Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79679 | Bassa del molí d'en Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-den-figueres | GARCIA-PEY, E.: Gualba, recull onomàstic i tradicional, Ajunt. Gualba, 1996, p. 105. Jaume salichs: ' Gualba: història d'un poble' a: Baix Montseny, 9, p. 16. | XVIII-XX | En desús | Era la bassa que feia anar el molí, on hi entrava sempre l'aigua del rec anomenat del Molí i quan aquest no en portava, treballava directament amb l'aigua de la bassa. Actualment resta abandonada i plena de bardisses. Medeix uns 30 m de llargada per 12 d'amplada i al final, on sortia l'aigua cap al molí fa una 5 m de fondària. Al costat més profund té unes parets d'uns 2 m de gruix, encara que un costat és de terra. | 08097-237 | Situada sobre mateix del molí d'en Figueres. | La primera notícia que tenim del molí és del s XVI: al 1595 Elissabet de Montornès va establir a Bernat Albanell el molí, que fou de la Marquesa Palmarola i que abans fou dels senyors del terme: els Gualba Ja en el present segle, fins els anys 40 serví per moldre balt i entre els anys 40 i 50 serví per a trencar marbre d'en Deulofeu. Entre el 1957 i 1963 per en Font. Entre el 1946-48 per fer carracs de pipes per les fàbriques de Barcelona. S'abandonà al 1969. | 41.7330800,2.5032000 | 458685 | 4620260 | 08097 | Gualba | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||||
| 79680 | Forn de rajols de can Buscaraons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-rajols-de-can-buscaraons | GARCIA-PEY, E.: Gualba, recull onomàstic i tradicional, Ajunt. Gualba, 1996 | XIX-XX | En desús i enrunat | Construcció en molt mal estat. Només es conserven restes de la paret frontal, construida en pedra, i d'1 m d'amplada aproximadament. Darrera la paret s'entreveu un clot circular, excavat en la mateixa pendent de la muntanya. | 08097-238 | Situat al darrera mateix de can Buscarons | 41.7297700,2.5010800 | 458506 | 4619894 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||||
| 79681 | Forn de calç de la Sègala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-segala | GARCIA-PEY, E.: Gualba, recull onomàstic i tradicional, Ajunt. Gualba, 1996, p. 158 A. Salichs: 'Els forns de calç' a. Butlletí Informatiu de l'Associació de Residents i Estiuejants de Sant Vicenç de Gualba, 1978, nº 5. | XIX-XX | Construcció cilíndrica vertical excavada a la roca, amb la part frontal construida en pedra i reforçada per dos contraforts adossats. Al mig es situa la boca de sortida del material, de 2 m de llum, amb volta de rajol suportada per 3 petites bigues de ferro corbades. Manté la seva estructura interna rodona sense bastir, d'un diàmetre aproximat de 3, 5 m i uns 5, 20 m de fondària. Davant de la façana resten dempeus dos pilans de rajols que suportaven el cobert frontal. A l'altre costat hi queden els pilars de la construcció (magatzem), on s'hi guardaven els feixos. Més amunt hi ha la rampa que permetia pujar els carros i descarregar la pedra des de dalt. | 08097-239 | Situat sobre el camp de la Sègala, poc abans del pont Nou, en el camí de la Farga | Forn de calç dins l'antiga propietat de can Illa Vell, que sembla que fou important amb la seva activitat. | 41.7422400,2.4935100 | 457885 | 4621282 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||||
| 79682 | Rec del Molí d'en Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-moli-den-figueres | GARCIA-PEY, E.: Gualba, recull onomàstic i tradicional, Ajunt. Gualba, 1996 | XVII-XX | Aquest rec recull l'aigua del rec de la Serra després de regar darrera can Viadró. El rec del Molí, després de recòrrer aproximadament uns 850 m i de regar les terres d'en Volart, entra a regar les terres de l'heretat Figueres. Servia per a regar diferents peces i després anava al molí, per finalment retornar a la riera. Es tracta d'una senzilla excavació a terra, situada en el marge dret de la riera. En el capçal del rec hi trobem un repartidor que divideix l'aigua: dues part van per al rec i 1/3 retorna a la riera. Donava 1 hora d'aigua al molí. | 08097-240 | Sota ca n'Illa Vell i condueix l'aigua fins el molí | Amb aquest rec es regaven les terres de can Illa Vell, en Viadró, en Camps, en Bordes, en Figueres, el Fuster Ramis, en Xec, en Roig, la Rectoria, can Blanxó, la Sala, el Xato, l'endal, en comes, el Molí i la Torreta. Coneixem l'existència del rec com a mínim des del segle XVII. | 41.7365000,2.5000600 | 458426 | 4620642 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||
| 79684 | Safareig públic de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-de-la-sala | GARCIA-PEY, E.: Gualba, recull onomàstic i tradicional, Ajunt. Gualba, 1996 | XX | En desús i sense aigua | Construcció d'obra amb l'interior arrebossat de morter, de forma quasi quadrada: 5,60m per 5 m, amb uns murs de 40 cms de gruix i 1,5 de fons. En buidar-lo era aprofitat per regar el prat de sota. | 08097-242 | Situat sota la casa, al peu del camí de cal Xato, que baixa al molí d'en Figueres | Segons J. Salichs mig poble hi anava a rentar i feien pagar una peseta l'any. L'aigua de la font de la Sala junt amb la de la font de can Pa i Nous omplia el safareig. Ara es troba totalment abandonat i buit, perquè les dues fonts s'han assecat. | 41.7326500,2.5036200 | 458719 | 4620212 | 08097 | Gualba | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||||
| 79685 | Trencador del Molí d'en Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencador-del-moli-den-figueres | E. Garcia -Pey: Gualba. Recull onomàstic i tradicional. Ajuntament de Gualba, 1996. F. Maspons: 'Excursió col·lectiva a Gualba y al Gorch Negre' a : Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any XI, 1888, núm. 112-117, p.2-18, p.16. | XIX-XX | Abandonat | No en resta cap element de l'antic trencador de marbre instal·lat en el vell molí d'en Figueres. El molí fou abandonat al 1969. Els molins trencadors consistien en dues columnes al mig de les quals col·locaven un tió de devers vuit pans de llargària per un pam i mig de gruix. Aquest tió duia un ferro a cada cap que feia d'eix per voltar damunt les columes dins unes peces de llenya anomenades trics. A part d'aquest tió hi havia clavades unes barres que duien fermades una cordella i que servien per estirar, mentre que a l'altra part del tió hi embolicaven una corda que al cap de baix duia una cadena amb la qual fermaven els cantons. | 08097-243 | Molí d'en Figueres | Ja a finals del segle XIX F. Maspons en una de les excursions de l'Associació d'Excursionistes de Catalunya que feu al poble de Gualba esmenta el funcionament del molí d'en Figueres com a molí-trencador de marbre: 'Des de la farga d'aram lo camí se dirigeix rodejat sempre per regs d'aigua cap al molí de Marmol o pedra equivalent al mateix que s'arrenca d'aquells voltants' L'any 1939 l'Americano hi instal·là el trencador que funcionà fins l'any 1950, quan finalment instal·là el trencador a Sant Celoni. El trencador del molí fou aprofitat per altres propietaris de pedreres com en Font i en Tubau. També el sistema hidràulic del molí s'aprofità, entre els anys 20 i 40, per a instal·lar una serra circular per tallar carracs de bruc i fer-ne escalaborns de pipes. | 41.7331000,2.5032000 | 458685 | 4620263 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Situat en el mateix molí d'en Figueres, s'hi accedeix per una camí que surt del carrer de La Sala en direcció a la riera, el molí està situat a tocar la riera al cantó d'un pont d'aire medieval. També fou conegut com el trencador de l'Americano. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||
| 79686 | Trencador d'en Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencador-den-plans | GARCIA-PEY, E.: Gualba. Recull onomàstic i tradicional. Ajuntament de Gualba, 1996 | XX | Abandonat | Es conserven únicament les restes del cobert de rajol i les bigues de formigó que sostenen el teulat. La maquinària per a trencar i esmicolar la pedra ha desaparegut. | 08097-244 | Situat en la carretera de pujar a les pedreres, molt a prop can Clos. | El trencador de marbre d'en Plans, situat darrera can Figueras, va trencar pedra de l'any 1965 al 1976. Avui el cobert serveix per guardar-hi lleny | 41.7342100,2.4956300 | 458056 | 4620389 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||||
| 79688 | Forn de rajols d'en Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-rajols-den-figueres | Notícia recollida per en J. Salichs | XIX | Enrunat i cremat arran dels focs de l'any 1994. Ple de bardisses. | Rajoleria en estat ruinós. Es tracta d'una construcció amb pedra i rajol, d'estructura quadrangular (medeix uns 4 m per 4 m). Presenta una entrada visible, o boca, d'uns 85 cm d'amplada i 1, 4 m d'alçada, coberta amb volta de rajol. El mur en la zona de la boca medeix 2,10 m i fou construit amb rajol i amb ànima de pedra. | 08097-246 | Sot de la Menera | Els focs del 1994 cremaren part de l'estructura. | 41.7379900,2.5064600 | 458959 | 4620804 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||||
| 79690 | Mina d'aigua de Cal Gaveller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-cal-gaveller | GARCIA-PEY, E.: Gualba, recull onomàstic i tradicional, Ajunt. Gualba, 1996, p. 99-100, 231 | XIX-XX | Mina d'aigua que pren l'aigua del torrent o sot de cal Gaveller. Construida en forma de boca allargada, en pedra seca sense treballar. Medeix uns 5 m de fondària, al final hi ha la font que raja sobre una petita pica de 50 per 65 cm. S'accedeix a la mina per una petita entrada, amb arc de mig punt, també en pedra seca, que medeix 1,5 m d'alçada per 80 cm d'amplada. Tota l'estructura fa uns 1,85 m d'alçada. Bona part d'aquesta aigua és conduida cap a la bassa i safareig de cal Gaveller, situada en la feixa de sota la mina. | 08097-248 | Al camí que uneix Cal gaveller i Can Jan | 41.7423600,2.5021800 | 458606 | 4621291 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||||||
| 79692 | Mina d'aigua de la font del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-la-font-del-rossinyol | XIX-XX | Mig tapada per pedres | Es tracta d'una construcció allargada, a manera de mina d'aigua. S'hi accedeix per una entrada de 1,40 m d'alçada per 1,05 d'amplada, construida amb paret de pedra seca i gran llinda monolítica de granit a la part superior. L'entrada condueix a un passadís de 3, 5 m de fondo, el fons del qual acaba en una mena d'absis, també construit en pedra seca, però aquí la pedra molt més ben treballada, i cobert amb falsa cúpula. Aquesta part final medeix 1,50 d'amplada per 80 cm de llargada. | 08097-250 | Sobre el Gorg Negre i a prop de la font del Rossinyol | 41.7530700,2.4822400 | 456955 | 4622490 | 08097 | Gualba | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Des de l'exterior es pot observar una mena de canalització retallada a la roca que podria servir per a dur l'aigua a la mina. També es veuen restes de parets de pedra seca, molt enrunades. Tot al volt de la construcció es troben amuntegaments de pedrigolam. | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||||
| 79693 | Forn de calç de la Sureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-sureda | GARCIA-PEY, E.: Gualba, recull onomàstic i tradicional, Ajunt. Gualba, 1996, | XIX-XX | Es tracta d'una construcció de planta rectangular, amb la façana construida en pedra i algun rajol o teula, unit amb morter. La cambra de cocció, avui totalment colgada de terra i bardisses, era originàriament de planta circular o ovalada i es trobava excavat a la roca. Presenta una sola boca de sortida de material. En la façana principal són visibles una sèrie d'encaixos a la pedra, on eren col·locades les bigues de fusta que suportaven el teulat frontal, a manera de cobert, que protegia tant els treballadors del forn com la llenya i la calç cuita. la façana principal medeix 7,5 m d'amplada per 4 m d'alçada. La boca fa 2,2 m d'amplada per 1,1 de fondària. | 08097-251 | Situat a tocar la pedrera de la Sureda, al marge mateix de la carretera | Aquest forn també era propietat de can Plans, avui abandonat. Deixà de funcionar en el tombant de la dècada dels 60-70, com la majoria de petits forns de calç de Gualba. | 41.7398400,2.4995400 | 458385 | 4621013 | 08097 | Gualba | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||||
| 79697 | Bassa de Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-figueres | XIX-XX | L'aigua de la font de can Blanxó que es perdia anava a parar al safareig de can Blanxó i d'allí la que sobrava, a la bassa de can Figueres. Era conduida amb un tub i l'aigua d'aquesta bassa era utilitzada per a regar a l'estiu els horts del prat de can Figueres i els camps de ca l'Abat. Construida amb paret de pedra a dues cares, les altres dues són de terra, medeix aproximadament uns 20 m de llargada per 4 d'amplada i 2 de fondària. | 08097-255 | A tocar la font de can Blanxó | 41.7315700,2.5040600 | 458755 | 4620092 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||||||
| 79699 | Bassa de la Central de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-central-de-dalt | GARCIA-PEY, E.: Gualba, recull onomàstic i tradicional, Ajunt. Gualba, 1996, p. 106 J. Lòpez: Guia Excursionista, Montseny 2, pàg. 70 | XX | Embassament construit al mig de la riera de Gualba, actualment reconstruit i restaurat. La paret frontal és gruixuda, de pedra, d'una llargada d'uns 15 m i 6 m d'altura; la paret lateral és el mateix edifici de la central, per on surt l'aigua de la turbina. La bassa regula l'aigua del tub que baixa a la central de baix. | 08097-257 | Central de Dalt | 41.7552500,2.4806700 | 456826 | 4622733 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||||||
| 79701 | Aqüeducte de Can Cambó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-cambo | GARCIA-PEY, E.: Gualba, recull onomàstic i tradicional, Ajunt. Gualba, 1996 | XX | Construcció feta amb quatre arcades de pedra, les voltes són de rajol i el sobre, per on circula el rec, de paviment. El rajol està disposat en forma de plec de llibre. L'aqüeducte porta aigua per a regar els horts i camps de la casa i alhora permet salvar el torrent de can Cambó. | 08097-259 | A tocar el torrent de can Cambó, en la part del darrera de la casa | 41.7167900,2.5201700 | 460086 | 4618444 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||||||
| 79704 | Bassa de Can Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-berenguer | GARCIA-PEY, E.: Gualba, recull onomàstic i tradicional, Ajunt. Gualba, 1996 | XIX-XX | Bassa de planta irregular. Construida en pedra (granit) a tres cares i l'altra cara excavada en el marge. Medeix 18 m de llargada màxima, 7,40 m d'amplada i 1,40 de fondària. En la cara frontal conserva un repís fet de morter que s'utilitzava com a safareig per a la roba. També en un dels costat curts de la bassa hi ha un petit safareig, es tracta d'un gran bloc de granit buidat a l'interior, de forma ovalada, medeix 1,25 m per 1 m. Aquest recipient rep l'aigua provinent d'una canonada des del sot de Fontdecorts. | 08097-262 | Can Berenguer | 41.7576400,2.4984400 | 458305 | 4622989 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||||||
| 79706 | Aqüeducte de Cases Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-cases-blanques | XVIII-XX | Es tracta d'un estret pont d'un sol ull, fonamentat directament sobre la roca de cada banda del torrent. Fou construit en obra i l'arc fou embellit amb rajol. Pel seu damunt hi transcorre el rec i un petit passadís que permet el pas a peu a l'altra banda del torrent de can Sibina | 08097-264 | Al torrent de la Sibina, al costat de Cal Dragó | Fou renovat al 1936. | 41.7288600,2.5118300 | 459400 | 4619788 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||||||
| 91913 | Can Quim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quim | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 196.</span></span></span></p> | XIX-XX | La casa ha perdut gairebé del tot la tipologia tradicional | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de dimensions força grans que ocupa gairebé tota una illa al barri anomenat Les Casetes. Externament està molt reformada i gairebé ha perdut la tipologia tradicional de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossat a llevant un cos més baix, més un pati davanter i coberts a la part sud. La façana principal, encarada vers migdia, ha estat totalment reformada i les obertures s’han remodelat. Al ràfec sota la coberta es conserven els cabirons de fusta, i els baixos de la casa mantenen en part les característiques constructives tradicionals.</span></span></span></p> | 08108-115 | Barri Les Casetes. Carrer Remei, 2 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Quim en particular, ja hem dit que consta a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Hi apareix com can Quico, can Quim i can Tomàs. L’autor García-Pey (1999: 196), diu que antigament la casa estava repartida en quatre habitatges que eren per a quatre germans de cognom Xicota, anomenats successivament can Quim, can Quico, can Tomàs i cal Pinxo. D’altra banda, a la part antiga de la casa, als baixos, es conserva una placa d’assegurança de l’any 1819. Aquest conjunt de cases, doncs, podria ser originari de finals del segle XVIII o començaments del XIX. Ja a principis de segle XX encara hi havia quatre cases. L’avi de l’actual propietari en va comprar algunes. Es deia Quim Xicota, i d’aquí el sobrenom de la casa com a can Quim. Més tard, cap a la dècada de 1960, tot el conjunt es va reformar.</span></span></span></span></p> | 41.5924300,2.2424200 | 436860 | 4604803 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada pel propietari | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 91934 | Goigs del Roser de Santa Maria de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-roser-de-santa-maria-de-les-torres | XX | Goigs que ja no es canten | <p><span><span><span>Goigs dedicats al Roser de l’església de Santa Maria de les Torres o del Vallès, emplaçada a la finca de la masia de les Torres. Foren editats per primera vegada l’any 1946, escrits per Ramon Blasi i promoguts per la Junta Provincial de Menors de Barcelona. El seu títol complet és el següent: “Goigs de la Mare de Déu del Roser, que es canten en la seva església de la colònia agrícola de Santa Maria del Vallès a Lliçà de Vall, bisbat de Barcelona”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La lletra dels goigs s’entén com un elogi a la masia de les Torres i de l’obra que desenvolupa a través de l’Obra Tutelar Agrària (OTA) com a “casal” i “verger” de la comarca. En un dels seus versos hi llegim: “De la terra vallesana / som els homes del demà; / el treball ens agermana / ens ensenya a guanyar el pa”.</span></span></span></p> | 08108-127 | Església de Santa Maria de les Torres o del Vallès, a la masia de Les Torres | <p><span><span><span>La masia de les Torres és d’origen medieval i era de les més importants del terme de Lliçà de Vall. Al segle XIX va passar a mans dels Agustí, una de les principals famílies de la burgesia barcelonina. L’any 1925 Ramon Albó, polític, sociòleg i advocat especialitzat en temes penitenciaris, va aconseguir la compra de la masia de les Torres per tal de destinar-la a un projecte de colònia agrícola. Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1871 - 1955), d’ideari conservador i catòlic, s’havia interessat des de jove en temes carceraris, i aviat fou nomenat cap del Patronat de Nens i Adolescents Presos. El 1905 va escriure un llibre sobre “Corrección de la infancia delincuente”. Fou el primer jutge president del Tribunal Tutelar de Menors des del 1922, i aquest any fou nomenat també Director General de Presons, càrrec des d'on intentà reformar el sistema penitenciari i rehabilitar els joves delinqüents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Precisament amb aquesta finalitat l’any 1925 Albó va cedir la propietat de les Torres al tribunal de menors, amb la idea de convertir la masia en un centre d'atenció a nois en risc d'exclusió social. El 1928 es va fundar oficialment l'Obra Tutelar Agrària (OTA), que va desenvolupar una escola i colònia agrícola entorn d’aquesta finca, que també va incloure la masia veïna de la Bella Plana i, més tard, també la masia de can Nadal. Entre 1925 i 1928 Albó va fer construir la capella de la Mare de Déu del Roser, per la qual cosa el conjunt va començar a ser conegut com a Santa Maria del Vallès o de les Torres. L’arquitecte fou el reconegut Enric Sagnier (1858-1931), que també va firmar el projecte de reconstrucció de la masia de la Bella Plana. L’interior té un retaule dedicat al Roser, amb una imatge de l’escultor Gomara i les pintures de Darío Vilás. S’hi celebrava un romiatge i aplec del Roser, i tenia un benefici eclesiàstic de la Mare de Déu de Gràcia. Hi ha una tradició que diu que quan les gallines ponien els ous les dones els portaven davant de l’altar d’aquesta capella perquè els donés la classe d’aviram que més els convenia, ja fos gall o gallina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs del Roser d’aquesta capella foren editats per primera vegada l’any 1946, promoguts per la Junta Provincial de Menors de Barcelona. L’autor de la lletra fou Ramon Blasi Rabassa (1901-1980), escriptor i periodista nascut a la Selva del Camp, i col·laborador destacat de la revista “En Patufet”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’actualitat l’Obra Tutelar Agrària és una fundació privada sense ànim de lucre que continua desenvolupant diferents programes assistencials i socioeducatius per a adolescents i joves en risc d'exclusió social. La fundació manté la identitat i els valors cristians que han inspirat l’OTA des dels seus inicis.</span></span></span></p> | 41.5924800,2.2547700 | 437889 | 4604800 | 1946 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ramon Blasi Rabassa (lletra) | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 91935 | Goigs de Sant Cristòfol, patró de Lliçà de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-patro-de-llica-de-vall | XIX-XX | Goigs que ja no es canten | <p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es cantaven a l’església parroquial de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall. L’edició consultada té el següent títol: “Goigs del gloriós Màrtir Sant Cristòfol, patró de Llisá de Vall, bisbat de Barcelona”. La lletra dels goigs és genèrica sobre la biografia del sant i no fa cap referència específica a Lliçà de Vall</span></span></span><span><span><span>.</span></span></span></p> | 08108-128 | Església parroquial de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall: entre les urbanitzacions del mas Gordi i can Vilardebò. Plaça de l'Església. | 41.5929400,2.2311500 | 435921 | 4604868 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’exemplar consultat és una reimpressió de 1941 feta en una impremta de Barcelona. Els goigs originals deuen ser més antics, com a mínim del segle XIX. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 91936 | Goigs de Sant Vicenç i Santa Clara de la capella de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-vicenc-i-santa-clara-de-la-capella-de-can-coll | <p><span><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2005). “La masia de Can Coll: símbol de la pagesia benestant de Lliçà de Vall”, <em>Notes</em>, núm. 20 (gener de 2005), p. 16. Treball consultable a internet: </span><a href='https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/'><span>https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 110-111, 120-121. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 56-60, 211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall. </span></span></span></span></p> | XIX-XX | Goigs que ja no es canten | <p><span><span><span>Goigs que antigament es cantaven a la capella de Sant Joan Baptista, emplaçada a la masia de can Coll. Fins la Guerra Civil de 1936 s’hi veneraven les relíquies dels anomenats Cossos Sants: sant Vicenç i santa Clara. El títol complet és el següent: “Goigs en llohansa dels Gloriosos Martirs Sant Vicens y Santa Clara, quals sagrats cossos se veneran en la capella de Casa Coll, de Llissá de Vall, bisbat de Barcelona, antiga casa payral de la noble família de Llanza. La església celebra sa festa a 15 de setembre”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els versos dels goigs expliquen les vides i el martiri dels dos sants i informen també de l’època en que van arribar a can Coll, l’any 1797, durant el papat de Pius VI: “En aquell any celebrat / del regnat vint y tercé / del Papa Pio sisè, / regalá aquell ab pietat / vostres cossos de bon grat / de esta casa al possessor”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I continuen: “Ab lo sant fi de donarvos / condigna veneració, / a aquesta població / se enydá de trasladarvos, / y en est altar exposarvos / de esta parroquia al amor”.</span></span></span></p> | 08108-129 | Capella de Sant Joan Baptista, a la masia de can Coll: Avinguda del Pla, s/n | <p><span><span><span>Can Coll és la masia més important de Lliçà de Vall i els seus propietaris eren els principals terratinents i poder fàctic de la zona. Al segle XVIII la família Coll va protagonitzar un important ascens social, tot establint vincles amb l’alta noblesa, cosa que els va permetre transformar la seva masia en una casa-palau a l’estil francès. La torre on hi ha la capella fou construïda el 1576 i la capella fou beneïda el 1600.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1797 es van portar a can Coll les relíquies de sant Vicenç (“el Victoriós”) i santa Clara (“la Lluminosa”), els quals es van guardar a la casa fins que van traslladar-se a la capella de la torre. El motiu és que a can Coll van donar aixopluc a un pelegrí que es trobava malalt, el qual un cop recuperat resultà ser una persona romana important que, en agraïment, va facilitar que es traslladessin des de Roma els cossos d’aquests dos màrtirs que estaven enterrats a les catacumbes. Els sepulcres estaven un a cada costat de l’altar major, i a partir d’aleshores aquesta capella va ser coneguda popularment com la dels Cossos Sants. Era tradició fer-hi un aplec anual, que es va deixar de fer per la Guerra del Francès (GARCÍA-PEY, 1999: 211).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició originària dels goigs deu ser de poc després d’aquests fets, tal vegada de principis del segle XIX. Bona part d’aquest relat es recull en un text annex als mateixos goigs titulat “Tradició” i que diu: </span></span></span></p> <p><span><span><span>“Los Sagrats Cossos, arrivats de Roma a Barcelona en un barco de vela, fóren traslladats a casa Coll per vuyt masovers de dita masia rellevantse uns als altres, puig llarga fou la jornada y pesants los sepulcres, que restaven dins d’una caixa que’s guarda en la sagrsitia de la parroquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De prompte fóren col·locats en una habitació de la casa que avuy encara se anomena “lo quarto de Sant Vicens y Santa Clara”, hont estigueren fins que dins de la alterosa y quadrada torre aixecada per Pere Coll en 1576 s’hi construí la molt hermosa capella ahont son dignament venerats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les moltes presentalles qu’en la capella es guardan son proba de la gran devoció dels fidels possessors de les sagrades reliquies, dels de la comarca y dels que de molt lluny continuan visitant tant valiós tresor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avuy casi no queda memoria del concorregut Aplech que se celebraba en dit lloch, i que sembla ha desaparegut per a sempre desde lo any 1803, de tragica recordansa pera la nostra benvolguda patria, que per Deu, per ella y per son Rey lluytaren valerosament a [?] contra les superbes aguiles de Napoleón.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Degut al zel del actual possehidor D. Carles de Llanza y de Carvallo y de mossèn Joseph Oslol Ricart, Pvre Rector de Llissá de Vall y a la cooperació de mossèn Pau Perassols, se imprimiren per primera volta aquestes llohanses.”</span></span></span></p> <p><span><span><span>En iniciar-se la Guerra Civil de 1936 algunes terres de can Coll van ser apropiades pels pagesos que les conreaven. A primers de setembre Jaume Armadans, el masover, fou assassinat per un escamot del comitè revolucionari de Granollers. Va ser l’únic lliçanenc víctima de les persecucions d’aquests primers mesos de la guerra. La capella de la casa fou saquejada i cal suposar que les relíquies dels Cossos Sants es van perdre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1957 la masia fou adquirida per Eduardo Sancho Costa, un industrial del Poble Nou de Barcelona, col·leccionista i amant de l’art que estava en contacte amb artistes de l’època. Sancho Costa va fer remodelar i ampliar la capella entorn de 1962. El projecte va anar a càrrec de l’arquitecte Jordi Bonet Armengol en col·laboració amb l’artista Josep M. Subirachs, que hi va fer l’altar. L’artista Maties Palau Ferré (Montblanc 1921 - 2000), deixeble de Picasso a París, va decorar la capella amb unes conegudes pintures que il·lustren el tema de l’arribada de les relíquies de sant Vicenç i santa Clara. Per fer-les es va inspirar molt directament en aquests goigs.</span></span></span></p> | 41.5848800,2.2399800 | 436649 | 4603966 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’exemplar consultat és una edició de principis de segle XX, impresa a la Impremta de J. Joseph, de Granollers. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 91939 | Marcel·lí Vilardebò (anècdotes i contalles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marcelli-vilardebo-anecdotes-i-contalles | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 230-240.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició oral conservada bàsicament a través de la bibliografia publicada | <p><span><span><span><span>Marcel·lí Vilardebò i Farnés era el propietari de la masia de can Vilardebò, el segon terratinent del poble i polític adscrit a la Lliga Regionalista. El 1897 va heretar el mas i entre 1895 i 1933 va ser alcalde de Lliçà de Vall en tres ocasions. Sobre ell s’expliquen nombroses anècdotes i facècies, algunes de les quals han estat recollides en un llibre d’humor popular de Carme Badia (2004: 230). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Algunes contalles es refereixen al fet que el Vilardebò va ser dels primers a tenir cotxe i xofer. Es diu que un dia que tornava de jugar a cartes a Parets del Vallès quan va ser a la bassa d’en Rabassola es va parar. “El Vilardebò va anar a fer un riu i quan va estar va dir al xòfer:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Vinga, torna’m a portar al cafè!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Quan va arribar al cafè de Parets tots els companys estaven a punt de marxar i ell, que les cartes l’encegaven molt i sempre deia “a mi no me’ls acabareu”, va fer:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Va, que ara els hem d’acabar tots!” (Badia, 2004: 238)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una altra vegada que anava a jugar a cartes a Parets li va dir al xofer, que es deia Dolfo:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>“-Noi, engega el cotxe, que marxem amunt!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>I quan el Dolfo el tenia engegat –engegà’l volia una estona, perquè era un cotxe primitiu, un Ford, que s’engegava amb manivel·la-, pujava i marxaven cap a Lliçà de Vall. Quan eren a l’indret de la carretera de Sabadell i ja havien de trencar cap a can Vilardebò, feia parar el cotxe. Ell baixava i anava a fer de ventre i després li deia al xòfer:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Saps què, noi? Tornem a Parets!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Home, però per venir a fer això hem hagut de venir a Lliçà de Vall?</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-En els de Parets no els vull deixar ni la merda!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Però els calés els hi fotien.” (Badia, 2004: 240)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Altres anècdotes es refereixen a les relacions amb els mossos de la masia, a la garreperia de la seva dona i, sobretot, a la relació tibant i a les bregues que tenia amb el rector del poble, mossèn Oriol. La masia de can Vilardebò està situada al costat de la parròquia, i es diu que el Vilardebò i mossèn Oriol sempre s’insultaven des de casa seva estant.</span></span></span></span></p> | 08108-130 | Masia de can Vilardebò: entre les urbanitzacions de can Vilardebò i del mas Gordi. Avinguda de can Vilardebò | 41.5952800,2.2299900 | 435827 | 4605128 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 91940 | Mossèn Oriol (anècdotes i contalles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mossen-oriol-anecdotes-i-contalles | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 230-234.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició conservada bàsicament a partir de la bibliografia publicada | <p><span><span><span>Mossèn Josep-Oriol Ricart Sauch, conegut com a mossèn Oriol, va arribar a la parròquia de Lliçà de Vall entorn de 1890 i s’hi va estar uns quaranta anys, fins a la dècada de 1930, abans de la guerra. D’ell s’expliquen nombroses anècdotes, algunes de les quals han estat recollides en un llibre d’humor popular de Carme Badia (2004: 230). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Moltes de les contalles es refereixen a la relació tibant i a les bregues que tenia amb Marcel·lí Vilardebò, propietari de la masia de can Vilardebò, situada precisament al costat de la parròquia. Vilardebò era el segon màxim terratinent de Lliçà de Vall, polític adscrit a la Lliga Regionalista i fou alcalde del poble en tres ocasions. Es diu que el Vilardebò i mossèn Oriol sempre s’insultaven des de casa seva estant. L’enfrontament entre els dos es feia molt visible per la festa major, ja que es feien dues convocatòries per separat, i com que els dos eren els que dominaven el poble es feien la competència. Un dia, per exemple, Marcel·lí Vilardebò va posar lletra a una cançó i va dir a un pastor del mas que anés a cantar-la a la vora de l’església. El rector, però, no va acabar de sentir bé la cançó i no va copsar-ne la intenció. Un dia que era al tren un home de Parets li va fer avinent que li havien dedicat una cançó i el mossèn li va fer cantar. Però quan va sentir la lletra no li va agradar gens i el va fer parar. Li va allargar un cigarret i li va dir: “Té: fuma, fuma, fuma...!” És possible que la cançó fos aquesta: “El porc de l’Oriol té unes pensades molt bones: per comptes d’escolà té quatre majordones. Oidà, oidà, el petit capellà! <span>(Badia, 2004: 230)”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>I és que, precisament, una de les enraonies que es deien de mossèn Oriol és que era un faldiller i, segons es diu, s’entenia amb totes les majordones i amb altres dones que es deixaven. Una de les contalles que s’expliquen és la següent: </span></span></span></p> <p><span><span><span>“Mossèn Oriol tenia dues minyones, de vint anys cada una. Un dia que el bisbe li va anar a fer una visita (...) li va dir: </span></span></span></p> <p><span><span><span>-Què són, aquestes dues noies?</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Són les minyones.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mare de Déu, i què diu, la gent del poble, amb aquestes dues minyones tan joves?</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Oh, pensi que no els he tocat ni un pèl, eh?</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Bona punteria, bona punteria! <span>(Badia, 2004: 235)”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Es veu que mossèn Oriol era molt intel·ligent, però la seva relació amb el bisbe no era bona a causa dels seus costums poc decorosos: “Per això el bisbe el va posar a Lliçà de Vall, que era un racó de món, i l’hi va tenir quaranta anys desterrat. Quan el bisbe hi anava de visita, com que amb el tren i la tartana era tan difícil d’arribar-hi, es quedava a dormir. I un cop, per sopar, mossèn Oriol li va donar mongetes i no gaire ben cuites, una mica fortes, i això que el bisbe ja era vell i estava delicat de l’estómac.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Ah, noi –li va fer mossèn Oriol-, és que això és un poble molt pobre i jo haig de passar així com puc...”<span> (Badia, 2004: 234)”.</span></span></span></span></p> | 08108-131 | Església i Rectoria de Lliçà de Vall: entre les urbanitzacions del mas Gordi i can Vilardebò. Plaça de l'Església | 41.5930300,2.2306500 | 435880 | 4604878 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 51375 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-martorelles | XIII-XXI | Els pergamins estan en mal estat de conservació. | <p>L'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles es troba ubicat a la rectoria de Santa Maria. S'hi conserva la documentació generada per la parròquia entre els segles XVIII i XXI. Hi ha un total de 77 documents, on hi ha cartes, rebuts, comptes, estadístiques, expedients, inventaris, fotografies, etc. Tanmateix, la major part de documentació antiga d'aquesta parròquia està custodiada al Museu Diocesà de Barcelona, de la qual destaquen 28 pergamins del segle XIII fins al XVI. També s'hi conserva la següent documentació : 1. Escriptures civils (segles XVI-XVII) 2. Testaments (s. XVI-XIX) 3. Censals, Capbreus (s. XVII-XVIII) 4. Delmes, Fundacions, Censos (s. XVII-XVIII) 5. Capítols Matrimonials (s. XVII) 6. Confraria del Roser, Aniversaris (s. XVII- XIX) 7. Celebracions de misses (s. XVII-XIX) 8. Confessions i Comunions (s. XIX) 9. Delmes (s. XVII) 10. Inventaris, Censos, Testaments, Concòrdies, Deutes, Vendes, Impresos (s. XVIII-XIX) 11. Capbreus, Aniversaris, Censals, Administració Roser (s. XVI-XIX) 12. Administracions (s. XVII-XIX) 13. Varia (s. XVI) 14. Varia (s. XVI) 15. Economia (s. XIX) 16. Fundació, Consueta (s. XV-XIX) 17. Llibres Sacramentals i Pergamins (s. XVI-XX) 18. Llibres Sacramentals i Pergamins (s. XVI-XX) 19. Llibres Sacramentals i Pergamins (s. XVI-XX) 20. Llibres Sacramentals i Pergamins (s. XVI-XX) 21. Llibres Sacramentals, Confraries, Visites (s. XVIII-XX).</p> | 08115-12 | C. de l'Església, 1. Santa Maria de Martorelles | <p>Els actuals municipis de Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi fins l'any 1927, en què es van segregar. Tanmateix, l'església de Santa Maria es va mantenir com a parròquia de la població fins l'any 1976, en què va passar a ser-ho la nova església de Sant Joaquim. A partir d'aquest moment, la parròquia de Sant Joaquim custodia la documentació de Martorelles.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Restringit | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació ha estat facilitada per l'Arxiu Històric Comarcal de Granollers. | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 51382 | Cireres de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cireres-de-martorelles | <p>La cirera de Martorelles era coneguda als pobles de la contrada com un producte de gran qualitat. Abans al poble hi havia un nombre important d'exemplars de cirerers, essent en l'actualitat gairebé residuals. Encara se'n troben alguns a la vinya de Sa Riera i al municipi de Santa Maria de Martorelles.</p> | 08115-19 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>Segons diversos testimonis orals, els famosos cirerers de Martorelles van ser portats pel que havia estat jardiner de la Cartoixa de Montalegre de Tiana, que va empeltar-los amb els existents.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||||
| 51383 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-3 | <p>AMADES, J. (1997), Danses de la terra: Música i dansa tradicional de les comarques de Barcelona, vol. 2. Tarragona: Edicions el Mèdol. AMADES, J. (1937). “Refranys geogràfics”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. MACIÀ, C. (1995). Ball de Gitanes: el record d'un passat agrari. vol.9 Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans (Notes). SORIANO, M; SUÑÉ, E. (1999). Martorelles: Primer Arxiu Fotogràfic. Cultura d'un poble. Treball de recerca de l'escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès [inèdit].</p> | XX | <p>El ball de gitanes és una dansa popular amb molta tradició a Martorelles. Es balla durant les festivitats més destacades que es celebren a la població, com és la Festa Major. També assisteixen a les nombroses trobades arreu del territori. Els nois van vestits amb faixa i espardenyes, mentre que les noies porten vestits de colors vistosos. El ball consta de les quatre peces principals: la Catxutxa, la Contradansa, la Jota i el Xotis. La Catxutxa és l'entrada del ball, en la que els dansaires fan el punt dels balancers fent una trena entre sí. La Contradansa es balla en fileres que es trenquen en fer les eixides. La Jota és un ball ràpid amb ritme de vals-jota. El Xotis té una part muda, en què l'únic so és el repic de les castanyoles. A part, les Colles de Martorelles han ballat quatre peces més pròpies del Ball de Gitanes. La més representativa és el Bolero, que consta de cinc parts amb la tècnica del peu pla i molts punts, com l'eixarrancada. Les altres peces són la Polca i el Recull Vuitcentista.</p> | 08115-20 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>El ball de gitanes és una dansa tradicional associada a l'agricultura, molt arrelada al Vallès. Ha tingut moltes modificacions en el transcurs dels segles. Entre elles en destaca la introducció de les bullangues del Carnestoltes, en què la dansa s'acompanyava de personatges carnavalescs que formaven part de la comparsa. D'una banda, els balladors representaven el Bé, mentre que els diables representaven el Mal. La sessió començava amb l'actuació d'aquests últims, en què es buscava divertir al públic entre salts i crits. Segons Amades, a Martorelles els diablots portaven una gran perruca d'estopa que els donava un aspecte entre còmic i grotesc (AMADES 1997:88). També explica que portaven com a distintiu una brasa de carbó lligada a l'entrefoc de la forqueta, que lluïen com a distintiu del càrrec. Quan alabaven la colla, qualificaven els balladors de carboners AMADES (1937: 191). L'últim dia els diablots cremaven la perruca entre grans cridòries. Alhora, hi havia la figura del Vell que representa l'hivern i la Mort, i la de la Vella, que representa la vida i la primavera. Amades també ens parla de la Vella de Martorelles, que portava un ninot que representava un nadó i li feia moixaines estranyes per fer riure els espectadors, a qui els acostava perquè el besessin i acaronessin. Amb el pas dels anys, aquests personatges van deixar de ser presents en el ball. Les primeres notícies del ball de gitanes a Martorelles es remunta almenys a l'any 1887, en l'article de Francesc Maspons 'Ball de gitanes en lo Vallès', on diu: 'en Puig de Martorelles, una de les cases més riques de la comarca, sortia a ballar amb una botonada tota d'or…'(MACIÀ, 1995: 92), fent referència a l'ostentació social que feien alguns antics balladors. Més endavant, hi ha diversos testimonis gràfics de l'any 1940 on hi apareixen les Colles de Gitanes. Entre els actes més recordats entre els balladors és la sortida a Madrid que es va fer el 1946 i 1950, així com la ballada a la Plaça Sant Jaume de Barcelona l'any 1947. Abans de la guerra el mestre Virat de Martorelles de Dalt i en Cisco Mero ensenyaven a les colles a ballar. El 1946 va arribar al poble el mestre Baldomero Costa, molt recordat entre els balladors per la seva tècnica i dedicació. No va deixar les colles fins el 1989, tot i que els últims anys era ajudat per Lluís Cendra i Josep Canals. Les Colles de Martorelles no van ballar de forma continuada al llarg de la seva història, sinó que hi va haver períodes d'inactivitat. Tanmateix, des de l'any 1976 no han parat de ballar.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La fotografia s'ha tret del Bloc d'Antondensi. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 51384 | A Martorelles, carboners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-martorelles-carboners | <p>AMADES, J. (1937). “Refranys geogràfics”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya.</p> | <p>La popular dita ' A Martorelles, carboners' ens indica la importància que va tenir aquesta activitat a la població. Antigament, a Martorelles i Santa Maria de Martorelles hi havia grans extensions de bosc, fet que era aprofitat per molts dels seus habitants, que es dedicaven al carboneig. L'expansió de la vinya va suposar la tala de molts d'aquests boscos, pel que queden pocs vestigis d'aquesta activitat. Tanmateix, la dita ha perdurat fins als nostres dies.</p> | 08115-21 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>Segons Joan Amades, des d'antic el carboneig era una activitat molt arrelada a la zona, fins al punt que tenia influència en el ball de gitanes. Explica que els diablots de les colles carnestoltenques portaven com a distintiu una brasa de carbó lligada a l'entrefoc de la forqueta, que lluïen com a distintiu del càrrec. Quan alabaven la colla, qualificaven els balladors de carboners AMADES (1937: 191).</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-15 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||||
| 51386 | Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanyes-martorelles-i-sant-fost-tres-parroquies-dintre-un-bosc | <p>PÉREZ, X. (1990). Sant Fost, historia d'un poble: dels orígens a la Guerra Civil. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | <p>La dita 'Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc' és coneguda arreu. Antigament, aquestes poblacions tenien una important massa forestal, que en alguns casos s'ha vist minvada en els darrers anys a causa del creixement urbanístic. També existeix la variant: 'Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc'</p> | 08115-23 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||||
| 51398 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal | <p>SORIANO, M; SUÑÉ, E. (1999). Martorelles: Primer Arxiu Fotogràfic. Cultura d'un poble. Treball de recerca de l'escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès [inèdit].</p> | XX | <p>A l'Arxiu Municipal hi ha un arxivador que conté un gran nombre de fotografies de Martorelles, la majoria còpies d'originals. Estan classificades en carpetes, la majoria d'elles datades i referenciades. Les més antigues són en blanc i negre i les dels darrers anys en color. Pel que fa a la temàtica, n'hi ha d'Alcaldes i retrats (1902-1922), Urbanisme (1922-1964), Ball de Gitanes (1940-1999), Escola Orfeònica (1907-1996), Trabucaires (1997), Vida Quotidiana (1902-1935), Vida Rural (1930-1989), Festivitats (1940-1968), Festivitats diverses (fora del poble) (1924-1940), Festa Major (1935-1951), Homenatge a la Vellesa, Teatre infantil, Activitats esportives, Construcció i inauguració del CEIP les Pruneres, Pessebre vivent, Col·locació de la primera pedra de l'església, Masies i Vistes panoràmiques, etc.</p> | 08115-35 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>La major part d'aquesta col·lecció de fotografies es va recopilar en motiu d'un treball de recerca de Batxillerat a l'institut Sant Gervasi de Mollet, fet per Emma Suñé i Mireia Soriano. Durant el treball, van demanar fotografies a les cases més antigues de Martorelles, i les van reprografiar totes. Per a fer-ho van rebre una subvenció de l'Ajuntament de Martorelles, i més endavant se'n va muntar una exposició al celler de Carrencà.</p> | 41.5256800,2.2433700 | 436874 | 4597392 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 51408 | Goigs de Sant Joaquim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joaquim | <p>MILÀ, F. i J. (2006). Martorelles: la fe d'un poble. Santa Coloma de Farners: Editorial La Trona.</p> | XX | <p>Es tracta dels goigs en lloança al gloriós patriarca Sant Joaquim, que es venera a l'església parroquial de Sant Joaquim. La lletra dels goigs la va escriure el prevere Salvador Misser i la música la va composar Joan Aragonès. Comença així: 'Sou l'extrem de les anelles d'Abraham al Salvador. Del serrat de Martorelles obreu noves meravelles, Joaquim, nostre patró. Creient contra tota espera abasteu el rou del cel: la promesa falaguera sobreeixint de tot anhel. Nou edem traurà poncelles, mes com vostra Filla, no. Del serrat(…) Amb la vostra esposa, Anna, patriarca Joaquim, fora temps, de culpa sana, concebuda és lluny del crim. Sol ixent, amb ses parpelles, l'ha nimbada en resplendor. (…)'</p> | 08115-45 | Parròquia de Sant Joaquim. Pl. de l'Església, 1 | 41.5285100,2.2351100 | 436188 | 4597712 | 1976 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El goig apareix publicat al llibre de Milà, Martorelles: la fe d'un poble. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 51415 | Processó de Nostra Senyora de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-nostra-senyora-de-montserrat | <p>MILÀ, F. i J. (2006). Martorelles: la fe d'un poble. Santa Coloma de Farners: Editorial La Trona.</p> | XX | <p>La processó de Nostra Senyora de Montserrat es fa l'últim dissabte d'abril. Comença amb una missa solemne a Sant Joaquim, i en acabar surt la processó amb la imatge. Es recorren els principals carrers del poble, amb els armats de Martorelles al davant. L'endemà al matí es fa una missa a Sant Domènec de Carrencà.</p> | 08115-52 | Martorelles | <p>La Joventut Sardanista de Martorelles va obsequiar al poble amb la imatge de Nostra Senyora de Montserrat l'any 1986. Des d'aleshores es va començar a celebrar la processó al poble. En un primer moment, el dissabte es sortia de l'església de Sant Joaquim i s'arribava a Sant Domènec de Carrencà, on es deixava la imatge. El dia següent, després d'una missa, es reprenia la processó de nou fins a Sant Joaquim.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La fotografia s'ha tret del Bloc d'Antondensi. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 51449 | Processó del Silenci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-silenci | <p>MILÀ, F. i J. (2006). Martorelles: la fe d'un poble. Santa Coloma de Farners: Editorial La Trona.</p> | XX | <p>La processó del Silenci es fa el dia de dijous Sant al vespre. El punt de sortida és l'església de Sant Joaquim, amb la Creu de guia davant, seguida dels Armats, l'Abanderat d'Honor, la Creu dels Improperis, el pas de Jesús amb la Creu, la Confraria de la Santa Espina, els feligresos, els portants de la Mare de Déu dels Dolors i per últim els portants del Sant Crist. El recorregut pels carrers del poble passa per la plaça de l'Església, el carrer Catalunya, el carrer Costa, l'avinguda Piera, carrer Indústria, el carrer del Rosari, el carrer Agricultura (conegut com 'el passatge de les torxes'), de nou l'avinguda Piera i la resta de carrers fins a tornar a l'església. Tot l'itinerari es fa en silenci, que només queda trencat pel repic dels tambors dels armats.</p> | 08115-86 | Pels carrers de Martorelles | <p>Les processons són un acte molt arrelat a la població, ja que els seu origen és força anterior a la segregació del municipi del 1927. Abans es feien entorn l'església de Santa Maria de Martorelles, i algunes d'elles baixaven fins a la part alta de l'actual Martorelles. Fins a la construcció de l'església de Sant Joaquim, vers el 1961, les processons es van celebrar de manera conjunta. Durant els primers anys es va fer de forma intermitent, però des de la creació dels Armats de Martorelles s'ha celebrat cada any i s'ha passat a conèixer com a processó del Silenci.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La fotografia s'ha tret del Bloc d'Antondensi. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 51450 | Sardanes dedicades a Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-dedicades-a-martorelles | XX | <p>Martorelles té un nombre de sardanes molt important dedicades al poble. Algunes d'elles són: 'Can Camp' de Josep Jordi Llongueres, 'Cant a Martorelles' de Montserrat Giménez, 'Derbi-Derbi' d'Antoni Suñé, 'Festeig Sardanista a Martorelles' de Tomàs Gil, 'Joventut Sardanista de Martorelles', de Vicenç Coromines, 'La Font de Can Camp' de Ramón Vilà, 'L'Aplec de Martorelles' de Carles Santiago, 'Martorelles' de Francesc Mas, 'Maig' de Joan Carbonell, 'Recordant Martorelles' de Vicenç Coromines, 'Salta Noi' de Ramón Vilà, 'Sardanes a Carrencà' de Vicenç Coromines, etc. Estan compostes entre els anys 1935 i 2008.</p> | 08115-87 | Martorelles | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||||
| 51452 | Fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-de-la-corona-darago | XIII-XX | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi conserven diversos documents que fan referència al poble de Martorelles. Hi ha pergamins de la Reial Cancelleria, de la Reial Audiència, de Reial Patrimoni i Diversos i Col·leccions. Entre els documents més antics (datable de mitjans del segle XIII per les persones que hi figuren), destaca un pergamí en què Guillem, clergue i rector de l'església de Martorelles, d'una part, i Berenguer de Carrencà, de l'altra. Sentència dictada pel canonge de Barcelona, Ramon de Riera, entre les dues parts del delme dels molins de Carrencà (Reial Cancelleria. Pergamins. Jaume I. Sèrie general, núm. 0750). Molts dels documents posteriors fan referència a conflictes existents relacionats amb els molins, com també hi ha els capbreus de la Cartoixa de Montalegre.</p> | 08115-89 | C. Almogàvers, 77. Barcelona | <p>L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó com a arxiu del seu regne. Fins a mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull no va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó que coneixem, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona. Des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. El document més antic que custodien data de l'any 844, mentre que el pergamí més antic és de l'any 1178. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 54279 | Llegenda de la campana de Sant Cristòfol de Monteugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-campana-de-sant-cristofol-de-monteugues | <p>AADD. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Guies Comarcals. Catalunya romànica. p. 157-158. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | Poc coneguda | <p>La llegenda es basa en una inscripció d'una de les campanes de Sant Cristòfol de Monteuges datada suposadament del segle XV i feta pel fonedor 'Carles Many' al lloc veí del Pla de la Batalla. Aquesta inscripció venia a rememorar la fundació de Sant Cristòfol per part de l'emperador Carlemany en acció de gràcies per una batalla que hauria guanyada contra els àrabs en el lloc anomenat el Pla de la Batalla situat en una carena propera. Aquesta campana s'hauria perdut i per tant a Sant Cristòfol, per tradició, es recorda el campanar sense campanes</p> | 08134-3 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>L'església de Sant Cristòfol de Monteugues és una petita capella d'una sola nau coberta amb volta de canó seguit, amb dos arcs torals probablement posteriors, i capçada per un absis semicircular i cobert amb volta de quart d'esfera a llevant. La porta oberta a la façana sud, és d'arc de mig punt adovellat. A la façana oest hi ha un campanar de cadireta que, com la nau, correspon a una època posterior. Inicialment fou filial de la Garriga i, per això, cedida el 1139 al monestir de Santa Maria de l'Estany, que en tingué el patronat fins al s. XV o al s. XVI. Malgrat tot, segons una venda de terres del 1021 al lloc dit Camp de Mascaró, tenia categoria parroquial i era esmentada com a Sant Cristòfol de 'Monte Eguas'. Va ser restaurada l'any 1943 i s'hi celebra un aplec, bastant concorregut, per la festa patronal.</p> | 41.7147900,2.3120300 | 442770 | 4618339 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 54282 | Jaciment al final del Sot del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-al-final-del-sot-del-bac | <p>Fitxa IPAC: Albert Bacaria. Data: XII-1983.</p> | III-I aC. | Es troben en estat superficial | <p>Jaciment documentat a l'aire lliure, sense estructures associades. Vall molt estreta entre dues cingleres, zona de bosc mixt, excavat pel Torrent Negre en direcció oest-est. En aquest punt del final del Sot d'en Bac s'han localitzat alguns fragments de tègula i ceràmica ibèrica al torn molt rodada. Les troballes són molt poques i mai s'han detectat estructures.</p> | 08134-6 | Sot del Bac | <p>Tot i que les restes més important de la presència ibera a la rodalia és el jaciment del poblat del turó del Puiggraciós, situat a l'antiga parròquia de Montmany, s'ha documentat al municipi material isolat pertanyent també a l'època ibèrica. El pas del Sot del Bac seria un camí natural utilitzat per les primeres comunitats humanes, tant per abastir-se dels diversos recursos naturals (aigua, caça i recol·lecció) com a lloc de pas i de comunicació del sector del Congost amb Puiggraciós i els Cingles de Bertí, emplaçament on es documenta un altre assentament d'època ibèrica.</p> | 41.7276800,2.2658500 | 438941 | 4619802 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Les troballes sempre s'han fet a nivell superficial. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 54284 | Forn de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-les-planes | <p>Fitxa IPAC: Jordi Pardo. Data: XII-1984.</p> | IaC-IIIdC. | Molt superficial | <p>Estructura situada a l'aire lliure, lloc interpretat com a centre de producció i explotació ceramista. Forn de planta quadrangular amb parets de terra cuita i s'observen les pedres de sorrenca triàsica que formarien l'arcada de volta inferior i caiguda. La planta té unes mides de 1'90 m per 1'90 m, i es troba parcialment coberta per la vegetació.</p> | 08134-8 | Puiggraciós | <p>Les pluges del més de novembre de 1984 van descalçar les restes d'un forn d'obra caigut, el qual es localitza al constat nord del camí que va de la Garriga a Puiggraciós, en un indret conegut com les Planes, sota el Serrat de l'Ocata. Al forn no hi apareix cap fragment de terrissa en superfície, pel qual és molt difícil atribuïr-li una cronologia donat que no està excavat, tan es podria tractar d'un forn romà, com d'un molt més posterior. Per les rodalies hi ha notícies d'haver-s'hi localitzat fragments de tègula (veure jaciment de Les Planes). No hi ha cap altre estructura o element a les rodalies. L'apreciació és únicament superficial. No hi ha material recollit.</p> | 41.6984500,2.2575100 | 438219 | 4616563 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Planes granítiques amb dipòsits de sauló situades a l'Oest del Turó dels Tremolencs, camps de conreu envoltats de bosc mixt. Situat al costat nord del camí que va de la Garriga a Puiggraciós. L'apreciació és únicament superficial. No hi ha material recollit. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 54315 | Pi pinyer del Sot del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-del-sot-del-bac | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>El tronc presenta algunes perforacions de picots que podrien haver estat causades per la colònia de picot garser gros que està instal·lada als àlbars de la bassa del Bac. Aquest fet demostra que l'estat de salut de l'arbre no és el més idoni i que segurament té algunes larves de barrinadors al tronc que han estat l'objectiu dels picots. A la capçada es pot veure una branca morta que reforça aquesta hipòtesi. L'amidament de l'arbre ha estat molt dificultosa pel fet d'estar rodejat d'una espessa bardissa quasi infranquejable i alguns dels paràmetres inclosos són una aproximació.Alçada: 19-20m Volta de canó: 2,65m Diàmetre: 0,84 m Volta de soca: 3,30 m Capçada: 20 m Alçada de la primera ramificació: 10 m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m</p> | 08134-39 | Sot del Bac. Montmany | <p>Aquest arbres es va salvar de l'incendi de 1994 gràcies a la seva alçada que fa fer que la capçada no quedés afectada. Cal dir que justament en aquell punt es va poder detenir el foc evitant la seva propagació pel Sot del Bac.</p> | 41.7275600,2.2659800 | 438951 | 4619789 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores a sobre del talús del costat esquerra del camí del sot del Bac. En un punt on va arribar l'incendi de 1994. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 54316 | Pi pinyer de la font dels Castanyers o del Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-la-font-dels-castanyers-o-del-castanyer | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Alçada: 21m Volta de canó: 2,45m Diàmetre: 0,78m Volta de soca: 3,45m Capçada: 0,78m Alçada de la primera ramificació: 3,45m Nombre de branques a la primera ramificació:-</p> | 08134-40 | Vallcàrquera | 41.7250400,2.2891800 | 440879 | 4619493 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la clariana que trobem davant la font dels Castanyers, amb la base del tronc tapada per unes bardisses. Aquest arbres seria més popular si es desbrosses aquesta esplanada i quedés al descobert la base del tronc. Aquesta iniciativa augmentaria l'interès d'aquest racó. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||||
| 54317 | Pi pinyer de can Zidró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-can-zidro | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Pi pinyer, pinus pinea. Pinàcies. Afores. A uns 50 m al nord de les ruïnes de can Zidró. Alçada: 14m Volta de canó: 2,25m Diàmetre: 0,72m Volta de soca: 3,00m Capçada: 17-18m Alçada de la primera ramificació: 5m Nombre de branques a la primera ramificació: 4m</p> | 08134-41 | Vallcàrquera | <p>Aquest pi no és d'unes dimensions excepcionals però té un port molt atractiu i destaca la seva capçada des del camí que va a can Gil, sobresortint entre un bosc d'alzines. L'indret on hi ha les ruïnes de can Zidró és un dels racons poc visitats del municipi i té alguns elements atractius com aquest pi la font de can Zidró i el gorg del Carcabà. Segons Pere Mateu i Joan Dosrius aquest pi era conegut com el dels Tudons per la tendència que tenien aquests ocells a posar-se a les branques.</p> | 41.7275300,2.3002500 | 441802 | 4619761 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||||
| 54318 | Pi blanc del carrer de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-del-carrer-de-la-garriga | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Pinus halepensis pinacies.Alçada: 18m Volta de canó: 2,7m Diàmetre: 0,86m Volta de soca: 3,30m Capçada: 13-14m Alçada de la primera ramificació: 7m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m</p> | 08134-42 | Nucli del Figaró | <p>Aquest arbre perd una mica de presència pel fet d'estar clarament tombat cap a un costat i pel fet d'estar rodejat d'alguns dels cedres més grans del poble. Segons Ramon Viver aquest exemplar és el que resta d'una filera de pins de bona mida que en el passat eren la continuïtat del desaparegut pont de Can Rubinat. A l'actualitat és un arbre prou conegut per una part de la població ja que és un lloc on molta gent hi aparca el cotxe, encara que potser per la mateixa raó potser no és un arbre massa valorat. Pel fet d'estar en una zona d'aparcament provoca un excés de trepig que pot afectar l'arbre, a l'igual que la manca d'escossell. De fet els pins blancs no són arbres massa apreciats segurament pel seu aspecte una mica desmanegat i per l'acumulació de branques mortes, que aquest exemplar també té i desapareixen el seu port a diferència d'altres espècies de pins.</p> | 41.7198900,2.2727500 | 439507 | 4618932 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||||
| 54319 | Sapina de la carena de la vinya d'en Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sapina-de-la-carena-de-la-vinya-den-roca | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Pinassa. Pinus nigra. Sapina-pinàcies. Afores. A 700m sobre la carena de la vinya d'en Roca, pel sot d'un camí de desembosc molt tapat. La carena de la vinya d'en Roca comença l'aiguabarreig del torrent que baixa pel sot de ca l'Hosta i del que baixa pel sot de la font dels Pastors. Alçada: 15m Volta de canó: 2,05m Diàmetre: 0,65m Volta de soca: 3,10m Capçada: 1,20m Alçada de la primera ramificació: 7-8m Nombre de branques a la primera ramificació: - Aquest exemplar és el més gran d'un grup de 10 sapines que sembla que van ser força populars segurament perquè al créixer a la carena es devien fer molt aparents, sobretot anys enrera que aquesta carena devia estar més aclarida. Cal destacar que aquestes sapines, tot i no tenir una mida excepcional, eren presents en el record de diversos veïns de Vallcàrquera com en Joan Dosrius i en Pere Mateu.</p> | 08134-43 | Vallcàrquera | <p>Segons Felip Boix les sapines volen terrenys més planers per fer-se grans. Segons ell no hi ha exemplars més grans perquè es van tallar molts exemplars notables de diverses espècies de pins fa uns 30 anys. A més. I també segons ell, les sapines de Vallcàrquera semblen afectades per alguna malura i alguns exemplars es moren. Tots aquests fets reforcen encara més la catalogació de la Sapina de la Vinya d'en Roca, encara que no tingui una mida excepcional.</p> | 41.7271600,2.3029600 | 442027 | 4619719 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés fins a l'inici de la carena es fa per un camí que netegen els caçadors cada temporada per fer batudes de senglars. Aquest fet fa que sigui un arbre de difícil accés fet que s'agreuja perquè la carena té un tram de fort pendent. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 54320 | Cedre de can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-can-bertran | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Cedre de l'Himàlaia. Cedrus deodara. Pinàcies. Alçada: 19m Volta de canó: 3,05m Diàmetre: 0,97m Volta de soca: 4,30m Capçada: 17-18m Alçada de la primera ramificació: 2,50m Nombre de branques a la primera ramificació:- És un exemplar molt atractiu amb una capçada que recobreix gran part d'aquest jardí i que es fa molt present des del carrer. Si no destaca més és perquè el jardí on és queda per sota del nivell de la carretera de Ribes. Les branques més baixes pràcticament toquen a terra pels extrems i com a dada rellevant en cara no s'ha escapçat com passa freqüentment en molts exemplars d'aquesta espècie.</p> | 08134-44 | Nucli Figaró | <p>És un arbre de jardins particulars més populars del municipi i segurament encara ho era més quan el que és ara el carrer de la Garriga enllaçava amb el pont d'en Rubinat.</p> | 41.7200200,2.2729900 | 439527 | 4618946 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardí particular de Can Bertran. Casa que ocupa la cantonada del carrer de la Garriga amb la carretera de Ribes. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 54321 | Xiprer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-del-castell | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Xiprer de Monterrey. Cuspressus cf. Macrocarpa. Cupressàcies Alçada: 20m Volta de canó: 3,9m Diàmetre: 1,24m Volta de soca: 5,2m Capçada: 18-19m Alçada de la primera ramificació: 6m(les més baixes es van tallar) Nombre de branques a la primera ramificació:- És dalt d'un talús i alineat amb altres arbres notables com poden ser els cedres de l'Atlas que hi ha a l'entrada de la finca. Segurament es tracta de l'arbre més gran del municipi si considerem tots els paràmetres conjuntament. Tot i que no queda del tot clar si es tracta d'un xiprer de Monterrey (cupressus cf. Macrocarpa) d'un xiprer comú (cupressus sempervirens) o bé d'un híbrid d'aquests, ens inclinem més per la primera opció.</p> | 08134-45 | Nucli Figaró | 41.7187500,2.2725400 | 439489 | 4618806 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardins del Castell, a tocar de la tanca que separa els jardins de la carretera de Montmany, després de passar els coberts dels cotxes i una caseta. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||||
| 54323 | Alzina de can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-puig | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Alzina. Quercus ilex. Fagàncies. Alçada: 15m Volta de canó: 2,25m Diàmetre: 3,2m Volta de soca: 3,2m Capçada: 16m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m No llueix tant com podria ja que està sota un talús i el tronc no es veu massa bé des del camí. Juntament amb els dos peus més petits que l'acompanyen formen el que de lluny sembla una gran i única capçada.</p> | 08134-47 | Vall de Vallcàrquera | <p>La Maria Soler de can Puig va explicar que la seva sogra la va salvar quan van passar el cablejat elèctric. La capçada és molt densa i frondosa, amb un fullatge inusualment compacte. L'arbre ha petit esporgues lleugeres que deuen haver servit per eliminar alguna branca puntualment. Es recomana mantenir les condicions actuals de l'entorn de l'arbre. Controlar que l'aparició de fulles seques no vagi a més.</p> | 41.7274000,2.2974900 | 441572 | 4619749 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Vallcàrquera. A l'entrada de can Puig, sobre can Cisco sent-hi l'exemplar d'un grup de tres, proper a la casa. En un marge prop del camí de Vallcàrquera al costat de l'entrada de Can Puig. El marge sobre el que està ubicat és relativament pla en la part superior i amb pendent fort a la part inferior, recobert per un sotabosc d'heura. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 54325 | Roure de Gallicant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-gallicant | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Roure martinenc. Quercus humilis. Fagàcies. Alçada: 17m Volta de canó: 2,7m Diàmetre: 0,86m Volta de soca: 3,8m Capçada: 12-15m Alçada de la primera ramificació: 6m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m No és un roure excepcional però està ubicat en veïnat i per tant és un arbre que podria ser força popular. Creiem que si actualment no ho és més, és perquè uns tumors al tronc no el fan massa atractiu i per la deixadesa de l'entorn de l'arbre. Tot i no ser excepcionalment gran és un dels roures de major mida del municipi. Hem mesurat la volta de canó a 0'50 m de terra per evitar els tumors que podrien falsejar les mides donant uns valors sobredimensionats.</p> | 08134-49 | Nucli Figaró | 41.7169800,2.2722000 | 439459 | 4618609 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||||
| 54326 | Roure de can Parraubis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-parraubis | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Roure martinenc. Quercus humilis. Fagàcies Alçada: 16m Volta de canó: 2,35m Diàmetre: 0,75m Volta de soca: 3,5m Capçada: - Alçada de la primera ramificació: 4m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m És un roure de bona mida per créixer com ho fa dins d'un bosc. Segurament s'ha beneficiat de la presència del rec i de la gran humitat d'aquest petit sot. El punt en que el trobem és un retall d'esplèndid bosc d'alzines i roures que ocupava en e lpassat els racons obacs de Vallcàrquera. Acompanyant al roure trobem algunes alzines de bona mida i, al torrent, alguns avellaners. Aquest roure no es deixa veure des d'altres punts de la vall, ja que es troba força ensotat.</p> | 08134-50 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es va localitzar gràcies a la informació de la Maria Soler de can Puig.</p> | 41.7267400,2.2952500 | 441385 | 4619677 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Vallcàrquera. Al marge dret del sot de les timbes, sobre el rec i a uns 50 m de can Parraubis. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 54327 | Roure de Tres Besses del Socau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-tres-besses-del-socau | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Roure martinenc quercus humilis. Fagàcies. Alçada: 15m Volta de canó: 3,6m Diàmetre: - Volta de soca: 6,1m Capçada: 25-18m Alçada de la primera ramificació: 1,30m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m L'indret on trobem aquest roure és força inaccessible. A la tardor, però, quan els castanyers que té davant han perdut la fulla, la gran alçada del roure llueix de forma espectacular des d'alguns punts de Vallcàrquera. Aquesta capçada és molt irregular i precisament les branques tenen una disposició que dóna molt volum a l'arbre percebent-se molt gran des de Dosrius. Com és un arbre que es ramifica molt avall no assoleix les dimensions que esperaríem en un arbre que supera els 6m de volta de soca. A l'indret on trobem l'arbre hi ha també un parell de soques impressionants de castanyer de les que han rebrotat múltiples besses.</p> | 08134-51 | Vall de Vallcàrquera | 41.7236700,2.2999000 | 441769 | 4619333 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. A les envistes de Dosrius, enfilat al vessant contrari per sobre d'una perxada de castanyers. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||||
| 54330 | Castanyer del sot del Bosc Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-del-sot-del-bosc-negre | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Castanyer. Castanea sativa. Fagàcies Alçada: 15m Volta de canó: 2,5m Diàmetre: 0,8m Volta de soca: 3,2m Capçada: 14-15m Alçada de la primera ramificació: 0,9m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m</p> | 08134-54 | Vall de Vallcàrquera | <p>El trobem en un punt ideal per parar a fer un descans en la dura pujada que fa el PR C-33 i per tant és força conegut pels excursionistes i passejants de la zona. Per tant, tot i que es tracta d'un exemplar de mida excepcional per ser un castanyer, té un important valor afegit. Aquesta petita fondalada presenta una avellanosa de gran interès en la que a part d'avellaners i castanyers també podem trobar alguns peus de boixgrèvol.</p> | 41.7232900,2.3036400 | 442080 | 4619288 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. Al costat esquerra del camí que puja des de Vallcàrquera a la creu de can Plans. És una fondalada que els mapes anomenen sot del bosc Negre. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 54332 | Lledoner de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-dosrius | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Lledoner celtis australis. Ulmàcies Alçada: 13m Volta de canó: 2,10m Diàmetre: 0,67m Volta de soca: 2,3m Capçada: 13-14m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m És un exemplar que tot i que no té les dimensions de l'anterior té un port força més atractiu ja que no està cavorcat. El lledoner és una espècie molt abundant als municipis propers de la plana del Vallès i del vessant sud del Montseny com la garriga, etc. Al Figaró, però, ja no troba les condicions més idònies segurament per els baixes temperatures hivernals. A part d'aquest exemplar i del de ca n'Oliveres pràcticament només trobem un exemplar de bona mida a Gallicant a la part baixa de la Riereta.</p> | 08134-56 | Vall de Vallcàrquera | <p>Tot i això en el passat les masies agrícoles de la zona havien de tenir un lledoner que els hi subministrava vares per fer els mànecs de les eines i que els permetia fer forques. Aquest fet fa que els lledoners vinculats amb un mas tinguin també un valor etnològic afegit. En aquest sentit també cal recordar la tradició catalana de plantar un lledoner cada vegada que naixia un primogènit.</p> | 41.7252800,2.2970100 | 441530 | 4619514 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Vallcàrquera. Al costat de la masia de can Dosrius, en el tancat de l'euga. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 54336 | Salze blanc del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salze-blanc-del-congost | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Salze blanc. Saliz alba. Salicàcies. Alçada: 15m Volta de canó: 1,70m Diàmetre: 0,54m Volta de soca: - Capçada: 14m Alçada de la primera ramificació: 1,80m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m En aquest cas el valor d'aquest peu rau en el fet que es tracta de l'exemplar més gran d'una espècie que a dia d'avui és escassa al municipi. Aquesta escassetat segurament és fruit del mal estat del bosc de ribera al Congost ja que creiem que en la primera línia d'aquest bosc, i moltes vegades a la mateixa llera del riu, abans devia ser relativament abundant.</p> | 08134-60 | Nucli del Figaró. Gallicant | <p>Tot i que els salzes blancs es poden fer arbres, i d'una bona mida, en moltes ocasions els trobem en forma arbustiva rebrotant després dels efectes devastadors d'una riuada. En aquest sentit el valor local d'aquest peu de mida relativament discreta però amb clara forma arbòria remarcable. A la base del tronc té una gran acumulació de sorra i branques que ha anat retenint en successius aiguats. Aquest fet ha impossibilitat la mesura correcta per la soca d'aquest exemplar.</p> | 41.7150200,2.2704500 | 439311 | 4618393 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | ongost, a l'alçada de Gallicant, just per sota la nau de l'empresa EUROFUSTA. Salze blanc. Saliz alba. Salicàcies. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.