Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44188 | Castanyer Gros d'en Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-gros-den-cuch | BOADA, M. i BOADA, A. (2011): Arbres remarcables de Catalunya, 100 ombres colossals. Ed. Brau, Figueres. BRONCANO, M.J., BOADA, M., RAMÍREZ. S. i BOSCH, D. (2006): Arbres i arbredes singulars del Montseny. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. DROGUET, LL. (1990): 'El castanyer, arbre no autòcton de Catalunya. El castanyer de can Cuc', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 21-23. VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Els propietaris estan pensant en fer pagar l'accés a l'arbre per no malmetre l'entorn i el mateix castanyer (novembre 2013) | El Castanyer Gros d'en Cuch és l'arbre més gruixut de Catalunya, amb un perímetre del tronc proper als 12 metres. Malgrat aquest gruix no hem d'esperar trobar una capçada que tingui una correspondència a aquesta mida. Les branques més antigues són mortes, i la projecció del tronc està escapçada, i han estat substituïdes per rebrots joves que li confereixen un aspecte esclarissat. La capçada té un diàmetre de 18 metres, mida igual que la de l'alçada de l'arbre. L'arbre, de l'espècie Castanea sativa, és un dels elements més visitats del municipi de Cànoves i Samalús. | 08042-73 | A la Baga d'en Cuch | S'han fet diferents estimacions sobre la seva edat, que giren entorn dels 600 anys, tot i que hi ha exemplar de castanyer amb perímetres similars, que daten de fa 1.100 anys. Als anys 30 del segle XX se li va calar foc a partir d'un forat que hi havia a l'escorça. Va estar cremant 3 dies i 3 nits. A resultat d'aquest incendi la soca quedà buida, i un carboner s'hi instal·là als ans seixanta, amb espai suficient per tenir-hi llit, taula i llar. Sembla que el tronc i algunes branques van ser tallades per un antic propietari per tal de revitalitzar el castanyer. Hi ha un poema de Francesc Bardera, dedicat a aquest arbre, titulat 'El Castanyer Gros'. | 41.7361800,2.3500400 | 445950 | 4620689 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44188-foto-08042-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44188-foto-08042-73-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Les xifres oficials que esmenta la fitxa del Castanyer (AM 41.042.01), corresponents a l'any 1987, són:Alçada: 15 metres; volt de canó (a 1,3 metres del terra): 13 metres; capçada mitjana: 17,5 metres. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44189 | Pantà de Vallforners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-vallforners | COMAS, P. (1990): 'L'embassament de Vallforners', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 50-53. | Pantà que es troba aprofitant la vall tancada i estreta de Vallforners, al fons de la qual hi discorre la riera de Vallforners. El pantà consisteix en el rebaix i l'adequació del terreny, i la construcció de la presa que reté les aigües. El cantó extern de la presa es troba integrat en el paisatge, ja que sobre la forma de puig que té s'hi han plantat arbres i matolls per tal de rebaixar-ne l'impacte visual. L'embassament té una superfície inundable de 112.400 m2, mentre que la capacitat total assoleix els 2.156.600 metres cúbics. La longitud del pantà, des de la presa a la cua de l'embassament és de 1.100 metres. Pel que respecta a la presa, aquesta té una longitud de 160 metres, amb una alçada de 61,5 metres, i 10 metres d'amplada en el coronament. | 08042-74 | Camí de Vallforners | El projecte per la construcció de l'embassament va ser confeccionat pel departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció dels enginyers Cándido Avendaño Salas i Miguel Ángel Carrillo Suárez. Els treballs començaren l'any 1985 i entrà en funcionament l'any 1989. El pressupost inicial de l'obra va ser de 236.285.441 pessetes. | 41.7198100,2.3420700 | 445273 | 4618877 | 1985-89 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44189-foto-08042-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44189-foto-08042-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Avendaño, Cándido i Carrillo, Miguel A. (enginyers) | Aquest tipus d'embassament es coneix amb el nom de laghetto collinari, construccions d'origen italià que s'encaixen enmig dels vessants de dues muntanyes entre les quals hi passa un riu o riera. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44209 | Camí ramader de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-samalus | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | Emmarcat en els camins ramaders de la Calma, el camí ramader de Samalús és una pista que uneix des del poble de Vilalleons (Osona) fins al riu Congost a l'alçada del camp de futbol de Llerona. El tram que creua el Parc Natural del Montseny s'estima que té una longitud de 9.096 metres. En el seu tram corresponenent a Cànoves i Samalús, el camí discorre des del turó de la Roca Centella, passant per Vallfigueres, baixant pel sot de Vallfigueres fins a Can Torrents. Des d'aquest punt s'arriba a la Secretaria de Samalús, creuant la carretera BP-5107, i baixant pel ramal asfaltat, passant per Cal Rei, fins endinsar-seal terme de Corró d'Amunt. | 08042-94 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7137900,2.3174900 | 443223 | 4618224 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 44210 | Camí ramader de Vallforners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vallforners | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | Pertanyent al grup de camins ramaders de a Calma, el camí ramader de Vallforners tan sols toca tangencialment el terme de Cànoves i Samalús en el seu tram més baix. La longitud total del camí que creua el Parc Natural del Montseny s'estima en 12. 686 metres. El camí neix al Pla de la Calma, al Montseny, a l'alçada de la Sitja del Llop, baixant el massís pel mas de Vallforners, fins a a la cua de l'embassament. És en aquest punt on ens trobem ja en terme de Cànoves i Samalús. El camí i els seus brancals clouen en el mas del Vilar, que és punt de terme amb el municipi veí de Tagamanent. | 08042-95 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7268800,2.3373300 | 444885 | 4619665 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 44211 | Camí ramader de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-canoves | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | El camí ramader de Cànoves neix al vessant sud del massís del Montseny, en el marc dels camins ramaders de la Calma. Des del coll del Pou d'en Bessa, encara en terme del poble del Montseny, s'endinsa al terme de Cànoves a l'alçada de la serra de Palestrins, passant per la masia de Can Cuch de la Muntanya i baixant pel camí de Vallforners, que va paral·lel a la riera de Vallforners. A l'alçada de Ca l'Esmolet es creua la riera, passant per Can Domènec i assolint finalment el nucli de Cànoves. Un cop passat el nucli de Cànoves, a l'alçada de la Font del Frare, el camí es bifurca i surt del terme per arribar a Llinars del Vallès o bé a la Roca del Vallès. Es calcula que la llargada d'aquest camí té uns 8 kilòmetres i escaig en el tram que discorre pel Parc Natural dl Montseny. | 08042-96 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7215700,2.3456400 | 445572 | 4619070 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44211-foto-08042-96-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 44221 | Font de Can Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cuch | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | En el marc de la masia de Can Cuch de la Muntanya, al massís del Montseny, trobem aquesta font que proveeix d'aigua la bassa de la masia. Tot just per sobre del mas, en un antic safareig i bassa per a reg, és on en una de les cantonades d'aquesta estructura. | 08042-106 | Can Cuch de la Muntanya | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7254700,2.3484100 | 445805 | 4619501 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Actualment el complexe de Can Cuch és un hotel i restaurant.Fotografia: Parc Natural del Montseny. Diputació de Barcelona. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44256 | Fumerola de Prades I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumerola-de-prades-i | Indret que passa desaparcebut degut a la vegetació. | Avenc pel qual surt aire calent. L'efecte de l'aire fred ambiental de l'hivern amb el contrast tèrmic de l'aire calent provinent de l'interior del subsòl fa que en alguns dies freds s'observi vapor d'aigua, d'aquí que es conegui aquesta emanació de vapor com a fumerola. Es tracta d'una cavitat natural i irregular al subsòl calcari. El fet de l'aire calent coherent amb les aigües de temperatures elevades que es troben a Samalús. | 08042-141 | Can Prades | 41.7000000,2.3083400 | 442450 | 4616700 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44256-foto-08042-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44256-foto-08042-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En la base cartogràfica Alpina (edició ) encara es coneix l'indret com a 'Avenc'.Es presenta en l'actualitat cobert de branques per tal que ningú pugui caure pel forat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44257 | Fumerola de Prades II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumerola-de-prades-ii | Indret que passa desaparcebut degut a la vegetació. | Avenc de fondària desconeguda, amb una obertura bastant petita, que no supera els 30 centímetres de diàmetre. Sembla que formi part d'una xarxa de galeries subterànies, i que podria estar relacionat amb l'avenc proper de Prades I, ja que mentres aquell expeleix vapor d'aigua, per aquesta cavitat es veu un corrent d'aire que s'hi endinsa. | 08042-142 | Àmbit del Montseny Oest | 41.6992400,2.3118000 | 442737 | 4616613 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44257-foto-08042-142-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En la base cartogràfica Alpina (edició ) encara es coneix l'indret com a 'Avenc'.Es presenta en l'actualitat cobert de pedres per tal que ningú pugui ensopegar-se a causa del forat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 49943 | Parc Torras Villà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-torras-villa | <p><span><span><span><span><span><span><span>ANÒNIM (2004). <em>El Vallés (</em>26-03-2004)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ANÒNIM (1996). <em> El 9 Nou</em> (1-07-1996.)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ANÒNIM (1994). <em>El 9 Nou (</em>28-01-994)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ARBRES D'INTERÈS LOCAL DE GRANOLLERS LLISTA PRÈVIA. Document mecanografiat (Granollers, 2001).</span></span></span></p> <p><span><span><span>CATÀLEG D'ARBRES (1999) Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001) El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Parc que es troba situat en ple centre de la ciutat, d’una extensió considerable i d’un gran interès sobretot per la riquesa i la varietat dels arbres que conté. A més, en el recinte també s’hi troben algunes escultures, com la de la sardana, i un estany. De fet, és el parc central de la ciutat i el més antic. Té una superfície de 21.260 m². La part central és ocupada per unes grades per seure i una gran esplanada al davant per fer diverses activitats. A l’espai de l’entorn s’hi poden trobar una gran quantitat de plantes arbustives. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels valors més importants del parc és la gran riquesa en espècies diferents d'arbres. Actualment compta amb 218 arbres de 152 espècies i varietats diferents, els quals constitueixen una gran riquesa botànica que és molt representativa del Vallès. Algun d’aquests arbres és l'únic representant de la seva espècie al Vallès Oriental, i en 35 casos són els únics representats al municipi de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la propera revisió del Catàleg <span>dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM) es proposarà la catalogació del parc com a “Conjunt arbrat d’interès municipal” en base a la seva singularitat quant a riquesa botànica i magnitud dels seus arbres. Fa uns anys hi havia set dels arbres estaven catalogats com a Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM), però alguns d’ells ja no es conserven.</span></span></span></span></p> | 08096-96 | Avinguda del Parc, s/n | <p><span><span><span>El precedent d'aquest parc cal buscar-lo en la desaparició del parc de l'antiga estació, en terrenys de la companyia del ferrocarril. Els jardins d'aquest parc, que s'obrien al públic l'any 1896 amb una gran esplanada de plàtans, ocupaven l'actual edifici de telèfons i s'estenien fins al carrer Vinyamata, davant el Casino. Després del trasllat de l’estació el 1958 aquest parc va desaparèixer definitivament l’any 1964, quan es va decidir talar tots els arbres. D'aquesta manera, Granollers es va quedar sense un cèntric parc municipal durant deu anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La idea de fer un nou parc en aquesta zona l’havia proposat el naturalista Antoni Jonch Cuspinera el 1955, però el projecte va quedar aturat durant anys. Finalment es va prendre la decisió de fer el parc, encara que no es basava en la idea original, sinó en un projecte redactat pels tècnics municipals Barangé-Puchades-Pousa, revisat posteriorment pel jardiner Jaume Viure. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En efecte, el projecte del parc va ser ideat pel l'arquitecte municipal Joan Barangé, però no va prendre forma definitiva fins a la revisió final per part del jardiner Jaume Viure. També hi va tenir un paper destacat, juntament amb l’alcalde, el diputat provincial Francesc Torras i Villà, el qual en fou vicepresident vitalici. El parc municipal es va inaugurar el 1974, i el Consistori decidí donar-li el seu nom. En aquesta època s’hi van col·locar dos monòlits: un amb una inscripció que homenatjava l'aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat; i l'altre, amb una inscripció sobre la Festa de l'Arbre, celebrada per primer cop aquell mateix dia en aquest recinte. Avui dia, encara es poden veure prop de la bassa del parc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1970 el parc era utilitzat per la Fira anual de l'Ascensió, més tard desplaçada al Parc Firal. Aquest parc central ha estat un dels espais principals en l’organització d’activitats diverses per part d’associacions i estaments públics. Tanmateix, això tenia un impacte negatiu sobre la vegetació, l’arbrat i la compactació del sòl. Per això, amb la posterior incorporació d’altres parcs a Granollers, com el Parc de Ponent o el Parc del Congost, més amplis, algunes de les activitats s’han anat desplaçant cap aquests sectors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb els anys hi ha hagut diversos intents per ampliar el parc que no han arribat a bon port. Al final de la dècada de 1990 es va poder fer una petita ampliació del parc cap a la Rambla Josep Tarradellas. En aquesta ampliació es van afegir uns fossats de ciment per la pràctica del skate, un petit mirador aprofitant el pendent cap al sud i una pèrgola. Cap al 2008 es va poder fer una nova ampliació, fins als 21.260 m², ocupant part de la via pública i redefinint els límits pel sud amb una nova tanca de ferro.</span></span></span></p> | 41.6074900,2.2913200 | 440949 | 4606440 | 1974 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-parc-torras-villa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-parc-torras-villa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-parc-torras-villa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-parc-torras-villa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-parc-torras-villa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-foto-08096-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-foto-08096-96-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 49986 | Lledoner de can Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-pastor | <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-74.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Exemplar de lledoner (de l'espècie Celtis australis) que es troba vora el camí d'entrada a la casa de pagès de can Pastor.<span> Forma part del </span><span><span>catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (EBIM-74). </span></span>Es tracta d'un exemplar ben desenvolupat i amb una bona capçada, que dona una visual sobre l'espai relativament degradat del camí de can Pastor. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La capçada de l’arbre és simètrica i arrodonida. Ocupa tota l’amplada del camí i part del camp de can Pastor. Pel que fa a les arrels, la meitat estan sota la capa de rodadura, i la resta marge avall fins arribar al camp i a un pou d’aigua de la masia. Del tronc en destaquen alguns plecs, fruit del creixement. L’arbre mostra a 3,5 m d’alçada, una forta ramificació que origina la copa a partir de dos enormes braços que es van dividint. Això posa de manifest que va ser coronat de jove, amb la finalitat de forçar-lo a desenvolupar una capçada àmplia i frondosa pròpia de l’espècie domesticada. L’arbre va deixar de ser esporgat fa molts anys, i això li ha permès de cicatritzar i créixer amb una certa naturalitat (fitxa EBIM-48). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entorn de l’arbre és ple de rebrots de lledoner i joves plançons, acompanyats d’un espès canyar. Dins el recinte de la masia hi ha un altre lledoner, una mica més petit.</span></span></span></p> | 08096-212 | Sector oest del terme municipal. Polígons industrial del Congost, sector nord. Camí de can Pastor, s/n. Vora la casa de pagès de can Pastor. | <p><span><span><span>Segons va explicar la mestressa de can Pastor, aquest arbre va néixer arran del marge del camí que porta a la masia i el seu marit va estar a punt de tallar-lo quan tan sols era un plançó, ara fa més de cinquanta anys. Afortunadament això no va succeir.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els lledoners han estat arbres propis dels paisatges de les masies catalanes, ja que amb la seva fusta treballada en viu es feia imprescindible per a la construcció de forques i altres estris de pagès. És per això que moltes vegades els trobem molt malmesos i amb formes antinaturals.</span></span></span></span></p> | 41.5981400,2.2749400 | 439576 | 4605414 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49986-lledoner-can-pastor-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49986-lledoner-segon-can-pastor-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||||
| 49990 | Plàtans de la plaça de la Corona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-placa-de-la-corona | <p>MONREAL, Lluís et al. (1997) M. J. Raspall, arquitecte. Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-21.</span></span></span></span></p> | XX | Avançat estat malaltís i de decaïment, degut a les greus lesions de les ferides que se’ls feia amb les antigues podes. | <p>Conjunt de plàtans que ornamenten la cèntrica plaça de la Corona. Antigament hi passava la carretera de Barcelona a Vic, i els arbres es trobaven a una banda i altra del vial, tot remarcant l'eix longitudinal que suposava la carretera al seu pas per aquest espai urbà.</p> <p>En total hi ha una vintena de plàtans, distribuïts en dues dobles fileres a banda i banda de la plaça. Es tracta de l'espècie Platanus hispànica (CUSPINERA et alií, 2001). Aquest és un arbre caducifoli corpulent, que pot atènyer fins a 40 metres d'alçada i que presenta una capçada ampla, amb una escorça de la qual es desprenen plaques irregulars de ritidoma. Les seves fulles són palmades, grosses i els fruits estan guarnits de pèls i reunits en boles sostingudes per un llarg peduncle. Les seves qualitats ombrívoles, que li ofereixen el dens fullatge de les seves branques, així com la seva rapidesa de creixement, han fet d'aquest arbre un dels més plantats en carreteres, parcs i jardins a Catalunya.</p> <p>Durant anys les capçades foren severament podades i obligades a estendre’s. En els últims anys s’ha deixat aquesta pràctica per tal de preservar els arbres. Actualment s’observa un avançat estat malaltís i de decaïment, degut a les greus lesions de les importants ferides que se’ls feia amb aquelles podes.</p> | 08096-233 | Plaça de la Corona | <p>Molt probablement aquests arbres van ser plantats al segle XIX, amb posterioritat a l'any 1848. Fou aquest any quan es va obrir la carretera de Barcelona. El seu dens fullatge servia i serveix per donar ombra en un lloc tan transitat i ocupat els dies de mercat com aquesta plaça.</p> <p>En temps de la República la plaça formava part d’un ambiciós pla d'obres i millores urbanes que va donar lloc a un emprèstit de dos milions de pessetes. Sota d’aquestes directrius s'ordenaria el creixement de la ciutat fins més enllà de la Guerra Civil, segons diu Jordi Planas i Maresma (MONREAL, 1997). El trànsit que anteriorment passava pel centre es desvià pels costats, seguint el perímetre circular que va adquirir.</p> | 41.6057300,2.2881600 | 440684 | 4606247 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-placa-corona-torre-aigua-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-placa-corona-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-placa-corona-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-foto-08096-233-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | És un tipus d'arbre extensament plantat al llarg de carreteres i passeigs pel fet de tolerar bé la contaminació atmosfèrica, ja que pot arribar a fixar a les fulles 200 kg de pols anualment. Realitza una important funció depurativa de l'aire. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||
| 50000 | Església de Sant Julià de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-julia-de-palou | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> | En part està urbanitzat i en part es troba en camps de conreu. Al prospectar en aquests no s'ha trobat material arqueològic (INVENTARI, 1997). | <p>Segons J. Estrada a l'església de Sant Julià i llur sagrera aparegueren alguns fragments de 'tegulae'. Actualment no es conserva cap estructura a la vista. Es molt difícil localitzar fragments de terrissa romana. Les úniques troballes que actualment fan pensar en l'existència d'un assentament romà es limiten als fragments de 'tegulae' reutilitzats com a material constructiu en el parament exterior de l'església i la sagristia (per exemple, en el llindar d'una porta situada a la part posterior de la paret externa de la sagristia). L'entorn immediat del conjunt religiós està urbanitzat i no es pot prospectar. S'ha pogut prospectar en un camp una mica més allunyat i no s'ha localitzat material arqueològic (INVENTARI, 1997).</p> | 08096-300 | Plaça del canonge Josep Oliveras, 08400-GRANOLLERS | <p>Documentat per Josep Estrada (INVENTARI, 1997).</p> | 41.5865100,2.2785600 | 439867 | 4604120 | 08096 | Granollers | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50000-foto-08096-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50000-foto-08096-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50000-foto-08096-300-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | A.A.M.G. (s.d.) referència restes en la següent localització 44. Palou. Sant Julià de Palou. Església de Sant Julià, que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 50056 | Camí de Santa Quitèria/Camí de can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-quiteriacami-de-can-grau | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XX | <p><span><span><span>Camí històric que discorre pel sud-est del terme municipal de Granollers, en direcció nord-sud. En la zona sud també és conegut com a Camí de can Tià o camí de cal Malo. El camí transcorre per dalt de la serra de Llevant i fa partió amb el terme de la Roca del Vallès. Es tracta d’un camí de carro amb el ferm de terra piconada. Al seu pas es poden contemplar paisatges rurals de l’entorn granollerí relativament ben conservats i, en els punts elevats, unes interessants vistes sobre la plana on s’assenta la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En una bona part del seu recorregut es confon amb el camí de can Grau, en concret des de Puig Ovella fins poc abans del camí del camp de l'Arpa, on es bifurca. A partir d'aquí, continua coneixent-se com a camí de can Grau (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 08096-184 | Camí de Santa Quitèria | 41.5861298,2.2938080 | 441137 | 4604067 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-foto-08096-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2024-03-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Aquest és un antic camí que comunicava Granollers amb Vilanova del Vallès. Pren el nom per l'advocació a Santa Quitèria de l'església de Vilanova del Vallès. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||
| 50066 | Camí Ral / El camí de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-el-cami-de-barcelona | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986) La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers. P.15-19. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p> | I-XIX | <p><span><span><span>Camí històric que fou el més important i transitat de Granollers. El Camí Ral, derivat d’una antiga via romana, anava de Barcelona a Vic. Actualment se’n conserva el tram que es troba al sud del nucli urbà, transformat en un camí veïnal que vertebra el territori de Palou. És un camí de carro que té el ferm de terra piconada i en el qual s’hi han instal·lat bandes rugoses per fer alentir la velocitat dels pocs vehicles que hi passen.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sud el camí entra al terme municipal de Granollers per la zona de Palou, tot seguint l’eix que marquen els rius Besós i Congost. Al seu pas per la vila de Granollers es creuava amb un camí transversal (camí de Caldes, actual carrer de Santa Anna), i aquesta cruïlla va determinar l’emplaçament del nucli originari de Granollers, encerclat dins les muralles. Sortint del portal sud, el carrer Barcelona és el continuador de l’antic Camí Ral; i al nord ho és el carrer del Corró. El Camí Ral continuava per les Franqueses en direcció a Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Abans de començar el carrer Barcelona el Camí Ral també dóna nom a tot el carrer que de la plaça de Sant Miquel cap a migdia arriba fins el carrer de l'Alguer, el qual més o menys passa per l'antic traçat del camí.</span> D’altra banda, al sector rural que es troba al sud del terme entorn del Camí Ral s’ha creat una xarxa ortogonal de camins que estructuren la plana de Palou.</span></span></span></p> | 08096-194 | Camí Ral; Carrer de Barcelona; carrer del Corró | <p><span><span><span>El Camí Ral de Barcelona a Vic es va traçar sobre una anterior via romana. En el nucli urbà el Camí ral transitava pels actuals carrers de Barcelona i del Corró. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Segons aquesta hipòtesi, a partir de mitjan del segle XI s’hauria creat una zona de creixement urbà en direcció nord i hauria estat aleshores quan s’hauria produït un desplaçament del tram septentrional del camí ral, conformant-se el carrer del Corró. A començament del segle XIV aquest nou traçat ja estava consolidat, ja que s’hi va emplaçar l’Hospital, fora muralles tal com era habitual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant l’època medieval i moderna el Camí ral va constituir la principal via de comunicació de Granollers, ja que era la que s’utilitzava per anar a la Ciutat Comtal. Al llarg dels anys fou transitat per animals de bast, carretes, carros i diligències. E<span>l 1274 el rei Jaume I havia concedit a Caldes de Montbui que el camí de Vic fos traslladat per aquesta vila i Castellterçol. Davant la protesta dels granollerins, però, el Conqueridor dictava el mateix any una pragmàtica anul·lant aquella concessió per restablir la ruta tradicional a través de l’eix del riu Congost; és a dir, per Granollers, La Garriga i Centelles (BAULIES, 1965). El Camí Ral entrava a Granollers pel portal de Barcelona, on sobretot a partir del segle XVI s’hi va formar un raval, i sortia pel portal de del Corró, on s’hi va desenvolupar un altre raval, una mica més tardà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El Camí Ral va ser substituït el 1848 per una carretera moderna, traçada prop de les primeres cases bastides a l'eixample a partir de l'any 1835. La carretera, però, en el casc urbà discorria per un traçat més a llevant del Camí ral. La carretera va donar peu a l’actual carrer d’Anselm Clavé i altres que segueixen el seu traçat, com el carrer de Joan Prim. El pas de la carretera de Barcelona a Vic va ser el revulsiu que necessitava la ciutat per trencar definitivament els seus lligams amb el passat. Tot just s'havia iniciat el procés d'enderroc de la vella muralla, amb la intenció d'engrandir el seu perímetre edificat i poder fer front a les noves perspectives de creixement que es començaven a albirar. Les obres van començar l'any 1834, d'acord amb un projecte de 1799 que havia estat ajornat a causa la Guerra del Francès. Més tard, van ser les guerres carlines la causa d'una nova paralització i no va ser fins a l'any 1841 quan, de nou, es reprengueren els treballs. En un primer moment, i tal com es va fer públic l'any 1842, el seu traçat estava previst passar pel darrera de la serra del Congost, des del Pontasco -la cruïlla entre la carretera de Barcelona i la de l'Ametlla- fins a Bellulla i l'Ametlla per pujar als cingles de Bertí, Centelles i Vic. En tractar-se d'una via amb vocació militar, l'estratègia aconsellava allunyar-la dels llocs emboscats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nova carretera es va inaugurar l'any 1848, per ordre reial. Al seu pas pel terme municipal l’itinerari es bifurcava: un ramal seguia el seu recorregut cap a l'Ametlla, mentre que l'altre ho feia pel Coll de la Manya i circulava longitudinalment a molts pocs metres del casc antic. Després seguia cap a Les Franqueses del Vallès i la Garriga, on s'unia amb l'anterior traçat. </span></span></span></p> | 41.5888981,2.2825320 | 440200 | 4604382 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-foto-08096-194-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2024-01-31 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Al seu pas pel nucli urbà fins no fa gaire encara es conservava el tradicional paviment de llambordes, però finalment es va asfaltar. Aquesta intervenció va arribar a amagar alguna obra d'enginyeria civil relacionada amb el camí. Per exemple, un pont de dos ulls de pedra i totxo que es troba prop de les Tres Torres i que es conserva sota l'asfalt (informació de J. Muntal).Al costat del camí hi passa la mina d'en Sans. Nascuda la captació en tocar la Riera del Congost, part de dalt del Pont de Ferro del ferrocarril del Nord, però dintre el municipi de les Franqueses, aquesta mina o rec d’aigua anava a parar a l'antic Camí Ral i al carrer de Corró. Sempre per mina subterrània, penetra a l'interior de la Vila per a servir aigua potable als qui havien adquirit en propietat alguna ploma d'aigua (LLOBET, 1986). | 83|85|94|98|80 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 50067 | Camí de ca l'Esquella/Camí de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-ca-lesquellacami-de-ca-namat | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XIX | Necessita manteniment | <p><span><span><span>Camí tradicional que transcorre a llevant de la casa de ca l’Esquella, tot salvant el desnivell que hi ha fins a la riba del riu Congost, avui ocupat per un polígon industrial. Des del polígon, el camí passa per sota la via del tren i enfila cap a l’altiplà, travessant el bosc de ca n’Amat mitjançant un seguit de corbes molt pronunciades. Després enllaça, davant de ca l'Esquella, amb un camí perpendicular que segueix la serra de Ponent. El tram conservat del camí de ca l’Esquella és de tan sols 250 m aproximadament.</span></span></span></p> | 08096-195 | Camí de ca l'Esquella | <p><span><span><span>Aquest camí naixia a la Riera i portava fins a la casa de ca l’Esquella. El tram més a l’est, de l'avinguda de Sant Julià fins el pont de Ca n'Amat, ha estat modificat per a construir-hi una indústria. La part inicial, que sortia de la Riera, ha estat engolida per la zona industrial (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.5848622,2.2706447 | 439205 | 4603942 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-foto-08096-195-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 50084 | Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost-2 | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CONDE, Gemma; MARTÍ, Xavier (1998). “L’enton natural i els creixement urbà de Granollers”, <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 14, p. 33-40.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ-VILLACAÑAS, Belén; MONTAGUD BLAS, Èlia (1995). “Els projectes de restauració ambiental i paisatgística a la conca del Besòs”, <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, núm. 10, p. 28-32.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIBAS, Josep (2000) Cens dels ocells nidificants al Congost a Granollers-Canovelles. Mollet. Document mecanografiat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIBAS, Josep (2005). “Els ocells nidificants del Congost a Granollers”, <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 28, p. 39-54.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-01. </span></span></span></p> | <p><span><span><span>El riu Congost al seu pas per Granollers presenta dos àmbits ben diferenciats. D’una banda, el tram urbà, que va des de la desembocadura de la riera Carbonell fins al pont de la ronda sud. En aquest sector hi trobem un canal d’aigües centrat amb una escullera baixa. Aquí la gestió de la llera s’ha enfocat a donar valor al paisatge fluvial sense oblidar la conservació de la biodiversitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’altra banda, hi ha el tram periurbà, al sector sud del municipi, que va des del pont de la ronda sud, passa per Palou i acaba a Can Cabanyes, on el curs del riu comença a fer meandres. En aquest sector la gestió que s’ha fet del riu ha anat encaminada a naturalitzar l’hàbitat fluvial, i això sense posar en perill els terrenys adjacents per possibles riuades (fitxa ENIM-14).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins el terme de Granollers el riu Congost té diversos afluents. Són els torrents que baixen de les serres oriental i occidental, tots d'escassa envergadura hidrogràfica, si exceptuem a la riera Carbonell o de Corró. Aquesta en el seu darrer tram fa de límit entre els termes municipals de les Franqueses i Granollers. La riera Carbonell recull les aigües de les parròquies de Corró d'Avall, Corró d'Amunt, Marata i Samalús (BAULIES, 1965). El riu Congost travessa el terme de Granollers de nord a sud. Ja a Montmeló, rep <span>el Mogent per l'esquerra per a formar el Besòs. El Congost és considerat com el tros superior del Besòs, i la llargada del Congost-Besòs és de 57'5 km. Des de Balenyà, on neix, fins a Sant Adrià de Besòs, on desemboca al Mediterrani. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El riu Congost està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 14.</span></span></span></span></p> | 08096-221 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>Les avingudes sobtades i les inundacions del riu Congost han estat habituals al llarg de la història. Ja el 1642 el Llibre de Deliberacions de la Universitat granollerina dóna notícia d'una devastació que s'emportà moltes terres de les ribes. L'any següent, el 9 d'abril de 1643, una riuada del Congost destruïa la presa de la sèquia del Molí. En els darrers cent anys cal recordar l'avinguda del 1898 i les del 15 de desembre de 1943 i 22 de febrer de 1944, les quals provocaren la inundació dels horts propers al riu, de les cases de la dreta del Congost, immediates al pont de la carretera de Caldes i d'algunes cases de la riba esquerra que llavors quedaven aïllades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant hi va haver els famosos aiguats del 1962. Aquest episodi va provocar innombrables destrosses al Vallès Occidental però a Granollers, pel contrari, tan sols va causar una bona crescuda del riu, alguna inundació marginal i la presa de mesures de precaució a les zones urbanes pròximes al Congost.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, cal esmentar una actuació realitzada al segle XIX que va ser fonamental i que va afavorir la prosperitat agrària. Ens referim al projecte del Capità General Manuel de la Concha de l’any 1840. Aquest any, per tal de solucionar qüestions del cabal del riu, decidí canalitzar una part de les aigües del Ter per transvasar-les al Congost, d'acord amb el desig de la comunitat cartoixana de Montalegre (BAULIES, 1986). </span></span></span></p> | 41.5941468,2.2758200 | 439645 | 4604970 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-riu-congost-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-riu-congost-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-foto-08096-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-foto-08096-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-foto-08096-221-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2024-04-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Altres denominacions: La RieraLa qualitat de les aigües del Congost ha sofert una gran millora en les darreres dècades. En les anys 60 i 70 del segle XX la conca del Besòs, a la qual pertany el riu Congost, va ser una de les més contaminades de tot l’estat, però afortunadament a partir dels anys 90 del segle passat i amb la entrada en funcionament de les depuradores d’aigües residuals aquest procés de contaminació es va revertir.Aquesta millora de la qualitat de les aigües ha vingut acompanyada de la recuperació de la biodiversitat al Congost al seu pas per Granollers, fet que es reflecteix en els informes de seguiment del Museu de Ciències de Granollers sobre vegetació i diferents grups de fauna.Des de l’any 2006,l’Ajuntament de Granollers ha portat a terme molts projectes per afavorir aquesta recuperació ecològica del Congost a Granollers. Entre d’altres, actuacions de restauració fluvial en el tram de Can Cabanyes, millora de la connectivitat fluvial entre el Congost i Palou: integració en un talús del mur d’endegament i creació d’hàbitats per la biodiversitat, la naturalització del llit fluvial: basses, dispositius de pas per peixos, etc...El projecte Granollers Connecta Natura (2024-2025) implementa accions de naturalització de la llera del Congost al centre urbà i mesures de connectivitat ecològica cap al parc fluvial i barris propers. | 2153 | 5.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 50092 | Lledoners del carrer de Jaume Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-del-carrer-de-jaume-corbera | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>Servei de Medi Ambient i Espais Verds (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-48</p> <p> </p> | <p><span><span><span>Lledoner (Celtis australis) de dimensions considerables que està situat al costat de migdia del conjunt de cases de can Mònic. Forma part del <span>catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (EBIM-48). És un exemplar de capçada simètrica i arrodonida, que ocupa l’amplada del carrer . </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre va ser coronat de jove a uns dos metres i mig del terra, fent que des d’aquest punt en sortissin deu braços molt potents. Aquests estructuren la copa fins acabar en una fina i densa ramificació que s’omple de nombroses fulles, que proporcionen una bona ombra a l’estiu. Les dures esporgues a que ha estat sotmès aquest lledoner foren probablement fetes per l’aprofitament de la seva incorruptible fusta com a eina del camp (fitxa EBIM-48).</span></span></span></p> | 08096-229 | Carrer de Jaume Corbera (Barri del Lledoner) | <p><span><span><span><span><span>Fins fa poc en aquest indret hi havia dos lledoners, i donaven nom al barri, que es coneix com a barri dels Lledoners. També hi ha l’hostal dels Lledoners i, abans, la masia dels Lledoners. A principis del segle XX aquest barri pertanyia al municipi de Franqueses del Vallès, i encara </span></span><span>manté molts vincles amb el municipi veí. Molt a prop d’aquest exemplar es troba el lledoner de can Calet, com a testimoni exemplar del barri del qual formava part. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els lledoners han estat arbres propis dels paisatges de les masies catalanes, ja que amb la seva fusta treballada en viu es feia imprescindible per a la construcció de forques i altres estris de pagès. És per això que moltes vegades els trobem molt malmesos i amb formes antinaturals.</span></span></span></span></p> | 41.6210358,2.2923875 | 441051 | 4607944 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50092-lledoner-jaume-corbera-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50092-lledoner-jaume-corbera-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50092-foto-08096-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50092-foto-08096-229-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||||
| 50118 | Estació del Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-nord-0 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CATÀLEG D'ARBRES (1999) Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers; SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX | Ha tingut adaptacions per als nous usos | <p><span><span><span>Estació de ferrocarril de la línia de Barcelona a Vic, inaugurada el 1886 i actualment en actiu. L’edifici central és una construcció molt representativa de les estacions del segle XIX. De planta rectangular allargada, és formada per tres cossos: el central de tres pisos i els laterals d’una sola planta. Les façanes son planes, arrebossades i pintades d’un color vermellós. Les obertures estan emfasitzades mitjançant recercats en totxo enlluït en guix (avui pintats de blanc). La teulada és a dues vessants i en direccions contraposades (el cos central amb la biga capcera orientada a E-O i els laterals a N-S). A la façana sud, i sota la imbricació de totxo enlluït que separa el capcer, hi ha el nom de l'estació escrita amb lletres blaves sobre rajoles blanques: 'GRANOLLERS CANOVELLAS'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat nord hi ha dos edificis annexos exempts, de planta baixa, destinats a magatzems i serveis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També és interessant un antic dipòsit d’aigua fora d’ús que està situat a l’altra banda de les vies, en direcció sud. Es tracta d'un recipient metàl·lic de forma cilíndrica, que era el contenidor d'aigua, el qual es recolza sobre un cos de planta quadrangular fet de paredat comú i arrebossat amb pilastres de totxo vist a les cantonades sobre un sòcol de pedra carreuada. Les façanes d'aquesta construcció són planes i estan coronades per una treballada cornisa de totxo vist. Una escala metàl·lica, recolzada a terra, arriba fins a la part alta del dipòsit (CUSPINERA et alií, 2001). </span></span></span></p> | 08096-264 | Carrer de Joan Maragall, s/n | <p><span><span><span>A la segona meitat del segle XIX a Granollers es van produir grans canvis urbanístics i la ciutat va guanyar nous equipaments i infraestructures de comunicació, com les carreteres i, sobretot, el ferrocarril. Des de la dècada de 1840 hi van haver diversos intents per construir una línia fèrria que havia de venir de Barcelona i arribar fins a Camprodon, passant per Granollers, Vic i Ripoll. Aquesta línia tenia un marcat caràcter miner, ja que el principal objectiu era enllaçar amb Sant Joan de les abadesses, on hi havia unes importants mines de carbó. El 1850 una empresa de la família Girona va obtenir la concessió per la construcció i explotació de línia de Barcelona a Granollers. Amb aquesta finalitat es va fundar la Compañía del Camino de Hierro del Norte. La construcció d’aquesta línia, però, va passar per moltes vicissituds. A causa de la inestable conjuntura política i econòmica es van arruïnar molts empresaris i contractistes, es van traspassar les concessions i es van acomiadar molts treballadors sense cobrar. Així, una nova direcció de la companyia va ajornar la línia carbonera i decidí apostar per la que anava cap a Girona i la frontera francesa, de la qual se n’esperava més rendiment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així, el 1854 es va inaugurar la primera estació de Granollers. En aquest cas els equipaments que l'envoltaven es van construir a l'est de la ciutat. Aquesta era l’anomenada línia de França, perquè comunicava Barcelona amb Girona i França. La inauguració constituí un memorable acte ciutadà amb la rebuda del tren especial que portà les primeres autoritats de Barcelona, amb el bisbe que beneí la línia i el comboi. L'estació es bastí a cent metres del portal de Santa Esperança, atenent pressions granollerines, quan la companyia volia erigir-la al costat de l'hospital dels Caputxins. El 1862 entroncava amb la línia de Mataró per continuar el camí a Portbou. El 1872 enllaçava amb els ferrocarrils francesos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Retornant a la línia del ferrocarril del carbó, el 1875 se’n va començar un ramal que sortia en direcció a les Franqueses i Vic. Va arribar a Vic el 1876, i a Sant Joan de les Abadesses el 1880. Cal dir que, tot i ser un ferrocarril miner, també prestava servei públic. Per això el 1886, sota l'administració de la companyia del Nord, es construí una línia independent entre les Franqueses i Montcada. Aquesta fou la que va motivar la construcció de l’estació anomenada de Granollers-Canovelles, més coneguda popularment com a Estació del Nord. Aleshores el tram de Granollers M.Z.A (sigles de la companyia Madrid-Zaragoza-Alicante) va quedar per a la interconnexió de les dues companyies. En definitiva, l’any 1886 es va inaugurar l’Estació del Nord, que és la que s’ha conservat. El 1922 el tren del Nord es convertia en transpirinenc per l'addició del ferrocarril construït per l'Estat entre Ripoll i la Tor de Querol, electrificat el 1929. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la línia anomenada de França (via Girona), l'any 1941 es va integrar a RENFE. Més endavant, l’estació es va traslladar al sud-est de la ciutat. Provisionalment, es va construir un baixador de fusta, fins a la construcció de l'Estació de França, actual estació de Granollers Centre, que es va inaugurar el 21 de desembre de 1964. Això va permetre una transformació de tot l’espai que havien ocupat les antigues infraestructures ferroviàries en aquesta zona, amb la urbanització de l'eix de l'avinguda de Sant Esteve, l'avinguda del Parc i el carrer de Girona.</span></span></span></p> | 41.6114332,2.2768843 | 439750 | 4606888 | 1886 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-diposit-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-foto-08096-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-foto-08096-264-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | BPU | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Fins no fa gaire enmig de les andanes hi havia un conjunt de falses acàcies. Era d’una espècie molt resistent a la contaminació. | 102|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||
| 50130 | Can Jaume / Pàrquing Vila Oberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-parquing-vila-oberta | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO, Jordi (1984) Les troballes romanes de can Jaume, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>PARDO, Jordi (1986) 'La romanització del Vallès', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 41-46 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Després de la construcció del pàrquing únicament es conserva sota terra el paviment d''opus sectile'. Els dos 'frigidaria' van ser tallats pels murs de formigó del pàrking (INVENTARI, 1997). | <p>Es tracta d'un conjunt d'estructures localitzades al construir el pàrquing Vila Oberta al carrer de Sant Jaume. Corresponen a les restes de dos 'frigidaria', un paviment d''opus testaceum', restes de l''hypocaustum' del 'caldarium', diverses clavegueres, un canal d'aigua amb picadís d''opus signinum' i un paviment fet amb 'opus sectile'. Aquest paviment es troba en la seva major part sota les construccions de la primera meitat del segle XX. Es va realitzar un sondeig que ho confirmà: aquest paviment es troba intacte sota la casa i el jardí de can Reverter, al costat del pàrquing. Aquestes estructures van aparèixer reomplertes amb restes de construccions romanes destruïdes en construir la fàbrica de can Jaume, a principis de segle. Els materials abocats formaven part del revestiment d'un nimfeu decorat amb la mateixa tècnica i estil que els de Pompeia, amb tessel·les de pasta de vidre de diversos colors embotides a l'estuc, representant temes marins i sanefes. Els materials aparegueren trinxats amb molta quantitat de petxines de Cardium edule, les quals anaven embotides a l'estuc formant sanefes amb l''opus tesellatum'. A més d'aquests materials aparegueren diversos fragments de ceràmica que abasten una cronologia compresa entre el primer quart del segle I dC i mitjans del segle III dC. No va aparèixer terrissa romana d'època posterior. Amb aquests materials aparegueren fragments ceràmics i utensilis de principis del segle XX, provant que es tractava d'un reompliment d'aquest moment. Es tracta d'una zona termal disposada al NE d'una zona residencial (INVENTARI, 1997). Fragments de mosaic del segle I dC. C/ Sant Jaume 16 a 26. Aparegué un paviment d''opus signinum' amb parets laterals i una claveguera amb sol de 'tegula'. Van aparèixer restes de mosaic fet de pasta vítria amb decoració marina. Es tractava d'un mosaic parietal. Va aparèixer també una habitació amb 'opus sectile' (ESTRADA, 1993).</p> | 08096-276 | Carrer de Sant Jaume - Pàrquing Vila Oberta, 08400-GRANOLLERS | <p>Existien notícies històriques. Documentat en un informe adreçat a l'Ajuntament de Granollers per J. Pardo. Informe posterior encomanat a l'àrea d'arqueologia del Museu de Granollers. Exposició 'Les troballes de can Jaume. Granollers, 1981' al Museu de Granollers (INVENTARI, 1997). A més de per aquest nom era coneguda 'can Puntes' tan aquesta fàbrica del carrer de Sant Jaume, con la casa del carrer Santa Elisabet 14, propietat ambdues de la família Puntes. El nom de can Jaume ve d'en Jaume Sagalés, que també va ser propietari de la fàbrica (GARCÍA-PEY, 1990). Vers el 1900 les obres d'ampliació de la fàbrica de can Jaume van posar al descobert les estances termals, les runes de les estructures destruïdes foren abocades a l'interior de les piscines A i B. L'any 1981 els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, sota la direcció de Josep Muntal i Pere Font, van dur a terme una actuació de salvament que va permetre identificar les estructures descrites. Documentat per Jordi Pardo a través d'un informe adreçat a l'Ajuntament de Granollers (Centre de Documentació de l'A.C. de Granollers). Informe de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. Exposició 'Les troballes de can Jaume. Granollers 1981' Museu de Granollers (VILA, 2001).</p> | 41.6082900,2.2854500 | 440461 | 4606533 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50130-foto-08096-276-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 50143 | Convent de les Josefines / Carrer de Pompeu Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-josefines-carrer-de-pompeu-fabra | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990) Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina, Granollers: inèdit.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>TENAS, Montserrat (1992) L'aplicació de mètodes d'excavació prehistòrica a un jaciment clàssic. La necrópoli romana de can Trullàs, Bellaterra, Treball inèdit presentat a la U.A.B.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Jaciment tapat | <p>Aquest jaciment, juntament, amb l'anomenat 'carrer Verge de Núria', formaria part d'una gran necròpolis que, segons les troballes efectuades entre el dos de gener de 1974 i el 14 d'abril de 1977, abraçaria el convent de les Josefines i la part posterior dels antics safareigs públics i de l'antiga fàbrica de can Jaume. Aquesta necròpolis, situada a ponent de la de can Trullàs, a la banda oposada del camí romà documentat en l'excavació del jaciment de can Trullàs, ha proporcionat una dotzena de tombes. Les darreres que es van documentar (números 12 i 13 de la relació de Josep Estrada) estaven ubicades al començament de l'actual carrer de Pompeu Fabra, en el convent de les Josefines (INVENTARI, 1997).</p> | 08096-289 | Carrer de Sant Jaume - carrer de Sant Josep, 08400-GRANOLLERS | <p>El 14 d'abril de 1977, el Srs. Emili Ramon i Josep Estrada documentaren dues sepultures romanes destrossades en fer unes obres (INVENTARI, 1997).</p> | 41.6079600,2.2849400 | 440418 | 4606497 | 08096 | Granollers | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50143-foto-08096-289-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 50146 | Escorxador Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-municipal-1 | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955b) 'Necrópolis romans en Granollers', Estudios: Revista de la F.E.M.P., Núm. 2, Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990) Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina, Granollers: inèdit.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.) Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>PÉREZ, Purificación; TENAS, Montserrat (1991) 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', Lauro. Revista del Museu de Granollers, Núm. 2, Granollers.Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Jaciment tapat | <p>Durant unes obres d'instal·lació de canonades es detectaren restes d'una petita sepultura romana d'inhumació en 'tegula'. Es localitzaren una gerreta de ceràmica comuna romana i una moneda de Trajà. Únicament es van recollir aquests materials, doncs no es conserven les 'tegulae'. Aquesta sepultura podria haver estat associada a una possible necròpolis situada al N i NO del nucli romà de Granollers. Aquest jaciment constitueix un interessant conjunt sepulcral datat aproximadament al segle II dC. Ha proporcionat un mínim de set tombes de les quals quatre són en 'tegula', una en àmfora, una en fossa simple i la darrera, per determinar. L'únic aixovar documentat a l'interior d'una tomba en relació a l'esquelet, estava format per una gerreta monoansada i un dupondi de Trajà. També es va constatar la presència d'una gerra protegida amb dues teules que no mantenien cap relació amb les tombes i recorda, molt de prop, la fossa d'ofrenes de can Trullàs. Recentment, aquesta zona ha sofert diverses remocions del subsòl que no han estat objecte de supervisió arqueològica. Es tracta d'una zona de gran interès per a la investigació dels rituals funeraris romans, ja que presenta alguns paral·lelismes amb la necròpolis de can Trullàs (INVENTARI, 1997). En motiu de diverses obres efectuades a la zona de l'Antic Escorxador s'hi van recuperar restes pertanyents a una tomba de tipologia indeterminada. L'esquelet estava orientat vers a ponent i presentava les mans creuades sobre el pit ( ESTRADA, 1993: 93). A l'esquerra del cap va aparèixer una gerreta monoansada, mentre que a la seva cama dreta va recuperar-se un dupondi de l'emperador Trajà, datat entre els anys 98 i 117 ne. A l'anvers llueix la inscripció NERVAE TRAIANO AUG. GER. D i al revers SPQR.OPT (VILA, 2001).</p> | 08096-292 | Carrer de Torras i Bages (Teatre Municipal), 08400-GRANOLLERS | <p>Jaciment documentat per J. Estrada entre 1958 i 1965, en el decurs de diverses obres de l'entramat urbà (INVENTARI, 1997).</p> | 41.6108500,2.2866500 | 440563 | 4606817 | 08096 | Granollers | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50146-foto-08096-292-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica. En algunes referències bibliogràfiquesantigues apareix com assolar propietat de la parròquia de Sant Esteve. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 50148 | Fàbrica de gel Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-gel-sola | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Jaciment tapat | <p>Sota l'antiga fàbrica de gel de can Solà, ubicada al C/ Barcelona cruïlla amb Sant Cristòfol), aparegueren fragments de ceràmica campaniana B, algun fragment de comuna ibèrica, àmfora itàlica i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. A més d'aquests materials, es van localitzar nombroses 'tegulae' i 'imbrices' (INVENTARI, 1997; ESTRADA, 1993).</p> | 08096-294 | Carrer de Barcelona - Carrer de Sant Cristòfol, 08400-GRANOLLERS | <p>Jaciment documentat per J. Estrada. Informació oral oferta pel Sr. Pere Guardia indica que, de jove, havia vist parets i paviments al bell mig del camí Reial, avui carrer de Barcelona (INVENTARI, 1997).</p> | 41.6074100,2.2868300 | 440575 | 4606434 | 08096 | Granollers | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50148-foto-08096-294-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | A.A.M.G. (s.d.) referencia restes en les següents localitzacions 1. Barcelona, c/ 15; 2. Barcelona c/ 18; (davant de) (cruïlla Sant Cristòfol) Fca. Gel Solà (i); 3. Barcelona c/ 18; (davant de) (cruïlla Sant Cristòfol) Fca. Gel Solà (i); 4. Barcelona c/ 20-26, 17-21 (davant de); 5. Barcelona c/ 26-28 (cruïlla carrer Nou), que tal vegada puguin pertanyer a aquest mateix jaciment. Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica. De la Fàbrica de gel Solà se'n va extreure diverses peces de fer gel que va ser donades per la propietat al MDG, el 19 i dipositades després al mNACTEC (comunicació Museu de Granollers). | 81|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 50149 | Antiga Presó / Carrer de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-preso-carrer-de-santa-anna | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental' Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>LLOBET, Salvador (1947) 'Mosaic del carrer de Santa Anna', Vallés. Número extraordinario, Granollers.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951) Granollers, estudio geográfico e histórico, Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Jaciment tapat | <p>L'any 1947, en fer-se obres entre l'edifici de l'antiga presó de Granollers i el pati d'una casa que tenia entrada pel carrer de Santa Anna, va aparèixer un conjunt d'importants estructures arquitectòniques identificades i documentades per J. Estrada i S. Llobet. Es tractava de murs d''opus caementicium' que definien àmbits domèstics, alguns d'ells pavimentats amb mosaics d''opus tesellatum'. També aparegueren paviments d''opus signinum'. Els mosaics foren arrencats i traslladats a l'antic museu de la casa Molina. Les altres estructures foren destruïdes per les construccions posteriors.</p> <p>Entre el poc material ceràmic recollit es van localitzar fragments de terra sigillata gàllica, hispànica, africana A, ceràmica comuna romana de procedència nordafricana, algunes restes d'àmfora, nombroses restes de 'dollia' i molta 'tegulae'. Aparegueren dues monedes. Els mosaics presentaven indicis de combustió, ja que les bigues de la casa havien caigut enceses. Aquesta destrucció fou datada per J. Estrada als voltants del 250 dC.</p> <p>L'any 1986 s'iniciaren obres en el solar contigu (número 25 del carrer de Santa Anna cantonada passatge de Sant Bartomeu), amb motiu d'aquestes obres es va realitzar una intervenció d'urgència els resultats de la qual estan documentats en una altra fitxa anomenada 'Passatge de Sant Bartomeu' (INVENTARI, 1997)., Fragments de mosaic del segle I dC i dos mosaics del segle II dC. Es van trobar diversos mosaics l'any 1947 en fer unes obres. El mosaic estava deteriorat per un gran foc que el va trencar en diversos llocs. El mosaic es va transportar al Museu. Es va excavar un segon mosaic, sobre del qual van aparèixer diverses monedes romanes del segle III i IV dC (ESTRADA, 1993). A l'antiga presó es va trobar un enterrament i un 'dollium' amb mides de capacitat. A l'Hort de l'Aiguadé va aparèixer una gran llosa de marbre. Entre l'Hort de l'Aiguadé i la placeta de Sant Bartomeu s'hi aixecava l'edifici de la presó (ESTRADA, 1993).</p> <p>En el transcurs de les obres efectuades l'any 1947, entre l'edifici de l'antiga presó i el pati d'una casa que, la seva façana principal, donava al carrer Santa Anna, va aparèixer un conjunt de restes arqueològiques. En destacaven importants estructures arquitectòniques que definien àmbits domèstics, alguns amb paviments d' 'opus tesel·latum' i d'altres d' 'opus signinum'. Aquests paviments estaven coberts per cendres i presentaven signes de combustió, motiu per el qual J. Estrada plantejà la hipòtesi que l'esfondrament de la casa hauria estat produït per un incendi. Aquesta destrucció fou datada pels voltants del 250 dC.</p> <p>Altres restes arqueològiques recollides foren ceràmiques de producció 'terra sigillata' sudgàl·lica, hispànica, Clara A, altres de producció comuna africana i àmfores. També van recollir diversos fragments de 'dolium', de 'tegulae' i dues monedes. L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès a altres autors (COLL, ROIG: 1998; JÁRREGA, 1995) proposar una continuïtat del poblament d'època romana que arribaria fins el segle VI.</p> <p>Amb motiu de les obres que s'efectuaven (1986) al carrer Santa Anna, cantonada Passatge de Sant Bartomeu, s'hi va portar a terme una intervenció arqueològica ja que es tractava del solar contigu al descobert l'any 1947 (per més informació cal mirar la fixa 'Passatge de Sant Bartomeu') (VILA, 2001).</p> | 08096-295 | Carrers de Sant Jaume i de Santa Anna, 08400-GRANOLLERS | <p>Documentat per J.Estrada el 1947 i 1948 (L'hort de l'Aiguadé), 1950 (Pati de la senyora Bassa), 1972 (placeta Sant Bartomeu, avui Foch i Torres), 1986 (Passatge Sant Bartomeu) (VILA, 2001).</p> | 41.6086000,2.2862600 | 440529 | 4606567 | 08096 | Granollers | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50149-foto-08096-295-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 77. Santa Anna, c/ 4; 78. Santa Anna c/ 23; (darrera de) PATI DE CAN GORINA; 79. Santa Anna c/ 25; (darrera de) HORT DE L'AIGUADÉ I; 80. Santa Anna c/ 25 (darrera de) HORT DE L'AIGUADÉ II que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. Amb aquest nom inclou una zona àmplia de troballes arqueològiques conegudes amb els noms següents: Hort de l'Aiguadé, Pati de can Gorina, Pati de la vídua Trullàs i el Passatge de Sant Bartomeu (VILA, 2001). Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 50151 | Vessant migdia del coll de Puig d'Ovella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-migdia-del-coll-de-puig-dovella | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | La vinya ha desaparegut a causa de la construcció de la presó, però és possible que el jaciment no hagi estat destruït, ja que les terres no semblen haver estat rebaixades i fins i tot es conserva la figuera on Emili Ramon efectuà la troballa de taques cendroses (INVENTARI, 1997; VILA, 2001). | <p>En unes vinyes que estan situades al vessant migdia del coll de Puig d'Ovella, just on neix la torrentera que baixa suaument cap a can Cristòfol, es trobaren restes superficials de terrissa ibèrica a mà i a torn. També hi aparegué un molí barquiforme de granulopòrfid. No ha aparegut cap estructura que defineixi més el jaciment. Únicament cal assenyalar la presència d'unes taques cendroses prop d'un figuera que hi ha al bell mig del camp. L'accés al jaciment s'efectua des de la carretera del Masnou a Granollers cap a la presó (INVENTARI, 1997).</p> | 08096-304 | Vinyes al migdia del Coll de Puig d'Ovella, 08400-GRANOLLERS | <p>Jaciment documentat per J. Estrada i E. Ramon (INVENTARI, 1997, VILA, 2001).</p> | 41.5791000,2.2919000 | 440972 | 4603288 | 08096 | Granollers | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50151-foto-08096-304-1.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | A INVENTARI (1997) i a VILA (2001) apareix citat com PUIG D'OVELLA, però al plànol del terme municipal com a PUIG D'OLIVELLA. A.A.M.G. (s.d.) referència restes en la següent localització 7. Carena oriental de Palou, que tal vegada podrien correspondre a aquest mateix jaciment. Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 50154 | Bosc de can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-mayol | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-08. </span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc emplaçat al sudest del terme de Granollers, a la part meridional de la Serra de Llevant i a les immediacions del centre penitenciari de Quatre Camins. E<span>stà inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 08. Es tracta d’un </span>bosc monoespecífic de pi pinyer que s’estén per un terreny amb pendent orientada cap a l’oest. L’estrat arbustiu és força pobre, mentre que el recobriment herbari és molt alt en tot el bosc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat la presència propera de la presó de Quatre Camins, les condicions ambientals dels voltants del bosc fan que sigui un hàbitat amb una apreciable biodiversitat. Tot i això, hi ha molts pins que estan arribant al final de la seva vida i és fàcil veure’n alguns que tenen el brancatge sec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Mayol (1,8 ha) i el bosc de Cal Ceballot (1,9 ha) són les dues úniques àrees boscoses granollerines de la Serra de Llevant (fitxa ENIM-08).</span></span></span></p> <p> </p> | 08096-307 | Sector sudest del terme municipal. Demarcació de Palou. A la Serra de Llevant. | <p><span><span><span>L'origen d’aquest bosc és relativament modern, i possiblement es trobi en les plantacions de pins en camps abandonats o en substitució de boscos més antics. No es tracta, per tant, d’un cas de subsistència del bosc, sinó de l'aparició d'una nova arbreda de pins. La pineda sol plantar-se amb la intenció d'aconseguir un 'bosc net'; és a dir, sense sotabosc que destorbi la circulació per l'interior de l'arbreda (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.5786913,2.2900453 | 440817 | 4603244 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-bosc-can-mayol-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-bosc-can-mayol-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-foto-08096-307-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Hi ha dos camins que connecten bé el bosc de Can Mayol amb Granollers i Palou. Un és el Camí de Santa Quitèria. A l’oest del bosc, recorre longitudinalment la Serra de Llevant des de Granollers fins a l’ermita de Santa Quitèria de Vilanova del Vallès. L’altre és el Camí de Can Rei, al sud del bosc, que baixa fins al sud del Pla de Palou. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 50156 | Camí de can Tià i camí de cal Malo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-tia-i-cami-de-cal-malo | IX-XX | Precisa manteniment | <p><span><span><span>Camí històric (ja documentat al segle IX) que discorre pel sud-est del terme municipal de Granollers, en direcció nord-sud, i que comunicava França amb Barcelona. En realitat és la continuació al sector de migdia del camí de Santa Quitèria. Aquest camí va resseguint la serra de Llevant i, en aquesta zona, va descendint cap a la plana agrícola del Vallès. Passa per les cases de cal Tià, Can Masferrer, Cal Malo, Cal Gravat i Ca l'Usel. Es tracta d’un camí de carro amb el ferm de terra piconada. Al seu pas es poden contemplar paisatges rurals de l’entorn granollerí relativament ben conservats i, en els punts elevats, unes interessants vistes sobre la plana on s’assenta la ciutat. </span></span></span></p> | 08096-309 | Camí de can Tià i can Malo | <p><span><span><span>El camí de Can Tià i el de Can Malo apareix en documentats en el segle IX. Segons diu Josep Estrada, aquesta via era coneguda amb el nom d'Strada Francesca i de Via Calciata. Es tractava d'un camí empedrat que, venint de l'altra banda dels Pirineus, passava per Girona i Hostalric, enfilava la vall del Tordera i del Mogent fins a La Roca del Vallès. Des d'aquí es desviava cap a la Valldoriola i s'enfilava cap el Coll del Puig de l'Olivella o d'Ovella, on hi havia l'Hostal de Vilafort, dalt de la serra de Llevant i avui dins el terme municipal de Granollers. El camí passava pel costat de Cal Rei i de Cal Malo i, seguint Congost avall, arribava fins al Pla de Reixac, on es desdoblava. Una branca continuava cap a Barcelona i una altra prenia la direcció de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></p> | 41.5796092,2.2889157 | 440724 | 4603347 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-foto-08096-309-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2024-01-31 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||
| 50159 | Bosc de can Ceballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-ceballot | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-03. </span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a l’extrem sudest del terme de Granollers, amb una part que ja pertany al municipi de Vilanova del Vallès. <span>Està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 03. </span>Es tracta d’una pineda de pi pinyer amb zones on hi ha força presència d’alzines, que a la llarga acabaran sent l’arbre predominant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest bosc és una peça més del corredor biològic de la Serra de Llevant, un gran mosaic agroforestal on camps de cultiu envolten els boscos de Cal Ceballot i Can Mayol. Així mateix, ja en terme municipal de Vilanova del Vallès, trobem els boscos de Ca la Pona i de Can Catafalc (fitxa ENIM-03).</span></span></span></p> | 08096-312 | Sector sudest del terme municipal. A la Serra de Llevant. Camí de can Cristòfol. | 41.5734523,2.2890705 | 440731 | 4602663 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-bosc-can-ceballot-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-bosc-can-ceballot-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-foto-08096-312-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Aquest bosc que ha mantingut la seva superfície originària. Ja quasi no hi queden zones de clariana natural. En canvi, el bosc és travessat per les infraestructures d’una línia elèctrica i oleoducte. Aquestes zones són més il·luminades, un fet que afavoreix la presència de molt sotabosc, com l’estepa borrera.En un dels camps situats al nord del bosc es troba l’ametller de Cal Ceballot: un arbre catalogat inclòs al Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural de Granollers. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||||
| 50161 | Connector biològic de la Serra de Ponent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/connector-biologic-de-la-serra-de-ponent | <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit.</p> <p>BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p>MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | Àrea amb un important impacte urbanístic i industrial | <p><span><span><span>Espai natural que inclou la Serra de Ponent i que té una funció important com a connector biològic, especialment rellevant pel fet que es troba en una zona altament urbanitzada. La Serra de Ponent s’estén a l’oest del terme municipal de Granollers, des del límit amb Canovelles, al barri de Can Gili, fins al Circuit de Catalunya, al costat de Montmeló. La part nordoest de la serra és la més muntanyosa, sobretot el tram que va des de Can Gili fins al Coll de la Manya, on els marges de la serra descansen a pocs metres de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà. A mesura que s'avança cap al sudoest la serra va perdent alçada, fins a culminar en el Pla de Palou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els principals cims són els de Sant nicolau (227m), sobre el bosc que rep el mateix nom, on s'alça la torre de can Casaca; el Mirador de l'Olivera (219m), indret panoràmic on subsisteix una olivera aïllada, que es troba a 300 metres a l'est de la Font del Ràdium; Can Marçal, cim coronat per la masia amb el mateix nom, força visible a tot Granollers pel color carbassa amb què està pintada; Can Janer (178 m), a l'est del Bosc de can Ferran, on l'antiga masia s'ha convertit en restaurant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de tota la Serra trobem un bon nombre de torrents, que només s'omplen d'aigua durant les pluges i que són abundants en vegetació. Els més coneguts i estudiats són el torrent de la Font del Ràdium i el torrent de Sant Nicolau. Pròxim a la Serra discorre el riu Congost, que travessa pel centre de Granollers i avança cap a Montmeló, on conflueix amb el Tenes per formar el Riu Besòs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de la Serra de Ponent hi trobem diverses àrees boscoses. De nord a sud: la Verneda de can Gili, el Bosc de can Pagès, el Bosc del Molí dels Capellans, el Bosc de Sant Nicolau (que constitueix el pas natural cap els cingles del Bertí i el Tenes cap el Nord i cap el Sud), el Bosc de la Font del Ràdium, el Bosc de can Many, el Bosc de can Feliuà, el Bosc de can Riera, el Bosc de ca n’Amat o el Bosc de can Català. La xarxa de camins que recorre aquest territori una mica elevat ofereix la possibilitat de realitzar nombrosos recorreguts on es pot gaudir de contrades d'interès des d'un punt de vista natural i paisatgístic.</span></span></span></p> | 08096-314 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent | <p><span><span><span>L'assentament de la ciutat als marges del riu va provocar la desaparició dels grans boscos que l'envoltàvem en temps passats. Les vies que recorren la Serra de Ponent contenen encara diverses masies, característiques del paisatge de zona rural. Algunes van ser abandonades, com ara can Rosselló i can Català. Una situació similar és la de Can Gordi, engolida pel polígon industrial proper al Circuit de Catalunya. No obstant això, alguns els pagesos i ramaders que viuen a les cases que es disseminen per aquest territori continuen les tasques agropecuàries, com és el cas de la masia de Can Nicolau (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.6035600,2.2694300 | 439122 | 4606019 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-12_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-granollers-nord-vista-de-serra-ponent-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-foto-08096-314-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-04-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Les muntanyes de ponent també acullen alguns polígons industrials. A les faldes de la serra es troba el polígon Congost, Sant Julià i Circuit, ubicats al llarg del marge dret del riu Congost. En la carena, a les bandes de la carretera de Sabadell a Granollers C-155, es troben les indústries dels polígons Coll de la Manya i Font del Ràdium. L'ús del sòl predominant, deixat de la superfície industrialitzada i urbanitzada, és el cultiu, com a la serra de Llevant. A diferència d'aquesta, hi ha molta més superfície forestal (15%), ja que és la serra on trobem pràcticament la totalitat de boscos de Granollers. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||
| 50162 | Bosc de Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-sant-nicolau | <p>CIURANS I RAMON, Encarnació et alii (1986) Guia dels arbres de Granollers, Col. Temes de Granollers, Granollers: Ajuntament de Granollers - Conselleria d'Ensenyament.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-11. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Bosc força gran que es troba emplaçat al sud de la masia de Sant Nicolau, en el coster de la Serra de Ponent que té el seu punt més elevat al sud, on hi ha la torre de Can Casaca (una torre del segle XIX que formava part de la línia de telegrafia òptica). Amb 227m d'altitud aquest cim és el més elevat de la Serra de Ponent. Per llevant, a la part baixa, el bosc limita amb el camí de Sant Nicolau, vora la via del tren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta zona boscosa està conformada per tres comunitats vegetals. Un alzinar situat a la part nord del bosc i amb un ric sotabosc; una pineda de pi blanc situada a la part sud del bosc i amb un sotabosc menys divers però major en recobriment herbaci, i finalment erms situats a l’extrem sud del bosc i a l’altiplà nordoest del Pla de can Casaca, que són antics conreus on ara creixen arbres aïllats, garrigues i d’altres matollars (fitxa ENIM-11).<span> El bosc de Sant Nicolau està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 11.</span></span></span></span></p> | 08096-315 | Sector oest del terme municipal. Al sud de la masia de Sant Nicolau. Camí de Sant Nicolau. | <p><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació a aquest bosc trobem dos antics costums característics de Granollers. Un és la recollida que antigament els nens feien de pinyes i glans per fer-ne petites baldufes (GARRELL, 1960). L’altre és una pràctica curativa que es feia amb nens herniats. En aquests casos obrien pel mig un tronc de roure i hi feien passar la criatura. Es considerava que així ja estava guarida (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> | 41.6012500,2.2725200 | 439377 | 4605761 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-bosc-sant-nicolau-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-bosc-sant-nicolau-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-foto-08096-315-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent recorre els camins de la zona de Sant Nicolau, des d’on es pot veure una espectacular panoràmica de Granollers.Periòdicament al bosc de Sant Nicolau s’hi fan treballs silvícoles per reduir el risc d’incendis i treballs de sanejament d’abocadors incontrolats, que malauradament encara són força presents a la zona. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 50170 | Verneda de can Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-can-gili | <p>CATÀLEG D'ARBRES (1999) Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-12. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-2, EBIM-3, EBIM-4.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petita zona boscosa que s’ha conservat entre una àrea urbanitzada als afores de la ciutat i que es caracteritza per ser l’únic bosc completament caducifoli de Granollers, d’una gran qualitat paisatgística en el seu interior. Tot i ser una albarda, popularment s’anomena la Verneda de can Gili. Així doncs, l’espècie dominant és l’àlber, que es troba acompanyat de plàtans, pollancres i oms. Tota la vegetació està molt adaptada a la humitat degut a la presència del torrent de Can Gili, que recorre la Verneda fins arribar a la carretera de Lliça.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Verneda de can Gili és inclosa en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 12. El conjunt compta també amb tres arbres o grups d’<span><span>arbres que estan inclosos en el Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM): l’Alzina de la Terra Alta (EBIM-2), els Pollancres de la Verneda de Can Gili (EBIM-3) i els Àlbers de la Verneda de Can Gili (EBIM-4).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Alzina de la Terra Alta pertany a l’espècie quercus ilex ilex. Es tracta d’un interessant exemplar que es troba al costat de la carretera, ben conformat i amb una magnífica capçada arrodonida i densa. Té una alçada aproximada d’uns 10 metres. </span></span>Els Pollancres de la Verneda de can Gili són tres grans exemplars que pertanyen a l’espècie Populus nigra. Els Àlbers de la Verneda de can Gili són al costat de la Font de Can Gili. Es tracta d’un conjunt d’una cinquantena d’àlbers de l’espècie Populus alba.</span></span></span></p> | 08096-323 | Sector noroest del terme municipal. Prop de la masia de can Gili. Carrer de Sant Ferran s/n (antic camí de Lliçà d'Amunt). | <p><span><span><span>Aquest bosc va ser plantat pels antics propietaris de la masia de Can Gili, situada a l’altra banda de la carretera i ara convertida en centre cívic. L’espai forestal havia estat molt més extens i comptava amb una font i una bassa que van ser molt freqüentats en el passat.</span></span></span></p> | 41.6124644,2.2735774 | 439476 | 4607004 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El bosc compta amb una zona de taules i una zona de jocs infantils, des d’on es pot iniciar l’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent, que visita tots els espais naturals d’aquesta serra. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 50171 | Bosc de can Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-pages | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-10.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc que combina dues zones de pineda amb un paisatge de conreus, erms i brolles. Les dues àrees de bosc són pinedes de pi pinyer amb força diferències pel que fa al sotabosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Pagès nord està situat entre conreus. Aquí els pins estan acompanyats de lledoners, llorers, marfulls i garrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Bosc de Can Pagès sud està emplaçat en l’encreuament dels camins de Sant Nicolau i de l’Escanyat. És més pobre de sotabosc, i té un gran recobriment herbaci.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els boscos de Can Pagès són dos espais identificables des del centre de la ciutat, fet que els atorga un alt valor paisatgístic, ja que proporcionen una visual d’entorn periurbà verd (fitxa EBIM-10). Aquest bosc està inclòs en <span>el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 10.</span></span></span></span></p> | 08096-324 | Sector nordoest del terme municipal. Camí de can Pagès. | <p><span><span><span>L'origen d’aquest bosc és relativament modern, i possiblement es trobi en les plantacions de pins en camps abandonats o en substitució de boscos més antics. No es tracta, per tant, d’un cas de subsistència del bosc, sinó de l'aparició d'una nova arbreda de pins. La pineda sol plantar-se amb la intenció d'aconseguir un 'bosc net'; és a dir, sense sotabosc que destorbi la circulació per l'interior de l'arbreda (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> <p> </p> | 41.6087263,2.2738994 | 439499 | 4606590 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-bosc-can-pages-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-bosc-can-pages-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-foto-08096-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-foto-08096-324-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Pels camins del bosc de Can Pagès sud hi discorre l’itinerari de la Serra de Ponent, que passa per tots els espais naturals i els elements patrimonials d’aquesta petita serralada granollerina. Entre d’altres, el roure martinenc protegit del camí de la Font del Ràdium. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 50172 | Bosc del Molí de Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-moli-de-capellans | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-09. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Bosc de morfologia molt irregular, comprès entre el torrent de Sant Nicolau i el camí de l’Escanyat, que presenta una rica biodiversitat i varietat d’ambients naturals. Compta amb un característic penya-segat on les alzines tracten de sobreviure als efectes de l’erosió. S’hi poden distingir quatre zones ben diferenciades:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un alzinar a tocar del camí de Sant Nicolau, prop de la via del tren i a la part alta del penya-segat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns camps erms distribuïts en terrasses que ara són ocupats per vegetació baixa i on sovint s’hi instal·len canyars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un matollar a la part baixa del penya-segat, amb poca presència d’arbre i abundància d’arbustos mediterranis com el garric, les estepes, l’arç blanc i el romaní (fitxa EBIM-09).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alguns animals, com els conills i les perdius, han aprofitat darrerament aquesta varietat d’ambients per colonitzar la zona, així com també una llarga llista de espècies de flora. Aquest bosc està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 9.</span></span></span></p> | 08096-325 | Sector nordoest del terme municipal. Al nord de la masia de Sant Nicolau. Camí de Sant Nicolau. | <p><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.6041276,2.2738660 | 439492 | 4606079 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-bosc-moli-capellans-1-serra-ponent.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-bosc-moli-capellans-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-bosc-moli-capellans-z.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-foto-08096-325-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Pel bosc del molí de Capellans hi passa l’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent, que sortint des del riu Congost o la Verneda de Can Gili s’endinsa fins a la Font del Ràdium. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 50175 | Bosc de can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-ferran | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span>Servei de Medi Ambient i Espais Verds. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-05</span></span></span></p> | L'estat de conservació de la vegetació és força bo, degut molt possiblement a les tanques vegetals que formen espècies com l'esbarzer ('Rubus ulmifolius'), la vidalba ('Clematis vidalba') i l'arítjol (Smilax aspera) als marges. | <p><span><span><span>Bosc emplaçat a l’oest de la masia de can Ferran que avui ha quedat com una illa envoltada per un polígon industrial. Constitueix la massa forestal més extensa de Granollers. Presenta una vegetació típica mediterrània, amb predomini de l’alzina (Quercus ilex), però amb un presència important d’arbres com el pi pinyer (Pinus pinea) i el roure martinenc (Quercus humilis). El perímetre del bosc compta amb diverses zones de brolla molt dinàmiques, on podem trobar arbustos com la ginesta (Spartium junceum), l’arç blanc (Crataegus monogyna), o l’espàrrec (Asparagus acutifolium). </span></span></span></p> | 08096-328 | Sector oest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Al sud de la zona Industrial Coll de la Manya. Prop de la masia de can Ferran. | 41.5879300,2.2633700 | 438602 | 4604288 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-foto-08096-328-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El bosc compta amb una senyalització informativa on es destaquen els principals elements significatius: roures martinencs catalogats del camí proper a la masia de Can Ferran i el Roc del Carlins, una fita patrimonial de l’antic camí de pelegrinatge fins al monestir de Sant Cugat.El bosc de Can Ferran compta amb un manteniment periòdic per evitar riscos d’incendis forestals. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 50176 | Bosc de can Many | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-many | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa). </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Bosc situat a llevant del casal de can Many, en el coster i la part baixa de la Serra de Llevant en aquest sector. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Feliuà, el bosc de Can Riera i el bosc de Ca n’Amat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’estan habilitant una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al bosc de can Many en particular, hi trobem </span>una pineda enjardinada a la zona oest i un bosc mixt de pi blanc i alzina a l’est<span>. Ocupa una superfície d’unes 1'2 ha, a la zona de caiguda de la serra de Ponent cap al riu. Tal com diem, a la zona oest, en la part més alta i propera al casal de can Many hi ha una superfície considerable d’espai que fou més o menys condicionat i enjardinat pels propietaris i que forma part de la seva finca particular. Aquí hi trobem espècies arbòries no originàries que hi foren plantades artificialment, com per exemple els xiprers.</span></span></span></span></p> | 08096-329 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Vora el casal de can Many. Camí de can Many. | <p><span><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom del bosc ve de l’antiga masia que es troba al seu costat: can Many. Entorn de la dècada de 1970 aquesta finca fou adquirida per la família Espona, propietaris de la fàbrica de pastes Gallo, ubicada al polígon industrial que hi ha sota la masia. Aleshores el casal fou totalment reformat i ampliat amb noves construccions, de manera que es va convertir en la gran mansió que és actualment. També van enjardinar el conjunt i van plantar noves espècies a la part superior del bosc de can Many. A la dècada de 2020 la finca fou adquirida per la Fundació M.A. Center Spain, que hi ha habilitat el Centre Amma Granollers, orientat a temes de consciència i espiritualitat.</span></span></span></p> | 41.5947587,2.2729878 | 439410 | 4605040 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-bosc-can-many-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-bosc-can-many-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-foto-08096-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-foto-08096-329-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||||
| 50177 | Bosc de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-namat | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a la Serra de Ponent, en el seu coster per la banda est, a l’alçada de la casa de ca l’Esquella. Abans en aquest sector també hi havia la casa de ca n’Amat, avui desapareguda. Concretament, el bosc enllaça pel nord amb el bosc de can Riera. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Many, el bosc de Can Feliuà i el bosc de Can Riera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’han habilitat una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de ca n’Amat en particular, es tracta d’un bosc mixt amb zones d’alzina i roure martinenc, i també amb zones de pineda.<span> És un bosc força penjat i no gaire gran, que manté un sotabosc de farigola i romaní molt agradable. El pendent pronunciat del terreny es pot observar al camí de ca l’Esquella, </span>que travessa zigzaguejant el bosc de Ca n’Amat i connecta la carena de la Serra de Ponent amb el polígon industrial.</span></span></span></p> | 08096-330 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Prop de la casa de ca l'Esquella i del polígon industrial Sant Julià. | <p><span><span><span><span>Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva perduració sigui el resultat de fets com l'inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, lo que ha provocat el seu sòl no sigui rentable; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> | 41.5861968,2.2713035 | 439261 | 4604091 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50177-bosc-ca-namat-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||||
| 50178 | Bosc de can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-cabanyes | <p><span><span><span>CONDE, Gemma; MARTÍ, Xavier (1998). “L’enton natural i els creixement urbà de Granollers”, <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 14, p. 33-40.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ-VILLACAÑAS, Belén; MONTAGUD BLAS, Èlia (1995). “Els projectes de restauració ambiental i paisatgística a la conca del Besòs”, <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, núm. 10, p. 28-32.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIBAS, Josep (2005). “Els ocells nidificants del Congost a Granollers”, <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 28, p. 39-54.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-01. </span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai natural que s’estén a la riba de ponent del riu Congost i que constitueix una zona de ribera amb una diversitat d’hàbitats. Té una superfície de 8 ha, a cavall entre els municipis de Granollers i Montmeló, i porta el nom de la masia que hi havia en aquests terrenys. E<span>stà inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 01. </span>Es tracta d’un espai verd divers que compta amb dos tipus d’hàbitats ben diferenciats:</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer es caracteritza per una arbreda mixta de pi pinyoner, que és l’estrat arbori alt i predominant, on també hi ha un grup d’alzines que foren plantades l’any 2002 i que en el futur han de generar un frondós alzinar<span>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon hàbitat és constituït per diverses zones amb aigües que s’hi han habilitat de manera artificial. Concretament, un aiguamoll d’una hectàrea, una bassa d’amfibis i unes bassetes temporals per a l’herpetofauna (rèptils i amfibis). La creació d’aquest aiguamoll artificial, així com la recuperació dels marges fluvials, han permès augmentar la diversitat d’ambients de l’espai de ribera, de manera que ara constitueix un refugi per a la fauna d’ocells del riu Congost i per a la que colonitza l’aiguamoll que s’hi ha construït. Hi han estat detectades 86 espècies vegetals i 35 espècies d’ocells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre d’aquest espai natural s’hi ha habilitat un petit centre d’educació ambiental des d’on s’impulsen activitats sobre els valors naturals d’aquesta zona verda, gestionat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers (fitxa ENIM-01).</span></span></span></p> | 08096-331 | Sector sud del terme municipal. Parc industrial de Can Gordi-Can Català. Carretera de Montmelò. | 41.5683394,2.2684261 | 439005 | 4602110 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-web.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’espai natural de Can Cabanyes forma part dels terrenys cedits com a zona verda pel parc industrial de Can Gordi –Can Català, a cavall entre els termes municipals de Granollers i Montmeló. L’espai s’ha beneficiat de molts projectes de recuperació ecològica que s’hi han portat a terme, com ara la creació de les masses d’aigua vora el riu Congost. Entre d’altres, es poden destacar: El Foment de la biodiversitat: recreació de sistemes d’aiguamoll per l’avifauna i la comunitat d’amfibis, eradicació de la vegetació al·lòctona i plantació d’espècies de ribera autòctones, instal·lació de caixes nius d’ocells i ratpenats, etc...La Creació d’un aiguamoll de tractament terciari d’aigües residuals: construcció d’un aiguamoll que tracta amb processos naturals l’aigua sortint de la depuradora, per produir aigua regenerada que s’utilitza en el reg dels espais i la neteja viària de la ciutat.Un Centre d’educació ambiental: construcció d’un edifici per la conscienciació dels valors naturals de Can Cabanyes i l’oferta d’activitats pel Museu de Ciències de Granollers. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||||
| 50179 | Bosc de can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-gordi | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-07.</span></span></span></span></span></p> | De tota manera es troba en una zona amb molta pressió per trobar-se al costat del Circuit de Catalunya i el polígon industrial. | <p><span><span><span>Bosc que es troba entre els municipis de Montmeló i Granollers, al costat de llevant del Circuit de Catalunya. Està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 07.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els arbres dominants del bosc són les alzines i els pins pinyers, i també hi abunda el lledoner, sobretot a l’extrem nord. El sotabosc és molt divers i ric en els arbustos típics de l’alzinar mediterrani: el galzeran, el marfull, la rogeta, l’arç blanc, l’heura, etc. Al centre del bosc, just al límit dels termes municipals, es troba una clariana amb un interessant herbassar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Gordi aporta un complement i un valor interessant al Circuit de Catalunya. I és que els 43.000 m2 d’aquesta massa boscosa aporten una millora al valor paisatgístic dels entorns del circuit, i també el doten d’una generosa zona d’aparcament. Cal destacar també que la zona de Can Cabanyes, Can Català i Can Gordi, a l’extrem sud-oest de Granollers, és l’únic espai de connectivitat biològica entre el riu Congost i la zona agroforestal de la Serra de Ponent (fitxa ENIM-07).</span></span></span></p> | 08096-332 | Sector sudoest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Al costat del Circuit de Catalunya. Carretera de Montmeló. | <p><span><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquests boscos és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5695575,2.2641033 | 438645 | 4602248 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-x.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El bosc de Can Gordi és una massa forestal compartida entre dos municipis: Montmeló, que és el propietari de la meitat sud, i Granollers, que és el titular de l’altra meitat. Els dos ajuntaments han coordinat projectes pel manteniment del bosc. En destaquen els treballs de l’itinerari de l’anella verda de Can Cabanyes, que travessa per l’interior del bosc. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||
| 50182 | Cedre de la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-la-fabrica | <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-01</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Cedre (cedrus atlantica') que està situat a l’entrada sud de la ciutat i que és un dels arbres més alts del municipi. Concretament, té una alçada de 27 m, una capçada de 16 m, un volt de canó de 2,64 m i una ramificació de 12 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un arbre que ha arribat a la plena maduresa, com ho mostra l’alçada assolida i l’arrodoniment de la seva copa, en la qual s’ha desdibuixat la guia central que marca el creixement apical. El tronc ens mostra, fins una alçada de 6-7 metres, els primers pisos de branques que li foren eliminades en els seus primers anys de vida i que varen cicatritzar correctament. Comptem una dotzena de pisos desapareguts fins a trobar la primera branca viva, a uns dotze metres del terra. L’arbre, molt castigat pels agents climatològics i urbanístics així com per l’edat, conserva una capçada molt reduïda respecte la dimensió de l’exemplar: té tan sols tres branques importants vives al costat de la nau i un àpex central format per quatre braços, que constitueixen una copa arrodonida i poc densa. Per la seva magnitud i alçada, les branques de la base d’aquest exemplar podien haver mesurat en amplada una mica més de vint metres (fitxa EBIM-01).</span></span></span></p> | 08096-335 | Carretera del Masnou (vora la nau Mercedes-Benz) | <p><span><span><span>L’arbre se situa en el barri de Can Bassa. Formava part de la zona de jardí d’una petita nau industrial —La Fàbrica— de començaments del segle XX. És un magnífic exemplar de cedre que, juntament amb un exemplar de magnòlia, van sobreviure a la urbanització per a la construcció de les naus de la firma Mercedes Benz. La magnòlia va desaparèixer per iniciativa d’alguna autoritat de carreteres, però el cedre se salvà per la seva situació, un metre més separat de l’asfalt. Aquest arbre, que per la seva alçària és visible des de molt lluny i que forma part del paisatge de la carretera del Masnou, ha esdevingut una fita utilitzada pels veïns i comerciants de la zona, com a punt de referència per als qui no són de Granollers (fitxa EBIM-01).</span></span></span></p> | 41.5926138,2.2856761 | 440466 | 4604792 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50182-cedre-atlas-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50182-cedre-atlas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50182-foto-08096-335-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||||
| 50183 | Bosc de can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-catala | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-02.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai natural amb una zona de bosc que està emplaçat prop de les masies de can Riba de la Serra i can Català, al sector nordest del Circuit de Catalunya. De fet, el bosc pertanyia a la masia de can Català (avui ja desapareguda). El Bosc de can Català <span>està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 10. </span>Aquest espai presenta dos hàbitats ben diferenciats:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una pineda de pi blanc i roure martinenc fortament afectada per les activitats humanes properes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un torrent amb pins i alzines, així com lledoners en les contrades més humides, que desemboca al riu Congost. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys enrere era una paisatge agroforestal característic de la zona del Pla de Palou. La construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya va reduir en quasi dues hectàrees la seva superfície i al llarg dels anys l’entorn s’ha anat antropitzant encara més amb l’ampliació de la zona industrial. Malgrat això, la seva ubicació a mig camí del riu Congost i la Serra de Ponent fa que tingui un alt valor com a espai de connexió ecològic (fitxa ENIM-02).</span></span></span></p> | 08096-336 | Sector sudoest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Camí de can Riba de la Serra. | 41.5745100,2.2651400 | 438737 | 4602797 | 08096 | Granollers | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-foto-08096-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-foto-08096-336-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’any 2018 es va desviar una bona part del torrent degut al desenvolupament urbanístic del polígon industrial de Cal Gordi-Can Català. Les mesures de compensació aplicades han permès recuperar una bona part de la naturalitat d’aquest paratge mitjançant l’ampliació de la llera, la revegetació de la riba, les mesures de contenció de l’erosió fluvial, la construcció d’un pas de fauna per sota de la carretera BV-5003 i la retirada dels horts incontrolats. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||||
| 50184 | Bosc de can Feliuà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-feliua | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a la Serra de Ponent, en el seu coster per la banda est, a l’alçada de la casa de can Feliuà. Concretament, entre can Feliuà i el mas Blanc (al nord) i la masia de can Riera (al sud). Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Many, el bosc de Can Riera i el bosc de Ca n’Amat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’han habilitat una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de can Feliuà en particular, es tracta d’un bosc mixt d’alzines i roure martinenc. És un bosc força penjat i no gaire gran, amb una vegetació relativament esparsa.</span></span></span></p> | 08096-337 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Prop de la casa de cal Feliuà i del Polígon Congost | <p><span><span><span>Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva perduració sigui el resultat de fets com l'inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, lo que ha provocat el seu sòl no sigui rentable; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5906600,2.2717200 | 439300 | 4604585 | 08096 | Granollers | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50184-bosc-can-feliua-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50184-foto-08096-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50184-foto-08096-337-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||||
| 50185 | Alzina de ca l'Esquella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lesquella | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-59.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Exemplar d’alzina (Quercus ilex) isolat, de gran perímetre i enorme capçada que resulta la més destacada dins la seva espècie al municipi. Es troba vora la casa de ca l’Esquella, al costat del camí, i la silueta de l’arbre destaca al capdamunt de la serra de Ponent. Tradicionalment ha estat un lloc de descans pels caminants. Aquest arbre f<span>orma part del </span><span><span>catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (fitxa EBIM-59).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’exemplar té una forma xata però és ben estructurat i compacte. La forma l’ha assolit de manera natural, ja que no presenta indicis d’esporgues. Es va originar a partir d’un tronc força inclinat i rabassut, el qual es ramifica en nombrosos braços força gruixuts que formen una enrevessada capçada (EBIM-59). Té una alçada de 9 metres, 2 metres de volt de canó (a 1'3 metres) i 14'40 metres de capçada (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 08096-338 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Vora la casa de ca l'Esquella. Camí de ca l'Esquella, s/n. | 41.5846340,2.2692614 | 439090 | 4603918 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50185-alzina-esquella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50185-alzina-esquella-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Ca l’Esquella és una casa, avui rehabilitada, que es troba a la serra de Ponent de Granollers. Prop de la casa i fins a la via del ferrocarril s’estenen els boscos de la Costa. Fins no fa gaires anys eren dues les alzines situades a la cara de migdia de la casa i l’era de ca l’Esquella, ran de camí. Avui només queda aquesta. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||||
| 50197 | Can Ramon Maiolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramon-maiolet | <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Erosionat | <p>Ceràmica romana prop de la trinxera de la via del Nord, a la serra de l'Esquella. Sembla que hi ha algun fragment de 'tegula'. També es troba ceràmica romana. A la trinxera de la via del tren es veu una secció de paviment format per fragments de teula ben horitzontals. A prop s'observen aglomeracions de pedra. A la part superior un fragment de ceràmica romana tardana així com 'dollia', 'tegulae' i una gerreta (ESTRADA, 1993; VILA, 2001).</p> | 08096-350 | Via del tren de Puigcerdà, 08400-GRANOLLERS | <p>Documentat per J. Estrada el 1953 (VILA, 2001).</p> | 41.5830000,2.2710500 | 439237 | 4603735 | 08096 | Granollers | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50197-foto-08096-350-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 50219 | Hort de l'Aiguadé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-de-laiguade | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BARRAL I ALTET,X. (1978): 'Les mosaïques romaines et médievales de la Regió Laietana (Barcelone et ses environs)'. Universidad de Barcelona, Instituto de Arqueologia y Prehistória, Publicaciones eventuales, núm. 29.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions'. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969):' Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropo-litana de Barcelona'. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1986): 'Prehistòria i Història Antiga de Granollers i els seus voltants' Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medii natural i a la història de Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental' Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del Fons del Museu de Granollers (VILA, 2001). | <p>L'any 1947, en motiu d'unes obres de reforma que s'efectuaven en el pati de la senyora Teresa Bassa, van aparèixer diverses estructures que delimitaven àmbits d'habitació, alguns dels quals conservaven paviments d'opus tessellatum: - Habitació 1: mesurava 3,25 m x 3,35 m de superfície, presentava un paviment amb mosaic d'opus tessellatum bicrom, decorat amb motius geomètrics negres sobre fons blanc. El paviment presentava diversos desperfectes que podrien haver estat ocasionats per un incendi important que s'hauria produït a la vil·la: 'A més d'una espessa capa de cendres, dipositada sobre el paviment, aquest es trobava destrossat en tres o quatre punts pel contacte amb el foc directe d'una foguera que s'hi degué encendre al seu damunt (J. Estrada, 1993: 79). - Habitació 2: pavimentada amb opus tessellatum bicrom que es prolongava al pati de la casa de can Gorina (vegeu fitxa núm. 37). La paret que subdividia ambdues habitacions presentava dos paraments superposats, el més antic tapava parcialment el mosaic de l'estança 1, fet que va permetre als excavadors deduir que es tractava d'una segona fase d'ocupació de la vil·la. El mur superposat corresponia a un moment encara posterior que va utilitzar el mur romà per assentar-hi una altra estructura més recent. - Habitació 3: a l'extrem sud del pati, tocant el mur de la Presó, va aparèixer un paviment d'opus testaceum que el van relacionar amb la segona fase d'ocupació de la vil·la. També es portaren a terme diverses cates a la zona que no havia estat excavada, entre les habitacions 1, 2 i la 3. Els resultats d'aquests sondejos va permetre constatar l'existència de murs i de possibles sitges. Aquesta possibilitat va ser considerada a l'aparèixer fragments de dòlia. El conjunt de materials recuperats va ser important, en destaca la presència de materials constructius com ara de pintura mural que representaven temes florals, llosetes de marbre, tessel·les de pasta vítria, etc. En relació al material moble cal mencionar la presència significativa de ceràmica fina de taula (terra sigil·lada sudgàl·lica) i petits vasos de vidre; ceràmica comuna, restes de grans recipients (àmfora i dolium), agulles d'os i dues monedes possiblement baiximperials. L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès a altres autors (COLL, ROIG: 1998; JÁRREGA, 1995) proposar una continuïtat del poblament d'època romana que arribaria fins el segle VI (VILA, 2001).</p> | 08096-372 | Entre la plaça de Folch i Torres i l'Antiga Presó | <p>Descobert l'any 1947 i excavat pels membres del Museu de Granollers (VILA, 2001).</p> | 41.6084100,2.2862100 | 440524 | 4606546 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50219-foto-08096-372-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | A.A.M.G. (s.d.) referencia restes en les següents localitzacions 77. Santa Anna, c/ 4; 78. Santa Anna c/ 23; (darrera de) PATI DE CAN GORINA; 79. Santa Anna c/ 25; (darrera de) HORT DE L'AIGUADÉ I; 80. Santa Anna c/ 25 (darrera de) HORT DE L'AIGUADÉ II que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. Amb aquest nom inclou una zona àmplia de troballes arqueològiques conegudes amb els noms següents: Hort de l'Aiguadé, Pati de can Gorina, Pati de la vídua Trullàs i el Passatge de Sant Bartomeu (VILA, 2001). L'explicació d'aquestes estructures també apareix a la fitxa de l'Antiga Presó. S'obren fitxes separades al trobar-se així a (VILA, 2001). Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 50220 | Pati de can Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-de-can-gorina | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BARRAL I ALTET,X. (1978): 'Les mosaïques romaines et médievales de la Regió Laietana (Barcelone et ses environs)'. Universidad de Barcelona, Instituto de Arqueologia y Prehistória, Publicaciones eventuales, núm. 29. COLL, Joan M.</p> <p>ROIG, Jordi (1998): ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions'. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969):' Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona'. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental' Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del Fons del Museu de Granollers (VILA, 2001). | <p>El 20 de març de 1948 els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers van reprendre l'excavació del paviment que es trobava al pati de can Gorina i que l'any anterior no havien pogut excavar. Corresponia a una part de l'habitació núm. 2 (vegeu fitxa HORT DE L'AIGUADÉ). L'habitació estava pavimentada amb un mosaic d' 'opus tessellatum' que mesurava 3'05 m x 3'54 m de superfície total. Era un mosaic bicrom decorat amb motius geomètrics de color negre sobre fons blanc. X. Barral (1978) el descriu de la següent manera: 'Banda exterior blanca, banda de triangles negres sobre blanc. Banda negra, banda blanca, filet negre. Al camp, escaquer d'escaires negres i blancs encaixats'. Els materials mobles recollits en aquesta habitació foren nombrosos i diversos. Presenten una cronologia molt àmplia, hi ha constància de ceràmica campaniana, comuna romana i medieval. Altres restes corresponen a punxons d'os, un anell, claus de ferro, etc. També s'hi van recuperar diverses monedes: una de Felip I, quatre de Gal·liè, una de Claudi el Gòtic, una de Decenci i una altra que, pel seu estat de conservació, no va poder ser classificada. Habitació núm. 4:es trobava a l'est de l'habitació 2. Va aparèixer sense mosaic. Només hi ha constància d'un fragment de lluerna. Habitació núm. 5: localitzada a l'extrem nordoriental de l'habitació núm. 2. El material moble aparegut també era cronològicament molt divers, ja que anava des de ceràmica ibèrica fins a medieval (J. Estrada, 1993: 81). El conjunt de materials documentats en aquest jaciment d'època romana presenten una cronologia que oscil·la entre el segle I i III de la nostra era. L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès a altres autors (COLL, ROIG: 1998; JÁRREGA, 1995) proposar una continuïtat del poblament d'època romana que arribaria fins el segle VI (VILA, 2001).</p> | 08096-373 | Entre la plaça de Folch i Torres i l'Antiga Presó | <p>Descobert el 1947 i excavat el 1948 pels membres del Museu de Granollers (VILA, 2001).</p> | 41.6085200,2.2862600 | 440529 | 4606558 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50220-foto-08096-373-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 77. Santa Anna, c/ 4; 78. Santa Anna c/ 23; (darrera de) PATI DE CAN GORINA; 79. Santa Anna c/ 25; (darrera de) HORT DE L'AIGUADÉ I; 80. Santa Anna c/ 25 (darrera de) HORT DE L'AIGUADÉ II que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. Amb aquest nom inclou una zona àmplia de troballes arqueològiques conegudes amb els noms següents: Hort de l'Aiguadé, Pati de can Gorina, Pati de la vídua Trullàs i el Passatge de Sant Bartomeu (VILA, 2001). L'explicació d'aquestes estructures també apareix a la fitxa de l'Antiga Presó. S'obren fitxes separades al trobar-se així a (VILA, 2001). Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 50221 | Pati de la senyora Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-de-la-senyora-bassa | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions'. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969):' Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona'. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental' Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del Fons del Museu de Granollers (VILA, 2001). | <p>Continuant les tasques d'excavació portades a terme pels membres del Museu de Granollers, l'any 1950 efectuaren una altra cala al pati de la senyora Bassa (vídua Trullàs). La cala amidava 2 metres de costat per 1 de fondària. El material moble recuperat també va ser nombrós, aparegut en el segon estrat. Entre les restes més destacades J. Estrada (1993: 85) menciona un fragment de columna de gres 'que amida 43 cm de diàmetre, una dimensió igual que la que ofereix el fragment de columna trobat a la Rectoria'. En relació el material moble cal mencionar l'elevat nombre de fragments de ceràmica fina de taula. Segons M. Tenas (1999: 11) 'L'anàlisi tipològica i cronològica de la ceràmica esmentada, permet avançar en la cronologia d'aquest sector del jaciment. Les formes identificades de terra sigil·lada itàlica (copa Goudineau 27; plat Atlante X.3; fragment de copa decorada amb elements vegetals i amb el sigillum XANT (HUS), del taller de CN ATEIUS i un fragment informe amb el sigillum VOLU (SUS), evidencien que el jaciment ja podria haver estat ocupat al final del segle I ane'. Altres fragments ceràmics, com ara de terra sigil·lada hispànica (vas Dragendorff 24/25), terra sigil·lada africana A1 (copa Hayes 34) i de ceràmica de cuina (plat Hayes 23) permeten constatar una pervivència fins la primera meitat del segle III ne. L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès a altres autors (COLL, ROIG: 1998; JÁRREGA, 1995) proposar la continuïtat del poblament romà fins el segle VI. Estratigrafia segons J. Estrada: 1 estrat format per una capa estèril de 35 cm de potència. El segon estrat seria on va aparèixer el conjunt de materials estudiats (VILA, 2001)</p> | 08096-374 | Entre la plaça de Folch i Torres i l'Antiga Presó | <p>Excavat parcialment el 1950 pels membres del Museu de Granollers (VILA, 2001).</p> | 41.6085200,2.2862600 | 440529 | 4606558 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50221-foto-08096-374-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | A.A.M.G. (s.d.) referencia restes en les següents localitzacions 77. Santa Anna, c/ 4; 78. Santa Anna c/ 23; (darrera de) PATI DE CAN GORINA; 79. Santa Anna c/ 25; (darrera de) HORT DE L'AIGUADÉ I; 80. Santa Anna c/ 25 (darrera de) HORT DE L'AIGUADÉ II que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. Amb aquest nom inclou una zona àmplia de troballes arqueològiques conegudes amb els noms següents: Hort de l'Aiguadé, Pati de can Gorina, Pati de la vídua Trullàs i el Passatge de Sant Bartomeu (VILA, 2001). L'explicació d'aquestes estructures també apareix a la fitxa de l'Antiga Presó. S'obren fitxes separades al trobar-se així a (VILA, 2001). Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 50222 | Jardí de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-rectoria | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions'. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969):' Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona'. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental' Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del Fons del Museu de Granollers (VILA, 2001). | <p>En el jardí de la rectoria J. Estrada hi va trobar un nombre important de restes ceràmiques entre les que destacava la terra sigil·lada sudgàl·lica (formes Dagendorff 24/25 i 35, bols Dragendorff 33 i 37) i alguns fragments de ceràmiques tardoromanes entre les que en destaca una vora de ceràmica gàl·lica tardana (possible forma Rigoir 6) datable entre els anys 350 - 400 ne. Entre les ceràmiques que formen el primer grup cal mencionar-ne un fragment informe amb sigillum que es pot atribuir a un taller de la Grauffesenque: CAS (TUS). (TENAS:1999:4). L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès alguns autors (COLL, ROIG: 1998; JÁRREGA, 1995) proposar la continuïtat del poblament d'època romana fins el segle VI (VILA, 2001)</p> | 08096-375 | Entre la parròquia de Sant Esteve i el carrer Sant Jaume, 08400-GRANOLLERS | <p>Documentat per J. Estrada el 1968</p> | 41.6080800,2.2859300 | 440501 | 4606509 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50222-foto-08096-375-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Es troba al costat de les restes de l'Antiga Rectoria, s'obren fitxes separades al trobar-se així a (VILA, 2001). Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 50244 | Forn d'en Rayo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-den-rayo | <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barce lona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Difícil ubicació | <p>Vers l'any 1965 E. Ramon va trobar, en aquest indret, una 'pedra mosquejada, de 5 mm d'ample per 10 de llarg. Un dels extrems estava allisat com per servir de destraleta' (VILA, 2001).</p> | 08096-397 | Carrer de Joan Enric Dunant, 08400 - GRANOLLERS | <p>Documentat per E. Ramon l'any 1965 (VILA, 2001).</p> | 41.6107800,2.2929000 | 441084 | 4606804 | 08096 | Granollers | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50244-foto-08096-397-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50244-foto-08096-397-2.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 50246 | Can Canta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canta | <p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984) Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barce lona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Jaciment tapat | <p>Amb motiu de les obres d'instal·lació del cable elèctric subterrani al llarg del carrer, Eustaqui Casals hi va observar l'existència d'un forn quadrat, de mesures reduïdes, en el que hi va recollir alguns fragments de tegulae (VILA, 2001).</p> | 08096-399 | Carrer de Barcelona, núm. 27, 08400 - GRANOLLERS | <p>Informació proporcionada pel senyor Eustaqui Casals (VILA, 2001).</p> | 41.6070300,2.2875200 | 440632 | 4606392 | 08096 | Granollers | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50246-foto-08096-399-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50246-foto-08096-399-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Pel context en el que es troba es possible que aquest forn correspongui a un dels mencionats per J. Estrada (1993:100).(VILA, 2001). Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 50247 | Forn del carrer de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-carrer-de-barcelona | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Segons E. Casals va estar seccionat per la part superior (VILA, 2001). | <p>Amb motiu de les obres d'instal·lació de la xarxa elèctrica va aparèixer un forn de grans dimensions que es trobava entre el carrer i el porxo de la casa nº 19. No resta clara la identificació d'aquest forn amb els descrits per J. Estrada (1993:100). Localització facilitada per E. Casals (VILA, 2001).</p> | 08096-400 | Carrer de Barcelona, 19 | <p>Trobat per E. Casals el 1975 (VILA, 2001). La casa número 19 es diu can Pixats (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6072900,2.2870000 | 440589 | 4606421 | 08096 | Granollers | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50247-foto-08096-400-1.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2023-10-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 50248 | Forn del carrer de Miquel Ricomà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-carrer-de-miquel-ricoma | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Jaciment tapat | <p>Amb motiu dels arranjaments efectuats al pati de la casa hi fou localitzat un forn. No es disposa de més informació de quines característiques presentava i de la seva cronologia (VILA, 2001).</p> | 08096-401 | Carrer de Miquel Ricomà 8, 08400-GRANOLLERS | <p>Informació proporcionada per E. Casals el més d'abril del 2000 (VILA, 2001). La casa número 8 es diu ca l'Escanya-rals (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6068600,2.2861400 | 440517 | 4606374 | 08096 | Granollers | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-09-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 151,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.