Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41386 | Barraca de la Font de la Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-de-la-pedra | Barraca de pastor, de planta rectangular, sobre estructura anterior de grans pedres. Les parets actuals són de pedra, rejuntada amb morter de calç. La coberta és una volta rebaixada de pedra. L'accés es fa a través d'una porta amb brancals de pedra escairada i la llinda és plana | 08023-340 | Riells. Camí de la Font de la Pedra, sota els cingles | 41.7054200,2.2044500 | 433811 | 4617376 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||||
| 41393 | Pont del Xaragall de les Alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-xaragall-de-les-alzines | XIX | Part de la barana s'ha enrunat, caient pel marge. El xaragall s'ha convertit en un abocador incontrolat. L'entorn està força malmès. | Pont de força alçada, de volta de canó i impostes de maó massís, i ronyons de paredat de pedra, amb forats de drenatge de rajola ceràmica. Els bancals que fan de barana també són d'obra de paredat, i estan parcialment destruïts. La calçada és de sauló, ben compactada. | 08023-347 | Camí de sorra des de la Carretera BP-1432, passat Can Xifreda. | 41.6791300,2.1790000 | 431666 | 4614477 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | És de construcció similar al Pont de les Moles, al nucli urbà de Bigues. | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 41406 | Fulles dolces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fulles-dolces | XX | vigent | És una mena de galeta dura i els ingredients són ametlla i alguna herba o anís. | 08023-360 | Forn Argemí | Les elaboren el Forn Argemí, obert des de 1919. Per referències, que puc confirmar, les fulles dolces s'elaboren des de fa uns 70 anys. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Abel Camp | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 41410 | Pont de Can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-camp | MIRÓ, Josep Ma i MAYNOU, Núria (1999): Pont de Can Camp. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i de la tècnica de Catalunya. Inèdit. Núm.: 41.361.008 | XIX-XX | Es troba en un relatiu bon estat, excepte la part superior, que fa de barana de la carretera, on algunes peces de pedra estan trencades.Donada la seva estretor, és fàcil que es vulgui ampliar, amb el risc de perdre la seva estructura original. | Pont força llarg que creua el Tenes. Consta de tres arcs rebaixats que arrenquen de contraforts de pedra a banda i banda del riu, i de dues pilastres centrals sobre el llit del Tenes. Tant els contraforts com les pilastres tenen els extrems de peces de pedra de grans dimensions, així com les dovelles de les arcades. També disposen d'una base i d'un remat superior diferenciat amb un ressalt. Els ronyons dels arcs són de pedres tallades hexagonalment, encintades per morter de calç, on podem veure dos medallons de pedra marcant l'any de construcció, 1895, en l'espai sobre les pilastres centrals. L'intradós de les voltes és d'obra de maó massís. La barana superior és contínua a la part central, de carreus de pedra, amb unes petites motllures que marquen els remats superior i inferior. Als extrems alterna pilones d'una sola peça i trams de carreus. La pedra utilitzada en la construcció del pont és arenisca, de la zona. | 08023-364 | En la Carretera de Bigues a Sant Feliu de Codines, creuant el riu Tenes | 41.6899500,2.1995100 | 433384 | 4615662 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | En les inundacions del 1994 va patir força els embats de pedres i d'arbres arrancats, de fet, queden mostres d'impactes en ambdós contraforts a banda i banda del riu. | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 42619 | Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lleo | AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I,II,III,IV, V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona AMADES, J. (1979). Mitologia. Llibre dels somnis. Geografia fabulosa. AMADES, J. (1986). Les millors llegendes populars. Editorial Selecta, S.A. Barcelona. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. Varis autors (1994). Els gegants de Caldes de Montbui. 30è aniversari. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. | XX | Figura d'una carcassa zoomòrfica portada per dues persones que representa un lleó coronat inspirat en els que apareixen en les iconografies antigues de les processons urbanes del Corpus, com les de Barcelona i València. A Caldes de Montbui, està estretament lligat a la font del Lleó. | 08033-178 | Carrer de Buenos Aires, núm. 16-18 | L'any 1994, pel 30`è aniversari d'en Farellàs i la Guisla, gegants de Caldes de Montbui, la colla gegantera, va començar a fer gestions per celebrar la festa. Es van iniciar converses amb el Setmanari Montbui perquè reprengués la iniciativa que havia tingut trenta anys abans quan va encapçalar la seva realització. Van organitzar una segona col·lecta popular per poder fer un nou personatge: el Lleó de Caldes de Montbui. Aquest fou fabricat per Ramon Aumedes (Fàbrica de les Arts, Roca Umbert C/ Mare de Deu de Montserrat, 36 de Granollers). En els bestiaris medievals, es presenta la figura del lleó com una figura solemne, com el rei dels animals terrestres. La figura del lleó va desaparèixer al segle XIX i recuperada per Barcelona i Tarragona l'any 1993. I després amb la vila de Caldes, que estaria estretament lligat al cap de lleó, que decora la font del mateix nom que porta la Plaça de la població. El Lleó de Caldes és la plasmació festiva del Lleó de la font de la qual surt aigua calenta i que és un dels elements més identificatius de Caldes. | 41.6337300,2.1644600 | 430407 | 4609448 | 1994 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Ramon Aumedes | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 42623 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-4 | (VARIS AUTORS). 2008. Setmanari Montbui. Festa Major 2008. III època. Any XXX. Núm. 1.402. Ed. Associació de Promoció Informativa Cultural. | Setmana festiva que s'inicia la segona setmana del mes d'octubre aproximadament (10 d'octubre per l'any 2008) i finalitza amb l'Aplec del Remei, conegut també com la Capvuitada (tercera setmana del mes d'octubre, aquest any el dia 19). Durant els actes de la Festa Major, es fan les activitats usuals d'aquestes ocasions: manifestacions de caràcter tradicional com el correfoc, els gegants o timbalers; esportives; festes infantils; teatre; ball, trobades de cotxes, encesa del campanar i castells de focs,etc. Un vell costum arrelat a Caldes és la celebració de l'Aplec del Remei amb una missa a l'ermita del Remei, seguit de la trobada de carros i pujada al santuari, la trobada de puntaires, una segona missa seguida de la cercavila de Capvuitada on hi participen els gegants, castellers, agrupacions sardanistes i de bastoners. Aquesta s'inicia cada any a la Plaça de la Font del Lleó i finalitza al Santuari del Remei. També hi ha una ballada de sardanes. Quan acaba el dia, i coincidint amb la finalització de la Festa Major, hi ha un concert anomenat 'de Capvuitada', a l'església de Santa Maria. | 08033-182 | Pels carrers del nucli urbà de Caldes | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 08033 | Caldes de Montbui | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 42635 | L'anís de Taronja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lanis-de-taronja | CANALS, A. (1977): Calderins honorables. Josep Fontcuberta Rogés (1890-1977). La Tortuga, 13. Caldes de Montbui. CANYAMERES, M. (1997): Caldes cara a cara. A l'encontre de tot un poble, Caldes de Montbui, pàg. 126-128. TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L. | XX | Licor, obtingut de la destil·lació de la pell de la taronja amb la grana de matafaluga com a elements bàsics. D'un sabor molt especial es pot beure sol, amb glaçons o combinat amb el cafè. | 08033-194 | Carrer Pi i Margall, 15 | L'anís de taronja s'elabora a la Destil·leria la Vallesana , i és comercialitzat especialment pel celler 'La Vallesana vins i licors'. La petita empresa que Josep Fontcuberta i Rogés va fundar l'any 1918 amb el nom de Destil·leria La Vallesana segueix avui en la seva tercera generació treballant amb la mateixa il·lusió. El celler La Vallesana vins i licors, segueix un camí paral·lel a la Destil·leria però com a celler especialitzat. Josep Fontcuberta i Rogés, era pagès i fabricant de licors. Fill d'una família pagesa, l'any 1919 establí una destil·leria de licors (La Vallesana) i començà a elaborar-ne artesanalment i també a vendre'n en una botiga de la qual s'ocupava la seva dona. El primer licor elaborat amb una recepta específicament pròpia fou l'Anís de Taronja, amb el qual inicià la tasca de sortir a vendre per la rodalia de Caldes i anà eixamplant els seus recorreguts per moltes comarques de Catalunya; però la recepta més emblemàtica de la casa és el licor Flors del Remei, una combinació de 31 plantes diferents que encara avui comercialitzen els seus descendents. El contacte amb el món agrícola local el portà a ser un dels fundadors, i secretari durant 22 anys, del Sindicat Agrícola de Caldes, i va ser considerat per alguns com la veritable 'ànima del Sindicat'. Molt afeccionat a l'escriptura, la qual va practicar amb caràcter particular i en publicacions locals, fou membre de la societat L'Avenç, d'esperit catalanista, i més tard del Círcol Instructiu i Recreatiu, entitat que promovia activitats culturals i, molt especialment el teatre. Va posar en marxa un grup d'afeccionats que portaren a Caldes les millors obres teatrals dels escriptors catalans. Membre del Centre Democràtic i Progressista, que amb l'adveniment de la Segona República va presentar una candidatura d'esquerres, fou regidor de Cultura i després alcalde del 14 de febrer fins al 16 d'octubre de 1934 (va ser suspès del càrrec, juntament amb tots els regidors, per ordre militar després dels fets d'octubre) i del 18 de febrer fins al 13 d'octubre de 1936 (l'esclat de la Guerra Civil el va sorprendre en el càrrec). Amb l'arribada de l'exèrcit franquista fou processat amb confiscació de béns, però ell i el seu fill ja havien passat la frontera i s'havien instal·lat a Perpinyà, on feren de pagès. Va tornar a Caldes l'any 1946 i va reprendre la feina a la fàbrica de licors, la qual havia pogut tornar a l'activitat l'any 1940. Del seu pas pel consistori cal destacar l'organització de l'Escola de Segona Ensenyança, el 1932, quan era regidor de Cultura, i de la Fira de Mostres de Caldes, que s'instituí l'any 1933 i de la qual fou president de la comissió i màxim promotor. Actualment, una avinguda de Caldes porta el seu nom. Els licors són begudes alcohòliques aromatitzades que s'obtenen per maceració, infusió o destil·lació de diverses substàncies vegetals naturals, amb alcohols aromatitzats o bé per addició en aquests alcohols d'extractes aromàtics, essències o aromes autoritzats, acolorits o no, i amb un contingut alcohòlic superior als 30º. La principal diferència amb els aiguardents és que els licors contenen una quantitat proporcional de sucre, i segons la proporció d'alcohol i sucre podem diferenciar els licors en: SUPERFINS......... 35º-40º D'ALCOHOL....... 40-60% DE SUCRE FINS..................... 30º-35º D'ALCOHOL....... 40-60% DE SUCRE SEMIFINS............ 25º-30º D'ALCOHOL....... 22-30% DE SUCRE ORDINARIS........ 20º-25º D'ALCOHOL....... 12-20% DE SUCRE També podem classificar els licors segons el nombre de substàncies que intervenen en la seva elaboració: simples, és a dir, fets base d'una sola substància principal i mixtos, és a dir, que porten diversos ingredients en diferents proporcions. | 41.6319500,2.1641500 | 430379 | 4609251 | 1918 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Josep Fontcuberta i Rogés. Destil·leria La Vallesana | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 42636 | Flors del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/flors-del-remei | CANALS, A. (1977): Calderins honorables. Josep Fontcuberta Rogés (1890-1977). La Tortuga, 13. Caldes de Montbui. CANYAMERES, M. (1997): Caldes cara a cara. A l'encontre de tot un poble, Caldes de Montbui, pàg. 126-128. TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L. | XX | Licor fruit d'un delicat procés d'elaboració basat en la destil·lació ,en uns alambins especials ,d'una varietat de productes vegetals, fulles, arrels, llavors; alguns de Catalunya, d'altres de països diversos, que han de ser recol·lectades i seleccionades perquè és indispensable que siguin collides en els períodes més adequats i conservades de la manera més adient. És un licor de 34º alcohòlics, graduació que permet aconseguir un gust intens que omple la boca de sensacions. És per això que una de les maneres més usuals per assaborir-lo és barrejat amb glaçons. | 08033-195 | Carrer Pi i Margall, 15 | Amb aquest nom es coneix un licor creat el 1919 per Josep Fontcuberta i Rogés i que ha esdevingut amb el temps tot un referent per al poble de Caldes de Montbui i les comarques veïnes. L'afegit de ' licor de Caldes ' ha estat introduït a través dels anys per la gent de la vila , que l'ofereix als amics. Josep Fontcuberta i Rogés, era pagès i fabricant de licors. Fill d'una família pagesa, l'any 1919 establí una destil·leria de licors (La Vallesana) i començà a elaborar-ne artesanalment i també a vendre'n en una botiga de la qual s'ocupava la seva dona. El primer licor elaborat amb una recepta específicament pròpia fou l'Anís de Taronja, amb el qual inicià la tasca de sortir a vendre per la rodalia de Caldes i anà eixamplant els seus recorreguts per moltes comarques de Catalunya; però la recepta més emblemàtica de la casa és el licor Flors del Remei, una combinació de 31 plantes diferents que encara avui comercialitzen els seus descendents. El contacte amb el món agrícola local el portà a ser un dels fundadors, i secretari durant 22 anys, del Sindicat Agrícola de Caldes, i va ser considerat per alguns com la veritable 'ànima del Sindicat'. Molt afeccionat a l'escriptura, la qual va practicar amb caràcter particular i en publicacions locals, fou membre de la societat L'Avenç, d'esperit catalanista, i més tard del Círcol Instructiu i Recreatiu, entitat que promovia activitats culturals i, molt especialment el teatre. Va posar en marxa un grup d'afeccionats que portaren a Caldes les millors obres teatrals dels escriptors catalans. Membre del Centre Democràtic i Progressista, que amb l'adveniment de la Segona República va presentar una candidatura d'esquerres, fou regidor de Cultura i després alcalde del 14 de febrer fins al 16 d'octubre de 1934 (va ser suspès del càrrec, juntament amb tots els regidors, per ordre militar després dels fets d'octubre) i del 18 de febrer fins al 13 d'octubre de 1936 (l'esclat de la Guerra Civil el va sorprendre en el càrrec). Amb l'arribada de l'exèrcit franquista fou processat amb confiscació de béns, però ell i el seu fill ja havien passat la frontera i s'havien instal·lat a Perpinyà, on feren de pagès. Va tornar a Caldes l'any 1946 i va reprendre la feina a la fàbrica de licors, la qual havia pogut tornar a l'activitat l'any 1940. Del seu pas pel consistori cal destacar l'organització de l'Escola de Segona Ensenyança, el 1932, quan era regidor de Cultura, i de la Fira de Mostres de Caldes, que s'instituí l'any 1933 i de la qual fou president de la comissió i màxim promotor. Actualment, una avinguda de Caldes porta el seu nom. Els licors són begudes alcohòliques aromatitzades que s'obtenen per maceració, infusió o destil·lació de diverses substàncies vegetals naturals, amb alcohols aromatitzats o bé per addició en aquests alcohols d'extractes aromàtics, essències o aromes autoritzats, acolorits o no, i amb un contingut alcohòlic superior als 30º. La principal diferència amb els aiguardents és que els licors contenen una quantitat proporcional de sucre, i segons la proporció d'alcohol i sucre podem diferenciar els licors en: SUPERFINS......... 35º-40º D'ALCOHOL....... 40-60% DE SUCRE FINS..................... 30º-35º D'ALCOHOL....... 40-60% DE SUCRE SEMIFINS............ 25º-30º D'ALCOHOL....... 22-30% DE SUCRE ORDINARIS........ 20º-25º D'ALCOHOL....... 12-20% DE SUCRE També podem classificar els licors segons el nombre de substàncies que intervenen en la seva elaboració: simples, és a dir, fets base d'una sola substància principal i mixtos, és a dir, que porten diversos ingredients en diferents proporcions. | 41.6319500,2.1641500 | 430379 | 4609251 | 1918 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Josep Fontcuberta i Rogés. Destil·leria La Vallesana | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 42638 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-3 | <p>MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.</p> | XVII-XXI | <p>Arxiu parroquial que consta de varis llibres sacramentals: bateigs, matrimonis i òbits. A part dels llibres sacramentals, també hi trobem expedients diversos, comptabilitat, llibres de fundacions, expedients matrimonials i tractats diversos.</p> | 08033-197 | Plaça de l'Església, s/n | <p>Moreu-Rey en començà la seva obra titulada 'La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona', que seria publicada l'any 1962 va trobar l'arxiu parroquial sense cap mena de classificació. Va ser doncs, el primer autor que va establir una primera classificació titllada per ell mateix de 'classificació rudimentària', que consistia en Llibretes de funerària, lligalls de fundacions, lligalls de l'Obra i Obreria, Pergamins de l'Arxiu Parroquial, Lligalls de documentació processal i lligalls sobre la Història de l'Escrivania, entre d'altres. Anys després, sembla ser que un professor d'Institut, Erill Gustau va fer un buidatge de l'arxiu parroquial, però va marxar de Caldes sense deixar constància del seu treball de recerca. Durant el treball de camp, Raimundo Garcia esmenta la pobresa actual d'aquest arxiu, senyalant tres incendis que van provocar grans pèrdues; el primer d'ells, l'any 1714, el segon, l'any 1808 i el tercer, l'any 1936.</p> | 41.6323500,2.1624000 | 430234 | 4609297 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 42679 | Espai Natural de la Torre Marimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-la-torre-marimon | La finca de Torre Marimon té 92,132 ha. El paisatge actual de la Torre Marimon està constituït per un mosaic agroforestal, on es combinen medis forestals humits i àrids, amb conreus de regadiu i secà. Dins la finca trobem representats els dos elements geomorfològics que caracteritzen la plana vallesana, les planes al·luvials i els serratalls interfluvials. Les planes al·luvials, per les seves característiques edafològiques i hidrològiques, són les àrees biològicament més productives, i per tant les terres agrícoles més fèrtils del Vallès. Dissortadament la major part de la superfície al·luvial de la comarca ha estat intensivament edificada durant els darrers 40 anys, la qual cosa accentua l'interès de conservació de les àrees que no han estat urbanitzades. La plana al·luvial de la Torre Marimon, a més d'incloure bona part de les terres agrícoles més fèrtils del terme de Caldes, inclou una important superfície forestal, amb un bosc relativament ben desenvolupat. A la finca hi ha una considerable superfície de vinya i d'olivera, conreus representatius dels secans vallesans, que acullen una flora i una fauna peculiars i que hores d'ara es troben en una situació d'extrema precarietat dins l'àmbit comarcal. L'àrea de la Torre Marimon té una gran importància com a integrant d'un espai natural entre la serralada prelitoral i la Plana i entre les zones naturals de la plana vallesana. Des de la perspectiva de les connexions amb la serralada Prelitoral, la finca se situa a l'extrem NE d'una ampla franja d'espais agroforestals que s'estén seguint el marge E del Ripoll, des dels estreps del Farell, al N, fins a Montcada i Reixac, al S, que configura un dels principals eixos de connexió entre les serralades Prelitoral i Litoral. Diferents grups d'espècies presenten poblacions interessants en aquesta zona. Un exemple d'aquest valuós patrimoni natural són els ocells. A la Torre Marimon han estat detectades 146 espècies d'ocells, de les quals 59 són nidificants; entre elles 15 espècies considerades amb problemes de conservació dins l'àmbit europeu (BirdLife International). Més diversificada és l'avifauna hivernal amb 89 espècies detectades, 17 de les quals són considerades espècies amb problemes de conservació dins l'àmbit europeu. | 08033-238 | Finca de la Torre Marimon | Ja fa anys, el municipi de Caldes de Montbui va crear l'anomenat Espai Agroforestal de Llevant, amb l'objectiu de conservar aquest ampli corredor entre serralades així com els espais agrícoles que es troben en aquest espai natural. | 41.6107100,2.1750900 | 431268 | 4606884 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 42801 | Celler de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-sant-sebastia | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 160. Editorial Teide. Barcelona. | XIX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa. La coberta era de teula àrab i inclinada a una sola vessant, desguassant cap a la façana orientada al sud-oest. Només queden els murs estructurals. A la façana orientada a migdia hi ha un portaló de fusta, de doble fulla, amb els brancals i la llinda fets de maons. La llinda presenta un arc amb els maons disposats a mena de plec de llibre. Així mateix, a la façana orientada al nord s'observen dues obertures amb les mateixes dimensions; estan emmarcades per maons, destacant el llindar, que presenta una doble filera de maons disposats a mena de plec de llibre. El portal de la dreta encara conserva el portaló de fusta de doble fulla; per damunt d'aquest, hi ha una rajoleta ceràmica que porta pintat el número 3. El portaló de la dreta ja no existeix i l'entrada ha estat tapiada amb totxana. En la façana orientada al sud-oest, s'observen quatre finestres que presenten les mateixes característiques que la resta d'obertures de l'edifici. A la part dreta d'aquesta façana, per sota d'una finestra, s'observa un banc de pedra adossat a la paret. | 08033-360 | Serrat de Dalt, núm. 3 | Segons expliquen en Josep Coll i el seu fill, en aquest edifici era la bodega on es feia el vi de tots els veïns que tenien vinya. També hi havia botes per guardar el vi. Fa molts anys va quedar en desús i actualment està tancat perquè encara hi ha les cubes al seu interior. No recorden que va passar amb les premses i altre material relacionat amb l'elaboració del vi. | 41.6639500,2.1188600 | 426643 | 4612841 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 42803 | Catifes florals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/catifes-florals | TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L. | XX | Catifes realitzades amb flor tallada, i altres elements decoratius com encenalls de fusta, marro del cafè, o farina torrada, que representen motius florals, geomètrics o religiosos. La catifa es dibuixa directament al terra amb guix o amb un patró de paper d'embalar. Un cop dibuixada, es procedeix a omplir els espais amb els elements decoratius. Per segons quins dibuixos, es poden utilitzar motllos. | 08033-362 | Nucli de Caldes de Montbui | Originàriament, les catifes es feien amb motiu de la processó del dijous de Corpus Cristi. Se sap que durant els anys 30, quan passava la processó, els calderins, des de les balconades de les cases, tiraven serpentines de colors. Entrat els anys 1950, sembla ser que els habitants, mentre passava la processó, llençaven flor groga de ginesta. Amb el pas del temps, els mateixos calderins van començar a col·locarla pels carrers de manera molt més atapeïda, formant una mena de catifa, emmarcada amb branquetes de xiprers, per aquells carrers on passava la processó. A finals dels anys cinquanta, s'havien convertit en veritables catifes formant un rectangle o un cercle. En els carrers més llargs, se'n podien trobar vàries; en altres, una de molt llarga, ocupant tota la llargada del carrer. Amb el temps, s'afegiren nous elements decoratius com els encenalls de fusta, el marro del cafè, els pètals de la clavellina, farina torrada i tot allò que permetia la imaginació de la gent que any rere any es trobava més motivada aportant noves idees. Això va provocar que als anys cinquanta s'iniciés un concurs de catifes. Les del carrer Major i de l'avinguda Pi i Margall acostumaven a tenir molt d'èxit. Arribada l'hora de la processó, només desfilaven pel damunt, el capellà amb els portants del Sant Crist. La resta de calderins desfilaven pel costat de la catifa. La Sra. Siurans, explica que durant molts anys, aquesta tradició es va perdre i finalment va ser recuperada ara fa uns sis anys per gent com la Sra. Vicenta Pallarès, presidenta de l'Acció Cívica Calderina, s'iniciaren de nou les catifes. Actualment, a Caldes de Montbui es fa una trobada de catifes on venen grups d'altres pobles per participar en l'acte, realitzant la seva pròpia catifa. Se sap també que per la Mare de Déu de Montserrat, els calderins van a Montserrat per realitzar una catifa a la Plaça Gran. | 41.6332800,2.1618900 | 430192 | 4609400 | 08033 | Caldes de Montbui | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 42805 | Sardana L'Aplec de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-laplec-de-caldes | XX | fa uns trenta anys que ja no es toca | Sardana dedicada a la vila de Caldes | 08033-364 | Segons la Sra. Rosa Siurans, aquesta sardana de l'Aplec de Caldes va ser creada fa uns trenta anys. La Presidenta actual de l'Agrupació Sardanista de Caldes, es diu Anna Desans. La Sra. Pilar Butjosa informa durant el treball de camp que l'Agrupació té material arxivístic que consta de partitures, discografia variada relacionada amb les sardanes, programes dels Aplecs de Caldes, el Remei i Sant Sebastià de Montmajor, i altre material sobre suport paper que actualment es troba en caixes a l'espera d'una habitació habilitada al Casino de Caldes, per a poder tenir un arxiu per poder ser consultat pels calderins que estiguin interessats amb el tema. Les dades aportades d'autor i any en que fou escrita aquesta sardana són de la Sra. Pilar Butjosa. Aquesta sardana originàriament era tocada per la cobla Thermalenca, inicialment composada per músics calderins. | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 1974 | 08033 | Caldes de Montbui | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Ramon Vilà i Ferrer | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 42806 | Conjunt arquitectònic del nucli urbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-arquitectonic-del-nucli-urba | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI. (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. | IaC-XX | Conjunt que consta no només del patrimoni Arquitectònic Historicoartístic del Centre Històric de la vila de Caldes de Montbui sinó que s'expandeix fora de les muralles per tal de protegir i conservar tots aquells elements, edificis i espais que es trobin dins del nucli urbà actual de la vila. Així, s'haurien d'incloure dins d'aquest conjunt, els carrers Major, el passeig del Remei, carrer Raval del Remei, i l'Eixample, amb carrers com l'Avinguda de Pi i Margall, el carrer Raval Canyelles, el carrer del Molí, el carrer del General Padrós, inclòs en el barri del Bugarai, o els carrers del barri de La Bolera com el carrer Geògraf Aparici. En alguns d'aquests sectors com el carrer Raval del Remei es poden observar edificacions realment interessants com són les cases amb núm. 1-3 , que fan cantonada amb el carrer Major, o Can Costeria, ubicada al núm. 2, i que malgrat haver estat reformada, presenta elements arquitectònics que mereixen ser preservats, o encara la casa ubicada al núm. 5, on en la clau del portal adovellat, s'hi pot observar un escut amb una inscripció i la data 1555, o encara, la casa de les Trabucades, amb un clar component històric. Així doncs, el caràcter històric i urbanístic de l'expansió del nucli urbà fora de les muralles és prou important com per fer-ne menció a part, realçant-lo com a conjunt propi. | 08033-365 | nucli urbà | L'any 1840, s'aixeca un plànol conegut amb el nom de 'Pla Geométrico de la Villa de Caldes de Montbuy', on es detallen els noms dels carrers, les edificacions més importants i on es poden observar les muralles que encara resten a la vila de Caldes, amb elements destacables com el portal de l'Àngel, el portal de Santa Susanna, el portal del Pont, el portal de Vic i el portal de les Neus, juntament amb la torre d'en Bellit, les hortes del Remei, el camí de les hortes anomenades 'd'avall' i el camí de Bigues i Riells, el de Granollers o encara l'antic camí de Barcelona i finalment la ubicació dels edificis més importants del nucli històric. També, en el conegut 'Plano topográfico de la plaza Mayor de Caldas de Montbuy y sus alrededores', datat l'any 1851 es poden observar gran part de les edificacions que existien en aquella època. De l'any 1854 Oriol Mestres tornà realitzar un plànol on ja s'afegeixen nous elements com la plaça de la Constitució. Ja en l'any 1865, l'arquitecte José Maria Bladó, en el 'Plano General de detalle para las nuevas calles que se abren desde la plaza de la Constitución a la calle Mayor' intenta fer una reforma creant nous carrers en direcció a l'est de la vila. El que és cert és que entre 1853 i 1910, hi ha un canvi important de reestructuració de la vila, amb l'inici de la construcció de l'Eixample; així, l'any 1910 ja trobem els carrers del Geògraf Aparici, de sant Domingo, de Montserrat, i de Sant Damià entre alguns altres. A partir d'aquí, s'aniran creant diversos projectes de reformes d'alineacions i expansions de la vila fins als nostres dies; cal destacar un projecte de mitjans del segle XX, en el qual es pot apreciar una significatiu eixamplament en direcció sud fins al torrent del Bugarai i en direcció est cap a la carretera de Granollers, comprenent el barri de l'Ametller i Can Rossell. | 41.6344900,2.1618300 | 430189 | 4609535 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani|Romà|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|83|94|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 42808 | Sardana del Parc de Caldes de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-del-parc-de-caldes-de-montbui | XX | Sardana dedicada al Parc de la vila de Caldes | 08033-367 | La Sra. Pilar Butjosa no disposa de més dades al respecte, ja que la possible documentació existent, es troba en caixes, esperant poder trobar un lloc per habilitar un arxiu | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 1982 | 08033 | Caldes de Montbui | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Josep Auferil i Costa | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 42809 | L'Aplec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laplec | XX | Sardana dedicada a l'aplec que es feia als seus inicis entre els tres pobles, concretament, Sentmenat, Palau Solità i Plegamans i Caldes de Montbui. | 08033-368 | Segons la Sra. Butjosa, de l'Agrupació Sardanística de Caldes, Aquesta sardana es continua tocant, però actualment l'Aplec es fa entre els pobles de Caldes i Palau, un any a cada lloc. | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 08033 | Caldes de Montbui | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||||
| 42810 | Mainada Calderina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mainada-calderina | XX | Sardana dedicada als infants de Caldes de Montbui | 08033-369 | L'Albert Masat i Roca, nascut el 1928 és calderí i a part de compositor ha format part de la cobla Thermalenca, que en els seus inicis va ser composada bàsicament per musics calderins | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 08033 | Caldes de Montbui | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Albert Masat i Roca | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 44049 | Fons documental de Campins a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-campins-a-larxiu-comarcal-del-valles-oriental | XV-XIX | A l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental hi ha dipositada diversa documentació històrica relacionada amb el municipi de Campins. D'una banda, trobem la documentació patrimonial de Ca n'Illa datada entre els segles XVIII i XIX amb escriptures notarials tals com vendes, establiments, debitoris, etc.; relacionades amb diversos masos i persones de campins com són el mas Armengol, el mas Saula i el mas Prat, entre d'altres. També hi ha documentació diversa com cartes de pagament, certificats i rebuts. D'altra banda, trobem documents solts en d'altres fons patrimonials, com són al del mas Gorcs de Llerona, on hi ha una àpoca de 1459 en què Pere Riera de Campins reconeix a Pere Gorchs que li ha pagat pel dot de la seva germana; o el del mas Pont Torrents de la Roca, on hi ha una revenda de 1772 d'una peça de tera feta per Francesc Pons de Campins a favor de Francesc Sora de la Roca. | 08039-77 | Carrer de l'Olivar, 10. 08402 Granollers | 41.7247600,2.4634200 | 455371 | 4619356 | 08039 | Campins | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44055 | Carrilló del campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrillo-del-campanar | La Mostela: la revista de Campins. Núms. 12 i 15. 2007 | XXI | Al campanar de l'església de Sant Joan de Campins hi ha un carrilló que marca les hores. Està composat per 12 campanes de bronze, que emeten 12 notes diferents, un teclat i un aparell de comandament. La més petita pesa 11 kg. I la més gran 28 kg. | 08039-83 | Església de Sant Joan de Campins | Va ser construït per l'empresa holandesa Petit & Fritsen, com el del Palau de la Generalitat. Va ser beneït el 29 de setembre de 2007. Cadascuna té un padrí, el nom dels quals fou gravat per l'artista local Ramon Antoja, | 41.7247000,2.4638000 | 455402 | 4619350 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44062 | Camí antic de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-santa-fe | Antic camí que permetia anar de Campins a Santa Fe. Comença al nucli de Campins, coincidint amb l'actual Passeig de les Tres Germanes i seguint cap el veïnat de Dalt. Després de deixar Can Canal, segueix paral·lel a la riera de Campins, passa per la dreta de Can Perepoc i poc després entra en terme municipal de Gualba. | 08039-90 | Campins | 41.7281200,2.4686300 | 455806 | 4619727 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El primer tram coincideix amb el GR-5. | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 44063 | Camí antic de Gualba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-gualba | Antic camí que permetia anar de Campins a Gualba. Comença al nucli de Campins, coincidint amb l'actual Passeig de les Tres Germanes i seguint cap el veïnat de Dalt. A l'alçada de Vil·la Montseny, cal seguir el camí que passa enfornt la casa fins arribar a la carretera, on coincideix el traçat del camí antic fins a sortir del terme municipal poc després de Can Llorenç. | 08039-91 | Campins | 41.7306800,2.4745300 | 456299 | 4620008 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||||
| 44064 | El sastre de Campins, cosia de franc i encara hi posava el fil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sastre-de-campins-cosia-de-franc-i-encara-hi-posava-el-fil | Del poble de Campins hi havia la següent dita tòpica o refrany geogràfic: 'El sastre de Campins, cosia de franc i encara hi posava el fil'. | 08039-92 | Campins | 41.7247700,2.4634400 | 455372 | 4619358 | 08039 | Campins | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||||
| 44065 | Els de Campins, dels diables són cosins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-de-campins-dels-diables-son-cosins | Del poble de Campins hi havia la següent dita tòpica o refrany geogràfic 'Els de Campins, dels diables són cosins'. | 08039-93 | Campins | 41.7247700,2.4634400 | 455372 | 4619358 | 08039 | Campins | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||||
| 44067 | Can Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-giol | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). Inventari del patrimoni construït del Parc del Montseny. LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVIII | Només se'n conserven els fonaments. | Ruïnes d'una construcció de planta rectangular. Es conserven els fonaments d'una alçada màxima d'un metre, i d'una amplada inferior al metre. Els murs són de pedra irregular lligada amb argamassa, amb carreus de majors dimensions a les cantonades. Al voltant hi ha pedres disperses provinents de l'enderroc. | 08039-95 | Sobre Can Garrell | A l'arxiu parroquial de Campins s'hi conserva un document de l'any 1710 en què hi consta la casa de Vicens Giol. A partir d'aleshores, el mas apareix documentat com a Casa Giol. Fou abandonada durant la primera meitat del segle XIX, ja que en el cens de l'any 1864 ja no hi consta. Tanmateix, a finals d'aquest segle, apareix registrada la casa Espatllada, que algunes fonts han identificat com la mateixa casa. | 41.7335200,2.4791800 | 456687 | 4620321 | 08039 | Campins | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com Ca l'Espatllat. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44073 | Corral de l'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-labril | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). | XIX-.XX | La coberta es troba en mal estat i l'estructura presenta deficiències estructurals. | Corral d'un sol cos de planta rectangular. Consta d'un nivell d'alçat i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. En un extrem de la façana hi ha el portal amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada. A l'altre extrem de la façana s'obre una finestra d'arc pla arrebossat, que es troba tapiada. El parament dels murs és de tàpia i pedra. Una de les parets laterals està enderrocada. La construcció es troba envoltada de vegetació. | 08039-101 | Al sud del turó del corral de l'Abril | El corral de l'Abril formava part de la masia de Ca l'Abril. Era utilitzat com a aixopluc del pastor i del bestiar, tot i que de forma esporàdica hi dormien mendicants. Segons explica Joan López al seu llibre, en un costat de la porta hi ha gravada la data 13 de gener de 1940, que no es correspon amb la data de construcció del corral. Fa uns anys hi guardaven el ramat els pastors anomenats Sibèria de Rússia i en Pere de la Bata. | 41.7274600,2.4729200 | 456163 | 4619651 | 08039 | Campins | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 44077 | Corró d'Amunt, Corró d'Avall, Campins i cap endins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corro-damunt-corro-davall-campins-i-cap-endins | Corró d'Amunt, Corró d'Avall, Campins i cap endins. Era una fórmula de brindis típica de la comarca del Vallès Oriental, equivalent a la castellana 'Arriba, abajo, al centro y a dentro'. | 08039-105 | Vallès Oriental | 41.7247800,2.4634200 | 455371 | 4619359 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||||
| 44082 | Figuera de Sant Guillem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-sant-guillem | XIX | Figuera situada davant l'ermita de Sant Guillem. Es tracta d'un exemplar centenari de figuera (Ficus carica), amb un perímetre de poc més de dos metres. És una espècie originària d'Àsia, amb un tronc gris i sinuós. El seu fruit, la figa, és apreciat per a usos culinaris i medicinals. | 08039-110 | Sant Guillem | Es creu que podria tenir entre 200 i 300 anys. | 41.7196700,2.4690300 | 455834 | 4618788 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És un dels arbres inclosos dins el projecte interdisciplinari 'Estimar els arbres de Campins' de l'escola Alzinar de Campins. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44087 | Om de Sant Guillem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/om-de-sant-guillem | XX | Om situat al costat de l'ermita de Sant Guillem, a peu del camí. Es tracta d'un exemplar d'om (Ulmus campestris) que destaca per tenir quatre besses. El tronc té un perímetre de gairebé un metre i mig i té una capçada arrodonida. | 08039-115 | Camí de Sant Guillem | 41.7194600,2.4688100 | 455815 | 4618765 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És un dels arbres inclosos dins el projecte interdisciplinari 'Estimar els arbres de Campins' de l'escola Alzinar de Campins. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 44088 | Roure de Can Pereres Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-pereres-nou | XIX | Roure situat al costat de llevant de la masia de Can Pereres Nou, al costat d'un cos annex i penjat sobre un barranc. Es tracta d'un exemplar centenari de roure martinenc (Quercus humilis) que creix inclinat sobre el barranc. El tronc té un perímetre considerable i té una brancada molt voluminosa. | 08039-116 | Can Pereres Nou | 41.7414800,2.4718200 | 456081 | 4621208 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 44106 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-0 | <p>El Parc Natural del Montseny és un espai natural que abarca el massís del Montseny, situat entre les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental. El terme Campins està situat al costat sud est del massís, trobant-se una part significativa (un 34%) inclòs en l'espai del PEIN i Xarxa Natura 2000 del Massís del Montseny. El parc està situat al sector nord del terme municipal i és un espai de notable interès natural i paisatgístic.</p> | 08039-134 | Sector nord del terme municipal | <p>El Parc Natural del Massís del Monseny va ser declarat l'any 1987. La UNESCO el va declarar Reserva de la Biosfera l'any 1978.</p> | 41.7415500,2.4693900 | 455879 | 4621217 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 44123 | Llegenda de les portes de l'església de Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-portes-de-lesglesia-de-sant-muc | CAMPOY, G., DURÀN, A. i JURADO, R. (2006): Llegendes de castells del Vallès Oriental. Barcelona. | Llegenda que explica que en l'aplec de la festa de Sant Muç, al passar un traginer per davant de l'església, va exclamar: 'Sant Muç: no m'esmuçaràs ni a mi ni al bestiar!'. (Cal ressenyar que esmuçar, mot homòfon al sant de l'església, Muç, vol significar la impressió desagradable i aspra a les dents). Havent dit això, tant el traginer com les bèsties que conduïa tenien les barres esmuçades. Penedit d'haver fet aquella burla, va prometre pagar les portes de ferro de l'església, quedant així guarit. | 08042-8 | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Llegenda que utlitza el tema del càstig com a motiu central. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 44124 | Llegenda del cabrit negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-cabrit-negre | MESTRES, A. (2004): Llegendes del Montseny. Selecció a cura de Carme Rubió i M. Carme Bernal. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | Llegenda que narra l'experiència d'en Jaumàs, veí de Cànoves, que tot caminant amb la seva dona un vespre quan ja fosquejava, es trobà un cabrit negre. Quan en Jaumàs proposà a la seva dona que l'anirien a vendre al mercat de Llinars per treure'n alguna cosa, ella contestà que no ho podien fer doncs no era de la seva propietat. En Jaumàs argumentà que allò que es perd pertany a qui ho troba. Malgrat la insistència de la seva muller, en Jaumàs es carregà el cabrit al coll. Quan ja arribaven a Llinars van sentir una veu fonda que sortia del torrent proper i que els deia 'Ai, dimoni xic, a on vas?', al que el cabrit va respondre 'A cavall d'en Jaumàs!... Fins a Llinars!...' En Jaumàs, tot esverat havent sentit parlar el cabrit i comprenent que el què duia a collibè era el dimoni, el deixà anar i l'animal fugí camp enllà. | 08042-9 | Aquesta llegenda la recollí Apel·les Mestres en el seu llibre 'Llegendes i tradicions del Montseny' amb el que guanyà el premi del 'Llegendari popular català' de l'Institut Patxot l'any 1927. A través de l'obra d'Apel·les Mestres (1854-1936) es mostra l'interès que l'autor tenia per la recuperació de l'imaginari col·lectiu del país. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La figura de la cabra negre en el folklore sovint són encarnacions del diable o de bruixes. També les veus que surten de les aigües s'identifiquen amb boques que comuniquen la terra amb l'infern. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 44125 | Llegenda de La Pallejana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pallejana | MESTRES, A. (2004): Llegendes del Montseny. Selecció a cura de Carme Rubió i M. Carme Bernal. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | La llegenda de la Pallejana, són de fet nombrosos episodis i incidents que va tenir aquesta bruixa per diversos indrets del Montseny. Un d'aquests fets es conta que va tenir lloc Cànoves quan la bruixa va espantar l'avi de Can Ribes, masia de Cànoves. La Pallejana tocà l'espatlla de l'home tot dient-li 'Hola, Cebrià!'. I l'avi, degut a l'ensurt, va dir per a ell mateix 'Jesús, Maria i Josep'. La bruixa va recriminar a l'avi Cebrià que no digués aquestes coses, i l'avi estranyat que l'hagués sentit perquè ho havia dit de pensament, va endevinar que tractava amb la Pallejana, ja que només una bruixa podia escoltar el que no s'havia dit en veu alta. | 08042-10 | La Pallejana va ser una bruixa prou coneguda a les terres del Montseny, a la que se li atribuïen maleficis i enganys. Alguns dels espisodis que es relaten en les llegendes van tenir com a escenari indrets de Cànoves, i molts els recull Apel·les Mestres de boca de 'l'avi Joan de can Julià de Cànoves'. Aquesta llegenda la recollí Apel·les Mestres en el seu llibre 'Llegendes i tradicions del Montseny' amb el que guanyà el premi del 'Llegendari popular català' de l'Institut Patxot l'any 1927. A través de l'obra d'Apel·les Mestres (1854-1936) es mostra l'interès que l'autor tenia per la recuperació de l'imaginari col·lectiu del país. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 44126 | Ball d'en Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-den-serrallonga | ALBERICH, P. (1990): 'El ball d'en Serrallonga a Cànoves els anys 1924 i 1925', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 29-31. AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | Ball de carnestoltes que es representava en diferents poblacions de Catalunya fent referència a la història del cèlebre bandoler. Se'n coneixen diferents versions pel territori, esdevenint molt diferents les unes de les altres. La de Cànoves seria de les més fidels a la història de Serrallonga, i de llarga durada, en les que intervenia un gran nombre de personatges, com testimonia Pilar Alberich pel que fa a l'any 1924 i 1925, on es reuniren 28 actors del poble acompanyats per la música de tamborí i flabiol de Biel Bot. Segons Amades també se'n representà l'any 1928. En síntesis, l'argument girava entorn Serrallonga, la seva dona i un fill d'aquesta, que decidien convertir-se a la vida de bandolers, per robar als rics i donar-ho als pobres. Amb la intenció d'enquadrar més gent al seu grup, tot un seguit de personatges se'ls presenten per ser admesos. Interpel·lats per en Serrallonga expliquen qui són, mentres dansen davant seu. | 08042-11 | Cal cercar l'origen de les diferents versions de les danses de Serrallonga representades en el marc del carnestoltes, a finals del segle XVIII i primera meitat del XIX. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El ball era de poc moviment, amb diàlegs senzills. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 44127 | Garba de la mestressa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garba-de-la-mestressa | AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | La garba de la mestressa era una tradició que s'emmarcava en les tasques de la sega, el mes de juny. A les acaballes de segar es feia una garba de dimensions molt més grans de l'habitual. Aquesta garba gegant es posava al mig del camp i els segadors feien un ball rodó al seu voltant tot taral·larejant una cançó. A Samalús es feia una variant, com indica Amades, on es posava a dins la garba, un segador o fins i tot l'amo. La mestressa obsequiava als segadors amb un refresc. | 08042-12 | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||||
| 44128 | Bocarrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocarrot | AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | 'Bocarrot' és el mot amb el que es coneix el darrer blat a Samalús, així com la darrera mota de blat se l'anomena també en aquest indret 'boc'. El fet de personificar el blat amb les cabres no és excepcional a Catalunya, tot i que si ho són aquestes expressions concretes a Samalús. També aquí, al segador que enllestia l'últim la feina, els altres li cridaven 'T'has quedat boc!', i li feien 'Be! Be!'. El fet de personificar en el boc l'esperit del blat és prou curiós, ja que com passa sovint, més aviat els bocs i cabres són l'encarnació del dimoni en el folklore popular. Segurament cal remetre aquesta identificació amb la força de l'animal, amb el seu vigor, que es vol associar al del blat, element essencial per assegurar la subsistència. | 08042-13 | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||||
| 44129 | Imatge de la Lluna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-lluna | AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | A Samalús, es creu que si mires a la lluna plena la imatge que hi veus és la figura d'un home carregat amb un arç a coll. Aquesta imatge remet a la història d'un home que una nit fosca d'octubre posà en un camí a tocar d'un precipici, un arç per tal d'amagar el penyassegat que hi havia al darrera. D'aquesta manera volia que un veí seu al qual volia mal, tot sabent que havia de passar per allà, s'emboliqués i entrabanqués amb l'arç i caigués estimball avall. | 08042-14 | La creença de veure-hi a la superfície de la lluna imatges d'un home damnat són habituals a molts pobles de cultura romànica i mediterrània. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 44153 | Fons d'imatges del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>Fons de l'arxiu del Centre Excursionista d Catalunya que compta amb fotografies d'elements patrimonials i paisatgístics del país. El fons compta amb més de 750.000 originals. Hi trobem fotografies des de l'any 1860 fins els nostres dies. Malgrat hi ha un algun petit error d'atribució pel que respecta a les imatges de Cànoves i Samalús, el fons de l'arxiu compta amb una trentena de fotografies, algunes d'elles fàcilement identificables. Dominen els temes paisatgístics d'ubicació imprecisa malgrat haver-se fet en el terme. En segon lloc l'arxiu compta amb alguns interessants originals de masies, fotografies la majoria de principis de segle XX. Sobre el conjunt cal esmentar les nombroses fotos de les esglésies de Sant Muç de Cànoves i de Sant Andreu de Samalús. D'altra banda hi trobem masies com les de Can Congost, el Molí d'en Ribes, Masia d'en Ribes, Can Julià, Can Quintana i Can Domènec.</p> | 08042-38 | Carrer Paradís, 10-12, 08002 Barcelona. | <p>El fons es divideix en la col·lecció d'arxius personals, per nom d'autor, i un segon grup que correspon al fons de l'estudi de la Masia Catalana. Totes les fotografies del terme de Cànoves i Samalús es realitzaren entre inicis del segle XX i mitjan segle.</p> | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Guàrdia i LlorensMarc Guàrdia i Llorens | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 44154 | Fons d'imatges Miquel Pons Bernareggi (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-miquel-pons-bernareggi-anc | XX | Part del fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya, concretament al que fa referència al fons fotogràfic personal de Miquel Pons Bernareggi. En aquest fons hi ha un total de 14 fotografies antigues del terme de Cànoves i Samalús. El lot és cronològicament molt interessant i homogeni ja que la majoria de fotos cal adscriure-les als anys 1912-1913. Trobem fotos de paisatges del terme, tot i que són rellevants les dels masos del Molí de Can Ribes i de Can Congost. | 08042-39 | C/ Jaume I, 33-51, 08195 Sant Cugat del Vallès | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 1907-13 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Miquel Pons Bernareggi | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44173 | Al nord del Camp de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-del-camp-de-lilla | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment del que es té un coneixement recent a través de prospeccions. En uns camps de conreu que queden emmarcats per la carretera BP-5107 al sud, i el camp de futbol com a límit oest, es localitzaren materials d'època romana, especialment constructius, així com algun fragment d'àmfora local. No s'ha documentat cap resta de construccions. Cal dir que aquest camp on s'han localitzat aquestes restes ceràmiques podria entrar en l'àrea d'influència del jaciment romà de can Martí del que dista poc mé de 200 metres. D'altra banda també és cronològicament compatible, i proper, a les restes del Camp de l'Illa, jaciment que es troba tot just a l'altra banda de la carretera BP-5107, al sud de la mateixa. | 08042-58 | Àmbit del Montseny Oest | Jaciment localitzat en els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). | 41.6905400,2.3244100 | 443779 | 4615639 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal tenir present que la concentració de jaciments romans en aquesta àrea pot amagar un únic gran jaciment, tot i que l'estat de recerca actual no permet assegurar-ho. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44179 | Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I-III | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | En els camps darrera de la desapareguda casa de Can Marquès, que donen nom al jaciment, s'hi han localitzat abundants restes ceràmiques d'època romana. A part del característic material constructiu, destaquen pel seu nombre les troballes de ceràmica sigil·lada, especialment de TSH (Terra Sigillata Hispanica). No s'han trobat restes constructives i el jaciment tan sols es coneix a nivell superficial. | 08042-64 | Al sud de Can Monells, al límit del terme amb Les Franqueses. | Citat primera vegada per Estrada (1967), ja qualificava l'indret com a un establiment romà d'època imperial. El coneixement del jaciment no s'ha aprofundit pel que fa a les seves característiques, tot i que recents treballs de prospecció de la zona (FLÓREZ 2009) han permès certificar-ne la seva atribució cronològica, matisant-ne la seva adscripció a alt-imperial. Aquestes tasques també han permès definir millor l'àrea de dispersió de les troballes, que cal emmarcar a prop de les runes de Can Marquès i la zona del replà de la carena. | 41.6741600,2.3123800 | 442763 | 4613828 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 44184 | Pla del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-castellar | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. | I-IVdC | No s'aprecien restes onstructives, que fan pensar en la desaparició de bona part del jaciment. | En aquest replà d'un serrat del Montseny es localitzà superficialment troballes ceràmiques superficials que indicaven la probable presència d'un jaciment arqueològic. Les restes ceràmiques eren de filiació romana. En l'actualitat en aquesta àrea hi ha emplaçat un viver d'arbres que pot haver alterat la conservació del jaciment, i dificulta la troballa de l'àrea concreta de dispersió del material. | 08042-69 | Sobre el nucli de Cànoves | Aquest jaciment ja l'esmenta Josep Estrada, que en fa esment al seu treball sobre la Lauro monetal de l'any 1967, junt amb Leandre Villaronga. En aquest article va atribuir les restes al període romà imperial, sense entrar en cap qualificació del tipus d'assentament. | 41.6957400,2.3594400 | 446698 | 4616194 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 44205 | Moneda ibèrica del Fons del Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moneda-iberica-del-fons-del-museu-de-granollers | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, pàg. 135-194. GUÀRDIA, M. (2013): 'El jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús'. Vallesos. Gent, terra i patrimoni, pàg. 114-116. LLORENS, M.M. i RIPOLLÈS, P.P. (1998): Les encunyacions ibèriques de Lauro. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Ajuntament de Granollers. | II-I aC | Moneda ibèrica en bronze de la seca de Lauro que pertany a la col·lecció arqueològica del Museu de Granollers, provinent de l'antic 'Tresor de Cànoves'. Sota la nomenclatura del 'Tresor de Cànoves' es coneix un tresor numismàtic de monedes de bronze ibèriques trobat casualment en el terme de Cànoves. El lot estava format per 41 monedes ibèriques, la majoria de les quals de la seca de Lauro. El lot complet passà a mans privades i al mercat de col·leccionistes. El treball de Leandre Villaronga va poder identificar i realitzar calcs de la majoria de les monedes trobades. Concretament es localitzaren 5 monedes d'Ausesken, 5 de la seca d'Eusti, 3 d'Iltirkesken, 1 de Laiesken, 1 d'Ilturo, 5 que no es van poder consultar, i 21 de la seca de Lauro. Concretament es tracta d'una unitat de bronze, on a l'anvers hi apareix un cap masculí a la dreta amb mantell i darrere ceptre; al revers genet amb palma i a l'exerg la inscripció en caràcters ibèrics LAURO. El seu diàmetre màxim és de 26 mm. | 08042-90 | C/ Anselm Clavé, 40. 08401 Granollers | Aquesta troballa s'efectuà als anys 60 del segle XX, quan uns treballadors que feien tasques de neteja d'un bosc proper al Molí de Can Ribes, a l'aixecar un munt de pedres, van trobar agrupades un lot de monedes de bronze. El fet que estiguessin agrupades tal vegada respongués a que es trobessin en una bossa. L'ocultació d'aquest tresor s'ha datat entorn de l'any 100 aC, i s'ha relacionat amb una ocultació deguda a la invasió per part dels cimbris (104 aC) a causa d'aquest període d'inestabilitat. Alguns estudis apunten la hipòtesis que la seca de Lauro estigués en el terme municipal de Cànoves i Samalús, concretament al poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús. Aquesta moneda fou donació d'Emili Ramon Valls. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Aquesta moneda pertany al fons del Museu de Granollers, amb el número d'inventari MDG-7295, i fou una donació d'Emili Ramon i Valls. En el fons del Museu hi ha d'altres monedes de la seca de Lauro d'altres procedències. Les fotografies pertanyen al Museu de Granollers. | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 44207 | Col·lecció de morters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-morters | XVI | Conjunt de morters del segle XVI que es troben exposats al vestíbul de l'ajuntament. La col·lecció està formada per morters de bronze, de procedència catalana i castellana, i que cal datar al llarg del segle XVI. Tots els morters presenten la seva corresponent mà de morter, tamé obrades en bronze. Aquest tipus d'útils estan associats a feines d'apotecari. De la col·lecció, formada per 45 exemplars, en destaquen els tipus anomenats de costelles, i els que estan ornamentats amb escuts heràldics. | 08042-92 | Masia Can Casademunt s/n, 08445 Cànoves i Samalús | La col·lecció és fruit de la donació del senyor Lluís Graus i Queralt en memòria de la seva dona, Margarida March i Boter, tal i com resa en la inscripció en la vitrina on s'exposa el conjunt. El Sr. Graus estava lligat a la població tant per via paterna com paterna, així com per l'origen de la seva muller. El Sr. Graus (Lleida 1931) és un col·leccionista d'antiguitats, veí de Cardedeu, que té una important col·lecció de morters, especialment de bronze, i d'època medieval i moderna. Part de la seva important col·lecció ha estat exposada al Museu de Cardedeu. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i llorens | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 44208 | Col·lecció de pistoles de Can Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pistoles-de-can-casademunt | BALLONGA, J. i FERNÀNDEZ, M. (2011): La farga Palau de Ripoll. Quaderns de didàctica i difusió, 20. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Barcelona. | XVIII | Una de les tres pistoles està en curs de restauració. | Conjunt de tres pistoles exposades en una vitrina a l'actual vestíbul de l'ajuntament del poble. De les tres pistoles, n'hi ha dues que formen parella, concretament les que presenten una decoració calada de llautó, amb motius vegetals. Aquesta ornamentació està realitzada sobre la fusta de l'empunyadura i el canó. Les parts de ferro de l'arma, exceptuant el canó, són les parts en les que s'aprecia que l'estat de conservació no és l'òptim. La tercera pistola, no és de tanta qualitat com les dues anteriors, tot i que en conjunt són un magnífic exponent de les armes curtes de foc del segle XVIII. | 08042-93 | Masia Can Casademunt s/n, 08445 Cànoves i Samalús | El conjunt d'armes va aparèixer en una paret de la planta baixa de l'ajuntament quan s'estaven realitzant els treballs de restauració per adequar l'antiga masia a la seu de la casa de la vila, l'any 1981. Aquest conjunt d'armes prové de la Farga Palau de Ripoll i cal datar la seva construcció entre els anys 1700 i 1710. La Farga Palau de Ripoll va ser fundada com a farga de ferro al segle XVI, i la seva activitat va perdurar fins l'any 1978. Actualment és visitable i depèn del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. A Ripoll ja es documenta el treball del ferro a finals del segle XII. A mitjan segle XVI és quan s'inicià a Ripoll la fabricació d'armes de foc portàtils, incrementant-se notablement el segle XVII, consolidant així la ciutat de Ripoll com a un centre neuràlgic del país en la fabricació d'armes. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | ca. 1700 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Farga Palau de Ripoll | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||
| 44209 | Camí ramader de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-samalus | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | Emmarcat en els camins ramaders de la Calma, el camí ramader de Samalús és una pista que uneix des del poble de Vilalleons (Osona) fins al riu Congost a l'alçada del camp de futbol de Llerona. El tram que creua el Parc Natural del Montseny s'estima que té una longitud de 9.096 metres. En el seu tram corresponenent a Cànoves i Samalús, el camí discorre des del turó de la Roca Centella, passant per Vallfigueres, baixant pel sot de Vallfigueres fins a Can Torrents. Des d'aquest punt s'arriba a la Secretaria de Samalús, creuant la carretera BP-5107, i baixant pel ramal asfaltat, passant per Cal Rei, fins endinsar-seal terme de Corró d'Amunt. | 08042-94 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7137900,2.3174900 | 443223 | 4618224 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 44210 | Camí ramader de Vallforners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vallforners | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | Pertanyent al grup de camins ramaders de a Calma, el camí ramader de Vallforners tan sols toca tangencialment el terme de Cànoves i Samalús en el seu tram més baix. La longitud total del camí que creua el Parc Natural del Montseny s'estima en 12. 686 metres. El camí neix al Pla de la Calma, al Montseny, a l'alçada de la Sitja del Llop, baixant el massís pel mas de Vallforners, fins a a la cua de l'embassament. És en aquest punt on ens trobem ja en terme de Cànoves i Samalús. El camí i els seus brancals clouen en el mas del Vilar, que és punt de terme amb el municipi veí de Tagamanent. | 08042-95 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7268800,2.3373300 | 444885 | 4619665 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 44213 | Jaciment paleontològic de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-canoves | <p>VELA, J.A. (1987): 'Els trilobits de Catalunya', Mineralogistes de Catalunya, 3 (8), Barcelona, pàgs. 220-235. VELA, J.A. i CORBACHO, J. (2007): 'Els estadis larvaris del trilobit Drevemannia (Carbonífer inferior) localitzats a Cànoves', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 187-195.</p> | <p>El jaciment es tracta d'un aflorament d'origen marí, format per pissarres purpúries del Dinastià-Visceà (Carbonífer). Representa un ambient de dipòsit d'aigües someres, amb abundant contingut fòssil (trilobits, bivalves i crinoideus), entre els que cal esmentar: Phillipsia gemmulifer, Drevermania pruvosti, D. Revillei, Drevermania (Palpebralia) sp., Posidonia beecheri, Trylophloproteus sp, i Aviculopecten sp. El jaciment pertany a les sèries del Palezoic, concretament al Carbonífer inferior.</p> | 08042-98 | Torrent de la Font de la Vallfiguera | <p>El jaciment de Cànoves fou descobert per primer cop per Almera al començament del segle XX (1913) i ja fou assignat al Carbonífer inferior. Pruvost (1912) també va assignar el jaciment de Cànoves al Viseà.</p> | 41.7063300,2.3345400 | 444635 | 4617385 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A Catalunya el carbonífer inferior aflora en localitats com el Papiol, Vallcarca i Scala Dei. Hi ha materials conservats a la col·lecció de J. Vela, a la col·lecció Joan Corbacho i al Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB). | 1792 | 5.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44221 | Font de Can Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cuch | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | En el marc de la masia de Can Cuch de la Muntanya, al massís del Montseny, trobem aquesta font que proveeix d'aigua la bassa de la masia. Tot just per sobre del mas, en un antic safareig i bassa per a reg, és on en una de les cantonades d'aquesta estructura. | 08042-106 | Can Cuch de la Muntanya | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7254700,2.3484100 | 445805 | 4619501 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Actualment el complexe de Can Cuch és un hotel i restaurant.Fotografia: Parc Natural del Montseny. Diputació de Barcelona. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44225 | Font del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font ubicada a prop del límit oriental del terme, a la zona anomenada les Artigues del Corral, per sobre de la Plana d'en Pedro. La font es troba a la capçalera d'un petit torrent que abasteix al seu torn la riera del Sot del Riu. | 08042-110 | Plana d'en Pedro | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6866500,2.3642600 | 447092 | 4615182 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/