Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54539 | Camí antic de Montornès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-montornes | <p>Es tracta d'un camí que passava pel davant de l'antiga casa de can Parellada. Presenta un paviment fet de palets de riera. La casa Can Parellada i altres cases annexes van ser enderrocades l'any 2006.</p> | 08136-23 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5596000,2.2737300 | 439439 | 4601136 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54539-foto-08136-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54539-foto-08136-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||||
| 54542 | Riu Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-besos-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>El riu Besòs neix de la confluència del riu Congost i del riu Mogent, al terme municipal de Montornès del Vallès, davant la font de Santa Caterina. El seu curs transcorre fins a desembocar al mar Mediterrani, a Sant Adrià del Besòs. En el terme de Montornès, el riu Besòs no rep cap afluent apreciable, però cal destacar que a tocar té dos boscos de ribera importants: el de Santa Caterina i un altre a prop de Can Bosquerons de Baix. A l'aiguabarreig del naixement del Besòs hi destaca la fauna ornitològica.</p> | 08136-26 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El 15 de desembre de 1943 una important riuada es va endur l'antic pont que travessava el riu per connectar Montornès i Montmeló. El que hi ha ara data de 1959. Des del 1988 el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs impulsa projectes de recuperació de l'espai fluvial.</p> | 41.5456700,2.2420900 | 436787 | 4599612 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54542-foto-08136-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54542-foto-08136-26-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 54543 | Bosc de ribera al riu Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ribera-al-riu-besos | <p>La conca del riu Besòs té una superfície de 1.024 km2, ocupant part de les comarques d'Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental. En algunes poques zones altes de la conca, el riu encara conserva les seves riberes naturals, però en la gran majoria de la resta de les riberes estan totalment ocupades per l'activitat humana i el riu està canalitzat. Això comporta una nul·la integració d'una gran part del riu amb l'entorn. La pluviometria de la zona, amb règims de pluja típicament mediterranis, produeix pluges curtes però molt intenses, amb nivells anuals pluviomètrics baixos. Una bona part de la conca té uns pendents considerables, afavorint l'escorriment. L'impacte de la industrialització que afecta a la conca produeix un alt grau d'impermeabilitat, i en les zones urbanitzades es presenta en general una vegetació d'arbusts amb poc efecte de retenció hídrica. Aquestes tres causes: episodis intensos de pluja, pendents elevats a l'encapçalament, i alt coeficient d'escorriment, provoquen que el règim de cabals del riu Besòs sigui molt irregular i torrencial en els seus episodis màxims. Al municipi de Montornès té dos boscos de ribera importants, el de Santa Caterina i, prop de can Bosquerons de Baix, un altre format per una filera d'arbres, al costat de la llera.</p> | 08136-27 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Una riuada es va endur el pont de Montmeló el qual va ser reconstruït l'any 1959.</p> | 41.5460000,2.2473600 | 437227 | 4599645 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54543-foto-08136-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54543-foto-08136-27-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (aigua freàtica). A l'àrea mediterrània i submediterrània són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Destaca la riquesa en nutrients minerals que caracteritza els sòls formats per sediments portats per les aigües fluvials, fent que les alberedes, puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos. A mesura que ens allunyem del riu, la profunditat mitjana del nivell freàtic augmenta i condiciona la distribució dels arbres. Així, al Vallès, el salze blanc (Salix alba) i el vern (Alnus glutinosa) sempre viuen arran d'aigua, mentre que l'àlber o auba (Populus alba), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia ssp. Angustifolia) i el pollancre (Populus nigra) toleren millor la secada i poden arribar a créixer en indrets on la profunditat de l'aigua freàtica ronda els 2 m. Vora les rieres que a l'estiu solen portar poca aigua, no acostuma a haver-hi ni salzes blancs ni verns, mentre que els oms (Ulmus minor) guanyen terreny; ja que és menys exigent pel que fa a humitat edàfica. L'àmbit del bosc de ribera, a causa de la seva fertilitat, ha estat molt explotat per l'home des de temps immemorials. Als dominis del bosc de ribera és freqüent trobar-hi arbres forans plantats per l'home per aprofitar-ne la fusta. El més freqüent és el pollancre del Canadà (Populus x canadensis), un pollancre americà. A Catalunya també es conrea el plàtan (Platanus x hispanica), originari de la península Balcànica. Es poden reproduir per llavor i no és rar trobar exemplars subespontanis. També podem trobar d'altres arbres al·lòctons que, plantats originàriament amb intencions ornamentals o reforestadores, han esdevingut subespontanis, en són exemples dues espècies nord-americanes: l'acàcia falsa o robínia (Robinia pseudoacacia) i el negundo (Hacer negundo). També es poden trobar associats arbustos com els tamarius (Tamarix canariensis i Tamarix africana), la sarga (Salix eleagnos) i el gatell (Salix cinerea ssp. Oleifolia). I és fàcil trobar-hi l'arç blanc (Crataegus monogyna); el sanguinyol (Cornus sanguinea); l'esbarzer (Rubus ulmifolius); el romegueró (Rubus caesius); i, l'heura (Hedera helix). Com a herbes típiques podem citar la lleteressa de bosc (Euphorbia amygdaloides), el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum) i l'enfiladís llúpol (Humulus lupulus). Freqüentment, on antigament hi havia boscos de ribera, ara hi trobem conreus o canyars. A diferència del canyís (Phragmites australis), que és una planta autòctona, la canya (Arundo donax) és originària del centre d'Àsia i va ser introduïda a Europa per la seva utilitat. Els boscos de ribera són ecosistemes molt rics en aliments, amb abundància de fruits i d'invertebrats. Sovint es converteix en petits oasis, enmig de zones fortament transformades, fonamentals per a molts animals, especialment per a les aus. S'hi poden trobar espècies de vertebrats típiques de les zones humides i dels ecosistemes fluvials, i d'altres, no especialment lligades a la presència d'aigua, que hi van a buscar menjar i/o refugi. Hi podem trobar el teixidor (Remiz pendulinus) o l'oriol (Oriolus oriolus), el picot verd (Picus viridis), el balquer (Acrocephalus arundinaceus) o del rossinyol bastard (Cettia cetti), entre d'altres. Destaca la presència d'aus migratòries, com el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinet blanc (Egretta garzetta), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), etc. Els boscos de ribera funcionen com a corredors biològics per a moltes espècies -sobretot mamífers-, especialment en àrees on els boscos naturals han estat substituïts massivament per conreus. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 54545 | Riera de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallromanes | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Neix al municipi del mateix nom, als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Mateu, i aflueix al riu Mogent per la riba esquerra dins el terme de Montornès. Es tracta d'una riera de règim totalment pluvial, la qual cosa fa que estigui seca a la part final la major part de l'any, i que tan sols després d'episodis forts de pluja porti cabal d'aigua. Quan està seca, el fons és perfectament transitable. A les zones que toca l'actual límit del terme de Montornès presenta diverses cobertes vegetals. A la plana final, prop d'on desemboca al riu Mogent, el curs es troba a la vista, sense cap tipus de bosc de ribera, tan sols amb algunes canyes. Més amunt presenta alguns conjunts de vegetació de ribera, la qual cosa fa que sigui difícil accedir a la llera.</p> | 08136-29 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'eix hidrogràfic que marca defineix un tram del límit del terme municipal de Montornès amb el de Vallromanes i amb el de Vilanova, pobles segregats al 1933 i al 1984, respectivament.</p> | 41.5520400,2.2804500 | 439992 | 4600292 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54545-foto-08136-29-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 54546 | Plana de can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-can-vilaro | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Espai agrícola tradicional que està situat a la zona nord-est de Montornès, a les terrasses de la banda esquerra del riu Mogent. Actualment s'hi conreen diversos tipus de cultius extensius de cereal, horta i vivers d'arbres amb rec abundant, per la qual cosa presenta un paisatge obert de plana, que es pot considerar pràcticament perdut a la resta del municipi i, fins i tot, a la comarca.</p> | 08136-30 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>A la prehistòria, l'actual plana que voreja el riu era un terreny impenetrable d'aiguamolls, última resta del llac que havia ocupat tot el Vallès. Des de temps dels romans i, de mica en mica, es va anar guanyant superfície als aiguamolls, amb l'esforç pacient dels agricultors, a mesura que anaven abocant terra i cavant canalons per desaiguar. La dessecació completa de la plana va concloure als inicis del segle XX. El nom li ve de la proximitat amb la casa de can Vilaró, on, des de fa molt temps, resideixen els propietaris de la major part de la plana.</p> | 41.5523600,2.2768700 | 439694 | 4600330 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54546-foto-08136-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54546-foto-08136-30-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 54551 | Bosc de can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-vilaro | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Petit bosc d'alzines situat entre la masia de can Vilaró i la de ca l'Ametller. És un dels pocs boscos mediterranis, amb el típic alzinar autòcton, que es troba en terreny pla, ben accessible i molt proper a un nucli urbà. El seu estat no és gaire bo precisament per la proximitat de la presència humana. Tot i el domini de l'alzina, enmig del bosc també hi ha pins i roures.</p> | 08136-35 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Actualment el pi blanc (Pinus halepensis), i en menor grau la pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) i el pi roig (Pinus sylvestris), acostumen a ser els arbres dominants a les masses forestals vallesanes. El pi blanc és una espècie clarament autòctona, i el pi pinyoner (Pinus pinea) sembla que va ser introduït a Catalunya en època antiga (romana?) procedent de la Mediterrània oriental (Creta?). Actualment el trobem totalment naturalitzat. Al Vallès el pi pinyoner no presenta una distribució uniforme, forma clapes on sovint se'l troba, acompanyant o més rarament dominant, amb el pi blanc.</p> | 41.5465300,2.2738400 | 439436 | 4599685 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54551-foto-08136-35-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 54558 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-5 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Creu de ferro que s'eleva sobre un podi circular de dos graons. Sobre aquesta base s'aixeca una estructura troncocònica que aguanta la creu. El pal és de ferro colat. La creu està decorada a la base amb quatre volutes calades de ferro forjat. El coronament està format per la creu, pròpiament dita. Es tracta d'una creu llatina patent i calada, de braços convexos i també amb decoració de volutes.</p> | 08136-42 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Amb la construcció de la carretera l'any 1913, el carrer del Riu Mogent es va convertir en l'entrada principal del poble, venint de la Roca. Per això s'hi va instal·lar una primera creu, alta i de tub de ferro, que fou arrencada durant la guerra. La creu de terme actual va ser donació de l'industrial Rafel Grau que la va treballar a la seva propia fundició situada al carrer de Besalú de Barcelona. La nova creu es va inaugurar a la primavera de 1944, tal com recull l'acta del Ple del 27 d'abril en què el Consistori agraeix el gest generós del senyor Grau.</p> | 41.5440200,2.2658200 | 438765 | 4599412 | 1944 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54558-foto-08136-42-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Tallers R. Grau | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 54560 | Torrent de can Blanco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-blanco | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Curs d'aigua estacional que baixa de la serralada Litoral i desguassa al riu Mogent, poc abans d'unir-se al riu Congost per formar el Besòs. Part del recorregut transcorre entre les edificacions de Casablanca. És un torrent curt i discret que ha agafat el nom de la casa d'estiueig que es va construir a la zona cap als anys 40 del segle XX: la casa de la família Blanco i Bruguers, anomenada també Casablanca. Molt a prop d'aquest torrent, entre 1936 i 1939, es va habilitar un cementiri civil que es va clausurar l'any 1941.</p> | 08136-44 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5448400,2.2555400 | 437908 | 4599510 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||||
| 54563 | Castell de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-miquel | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. CATALÀ, Pere (1984) 'Torre del castell de Sant Miquel' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. GEOGRAFIA COMARCAL (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Barcelona, 1982. IPArqC (2003) 'Castell de Sant Miquel - Castell de Montornès' Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. RECHE ONTILLERA, A. (2014). L'Speculo de 1764, Una aproximació documental al Montornès medieval. Premi Montornès de recerca històrica 2010. Ajuntament de Montornès del Vallès i Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XV | <p>Fortificació medieval que hi ha al punt més alt del municipi (436 m), en el límit amb Vallromanes, en un dels contraforts nord de la serralada Litoral. Entre novembre i desembre del 2016 s'ha dut a terme la primera campanya d'excavació arqueològica. Aquesta intervenció ha deixat de manifest que apart de la gran torre de l'homenatge de planta circular que resta parcialment dreta també es conserva el recinte sobirà emmurallat amb diferents estructures com l'aula o domicilium (part residencial) i dos recintes jussans, és a dir que el castell consta almenys de tres línies de defensa. En un dels recintes jussans podem distingir les restes de l'antiga capella de Sant Miquel, de planta rectangular. Les excavacions han pogut documentar que la capella data d'època moderna (segles XVII-XVIII), de la capella medieval encara es desconeix la seva ubicació. Al vessant sudest hi ha les restes del poblat ibèric de Sant Miquel, les pedres del qual van servir per edificar el castell medieval.</p> | 08136-47 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>La primera notícia escrita del castell de Montornès és de 1108, tot i que la construcció és anterior. El terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes, que formaven una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi. A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d'Alella. Fou propietat comtal fins que el 1342 el rei Pere III el va vendre a la família dels Montornès. Des del segle XVII va pertànyer als Taverner, després comtes de Darnius. El 4 de gener de 1485, aquest castell va ser l'escenari de la batalla decisiva de la segona Guerra Remença en què Bartomeu Sala va liderar la victòria pagesa contra l'exèrcit del veguer Anton Pere de Rocacrespa. Afectat greument per batalles diverses i un terratrèmol l'any 1448, el castell va restar abandonat des de final del segle XV. A més, l'any 1718, el comte de Darnius va reconstruir la torre Tavernera, actual seu del Club de golf Vallromanes, que va succeir l'enderrocat castell com a centre de la senyoria.</p> | 41.5275600,2.2719900 | 439264 | 4597580 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54563-foto-08136-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54563-foto-08136-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54563-foto-08136-47-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya hi figura tan sols la torre | 92|93|94|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||
| 54566 | Pont antic sobre el Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-antic-sobre-el-besos | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Estrep meridional, en estat de ruïna d'un antic pont per creuar el riu Besòs i comunicar la carretera de Montornès a Santa Coloma amb el municipi de Montmelò. Ha desaparegut el tauler del pont i les possibles pilastres amb tallamars i tan sols queda el calaix d'arrencament del pont. Es pot apreciar que es tractava d'una construcció folrada de carreus de pedra vista i remplenada interiorment per pedra i rebliment.</p> | 08136-50 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquest antic pont va ser destruït per una riuada el desembre de 1943. Es va construïr un nou pont.</p> | 41.5462800,2.2484500 | 437318 | 4599675 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54566-foto-08136-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 54567 | Vinyes Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-velles | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Paratge situat a la capçalera del torrent de les Vinyes Velles, on es conserven plantacions disperses d'aquest conreu tradicional per a la producció del vi. Les vinyes que hi ha pertanyen al Consell Regulador de la Denominació d'Origen Alella. El seu interès rau en el fet de ser un cultiu tradicional a tota la comarca i que es troba a l'origen del topònim del lloc. Aquesta zona és un vestigi de l'època (segona meitat del segle XVIII) en què es varen plantar vinyes arreu de Catalunya, que van acabar substituint boscos, pastures, erms i altres conreus.</p> | 08136-51 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5384400,2.2576500 | 438078 | 4598798 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||||
| 54568 | Antic Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>El Vial Mogent havia estat aproximadament l'antic Camí Ral, que des de Barcelona entrava a Montornès per Can Bosquerons, travessava el Mogent davant de Can Blanco i continuava per aquí cap a Palou i Granollers. Al camí, i dins el terme de Montornès hi havia l'antic Hostal del Racó, avui Can Quirze (BELTRAN I ALCALDE (1985: 180) .</p> | 08136-52 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5481900,2.2585000 | 438158 | 4599880 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||||
| 54570 | Torrent de les Vinyes Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-vinyes-velles | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>El torrent de les Vinyes Velles drena l'aigua de la part central del terme municipal, que baixa des de la serralada Litoral. La conca hidrogràfica del torrent és molt gran. Hi conflueixen molts rierols i torrents, especialment el de ca n'Olivé, el de can Coll i el de Vinyes Velles. Aquest últim dóna nom al conjunt fluvial. Hi ha una única infraestructura important en relació al torrent. Es tracta del pont de la Torre que sosté un tram de la carretera BV-5001. La construcció data de 1913. L'exterior del pont està fet de blocs grossos de granit, els quals es poden veure des de la cara orientada aigües amunt. Entre el pont i el riu Mogent el torrent de Vinyes velles s'anomena popularment torrent de la Torre, justament perquè el curs fluvial passa pels terrenys del manso Calders, edificació coneguda entre d'altres noms, amb el de la 'torre'. L'any 2005 es van iniciar les obres d'urbanització del torrent de Vinyes Velles. El projecte va sorgir el 1998 arran d'un procés de participació ciutadana convocat per escollir l'estètica i els usos públics de l'espai. El condicionament de la zona va incloure la construcció d'una passarel·la per enllaçar els carrers de Joan Carles I i dels Pins, que permet connectar aquest sector amb el nucli urbà.</p> | 08136-54 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El maig de 2007 es va obrir al públic el Parc del torrent de Vinyes Velles i un any després s'hi va inaugurar un circuit esportiu a l'aire lliure.</p> | 41.5402200,2.2615800 | 438407 | 4598993 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54570-foto-08136-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54570-foto-08136-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 54573 | Verge del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verge-del-carme | XX | <p>En el camí antic que mena cap a Martorelles, passat can Roca Humbert, i en la derivació del camí que porta cap a can Ribes Piera es troba un espai dedicat a la Verge del Carme. Al lloc hi ha dos bancs rectangulars fets de totxo vist corregut i sobre de rajola de ceràmica. Entre tots dos es troba una columna quadrangular de pedra, amb un coronament a doble vessant, també de pedra. Sota el coronament es pot observar, força malmesa una petixina i, a sota d'aquesta, un petit mosaic format per 9 rajoles de ceràmica polícroma, que presenta la figura de la Verge del Carme. Aquestes rajoles es troben protegides per una reixa de ferro forjat.</p> | 08136-57 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5364400,2.2660300 | 438775 | 4598570 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54573-foto-08136-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 54579 | Mina de can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-sala | <p>Alcaide, M.; Gené, M. ; Guanyabens, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | L'entrada es troba relativament deteriorada, especialment, alguns mosaics. | <p>Sota la masia de can Sala, existeix una mina d'aigua. L'entrada està formada per una paret coberta amb rajola decorada polícroma emmarcada per sengles pilastres arrebossades. A la part superior, es forma un petit frontó circular. El conducte de la mina presenta forma rectangular amb coberta de volta de cnó continua. Les parets estan folrades de totxo i a la base s'observa una canalització al centre del pas. S'observen canyeries de transport d'aigua.</p> | 08136-63 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5374600,2.2721200 | 439284 | 4598679 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54579-foto-08136-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ OPC Diputació de Barcelona | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 54582 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-1 | <p>IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BACARÍA, A. (1983) 'Nucli urbà', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès.</p> | XII-XX | <p>Jaciment situat al nucli urbà de Montornès situada als voltants de l'església, al vessant NO del turó de can Corbera i Sant Miquel. En fer-se obres és habitual la localització de restes romanes indefinides que Josep Estrada va documentar, encara que mai s'ha exhumat cap estructura. De tota manera, és segur que a l'església i voltants, cas de realitzar-se excavacions arqueològiques apareixerien restes medievals.</p> | 08136-66 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El poble antic es situa dalt d'un petit tossal que no presenta cap defensa específica de la resta del seu entorn. Es formà a partir de l'església de Sant Sadurní i la seva sagrera des del segle XI-XII. El terme, juntament amb el de Vallromanes i el de Vilanova (segregats el segle XX) formaven la jurisdicció del castell de Montornès. En origen el poble fou nomenat Palau d'Ametlla però el segle XIV, concretament el 1342, va canviar el nom pel dels propietaris del castell: els Montornès. L'església va tenir nombroses reparacions en els segles XVI i XVII. El segle XIX s'inicia el creixement del nucli urbà, amb algunes cases d'estiueig i un eixample urbà que anà baixant des del nucli primitiu cap el riu. El 1962 es va construir el polígon Riera Marsà (actualment Concentració Industrial Vallesana) amb la construcció d'un nucli urbà específic de cases bloc per a habitatges obrers. Actualment tots dos nuclis ja han arribat a connectar, mal que bé, pel pont sobre el Mogent.</p> | 41.5402400,2.2675700 | 438907 | 4598991 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54582-foto-08136-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54582-foto-08136-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54582-foto-08136-66-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 54589 | Bosc de can Saiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-saiol | <p>El bosc de Can Saiol està situat a poca distància de la casa del mateix nom, entre aquesta i can Xec, al costat de la carretera. Es tracta d'un bosc mixt de pins i alzines, ben desenvolupat, de no gaire extensió.</p> | 08136-73 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5464000,2.2789000 | 439858 | 4599667 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54589-foto-08136-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54589-foto-08136-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||||
| 54594 | Torrent de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-bruixes | <p>Curs d'aigua estacional que tan sols porta cabal en els moments de pluja. Baixa de la serralada Litoral i desguassa al riu Mogent. La capçalera recull les aigües de diversos rierols del bosc del Castell, per on passa encaixat fins anar a parar a la zona del Molí. Des d'allà, soterrat i canalitzat, arriba al riu. Antigament el torrent passava pel costat de les bòbiles de can Torrents i d'en Joca on hi havia una bassa que es coneixia com el safareig de les Bruixes. Era utilitzat com a lloc per anar a berenar.</p> | 08136-78 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Al costat de la bòbila de can Torrents i d'en Joca hi havia el safareig de les Bruixes. Aquest era un lloc per anar a berenar i hi havia una taula de pedra.</p> | 41.5382100,2.2769000 | 439683 | 4598759 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54594-foto-08136-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54594-foto-08136-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||||
| 54596 | Era de can Galbany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-galbany | XIX? | <p>Espai rectangular embaldossat amb cairons de ceràmica, que servia per aventar la palla. Al costat hi ha un cobert, on en un totxo, escrit amb lletra cursiva abans de la cuita es llegeix 'NACIDO EL DIA / 11 8 1948', la qual cosa fa pensar que és la data aproximada de construcció del cobert, el qual es posterior a l'era.</p> | 08136-80 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5381300,2.2782400 | 439795 | 4598749 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54596-foto-08136-80-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 54598 | Bosc del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-castell | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Bosc molt espès que hi ha a la falda de la muntanya sobre la qual s'assenta el castell de Sant Miquel. Es tracta d'un alzinar ben desenvolupat amb gran quantitat d'espècies al sotabosc i on també hi ha exemplars de roure martinenc. Actualment, és un bosc gairebé impenetrable, i només s'hi pot accedir pels corriols de la carena que porten al castell.</p> | 08136-82 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5269300,2.2696300 | 439066 | 4597511 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54598-foto-08136-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54598-foto-08136-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | Forma part del Parc de la Serralada Litoral. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 54599 | Camí antic de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-martorelles | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Camí que puja cap al sud des del nucli antic de Montornès fins al coll que mena cap a Martorelles. Aquest pas de muntanya, situat entre el turó del castell de Sant Miquel i el Montcau, s'anomena coll Mercader. El camí arrenca de la zona de l'església, voreja el turó del Pedró i, en passar per les finques del manso Vilallonga i de Torre Sola, s'encaixa en un indret d'arbrat. Més endavant s'aprecien alguns marges de vinya que han quedat penjats per l'enfonsament progressiu del camí. Aquesta diferència d'alçada entre els marges i el sender de sauló evidencia l'antigor d'ambdós elements.</p> | 08136-83 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Camí centenari que enllaçava el poble de Montornès amb Barcelona, per la via de muntanya, travessant Martorelles i Badalona. Era el recorregut que preferien els traginers. Tot i ser el camí més curt s'havien de vèncer un parell de colls de certa pendent. L'any 1913 es va construir la carretera de Sant Adrià - la Roca. Fins aleshores l'única alternativa per anar a la ciutat comtal consistia a travessar el riu Mogent, quan el nivell de les aigües ho permetia, per anar a buscar el Camí Ral que passava per la plana de can Torrents, l'actual Vial Mogent del polígon industrial.</p> | 41.5367600,2.2660300 | 438775 | 4598605 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54599-foto-08136-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54599-foto-08136-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 54600 | Camí de la Justada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-justada | <p>Camí que porta cap a Vallromanes des de la zona de l'església de Sant Sadurní. Rebia aquest nom del fet que es juntaven els pagesos de tots dos llocs al canvi de terme per tal d'arreglar els seus assumptes i litigis.</p> | 08136-84 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5398300,2.2764600 | 439648 | 4598939 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54600-foto-08136-84-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||||
| 54601 | Camí antic de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-vallromanes-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Camí que enfila cap a l'est de la vila en direcció a Vallromanes. Antigament partia de la plaça de Joaquim Mir, que es deia plaça de la Constitució, i seguia pel carrer de Jaume I i pel Camí de la Justada -ara urbanitzats- tot travessant el barri del Castell. Actualment només resta un tram de camí de sauló granític entre el torrent de les Bruixes i la riera de Vallromanes, punt on acaba el terme municipal de Montornès. El camí també travessa un turonet allargassat amb torretes anomenat la Justada, sovint escrit també l'Ajustada.</p> | 08136-85 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Camí centenari que enllaçava el nucli antic del poble amb Vallromanes, parròquia i veïnat adscrit a Montornès fins a 1933. Es tracta d'un camí planer que travessava la riera de Vallromanes -també anomenada Rierot- per l'actual zona del golf d'aquesta població. Per aquesta via Montornès quedava enllaçat amb Vilassar, Teià, Alella, el Masnou, etc. El topònim de la Justada apareix en plànols molt antics. Sembla que aquest nom faria al·lusió a un possible pacte històric entre contendents situats a un costat i a l'altre del turó. L'antic camí de Vallromanes no té res a veure amb l'actual carrer de Vallromanes. La carretera de Sant Adrià - la Roca va ser construïda l'any 1913, i fins aleshores Montornès havia estat una vila arraconada a muntanya i pèssimament comunicada. Els únics senders transitables eren, fins aquell moment, el camí de Martorelles (cap a muntanya), el camí cap al riu Mogent que anava a buscar el Camí Ral que unia Granollers amb Barcelona (cap a la plana), i el camí de Vallromanes (cap a l'est).</p> | 41.5401800,2.2786000 | 439827 | 4598976 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54601-foto-08136-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 54609 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-2 | <p>ANDRES, R.M. (1983) 'Montornès del Vallès' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | <p>Hi ha un nucli petit al costat de l'església i la seva sagrera (des de la plaça de Joaquim Mir fins a la Baixada de l'església i el carrer Nou) que forma el rovell de l'ou de Montornès. A aquest conjunt, s'hi va afegir l'eixample del segle XIX i XX, que va davallar des d'aquest nucli inicial cap al riu Mogent. Des d'un punt de vista arquitectònic no hi ha cap peça excepcional, queden poques edificacions de caire tradicional que confereixen certa personalitat al conjunt. La majoria de cases antigues han estat substituïdes per moderns blocs de pisos.</p> | 08136-93 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El poble antic s'estén dalt d'un petit tossal que no presenta cap defensa. Es va formar al voltant de l'església de Sant Sadurní i la seva sagrera a partir dels segles XI-XII. El terme, juntament amb el de Vallromanes i el de Vilanova (segregats el segle XX) formaven la jurísdicció del castell de Montornès. En origen el poble va ser nomenat Palau d'Ametlla, però al segle XIV, concretament el 1342, va canviar el nom pel dels propietaris del castell: els Montornès. L'església va tenir nombroses reparacions als segles XVI i XVII. Al segle XIX es va iniciar el creixement del nucli urbà, amb algunes cases d'estiueig i un eixample urbà. L'ajuntament des de molt antic estava en aquesta zona, però l'any 1944 es va traslladar a can Saurina, a tocar de la carretera. Poc a poc, el nucli antic va anar perdent centralitat.</p> | 41.5402400,2.2675900 | 438909 | 4598991 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54609-foto-08136-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54609-foto-08136-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54609-foto-08136-93-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 54623 | Turó de can Galbany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-galbany | <p>BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès.PARDO, J. (1983) 'Turó de can Galbany', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. ESTRADA GARRIGA, Josep (1965) 'Montornés y su pasado', Vallés, núm. 1.218, 24-7-1965, Granollers. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.) Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> | <p>El turó de can Galbany està situat entre can Genís, can Galbany i la riera de Vallromanes. És un turó granític aplanat, situat al NE del poblat de Sant Miquel, a l'actual barri del Castell. La morfologia del conjunt, la presència d'enterraments i les troballes de ceràmica fan pensar en un petit nucli d'assentament. De fet, hi ha notícies que fa uns cinquanta anys s'hi reconeixien estructures que formaven un carrer. Es podria parlar d'una possible vil·la romana a la zona. Mentre es feien els fonaments de les cases d'estiueg que es van construir als terrenys de can Galbany, van aparèixer més d'un centenar de fragments de ceràmica ibera i romana, i una lloseta blanca de marbre. Les troballes es composen de ceràmica comuna ibèrica a torn i a ma, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de la costa catalana, kalathos pintats, ceràmica campaniana A i B i algun fragment d'àmfora itàlica i tegulae, així com monedes. Està dipositat al Museu de Granollers.</p> | 08136-107 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Molt a prop, als voltants de can Cuberot, va trobar-se una sepultura de tègula romana. L'any 1954, en remoure les terres per fer la casa anomenada de can Blanc, també van sorgir diversos fragments de ceràmica d'època romana i postromana. Tot plegat fa pensar en la possible existència d'una necròpolis o cementiri en aquesta zona. Aquesta hipòtesi guanya arguments si es dóna crèdit a una informació que ha arribat als nostres dies per via oral. Segons que explicava l'historiador Jordi Sales, l'any 1818 l'amo de can Cuberot, Miquel Colsada, va trobar més de seixanta 48calaveres i ossos humans, alguns dels quals estaven dins de caixes fetes d'obra cuita i pedra. S'explica que la descoberta es va produir mentre l'home plantava una vinya a la finca de can Galbany.</p> | 41.5386400,2.2788900 | 439850 | 4598805 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54623-foto-08136-107-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 54625 | Bòbila de can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-torrents | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona, Madrid. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984. COLOMINAS, J. (1931) 'Sepulcre de la rajoleria de can Torrents, Montornès (Vallès), Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931, Institut d'Estudis Catalans. COLOMINAS, J. (1940) 'Nuevos sepulcros de fosa en Cataluña', Ampurias, Vol. II, Diputación de Barcelona. COLOMINAS, J. (1941) 'Nuevos hallazgos en la bóbila de can Torrents', Ampurias, Vol. III, Diputación de Barcelona ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers. GARCÍA, Ll. (1983) 'Bòbila de can Torrents', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. MUÑOZ, A.M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa, Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Barcelona. RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963) 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña', Ampurias, Núm. XXV, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. VVAA (1982) L'arqueologia a Catalunya, avui, Catàleg de l'exposició, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Antiga bòbila que es troba en una zona urbanitzada. Les notícies que es tenen informen de la presència de tres sepulcres de fossa, encara que només es coneix un esquelet, que es va trobar tapat per palets de riu, en una fossa coberta a dos metres de fondària en les argiles quaternàries. Els materials trobats inclouen denes de calaïta, ganivets de silex, destrals polides, una escudella de forma quadrangular i altres objectes.</p> | 08136-109 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Al costat de la bòbila hi havia el safareig de les Bruixes. Aquest era un lloc per anar a berenar i hi havia una taula de pedra. Ocupava els terrenys de l'antiga masia de Can Torents, que pertanyia a la família Riera-Marsà, un dels cinc terratinents de Montornès. La part grossa de la finca es trobava a l'altre costat del Mogent, a la zona de regadius sobre la qual es va construir el Polígon Industrial Riera-Marsà. Va ser descobert l'any 1923 de manera casual en el decurs de l'extracció d'argila per la bòbila.</p> | 41.5427500,2.2685500 | 438991 | 4599269 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54625-foto-08136-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54625-foto-08136-109-2.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Els materials apareguts es troben al Museu Nacional d'Arqueologia - Barcelona. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 54626 | Bòbila d'en Joca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-den-joca | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 BOSCH, J. (1986) 'Els primers pagesos del Neolític', Curset Els orígens del Vallès Oriental, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. GARCÍA, Ll. (1983) 'Bòbila d'en Joca', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955) 'Excepcional hallazgo prehistórico en Montornés' Vallés, 5-6-1955, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep (1956) 'Comunicación de la Comisaria Local de Granollers a la VIII Comisión Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona' Informes y Memorias, Núm. 32, Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. MARTÍN, Araceli (1985) 'De la cultura de los sepulcros de fosa al grupo de Veraza', Estudios de la Antigüedad, Núm. 2, Universitat Autònoma de Barcelona MUÑOZ, A.M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa, Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Barcelona. RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963) 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña', Ampurias, Núm. XXV, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1956) 'El sepulcro de fosa de la Bóbila d'en Joca (Montornés)' Informes y Memorias, núm. 32, Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia. VVAA (1982) L'arqueologia a Catalunya, avui, Catàleg de l'exposició, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Antiga bòbila que es trobava entre el carrer de Lleida i el carrer del Molí, al costat de la bòbila de can Torrents. En les obres d'extracció d'argila, l'any 1955, va aparèixer un sepulcre de fossa excavat a 1,20 metres de fondària. A l'interior hi havia un esquelet en posició fetal en direcció NNE-SSO, girat sobre el costat esquerre, amb el cap inclinat cap al SE. Feia uns anys s'havien descobert altres sepulcres a 150 metres, a la bòbila veïna de can Torrents.</p> | 08136-110 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>La troballa va tenir lloc de manera casual en el decurs de l'extracció d'argila, la matèria primera de qualsevol bòbila. La d'en Joca estava situada des de 1927 als terrenys avui compresos entre els carrers Major, de Lleida, de Rafael Alberti i el passatge de la Bòbila. Es tractava d'una important empresa rajolera regentada per la família Gurri des de mitjan segle XIX. Cal no confondre aquesta bòbila amb la de can Torrents, que era molt propera i de dimensions més reduïdes. Al costat de la bòbila hi havia el safareig de les Bruixes. Aquest era un lloc per anar a berenar i hi havia una taula de pedra. Els objectes es custodien al Museu de Granollers.</p> | 41.5425700,2.2682500 | 438966 | 4599249 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54626-foto-08136-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54626-foto-08136-110-2.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | El material es troba dipositat al Museu de Granollers. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 54630 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-9 | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Es tracta d'un conjunt heterogeni de cases que presenten la façana principal al carrer Major i les façanes posteriors al passatge de l'Ajuntament. A més de les edificacions que disposen de fitxa pròpia es poden destacar els següents edificis: Número 20, casa que encara que reformada conserva la volumetria; números 22 i 24, Can Paleta (amb la inscripció 'PM' a la façana), núms. 7, 9, 8 i 10, També són inventariables la part de darrera de les cases parells (4, 6, etc). També són inventariables els números 40 i 48 (amb la inscripció 'PB'). Al número 51 hi havia la masia de Can Torrents, de la família Riera-Marsà, que tenia poca terra al voltant., però sí tota la plana dreta del Mogent (BELTRAN I ALCALDE 1985: 243).</p> | 08136-114 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>A partir de l'any 1913, i amb motiu de la construcció de la carretera, van créixer nous carrers al poble: el de Sant Lluís pren la seva forma definitiva i es fa arribar el de Lluís Estapà (actual carrer Major) fins allà, amb la qual cosa, aviat esdevé la principal entrada del poble. El centre urbà basculà cap als nous carrers, i el barri vell es convertí en un barri marginal, si bé conservava encara els edificis oficials: l'Ajuntament, les noves escoles inaugurades l'any 1927, l'església de Sant Sadurní, etc. (BELTRAN I ALCALDE 1985: 256).</p> | 41.5426900,2.2648100 | 438679 | 4599265 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54630-foto-08136-114-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 54634 | Habitatge al carrer del Bruc, número 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-bruc-numero-4 | XX | Exterior molt deteriorat | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, d'estil racionalista on la massa predomina sobre el buit. Està arrebossat però no pintat. Presenta un balcó amb barana d'obra i forma de rectangle escapçat pels dos extrems. El coronament es fa mitjançant un frontó pla i per sobre les obertures del primer pis presenta un fris continu. L'interior presenta arrambador de ceràmica envernissada.</p> | 08136-118 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5431800,2.2649200 | 438689 | 4599319 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54634-foto-08136-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54634-foto-08136-118-2.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 120|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 54635 | Casa al carrer del Bruc número 1/carrer d'Onze de Setembre número 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-del-bruc-numero-1carrer-donze-de-setembre-numero-14 | XX | <p>Edifici de planta quadrangular amb mitgera per un costat i exempt pels altres tres. Presenta planta baixa i dos pisos amb coberta de doble vessant amb tremujal a l'extrem. Actualment no presenta una composició ordenada dels buits, els quals tenen tendència a ser quadrangulars. A la planta baixa les obertures són grans (de tipus botiga) i a la primera planta la porta es troba precedida per un porxo amb dos pilastres que fa de base a una terrassa a la segona planta. Al costat d'aquest porxo s'observa una xemeneia que encara conserva els seus elements originals.</p> | 08136-119 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Coneguda com la casa del Doctor Flor.</p> | 41.5433100,2.2649200 | 438689 | 4599333 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54635-foto-08136-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 54638 | Conjunt d'habitatges al carrer de Sant Isidre, números 6-8-10-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dhabitatges-al-carrer-de-sant-isidre-numeros-6-8-10-14 | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Grup d'habitatges entre mitgeres, llevat del darrer que presenta una façana de capçalera. Es tracta d'edificis de planta baixa i pis amb coberta amb dues vessants Les obertures de planta baixa es troben força reformades i no és possible apreciar eixos de composició consolidats unitaris a tot el grup de cases. Destaquen, especialment, per la seva fesomia de conjunt més que per un valor intrínsec.</p> | 08136-122 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Els carrers Estrella, Anselm Clavé i Sant Isidre pertanyien a la masia de Can Torrents (BELTRAN I ALCALDE 1985: 243).</p> | 41.5433200,2.2655600 | 438742 | 4599334 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54638-foto-08136-122-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 54640 | Carrer de la Sagrera - carrer Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-sagrera-carrer-cellecs | XIX-XX | <p>Conjunt arquitectònic heterogeni que formen dos dels carrers més antics del nucli urbà de Montornés. El carrer de la Sagrera és un carreró estret on donen façanes laterals d'edificis i que havia de servir per la comunicació transversal entre els diferents edificis, sense haver de sortir a camp obert. D'altra banda, la Sagrera constituïa, històricament, el lloc on es trobava la zona d'emmagatzematge, al costat de l'església. Els edificis són tots de caire tradicional encara que la tipologia es variada, des del de tipus masia basilical, com cal Ferrer, a altres edificis en alçada com can Galbanyet, el qual presentava tres eixos clars de composició vertical en façana i que, probablement, es podia datar dins la segona meitat del segle XIX; actualment aquesta segona casa no existeix. L'edifici que es troba al seu costat al carrer Cèllecs, encara que va ser construït passada la darrera Guerra Civil presenta uns elements arquitectònics de gran interés tant des del punt de vista de l'utilització de materials tradicionals (pedra vista i totxo) com la construcció d'elements compositius interessants com una galeria assecador a les golfes, una tribuna al primer pis o el porxo posterior de totxo vist amb arcs escarsers i balustrada.</p> | 08136-124 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>A la cantonada amb Joaquim Mir hi havia can Galbanyet que era la tenda de queviures i la pubilla es va cassar amb el senyor Ollé i van anar a viure a baix a la carretera. La Sagrera era la zona de protecció al voltant de l'església on s'enterraven els difunts i es conservaven els aliments i estris de la comunitat, ja que no podia ser profanada.</p> | 41.5402300,2.2681100 | 438952 | 4598989 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54640-foto-08136-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54640-foto-08136-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54640-foto-08136-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Aquest és un conjunt identifica un nucli tradicional. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 54642 | La Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrera | <p>GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. Alcaide, M.; Gené, M. ; Guanyabens, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BACARÍA, A. (1983) 'Nucli urbà', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> | <p>Encara que no es cita expressament la Sagrera dins la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya és evident que si ens trobem davant d'una sagrera, de la que fins hi tot, ens ha pervingut el nom, tractant-se d'una zona d'expectativa arqueològica important, ja que en ella es realitzaven les operacions d'emmagatzematge i de fossar col·lectius. D'altra banda recordar que tal com indica Bacaria (1983), en fer-se obres és habitual la localització de restes romanes indefinides que Josep Estrada va documentar, encara que mai s'ha exhumat cap estructura.</p> | 08136-126 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>La Sagrera era la zona de protecció al voltant de l'església on s'enterraven els difunts i es conservaven els aliments i estris de la comunitat, ja que no podia ser profanada per la treva de Deu. El poble antic de Montornès s'esten sobre un petit tossal que no presenta cap defensa específica de la resta del seu entorn. Es formà a partir de l'església de Sant Sadurní i la seva sagrera des del segle XI-XII. El terme, juntament amb el de Vallromanes i el de Vilanova (segregats el segle XX) formaven la jurísdicció del castell de Montornès. En orígen el poble fou nomenat Palau d'Ametlla però el segle XIV, concretament el 1342, va canviar el nom pel dels propietaris del castell: els Montornès. L'església va tenir nombroses reparacions en els segles XVI i XVII. Al segle XIX es va iniciar el creixement del nucli urbà.</p> | 41.5403400,2.2678600 | 438931 | 4599002 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54642-foto-08136-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54642-foto-08136-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54642-foto-08136-126-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ OPC Diputació de Barcelona | 83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 54645 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-1 | XIX-XX | <p>Es tracta d'un conjunt homogeni de vivendes que formen el carrer Nou. De la denominació del carrer resulta clar que en el moment de la seva obertura aquest va constituir una novetat en l'urbanisme de Montornès. Es tracta d'unes construccions amb façana plana que dona al carrer, però que a l'altre costat del mateix es troba encara una llenca de terra com a eixida frontal de cada una de les cases. Actualment, el conjunt ha estat una mica desfigurat per la construcció d'algun edifici de nova planta i algunes remuntes, quedant només una casa dels orígens. Els números protegibles són 1 / 3 / 5 / 7 i 19. Les construccions corresponen a una urbanització unitària i presenten un estil homogeni, amb construcció entre mitgeres de planta baixa i pis amb teulada a doble vessant única per diverses construccions. La façana és plana i el coronament recte però la divisió horitzontal de les propietats s'emfasitza per petits frontons circulars amb rectangles decoratius alternats. Existeix tan sols un eix de composició vertical per cada casa format per la porta d'entrada i una finstra, tots dos de llinda plana. També s'observa un eix de composició horitzontal en planta baixa format per la porta i una altra finestra.</p> | 08136-129 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5408200,2.2672900 | 438884 | 4599055 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54645-foto-08136-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54645-foto-08136-129-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. OPC Diputació de Barcelona | 102|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 54650 | Turó de la Salve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-salve | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | Existeix un dipòsit | <p>El turó està situat a l'extrem sud-est del terme municipal de Montornès. És un mirador privilegiat des d'on es gaudeix d'una interessant vista sobre la plana del Vallès i la riera de Vallromanes. Actualment en el cim hi ha una torre de comunicacions. El subsòl està format, essencialment, per roques de l'era paleozoica entre les quals destaquen els granits hercinians. Tant el turó de la Salve com la muntanya del castell de Sant Miquel són una derivació orogràfica de la serralada Litoral a la qual pertanyen.</p> | 08136-134 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Antigament, per la festivitat de Sant Miquel, el 29 de setembre, des de l'església de Vallromanes sortia un romiatge cap a la capella de dalt del Castell. La processó es deturava al cim on es resava l'oració de la Salve. D'aquí procedeix el nom del turó.</p> | 41.5306000,2.2762600 | 439623 | 4597914 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54650-foto-08136-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 54651 | Jaciment de can Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-masferrer | <p>BACARÍA, A. (1983) 'Can Masferrer', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers. ESTRADA GARRIGA, Josep (1965) 'Montornés y su pasado', Vallés, núm. 1.218, 24-7-1965, Granollers. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès.</p> | <p>Les restes arqueològiques apareixen sota el nivell d'edificació de la capella de Sant Jaume de Viladòrdila, al costat de can Masferrer. El lloc es excel·lent a les terrasses del riu Mogent, dominant una àmplia plana i amb bona possibilitat de regadiu. Ha aparegut nombrós material ceràmic romà de tipus industrial, sempre en superfície, la qual cosa fa dificil la datació, encara que la bibliografia data el jaciment com una vil·la d'època imperial. L'àrea de difusió de les troballes s'escampa pels voltants de la casa i en els camps de ponent de la mateixa. La casa està bastida sobre estructures romanes. La capella, amb entrada orientada a l'est presenta sota els murs S i O restes d'un paviment d'opus signinum bastant fi.</p> | 08136-135 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5575100,2.2761300 | 439637 | 4600902 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54651-foto-08136-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54651-foto-08136-135-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Existeixen materials ceràmics al Museu de Granollers. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 54652 | Jaciment Polígon Riera Marsà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-poligon-riera-marsa | <p>ANDRES, R.M. (1983) 'Polígon industrial Riera Marsà' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BACARÍA, A. (1983) 'Polígon Riera Marsà', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 BARBERÀ, J.; PASCUAL, R. (1963) 'Resultados de una prospección en la estación prerromana de la Font de Bril (Santa Eulàlia de Ronçana)', Ampurias, Núm. XXV, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> | <p>Zona en muntanya on es troben grans blocs d'habitatges per a residència obrera. Es troben ente les valls del Mogent i del Congost. No sé sap amb precisió el lloc de la troballa, tan sols que en fer els habitatges van aparèixer restes arqueològiques. Les restes eren sitges amb tegulae i fragments d'àmfora.</p> | 08136-136 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El polígon Riera-Marsà es va aprovar l'any 1962 i inaugurat l'any 1964, essent promogut per Nicolau Riera-Marsà, propietari de bona part de la plana del riu Mogent. Un cop aprovada la construcció del Polígon Industrial, comprà el Turó de les Tres Creus i la carena de la Serra d'en Parellada. Quan s'iniciaren les obres va venir gran quantitat de treballadors de fora per construir les fàbriques i les vivendes de la 'Ciudad Satélite', a un quilòmetre del centre de Montornès, i quan van estar acabades foren substituïts pels immigrants que venien, sobre tot d'Andalusia, a treballar a les fàbriques. Els habitatges es van concebre com a residència obrera per als treballadors del polígon (actualment Concentració Industrial Vallesana). Aquesta ciutat satèl·lit queda al Nord del nucli urbà, separada pel riu Mogent, per bé qu en aquests darres anys hi ha hagut una política d'anar apropant tots dos nuclis de poblament. La indústria alimentària Riera-Marsá neix a Catalunya l'any 1943. Aquesta gran firma del ram de l'alimentació, va passar a anomenar-se més tard, Nabisco Brands España. Amb el temps, la companya va adquirir marques molt reconegudes i de gran valor pels consumidors espanyols, com ara, Artiach, Marbú, Loste i Fontaneda d'entre altres.La empresai niciava així un imparable creixement fins convertir-se en un auténtic gegant del sector de l'alimentació. Avui, United Biscuits produeix conserves y postres, encara que és el segment de les galetes el que genera fins un 60% de le sventes del Grup alimentari.</p> | 41.5488800,2.2613900 | 438400 | 4599954 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54652-foto-08136-136-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Actualment no s'observa cap tipus d material, ja que la zona es troba completament urbanitzada. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 54653 | Jaciment Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-casa-blanca | <p>BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. PARDO, J. (1983) 'La Casa Blanca', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.) Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> | <p>Hi ha notícies de què en fer uns fonaments, d'uns dos metres de profunditat, per abastir el xalet, van apareixer enterraments de llosses de pedra formant una caixa, amb restes de ceràmica romana. Per la zona s'han localitzat, superficialment, alguns fragments de terrissa romana. De les sepultures només va arribar la informació de la seva aparició, lliurada al Sr. Estrada i Garriga, per un manobre que es deia Pedro, el 18-7-1954.</p> | 08136-137 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5453300,2.2539000 | 437772 | 4599565 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54653-foto-08136-137-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Dona la impressió que J. Pardo (1983) no localitza el jaciment amb precisió. El mateix autor ofereix les coordenades de la Casa Blanca, però probablement es refereix a un xalet de la zona. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 54657 | Bosc de Santa Caterina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-santa-caterina | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Bosc de ribera molt espès, de poca amplada, que voreja el darrer tram del riu Mogent. En aquest bosc hi ha la font de Santa Caterina, indret on fins a la segona meitat del segle XX s'hi feien fontades. Actualment de la font només en queda un rajolí d'aigua que brolla en un lloc molt amagat. La vegetació del bosc destaca per la gran alçada i la varietat dels arbres, i pel sotabosc, que està relativament ben estructurat. A la part més propera a la font hi ha una devesa de plàtans d'ombra que van ser plantats amb la intenció de tallar-los periòdicament. A mida que ens allunyem de la font, la verneda creix de forma natural amb una àmplia varietat d'espècies. A la capa arbòria hi dominen els oms. A l'altra riba (terme municipal de Montmeló) el bosc ha desaparegut substituït per un polígon industrial.</p> | 08136-141 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5457400,2.2558400 | 437934 | 4599610 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54657-foto-08136-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54657-foto-08136-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||||
| 54668 | Costums desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-0 | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Xavier Beltran i Alcalde recull un munt de costums ja desapareguts i que encara es trobaven en ús als anys de la postguerra al poble de Montornès. S'esmenten els següents: 1- PER COMBATRE LES MOSQUES I MOSQUITS es plantaven eucaliptus al pati davanter de la casa i alfàbrega a les jardineres: deien que els foragitava. A l'interior de les cases, el remei consistia a penjar del sostre un manat de fulles de falguera, ja que la seva frescor atreia els insectes, que cobrien el fullam S'envoltava tot amb un sac i es mataven a cops o ofegant-los sota l'aigua (BELTRAN I ALCALDE 1985: 244). 2.- EL ROURE DE CAN COLL. Per assegurar la fidelitat dels tractes i juraments, s'anava antigament a fer-los a sota un roure immens que hi havia sota Can Coll. La paraula donada allà era sagrada, i trencar-la portava tota mena de mals. Aquest roure ja no existeix, i en aquest camp, hom hi ha plantat successivament vinya i cirerers, però la tradició segueix afirmant que cap d'aquests conreus aconsegueix créixer amb normalitat en aquell tros (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246). 3- De les PLANTES MEDICINALS LOCALS, es coneixen els efectes medicinals que la saviesa popular els hi ha vingut donant, així per exemple: l'arrel de malví i la camamilla curaven el mal de ventre, el marduix el mal d'orella, la flor de saüc els constipats (en tisana o saumeri), les fulles d'atzavara com a emplastre directe, curaven les cremades, i de vegades s'untaven amb oli de neu (barreja de neu verge i oli d'oliva) (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246). 3-TRADICIONS DE LA NIT DE SANT JOAN: 3.1.- Curació d'herniats amb els troncs de roure la nit de Sant Joan, amb el següent ritus: 'pare, padrí i criatura anaven a buscar un roure jove, i amb el destral obrien el tronc en tota la seva llargada i hi introduïen dues falquer per mantenir les meitats separades. Pel forat del mig, hi passaven l'infant tres vegades, dient cada cop: 'Trencat te'l dono Curat te'l prenc'. Després enfaixaven el tronc del roure amb la mateixa faixa de la criatura, i tornaven a casa segurs de la curació (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246). 3.2- Per saber què portaria l'any es tiraven sota el llit, també a la nit de Sant Joan a les dotze en punt, tres faves, una de ben pelada, l'altra amb mitja pell, i l'altra sense pelar. A les fosques i a les palpentes, es buscava fins que la mà trobava una de les faves. Si era pelada, senyal certa que seria un any de desgràcies, si era la que tenia pell, tot seria bona sort. La tercera indicava una situació ni bona ni dolenta (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246-247). 4. PREVISIÓ CLIMÀTICA. Per preveure quan vindrien les pluges es representava un mes, i la seva sucositat indicava sense error la humitat que el mes portaria (BELTRAN I ALCALDE 1985: 247). 5. EL SALPÀS era el remei adequat quan el bestiar o les persones emmalaltien sense explicació coneguda. El capellà venia a la casa, resava unes oracions, i enganxava al costat de la porta un grapat de sal remullada amb aigua beneita. Amb això foragitaven els dimonis (BELTRAN I ALCALDE 1985: 247). 6.- BENEDICCIÓ DE CAMPS. Amb això s'intentava defugir la plaga de la destructora cuca de l'alfals. El mossèn passava pels camps ruixant-los amb aigua beneita. L'eficàcia de la benedicció i el fet de fer-la cap al vint de juny, concedint amb la fi del cicle vital de l'eruga de l'alfals, asseguraven l'èxit del remei. 7- REMEIS I ORACIONS PER GUARIR. 71. Per curar una llúpia o quist de greix, el millor era rentar-se bé la pell de sobre amb aigua d'una font mentre es deia: Sant Joan Baptista, apòstol i evangelista, per la vostra potestat que se'm curi això ben aviat'. 7.2.Per treure's les berrugues, calia fer un forat a terra i fregar-se-les amb fulles de vimetera, tres vegades, dient cada cop_ 'Es treia aquí (tot fregant) Berruga aquí (senyalant el forat)' Després es tapava el forat i es resaven uns parenostres.</p> | 08136-152 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>(Continuació descripció) -Quaresma: les criatures passaven pels voltants de Sant Josep, per les cases dels veïns i parents serrant la vella, guarnits amb un barret fet de fulls de diari adornats amb cromos, portant una bandera i un cistell per recollir els obsequis, i sostenint un tronc que serraven amb un xerrac, després de la pregunta ritual: '¿Cantem o no cantem?', mentre cantaven: 'Serra la vella 'caldo' d'estella mestressa proteu ous que demà serà dijous. Mestressa porteu cansalada Que la serra està embussada, Mestressa porteu vi Que la serra no vol seguir. Biri, biri, bous, Els bons ous pels escolans, Els diners pels capellans. Ara s'acosta la Pasqua. Aquí baix a la riera Hi ha un home que ens espera Amb un grapat d'ametlles a la mà. Com un ca, com un gos, Com un perro, perro, perro; Com un ca, com un gos, com un 'perro' rabiós. Virolet Sant pere, Virolet Sant Pau, La catxutxa ens queia, La catutxutxa ens cau: Colliu-me-la si us plau.' Les famílies visitades obsequiaven als nens amb ous, ametlles, confits, etc. -Setmana Santa, SALPÀS, enganxant a la porta de les cases i corts un grapat de sal mullada amb aigua beneita, per tal de protegir persones i animals d'influències malignes. Els escolans ho anunciaven cridant des de dalt del campanar: 'Un pessic de bacallà la Quaresma ja se'n va. Un pessic de cansalada La Quaresma és acabada. Sal i aigua!' Durant tota la Setmana Santa les campanes quedaven boca enlaire i fermades, i es marcaven les fores fent sonar patraques de fusta. El Dijous Sant es 'mataven els jueus'. En un moment determinat de la cerimònia s'apagaven els llums i tothom feia tan soroll com podia. Amb xerracs, colpejant els bancs de l'església,.. Desprès d'una estona de gresca, s'encenien els llums i l'ofici religiós seguia. A les nits del Dijous i Divendres Sants es vetllava a l'església fent torns de dos homes. A les tardes hi havia cerimònia i el cant del Via-Crucis. El Dissabte de Resurrecció (Dissabte Sant) les caramelles sortien al carrer a cantar per les cases Portaven un cove guarnit amb teles i randes per recollir els obsequis. Les famílies més riques els donaven diners i altres ja feien molt convidant-los amb vi, ametlles i figues seques. Amb el que es recollia es pagava un berenar o un viatge. El diumenge de Pasqua es feia un esmorzar extraordinari. 10. RITUS APOTROPÀIC. En el transcurs de la feina de camp, s'ha detectat un costum constructiu que te a veure amb els ritus relacionats amb la protecció de les cases. Així, s'han trobat remats protectors en el carener d'algunes teulades, com pot ser a ca l'Ametller o cal Ferrer.</p> | 41.5454000,2.2672000 | 438881 | 4599564 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | (Continuació descripció) 8. CICLE VITAL. 8.1. Es celebraven tirant confits a la canalla a la sortida de l'església, que ja els esperava cridant: '¡tireu confits que estan podrits!. 8.2. Era obligat que els dos primers fills fossin apadrinats pels avis i àvies, fins al punt que les paraules avi i padrí eren quasi sinònims. Al migdia, es feia un bon àpat que reunia tota la família. 8.3. Les parelles de joves es posaven a festejar per comú acord, si bé calia que la noia en parlés a casa seva i els pares donessin permís perquè el xicot anés a visitar-la. En aquesta visita passaven les tardes de diumenge i les festes, i molts capvespres si la feina i la distància ho permetien. 8.4. El casament es celebrava amb un bon àpat (conills, gallines,..) es una de les dues cases, encara que el convit es pagava entre les dues famílies. Després de casats, l'hereu es quedava a viure amb els pares, mentre els altres fills marxaven i posaven casa nova. Era tradicional que l'home posés la casa i la dona solia pagar l'armari (la roba). 8.5. COSTUMS DE DEFUNCIÓ. El difunt era dut de la casa al cementiri en una caixa portada a mà per quatre homes sofre dues fustes creuades, fins que va arribar el cotxe de cavalls. Es resaven les absoltes i s'anava al cementiri. 9. CICLE FESTIU. Les festes tradicionals seguien el calendari agrícola religiós, marcat pel ritme dels conreus i les feines del camp. Es celebraven a Montornès les següent festes: -15 de maig, Sant Isidre, amb missa solemne i processó, precedida pels dos gramòfons, o estendards vermells seguits de les banderes dels sants i els cordonistes, tabernacle, amb la imatge de Sant Isidre i quatre llums i l'orquestra i el tàlem, darrera del qual anava l'autoritat, i encara darrera els homes i finalment les dones. Cantant-s'hi els goigs de Sant Isidre. La festa es completava amb ball. -Corpus. Processó que s'esperava amb altars al carrer i una taula coberta amb imatges i flors, posant branques de pollancre a les parets i ginesta per terra. Algun any es veien alguna catifa de flors. El recorregut de la processó, que tradicionalment es limitava al barri vell, s'anà allargant amb els anys pels carrers nous, a fi de passar per totes les cases que havien parat altars. -24 de juny, Sant Joan. Es feia revetlla i s'encenien fogueres, algun any fins i tot dalt el Castell. Hi havia ball, on s'alternaven el ball robat, d'escombra, la pava, dels innocents, etc. -25 de juliol, Sant Jaume, també amb fogueres, la celebració, encara d'importància menor era semblant a la de Sant Joan. -Sant Miquel, 29 de setembre, es feia a Vallromanes, i des d'allí sortia una romeria a la capella de dalt el Castell. La processó que sortia de Vallromanes es deturava al turó de la Salve a resar aquesta oració, i continuava fins al Castell. -Festa Major per Sant Sadurní, 29 de novembre, amb envelats. -Nadal, àpat familiar i actes religiosos. S'anava a la Missa del Gall, on es presentaven un pastor i un rabadà que cantaven la nadala del rabadà. Tió i Reis. -Sant Anton, 17 de gener, amb la benedicció de les bèsties. Es portaven els animals fins a l'església, amb els carros ben guarnits, i després es feia una cursa de cavalls donant la volta al Pedró, o bé pel torrent (actual carrer Joan XXIII), carrer Capella, Blas Infante, Major i Rambla de Sant Sadurní. Als actes, hi participaven també els traginers que sovint creuaven el poble camí del Coll Mercader (BELTRAN I ALCALDE, 1985: 253). -Carnestoltes, a meitat del febrer. Ball de disfresses, i a l'endemà, els nois sortien al carrer fent una imitació burlesca del ball: era el ball del berló. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 54670 | Font de Santa Caterina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-caterina | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX | <p>És al fons del bosc de Santa Caterina, al costat d'on s'uneixen els cursos dels rius Mogent i Congost per a formar el riu Besòs. De fet, l'escàs reguerot de la font és la primera aportació d'aigua que rep el riu. Brolla d'una part rocosa a peu de carretera, a poca distància del pont que creua el Besòs per anar a Montmeló. Actualment tan sols raja un fil d'aigua i el paratge està molt embardissat, gairebé ocult, dins l'imponent bosc de plàtans d'ombra. L'abocament de terres i brossa des de la carretera ha malmès la font i els seus accessos.</p> | 08136-154 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Antigament tenia una aigua de gran qualitat que molta gent venia a buscar. Era un lloc molt concorregut per les famílies de Montmeló i de Montornès, un lloc d'esbarjo dominical. S'hi feien fontades i berenars. Hi havia taules i fogons. A l'Arxiu Municipal de Montmeló es conserva el dietari de Josep Fransí que esmenta la font de Santa Caterina ja al 1807.</p> | 41.5461700,2.2506900 | 437505 | 4599661 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54670-foto-08136-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54670-foto-08136-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 54675 | Escultura Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ametlla | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XXI | <p>Escultura de ferro colat amb un pes aproximat de 4.000 quilos, situada dins la rotonda d'entrada al poble per l'avinguda de Barcelona. Mesura 3 metres i mig d'alçada i representa un ametlló gegant. Per un dels costats, la closca està trencada i en el punt en què s'endevina la presència de la llavor interna, s'hi marca en relleu una gran 'M', la lletra inicial de Montornès. La pell de l'escultura conté diversos orificis pensats per afavorir un joc d'il·luminacions.</p> | 08136-159 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'escultura 'Ametlla' és obra de l'artista Jordi Camprubí i es va instal·lar l'abril de 2007. Respon a l'encàrrec que va rebre de l'Ajuntament de crear una obra que fes al·lusió al passat medieval de la població. Cal notar que el nom antic de Montornès del Vallès era Palau d'Ametlla. Jordi Camprubí, nascut a Barcelona l'any 1962, va estudiar a l'Escola Massana. Ceramista, escultor i dibuixant, té el taller a Martorelles i durant uns anys va estar molt vinculat a Montornès com a professor del Casal de Cultura i com a dinamitzador de diversos projectes artístics.</p> | 41.5438500,2.2595700 | 438243 | 4599397 | 2007 | 08136 | Montornès del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Jordi Camprubí | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 54676 | Escultura de Blas Infante | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-blas-infante | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XXI | <p>Escultura en bronze del bust de Blas Infante, realitzada per l'artista José Romano. L'obra està formada per dues peces: el bust del polític andalús i la columna sobre la qual reposa. La mida de la peça arriba als dos metres.</p> | 08136-160 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Per iniciativa del Centro Cultural Andaluz de Montornès del Vallès, el dia 27 d'abril de 2003 es va presentar aquesta escultura d'homenatge al fundador del nacionalisme modern andalús, afusellat a Sevilla l'agost de 1936, a l'inici de la Guerra Civil. Està ubicada en una placeta enjardinada que hi ha a l'encreuament dels passatges de Sant Miquel i de la Bòbila, molt a prop de la seu social de l'entitat promotora. A l'entorn del monument s'hi van plantar nou oliveres que simbolitzen les vuit províncies andaluses i Catalunya. A l'acte d'inauguració hi va assistir un nét de Blas Infante, Francisco Javier Delmas Infante.</p> | 41.5412600,2.2713700 | 439225 | 4599101 | 2003 | 08136 | Montornès del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | José Romano | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 49979 | Can Mirambell / Fàbrica de Telers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mirambell-fabrica-de-telers | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura. CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers; MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001) El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX | Ha estat molt destrossada. S'han tapiat les estructures interiors que han resultat tallades amb la intervenció d'urbanització, però la resta està en procés de deteriorament avançat. | <p>Conjunt industrial composat actualment per una nau, paral·lela al riu, que ha estat seccionada en una recent actuació urbanística (concretament l'allargament del carrer Ramon Berenguer i la construcció d'una petita àrea d'aparcament a l'aire lliure. L'estructura d'aquesta és d'arc central i dos arcs de suport lateral que fan de suport a les bigues del sostre. Es troben suportats per columnes circulars de ferro colat. Als laterals hi ha nombroses finestres amb coberta d'arc escarser i guardapols. Hi ha altres estructures que es troben englobades dins d'una estructura de pedra a la part que dona a les terrasses del Congost. Aquestes altres estructures estan molt desfigurades per construccions modernes</p> | 08096-205 | 08400-GRANOLLERS | <p>L'origen de la indústria tèxtil granollerina es troba el 1850, any en que es pot situar el llindar entre les formes menestrals i les incipients fàbriques manuals de teixits, amb les fàbriques mogudes a vapor. La indústria tèxtil obrí la vila a la vida fabril moderna. Noves fàbriques se situen als afores de la vila, com es el cas d'aquesta que ens ocupa, i que es va dedicar a la producció de telers.</p> | 41.6149100,2.2877800 | 440661 | 4607267 | c1860-99 | 08096 | Granollers | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49979-foto-08096-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49979-foto-08096-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | No s'ha tingut accés a l'interior de l'edifici. | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 49935 | Torre de can Casaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-casaca | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2001) 'Les torres telegràfiques del Vallès Oriental', Lauro, Núm. 20, pp. 21-31, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | XIX | Encara conserva força bé el seu estat primitiu, enlairant-se per sobre del bosc de Sant Nicolau essent visible al circular amb cotxe pel Coll de la Manya (ROMERO, 2000).. | <p>A pocs metres de la masia de can Casaca es troba aquesta torre de planta circular, amb tres nivells i uns deu metres d'alçada, construïda amb obra de fàbrica ceràmica. Manquen els forjats i la coberta (CUSPINERA et alií, 2001). Presenta a l'alçada de la primera planta una gran obertura que podia servir d'accés i per observar i transmetre senyals a les altres torres de la seva línia. Presenta dins el seu aparell presència de línies de totxo, així com elements puntuals fets amb aquest material. A la planta baixa també presenta una altra obertura.</p> | 08096-88 | A 0'7 km de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, 08400-GRANOLLERS | <p>A la segona guerra carlina (1846-1849) el general Pavia va ordenar la construcció de tres xarxes de telegrafia òptica, una d'elles circular de Barcelona a Manresa i Vic (REGUANT, 1999). Aquesta torre pertanyia a la xarxa de torres del telègraf òptic. A Granollers va tenir el primer precedent al campanar de l'església però en seguida es van adonar de les dificultats de comunicació visual i es va decidir edificar aquesta torre rodona de nova planta, que encara que amb certes dificultats de lectura sembla que es va conèixer amb el nom de 'Torre Sofia'. Els militars van batejar aquesta torre com 'Torre - Estación recibidora de Granollers'. Es conserva, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó el plànol original, La seva intervisibilitat amb les torres de Buscarons i de Puiggraciós (a uns 11 km en línia recta) les feia bastions d'intercomunicació (PÉREZ GÓMEZ, 2001). Aquest indret va tenir un paper molt important en el conflicte bèl·lic que representà el 1872 la tercera guerra carlina. A l'octubre d'aquest any, la guarnició de Granollers es va amotinar contra la seva oficialitat durant unes hores, en què la tropa s'apoderà de la vila fins que una columna militar, procedent de Barcelona, emplaçà llurs bateries a Can Casaca, entrà a Granollers i desarmà els amotinats (BAULIES, 1986).</p> | 41.6003700,2.2715800 | 439298 | 4605664 | c. 1849 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49935-foto-08096-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49935-foto-08096-88-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. S-03. Fotografia 1, autor Pere Cornelles. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||
| 41223 | Font de Can Xesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-xesc | ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells. | Font que proporciona aigua a Can Xesc. L'aigua és recollida per un petit safareig, i d'aquí un tub que submistra directament a la casa. | 08023-177 | A 100 metres al nord-oest de Can Xesc. | 41.6955100,2.2285000 | 435802 | 4616257 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41223-foto-08023-177-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 42697 | Molí de les Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-elies | BOLÓS, Jordi (2004). Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Cap.15, pàg. 363-389. Textos i estudis de cultura catalana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. PALLARÉS-PERSONAT, J.; AYMAMÍ, G. (1994). Els molins hidràulics del moianès i de la riera de Caldes. Arxiu bibliogràfic excursionista de la unió excursionista de Catalunya de Barcelona. 90 anys d'activitats - 1904-1994. Núm. 31. XXVI Premi 'Sant Bernat'. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. | XVIII-XIX | enderroc de la teulada i parcialment del segon pis | Molí fariner, de planta quadrada, amb planta baixa i pis, amb el portal d'entrada situat a ponent. Els brancals són de pedra de pissarra vermella i amb una llinda de grans dimensions, on hi ha gravat el nom del seu antic propietari 'JAUME TORRAS', juntament amb l'any '1775'. En aquesta llinda ha una altra inscripció que no s'ha pogut llegit degut a l'erosió de la pròpia pedra. La teulada a una sola vessant, en teula àrab, que des de fa molts anys no existeix. De la planta pis, no en queda gaire cosa. En la paret del mur de llevant, s'observa que el primer pis hauria estat construït posteriorment, ja que s'endevina una construcció més antiga de planta baixa amb teulada a dues vessants. Aquesta presenta una obertura de la qual ja no queda més que una part dels brancals de la finestra. La façana que dona a migdia, és la que presenta l'enderroc del primer pis més considerable, segurament degut a l'existència d'una heura, que amb les seves arrels, ha anat desprenent les pedres de la façana. Pel que fa a la façana situada en direcció nord, aquesta està força malmesa i recoberta de vegetació, la qual cosa fa impossible la seva descripció. S'endevinen però un parell d'obertures que haurien estat finestres amb llindes, brancals i àmbit de pedra. Per la façana de ponent, damunt del cobert realitzat amb pedra i encanyissat s'endevina també una porta d'entrada al primer pis amb la llinda dreta de carreus treballats i al seu costat tres obertures, dues d'elles de petites dimensions tapiades amb carreus de pedra i una tercera, envoltada per l'heura on només queda una part dels brancals i l'ampit de pedra. Al costat de la porta d'entrada, per la planta baixa, s'observa un espai construït amb pedra seguint el marge i que ve a recolzar-se a la paret de façana de ponent. Es tracta d'un cobert realitzat amb una volta d'encanyissat, de les mides d'un carro. L'obrador o càrcol situat a la planta baixa, té una planta rectangular d'uns 5m x 8m aproximadament, a l'interior del qual es conserva la volta d'encanyissat, encara en bon estat i una petita finestreta de forma trapezoïdal, amb vistes a la riera, força estreta i que va ser tapiada posteriorment amb pedra de pissarra vermella. A l'interior de l'estança s'hi pot observar encara el pedrís ample i alt que servia de suport a les dues moles que es troben 'in situ'. Damunt del pedrís, hi ha les dues moles, que tanmateix, eren les que feien la feina més complexa. Aquestes peces són circulars, de pedra, d'uns sis a set pams ( 1,30 a 1,40 m.) de diàmetre per un o dos de gruix. El centre de la mola, l'ull de la mola és foradat. També s'observa el ratllat de les moles: conjunt d'incisions en forma de petits canals solquen les cares que molen, amb l'objectiu de treure i apartar el segó i per facilitar la mòlta de gra i ajudar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. També hi ha una xemeneia d'època contemporània feta amb totxana, i menjadores pel bestiar, prova de que aquest espai havia estat utilitzat fins fa ben poc per aixoplugar-hi els bens. Sota l'obrador s'obre un espai encara visible amb una volta de pedra de la canal de desaigua, orientada a migdia, que anava fins a la riera. La resta de la canal està coberta per la terra degut a que en aquest lloc encara es llaura per cultivar. | 08033-256 | A 100 metres del Rec de la Resclosa del Sant Pare | Situat en les terres propietat des de fa segles de la família Torras .A la llinda de la porta d'entrada, hi ha encara la inscripció que porta el nom de l'antic propietari del molí: 'JAUME TORRAS', amb la data '1775'. Segons ens explica el Sr. Salvador Torras, descendent d'en Jaume, aquest molí funcionava ja quan encara existia la masia de Les Elies Velles, situada per damunt de la casa Nova de Les Elies, i que segons diu, fou construïda al 1300 i va patir un incendi l'any 1714. Fou llavors quan els propietaris, sempre de la seva família, decidiren construir la masia coneguda amb el nom de Les Elies, seguint la riera de Caldes, i on actualment hi viu el Sr. Torras. Segons el propietari actual, les teules de l'antic molí en desús, foren aprofitades per arreglar altres teulades malmeses en època de mancança quan ell era petit. En aquest molí venien els habitants de Gallifa i del Barri de Sant Sebastià de Montmajor a moldre el gra per fer-ne farina. Segurament es tractava d'un molí fariner de bassa, que captava l'aigua de la riera com a font d'energia natural. L'aigua passava per un cup (pou) i amb la seva força movia el rodet del molí. D'aquesta manera els pagesos molien el blat per fer farina. Per posar-lo en funcionament, l' aigua de la riera era canalitzada fins a una bassa que hi devia haver prop del molí, i que potser amb les bardisses i la feixa que es continua cultivant impedeixen veure'n les restes. La bassa que servia per emmagatzemar l'aigua aconseguia regular-ne la pressió. Aquest disposava d'un pou, ubicat en un extrem tocant o prop de la paret del molí a mena de conducte vertical circular amb una obertura petita al fons per la qual l'aigua sortia a pressió sobre el rodet. El mecanisme d'aquest molí havia de ser molt senzill: l'aigua del pou queia amb força sobre la turbina fent-la girar; Aquí es produïa la transformació de l'energia hidràulica en energia mecànica, la pressió de l'aigua es convertia en moviment rotatori. Aquest moviment es transmetia a través d'un eix a la mola superior que girava a sobre d'una altra de fixa. Entre mig de les dues moles hi havia el blat per a ser mòlt. | 41.6705600,2.1640200 | 430410 | 4613537 | 1775 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42697-foto-08033-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42697-foto-08033-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42697-foto-08033-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 43533 | A 200 metres a l'oest de Can Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-200-metres-a-loest-de-can-farigola | BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. LLOBET, S. Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Granollers. | Avui dia el jaciment està ilocalitzable | Lloc d'habitació amb dos paviments i estructures dels murs conservades antigament. Actualment no es conserven estructures. | 08902-43 | A 26 metres a l'oest del camí que va de Can Farigola a Can Puig | L'any 1934 l'Agrupació Excursionista de Granollers va excavar dos paviments de picadís romà i localitzà fragments d'àmfora, dolium i tegula.. L'any 1947 fou documentat per J. Estrada., va trobar nombrosos fragments de tegula, d'àmfores i de dolium però ja no es localitzaren les estructures excavades. Hi hagué actuacions clandestines d'afeccionats. | 41.5616000,2.2913000 | 440906 | 4601346 | 08902 | Vilanova del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43533-foto-08902-43-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||
| 44161 | Habitatges entre mitgeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-entre-mitgeres | XX | Edifici d'habitatges de planta rectangular, amb una alçada de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, comuna per tots els habitatges. El carener és paral·lel a la façana. El sostre que toca a façana està acabat amb un acroteri representant una barana rematada amb apèndixs de peces ceràmiques. L'edifici es compon de dos habitatges an planta baixa i dos més en planta pis, l'accés als quals és mitjançant una escala. La façana principal té una composició gairebé simètrica on tan sols trobem desplaçada la porta de l'escala. La planta baixa té un petit sòcol de pedra, amb una porta i una finestra per cada un dels habitatges, més la porta de l'escala a la planta superior. En aquest pis observem a la façana dos balcons i dues finestres. Al centre de la façana d'aquest pis trobem una imatge religiosa en ceràmica. A la part posterior les plantes baixes tenen una eixida. | 08042-46 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,3, a la Rosaleda | Es tracta d'un dels pocs edificis de Cànoves i Samalús que tenen vocació urbana, tant pel que respecta a la seva tipologia d'habitatge, composició de la façana, com per la seva aliniació amb la carretera. Foren construïts al llarg de la segona dècada dels anys 20 del segle XX. Malgrat tot, el present edifici no es presenta en el nucli de Cànoves sinó als afores. | 41.6887100,2.3535600 | 446203 | 4615417 | 1920 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44161-foto-08042-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44161-foto-08042-46-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||||||
| 44160 | Molí d'en Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-ribes | BARBANY, C., CANTARELL, C., DANTÍ, J., GARCIA, R.M., RIBAS, P. i TERRADES, M.E. (1996): De la balma a la masia. L'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Treballs del Museu de Granollers, núm. 2, Granollers. COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVI-XX | L'aparença exterior de l'edifici està un xic degradada. Construccions i annexes contemporanis n'alteren la seva aparença. | De l'antic molí i les instal·lacions hidràuliques poca cosa en queda. Segurament la sala de moles estava ubicada en les runes que queden adossades a ponent de la casa. Només una resclosa a la riera evidencia actualment l'ús que se'n feia de l'aigua. L'edifici consta de planta rectangular i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, i està distribuïda en tres alçades: planta baixa, pis i golfes. La façana no presenta la porta en l'eix de simetria, sinó que es troba desplaçada a la seva esquerra. Es tracta d'un portal rectangular. Tot i que si hi ha algun element que presideixi la façana sens dubte es tracta de la finestra d'arc conopial, amb arqueria calada. Al centre dels arcs trobem dues cares esculpides. A les impostes sengles figures humanes i rosetes. I tot just a sobre de la finestra trobem una pedra esculpida amb dues criatures nues que sostene un escut amb inscripció (il·legible). Seguint el caient del vessant del sostre, a llevant, s'hi adossà d'anticun cos que sobresurt perpendicularment de la façana. A l'altre costat de la riera, davant la masia, trobem unes runes que podrien ser part de les instal·lacions del molí. | 08042-45 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,6 | S'esmenta el lloc de Ribes en els fogatges de Cànoves, tant en el de 1497 com en el de 1553, tot i que en ambdós casosen la forma singular, RIBA. No podem saber si fa esment a la Masia de Can Ribes ubicada a prop del molí o al mateix molí, tot i que potser cal entendre els dos llocs com a part d'una unitat. Les finestres, característes d'aquest moment gòtic, certifiquen la datació del mas, i cal recordar que són presents tant al Molí de Can Ribes com a la masia de Can Ribes. Proper al molí, en un lloc indeterminat, va aparèixer els ans 60 del segle XX, l'anomenat Tresorde Cànoves, format per 41 monedes ibèriques, la majoria de les quals de la seca de Lauro. | 41.6859700,2.3564600 | 446442 | 4615111 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu la façana de la masia (AFCEC_BORDAS_D_3966). Es percep volumètricament els mateixos cossos que en l'actualitat, tot i que les moles repenjades a la façana en testimonien la seva activitat.També hi ha una altra fotografia de la façana, de 1913, del fons Pons Bernareggi de l'Arxiu Nacional de Catalunya (Fons ANC1-579-N-602). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/