Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42688 | Barraca del Camí de Les Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-les-elies | XIX-XX | cal restaurar una part del sostre i netejar-la de bardisses | Barraca realitzada aprofitant el marge natural de la feixa. La paret del marge, feta de pedra seca ha estat aprofitada per construir-hi la barraca. Les altres parets han estat construïdes amb paredat mixt de carreus de pedra petits sense treballar i restes de material constructiu (teules, maó) units amb morter de calç. De planta rectangular, de 4 x 3 m, amb teulada, actualment ensorrada, d'una sola vessant i feta amb teula àrab. L'obertura es troba orientada a llevant, amb una porta d'accés de 1,60 x 0,70 m d'amplada aproximadament, i llinda i marxapeus de pedra d'esmolar vermella. A les parets que donen a ponent i nord-oest, s'observen dues finestretes, rectangulars, a mena gairebé d'espitllera, que segurament permetien el pas de la llum. També, s'observen les restes d'una antiga xemeneia situada a la cantonera dels murs de llevant i ponent, construïda amb lloses de pedra d'esmolar, amb una petita obertura a un pam de terra, possiblement per treure l'excés de fum de l'interior en dies de vent. Actualment el seu interior està ple de bardisses, amb part de l'enderroc de la teulada. | 08033-247 | Camí de les Elies | Segurament aquesta barraca fou construïda i utilitzada per poder guardar les eines dels pagesos i utilitzada com a aixopluc en cas de mal temps, i per què no, aixoplugar-hi el bestiar que acompanyava al pagès. | 41.6721800,2.1474100 | 429029 | 4613731 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42688-foto-08033-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42688-foto-08033-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42688-foto-08033-247-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 92533 | Barraca del Pla de les Puces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-les-puces | Es troba aterrada. | <p>Restes d'una barraca situada en una zona que havia estat de pastura i actualment està envaïda pel bosc. Va ser construïda aprofitant dues grans roques. Només en queden les pedres resultants de l'enderroc, que insinuen una estructura rectangular.</p> | 08137-216 | Pla de les Puces | <p>Els darrers masovers del mas Les Illes recordaven haver estat aixoplugats en aquesta barraca mentre guardaven les vaques quan eren a la muntanya.</p> | 41.7947200,2.4148400 | 451383 | 4627150 | 08137 | Montseny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/92533-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/92533-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||||
| 42693 | Barraca del Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-rec | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. VARIS AUTORS. (2008). Pedra Seca. Full informatiu de la revista Pedra Seca. Any VII- Núm. 58. Ed. Patronat de San Galderic. Maig. | XVIII-XIX | el mur de l'antic Rec del Molí està parcialment enderrocat la qual cosa fa perillar l'estabilitat de la barraca adossada al mur. | Barraca de vinya construïda en pedra seca i integrada a l'antic rec que anava des de Les Elies fins al Molí de les Elies que podrien datar de la mateixa època i que es troba a peu del camí que va de Sant Feliu de Codines a Les Elies. La seva entrada queda dissimulada per una alzina Excavada a l'interior del marge, totes les parets són de pedra. La porta es troba desplaçada cap un costat. Orientada cap migdia. El sostre de la barraca ha fet moviment degut a l'enderroc parcial del rec. La porta, d'uns 80 cm d'alçada, té forma trapezoïdal, amb els brancal de pedra treballada, La llinda i el marxapeus estan fets en un sol bloc de pedra. | 08033-252 | Un cop passada la masia de Les Elies, adossada al mur de l'antic rec | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Caldes de Montbui aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Caldes de Montbui, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència en aquesta vall d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques arran del camp, prop del camí, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència dels sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6294700,2.1655200 | 430491 | 4608974 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42693-foto-08033-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42693-foto-08033-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42693-foto-08033-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 64300 | Barraca del Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-sagrera | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una petita estructura de pedra seca. El seu mal estat de conservació impedeix determinar les seves dimensions. Tanmateix, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva funcionalitat i cronologia, tot i que és molt probable que es tracti d'una barraca de bosquerols. | 08234-56 | El Cortès | Les barraques de bosquerols, característiques de la zona de mitja i alta muntanya de l'àrea mediterrània, són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació del bosc. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. També a finals del segle XIX i inicis del XX, l'explotació dels productes forestals fou molt important. Les barraques es construïen amb un llarg tronc travesser inclinat, que es sustentava per un extrem amb dos puntals fets amb troncs bifurcats, i l'altre extrem a terra. Sobre el tronc es disposaven, a ambdues bandes, un seguit de troncs inclinats amb una coberta vegetal (branques, pinassa, fulles d'alzina, bruc, etc.), impermeabilitzada amb ginestell, terra o suro. El mur de la part del davant de la barraca era de forma triangular, fet amb pedra seca. Hi havia una obertura per a poder entrar, amb una porta feta amb branques, i una obertura al sostre, que feia de xemeneia. Eren construccions temporals i rústegues, que proporcionaven als bosquerols un mínim de comoditat, durant els períodes de l'any que havien de passar al bosc. | 41.7321200,2.3729300 | 447850 | 4620224 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64300-foto-08234-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64300-foto-08234-56-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per Josep Illa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 64458 | Barraca del Serrat d'en Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-serrat-den-borrell | XVII-XX | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una barraca de bosquerol, situada al Serrat d'en Borrell. És de planta triangular, construïda amb pedra seca, de procedència local i mida mitjana. No s'observen restes de la coberta, probablement de tipus vegetal o de lloses de pedra. El seu mal estat de conservació impedeix determinar les seves dimensions. Tanmateix, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. | 08234-214 | Serrat d'en Borrell | Les barraques de bosquerols, característiques de la zona de mitja i alta muntanya de l'àrea mediterrània, són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació del bosc. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. També a finals del segle XIX i inicis del XX, l'explotació dels productes forestals fou molt important. Les barraques es construïen amb un llarg tronc travesser inclinat, que es sustentava per un extrem amb dos puntals fets amb troncs bifurcats, i l'altre extrem a terra. Sobre el tronc es disposaven, a ambdues bandes, un seguit de troncs inclinats amb una coberta vegetal (branques, pinassa, fulles d'alzina, bruc, etc.), impermeabilitzada amb ginestell, terra o suro. El mur de la part del davant de la barraca era de forma triangular, fet amb pedra seca. Hi havia una obertura per a poder entrar, amb una porta feta amb branques, i una obertura al sostre, que feia de xemeneia. Eren construccions temporals i rústegues, que proporcionaven als bosquerols un mínim de comoditat, durant els períodes de l'any que havien de passar al bosc. | 41.7233800,2.3743000 | 447957 | 4619253 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64458-foto-08234-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64458-foto-08234-214-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element localitzat durant la visita a la zona del Serrat d'en Borrell. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 44071 | Barraca del Sot del Purgatori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-sot-del-purgatori | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). Inventari del patrimoni construït del Parc del Montseny. | XX | Barraca de reduïdes dimensions que es troba adossada en un marge, construïda aprofitant el desnivell del terreny. És de planta rectangular i presenta una única obertura en forma de porta, d'arc pla arrebossat, amb la inscripció a la llinda de l'any '1926' i l'escaire i el cartabó masònics. La coberta és plana, feta de rajols. L'aparell dels murs és de pedra lligada amb morter, amb pedres escairades de majors dimensions a les cantonades. Els murs estan revestits amb argamassa. | 08039-99 | Parc Natural del Montseny | 41.7344300,2.4677000 | 455733 | 4620428 | 1926 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44071-foto-08039-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44071-foto-08039-99-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 41376 | Barraca del Torrent de Can Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-de-can-pages | XIX | Enrunada i sense manteniment | Barraca de carboner de planta circular, excavada parcialment en el terreny i amb un muret i coberta de cúpula de pedra seca. Actualment només queda part del mur del voltant. | 08023-330 | Al costat del Torrent de Can Pagès, sota Can Mas de Dalt | 41.6918500,2.2110400 | 434346 | 4615864 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41376-foto-08023-330-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 41380 | Barraca del Villar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-villar | XVIII | Ha estat reparada i les pedres rejuntades amb morter de calç. | Barraca de vinya, de pedra seca, de planta circular, situada en un marge de camp. Té una forma cònica, coronada per una cúpula, consolidada per lliris i vegetació. La porta està conformada en forma d'arc catenari, amb pedres sense treballar. | 08023-334 | Bigues. Turó del Camp Gran | 41.6798700,2.1750500 | 431338 | 4614562 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41380-foto-08023-334-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Pedra rogenca de la zona. | 98|119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 74077 | Barraca del camp gran de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-gran-de-can-serra | <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.</p> | XVIII-XX | Ha estat tapada i està coberta de bardisses. | <p>Barraca de vinya situada en un marge al sud del camp gran de Can Serra. És una edificació construïda en un mur de pedra seca. La porta és amb llinda de pedra, que ha estat tapada amb una pila de rocs que n'impedeixen l'observació. Està coberta de bardisses.</p> | 08014-137 | Camp gran de Can Serra | 41.7759300,2.2653300 | 438943 | 4625159 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74077-foto-08014-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74077-foto-08014-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74077-foto-08014-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 74120 | Barraca del camí de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-sant-miquel | XVIII-XX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Barraca de vinya situada al costat del camí que descendeix fins a Sant Miquel de Canyelles. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada.</p> | 08014-180 | Camí de Sant Miquel de Canyelles | 41.7876200,2.2849200 | 440582 | 4626443 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74120-foto-08014-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74120-foto-08014-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74120-foto-08014-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 54488 | Barraca del castell del Rubinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-castell-del-rubinat | XVIII-XX | <p>Aquesta estructura correspon a una barraca construïda amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. No conserva la coberta, tot i que li resten algunes bigues de fusta que farien de suport. En conjunt, constitueix una estructura rectangular amb una alçada conservada d'1'5 m i de mides força comunes, amb una sola obertura orientada a la cara sud i un accés format per una petita porta rectangular, també desapareguda.</p> | 08134-212 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjans del segle XX.</p> | 41.7188000,2.2718800 | 439434 | 4618812 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54488-foto-08134-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54488-foto-08134-212-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||||
| 44108 | Barraca del fondo de Comartina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-comartina | XIX | Barraca o refugi situada en el marge d'un torrent davant del fondo de Comartina. Es tracta d'un cau de poca profunditat sense elements constructius, excavat directament al terra. La part frontal, on hi ha la boca, ha patit esllavissades, fet que ha reduït les dimensions de la barraca. | 08039-136 | Fondo de Comartina | Era utilitzada com a barraca pels habitants del mas Comartina. | 41.7243900,2.4840600 | 457087 | 4619305 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44108-foto-08039-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44108-foto-08039-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||||
| 79606 | Barraca del polvorí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-polvori | XIX-XX | En runes | Restes d'un edifici de planta rectangular i aparell de pedra del que queden els paraments de pedra, en els cantons de grans dimensions i part de la façana amb una petita porta i una finestra al pis superior. | 08097-164 | Al costat del Polvorí | 41.7527000,2.4821000 | 456943 | 4622449 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||||||
| 41379 | Barraca del turó de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-de-can-garriga | XVIII | Està força ben consolidada, recoberta de terra i vegetació. | Barraca de vinya, situada al costat d'una feixa de pedra seca. Construïda sobre una base de pedra. Planta circular, parets i coberta de cúpula de pedra seca. L'entrada està realitzada conformant un arc catenari amb dovelles. | 08023-333 | Al turó de Can Garriga, al costat de la Bassa Nova | 41.6829600,2.1855100 | 432212 | 4614897 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41379-foto-08023-333-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 41373 | Barraca dels Carboners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-carboners | XVIII | Tot i que encara conserva gran part de l'estructura, s'està enrunant. | Cabana de carboner de proporcions allargades, en forma de naveta. Els murs són de pedra seca, atalussats, i la coberta és de grans lloses de pedra. Tenia la mida justa per a que una persona s'hi pugui estirar a dins. Sembla que el paviment també era de lloses de pedra. Actualment només queda mitja coberta, i les parets s'estan degradant a partir de l'entrada. | 08023-327 | Enmig del bosc, sobre Can Mas de Dalt | 41.6906700,2.2144000 | 434624 | 4615731 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41373-foto-08023-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41373-foto-08023-327-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 66138 | Barraca prop del camí del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-cami-del-collet | XIX | No té coberta i està plena de pintades. | <p>Barraca situada al mig d'una zona de vinyes, al costat d'un camí. Es tracta d'una barraca de planta rectangular fonamentada damunt de la roca mare, en el marge del camí. En origen tenia la coberta de dos vessants, tot i que en l'actualitat està esfondrada. Presenta un portal d'accés rectangular bastit en maons, amb el marxapeu també de maons. Està bastida en maons i pedra de diverses mides disposada irregularment, amb els paraments arrebossats. A la façana principal hi ha una placa arrebossada i gravada amb un nom illegible i l'any 1891.</p> | 08256-124 | Vinya del camí del Collet, 08106 | <p>En origen, la barraca estava relacionada amb el cultiu de la vinya.</p> | 41.5182900,2.2504600 | 437459 | 4596566 | 1891 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 67540 | Barraca sota el Turó de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sota-el-turo-de-tagamanent | IPEC-Montseny (1998), n. 3915. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers. p. 266-288. | XVIII-XIX | Li manca la coberta. | Aquesta barraca d'adscripció desconeguda es tracta d'una construcció de pedra local, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. No conserva la coberta, tot i que segurament seria a una sola vessant amb lloses planes o troncs. Constitueix una estructura rectangular de mides força comunes, fent 2'30 m d'ample per 3'50 m de llarg, amb una sola obertura. Una de les parets, està arrebossada per dins; i tota l'estructura es conserva a 1'60 m d'alçada. El fet de tenir una entrada tant rectangular i l'arrebossat la fan diferent de la resta d'estructures esmentades. | 08276-60 | Sota el Turó de Tagamanent. | Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de tradició popular i comuna a tot el Montseny. Construcció que ens evidencia la realització d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Les barraques de pastor, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor dalt la muntanya. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, la de magatzem, i per resguard del temps, durant uns períodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. | 41.7471900,2.2929400 | 441212 | 4621949 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67540-foto-08276-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67540-foto-08276-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Es troba situada ben bé al costat del camí que puja de Santa Eugènia al Turó de Tagamanent, estant més subjecte a remodelacions o canvis arquitectònics. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 54412 | Barraca sota la rectoria de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sota-la-rectoria-de-vallcarquera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Part desapareguda | <p>Restes del basament en pedra seca d'una estructura construïda de planta rectangular orientada sud - nord i parcialment coberta. El sistema constructiu utilitzat és força senzill, un sòcol de mesures aproximades que oscil·larien entre 2 m de llargada per 1 d'amplada. Aquest és de pedres de dimensions petites i mitjanes, sense treballar i segurament reutilitzades de l'entorn proper, lligades amb pedres de petites dimensions o amb una mica de fang. El seu mal estat de conservació i la destrucció que ha patit recentment amb l'ampliació del camí no permet fer cap més indicació sobre les característiques arquitectòniques que hauria tingut aquesta estructura ni la seva funcionalitat.</p> | 08134-136 | Vall de Vallcàrquera | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular del món rural. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjans del segle XX.</p> | 41.7250100,2.2922400 | 441133 | 4619487 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54412-foto-08134-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54412-foto-08134-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54412-foto-08134-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 42791 | Barraques de vinya del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-vinya-del-remei | XIX-XX | Dues barraques de vinya o de pagès, de planta rectangular ( 3'30 x 2'10 m.) amb la coberta de volta de mig punt, aparellada, feta de maons plans. A l'exterior, però, fa com una inflexió en els laterals. On s'ajunten les cobertes de les dues barraques, hi ha una canal que serveix per recollir l'aigua pluvial en bidons per la part del darrera. Sembla com si antigament la canal hagués baixat fins al terra i l'aigua s'hagués pogut emmagatzemar en algun dipòsit soterrat. Els murs són de paredat antic, amb petites pedres irregulars, maons i morter. La façana principal, orientada a migdia, està arrebossada. La porta d'entrada és de fusta forrada amb xapa i amb llinda plana feta amb maó. Els brancals estan fets de maons superposats i pintats de blanc juntament amb la llinda. Hi ha un marxapeus fet de maó. Per damunt de la llinda de la façana principal hi ha dues obertures simètriques recordant una espitllera, que es repeteixen a les dues façanes posteriors orientades al nord. Finalment se n'observen dues altres una mica més petites a la façana lateral orientada a llevant de la barraca situada més a la dreta. A uns deu metres davant de les barraques, hi ha un petit dipòsit amb coberta de volta i maons plans, destinat a fer la barreja o 'caldo bordelès' (bullia bordelesa), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Cadascuna de les barraques conserva la llar de foc i les xemeneies. Davant de les façanes principals hi ha una pèrgola feta amb filferro collada a la paret i aguantada mitjançant tres postes de fusta col·locats verticalment, on a l'estiu es gaudeix de l'ombra de dues parres. A l'extrem dret de les dues façanes hi ha una olivera sense podar. | 08033-350 | Feixes de Can Duran | 41.6446400,2.1603300 | 430075 | 4610663 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42791-foto-08033-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42791-foto-08033-350-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 91044 | Barri Xiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-xiol | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 223.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 134-135.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall. P. 26-27, 125, 128, 148-149, 228, 243, 250-251. </span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Estat de conservació desigual. La majoria de cases han estat alterades substancialment. | <p><span><span><span>Barri o raval amb diverses cases pageses populars que es va formar a redós de l’antic mas o casa Xiol i que està emplaçat en un camí que comunica amb la carretera de Parets. Consta d’unes sis cases que han conservat de manera desigual la tipologia constructiva originària. La majoria estan arrenglerades tot formant un petit carrer, que en aquest sector fa un revolt en angle recte. D’oest a est són can Bertran, can Many, can Bartroldo i ca la Madalena. Separades a l’altra banda del camí i una mica més a l’est hi ha dues cases més, actualment unificades, que són can Ton i can Victorino. Aquesta última havia estat un molí. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa que ha conservat millor la tipologia tradicional és can Bartroldo (l’antic mas Xiol). La seva façana principal és estreta però ha mantingut perfectament les característiques d’un casal rural que es podria datar entre els segles XVI-XVIII. S’estructura en dos eixos d’obertures verticals, amb un magnífic portal adovellat que té gravat l’escut de Catalunya i finestres emmarcades amb pedra carejada, amb ampits motllurats. En una de les llindes hi ha gravat l’anagrama IHS. És una casa amb planta baixa més un pis, de planta rectangular que s’allarga considerablement per la part posterior. Les cases veïnes estan alineades amb aquesta façana, encarada vers migdia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En general la resta de cases del barri han conservat més o menys els volums originaris però amb modificacions substancials que n’han alterat la tipologia tradicional. Per la part posterior han estat ampliades amb diversos cossos annexos.</span></span></span></p> | 08108-58 | Carrer del Xiol, núms. 6, 7, 11 i 13. Camí de can Coll, núms. 7 i 8. | <p><span><span><span><span>En un principi en aquest indret hi havia el mas o la casa Xiol. Ja apareix documentada en el fogatge de 1553 com a casa de Jaume Colomer, àlies Xiol. Al segle XIX la casa pertanyia a can Coll i hi habitava un masover. Per aquest sector hi passava la mina de can Coll, que és d’origen medieval i ja està documentada l’any 1398. La mina nodria un molí fariner (el molí de can Xiol, situat a l’actual casa de cal Victorino) i un rentador, de construcció més recent i que encara es conserva. Més tard can Xiol va passar a anomenar-se ca l’Andreuet i actualment can Bartroldo. Sembla que a can Bartroldo hi havia hagut escola. </span><span>L’origen del motiu de la casa, segons explica GARCIA-PEY (1999: 26), és que el nen de la casa va fer la primera comunió i estrenava vestit, segurament poc habitual a l’època. Això va fer exclamar: “mira sembles el Bartrolo!”, en relació a un acudit que era popular en aquell moment.</span> Així mateix, en un llibre de Carme Badia (2004: 223) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica una anècdota referida a cal Bartroldo.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A redós de l’antic mas de can Xiol s’hi va construir el molí, probablement a la segona meitat del segle XVIII, i després la resta de cases, al final del mateix segle o ja a principis del XIX, ja que moltes consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les cases individualment, podem dir que ca la Madalena originàriament era anomenada can Padró, ja que hi vivia una família amb aquest cognom, de la qual se’n té constància almenys des de 1776. A principis de segle XX la família Padró va construir una casa nova a l’avinguda de Catalunya, que va passar a anomenar-se can Padró i la vella, al barri Xiol, ca la Madalena, ja que hi vivia una àvia que es deia Magdalena.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Can Many podria ser que antigament s’anomenés Casa Viudas, la qual ja consta a l’Apeo de 1818. Després fou coneguda com Ca la Nuadora, i en aquesta època es diu que l’àvia havia treballat el cànem. Finalment la casa va passar a ser coneguda com can Many.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Finalment, can Betran era coneguda antigament com can Marieta de l’era. Després hi va anar a viure Alfons Bertran, també conegut com el Fonso. D’aquí que la casa va passar a ser coneguda indistintament com can Fonso o can Bertran.</span></span></span></span></p> | 41.5802600,2.2384000 | 436513 | 4603455 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91044-barri-xiol-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91044-barri-xiol-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91044-barri-xiol-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91044-barri-xiol-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91044-mina-can-coll-sector-xiol-8.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A can Many es conserva una inscripció, a l’interior de la casa, de finals del segle XIXDades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). Informació oral facilitada pels propietaris | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:43 | |||||
| 96457 | Barri de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-joan | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sudest d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per un grup de cases adossades que constitueixen un carrer (el carrer de Sant Joan), més altres cases aïllades que es distribueixen de manera més o menys aleatòria al costat sud i a l’est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En general el carrer han conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària, amb cases pageses populars pròpies de finals del segle XIX o començaments del XX. Es tracta de cases majoritàriament de dues plantes i estructurades en base a dos eixos d’obertures, amb les façanes principals encarades vers migdia. La majoria estan arrebossades i tenen portes i finestres simples. La primera casa del carrer ha estat construïda el 1922 (segons indica una inscripció) i compta amb un acroteri sinuós d’influència modernista. Moltes d’aquestes cases tenen construccions adossades a la part posterior i estan envoltades de coberts diversos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les cases aïllades hi trobem la Casa Roca, can Moragas, cal Cerdà, casa Rosca... En general, han estat més reformades o són de recent construcció.</span></span></span></p> | 08096-469 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Sant Joan | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, les cases del carrer de Sant Joan haurien estat construïdes entre 1888 i 1900. Les cases aïllades podrien ser una mica posteriors, entre finals del segle XIX i els primers decennis del XX.</span></span></span></p> | 41.5793300,2.2835500 | 440276 | 4603319 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-4-can-peret.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 96458 | Barri de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-josep | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector est d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per un grup d’unes set cases adossades que constitueixen un carrer (el carrer de Sant Josep), més unes poques cases disperses al seu entorn. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En general les cases que formen el carrer han conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària, pròpia de les cases pageses populars de finals del segle XIX o començaments del XX. És probablement el carrer de Palou més ben conservat i més representatiu d’aquest tipus de barri pagès. En general, les cases són de tipologies lleugerament variades, però constitueixen un conjunt harmònic, amb totes les façanes ben alineades i encarades a migdia, arrebossades en diferents tonalitats ocres. La majoria són de dues plantes i es composen en bases a dos eixos, però algunes són més amples.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres al sud hi ha can Torrents, una casa pagesa de dimensions més grans que ha estat transformada en restaurant i, al darrera, té un hotel de nova construcció.</span></span></span></p> | 08096-470 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Sant Josep | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, les cases del carrer de Sant Josep s’haurien construït entre 1884 i 1890.</span></span></span></p> | 41.5821200,2.2841300 | 440327 | 4603629 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 96477 | Barri de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-julia | XIX-XX | Cases molt modificades que pràcticament han perdut la tipologia constructiva originària. | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector central d’aquesta plana agrícola. És format per un grup de cases adossades que constitueixen un carrer (el carrer de Julià) més un conjunt de coberts i construccions auxiliars que es troben a l’altra banda del carrer, al sud. Es tracta del barri més transformat dels que hi ha a Palou, ja que gairebé totes les cases han estat substancialment reformades, amb la inclusió de balconades i altres elements moderns, o bé totalment reconstruïdes. El resultat és un conjunt heterogeni que perdut gairebé del tot la seva tipologia originària com a barri pagès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per l’est les cases del carrer queden pràcticament connectades amb la Granja de can Ginesta, un exemple interessant del tipus d’arquitectura d’influència racionalista pròpia dels anys 1950.</span></span></span></p> | 08096-475 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Sant Julià. Camí Ral. | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al barri de Sant Julià en particular, les cases podrien ser originàries de finals del segle XIX o començaments del XX, amb les pertinents reformes posteriors. La Granja de can Ginesta fou construïda a la dècada de 1950.</span></span></span></p> | 41.5826200,2.2808000 | 440050 | 4603686 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96477-barri-sant-julia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96477-barri-sant-julia-post.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 96455 | Barri de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-salvador | XIX-XX | Estat de conservació divers de les cases | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sud d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de ponent. El nucli central d’aquest barri és format per un conjunt de cases adossades en forma de carrer que s’estén perpendicular a la carretera. És el carrer de Sant Salvador, on s’ha conservat força íntegrament la tipologia originària de les construccions, en forma de cases pageses populars pròpies de finals del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les cases arrenglerades formen un conjunt homogeni (excepte la primera, que és més alta i sembla més antiga), amb les façanes principals orientades vers migdia, pintades de blanc. Són habitacles de planta baixa més un pis, normalment estructurades en tres eixos d’obertures, amb les finestres rematades amb arcs lleugerament escarsers. A les façanes posteriors les cases disposen de coberts o patis. El barri ocupa una superfície més àmplia en aquest costat ponentí de la carretera, i compta amb altres cases aïllades de tipologia i èpoques diverses: la Casa Cristòfol, can Vicenç, can Roqueta... En general, però, es tracta de construccions més modernes.</span></span></span></p> | 08096-467 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Sant Salvador. | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la primera casa del carrer de Sant Salvador (més alta) s’hauria construït l’any 1884, mentre que la resta serien de 1890.</span></span></span></span></p> | 41.5783800,2.2825800 | 440194 | 4603214 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96455-barri-sant-salvador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96455-barri-sant-salvador-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 96481 | Barri de cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-cal-rei | XVIII-XX | Estat de conservació desigual | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sudest d’aquesta plana agrícola, vora el camí de can Tià o de cal Malo. És format per cinc cases aïllades, properes entre si i situades al costat de ponent del camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Tià és la que es troba més al nord i més separada. La construcció actual, però, és força moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Rei es troba, més al sud, a la cruïlla entre el camí de can Tià i el camí de cal Rei. En realitat es tracta de tres habitatges pagesos adossats que aparenten ser una sola casa, la qual ha conservat força íntegrament la seva tipologia constructiva originària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Masferrer consta d’un cos residencial de construcció molt regular, probablement obra de mitjans de segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can malo i can Gravat, situades més al sud, podrien ser les cases més antigues del barri. Han conservat de manera parcial la seva tipologia constructiva originària, tot i que envoltades d’un bon nombre de coberts i construccions diverses.</span></span></span></p> | 08096-476 | Sector sud de terme municipal. Palou, barri de cal Rei. Camí de cal Tià. | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al barri de cal Rei en particular, cal dir que es troba en un camí antic. Segons l’arqueòleg Josep Estrada, es tractaria de la <em>Strada Francesca</em> o <em>Via Calciata</em>, ja documentada al segle IX i que comunicava l'altra banda dels Pirineus, passant per Girona i Hostalric, amb Barcelona. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, les cases més antigues d’aquest barri serien cal Malo i can Gravat (del segle XVIII), cal Rei s’hauria construït el 1890 i can Masferrer el 1950. </span></span></span></p> | 41.5785400,2.2872200 | 440581 | 4603229 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-cal-rei-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-masferrer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-malo-i-can-gravat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-malo-i-can-gravat-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-malo-i-can-gravat-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-tia.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-03-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 96463 | Barri de can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-bou | XIX-XX | <p><span><span><span>Petit barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector oest d’aquesta plana agrícola, que és format per tan sols dues cases: can Bou i can Tinet de la Riera. Les dues estan adossades vora un camí (el carrer can Bou), tot formant una construcció allargassada. Els accessos són per la banda de migdia, i cada casa compta amb patis i coberts separats en aquesta banda. Les dues cases han mantingut més o menys la tipologia constructiva originària, pròpia de finals del segle XIX o principis del XX, tot i que el seu interès patrimonial és limitat.</span></span></span></p> | 08096-473 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Bou | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dues cases del barri de can Bou es devien construir a finals del segle XIX o principis del XX.</span></span></span></p> | 41.5819000,2.2786900 | 439873 | 4603608 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96463-barri-can-bou-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96463-barri-can-bou-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96463-barri-can-bou-can-bou-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 96436 | Barri de can Giró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-giro | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector oest de la plana agrícola que s’estén vora el riu Congost. És format bàsicament per dues cases, amb un bon nombre de coberts i dependències agropecuàries al seu entorn, i ha conservat força íntegrament les tipologies constructives originàries. La distribució urbanística no és en forma de carrer, com en altres barris de Palou, sinó que es troba més dispersa al voltant dels nuclis que conformen les dues cases. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’oest hi trobem la casa de can Giró, que dona nom al barri. Es tracta d’una edificació de tipologia rural popular, de planta rectangular allargada, probablement del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’est hi ha can Gurri, un casal aïllat que adopta una forma més semblant a una petita masia, amb una era enrajolada al seu davant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel barri hi passa la mina de can Gurri, que és una de les millor conservades entre les moltes que hi havia a Palou. Té un rentador o safareig que està situat davant de can Giró. Antigament també hi havia una sínia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A una certa distància cap a l’est hi ha una casa aïllada: ca l’Hereu Peret.</span></span></span></p> | 08096-466 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Giró | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment can Gurri està en procés de rehabilitació.</span></span></span></span></p> | 41.5838300,2.2792300 | 439920 | 4603822 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-can-giro-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-can-giro-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-can-gurri-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-03-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 96459 | Barri de can Tinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-tinet | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector nordest d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per unes poques cases aïllades, més o menys alineades amb la carretera, que són de tipologia i èpoques diverses. Les cases han conservat de manera desigual la seva tipologia constructiva originària, de manera que constitueixen un conjunt força heterogeni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més al sud hi ha la Casa Viñallonga o cal Tinet, un petita torre d’estil noucentista avui convertida en un centre de dia. Més al nord trobem el Forn de pa i altres construccions, probablement de la dècada de 1930.</span></span></span></p> | 08096-471 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Tinet | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la casa del Forn de pa s’hauria construït l’any 1935.</span></span></span></p> | 41.5834500,2.2840800 | 440324 | 4603776 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96459-barri-can-tinet-can-tinet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96459-barri-can-tinet-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96459-barri-can-tinet-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 96456 | Barri de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-torres | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sudest d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per unes set cases aïllades distribuïdes de manera irregular per una àrea força àmplia. La majoria han conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària (com can Salvador, Mansó Torres, can Llorenç, can Perdiu, can Prat o can Puig); d’altres han estat àmpliament reformades o són de nova construcció (com cal Gaig Nou).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest barri de cases aïllades la tipologia constructiva és força diversa; les reformes de moltes cases són de diferents èpoques i amb intervencions heterogènies. En general, hi domina la casa pagesa de dimensions força àmplies, com can Pediu o can Prat, també hi trobem cases que compten amb intervencions arquitectòniques més elaborades, com can Puig, o casals de dimensions considerables, com can Salvador, que es caracteritza per una àmplia galeria arquejada a la façana posterior.</span></span></span></p> | 08096-468 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Torres | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la majoria de cases del barri de can Torres s’haurien construït a finals del segle XIX o principis del XX: can Prat (1889), can Perdiu (1890), can Puig (1916).</span></span></span></p> | 41.5781900,2.2836100 | 440280 | 4603193 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-potser-can-perdiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-q-can-salvador-i-can-puig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-f-can-prat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-can-perdiu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-can-puig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-can-salvador-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 96474 | Barri de can Tries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-tries | XIX-XX | Estat de conservació desigual | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector oest d’aquesta plana agrícola, molt a prop del barri de can Bou. És format per unes tres cases aïllades, d’èpoques i tipologia ben diferents, de manera que constitueixen un conjunt heterogeni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nord hi ha can Pere Riera Vell, que és una casa de pagès d’una certa antiguitat, amb un cos residencial central que ha mantingut més o menys la tipologia constructiva tradicional, envoltat d'un bon nombre de coberts i construccions auxiliars més recents. Més al sud hi trobem can Brutau, de recent construcció, i una altra casa de tipologia pagesa però força reformada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel costat de llevant del barri hi passa la mina o rec de can Giró, procedent del barri de can Giró i en direcció cap a la zona de can Batzacs.</span></span></span></p> | 08096-474 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Tries | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la seva tipologia can Pere Riera Vell podria ser una construcció de finals del segle XIX o començaments del XX. La resta de cases del barri són posteriors.</span></span></span></p> | 41.5827600,2.2785500 | 439862 | 4603704 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96474-barri-can-tries-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96474-barri-can-tries-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96474-barri-can-tries-5.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-03-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 50074 | Barri de l'estació del Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lestacio-del-nord | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquesta barriada està situada a la dreta del Congost, o sigui, a la riba oposada del nucli central de la ciutat. Les seves directrius urbanístiques venen determinades per la carretera de Caldes, l'antiga carretera de Barcelona, l'estació del nord i el camí vell de Canovelles, on s'uneix amb el carrer de la Riera i el barri d'en Xarlet, que pertanyen a aquest poble veí. Al camí vell de Canovelles, on acaba el terme municipal de Granollers, comença la barriada de Can Xarlet, zona de tipus suburbial, del terme de Canovelles (BAULIES, 1965). Dins d'aquesta zona urbana en destaquen conjunts arquitectònics i elements d'interès com el conjunt de l'estació del Nord, espais naturals o algunes cases de caire singular (veure fitxes associades). En destaquen així mateix, elements propis del patrimoni natural que es troben disseminats pels carrers, com es el cas del plàtan del carrer de Joan Maragall. Aquest és un dels arbres viaris més típics, molt plantat al llarg de carreteres i passeigs perquè tolera bé la contaminació atmosfèrica, ja que pot arribar a fixar a les fulles 200 kg de pols anualment. Realitza una important funció depurativa de l'aire. També és cultivat per l'ombra que produeix. Creixen ràpid, tenen fullatge dens i fa molta ombra. Es troba catalogat amb el número 0006 i la seva fitxa catalogràfica és la següent: ESPÈCIE: Platanus hybrida / NOM CATALÀ: Plàtan d'ombra. MIDES (en metres): ALÇÀRIA: VOLT DE CANÓ (a 1,30 m): Les localitzacions d'edificis antics que s'han trobat en aquest barri i que tenen un cert interès patrimonial són: CARRETERA DE CALDES: 54 (Villa Emilia), 106, 108, 110, 112. / CARRER JOANOT MARTORELL 3, 6, 13 (Ca la Sabatera, inventariada), 33, 16, 18, 22, 24, 26, 84, 86 (edifici industrial) / CARRER DE PAU CARBÓ 39-41 CARRER D'ENRIC GRANADOS: 5, 10 (Can Feus, propietat d'en Geroni Girbau, tractant de vaques i bestiar gros. Al darrera es veuen les quadres del bestiar) / CARRER D'IGNASI IGLÈSIAS: 16 (nau industrial) / AVINGUDA ESTACIÓ DEL NORD: 2 (can Saura, de planta baixa, amb elements decoratius a façana), 4 a 16 són les cases del Medalla, aproximadament del 1925. Algunes estan molt reformades, concretament les 4, 12, 14 i 16). La casa 18 (casa Alta) era d'una beata, Maria de Palau, que va aconseguir que el notari Puntes cedís els terrenys per construir l'església de Fàtima, 20 i 22 (cases de Colomer o de cal Claus)</p> | 08096-202 | Barri de l'Estació del Nord, 08400-GRANOLLERS | <p>La formació d'aquest nucli es va veure afavorida per la presència de l'estació del ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses, en ésser inaugurada la via directa entre les Franqueses i Barcelona, i també pel pas de les carreteres de Caldes i de Barcelona. Un pont sobre el Congost comunica el barri amb la ciutat. A més dels 300 edificis construïts des del començament de la seva urbanització es van instal·lar diverses indústries. Tradicionalment la seva població es dedicava a la indústria i a l'agricultura, cultivant-se els horts de la dreta del Congost i les vinyes i terres altes de secà de la serra de Ponent. El carrer Joanot Martorell abans es deia la carretera de Ribas (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6121700,2.2771400 | 439772 | 4606970 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50074-foto-08096-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50074-foto-08096-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 91422 | Barri de la Ganiveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-la-ganiveta | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 20, 53, 96-97, 136-146, 221.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Petit carrer o raval de tradició pagesa format per un grup d’unes tres cases, però que antigament probablement eren més. Es troba a un costat del camí de Sant Valerià i prop també de l’antic camí ral de Sabadell a Granollers. Les cases estan adossades entre mitgeres i tenen les seves façanes principals mirant cap a migdia. A la part de davant i darrere i tenen patis i horts, amb presència al sector sud de diversos coberts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de cases pageses de tipologia semblant però no idèntica, que més o menys han mantingut els volums originaris però amb nombroses transformacions modernes. Consten de planta baixa més un pis, amb el carener de la teulada en paral·lel al carrer. Sembla que cada casa es distribuïa en base a un o dos eixos d’obertures verticals, però amb les diverses reformes i compres de cases per part de les seves veïnes s’hi han introduït algunes alteracions, i la gran majoria d’obertures han estat remodelades. Les alçades són lleugerament diferents.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, les cases són les següents: cal Cintet Rels (la primera, més baixa), cal Met (la segona, actualment pintada de groc), i can Mas (la tercera, molt ampla). Aquesta darrera és la més gran i fruit de la fusió de diverses cases prèvies. Can Mas ha mantingut la tipologia de les obertures amb menys alteracions, alguna amb un ampit de pedra. Més enllà, pel costat de ponent, can Mas està adossada a un cobert de superfície considerable, fent angle amb una terrassa de construcció moderna.</span></span></span></p> | 08108-64 | Carrer del Sol | <p><span><span><span>El carrer de la Ganiveta és un petit barri de cases populars pageses que devia formar-se en algun moment del segle XIX posterior a 1818, ja que les cases no apareixen encara a l’Apeo o registre municipal de finques d’aquest any. No es pot descartar, però, que en aquest indret ja hi hagués un mas més antic. Podria tractar-se del mas Compter, que en un moment donat va desaparèixer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons diu la tradició, l’apel·latiu de la Ganiveta fa referència al fet que a l’entrada del barri hi havia un pou comú que solia tenir molt poca aigua i els veïns de les cases s’afanyaven al matí per ser els primers a treure’n perquè s’acabava de seguida. Això provocava contínues disputes, fins al punt que algunes havien acabat a ganivetades. Avui el carrer s’anomena oficialment carrer del Sol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Cintet o Cintet Rels (la primera casa del barri) va prendre aquest nom quan hi va anar a viure Jacint Francàs, que era fill de can Rels. Aquesta casa també és coneguda per ca la Maria de can Rels, sobrenom amb el que era coneguda la seva dona, Maria Xicota Roca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Met sembla que va ser construïda el 1830. Sabem que l’home que la va fer es deia Jaume. La vinya de cal Met era prop del barri, on avui hi ha unes cases més amunt, camí Sant Valeria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Mas anteriorment era coneguda amb la denominació de ca l’Oliveres perquè el seu propietari, Josep Mas Paradell, era conegut popularment com a Josep de ca l’Oliveres perquè havia estat masover en aquesta casa. La casa de la seva esquerra era ca l’Amadeu, que era propietat d’Amadeu Ramon Briquets, i la seva filla gran fou Teresa Ramon. En un moment donat can Mas va comprar ca l’Amadeu i encara una part de can Met.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, al sector sud-oest hi havia hagut també una caseta molt petita anomenada cal Noi Xic. Hi vivia Joan Brunés Entraigas, i després va ser transformada en cobert.</span></span></span></p> | 41.5831200,2.2299600 | 435812 | 4603778 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91422-ganiveta-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91422-ganiveta-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91422-ganiveta-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91422-ganiveta-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: popularment es pronuncia també barri de la GavinetaDades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:43 | ||||||
| 41277 | Barri de la Vall Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-la-vall-blanca | XVIII-XIX | Per tal d'adaptar-les com a habitatge actual, s'hi han anat fent reformes, modificant les obertures originals i obrint-ne de noves. | Conjunt format per diversos edificis entre mitgeres, d'un sol cos, de planta baixa i pis, molt senzilles. Estaven situades amb façana a migdia, i amb petits horts al darrera. El camí de la Vall Blanca devia passar per davant, però actualment és un carrer sense sortida. Juntament amb Can Miquel i Can Corona, formaven un petit nucli urbà. Les cases són les següents: Can Galló, Can Panoi, Can Balloté, Can Gep i Can Víctor, essent aquesta última la millor conservada i de més grans dimensions. | 08023-231 | Riells. Marge inferior del C. de la Vall Blanca. | 41.7035900,2.2019600 | 433602 | 4617175 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41277-foto-08023-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41277-foto-08023-231-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Té similitud amb el Barri del Veïnat, de Bigues. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 91707 | Barri del Bosc Codern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-bosc-codern | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 41.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 56.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Barri de cases unifamiliars de promoció municipal creat a mitjans de segle XX que és representatiu d’un tipus d’urbanisme inspirat en els habitatges populars. Està emplaçat vora el bosc del mateix nom i en paral·lel a la carretera de Bigues i Riells, ja als afores del nucli urbà. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Consta de diversos carrers força estrets amb una placeta a l’entrada del barri. Les cases són majoritàriament alineades i entre mitgeres, tot i que n’hi ha algunes que queden lleugerament separades, i responen a un mateix model tipològic que, amb petites variacions, es va repetint en tot el conjunt. Es tracta d’habitatges de dues plantes més golfes, amb les façanes ordenades simètricament en base a tres eixos d’obertures amb finestres de proporció vertical. Originàriament les façanes eren pintades de blanc i ressaltades amb un sòcol d’aplacat de pedra, i la majoria encara es conserven així. Com a elements que singularitzen el conjunt només hi trobem les teuladetes en voladís que aixopluguen el portal de cada casa i, en les façanes laterals, dues petites obertures de ventilació de forma triangular sota la teulada. La majoria de cases compten amb patis posteriors. Amb els anys algunes han anat introduït reformes que han fet variar lleugerament la seva fesomia exterior.</span></span></span></span></p> | 08108-88 | Sector nord-est del terme municipal | <p><span><span><span>Les obres d’urbanització d’aquest barri van començar l’any 1955. Al llarg d’uns anys es van construir aquestes casetes unifamiliars que van ser fruit d’una promoció municipal. En el context de la dècada de 1960 hi van venir moltes famílies procedents de l’àrea barcelonina, que les tenien com a segones residències. Més tard, van passar a ser propietat dels diversos estadants i s’hi van anar fent reformes.</span></span></span></p> | 41.5960600,2.2421900 | 436844 | 4605206 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91707-codern-barri-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91707-codern-barri-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91707-codern-barri-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91707-codern-barri-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91707-codern-barri-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91707-codern-barri-10.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:43 | |||||||
| 96461 | Barri del Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-junyent | XIV-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sud d’aquesta plana agrícola, vora l’antiga masia del Junyent i a redós del Camí ral. És format per la masia, un grup de quatre cases més petites, adossades en forma de petit carrer, més algunes cases aïllades a l’entorn. Les cases adossades semblen de tipologia força recent i tenen poc interès patrimonial. Al nord hi ha dues cases aïllades (cal Covaner i ca l’Esteve) que han estat força reformades. També hi trobem can Xicó (uns metres a ponent) que ha conservat força millor la tipologia tradicional, i la Casa Nova del Junyent, una edificació recent de nova planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant del Junyent es conserven dues basses, que eren propietat de la masia i s’utilitzaven per a regar horts, així com un rentador o safareig comunitari que aprofitava l’aigua de la mina de can Giró. Un ramal d’aquesta mina passa vora el Camí ral i encara porta aigua.</span></span></span></p> | 08096-472 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri del Junyent. Camí ral | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia del Junyent en particular, almenys des del segle XV estava vinculada a la família Junyent, que també posseïen la Torre de les Aigües (antigament anomenada també Junyent). Per això en ambdues masies hi trobem l’escut de la família. Segons García-Pey (1990) aquesta masia va rebre el nom de Joan Junyent, al segle XV. La família Junyent es compta entre les més notables d’aquesta època. Hi destaquen Joan Junyent (marmessor de la reina Violant), Berenguer de Junyent, Francesc Junyent (conseller de Barcelona i comandant d'una galera en la guerra de Nàpols), un altre Francesc Junyent (destacat en 1542 en els fets d'armes de Perpinyà), Galzerà de Junyent (citat entre 1535 i 1555 a les Corts de Montsó), Miquel Junyent (que participà en els esdeveniments de 1597 i 1598), i un nou Francesc Junyent (citat en 1688 i 1697 i a les Corts de 1701). Després de pertànyer als Junyent durant els segles XV i XVI, al XVII la masia era un hostal, propietat de Francisca de Magarola. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja a finals del segle XIX, a redós de la masia es va formar un barri pagès, anomenat del Junyent, amb cases alineades al costat de la masia i al Camí ral. </span></span></span></p> | 41.5803500,2.2785700 | 439862 | 4603436 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-barri-del-junyent-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-barri-del-junyent-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-barri-del-junyent-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-safareig-junyent-bassa-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 50073 | Barri del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-lledoner | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> | XIX-XXI | Necessita algunes actuacions de millora | <p><span><span><span>Barri popular sorgit a finals del segle XIX entorn de la carretera de Vic i de l’antic camí ral, al sector nord de l’eixample de Granollers. Pel nord afronta amb el terme municipal de les Franqueses, del qual havia format part i actualment el separa la riera de Corró. Té una configuració urbanística senzilla, ja que les edificacions van anar creixent als costats de l’antic camí Reial (actual carrer del Corró), de sud a nord, i després al voltant de la carretera. Esparses entre les edificacions de construcció més recent, es conserva un bon grapat de cases més antigues. Solen ser cases unifamiliars de tipus popular, de planta baixa més un pis. També destaquen algunes construccions més singulars, com ara can Sampere (una impressionant mansió burgesa d’estil modernista) o el conjunt de can Monic (una petita colònia obrera de començaments de segle XX). Els edificis que remarquem perquè tenen un certa vàlua patrimonial són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer APEL·LES MESTRES: números 1, 3, 9, 11, 13, 15 (1932).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer CAMÍ ROMÀ: números 21, 23.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer LOPE DE VEGA: números 4, 6, 8, 10, 12.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer MANRESA: Resten dues cases d'interès: la façana lateral de Can Raïc (número 13), inclosa al carrer de Corró, pel qual te l'entrada principal, i la número 5, que resta absolutament aïllada. A l'extrem del carrer hi ha les restes d'una nau industrial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer PIZARRO. Números SENARS: 3, 13 (Balustrada). Números PARELLS: 24-26-28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer PRIMER MARQUÈS DE LES FRANQUESES. Números SENARS: 9-11, 13 (cal Peó), 15, 17 (cal Vint-i-nou, Joan Pagès), 19, 23, 27, 29, 31, 33 i 35 (cal Cabrit), 37 (trencadís, can Cinta), 41, 43, 45 (can Lliga, Miquel Torrebadell Oliveras, el Lligasardines), 71, 75, 77, 79, 81-63, 87 (edifici industrial, can Picarol), 89, 91 (1914), 93 (1915), 95, 97, 99, 101, 103, 109, 111, 113, 115, 125, 145 (colònia de can Mònic). Números PARELLS: 2, 4, 6, 14 (cal Negre, mecànic), 18-20, 22, 50, 52, 56, 58, 60, 72, 82, 148, masia de can Mònic (1661, reconstruïda el 1943).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer RIPOLLÈS: número 17</span></span></span></p> <p><span><span><span>Passatge LLEDONER: hi ha una torre de llum de FECSA (22-24).</span></span></span></p> | 08096-201 | Carrer del Lledoner i entorn | <p><span><span><span>Amb la construcció de la nova carretera que havia substituït el camí Ral al segle XIX es va anar urbanitzant el sector. A finals del segle XIX el nucli urbà de Granollers va anar avançant cap al nord. Del 1880 al 1936 es va urbanitzar al nord del carrer de Minetes cap a les Franqueses i al sud, cap a Palou, pel carrer de Sant Jaume, a una banda, i pel de Lletjós, saltant la carretera de Barcelona fins a l'altura de Cal Curt. El 1887 es delimitava la plaça de la Muntanya i, a la dreta del Congost, apareix la barriada de l'estació del Nord. A llevant, amb les fàbriques dels Torras, la de Can Renom i la del Gas, es basteix el nucli de la carretera de la Roca, amb l'incipient passeig de la Muntanya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Això donà lloc a l'aparició d'algunes barriades perimetrals de personalitat ben definida, com la del Lledoner. Fins el 1922 el barri del Lledoner pertanyia al municipi de les Franqueses. Aquest barri fou incorporat a Granollers per la llei de 5 d'agost de 1922. En realitat formava un nucli satèl·lit que presentava greus problemes per al municipi granollerí en l'ordre administratiu, fiscal i sanitari. En tots aquests motius es va fonamentar l'annexió decretada el 1922, no pas sense l'oposició de l'Ajuntament de les Franqueses (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Eclesiàsticament la barriada del Lledoner pertany a la parròquia de Corró de Vall i celebra pel setembre la festa major, en la qual tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró. Els granollerins solen concórrer a la festa i pràcticament n'han fet una festa major petita, no solament del Lledoner, sinó de tota la ciutat. Actualment el barri del Lledoner continua conservant un cert tarannà propi (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> | 41.6170440,2.2907832 | 440913 | 4607501 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-passatge-lledoner-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-foto-08096-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-foto-08096-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-01-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 42715 | Bascula i pou de la Torre Marimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bascula-i-pou-de-la-torre-marimon | HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XIX | Petita construcció de planta hexagonal, d'una sola planta. La coberta és a vàries vessants, concretament 6, fetes amb teula àrab, amb els careners de ceràmica vermella. L'edifici té sis façanes, amb una obertura simètrica a cada una d'elles, a excepció de la porta d'entrada. Aquestes són molt estretes, acabades en punta de fletxa, amb una petita cornisa feta amb una filera de maons pel damunt. Per damunt de cada pilastra hi ha una petita decoració arquitectònica acabada en teuladeta. Cada façana queda separada de l'altra per unes pilastres. Entre elles, per damunt de les finestres, s'aixeca una motllura formada per tres fileres de maons formant un arc rebaixat. Per damunt es troba la cornisa motllurada de la façana, que amaga l'acabament de la teulada. A cada façana hi ha un tub de desguàs que expulsa l'aigua de pluja. A l'interior d'aquest edifici hi ha un pou d'aigua i el mecanisme que fa accionar la bàscula camionera, situada a l'exterior de la caseta. La plataforma és tota de ferro, i en ella hi ha una inscripció 'Bàscula Pibernat. Barcelona'. | 08033-274 | Entre el Torrent Sec i la riera de Caldes | Moreu-Rey (1962), documenta el nom de 'Torra d'en Moles' (1470) associada a l'antic nom de la Torre Marimon. De l'any 1532 també troba escrit en un document 'la qual antigament sen deya torra den Mosen Moles'. Referent a l'origen de la Torre troba un document on s'esmenta que l'honorífic Jaume Moles, 'dominus domus de la Torre', ciutadà de Barcelona (1463, 1487), que la posseí després de Francesc Valls. L'origen del nom de la Torre Marimon es remunta al final del segle XVI (1574-1575). Anteriorment s'anomenava de mossèn Moles, i potser Mas Coromina o Coromines i probablement canvia el nom a partir del segle XV, quan Romeu de Marimon es casà amb Elisabeth Moles o Coromines. La família Marimon no té relació amb Caldes de Montbui amb anterioritat ja que les seves propietats s'estenen durant l'edat mitjana pels termes de Plegamans, Palau, Palaudàries i Bigues. Al final del segle XVII la torre passa a mans del baró de Canyelles Joseph Terré i Marquet, i successivament als seus descendents. Al final del segle XVIII la Torre Marimon és propietat de Domingo de Bouffard. La Diputació Provincial de Barcelona, el 1907 es planteja la creació d'una granja escola destinada a la capacitació dels homes del camp, i per realitzar aquest projecte els cal la compra d'una finca. Dues són les opcions: la Torre Marimon a Caldes de Montbui i can Pascalí, a Santa Coloma de Gramanet. Els dos paratges semblen adients, però finalment es decanten per la Torre Marimon, ja que el diputat Raventós advoca per les millors condicions de Caldes, amb una extensió de terreny més àmplia i una major quantitat d'aigua en els seus dominis. Quan l'11 de juliol de 1911 s'estableix a Barcelona l'escola superior d'Agricultura, es deixarà de parlar de l'anterior projecte i no serà fins l'any 1920 quan es convocarà un concurs per a l'adquisició d'una finca destinada a la construcció d'una granja escola. L'arquitecte Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, es proposarà per la compra, que la Mancomunitat farà efectiva el mes de juliol de 1921 per instal·lar-hi la granja escola, que formarà part de l'Escola Superior d'Agricultura. L'any 1926 s'inaugurà l'escola de la Torre Marimon, que s'havia adquirit finalment per 275.000 pessetes. Les obres de la granja seran encarregades a l'arquitecte al servei de la Diputació, Josep Bori Gensana, que abandona el projecte per discrepàncies amb algun dels diputats. El 7 de març de 1923 es realitza el projecte de l'edifici central, una vaqueria i un pensionat. Posteriorment, Lluís Planas i Calvet també arquitecte de la Diputació, es farà càrrec de la represa de les obres. Sembla que les activitats de l'escola començaran pels voltants de 1925, ja que el primer director de l'escola serà Joan Salom i Calafell que exercirà el càrrec des de 1925 fins el 1928. Al final de 1926 es vol millorar l'edifici de l'escola i serà el constructor Antoni Baixeras el que realitzarà la major part de les obres d'adaptació. L'any 1928 es construiran els habitatges per als guardes i es reconstruirà l'antiga capella de Sant Julià (romànica en origen). El 1930 es construeixen un centre de pràctiques agrícoles, un dipòsit d'aigua i una escola menagère o escola domèstica de la dona. Aquesta mateixa data el rei Alfons XIII visitarà les instal·lacions de la Torre Marimon. Més tard la Generalitat de Catalunya reestructurarà l'escola, se suprimirà l'escola menagère i es realitzaran canvis al centre de pràctiques agrícoles. S'inicia un breu període d'inactivitat durant la Guerra Civil Espanyola ja que aquesta serà requisada i passarà a ser una escola de carabiners. Al final de la guerra esdevé una escola de capacitació depenent del Ministeri de Foment. El 1943 es duen a terme una sèrie de reformes que passaran per adaptar l'antiga escola menagère com a biblioteca i aules per a estudiants; es millorarà la cova experimental que durà el nom de Sant Jordi i s'hi instal·larà un observatori. | 41.6125100,2.1693400 | 430791 | 4607088 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42715-foto-08033-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42715-foto-08033-274-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | (Continuació història)Durant els anys 1950 a 1960 serà escola mitjana d'agricultura i la superior es mantindrà a Barcelona. L'any 1958 es continuaran millorant les infraestructures, amb la construcció d'un camp d'esports i del Club d'Estudiantes San Fernando, i la compra de nova maquinària per tal de poder donar un millor servei als alumnes. L'any 1979 la granja escola incorpora els estudis de formació professional de 1r grau i el 1981 els de 2n grau que conviuran amb el de capacitació fins al 1983 que es tancarà aquesta línia educativa. El títol de formació professional l'expedirà l'Institut d'Ensenyament Secundari Manolo Hugué fins al 1996, any en el qual la Torre Marimon deixarà de funcionar com a granja escola. Actualment és la seu de l'Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries (IRTA).Durant l'any 2008 s'estan duen a terme reformes de façana i teulades dels edificis annexes. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 40252 | Bassa Drapera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-drapera | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | La vegetació que creix al seu interior ha anat malmeten la seva estructura. | Bassa situada darrere de la casa, al seu costat nord-est. S'omplia amb l'aigua provinent del rec draper, i subministrava l'aigua, a la avui dia desapareguda, bassa de l'hort, regava la Quintana fins arribar a les també desaparegudes basses del pou de glaç. És de forma rectangular, feta de paredat comú coronat amb totxo, amb els rentadors de cairons al seu costat oest. Actualment resta buida, abandonada i en un precari estat de conservació. | 08005-383 | Can Draper | Segons documentació escrita de l'any 1881, l'aigua d'aquesta bassa era desviada cap a la Quintana de Baix o cap l'altre costat de l'autovia per regar la zona de les saleres. | 41.6629300,2.2652700 | 438831 | 4612614 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40252-foto-08005-383-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40252-foto-08005-383-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 40251 | Bassa Drapera Primera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-drapera-primera | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | Bassa situada al sudest de la font del Racó, a pocs metres de la resclosa, i a una zona plena de bardisses i de difícil accés. Acumulava l'aigua captada per la resclosa i l'enviava amb més força rec avall. És una bassa de planta rectangular feta de pedra lligada amb morter de calç, amb les parets d'aproximadament 0,7 m d'amplada i 1 m d'alçada. Conserva el bonó que enviava l'aigua de la bassa al rec draper. | 08005-382 | torrent del Verder | 41.6747600,2.2551300 | 437998 | 4613934 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40251-foto-08005-382-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40251-foto-08005-382-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 40150 | Bassa Morta o del Cànem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-morta-o-del-canem | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | Només queden restes de les parets de la bassa. | Restes de la bassa morta, que permetia amarar el cànem que es produïa a la zona. Amb l'aigua d'aquesta bassa es podien regar els camps que hi havia arran del torrent. Actualment queden restes de les parets de la bassa, fetes amb pedres lligades amb morter de calç, amb una alçada màxima d' 1,2 m, i una amplada màxima d'1 m. | 08005-281 | Can Plantada | PUIG, J (2007:160) La bassa estava dividida en dos compartiments i possiblement un d'aquests servia per a netejar les impureses de l'oli d'un trull que hi havia al costat seu. | 41.6525600,2.2479700 | 437381 | 4611475 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40150-foto-08005-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40150-foto-08005-281-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 40149 | Bassa antiga de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-antiga-de-can-plantada | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Bassa situada a tocar del costat nord de la casa, integrada dins l'estructura d'un cobert agrícola. És de forma arrodonida i allargada, feta pedra lligada amb morter de calç, i fa aproximadament 12 m de llargada per 7 m d'amplada. Actualment ja no es fa servir com a bassa, ja que es va aprofitar la seva estructura per a construir a sobre un cobert agrícola. Hi ha una font adossada a part del davant, recentment restaurada, amb una paret semicircular feta de pedra i coronada amb totxo, amb un broc i un bonó de teula. | 08005-280 | Can Plantada | 41.6520300,2.2493100 | 437492 | 4611415 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40149-foto-08005-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40149-foto-08005-280-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 79704 | Bassa de Can Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-berenguer | GARCIA-PEY, E.: Gualba, recull onomàstic i tradicional, Ajunt. Gualba, 1996 | XIX-XX | Bassa de planta irregular. Construida en pedra (granit) a tres cares i l'altra cara excavada en el marge. Medeix 18 m de llargada màxima, 7,40 m d'amplada i 1,40 de fondària. En la cara frontal conserva un repís fet de morter que s'utilitzava com a safareig per a la roba. També en un dels costat curts de la bassa hi ha un petit safareig, es tracta d'un gran bloc de granit buidat a l'interior, de forma ovalada, medeix 1,25 m per 1 m. Aquest recipient rep l'aigua provinent d'una canonada des del sot de Fontdecorts. | 08097-262 | Can Berenguer | 41.7576400,2.4984400 | 458305 | 4622989 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||||||
| 79604 | Bassa de Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-corbera | XIX-XX | En runes | Restes d'un dipòsit de maó ubicat al costat de l'antiga masia de Can Corbera, també enderrocada. | 08097-162 | Al costat de les runes de Can Corbera, al costat de la riera de Santa Fe | 41.7581800,2.4778100 | 456590 | 4623060 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||||||
| 40100 | Bassa de Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-coromines | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | La vegetació que creix a l'interior de la bassa està malmetent la seva estructura. | <p>Bassa situada a sobre la masia, en direcció nord-oest, a una parcel·la del carrer de Salvador Millet. És de forma rectangular i de grans dimensions, i s'omplia amb aigua del torrent del Verder. Actualment resta buida, abandonada i en mal estat de conservació degut a que la vegetació que creix al seu interior malmet la seva estructura.</p> | 08005-231 | Can Coromines | <p>Segons informacions orals recopilades per Jordi Puig Roca, durant els estius de la dècada dels anys trenta, la bassa era utilitzada com a piscina per bona part dels habitants del poble.</p> | 41.6736400,2.2570300 | 438155 | 4613808 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40100-foto-08005-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40100-foto-08005-231-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||
| 78072 | Bassa de Can Falgar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-falgar | XVIII-XX | La bassa de Can Falgar està situada a llevant de la masia homònima, a l'altre costat de la carretera. És un dipòsit ovalat que amida uns 40 metres de llargada per un màxim de 20 d'amplada. S'omple de l'aigua del rec de Dalt, que finalitza en aquest punt. Les parets que l'envolten estan fetes de pedra revestida amb morter, mentre que a la part de migdia el mur presenta lloses ceràmiques inclinades que indiquen que s'utilitzava com a safareig. Al voltant de la bassa hi creix vegetació molt exhuberant, entre la qual destaca per la seva antiguitat un roure i uns pollancres. | 08248-156 | Camí de Can Sabater | La bassa de Can Falgar es devia construir a finals del segle XVIII, quan el ramal principal del rec de Dalt va desviar-se fins a seguir paral·lel a l'actual carretera de Bigues. Durant el segle XX ha estat reparada en alguna ocasió. | 41.6328200,2.2328300 | 436101 | 4609294 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78072-foto-08248-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78072-foto-08248-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78072-foto-08248-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | El rec de Dalt finalitza en aquesta bassa. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 79697 | Bassa de Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-figueres | XIX-XX | L'aigua de la font de can Blanxó que es perdia anava a parar al safareig de can Blanxó i d'allí la que sobrava, a la bassa de can Figueres. Era conduida amb un tub i l'aigua d'aquesta bassa era utilitzada per a regar a l'estiu els horts del prat de can Figueres i els camps de ca l'Abat. Construida amb paret de pedra a dues cares, les altres dues són de terra, medeix aproximadament uns 20 m de llargada per 4 d'amplada i 2 de fondària. | 08097-255 | A tocar la font de can Blanxó | 41.7315700,2.5040600 | 458755 | 4620092 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||
| 40089 | Bassa de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-forns | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Bassa situada entre la font i els forns de Can Forns, davant de l'aqüeducte. La part sud és rectangular i la part nord, que s'adapta al desnivell del terreny, és de forma trapezoïdal. Al seu interior hi ha una paret de mamposteria, que la subdivideix en dues basses. Fa aproximadament 15 m de llargada, 8 m d'amplada i 1,5 m de fondària. Conserva el bonó amb el mecanisme metàl·lic, que donava sortida de l'aigua pel rec i l'aqüeducte.</p> | 08005-220 | Can Forns | 41.6672500,2.2495900 | 437530 | 4613104 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40089-foto-08005-220-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 40205 | Bassa de Can Moret de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-moret-de-dalt | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | La bassa pràcticament ha desaparegut. | Bassa situada entre Can Sever i Can Moret de Dalt, en un indret embardissat i difícil d'accedir. És de forma rectangular i aprofita el clot natural del marge, voltat de material d'obra. L'aigua que omplia aquesta bassa servia d'una banda, per a regar els camps enfeixats que baixaven fins a la carretera, i de l'altre, de rentador per a les dones de Can Moret. La bassa pràcticament ha desaparegut, i resta buida, abandonada i en molt mal estat de conservació. La vegetació que creix descontroladament al seu interior està malmetent l'estructura. | 08005-336 | Can Moret. Polígon 5, parcel·la 87 | 41.6642500,2.2386400 | 436615 | 4612779 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40205-foto-08005-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40205-foto-08005-336-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 40146 | Bassa de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-plantada | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Bassa situada a uns 250 m al nord-est de la casa, i molt pròxima al torrent. S'hi accedeix pel camí que surt just al davant la cara nord de la casa. És de forma circular, de grans dimensions, amb una capacitat aproximada d'1,5 milions de litres. S'omplia amb aigua de la mina de Can Plantada i permetia regar bona part de les terres de la finca per mitjà d'un complex sistema de recs. La seva estructura està coronada amb maó massís i conserva el bonó. | 08005-277 | Can Plantada | PUIG, J (2007:159) la bassa tenia dos bonons. El de dalt donava sortida a un rec que seguia paral·lel al camí de la casa i que permetia regar els camps enfeixats que baixaven fins el torrent. Amb aquest rec es podia regar part dels camp que anava en direcció a la bassa de Can Ponet. L'altre bonó situat a la part baixa de la bassa, proporcionava l'aigua a una canonada més profunda que conduïa l'aigua a la masia i possibilitava el rec de la Quintana, l'horta de la casa i el camp del corral. | 41.6539000,2.2512400 | 437654 | 4611621 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40146-foto-08005-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40146-foto-08005-277-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 41274 | Bassa de Can Xifreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-xifreda | XVIII | Tot i que encara es manté l'estructura, s'ha estroncat la mina que portava aigua a la bassa. | Bassa de recollida d'aigües de grans dimensions, que també era utilitzat com a safareig. Al costat hi ha el pou, de construcció posterior. La bassa conserva l'arcada d'obra vista de la mina i el mur de pedra seca de contenció de la feixa superior. | 08023-228 | Sud del Turó d'en Xifreda. Al costat de l'edifici | Els actuals propietaris la van adquirir i reformar fa uns 30 anys, al Sr. Borràs. | 41.6808700,2.1787100 | 431644 | 4614670 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41274-foto-08023-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41274-foto-08023-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41274-foto-08023-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | L'edifici de Can Xifreda ha estat reformat per habilitar-lo com a habitatge, antigament era una construcció auxiliar per a estades temporals. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/