Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
40246 | Bassa dels Horts de Ferrer-Sidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-horts-de-ferrer-sidro | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Bassa situada a tocar del camí de Can Panedes, al capdavall del torrent de Can Palau i molt pròxima a la bassa dels horts del Metge. S'omple de l'aigua captada per la resclosa dels horts del Metge i rega aquest camp. És de forma quadrada, feta de paredat comú coronat amb totxo, amb una reforma posterior que cobreix tota l'estructura antiga amb totxo. | 08005-377 | Can Palau. Polígon 4, parcel·la 35 | 41.6602700,2.2459700 | 437222 | 4612332 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40246-foto-08005-377-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
40247 | Basses de Can Panedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-panedes | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Bassa situada ran el camí de Can Panedes, en direcció als horts del metge, un cop superat el torrent del Sorral. S'omplia de l'aigua captada per la resclosa dels horts del Metge i servia per a regar aquests camps i per a rentar. És de forma rectangular, construïda amb pedra i totxo lligats amb morter de calç,i coronada amb totxo. Té un rentador fet de cairons, i un petit contrafort de pedra a un dels seus laterals. Una reforma posterior, la va dividir en dos amb un mur de formigó, per tal de separar la zona del rentador de la resta. Actualment és buida i abandonada. | 08005-378 | Can Panedes. Polígon 4, parcel·la 36 | 41.6593800,2.2456200 | 437192 | 4612234 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40247-foto-08005-378-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40247-foto-08005-378-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
40248 | Can Xacó-Bachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-bachs | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La coberta és de teula àrab a dues vessants desiguals. Les façanes estan arrebossades i pintades i algunes obertures estan emmarcades amb pedra. Se li adossa pel costat de llevant una edificació. | 08005-379 | C/ Sant Pere, 5-7. | 41.6645000,2.2627000 | 438619 | 4612790 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
40249 | Torre Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sant-josep | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici de planta rectangular, d'una sola planta, en alineació de vial, que es troba situat a l'extrem nord-est d'un solar en cantonada. La coberta és plana i forma un terrat. Sobrepassant aquest nivell hi ha un badalot de planta quadrada. Tant la façana com el badalot estan decorats amb merlets amb coronament aixamfranat i revestits de ceràmica vidrada. La façana, que està revestida de morter de calç i pintada, s'assenta sobre un basament i es col·loca una doble imposta que emmarca la cambra de ventilació del terrat. Les obertures estan tancades amb una reixa de ferro forjat i s'emmarquen amb decoració esgrafiada. La tanca del jardí està formada per un mur baix i pilars amb reixa de ferro forja, i porta d'entrada també de ferro forjat. | 08005-380 | C/ Francesc Macià, 14 | 41.6695200,2.2605900 | 438448 | 4613349 | 1909 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40249-foto-08005-380-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Miguel Bertrán, arquitecte | 105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
40250 | Repartidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/repartidor | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Barraca del Repartidor situada a l'encreuament del camí de Puiggraciós amb el camí del Verder. És una construcció de planta rectangular, amb parets de totxo i teulada a dues vessants. Al seu interior hi ha un sistema de 8 compartiments que repartien l'aigua per mitjà de plomes, cadascuna de les quals equivalia a uns 200 l d'aigua per hora. Des d'aquest punt es distribuïa l'aigua del torrent del Verder al poble. Actualment la barraca i el repartidor ja no es fan servir, però formen part d'un dels punts d'un itinerari històrico-monumental del municipi. | 08005-381 | Can Millet. Polígon 1, parcel·la 60 | PUIG, J: (2007:81). El repartidor es va construir entre l'any 1924 i 1925 per distribuir al poble, per mitjà de plomes, l'aigua del Verder. Fou construït sota el protectorat de mossèn Lluís Paradell. | 41.6753000,2.2587600 | 438301 | 4613992 | 1924 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40250-foto-08005-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40250-foto-08005-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40250-foto-08005-381-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
40251 | Bassa Drapera Primera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-drapera-primera | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | Bassa situada al sudest de la font del Racó, a pocs metres de la resclosa, i a una zona plena de bardisses i de difícil accés. Acumulava l'aigua captada per la resclosa i l'enviava amb més força rec avall. És una bassa de planta rectangular feta de pedra lligada amb morter de calç, amb les parets d'aproximadament 0,7 m d'amplada i 1 m d'alçada. Conserva el bonó que enviava l'aigua de la bassa al rec draper. | 08005-382 | torrent del Verder | 41.6747600,2.2551300 | 437998 | 4613934 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40251-foto-08005-382-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40251-foto-08005-382-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
40253 | Can Noble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noble | XX | Habitatge unifamiliar que consta de planta baixa, pis i soterrani, i dos cossos de planta baixa. La coberta de l'edificació principal és de teula àrab a dues vessants i la dels dos cossos és de teula àrab a una vessant, el del costat de llevant està obert a manera de porxo. Les façanes són de maçoneria, amb les cantonades i els brancals de pedra i les llindes de formigó armat. La tanca del jardí és un mur massís i baix, amb dos pilars, fets de maçoneria, que emmarquen l'entrada. | 08005-384 | C/ Llerona | 41.6640900,2.2706000 | 439276 | 4612739 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40253-foto-08005-384-1.jpg | Legal | Avantguardes | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Pratmarsó i Parera, arquitecte | 107 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
40254 | Camp d'aviació de Rosanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-daviacio-de-rosanes | GESALÍ, D. i ÍÑIGUEZ, D. (2009). Aviació i guerra a la Garriga, 1933-1946. El camp d'aviació civil, l'aeròdrom militar i el final de la guerra. Ajuntament de la Garriga. http://aviacioiguerra.cat | XX | El camp d'aviació de Rosanes es troba ubicat entre els tres municipis de La Garriga, les Franqueses i l'Ametlla. Va ser construït com a aeròdrom privat, a l'inici de la dècada dels anys 30 del segle passat, per part d'un empresari argentí afincat a Barcelona, Esteve Fernández, representant de Mercedes a Barcelona i apassionat per l'aviació. En arribar la guerra, el govern republicà el va incautar per tal de convertir-lo en aeròdrom de guerra, per la qual cosa el va ampliar, ocupant diverses finques agrícoles d'uns terrenys molt plans al límit dels termes municipals de La Garriga, Les Franqueses i L'Ametlla. Entre 1937 i 1938 va tenir un paper molt important als fronts del Segre i de l'Ebre i, després, en la defensa aèria de Barcelona. A més, el camp va tenir una forta transcendència als municipis de l'entorn, que van aportar mà d'obra a la seva construcció i que van allotjar la major part del personal i dels serveis vinculats: companyies de transmissions, gabinets d'interpretació fotogràfica, tallers i indústries de guerra... Tenia 1.200 metres de llarg i, actualment, encara conserva l'espai i les infraestructures que el van convertir durant uns anys en un espai d'activitat frenètica: els refugis, la torre de control, els edificis dels comandaments, el menjador, la garita de vigilància, l'hangar, el xalet racionalista... El camp d'aviació de Rosanes es pot visitar a través d'un itinerari senyalitzat impulsat pels ajuntaments de la Garriga, les Franqueses i l'Ametlla del Vallès, juntament amb el Memorial Democràtic. La part del camp de vol corresponent al municipi de l'Ametlla ocupa un 9% del total de la seva superfície. | 08005-385 | Al límit del terme municipal de l'Ametlla amb la Garriga i les Franqueses | Durant la Guerra Civil Espanyola, el camp d'aviació de Rosanes va ser un dels més amplis de l'exèrcit de la República ja que disposava d'una pista de 'terra piconada' d'1,5 quilòmetres, un 'mas amb funcions de caserna' que permetia l'allotjament diari d'uns 150 soldats amb les respectives instal·lacions de menjadors i dormitoris. Aquest camp d'aviació va viure dues etapes diferenciades cronològicament. La primera, compresa entre el mes de maig fins el mes de desembre del 1938 correspon a l'etapa de l'aeròdrom quan pertanyia a la segona esquadreta del grup de 'Natatxes' republicà, que eren avions de bombardeig biplans relativament grans. Aquesta unitat de les forces aèries va ser dissolta el 24 de desembre del 1938 després d'una operació a la zona del Segre on la majoria de caces republicans van ser abatuts per l'aviació franquista. La segona etapa d'aquest aeròdrom, compresa entre el 15 de gener del 1939 i la fi de la guerra, va coincidir amb la dissolució de la unitat vinculada a l'aeròdrom de la Garriga, l'esquadreta de 'Natatxes', amb la retirada del 'gruix de l'aviació republicana' ubicada a la zona del Penedès. | 41.6623000,2.2776000 | 439857 | 4612535 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40254-foto-08005-385-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
40255 | Resclosa dels Aiguarregants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-dels-aiguarregants | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Resclosa situada a l'encreuament del camí de Laila. Desviava el curs d'aigua del torrent del Verder per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec que omplia la bassa gran de Can Xammar perquè els regants del poble en fessin ús. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 0,3 mm d'alçada. | 08005-386 | Torrent del Verder | 41.6751200,2.2548200 | 437973 | 4613974 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40255-foto-08005-386-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40255-foto-08005-386-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
40256 | Resclosa i rec del Repartidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-repartidor | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Resclosa situada al torrent del Verder, més amunt de la resclosa dels Aiguarregants. Desviava el curs d'aigua del torrent del Verder i la derivava cap a un rec que la conduïa fins al Repartidor. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 2 m d'alçada. | 08005-387 | Torrent del Verder | Entre els anys 1924 i 1925 mossèn Lluís paradell va encarregar la construcció d'una resclosa al torrent del Verder, just a sobre de l'actual camí del refugi de Laila. D'aquesta resclosa en sortia un rec amb diversos decantadors per a sorres que portava l'aigua, en paral·lel | 41.6802500,2.2494600 | 437532 | 4614548 | 1924 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40256-foto-08005-387-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40256-foto-08005-387-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
40257 | Bosc de Pins Americans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-pins-americans | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai forestal situat al davant de l'actual IES Eugeni Xammar. És un bosc format de pi marítim (Pinus pinaster), ubicat a una antiga vinya. Segons notícies facilitades per la gent gran de la zona, que són els que anomenen aquest indret amb el nom del Bosc de Pins Americans, els arbres foren plantats a partir de pinyons. Avui en dia, el seu interès rau en el fet de que el exemplars d'aquesta tipologia de pins (Pinus pinaster) no són abundants al municipi. | 08005-388 | IES Eugeni Xammar | 41.6746900,2.2500300 | 437574 | 4613930 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40257-foto-08005-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40257-foto-08005-388-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
40258 | Bosc de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-draper | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | És possiblement, la zona forestal més ben conservada del municipi. Se situa entre la masia de Can Draper, la de Can Camp i la de Can Reixac. Bona part del bosc està format per un alzinar madur amb nombrosos arbres catalogats. Les zones de pi blanc també són abundants amb un sotabosc d'alzina. Cal destacar la gran proliferació d'infraestructures protoindustrials de l'espai -pou de glaç i forn d'obra-. És molt destacable dins d'aquesta massa forestal la zona del Prat de Can Draper on hi ha un bosc de ribera de grans dimensions i molt ben conservat. | 08005-389 | Can Draper | 41.6554000,2.2642400 | 438738 | 4611778 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40258-foto-08005-389-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
40259 | Bosc de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-plandolit | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai forestal situat entre les masies de Can Plandolit, Can Catafau i Can Reixac, en una carena de la plana del Vallès. L'estructura d'aquest bosc és mixta entre pi blanc i pi pinyer, amb un sotabosc d'alzina. El seu valor paisatgístic s'integra en el marc del mosaic agroforestal de la plana de l'Ametlla i protegeix la conca visual d'aquest espai de les urbanitzacions adjacents. Antigament, en aquest bosc es va desenvolupar una potent activitat de forns d'obra. Pel seu marge est transcorre el torrent de Can Plandolit, que gràcies al seu bosc de ribera incrementa la biodiversitat de l'espai i el seu valor paisatgístic. | 08005-390 | Can Plandolit | 41.6496900,2.2553300 | 437991 | 4611151 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||||
40260 | Torrent de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-plandolit | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | És la continuació natural del torrent que neix a sobre de Can Draper i de Can Boter. A l'alçada de can Plandolit, aquest torrent, té una major amplada i, pràcticament, tot l'any té aigua en superfície. El torrent, avui en dia, és una plantació de plàtans. Tot i aquesta monotonia vegetal, alberga una gran diversitat d'ocells i mamífers. | 08005-391 | Can Plandolit | 41.6491700,2.2532700 | 437819 | 4611094 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40260-foto-08005-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40260-foto-08005-391-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
40261 | Bosc de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-forns | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai forestal situat entre les masies de Can Forns, Can Ros i la zona de Santa Creu. L'estructura del bosc és mixta de pi blanc i de pi pinyer amb un sotabosc escadusser d'alzina. La seva ubicació en una zona elevada, pràcticament de carena el fa visible des de bona part del sud del municipi i es constitueix com una fita en el paisatge. D'altra banda, destaca una potent xarxa de camins al seu interior així com nombrosos forns d'obra d'èpoques pretèrites. | 08005-392 | Can Forns | 41.6673100,2.2475600 | 437361 | 4613113 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40261-foto-08005-392-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
40262 | Can Calet Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calet-nou | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, format d'una planta baixa, amb coberta de teula àrab a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal, amb ràfec emmotllurat ceràmic. Les façanes, revestides amb estuc de calç, es recolzen en un sòcol de paredat comú coronat per una filada de totxo pintat. A la façana principal, una imposta ceràmica trencada emmarca la porta, el capcer està coronat per una cornisa i flanquejat per dues mènsules laterals coronades per una esfera ceràmica. Les obertures estan tancades amb un dintell pla a excepció de la porta, que presenta un arc conformat per tres arcs de circumferència tot i que hi ha un envà que conforma un dintell pla. A la part posterior es situa una edificació annexa amb coberta també de teula àrab a dues vessants, i una altra edificació destinada a usos agrícoles. La tanca del jardí es composa d'un basament de paredat comú, amb una faixa ceràmica de motius florals emmarcada per dues filades de totxo, i coronat amb rajola vidrada verda. Al capdamunt hi ha la reixa de ferro forjat. Les dues entrades al solar estan tancades amb portes de ferro forjat. | 08005-393 | C/ Torregassa, 53 | 41.6684800,2.2637400 | 438709 | 4613231 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40262-foto-08005-393-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40262-foto-08005-393-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
40263 | Resclosa de la bassa de Can Pertegàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-bassa-de-can-pertegas | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Sota el pont situat en el pas del camí de la Mina, es conserva part de la paret de la resclosa de la bassa de Can Pertegàs. Desviava el curs del torrent per tal de derivar l'aigua cap a un rec que omplia la bassa. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 1,2 m d'alçada. Actualment, només es conserva part de la resclosa, i evidentment ja no envia aigua a la bassa. | 08005-394 | Zona de la Mina | 41.6706400,2.2580100 | 438234 | 4613475 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40263-foto-08005-394-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40263-foto-08005-394-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
40264 | Roure de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-draper | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | Roure (Quercus puvescens), de 30 a 35 m d'alçada, volta de Canó de 3,1 m, classe diametral de 95-100 cm, diàmetre de 99 cm, perímetre de capçada de 103,7 m i una edat aproximada de 110 anys. Exemplar amb un estat de salut excel·lent, amb un tronc robust sense perforacions, capçada i fulles sense malalties. S'ha inclòs al catàleg per la seva majestuositat, impressionant tronc i capçada. Per sobre de tot destaca la seva bifurcació del tronc a 2 m d'alçada que li confereix un aspecte bífid. Segurament aquest exemplar és la unió de dos peus des de fa molts anys. | 08005-395 | Can Draper | 41.6621500,2.2637400 | 438703 | 4612528 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
40265 | Resclosa del Rec Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-rec-draper | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Al torrent del Verder, just a sobre de la Font del Racó, hi ha una resclosa que desviava el curs del torrent per tal de derivar l'aigua cap al rec draper. La paret de la resclosa és transversal al curs de l'aigua i està feta de pedres lligades amb morter de calç. Actualment la resclosa, el rec i les basses draperes resten abandonades. | 08005-396 | Torrent del Verder | 41.6750200,2.2548000 | 437971 | 4613963 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40265-foto-08005-396-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40265-foto-08005-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40265-foto-08005-396-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
40268 | Casa Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-aguilar | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Habitatge unifamiliar aïllat, de planta en forma de 'L', que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab amb múltiples vessants, i les façanes són d'obra vista amb maó. A l'extrem del costat llarg de la 'L' hi ha un porxo sustentat per columnes de maó. A l'interior de l'angle sobresurt un petit cos cobert amb una terrassa. | 08005-399 | C/ del Pinar, 23 | 41.6606200,2.2605400 | 438435 | 4612360 | 1968 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40268-foto-08005-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40268-foto-08005-399-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Oscar Tusquets Blanca, arquitecte | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
40269 | Casa Carles Badia. 'El Maset' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carles-badia-el-maset | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Habitatge unifamiliar aïllat, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues aigües. A la planta baixa de la façana principal, que està orientada a llevant, hi ha un porxo amb arcs rebaixats, i al pis superior, dos balcons, un dels quals en cantonada. Les façanes estan revestides amb arrebossat remolinat. | 08005-400 | Camí antic de Can Plantada | 41.6575300,2.2572100 | 438155 | 4612020 | 1969 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40269-foto-08005-400-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Pere Benavent de Barberà i Abelló, arquitecte | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
40270 | Era de Can Pagès Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-pages-nou | Era situada a la part sud de la casa. És de forma oval, amb paviment encaironat, i està reforçada per un petit mur perimetral de totxo. Fa aproximadament 30 m de llargada per 15 m d'amplada. | 08005-401 | Can Pagès. Polígon 2, parcel·la 123 | 41.6394200,2.2777200 | 439846 | 4609995 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40270-foto-08005-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40270-foto-08005-401-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
40271 | Casa Uriach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-uriach | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Habitatge unifamiliar aïllat, de planta en forma de 'L', i d'un sol nivell. La coberta és plana. Els paraments són llisos i les finestres estan protegides amb persianes de llibret corredisses. El seu interior es compartimenta amb l'entrada i el garatge situats al vèrtex, la sala d'estar, el menjador i la cuina en una de les ales i els dormitoris i serveis a l'altra. | 08005-402 | C/ del Prat, 12 | 41.6637000,2.2615400 | 438521 | 4612702 | 1961 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | José Antonio Coderch de Sentmenat, arquitecte | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
40272 | Basses de Can Pau Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-pau-adjutori | XX | Bassa i safareig, situats a prop del torrent del Sot d'en Girbau, a tocar de la sínia. S'omplien amb l'aigua provinent de l'aqüífer del torrent. La bassa, de planta rectangular, és feta de maó massís lligat amb ciment, i fa aproximadament 4 m de llargada, 3 m d'amplada i 1 m de fondària. Adossat a la bassa, hi ha el safareig, que s'omplia a través del bonó de la bassa. És de planta rectangular, de totxo, i fa aproximadament 2 m d'amplada, 2 m de llargada i 1 m de fondària, amb el rentador fet de cairons. Actualment la bassa i el safareig resten buits i abandonats. | 08005-403 | Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62 | 41.6395800,2.2579300 | 438198 | 4610026 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40272-foto-08005-403-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40272-foto-08005-403-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
40273 | La Creu Major parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-major-parroquial | <p>Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès. Bellavista, Joan (2001). La Creu Major parroquial de L'Ametlla. Dins d' AMINDOLA, n.43. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. L'Ametlla del Vallès. Bellavista, Joan (2002). Una peça de l'orfebreria de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.</p> | XVI | <p>Creu gòtica creada l'any 1593 per Andreu Tamarit, joier barceloní. És de plata repujada i enriquida notablement amb dosserets i imatgeria. Té una d'alçada de 121 cm per 55 cm d'amplada. Al centre de la creu hi ha un crucifix, amb cert relleu. En un extrem es situa la figuració de Sant Joan i a l'altre costat la de la Mare de Déu. Al cim travesser vertical hi ha un pelicà com a símbol de la immortalitat, i al cap d'avall, el Ressuscitat sortint del sepulcre. A la cara posterior, al centre, hi ha la Mare de Déu, i als extrems els quatre evangelistes: a dalt Sant Joan, a baix Sant Mateu, al costat dret Sant Marc i al costat esquerre Sant Lluc. El nus de la creu és de forma hexagonal, simulant un edifici gòtic, formant capelletes separades per pinacles que allotgen petites escultures de sants i santes. Els capçals dels dos travessers són en forma de flor de lis. Hi ha petites floritures que ornamenten tot el voltant de la creu. Els encaixos pels medallons circulars, a banda i banda de la creu, amb les figuracions, són lleugerament quatrilobulats. El reposat que omple decorativament els espais correspon a un dibuix geomètric ondulat.</p> | 08005-404 | Església de Sant Genís | <p>Durant la guerra civil, la part inferior de la Creu va ser amagada per uns feligresos per tal de protegir-la del possible saqueig a l'església. La resta de la creu va romandre desapareguda fins que el rector mossèn Valentí Ganduxé, trobà les làmines restants i l'any 2000 va ser objecte d'una acurada restauració.</p> | 41.6739600,2.2600500 | 438407 | 4613842 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40273-foto-08005-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40273-foto-08005-404-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Andreu Tamarit | 93|85 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
40274 | La Custòdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-custodia | <p>Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | <p>La Custòdia de l'Ametlla és obra de l'orfebre De Ros l'any 1850. Segueix el model sorgit a l'entorn del segle XVII, on l'ostensori pren forma radiant. Al mig dels raigs es defineix un espai rodó pel viril, i hi ha dos caps d'àngels a la part superior i dos a la part inferior. La tija està formada per una bola sobre la qual hi ha un àngel dret que té els braços oberts enlaire els quals fan de suport, juntament amb el seu cap, al que és pròpiament l'ostensori. A Ambdós costats de la bola hi ha un braç decorat amb fullatge, que acaba amb dues espigues entre pàmpols i raïms. El conjunt descansa sobre un peu de planta ovalada, decorat amb motius vegetals i geomètrics, amb l'Anyell que aguanta l'estendard de la creu al centre. Al peu de la custòdia hi ha la marca de l'orfebre, De Ros, i la data d'acabament, l'any 1850.</p> | 08005-405 | Església de Sant Genís | <p>Va existir una custòdia anterior, encarregada per mossèn Bartomeu Viver de la Plaça a l'argenter de Barcelona Guillem Canas, en el període comprès entre el 1620 i el 1640.</p> | 41.6739600,2.2600500 | 438407 | 4613842 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40274-foto-08005-405-1.jpg | Física | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | De Ros | 99 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
40275 | Can Rodoreda Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodoreda-nou | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Restes en superfície situades ben a prop de l'actual encreuament entre la carretera C-17 i la carretera de Canovelles, en una zona de suau carena que separa les conques del Congost i del Tenes. Tenia una molt bona insolació, resguardat de les boires i amb accés a camps de cultiu i aigua amb facilitat. El jaciment es va descobrir en ajardinar el bosc pertanyent a una casa -Can Rodoreda Nou, situada just a ponent de la carretera C-17-. En un marge hi van aparèixer, sense estructures, restes de ceràmica comuna ibèrica i de ceràmica campaniana B, a la banda est de l'autovia. La finca es troba tancada i ha estat impossible realitzar-hi cap tipus de prospecció. | 08005-406 | Encreuament entre la carretera C-17 i la carretera de Canovelles | Localitzat per Lluís Valls i Torruella. Documentat per Emili Ramon i Josep Estrada. | 41.6505900,2.2653200 | 438824 | 4611243 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40275-foto-08005-406-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40275-foto-08005-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40275-foto-08005-406-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
40276 | Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nicolau-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Estructures negatives situades al turó de sant Nicolau. Per la seva situació elevada té una visibilitat excepcional de la plana del Vallès i també compta amb terrenys de cultiu a les proximitats. El poblat ibèric del Turó de Sant Nicolau es dividia en dos jaciments als inventaris arqueològics fets fins al moment. Per la curta distància entre ambdós, menys de 100 metres, i per la homogeneïtat dels materials trobats, s'infereix que es tracta del mateix jaciment. En aquest indret, ben a prop de l'ermita, es localitzaven fins fa relativament pocs anys, tot i que amb dificultats, algunes parets seques formant un conjunt de dues o tres habitacions. També hi ha notícies que a l'entorn immediat de l'ermita antigament s'hi podien veure restes de murs. Així mateix, el jaciment ha proporcionat abundant material ceràmic: ceràmica d'importació itàlica -campanianes A amb estampetes, i C-, kalathos ibèrics pintats, ceràmica comuna ibèrica i romana, grollera ibèrica.També, per exemple s'hi han localitzat pondera, pesos de teler. Aquestes restes localitzades, juntament amb la situació del jaciment, que compta amb un camp visual amplíssim sobre la plana del Vallès, i la seva superfície, ens fa pensar que es podria tractar d'un vilatge fortificat ibèric. En aquest cas, seria lògic pensar que, com en molts dels assentaments d'aquest tipus, el poblat comptés amb una muralla de protecció pel seu costat nord, el menys fàcilment defensable. Es conserven alguns materials recollits per Josep Estrada al fons del Museu de Granollers. Actualment, l'any 2007, en el camí d'accés i al voltant de l'ermita, semblen endevinar-se encara algunes traces de murs. A la zona boscosa la vegetació és tan densa que hi impossibilita cap tipus de recerca. Es troben alguns materials constructius en superfície. | 08005-407 | turó de Sant Nicolau | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6777400,2.2601900 | 438422 | 4614261 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
40277 | Can Ros de Cabanes I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-de-cabanes-i | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Estructures negatives i restes en superfície. Amb tota probabilitat el jaciment se situa al voltant del què avui són les feixes que hi ha a banda i banda de la masia de Can Ros, fins arribar als terrenys de can València. Zona molt adequada per al conreu, amb pendents, suaus, bona insolació i disponibilitat d'aigua. Prop de la casa de Can Ros, en obrir algun vial, es va localitzar una sitja el material de la qual feia pensar en la possibilitat de l'existència d'una vil·la romano-republicana: ceràmica campaniana A i B, ibèrica, àmfora itàlica, pondus i fusaioles -pesos de teler-, dolia i teules romanes. Tanmateix, en revisar recentment els materials conservats al Museu de Granollers, hi hem localitzat material que ens fa pensar en un origen més antic del jaciment: molta ceràmica a mà, grollera, amb decoracions de cordons incisos i de sanefes, un fragment de destral de pedra i un fragment d'un podall de ferro, prou ben conservat, amb l'extrem en forma de tub, on s'introduïa el mànec de fusta. Actualment, en la prospecció realitzada hem localitzat alguns fragments de ceràmica comuna de cronologia indeterminada, tot i que les feixes més properes a Can Ros no són accessibles. A l'acta de consagració de l'església de Sant Genís de l'Ametlla, de l'any 932, hi apareix un vil·lar altmedieval anomenat Kabannas, que s'identifica amb la zona de Can Ros i Can Carlons. És molt habitual que aquest tipus d'assentaments altmedievals aprofitessin estructures i construccions anteriors, fet que abona la hipòtesi d'una vil·la d'algun tipus d'estructura similar d'època romana. En aquesta zona, posteriorment, s'hi localitzen els masos de les Cabanes de Sol Ixent -Can Ros- i de les Cabanes de Sol Ponent -Can Carlons-. . | 08005-408 | Can Ros de les Cabanes | Localitzat per Josep Estrada | 41.6673100,2.2446200 | 437116 | 4613115 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40277-foto-08005-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40277-foto-08005-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40277-foto-08005-408-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
40278 | Cova del Pollancre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pollancre | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II-I aC | Restes en superfície situades a la part oest del turó del Pollancre -Puiggraciós-. A prop de la font de la tosca i de les escaletes. Es tracta d'una cova propera a la casa del Pollancre i per tant, molt probablement relacionada amb el poblat ibèric de Puiggraciós. S'hi localitzaren restes de ceràmica ibèrica comuna i campaniana a més d'un esclat de sílex. Els materials es troben conservats al fons del Museu de Granollers, i hi destaquen dos fragments de ceràmica campaniana B. No hem pogut localitzar la cova, però per les informacions recollides i per l'orogafia del terreny és de suposar que es trobi a la zona de cinglera, amb accés des de la part inferior, venint des del Serrat de l'Ocata. | 08005-409 | Puiggraciós | 41.7019600,2.2396900 | 436740 | 4616965 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40278-foto-08005-409-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40278-foto-08005-409-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
40279 | Peça de la Cervera/ Camp de la Serbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peca-de-la-cervera-camp-de-la-serbera | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | III - IV | Restes estructurals situades a prop de la urbanització de can Reixac, a la zona aturonada que ocupa la casa de Can Serral, força planera i ben insolada. Fou descobert en un marge l'any 1975, en el curs de les obres d'urbanització de la zona. Situat a tocar dels assentaments de Can Serral i Can Catafau Vell i de la urbanització de Can Reixac. S'hi localitzà un enterrament de tègula, documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon, amb la tomba orientada a ponent i sense cap tipus d'aixovar. La tipologia dels fragments de tegulae i la pasta d'aquestes, així com la morfologia de l'enterrament dataren la troballa entre finals del segle III i principis del IV. Al voltant apareixien algunes restes ceràmiques. Sembla que en aquesta mateixa zona, anys abans, Emili Valls, avi d'Emili Ramon, hi havia localitzat una segona tomba, en desboscar una zona per convertir-la en camp de conreu. La tomba es va atribuir a un soldat romà per l'aixovar que contenia: casc, cuirassa, llança i espasa curta. No obstant, se'n desconeix la ubicació exacta. Actualment no es localitzen restes arqueològiques en superfície. | 08005-410 | Can Reixac | Localitzat i documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon, que van aixecar una secció i un petit informe durant la inspecció de les obres d'urbanització. | 41.6529900,2.2655600 | 438846 | 4611510 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40279-foto-08005-410-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
40280 | Can Catafau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catafau-vell | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | I aC | Restes en superfície situades a prop de la urbanització de can Reixac i en part engolit per la mateixa, a la zona aturonada que ocupa la casa de Can Serral, força planera i ben insolada. En aquesta zona, a tocar dels jaciments de Can Serral i de la Peça de la Cervera, actualment pràcticament engolida per la urbanització de Can Reixac, apareixien fragments de tegulae, ceràmica comuna romana i cèramica rogenca grollera, feta a mà, ibèrica. No hi apareixia, no obstant, cap estructura. Actualment, a la part més alta del camp de conreu situat a tocar de la urbanització de Can Reixac, al voltant d'un ametller, es localitzen moltes pedres, algunes de dimensions importants. Sembla que algunes presenten restes de morter de calç. No obstant, no es localitzen materials ceràmics antics. | 08005-411 | Can Reixac | Localitzat per Emili Ramon. | 41.6529100,2.2619400 | 438544 | 4611503 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40280-foto-08005-411-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
40281 | Mas Dorca II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dorca-ii | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes estructurals situades entre Can Màrgens, el Mas Dorca i la carretera C-17, ben a prop del restaurant la Quaranya. Les condicions per a l'agricultura i l'accés als recursos que presenta aquesta zona són immillorables. Josep Estrada documentà en una de les feixes de vinya d'aquesta zona, avui desapareguda, restes de parets, de paviments d'opus testaceum, tegula i dolia, elements que fan pensar en la possibilitat de l'existència d'algun establiment romà en aquest indret. A causa de l'abandonament dels camps de conreu molts anys enrere, als anys 80 es feia difícil localitzar material arqueològic en superfície. Actualment la zona està parcialment emboscada, i en part es troba sota el nou polígon industrial recentment urbanitzat No es localitzen restes arqueològiques en superfície. | 08005-412 | Entre Can Màrgens, el Mas Dorca i la carretera C-17 | Jaciment documentat per Josep Estrada l'any 1948. | 41.6516000,2.2695000 | 439173 | 4611353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40281-foto-08005-412-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
40282 | Can Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponet-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II- I aC | Restes en superfície situades als voltants de la casa de can Ponet i els camps de can Plandolit que van des de can Ganduxé fins a la bassa de can Plandolit. Es tracta d'un espai immillorable per a l'emplaçament d'una explotació rural, amb uns camps plans i fèrtils, molt bona insolació i bona disposició d'aigua, situat a banda i banda de l'antic camí de Santa Eulàlia. Josep Estrada documentà la localització, als camps de sota de Can Ganduxé, de nombroses troballes de fragments de ceràmica comuna romana, tegula i un peu de premsa, avui desaparegut. Així mateix, prop de can Ponet, algunes notícies parlen de la localització d'estructures i paviments que fan pensar en possibles edificacions. La família Ganduxé, a més, afirma que quan es van aplanar les feixes de sota la casa -aproximadament el mateix lloc on va documentar les restes Josep Estrada- van aparèixer grans quantitats de tegula. En la prospecció realitzada l'any 2007 no hem localitzat cap tipus de resta arqueològica en superfície. | 08005-413 | can Ponet | Documentat per Josep Estrada. Emili Ramon recordava també l'existència de restes d'una necòpolis visigòtica en un indret per determinar proper a Can Ponet. | 41.6525200,2.2544200 | 437918 | 4611466 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40282-foto-08005-413-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40282-foto-08005-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40282-foto-08005-413-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
40283 | Els Casalots I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casalots-i | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IaC-IVdC | Restes estructurals situades a la zona dels casalots de can Draper. Actualment, són els camps que hi ha davant de la residència de can Focs, solapant en part el jaciment dels Casalots II. Es tracta d'un indret immillorable per al conreu, a la segona terrassa sobre el Congost i amb un suau penedent al sud-est, just a l'inici de l'actual carretera de Llerona. El sol fet del topònim, que ja apareix en un plànol de la finca de Can Draper de meitat del segle XIX -tot i que en aquell moment es tractava d'una zona boscosa-, fa pensar en la possibilitat que ja llavors es tingués constància d'estructures i murs antics. S'hi han localitzat dolia, àmfora, ceràmica comuna africana, sigilates itàliques, hispàniques i africanes.També hi ha notícia de la troballa d'una moneda de la seca de Lauro. Emili Ramon recordava també la troballa per part d'Eusebi Álvarez en aquest indret, en el moment en què s'obrí la carretera, d'un enterrament de tègula amb una llàntia d'aixovar. Precisament, entre els materials que hem localitzat al Museu de Granollers hi destaca un fragment d'una llàntia africana. Però probablement el material més destacat és el fragment escultòric representant dos cavalls marins enfrontats que encara es conserva encastat al mur de tancament del barri de la masia de Can Draper. Josep Estrada, pels materials trobats, situava el jaciment -probablement una vil·la- entre els segles I i IV d. C. Ramon Járrega identifica una vora de sigil·lata africana datada, com a mínim, al segle IV-. Tanmateix, revisats els materials conservats al Museu de Granollers, es podria avançar la fundació de l'assentament al segle I a.C., potser a l'inici de l'època imperial. En la prospecció realitzada l'any 2007 no s'han localitzat restes ceràmiques antigues. Tanmateix, al voltant de la barraca agrícola es localitzen gran nombre de pedres, algunes de grans dimensions i amb restes de morter de calç. | 08005-414 | Can Focs | Documentat per Josep Estrada. | 41.6577300,2.2727700 | 439451 | 4612031 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40283-foto-08005-414-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40283-foto-08005-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40283-foto-08005-414-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
40285 | Camí romà de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-roma-de-lametlla | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Camí que, seguint en part l'antic camí de la Garriga i, a partir de Can Tiano, a grans trets, l'actual carretera de Bigues, uniria la Garriga amb la zona de Sant Feliu de Codines i Caldes de Montbui. Com ja hipotetizaven Marc Mayer i Isabel Rodà, es tractaria d'una via secundària però relativament important que, seguint a grans trets l'actual carretera, uniria Llinars del Vallès i Sant Feliu de Codines, i que travessaria l'Ametlla d'Est a Oest. Des de la Garriga seguiria el traçat de l'antic camí de l'Ametlla, passant per Can Burbó i Can Busquets, i entraria al nostre terme municipal per Can Barretó. Prop de Ca l'Arenys agafaria el traçat que ha quedat fossilitzat en el carrer Antic Camí de Caldes, fins a unir-se a l'actual carretera davant de Can Tiano. A partir d'aquí seguiria, amb algunes petites variacions, l'actual traçat en direcció a Bigues. La nombrosa presència de villae i la troballa d'enterraments en diversos llocs al llarg de l'itinerari descrit almenys vuit tombes hi ha estat localitzades, als jaciments de Can Catalan, Can Tiano, Can Palau i Can Melitre, a més de la lògica d'aquest traçat, ens fan advocar per l'existència d'aquesta via. | 08005-416 | carretera de Bigues | 41.6648500,2.2559900 | 438060 | 4612833 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40285-foto-08005-416-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40285-foto-08005-416-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa i Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
40286 | Mas Bord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bord | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície trobades a la part baixa dels camps de Can Forns, prop del pont de can Palau, en un espai idoni per l'establiment d'una explotació agrícola, en terrenys amb lleuger pendent a migdia, ben assolellats i amb una molt bona irrigació Es tracta d'un mas rònec, abandonat arrel de les pestes del segle XIV, que la documentació i Mn. Anton Bassolas situaven als camps de Can Forns. Notícies facilitades per Jordi Puig diuen que en aquests camps es localitzaven nombroses pedres i morter que feien pensar en alguna estructura antiga, així com ceràmica de tradició medieval. En la prospecció realitzada l'any 2007 només hi hem localitzat alguns fragments aïllats de ceràmica comuna de cronologia indeterminada, així com algunes acumulacions de pedres poc importants. | 08005-417 | Can Forns | 41.6638300,2.2477900 | 437377 | 4612726 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40286-foto-08005-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40286-foto-08005-417-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
40287 | Veïnat de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-sant-bartomeu | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes estructurals situades als voltants de l'Ermita de Sant Bartomeu, en l'espai situat dins el terme de l'Ametlla. Assentament de múltiples masies agrupades a l'entorn de l'Ermita de Sant Bartomeu. La família Ciurans afirma que entre la part de l'Ametlla i Bigues al veïnat hi havia més de 15 masies. Avui en dia, a la zona de l'Ametlla, i deixant de banda Can Ciurans, només es localitzen restes de les estructures d'aquestes cases. L'ermita es documenta des del segle XII, però el topònim apareix ja a l'acta de consagració de l'església de Sant Genís, de l'any 932. | 08005-418 | Sant Bartomeu | 41.6966500,2.2344200 | 436296 | 4616380 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40287-foto-08005-418-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40287-foto-08005-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40287-foto-08005-418-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 94|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
40288 | Camí del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-cementiri | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai arqueològic localitzat als camps situats al sud de Can Xammar de Baix i a llevant de l'església de Sant Genís, en un espai amb lleuger pendent en direcció a migdia i amb bona disponibilitat d'aigua. En el decurs de les obres d'urbanització d'aquest sector, l'any 2007, es localitzà una sitja seccionada, amb material ibèric i ossos al seu interior, així com el que semblaven restes d'algun altre retall o cubeta també seccionades. Aquestes restes foren excavades i es dataren al voltant del segle IV a.C. Sembla que la sitja podria formar part d'un conjunt de sitges que haurien estat arrasades per la urbanització. Prop d'aquest punt es localitzà també un forn d'obra seccionat per un dels nous vials, que una vegada excavat, es datà al segle XVII. Tot l'espai ocupat pel desenvolupament d'aquest Pla Parcial, així com les feixes situades immediatament sota la casa de Can Xammar de Baix, presenten unes condicions immillorables per a l'assentament humà. | 08005-419 | Can Xammar de Baix | Jaciment localitzat per Arantza Guilera i Enric Costa l'any 2007. | 41.6742900,2.2606800 | 438460 | 4613878 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40288-foto-08005-419-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40288-foto-08005-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40288-foto-08005-419-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|94|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
40289 | Can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camp-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Estructures negatives situades al mig de l'actual urbanització a la qual dóna nom la casa. Es tracta d'una zona força planera, amb només un suau pendent a migdia, amb una bona insolació i disponibilitat d'aigua. A banda de les restes del mas medieval, un dels més importants de l'Ametlla, el senyor Manel Calbó va informar de la troballa de dues sitges en el decurs d'unes obres. Les sitges es trobaven just davant de l'entrada de la casa i estaven buides. Per tant, no s'hi va trobar cap tipus de material. | 08005-420 | urbanització Can Camp | 41.6624200,2.2594100 | 438343 | 4612561 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40289-foto-08005-420-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40289-foto-08005-420-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
40290 | Can Draper: escultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-draper-escultura | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Escultura en alt relleu, situada a sota de la finestra de la banda oriental de la torre de Can Draper. És una figura d'un guerrer, de tamany natural, que empunya amb la seva mà dreta una arma, i duu una cuirassa amb les inicials I H S; al seu voltant hi ha una cinta que conté una inscripció que diu: AMB AQUEST SIGNE VENCERAS. Al peu de la figura hi ha inscrit: A L'EDAT DE LV ANYS. Per la seva forma podria correspondre a la tapa d'una tomba d'època indeterminada, però no es pot confirmar.</p> | 08005-421 | Can Draper | <p>Segons infamacions orals facilitades per gent de la zona, aquesta escultura fou trobada de forma casual en algun lloc pròxim a Can Draper.</p> | 41.6619200,2.2647400 | 438786 | 4612502 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
40291 | Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coromines | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIII-XX | Masia de planta rectangular amb estructura de baixos i pis. El cos original de la casa, situat a la cara nord, és del segle XIII i és fet amb parets de tàpia d'uns alçada aproximada de 5 m; la teulada és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana i ràfec d'una filada de teules. Fou objecte d'obres de reforma i ampliació al segle XVI o XVII. A l'interior es conserva un celler estructurat a partir de tres crugies amb dos arcs de carreus de punt rodó. També es conserva la part que era destinada a les corts amb arcades molt antigues, sitges i grutes. | 08005-422 | C/ Can Coromines | La primera referència documental de la família Coromines correspon a l'any 1202. | 41.6725800,2.2578500 | 438223 | 4613690 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40291-foto-08005-422-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- La bassa (vegeu fitxa 231).- El forn (vegeu fitxa 232).- El trull (vegeu fitxa 329). | 94|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
40292 | Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis | <p>AA.DD. (1991). Vallès Oriental i Vallès Occidental. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XVIII. Barcelona. AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. MARTÍ BONET, J.Mª. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | <p>L' església parroquial, dedicada a Sant Genís de Roma i Sant Genís d'Arlés, és d'origen romànic tot i que va ser ampliada en estil barroc al segle XVII. De l'antiga església romànica només en queda un llenç de mur d'uns 12 m de llarg per 8 m d'alçada, que dona al carrer per la cara meridional, on es conserven dues finestres de doble esqueixada. És de planta de tipus basilical, i absis circular amb volta de mitja taronja i un petit cos amb volta de llunetes. En destaca la seva portalada barroca formada per dos pilastres que sostenen un arquitrau senzill; el fris està decorat amb motius florals, la cornisa és senzilla. El frontó està partit en dues aletes que culmina en sengles pinacles coronats amb bolets. El cos superior, damunt el frontó, té una fornacina coronada amb una bola amb les imatges de sant Genís d'Arlés i sant Genís de Roma. Al damunt hi ha una imatge d'un home mort (evocació del martiri de sant Genís d'Arlés). El campanar, que ha estat reconstruït, és de planta quadrada; el cos per a les campanes té uns buits amb arcs de mig punt i uns altres al damunt, quadrats.</p> | 08005-423 | Plaça de l'Església | <p>La nova esglèsia es va començar a construïr l'any 1679. El mestre de cases fou Pere Cases i el picapedrer Rafael Serra, tots dos ciutadans de Vic. Des de 1610, aquesta parròquia té com a patrons els dos Sant Genís, el de Roma i el d'Arlès.</p> | 41.6738800,2.2597900 | 438385 | 4613833 | 1691 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40292-foto-08005-423-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40292-foto-08005-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40292-foto-08005-423-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
40293 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-0 | AA.DD. (1991). Vallès Oriental i Vallès Occidental. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XVIII. Barcelona. AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XVII | La Casa Rectoral es troba adossada a l'edifici de l'església parroquial, amb una façana allargada en planta baixa amb soterrani. Té un porxo a la cantonada dreta amb teulada a una vessant. La teulada té el carener paral·lel a la façana amb imbricacions, i les obertures són totes planes, de carreu, alineades. Hi ha una segona porta amb marquesina de teulada àrab. En una de les finestres hi ha la data de 1671, i en una altra hi ha la mateixa data, amb el nom del rector Santmartí. | 08005-424 | C/ Mare de Déu de Puiggraciós | Fou encarregada pel rector mossèn Joan Santmartí que fou l'artífex del gran complex Rectoria -Temple. | 41.6740600,2.2601000 | 438411 | 4613853 | 1668 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40293-foto-08005-424-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40293-foto-08005-424-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En aquest edifici s'hi ubicaven antigament les escoles i encara actualment s'utilitza com a equipament parroquial. | 96|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
40294 | Can Xammar de Dalt o Can Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xammar-de-dalt-o-can-millet | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII-XX | Masia de planta irregular amb estructura interior formada per tres crugies, planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants i en sobresurt una torre mirador acabada amb una coberta a quatre vessants amb un potent ràfec i barbacana coronada per una interessant reixa. Probablement, la seva estructura original correspon als segle XIV, tot i que l'any 1643 fou objecte d'una important reforma. Tanmateix l'aspecte actual és el resultat de la remodelació integral que va dur a terme l'arquitecte modernista Manel Joaquim Raspall l'any 1908. La façana principal integra alguns elements gòtics, com el portal adovellat i les finestres geminades i conopials de la primera planta, amb trencadissos i treballs de ceràmica que es complementen amb treballs de forja a les finestres i balcons. L'interior segueix l'estructura d'una masia noble dels segles XVI i XVII però amb la reformulació de diversos espais sota l'òptica modernista, amb elements decoratius amb simbologia catalanista: el drac, les quatre barres, i la Mare de Déu de Montserrat. | 08005-425 | Ctra. de Puiggraciós | L'any 1908 Joan Millet va encarregar a l'arquitecte modernista Manel Joaquim Raspall una remodelació integral d'acord a l'estil de l'època. És destacable la incorporació d'uns pinacles al capcer i la torre mirador, típica de les cases - jardí modernistes. | 41.6745800,2.2577600 | 438217 | 4613912 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40294-foto-08005-425-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40294-foto-08005-425-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (reformes) | Infraestructures agràries:- La bassa antiga: situada a uns 120 m al nord-oest de la casa, la seva funció era regar les feixes més properes. La bassa, que resta abandonada, és de forma rectangular, fa aproximadament 15 m de llargada i 7 m d'amplada, i el seu interior és a dos nivells. A finals dels anys cinquanta, es va reconvertir en una piscina que compartien els dos germans Millet (Fèlix i Joan). A tocar de la bassa hi ha un original edifici, també abandonat, on hi ha les dutxes i els canviadors de la piscina.- La bassa gran (vegeu fitxa 338).- El pantà (vegeu fitxa 239).- L'aqüeducte (vegeu fitxa 240). | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
40295 | Can Xammar de Baix o Casal de la Visitació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xammar-de-baix-o-casal-de-la-visitacio | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia de planta rectangular amb estructura formada per tres crugies i tres plantes. La teulada és a quatre aigües sense alçament central. La façana està presidida per un portal adovellat de punt rodó a sobre del qual hi ha l'escut heràldic dels Xammar. Hi ha nou finestres que es reparteixen als tres pisos, les de la sala del segon pis i les balconeres. L'interior de l'edifici és imponent, i l'antiga bodega, actual capella, és un dels elements més destacables de la masia, per la seva volumetria, els seus mosaics i la seva cripta.</p> | 08005-426 | C/ Mare de Déu de Puiggraciós, 4 | <p>El seu origen es remunta a la segregació de la casa pairal Can Xammar de Dalt, que s'havia produït a meitat del segle XVI; el poder econòmic de la nova branca familiar va permetre construir la masia actual. En els segles XVI i XVII fou reconstruïda amb una gran esplendidesa, com molts dels masos de la baronia i en general del Vallès.</p> | 41.6746300,2.2604900 | 438444 | 4613916 | 1649 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40295-foto-08005-426-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40295-foto-08005-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40295-foto-08005-426-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En destaquen les tres fonts construïdes pel lleure de la finca al segle XX. Es situen, més amunt de la cova de la Mare de Déu de Lurdes, punt on finia la mina i aflorava l'aigua. Totes tenen un mosaic de rajoles esmaltades amb imatges religioses, una d'elles amb el nom de La Font dels Àngels i les restants amb la figura de la Mare de Déu. Actualment ja no raja l'aigua i resten abandonades i en mal estat. En quant a infraestructures agràries, en destaquen els dos pous. El més antic es troba a la banda de llevant de la casa, dins d'un cobert a sota de l'escala que hi ha a tocar de la cova de Lurdes. L'altre pou, construït poc després de la Guerra Civil, està al costat del torrent de Sant Nicolau. | 95|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||
40296 | Can Xammar de Baix: escut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xammar-de-baix-escut | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XVII | Escut situat a l'eix de la dovella clau de la porta de mig punt de Can Xammar de Baix. Es tracta d'un carreu que conté l'escut dels Xammar esculpit al seu centre, i una inscripció que diu: FOU EDIFICADA LA PRESENT CASA PER ANTONI XAMMAR A 10 DE MARÇ DE 1649. L'escut té forma oval i és travessat diagonalment per una faixa que separa el seu terç superior de la resta, i conté tres estrelles de sis puntes; sota la faixa hi ha un eixam d'abelles que penja damunt un mar on hi ha la silueta d'una embarcació. | 08005-427 | Can Xammar de Baix | 41.6746300,2.2604900 | 438444 | 4613916 | 1649 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40296-foto-08005-427-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40296-foto-08005-427-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
40297 | Ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larenys | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XV | Masia originàriament conformada per una sola crugia, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. Posteriorment se li va agregar un cos a l'extrem de ponent i una edificació annexa a continuació. Finalment, es va construir un cos a la banda de llevant, amb un porxo a l'extrem nord, i es va capgirar l'entrada principal, que és manté íntegrament a la façana oposada, la del costat nord. En destaca una finestra conopial de pedra situada a la façana nord, a sobre del portal d'entrada de Ca l'Arenys. És feta amb carreu i té un petit ampitador de pedra. L'arc té decoració de traceria, i les impostes estan ornamentades amb motius vegetals (relleus de flors), amb sengles carotes al vèrtex de la imposta. Als vèrtex de les impostes hi havia carotes; tot i que actualment tan sols es conserva la de l'esquerra. | 08005-428 | Ca l'Arenys, 12 | 41.6692000,2.2667500 | 438960 | 4613309 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
40298 | Casa Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-can-garriga | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici aïllat, de tipologia ciutat-jardí, que es composa de planta baixa i pis, amb estructura allargada i simètrica, llevat de la torre mirador. Es situa en un terreny on hi crea un desnivell contingut amb un mur coronat amb una balustrada. La coberta és a quatre vessants, acabada en gran barbacana, i la façana, revestida amb morter de calç de color blanc, simula carreus de pedra a les cantonades. La torre, situada al costat de llevant, és de planta quadrada amb coberta de teula àrab composada de pavelló. La casa té una tanca d'obra amb balustres. | 08005-429 | Carrer Torregassa, 24 | A principis del segle XX, l'Ametlla passa de ser un petit poble agrícola a un centre d'estiueig molt destacat. Aquesta situació va donar lloc a la construcció d'un nou fenomen arquitectònic: l'habitatge de temporada, que té una importància remarcable a l'arquitectura catalana del segle passat. Modernisme, noucentisme i Eclecticisme es perllonguen en aquest tipus d'arquitectura fins gairebé la guerra civil. | 41.6680100,2.2637900 | 438713 | 4613179 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40298-foto-08005-429-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40298-foto-08005-429-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
40299 | Can Bachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bachs | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI-XX | Masia de planta irregular, formada per planta baixa, dos pisos i una divisió interior a partir de tres crugies. El carener de teulada és perpendicular a la façana. La façana és orientada cap al sud, i hi destaquen el portal adovellat, set finestres d'estil clàssic de pedra calcària i al centre, un gran rellotge de sol. A inicis del segle XX, fou objecte de reformes d'estil modernistes: el coronament del capcer en la seva part central, el treball de guarniment del ràfec, i el torreó coronat amb una balustrada. Es conserva un important celler, situat a la façana nord de la masia que, antigament, tenia premsa pròpia. El seu interior ha estat objecte de diverses reformes, per la qual cosa conserva pocs elements originals. | 08005-430 | Plaça Vella, 1 | La primera referència documental de Can Bachs és de l'any 1644 i correspón a l'acta de compliment pascual de la parròquia. La reforma de la casa, que fou pagada pel seu llogater, el senyor Guarro, s'efectuà a principis del segle XX, i obeïa a les noves necessitats del poble en el moment d'ampliació i transformació de centre agrícola a centre d'estiueig. | 41.6734000,2.2592400 | 438339 | 4613780 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40299-foto-08005-430-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40299-foto-08005-430-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (reformes) | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml