Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78070 | Gegants de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-santa-eulalia | LAGLERA, A. [et al.] (1998). Els gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. | XX | A Santa Eulàlia de Ronçana hi ha una parella de gegants i una gegantona que surten en cercavila en les festes més assenyalades de la població. Es diuen Gerd, Maduixa i Mora i estan fets amb fibra de vidre. En Gerd està caracteritzat com un bufó, amb vestit verd, capa negra i barret vermell amb picarols; i porta a la mà un bastó amb cintes de colors. La geganta Maduixa personatge vestit morat i un barret cònic del mateix color també amb picarols; sosté en una mà un pom de flors. La Mora té menor alçada, porta una camisa de quadres, un pitet vermell i un barret cònic de color verd. | 08248-154 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | Els primers gegants de Santa Eulàlia van ser construïts pel grup de l'esplai a principi de la dècada de 1980. Es van batejar amb els noms d'Amadeu i Rosabel i estaven fets amb pasta de paper i tenien una estructura formada per una creu de fusta. Al cap de pocs anys, l'any 1984, el grup de l'esplai i el senyor Ramon Martí van construir un nou gegant que va substituir als anteriors, anomenat Gerd. Va sortir per primer cop per la Festa Major d'estiu del mateix any. La construcció d'una companya pel gegant va ser l'any 1986, batejada com a Maduixa, feta per la Colla Gegantera i el senyor Ramon Martí. Els padrins de noces dels gegants van ser els de Ribes de Freser i de Lliçà d'Amunt. Al principi els van acompanyar una cuca i després un drac conegut com a Beps. L'any 2000 es va construir la filla d'en Gerd i la Maduixa, la gegantona que va batejar-se amb el nom de Mora. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | La fotografia s'ha tret de la web de la Colla Gegantera de Santa Eulàlia de Ronçana. | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 78071 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-6 | XXI | El ball de bastons és una dansa tradicional catalana que en els darrers anys s'ha consolidat a Santa Eulàlia de Ronçana. Els balladors formen dues fileres de vuit persones, entre les que hi ha un abanderat. Al ritme de les gralles, la caixa i el bombo ballen peces de composició diversa, en què fan un recorregut on es piquen els bastons amb la parella, tot passant en direccions oposades, creuant-se i buscant un altre ballador. El vestuari característic és la camisa i pantalons blancs i camisa blanca, amb la faixa, el mocador i les espardenyes de vetes verds. | 08248-155 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | Els balls de bastons de Santa Eulàlia tenen com a punt de partida la creació de la Colla Bastonera dels Trinxaires de Santa Eulàlia de Ronçana, creada el marc del 2004. El mateix any, la colla va debutar en la Festa Major d'estiu. Des d'aleshores, surten a ballar en les ocasions més emblemàtiques de la població i en les trobades de bastoners de tota la contrada. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78071-foto-08248-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 78076 | Col·lecció de pintura municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal-2 | XX-XXI | A la Casa de la Vila s'hi conserva una col·lecció de pintura procedent dels concursos de pintura ràpida que s'han celebrat al poble. Són obres figuratives de format mitjà, eminentment pintades en oli sobre tela. La temàtica comuna en tots ells és el poble de Santa Eulàlia, ja sigui de vistes generals del barri de la Sagrera, el riu Tenes, les masies, l'església parroquial, Sant Simplici, etc. | 08248-170 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | 41.6523200,2.2291700 | 435815 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78076-foto-08248-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78076-foto-08248-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 78077 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-7 | XX | A l'arxiu municipal de Santa Eulàlia s'hi conserva un fons destacat de fotografies antigues de la població. Són instantànies datades de la segona meitat del segle XX fins l'actualitat, les primeres en blanc i negre i la resta en color. Es tracta de les imatges que consten als Anuaris Locals des dels seus inicis (any 1966). La temàtica gira entorn de diversos aspectes del poble de Santa Eulàlia, com són les obres de reforma i d'urbanització de diversos espais, masies i racons del terme, festes majors, gitanes, esports, paisatges, actes culturals i polítics, concursos, excursionisme, etc. Estan col·locades en sobres, dins de caixes. | 08248-171 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | 41.6523000,2.2290800 | 435808 | 4611460 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78077-foto-08248-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78077-foto-08248-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 78120 | Pi de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-creu | CABOT, J. ; MARGENAT, J.; RELATS, V. (1990). 'Els arbres monumentals de la Vall del Tenes', Ronçana. núm. 155. Santa Eulàlia de Ronçana: Revista Ronçana. GARCIA-PEY, E. (2003). Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | El pi de la creu està situat a peu del camí de Caldes, davant del desviament que porta a Can Maspons de la Vall. Es tracta d'un exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) d'una sola bessa sinuosa, on la tradició oral hi situa una creu de ferro que va quedar tapada en créixer l'escorça. Segons expliquen, la creu estava col·locada en record a un assassinat ocorregut en aquest indret. El tronc té un perímetre d'uns 2,65 metres, té una brancada d'uns 13 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 16 metres. | 08248-214 | Camí de Caldes | 41.6417100,2.2024700 | 433581 | 4610304 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78120-foto-08248-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78120-foto-08248-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 78122 | Alba de la Font d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alba-de-la-font-dabril | CABOT, J. ; MARGENAT, J.; RELATS, V. (1990). 'Els arbres monumentals de la Vall del Tenes', Ronçana. núm. 155. Santa Eulàlia de Ronçana: Revista Ronçana. | XX | Les albes de la font d'Abril estan a l'entorn de la font. Es tracta de dos exemplars d'alba (Populus alba) d'una sola bessa, que assoleix una alçada considerable, d'uns 20 metres. Té una capçada poc densa. Entre les dues albes hi ha un castanyer. | 08248-216 | Camí de Caldes | 41.6423700,2.2075900 | 434008 | 4610373 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78122-foto-08248-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78122-foto-08248-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 78125 | La Creu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-dor | CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1976). 'Cases que tenen història: Can Falgar', Anuari Local, núm. 14. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1972). 'Cases que tenen història: Can Torras', Anuari Local, núm. 10. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Segons la tradició, a l'església de Santa Eulàlia hi havia una creu d'or que havia estat pagada per les cases que popularment es creu que eren les més antigues del poble: Can Torres, Can Falgar i Can Granada. La veracreu només sortia de l'església per presidir els difunts d'aquestes cases en el dia del seu enterrament. Era una creu sense imatge, tan gran que se l'havien de rellevar durant la processó. Va ser restaurada quan era rector Mn. Trullàs. Va desaparèixer durant la Guerra Civil. | 08248-219 | Santa Eulàlia de Ronçana | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||||
| 78131 | L'Església Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesglesia-vella | XIX-XXI | Segons tradició oral, al bosc de Can Brustenga hi ha les restes de l'antiga església de la població, anterior a la de la Sagrera, coneguda com l'Església Vella. En aquest indret hi passava un camí que portava des del Rieral fins a la Sagrera, a peu del qual s'observaven els fonaments i restes de paviment d'una edificació, que des de temps immemorials s'han identificat com l'antiga església. La parcel·lació d'aquesta zona ha suposat la progressiva desaparició d'aquestes restes. | 08248-225 | Bosc de Can Brustenga | Malgrat de tractar-se d'una creença molt estesa en a la població, creiem que les restes que s'observaven poden correspondre's amb les restes d'una vil·la romana documentades des de la segona meitat del segle XX per la secció d'Arqueologia del Museu de Granollers. El jaciment en qüestió es denomina de Can Trias, per la proximitat d'aquesta casa. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||||
| 78132 | Goigs de Santa Eulàlia i Sant Simplici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-i-sant-simplici | XIX-XX | Els goigs en honor a Santa Eulàlia i Sant Simplici es canten el dia de la seva festivitat, el 10 de desembre, al final de l'ofici solemne. La versió impresa conservada està editada per Gràfics Joseph de Granollers i no hi consta l'any. Comença així: 'Martirs de Christo sagrats, Puig lo cel vos óu propici; Santa Eularia y Sant Simplici, Siau nostres advocats. Sou en l'altar del Senyor, Com dos antorxas ardents, Dos preciosos ornaments, Dos rams d'oliver en flor; De vostres virtuts l'olor Nos te molt edificats (...)'. | 08248-226 | Santa Eulàlia de Ronçana | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||||
| 78133 | Festa del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-1 | PILAR, J. 'Costums populars del Vallès', Revista del Vallès, 1986. | XVII-XX | Ja no es celebra. | Fins fa uns anys, una de les festes més significatives de Santa Eulàlia de Ronçana era la de la Mare de Déu del Roser. Es celebrava el dia 3 de maig, en honor a la Verge que gaudia de gran devoció al poble. La festa començava a la matinada, quan un grup d'homes anava a tallar un pollancre a la proximitat de la plaça de l'església. Per la seva banda, un grup de noies feia una corona de flors, que es col·locava a la copa de l'arbre. També es guarnia amb flors la creu del Salve Regina. Després d'aquests preparatius, començava la festa pròpiament dita, amb la celebració de l'ofici solemne. Sortint de la missa, s'anava en processó a la creu del Padró, on es beneïa el terme. De tornada s'anava a la plaça de l'església per plantar l'arbre i beneir-lo tot seguit, mentre les noies repartien flors tot cantant els goigs del Roser. Després de dinar, es feia una altra processó cap a la creu del Salve Regina, junt amb les imatges del Sant Crist i la Verge del Roser i la banda de música, tot cantant el Rosari. A partir d'aquesta festa, cada dia del mes de maig els nens del poble feien una ofrena floral a la Mare de Déu del Roser. | 08248-227 | Santa Eulàlia de Ronçana | La devoció a la Verge del Roser està documentada a Santa Eulàlia des de finals del segle XVI. Al cap de poc temps ja hi havia una confraria del Roser a la parròquia. En aquest moment és probable que comencés a celebrar-se la festa, que va tenir continuïtat fins a la dècada de 1960. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 78134 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-12 | VALLICROSA, J., dir. (2007). 'L'estiu obre la porta a la festa major', Ronçana, núm. 238. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La festa major d'estiu es celebra cada any el darrer cap de setmana de juliol. El cap de setmana hi ha l'ofici solemne i un àpat popular. La festa està marcada pels actes dels colors, en què s'organitzen proves on quatre equips competeixen per guanyar: els Verds, els Vermells, els Blaus i els Grocs. Entre els actes de la festivitat, també s'inclou el denominat Aplec de Sant Simple, on a banda de la missa en honor al Sant hi ha balls tradicionals i un sopar de germanor. Paral·lelament, s'organitzen tot tipus d'activitats lúdiques i esportives: concurs de dibuix, torneig de tennis i ping-pong, sardinada, correfoc, etc. | 08248-228 | Santa Eulàlia de Ronçana | Durant la primera meitat del segle XX, a Santa Eulàlia es va celebrar de forma paral·lela la festa major del Rieral i de la Sagrera. En concret, la del Rieral es feia a l'alzinar de Can Burguès, on s'hi feia un ball. Al voltant de l'any 1930 es va fer un combat de boxa i l'elecció de 'Miss' Santa Eulàlia, davant de Can Francesc. En canvi, al barri de la Sagrera s'hi feia un envelat, situat a la feixa de Can Colom (Can Naps). L'acte central de la festa era la missa solemne en honor a la patrona, seguida de balls amb orquestra i els àpats de festa major. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 78135 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-12 | VALLICROSA, J., dir. (2007). 'L'estiu obre la porta a la festa major', Ronçana, núm. 238. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La festa major d'hivern es celebra cada any el cap de setmana més proper al dia 10 de desembre. L'acte central de la festa és l'ofici solemne en honor a la patrona, al final del qual les entitats fan una ofrena floral a Santa Eulàlia. De forma paral·lela s'organitzen diverses activitats lúdiques i esportives, com són els balls tradicionals, espectacles infantils,passejades pel poble, etc. | 08248-229 | Santa Eulàlia de Ronçana | Durant la primera meitat del segle XX, a Santa Eulàlia es va celebrar de forma paral·lela la festa major del Rieral i de la Sagrera. En concret, la del Rieral es feia a l'alzinar de Can Burguès, on s'hi feia un ball. Al voltant de l'any 1930 es va fer un combat de boxa i l'elecció de 'Miss' Santa Eulàlia, davant de Can Francesc. En canvi, al barri de la Sagrera s'hi feia un envelat, situat a la feixa de Can Colom (Can Naps). L'acte central de la festa era la missa solemne en honor a la patrona, seguida de balls amb orquestra i els àpats de festa major. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 78142 | Els pins de l'Arcada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pins-de-larcada | XX | S'han hagut de reforçar amb un cable metàl·lic per motius de seguretat. | Els pins de l'Arcada estan situats al torrent de Can Burguès, davant de la carretera. Es tracta d'un grup de pins pinyers (Pinus pinea) que estan disposats de forma longitudinal a la carretera .Són arbres de gran alçada i d'una sola vessa amb escorça rogenca, que s'inclinen sobre la carretera formant una arcada. | 08248-236 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 10,7 | 41.6399500,2.2329100 | 436114 | 4610086 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78142-foto-08248-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78142-foto-08248-236-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 78145 | Premsa de vi de Can Naps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-can-naps | XX | En trobar-se a l'intempèrie es troba força deteriorada. | La premsa de vi de la desapareguda masia de Can Naps està dipositada darrera el recinte del cementiri. És una premsa de barra, constituïda per una biga horitzontal fixada entre quatre barres verticals metàl·liques. La biga és travessada per un cargol metàl·lic per on s'accionava la premsa, sota el qual hi havia el recipient, actualment desaparegut. A la part frontal de la biga horitzontal hi ha gravada la inscripció 'JOSÉ MORET / 1922'. La premsa està fixada sobre la base i una part del paviment d'on va ser extreta. | 08248-239 | Cementiri | Les cases de Can Naps, Can Lluís, Can Joan Minguet, Ca l'Hostaler i Ca la Rosa van ser enderrocades l'any 2001 en motiu de la reforma del barri de la Sagrera. La masia de Can Naps, antigament coneguda com el mas Colomer, estava documentada des del segle XVI. Bona part dels veïns de la Sagrera havien anat a batre a la seva era i havent utilitzat el seu trull i premsa de vi. | 41.6587800,2.2250600 | 435479 | 4612182 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78145-foto-08248-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78145-foto-08248-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 78149 | Dita de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-santa-eulalia | VALLICROSA, J., dir. (1973). 'Des del meu portal: Curiositats', Ronçana, núm. 51. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Ja no es coneix. | Antigament, hi havia la següent dita de Santa Eulàlia: 'Santa Eulàlia de Ronsana voltada de presseguers els fadrins en fan ballades perquè no tenen diners'. | 08248-243 | Santa Eulàlia de Ronçana | La dita va ser trobada i publicada per Joaquim Brustenga Etxauri a la Revista Ronçana de l'any 1973. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 78154 | Safareig de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-serra | XX | Està envoltat de vegetació. | El safareig de Can Serra està situat al torrent del Rector, al seu pas pel barri de la Sagrera. És una petita bassa quadrangular feta de pedra lligada amb argamassa i maó pla a les vores. Al costat de llevant presenta els característics rajols inclinats que s'empraven per picar la bugada. El safareig s'omple de l'aigua del torrent, tot i estar canalitzat. | 08248-248 | Torrent del Rector | 41.6540400,2.2267700 | 435617 | 4611655 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78154-foto-08248-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78154-foto-08248-248-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 78159 | Castanyer de la Font d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-la-font-dabril | XX | El castanyer de la font d'Abril està situat a l'entorn de la font. Es tracta d'un exemplar de castanyer (Castanea) d'una sola bessa, que assoleix una alçada aproximada de 12 metres. Té una capçada poc densa. Al cada costat del castanyer hi ha una alba de grans dimensions. | 08248-253 | Camí de Caldes | 41.6423900,2.2068900 | 433950 | 4610376 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78159-foto-08248-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78159-foto-08248-253-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 78160 | Torrent de la Font d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font-dabril | El torrent de la font d'Abril és un petit curs d'aigua que neix a la zona de la font d'Abril.Transcorre per la part de migdia del Pla de Masmitjans, passant entre la Vall i la Serra Granada fins a Can Sabater, on poc després desemboca al Tenes. Al llarg del seu recorregut rep les aigües de torrents menors i obté diversos noms en funció dels llocs on passa, com torrent de Can Figueretes i de la Vall. Es tracta d'un curs fluvial amb desnivells al seu primer tram, mentre que la part baixa té un pendent més suau. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. La flora predominant és la vegetació de ribera, que transcorre entre camps i boscos en bona part del seu recorregut. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes. | 08248-254 | Camí de Caldes | 41.6392600,2.2177500 | 434851 | 4610020 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78160-foto-08248-254-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||||
| 66019 | Can Dunyó / Can Donyó de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dunyo-can-donyo-de-la-sagrera | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 38. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XVI-XVIII | Reformada. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en una única planta. El carener de la teulada està disposat en perpendicular a la façana principal, amb un doble ràfec de teula invertida i dents de serra. La façana principal, orientada a llevant, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. A la façana de tramuntana hi ha una única finestra d'obertura rectangular emmarcada amb carreus de pedra ben desbastats. La construcció està bastida amb carreus ben treballats i pedres desbastades, disposades en filades més o menys regulars.</p> | 08256-5 | Plaça del Rei, 1, 08106 | <p>En el cens parroquial de l'any 1626 consta que la casa de can Dunyó tenia 12 persones censades (la tercera en ordre d'importància després de can Girona i can Carrencà). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. Formava part de la barriada de la Sagrera, zona on l'església tenia més alous, lluïsmes i censals que en la resta del terme. Sembla ser que en origen, la casa pairal de can Dunyó era molt més gran que l'actual. Fou dividida i segregada en diversos habitatges. En l'actualitat, l'edifici éstà destinat a casal cultural i s'hi realitzen exposicions d'art, de fotografia…</p> | 41.5194900,2.2533000 | 437697 | 4596697 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66020 | Can Coll / Mas Gebalí / Mas Cirera / Mas Golorons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-mas-gebali-mas-cirera-mas-golorons | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 44. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 105. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 45. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). TRAPERO FRÍAS, Julián (2014). 'Futur equipament de can Coll'. Butlletí Informatiu Municipal Dalt la Vall, 4, p. 3.</p> | XVI-XVIII | Algunes obertures estan tapiades amb maons i els cossos auxiliars sense tancar i coberts de vegetació. | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular allargassada. El volum principal, ubicat a la banda sud-est de la construcció, presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i el ràfec de teula invertida. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb l'emmarcament emblanquinat. Al pis destaca un balcó simple d'obertura rectangular, amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La resta d'obertures són rectangulars, les de les golfes tapiades. Adossat a l'extrem de migdia del parament hi ha un petit cos auxiliar de planta baixa, amb la coberta d'un sol vessant i bastit en maons. La resta de volums de la construcció tenen les cobertes de la teula àrab d'un sol vessant i consten de planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars en general molt reformades. En general, la construcció és de paredat i està bastida amb pedra de diverses mides sense treballar, maons i tot lligat amb abundant morter. Tant la façana principal com el volum auxiliar davanter presenten els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08256-6 | Camí del Pruneller, 08106 | <p>En el cens parroquial de l'any 1626, fet pel rector mossèn Pau Querol, consta que la casa era habitada per 6 persones (Sindreu 1985: cap. 4). A partir del segle XVII, la masia fou coneguda com a 'Cuartel de Poniente' donat que s'hi refugiaven els soldats que fugien de França (en concret, els que havien format part dels Terços de Flandes) i tornaven a casa. De fet, a la façana principal de la casa hi ha un plafó de rajoles blanques on es llegeix 'CUARTEL DE PONIENTE 1'. Al voltant de l'any 1750, la casa era coneguda com a mas Golorons perquè era propietat de fra Pere Màrtir de Golorons, prior del monestir de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà). Amb anterioritat a aquesta data, la masia era coneguda com a can Gevalí. El safareig de la masia s'abastia amb l'aigua de la mina de la Font Sunyera a través d'una sèquia. Alhora, per la banda de la riera, una altra sèquia procedent de la font del Pi també abastia la masia d'aigua. Actualment, aquesta font està desapareguda (tot i que és probable que resti amagada entre l'abundant vegetació que cobreix la zona, aproximadament sota el carrer del Pi). Tant la masia com els terrenys que l'acompanyen seran objecte d'un conveni urbanístic que farà que l'edifici passi a ser propietat municipal en un futur no molt llunyà.</p> | 41.5204600,2.2519200 | 437583 | 4596806 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66020-foto-08256-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66020-foto-08256-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66020-foto-08256-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La façana principal presenta un gran rellotge de sol, tot i que no s'ha pogut documentar durant la feina de camp ja que l'accés a la masia està delimitat amb una tanca. A escassos metres a migdia de la casa hi ha un gran safareig en desús cobert de vegetació. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66023 | Can Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mariano | <p>AJUNTAMENT DE BARCELONA (1985). L'Escola-viver Castell de Sant Foix. Barcelona: Publicacions de l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 107-118. http://castellsantfoix.blogspot.com.es/ (Consulta: 09-02-2016).</p> | XX | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats i amb un espai davanter tancat al que s'accedeix mitjançant dos grans portals oberts al viver. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc rebaixat amb els emmarcaments arrebossats. Al pis destaquen les tres finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i els ampits motllurats. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. Davant d'aquesta façana es dibuixa una zona de pati semi-tancada respecte a la resta del viver. Per la banda de migdia, aquest espai està delimitat per un seguit de bancs d'obra per seure, intercalats amb pilars quadrats amb les impostes motllurades. Per la banda de tramuntana, en canvi, l'espai està tancat per un edifici de planta rectangular organitzat en una sola planta, amb la coberta d'un sol vessant. Entre la masia i aquest volum destaca un gran portal rectangular cobert amb un voladís de teula àrab de dos vessants. Per la banda de ponent destaca un altre portal de les mateixes característiques que l'anterior. Al costat d'aquest portal, destaca un plafó de grans dimensions de ceràmica vidrada i acolorida,ornamentat amb gerros i motius florals. La resta de la construcció es complementa amb dos cossos auxiliars rectangulars adossats a les façanes de ponent i migdia del volum principal. Presenten les cobertes de teula d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa, i planta baixa i pis. Compten amb simples obertures rectangulars arrebossades com la resta de l'edifici. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08256-9 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>L'antiga finca de can Mariano va ser comprada per Lluís Piera a principis del segle XX per afegir-la a la finca de can Girona, també de la seva propietat. Des de l'any 1922, la finca pertany a l'ajuntament de Barcelona. Entre d'altres usos, la casa va servir per acollir exiliats de la guerra i també a beneficiència i ensenyament. Cap als anys 60 del segle XX, la finca es va destinar a viver municipal de Parcs i Jardins per obtenir plantes ornamentals destinades als jardins públics de Barcelona. Posteriorment, també es va destinar a granja-escola, casa de colònies i casal d'estiu. Entre els anys 1976-78, l'ajuntament de Barcelona comença a fer funcionar el centre pilot 'Castell de Sant Foix' i restaura la masia, que es destina a escola. D'aquesta manera va entrar en funcionament l'escola de jardineria i el viver del Castell de Sant Foix, un centre educatiu públic d'educació especial. Actualment, la casa es troba situada dins dels terrenys de l'Escola Viver Castell de Sant Foix, propietat de l'ajuntament de Barcelona.</p> | 41.5258700,2.2569200 | 438005 | 4597403 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66024 | Casa del Porxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-porxo | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. http://castellsantfoix.blogspot.com.es/ (Consulta: 09-02-2016).</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Presenta un ràfec de dents de serra damunt de tots els paraments i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, compta amb un gran porxo a la planta baixa obert a l'exterior mitjançant una galeria de cinc arcs escarsers, que tenen els emmarcaments bastits en pedra granítica escairada. El portal d'accés, d'obertura rectangular i amb l'emmarcament arrebossat, es troba situat sota aquest porxo. La resta d'obertures de la construcció presenten les mateixes característiques tipològiques que el portal. L'edifici presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un sòcol amb la mateixa pedra que els arcs del porxo.</p> | 08256-10 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>Segons sembla, la casa fou construïda pels voltants dels anys 50 del segle XX. Es troba situada dins dels terrenys de l'Escola Viver Castell de Sant Foix, un centre educatiu públic d'educació especial propietat de l'ajuntament de Barcelona. L'edifici està destinat a usos administratius i educatius relacionats amb la gestió de l'escola.</p> | 41.5258900,2.2583800 | 438127 | 4597404 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66024-foto-08256-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66024-foto-08256-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66024-foto-08256-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66035 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-11 | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4, 10. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?tipus=5&info=480&menu=16&cat=194&cat_dir=194 (Consulta: 10-02-2016).</p> | XIX-XX | <p>Recinte de planta irregular allargassada, format per dos grans espais disposats a diferent nivell i delimitats amb una tanca respecte l'exterior. El primer espai es correspon amb el cementiri original. És de planta quadrada, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta un gran portal d'accés d'arc conopial sostingut amb pilastres adossades a la tanca de pedra i maons que envolta el recinte. L'arc està decorat amb unes motllures rectilínies i rematat per una cornisa de maons coronada amb una creu de ferro. Les pilastres presenten el basament decorat amb motius geomètrics i el fust amb quatre cassetons. Estan rematades amb capitells motllurats i decorats amb dents de serra a la part superior i gotes a l'inferior. A l'extrem de migdia de la tanca s'obre un altre portal d'accés més petit, amb els emmarcaments bastits amb maons. Al interior del recinte, l'espai s'organitza mitjançant tres carrers disposats en perpendicular a la façana principal, definits pels propis columbaris que alberguen els nínxols. En total són sis columbaris de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'una i dos vessants, organitzats en quatre o cinc registres diferenciats de nínxols. Majoritàriament, els nínxols presenten obertures d'arc de mig punt i d'arc rebaixat, tot i que els que corresponen a ampliacions posteriors són rectangulars, i estan numerats. Al bell mig del recinte, davant l'entrada principal, hi ha una creu llatina de ferro de color negre situada damunt d'un basament tronco-piramidal emblanquinat i decorat. Davant seu encara es conserven uns quants xiprers. Al marge dels nínxols, dins del recinte hi ha diverses inhumacions efectuades al subsòl i un petit panteó privat situat a l'extrem nord-oest. Presenta una forma de petita capella emblanquinada, amb teulada de dos vessant i portal d'arc de mig punt. L'altre espai que completa el recinte del cementiri es correspon amb una ampliació més moderna de les instal·lacions. El recinte presenta els paraments exteriors bastits amb pedra i maons, i es conserva bona part del revestiment arrebossat que els cobria. A l'interior, els nínxols estan arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-21 | Carrer de les Escoles, s/n, 08106 | <p>Antigament, el cementiri vell o fossar estava situat a la banda de migdia de l'església de Santa Maria, tocant la façana sud, on ara hi ha el baptisteri. Cap a mitjans del segle XIX es va produir la necessitat de construïr un cementiri nou, donat que el vell estava saturat i el nombre d'habitants havia crescut, alhora que els conflictes bèl·lics i les epidèmies de l'època feien estralls en la població catalana. Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, l'any 1873, el nou cementiri ja estava construït. El cementiri està gestionat per la Mancomunitat Intermunicipal de Martorelles i Santa Maria de Martorelles, que precisament es va crear per donar aquest servei funerari als dos municipis. El mes d'octubre de l'any 2014 s'iniciaren les obres de construcció del nou cementiri mancomunat de Santa Maria de Martorelles i Martorelles.</p> | 41.5223700,2.2538600 | 437746 | 4597016 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66035-foto-08256-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66035-foto-08256-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66035-foto-08256-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66037 | Can Rosanes / Can Roscatlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosanes-can-roscatllo | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108, 110, 111.</p> | XIX-XX | Enrunada. | <p>Masia aïllada i completament enrunada situada en una zona boscosa, a uns 25 metres al sud-est d'un torrent sense cabal que desemboca al torrent de can Gurri, passada la bassa de can Girona. Per les restes conservades observem que l'edifici no era gaire gran i presentava una planta rectangular. En l'actualitat s'ha conservat dempeus l'extrem sud-est de la construcció i bona part del mur de migdia, amb un alçat màxim d'uns 2 metres. No s'observen restes de cap obertura ni tampoc de la coberta de l'edifici, així com de la distribució interior dels espais. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. També s'observen fragments de maons per regularitzar els paraments i pedres desbastades de mida més gran a les cantonades. A l'interior s'observen restes del revestiment que cobria les parets.</p> | 08256-23 | Camí d'Alella, 08106 | <p>En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, la casa ja apareix mencionada com una de les construccions de la vall del torrent de can Gurri. La casa aprofitava el pas de la sèquia que nodreix la bassa de can Girona per treure'n aigua mitjançant una font no localitzada.</p> | 41.5236100,2.2633100 | 438536 | 4597147 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66037-foto-08256-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66037-foto-08256-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66037-foto-08256-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix per un desdibuixat corriol que s'agafa a la dreta del camí d'Alella, uns 100 metres més endavant de la bassa de can Girona en direcció a la font de la Mercè. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66038 | Can Ros / Can Ros Carló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-can-ros-carlo | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108, 111-113. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XIX-XX | Enrunada. | <p>Masia aïllada i completament enrunada situada en una zona boscosa, a tocar el marge dret del camí d'Alella, davant de la pedrera del mateix nom. Les restes conservades permeten observar un edifici de planta rectangular distribuït en dues estances, tot i que ha perdut la coberta i la part superior dels murs. En l'actualitat es conserven dos antics portals d'obertura rectangular, amb els emmarcaments bastits en maons, i un alçat màxim dels murs d'aproximadament 2 metres, amb alguns forats de bastida. En una de les estances es conserva una antiga cisterna subterrània de planta rectangular, amb revestiment a la part interior i una petita obertura quadrada bastida en pedra. Al mur de llevant es conserva una antiga finestra d'arc rebaixat bastida en maons tapiada. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. També s'observen fragments de maons per regularitzar els paraments i pedres desbastades de mida més gran a les cantonades. A l'interior s'observen restes del revestiment que cobria les parets.</p> | 08256-24 | Camí d'Alella, 08106 | <p>Segons la informació que acompanya el plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes i amb els comentaris de Jaume Sindreu, la casa també era coneguda amb el nom de Ros Carló. Cap a la dècada del 1910-20, el mas de can Ros era utilitzat per allotjar als picapedrers forasters (majoritàriament valencians) que venien a treballar a les pedreres de can Girona, propietat del sr. Piera, accionista de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones', que les explotava per obtenir llambordes pels carrers de Barcelona. La casa aprofitava el pas de la sèquia que nodreix la bassa de can Girona per treure'n aigua mitjançant una font actualment despareguda. En l'actualitat, al costat de les restes de la casa, s'observa una instal·lació que forma part de la sèquia.</p> | 41.5220000,2.2655500 | 438721 | 4596967 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66038-foto-08256-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66038-foto-08256-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66038-foto-08256-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situada a uns 400 metres de la bassa de can Girona en direcció a la font de la Mercè, davant la petita pedrera de can Ros, sota el marge dret del camí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66041 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-1 | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular i distribuït en planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i la cornisa sostinguda amb mènsules motllurades. La façana principal, orientada a la plaça de l'Església i reformada, presenta un portal i dues finestres rectangulars a la planta baixa. Entre aquestes obertures hi ha un aplacat de pedra. Al pis, en canvi, hi ha un gran balcó que conserva els màstils de ferro per les banderes i el parament es troba arrebossat i pintat. La façana orientada al carrer Major presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i quatre finestres rectangulars. Totes aquestes obertures estan emmarcades amb el mateix tipus d'aplacat que el de la façana principal i estan cobertes per un voladís de teula àrab. Al seu torn, les finestres tenen els ampits de pedra decorats amb una motllura inferior a mode de teula. La façana està arrebossada i pintada, i presenta un sòcol de pedra aplacat també. Pel que fa a la façana orientada a la plaça del Rei hi ha dos finestres amb les mateixes característiques que les de la façana del carrer Major.</p> | 08256-27 | Carrer Major, 3-Plaça de l'Església, 1, 08106 | <p>Anteriorment, l'edifici era la seu de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles. El 4 de desembre de l'any 1992 s'inauguraren les noves instal·lacions del consistori municipal.</p> | 41.5195000,2.2534500 | 437709 | 4596698 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 66043 | Bassa de can Girona / Safareig Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-girona-safareig-rodo | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103.</p> | XX | El revestiment superior està força degradat. | <p>Gran bassa o dipòsit de planta circular situada al marge dret del camí d'Alella, un cop passada la masia de can Girona, en direcció a la font de la Mercè. Presenta un diàmetre d'entre 18 i 20 metres i una profunditat d'uns 10. Està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, disposada irregularment i lligada amb abundant morter. La part de la bassa que està per sota del nivell del terreny compta amb un revestiment hidràulic, mentre que a la part superior el revestiment és arrebossat i està força malmès. Tota la banda nord-est de la construcció, just en el punt d'unió de les dues parts, presenta una mena de sòcol bastit en maons que s'expandeix a tot l'alçat a la banda de tramuntana. S'observen els registres per on cau l'aigua i una antiga obertura rectangular actualment tapiada, que donava accés a unes escales per baixar al fons de la bassa. A l'exterior, adossada a la banda de llevant, hi ha una petita construcció amb la coberta de dos vessants per on entra l'aigua de la sèquia cap a la bassa.</p> | 08256-29 | Camí d'Alella, 08106 | <p>La bassa s'alimenta d'aigua mitjançant una sèquia d'un quilòmetre de llargada que s'inicia uns metres més amunt de la font de la Mercè, abans de l'encreuament dels camins que porten a Castellruf (dreta) i can Gurri (esquerra). Es tracta de l'aigua subterrània del torrent de can Gurri, captada mitjançant un pou amb una llarga mina i distribuït a través d'un sistema de tubs, canalitzacions i pous de registre fins a la bassa. Es tracta d'una bassa de reg amb una capacitat de 1500 metres cúbics que nodreix els camps de la finca de can Girona, així com també els terrenys de l'Escola Viver Castell de Sant Foix, ambdues propietat de l'ajuntament de Barcelona.</p> | 41.5240800,2.2628400 | 438497 | 4597200 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66043-foto-08256-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66043-foto-08256-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66043-foto-08256-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66046 | Font de can Santpare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-santpare | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 36-37. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 101, 104. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | XX | El mur està cobert d'abundant vegetació i molsa. | <p>Font formada per un mur de pedra i una pica adosssats a un petit talús de terra d'on brollava l'aigua, al costat d'una alzina. El mur està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. El brollador es correspon amb un tub de plàstic encastat al mur. La pica on queia l'aigua està bastida amb el mateix tipus de pedra que la resta de la construcció i presenta una planta semi-circular.</p> | 08256-32 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>La font està situada a uns 100 metres a l'est de les restes de la masia de can Santpare, que en l'actualitat es troben dins d'un gran bardissar situat al costat del camí que puja cap a can Gurri. Durant els anys 80 del segle XX, la zona fou utilitzada per la Granja Escola de can Girona per crear-hi una zona d'acampada (s'observen diverses construccions relacionades amb aquesta activitat: dipòsit o aljub de totxo, piques). Fou en aquesta època quan la font va ser refeta completament. La font, que no raja, agafava l'aigua del torrent de can Gurri mitjançant un tub de polietilè. Tot i això, sembla que anteriorment ja existia una altra font, que agafava l'aigua del mateix torrent. Mitjançant una canaleta de teules àrabs, l'aigua era conduïda fins a l'aljub que encara es pot observar damunt de la font. Des d'aquest, mitjançant un sistema de tubs i aixetes situat a sota, l'aigua arribava a les piques i a un antic safareig. Aquest sistema devia tenir, aproximadament, uns 200 metres de recorregut.</p> | 41.5191300,2.2728200 | 439325 | 4596643 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66046-foto-08256-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66046-foto-08256-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66046-foto-08256-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop passada la font de la Mercè, a l'encreuament de camins, agafar el de l'esquerra i anar pujant fins arribar a una clariana que queda a mà esquerra i a la que s'accedeix per un camí sense sortida. Al fons d'aquesta clariana, a la dreta i al costat d'una alzina, hi ha la font. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66047 | Font de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-merce | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 34-35. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 97-98, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 22-23. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 114-115. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 54. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 113-114. https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_la_Merc%C3%A8 (Consulta: 15-12-2015).</p> | XX | <p>Font formada per un llarg mur de pedra al bell mig del qual hi ha el brollador, format per un tub de plàstic. L'aigua cau dins d'una pica de planta semi-circular que es troba envoltada per un paviment amb la mateixa planta, tot bastit en pedra. Una estreta canalització practicada al paviment permet que l'aigua de la pica discorri fins a un petit registre ubicat fora d'aquest. D'aquesta manera, l'aigua és aprofitada i no es perd. Al costat de la font hi ha un indicatiu recent on s'adverteix que l'aigua és natural, però sense garanties sanitàries.</p> | 08256-33 | Camí d'Alella-Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>La font fou inaugurada aproximadament a finals dels anys 70, el dia de la Mare de Déu de la Mercè, 24 de setembre. Se la va batejar amb el nom de la patrona de Barcelona donat que els terrenys on s'ubica la font pertanyen a l'ajuntament d'aquesta ciutat des de l'any 1920. S'abasteix d'aigua gràcies a la sèquia que neix a partir d'una mina que està ubicada uns metres més amunt de la font, just a l'encreuament de camins i torrents. Mitjançant un sistema de tubs, canalitzacions i pous de registre, aquesta mina (d'uns 100 metres de llargada) subministrava aigua a tota la finca de can Girona i a les masies que en ella hi havien. L'any 1993, el Consorci del Parc de la Serralada Litoral va encarregar l'arranjament de la font a un paleta del poble, en 'Picu' Marín. Es va revestir el mur amb lloses de pissarra i es va refer tant la pica com el paviment que l'envolta. Durant un temps, una branqueta feia de tap x evitar que el desguàs d'aigua fós massa gran.</p> | 41.5216000,2.2696500 | 439063 | 4596920 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66047-foto-08256-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66047-foto-08256-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66047-foto-08256-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella, un cop passada la masia de can Girona, la bassa i les restes de can Ros i la seva pedrera. A uns 180 metres de la pedrera de can Ros, a l'encreuament, cal agafar el camí de la dreta que discorre en paral·lel al torrent de can Gurri. A uns 180 metres d'aquest encreuament hi ha la font, al marge esquerre del camí. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66053 | Font del Racó / Font Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raco-font-piera | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 30-31. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 99-100. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit].</p> | XIX-XX | <p>Font situada dins dels terrenys de la masia de can Girona, al costat de la llera del torrent de can Gurri i a l'extrem de migdia d'una de les esplanades adaptades per fer acampada. Es tracta d'una mina que sorgeix d'un mur de roca mare. L'aigua llisca pel talús i, mitjançant un canal bastit en pedra i maons, va fins a un arqueta moderna. Des d'aquesta arqueta surt un tub que sobrepassa el mur que canalitza el torrent, just per sota del salt de can Girona. D'aquesta manera, l'aigua sobrant es retorna al torrent.</p> | 08256-39 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>El nom de Piera procedeix d'un dels propietaris de la finca, en Lluís Piera, que l'any 1920 se la va vendre a l'ajuntament de Barcelona, que encara n'és el propietari. L'aigua que recull la canalització subministra una bassa de rec situada uns metres més avall, i que probablement servia per regar la finca. També es recull cap a una conducció subterrània bastida l'any 1933, que porta l'aigua fins a la font de can Matons. Aquesta construcció, durant un temps, va servir per abastir d'aigua la població de Mollet del Vallès. L'aigua sobrant, com ja hem dit, es retorna al torrent. En una fotografia antiga es pot observar com al costat de la font hi havia una taula circular de ciment amb banc integrat per seure i reposar.</p> | 41.5243000,2.2606900 | 438318 | 4597226 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66053-foto-08256-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66053-foto-08256-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66053-foto-08256-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés a la font es fa pel mig dels terrenys d'acampada de la finca de can Girona, situats al sud de la casa. Està ubicada al final d'una d'aquestes esplanades. Cal baixar unes grans escales d'obra per accedir-hi. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66054 | Font de can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-girona | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | XX | <p>Font artificial situada dins dels terrenys de la masia de can Girona, davant de la façana principal, en un extrem de l'era. Està formada per una pedra rectangular de granit situada en vertical, amb uns grans encaixos laterals i una pica plana amb canalons. El broc surt de la part de dalt de la peça, consistent en una aixeta de ferro. L'aigua brolla dins d'un recipient de pedra de grans dimensions mòbil, que simplement està situat sota el raig.</p> | 08256-40 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>És força probable que en origen, aquesta peça formés part d'una premsa. No sembla que la font faci gaire temps que està construïda.</p> | 41.5251600,2.2602100 | 438279 | 4597322 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66054-foto-08256-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66054-foto-08256-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66054-foto-08256-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66056 | Font de Baix / Font de les Canals / Font de can Riulas / Font del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-baix-font-de-les-canals-font-de-can-riulas-font-del-viver | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 16-17. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 98. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 42.</p> | XX | L'entorn està força degradat i l'estructura també. | <p>Font situada a la llera del torrent de la font Sunyera, al seu pas pel nucli urbà, sota el carrer de la Sagrera. Es tracta d'una font que sorgeix d'un talús de roca mare situat sota camí del Collet, al gual que creua el torrent. L'aigua brolla pel talús, però també es canalitza mitjançant un tub de plàstic de recent construcció. L'aigua que brolla cau dins del torrent, que en aquesta part està canalitzat amb pedres. Per accedir a la font cal baixar per unes escales d'obra amb la barana de ferro i dos replans.</p> | 08256-42 | Carrer de la Sagrera-Camí del Collet, 08106 | <p>Es tracta de la font principal del municipi, donada la proximitat amb el poble. Abans que l'any 1932 arribés l'aigua canalitzada a les cases, la gent anava a recollir l'aigua a aquesta font.</p> | 41.5181000,2.2537700 | 437735 | 4596542 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66056-foto-08256-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66056-foto-08256-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66056-foto-08256-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel carrer de la Sagrera, a l'alçada de la Baixada de la Font. Cal baixar una rampa asfaltada per accedir a les escales que li donen accés, abans de creuar el torrent. Uns rètols indiquen que l'aigua de la font no és potable. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66069 | Menhir de Castellruf / Menhir de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-castellruf-menhir-de-can-gurri | <p>BERTRAN, J.; BOSCH, J.; TENAS, M. (2011). 'Els menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet: geologia, arqueologia, història i etnografia'. Revista Notes, 26, p. 124-125. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. 'El poblat ibèric de Castellruf'. El 9 Nou, 21 de gener de 1994. Suplement baix Vallès, p. 1. Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016). IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2006). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 075. TARRÚS I GALTER, Josep (2011). 'Menhirs i art megalític a Catalunya: les darreres descobertes i el seu context'. Revista Notes, 26,p. 100. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 31. https://ca.wikipedia.org/wiki/Menhir_de_Castellruf (Consulta: 24-02-2016).</p> | Bona part de la peça està soterrada. | <p>Menhir format per un prisma trapezoïdal de forma rectangular, situat al centre del poble, en unes jardineres d'obra situades al costat d'unes escales que donen accés a la Baixada de la Font. Presenta unes mides aproximades de 160 x 63 x 48 centímetres, tot i que es creu que pràcticament la meitat de l'element es troba actualment soterrat. En una de les seves dues cares més llargues hi ha un gravat longitudinal format per dues línies arquejades superposades a mode de número 3, i una tercera línia recta en vertical que les tanca per la banda esquerra, creant així una lletra B. El gravat amida 124 centímetres de llargada per 24 d'amplada i té una secció en forma d'U. El tipus de pedra que el conforma es correspon amb la granodiorita d'edat tardiherciniana, característica de les muntanyes litorals.</p> | 08256-55 | Carrer López de Castro-Baixada de la Font, 08106 | <p>El menhir de Castellruf és el primer menhir localitzat a les muntanyes litorals (la resta de menhirs del Baix Vallès provenien de la plana). Fou localitzat entre les dècades dels anys 50 i 60 del segle XX a l'extrem sud-est del terme municipal, a la zona coneguda com Els Lletreros, situada prop del Pi d'en Casals (actualment desaparegut), i a uns 400 metres de distància en línia recta del dolmen de Castellruf. Estava estirat a terra, dins d'una zona boscosa. Al cap d'un temps, per iniciativa d'alguns veïns del poble com en Josep Marín, l'Andrés Cueto i en Miquel Oliveres, el menhir es va traslladar al centre del poble mitjançant un toro mecànic. Es col·locà mitjançant una ploma a la seva ubicació definitiva, a petició de l'alcalde d'aquell moment. Es creu que l'alçada real del menhir és d'uns 220 centímetres aproximadament. Sembla que va ser fet mitjançant repicat linear amb un instrument de pedra. Tot i que la interpretació del gravat és una incògnita, no es pot obviar el fet en origen estava situat en un punt carenós que dominava sobre la plana de la depressió prelitoral, en el límit dels actuals termes municipals de Santa Maria de Martorelles i Alella. L'any 2001, el Museu de Mataró va fer una prospecció a la zona emmarcada dins del projecte 'El poblament prehistòric a la Serralada Litoral (Maresme-Vallès Oriental)'. Posteriorment, dins del marc d'aquest mateix projecte, l'actuació s'amplià l'any 2004 amb un nou estudi de prospecció, investigació i documentació.</p> | 41.5192000,2.2538400 | 437742 | 4596665 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66069-foto-08256-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66069-foto-08256-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66069-foto-08256-55-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situat cronològicament entre el neolític final i el calcolític recent, entre finals del IV i III mil·lenni aC, 5500-2200 a.C. | 79|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66075 | Pedrera de la font de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-font-de-la-merce | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 112, 113. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/les-pedreres-de-can-girona/ (Consulta: 15-02-2016).</p> | XX | Coberta de vegetació i amb algun esllavissament. | <p>Pedrera situada a uns 100 metres al sud de la font de la Mercè, en una cota superior, damunt del camí d'Alella. Consisteix en una foia o conca d'erosió allargassada d'uns 13 metres d'alçada, amb uns 40 metres d'amplada màxima i 33 metres de longitud respecte el desnivell existent amb el camí. La seva planta semi-còncava li ve donada per la mateixa acció d'extreure la pedra, la qual consisteix en granit procedent dels massissos hercinians. A l'extrem nord-est de l'esplanada que dóna accés a la pedrera s'observa un antic camí força degradat, que marxa en direcció nord cap a la font de la Mercè. Probablement es tracti d'un altre accés. A pocs metres al sud hi ha les restes de l'antiga ferreria que donava servei a la pedrera. En l'actualitat, la pedrera es troba en mal estat de conservació, amb abundant vegetació que cobreix la zona (arbusts, matolls i arbres) i algunes esllavissades en el terreny.</p> | 08256-61 | Camí d'Alella, 08106 | <p>La pedrera forma part de la finca de can Girona, la qual va ser adquirida a principis del segle XX pel sr. Lluís Piera, accionista de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones'. La va comprar amb la intenció d'explotar les pedreres que s'hi localitzaven, per obtenir llambordes per la construcció i arranjament dels carrers de Barcelona. En aquella època donaven feina a molta gent del poble i de fora. Tot i això, la vida d'aquestes pedreres no va ser gaire llarga donat que l'any 1920, el sr. Piera es va vendre tota la finca a l'ajuntament de Barcelona. La pedrera era treballada per picapedrers que tallaven la pedra i la feien rodolar barranc avall fins al camí d'Alella, que passa per sota. Al costat de l'actual cruïlla de camins, la pedra es carregava als carros i era transportada fins a la cruïlla de la carretera de Martorelles amb el camí de can Girona. Des d'aquí, mitjançant camions i carros, era portada a l'estació de tren de Mollet del Vallès o bé a d'altres punts on fos demandada. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5208100,2.2698400 | 439078 | 4596832 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66075-foto-08256-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66075-foto-08256-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66075-foto-08256-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop passada la font de la Mercè, a la cruïlla de camins, cal agafar el de la dreta (que puja a Castellruf). A uns 170 metres d'aquest encreuament, cal agafar un estret corriol que surt al marge dret del camí i marxa en direcció nord. Al cap d'uns 50 metres per dins del bosc, arribem a la pedrera (passarem per davant les restes de la seva ferreria també). La pedrera està situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66076 | Pedrera de can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-girona | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016). SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 113. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/les-pedreres-de-can-girona/ (Consulta: 15-02-2016).</p> | XX | Pràcticament no en queden restes. | <p>Pedrera situada dins del recinte de la masia de can Girona, al costat de la vaqueria i damunt de la font del Racó. De fet, en origen es deuria extendre des del camí d'Alella fins pràcticament a tocar el torrent de can Gurri. En l'actualitat, però, la zona ha estat arranjada i s'hi han anat bastint altres estructures relacionades amb les activitats a les que està destinada la finca. Presenta una alçada aproximada d'uns 16 metres respecte el nivell del camí, sense que s'aprecii cap planta predeterminada. La pedra que s'extreïa, de la mateixa manera que a la resta de pedreres del terme, era granit procedent dels massissos hercinians.</p> | 08256-62 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>La pedrera forma part de la finca de can Girona, la qual va ser adquirida a principis del segle XX pel sr. Lluís Piera, accionista de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones'. La va comprar amb la intenció d'explotar les pedreres que s'hi localitzaven, per obtenir llambordes per la construcció i arranjament dels carrers de Barcelona. En aquella època donaven feina a molta gent del poble i de fora. Tot i això, la vida d'aquestes pedreres no va ser gaire llarga donat que l'any 1920, el sr. Piera es va vendre tota la finca a l'ajuntament de Barcelona. El cas d'aquesta pedrera és diferent, donat que entre els anys 1940-42 s'explotava per obtenir pedra per bastir els murs de la finca immediata a la masia i pel condicionament general de la finca. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5246800,2.2607200 | 438321 | 4597268 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66076-foto-08256-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66076-foto-08256-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66076-foto-08256-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66080 | Sèquia de can Girona / Mina de la font de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-de-can-girona-mina-de-la-font-de-la-merce | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 114-115.</p> | XX | El revestiment de les canalitzacions i dels registres està en mal estat. | <p>Séquia de prop d'un quilòmetre de llargada que discorre per la banda de tramuntana del terme municipal. S'inicia uns 100 metres més amunt de la font de la Mercè, just a l'encreuament entre els camins que porten a Alella i a Tiana per Castellruf. En aquest punt, un pou de planta quadrada que dóna accés a la mina, bastida en pedra, i que recull l'aigua subterrània del torrent. Mitjançant una canalització, l'aigua arriba a un gran dipòsit que fa de reserva de capçalera i filtra l'aigua. També es coneix com a fossa de fangs. És de grans dimensions i planta rectangular, amb la part superior arrodonida i un registre per poder-hi accedir. A partir d'aquí, una conducció feta d'obra porta l'aigua fins a la font de la Mercè i continua baixant en direcció a can Girona, amb diversos pous de registre de planta quadrada en el mateix tram. Davant la pedrera de can Ros n'hi ha dos d'aquests pous i, al costat de les restes de la masia, una canalització rectangular bastida en pedra. Uns metres més avall, al costat de les restes de can Rosanes, trobem un altre pou. En aquesta part, la canalització salva el desnivell que provoca un altre torrent mitjançant un aqueducte de cinc arcs rebaixats bastits en maons. Finalment, la conducció arriba a la bassa de can Girona i, posteriorment, a la masia.</p> | 08256-66 | Banda nord del terme municipal, 08106 | <p>La mina subministrava aigua a tota la finca de can Girona i era utilitzada tant per la masia com per regar els horts, els camps… També les masies de can Ros i can Rosanes aprofitaven el pas de le séquia per fer-ne fonts. En una ocasió es va netejar la fossa de fangs, extraient 9 metres cúbics de fang de dins del dipòsit.</p> | 41.5212600,2.2699300 | 439086 | 4596882 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66080-foto-08256-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66080-foto-08256-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66080-foto-08256-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66081 | Mina de can Matons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-matons | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 102. FERNÁNDEZ RIVERA, M.; LÓPEZ GARCÍA, J. Mines municipals. Ajuntament de Santa Maria de Martorelles: [Inèdit], p. 16-22. MORERA I CORTINES, Agustí (2015). 'La portada d'aigua de Santa Maria de Martorelles a Mollet del Vallès durant la II República'. Revista Notes, 31, p. 123-131.</p> | XX | La font de can Matons està força degradada i les casetes dels pous estan tapiades i en desús. | <p>Mina situada a la banda de tramuntana del terme municipal, entre les fonts del Racó (per sota de can Girona) i de can Matons. Presenta un recorregut d'uns 1200 metres i segueix el traçat del torrent de can Gurri fins a la font de can Matons. En total hi ha 8 pous de registre, cada 50 metres aproximadament, i una caseta de decantació i cloració situada aproximadament sota el carrer can Flor, a la llera del torrent. Els pous de registre més destacables (en total 5) estan situats a l'aiguabarreig entre el torrent de can Gurri i un altre torrent, per sota de les finques del Castell Sant Foix i can Girona. Estan formats per una caseta de planta quadrada d'1x1 metres, amb coberta a quatre aigües i bastida amb maons. Presenten una única obertura, en l'actualitat tapiada amb totxos. Pel que fa a la caseta és de planta rectangular, amb coberta d'un sol vessant de teula i obertures rectangulars. Al interior presenta uns compartiments rectangulars superposats, utilitzats per decantar la sorra i els cossos sòlids de l'aigua. La instal·lació per a la cloració es troba en desús. Des d'aquesta caseta, l'aigua surt canalitzada per una conducció d'uns 20 centímetres que la finalitza a la font de can Matons. Entre les estructures de la font destaca el pericó, que presenta dues tapes de formigó i serveix per desviar l'aigua per regar els horts de la zona.</p> | 08256-67 | Horta de can Matons, 08106 | <p>El 14 de març de 1933, el propietari de la mina Jaime Subirà i Baró la va vendre a l'alcalde de l'ajuntament de Mollet del Vallès, Feliu Tura i Valldeoriola, que volia portar més aigua cap al seu minicipi per tal d'abastir la seva creixent població. La intenció era construïr una caseta per protegir el punt de captació de l'aigua i una canonada d'amiant i ciment que la portaria fins a un dipòsit situat prop de la Torre dels Galls de Martorelles. Les obres van anar a càrrec de l'ajuntament de Mollet del Vallès. Pel que sembla, el subministre es va abandonar pel trencament de l'antic pont sobre el riu Besós i pel millor i major abastiment per part de la Xarxa ATLL. Posteriorment, el 25 de setembre de l'any 2001, el consistori molletà va aprovar la cessió de la mina i totes les seves instal·lacions a l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles, que l'acceptà el 27 de febrer de 2002. La mina ha rebut diverses denominacions amb el pas del temps: mina de can Coll, mina de can Subirà i mina de can Font. Les casetes dels pous de registre són prefabricades i, en origen, comptaven amb portes metàl·liques. Foren tapiades per evitar accidents un cop la mina va deixar de subministrar aigua a la població. En l'actualitat, la mina no abasteix a cap població i la seva aigua s'aprofita per regar els horts dels voltants. L'aigua de la font no és apta pel consum humà.</p> | 41.5252000,2.2513300 | 437538 | 4597332 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66081-foto-08256-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66081-foto-08256-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66081-foto-08256-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66082 | Mina de la font Sunyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-font-sunyera | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 18-19. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 102. FERNÁNDEZ RIVERA, M.; LÓPEZ GARCÍA, J. Mines municipals. Ajuntament de Santa Maria de Martorelles: [Inèdit], p. 2-15.</p> | XIX-XX | El revestiment de les canalitzacions i dels registres està en mal estat. | <p>Mina situada a la banda de migdia del nucli urbà, entre la font Sunyera i el poble. La mina s'inicia uns 60 metres més amunt de la font i presenta una conducció d'uns 1500 metres de recorregut amb pous de registre cada 50-100 metres. En el punt inicial hi ha un pou de registre que dóna accés a la mina, formada per una galeria excavada a la roca que recull l'aigua. Des d'aquest punt, una altra galertia condueix l'aigua fins a la font, al costat de la qual hi ha un altre pou. La conducció marxa en direcció al poble. Al final de l'esplanada de la font destaca un gran pou de captació d'aigües de planta circular i tapa metàl·lica, que té una profunditat de més de 8 metres. Des d'aquí, l'aigua és conduïda fins a un dipòsit de distribució situat al inici del carrer de la font Sunyera. Consta d'una caseta amb teulada de dues aigues bastit en totxo i emblanquinat. Mitjançant una altra galeria, l'aigua també arriba a un altre pou situat a l'Hort del Rector (a l'alçada del carrer Sagrera, dins del torrent). Des del primer dipòsit es distribuïa aigua a tota la població. En total hi ha uns 13 pous de registre de planta circular bastits en maons.</p> | 08256-68 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>Inicialment, l'any 1932, l'alcalde Joan Matons va iniciar les obres de canalització per poder subministrar aigua al poble. El sr. López de Castro es va fer càrrec del cost d'aquestes obres. La conducció baixava pel camí de Tiana, passava per can Guillemí fins al safareig del poble, que estava situat on actualment trobem la Societat Coral la Flor. Des d'aquí continuava fins al safareig de can Coll. L'any 1956, la població s'abastia d'aigua mitjançant dues captacions per galeria: la Mineta i la font Sunyera. Ambdues galeries arribaven fins al dipòsit del carrer de la font Sunyera i subministraven aigua al poble. El 1958, prop de la font Sunyera, es va excavar una altra galeria que també fou connectada al dipòsit. Entre els anys 1959-60, la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va realitzar unes obres per millorar la captació d'aigua mitjançant una galeria revestida sota la llera del torrent. També van construïr el pou de captació de l'Hort del Rector. El recorregut actual vindria a ser: camí de Tiana, carrer de la Font del Ca, carrer del Pi. L'any 1961 es va perforar un altre pou per sobre de la font Sunyera i el 1962 es va reconstruïr i ampliar el pou del final de l'esplanada de la font. Entre els anys 1967-69, es van fer obres de millora a l'Hort del Rector i, entre el 1980-81, es van fer les obres per a la connexió amb les aigües del riu Ter mitjançant un dipòsit regulador connectat a tres punts de la xarxa municipal (carrers Anselm Clavé, Lledoner i López de Castro). Posteriorment, entre 1983-84, la xarxa fou adaptada als nous cabdals que procedien del riu Ter amb la intenció d'evitar avaries. S'instal·laren reguladors de la pressió i vàlvules de retenció. Per últim, l'any 1985 es va donar la gestió del servei municipal d'abastament d'aigua a l'empresa SAUR. Actualment, la mina només abasteix a la font Sunyera i el pou de l'Hort del Rector s'utilitza per regar els horts de la zona. La resta de les instal·lacions ja no funcionen. El dipòsit del carrer de la font Sunyera és des del 2005 propietat privada, donat que l'ajuntament se'l va vendre a un veí de la població.</p> | 41.5135100,2.2609400 | 438329 | 4596028 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66082-foto-08256-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66082-foto-08256-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66082-foto-08256-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66086 | Col·lecció d'art de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-de-santa-maria-de-martorelles | <p>Informació oral d'Anna Torrero (entrevista: 14-01-2016). VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 19-21.</p> | V a.C-XX | <p>Col·lecció de peces artístiques situada dins de l'ajuntament del poble, tant a la planta baixa com al pis. Es tracta d'una col·lecció heterogènia formada per 18-20 quadres, una àmfora i un banc amb caixa. L'àmfora és ibèrica, era apta per transportar líquids i salaons i procedeix del jaciment arqueològic del Turó de can Guillemí. Pel que fa al banc, cal dir que és de fusta i presenta un respatller força gran amb el coronament arrodonit i motllurat. Sota el seient hi ha un espai per emmagatzemar que es podia tancar amb clau (s'observa el forat del pany). Quant als quadres, cal dir que tots presenten la tècnica de l'oli sobre tela i representen principalment paisatges del nucli urbà com determinats carrers, l'església, la plaça Joan Matons, etc. També hi ha dos bodegons.</p> | 08256-72 | Plaça Mossèn Josep Paituví, 1, 08106 | <p>L'àmfora ibèrica fou donada per l'Andrés Cueto a l'ajuntament pels voltants de l'any 1955. Pel que sembla, inicialment en va donar dues, però l'altre es va trencar i li fou retornada. El banc de fusta procedeix de can Dunyó, que en l'actualitat fa les funcions de casal cultural del poble. Tots els olis procedeixen d'un concurs de pintura ràpida que organitzava l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles, entre finals dels anys 70 i principis dels 90 del segle XX. El consistori pagava dos dels tres premis que s'atorgaven i es quedava les obres. Damunt la guixeta de la secretaria de l'ajuntament hi ha dos quadres de Ramón Ferriols Nadal de finals dels anys 70. També hi ha obres de l'artista d'origen malagueny Manel Doblas de finals dels anys 80.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66087 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MDG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mdg | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (1999). 'Los pila del poblado ibérico de Castellruf'. Revista Gladius, 19, p. 121-142. ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 5-16. AULADELL MARQUÈS, Jordi (2005). Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'Ibèric antic i ple. [Universitat de Barcelona: inèdit], p. 411-446.</p> | III a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu de Granollers (MDG). Es tracta d'un conjunt d'entre 6 i 10 pila dels anomenats pesats, tipològicament homogenis. Els pila són un tipus de javelina d'asta de fusta i llarg ferro, característics de les legions romanes durant la República i bona part de l'època imperial. El conjunt presenta dos exemplars sencers que mesuren 41,7 centímetres, quatre puntes i quatre plaques. Presenten una característica que els diferencia de la resta, la presència de reforços laterals en la subjecció de la part del ferro amb l'asta i escotadures que faciliten el doblegament de la placa. Les puntes d'aquests pila són en forma de fulla d'heura, triangular amb aletes desenvolupades, triangular amb aletes curtes i de forma romboïdal. Les plaques són rectangulars, amb perforacions per a la seva subjecció. Majoritàriament presenten lesions i trencaments en diverses parts, sobretot en els punts d'unió entre les diferents peces que els composen.</p> | 08256-73 | Carrer Anselm Clavé, 40, 08401 Granollers | <p>Es tracta d'un dels conjunts de pila romans datats més antics de la Mediterrània, datats a finals del segle III a.C. Van aparèixer a l'habitació 9 del poblat ibèric de Castellruf, on es van documentar les restes d'una possible forja, durant les excavacions organitzades per la Generalitat de Catalunya l'any 1984. El context arqueològic en el que van aparèixer sembla indicar que es tracta d'un dipòsit d'armes recuperades amb la finalitat de recuperar-les o reciclar-les. Les restes de forja documentades fan pensar en un taller metal·lúrgic. Tipològicament, els pila de Castellruf són molt semblants als pila del port etrusc de Telamon (Itàlia). En l'actualitat estan dipositats al Museu de Granollers (MDG) des de l'any 1986. El museu els té en dipòsit de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (DGPC), encarregant-se de la seva correcta conservació. També els ha prestat per diverses exposicions i ha gestionat, en algun cas, la seva restauració en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix. La resta de materials de l'excavació es van dipositar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66088 | Costum del Diumenge de Rams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-diumenge-de-rams | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 696.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles el Diumenge de Rams, i que té relació amb el món de la vinya. Després de la benedicció dels rams, el diumenge previ al diumenge de Pasqua, la gent de Martorelles els duia a la vinya. Allà es ressava un parenostre i després es penjaven els rams als arbres més alts, amb la intenció que alliberessin el camp de les pedregades.</p> | 08256-102 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. També es donava a les poblacions de Vallirana i Piera. Si tenim en compte la relació tradicional de Santa Maria de Martorelles i Martorelles amb el món del vi i de la vinya (i que ambdues poblacions formaven un sol municipi fins a la dècada dels anys 20 del segle XX), és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||||
| 66089 | Costum de la Quaresma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-la-quaresma | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 824.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles per la Quaresma, en concret, el Dissabte de Glòria. Després de la cerimònia litúrgica de la benedicció de la pica baptismal, a Martorelles hi havia la creença que el primer nen que es bategés moria abans de l'any.</p> | 08256-103 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. Antigament, el Dissabte de Glòria es feia un toc d'al·leluia a l'església i després es procedia a celebrar les cerimònies litúrgiques de la benedicció i producció del foc nou, i de la benedicció de les fonts baptismals i de les piques. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||||
| 66090 | Goigs al Gloriós Naixement de la Verge Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-glorios-naixement-de-la-verge-maria | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 44.</p> | XIX-XX | <p>'GOIGS AL GLORIÓS NAIXEMENT DE LA VERGE MARIA MARE DE JESÚS REDEMPTOR NOSTRE, que es canten en la ésglesia parroquial de Santa Maria de Martorelles: Mare del Omnipotent causa de nostra alegria: Alabem tots gran Maria lo vostre Naixement / Ab eterno gran Senyora decretà la Trinitat que lo Fill fos encarnat en Vos resplendent aurora; y en vostre ventre plasent passible Home se faria. Alabem tots… / Elegint-vos Déu Princesa antes que lo món creàs, ja digna mare capàs vos feu gràcia y puresa; per rompre el cap al Serpent armant-vos de valentia. Alabem tots… / Sens esta preparació de adornar temple matern no podia el Fill Etern operar la Encarnació; doncs si tots estem devent a vos la redemptió pia. Ala bem tots… / De llinatge de Reis grans lo origen Reina prenguereu en Natzaret vos nasquereu de Joachim y Anna sants; la tristesa encontinent mudareu en alegria. Alabem tots… / En lo punt que foreu nada tots los angels, verge pura vos pujareu ab dolçura en la gloria, essent dotada de veure a Déu patent més que tota Hyerarchia. Alabem tots… / Davant la cort gloriosa Déu altissim que os creà nom Maria vos posà elegint-vos per esposa però ocultant-vos lo intent de esser mare, que volia. Alabem tots… / Tots los angels y homes tots cels, y tota criatura enhorabonas, Reyna pura vos rendeixen molt decots; posant la ditxa excel·lent que en Vos sola Déu fia. Alabem tots… / Benvinguda al mon siau Vos que als homes dau vistoria als angels crescuda gloria y a Déu vostre ser donau; per vos se mostra clement li qui sens Vos no ho seria. Alabem tots…/ Los angels fan festa a Déu perque reyna los ha dat lo infern haveu destrossat posant-lo baix vostre peu; los cels obriu piament per aquell que en Vos confia. Alabem tots… / Creixeu Princesa graciosa que de màrtirs los llorers de Verges lliris enters vos aguarden victoriosa; lo Fill de Déu impacient espera en Vos un bon dia. Alabem tots… / Soberana Emperatriu patrona de Martorelles assistiu vostres ovelles que a vostra guarda teniu; y a Jesús ab rendiment servint sempre ab vostra guia. Alabem tots. / Si'l mal de tota la gent en Vos tot se remedia. Alabem tots gran Maria lo vostre Sant Naixement'. A la part final del goig hi ha una oració que clausura el text i que es recitava col·lectivament entre els feligresos. Està escrita en llatí.</p> | 08256-104 | Església de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>A mitjans del segle XVII, per la festa de la Nativitat de la Verge Maria, patrona del poble, es feia una missa solemne a l'església i es cantaven els 'Goigs al gloriós naixement de la Verge Maria mare de Jesús redemptor nostre'. Malgrat això, en l'actualitat els goigs no es canten. S'han pogut localitzar tres exemplars d'aquest goig editats en impremtes diferents, amb petites variacions entre elles. Hi ha un exemplar de la impremta de la vídua Torras, situada a la plaça del Bonsuccés de Barcelona, que presenta una imatge central de la verge amb el nen en braços (ambdós coronats), emmarcada per dos gerros amb flors. Tot i que no hi consta la data, l'exemplar ha de ser anterior a l'any 1878, data de tancament de la impremta. Un altre exemplar sense datar procedeix de la llibreria Font de Barcelona: 'BARCELONA: LLIBRERIA DE FONT DEVANT LAS ESCALAS DE LA SEO', literalment. Incorpora una imatge central de la verge entronitzada amb el nen a la falda (ambdós coronats), envoltada de frares i situada als peus de la muntanya de Montserrat (hi ha representat tant el santuari com totes les ermites de la muntanya). És l'únic exemplar que no diu on es canten els goigs. Probablement es pugui datar dins del segle XX. Pel que fa al darrer exemplar, cal dir que és una reimpressió de goigs antics feta l'any 1951 per Sabater. Presenta una imatge central de la verge dempeus amb aureola, amb el nen en braços (ambdós coronats). Als peus del podi on es situa hi ha decoració floral.</p> | 41.5197000,2.2534600 | 437710 | 4596720 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pels Amics dels Goigs. | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66091 | Parc de la Serralada Litoral / EIN la Conreria-Sant Mateu-Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-ein-la-conreria-sant-mateu-cellecs | <p>AAVV (2001). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. [Inèdit]. DOPEC; GMG (2014). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. LOIRE, Roser (2001). 'Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral'. Revista L'Atzavara, 9, p. 63-70.</p> | <p>Tota la banda sud-est del terme municipal de Santa Maria de Martorelles es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral, en concret, 184,4 hectàrees. Es tracta d'un espai protegit d'interès natural de 4.707,8 hectàrees (EIN), repartit entre les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Barcelonès. La seva altitud no sobrepassa els 800 metres. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya, característic de la zona de sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.</p> | 08256-105 | Banda sud-est del terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>L'any 1992 es crea el Consorci del Parc de la Serralada Litoral, com a conseqüència de la coordinació entre alguns ajuntaments de la zona, per tal de resoldre els problemes territorials que patien. El parc comprèn l'espai natural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs, regulat pel Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (inclòs al PEIN), en resposta al compliment de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals i al Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural (PEIN). Recentment també s'hi ha afegit del Decret 150/2013, de 9 d'abril, pel qual s'aprova la modificació del Pla d'espais d'interès natural (PEIN). L'objectiu d'aquest PEIN és assegurar la protecció bàsica dels espais naturals regulant els usos i les activitats, així com impulsar el desenvolupament dels territoris de la zona i promoure activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5130300,2.2679700 | 438915 | 4595969 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66091-foto-08256-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66091-foto-08256-105-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66093 | Salt de can Girona / Salt del torrent de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-girona-salt-del-torrent-de-can-gurri | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 115.</p> | <p>Salt d'aigua al torrent de can Gurri que està situat dins dels terrenys de la masia de can Girona, al costat de la font del Racó. Es tracta d'un salt natural en origen, que fou delimitat per les estructures que conformen la font. L'aigua del torrent passa per dins d'una estructura de pedra situada uns metres per damunt de la font. Mitjançant una curta canalització d'arc de mig punt oberta en aquest mur, i bastida en maons, l'aigua cau damunt la llera del torrent creant una baixada gradual determinada per la pròpia llera, que es troba aterrassada. Per la banda de tramuntana, el salt està delimitat per un mur de pedra que ressegueix la riba del torrent uns metres més enllà.</p> | 08256-107 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | 41.5243000,2.2606900 | 438318 | 4597226 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66093-foto-08256-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66093-foto-08256-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés a la zona es fa pel mig dels terrenys d'acampada de la finca de can Girona, situats al sud de la casa. El salt està ubicat al final d'una d'aquestes esplanades. Des de la casa, cal baixar unes grans escales d'obra per accedir-hi. El salt es troba situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 66097 | Col·lecció arqueològica de Castellruf als magatzems del MAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-als-magatzems-del-mac | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 7.</p> | V-II a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats als magatzems que el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) té a Cervera, Lleida. Es tracta dels materials ceràmics, òssis, metàl·lics i lítics que es documentaren durant l'excavació duta a terme al jaciment l'any 1984. El material ceràmic, tant el de producció autòctona com el d'importació, apareix molt fragmentat i deteriorat (per l'acidesa del terreny). S'hi comptabilitzen fragments de ceràmica a torn i a mà, molts d'ells informes, tot i que també hi ha vores, nanses, bases, etc. Els materials d'importació més destacables són ceràmica àtica de vernís negre (segle V-IV a.C.), de figures roges (segle IV a.C.) i ceràmica protocampaniana (segle III a.C.). La ceràmica més representativa és la Campaniana A (segle III-II a.C.). Cal destacar l'absència de Campaniana B. També hi ha fragments de ceràmica amforal, amb predomini de fragments d'àmfores púnicoebussitanes i produccions de la Mediterrània central, tot i que també hi ha fragments d'àmfora grecoitàlica (segle III a.C.). Els materials metàl·lics es corresponen amb fragments de ferro i bronze. També s'inclouen algunes destrals de pedra polida, i restes de queixals i òssos molt fragmentats entre d'altres.</p> | 08256-74 | Avinguda de Segrià, 6, 25200 Cervera | <p>Els materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf són fruit d'una intervenció arqueològica duta a terme al jaciment l'any 1984, per part de la Generalitat de Catalunya. Tot i que en un principi foren dipositats al Museu de Granollers (MDG), finalment van anar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona, ja que el museu granollerí no tenia prou espai per custodiar-los. Des del mes de gener del 2016, aquests materials s'han traslladat als magatzems del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Cervera, donada la saturació del SAM Girona. Tot i que encara està en fase d'implementació, aquest nou espai està concebut com a dipòsit nacional de materials arqueològics i farà les funcions de conservació i documentació dels materials, així com possibilitar el seu estudi a les persones interessades.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Legal | Romà|Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 83|119 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 66098 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MHC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mhc | <p>http://museusenlinia.gencat.cat/eMP/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultDetailView/moduleContextFunctionBar.navigator.back&sp=10&sp=Scollection&sp=SfieldValue&sp=0&sp=5&sp=3&sp=SdetailView&sp=1&sp=Sdetail&sp=0&sp=F&sp=0 (Consulta: 26-02-2016).</p> | IV a.C. | <p>Petita col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu d'Història de Catalunya (MHC). Es tracta de tres fusaioles de ceràmica (números de registre: MCH515, MCH554, MCH555) que presenten unes mesures d'entre 3,5 centímetres d'alçada per 2,4 de diàmetre. Tipològicament presenten una forma bitroncocònica amb un orifici central en el que s'inseria un pal de fusta o fust. La fusaiola facilitava el gir i d'aquesta manera s'anava torcent el fil. Les fusaioles de Castellruf són de ceràmica grollera, tot i que en la del número MCH515, la ceràmica és més fina.</p> | 08256-75 | Palau de Mar, plaça de Pau Vila, 3, 08003 Barcelona | <p>Les fusaioles es troben dipositades al Museu d'Història de Catalunya (MHC) des del 6 de febrer de l'any 1996.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66099 | Pergamí del segle XI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-del-segle-xi | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 26, Reg. 2209. http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=2209 (Consulta: 26-02-2016).</p> | XI | El document està força mutilat, sobretot a la part inferior. | <p>Pergamí del segle XI dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles. Es tracta d'una venda de terra feta a Santa Maria de Martorelles i està escrit en llatí. El revers del pergamí és força llis, amb els números de registre i el nom de 'Martorelles' escrit en una de les cantonades superiors del document. Tant la part inferior com el lateral esquerre del document estan força degradats, amb diversos estrips.</p> | 08256-76 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | <p>El pergamí procedeix d'una donació efectuada per Miret i Sans.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66099-foto-08256-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66099-foto-08256-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66099-foto-08256-76-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66100 | Pergamí de l'any 1616 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-lany-1616 | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 483, Reg. 21680. http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=21680 (Consulta: 26-02-2016).</p> | XVII | <p>Pergamí de l'any 1616 dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles. Presenta unes mesures de 403 x 537 milímetres i està escrit en català i llatí. Es tracta d'una sentència del compromís arbitral entre Francesc Estella, pagès i hostaler de la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, i els tutors i curadors dels hereus de Joan Malloles, àlies Tries, pagès de Santa Perpètua de Mogoda, sobre els drets i el repartiment de l'herència. El notari que ho certifica és en Jaume Llenguart, notari públic de Granollers. El revers del pergamí és força llis, amb els números de registre en una de les cantonades inferiors del document i un resum del tema a la cantonada superior dreta.</p> | 08256-77 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | <p>El pergamí procedeix d'una compra efectuada a l'Hospital de la Santa Creu.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 1616 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66100-foto-08256-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66100-foto-08256-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66100-foto-08256-77-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66101 | Arxiu Municipal de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-maria-de-martorelles | XX | <p>Arxiu municipal situat en una de les plantes inferiors de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles i que conserva el fons documental que genera el consistori, amb un abast cronològic que va des del 1926 fins a l'actualitat. La documentació inventariada es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques tancades i està guardada en arxius definitius i en arxivadors convencionals. L'arxiu està destinat íntegrament a la documentació municipal i està classificat en les seccions següents, amb les seves dates extremes: Secretaria (1932-2005), Intervenció (1928-2004), Contribucions i impostos de l'estat (1929-2002), Estadística (1926-1995), Correspondència (1929-2004), Reclutament i assumptes militars (1929-1994), Urbanisme (1930-2003) i Serveis (1958-2005).</p> | 08256-78 | Plaça Mossèn Josep Paituví, 1, 08106 | <p>L'arxiu resta pendent d'actualització des de principis de l'any 2006. En aquell moment, la secretària accidental del moment es va ocupar de la realització de l'inventari de l'arxiu establint el quadre classificatori. Bona part de la documentació més antiga referent al municipi es troba dipositada a l'Arxiu Municipal de Martorelles (cal recordar que les dues poblacions es segregaren l'any 1927).</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 160,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.