traces noucentistes, com els dibuixos de la barana de ferro del balcó del primer pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici és format per dos cossos. El principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfa, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La teulada és acabada amb una cornisa recolzada per dues potents mènsules a les cantonades. Aquest cos està maclat a un de planta quadrangular, a manera de torre mirador, que conté l'escala i que sobresurt una planta de la coberta. Aquesta torre té teulada a dues vessants coronada per una reixa de ferro. Els capcers d'ambdós cossos estan emmarcats per una imposta que a la torre acaba amb un medalló quadrat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana del carrer del Rec està composada seguint un únic eix. En la planta pis destaca la barana de ferro de l'ampli balcó, treballada amb dibuixos de llenguatge noucentista. La paret de tanca del carrer és de paredat comú coronada amb peces de ceràmica vidriada groga i verda a dues vessants. Els pilars que aguanten la reixa són d'obra ceràmica vista amb coronament de peces de ceràmica vidriada. La casa és envoltada per un jardí amb un magnoli i una palmera, a més d'arbres de ribera.<span>També hi ha dos arbres relacionats amb el record dels bombardejos i la cultura de la pau: un plançó del roure de Gernika i un Ginkgo descendent d’Hiroshima.</span></span></span></span></p> | 08096-71 | Carrer del Rec, 19 | <p><span><span><span><span>El projecte d’aquesta casa està signat per l'arquitecte Eduard a Balcells i Buigas el 1913. Això es correspon amb l’etapa en què Manuel Joaquim Raspall i Mayol no signà projectes a Granollers (1906-1918). Tanmateix, el llenguatge emprat correspon al de Raspall d'aquesta etapa de la seva obra, de tendència modernista, i es pot deduir que Raspall tenia alguna incompatibilitat municipal en la presentació de projectes, essent arquitecte municipal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Adela Rocaverda de Furnó, propietària de la casa, la va donar en herència a Antoni Jonch Cuspinera (1916-1992), al qual s’havia afillat en quedar-se vídua. Jonch fou un naturalista reputat, director del parc zoològic de Barcelona i més tard director del Museu de Ciències Naturals de Granollers, que ell mateix havia impulsat. L'any 2000, vuit anys després de la mort de Jonch, la família Jonch Sampere cedí l'edifici a l'Ajuntament. El 25 de maig de 2008 es signa la cessió amb l’objectiu de destinar la casa a un centre de cultura per la pau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La rehabilitació de l'edifici es va fer mitjançant un pla d'usos elaborat a partir d'un procés participatiu. El projecte va anar a càrrec de l'arquitecta Anna Rovira i Vergés. En la rehabilitació destaca la introducció d'aspectes de cura ambiental. Es recupera el pou de la casa, que es destina al reg i a l'abastiment de les cisternes dels banys, i per la calefacció i refrigeració. L'aigua també s'utilitza per escalfar la casa a través d'uns conductes sota terra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 24 de maig de 2008 s'inaugurà el Centre de cultura per la pau can Jonch. Es commemoraven els 70 anys del bombardeig de Granollers, el dia 31 de maig de 1938. El centre és seu per a entitats de cooperació i acull també espai d'exposicions, aules de formació, centre de recursos i d'informació sobre pau, cooperació i drets humans. També és la seu del Consell municipal de cooperació i solidaritat. El dia de la inauguració es va plantar al jardí un plançó del roure de Gernika.</span></span></span></span></p> | 41.6094700,2.2849200 | 440418 | 4606665 | 1913 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49918-casa-adela-rocaverda-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49918-casa-adela-rocaverda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49918-casa-adela-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49918-casa-adela-lateral.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49918-foto-08096-71-2.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-05-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte, atribuït) | A l'arxiu Municipal es conserven plànols de l’edifici. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||
| 49919 | Casa Jaume Bultà i Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaume-bulta-i-vidal | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Marian Lassús Pecanins. És una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. La façana està rematada amb una balustrada recolzada en un entaulament que conté els buits de respiració de la coberta. La façana és de composició simètrica de tres eixos, estucada amb especejament de franges horitzontals a saltacavall en l'arc de punt rodó de l'entrada. Presenta buits de proporció vertical. A l'eix central, i a la planta baixa, hi ha la portalada d'entrada, tancada amb una treballada reixa de ferro. A la part central de la tarja de punt rodó destaca la grafia 'J' i 'B'. La portalada està emfasitzada per una tribuna de planta poligonal que sobresurt de la planta pis i que està limitada per columnes a les cantonades, enllaçant per sota amb la imposta de dentellons que marca el forjat. Els buits de les finestres estan tancats amb persiana de llibret mòbil (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p> </p> | 08096-72 | Carrer de Miquel Ricomà, 85 | <p><span><span><span><span>La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El carrer Alfons IV és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.</span></span></span></span></p> <p>Aquesta casa en concret és de l'any 1936, d'estil noucentista. El promotor va ser Jaume Bultà, fabricant de teixits provinent de Vic, el qual va obrir fàbrica a Granollers. L'arquitecte fou <span><span><span><span>Marian Lassús i Pecanins (Granollers, 1908 - França, 1945). Fou cap dels Bombers durant els anys de la Segona República, i el 1936 fou nominat arquitecte municipal pel Comitè Antifeixista Revolucionari. Després de la guerra s'exilià a França, on va morir. </span></span></span></span></p> | 41.6047200,2.2863900 | 440536 | 4606136 | 1936 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49919-casa-jaume-bulta-vidal-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49919-casa-jaume-bulta-vidal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49919-casa-jaume-bulta-vidal-4.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Marian Lassús i Pecanins (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49920 | Convent de les Germanes Josefines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-germanes-josefines | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | <p><span><span><span>Edifici del convent de les monges Josefines, representatiu d’un modernisme discret i mesurat, amb una composició simètrica i equilibrada que l’acosta ja al classicisme noucentista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una edificació amb mitgera a ponent i façana a un pati situat a llevant, al qual s’hi accedeix per una porta reixada. Consta de planta soterrani, baixa i dues plantes pis. La coberta és plana, acabada amb barana. La façana principal, que dona al carrer de Sant Josep, és plana i amb una composició simètrica a partir d’un eix central que queda emfasitzat per diversos elements decoratius de llenguatge modernista, per les formes lleugerament sinuoses i trencades, sobretot al voltant del portal i en les dobles finestres del seu damunt. Aquestes presenten emmarcaments motllurats graonats, mentre que el portal es ressalta també amb motllures i amb una marquesina d’arc escarser. Al damunt té un medalló de ceràmica esmaltada policroma amb l’escut de Catalunya. Les finestres són de proporcions verticals, més reduïdes en alçada les de les plantes pis. Les de la planta baixa destaquen per uns remats sinuosos coronats amb petites llindes corbes. La verticalitat de les obertures queda compensada per la cornisa i les cinc fines impostes que emmarquen les dues plantes pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de llevant, amb unes obertures irregulars i simples, destaca per la presència d’un petit campanar d’espadanya que presideix l’edifici per aquesta banda.</span></span></span></p> | 08096-73 | Carrer de Sant Josep, 6 | <p><span><span><span>La congregació de les Germanes Josefines va respondre a la crida feta per l’Ajuntament el 1884 perquè s’establissin a Granollers. Amb un nou convent, el 1922 es van instal·lar definitivament en l’emplaçament actual. Pel costat nord de l’edifici hi passava l’anomenat Rec Gran, conegut en aquest indret com el Bonó de les Monges (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici fou restaurat a la dècada del 1990.</span></span></span></p> | 41.6077511,2.2846761 | 440396 | 4606474 | 1922 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49920-convent-josefines-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49920-convent-josefines-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49920-convent-josefines-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49920-convent-josefines-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49920-convent-josefines-5.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-16 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | A la reixa del portal de l’esquerra: “Año 1922”. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49921 | Hospital de Granollers / Hospital Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-de-granollers-hospital-nou | <p>ALBÓ, Núria (1994)El Vallès Oriental. Barcelona: Dissenys Culturals. Col·lecció: Les Comarques de Catalunya, núm. 27.</p> <p><span><span><span>BARBANY i CIURANS, Carme (1998). 'L'Hospital de Granollers, de Bertran e Seva fins als nostres dies', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers. p. 79-99.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBANY i CIURANS, Carme (1999). L'Hospital de Granollers. Lünwerg Editores, Barcelona. </span></span></span></p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’Hospital de Granollers forma un conjunt centrat entorn dels tres pavellons originaris, de la dècada de 1920 i d’estil modernista, que s’ha anat ampliant posteriorment amb altres edificacions, sobretot al costat sudest. Els pavellons històrics són obra de l’arquitecte Josep Maria Miró i Guivernau i s’inscriuen en la seva etapa tardo-modernista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els tres pavellons conformen una planta en forma de U que s’articula al voltant d’un pati central, tancat al nord i obert a migdia. Són el pavelló de Sant Jaume, destinat a hospital; el de Santa Faustina, destinat a asil, i el de Sant Enric, que acollia la cuina, la capella, el convent i dependències auxiliars. Darrera, al costat nord, hi ha un pavelló aïllat, de planta rectangular i coberta composta, projectat l'any 1933. Estava destinat a malalties infeccioses i no s’inaugurà fins l’any 1957. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el cos central que uneix els pavellons laterals hi ha l'accés principal, emfasitzat per dues torres-mirador que sobresurten considerablement del nivell de la teulada, per sobre del ràfec - cornisa que corona tots els edificis del conjunt. Els pavellons consten de planta baixa, pis i golfes, aprofitant el sotacoberta. Les cobertes són de teula àrab a diferents vessants, compostes segons demana la planta del conjunt. Resulta interessant l’acabat mitjançant un treballat ràfec imbricat al llarg de tot el perímetre de la façana (CUSPINERA et alií, 2001). La decoració de les façanes combina l’emmarcament a totxo vist en la part superior de les finestres i obertures, amb arcs de diferents formes geomètriques esglaonades, i l’ús de la rajola vidriada de tons verdosos, a joc amb les persianes. Aquests elements d’estètica modernista contrasten sobre uns murs llisos pintats de color crema.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al jardí hi ha elements ambientals d’interès: pins blancs, una font amb un bust de Francesc Ribas Serra (promotor de la junta per construir el nou hospital) i un altre bust amb una inscripció que diu 'Al benemèrit doctor Francesc Fàbregas'. El primer és obra de Demià Pradell, el segon de Josep Llitjós, del 1923. A l'entrada hi ha una caseta que segueix l'estil general de tots els edificis i una escultura de Toni Cumella.</span></span></span></p> | 08096-74 | Avinguda de Francesc Ribas, s/n | <p><span><span><span>El primer hospital de Granollers es fundà al segle XIV i estava ubicat fora muralles, al camí Ral de Vic (actual carrer del Corró). Al segle XIX l'edifici del Convent dels Caputxins es trobava abandonat i era propietat de l’estat, fruit de la desamortització de Mendizábal. L'Ajuntament de Granollers en va demanar la concessió i va rebre el convent i el seu hort amb la condició d'instal·lar-hi un hospital en el termini de sis mesos l'octubre de 1842. L'abril de 1844 l'Ajuntament en va prendre possessió. L’Hospital de Granollers s’hi va estar fins l’any 1923, quan es va inaugurar el nou. El febrer de 1855 l'Ajuntament va signar un contracte amb l’objectiu que tres germanes carmelites de la caritat es fessin càrrec de l'Hospital de Granollers. Encara avui l'Hospital acull un grup de monges Vedrunes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici modernista actual va néixer fruit de la iniciativa solidària i voluntària dels ciutadans de Granollers que, amb petites aportacions, van col·laborar en la seva construcció. El 1913 es constituí la 'Junta de Reforma de Granollers i Construcción del Nuevo Hospital - Asilo', impulsada per Francesc Ribas i Serra. El 1914 es posà la primera pedra del nou edifici en els terrenys actuals, al costat de la carretera de Cardedeu i a tocar del terme de les Franqueses del Vallès. Una part dels fons per bastir l’edifici provenien de la venda del retaule de Sant Esteve (obra dels Vergós del segle XV) i del de Sant Sebastià i Sant Eloi a la Junta de Museus de Barcelona per 150.000 pessetes. El nou hospital es va inaugurar el 25 de juliol de 1923. L’arquitecte fou Josep Maria Miró i Guivernau, i es pot inscriure en la seva etapa tardo-modernista. Es tracta del primer edifici de caràcter públic important que realitzà i el més destacat de la seva etapa modernista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1934, després de l'aprovació pel Parlament de Catalunya de la llei que havia d'organitzar els serveis sanitaris, hi hagué un intent per transformar l’hospital en comarcal. La proposta va ser ben acollida, però el projecte no va arribar mai a terme. El 31 de maig de 1938 en un dels bombardejos que va patir la ciutat en va quedar afectat el pavelló de Sant Jaume.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1950 l'Hospital es va veure beneficiat pel sorgiment a Granollers de la Mútua de Nostra Senyora del Carme, que li aportà pacients i, per tant, recursos. Es va establir així una bona col·laboració entre la Mútua i el Patronat de l’Hospital. Entre d’altres coses, va fer possible l’adquisició d’un modern equip radioquirúrgic a finals dels anys seixanta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg dels anys els tres primers pavellons s’han anat envoltant d’altres edificis. El 1933 el president Macià posà la primera pedra d'un pavelló d'infecciosos que s'inaugurarà el 1954 com a asil i que avui acull els serveis de recerca, biblioteca i ensenyament. L'any 1971 s'inaugurava un nou pavelló de tres plantes, que s'ampliaria en alçada amb quatre plantes més l'any 1978. En el mateix recinte, l'any 1984 va entrar en funcionament el Centre Geriàtric Adolfo Montañá, que substituïa l'antic asil. El 1988 s'inaugurà un nou pavelló amb els serveis de Diagnòstic per la Imatge, Urgències i Documentació Clínica. L'any 1995 el centre va renovar i ampliar un cop més. El 20 de novembre de 2009 es va inaugurar el nou edifici de Consultes Externes, la darrera ampliació de l'Hospital que s'estén entre l'edifici històric i el geriàtric.</span></span></span></p> | 41.6138556,2.2958180 | 441330 | 4607144 | 1919-23 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-conjunt-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-escultures-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-escultures.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BCIL | 2024-04-30 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Josep Maria Miró i Guibernau | 105|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49922 | Casa Relats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-relats | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986) La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers. P.15-19. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XIX | <p><span><span><span>Antiga casa burgesa amb jardí de la qual només en resta la façana principal, que s’ha deixat com a testimoni al davant d’un nou equipament de serveis municipals. Es tractava d’una edificació aïllada que constava de planta baixa, pis i sota coberta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és de llenguatge compositiu clàssic, de composició simètrica en tres eixos, amb buits de proporcions verticals emmarcats, finestres balconeres a la primera planta i finestres en la planta sota coberta. La portalada d'entrada està protegida per un porxo terrassa recolzat en columnes de ferro fos, molt primes i de caire clàssic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins no fa gaire als laterals on ara hi ha blocs de pisos es conservava el jardí de la casa, de notable interès.</span></span></span></p> | 08096-75 | Carrer de Martí Grivé, 47 | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta part de l’eixample es situava la ciutat jardí del segle XIX. Aquesta casa en particular va ser construïda, segons sembla, el 1877. El terreny fou comprat l'any 1872 amb idea de convertir-lo en hort, ja que pel carrer del bisbe Grivé hi passava l’anomenada Mineta o Mina Nova, un canal de rec que utilitzava durant uns dies l'aigua de la Mina d'en Fortuny de Canovelles. Passava per la vora del lloc que ocupava l'antiga via fèrria de França, quasi a l'actual avinguda de Sant Esteve (LLOBET, 1986). El promotor de la casa fou Jaume Bultà, fabricant de teixits provinent de Vic, el qual va obrir fàbrica a Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa tenia el seu jardí, que es conservava fins no fa gaire, tancat dins una tanca perimetral. Comptava amb una font sortidor davant l'entrada. Dos magnolis flanquejaven la porta d'entrada. Al mateix jardí hi creixien, a més, altres espècies com un teix, una alzina de gran port, un bosquet de bambú i altres exemplars arboris d’interès (CUSPINERA et alií; 2001). A la part posterior la casa tenia un petit celler. </span></span></span></span></p> | 41.6037933,2.2899701 | 440833 | 4606030 | 1877 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-casa-relats-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-casa-relats-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-foto-08096-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-foto-08096-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-foto-08096-75-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIL | 2023-12-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | La inclusió d’aquesta casa al Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic del municipi fou motiu de polèmica. L'any 1983 l'Ajuntament va proposar catalogar Can Relats com a element del patrimoni arquitectònic però els propietaris van recórrer la catalogació i uns deu anys més tard l'afer va acabar amb una sentència judicial desfavorable a la catalogació. L'Ajuntament va insistir i entre 1996 i 1997 es va encarregar la revisió del catàleg. Aleshores es va negociar amb la propietat el sostre de l'edificació que es podria fer en el solar restant, on hi havia el jardí. Amb el temps l'edifici es va declarar en ruïna i es va acabar protegint només la façana. El 2017 es va aprovar enderrocar l'edifici mantenint la façana i començar la construcció de dos blocs d'habitatges a l'espai que havien ocupat els jardins a banda i banda de la casa. Més recentment, el 2023 es va portar a terme la construcció d’un nou equipament de serveis assistencials dedicats a la infància, ubicat rere la façana. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49923 | Plana agrícola de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-agricola-de-palou | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CONDE I CROS, Gemma; MARTÍ I RAGUÉ, Xavier (1998) 'L'entorn natural i el creixement urbà de Granollers', Lauro, núm. 14, pp. 33-40, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | <p><span><span><span>Plana de conreus i habitatges rurals de caràcter més aviat aïllat que s’estén al sud del terme municipal de Granollers; un territori, el de Palou, que fins a principis del segle XX havia constituït un municipi independent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’oest a est aquesta plana s’aixeca suaument des de la llera del riu Congost cap a la serra de Llevant, i fa una funció de connexió biològica. Al nord queda limitada per la ciutat de Granollers, i al sud pel límit del terme municipal. Presenta una extensa zona de cultius que esta esquitxada per cases de pagès i antigues masies. Aquesta àmplia zona de conreus serveix també com a pulmó de la congestionada ciutat de Granollers i el seu entorn, fortament urbanitzat. La plana és travessada pel Camí Ral i conserva una completa xarxa de camins de caire tradicional, els quals tendeixen a una distribució ortogonal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’antic paisatge agrícola n’ha subsistit una interessant xarxa de mines o recs, basses i pous, així com un molí de vent complet i algunes barraques. En canvi, han desaparegut les moltes basses de cànem que hi havia. Pel que fa a les mines, han anat quedant en desús a partir sobretot de la segona meitat del segle XX. Moltes han desaparegut, però encara se’n conserven diverses que porten aigua. Una de les més ben conservades és la mina de can Giró, que passa per aquest barri i per la zona del Junyent, tot i que en els darrers anys s’ha anat degradant per manca de manteniment. Les mines i recs servien per regar una àmplia zona d’horta, darrerament en recessió. Nous conreus, com el dels calçots, han anat substituint els productes d’horta més tradicional.</span></span></span></p> | 08096-76 | Sector sud del terme municipal. Palou. | <p><span><span><span>En època preromana els terrenys propers al riu Congost eren aiguamolls i no estaven habitats. De mica en mica foren dessecats i s’hi introduïren conreus adients, com el del cànem (BAULIES, 1965). En època altmedieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primera meitat del segle XIX es produïa sobretot blat, mongetes, blat de moro, cànem i vi. A partir del 1830 se sap que hi ha bons rendiments dels camps, amb el foment dels cereals, la ramaderia i el moresc, introduït el segle XVIII, i era interessant l'èxit d'un nou producte que en endavant seria bàsic en l'agricultura vallesana: la patata (BAULIES, 1986). A l'inici del segle XX, Palou destacava encara pel conreu del cànem. Tanmateix, davant la competència del cànem italià i el jute indi, el conreu del cànem desaparegué entorn del 1925 i fou substituït pel farratge destinat al bestiar boví. Al segle XX l'explotació ramadera, especialment de vaques per a llet, va esdevenir el principal motor de desenvolupament agrari de la zona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al sistema de mines i recs, nodrit en diferents punts on hi havia surgències naturals d’aigua, aquest es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. Les mines proporcionaven aigua per al rec d’una gran extensió d’horta. Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. A més de les masies aïllades, d’origen medieval, als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers.</span></span></span></p> | 41.5875900,2.2811100 | 440080 | 4604238 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-plana-gricola-palou-vista-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-plana-agricola-palou-u.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-plana-agricola-palou-t.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-palou-plana-agricola-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-foto-08096-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-foto-08096-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 49924 | Les Tres Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-torres | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) El creixement industrial. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes que estava situada a l’extraradi de la vila de Granollers, avui integrada dins del nucli urbà i dedicada a un servei municipal. És una edificació de planta rectangular formada per dos cossos que estan alineats a la façana principal. Probablement el més antic és el de l’esquerra, on trobem el portal d’entrada en forma d’arc de mig punt adovellat. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és actualment a una vessant, ja que la part posterior ha estat remodelada en la recent rehabilitació, quan s’hi va incorporar un cos de construcció moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és orientada a migdia. És plana, arrebossada, amb pedra vista a les cantonades i als buits. La disposició de les obertures és irregular al primer pis, la qual cosa podria respondre al fet que en la darrera remodelació es van moure o tapiar obertures antigues. Les finestres solen ser amb llindes i brancals de pedra picada.</span></span></span></p> | 08096-77 | Carrer de les Tres Torres, 18-20 | <p><span><span><span>Per la seva tipologia constructiva aquesta masia podria correspondre als segles XVI-XVII. En un cadastre de l’any 1715 s’esmenta el mas de les Tres Torres juntament amb el mas Espartes, mas Sant Nicolau i mas Corts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas de les Tres Torres es troba <span>al sud del nucli urbà de Granollers, al nord de can Muntanyola, en una zona que ara està urbanitzada. La masia es trobava molt a prop del Camí Ral. Però amb la construcció de la carretera moderna i l’arribada del ferrocarril, a mitjans del segle XIX, va quedar en una posició excèntrica respecte del nous eixos de la ciutat. Per la part nord estava limitada per les Hortes Jussanes, avui travessades pel carrer de Prat de la Riba. Can Corts i la Riera el limitaven a ponent fins arribar a la serra, per la cara de Llevant. A migdia el limitava el mas Sant (GARCÍA-PEY, 1990).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1988 es va redactar un projecte bàsic i d'execució per a la seva remodelació. La masia, propietat de l’Ajuntament de Granollers, fou restaurada i rehabilitada per a un nou ús. Actualment, hi té la seu “Granollers Mercat”, un servei adscrit a l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> | 41.5983266,2.2840856 | 440338 | 4605428 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-5.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2023-12-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 49925 | Can Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bassa-0 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>ORTEGA RUIZ, Carme; TERRADES SANTACREU, Maria Encarna. “La Mare de Déu de Lledó (Granollers)”, <em>Catalunya Romànica</em>, Fundació Enciclopèdia Catalana (versió internet).</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XV-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes que ha conservat molt bé la tipologia constructiva tradicional, amb una torre i elements decoratius gòtic-renaixentistes. Es troba aïllada en un barri amb cases de pagès disseminades a la zona nord de Palou, just al límit entre un polígon industrial i la zona rural que s’estén cap al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta del cos residencial principal més diversos coberts al sud. L'edifici principal el formen dos cossos. El més antic és una torre de planta quadrangular que consta de planta baixa i tres pisos. Probablement està escapçada, i el coronament es resol per una imbricació perimetral corresponent a una probable coberta a quatre vessants, desmuntada i sobrealçada en part. Ara té una coberta a un sol vessant, de teula àrab, amb una creu al seu damunt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre cos acaba formant amb la torre una edificació uniforme de planta rectangular, amb planta baixa, un pis i golfes. Aquest, però, és fruit de diferents fases, ja que la part al nordoest ha estat construïda o reformada força recentment. Destaca la façana principal d’aquest conjunt, encarada vers llevant, que presenta elements decoratius força homogenis d’estil gòtic-renaixentista, probablement introduïts al segle XVI. Al centre trobem un portal adovellat, amb una clau central que té un escut amb les barres catalanes i, a sota, una creu inscrita dins d’un cercle dibuixada a sanguina. Al nivell del primer pis hi ha ben alineats tres finestrals amb llinda d’arc conopial i traceries lobulades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la torre es conserva força bé, amb coberta de volta de canó a les diverses plantes. A la resta de la casa es conserva l’antiga distribució d’estances així com diversos i variats elements decoratius i estructurals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la resta d'edificacions auxiliars destaquen el celler, que conserva les botes de fusta amb cèrcols de ferro, el barri i altres edificis destinats a magatzems i estables. També conserva una era de terra piconada. Altres elements d’interès són un motor d'extracció d'aigua del pou, del segle XIX, un afilador de dalles i altres estris de treball agrícola, com una gramadora de cànem. A l’est del jardí es troba un lledó o lledoner molt antic que és el que hauria donat nom a la Mare de Déu del Lledó, originària de l’església que en època medieval i moderna hi havia al costat de la masia.</span></span></span></p> | 08096-78 | Camí de can Bassa s/n (Palou) | <p><span><span><span>L’ocupació d’aquest indret, dins el terme de Palou, ja ve d’antic. Vora la casa s’hi van trobar restes d’unes tombes que podrien correspondre a època romana. Cal dir que la cas es troba vora el Camí Ral, que té el seu precedent en una via romana. En època medieval hi havia l’església de Santa Maria del Lledó, que ja apareix esmentada l’any 1082. Després les referències documentals són més escasses, fins al segle XVIII. El 1733 es diu que l’església estava edificada a casa de Jeroni Magarola (ORTEGA; TERRADES). En aquesta església s’hi venerava la Mare de Déu del Lledó, una imatge gòtica del segle XIII. Més tard es va traslladar a l’església parroquial de Sant Julià, on fins el 1936 encara es venerava la imatge original. Avui hi ha una reproducció (ORTEGA; TERRADES).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia, la construcció actual podria ser en bona part del segle XVI, caracteritzada pels elements gòtic-renaixentistes. Ja hem dit que el 1733 els propietaris eren els Magarola. Segons García-Pey, el nom de la masia ve de la gran bassa que es bastí a la propietat potser a causa d'una època de forta secada, potser com a element necessari per enriuar el cànem, de cultiu molt habitual en aquesta zona (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’antiga església en ruïnes fou enderrocada l’any 1898. Més endavant, el 1920, les runes foren utilitzades per construir dependències de l’adjunta casa de can Bassa. Els propietaris de la casa identifiquen aquesta capella amb vestigis que es trobaven en un porxo, uns 50 metres al sud de la casa. Sembla que hi quedaven restes d’alguna paret, que s’aguantava mitjançant contraforts, dels quals temps enrere encara se’n veia algun rastre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1917 els propietaris eren una rica família de Manchester que es deia Geraudier. En aquest moment va entrar com a masover, procedent de Marata, Josep Llestanós i Oliver. L’heretat de can Bassa abastava una bona part del terme de Palou. Més endavant les terres foren dividides per tal de vendre-les a 16 famílies pageses de Palou, mentre que la propietat de la masia va quedar pels masovers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’est del jardí es troba un lledó o lledoner molt antic que és el que hauria donat nom a la Mare de Déu del Lledó. Segons informació oral, durant la Guerra Civil de 1936 la Verge s’hauria guardat a l’interior d’aquest lledoner. La imatge portava una corona i la van trobar decapitada. Fa uns anys es va celebrar una diada d’agermanament entre Granollers i Castelló de la Plana, on es venera una altra Mare de Déu del Lledó. En aquest cas es tracta de la patrona de la població, i se li dediquen unes festes molt sonades. Granollers va obsequiar Castelló amb plançons d’aquest arbre de can Bassa, els quals foren plantats a la ciutat valenciana.</span></span></span></p> | 41.5913360,2.2807527 | 440054 | 4604655 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-can-bassa-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-can-bassa-foto-aj-granollers.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-can-bassa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-can-bassa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-can-bassa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-foto-08096-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-foto-08096-78-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-can-bassa-inici-s-xx.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-02-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Pels volts de 1940 a l’indret on hi havia hagut la capella s’hi va fer la troballa fortuïta d’unes tombes probablement d’època romana. En obrir un forat gran per dipositar-hi la mesquita s’hi van localitzar dos o tres enterraments, un dels quals estava associat a una gerreta de parets fines. Els ossos foren portats al cementiri de Palou. D’aquesta troballa en va donar notícia l’arqueòleg Josep Estrada el 24 de febrer de 1957. En A l'actualitat no s'observen restes de la capella, tal com va poder constatar Josep Estrada l'any 1957 (Estrada, 1993; VILA, 2001). | 93|94|95|98|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 49926 | Torre de les Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-aigues-0 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</span></span></span></p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XV-XX | Necessita algunes actuacions de millora | <p><span><span><span>Gran masia d’origen medieval, fortificada amb una torre, que ha conservat força bé les característiques constructives tradicionals, per bé que amb importants reformes; la última per instal·lar-hi un restaurant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un conjunt heterogeni, amb edificis de diferents èpoques que es situen entorn d’un pati tancat. L'accés al pati es fa mitjançant un portal adovellat de punt rodó. En la clau hi ha un interessant altrelleu en què destaquen tres cares esculpides -la central amb barba- i dos escuts. En el primer hi ha un lleó rampant, emblema de la família Junyent, que n’eren els propietaris ja al segle XV. En l’altre hi ha unes flors de lis i un arbre arrencat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat de llevant hi ha el cos residencial de l’antiga masia i la gran torre que dona nom al conjunt. Al costat de ponent també hi ha construccions d’origen antic, ja que s’hi conserva una finestra amb arc conopial de tradició renaixentista. Tant els cossos de llevant com els de ponent, però, han estat ampliats en diferents fases, probablement entre els segles XVIII i XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre és de planta quadrangular i consta de tres plantes d'alçada, amb coberta plana. El coronament és amb merlets graonats i, a la cantonada sudoest, té una espadanya sense campana. Era indicador de la capella de la Verge de les Neus o de les Aigües, que estava situada a la planta baixa de la torre. Les façanes són de maçoneria i estan arrebossades, amb carreus escairats a les cantonades. A mitja alçada de la cara est es conserva una finestra amb llinda d’arc conopial, probablement del segle XVI. Per la cara de ponent, just al costat de l’entrada al restaurant, destaca un portal gòtico-renaixentista amb relleus que era l’entrada a l’antiga capella. Té un guardapols mixtilini que emmarca l'espai central, com si fos un timpà, on s’hi representen dos àngels que sostenen alguna cosa que no es pot veure bé. Els brancals estan decorats amb columnetes acabades amb capitells esculpits.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt conserva el pou on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Els muntants del pou estan formats per uns pilars cilíndrics afuats que acaben en un eixamplament que fa de capitell, amb uns relleus poc profunds. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament existia una fortificació exempta que cobria la defensa de la casa. Es trobava al 'camp de la Glorieta', i sembla que podria correspondre a l'època de les Guerres Carlines. Així mateix, junt a la muralla de ponent de la casa </span></span></span><span><span><span>s’hi veien un bon munt de runes que eren conegudes com 'el Molinot' (ESTRADA, 1993).</span></span></span></p> | 08096-79 | Palou. Camí de la Torre de les Aigües, s/n | <p><span><span><span>Aquesta era una de les masies més importants de Palou. Antigament s’anomenava Junyent, i ja al segle XV pertanyia a una família molt notable amb aquest mateix nom, documentada fins l’any 1701. Hi destaquen Joan Junyent (marmessor de la reina Violant), Berenguer de Junyent, Francesc Junyent (conseller de Barcelona i comandant d'una galera en la guerra de Nàpols), un altre Francesc Junyent (destacat en 1542 en els fets d'armes de Perpinyà), Galzerà de Junyent (citat entre 1535 i 1555 a les Corts de Montsó), Miquel Junyent (que participà en els esdeveniments de 1597 i 1598), i un nou Francesc Junyent (citat en 1688 i 1697 i a les Corts de 1701). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas tenia una capella on s’hi venerava la imatge de Mare de Déu de les Aigües, que és una denominació camperola de l’advocació de la Mare de Déu de les Neus. Tenia molta devoció per les rogatives que s’hi feien per demanar pluges. Per això el mas i la capella van canviar el seu nom pel que porten actualment. La Mare de Deu era una escultura de pedra hieràtica, de tradició medieval. Era molt venerada a Palou i al terme veí de les Franqueses. D'aquesta població es tenen notícies que, des de temps molt antics, cada any s’hi anava en processó a iniciativa dels regidors d'aquell terme i del rector més ancià de les quatre parròquies de les Franqueses. Malgrat l'antiguitat d'aquesta tradició, la primera referència escrita que se’n coneix és del 2 de maig de 1710. Més endavant, hi va haver una sequera molt prolongada el 1763. El 10 de març de 1770 el poble de les Franqueses invocà la Mare de Déu de les Aigües en una visita solemne acordada el 6 de març, i, abans de la processó, l'indicat dia 10 va ploure. Aleshores la gent de les Franqueses restà indecisa sobre si havia de complir la promesa, però finalment fou acordat de complimentar la decisió dels regidors enviant una representació a Palou. Amb motiu de la Guerra Civil de 1936 la capella va quedar en desús, i la imatge de la Mare de Déu va perdre’s, decapitada (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Mare de Déu de les Aigües està lligada a una llegenda que és una de les moltes versions de les dones d’aigua, encantàries o gorges; és a dir, variacions de les fades. La proximitat de la riera i l'existència d'aigües subterrànies devia motivar el sorgiment d’aquest mite o llegenda, present en molts indrets de Catalunya. La tradició també diu que la capella fou construïda per acollir la imatge de la Verge que hauria aparegut al pou de la masia (ESTRADA, 1993).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’evolució constructiva de la masia és difícil precisar-ne les fases. La torre i parts de l’antiga masia probablement corresponen als segles XV-XVI, tal com suggereixen els finestrals de tradició gòtico-renaixentista. Al llarg dels segles XVIII-XX el conjunt es va ampliar amb les parts més perifèriques dels cossos que es conserven, sobretot al sector nord. Al nord-est hi ha una part que sembla correspondre a habitatges força moderns, tal vegada del segle XIX o principis del XX. Segons l’autor García-Pey (1990) una de les cases era coneguda com Can Cigala, que prové del motiu d'en Pere Cigala.</span></span></span></p> | 41.5887300,2.2797200 | 439965 | 4604366 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-capella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-foto-08096-79-1.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2024-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 93|94|95|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||
| 49927 | Cases dels Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-dels-mestres-0 | <p><span><span><span>BELLERA, Ricard (2021). “Els mestres Celestí Bellera i Rita Gibernau i la renovació pedagògica del anys 1020 i 1930”, <em>Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers </em>(15 d’abril de 2021),<em> </em>Granollers.</span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | Recentment restaurat | <p><span><span><span>Edifici que acollia les antigues cases dels mestres de l’escola de Palou, representatiu de l’estil noucentista de l’arquitectura pública de la dècada de 1930. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins d’un noucentisme de caràcter rústic, l’edifici adopta una línia arquitectònica austera. És una construcció aïllada, al costat de l’antiga escola i envoltada d’un espai enjardinat amb arbres. Presenta una planta rectangular, amb planta baixa i pis, i coberta a quatre vessants. La façana té una composició simètrica, corresponent als dos habitatges que acollia l’edifici. L'entrada es fa mitjançant sengles portes amb arc de punt rodó, i al centre de la primera planta hi ha una balconada de reixes que agafa dues portes. Al coronament destaca un ràfec amb cabirons de pedra. Els paraments són pintats de blanc, amb un sòcol de pedra i carreus dentats a les cantonades.</span></span></span></p> | 08096-80 | Palou. Passeig del Dr. Fàbregas, 40-42 | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. A la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia </span>i del Passeig del doctor Fàbregas. En aquest carrer hi trobem la Rectoria, les antigues escoles i Cases dels Mestres i l’antic Ajuntament (avui centre cívic).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la dècada de 1920 ja s’havia incidit en la necessitat de renovar l’escola de Palou, però no va ser fins l’arribada de la República, amb les seves polítiques de millora de l'educació, que es va construir l’edifici del nou centre educatiu, inaugurat el 8 de setembre de 1932. L'obra proporcionava un equipament molt més ampli, a més d'una casa per als mestres, que en aquell moment eren el matrimoni format per Celestí Bellera i Rita Gibernau (Bellera, 2021). L’arquitecte fou Jeroni Martorell Tarrats, de formació modernista, per bé que aquest grup constructiu s’emmarca ja plenament dins el noucentisme. Ambdós edificis són un bon exponent de l’arquitectura pública en forma de grups escolars que es va iniciar amb la Mancomunitat i va continuar la Generalitat republicana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escola de Palou es va mantenir fins que el 1974 es va inaugurar un nou centre d'educació primària al barri de Can Bassa, el qual esdevindria el centre d'escolarització de Palou. Tot i això, encara es va utilitzar l’edifici antic fins al seu tancament definitiu el 1978. Després de romandre tancada durant uns vint anys, actualment l’antiga escola funciona com a equipament del Centre Cívic, mentre que a les Cases dels Mestres s’hi ha establert una oficina del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | 41.5865075,2.2823694 | 440184 | 4604117 | 1932 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-cases-mestres-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-cases-mestres-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-cases-mestres-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-cases-mestres-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-foto-08096-80-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-foto-08096-80-1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jeroni Martorell i Tarrats (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||
| 49928 | Escoles de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-palou | <p><span><span><span>BELLERA, Ricard (2021). “Els mestres Celestí Bellera i Rita Gibernau i la renovació pedagògica del anys 1020 i 1930”, <em>Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers </em>(15 d’abril de 2021),<em> </em>Granollers.</span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | Rehabilitat el 2001 com a Centre Cívic de Palou | <p><span><span><span>Edifici que acollia les antigues escoles de Palou, representatiu de l’estil noucentista de l’arquitectura pública de la dècada de 1930. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una construcció aïllada, de planta baixa, al costat de les antigues Cases dels Mestres i envoltada d’un espai enjardinat amb arbres. És format per un cos central allargat i de planta rectangular que té a cada banda cossos més petits en forma d’annexos laterals. El cos central és cobert amb teula àrab a dues vessants, i els dels extrems a tres vessants; tots limitats per un ràfec - cornisa perimetral. Els cossos laterals incorporen sengles entrades, protegides per un porxo sustentant per una columna. Una donava accés a l’escola dels nens i l’altra a la de les nenes. Les façanes són planes i arrebossades, amb sòcol de pedra. Com a elements més estilitzats destaquen les finestres, amb llindes de perfil sinuós.</span></span></span></p> | 08096-81 | Palou. Passeig del Dr. Fàbregas, 38 - 40. | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. A la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia </span>i del Passeig del doctor Fàbregas. En aquest carrer hi trobem la Rectoria, les antigues escoles i Cases dels Mestres i l’antic Ajuntament (avui centre cívic).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la dècada de 1920 ja s’havia incidit en la necessitat de renovar l’escola de Palou, però no va ser fins l’arribada de la República, amb les seves polítiques de millora de l'educació, que es va construir l’edifici del nou centre educatiu, inaugurat el 8 de setembre de 1932. L'obra proporcionava un equipament molt més ampli, a més d'una casa per als mestres, que en aquell moment eren el matrimoni format per Celestí Bellera i Rita Gibernau (Bellera, 2021). L’arquitecte fou Jeroni Martorell Tarrats, de formació modernista, per bé que aquest grup constructiu s’emmarca ja plenament dins el noucentisme. Ambdós edificis són un bon exponent de l’arquitectura pública en forma de grups escolars que es va iniciar amb la Mancomunitat i va continuar la Generalitat republicana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escola de Palou es va mantenir fins que el 1974 es va inaugurar un nou centre d'educació primària al barri de Can Bassa, el qual esdevindria el centre d'escolarització de Palou. Tot i això, encara es va utilitzar l’edifici antic fins al seu tancament definitiu el 1978. Després de romandre tancada durant uns vint anys, actualment l’antiga escola funciona com a equipament del Centre Cívic, mentre que a les Cases dels Mestres s’hi ha establert una oficina del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | 41.5865575,2.2819613 | 440150 | 4604123 | 1932 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49928-escoles-palou-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49928-escoles-palou-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49928-escoles-palou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49928-escoles-palou-x.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2024-02-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jeroni Martorell i Tarrats (arquitecte) | Té una placa amb la següent inscripció: 'En memòria del Sr. Celestí Ballera Morera i al Sra. Rita Gibernau Riera. Palou, maig 2002'. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||
| 49929 | Església de Sant Julià de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-julia-de-palou | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372 Granollers.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVI | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Església de planta rectangular, d'una sola nau, amb volta de creuer. Hi manquen les claus i les mènsules. Coberta de teula àrab a dues vessants, acabada amb ràfec de maó i teula. Absis poligonal reforçat amb contraforts. En el costat SO hi ha el campanar, format per dos cossos, acabat amb coberta plana, coronat amb una estructura de ferro, suport de les campanes. El cos de dalt té quatre buits de punt rodó per a les campanes, en el costat de llevant hi ha un rellotge. La façana principal, orientada a llevant, de paredat comú, està estucada amb especejament carreuat, coronada amb capcer de perfil sinuós, coronat amb una creu de pedra. Destaca la portalada de pedra, de gòtic tardà, emmarcada per un conjunt de columnetes amb capitell i base que, enllacen amb l'arc apuntat que emmarca el timpà, en el que destaca el relleu d'un cavaller, Sant Julià, l'ajudant i dos gossos. L'arc de l'extradós està recolzat en busts d'homes amb barba, i s'hi recolzen les frondes o fullatges. El corona un floró amb la creu. A l'eix de la portalada existeix un ull de bou tancat amb un vitrall emplomat (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-82 | Pça. Canonge Josep Oliveras, 1 (Palou), 08400-GRANOLLERS | <p>Segons l'Speculum decanatus vallensis, la seva església fou consagrada pel bisbe Berenguer, a honor de sant Julià màrtir, el dia primer de desembre del 1103. El terme de la parròquia comprèn un petit nucli prop de l'església i del camí que hi mena, des de la carretera del Masnou a Granollers, on hi ha la rectoria, les escoles i l'ex-Ajuntament, i la resta per cases de pagès agrupades en alguns carrers i verals com Can Junyent, Sant Josep, Sant Joan i d'altres, i per masies aïllades, situades a la plana al·luvial del Congost o a les serres que dominen la plana palouenca (BAULIES, 1965). Un fet important respecte de la seva fesomia és el dels danys produïts per les riuades del Congost. Així, enderrocada en part, a les acaballes del segle XVII, fou reconstruïda el 1716 per manament del degà de Granollers i visitador delegat del bisbe, Mn. Rafael Montagut (BAULIES, 1986).</p> | 41.5864400,2.2786500 | 439874 | 4604112 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49929-foto-08096-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49929-foto-08096-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49929-foto-08096-82-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2024-05-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. E-04. | 94|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49930 | El Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junyent | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XV-XX | Cert estat d'abandonament | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, que ha conservat força bé la tipologia constructiva tradicional. Es troba a peu del Camí ral i actualment forma part d’un petit barri de cases sorgides al seu costat i que ha pres el mateix nom de Junyent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació de planta rectangular amb petits cossos adossats. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants desiguals. La teulada és limitada per una fina imbricació amb el carener perpendicular a la façana que té un remat sortint fet per dues teules tallades, amb significat apotropaic; és a dir, protector contra els mals esperits. La façana principal, encarada a llevant vers el Camí ral, es distribueix més o menys en tres eixos d’obertures. A l'eix central hi trobem la portalada, de pedra dovellada amb arc de mig punt. A la clau conserva un escut, amb un cap al damunt. L’escut té esculpit el relleu d’un lleó i, a la dreta, tres flors de lis i un arbre. Correspon a una família molt notable de Palou: els Junyent, antics propietaris de la masia. Un escut similar es troba a la masia veïna de la Torre de les Aigües, que pertanyia a la mateixa família. A la part superior de l’eix central destaca també una arqueria de tres finestres amb arcs de mig punt fets amb maó. Per la presència de l’escut, aquesta façana de composició més o menys unitària es podria datar als segles XV-XVI, tot i que les diferents tipologies en les obertures denoten que s’hi van fer reformes posteriors. Per la banda lateral i posterior les obertures són poques i petites.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sud de la masia es conserva una era enrajolada i per l’altre costat del Camí ral hi passa un dels molts recs que abunden al terme de Palou.</span></span></span></p> | 08096-83 | Palou. Camí Ral; carrer del Junyent, 18. | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia del Junyent en particular, almenys des del segle XV estava vinculada a la família Junyent, que també posseïen la Torre de les Aigües (antigament anomenada també Junyent). Per això en ambdues masies hi trobem l’escut de la família. Segons García-Pey (1990) aquesta masia va rebre el nom de Joan Junyent, al segle XV. La família Junyent es compta entre les més notables d’aquesta època. Hi destaquen Joan Junyent (marmessor de la reina Violant), Berenguer de Junyent, Francesc Junyent (conseller de Barcelona i comandant d'una galera en la guerra de Nàpols), un altre Francesc Junyent (destacat en 1542 en els fets d'armes de Perpinyà), Galzerà de Junyent (citat entre 1535 i 1555 a les Corts de Montsó), Miquel Junyent (que participà en els esdeveniments de 1597 i 1598), i un nou Francesc Junyent (citat en 1688 i 1697 i a les Corts de 1701). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de pertànyer als Junyent durant els segles XV i XVI, al XVII la masia era un hostal, propietat de Francisca de Magarola. Més endavant, al seu costat s’hi van construir altres cases que formen el petit barri anomenat del Junyent.</span></span></span></p> | 41.5800371,2.2784020 | 439847 | 4603402 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-escut-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-8.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-03-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 49931 | Casa Rectoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rectoral | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVI-XVIII; XX | Recentment restaurada | <p><span><span><span>Edifici de l’antiga rectoria de la parròquia de Sant Julià de Palou, avui transformat en restaurant. Es troba al costat de l’església i ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, possiblement dels segles XVI-XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una construcció aïllada de planta aproximadament rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabada amb ràfec perimetral de teula. La façana principal, orientada al nord, té el portal d’entrada desplaçat a la dreta, amb arc de mig punt adovellat. Tres grans finestrals ocupen la zona central, i entremig hi ha una fornícula que acull una imatge de la Mare de Déu. Tal com informa una inscripció, s’hi va col·locar el 1956 amb motiu de la Santa Missió. Totes les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada, i algunes tenen motllures. Tanmateix, els tres finestrals principals semblen més aviat fruit d’una refecció més recent. Els paraments són arrebossats i pintats de blanc. La façana posterior (a migdia) dona a un pati tancat. A la planta superior es caracteritza per un ritme de finestrals acabats amb punt rodó que corresponen ja a una fase posterior, tal vegada als primers decennis del segle XX.</span></span></span></p> | 08096-84 | Palou. Passeig del Dr. Fàbregas, 81 | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església parroquial, dedicada a Sant Julià, està documentada des de l’any 943. L’església es trobava en molt mal estat l’any 1403; és per això que en diferents visites pastorals del segle XV i del principi del segle XVI (1508) es fan constants referències a la necessitat de reformar-la. El 24 de juny de 1561 el vicari general va donar la llicència per a enderrocar l’església i construir-ne una de nova i més gran. Es devia aixecar a la segona meitat del segle XVI, ja que a finals d’aquesta centúria i principi de la següent en les visites es diu que l’església no necessita reparació, però la teulada sí (ORTEGA; TERRADES). L’església actual és un edifici gòtic tardà, un dels pocs ben conservats a la comarca. La Casa Rectoral podria ser d’aquesta mateixa època o tal vegada una mica més tardana, dels segles XVII-XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn de l’any 2002 l’edifici de la rectoria es trobava en estat força precari. Amb posterioritat a aquesta data ha estat rehabilitat i actualment acull un restaurant.</span></span></span></p> | 41.5862224,2.2792120 | 439921 | 4604087 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-casa-rectoral-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-casa-rectoral-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-casa-rectoral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-casa-rectoral-finestra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-casa-rectoral-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-casa-rectoral-fornicula.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-foto-08096-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-foto-08096-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-foto-08096-84-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2024-02-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 49932 | Can Riba de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riba-de-la-serra | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions força grans, d’origen medieval, emplaçada a la riba de ponent del riu Congost; d’aquí potser l’origen del seu nom. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa, un pis i planta sotacoberta), que té cossos adossats a banda i banda, més un cos que s’allarga a la part posterior. Al sud disposa d’una bonica era enrajolada, amb una àrea important de coberts, i per la banda nord la masia queda envoltada de construccions agropecuàries més recents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principals és obra majoritàriament del segle XVII. La façana principal, encarada vers el sudoest, es composa en base a quatre eixos. El portal, amb arc de mig punt adovellat, queda situat al tercer eix (és a dir, desplaçat a la dreta). Aquest portal dona accés a la casa dels propietaris, mentre que el portal de l’esquerra, de forma rectangular, era el de la casa dels masovers. Són les úniques obertures que s’han conservat en la seva forma originària, ja que la resta han estat modificades al llarg del segle XX. A la planta pis destaquen sengles balcons a ambdós costats de la portalada i un gran rellotge de sol emfasitzant l'entrada. A les golfes hi trobem sengles finestres dobles a sobre de cada balcó. La coberta és de teula àrab a dues vessants, limitada per un semiràfec amb el carener paral·lel a la façana. Els murs de la façana davantera són arrebossats i pintats de color acarbassat. Les finestres del primer pis són emmarcades amb pedra picada, però es tracta d’una remodelació de mitjans de segle XX. Com a decoració del segle XVII es conserven dos escuts de la família Perellada, un al portal i l’altre a la finestra esquerra. Tots dos són autèntics, però el de la finestra probablement ha estat reubicat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, la casa dels propietaris fou remodelada àmpliament a principis del segle XX, seguint l’estil modernista. La casa dels masovers, en canvi, ha conservat la tipologia rural tradicional. El cos del costat est és de planta baixa i pis, amb galeria d'arcs de mig punt i coberta de teula àrab.</span></span></span></p> | 08096-85 | Sector sudoest del terme municipal. Antic terme de Palou, a ponent del riu Congost. Camí de can Riba de la Serra, s/n | <p><span><span><span>La masia de can Riba de la Serra és d’origen medieval. Al segle XIV es coneixia simplement com a mas Riba, mentre que en el registre fiscal de Palou de l'any 1922 consta amb el nom de 'can Ribes de la Serra' (GARCÍA-PEY, 1990). En l’arxiu particular de la casa el document més antic que s’ha identificat és de l’any 1363. La informació d’aquest document consta en una inscripció de la façana (col·locada a principis del segle XX), i ja s’hi esmenta el mas Riba. En aquesta època el mas ja estava en possessió de la família Riba, i quest any (1363) va passar de Berenguer Riba al seu fill Guillem Riba.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XVII (l’any 1608) Efraïma Riba era la pubilla, i llavors es va casar amb Joan Parellada. Joan devia ser d’un llinatge destacat, ja que l’escut heràldic dels Perellada apareix dues vegades a la façana de la masia. Amb la unió d’aquestes dues famílies notables l’heretat del mas devia guanyar un pes considerable. En els capítols matrimonials s’estipulava que els descendents del matrimoni adoptarien el cognom “de Riba”. D’aquesta manera, tal com era habitual a l’època, es conservava el nom del mas en els seus hereus. Fins aleshores el mas devia ser una construcció modesta, de la qual no sembla que se n’hagin conservat vestigis. Després del casament, segons sembla, la casa va ser objecte d’una ampliació o reconstrucció important. En donen fe dues inscripcions a la façana: la primera a la dovella principal del portal, on hi consta la data 1608, i la segona a la llinda de la finestra esquerra, on hi consta el nom de Jaume Riba i l’any 1625. Probablement entre aquestes dues dates s’hauria fet l’ampliació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, l’estructura del cos residencial principal devia quedar més o menys fixada en aquesta època. El mas Riba era el més important del terme de Palou en el territori que s’estén a ponent del riu Congost. Les seves terres abastaven una àmplia superfície en aquest sector. El mas també tenia la propietat del molí de can Many, situat al nordoest del terme de Palou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX el propietari era Santiago de Riba (el seu nom consta al rellotge de sol de la façana de la casa, amb data de 1920). Durant els fets de la Setmana Tràgica (1909) Santiago va acollir al mas una família benestant de Barcelona, que va haver de fugir per perill de represàlies. En agraïment, aquesta família va costejar les obres que es van fer a la galeria de la dreta, sobre una antiga terrassa. Santiago va fer altres obres importants a la masia. Va reformar bona part de les finestres (les de la planta superior en forma d’arqueries) i va col·locar les reixes. També va remodelar completament l’interior de la casa, dotant-la d’una decoració d’estil modernista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja després de la Guerra Civil, el fill de Santiago Riba també va fer algunes reformes: va canviar les baranes dels balcons i l’emmarcament dels arcs superiors del cos central, i va fer de nou els emmarcaments de pedra picada de finestres i balcons. Així doncs, les úniques obertures originals que es conserven a la façana són els dos portals. Durant els darrers anys s’han fet també intervencions a la zona de l’era.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del segle XX les propietats del mas s’han anat reduint progressivament. Antigament confrontava amb els masos Amat, Ninou i Català (GARCIA-PEY, 1990). Després de la Guerra Civil es van haver de vendre, per necessitat, unes terres al nord de Ninou. Més tard es va adquirir el mas Ninou, que recentment ha estat venut. Tot i això, entorn de la dècada de 1970 l’heretat encara tenia unes 60 hectàrees. Més endavant, amb la urbanització dels polígons industrials, ha quedat reduïda a unes 20 hectàrees. </span></span></span></p> | 41.5745996,2.2680860 | 438983 | 4602805 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-03-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Informació facilitada pels propietarisInscripció a la façana (col·locada a principis del segle XX) en referència al document més antic de l’arxiu de la casa: “En 1363, Berenguer Riba feu venda perpetua del mas Riba de Palou a favor de Guillem Riba, son fill”.Inscripció de la llinda de la finestra esquerra (probablement reubicada al segle XX): “Jaume Riba, 1625”.Inscripció a la dovella central del portal: “1608. IOANES PARELLADA ET EUFRAYNA RIBA UXOR”Altres denominacions, can Ribes de la Serra (García Pey, 1990). | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 49933 | Can Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muntanyola | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVI-XX | Recentment restaurada | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes que exteriorment ha conservat la tipologia constructiva originària, en especial tres finestrals amb decoració gòtico-renaixentista. Actualment es troba integrada dins el campus universitari, enmig d’una zona industrial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana i acabada mitjançant una senzilla imbricació de teula. La façana principal, orientada a migdia, està composada segons tres eixos no del tot simètrics. El central és remarcat amb una portalada de dovelles de pedra i arc de mig punt i, al seu damunt, amb una singular finestra renaixentista. A la part superior aquesta finestra presenta un mainell o trencallums, i està protegida per un guardapols decorat sobre del qual hi ha un escut. El guardapols arrenca de sengles relleus amb figures humanes que tenen unes dates inscrites. Els brancals i la llinda són decorats també amb motllures. Les finestres laterals, d’estil gòtico-renaixentista, també són remarcables. Són rematades amb arcs conopials i decorats amb traceria lobulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta d’aquest cos pràcticament no té obertures, i les que hi ha són senzilles o bé remodelades. L’any 2002 al costat de ponent la masia tenia un cos adossat, probablement del segle XIX. També conservava una era de rajola de grans dimensions i un pou. Recentment, aquests elements han estat eliminats i, al seu lloc, s’hi ha aixecat un edifici universitari pràcticament adossat a la masia.</span></span></span></p> | 08096-86 | Polígon industrial Palou Nord. Camí de can Muntanyola, 10 | <p><span><span><span>Per la tipologia dels finestrals gòtico-renaixentistes, la construcció que s’ha conservat podria correspondre als segles XVI-XVII. Les dates inscrites al finestral central (1329 o 1529) tal vegada cal atribuir-les a algun fet relatiu a la família que n’era propietària. Segons els antics masovers, la casa havia estat propietat dels Junyent, que als segles XVI-XVII eren la nissaga més destacada de Palou, <span>propietaris de la Torre de les Aigües i de l’actual masia del Junyent. Sembla ser que, més endavant, </span>can Muntanyola va estar vinculada a un grup de religioses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XX la masia era habitada per masovers. Fins els volts de l’any 2000 encara mantenia la seva funció agropecuària i conservava íntegrament les seves dependències. Amb posterioritat s’hi ha aixecat un edifici vinculat a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta masia dona nom a un barri que estava travessat per un camí ramader, anomenat de can Muntanyola. Avui el camí ha desaparegut. El barri està situat entre el Camí Ral i la Riera, al final d'allò que abans eren hortes. Estava format per les cases de can Muntanyola, can Calau, can Clec, can Pere de l'Escaleta, can Rodons, can Tamba, can Matet i can Feló (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.5938876,2.2816206 | 440129 | 4604937 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49933-can-muntanyola-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49933-can-muntanyola-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49933-can-muntanyola-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49933-can-muntanyola-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49933-can-muntanyola-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49933-can-muntanyola-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49933-can-muntanyola-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49933-can-muntanyola-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49933-can-muntanyola-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49933-can-muntanyola-antiga-102820.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49933-foto-08096-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49933-foto-08096-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49933-foto-08096-86-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Cultural | BPU | 2024-03-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Als relleus laterals del finestral central hi ha inscrites les dates 1329 (esquerra) i [1529] (dreta).Abans en el portal adovellat hi havia un escut, ara situat a can Bassa. Segons sembla, de la façana de la casa en sortia un arc que anava a la casa del davant. | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||
| 49934 | Torre de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-pinos | <p><span><span><span>CANTARELL, Cinta: “Torre de Pinós” (plafó informatiu col·locat in situ).</span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p>TORRE PINÓS, La (1997) La Torre Pinós. Expedient 3.787-29-97. Ajuntament de Granollers. Servei d'Obres i Projectes. Granollers.</p> | XVII, XIX | La construcció recent d'edificacions destinades a abastiment d'aigua a la ciutat ha degradat visualment l'espai on es troba aquesta edificació. | <p><span><span><span>Torre de guaita del segle XVII, que pertanyia a la família dels Pinós, situada al punt més alt de la serra de Llevant (al nord). Des d’aquest emplaçament es té una vista panoràmica de tot el terme de Granollers i es podien controlar tots els camins. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'una torre de planta circular, amb la base lleugerament atalussada, a la qual li manca la meitat sud, precisament en el punt on se suposa que hi havia la porta. Té dues plantes d'alçada i està rematada per merlets. L'aparell és format a base de còdols de riu lligats amb argamassa de calç; tant a l'interior com a l'exterior es conserven restes d’arrebossat. Té uns 4 m de diàmetre i 10 m d'alçada; i els murs presenten una gruixària de 65 cm. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A tres metres del terra es conserven els forats de l'embigat del sostre de la planta baixa o de les bastides. I s'intueix l'existència de verdugades (filades horitzontals) fetes amb pedres de mida més grossa que la resta de l'aparell. A uns 6 metres d'alçada hi ha les restes d'una falsa volta de maons a plec de llibre (originària de la construcció del segle XVII) que cobria la planta pis. Al capdamunt s'observa l'encaix de la plataforma superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta torre tenia control visual de tots els camins que creuaven Granollers: a l’est el de Cardedeu i Girona; al sudest el de la Roca i Mataró; al sud el Camí Ral de Barcelona; a l’oest el de Caldes; i al nord el de Vic. D’altra banda, a la Serra de Ponent hi havia la Torre de can Casaca: una torre telegràfica ja del segle XIX.</span></span></span></p> | 08096-87 | Sector nordest del terme municipal. A la Serra de Llevant. Vora uns dipòsits d'abastiment d'aigua | <p><span><span><span>Aquesta torre de vigilància pertanyia a la família nobiliària dels Pinós, vinculada a Granollers des del segle XVII. Aquest destacat llinatge va tenir un paper rellevant en la Guerra de Successió. Segons els resultats de la intervenció arqueològica que s’hi va portar a terme l’any 2003, la torre s’hauria construït entorn del segle XVII. La referència documental més antiga la trobem en un document de 1752, on hi consta que s’havia utilitzat com a colomar. Per tant, ha de ser anterior, però en documents més antics no consta perquè els Pinós no rebien censos per aquesta torre. L’ús com a colomar lliga amb la funció de la torre com a vigilància. És sabut que els coloms han estat utilitzats des d’antic com a missatgers en temps de guerra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX la torre fou reformada amb el reforç de merlets i d’espitlleres, i s’hi va fer un nou paviment al terrat. Molt probablement es pot vincular amb la fortificació de Granollers el 1875 a causa de la tercera Guerra Carlina. Aleshores la vila va patir un assalt que es va acabar amb el segrest d’hostatges, entre ells l’alcalde. L’excavació arqueològica va documentar, en aquesta època, la sembra d’un camp de vinya a l’entorn de la torre. Finalment, ja al llarg del segle XX es produí l'esfondrament progressiu de la torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al llinatge dels Pinós, cal dir que es remunta al segle XI. És originari del nord de Catalunya, on posseïa àmplies terres. A Granollers hi van arribar a mitjans del segle XVII, a través del matrimoni de Josep Galceran de Pinós amb Maria de Rocabertí, descendent dels nobles de Tagamanent. A Granollers els Rocabertí tenien el seu casal al carrer de Sant Roc. És el que es coneix com a Casa del Conestable, Casa Gran o Casa dels Tagamanent. Dels nou fills d’aquest matrimoni en van destacar dos: Miquel i Josep, per la seva intervenció en la vida política, social i econòmica de finals del segle XVII i principis del XVIII. Especialment, per la seva vinculació a la Guerra de Successió com a defensors de la causa austriacista. Miquel de Pinós i Rocabertí, l’any 1710, davant la falta d’efectius per a les tropes, va demanar que la vila de Granollers contribuís a la causa amb 50 homes. A canvi, s’atorgaria als voluntaris fadrins agremiats el dret a rebre el grau de mestre. Per la seva banda, Josep Galceran de Pinós i Rocabertí, com a delegat del Consell de Barcelona, anà a rebre Felip V a Martorell, el qual li atorgà el títol de marquès de Barberà (1702). Després, però, es convertí en acèrrim defensor dels austriacistes. Durant el setge final de l’Onze de Setembre de 1714 fou un dels portadors de la bandera de Santa Eulàlia, que es va treure per donar ànims als assetjats. Acabada la guerra, va ser deportat i va morir fora de Catalunya (Cantarell: plafó informatiu).</span></span></span></p> | 41.6139932,2.2997160 | 441655 | 4607156 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49934-torre-pinos-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49934-torre-pinos-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49934-torre-pinos-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49934-torre-pinos-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49934-torre-pinos-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49934-torre-pinos-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49934-torre-pinos-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49934-foto-08096-87-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2024-05-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Després de l’excavació arqueològica, el mateix anys 2003 la torre es va consolidar.Abans que s’hi fes l’excavació es creia que la Torre de Pinós havia estat construïda al segle XIV. També s’havia relacionat amb una escena del retaule de Sant Esteve de Granollers (obra gòtica propietat del MNAC). Concretament, amb l’escena titulada 'Alliberament del cavaller Galceran de Pinós' (MNAC, 24.147). Aquest cavaller va ser fet presoner dels andalusins l’any 1147 a les costes d'Almeria. Segons diu la llegenda, el noble Galceran i el seu company el senyor del castell de Suil, foren tancats a la presó de Granada, on van romandre durant cinc anys. El cabdill musulmà demanava un fort rescat pel seu alliberament i quan la família de Galceran havia reunit la quantitat necessària es va produir l'alliberament miraculós que havien demanat a Sant Esteve. A la taula es representa el moment en què els dos nobles surten de la presó i són acollits per Sant Esteve i Sant Genís sota aparença d'àngels. Els dos cavallers tenen el cap cobert amb bonets, vesteixen armadura sobre la que porten sobrevesta curta amb les ensenyes dels seus llinatges, pinyes el de Pinós i garbes de blat el de Santcerni. Els guardians de la fortalesa, que presencien l'escena amb aire absent, vesteixen a la manera de soldats granadins del segle XV, amb un escut de la ciutat, cotes i cuirasses clavetejades i turbant amb casc. Porten llança, espasa i escut (DANTÍ, 1997). | 98|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/