Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
40118 | Murs de pedra seca de Can Roses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-roses | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-249 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 8 | 41.6985700,2.2423600 | 436959 | 4616587 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Regular | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||||
40119 | Murs de pedra seca de Can Vicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-vicens | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-250 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 1 | 41.6992100,2.2423800 | 436961 | 4616658 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Regular | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||||
40196 | Casa Joaquim Alerm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joaquim-alerm | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici de planta rectangular situat en alineació de vial, en cantonada. Consta de planta baixa, dues plantes pis i un àtic. Les façanes són planes, arrebossades i pintades, on s'hi obren arcades de mig punt tancades amb un parament de vidre i un ampit de rajols formant triangles. La façana est, la principal, es composa simètricament segons tres eixos. A sobre de l'entrada principal, en destaca un balcó amb llosana i barana de ferro. La tanca del jardí és de ferro forjat sobre un basament de paret massissa amb quatre pilastres coronades amb capitell piramidal. | 08005-327 | C/ Major, 35 | 41.6716400,2.2608000 | 438467 | 4613584 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
40217 | Torrent de Ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-ca-larenys | Torrent que neix a Sant Nicolau i que drena les seves aigües a la conca del Congost. La masia de Ca l'Arenys, que dona nom al torrent, és una de les més antigues i importants del municipi. Bona part de la riquesa de la casa es basava en l'aprofitament de l'aigua del torrent per mitjà d'un complex entremat de mines i basses que van permetre desenvolupar una potent xarxa de regadiu. | 08005-348 | Ca l'Arenys | 41.6702200,2.2659500 | 438895 | 4613422 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40217-foto-08005-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40217-foto-08005-348-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
40219 | Murs de pedra seca de Can Calces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-calces | Hi ha despreniments d'algunes pedres d'aquestes parets | Murs de pedra seca, fets amb pedres de la zona de color vermelloses, situats al davant de la casa. Com totes les cases del Serrat les terres s'estructuraven en feixes situades a l'entorn de la pagesia. Avui en aquesta casa ja no es treballen aquestes terres. | 08005-350 | Can Calces (Serrat Ocata). Polígon 1, parcel·la 4 | 41.6997200,2.2426900 | 436987 | 4616714 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
40229 | Arxiu municipal de l'Ametlla del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-lametlla-del-valles | http://www.ametlla.org/arxiu_historic/index.php | XIX-XX | Es tracta d'un conjunt documental amb gairebé 500 ml de documentació en suport paper. A més, inclou també fotografies i documents audiovisuals. Disposa d'un quadre de classificació extret del normatiu d'arxius administratius però lleugerament adaptat. El quadre de classificació permet consultar les sèries documentals que integren el fons i que són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Medi ambient, Col·leccions factícies. La documentació està físicament distribuïda en 4 espais: a l'arxiu de l'edifici de l'ajuntament, a l'arxiu de l'edifici de Serveis Territorials, a l'arxiu de la Biblioteca Municipal i a l'arxiu de la masia de can Camp. El fons municipal de l'Ametlla està constituït per: - Arxiu històric municipal (1816-1986): Bàsicament és documentació en suport paper. També hi ha negatius de fotografies, així com una col·lecció de gairebé 1500 fotografies antigues en suport digital que fan referència al poble (paisatges, carrers, arquitectura, festivitats, retrats personals i col·lectius) amb unes dates que van de finals del segle XIX fins el 1969. Dins de l'arxiu històric s'inclouen també 180 hores de gravacions audiovisuals fetes recentment a gent gran del poble que tracten de l'època de la Segona República i el franquisme a l'Ametlla del Vallès. - Arxiu administratiu municipal (1987-2009): Documentació fonamentalment en paper però també en suport digital. - Arxiu Municipal Josep Badia i Moret: Documentació en suport paper i negatius de fotografies. El fons va ser creat i estructurat per Josep Badia en les sèries següents: 1.Baronia de Montbui 2.Parròquia de Sant Genís 3.Germandat de Sant Sebastià 4.Coral lo Lliri 5.Associació Amics del Llibre 6.Les Festes Majors 7.Club de Futbol l'Ametlla 8.El Teatre 9.Homenatge a la vellesa 10.Santuari de Puiggraciós 11.Sala de cinema 12.Programes i fullets d'eleccions municipals 13.Ajuntament 14.Galeria de personatges 15.F.E.T. y de las J.O.N.S. a l'Ametlla 16.Revistes informatives 17.Associacions de veïns 18.Altres associacions i agrupacions lúdiques o culturals 19.Actes culturals 20.Retalls de premsa 21.Ametlla-Films 22.Urbanisme: Història i evolució 23.Àlbums de fotografies 24.Germandat Nostra Senyora de les Neus 25.Sindicat Agrícola i Cooperatiu | 08005-360 | Ajuntament de l'Ametlla del Vallès | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo i Valldeoriola | Ajuntament de l'Ametlla del Vallès | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
40233 | Fons Eugeni Xammar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-eugeni-xammar | XX | El fons documental Eugeni Xammar va ingressar l'any 1998 a l'Arxiu Nacional de Catalunya i aplega documentació varia relativa al periodista i traductor de l'Ametlla del Vallès. Es tracta bàsicament de documents textuals en suport paper d'entre els anys 1916 i 1991, encara que també hi ha fotografies, fotogravats i algun document sonor. El fons s'organitza en les sèries següents: Obra original, correspondència, escrits sobre Eugeni Xammar, Biblioteca i hemeroteca. | 08005-364 | Arxiu Nacional de Catalunya | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo i Valldeoriola | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
40248 | Can Xacó-Bachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-bachs | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La coberta és de teula àrab a dues vessants desiguals. Les façanes estan arrebossades i pintades i algunes obertures estan emmarcades amb pedra. Se li adossa pel costat de llevant una edificació. | 08005-379 | C/ Sant Pere, 5-7. | 41.6645000,2.2627000 | 438619 | 4612790 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
40257 | Bosc de Pins Americans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-pins-americans | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai forestal situat al davant de l'actual IES Eugeni Xammar. És un bosc format de pi marítim (Pinus pinaster), ubicat a una antiga vinya. Segons notícies facilitades per la gent gran de la zona, que són els que anomenen aquest indret amb el nom del Bosc de Pins Americans, els arbres foren plantats a partir de pinyons. Avui en dia, el seu interès rau en el fet de que el exemplars d'aquesta tipologia de pins (Pinus pinaster) no són abundants al municipi. | 08005-388 | IES Eugeni Xammar | 41.6746900,2.2500300 | 437574 | 4613930 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40257-foto-08005-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40257-foto-08005-388-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
40258 | Bosc de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-draper | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | És possiblement, la zona forestal més ben conservada del municipi. Se situa entre la masia de Can Draper, la de Can Camp i la de Can Reixac. Bona part del bosc està format per un alzinar madur amb nombrosos arbres catalogats. Les zones de pi blanc també són abundants amb un sotabosc d'alzina. Cal destacar la gran proliferació d'infraestructures protoindustrials de l'espai -pou de glaç i forn d'obra-. És molt destacable dins d'aquesta massa forestal la zona del Prat de Can Draper on hi ha un bosc de ribera de grans dimensions i molt ben conservat. | 08005-389 | Can Draper | 41.6554000,2.2642400 | 438738 | 4611778 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40258-foto-08005-389-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
40259 | Bosc de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-plandolit | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai forestal situat entre les masies de Can Plandolit, Can Catafau i Can Reixac, en una carena de la plana del Vallès. L'estructura d'aquest bosc és mixta entre pi blanc i pi pinyer, amb un sotabosc d'alzina. El seu valor paisatgístic s'integra en el marc del mosaic agroforestal de la plana de l'Ametlla i protegeix la conca visual d'aquest espai de les urbanitzacions adjacents. Antigament, en aquest bosc es va desenvolupar una potent activitat de forns d'obra. Pel seu marge est transcorre el torrent de Can Plandolit, que gràcies al seu bosc de ribera incrementa la biodiversitat de l'espai i el seu valor paisatgístic. | 08005-390 | Can Plandolit | 41.6496900,2.2553300 | 437991 | 4611151 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
40260 | Torrent de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-plandolit | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | És la continuació natural del torrent que neix a sobre de Can Draper i de Can Boter. A l'alçada de can Plandolit, aquest torrent, té una major amplada i, pràcticament, tot l'any té aigua en superfície. El torrent, avui en dia, és una plantació de plàtans. Tot i aquesta monotonia vegetal, alberga una gran diversitat d'ocells i mamífers. | 08005-391 | Can Plandolit | 41.6491700,2.2532700 | 437819 | 4611094 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40260-foto-08005-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40260-foto-08005-391-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
40261 | Bosc de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-forns | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai forestal situat entre les masies de Can Forns, Can Ros i la zona de Santa Creu. L'estructura del bosc és mixta de pi blanc i de pi pinyer amb un sotabosc escadusser d'alzina. La seva ubicació en una zona elevada, pràcticament de carena el fa visible des de bona part del sud del municipi i es constitueix com una fita en el paisatge. D'altra banda, destaca una potent xarxa de camins al seu interior així com nombrosos forns d'obra d'èpoques pretèrites. | 08005-392 | Can Forns | 41.6673100,2.2475600 | 437361 | 4613113 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40261-foto-08005-392-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
40264 | Roure de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-draper | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | Roure (Quercus puvescens), de 30 a 35 m d'alçada, volta de Canó de 3,1 m, classe diametral de 95-100 cm, diàmetre de 99 cm, perímetre de capçada de 103,7 m i una edat aproximada de 110 anys. Exemplar amb un estat de salut excel·lent, amb un tronc robust sense perforacions, capçada i fulles sense malalties. S'ha inclòs al catàleg per la seva majestuositat, impressionant tronc i capçada. Per sobre de tot destaca la seva bifurcació del tronc a 2 m d'alçada que li confereix un aspecte bífid. Segurament aquest exemplar és la unió de dos peus des de fa molts anys. | 08005-395 | Can Draper | 41.6621500,2.2637400 | 438703 | 4612528 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
40271 | Casa Uriach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-uriach | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Habitatge unifamiliar aïllat, de planta en forma de 'L', i d'un sol nivell. La coberta és plana. Els paraments són llisos i les finestres estan protegides amb persianes de llibret corredisses. El seu interior es compartimenta amb l'entrada i el garatge situats al vèrtex, la sala d'estar, el menjador i la cuina en una de les ales i els dormitoris i serveis a l'altra. | 08005-402 | C/ del Prat, 12 | 41.6637000,2.2615400 | 438521 | 4612702 | 1961 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | José Antonio Coderch de Sentmenat, arquitecte | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
40290 | Can Draper: escultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-draper-escultura | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Escultura en alt relleu, situada a sota de la finestra de la banda oriental de la torre de Can Draper. És una figura d'un guerrer, de tamany natural, que empunya amb la seva mà dreta una arma, i duu una cuirassa amb les inicials I H S; al seu voltant hi ha una cinta que conté una inscripció que diu: AMB AQUEST SIGNE VENCERAS. Al peu de la figura hi ha inscrit: A L'EDAT DE LV ANYS. Per la seva forma podria correspondre a la tapa d'una tomba d'època indeterminada, però no es pot confirmar.</p> | 08005-421 | Can Draper | <p>Segons infamacions orals facilitades per gent de la zona, aquesta escultura fou trobada de forma casual en algun lloc pròxim a Can Draper.</p> | 41.6619200,2.2647400 | 438786 | 4612502 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
40297 | Ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larenys | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XV | Masia originàriament conformada per una sola crugia, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. Posteriorment se li va agregar un cos a l'extrem de ponent i una edificació annexa a continuació. Finalment, es va construir un cos a la banda de llevant, amb un porxo a l'extrem nord, i es va capgirar l'entrada principal, que és manté íntegrament a la façana oposada, la del costat nord. En destaca una finestra conopial de pedra situada a la façana nord, a sobre del portal d'entrada de Ca l'Arenys. És feta amb carreu i té un petit ampitador de pedra. L'arc té decoració de traceria, i les impostes estan ornamentades amb motius vegetals (relleus de flors), amb sengles carotes al vèrtex de la imposta. Als vèrtex de les impostes hi havia carotes; tot i que actualment tan sols es conserva la de l'esquerra. | 08005-428 | Ca l'Arenys, 12 | 41.6692000,2.2667500 | 438960 | 4613309 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
40309 | Museu virtual de la targeta postal de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-virtual-de-la-targeta-postal-de-catalunya | Es tracta d'un fons d'imatges integrat per targetes postals antigues, totes elles anteriors a l'any 1940. Són postals de diferents poblacions de Catalunya digitalitzades per l'envers i pel revers. Actualment el fons conté gairebé 7000 postals i progressivament la xifra anirà augmentant. Les imatges estan catalogades en base a diferents criteris: població, comarca, nom de l'editor, any, etc. | 08005-440 | www.postalsdecatalunya.cat | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo Valleoriola | Fons públic creat a partir del conveni de col·laboració signat entre l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès i el Cercle Cartòfil de Catalunya, el principal organisme del país pel que fa al col·leccionisme, investigació i divulgació de la targeta postal a Catalunya. En origen, algunes de les postals procedeixen de fons públics, mentres que d'altres procedeixen de fons o col·leccions privades que han cedit els drets de visualització de les mateixes. Les postals podran consultar-se en breu a través de la web: www.postalsdecatalunya.cat | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
40310 | Xarxa de camins de l'Ametlla del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-camins-de-lametlla-del-valles | L'Ametlla del Vallès compta amb un important nombre de camins de titularitat pública, amb un alt valor patrimonial que cal protegir, conservar i reivindicar. Els camins són una infraestructura rural per definició, constitueixen el principal mitjà d'accés als espais rurals i naturals i configuren una xarxa subordinada jeràrquicament a la xarxa de carreteres. | 08005-441 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||||
73932 | Cova dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-moros | BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1978). Catàleg espeleològic de Catalunya (el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, Osona, el Vallès Oriental i el Maresme). Barcelona: Poliglota. | La cova dels moros és una cavitat natural a la qual s'accedeix a través d'una boca situada en una zona boscosa. Consta d'un recorregut d'uns 30 metres, repartits en tres trams en desnivell descendent entre l'entrada i la galeria. S'hi accedeix a través d'un conducte subvertical d'uns quatre metres de desnivell fins arribar a una galeria d'uns 18 metres de llarg i uns dos metres d'alçada. Seguint la galeria, trobem un desviament i es que segueix descendint tres metres. L'acabament de la cova coincideix amb una obstrucció causada per un desprendiment de blocs. És l'amagatall de nombrosos ratpenats. | 08014-54 | Cruïlles | La cova dels Moros és coneguda pels aiguafredencs i aiguafredenques des d'antic. La primera prospecció espeleològica la van fer els membres del Grup Geogràfic de Gràcia l'any 1975. | 41.7801800,2.2580100 | 438339 | 4625636 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73932-foto-08014-54-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com la cova de Cruïlles i la cova de l'Encantat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
73934 | Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost-1 | El riu Congost neix a Sant Cugat de Gavadons, a la Plana de Vic, i transcorre per diversos municipis d'Osona i el Vallès Oriental fins a l'aiguabarreig amb el riu Mogent, on formen el Besòs. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de ponent del terme municipal, fent de límit amb els termes de Centelles i Sant Martí de Centelles. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diverses hortes, molins i rescloses. A nivell natural, en aquesta zona es conserva la vegetació de ribera de forma residual, a causa de la pressió urbanística a què ha estat sotmès. | 08014-56 | Sector de ponent del terme municipal | 41.7686400,2.2482500 | 437517 | 4624362 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73934-foto-08014-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73934-foto-08014-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
73935 | Riera d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-davenco | La riera d'Avencó neix massís del Montseny, en terme municipal del Brull i desemboca al riu Congost entre els termes d'Aiguafreda i Sant Martí de Centelles. Al seu tram inicial rep el nom de Picamena, que al llarg del seu recorregut rep l'aigua de diverses rieres i torrents, entre les que hi trobem la riera del Burguès, el torrent de les Ferreres, el torrent del Clot i la riera de la Figuera, entre d'altres. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de migdia del terme municipal, fent de partió amb el terme de Tagamanent. Les seves aigües netes i l'estreta vall per on discorre el fan un indret singular, on hi ha diversos salts d'aigua i gorgs destacats. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs. Malgrat el cabal d'aigua és pràcticament continu, al seu tram final sol estar eixut, ja que es filtra i circula pel subsòl. | 08014-57 | Sector de migdia del terme municipal | 41.7693500,2.2677200 | 439136 | 4624427 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73935-foto-08014-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73935-foto-08014-57-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
73975 | Jaciment paleontològic de la riera d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-riera-davenco | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat a la vall de la riera d'Avencó, prop de l'ermita de Sant Miquel. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Paleozoic, del Carbonífer Dinantià Visceà, on s'observen pissarres carbonoses amb abundant presència de graptòlits. S'hi va localitzar la següent fauna: Monograptus priondon, Dilograptus, Phillipsia i Drevermania.</p> | 08014-36 | Riera d'Avencó | 41.7690400,2.2672000 | 439092 | 4624393 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 1792 | 5.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
73985 | Riera de Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-martinet | La riera de Martinet neix massís del Montseny, en terme municipal del Brull i desemboca al riu Congost entre els termes d'Aiguafreda i Centelles. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de tramuntana del terme municipal, fent de partió amb el terme de Seva. Les seves aigües netes i l'estreta vall per on discorre el fan un indret singular, on hi ha diversos salts d'aigua i gorgs destacats. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs. | 08014-46 | Sector nord del terme municipal | 41.7872100,2.2515200 | 437806 | 4626422 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73985-foto-08014-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73985-foto-08014-46-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | L'Associació Martinet, a través del Projecte Rius, està realitzant diverses actuacions orientades a recuperar i valoritzar la riera de Martinet. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
74004 | Cova de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-linfern | La cova de l'Infern és un petit avenc al qual s'accedeix per una boca situada a peu d'un camí. Des d'aquesta hi ha 42 metres de recorregut, amb un desnivell de 13 metres que transcorren per un conducte amb diverses sales i pous. | 08014-75 | Els Terressos | El forat era conegut per molts aiguafredencs com un cau de conills. El grup ERE el va visitar el 2010 i el va topografiar. | 41.7824400,2.2548100 | 438075 | 4625890 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74004-foto-08014-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74004-foto-08014-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També conegut com Avenc de la Vinya Boja. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
74022 | Aplec de Sant Salvador d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-salvador-davenco | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | L'aplec de Sant Salvador d'Avencó es celebra cada any el primer diumenge d'agost. L'acte principal és l'ofici solemne en honor al Sant. A la sortida, es fa una ballada de sardanes. | 08014-93 | Sant Salvador d'Avencó | 41.7661400,2.2640700 | 438829 | 4624073 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
74023 | Aplec de tardor a Aiguadreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-tardor-a-aiguadreda-de-dalt | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | L'aplec de tardor es celebra a Aiguafreda de Dalt el diumenge més proper a la festa de la Santa Creu. L'acte principal és l'ofici solemne en honor a la Santa Creu, amb cantada dels goigs en honor al Sant Crist. A la sortida es ballen sardanes i es convida als assistents a un vermut. | 08014-94 | Aiguafreda de Salt | L'antecedent de l'aplec de Tardor és la festa del Sant Crist d'Aiguafreda, que fins el 1931 es celebrava el dia del Trobament de la Santa Creu, el 3 de maig. L'any 1931, mossèn Jaume Sunyer va renovar la festa i la va fixar pel segon diumenge de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu. Per a l'ocasió, es van editar uns nous goigs. | 41.7883100,2.2574000 | 438296 | 4626539 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
74026 | Tornaboda a les Alzines d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tornaboda-a-les-alzines-davenco | XX | La Tornaboda és un aplec que es celebra a les Alzines d'Avencó, en terme de Tagamanent, com a acte de cloenda de les activitats de la Festa Major d'Estiu d'Aiguafreda. En aquest indret, s'hi celebra un berenar popular i els fa una ballada de sardanes. | 08014-97 | Avencó | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
74029 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-5 | <p>El Parc Natural del Montseny és un espai natural que abarca el massís del Montseny, situat entre les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental. El terme d'Aiguafreda està situat a l'extrem oriental del massís, trobant-se la major part (un 68%) inclòs en l'espai del PEIN Massís del Montseny. Entre els indrets que en formen part en destaca la Serra de l'Arca, on s'hi documenten diversos monuments megalítics, així com valls i les rieres de Martinet i d'Avencó, de notable interès natural i paisatgístic.</p> | 08014-100 | Sector de llevant del terme municipal | <p>El Parc Natural del Massís del Monseny va ser declarat l'any 1987. La UNESCO el va declarar Reserva de la Biosfera l'any 1978.</p> | 41.7881300,2.2779700 | 440005 | 4626505 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74029-foto-08014-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74029-foto-08014-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
74030 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-10 | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 1952. | XX | La Festa Major d'Estiu es celebra cada any entre els dies 15 i 18 d'agost. La festa comença amb l'ofici solemne i el repic de campanes a la sortida. A partir d'aleshores s'organitzen diversos actes lúdics com són balls, cantada d'havaneres, jocs infantils i àpats populars. Com a cloenda, hi ha la Tornaboda a les Alzines d'Avencó. | 08014-101 | Aiguafreda | La Festa Major d'Estiu va començar-se a celebrar a principi del segle XX en motiu de la construcció de noves torres a l'entorn de la carretera. Es feia el dia 15 d'agost , dia de l'Assumpció de Maria i s'organitzava conjuntament amb el veïnat de l'Abella. Per a l'ocasió s'engalanaven les façanes de les cases amb rams de boix. A la plaça es ballaven el xotis, la masurca i la polca. Aviat la festa va assolir un gran protagonisme, amb l'organització de grans envelats amb les millors orquestres i focs d'artifici. A la dècada de 1960, amb el declivi d'estiuejants a la població, la festa va passar a celebrar-se de manera més modesta i la Festa Major d'Hivern va tornar a ser la més reeixida. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
74031 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-10 | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 2000. | XIX- XX | La Festa Major d'Hivern es celebra cada any el cap de setmana més proper al dia 8 de desembre. La festa comença amb el pregó de Festa Major a l'Ajuntament, seguit de la funció de teatre. El dia següent hi ha el repic de campanes i l'ofici solemne. A partir d'aleshores s'organitzen diversos actes lúdics com són balls i concerts, campionats, jocs infantils i àpats populars. Per acabar la festa, hi ha el Sorteig de Quintos, els organitzadors de la festa. | 08014-102 | Aiguafreda | La Festa Major d'Hivern es celebrava el dia 8 de desembre en honor a la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. L'acte principal era l'ofici solemne i resada de rosari a la tarda. A la plaça Major s'hi muntava l'envelat i hi havia ball amb orquestra. Des de mitjans del segle XX l'organitzaven els 'quintos' de la lleva de cada any. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
74038 | Fons fotogràfic d'Aiguafreda a l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-daiguafreda-a-larxiu-mas | XX | <p>El fons fotogràfic de l'Arxiu Mas conté diverses fotografies d'Aiguafreda. Són imatges realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme d'Aiguafreda i Tagamanent, com són el molí i els pous de glaç d'Avencó, Aiguafreda de Dalt, la riera, el bosc, la colònia Llobeta, vistes generals de la població, el pont de l'Abella, etc. Són totes en blanc i negre, datades entre 1919 i 1947.</p> | 08014-109 | Casa Amatller. Passeig de Gràcia, 41. 08007 Barcelona | <p>Adolf Mas i Ginestà (Solsona 1861- Barcelona 1936) va treballar com a fotògraf a partir de la dècada dels noranta del segle XIX, en ple sorgiment del moviment modernista. Per diversos encàrrecs públics o privats, va retratar una gran quantitat de monuments i obres d'art d'arreu d'Espanya, entre els que destaquen les fotografies dels espais interiors modernistes i d'art litúrgic. A principi del segle XX, Mas va fundar l'Arxiu Mas, on va dipositar una gran quantitat de negatius fotogràfics, la majoria del període modernista. El seu fill Pelai va continuar la seva tasca, fins l'any 1941, quan Teresa Amatller crea l'Institut Amatller d'Art Hispànic sota la direcció de Josep Gudiol Ricard. En aquest moment, els fons de l'arxiu Mas i de l'Arxiu d'Arqueologia Catalana seran la base de la fototeca de l'Institut que continuarà ampliant-se paralelament amb l'Arxiu amb noves fotografies.</p> | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
74039 | Fons fotogràfic d'Aiguafreda a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-daiguafreda-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>A l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya s'hi conserven diverses fotografies d'Aiguafreda de la primera meitat del segle XX. Van ser fetes per Antoni Gallardo, F. Blasi Vallespinosa, Emilio Pellicer i Ignasi Canals Tarrats, entre d'altres. Són fotografies realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme d'Aiguafreda i la rodalia, com són el riu Congost, el pont de l'Abella, el molí d'Avencó i Valldeneu, entre d'altres.</p> | 08014-110 | Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>A principi del segle XX un grup d'estudiosos, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, van recórrer el territori català per fotografiar els masos i així poder-ne fer un estudi aprofundit. El director del treball va ser l'arquitecte Josep Danés i Torras, que pretenia fer una publicació del recull de masos retratats. El projecte es va interrompre per l'esclat de la Guerra Civil i no va ser fins el 1976 que es va dipositar el material al Centre Excursionista de Catalunya. Des d'aleshores, el fons fotogràfic s'ha anat ampliant a través de la donació de particulars.</p> | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
74040 | Fons fotogràfic d'Aiguafreda al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-daiguafreda-al-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses fotografies d'Aiguafreda. Són imatges realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme, com són Aiguafreda de Dalt, el Castell de Cruïlles, la Casanova de Sant Miquel, el Dolmen de la Serra de l'Arca, el carrer d'Avencó, rescloses, el Sant Crist d'Aiguafreda, el ganivet de sílex trobat a la Serra de l'Arca, l'Hostal de la Polla, les excavacions arqueològiques a la cova d'Aiguafreda de Dalt, el mas Aragall, Casanoves, l'altar i el retaule de l'antiga església de Santa Maria, Sant Miquel de Canyelles, Sant Salvador d'Avencó, el pont de Peu de Costa, la riera d'Avencó, Can Serra de l'Arca, la Casanova de Sant Miquel, el Saüc, etc.; a més de vistes generals de la població i paisatges. Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre 1920 i 1980. | 08014-111 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona | L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
74041 | Llegenda de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-marti | CAMPOY, G. ; DURAN, A. ; JURADO, R. (2006). Llegendes de Castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. | XIX-XX | Explica la llegenda que a Aiguafreda de Dalt la campana de l'església sonava quan amenaçava la tempesta. La creença popular relacionava el mal temps com una acció dirigida per les bruixes, motiu pel qual el capellà sortia amb la indumentària cerimonial per foragitar les bruixes. Per protegir al capellà i la població durant aquests episodis, es va procedir a la construcció d'un comunidor on poguessin refugiar-se de les pedres que els llançaven les bruixes. | 08014-112 | Aiguafreda de Dalt | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
74044 | Col·lecció de material geològic procedent d'Aiguafreda al Museu Torre Balldovina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-geologic-procedent-daiguafreda-al-museu-torre-balldovina | Al Museu Torre Balldovina hi ha dipositat material geològic procedent d'Aiguafreda, essencialment roques i minerals, així com algun fòssil. En concret, hi trobem 'Aviculopectinidae', 'Edodontidae', 'Encrinidae', 'Equisetaceae', 'FL MOLLUSCA', 'grauwacka', 'Guix Guix sacaroide', 'Marcassita', 'Myophoriidae', 'Nummulitidae' i 'Physidae'. | 08014-115 | Museu Torre Balldovina. Plaça de Pau Casals, s/n, 08922 Santa Coloma de Gramenet | El Museu municipal Torre Balldovina va ser inaugurat l'any 1986 per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
74046 | Col·lecció de la Sala de paleontologia Eduard Grimalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-sala-de-paleontologia-eduard-grimalt | A la Sala de Paleontologia Eduard Grimalt de Centelles, dins el Centre d'Art el Marçó Vell, hi ha una col·lecció de fòssils i materials, alguns dels quals procedeixen d'Aiguafreda. En concret, es tracta d'un conjunt de fòssils paleozoics procedents de la vall d'Avencó. | 08014-117 | C/ Galejadors, 2 08540 Centelles | El farmacèutic Eduard Grimalt va dedicar-se a recollir fòssils per tota la contrada. La col·lecció va ampliar-se a través de l'intercanvi amb fòssils d'arreu del món. El senyor Grimalt va donar la seva col·lecció a l'Ajuntament de Centelles, qui la va inaugurar dins la Sala de Paleontologia l'any 2010. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
74048 | Fons documental de l'arxiu municipal d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-daiguafreda | XIX-XX | L'arxiu municipal d'Aiguafreda està dipositat a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental de Granollers. S'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de principi del segle XIX fins a l'actualitat. En total s'hi conserven 126 metres lineals, entre 932 caixes i 105 caixes de 'manaments'. La documentació està classificada en les seccions i següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficiència, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura, agricultura i medi ambient i col·leccions. També s'hi conserva el fons del Jutjat de Pau d'Aiguafreda. | 08014-119 | Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. C. Olivar, 10. 08402 Granollers | L'Ajuntament d'Aiguafreda va signar el contracte de dipòsit de l'arxiu municipal amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental el juny de 2008. Entre l'octubre i el desembre del mateix any el fons va ser traslladat a l'Arxiu Comarcal, on va ser ordenat, classificat i inventariat per la Núria Tarrés, en Santi Bustos i en Xavier Pérez, personal tècnic de l'arxiu. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
74051 | Les esquellotades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-esquellotades | AMADES, J. (1982). Folklore de Catalunya. Barcelona: Selecta. Programa de Festa Major, 1952. | XIX | És un costum desaparegut. | Antigament era costum entre els aiguafredencs i aiguafredenques de fer les anomenades 'esquellotades'. Es feien en motiu de les segones núpcies quan, després de tornar els esposos de la 'passejada' o 'lluna de mel', se'ls rebia amb gran xivarri fent sonar esquelles o llaunes. Els veïns es reunien a la plaça i anaven en comitiva fins a la casa dels nuvis, presidits per personatge del general, que anava vestit amb ratlles vermelles i blanques, un tricorni d'almirall i un bastó de comandament. També hi havia un estandard per a la ocasió, on hi havia escrit 'VI, VI I SEMPRE VI'. El general anava acompanyat d'orquestra, que durant molts anys va ser el flaviol de l'avi Pastor i el bombo de l'avi Ros. Quan eren davant la casa feien enrenou fins que sortien els nuvis; aleshores la núvia havia de ballar amb el general i tots aquells que ho volguessin com exigia la tradició, ja que la durada del ball es relacionava amb la descendència que tindria. A continuació, el marit havia de convidar a beure vi a tot el seguici de gent. Si els nuvis es resistien a sortir, els esquellots es quedaven davant la casa els dies que calguessin. | 08014-122 | Aiguafreda | En el Programa de Festa Major de l'any 1952 hi consta que aquest costum, que es feia en moltes d'altres poblacions catalanes, es va perdre feia pocs anys. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
74052 | Acta de consagració d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-daiguafreda-de-dalt | <p>SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | IX | <p>L'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Aiguafreda es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El temple va ser consagrat el 5 d'agost de l'any 898 per Gotmar, després que fos erigit per l'abadessa Emma, filla de Guifré el Pelós. En la relació de delmes i primícies que se li concedeixen, hi consten diversos vilars i esglésies de la rodalia, pel que l'acta constitueix la primera notícia d'aquests indrets. Per aquest motiu, sovint s'ha considerat el document fundacional de l'Alt Congost.</p> | 08014-123 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C. dels Almogàvers, 77. 08002 Barcelona | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
74053 | Font i bassa de Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-casanoves | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XVIII | Les basses estan cobertes de vegetació. | La font de Casanoves està situada a mestral del mas Casanoves, prop del torrent de la Corredora. Es tracta d'una mina d'aigua que té el seu acabament en una font construïda en un mur de pedra lligada amb morter. Aquesta s'obre en arc rebaixat de pedra, a l'interior del qual s'embassa l'aigua en una pica, sense que hi hagi brollador. A continuació hi ha una petita canalització delimitada amb lloses verticals, que condueix l'aigua sobrant a un safareig rectangular. Més avall hi ha una bassa construïda aprofitant la roca natural, amb murs de pedra i excavada en el terreny. Aquesta s'omplia amb una mina oberta al damunt, on hi aflora roca natural per on es filtra l'aigua. | 08014-124 | Casanoves | 41.7762600,2.2591000 | 438426 | 4625200 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
74068 | A Aiguafreda són xerraires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-aiguafreda-son-xerraires | <p>PARÉS, A. (2010). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62.</p> | XX | <p>'A Aiguafreda són xerraires; a l'Abella, cançoners; a Sant Antoni, cançonaires, i a Centelles botiflers'.</p> | 08014-211 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
74069 | Aiguafreda, aiguafregits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguafreda-aiguafregits | XX | <p>Una dita tòpica referent al poble és que a Aiguafreda són aiguafregits.</p> | 08014-212 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
74070 | Ball de la Varsoviana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-varsoviana | <p>PUJOL, F.; AMADES, J. (1936). Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Dansa. Vol I. Barcelona: Imprenta Elzeviriana.</p> | XIX-XX | Ja no es balla. | <p>La Varsoviana o Marsoliana era un ball típic que feien els aiguafredencs i aiguafredenques en sortir de l'ofici solemne de la Festa Major. La coreografia s'assemblava a la masurca i la balladora i el ballador dansaven abraçats. La indumentària era la caputxa en les dones i el gambeto en els homes. La lletra deia així: 'Marieta posa el peu aquí, Marieta posa el peu allà. Ella era tan eixerida que de seguit li va posar.'</p> | 08014-213 | Aiguafreda i l'Abella | <p>La Varsoviana és una dansa d'origen polonès que es ballava en algunes poblacions catalanes però que fa anys que caigué en desús. A Aiguafreda, el ball es va popularitzar durant el segle XIX. L'entitat 'Amics de la sardana de la Vall del Congost' el va ballar en motiu de la celebració dels 1100 anys d'història d'Aiguafreda.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneixia com 'la Dansa'. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
74071 | La vella Bensor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vella-bensor | XIX-XX | S'ha perdut. | <p>Al poble d'Aiguafreda, quan es volia fer creure a les criatures se'ls amenaçava dient que vindria la Bensor. Aquest personatge està caracteritzat com una vella lletja i de mal caràcter que pegava als nens dolents.</p> | 08014-214 | Aiguafreda | <p>L'espantacriatures de la vella Bensor és coneguda a Aiguafreda, el Figaró i altres localitats del Congost.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
74078 | El pastor d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pastor-daiguafreda | <p>BOADA, M.; CASAS, P. ; CAMPDEPADRÓS, J. (1993). Llegendes de Sant Miquel del Fai. Figueres: Edicions Brau.</p> | XIX | <p>Explica la llegenda que hi havia un pastor que venia a una font de la muntanya d'Aiguafreda a portar a beure el seu ramat. Pel motiu que sigui, el pastor va ser desterrat a Mallorca, però abans va anar a trencar la font perquè ningú més pogués gaudir-ne. Un cop a Mallorca, va anar a parar en un poble on tots estaven capficats perquè fins aleshores tenien una font molt valorada i que de cop i volta havia deixat de brollar, deixant-los així en la misèria. Quan va preguntar des de quan passava això, va comprendre que tenia a veure amb la que havia malmès a Aiguafreda. Així que va demanar a aquella gent que si aconseguien que fos perdonat i pogués tornar a la seva terra, els tornaria l'aigua. Així ho van fer, pel que el pastor pogué tornar a Aiguafreda a reparar la font. Des d'aleshores, la font de Mallorca tornà a tenir aigua.</p> | 08014-138 | Aiguafreda | <p>Aquesta llegenda va ser publicada per primera vegada en el llibre 'Costums i tradicions del Vallès', editat a Granollers l'any 1882.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
74081 | Celebració del Divendres Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celebracio-del-divendres-sant | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat.</p> | XIX-XX | Ja no es celebra. | <p>En algunes poblacions de l'Alt Congost, entre les quals contem Aiguafreda, era costum cantar les caramelles i el ball de cascavells el Divendres Sant al vespre. Hi participava el jovent del poble i era organitzat per la Confraria del Roser.</p> | 08014-141 | Aiguafreda | <p>Segons Amades, durant el segle XVIII les autoritats episcopals van voler prohibir aquest costum per trobar-lo irreverent. Tan és així, que quan els pavordes de la confraria del Roser traspassaven el càrrec havien de fer prometre al substitut que no permetria el ball de les caramelles. Malgrat la religiositat de la gent, es va seguir celebrant perquè era un costum molt arrelat.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
74089 | Gorg de la font d'en Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-font-den-pinos | <p>El gorg de la font d'en Pinós és un clot situat al riu Congost, davant de la font d'en Pinós. Es tracta d'un espai precedit per formacions rocoses, amb la part central erosionada per l'aigua, que cau fins al gorg. Aquest té una amplada considerable i és de forma pràcticament circular. A l'entorn pràcticament no hi ha vegetació, llevat d'algun exemplar de plàtan.</p> | 08014-149 | Riu Congost | 41.7716400,2.2462600 | 437354 | 4624697 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74089-foto-08014-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74089-foto-08014-149-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
74095 | L'Avencó d'Aiguafreda i l'Avencó de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavenco-daiguafreda-i-lavenco-de-bigues | <p>BOADA, M.; CASAS, P. ; CAMPDEPADRÓS, J. (1993). Llegendes de Sant Miquel del Fai. Figueres: Edicions Brau. CARDONA, F.; DE ARRIBA, A.; CUENCA, J. (2012). 'De l'Avencó d'Aiguafreda a l'Avencó de Bigues. Més de deu quilòmetres de curs subterrani', Exploracions. Núm. 20. Barcelona: Ed. Espeleo Club de Gràcia.</p> | XIX | <p>Segons tradició popular, l'aigua de la riera d'Avencó és engolida prop del seu aiguabarreig amb el riu Congost per brollar de nou al terme de Bigues i Riells, en un indret també conegut com l'Avencó, prop de la casa Noguera. Malgrat el primer conflueix al Congost i el segon al Tenes i que entre tots dos fenòmens hi ha més de 10 quilòmetres i els cingles de Bertí, es creu que les aigües comuniquen de forma subterrània. El nom d'Avencó està documentat per primer cop en l'acta de consagració de Sant Martí de l'any 898, i es creu que és la saviesa popular que en relacionar tots dos fenòmens, van denominar la sorgència de Bigues amb el mateix nom. Segons expliquen, quan la riera d'Aiguafreda baixa plena, l'aigua brolla amb més força a Bigues, encara que a la vall del Tenes no hi hagi plogut gens.</p> | 08014-155 | L'Avencó | <p>Aquest fenòmen ja va ser explicat per Pascual Madoz l'any 1845 en el seu 'Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus possesiones de Ultramar'. També va ser publicat per Maria de Bell-lloc l'any 1882 i uns anys més tard pel geòleg Norbert Font i Sagué, considerat pare de l'espeleologia catalana. Aquest últim va visitar el lloc acompanyat de Francesc Maspons, i va concloure que tanmateix les aigües estaven connectades de forma subterrània. Tot i així, també trobem articles contraris a la relació d'Avencó d'Aiguafreda i de Bigues, com trobem en les diverses edicions del mapa de l'Editorial Alpina. El darrer estudi realitzat per Ferran Cardona, Àngel de Arriba i Josep Cuenca, apunta que a nivell geològic és factible que la creença popular sigui certa. Sigui com sigui, el fenòmen no ha estat comprovat científicament ni s'ha fet una coloració que ho confirmi.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
74098 | Gorg de l'Olla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lolla-0 | <p>El gorg de l'Olla és un clot situat a la riera de Martinet. Es tracta d'un espai envoltat per grans blocs de roca, entre els quals hi ha el salt d'aigua que s'estanca en un petit gorg. És de forma circular i de petites dimensions, motiu pel qual rep el nom d''olla'. Una mica més avall es forma un altre desnivell, amb un altre gorg de forma irregular.</p> | 08014-158 | Riera de Martinet | 41.7885400,2.2542900 | 438038 | 4626567 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74098-foto-08014-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74098-foto-08014-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | L'associació Riera de Martinet ha senyalitzat el gorg i han construït un pont de fusta una mica més avall per creuar la riera. Des de fa pocs anys, se'l coneix com el gorg de la Sort. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,48 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/