Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
43530 Els tres turons de Céllecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-turons-de-cellecs GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. Serralada de Céllecs formada per tres turons: Les Encantades, el Turó Gros de Céllecs i el Turó de Mataró. En aquesta darrera és on trobem la Pedra del Contravent. Pedra coneguda ja que per les seves dimensions és un punt de referència des de tot el municipi. Aquests tres turons marquen el límit municipal entre Vilanova del Vallès i Orrius. La vegetació de la zona de pi verd, alzina, arboç i sotabosc és abundant. Des d'aquest indret es domina una panoràmica sobre el Vallès i el Maresme. 08902-40 A Céllecs 41.5567100,2.3384800 444836 4600771 08902 Vilanova del Vallès Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43530-foto-08902-40-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Joan Vicens i Tarré 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
43532 Font i mina de Sant Jordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-mina-de-sant-jordi GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. XIX-XX Es tracta d'una petita font i de la seva mina d'aigua situada en un lloc d'abundant vegetació, amb plàtans i alzines de gran tamany. La font raja poca aigua però de forma continua. Damunt de la pròpia font hi ha una rajola de ceràmica amb la figura i la inscripció de Sant Jordi. La font presenta una petita portella metàl·lica per protegir l'aixeta pròpiament dita de la font. Allí mateix hi ha una petita taula amb dos bancs de fusta per poder-se seure i menjar. La mina és d'unes dimensions petites i te forma rectangular. Està feta de carreus de pedra. En un racó hi té un espai preparat per a poder-hi rentar la roba. 08902-42 Dins els boscos a tocar a Can Bosc Nou Semblaria que en temps passats qui volia anar a la font tenia que demanar permís als senyors de Can Bosc Nou. 41.5539100,2.3060200 442126 4600482 08902 Vilanova del Vallès Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43532-foto-08902-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43532-foto-08902-42-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Joan Vicens i Tarré 98|94 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
43545 Can Rabassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabassa-0 BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. ESTRADA GARRIGA, J, VILLARONGA, L, La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona), Barcelona, I.P.A., 1967. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. Indret urbanitzat Jaciment on sense aparèixer cap estructura es van localitzar fragments de terrissa a mà amb desgrexant força gruixut, llisa i amb decoració de cordons. Les troballes es van realitzar entre els camps de Can Rabassa i la carena granítica, que ha estat molt parcel·lada. 08902-55 Urb. de Can Rabassa 41.5404900,2.2999200 441606 4598996 08902 Vilanova del Vallès Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43545-foto-08902-55-2.jpg Inexistent Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Joan Vicens i Tarré Zona afectada per les urbanitzacions. Les zones no construïdes estan ocupades per bosc de pi i alzina i un sotabosc molt frondós que dificulten el seu accés. 79 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
43548 Céllecs / Séllecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/cellecs-sellecs ALMAGRO,M.; SERRA RÀFOLS,J.;COLOMINAS,J.,Carta Arqueológica de España II, Barcelona/Madrid, 1945. BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. BARBERÀ, J., Limes, Cerdanyola del Vallès, 1990. ESTRADA, J. Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona, Comisión de Urbanismo 65, Barcelona, 1969. ESTRADA, J., Revista Estudis, Granollers, 1986. ESTRADA GARRIGA, J, VILLARONGA, L, La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona), Barcelona, I.P.A., 1967. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. PÀMIES, A., Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat, Museu de Granollers, Granollers, 1983. PANOSA, I.; PARDO, J., Els Íbers, Museu de Granollers, Granollers, 1986. PARDO, J., Limes, Cerdanyola del Vallès, 1990. SERRA RÀFOLS, J.C., Forma Canventus Tarraconensis, Fasc. I, Baetulo-Blanda, Institut d'estudis Catalans, Barcelona, 1928. SERRA RÀFOLS, J.C.,Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1932. Jaciment situat en el turó més alt de la serra de Céllecs, conegut com Turó Gros i El Castellot. Lloc d'habitació amb estructures conservades poblat. El recinte té forma trapezoïdal i està totalment envoltat per dues línies de muralla d'uns 230 metres de llargada, engloben una superfície d'uns 2000 metres quadrats. Es conserva una torre quadrangular que flanqueja l'entrada al poblat. Una altra torre fou destruïda al fer el camí. A l'interior del segon recinte emmurallat s'han localitzat moltes habitacions. En la part nord hi ha una mena de plaça des d'on surten dos possibles carrers. El tipus de ceràmica que apareix és com la de Puig Castellar. 08902-58 Al sud-est de la Roca del Vallès i a l'oest d'Òrrius Actuacions d'afeccionats i clandestins. El poblat ha estat saquejat innombrables vegades per clandestins. Fou excavat per en Joan Sanmartí. Al Museu de Granollers hi ha diverses restes materials del jaciment de Céllecs. Entre aquestes restes cal destacar un fragment de sivella de bronze, una destral i una sageta de sílex. Cal esmentar també, l'existència de ceràmica classificada en les fitxes del Museu com a pertanyent al bronze final. Les seves característiques tipològiques permeten atribuir-li una cronologia que estaria entre el bronze final i l'ibèric antic. 41.5569300,2.3384800 444836 4600796 08902 Vilanova del Vallès Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43548-foto-08902-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43548-foto-08902-58-2.jpg Inexistent Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Joan Vicens i Tarré Per accedir al jaciment cal anar fins a Sant Bartomeu de Cabanes i prendre el camí que s'enfila pel sud-oest de l'ermita. Alguns trams del camí es troben en molt mal estat. El jaciment també es troba en un estat lamentable, els furtius continuen la seva activitat i els murs van caient progressivament. 81|79 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
43550 Serreta de Santa Quitèria https://patrimonicultural.diba.cat/element/serreta-de-santa-quiteria BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. ESTRADA, J. Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona, Comisión de Urbanismo 65, Barcelona, 1969. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. Jaciment de superfície situat a prop del camí que puja a Santa Quitèria, entre Can Sió i Cal Sidro, en una zona d'antics conreus de vinya i amb restes de pinedes. Hi apareixen fragments esporàdics de sílex i ceràmica grollera de tradició eneolítica, àmfora ibèrica, ceràmica grollera ibèrica, ceràmica comuna romana i escòria de ferro (alguns fragments). No hi apareixen estructures. 08902-60 Barri de Santa Quitèria L'any 1992, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va efectuar una àmplia prospecció de la zona, a les cotes compreses entre 155 i 180 metres aproximadament i a les zones situades al nord i sud del mateix camí que s'enfila a l'església de Santa Quitèria. Els marges i zones alterades es van resseguir acuradament sense gaire èxit. Aquesta àmplia zona apareix afectada per les construccions urbanístiques, els camins i per la presència habitual de visitants. Les restes documentades corresponen a nombrosos fragments ceràmics informes i rodats, amb molt desgreixant i cuita oxidada. No es va localitzar cap fragment ceràmic prou significatiu com per atribuir-li una cronologia precisa. En aquesta mateixa zona, a la cota 160, a l'esquerra (nord) del camí i a uns 50 metres es va documentar la presència d'una estructura retallada a la roca del sòl. La manca d'elements no permet definir ni la seva funcionalitat ni la seva cronologia. 41.5567500,2.3075400 442256 4600796 08902 Vilanova del Vallès Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43550-foto-08902-60-1.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Joan Vicens i Tarré Antiga zona de conreus actualment parcel·lada. Zona granítica amb dipòsits de sauló. 81 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
43551 Turó de Can Nadal https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-nadal BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. ESTRADA GARRIGA, J, VILLARONGA, L, La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona), Barcelona, I.P.A., 1967. ESTRADA, J, Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores, Granollers, 1955. ESTRADA, J. Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona, Comisión de Urbanismo 65, Barcelona, 1969. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. RIBAS, M. El poblament d'Ilduro, Institut d'estudis Catalans, Barcelona, 1952. Cova artificial d'habitació amb estructures conservades. A la seva part superior s'observa l'existència de nombroses cassoletes i reguerons. A la part inferior s'observa una balma pràcticament buidada al seu interior. Cal destacar l'existència d'una gran llosa en el seu extrem oest, la qual sembla tancar un recinte. La cronologia d'aquestes estructures és desconeguda. Durant les visites efectuades no s'ha pogut localitzar el lloc de les troballes. 08902-61 Serra de les coves de can Nadal L'any 1992, durant la prospecció efectuada en aquest lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es van localitzar dues estructures a uns 800 metres a la dreta de la urbanització, a la vessant sud del turó. Una corresponia a un gran bloc monolític buidat en el seu interior. Aquesta cova es troba protegida a l'est per una paret natural de la mateixa roca, que sobresurt formant una visera. Es localitza al sud del dipòsit d'aigua, a la cota 340-350 aproximadament. L'altra estructura es va trobar a 25 metres més a l'est i estava formada per un conjunt de grans roques que sobresortien per la seva morfologia. Segons la bibliografia, en el vessant sud del turó de Can Nadal van aparèixer destrals de pedra, ganivets de sílex i puntes de sageta d'època calcolítica. La bibliografia parla de caus excavats en el sauló i també que per aquesta zona també han aparegut fragments ceràmics de factura ibèrica a torn i a mà, molt rodats, en una àrea molt dispersa. El senyor Jaume Ventura, de Vilassar de Dalt, hi excavà cap als anys 50. 41.5473700,2.3214300 443406 4599745 08902 Vilanova del Vallès Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43551-foto-08902-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43551-foto-08902-61-2.jpg Inexistent Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Joan Vicens i Tarré Turó afectat per l'urbanització de Can Nadal. Els carrers arriben pràcticament al cim del turó, on encara es conserva part del bosc d'alzina i pi. 81|79 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
43552 Turó de migdia de Céllecs o Séllecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-migdia-de-cellecs-o-sellecs BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. ESTRADA GARRIGA, J, VILLARONGA, L, La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona), Barcelona, I.P.A., 1967. ESTRADA, J, Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores, Granollers, 1955.GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. Turó granític situat al sud del poblat iber del Turó Gros de Céllecs. En el Turó es localitzà ceràmica grollera de forma dispersa. La terrissa va ser catalogada per J. Estrada i Garriga, que recollí materials i documentà el jaciment com de tradició eneolítica. Actualment encara es troben fragments, però no es defineix cap estructura d'habitació. 08902-62 Turó de migdia de Céllecs situat al sud-est del centre urbà de la Roca del Vallès. L'any 1992, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es documentaren restes corresponents a ceràmiques de factura ibèrica, rodades del jaciment de Céllecs, que es troba a les cotes superiors. 41.5569200,2.3369200 444706 4600796 08902 Vilanova del Vallès Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43552-foto-08902-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43552-foto-08902-62-2.jpg Inexistent Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Joan Vicens i Tarré 81|79 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
43556 Pi de Cal Gavatx https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-cal-gavatx GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. XIX-XX Exemplar de pi pinea de grans dimensions que el trobem . Té una copa molt ampla i densa. Probablement té més de 150 anys. Els caçadors el fan servir de referència per a trobar-se durant les seves caceres. 08902-66 Turó de Can Nadal 41.5482600,2.3195500 443250 4599846 08902 Vilanova del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43556-foto-08902-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43556-foto-08902-66-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 Joan Vicens i Tarré La seva localització és fàcil ja que resta a tocar la casa de cal Gavaitx per la vessant de ponent i degut a les dimensions en una clapa de matolls la seva localització visual és molt senzilla i palesa de molts indrets. Té una capçada de 17 metres i un volt de canó de 2'65 metres. 98|94 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
43557 Reserva natural del riu Mogent https://patrimonicultural.diba.cat/element/reserva-natural-del-riu-mogent GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. XIX-XX Reserva natural al llarg del riu Mogent que per les seves característiques presenta una gran riquesa de flora i fauna. 08902-67 Paral·lel a la carretera de Vilanova a la Roca 41.5614300,2.3030700 441887 4601319 08902 Vilanova del Vallès Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43557-foto-08902-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43557-foto-08902-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43557-foto-08902-67-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 Joan Vicens i Tarré Aquesta riera afluent del Besòs, quan passa per Vilanova, té un recorregut força recte, que pel que sembla ho fou del tot, ja que corregí el seu llit tortuós i ple d'aiguamolls, cosa que podria haver originar el seu nom. Pel que fa a la flora hi trobem grans extensions de canyissars i la seva fauna principalment són ocells i petits amfibis. 98|94 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
43561 Llibre d'actes de l'Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-dactes-de-lajuntament GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. XX Es tracta de dos volums del llibre d'actes del consistori des del 1937 fins el 8 de juliol del 1939. Hi ha l'acte de constitució del Consell Municipal del 1937. 08902-71 Ajuntament de Vilanova del Vallès Hi ha l'acte de constitució del Consell Municipal del 1937 i la seva posterior dissolució. Un primer volum recull l'any 1937 i el segon compren des del 29 de maig del 1938 al 8 de juliol de 1939. 41.5529400,2.2890000 440706 4600386 1937-39 08902 Vilanova del Vallès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43561-foto-08902-71-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens i Tarré 98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
43562 Paper moneda https://patrimonicultural.diba.cat/element/paper-moneda XX Dos exemplars de paper moneda de valor d'una pesseta de l'època de la segona república espanyola. Presenten dibuix a les dues cares. El primer bitllet és a tinta vermella i presenta a l'anvers el primer escut de Vilanova del Vallès, les inscripcions 'Ajuntament de Vilanova del Vallès' 'Una pesseta' i 'De curs obligatori a tot el terme' i les firmes intel·ligibles de l'alcalde i el secretari. A la part superior dreta s'indica que és de Sèrie B. En el seu revers s'hi llegeix Ajuntament de Vilanova del Vallès i el número 1 que indica el valor en pessetes. A la part superior dreta hi ha un número de sèrie que és el 4217.L'altre paper moneda és a tinta verda i marró. A l'anvers hi apareix la figura de la Victòria de Samotràcia i les inscripcions següents: 'República Española', 'Una peseta', 'Ministerio de Hacienda, certificado provisional de moneda divisionaria', 'Emisión 1937'. A la part dreta hi ha un escut i a l'esquerra el número de sèrie del bitllet A1369062.. El seu revers està decorat amb un dibuix a tinta blava d'un carruatge estirat per dos lleons. 08902-72 Ajuntament de Vilanova del Vallès Es tracta de dos exemplars de paper moneda que es van emetre durant els anys 1931-1939 a Espanya. 41.5529400,2.2890000 440706 4600386 1931-39 08902 Vilanova del Vallès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43562-foto-08902-72-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens i Tarré 98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
43564 Fons del matrimoni Munguet-Cortés https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-matrimoni-munguet-cortes XX Fons documental format per material d'escola: llibres de notes escolars, matricules, etc.. I per àlbums de fotografies de casaments de parelles de Vilanova del Vallès. Compren des dels anys 1930 als anys 1980 08902-74 Ajuntament de Vilanova del Vallès La Sra. Maria Cortés Matamala i el Sr. Josep Mundet Pons foren mestres de l'escola de Vilanova del Vallès durant més 40 anys. 41.5529400,2.2890000 440706 4600386 1930-80 08902 Vilanova del Vallès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43564-foto-08902-74-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens i Tarré Ha estat donat pels familiars actuals a l'Ajuntament de Vilanova del Vallès. És un fons que cal inventariar i classificar. 98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
43565 Llegenda de Santa Quitèria https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-santa-quiteria GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. XIX-XX Santa Quitèria és la Copatrona de Vilanova del Vallès i el patró és St. Esteve Llegenda que explica els fets viscuts per Santa Quitèria que la va mossegar un gos i va agafar la ràbia. Es va curar i per això la van anomenar Santa, i el mal de ràbia que va amenaçar a la població de Vilanova del Vallès que va realitzar uns vots de prometença per lliurar-se de la malaltia.. 08902-75 Parròquia de Santa Quitèria 41.5555500,2.3077500 442272 4600663 08902 Vilanova del Vallès Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens i Tarré Explicada pel Sr. Francesc Escalé Malgrat que aquesta llegenda és àmpliament coneguda per la gent adulta i gran de la població, hi ha el perill de perdre's ja que els més joves no la coneixen. Existeix però una senyora que viu a Barcelona que conserva un escrit de la llegenda. 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
43566 Sant Sebastià votat https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-votat XIX-XX El 10 d'octubre es el dia de Sant Sebastià votat i es fa missa a Santa Quitèria i després es fa un arròs per tots els assistents. Es fa una petita processó amb la imatge de Sant Sebastià pels voltants de Santa Quitèria. Abans la gent anaven a dinar a bosc i amb el temps ha donat l'arròs popular. La festa es va el diumenge més a prop del dia de Sant Sebastià perquè tothom hi pugui assistir. El vot de Sant Sebastià va ser perquè el 1854 Vilanova i Catalunya va patir un còlera i es va establir que el dia que s'acabés el còlera es demanaria festa. Aquest dia va ser el dia 10 d'octubre. El dia 20 de Gener dia de Sant Sebastià es fan uns panets rodons que es beneeixen i es mengen per no tenir el còlera 08902-76 41.5555500,2.3077500 442272 4600663 08902 Vilanova del Vallès Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2019-11-22 00:00:00 Joan Vicens i Tarré Explicada pel Sr. Francesc Escalé 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
43567 Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Quitèria https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-gloriosa-verge-i-martir-santa-quiteria https://ca.wikipedia.org/wiki/Quit%C3%A8ria XIX-XX A l'Associació d'Amics dels Goigs tenen fiversos exemplars d'aquest goig publicat en dates que van de 1852 fins 1956. Alguns d'ells duen també la partitura amb la música. La lletra ha variat poc, amb normalització lingüística, i comença amb: 'Puix virtut miraculosa Déu té en vostre braç posada: Siau la nostra advocada, Santa Quitèria gloriosa' i la part final és: 'Vilanova del Vallès reb la vostra protecció, venerant amb devoció vostre braç que els mals guareix. En Vos té miraculosa medicina assegurada: Siau la nostra...' 08902-77 Quitèria, filla d'Aeci, rei visigot de Tolosa, va refusar la mà de Germà, l'executor de les males accions de son pare, i fugí a Aira (Gascunya) disfressada de cavaller per tal d'escapar del seu pretendent. Poc després es convertí al cristianisme i feu vot de castedat. Germà la va trobar i la va decapitar cap al 472 al palau reial d'Aira. 41.5540100,2.2888900 440698 4600505 08902 Vilanova del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2019-11-22 00:00:00 P. Barbado. OPC Goig de l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
43568 Goigs del Gloriós Màrtir Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-martir-sant-sebastia XIX-XX Sant venerat a l'església de Sant Esteve. La lletra comença: 'Màrtir sant molt singular Us preguem amb gran clemència, Vulleu a Jesús pregar, Nos guarde de pestilencia' 'De Vilanova advocat, I singular protector, Guariment sempre hem trobat Per la vostra intercessió: Feu-nos pugam preservar De tal mal i tal dolencia' 08902-78 Nota històrica extreta del goig: 'En nom de Déu y de la Puríssima Verge Maria Mare y Advocada de pecadors, sia notori a tots los Feligresas de la Parroquia de San Esteve de Vila­ nova de la Roca, Bisbat y Provincia de Barcelona: Que lo dia deu del mes de setembre de l'any mil vuitcents cincuanta cuatre, en vista del contagi del coJera morbo assiatich que tantas víctimas ha causat, y esta causant a la Europa y singularment a la ciutat de Barcelona, y demés ciutats y poblacions del Principat de Catalunya, los Feligresas de esta Parroquia de Vilanova, reunits en la Rectoria en presencia del propi Parroco, a fi de alcanzar de la divina Misericordia que esta parroquia de Vilanova de la Roca sia libre del contagi del colera morbo y demés contagis, han promes y fet vot de celebrar cada añ dos festas cumplidas al gloriós Martir San Sebastia, posant-lo per intercesor per alcanzar de Déu Nostre Señor la sobradita gracia: y han nombrat los comisionats següens perque junts ah lo propi Parroco deter­ minin los días y el modo com deurim celebrar-se en dita Parroquia las espre­ sadas dos festas. = Y los comisionats elegits per los Parroquians que son Esteve Palau y Riera, josep Bosch y Homet, jo sep Cual Catafal, Enrie Catafal y Sora, Manuel Nada! Y Palau, Anton Tolosa y Masjuan, Sebria Galbañ y Arqués, Ajministrador, Pere Maimó y Viaplana, Administrad or, Pere Crivillers y Gausachs y joan Rabasa y Alegre, ab lo propi Parroco han determinat, que las sobredita s dos festas se celebrarían una en lo dia del gloriós Martir San Sebastia y la altre lo dia que en la Santa lglésia Catedral de Barcelona se cantara lo Ted eum en acció de gracias per haber cesat lo contagi del colera morbo: y han determinat també que las mencionadas dos festas se celebrarían del modo següent: Oint Misa, abstenint-se de treballar, y de tota diversió, y si alguna vegada lo Poble vol música en lo Ofici, que la música no sia per cap diversió de Plaza ni Sarau. 1 perque tota la Parroquia pugia celebrar las dos referidas festas ah la dcguda devoció, en cada una de ellas se cantara lo Ofi.ci solemne en la Misa matinal, y tots los Administradors trauran les Atxes, y acabat lo ofici se fara la profesó com en los primers Diumenges, portan la Jmatge del gloriós San Sebastia ab lo tabernacle, y a )'arribar a la Iglésia se cantaran los 'Goigs' del gloriós San. Aquesta és la determinaci ó, que, com a comissionats per los Parroquians de San Esteve de Vilanoca de la Roca, junts ab lo propi Parroco habem judicat oportuna y convenient en testimoni de veritat lo firmen en la Rectoría de Vilanova de la Roca aÍs deu de Setembre de mil vuit cents cincuanta cuatra. =Josep Prat, Pbre. Rector, Esteva Palau y Riera, j osep Bosch, Josep Gol, Enrich ·Catafal, Pau Nada), Anton Tolosa, Sebrii1 Galbañ, Pere Maymó, Isidro Crivillers, Juan Rabasa.' Hi ha, a més, una nota que diu: 'Lo día determitat sera lo dia deu de Octubre de cada añ, perque en lo dia deu del dit mes se canta lo Tedeum en la églésia Catedral de Barcelona. Josep Prat, Pbre. Rtor.' 41.5540100,2.2888900 440698 4600505 08902 Vilanova del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2019-11-22 00:00:00 P. Barbado. OPC Goig de l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
43569 Goigs en llaor de Sant Lley, Bisbe de Lleida https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-sant-lley-bisbe-de-lleida https://ca.wikipedia.org/wiki/Lliceri_de_Coserans XIX-XX El goig conservat a l'Associació d'Amics dels Goigs data de 1928. La lletra és la següent: 'Puix trobem en vos remey En tota necessitat: Sigau, oh Bisbe Sant Lley, De Vilanova advocat.' I finalitza: 'Guardeunos de tempestats, De malura y pedregadas, Donaunos bonas anyadas Benehint nostres sembrats: Feune reflorir la lley De Jesús crucificat:' 08902-79 'Segons la llegenda, nasqué al segle V en la Civitas Bigorra, actual Sent Leser, prop de Tarbes. Va estudiar amb el bisbe de Tarbes, i amb Quintí, bisbe de Rodès, que l'ordenà sacerdot. Va ser elegit pels fidels bisbe de Coserans, succeint Valeri, per la santedat de la seva vida. Entre 506 i 541, la diòcesi de Tarbes va restar vacant, i Lliceri se'n féu càrrec: per això, de vegades, es troba citat com a bisbe de Tarbes. Tradicions locals el feien guaridor: guaria els coixos, malfets, esguerrats, ulcerosos i endimoniats.' (wikipèdia) 41.5540100,2.2888900 440698 4600505 08902 Vilanova del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC Goig de l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
43570 Goigs del Gloriós Protomàrtir Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-protomartir-sant-esteve https://ca.wikipedia.org/wiki/Esteve_m%C3%A0rtir XIX-XX Goig dedicat al patró de Vilanova del Vallès. El goig conservat a l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs és de data 1849. La lletra és la següent: 'O protomartyr glòrios De Jesu-Christ molt amát Als queus demanan socós, Siaulos sempre Advocat.' I acaba: 'De mal de pedra cuaru Al devot que en vos confía, Y molt mes patrocinau Als de vostra Confraria, Devant Deu ques poderós Per guardarnos del pécat, Als queus deman socós, Siaulos sempre Advocat' 08902-80 Esteve va ser un dels set homes escollits pels apòstols amb la funció de diaca per gestionar els béns comuns i repartir almoines entre les vídues dins l'economia de l'església primitiva. També va predicar l'evangeli a la comunitat dels hebreus procedents de colònies hel·lenitzades a la sinagoga de Jerusalem. El sanedrí el va acusar de blasfem i una multitud indignada el va acabar lapidant. 41.5540100,2.2888900 440698 4600505 08902 Vilanova del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2019-11-22 00:00:00 P. Barbado. OPC Goig de l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
43571 Roure bessó de Can Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-besso-de-can-bosc Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès. Roure que neix al marge del Torrent de Sant Jordi. Presenta dos peus i s'expandeix amb una capçada de més de 27 metres. 08902-81 Torrent de Sant Jordi Aquest arbre és un representant dels boscos primigenis de la zona. El seu principal interès és que es tracta d'un dels arbres més vells del municipi i dels més grans. 41.5541400,2.3042100 441976 4600509 08902 Vilanova del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Sense ús 2021-05-26 00:00:00 P. Barbado. OPC 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
43579 El pi de la parada https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-de-la-parada Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès. Exemplar de pi pinyoner amb una capçada d'una 14 metres de diàmetre i més de 20 d'alçada. Està davant d'un edifici i s'ha retallat en aquest costat. 08902-89 Passeig del Centenari, al costat d ela parada del bus. Es va respectar durant la urbanització del carrer. 41.5521700,2.2860800 440462 4600302 08902 Vilanova del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 P. Barbado. OPC 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-08 16:12
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,65 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml