Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79204 | Molí de Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-figueres | P. Vergés: Gualba, 1911, p. 26, 89. J. López: 'Gualba: un tomb per Sant Cristòfol' a: Baix Montseny, 7, p.29 GARCIA-PEY, E.: Gualba, recull onomàstic i tradicional, Ajunt. Gualba, 1996, p. 51-52 | XVI-XX | En estat ruïnós | Edifici en estat ruinós. Consta de planta semi-soterrani, on es situava el carcavà, planta baixa, on hi havien les moles i pis. No es conserva cap element del sistema de moles i rodets de l'antic molí. Destaca la porta d'entrada amb carreus adovellats. Es conserva la boca del carcavà del molí arran de la riera, sota un pont d'aire medieval. Era un molí fariner | 08097-60 | A la sortida del nucli urbà, l'últim carrer a la dreta, a tocar la riera de Gualba | La primera notícia que tenim és del segle XVI: al 1595 Elissabet de Montornès va establir a Bernat Albanell al molí, que fou de la Marquesa Palmarola i que abans fou dels senyors del terme: els Gualba. Des de 1633 es va permetre als habitants de la part baixa del poble el poder fer ús de les seves aigües. En el segle XX, fins els anys 40 serví per moldre balt i entre els anys 40 i 50 serví per a trencar marbre d'en Deulofeu. Entre el 1957 i 1963 per en Font. Entre el 1946-48 per fer carracs de pipes per les fàbriques de Barcelona. S'abandonà al 1969. | 41.7329700,2.5034200 | 458703 | 4620248 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79204-foto-08097-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79204-foto-08097-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | També conegut com el molí del Ragué. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 43527 | Can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pla | GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. | XVIII-XIX | Li manca la coberta i les parets laterals. Solsament resta la façana principal | Masia de planta rectangular amb un cos central de planta baixa, primer pis i golfes i dos cossos laterals de planta baixa i primer pis. La façana principal és de pedra arrebossada presenta un antic rellotge de sol. L'estat en conjunt de l'edifici és molt dolent. A la part dreta de l'edifici s'ha arreglat una vivenda que s'utilitza actualment. Davant de la porta principal de la masia hi ha l'antiga pallissa també en un estat molt dolent de conservació. | 08902-28 | A la zona anomenada Vallderiolf | 41.5636100,2.2830400 | 440219 | 4601574 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43527-foto-08902-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43527-foto-08902-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Antigament s'anomenava ca l'Arquer | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||
| 43528 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-1 | GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. | XIX | Masia de planta rectangular i de parets de pedra arrebossades. De planta baixa i un primer pis. La teulada és a dues aigües amb teula àrab. A la façana principal presenta la inscripció 'Manso Puig' fet de ceràmica i una imatge religiosa vertical també de ceràmica. La porta d'entrada és d'arc de mig punt. A pocs metres de la casa davant de la façana cap al sud encara conserva el lloc on es tancaven les bèsties. | 08902-29 | A la zona anomenada Vallderiolf | 41.5640700,2.2986500 | 441521 | 4601615 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43528-foto-08902-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43528-foto-08902-29-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||
| 43553 | La Bòbila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bobila | GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. | XVIII | La vegetació de l'entorn està colgant l'indret | Bòbila de rajols actualment en desús. Conserva encara la xemeneia del forn de cocció i el molí de vent de ferro per pouar aigua. La nau de la bòbila té una coberta d'uralita i encara resten rajols al seu interior. | 08902-63 | A la zona anomenada Vallderiolf | 41.5709800,2.2846300 | 440358 | 4602391 | 08902 | Vilanova del Vallès | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43553-foto-08902-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43553-foto-08902-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||
| 43554 | Mas Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-marti | GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. | XIX | Masia de planta rectangular de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants, porta d'entrada d'arc de mig punt dovellat i finestra de pedra picada d'arc pla, amb un gran finestral central al pis. Les seves parets són de pedra arrebossada de color blanc. | 08902-64 | A la zona anomenada Vallderiolf, a peu de la carretera BV5159, prop del terme del municipi | 41.5751600,2.3014300 | 441763 | 4602844 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43554-foto-08902-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43554-foto-08902-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | L'edifici s'ha adaptat per funcionar com un restaurant. Davant la casa hi ha un petit jardí amb taules del restaurant i al seu voltant un espai per a poder aparcar els cotxes. A una paret lateral mirant cap a la carretera hi ha el rètol pintat d color vermell que resa: 'Mas Marti Bar-Restaurant'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||
| 93422 | Font de Can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-mir | <p>- CORELLA, Adrià; FARRERONS, Òscar (2019): Fonts de Sant Pere de Vilamajor i Sant Esteve de Palautordera. Col·lecció Fonts del Montseny.</p> | <p>L'origen d'aquesta font és la mina d'en Moix. En aquest punt, l'aigua canalitzada surt a la superfície. La font està formada per una teula àrab que fa sortir l'aigua de manera controlada.</p> <p>L'aigua es diposita en una bassa que recull l'aigua que surt de la font i que regula l'aigua que acaba circulant cap a la riera de Vallmanya.</p> <p>Es tracta d'una zona humida, d'unes dimensions reduïdes, plena de vegetació que possiblement pugui amagar la font en alguns moments de l'any.</p> | 08207-91 | A la zona coneguda com 'El Pla', entre les masies de Can Presses i La Fullaca. | 41.7071520,2.4318528 | 452732 | 4617418 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93422-20230105123747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93422-20230105123751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93422-20230105123955.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Descripció a: CORELLA, Adrià; FARRERONS, Òscar (2019): Fonts de Sant Pere de Vilamajor i Sant Esteve de Palautordera. Col·lecció Fonts del Montseny. | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 44269 | Capella de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-0 | <p>MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XX | <p>Conjunt format per una masia i una capella. Ambdues estan unides per un pont, que condueix de la masia al cor de la capella. Ambdues construccions no són contemporànies. La capella és una construcció contemporània, del segle XX. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, de volta de canó de maó i sostre a dos vessants. La façana està ressaltada amb una entrada de gust neoclàssic. La porta, rectangular, està emmarcada per dues pilastres amb capitells corintis,que aguanten un frontó, sota del qual hi ha un ull de bou. El cos de la nau no acaba amb absis, sinó amb una paret recta on hi trobem un ull de bou i dues finestres. El temple presenta un campanar d'espadanya.</p> | 08042-154 | A la zona de Samalús, sota la carretera BP-5107, prenent l'accés al p.k. 38,7 | 41.6928800,2.3341000 | 444587 | 4615892 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44269-foto-08042-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44269-foto-08042-154-3.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 99 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||||
| 79549 | Can Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-giol-0 | GARCIA-PEY, E., GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ed. Ajuntament de Gualba, 1996. | XX | Molt restaurada | Edifici de planta irregular conformat per diversos cossos. Té uns 22 metres de llarg per uns 8 d'ample. Les coberta són de teula a dues aigües a sud i nord. Presenta diferents plantes a cada cos. Les parets estan arrebossatdes i en un dels cossos hi ha una porxada. Està molt refeta i ha perdut part de la seva fesonomia tradicional. | 08097-92 | A la zona del Cementiri | Apareix al Nomenclàtor de 1860.Segons Garcia-Pey un antic propietari va fer de campaner i enterrador. | 41.7305600,2.5068200 | 458984 | 4619979 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 67593 | Bugader de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bugader-de-les-planes | LOPEZ, J. (1989). 'Els bugaders de cendra.' Muntanya 766. Butlleti CEC. Barcelona, p. 252-253. | XVII | Sencer | Peça de grans dimensions, construida amb pedra local i situada al la cuina del mas les Planes. A la mateixa habitació s'hi pot observar el seu emplaçament original, al costat de la llar de foc, per escalfar l'aigua que s'havia d'utilitzar per blanquejar. Objecte de pedra amb una obertura central i circular de 0'5 m de diàmetre i amb un petit suport a la part inferior, per permetre evaquar l'aigua, un cop utilitzat. Aquesta peça es troba en molt bon estat de conservació, estant pràcticament sencer. | 08276-113 | A les Planes, sobre Vallcàrquera (Figaró). | En les cases d'època moderna es documenten una sèrie d'accessoris d'ús domèstic ampli. Els bugaders de cendra s'utilitzen per blanqueja la roba, aquesta era rentada prèviament abans de fer la bugada. Es dissolia la cendra amb aigua calenta i mentre s'escalfava l'aigua, el bugader s'omplia de roba i s'hi tirava la cendra, refredada i netejada de pols. Després s'abocava l'aigua, quan havia arrencat el bull; i un cop escolada es recollia pel sobreixidor i es retornava a la caldera per tornar-se a escalfar. | 41.7320600,2.2884800 | 440827 | 4620272 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||
| 67621 | Cal Xesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xesc | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 67. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVII-XX | Molt restaurada | Aquesta casa de planta i dos pisos construïda sobre el pendent natural al Sot de Cal Xesc, conserva poc de la seva estructura original. Aquesta no hauria variat gaire, perdurant el model de diverses dependències o estances en el pis superior i cuina i alguna altra sala per el pis de baix. | 08276-141 | A les casetes del Congost. | Tot i que aquesta casa ha estat molt reformada, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. Es tracta de l'última de les cases d'aquesta barriada, coneguda com a Xesc del Congost i també Cal Xesc. Una de les poques informacións de caire cronològic que tenim, ens l'aporta una llinda amb la data de 1782. | 41.7358600,2.2728700 | 439532 | 4620705 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67621-foto-08276-141-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 91430 | Font del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-puig-4 | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Construït del Parc del Montseny. Pla Especial del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona i Diputació de Girona. Any 2008.</span></span></span></p> | <p>Font situada a les feixes que hi ha sota el camí del Puig. L'aigua brolla d'un marge, d'un broc fixat entre pedres amuntegades i cobertes amb rajols plans. L'aigua segueix el desnivell fins a omplir una bassa excavada en el terreny natural. Al costat de la bassa hi ha un pal indicatiu del parc on hi consta que és un punt d'alt interès ecològic.</p> | 08137-140 | A les feixes que hi ha sota el camí de Sant Marçal al Puig | 41.8004673,2.4251807 | 452246 | 4627783 | 08137 | Montseny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/91430-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/91430-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-11-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 76776 | Font de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-planes | <p>ROVIRA, A.; GURRI, J.(2000): Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca, dins Lauro, Revista del Museu de Granollers, nº 19, Granollers, p. 18-28.</p> | XIX-XX | Sembla que no s'hi fa cap manteniment. | <p>Font natural situada a pocs metres de distància a llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc, seguint un camí de terra que s'endinsa en direcció nord-est. L'aigua brolla del bell mig d'una gran roca i cau dins d'una cavitat de planta més o menys rectangular delimitada amb pedres. Per la banda de llevant, la roca d'on brolla l'aigua ha estat treballada i presenta un banc corregut per seure. Davant de la font hi ha una taula formada per una pedra de molí ubicada damunt d'un basament de maons arrebossat de planta circular.</p> | 08181-195 | A llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc, 08430 | <p>Es desconeix quan es va crear aquesta font. El nom de can Planes procedeix, probablement, de la casa de can Planes de la Muntanya, situada a poca distància a llevant de la font.</p> | 41.5852200,2.3327200 | 444380 | 4603940 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76776-foto-08181-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76776-foto-08181-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76776-foto-08181-195-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 76830 | Font de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-planes-0 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Pels voltants de la font de can Planes, situada a llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc de la Roca centre, va aparèixer una sitja amb ceràmica ibèrica. El sòl de la zona ha estat alterat tant per l'antic ús agrícola del paratge com per les actuals activitats de lleure que es desenvolupen a la font (actualment és una zona de pícnic habitual).</p> | 08181-249 | A llevant de l'encreuament entre els carrers Picasso i del Bosc, 08430 | <p>Segons consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic del Parc Serralada Litoral, la noticia de la troballa fou facilitada per M. Llobet. A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya també hi consta aquesta dada i alhora s'indica que la sitja fou buidada per furtius. Segons el Pla especial i catàleg de patrimoni de la Roca del Vallès, la sitja fou destruïda pels treballs executats a la pedrera propera</p> | 41.5852200,2.3327200 | 444380 | 4603940 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76830-foto-08181-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76830-foto-08181-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76830-foto-08181-249-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 44199 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-3 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Masia articulada al voltant d'un barri. Al llarg del temps s'han anat afegint cossos annexats a l'edificació original, tot i que encara es pot veure l'estructura del primer edifici. Es tracta d'un cos de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb el carener paral·lel a la façana. Els sostres, fruit de les diferents modificacions i ampliacions és a tres aiguavessants, a diferents alçades. La porta és d'arc de mig punt, emmarcada per dovelles. L'edifici original data de 1577, i l'annexe més alt de l'any 1745. | 08042-84 | A llevant del Serrat del Puig | En el fogatge de Samalús corresponent a l'any 1553, ja apareix documentat el cognom Prat, data compatible amb la que apareix ala façana de 1577. | 41.6833300,2.3209700 | 443486 | 4614840 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44199-foto-08042-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44199-foto-08042-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 25. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||||
| 76711 | Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-2 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per quatre cossos adossats. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dos vessants, està distribuït en planta baixa i pis, i consta de tres crugies. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus desbastats. La resta d'obertures del parament són rectangulars i amb els emmarcaments de pedra. Les finestres del pis presenten els brancals bastits amb carreus, les llindes planes i els escopidors motllurats. Destaca un rellotge de sol repintat damunt del revestiment arrebossat del parament. L'edifici fou ampliat per la banda de ponent amb una altra crugia que presenta obertures rectangulars restituïdes. Posteriorment s'adossaren al volum original petits cossos amb teulades d'un sol vessant i organitzats en un sol nivell. El de llevant es correspon amb l'actual garatge mentre que els de ponent es corresponen amb habitatges. Cal destacar un carreu de pedra encastat a la façana de ponent de l'edifici original, donat que presenta la següent inscripció: 'Do Gib 1680'. També podria tractar-se de la llinda d'una obertura, tot i que probablement reubicada. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb carreus de pedra a les cantonades.</p> | 08181-138 | A llevant del barri de l'Ermita, 08430 | 41.5998200,2.3574300 | 446452 | 4605546 | 1680 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76711-foto-08181-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76711-foto-08181-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76711-foto-08181-138-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant la façana principal hi ha un pou de planta circular bastit en pedra i maó. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 43513 | Bassa i mina de Can Congostell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-mina-de-can-congostell | GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. | XIX | Bassa feta d'obra per recollir l'aigua de la mina natural que existeix en aquest lloc. Té forma rectangular i està feta amb rajols de pedra. Les seves mides són d'uns 12 x7 metres aprox. L'aigua era per l'ús de la casa de Can Congostell i pel regadiu de les seves terres. | 08902-14 | A pocs metres de Can Congostell | 41.5712300,2.3043500 | 442003 | 4602406 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43513-foto-08902-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43513-foto-08902-14-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||
| 41088 | Creu del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-padro-0 | Restaurada l'any 1988 | Creu de pedra ubicada sobre un basament de planta rectangular d'uns 90 cm. d'alçada fet amb el revestiments de pedres, coronat per una llosa plana. En un dels costats del braç travesser de la creu es pot llegir 'Missió de 1915 R. 1988'. | 08023-31 | A pocs metres de l'església de Sant Pere i Sant Pau | Segons la llegenda es va posar durant la Missió de l'any 1915. Però a l'any 1988 es va fer una restauració que consistí en fer una reproducció de la creu i aixecar l'altar de pedra. Abans d'aquesta data, la creu estaria collada a terra. La creu original està a Can Maspons, i forma part del fons de la col·lecció del Museu. | 41.6782300,2.2209700 | 435158 | 4614345 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41088-foto-08023-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41088-foto-08023-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 73938 | Casa Nova del Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-bruguer | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L. | XVIII | Es troba en estat ruïnós. | La Casa Nova del Bruguer és una masia del segle XVIII que es troba en estat ruïnós. Conserva els murs perimetrals que defineixen una estructura de planta rectangular i dues crugies. A la façana de llevant s'hi conserven les pedres inferiors dels brancals del portal. A la façana de ponent hi ha una petita finestra a mode d'espitllera. Al costat d'aquesta s'observa l'arrencada d'una volta, probablement la que sostenia l'escala d'accés al pis. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, de majors dimensions a les cantonades. Les restes estan envoltades de pedres de l'enderroc, entre les que s'observen petits cossos auxiliars. | 08014-60 | A ponent del Bruguer | La casa ja es trobava en estat ruïnós a principi del segle XX. | 41.7980000,2.2674800 | 439143 | 4627608 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73938-foto-08014-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73938-foto-08014-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73938-foto-08014-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 79674 | Forn de calç de Can Plans de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-plans-de-dalt | XIX-XX | Abandonat | El forn de calç es troba en estat ruinós i molt cobert per la vegetació. Són visibles però les estructres adossades al forn: el mur del cobert per la llenya, dos pilans de rajol, i part del mur frontal del forn. | 08097-232 | A prop de can Plans | També anomenat forn del coll de Canyelles. Al 1860 hi ha una referància del forn de Canyelles, que va fer tota la calç per a la construcció de la via del tren d'Hostalric a Llinars. Va funcionar fins al 1966. | 41.7446800,2.5004100 | 458460 | 4621550 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79674-foto-08097-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79674-foto-08097-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||
| 79652 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-7 | XX | Molt refeta | Edifici de planta rectangular, d'uns 5 metres d'amplada per 14 de llarg, orientat est oest i amb teulada de dues aigües amb carener perpendicular a la façana i ràfec que sobresurt. La façana de pedra presenta una porta central amb dues finestres rectangulars a cada costat i una al pis superior centrada i d'arc de mig punt. Al costat sud hi ha un petit entrant on hi ha una porta d'accés. Les cantonades presenten carreus de pedra. És un edifici molt refet. | 08097-210 | A prop de la Central n. 2 | 41.7548600,2.4809900 | 456852 | 4622689 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||||||
| 79605 | El Polvorí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-polvori | A. Osona , Guia itinerària de les muntanyes del Montseny , 1893, pàg. 24 S. Llobet, El medi i la vida al Montseny, 1990. P. Vergés, Gualba, 1911. Mapa del Terme Municipal de Gualba, per A. Ferrin, 1924. Contribucions Industrials i de Comerç del poble de Gualba. Arxiu Municipal de Gualba. | XIX-XX | Enrunat | Conjunt d'edificis en estat ruinós. L'edifici més important medeix 6 m per 8m, constava de planta baixa i pis, però només es conserven les parets fins a l'alçada de les finestres, en un dels seus angles té adossada una altre construcció de planta rectangular. Separat d'aquest edifici trobem una petita construcció excavada parcialment a la roca (gresa) i amb parets de pedra i morter que podria haver estat un magatzem. | 08097-163 | A prop de la Font del Rossinyol | En la Contribució Industrial i de Comerç de la vila de Gualba al 1896-97 s'esmenta la Societat La Nueva Manresana SA, la qual posseia '1 ternaria, 1 graneador, 1 pavon..', elements tots ells per a la fabricació de pólvora. Deixà de funcionar al tombant de segle XIX a causa d'una explosió. Al 1924 estava en ruïnes. Per a la fabricació de pólvora són necessaris tres ingredients bàsics: el salnitre o nitre (mineral que es troba en les coves calcàries), sofre i carbó. Amb aquesta bareja s'aconseguia la pólvora negra, sòlida i generalment de grans més o menys petits, emprada per impulsar projectils en les armes de foc, barrinar roques, enderrocar construccions, focs d'artifici... Segons J. Salichs el Polvorí explotà en diverses ocasions una de les quals fou a finals del segle passat (1880-90) que en motivà el seu abandó. La fàbrica de pòlvora es traslladà llavors un xic més avall de la mateixa riera de Gualba, a la Fabriqueta, casa que continuà habitada fins als anys 70. | 41.7527000,2.4821000 | 456943 | 4622449 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79605-foto-08097-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79605-foto-08097-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 79574 | Can Joan Barnedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-barnedes | XIX-XX | Edifici rectangular, d'un 9 metres d ellarg per 7 d'amplada, amb teulada a dos vessants, est i oest, i façana perpendicular a sud molt senzilla amb porta rectangular i petita finestra a la planta baixa i dues finestres més grans a la part superior. Té diversos cossos annexats. | 08097-121 | A prop de la carretera BV-5115 | 41.7305200,2.5114800 | 459372 | 4619972 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 40084 | Els Quatre Cantons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-cantons | <p>COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Estructures negatives situades a prop de la cruïlla entre la carretera BP-1432 i la via que dóna entrada al poble des de la carretera C-17. No es coneix el lloc exacte de la troballa. Sepulcre de fossa amb un esquelet localitzat a uns 3 metres de profunditat. Estava cobert amb una llosa grisa. Es desconeix si tenia aixovar associat, però en tot cas no se'n conserven restes. No es coneixen d'altres troballes posteriors en indrets propers, i actualment no s'observa cap tipus de resta en superfície, ja que la zona està totalment urbanitzada. Malgrat això, es mantenen algunes parcel·les molt properes a la cruïlla amb una densitat baixa de construcció, en especial el Parc públic de Maria Lluïsa.</p> | 08005-215 | A prop de la cruïlla entre la carretera BP 1432 i la via dóna entrada al poble des de la C-17. | <p>El jaciment el localitzà el sr. Maties Barres l'any 1948, mentre construïa un pou. Comunicà la troballa al sr. Josep Estrada</p> | 41.6659500,2.2657400 | 438873 | 4612949 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40084-foto-08005-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40084-foto-08005-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40084-foto-08005-215-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 78|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 79594 | Cal López | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lopez | XVIII-XX | Enrunat | Restes d'un edifici del que es conserva sobretot una cantonada. L'aparell constructiu és de pedra de mitjanes dimensions. | 08097-152 | A prop del camp de futbol, seguint la carena que puja a Can Mata | Abandonada des de l'any 1939. | 41.7220900,2.5095600 | 459207 | 4619037 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79594-foto-08097-152-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 43523 | Can Montpart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montpart | GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. | XVIII-XIX | Edifici en molt mal estat del qual es conserven els murs de basament de pedra i un arc de suport. En un dels murs es poden veure els orificis de suport de les bigues. Es pot veure també el safareig que tenien a dintre la casa per acumular aigua de pluja. També hi ha unes quantes teules de la coberta. A llevant de la casa s'insinua el que era un pou. L'entorn del bosc ha anat cobrint parcialment tota l'estructura. | 08902-24 | A prop del torrent de Can Pei | 41.5514700,2.3367400 | 444686 | 4600191 | 08902 | Vilanova del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43523-foto-08902-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43523-foto-08902-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||
| 43531 | Font de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jaume-2 | GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. | XIX-XX | El lloc està força brut de deixalles i brossa | Es tracta d'una petita font situada en un lloc de vegetació d'alzines. A la font raja poca aigua. Damunt de la pròpia font hi ha una rajola de ceràmica feta de trencadissa i amb una inscripció irregular que indica la font de Sant Jaume. En el seu entorn hi ha bancs per asseure's i una vegetació abundant amb alzines sureres de gran tamany. | 08902-41 | A prop dels boscos de la Casa de Sant Lleïr | Fins no fa gaire temps la gent hi anava bastant. | 41.5471500,2.2992500 | 441556 | 4599736 | 08902 | Vilanova del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43531-foto-08902-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43531-foto-08902-41-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98|94 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||
| 41193 | Forn de Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-carreres | Conté moltes deixalles recents | Restes d'un forn de grans dimensions de planta quadrangular. La gran quantitat de deixalles dipositades a l'interior impedeix comprovar l'estat de conservació de la graella. A pocs metres a l'est del forn trobem una estructura de forma globular excavada en el marge. | 08023-147 | A sud-oest del Turó de la Calcina, al nord del bosc de can Viver | 41.6679100,2.1978000 | 433219 | 4613217 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41193-foto-08023-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41193-foto-08023-147-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells i Castellet | És significativa la proximitat amb un torrent. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||
| 41229 | Font del Molí de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-la-pineda | ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells. | Mig abandonada. | Font situada a la llera del riu Tenes. Per on raja aquesta font s'ha construït un pericó d'obra a base de maons comuns, d'on surt la canalització de ferro. Envoltada de la vegetació pròpia de les lleres de rius (canyes, verdissar,...). | 08023-183 | A tocar del riu Tenes, a l'oest de la masia del Molí de la Pineda | 41.6981100,2.1918100 | 432752 | 4616574 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 79701 | Aqüeducte de Can Cambó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-cambo | GARCIA-PEY, E.: Gualba, recull onomàstic i tradicional, Ajunt. Gualba, 1996 | XX | Construcció feta amb quatre arcades de pedra, les voltes són de rajol i el sobre, per on circula el rec, de paviment. El rajol està disposat en forma de plec de llibre. L'aqüeducte porta aigua per a regar els horts i camps de la casa i alhora permet salvar el torrent de can Cambó. | 08097-259 | A tocar el torrent de can Cambó, en la part del darrera de la casa | 41.7167900,2.5201700 | 460086 | 4618444 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||||||
| 76829 | Can Nebot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nebot | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Conjunt de sitges aparegudes als marges de la carretera BV-5106, actualment desaparegudes. Les sitges, excavades als marges granítics de la zona, no presentaven cap estructura associada. Els materials documentats es corresponen amb restes de tègula, ceràmica comuna i algun fragment de pedra de molí.</p> | 08181-248 | A tocar la ctra. de la Roca a Òrrius BV-5106, punt quilomètric 0,400, 08430 | <p>El jaciment fou documentat per Josep Estrada l'any 1961, en motiu de l'ampliació de la carretera BV-5106 de la Roca a Òrrius. Estrada l'associa amb una suposada vil·la romana ubicada sota l'actual mas de can Nebot, situat a poca distància al nord-est del jaciment. Malgrat tot, no es coneixen materials que confirmin la presència d'aquesta vil·la.</p> | 41.5813400,2.3274700 | 443939 | 4603513 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76829-foto-08181-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76829-foto-08181-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76829-foto-08181-248-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79697 | Bassa de Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-figueres | XIX-XX | L'aigua de la font de can Blanxó que es perdia anava a parar al safareig de can Blanxó i d'allí la que sobrava, a la bassa de can Figueres. Era conduida amb un tub i l'aigua d'aquesta bassa era utilitzada per a regar a l'estiu els horts del prat de can Figueres i els camps de ca l'Abat. Construida amb paret de pedra a dues cares, les altres dues són de terra, medeix aproximadament uns 20 m de llargada per 4 d'amplada i 2 de fondària. | 08097-255 | A tocar la font de can Blanxó | 41.7315700,2.5040600 | 458755 | 4620092 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||||||||||
| 76744 | Dolmen del camí de can Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-cami-de-can-collet | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Megàlit desaparegut que estava ubicat a la zona sud d'un camp de conreu actual, situat al nord-oest del castell de la Roca i a l'est del riu Mogent. Anteriorment, la zona estava formada per un petit turonet que fou rebaixat quan es va explotar com a gravera, rebaixant-ne els nivells. De manera testimonial encara es conserva una petita part d'aquest turó, degut a la instal·lació d'una torre elèctrica de la línia d'alta tensió. El megàlit estava format per quatre lloses de grans dimensions.</p> | 08181-252 | A uns 250 metres al nord-oest del castell de la Roca, 08430 | <p>La documentació del megàlit parteix de les referències donades per M. Llobet, segons el qual existia un megàlit format per quatre grans lloses de pedra que era llargament conegut en el temps, donat que no recordava cap notícia sobre la troballa de restes arqueològiques. També indicà que fou destruït.</p> | 41.5930800,2.3313100 | 444269 | 4604814 | 08181 | La Roca del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76744-foto-08181-252-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 76743 | Turó de l'Alomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-lalomar | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Restes de dues sitges ibèriques localitzades prop del turó d'Alomar, actualment desaparegudes. Proporcionaren els següents materials: fragments de ceràmica ibèrica a torn, d'àmfora ibèrica, d'àmfora itàlica, Dressel 1A, Dressel 1B, Campaniana A i B, un molí branquiforme i fragments de dolia i tègules.</p> | 08181-251 | A uns 400 m. a llevant de la ctra. de la Roca a Vilanova BV-5001, 08430 | <p>El jaciment, datat entre els segles VI - I a.C., es va documentar per referències orals segons les quals, pels voltants de l'any 1970, el senyor Llobet localitzà les restes de dues sitges ibèriques extraient sauló. Sembla ser que lliurà els materials a mossèn Jordi Sales, rector de la Roca en aquell període. El jaciment va ser destruït per una pedrera.</p> | 41.5778900,2.3236600 | 443618 | 4603132 | 08181 | La Roca del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76743-foto-08181-251-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 74980 | Font del Frare o del Pare Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare-o-del-pare-miquel | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | La font del Frare o del Pare Miquel es troba al peu de la riera de Santa Fe, a uns dos-cents metres al nord-oest de l'hotel l'Avet Blau i al capdavall del sot del Maldeventre. La font és emmarcada per un mur de pedres lligades amb morter de calç. L'aigua, que raja de forma continua, cau a una petita pica de pedra. A banda i banda del mur s'adossen bancs fets també de pedra i morter. Al costat dret, tocant al banc, hi ha una petita escala feta amb els mateixos materials, i a l'altra banda dos bancs més de pedra, el primer de característiques similars als anteriors, i el segon amb un coronament fet amb petites pedretes. | 08081-104 | A uns dos-cents metres al nord-oest de l'hotel l'Avet Blau. | A principis del segle XX, Joan Espanyol i Salvat, procurador dels comtes de la vall de Canet, propietaris de gran part de la vall, va dur a terme obres per tal de condicionar la font amb taules i un llarg pedrís. | 41.7748700,2.4603000 | 455146 | 4624922 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74980-foto-08081-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74980-foto-08081-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74980-foto-08081-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081211. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 91246 | Can Quel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quel | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Construït del Parc del Montseny. Pla Especial del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona i Diputació de Girona. Any 2008.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Montseny (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Can Quel és una masia del segle XIX que va ser ampliada amb sengles cossos laterals al segle XX tot seguint el pendent de la coberta existent. És un edifici de planta rectangular que originalment s'estructurava en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla amb llinda de pedra i brancals ceràmics; excepte el portal que és d'arc escarser ceràmic. El cos adossat en un costat té les obertures amb llinda de fusta i l'altre un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat amb morter de calç, excepte als afegits laterals i l'ampliació sota coberta.</p> | 08137-47 | Abans del km. 15 de la BV-5301 | <p>Per les seves característiques constructives, la masia de Can Quel va construir-se al segle XIX, com les cases amb les que formen un petit veïnat: Ca n'Audet i Can Castanyeric.</p> | 41.7654100,2.3900100 | 449297 | 4623910 | 08137 | Montseny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/91246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/91246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/91246-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-11-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 74021 | Aplec de l'Ascenció a Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lascencio-a-aiguafreda-de-dalt | SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | XVI-XXI | El dia de l'Ascenció es celebra el tradicional aplec, amb la pujada del Sant Crist des de l'església de Santa Maria (on va ser portat el Divendres Sant) fins a l'església d'Aiguafreda de Dalt. La imatge és portada en braços per diversos voluntaris del poble fins al temple de Sant Martí, on es col·loca al seu lloc i es celebra un ofici solemne. A la sortida, hi ha una ballada de sardanes i xocolatada popular. | 08014-92 | Aiguafreda | El Sant Crist és una imatge que gaudeix de gran devoció popular almenys des del segle XVII., quan va començar el seu culte a l'església de Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt, on s'hi va obrir una capella lateral. Amb el pas dels anys va adquirir una gran importància entre la població, fins que al segle XIX ja tenia una confraria que organitzaven la seva festa, celebrada el dia 3 de maig. La imatge barroca fou destruïda durant la Guerra Civil i no fou restituïda per una de nova fins a l'any 1953. | 41.7883100,2.2574000 | 438296 | 4626539 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74021-foto-08014-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74021-foto-08014-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 74025 | Processó del Via Crucis d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-via-crucis-daiguafreda | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | La processó del Via Crucis es celebra el Divendres Sant. Al matí es fa la tradicional baixada del Sant Crist, que es porta a l'església de Santa Maria fins al vespre. Aleshores, surt la processó encapçalada pel mossèn i una petita creu, seguida pels veïns del poble, que sostenen espelmes i torxes enceses. Tanca la processó la imatge del Sant Crist, acompanyada pel cor que entona la Passió. Durant la processó, es fan parades en les diferents estacions, on el mossèn llegeix els passatges de la Bíblia tot rememorant el camí de la Creu que va fer Jesucrist. La processó finalitza de nou a l'església, on la imatge és col·locada al costat de l'altar, on romandrà fins a l'Ascenció. | 08014-96 | Aiguafreda | A la consueta parroquial de 1701 ja hi consta la processó del Via Crucis. | 41.7685200,2.2503000 | 437687 | 4624347 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 74030 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-10 | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 1952. | XX | La Festa Major d'Estiu es celebra cada any entre els dies 15 i 18 d'agost. La festa comença amb l'ofici solemne i el repic de campanes a la sortida. A partir d'aleshores s'organitzen diversos actes lúdics com són balls, cantada d'havaneres, jocs infantils i àpats populars. Com a cloenda, hi ha la Tornaboda a les Alzines d'Avencó. | 08014-101 | Aiguafreda | La Festa Major d'Estiu va començar-se a celebrar a principi del segle XX en motiu de la construcció de noves torres a l'entorn de la carretera. Es feia el dia 15 d'agost , dia de l'Assumpció de Maria i s'organitzava conjuntament amb el veïnat de l'Abella. Per a l'ocasió s'engalanaven les façanes de les cases amb rams de boix. A la plaça es ballaven el xotis, la masurca i la polca. Aviat la festa va assolir un gran protagonisme, amb l'organització de grans envelats amb les millors orquestres i focs d'artifici. A la dècada de 1960, amb el declivi d'estiuejants a la població, la festa va passar a celebrar-se de manera més modesta i la Festa Major d'Hivern va tornar a ser la més reeixida. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||
| 74031 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-10 | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 2000. | XIX- XX | La Festa Major d'Hivern es celebra cada any el cap de setmana més proper al dia 8 de desembre. La festa comença amb el pregó de Festa Major a l'Ajuntament, seguit de la funció de teatre. El dia següent hi ha el repic de campanes i l'ofici solemne. A partir d'aleshores s'organitzen diversos actes lúdics com són balls i concerts, campionats, jocs infantils i àpats populars. Per acabar la festa, hi ha el Sorteig de Quintos, els organitzadors de la festa. | 08014-102 | Aiguafreda | La Festa Major d'Hivern es celebrava el dia 8 de desembre en honor a la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. L'acte principal era l'ofici solemne i resada de rosari a la tarda. A la plaça Major s'hi muntava l'envelat i hi havia ball amb orquestra. Des de mitjans del segle XX l'organitzaven els 'quintos' de la lleva de cada any. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||
| 74049 | Goigs del Sant Crist d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-daiguafreda | XIX-XX | Els goigs en honor al Sant Crist d'Aiguafreda es canten el dia de la seva festivitat, el 3 de maig. Se'n conserven dues versions: la més antiga i la que es va composar en motiu de la restauració del temple, a mitjans del segle XX. D'aquesta darrera en va escriure la lletra Dr. Fortià Solà i la música Mn. Lluís Romeu. La versió més antiga comença així: ' Digám tots ab gran dolor á Jesús en creu clavat: Misericordia Senyor perdonau nostre pecat, Misericordia Senyor, á Nostra necessitat. (...)'. 'Puix de Deu sou tan amat alcansaunos déll lo perdó; Vicenç Benaventurat Vos que sou nostre Patró.' | 08014-120 | Aiguafreda | La imatge del Sant Crist es venerava a Aiguafreda de Dalt des de principi del segle XVII. Amb el pas dels anys va adquirir una gran importància entre la població, fins que al segle XIX ja tenia una confraria que organitzaven la seva festa, celebrada el dia 3 de maig. Durant la celebració es cantaven els goigs, que alguns anys també va fer-se el dia 14 de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74049-foto-08014-120-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 74051 | Les esquellotades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-esquellotades | AMADES, J. (1982). Folklore de Catalunya. Barcelona: Selecta. Programa de Festa Major, 1952. | XIX | És un costum desaparegut. | Antigament era costum entre els aiguafredencs i aiguafredenques de fer les anomenades 'esquellotades'. Es feien en motiu de les segones núpcies quan, després de tornar els esposos de la 'passejada' o 'lluna de mel', se'ls rebia amb gran xivarri fent sonar esquelles o llaunes. Els veïns es reunien a la plaça i anaven en comitiva fins a la casa dels nuvis, presidits per personatge del general, que anava vestit amb ratlles vermelles i blanques, un tricorni d'almirall i un bastó de comandament. També hi havia un estandard per a la ocasió, on hi havia escrit 'VI, VI I SEMPRE VI'. El general anava acompanyat d'orquestra, que durant molts anys va ser el flaviol de l'avi Pastor i el bombo de l'avi Ros. Quan eren davant la casa feien enrenou fins que sortien els nuvis; aleshores la núvia havia de ballar amb el general i tots aquells que ho volguessin com exigia la tradició, ja que la durada del ball es relacionava amb la descendència que tindria. A continuació, el marit havia de convidar a beure vi a tot el seguici de gent. Si els nuvis es resistien a sortir, els esquellots es quedaven davant la casa els dies que calguessin. | 08014-122 | Aiguafreda | En el Programa de Festa Major de l'any 1952 hi consta que aquest costum, que es feia en moltes d'altres poblacions catalanes, es va perdre feia pocs anys. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 74055 | Sender de Gran Recorregut d'Aiguafreda a la Jonquera (GR-2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-daiguafreda-a-la-jonquera-gr-2 | XX | El sender de Gran Recorregut 2 és un camí que transcorre entre la Jonquera, a l'Alt Empordà, passant per la Garrotxa i Osona, fins arribar a Aiguafreda, on hi ha el final del recorregut. El tram aiguafredenc transcorre per la serra de l'Arca, passant pel Collet de la Costa, Can Serra de l'Arca, Can Bauma, les Casades i el camí d'Avencó, fins arribar al nucli urbà. El seu final el trobem a l'entrada de la població, a la carretera de Ribes, on hi ha un monòlit commemoratiu. Aquí es creua amb el sender GR-5. | 08014-126 | Aiguafreda | El sender va ser inaugurat l'any 1996, quan es va presentar la guia i es va fer el monòlit. A l'acte hi van assistir un bon nombre d'autoritats, tant locals com de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i entitats excursionistes de Catalunya, d'Aragó i el Rosselló francès. | 41.7737700,2.2664000 | 439030 | 4624919 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74055-foto-08014-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74055-foto-08014-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 74068 | A Aiguafreda són xerraires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-aiguafreda-son-xerraires | <p>PARÉS, A. (2010). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62.</p> | XX | <p>'A Aiguafreda són xerraires; a l'Abella, cançoners; a Sant Antoni, cançonaires, i a Centelles botiflers'.</p> | 08014-211 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 74069 | Aiguafreda, aiguafregits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguafreda-aiguafregits | XX | <p>Una dita tòpica referent al poble és que a Aiguafreda són aiguafregits.</p> | 08014-212 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||
| 74071 | La vella Bensor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vella-bensor | XIX-XX | S'ha perdut. | <p>Al poble d'Aiguafreda, quan es volia fer creure a les criatures se'ls amenaçava dient que vindria la Bensor. Aquest personatge està caracteritzat com una vella lletja i de mal caràcter que pegava als nens dolents.</p> | 08014-214 | Aiguafreda | <p>L'espantacriatures de la vella Bensor és coneguda a Aiguafreda, el Figaró i altres localitats del Congost.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||
| 74078 | El pastor d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pastor-daiguafreda | <p>BOADA, M.; CASAS, P. ; CAMPDEPADRÓS, J. (1993). Llegendes de Sant Miquel del Fai. Figueres: Edicions Brau.</p> | XIX | <p>Explica la llegenda que hi havia un pastor que venia a una font de la muntanya d'Aiguafreda a portar a beure el seu ramat. Pel motiu que sigui, el pastor va ser desterrat a Mallorca, però abans va anar a trencar la font perquè ningú més pogués gaudir-ne. Un cop a Mallorca, va anar a parar en un poble on tots estaven capficats perquè fins aleshores tenien una font molt valorada i que de cop i volta havia deixat de brollar, deixant-los així en la misèria. Quan va preguntar des de quan passava això, va comprendre que tenia a veure amb la que havia malmès a Aiguafreda. Així que va demanar a aquella gent que si aconseguien que fos perdonat i pogués tornar a la seva terra, els tornaria l'aigua. Així ho van fer, pel que el pastor pogué tornar a Aiguafreda a reparar la font. Des d'aleshores, la font de Mallorca tornà a tenir aigua.</p> | 08014-138 | Aiguafreda | <p>Aquesta llegenda va ser publicada per primera vegada en el llibre 'Costums i tradicions del Vallès', editat a Granollers l'any 1882.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||
| 74080 | Ball de les cols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-cols | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Programa de Festa Major 1952.</p> | XVIII-XX | És un costum que s'ha perdut. | <p>Antigament, el Dimecres de Cendra era costum a Aiguafreda d'anar als horts de la població, acompanyats d'una orquestra, per buscar les cols més ufanoses. Tot seguit les portaven a l'hostal per fer un gran àpat tot ballant un contrapàs per pair-les millor.</p> | 08014-140 | Aiguafreda | <p>Segons Amades, en el desaparegut arxiu parroquial, hi havia un document de finals del segle XVIII, on el bisbe de Vic Ramon de Marimon manava prohibir aquest costum perquè la gresca que el caracteritzava era impròpia per al primer dia de Quaresma. Tot i amenaçar d'excomunió a aquells que ho seguissin celebrant, aquesta costum tan arrelada no va deixar de fer-se.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 74081 | Celebració del Divendres Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celebracio-del-divendres-sant | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat.</p> | XIX-XX | Ja no es celebra. | <p>En algunes poblacions de l'Alt Congost, entre les quals contem Aiguafreda, era costum cantar les caramelles i el ball de cascavells el Divendres Sant al vespre. Hi participava el jovent del poble i era organitzat per la Confraria del Roser.</p> | 08014-141 | Aiguafreda | <p>Segons Amades, durant el segle XVIII les autoritats episcopals van voler prohibir aquest costum per trobar-lo irreverent. Tan és així, que quan els pavordes de la confraria del Roser traspassaven el càrrec havien de fer prometre al substitut que no permetria el ball de les caramelles. Malgrat la religiositat de la gent, es va seguir celebrant perquè era un costum molt arrelat.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 78904 | El bandoler Matagossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bandoler-matagossos | XX | <p>Segons tradició popular, en Matagossos era un bandoler que delinquia per aquests verals. Era fill de Can Serra de l'Arca i vivia amagat al bosc de la casa. Entre les malifetes que li atribueixen, hi ha la col·locació d'una bomba en un local del poble i l'assassinat del masover de la masia de la Figuera. Un caçador va trobar el seu amagatall de manera fortuïta; aquest va revelar el lloc on s'amagava i fou mort allà mateix.</p> | 08014-191 | Aiguafreda | <p>En el registre fet pel Museu de Granollers dels morts de la Guerra Civil, trobem el maqui Pere Serradelarca Pou, àlias Matagossos. Consta que va ser mort per la Guàrdia Civil el 30 d'octubre de 1947.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 78932 | Ofici de fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-fuster | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XVI-XX | La modernització del sector ha fet desaparèixer l'ofici tradicional. | <p>L'ofici de fuster és una professió tradicional consistent en el treball artesanal de la fusta. A partir d'aquest material, s'obtenen mobles i altres objectes, tot utilitzant les eines pròpies com són la garlopa, l'escaire, la serra, el martell, etc. A Aiguafreda, aquesta activitat estava relacionada amb la reparació dels carrugatges de transport.</p> | 08014-230 | Aiguafreda | <p>L'origen del veïnat de les Ferreries el trobem en els artesans que van instal·lar-se en la proximitat del camí ral, davant la necessitat que tenien els viatgers dels seus serveis. Els fusters es dedicaven eminentment a reparar els desperfectes dels carruatges. Al segle XVI ja hi trobem documentat un fuster anomenat Francesc Soler.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml