Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
76913 Rellotge de sol de can Montcau https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-montcau <p>El rellotge va acompanyat de la llegenda: 'ANY 1965'. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-340 41.5864900,2.3653900 447104 4604061 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76914 Rellotge de sol de can Marió https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mario <p>La llegenda que l'acompanya diu així: 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO VALEM RES'. També hi ha el nom de l'edifici, can Marió i l'any 1991. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-341 41.6004100,2.3489200 445743 4605616 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76915 Rellotge de sol de can Nebot Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-nebot-gros Ha perdut el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-342 41.5819400,2.3307900 444216 4603577 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76916 Rellotge de sol de can Ros https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ros Ha perdut el dibuix <p>L'única inscripció que l'acompanya és: 'AÑO 1893'. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-343 41.5922800,2.3510100 445910 4604713 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76917 Rellotge de sol de can Saladrigas https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-saladrigas <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-344 41.6123700,2.3410100 445094 4606949 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76918 Rellotge de sol de can Salvi Xic https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-salvi-xic <p>La llegenda que l'acompanya diu així: 'TEMPUS FUGIT'. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-345 41.5916400,2.3509500 445905 4604641 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76919 Rellotge de sol de can Sisó Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-siso-vell Ha perdut el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-346 41.6029900,2.3497300 445813 4605902 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76920 Rellotge de sol de la Torre de Santa Agnès https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-de-santa-agnes <p>L'única inscripció que l'acompanya és l'any 1803. Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-347 41.6064000,2.3540400 446175 4606278 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76921 Rellotge de sol del carrer Catalunya, 145 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-catalunya-145 Ha perdut el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-348 41.5830500,2.3247800 443716 4603705 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76923 Rellotge de sol del Molí de la Roca 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-la-roca-2 Ha perdut el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-350 41.5889600,2.3252600 443761 4604360 08181 La Roca del Vallès Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76924 Rellotge de sol de can Campmajor https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-campmajor Es troba molt desmillorat i està perdent el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-351 41.6299100,2.3303300 444219 4608903 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76925 Rellotge de sol de can Messeguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-messeguer <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-352 41.6112300,2.3480200 445677 4606818 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76926 Rellotge de sol de Santa Agnès de Malanyanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-santa-agnes-de-malanyanes <p>L'única inscripció que l'acompanya és: 'ANY 1525-1997'. Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-353 41.6050100,2.3544300 446206 4606124 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76927 Rellotge de sol de la Casa Alta https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-alta Està perdent el dibuix. <p>Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-354 41.6194200,2.3229700 443597 4607744 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76928 Rellotge de sol del carrer Pep Ventura https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-pep-ventura <p>La inscripció que l'acompanya diu: 'A LA ROCA EL SOL HI TOCA I A STA. AGNÈS ENCARA MÉS'. Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DEL MOLÍ DE LA ROCA 1.</p> 08181-355 41.5973100,2.3476400 445634 4605273 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76929 Rellotge de sol de cal Mates https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-mates Està perdent la pintura del dibuix. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAN LLEDÓ.</p> 08181-356 41.5887100,2.3263000 443848 4604332 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76930 Rellotge de sol de can Gibert https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-gibert <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAN LLEDÓ.</p> 08181-357 41.5998200,2.3574300 446452 4605546 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76932 Rellotge de sol de can Vidalet https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-vidalet S'està deteriorant el dibuix i la pintura. <p>La inscripció que l'acompanya diu: 'ANTONI ROSELLÓ- AÑO 1908- MARIA ROSELLÓ'. Veure fitxa genèrica RELLOTGE DE SOL DE CAN LLEDÓ.</p> 08181-359 41.5743300,2.3388400 444881 4602727 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76934 Rellotge de sol de can Planes de la Muntanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-planes-de-la-muntanya Està perdent el dibuix i la pintura. <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> 08181-361 41.5843800,2.3379400 444814 4603844 08181 La Roca del Vallès Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76935 Rellotge de sol de can Prat Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-prat-nou <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> 08181-362 41.5822800,2.2982400 441503 4603637 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76936 Rellotge de sol de can Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-serra <p>La llegenda que l'acompanya diu: 'NOMÉS COMPTO HORES SERENES'. També hi ha l'any 1941. Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> 08181-363 41.5997900,2.3476000 445632 4605548 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76937 Rellotge de sol de ca l'Argent https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-largent <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> 08181-364 41.5716800,2.3384600 444847 4602433 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 Adriana Geladó Prat 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
76938 Rellotge de sol de can Galderich https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-galderich <p>Veure fitxa genèrica del RELLOTGE DE SOL DE CAL RAJOLER.</p> 08181-365 41.5784500,2.3306600 444202 4603190 08181 La Roca del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-24 00:00:00 21/03/2011 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92947 Parc Natural del Montseny https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-7 <p>El massís del Montseny és Parc Natural i Reserva Mundial de la Biosfera. El coronen cims com el turó de l'Home (1.706 metres) o el Matagalls (1.697 metres) i acull un patrimoni natural i cultural molt ric.</p> <p>El massís del Montseny, Parc Natural i <strong>Reserva Mundial de la Biosfera</strong>, abasta parts de les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental.</p> <p>Està format per la carena del <strong>turó de l'Home</strong> (1.706 metres), les Agudes (1.703 metres), el Matagalls (1.697 metres) i el pla de la Calma (puig Drau, 1.344 metres). El travessen els rius Congost, la Tordera i la riera Major. Una combinació que fa que la vegetació sigui riquíssima i tingui una fauna molt abundant.</p> <p>Del <strong>patrimoni cultural</strong> en destaquen les construccions megalítiques de la serra de l'Arca, la vil·la romana de Can Terrers, les moltes esglésies medievals, els nombrosos castells, els masos fortificats del Bellver o la Sala, el conjunt del Tagamanent i l'ermita de Sant Segimon.</p> <p>La bellesa i la diversitat dels paisatges del Parc Natural del Massís del Montseny han inspirat nombrosos artistes, escriptors i intel·lectuals, i cada any atrauen prop de dos milions de visitants.</p> <p>Inclou els municipis d'Aiguafreda; Fogars de Montclús; Arbúcies; Breda; Brull, el; Viladrau; Figaró-Montmany; Montseny; Seva; Campins; Cànoves i Samalús; Garriga, la; Gualba; Riells i Viabrea; Sant Esteve de Palautordera; Sant Pere de Vilamajor; Sant Feliu de Buixalleu; Tagamanent.</p> <p><strong>La Flora:</strong></p> <p>L'enorme varietat de condicions d'humitat i temperatura fan que el Parc Natural del Massís del Montseny presenti una vegetació excepcionalment diversa. A manera d'estrats que van canviant segons l'alçada, se superposen formacions vegetals característicament mediterrànies a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), de mitja muntanya plujosa més amunt (alzinar muntanyenc i rouredes), d'ambients centreeuropeus per sobre dels mil metres (fagedes i avetoses) i fins d'ambients subalpins als cims (matollars i prats).</p> <p><strong>La Fauna:</strong></p> <p>En funció de la vegetació existent a diferents zones es poden trobar espècies típiques de la zona centreeuropea així com també fauna mediterània.</p> <p>Com a mostra d'aquesta extraordinària diversitat, només cal dir que s'han citat al voltant de 270 espècies de vertebrats. El caràcter boscós del Montseny determina en gran manera la fauna que l'habita. A l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda entre els mamífers més coneguts; l'astor, el gaig o el pit-roig entre les aus més comunes, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos.</p> <p>El que li confereix un caràcter més singular a la fauna, però, són les espècies d'influència centreeuropea, que sovint resten aïllades, com és el cas de la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó.</p> <p> </p> 08207-24 <p>La Reserva de la Biosfera del Montseny va ser declarada el 28 d’abril de 1978 per part de la UNESCO; les característiques singulars del territori, tant les característiques ecològiques com culturals i les activitats econòmiques tradicionals que s’hi desenvolupen van propiciar el seu reconeixement.</p> <p>Durant el 2014, després d’un procés participatiu i de consulta a tots els municipis que formen part de la Reserva es va ampliar l’àmbit de la Reserva de la Biosfera del Montseny fins a 50.166 hectàrees, un territori amb una població de 51.760 habitants. Sens dubte, aquest fet és un dels grans reptes de gestió del futur.</p> 41.7033552,2.4369307 453152 4616995 08207 Sant Esteve de Palautordera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92947-img-20230713-wa0001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92947-guia-1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92947-guia-2.png Legal i física Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic/Lúdic/Cultural Biosfera Unesco UNESCO Man and Biosphere Programme 2023-07-13 00:00:00 Daniel Gutiérrez Espartero 2153 5.1 2135 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
66088 Costum del Diumenge de Rams https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-diumenge-de-rams <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 696.</p> Ja no es celebra. <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles el Diumenge de Rams, i que té relació amb el món de la vinya. Després de la benedicció dels rams, el diumenge previ al diumenge de Pasqua, la gent de Martorelles els duia a la vinya. Allà es ressava un parenostre i després es penjaven els rams als arbres més alts, amb la intenció que alliberessin el camp de les pedregades.</p> 08256-102 <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. També es donava a les poblacions de Vallirana i Piera. Si tenim en compte la relació tradicional de Santa Maria de Martorelles i Martorelles amb el món del vi i de la vinya (i que ambdues poblacions formaven un sol municipi fins a la dècada dels anys 20 del segle XX), és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:37
66089 Costum de la Quaresma https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-la-quaresma <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 824.</p> Ja no es celebra. <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles per la Quaresma, en concret, el Dissabte de Glòria. Després de la cerimònia litúrgica de la benedicció de la pica baptismal, a Martorelles hi havia la creença que el primer nen que es bategés moria abans de l'any.</p> 08256-103 <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. Antigament, el Dissabte de Glòria es feia un toc d'al·leluia a l'església i després es procedia a celebrar les cerimònies litúrgiques de la benedicció i producció del foc nou, i de la benedicció de les fonts baptismals i de les piques. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:37
66111 Llegenda d'Almançor a Castellruf https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dalmancor-a-castellruf <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 163-164.</p> <p>'Diuen que quan Almançor va cremar Barcelona (985), van guanyar la batalla del Pla de Matabous (als voltants de la Mogoda), i els àrabs van matar els cristians que trobaven. Castellruf i Sant Miquel van ser els refugis del comte Sunyer i els seus homes. El fill bastard d'Almançor, el jove Abd-el Muzafar, juntament amb 300 homes, va posar setge a Castellruf i al castell de Sant Miquel, demostrant una clara superioritat numèrica. No hi va haver lluita ni matança, no hi trobem restes humanes ni òssos sepultats. El castell no va ser cremat ni envestit, només assetjat. La rendició va ser força ràpida, i llastimós el fet que els cristians haguessin de destruir la seva fortalesa. Els enderrocs van haver d'escampar-se i dispersar-se per tal que no poguessin reconstruir-lo. Després d'això va retenir captius els joves i més forçuts i als vells i les dones els va donar la llibertat. Tot el poble de Martorelles va quedar destruït i l'església cremada, sense objectes de culte. L'havien utilitzat com a estable per als seus cavalls'.</p> 08256-88 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:37
66112 Llegenda de Tots Sants a Castellruf https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-tots-sants-a-castellruf <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 164. CATALÀ I ROCA, Pere (1996). Llegendes de castells catalans. Barcelona: Dalmau, p. 79.</p> <p>'Diuen que al Castell Ruf, la nit de Tots Sants, tenen cita tots els antics possessors -dames i cavallers- del ja inexistent castell, els quals, dalt del turó, s'entaulen i mengen, sense pronunciar cap mot. Rics vestits cobreixen el pelat ossam dels comensals'.</p> 08256-89 <p>La llegenda està extreta del llibre 'Llegendes dels castells catalans' de Pere Català i Roca. Tot i això, fou recollida per primer cop pel folklorista català Joan Amades a la seva obra 'Folklore de Catalunya', dins del volum Rondallística (any 1950).</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:37
66113 Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanyes-martorelles-i-sant-fost-tres-parroquies-dintre-un-bosc-0 <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, capítol 12, nº 1000. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 9.</p> XIX <p>Es tracta de la dita més popular de la contrada, en referència a aquestes tres parròquies i a l'entorn forestal on es localitzaven en origen. Diu així: 'Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc'.</p> 08256-90 <p>Aquesta dita ja apareix referenciada al 'Diccionario Geográfico Estadístico Histórico' de Pascual Madoz de l'any 1845. Les tres parròquies, quan Cabanyes era independent de Sant Fost, eren veïnes i formaven part de la casa o baronia de Mogoda (que després passà a la cartoixa de Montalegre), des del segle XIV fins al XIX, quan es constituïren els primers ajuntaments independents. La referència al bosc ve donada pel propi paisatge de la zona. Fins a principis del segle XIX, els boscos s'extenien per bona part dels termes municipals de Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:37
66114 Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixac-martorelles-i-sant-fost-tres-parroquies-dins-un-bosc <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, capítol 12, nº 1967. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 9.</p> XIX-XX <p>Es tracta d'una variant de la dita més coneguda del terme, però canviant el mot Cabanyes per Reixac. Diu així: 'Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc'.</p> 08256-91 <p>Reixac era una antiga parròquia propera a Sant Cebrià de Cabanyes, que fou unida al municipi de Montcada. Martorelles i Sant Fost formaven part de la casa o baronia de Mogoda (que després passà a la cartoixa de Montalegre), des del segle XIV fins al XIX, quan es constituïren els primers ajuntaments independents. Sant Pere de Reixac, en canvi, no pertanyia a la baronia. La referència al bosc ve donada pel propi paisatge de la zona. Fins a principis del segle XIX, els boscos s'extenien per bona part dels termes municipals de Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:37
66115 A Martorelles, carboners https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-martorelles-carboners-0 <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, capítol 12, nº 472. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 15.</p> XIX-XX <p>Dita molt popular a la zona i que fa referència a una de les principals activitats econòmiques del terme en època moderna. Diu així: 'A Martorelles, carboners'.</p> 08256-92 <p>Fins fa poc temps, el carboneig (elaboració del carbó d'alzina i rabassó) era una activitat molt important als pobles de Santa Maria de Martorelles i Martorelles. La gran massa forestal existent a la zona feia que els carboners treballessin al bosc, a peu d'obra, on tenien les cabanes. Un cop elaborat, el carbonet era transportat als punts de venda per la ruta del coll Mercader, que anava de Badalona a Granollers passant pels pobles de la contrada. Amb la instal·lació de la línia de tren entre Barcelona i Granollers a mitjans del segle XIX, la ruta deixà d'utilitzar-se.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2020-09-15 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:37
66116 Carboners de Martorelles, emmascarats de galtes i orelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboners-de-martorelles-emmascarats-de-galtes-i-orelles <p>PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 16. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 3.</p> XIX-XX <p>Dita molt popular a la zona en relació a una de les principals activitats econòmiques del terme en època moderna. Diu així: 'Carboners de Martorelles, emmascarats de galtes i orelles'.</p> 08256-93 <p>Aquesta dita fa referència a l'aspecte que deurien oferir els carboners quan tornaven de treballar al bosc. El carboneig va ser una activitat molt important per a les poblacions de Santa Maria de Martorelles i Martorelles, fins a finals del segle XIX o principis del segle XX. Segons en Jaume Sindreu, autor martorellenc, la dita era utilitzada pels habitants de Sant Fost i Cabanyes per ridiculitzar als de Santa Maria de Martorelles i Martorelles.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:37
66117 Bosqueters, destralers i carboners https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosqueters-destralers-i-carboners <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 3.</p> XIX-XX <p>Dita relacionada amb les principals activitats econòmiques de les tres parròquies més destacables de la contrada. Íntegrament, la dita diu així: 'Els de Cabanyes, bosqueters; els de Sant Fost, destralers; els de Martorelles, carboners'.</p> 08256-94 <p>La dita fa referència a les activitats econòmiques forestals que es desenvolupaven en aquests pobles, abans que Sant Cebrià de Cabanyes fos unit a Sant Fost de Campsentelles. Els boscos s'extenien per bona part dels termes municipals de Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles, on eren explotats per a l'extracció de carbó, llenya, fusta, etc.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:37
66118 Corranda de les noies de Martorelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-les-noies-de-martorelles <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 9.</p> XIX-XX <p>Antiga corranda utilitzada a la contrada en relació a les ínfimes condicions socials de les dones i al pas del temps. Diu així: '- Per què no tenen gaire durada, ni viuen una joventut il·lusionada les noies i fadrines de Martorelles? - Perquè amb els anys es va fent velles'.</p> 08256-95 <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, aquesta corranda era utilitzada a la zona de Santa Maria de Martorelles i Martorelles, entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX ambdues poblacions formaven un sol municipi, és probable que la corranda es refereixi als dos pobles indistintament.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Difícil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:37
66119 Romanço dels malalts de Martorelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/romanco-dels-malalts-de-martorelles <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.11.</p> XIX <p>Antic romanço utilitzat a la contrada en relació a les dures condicions socials de l'època. Diu així: '- Sabeu que feien els de Martorelles de Dalt, quan començaven a sentir-se el cos malalt? És ben cert, perquè està escrit en una làmina. Ja començaven a pregar per la seva ànima'.</p> 08256-96 <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, aquest romanço es va començar a popularitzar durant la segona meitat del segle XIX, arran de l'epidèmia de pesta i còlera que va assolar la població en aquella època.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Difícil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:37
66120 Dita del masover de can Coll https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-masover-de-can-coll <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.24.</p> XVI-XVII No s'utilitza. <p>Antiga dita d'època moderna relacionada amb una de les cases més destacables de la contrada, la masia de can Coll, i els seus habitants. Diu així: 'Com el masover de can Coll, que com que té l'ase massa vell, ha de traginar la càrrega al clatell'.</p> 08256-97 <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, entre finals del segle XVI i principis del XVII, la propietària de can Coll, Eulàlia Coll, vídua i sense fills, només tenia un ase molt vell i atrotinat per llaurar i traginar. Aquest fet provocava que el masover que l'ajudava, en Pau Pons, hagués de fer pràcticament tota la feina ell sol. Datat l'any 1602, existeix un document signat pels dos personatges, que deixa constància de la compra d'un bou llaurador a en Salvador de can Sunyer.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:37
66121 Quarteta de les femelles de can Sunyer i dels mascles de can Matons https://patrimonicultural.diba.cat/element/quarteta-de-les-femelles-de-can-sunyer-i-dels-mascles-de-can-matons <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.39.</p> XVII No s'utilitza. <p>Antiga dita d'època moderna relacionada amb dos dels llinatges més destacables de la contrada, els de can Sunyer i els de can Matons. Diu així: 'A can Sunyer, bones femelles, i bons mascles a can Matons. Que per poder fer bones estelles, primer s'han de tenir tions'.</p> 08256-98 <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, a mitjans del segle XVII, corria una quarteta que feia referència a les masies de can Sunyer (de Martorelles en l'actualitat) i can Matons (Santa Maria de Martorelles). La quarteta recull el fet que a can Matons només hi naixien homes, mentre que a can Sunyer abundaven les dones. La documentació de l'època reafirma aquesta tesi.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:37
66122 Dita de Martorelles i altres pobles https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-martorelles-i-altres-pobles <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.43.</p> XVII No s'utilitza. <p>Antiga dita utilitzada a la contrada, tot i que també fa referència a d'altres indrets de Catalunya, relacionada a les possessions privades i personals de les persones. Diu així: 'Tant a Sant Fost com a Murtureïes, a Sant Guim com a Vallfogona, a Riudecols com a Besalú, ni l'ase ni les escunelles, ni els quartos ni la dona, no es deixen a ningú'.</p> 08256-99 <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, aquesta dita era coneguda i popular a la zona de Santa Maria de Martorelles i Martorelles, cap a mitjans del segle XVII. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX ambdues poblacions formaven un sol municipi, és probable que la dita es refereixi als dos pobles indistintament.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:37
66123 Costum del Tió de Nadal https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-tio-de-nadal <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. I, p. 42.</p> Ja no es celebra. <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles el dia 24 de desembre, i que té relació amb el tió de Nadal. Pel que sembla, antigament garrotejaven el tió la vigília de Nadal, i fins l'endemà, no donava els seus fruits.</p> 08256-100 <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum es refereixi als dos pobles indistintament.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:37
66124 Costum del Carnestoltes https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-carnestoltes <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 142.</p> Ja no es celebra. <p>Antic costum propi de la zona de Martorelles durant les festes del Carnestoltes. Es tracta d'una variant del ball o joc del Tio fresco, que es ballava a tot Catalunya i també a determinades zones de València, i que tenia diverses variants depenent de l'àrea geogràfica on es manifestés. A Martorelles, els diablots del ball de Gitanes portaven una gran perruca d'estopa molt estarrufada, que els donava una aparença còmica i grotesca. La duïen durant els dies que durava el Carnestoltes i, en la darrera actuació, cremaven la perruca davant de tothom.</p> 08256-101 <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. El ball o joc del Tio fresco, també conegut com Pallari o Tio tio, consistia en una llarga filera de balladors que duien un ninot de paper lligat a la camisa i una teia encesa (o similar) a la mà. Consistia en cremar el paper del ballador més immediat, fins que només quedés un ballador sense cremar. Aquest costum anava acompanyat d'una cançó generalment curta, que variava depenent de la zona. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament. Actualment, el ball de Gitanes continua essent una tradició molt arrelada al poble de Martorelles.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:37
43566 Sant Sebastià votat https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-votat XIX-XX El 10 d'octubre es el dia de Sant Sebastià votat i es fa missa a Santa Quitèria i després es fa un arròs per tots els assistents. Es fa una petita processó amb la imatge de Sant Sebastià pels voltants de Santa Quitèria. Abans la gent anaven a dinar a bosc i amb el temps ha donat l'arròs popular. La festa es va el diumenge més a prop del dia de Sant Sebastià perquè tothom hi pugui assistir. El vot de Sant Sebastià va ser perquè el 1854 Vilanova i Catalunya va patir un còlera i es va establir que el dia que s'acabés el còlera es demanaria festa. Aquest dia va ser el dia 10 d'octubre. El dia 20 de Gener dia de Sant Sebastià es fan uns panets rodons que es beneeixen i es mengen per no tenir el còlera 08902-76 41.5555500,2.3077500 442272 4600663 08902 Vilanova del Vallès Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2019-11-22 00:00:00 Joan Vicens i Tarré Explicada pel Sr. Francesc Escalé 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:42
43567 Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Quitèria https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-gloriosa-verge-i-martir-santa-quiteria https://ca.wikipedia.org/wiki/Quit%C3%A8ria XIX-XX A l'Associació d'Amics dels Goigs tenen fiversos exemplars d'aquest goig publicat en dates que van de 1852 fins 1956. Alguns d'ells duen també la partitura amb la música. La lletra ha variat poc, amb normalització lingüística, i comença amb: 'Puix virtut miraculosa Déu té en vostre braç posada: Siau la nostra advocada, Santa Quitèria gloriosa' i la part final és: 'Vilanova del Vallès reb la vostra protecció, venerant amb devoció vostre braç que els mals guareix. En Vos té miraculosa medicina assegurada: Siau la nostra...' 08902-77 Quitèria, filla d'Aeci, rei visigot de Tolosa, va refusar la mà de Germà, l'executor de les males accions de son pare, i fugí a Aira (Gascunya) disfressada de cavaller per tal d'escapar del seu pretendent. Poc després es convertí al cristianisme i feu vot de castedat. Germà la va trobar i la va decapitar cap al 472 al palau reial d'Aira. 41.5540100,2.2888900 440698 4600505 08902 Vilanova del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2019-11-22 00:00:00 P. Barbado. OPC Goig de l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:42
43568 Goigs del Gloriós Màrtir Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-martir-sant-sebastia XIX-XX Sant venerat a l'església de Sant Esteve. La lletra comença: 'Màrtir sant molt singular Us preguem amb gran clemència, Vulleu a Jesús pregar, Nos guarde de pestilencia' 'De Vilanova advocat, I singular protector, Guariment sempre hem trobat Per la vostra intercessió: Feu-nos pugam preservar De tal mal i tal dolencia' 08902-78 Nota històrica extreta del goig: 'En nom de Déu y de la Puríssima Verge Maria Mare y Advocada de pecadors, sia notori a tots los Feligresas de la Parroquia de San Esteve de Vila­ nova de la Roca, Bisbat y Provincia de Barcelona: Que lo dia deu del mes de setembre de l'any mil vuitcents cincuanta cuatre, en vista del contagi del coJera morbo assiatich que tantas víctimas ha causat, y esta causant a la Europa y singularment a la ciutat de Barcelona, y demés ciutats y poblacions del Principat de Catalunya, los Feligresas de esta Parroquia de Vilanova, reunits en la Rectoria en presencia del propi Parroco, a fi de alcanzar de la divina Misericordia que esta parroquia de Vilanova de la Roca sia libre del contagi del colera morbo y demés contagis, han promes y fet vot de celebrar cada añ dos festas cumplidas al gloriós Martir San Sebastia, posant-lo per intercesor per alcanzar de Déu Nostre Señor la sobradita gracia: y han nombrat los comisionats següens perque junts ah lo propi Parroco deter­ minin los días y el modo com deurim celebrar-se en dita Parroquia las espre­ sadas dos festas. = Y los comisionats elegits per los Parroquians que son Esteve Palau y Riera, josep Bosch y Homet, jo sep Cual Catafal, Enrie Catafal y Sora, Manuel Nada! Y Palau, Anton Tolosa y Masjuan, Sebria Galbañ y Arqués, Ajministrador, Pere Maimó y Viaplana, Administrad or, Pere Crivillers y Gausachs y joan Rabasa y Alegre, ab lo propi Parroco han determinat, que las sobredita s dos festas se celebrarían una en lo dia del gloriós Martir San Sebastia y la altre lo dia que en la Santa lglésia Catedral de Barcelona se cantara lo Ted eum en acció de gracias per haber cesat lo contagi del colera morbo: y han determinat també que las mencionadas dos festas se celebrarían del modo següent: Oint Misa, abstenint-se de treballar, y de tota diversió, y si alguna vegada lo Poble vol música en lo Ofici, que la música no sia per cap diversió de Plaza ni Sarau. 1 perque tota la Parroquia pugia celebrar las dos referidas festas ah la dcguda devoció, en cada una de ellas se cantara lo Ofi.ci solemne en la Misa matinal, y tots los Administradors trauran les Atxes, y acabat lo ofici se fara la profesó com en los primers Diumenges, portan la Jmatge del gloriós San Sebastia ab lo tabernacle, y a )'arribar a la Iglésia se cantaran los 'Goigs' del gloriós San. Aquesta és la determinaci ó, que, com a comissionats per los Parroquians de San Esteve de Vilanoca de la Roca, junts ab lo propi Parroco habem judicat oportuna y convenient en testimoni de veritat lo firmen en la Rectoría de Vilanova de la Roca aÍs deu de Setembre de mil vuit cents cincuanta cuatra. =Josep Prat, Pbre. Rector, Esteva Palau y Riera, j osep Bosch, Josep Gol, Enrich ·Catafal, Pau Nada), Anton Tolosa, Sebrii1 Galbañ, Pere Maymó, Isidro Crivillers, Juan Rabasa.' Hi ha, a més, una nota que diu: 'Lo día determitat sera lo dia deu de Octubre de cada añ, perque en lo dia deu del dit mes se canta lo Tedeum en la églésia Catedral de Barcelona. Josep Prat, Pbre. Rtor.' 41.5540100,2.2888900 440698 4600505 08902 Vilanova del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2019-11-22 00:00:00 P. Barbado. OPC Goig de l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:42
43569 Goigs en llaor de Sant Lley, Bisbe de Lleida https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-sant-lley-bisbe-de-lleida https://ca.wikipedia.org/wiki/Lliceri_de_Coserans XIX-XX El goig conservat a l'Associació d'Amics dels Goigs data de 1928. La lletra és la següent: 'Puix trobem en vos remey En tota necessitat: Sigau, oh Bisbe Sant Lley, De Vilanova advocat.' I finalitza: 'Guardeunos de tempestats, De malura y pedregadas, Donaunos bonas anyadas Benehint nostres sembrats: Feune reflorir la lley De Jesús crucificat:' 08902-79 'Segons la llegenda, nasqué al segle V en la Civitas Bigorra, actual Sent Leser, prop de Tarbes. Va estudiar amb el bisbe de Tarbes, i amb Quintí, bisbe de Rodès, que l'ordenà sacerdot. Va ser elegit pels fidels bisbe de Coserans, succeint Valeri, per la santedat de la seva vida. Entre 506 i 541, la diòcesi de Tarbes va restar vacant, i Lliceri se'n féu càrrec: per això, de vegades, es troba citat com a bisbe de Tarbes. Tradicions locals el feien guaridor: guaria els coixos, malfets, esguerrats, ulcerosos i endimoniats.' (wikipèdia) 41.5540100,2.2888900 440698 4600505 08902 Vilanova del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC Goig de l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:42
43570 Goigs del Gloriós Protomàrtir Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-protomartir-sant-esteve https://ca.wikipedia.org/wiki/Esteve_m%C3%A0rtir XIX-XX Goig dedicat al patró de Vilanova del Vallès. El goig conservat a l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs és de data 1849. La lletra és la següent: 'O protomartyr glòrios De Jesu-Christ molt amát Als queus demanan socós, Siaulos sempre Advocat.' I acaba: 'De mal de pedra cuaru Al devot que en vos confía, Y molt mes patrocinau Als de vostra Confraria, Devant Deu ques poderós Per guardarnos del pécat, Als queus deman socós, Siaulos sempre Advocat' 08902-80 Esteve va ser un dels set homes escollits pels apòstols amb la funció de diaca per gestionar els béns comuns i repartir almoines entre les vídues dins l'economia de l'església primitiva. També va predicar l'evangeli a la comunitat dels hebreus procedents de colònies hel·lenitzades a la sinagoga de Jerusalem. El sanedrí el va acusar de blasfem i una multitud indignada el va acabar lapidant. 41.5540100,2.2888900 440698 4600505 08902 Vilanova del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2019-11-22 00:00:00 P. Barbado. OPC Goig de l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:42
54524 Riu Mogent https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-mogent <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> <p>Curs d'aigua del Sistema Mediterrani Català que s'uneix al Congost al terme de Montornès i forma el Besòs. Neix a la serralada de Marina, al vessant vallesà de la serra del Corredor, a uns 600 metres d'altitud. En arribar al terme de Llinars del Vallès canvia l'orientació i passa per Llinars, la Roca, Vilanova i Montornès. Per la riba dreta, els afluents més importants són les rieres de Vilamajor i de Cànoves o Vallforners. Per l'esquerra, com que segueix de prop la falla de la serralada, no té afluents importants. No obstant això, els petits torrents que hi ha li aporten molta aigua en moments de pluges fortes. L'aigua del Mogent s'aprofita per regar tota la conca, i és especialment important als espais compresos dins els municipis de Vilanova i Montornès, abans d'arribar als nuclis urbans.</p> 08136-8 08170 - Montornès del Vallès <p>Al llarg de la història ha experimentat crescudes importants causades, especialment, per llevantades duradores de tardor. Una de les més destacables va tenir lloc a finals de setembre de 1971.</p> 41.5449200,2.2582300 438132 4599517 08136 Montornès del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54524-foto-08136-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54524-foto-08136-8-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:27
54525 Bosc de ribera al riu Mogent https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ribera-al-riu-mogent <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> XX L'espai de conservació és molt petit, caldria una acció per estendre el bosc per la llera del riu <p>Massa arbòria disposada en fileres que creix a banda i banda de la llera del riu Mogent, allà on es troben la plana de Can Vilaró i el corrent fluvial. És un cas típic de bosc de ribera amb exemplars de plàtans d'ombra i pollancres alts i ben formats. Es tracta d'un conjunt vegetal d'important interès natural i paisagístic.</p> 08136-9 08170 - Montornès del Vallès <p>Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (aigua freàtica). Destaca la riquesa en nutrients minerals que caracteritza els sòls formats per sediments portats per les aigües fluvials, fent que les alberedes, puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.</p> 41.5476600,2.2668500 438854 4599815 08136 Montornès del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54525-foto-08136-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54525-foto-08136-9-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:27
54528 Creus del turó de les Tres Creus https://patrimonicultural.diba.cat/element/creus-del-turo-de-les-tres-creus <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> XX <p>El turó de les Tres Creus forma part de la renglera de turonets que juntament amb la serra de Can Parellada separen els rius Mogent i Congost. A banda i banda hi ha el turó d'en Roina (Mons Observans) -al cim del qual hi ha l'assentament romà de Can Tacó- i el turó del dipòsit d'aigua. La vista sobre el terme de Montornès és immillorable. El nom li ve justament per la presència de tres creus de ferro al cim. Aquestes tres creus estan col·locades sobre tres bases, dues circulars i una rectangular, fetes de pedra i travades amb morter i ciment.</p> 08136-12 08170 - Montornès del Vallès <p>Molt probablement aquestes creus van ser instal·lades en ocasió de la celebració d'una Santa Missió, en data que no es pot precisar. Del que sí es té constància és que el 30 de juliol de 1967 les creus van ser totalment renovades. Durant alguns anys els feligresos de la parròquia de Montmeló hi pujaven en processó, ja que l'indret era una estació més del Via Crucis de Divendres Sant.</p> 41.5520000,2.2572100 438054 4600304 08136 Montornès del Vallès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54528-foto-08136-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54528-foto-08136-12-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:27
54529 Refranys, dites i corrandes https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranys-dites-i-corrandes <p>PARÉS i PUNTAS, Anna (2001) 'Tots els refranys catalans. 25.000 refranys d'arreu de les terres catalanes', Barcelona, Edicions 62.</p> <p>'A Montornès manlleven coses i no tornen rés' (PARÉS, 2001) 'Per a no haver de fer rés, Montornès' (PARÉS, 2001)</p> 08136-13 08170 - Montornès del Vallès 41.5454000,2.2672000 438881 4599564 08136 Montornès del Vallès Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:27
54530 Turons de les Tres Creus https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-de-les-tres-creus <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> <p>Petita serra aïllada formada per tres turons: el turó d'en Roina, el de les Tres Creus i el més proper a Montornès Nord que no té nom conegut. A la segona meitat de la dècada dels 90 del segle XX, hi va haver un incendi que va arrasar l'àrea forestal dels turons. Actualment hi ha un bosc en lenta recuperació i amb un interès natural biogeogràfic destacable en tractar-se d'un ecosistema forestal mediterrani aïllat situat entre ecosistemes fluvials i polígons industrials. Es preveu realitzar actuacions per recuperar l'entorn natural del paratge. L'interès biogeogràfic dels turons de les Tres Creus es reforça pel fet de servir de passadís de connexió entre els ecosistemes fluvials dels rius Congost i Mogent, malgrat la discontinuïtat que representa l'avinguda Mogent, via caracteritzada per un trànsit industrial dens. És en aquesta zona on hi ha una estreta franja de terreny, propietat de l'empresa Henkel Ibèrica, tancada mitjançant una arbrada que actua de pantalla visual de les instal·lacions industrials.</p> 08136-14 08170 - Montornès del Vallès <p>Al cim del turó més proper a la confluència dels rius, hi ha un jaciment arqueològic de l'època romana, l'assentament de can Tacó - turó d'en Roina (Mons Observans), declarat l'any 2008 bé cultural d'interès nacional per part del govern de la Generalitat de Catalunya.</p> 41.5526300,2.2600900 438295 4600371 08136 Montornès del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54530-foto-08136-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54530-foto-08136-14-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 153,93 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml