Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40048 | Murs de pedra seca de Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-joanet | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-179 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7 | 41.6997200,2.2453000 | 437204 | 4616712 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||
| 40279 | Peça de la Cervera/ Camp de la Serbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peca-de-la-cervera-camp-de-la-serbera | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | III - IV | Restes estructurals situades a prop de la urbanització de can Reixac, a la zona aturonada que ocupa la casa de Can Serral, força planera i ben insolada. Fou descobert en un marge l'any 1975, en el curs de les obres d'urbanització de la zona. Situat a tocar dels assentaments de Can Serral i Can Catafau Vell i de la urbanització de Can Reixac. S'hi localitzà un enterrament de tègula, documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon, amb la tomba orientada a ponent i sense cap tipus d'aixovar. La tipologia dels fragments de tegulae i la pasta d'aquestes, així com la morfologia de l'enterrament dataren la troballa entre finals del segle III i principis del IV. Al voltant apareixien algunes restes ceràmiques. Sembla que en aquesta mateixa zona, anys abans, Emili Valls, avi d'Emili Ramon, hi havia localitzat una segona tomba, en desboscar una zona per convertir-la en camp de conreu. La tomba es va atribuir a un soldat romà per l'aixovar que contenia: casc, cuirassa, llança i espasa curta. No obstant, se'n desconeix la ubicació exacta. Actualment no es localitzen restes arqueològiques en superfície. | 08005-410 | Can Reixac | Localitzat i documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon, que van aixecar una secció i un petit informe durant la inspecció de les obres d'urbanització. | 41.6529900,2.2655600 | 438846 | 4611510 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40279-foto-08005-410-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 40281 | Mas Dorca II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dorca-ii | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes estructurals situades entre Can Màrgens, el Mas Dorca i la carretera C-17, ben a prop del restaurant la Quaranya. Les condicions per a l'agricultura i l'accés als recursos que presenta aquesta zona són immillorables. Josep Estrada documentà en una de les feixes de vinya d'aquesta zona, avui desapareguda, restes de parets, de paviments d'opus testaceum, tegula i dolia, elements que fan pensar en la possibilitat de l'existència d'algun establiment romà en aquest indret. A causa de l'abandonament dels camps de conreu molts anys enrere, als anys 80 es feia difícil localitzar material arqueològic en superfície. Actualment la zona està parcialment emboscada, i en part es troba sota el nou polígon industrial recentment urbanitzat No es localitzen restes arqueològiques en superfície. | 08005-412 | Entre Can Màrgens, el Mas Dorca i la carretera C-17 | Jaciment documentat per Josep Estrada l'any 1948. | 41.6516000,2.2695000 | 439173 | 4611353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40281-foto-08005-412-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 42663 | Resclosa de les Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-les-elies | XVIII-XIX | Resclosa construïda transversalment en el curs d'aigua de la riera de Caldes amb l'objectiu d'elevar el nivell de l'aigua i desviar-la per aprofitar-la per al rec. Situada no gaire lluny d'on conflueixen el Torrent de Sant Sebastià i el Torrent de les Elies, aquest assut o petita resclosa fa una vintena de metres de llargada per 2 d'alçada i 40 cm de gruix. Està tota ella realitzada amb pedra. Com que les antigues canalitzacions de pedra seca que conduïen l'aigua s'han malmès amb el pas del temps, es poden observar, tubs d'aigua que van a d'un costat a l'altre de la resclosa i baixen cap a la vall. Per altra banda, aquesta resclosa disposa de dos petits tubs que comuniquen d'un costat a l'altre del mur, i que permeten que l'aigua baixi tranquil·lament per la riera. En cas de pluges, aquesta aigua salta pel mur, continuant el seu recorregut. L'estrat arbori que envolta la resclosa està bàsicament dominat per alzinar (quercus), amb algun àlber (Populus alba), i freixe (Fraxinus angustifolia). Els estrats arbustius i herbacis són bastant similars al de l'omeda, però en el cas de les alberedes litorals es caracteritza per presentar vinca (Vinca diformis) i sarriassa (Arum italicum) i jonqueres (Molinio-Holoschoenion), i comunitats dominades per joncs com ara el jonc boval (Scirpus holoschoenus). També hi ha la presència de bardisses i roldor (Rubo.Coriarietum), molt abundant als marges. Les bardisses un conjunt fitocenològic d'indiscutible personalitat, (Prumetalia spinosi), caracteritzat per la gran quantitat d'espines i l'atapeïment dels arbusts i lianes que l'integren. A la bardissa amb roldor hi prenen una especial rellevància diverses plantes de la família de les rosàcies, totes punxants, com l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogyna), els rosers (Rosa canina, Rosa micrantha) o l'aranyoner (Prunus spinosa). | 08033-222 | Riera de Caldes | Fins a mitjans del segle XX, les petites rescloses o assuts, havien estat originàriament construïdes amb fusta, maons, o pedra natural. Després, bé per que es van haver d'eixamplar o perquè resistissin més a les crescudes de les rieres o rius, es faran de formigó armat. Pel que el Sr. Salvador Torras ens explica, aquesta resclosa va ser construïda pels seus avantpassats, en temps de quan existia la masia de Les Elies Velles i era controlada cada dia, ja que el cabdal d'aigua era molt més important que actualment. Els seus avantpassats vivien a la masia situada no gaire lluny, de les Elies Velles, que l'any 1714 desaparegué en un incendi. Després de l'incendi, s'instal·laren prop d'aquesta resclosa, i construïren la casa damunt d'una llosa enorme de pedra, que maig l'aigua s'ha endut. Tot i que varen marxar a viure riera amunt, continuaren ocupant-se del manteniment de la Resclosa del Sant Pare, del Molí fariner situat 100 metres més amunt fins que aquest quedà en desús i de la resclosa de Les Elies, que encara avui en dia continuen realitzant el seu manteniment. | 41.6735900,2.1385900 | 428296 | 4613895 | 08033 | Caldes de Montbui | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42663-foto-08033-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42663-foto-08033-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42663-foto-08033-222-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 42805 | Sardana L'Aplec de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-laplec-de-caldes | XX | fa uns trenta anys que ja no es toca | Sardana dedicada a la vila de Caldes | 08033-364 | Segons la Sra. Rosa Siurans, aquesta sardana de l'Aplec de Caldes va ser creada fa uns trenta anys. La Presidenta actual de l'Agrupació Sardanista de Caldes, es diu Anna Desans. La Sra. Pilar Butjosa informa durant el treball de camp que l'Agrupació té material arxivístic que consta de partitures, discografia variada relacionada amb les sardanes, programes dels Aplecs de Caldes, el Remei i Sant Sebastià de Montmajor, i altre material sobre suport paper que actualment es troba en caixes a l'espera d'una habitació habilitada al Casino de Caldes, per a poder tenir un arxiu per poder ser consultat pels calderins que estiguin interessats amb el tema. Les dades aportades d'autor i any en que fou escrita aquesta sardana són de la Sra. Pilar Butjosa. Aquesta sardana originàriament era tocada per la cobla Thermalenca, inicialment composada per músics calderins. | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 1974 | 08033 | Caldes de Montbui | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Ramon Vilà i Ferrer | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 42808 | Sardana del Parc de Caldes de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-del-parc-de-caldes-de-montbui | XX | Sardana dedicada al Parc de la vila de Caldes | 08033-367 | La Sra. Pilar Butjosa no disposa de més dades al respecte, ja que la possible documentació existent, es troba en caixes, esperant poder trobar un lloc per habilitar un arxiu | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 1982 | 08033 | Caldes de Montbui | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Josep Auferil i Costa | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 42809 | L'Aplec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laplec | XX | Sardana dedicada a l'aplec que es feia als seus inicis entre els tres pobles, concretament, Sentmenat, Palau Solità i Plegamans i Caldes de Montbui. | 08033-368 | Segons la Sra. Butjosa, de l'Agrupació Sardanística de Caldes, Aquesta sardana es continua tocant, però actualment l'Aplec es fa entre els pobles de Caldes i Palau, un any a cada lloc. | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 08033 | Caldes de Montbui | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||
| 42810 | Mainada Calderina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mainada-calderina | XX | Sardana dedicada als infants de Caldes de Montbui | 08033-369 | L'Albert Masat i Roca, nascut el 1928 és calderí i a part de compositor ha format part de la cobla Thermalenca, que en els seus inicis va ser composada bàsicament per musics calderins | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 08033 | Caldes de Montbui | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Albert Masat i Roca | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||
| 54680 | Col·lecció d'objectes al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-al-museu-darqueologia-de-catalunya | <p>El Museu d'Arqueologia de Catalunya conserva objectes procedents de Montornès, de diferents intervencions arqueològiques. Concretament de l'antiga bòbila de can Torrents, restes de tres esquelets, un descobert l'any 1923, el segon l'any 1940 i el tercer el 1941. També l'aixovar que els acompanyava, un ganivet sencer, un altre de fragmentat, una punta de fletxa de sílex, i un collaret de nou denes de calaïta. També es conserva material procedent del poblat de Sant Miquel (del final del segle III a la primera meitat del segle II aC), fruit de les excavacions realitzades a partir de 1999. Entre els objectes hi ha: ceràmica campaniana de tipus A i B, àmfores Dressel 1, àmfores grecopúniques, fragments de vasos d'argila gris, fusaioles, i fragments de molins de mà, entre d'altres. També es conserva material d'aquest jaciment al Museu de Granollers i al mateix Ajuntament de Montornès.</p> | 08136-164 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig Santa Madrona, 39, 08038 Barcelona | 41.5452500,2.2673600 | 438894 | 4599547 | 08136 | Montornès del Vallès | Regular | Legal | Antic|Ibèric|Grec | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | 80|81|82 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||||||||||
| 91423 | Embassament de Ruideteix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-ruideteix | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Construït del Parc del Montseny. Pla Especial del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona i Diputació de Girona. Any 2008.</span></span></span></p> | 08137-134 | Riera del Teix | 41.7902700,2.3991600 | 450077 | 4626665 | 08137 | Montseny | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | 2022-11-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||||||||||||||
| 76941 | Fons fotogràfic a l'Arxiu del SPAL de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-a-larxiu-del-spal-de-la-diputacio-de-barcelona | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d). Actuacions en el patrimoni arquitectònic local (SPAL). Obtinguda el 1 de març de 2011. TARRÉS MARTÍNEZ, N. (2009): Inventari de documentació i imatges del Vallès Oriental a l'arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, Granollers, inèdit.</p> | XX | <p>El fons fotogràfic de La Roca del Vallès que es troba custodiat a l'Arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona està localitzat en el carrer Comte d'Urgell, 187 (08036 Barcelona) a la planta baixa de l'anomena Edifici del Rellotge. El Servei del Patrimoni Arquitectònic Local és l'oficina tècnica de la Diputació de Barcelona especialitzada en matèria de patrimoni arquitectònic. A més d'assessorar tècnica i científicament als municipis, disposa d'un arxiu propi. El seu fons és divers (gràfic, fotogràfic i escrit) i de consulta pública, obert a tot tipus de gent: professionals, investigadors, especialistes o persones interessades en temes relacionats amb el patrimoni o la restauració monumental. Dins de l'Arxiu fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona (inventari). Es tenen recollides diferents fotos lligades amb diferents lloc o immobles de la Roca: -Fotos de la Roca del Vallès: 59 fotos de la primera meitat del segle XX del poble, indrets del terme i el castell i béns mobles de l'església de Santa Agnès de Malanyanes. -La casa forta de Vilaba: Breu història i 18 fotografies.</p> | 08181-368 | Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, c/ Comte d'Urgell, 187 (08036 Barcelona) | <p>'El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) va ser creat el 9 de juny de 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Era el primer organisme d'una administració pública espanyola dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Amb el nom de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, va començar a actuar el mes de gener de 1915. El 31 d'octubre de 1986 va canviar de denominació. En més de vuitanta anys, el Servei ha tingut tres directors: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i des de l'any 1981, Antoni González Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del Servei era al Palau de la Generalitat. Des del 1929 i durant seixanta anys, va ser a la Casa dels Canonges. Des del 1989, ocupa part de la planta baixa de l'edifici principal de l'antiga fàbrica Batlló, l'Edifici del Rellotge, construït en 1868 pel mestre d'obres Rafael Guastavino. (...)D'acord amb aquests principis, l'SPAL té cura, per mitjà d'equips pluridisciplinaris, dels estudis de caràcter històric (recerques arqueològiques, antropològiques, documentals, d'art, constructives, etc.) i de caràcter tècnic (anàlisi gràfica, estudis físico-constructius, etc.) previs a la definició dels objectius de les intervencions. Després, redacta els projectes i duu la direcció dels treballs de restauració. L'SPAL, a petició dels ens locals, realitza també estudis d'inventari del patrimoni arquitectònic' (DIPUTACIÓ DE BARCELONA n.d).</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 08181 | La Roca del Vallès | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76941-foto-08181-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76941-foto-08181-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76941-foto-08181-368-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:42 | ||||||||||
| 94919 | Gegants vells de Sant Esteve de Palautordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-vells-de-sant-esteve-de-palautordera | Segle XX | Van ser reemplaçats l'any 2019 per una versió renovada. | <p>Els noms de la parella de gegants són: Bon Jan i Ben Plantada. Mesuren 360cm i van ser construïts per Jordi Pujol i Joana Clusellas l'any 1981.</p> <p>Aquests gegants estan fets a partir d'un pal llarg de canya de bambú que aguanta el caps fets d'un material que és diu celatex, com un cartró que s'estova amb acetona per poder-hi donar forma. El cos és fet d'espumes i robes. Els braços dels gegants es mouen amb uns pals llargs, enganxats a les mans.</p> | 08207-124 | Carrer de Mosèn Pedragosa, 9-11 | <p>Els gegants de Sant Esteve de Palautordera són d'història recent. Fa uns quaranta cinc anys es van dissenyar els primers gegants per part dels components de <em>Putxinel·lis Claca, </em>en Joan Baixas i la Teresa Calafell. Aquests gegants eren fets a partir d’un pal llarg que sostenia un cap fet de pasta de paper i un cos fet amb unes peces d’espuma i roba. No tenien els quatre peus per poder-los deixar descansar que eren habituals en altres gegants. El pal llarg es ficava dins d’una cassoleta de cuir que penjava de dues corretges lligades al cos del portador (com a les processons religioses es portava el Sant Crist). D’aquesta manera els gegants tenien més mobilitat, com si fossin uns grans titelles. Es deien <em>Reguapa i Bon Jan</em> i representaven un pagès i una pagesa del Montseny. Aquests gegants van desaparèixer i l'any 1981 es van substituir pels 'Gegants Vells', que també van ser substituïts l'any 2019 pels que es coneixen com a 'Gegants Nous'.</p> | 41.7022730,2.4351749 | 453005 | 4616875 | 1981 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-12-01 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Jordi Pujol i Joana Clusellas | Informació extreta dels webs: https://gegantcat.com/fitxa/gegants-de-sant-esteve-de-palautordera i https://www.elcami.cat/camipedia/els-gegants-de-sant-esteve-de-palautordera (Text d'E. Bosch) | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:42 | |||||||||||
| 94920 | Gegants Nous de Sant Esteve de Palautordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-de-sant-esteve-de-palautordera | Segle XXI | <p>Els gegants són una versió renovada dels vells, van ser estrenats el 2019. El seus noms són: Garba i Rostoll.</p> <p>Representen una parella de pagesos amb mans mòbils que permeten agafar-les amb uns bastons que fan més moviment de les figures.</p> | 08207-125 | Carrer de Mosèn Pedragosa, 9-11 | <p>Els gegants de Sant Esteve de Palautordera són d'història recent. Fa uns quaranta cinc anys es van dissenyar els primers gegants per part dels components de <em>Putxinel·lis Claca, </em>en Joan Baixas i la Teresa Calafell. Aquests gegants eren fets a partir d’un pal llarg que sostenia un cap fet de pasta de paper i un cos fet amb unes peces d’espuma i roba. No tenien els quatre peus per poder-los deixar descansar que eren habituals en altres gegants. El pal llarg es ficava dins d’una cassoleta de cuir que penjava de dues corretges lligades al cos del portador (com a les processons religioses es portava el Sant Crist). D’aquesta manera els gegants tenien més mobilitat, com si fossin uns grans titelles. Es deien <em>Reguapa i Bon Jan</em> i representaven un pagès i una pagesa del Montseny. Aquests gegants van desaparèixer i l'any 1981 es van substituir pels 'Gegants Vells', que també van ser substituïts l'any 2019 pels que es coneixen com a 'Gegants Nous'.</p> | 41.7022730,2.4351749 | 453005 | 4616875 | 2019 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2023-12-01 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Informació extreta de: https://gegantcat.com/fitxa/gegants-nous-de-sant-esteve-de-palautordera | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:42 | |||||||||||||
| 39939 | Camí ral de Llerona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-llerona | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Està usurpat (llaurat) | Aquest camí arrenca del nucli urbà de l'Ametlla com a 'Carrer Cànoves'. La carretera C-17 el talla, impedint-ne el pas. A l'altra banda segueix com a 'Carrer de Llerona' dins la trama urbana de la urbanització Pinar Llerona. Entre la urbanització i la carretera BV-1433 el camí està usurpat (llaurat). El seu recorregut va per l'Ametlla, carretera C-17, Can Noble, carretera BV-1433 (Llerona). Aquest camí antigament tenia una variant des del Raval, que arrencava de Can Draper i que coincideix actualment amb la carretera BV-1433. El títol és de possessió immemorial. | 08005-70 | Inici: la Sagrera / Final: carretera BV-1433 | Font documental: -Minutes municipals (1925) | 41.6657200,2.2666900 | 438952 | 4612922 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39939-foto-08005-70-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 39941 | Camí ral de Canovelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-canovelles | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | El camí està essencialment usurpat, ja que l'han llaurat en la major part del recorregut. | Es tracta de l'antic camí ral de Canovelles. El camí està essencialment usurpat, ja que l'han llaurat en la major part del recorregut. Aquest fet comporta la desaparició d'un vial estructurant fonamental del quadrant sud-oriental del terme municipal. El seu recorregut va pe la carretera C-17, segueix a la carretera BV-1433, Can Draper, grups de cases de Can Focs, Mas Dorca, Can Margens, Can Pagès Nou, paral·lel a la carretera de Canovelles i límit de terme (Canovelles). El títol és de possessió immemorial. | 08005-72 | Inici: carretera C-17/ Final: límit de terme (Canovelles) | Font documental: -Minutes municipals (1925) -Cadastre rústica (1955) -Nº 23 Artur Osona (1888) | 41.6459300,2.2747300 | 439603 | 4610719 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39941-foto-08005-72-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 39943 | Camí ral de Granollers a Canovelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-granollers-a-canovelles | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | El camí està essencialment usurpat, ja que l'han llaurat en la major part del recorregut. | Es tracta de l'antic camí ral de Granollers i Canovelles. Coincideix en bona part amb el camí ral de Canovelles. El camí està essencialment usurpat, ja que l'han llaurat en la major part del recorregut. La secció coincident amb el camí ral del Rieral a Llerona es conserva com a camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va per la carretera C-17, el camí ral del Rieral a Llerona, carretera C-17, carrer de Tona (urbanització Montguit), fins a límit de terme (Canovelles). El títol és de possessió immemorial. | 08005-74 | Inici: carretera C-17/ Final: límit de terme (Canovelles) | Font documental: -Minutes municipals (1925) | 41.6408900,2.2655400 | 438833 | 4610166 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 40086 | Font de Can Moret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-moret | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | en estat ruïnós | <p>Font, mig soterrada, situada a tocar del torrent de Can Carlons, al nordoest de Can Moret de Dalt, a un indret gairebé inaccessible degut a les bardisses. Es tracta d'una construcció proveïda d'una canal feta de maó massís, per on raja un filet d'aigua que cau a un seti de pedres. Al voltant de la font, hi ha les restes d'una estructura feta de totxo i morter relacionada directament amb aquesta. El seu estat ruïnós dificulta la seva interpretació; podria tractar-se dels bancs o de la coberta de la font.</p> | 08005-217 | Can Moret. Polígon 5, parcel·la 57 | 41.6640400,2.2383100 | 436588 | 4612756 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40086-foto-08005-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40086-foto-08005-217-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 73966 | Sant Miquel de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-canyelles | BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, A. (1999). Guies Catalunya Romànica Comarcals: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Editorial Ausa. | XII | Es troba en bon estat estructural però l'interior presenta cert estat de deteriorament a causa del seu estat d'abandó. | Sant Miquel de Canyelles és una ermita romànica construïda vers el segle XII, sobre la que no s'han fet reformes significatives. És un edifici de planta rectangular amb l'absis també rectangular. La nau consta de dos trams separats per un arc presbiteral i està coberta amb volta de canó de pedra, on encara s'hi conserva el morter amb les marques de l'encanyissat. Al presbiteri hi ha les restes d'un altar d'obra amb restes de pintura. Com a úniques obertures de l'edifici trobem el portal del mur de migdia, d'arc de mig punt amb petites dovelles; una finestra a l'absis en forma de creu i una de quadrada a ponent. El parament dels murs és de carreus escairats de petites dimensions disposats en filades regulars. | 08014-27 | Soleia del Saní | La primera notícia documental de la capella de Sant Miquel de Canyelles es remunta a l'any 1309, tot i que la semblança de la seva tècnica constructiva amb la de Sant Salvador d'Avencó, hem de pensar que ja existia al segle XII. Entre els segles XVIII i XIX es trobava en mal estat de conservació; tant és així que s'hi prohibí la processó que s'hi feia el dia 8 de maig des de l'església d'Aiguafreda de Dalt. El seu propietari, Jaume Serra de l'Arca, la va fer restaurar l'any 1828. Amb l'esclat de la Guerra Civil va ser profanada i es deixà de celebrar la festivitat del 8 de maig. | 41.7867000,2.2842200 | 440523 | 4626342 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73966-foto-08014-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73966-foto-08014-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73966-foto-08014-27-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Està envoltada de vegetació, fet que en dificulta la localització. Les fotografies són de DigitalNatura.org | 92|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 73976 | Refugi de Sant Miquel de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-sant-miquel-de-canyelles | CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII | El refugi de Sant Miquel de Canyelles és una estructura de pedra construïda aprofitant el desnivell natural del terreny. Es tracta d'un refugi parcialment excavat sobre la roca natural, amb pedres col·locades de forma vertical en un costat i un petit mur de pedra seca que el tanca parcialment a la part frontal. L'estructura està coberta per una gran llosa horitzontal. | 08014-37 | Solella del Saní | Va ser localitzat l'any 1983 per Joan López i es va publicar la troballa al Butlletí de l'Unió Excursionista de Sabadell. Segons aquesta informació, l'any 1992 va ser incorporat a la Carta Arqueològica com un dolmen, amb el nom 'Sant Miquel de Canyelles', tot i que no va ser localitzat. La seva situació no va ser coneguda fins el gener de 2012 els habitants de la Casanova de Sant Miquel el van localitzar. La visita de diversos arqueòlegs a l'indret ha permès descartar que es tracta d'un dolmen. | 41.7875400,2.2824500 | 440377 | 4626436 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73976-foto-08014-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73976-foto-08014-37-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A la Carta Arqueològica hi consta com a Sant Miquel de Canyelles. | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 74054 | Font de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laragall | XVIII | L'aigua es perd aigües avall i el seu entorn està molt deteriorat i cobert de vegetació. | La font de l'Aragall és una sorgència natural d'aigua situada en una zona boscosa al nord del mas Aragall. L'aigua brolla als peus d'una roca i ha estat canalitzada en successius moments per tal d'abastir la bassa i així regar les terres del mas. Des de la sorgència hi ha diversos tubs, malgrat l'aigua passa pel costat i circula aigües avall. Prop de la bassa s'observen restes de diverses mines que van ser construïdes per aprofitar l'aigua. | 08014-125 | Torrent de l'Aragall | 41.7745700,2.2583400 | 438361 | 4625013 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74054-foto-08014-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74054-foto-08014-125-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 74075 | Torres de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-de-les-ferreres | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XX | La segona casa del carrer Núria es troba en estat d'abandó. | <p>Les Torres de les Ferreres van construir-se a principi del segle XX. Són tres edificis aïllats construïts segons les mateixes dimensions i característiques constructives. Consten d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a quatre vessants. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat i incorporen una motllura decorativa a la part superior. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures de diferent tonalitat, excepte a la primera, on s'ha repicat el revestiment i s'ha deixat amb pedra vista. Estan envoltades per un pati i tancades amb murs de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-135 | C. Núria, 1-3, Passeig de Catalunya, 12 | <p>Les cases van ser construïdes per les nebodes d'en Pere Grifell, ferrer d'ofici, motiu pel qual es coneixien com les Torres de les Ferreres.</p> | 41.7663400,2.2537600 | 437972 | 4624103 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 74101 | Font de la Casanova de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casanova-de-sant-miquel | XIX | La bassa es troba en mal estat. | <p>La font de la Casanova de Sant Miquel és una sorgència natural d'aigua situada a mestral de la Casanova de Sant Miquel. L'aigua brolla sota una roca, on s'entolla. Davant d'aquesta s'hi va construir una petita bassa rectangular, feta de pedra revestida amb morter. L'aigua està canalitzada fins a una bassa que hi ha sobre la casa.</p> | 08014-161 | Serra de l'Arca | 41.7856400,2.2847400 | 440565 | 4626224 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74101-foto-08014-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74101-foto-08014-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 74107 | Gorg de les Senyores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-les-senyores-0 | <p>El gorg de les Senyores és un clot situat a la riera d'Avencó. Es tracta d'un gorg allargat, delimitat amb grans formacions rocoses que s'hi precipiten verticalment. Per sobre s'hi va construir un petit conducte amb pilars de maó, que el jovent havia fet servir de trampolí.</p> | 08014-167 | Riera d'Avencó | <p>Era conegut amb aquest nom perquè la seva situació amagada va fer que fos el preferit per al bany de les dones.</p> | 41.7671100,2.2652400 | 438927 | 4624180 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74107-foto-08014-167-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 74111 | Balma de Gasuac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-gasuac | <p>Balma situada a la zona del Sot Fosc, prop del torrent del Pollancre. Està formada per grans blocs de pedra sorrenca, sota els quals hi ha un caminet i una cavitat de poca alçada. L'erosió causada per l'aigua fa que els blocs presentin formes sinuoses. A l'interior és habitual trobar-hi rat-penats.</p> | 08014-171 | Sot Fosc | 41.7970000,2.2665100 | 439061 | 4627498 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74111-foto-08014-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74111-foto-08014-171-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 74115 | Bassa i caseta del bagant de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-caseta-del-bagant-de-laragall | XVIII | La bassa té el mur de migdia enderrocat. Estan coberts de vegetació. | <p>La bassa i la caseta del bagant de l'Aragall estan situats sobre els antics horts de la masia, en una zona actualment envoltada de bosc. La bassa és de notables dimensions i de planta rectangular, feta de pedra lligada amb morter i carreus escairats a les cantonades. El mur de migdia està construït de forma atalussada i està parcialment enderrocat; l'interior és ple de vegetació. Al costat de llevant hi ha adossada la caseta del bagant, una petita edificació de planta quadrangular construïda aprofitant el desnivell natural del terreny. S'obre amb un portal d'arc carpanell adovellat, amb la clau inscrita '1799'. Té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, feta de lloses amb els extrems motllurats. L'interior de la caseta es cobreix amb volta rebaixada revestida amb morter, on hi ha inscripcions datades entre finals dels segle XIX i principi del XX. Encara a l'interior, el mur de ponent és fet amb grans carreus i s'obre en un extrem amb el rec, que segueix paral·lel al mur de migdia. A la part central del mur de ponent hi ha un antic brollador amb una pica a sota; a tot el volt hi ha una bancada de pedra. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. A pocs metres al nord de la caseta hi ha una altra boca feta en el mur de la bassa, feta de pedra treballada.</p> | 08014-175 | L'Aragall | <p>La bassa s'omplia de l'aigua del torrent i de la font de l'Aragall, entre les quals es van construir diverses mines d'aigua.</p> | 41.7740500,2.2590100 | 438416 | 4624955 | 1799 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74115-foto-08014-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74115-foto-08014-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74115-foto-08014-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 74129 | Barraca de les Sureres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-sureres | XVIII-XX | Algunes pedres s'han desprès i està coberta de vegetació. | <p>Barraca de vinya situada en una feixa de la zona de les alzines sureres, al nord de la masia de la Bisbal. És una edificació de planta rectangular que es troba adossada en un mur de feixa, feta amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que a l'exterior manté part del recobriment de terra. La porta d'accés és amb llinda de pedra.</p> | 08014-189 | Serra de l'Arca | 41.7833800,2.2787600 | 440066 | 4625977 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74129-foto-08014-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74129-foto-08014-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74129-foto-08014-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 74130 | Barraca de les Sureres II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-sureres-ii | XVIII-XX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Barraca de vinya situada en una feixa de la zona de les alzines sureres, al nord de la masia de la Bisbal. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada.</p> | 08014-190 | Serra de l'Arca | 41.7838000,2.2802700 | 440192 | 4626023 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74130-foto-08014-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74130-foto-08014-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74130-foto-08014-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 78951 | Font de la Granota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-granota | XX | Només es conserva el trencadís a la part superior. | <p>La font de la Granota està situada sobre el torrent dels Balços. Es tracta d'una estructura recolzada en un marge, en forma d'arc de mig punt ceràmic que descansa sobre pilastres. La part interior està decorada amb trencadís de rajola vidriada, on hi ha l'any '1913'. A l'interior hi ha una petita pica quadrangular on es filtra l'aigua, que surt a l'exterior per un forat quadrangular. L'aigua cau en una pica semicircular i s'entolla davant de la font.</p> | 08014-249 | Torrent dels Balços | 41.7756700,2.2527000 | 437893 | 4625139 | 1913 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78951-foto-08014-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78951-foto-08014-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78951-foto-08014-249-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 105|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 78963 | Fites del Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-del-bruguer | XIX | Dues de les fites estan tombades. | <p>Les fites del Bruguer indiquen els límits de la propietat d'aquesta masia del Brull. Es tracta de fites de pedra sorrenca vermella, amb la part superior rebaixada. En una de les cares hi ha gravat : 'BRUGUE'.</p> | 08014-261 | El Bruguer | 41.7990400,2.2659200 | 439014 | 4627725 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78963-foto-08014-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78963-foto-08014-261-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Les coordenades (UTM) de la segona fita són 439332, 4628258 ; i de la tercera: 439401,4628205. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 78964 | Plaça carbonera de la Bisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-de-la-bisbal | XIX-XX | Està tapada de vegetació. | <p>Plaça carbonera situada a garbí de la masia de la Bisbal. Es tracta d'un espai semicircular situat en una zona amb desnivell, que queda sostingut per un mur de pedra seca. La plaça era utilitzada per apilar-hi la llenya per obtindre'n carbó.</p> | 08014-262 | Serra de l'Arca | <p>El carboneig es desenvolupava especialment en les zones de bosc on l'agricultura s'havia de complementar amb altres activitats. Els carboners feien llargues estades als boscos on treballaven, on tallaven la llenya i la cremaven per obtenir el carbó. Aquest era traslladat muntanya avall amb l'ajut de matxos, des d'on es distribuïa a pobles i ciutats. A mitjans del segle XX, amb la introducció de nous combustibles, l'activitat va extingir-se.</p> | 41.7795900,2.2762700 | 439856 | 4625558 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78964-foto-08014-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78964-foto-08014-262-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Tant a la vessant soleia de la Serra de l'Arca com a la zona de la Casanova del Bruguer, s'observen nombrosos vestigis de l'activitat del carboneig. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 78969 | Font dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-avellaners-0 | XVIII | No hi brolla aigua i està cobert de vegetació. | <p>La font dels Avellaners està situada sobre una feixa, en una zona on antigament hi havia plantats avellaners. Es tracta d'una mina construïda en el mur de feixa de pedra, que presenta una petita obertura quadrangular amb llinda de pedra. En una cota inferior hi ha una bassa rectangular, excavada del terreny natural amb murs de pedra lligada amb morter.</p> | 08014-267 | Al sud del Saüc | 41.7832300,2.2523100 | 437868 | 4625979 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78969-foto-08014-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78969-foto-08014-267-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 78975 | Brucdemir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brucdemir | <p>DE ROCAFIGUERA, F. (1985). La documentació dels segles IX-XII sobre Aiguafreda. Temes Aiguafredencs II. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XIII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Brucdemir és una antiga masia de la qual només se'n conserven restes de fonaments. És una estructura de notables dimensions, feta de pedra lligada amb morter. Es troba coberta de vegetació.</p> | 08014-273 | Carena de Brucdemir | <p>En un document del segle XII on Pere Ramon de Vilanova i la seva esposa estableixen a Pere Llobet un alou dins la parròquia de Sant Martí d'Aiguafreda, hi consta 'bruger de Mir' entre les afrontacions. El mas va quedar deshabitat després de la crisi que va afectar el país entre els segles XIV i XV. L'any 1499 Bernardí Joan de Cruïlles va establir el mas Brucdemir a Pere Casanoves. Segons el capbreu de 1527 hi consta que el mas Casanoves havia de pagar un cens pel dret de passatge, per tenir un camí que comunicava ambdós masos. En el capbreu del 1669-1670 encara consta que estava agregat al mas Casanoves, que seguien sota domini directe dels senyors d'Aiguafreda. Al segle XVIII ja devia trobar-se en estat ruïnós, ja que se'n perden les referències documentals.</p> | 41.7911700,2.2705100 | 439388 | 4626848 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78975-foto-08014-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78975-foto-08014-273-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 41053 | Surgències de les Barbotes i l'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surgencies-de-les-barbotes-i-lavenco | CARRERAS CANDI, F.; Gomis, C. (1910). Geografia general de Catalunya. Província de Barcelona. Ed. Alberto Martín. Barcelona. VVAA (2004). Mapa i guia excursionista cingles de Bertí. Ed. Alpina-Geoestel | Surgències naturals d'aigua del riu Tenes situades a l'alçada de can Noguera. Les surgències són cabals d'aigua subterrània que surten a l'exterior mitjançant un forat o una cova, es fan bàsicament a terrenys càrstics ja que l'aigua erosiona fàcilment la roca i forma coves i canals. El nom de barbotes té l'origen en el terme barboteig ja que en èpoques de crescudes l'aigua quan surt en aquestes zones sembla que bulli (barboteig). | 08023-84 | Riu Tenes, a l'alçada de can Noguera | 41.6816900,2.2073500 | 434028 | 4614739 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41053-foto-08023-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41053-foto-08023-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / Jordi Montlló Bolart | S'explica que l'aigua de les barbotes ve de Manresa. També es creu que l'aigua que neix de l'Avencó, que és un gorg i un punt que hi ha a sota la font de can Noguera, ve del molí de l'Avencó d'Aiguafreda i de fet aquesta té versemblança, segons una conversa amb una geòloga del Pla general. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 41056 | Gorg de les Donzelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-les-donzelles | El gorg de les Donzelles està situat a la vall de Vallderrós, concretament al torrent de l'Ullar (afluent de del torrent de Vallderrós), entre els cims de l'Ullar i del Pla de la Serra. Aquest gorg té unes dimensions aproximades d'uns 18m2 i una profunditat màxima d'uns 1,5-2m. Les aigües arriben al gorg mitjançant un petit salt d'aigua (que en època d'estiatge és més aviat un degotall) que té una alçada d'uns 1-1,5m. Les aigües són netes i molt transparents, iaxò fa que a les parts més quites del gorg, s'hi fan comunitats d'algues de Chara vulgaris. | 08023-87 | Vallderrós, torrent de l'Ullar | 41.7088300,2.2105000 | 434318 | 4617750 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41056-foto-08023-87-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La vegetació de carofícies del bentos (Chara spp) d'aigües dolces (codi Corine 3140) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 41057 | Salt de Vallderrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-vallderros | Salt d'aigua d'uns 20 m d'alçada del torrent de Vallderrós situat entre el Séc dels Ducs i el turó de les Onze Hores. Només baixa aigua en època de pluges ja que, al estar en zona càrstica, l'aigua del torrent s'infiltra i discorre subterràniament sense fer el salt. | 08023-88 | Vallderrós, torrent de Vallderrós | 41.7074200,2.2137400 | 434586 | 4617591 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41057-foto-08023-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41057-foto-08023-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||
| 41104 | Turó de les Onze Hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-onze-hores | Interpretació toponímica popular de la que es desconeix l'origen del Turó de les Onze Hores que afirma que aquest nom es deu perquè és il·luminat pel sol a les onze del matí, hora solar. | 08023-47 | Turó de les Onze Hores | 41.7046500,2.2135400 | 434567 | 4617283 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41104-foto-08023-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41104-foto-08023-47-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Abel Camp | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 41125 | Plaça de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-les-bruixes | La plaça de les bruixes és un sortint arrodonit dels cingles, molt proper al Turó de les 11 hores i de l'escenari de la llegenda de la Dona d'aigua, on diuen que es reuneixen les bruixes. Pere Brossa m'explicava que la seva àvia havia vist ballar-hi les bruixes al so del flabiol i que si s'adonaven que algú les observava sortien volant. | 08023-68 | Al NE del nucli de Riells; a la Vall Blanca. | 41.7069700,2.2069800 | 434023 | 4617546 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41125-foto-08023-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41125-foto-08023-68-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació oral | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 41131 | Bosc de la Baga de l'Arbocer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-baga-de-larbocer | Aquesta zona és una de les poques que es va salvar del foc de l'any 1994. | Zona situada a la vessant nord del turó de l'Arbocer, al lloc conegut com la Baga de l'Arbocer. L'estrat arbori està format principalment per alzines (Quercus ilex ssp ilex), tot i que també hi apareixen roures (Quercus humilis i Quercus x cerrioides) i carrasques (Quercus ilex ssp ballota). A l'estrat arbustiu, herbaci i lianoide hi ha lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), cirerer d'arboç (Arbutus unedo), arítjol (Smilax aspera), estepa negra (Cistus mospeliensis), heura (Hedera helix), bruc bol (Erica arborea), etc., de tal manera que conforma una de les arbredes més diverses del terme de Bigues i Riells. | 08023-74 | Obaga del turó de l'Arbocer | 41.6923200,2.2354100 | 436374 | 4615898 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41131-foto-08023-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41131-foto-08023-74-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alzinar (codi 9340) és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 41135 | Cova del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-moro | DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. | Tot i que l'accés és difícil, l'entrada de la cova és totalment lliure i l'excés de visitants malmeten algunes de les formacions càrstiques del sòl. Caldria emprendre mesures per evitar això mitjançant una tanca. | Cova càrstica situada prop del salt de Vallderrós. Té una longitud aproximada d'uns 12 m. La part més exterior hi circula poca aigua i està formada per estalactites grosses i arrodonides recobertes de molses i falgueres- principalment per la fàlzia (Adiantum capillus-veneris)-. Mentre que la part interior l'aigua hi és molt present en forma de múltiples degotalls que formen multitud de formes càrstiques tant al sostre com al terra, destaca també un petit llac d'aigua al fons de la cova. | 08023-89 | Vallderrós, torrent de Vallderrós | 41.7071200,2.2141300 | 434618 | 4617557 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41135-foto-08023-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41135-foto-08023-89-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Les coves no explotades pel turisme (codi Corine 8310) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 41136 | Costes del Traver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costes-del-traver | Les costes del Traver formen part dels Cingles de Bertí, però per acollir diferents elements d'interès natural s'han diferenciat d'aquest. Els element més interessants són els següents: El grau del Traver és un pas localitzat a les costes del Traver. Té un desnivell d'uns 130 m amb una longitud d'uns 600m, però només els primers 100m tenen un desnivell d'uns 50m. El camí fa ziga-zaga per salvar aquest fort desnivell, està en bones condicions i en els trams de més pendent hi ha escaletes fetes amb pedra i troncs per facilitar el recorregut. La Balma del Traver és una balma de grans dimensions situada a la part superior de les costes del Traver, a l'alçada del grau del Traver. Té unes dimensions aproximades de 100 m de llargada per 10 de fondària, tot i que aquesta fondària és molt variable. Tot i estar en bon estat de conservació, cal assenyalar que hi ha problemes d'esllavissament o despreniments de roques de les parts superiors o del sostre de la Balma. La cova de la Guilla és una cova càrstica situada a les costes del Traver, prop del grau del Traver i de la balma del Traver. Tot i que l'entrada és de dimensions força reduïdes (uns 1,7 x 0,8 m), té una longitud de més de 200m. Per accedir a l'entrada d'aquesta cova s'ha d'anar pel grau del Traver, i just per sota de la balma del Traver hi ha un sender que es separa del grau i surt cap a l'oest no baixant de cota. Al cap d'uns pocs metres s'ha de baixar de cota i finalment es torna a seguir un tram horitzontal desplomat que porta a l'entrada de la cova. Des del punt que comencem a perdre cota, hi ha una corda que ajuda a baixar i a no caure al tram desplomat. | 08023-90 | Baumes/Costes del Traver | 41.7084100,2.2065900 | 433992 | 4617706 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41136-foto-08023-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41136-foto-08023-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||
| 41144 | Gorgs del Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-del-tenes | Tot i estar ben conservats, cal mencionar els nombrosos abocaments de deixalles que hi ha a les vores de molts gorgs i de l'erosió que tenen alguns marges a causa de la freqüentació. | La part alta del riu Tenes, al terme municipal de Bigues i Riells, entre la masia de la Pineda i Sant Miquel del Fai, el riu forma un seguit de gorgs de diferents dimensions de gran bellesa. Molts d'ells són refugi de fauna i flora d'interès i són usats recreativament. El relatiu aïllament d'aquest tram, allunyat d'urbanitzacions i carreters, fa que sigui un entorn poc alterat i on és fàcil veure espècies lligades d'ocells (bernat pescaire, esplugabous, ...), amfibis (salamandra, reineta, ...) o de flora (Zannichellia palustris, Chara vulgaris,...). Alguns d'ells tenen nom propi i són molt visitats, com el gorg d'en Geroni, que és un gorg de grans dimensions situat a l'alçada de la Madella, on el riu Tenes salva un desnivell d'uns 2 metres mitjançant un petit salt d'aigua i al marge esquerre del riu hi ha una gran balma. | 08023-98 | Riu Tenes entre Sant Miquel del Fai i la Pineda | 41.7076700,2.1898800 | 432601 | 4617637 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41144-foto-08023-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41144-foto-08023-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 41145 | Col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/col-vera-brassica-oleracea-ssp-robertiana | BOLOS, O i VIGO, J. (1990). Flora dels Països Catalans, Volum II. Ed. Barcino. FONT, X. (12-02-2005). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html. | La col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) és una espècie força rara als Països Catalans, on sòl fer-se a llocs rocosos de les contrades marítimes. Les cites actuals d'aquesta espècie comprenen la costa litoral septentrional catalana i dos localitats d'interior (el Pasteral i al Ripollès). Aportem una cita d'una nova localitat de col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) situada a les cingleres de Vallderós (Cingles de Bertí), al terme municipal de Bigues i Riells. Aquesta cita, a banda de ser una nova localitat no descrita, té l'interès de ser la més meridional i interior dels Països Catalans. | 08023-99 | Vallderrós | 41.7059900,2.2134700 | 434562 | 4617432 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41145-foto-08023-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41145-foto-08023-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) pertany a la família de les crucíferes, és una planta glabra, amb la tija llenyosa i coberta de cicatrius foliars, les fulles inferiors solen fer una roseta més o menys densa a la part superior de la tija i les fulles són lirato-pinnatipartides amb el segment terminal sovint pinnatífid. Els sèpals fan entre 6 i 11 mm, la silíqua (fruit) 4,5-12,5 x 0,2-0,3 cm i té un bec d'entre 5-22 mm.Aquesta espècie genèticament és el parent més proper de les cols, bròquils, col-i-flors, cols de Brussel·les, etc., de tal manera que l'home antigament va seleccionar aquesta espècie per obtenir-ne aquestes varietats. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 41150 | Sota el Turó de les onze hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sota-el-turo-de-les-onze-hores | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | Es tracta d'una zona amb forta pendent i erosió. | Troballes disperses de fragments de ceràmica ibèrica a torn i a mà entre Vallderrós i Can Quintana, per sota la cinglera. Però no s'ha trobat cap estructura. És una zona de bosc amb antigues parets de vinya i molt sotabosc que impedeix observar restes en superfície. | 08023-104 | Documentat per J. Estrada el 20 d'octubre de l'any 1946. | 41.7023700,2.2130100 | 434520 | 4617031 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-07-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. Per bé que hi ha material superficial, no s'ha localitzat cap estructura. Es molt probable que el material provingui del jaciment que es troba sobre el Turó de les Onze Hores, però aquest ja es troba dins el terme municipal de Sant Quirze de Safaja. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 41151 | Turó de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-garriga | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. BARBERA, José. Notas arqueológicas inéditas de Riells del Fay. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | La densa vegetació del turó impossibilita el seu accés i observació. | Segons unes notes de finals dels anys 40, Josep Estrada i Garriga localitzà les restes d'hàbitats ibèrics en el Turó de Can Garriga. Aquesta catalogació del jaciment, segons els autors de la CC.AA. Respondria a dos factors: 1. La troballa de ceràmica ibèrica en superfície (comuna, àmfora, a mà, ...). 2. Restes de parets seques, probablement de vinya. Però en alguns poblats ibèrics hem pogut comprovar com algunes parets de vinya aprofiten o es fonamenten damunt de parets ibèriques. | 08023-105 | Documentat per J. Estrada. | 41.6815300,2.1866200 | 432303 | 4614737 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41151-foto-08023-105-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni la vegetació del turó era molt espessa, cosa que feia impossible l'accés al jaciment. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 41152 | Jaciment de Sant Martí del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-marti-del-fai | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José . Notas arqueológicas inéditas del Vallès Oriental. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | Es tracta d'una zona molt modificada. | Segons Josep Estrada pels voltants de Sant Martí del Fai es trobà ceràmica ibèrica. J. Estrada l'interpretà en el seu moment com un establiment iber de darrera fase. | 08023-106 | 41.7108300,2.1864800 | 432322 | 4617991 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41152-foto-08023-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41152-foto-08023-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41152-foto-08023-106-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 41178 | Les Madrigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-madrigueres | ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PETIT, M.A. (1990). 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', a Limes, núm. 0. TEN, RAMÓN. (1980). Cova de les Madrigueres o Cau de les Guilles (Bigues-Riells), a Arrahona, 10. | Cobert per la vegetació. | Cova formada entre les escletxes i diàclasis naturals dels blocs calcaris del sòcol de la cinglera. Hi ha notícies d'excavacions clandestines però s'han deixat córrer aviat per la perillositat per la inestabilitat d'alguns blocs. Es parla de la troballa d'agulles d'os, ossos humans, denes de collaret i ceràmica de tradició post-neolítica, així com sílex. Malgrat les excavacions clandestines, el material procedent de l'excavació de J. Estrada defineix una cova d'enterrament, amb material que no depassa del bronze mig. El material es troba a les col·leccions de J. Estrada i E. Ramon. | 08023-132 | Entre la urbanització Els Manantials i el barii de La Torre | Materials recollits per J. Estrada i E. Ramon de Granollers i F. Danti i J. Iglesias de Santa Eulàlia de Ronçana. A finals dels anys 60, Josep Estrada excavà el cau amb la participació de la colla d'afeccionats de Sant Feliu de Codines. Els materials fruits de les excavacions no clandestines es troben a la col·lecció particular d'Emili Ramon i Valls i de Josep Estrada i Garriga. Aquest material fou estudiat en la Tesi de Llicenciatura de Ramon Ten. | 41.6751200,2.1984900 | 433284 | 4614016 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41178-foto-08023-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41178-foto-08023-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41178-foto-08023-132-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 41191 | Can Porroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-porroca | Cobert per la vegetació. | Mas abandonat de petites dimensions. Només resta un gran túmul de d'enderroc cobert per una espessa boira vegetal. | 08023-145 | Vall Blanca (Bigues) | 41.6817400,2.2368200 | 436481 | 4614722 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells i Castellet | La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha aconseguit per fonts orals facilitades per l'Abel Camp. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 41194 | Refugi Can Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-can-perera | Cobert per la vegetació. | Estructura de 2 x 1'90 m, excavada dins al terreny natural (sauló). La boca d'accés es troba al marge de la feixa, davant d'una bassa o safareig. L'alçada no superava 1'50 m. | 08023-148 | Al nord de can Perera i a sud de can Margarit, a prop de la carretera BP-1432 | 41.6854700,2.2083200 | 434113 | 4615158 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41194-foto-08023-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41194-foto-08023-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells i Castellet | Es troba a pocs metres a l'est del Forn de Can Perera. Se'n desconeix l'ús original, podria ser simplement un refugi de pastors. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 41195 | Forn de Can Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-perera | Cobert per la vegetació. | Paret molt deteriorada on s'observa una forta rubefacció. L'estructura està envoltada de matolls, els quals impedeixen observar l'extensió del forn. El forn es troba a pocs metres del Torrent del Quirze i el Riu Tenes. | 08023-149 | Al nord de can Perera i a sud de can Margarit, a prop de la carretera BP-1432 | 41.6851000,2.2076100 | 434053 | 4615117 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41195-foto-08023-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41195-foto-08023-149-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells i Castellet | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 41202 | Al SW del Serrat de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sw-del-serrat-de-la-creu | Cobert per la vegetació. | A la vessant sud-oest del Serrat de Santa Creu, i en una àrea d'uns 200 metres quadrats, s'observen materials arqueològics d'època romana, principalment material constructiu. La zona està afectada per una pedrera que s'abandonà fa uns anys i segurament afectà el jaciment. A part del materials, no s'observen cap tipus d'estructures arqueològiques. | 08023-156 | Serrat de Santa Creu | 41.6760700,2.2421100 | 436916 | 4614089 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41202-foto-08023-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41202-foto-08023-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41202-foto-08023-156-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | No sembla està vinculat a l'antiga Capella de Santa Creu, localitzada a la cota màxima del serrat. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,64 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml