Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
41065 Creences al voltant de les nogueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/creences-al-voltant-de-les-nogueres AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62. Barcelona. Vol. IV, pàg. 92. Recull bibliogràfic de Joan Amades. Explica Amades (veure bibliografia) que a Riells tenen les nogueres per caus de bruixes i hom creu que al seu aixopluc celebren reunions i d'aquí que l'ombra d'aquest arbre sigui fatídica i mortal. Només s'hi pot acostar de nit o a hores que no faci ombra. Si s'hi passava una bona estona de la nit de Sant Joan assegut al peu de la seva soca restava immunitzat per tot l'any de la seva acció malèfica. D'aquest arbre es collien les fulles per remei i per tintoreria casolana i per evitar les puces. Per aquest motiu es posaven branques de noguera a sota el llit. 08023-8 Riells 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41066 Llegenda de la nit de difunts https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-nit-de-difunts AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, SA i Edicions 62. Barcelona. Vol. V, pàg. 668 i 669. Recull bibliogràfic de Joan Amades. Amades recull aquesta llegenda basada en la pugna entre els senyors de la Torre de Bellpuig i els seus veïns. Les dues famílies tenien una rivalitat de les fortes, amb batusses i ferits. Un hereu dels Bellpuig es va enamorar de la pubilla rival. Finalment es van casar, però ella mor i l'hereu Bellpuig es queda vidu i es torna a casar. La segona dona, va voler desheretar el fill que havia tingut el marit amb el primer matrimoni. Pare i fill es van enfrontar i els dos van morir a la batalla. A Riells, diuen que cada any, a la nit de difunts, els actors de la batalla cobren vida i reprenen la lluita en el mateix lloc. 08023-9 Torre de Bellpuig; Riells 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41068 Llegenda fundacional de Sant Miquel del Fai https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-fundacional-de-sant-miquel-del-fai MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. Recull bibliogràfic de Francesc Maspons. On avui hi ha la capella de Sant Miquel, un bou, tot pasturant hi va trobar una imatge del sant patró. Era daurada, però la cama per on la va agafar el bou, va quedar negra. El pastor recollí la imatge i li va fer una capella rústica amb branques i pedres. Atrets per la notícia, uns varons hi van fundar un convent amb el títol de 'solitaris de sant Víctor'. Aquests, volien fer daurar la cama negra, però fracassaren. La seva fama fou tanta, que fins i tot el fill de Berenguer Ramon I, Guillem Berenguer, s'hi afegí. 08023-11 Sant Miquel del Fai Llegenda recollida per Francesc Maspons i Labrós. Després d'explicar el que hem posat a la descripció, comenta l'episodi del convent de monges, que nosaltres hem separat com una llegenda a part, ja que el propi Maspons la individualitza en una altra publicació. 41.7161200,2.1904300 432656 4618575 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41069 Llegenda del convent de les monges https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-convent-de-les-monges MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Llegenda del convent de les monges de Sant Miquel. XXIII Ronda Vallesana, pàg. 79-80, UES Sabadell, 27 d'octubre 2002. Recull bibliogràfic de Francesc Maspons. On temps enrera hi havia el monestir dels solitaris de Sant Víctor, s'hi va instal·lar un convent de monges. Però, se'ns diu, que el dimoni els hi tenia declarada la guerra. Així que un dia una comitiva 'd'hermosos galans cavallers' que anaven de cacera, es van perdre i van arribar al convent. Les monges els van deixar entrar i va passar el que no havia de passar. Tothom es va engrescar i es va liar la gran festa, tanta que primer es va sentir un gran tro, com si el cel s'hagués indignat. Després va aparèixer una gran riuada que s'ho endugué tot cingles avall. No va quedar-ne res, només una escala de pedra i una fusta que es diu serviria per aguantar els clamàstecs. 08023-12 Sant Miquel del Fai 41.7157800,2.1893400 432565 4618538 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41070 El nom del Fai https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-del-fai BADÓ i POSAS, Lluís (1905): De Barcelona a Sant Miquel del Fai. Tobella Costa editor. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. Recull bibliogràfic. Sembla que Fai ve de 'fall' que vol dir salt d'aigua. Però la tradició diu que en aquell indret hi havia frondosos boscos de faigs, d'on va sortir el nom. També es diu que al caure aquests arbres per la destral del llenyataire, ocasionava tal dolor a les 'nimfes' que es banyaven a les gorges que molts creuen que moriren o que van fugir. 08023-13 Sant Miquel del Fai 41.7161700,2.1901400 432632 4618581 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41071 El temple de Venus https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-temple-de-venus BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona. Recull bibliogràfic. Recull la tradició que molts anys abans d'estar dedicat a Sant Miquel del Fai, les coves estaven dedicades a la deessa Venus. A les nits de lluna, les fades, canten i quan algú els demana 'Qui sou vosaltres que canteu des del fons del gorg?', responien 'Som les fades d'aquests contorns que vàrem caure als gorgs'. I diu la llegenda que quan un intentava ajudar-les a sortir, queia al fons de les aigües. Això s'utilitza per explicar les morts produïdes entre els banyistes dels gorgs que es troben entre el Fai i Riells. 08023-14 Sant Miquel del Fai 41.7163000,2.1899800 432619 4618595 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41072 L'enigma de l'altar de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenigma-de-laltar-de-sant-miquel BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer. L'altar de la capella de Sant Miquel està col·locat de tal manera que se li pot donar la volta. S'hi poden fer quatre misses alhora, només amb quatre ciris encesos i tenint-ne dos cada concelebrant. Aquest és un enigma que les mares de la comarca solen proposar als seus fills perquè ho endevinin. 08023-15 Sant Miquel del Fai 41.7163800,2.1902400 432640 4618604 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41074 El comte de Torreseques https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-comte-de-torreseques BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer. Víctor Balaguer recull que el disset de setembre de l'any 1798, en pujar la costa de sant Miquel, el comte de Torreseques de Saragossa caigué amb el seu cavall per un penya-segat, però es va salvar. També recull que el juliol de l'any 1800 li va passar el mateix al magistrat Miquel Cubells. Una altra història de Víctor Balaguer explica que a l'any 1747, es presentà un viatger al santuari i demanà hospitalitat. S'estigué fins molt avançada la nit passejant pel voral de l'abisme, prop del saltant on s'hi reflectia la lluna. Es retirà a la cambra i, de bon matí, s'hi van sentir uns crits. Quan la gent entrà a l'estança el trobaren moribund i banyat amb la seva pròpia sang. S'havia degollat amb una navalla. 08023-17 Sant Miquel del Fai 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41075 La donzella de la cova https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-donzella-de-la-cova BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona. Recull bibliogràfic. Pladevall recull llegendes que diuen que al final de la gran cova, passat el llac que en cobreix el final, hi ha un palau amb cambres meravelloses on viu una donzella encantada; que no es pot passar al costat de l'abisme a la nit de Sant Joan, ja que la donzella de la cova o les fades malignes atrauen la gent cap al fons dels gorgs, causant accidents en estranyes circumstàncies.. 08023-18 Sant Miquel del Fai 41.7161200,2.1899900 432619 4618575 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41076 Mons bovis https://patrimonicultural.diba.cat/element/mons-bovis BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer. Víctor Balaguer recull l'origen del topònim Montbui com a muntanya del bou; és a dir, Mons bovis, ja que hi va haver una batalla entre cristians i musulmans, que volien fer servir una manada de bous per derrotar els seus enemics, però aquests se'n van sortir. 08023-19 Turó de Montbui 41.6640300,2.1766700 431456 4612802 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41077 Jugar a canyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/jugar-a-canyes BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. Quan el castell de Montbui estava en mans dels moros, els cristians van idear una argúcia mitjançant la qual, fent veure que organitzen uns jocs amb canyes, aconsegueixen entrar al castell i un cop a dins descobreixen les armes que portaven camuflades i prenen el castell. 08023-20 Castell de Montbui 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41078 Les 800 dones del moro Susa https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-800-dones-del-moro-susa BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. Rumor o notícia que el moro Susa de Montbui havia mort a la batalla del Penedès, deixant moltes riqueses i 800 dones al castell. El moro Selim de Granada s'encaminà cap al castell per apoderar-se de tot. Primer les viudes del rei Susa van protestar, però després van accedir-hi amb la condició que les permetés celebrar un torneig on fossin elles les lluitadores. Quan fou el moment demanaren les armes dels soldats per començar el torneig i quan els espectadors estaven més absorts en l'espectacle i a un senyal convingut van girar-se i començaren a tallar caps dels moros que no els quedaven armes per defensar-se. 08023-21 Castell de Montbui 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41079 Les 100 donzelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-100-donzelles BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. Una pastoreta anava amb el seu ramat d'ovelles però es va fer fosc i es va perdre, no podia trobar el camí de tornada. Seguí endavant fins arribar al Gorg de les donzelles, on en temps dels moros el senyor del castell de Montbui havia imposat un tribut de 100 donzelles. 08023-22 Bigues Barreja de diverses tradicions 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41081 La somera de La Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-somera-de-la-torre BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. A la Torre de Bigues, durant la nit s'apareix una somera blanca i moren els caps de bestiar o la persona. Fins que el capellà no beneeix la casa amb el sal passen no s'aconsegueix parar aquesta plaga. També es diu que hi ha un passadís secret entre la Torre i el Castell de Montbui. 08023-24 La Torre; Bigues 41.6752400,2.2046000 433793 4614025 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41083 El sot de sant Celoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sot-de-sant-celoni BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 149-158. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. En el rieral de Bigues hi ha un conjunt de quatre cases que formen un carrer. A prop hi havia la torre dels barons de Rocafort. L'hereu Arnold havia quedat orfe. Tenia fama de bon caçador i vividor. A casa seva sempre hi havia gent per fer festa. Un dia de cacera, baixaven per l'alzinar que voreja el torrent quan van veure una cerva blanca. La van perseguir durant molta estona i la van ferir amb les fletxes. Acorralada va començar a baixar pel torrent, on s'aixecava una gran roca. Per una esquerda sortia un doll d'aigua. Una noia, filla d'un matrimoni que vivia a l'última de les quatre cases del Sot de Sant Celoni, estava aquell dia herbejant prop de la roca, quan aparegué la cerva blanca, perseguida pel cavaller Arnold. D'un bot, la cerva anà a parar damunt la roca i d'allà saltà al torrent. Arnold va fer el mateix, davant l'ensurt de la noia pel perill que suposava el salt. El cavall quedà aixafat però Arnold, en veure la noia, no pensà més ni en la cerva ni en el cavall. Ella es torbà i envermellí per la mirada rebuda i va fer com per beure aigua; però en fer-ho va fer un crit i sortí corrents fins a casa seva. Li va dir a la seva mare que s'havia cremat el llavi i el cor a la font. Després de molt de temps de no viure a la Torre, Arnold preparava una altra jornada de cacera. El dia va començar amb una tempesta tan airada que van decidir deixar la cacera per un altre dia i dedicar-se a fer gresca. El majordom d'Arnold estava tan espantat amb la tempesta que en culpava el propi infern. Va començar a explicar una història d'una noia que se li va aparèixer el dimoni i va explicar que qui ho contava millor era un joglar que s'havia aixoplugat a la Torre. El van fer entrar perquè cantés la balada que es titulava 'La font de l'infern', que identificava la trobada entre la noia de la casa del Sot de sant Celoni amb el dimoni. En sentir això, Arnold, decideix segrestar-la. Però quan la puja al cavall, aquest s'encabrita i comença a córrer desesperat, el cavaller no podia dominar el corser, amb una mà aguantava la noia i amb l'altra les rendes. Tota la nit es passà el cavall encabritat, quan Arnold no pot més i deixar caure la noia el cavall es dirigeix a la roca d'on brollava l'aigua i es tira pel barranc amb l'Arnold damunt seu desapareixent per sempre més. La noia es va salvar perquè segons diuen es va fer la senyal de la creu al front. Va estar malalta durant un temps. 08023-26 Sot de Sant Celoni a Bigues 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41086 Lo mont del Fai https://patrimonicultural.diba.cat/element/lo-mont-del-fai BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 87-90. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. Llegenda que explica Maria de Bell-lloc que explica com una colla de llenyataires van anar al mont Fai, a la fondalada del riu Tenes, on hi havia molts faigs a talar el bosc. El cap de colla es va instal·lar a mitja alçada del cingle, però aquella primera nit no podia dormir i va sortir als peus del precipici, des d'on tenia una bella perspectiva de la cascada. A la mitjanit s'aparegué darrera de lluminosos raigs de llum, una hermosa dama. Aquest fet es va repetir tres vegades més. Les quatre noies reunides es van posar a ballar i jugar damunt de l'aigua; cada una d'elles desprenia un color diferent. Després van anar fins on hi havia un gran faig que besaren amb grans mostres de veneració i afecte i ballaren fins a trenc d'alba. L'endemà a la mateixa hora es va repetir l'escena però les noies estaven tristes perquè aquell dia els llenyataires havien talat els faigs que estaven al voltant del més gran. Al dia següent van talar el faig més gran i a la nit quan aparegueren les noies, una d'elles va morir al costat de la soca del gran faig, en braços de les altres. A mesura que s'anaven talant els faigs, les noies van anar morint fins desaparèixer del tot. 08023-29 Sant Miquel del Fai 41.7157000,2.1893800 432568 4618529 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41089 Temptació https://patrimonicultural.diba.cat/element/temptacio BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 119-123. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. La pubilla del Margarit havia anat de festa, un diumenge a la tarda. Allí va trobar un xicot i es van enamorar. Sovint es trobaven i passaven llargues hores al costat d'un gorg on ella s'emmirallava cada matí. Aquella primera cita, en aquell gorg, es va fer de nit, les aigües es van obrir i sortiren les dones d'aigua i una dama coberta amb un mantell de brillants estrelles, era la reina de les fades que no podia suportar aquell festeig. Un dia que la pubilla del Margarit es va anar a emmirallar, el gorg la va xuclar i va aparèixer morta. El seu promès anà sovint des de llavors a asseure's a la roca al costat del gorg, fins que un dia la reina de les fades el va voler temptar sense èxit. El noi se'n va sortir i procurà no tornar a parar-se en aquell indret mai més. 08023-32 El Margarit, Riells 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41090 L'orat de Riells https://patrimonicultural.diba.cat/element/lorat-de-riells BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 125-130. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. La família d'un molí del Tenes, del que la narració prefereix ometre el nom, es guanyava força bé la vida per la permanent abundància d'aigua que sempre hi havia, malgrat els temps de sequera. L'alegria de la família es va incrementar al néixer un hereu, després de quatre filles. Aquest noi, l'Isidro, era llest i el van enviar a estudiar a Barcelona. Un dia va rebre una nota que s'afanyés a tornar a casa perquè la seva mare estava molt malalta. La mare va morir i ell no va voler tornar a Barcelona. Es va quedar al molí, però va anar descobrint que en realitat la seva mare s'ho havia passat força malament pel caràcter del marit, el seu pare. Aquest es va anar tiranitzant i el molí cada cop funcionava pitjor, els camps estaven descuidats, els animals desatesos, fins i tot l'aigua mancava. No hi anaven mossos perquè no els pagava el jornal. Les filles s'havien anat casant. L'única alegria del jove era l'Assumpta, però fins i tot ella se'n va allunyar. Un dia va fugir de casa i el van trobar errant pels boscos. El van voler tornar a casa seva, però ell fugia per qualsevol forat. Només vivia del bosc i de l'aigua de les torrenteres, embogit per les desgràcies viscudes. Sovint se'l veia en el cementiri, davant la tomba de la seva mare, i quan es trobava algú, com fou el cas de la Maria de Bell-lloc, el seguia necessitat d'amor i tendresa com estava. 08023-33 Riells Aquesta història l'explica Maria de Bell-lloc en una carta que envia al director de La Renaixença. A la missiva conta com la dida familiar li narra directament els fets després de trobar-se amb el 'pobre Isidro' en el cementiri de Riells. El relat comença amb aquesta trobada narrada amb un deix de misteri, talment com si l'aparició de l'Isidro a l'autora, en el cementiri de Riells i a trenc d'alba, es tractés d'una aparició fantasmagòrica. Sensació que augmenta amb la següent persecució muda que pateix la pobra Pilar Maspons (nom real de Maria de Bell-lloc). 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41091 La creu de caps de mort https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-de-caps-de-mort BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 131-136. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. A Bigues hi vivia un matrimoni feliç, bondadós i honorable. Eren molt estimats per tot el poble. Per desgràcia seva, el seu fill, Felliu, era una mala peça. Allí on hi havia hagut un problema hi sortia el seu nom. Els pares ho van provar tot, fins i tot donar-li un ofici, però no hi havia manera. Un dia que en Feliu estava de Festa Major, el van avisar que el seu pare s'havia posat molt malalt, però no va anar a casa fins que es va acabar la festa. Quan va arribar el pare estava molt greu i sense parla, només li donà una mirada que li va glaçar el cor. Al cap de cop morí. Per un breu temps, en Feliu es comportà, però tot seguit va tornar a fer de les seves. No treballava, es passava setmanes seguides fora de casa, es va vendre les eines del pare. Un dia que en Feliu anava a missa, va veure que a la creu, feta de caps de mort que hi havia a la cantonada del cementiri adossat a l'església, li havia caigut la testa de la part de dalt. Quan passava això, es substitueix per un altre cap del cementiri. Aquella vegada hi havia posat una testa blanca com si fos força recent. Al veure-la, en Feliu quedà parat d'esglai, li semblà que les conques buides dels ulls s'anaven omplint i li llançaven una trista mirada. Cada cop que passava per aquell lloc veia la mateixa imatge. Feia temps que la gent del poble estava intranquil·la per l'alt increment de robatoris i assalts de bandolers. Un dia un veí, en Ton, es va trobar un bandoler i es va voler defensar, però resultà ferit. La notícia es va escampar i arribà a oïdes de la mare i la germana d'en Feliu, que restaven a casa filant al costat de la llar de foc. Era ja de nit i van tocar amb força a la porta. Era en Feliu, que ocultava una ferida de pistola, la mare va caure del disgust i els fills es pensaven que havia quedat morta. En Feliu fugí espaordit sense rumb i pensant que havia mort la seva mare, es va deixar caure a terra, vençut per la fatiga, havia anat a parar al cementiri. Quan aixecà els ulls es va trobar davant per davant de la creu de caps de mort, de la testa que el mirava, ara en sortia una mirada amenaçadora, com l'última que li havia llençat el seu pare. Veia ombres, d'un home sense cap, després anà al nínxol del seu pare i observà que hi havia un forat en el lloc del cap. A l'endemà, el rector va trobar en Feliu estès a terra, aquest li confessà totes les culpes i que volia posar-hi remei. Amb el rector de mitjancer, en Ton el perdonà i en Feliu es comportà des de llavors com un bon hereu i cap de casa. Des d'aleshores aquella creu fou més venerada que mai. 08023-34 Bigues 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41094 Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> XIV-XX <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. La parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Bigues disposa d'una caixa, número 312, amb documentació diversa dels segles XVII a XX. També hi ha una nota de Mn. Lluís Petit d'arxius destruïts durant la guerra del francès. A més, es pot trobar documentació referent a Bigues en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals, on es documenten 55 visites pastorals a Bigues entre els anys 1306 i 1894. També s'hi pot trobar l'original de l'acta de consagració de l'església, de l'any 1156.</p> 08023-37 Palau Episcopal de Barcelona. C. Del Bisbe, 5 (Barcelona) <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Restringit Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94|98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41095 Fons documental de l'Arxiu diocesà de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-vic <p>GINEBRA i MOLINS, Rafael (2000): Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. Dins Lligall (Barcelona) núm. 16 p. 11-83.</p> <p>El fons documental de l'arxiu episcopal de Vic es pot consultar per internet a la pàgina http://www.abev.net. No conserva carpetes relacionades amb la parròquia de Sant Vicens de Riells, però sí que s'hi poden trobar documents aïllats o classificats en tipologies vàries, com les visites pastorals.</p> 08023-38 C. Sta. Maria, 1 (Vic) <p>L'arxiu episcopal de Vic neix amb el mateix bisbat, a les darreries del segle IX. El document més antic que es conserva és de l'any 881. En el s. XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII, mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del segle XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat l'any 1920 pel canonge Casadevall. L'any 1936 es va cremar una tercera part d'aquest darrer arxiu. Després de la guerra, el Dr. Eduard Junyent estructura l'Arxiu donant-li la fesonoomia actual.</p> 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Restringit Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El responsable és Rafael Ginebra Telèfon: 93 889 44 32 de dilluns a divendres de 16 a 20 h i dissabtes de 10 a 13 i de 16 a 20 h. 94|98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41097 Fons bibliogràfic de l'hemeroteca Josep Móra https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-lhemeroteca-josep-mora XIX-XX Fons bibliogràfic i documental d'obres referents a Bigues i Riells de qualsevol temàtica. Hi ha monografies, articles, revistes i notícies de diaris. Destaquen les publicacions de Francesc Maspons i Labrós i Pilar Maspons, que escrivia amb el pseudònim de Maria de Bell-lloc. 08023-40 Pl. de la Porxada, 6 (Granollers) Creada l'any 1962 amb les publicacions, impresos i monografies que en vida havia aplegat el senyor Josep Móra i Sibina (Granollers 1858-1937). Des de bon inici la importància del fons s'incrementa i es converteix en el centre de documentació de referència per als estudiosos de la comarca del Vallès Oriental. Actualment el seu catàleg està format per premsa, monografies, impresos, programes, cartells, fotografies sobre Granollers i la comarca del Vallès Oriental; partitures musicals de compositors locals i d'altres; també obres d'assaig i literàries d'autors de la comarca; i biblioteca de consulta. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons bibliogràfic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El responsable és el senyor Lluís Tintó.Horari: de dilluns a divendres de 9 a 13 i de 18 a 20 hores.Telèfon 93 842 66 85. 57 3.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41098 Festa Major de Riells https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-riells Vigent Festa patronal de Riells que es celebra per Sant Gaietà i durant la primera setmana d'agost. El ball és l'autèntic protagonista de la festa. Abans es feia la Missa cantada amb orquestra i s'anava a buscar el rector. Un any van organitzar un concurs de solcs per plantar patates. Va guanyar el que va fer el solc més recte i més ràpid. 08023-41 Riells Les festes majors han canviat molt. Pere Brossa i Enric Bachs comentaven que abans de l'any 1956, la festa la pagaven particulars que recuperaven part de la inversió fent socis de la festa, sobretot entre els propis conciutadans, i fent pagar entrada al ball o organitzant tómboles. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41099 Festa Major de Bigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bigues Vigent Festa patronal de Bigues que es celebra per Sant Pere, el 29 de juny. 08023-42 Bigues Curiosament es deia la Festa Major petita, perquè els pagesos per Sant Pere tenien molta feina al camp i van traslladar la festa a Santa Maria, el 15 d'agost. A finals dels anys 60, la festa d'agost es va deixar de fer i va restar la festa patronal, per Sant Pere. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41100 Festa Major d'hivern de Riells https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-riells Vigent Es celebra per Sant Vicenç, el 22 de gener. 08023-43 Riells 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41101 Festa Major d'hivern de Bigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-bigues Vigent Es celebra per Sant Sebastià, el 20 de gener. Es fa el vot de poble, tothom anava a missa. A la tarda es feia teatre separats els nois de les noies. 08023-44 Bigues A finals dels anys 60 es va deixar de fer, i ara ha agafat un altre caire, més restringit. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41106 Ball de Gitanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-0 XX Ja no es ballen. Conjunt de balls que s'anomenaven ball de gitanes però que abastava diversos balls i figures: jotes, contradances, i parts de tres. Es ballava per parelles, vuit, dotze o catorze parelles. Els nois portaven les castanyoles. Es feia una entrada amb les parelles agafades dels dits, es feien una sèrie de figures assajades i es col·locaven en paral·lel i donaven pas als altres balls: jotes, contradances,... Quan s'acabaven es tornava a sentir la música d'entrada i les parelles anaven sortint saludant, les noies amb un mantó o mocador i els nois amb les mans. 08023-49 Bigues Hi ha notícies que abans de la guerra ja s'havien fet Balls de Gitanes, però el senyor Andreu Camp, que va néixer l'any 1929, no recorda haver-ho vist. Ell i una colla, després de la guerra, l'any 1946, van voler reprendre'n la tradició i van comptar amb l'ajut del senyor Josep Calés i dos germans, que eren de Parets. Aquests van ensenyar a ballar Gitanes a la gent de Bigues. L'any següent no van anar-hi i va agafar la direcció del ball el senyor Andreu Camp i va durar una vintena d'anys, de manera discontinua. Fins a finals dels anys vuitanta. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41107 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles XX Vigent Es feien el dissabte de Glòria. S'anomenaven dos administradors des de l'església. Sortien dues colles, una de casats i una de solters, que es repartien el poble. Del que es recollia es feia un dinar entre les dues colles i el que sobrava es donava a la parròquia. Part del menjar sobrant es subhastava, i els diners també anaven a la parròquia. 08023-50 Parròquia de Riells La descripció correspon a les caramelles que es feien a la parròquia de Sant Pere de Bigues, que ara ja no es fan; es van començar a fer després de la guerra i va durar deu o dotze anys. Després d'això el senyor Ramon Romeu va agafar una colla de nens i nenes (catorze anys com a màxim) i per Pasqua cantaven anant per les cases. Aquesta activitat va durar uns 20 anys, fins els anys 70. A Riells encara es fan, organitzades per la Coral Sant Vicenç de Riells, també per Pasqua. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41110 Mausoleu de la família Maspons https://patrimonicultural.diba.cat/element/mausoleu-de-la-familia-maspons Entorn molt malmès Panteó familiar de la Família Maspons que es troba en el cementiri antic, adjunt a l'església de Sant Pere i Sant Pau de Bigues. Al mig del cementiri hi ha aquest panteó. Es tracta d'una gran llosa de pedra granítica situada horitzontalment sobre un lleu basament i amb una lleugera inclinació. Al capçal la pedra forma com un montícul imitant el Gólgota damunt el qual s'alça una gran creu, també de pedra amb els braços de secció circular. Tot envoltat per un magnífic carenat de ferro forjat. 08023-53 Cementiri antic La família Maspons és una de les més antigues de Bigues que dona nom al mas Maspons. 41.6776800,2.2217500 435223 4614283 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo Física Patrimoni moble Element urbà Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41112 Mare de Déu del Fai https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-fai CASANOVA i QUEROL, Elisenda (1993): Fitxa número 102 de l'inventari del Museu Maricel de Sitges. Inèdit. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona. XIV La peça es troba en força bon estat de conservació, però ha perdut bona part de la policromia. Marededéu gòtica d'alabastre esculpit amb el Nen Jesús. Mare de Déu asseguda sobre un setial amb el Nen Jesús a la falda. El cap està coronat amb una corona daurada d'acabaments florals, porta una túnica de coll rodó cenyida sota el pit mitjançant un cinturó, un llarg mantell amb ribet daurat que li cau a banda i banda de la cara, deixant entreveure bona part dels rínxols de la cabellera. Sobre el pit, es veu un fermall de tipus floral per subjectar el mantell. Rostre ovalat de faccions dolces i serenes, amb els ulls ametllats, la boca petita i el mentó apuntat. És representada amb els atributs que la devoció mariana evoca: com a reina del cel, amb la bola del món a la mà dreta, i com a mare del creador, amb el seu fill a l'altre costat. El Nen Jesús mostra una postura més rígida i forçada, amb el cap més alçat mirant fix al cel. Està dret sobre el genoll esquerre de la mare, vesteix una túnica fins els peus. Té els dits de la mà dreta malmesos i a l'esquerre hi duu un ocell. Aquesta representació respon a una tipologia comunes del segle XIV, seguint models francesos. En l'obra destaca la seva delicades i elegància, el tractament acurat de les teles i l'anatomia dels cossos, on s'aprecia certa desproporció en els cànons aplicats a l'hora de realitzar, per exemple, les mans. La interrelació entre la figura de la Mare i del fill no està gaire ben resolta per l'artista, es denota certa influència arcaïtzant. 08023-55 Museu Maricel de Mar (Sitges) Segons consta a l'inventari del Museu Maricel de Sitges, que és on està ubicada aquesta Marededéu, en va fer donació el Dr. Pérez-Rosales, l'any 1975. Es desconeix l'autoria de l'obra, però, es vincula a l'escola escultòrica de la província de Lleida degut a les semblances i similituds amb peces fetes per autors d'aquella zona. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo Legal i física Gòtic Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconegut Ubicada en el Museu Maricel de Sitges amb el número d'inventari 102. 93 52 2.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41113 Barra d'or del Mas Viaplana https://patrimonicultural.diba.cat/element/barra-dor-del-mas-viaplana Segons ens han informat oralment, es deia que al Mas Viaplana hi ha enterrada una barra d'or. L'hereu del Mas Viaplana és el protagonista de la llegenda de la dona d'aigua, i les pintes o objectes d'or que són entregats a protagonistes de llegendes són molt freqüents i volen explicar la bona fortuna d'una heretat. 08023-56 Mas Viaplana 41.6997600,2.1982300 433288 4616752 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada per Abel Camp 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41122 Fons del Museu de Granolllers https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-granolllers El museu de Granollers conserva material arqueològic procedent del terme municipal de Bigues i Riells a partir de dues línies d'actuació: el fons de l'antic museu i excavacions més o menys programades a partir dels anys vuitanta. De la primera opció, trobem materials de Can Quintanes (ibèric), Cova de les Madrigueres (calcolític), Vinyes de Can Pou (calcolític), Turó del Rull (ibèric i romà), Can Noguera (romà), Camí camp d'en Garriga (ibèric), Can Badell, Can Parera i Les Barbotes (ibèric i romà), Vallderrós (ibèric), Can Carrera (romà), Cova del Duc (ibèric), Forn de Can Lledó (romà), Can Mainou (ibèric), Cal Pastor (ibèric), Can Roca (romà), Cal Sidret Vell (ibèric), Torrent prop de can Guilla (romà) i Can Garriga (taller de sílex). De les excavacions se n'han fet les següents: 1981.- Can Garriga (programada; Jordi Rovira) i Can Badell (Elvira Mata). 1982.- Can Garriga (programada; Jordi Rovira) i Can Badell. 1983.- Can Garriga (programada; Jordi Rovira) i Can Badell (Giordano Marquès). 1984.- Can Badell (programada). 1985.- Can Garriga (programada) i Can Badell (programada). 1986.- Can Badell (urgència; M. Panosa, M. Hernéndez Yllán i P. Giordano Marquès). 08023-65 c. Josep Anselm Clavé, 40-42 de Granollers L'any 1932 es crea una Comissió Organitzadora del Museu de Granollers i del Vallès Oriental, encarregada de recollir i inventariar les peces. La secció d'arqueologia s'encarregà de fer 'prospeccions' per tota la comarca. Un dels principals protagonistes fou J. Estrada. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo Legal i física Paleolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 77|79|80|81|83 53 2.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41126 Aplec del Castell de Montbui https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-castell-de-montbui DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes. XX No vigent Es feia el primer diumenge d'octubre, es va començar l'any 1991 amb l'objectiu de restaurar l'ermita. Es feia missa, sardanes, dinar de germanor. L'any 1992 s'hi va estrenar la sardana del mestre Solà 'La baronia de Montbui'. 08023-69 Castell de Montbui Organitzat pels ajuntaments de l'antiga baronia, entitats excursionistes i els Amics del Museu de Bigues. 41.6640300,2.1766700 431456 4612802 08023 Bigues i Riells Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41127 Aplec de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel XX No vigent Es feia el dilluns de la segona Pasqua. Pujava gent de Bigues, Riells, Lliçà, Les Franqueses, l'Ametlla... La gent hi anava a peu i en carro, feien un dinar i fins l'any 1967 es feia un ball de bastons. També s'hi havia fet sardanes i ball rodó. 08023-70 Sant Miquel del Fai L'any 1994 es va voler recuperar però sense èxit. 41.7146400,2.1887800 432517 4618412 08023 Bigues i Riells Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41128 Plàtan de la Font de la Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-font-de-la-pineda Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona. Plàtan (Platanus x hispanica) de grans dimensions situat al davant de la Font de la Pineda, concretament al mig del camí de la Pineda (que va a Sant Miquel del Fai), on a l'alçada d'aquest arbre el camí es bifurca en dos i el plàtan queda al mig del camí dins d'un test de pedra. Dimensions: Perímetre: 4,72 m , DBH: 1,51 m. 08023-71 Font de la Pineda 41.7033500,2.1904400 432643 4617157 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41133 Centàurea intibàcia (Centaurea intybacea) https://patrimonicultural.diba.cat/element/centaurea-intibacia-centaurea-intybacea BOLOS, O i VIGO, J. (1995). Flora dels Països Catalans, Volum III. Ed. Barcino. CARCELLER, Xavier (Coordinador) 2002. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí. Departament de Medi Ambient i Habitatge. La centàurea intibàcia (Centaurea intybacea) és una espècie vegetal de la família de les compostes que té una distribució raríssima als PPCC i ha estat citada a les cingleres de Sant Miquel del Fai. 08023-76 Roquissars de Sant Miquel del Fai 41.7125200,2.1920800 432789 4618174 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Aquesta centàurea és una mata laxa que fa entre 40 i 90 cm i te les tiges rígides i poc folioses; les fulles tenen entre 5 i 10 cm, les inferiors són lanceolades i dentades, mentre que les caulinars mitjanes són pinnatipartides o pinnatisectes amb els segments lanceolats o linears, i les caulinars superiors són lanceolato-linears. L'involucre és ovoide, de 12-20 x 10-15 mm, molt contret a la part superior; les bràctees tenen nervis paral·lels; l'apèndix és pàl·lid i fa entre 1-3 mm; les flors són purpúries. El fruit, l'aqueni, fa entre 4 i 5 mm, el papus és de longitud semblant a la de l'aqueni. Floreix entre l'abril i l'octubre. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41141 Pi de Ca n'Ainé https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-ca-naine Pi pinyer (Pinus pinea) situat entre ca n'Ainé i l'avinguda Prat de la Riba. Tot i no tenir unes dimensions excepcionals, està situat en un lloc molt concorregut i te unes dimensions relativament notables que fa que sigui conegut per molta gent. Com tots els pins pinyers, té un tronc força alt que no es ramifica fins al capdamunt de tot on forma una gran capçada esfèrica. Dimensions: Perímetre: 2,65 m, DBH: 0,85 m. 08023-95 Ca n'Ainé 41.6735500,2.2140700 434579 4613830 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La zona on està situat el pi de ca n'Ainé s'aprofita com a aparcament de cotxes. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41188 Can Talica https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-talica Cobert per la vegetació. Mas abandonat de petites dimensions de planta rectangular. Es tracta d'una construcció molt simple. Hi ha pocs elements que permetin datar les restes. Els materials emprats per a fer els murs de paredat són de la zona, tant les pedres com el morter. Les parets estan construïdes amb sòcol de pedra i la resta amb tapiat de fang. L'erosió ha destruït gran part de la tàpia de les parets. 08023-142 Can Riera (Bigues) 41.6877400,2.2347700 436316 4615390 08023 Bigues i Riells Restringit Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Cruells Castellet Forma part d'un conjunt de tres masos adossats. Can Talica es situa a la dreta d'aquests. La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha realitzat per fonts orals facilitades per l'Abel Camp. 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41191 Can Porroca https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-porroca Cobert per la vegetació. Mas abandonat de petites dimensions. Només resta un gran túmul de d'enderroc cobert per una espessa boira vegetal. 08023-145 Vall Blanca (Bigues) 41.6817400,2.2368200 436481 4614722 08023 Bigues i Riells Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Cruells i Castellet La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha aconseguit per fonts orals facilitades per l'Abel Camp. 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41222 Font de Can Tàpies / de la Guilla https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-tapies-de-la-guilla ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells. Mig abandonada. Font que proporciona aigua a Can Tàpies. Per on raja s'ha fet un pericó d'obra del qual en surt un conducte que porta l'aigua a un safareig a prop de la casa. 08023-176 Sota el Coll de Ventós, a uns 30 metres al nord-est de Can Tàpies. 41.6880200,2.2227800 435319 4615430 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2019-11-22 00:00:00 Josep Cruells Castellet 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41226 Font del Molinet https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-molinet ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells. Per on raja s'ha fet un pericó d'obra del qual en surt un conducte que porta l'aigua a un safareig a prop de la casa. 08023-180 Al peu de la riera del Tenes, sota El Molinet. La font porta el nom de la casa El Molinet a la qual pertany. Era l'antiga font del molí de la Torre del Prat, d'aquí en prové el nom actual de Molinet. Amb la instal·lació d'una fàbrica tèxtil, la Fàbrica vella, a final del segle XIX, les 'fabricantes' quan arribava el bon temps hi anaven a dinar i omplir els càntirs, un de gran per elles i un de petit pel director. (Fonts: passat i present. Ajuntament de Bigues i Riells.) 41.6779400,2.2072900 434019 4614323 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Josep Cruells Castellet Aquesta font es va restaurar després de les inundacions de 1994. 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41229 Font del Molí de la Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-la-pineda ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells. Mig abandonada. Font situada a la llera del riu Tenes. Per on raja aquesta font s'ha construït un pericó d'obra a base de maons comuns, d'on surt la canalització de ferro. Envoltada de la vegetació pròpia de les lleres de rius (canyes, verdissar,...). 08023-183 A tocar del riu Tenes, a l'oest de la masia del Molí de la Pineda 41.6981100,2.1918100 432752 4616574 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Josep Cruells Castellet 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41242 Xalet Blau II https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-blau-ii <p>Jaciment paleontològic del qual l'únic testimoni que ens resta són els materials fòssils dipositats al Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines. La ubicació del jaciment és incerta.</p> 08023-196 Riells del Fai, Carretera BP-1432 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Difícil Dolent Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Productiu 2020-01-02 00:00:00 Josep Cruells Castellet No s'hi ha pogut accedir per difícil accés. 1792 5.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41243 L'Ullar https://patrimonicultural.diba.cat/element/lullar <p>Jaciment paleontològic documentat pels fòssils existents en el Museu de Sant Feliu de Codines.</p> 08023-197 Turó de l'Ullar 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Altres 2020-01-02 00:00:00 Josep Cruells Castellet Aquests fòssils apareixen amb materials de l'Eocè mig i superior. Dins del bianizià i triagonià inferior del Delta de Sant Feliu-Cingles de Bertí. La seva ubicació és indeterminada, degut a la seva díficil accessibilitat i extensió. 1792 5.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41244 Can Griera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-griera Cobert per la vegetació. Mas abandonat de petites dimensions. S'observa un únic cos de planta rectangular. La manca de materials dificulta la seva situació cronològica. Els materials utilitzats per la seva construcció són extrets de la zona. 08023-198 Vall Blanca (Bigues) 41.6829100,2.2381500 436593 4614851 08023 Bigues i Riells Difícil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Cruells Castellet La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha aconseguit per fonts orals facilitades per l'Abel Camp. 94 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41305 Bar Arcís https://patrimonicultural.diba.cat/element/bar-arcis XX El revestiment presenta algunes deficiències degut a la manca de manteniment. Les façanes posterior i lateral han quedat de paredat vist, amb nombroses construccions auxiliars que desfiguren la configuració original. Edifici en cantonada que dóna continuïtat a l'antiga peixateria. Es tracta d'un edifici de planta baixa, des de la carretera, amb un acroteri similar al de l'edifici contigu. L'obra és de paredat amb maó massís en les verdugades i als contorns de les obertures. L'acabat de la façana principal és arrebossat i pintat. 08023-259 Bigues. Nucli urbà. Davant rotonda del polisportiu. 41.6755100,2.2107500 434305 4614050 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2019-11-22 00:00:00 Anna Soteras i March Actualment la planta d'accés des de la carretera està destinada a bar. 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41309 Pont de les moles https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-moles XX Algunes de les pedres de la part superior s'han escrostonat i mogut de lloc, segurament degut a les obres d'arranjament de la carretera actual. Pont de paredat, utilitzant obra de maó massís i murs de paredat amb pedres trapezoïdals, disposades en estructura hexagonal i encintades per morter, amb un arc de mig punt i volta de canó, que recull les aigües del xaragall del Pla del Vermell. És una bona mostra de l'obra civil de principis del segle XX 08023-263 Bigues. Just passat el nucli urbà de Bigues, abans del Camí del Pla 41.6800900,2.2079800 434079 4614561 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Anna Soteras i March En eixamplar la carretera s'hi ha afegit una canalització de formigó prefabricat. 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41356 El Rull https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rull XX Edifici de planta en forma de L, de planta baixa, pis i golfes, construït sobre les restes d'un edifici anterior, probablement del segle XVIII. Va aprofitar algunes de les llindes i brancals de l'edifici original. 08023-310 El Pla, sobre el turó del Rull Sembla que aquest turó ja era habitat abans de la romanització. Hi ha restes ibèriques i romanes. 41.6871600,2.2168800 434827 4615339 08023 Bigues i Riells Difícil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Soteras i March L'actual propietari és escultor, i té diverses de les obres en el jardí de davant la casa. 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41370 Barraca Margarit-Roques Blanques https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-margarit-roques-blanques Només queda una part de la cabana i s'està enrunant per manca de manteniment Cabana de grans dimensions, adossada a una feixa de pedra seca. Les parets són de pedra de mida mitjana i la coberta de la cabana era de lloses planes de pedra. Només queda la cantonada interior, la resta està enrunada 08023-324 Sota la Baga de Can Camp 41.6867500,2.2026500 433642 4615304 08023 Bigues i Riells Obert Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Anna Soteras i March Es desconeix l'ús principal, però pot ser que fos utilitzada per pastors. 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
41374 Refugi d'En Vidal https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-den-vidal XIX Només queda part de la paret de l'entrada, però molt deteriorada. Refugi excavat en el marge del terreny, de planta semicircular, de prop de 1,5 m de diàmetre i menys d'alçada. Estava tancat amb una paret de pedra seca a la part del davant, de la qual avui només en resta la base, mig enrunada. El sostre també s'ha ensorrat parcialment. 08023-328 Sota Can Mas de Dalt 41.6902200,2.2111700 434355 4615683 08023 Bigues i Riells Obert Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Anna Soteras i March Es desconeix quin ús principal tenia. 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/