Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76822 | Can Saladrigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saladrigas | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XX | La construcció està completament rehabilitada. | <p>Masia aïllada i rehabilitada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta de conjunt irregular. La construcció principal és de planta rectangular i està formada per dos cossos adossats, amb les cobertes d'un i dos vessants de teula. La masia pròpiament dita està distribuïda en planta baixa i pis, mentre que el cos adossat només s'organitza en una sola planta. La construcció presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats exceptuant el portal d'accés principal que és d'arc rebaixat. A la façana principal, aquesta porta està protegida per un porxo amb teulada d'un sol aiguavés, sostinguda per dos pilars de planta quadrada bastits en maons. Destaca, a la part superior de la façana, un rellotge de sol restaurat. La resta de cossos estructurals que formen part de la finca estan actualment destinats a garatges i magatzems i foren rehabilitats de la mateixa manera que la masia. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08181-241 | Barri de Bell-lloc, 08430 | 41.6123700,2.3410100 | 445094 | 4606949 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76822-foto-08181-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76822-foto-08181-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76822-foto-08181-241-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:22 | |||||||||
| 76843 | Can Messeguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-messeguer-1 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (2010). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat de planta irregular format per sis grans cossos adossats. El volum principal es situa a la banda de migdia de la construcció. Presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, està distribuït en planta baixa i dos pisos, i consta de tres crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a migdia. Aquesta presenta una composició simètrica de les obertures, amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat de granit, amb la clau decorada amb un escut. A banda i banda hi ha finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i un pou de pedra de planta quadrada adossat al parament. Al pis, les finestres són balconeres i tenen la barana formada per balustres de ceràmica. Cal exceptuar el finestral situat damunt del portal, ja que té sortida a un balcó exempt amb llosana motllurada i barana de ferro. La façana de ponent presenta obertures rectangulars de mida més petita, entre les que destaca una finestra emmarcada amb carreus de pedra escairats i la llinda plana monolítica amb decoració a mode d'arc conopial. Alhora, adossat a aquest mateix parament, hi ha un porxo format per una successió de voltes per aresta, que s'obre a l'exterior mitjançant grans arcs rebaixats. El porxo està cobert per una terrassa al nivell del pis. La resta de cossos adossats a l'edifici principal presenten cobertes de teula d'un i dos vessants, i consten de planta baixa i pis o bé només un sol nivell. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc. Adossada a la façana de llevant de la casa destaca una torre de planta circular amb el coronament emmerletat, bastida en pedra i de factura moderna. Al seu costat, aïllada, hi ha la capella. És petita, d'una sola nau coberta amb volta apuntada i amb l'absis semicircular de volta ametllada. La nau presenta trams d'arestes recolzades als murs laterals mitjançant mènsules decorades. Les finestres són d'arc apuntat i el portal d'accés és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus escairats i la llinda apuntada amb una fornícula central amb la imatge de la verge de Montserrat. Damunt seu hi ha un petit rosetó calat. La capella presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-270 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Tot indica que l'edifici actual, datat entre finals del segle XVIII i mitjans del XIX, podria ser el fruit de la reconstrucció o remodelació d'un edifici anterior, el qual es podria datar entre els segles XVI-XVII si ens guiem per la composició de la finestra de la façana de ponent. En el fogatge de l'any 1497 apareix mencionat Narcís Masaguer, que va ser batlle del poble de Bell-lloc. En el fogatge corresponent a l'any 1553, el cognom Massaguer es manté a Bell-lloc.</p> | 41.6112300,2.3480200 | 445677 | 4606818 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76843-foto-08181-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76843-foto-08181-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76843-foto-08181-270-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'interior de la masia hi ha sostres encoixinats de fusta i portals emmarcats amb carreus de pedra i llindes planes. Es conserven les obertures de pedra de l'antic forn i un cicle de pintures murals originals relacionades amb la caça, situades a l'antiga xemeneia de la cuina. També es conserva el celler, segons el propietari la part més antiga de la construcció. L'interior de la torre està pintat modernament amb imatges d'animals de caça i una rosa dels vents al sostre. La capella, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, es comunica amb la torre mitjançant un passadís cobert i presenta tot l'interior decorat amb un cicle de pintures murals de temàtica religiosa. A l'absis hi ha el Pantocràtor i la verge de Montserrat, i al sostre l'Anyell de Déu. L'ara d'altar està sostinguda per quatre columnes petites profusament decorades. Les dues portes que comuniquen la capella amb la casa són d'arc trilobulat decorats amb motllures. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:22 | ||||||||
| 76852 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de la Roca del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-la-roca-del-valles | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÈS (2009): Guia de l'Arxiu Municipal de la Roca del Vallès (CAT AMRV), Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÈS (n.d): Arxiu Municipal. Obtinguda el 14 de març de 2011. JUAN RICHARTE, C. (2011): Història arxivística de AMRV, document inèdit.</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de la Roca del Vallès (AMRV) està gestionat per l'Ajuntament de la Roca i es troba adscrit a Serveis Generals –Secretaria. El seu fons està format per la documentació que genera l'Ajuntament en el desenvolupament de les seves funcions (transferida des de les oficines municipals) i per la documentació que s'ingressa de particulars que la volen dipositar. L'Arxiu s'encarrega de la gestió, organització, conservació i difusió de tota aquesta informació, fent-la accessible a la població en general, i atenent i assessorant els usuaris que vulguin fer ús del servei. Alhora, l'Arxiu també vetlla per la recuperació del patrimoni documental d'interès històric i cultural. La procedència de la documentació que integra el fons de l'Arxiu és força diversa, donat que es recull informació d'associacions i entitats, fons patrimonials i familiars, d'institucions religioses, fons personals, fons judicials i fons de la mateixa administració municipal. Tota aquesta documentació està organitzada en diversos formats i suports, ja siguin textuals, audiovisuals, fotogràfics, mapes, plànols i documents en suport electrònic, i està recollida en un dipòsit de 125 metres quadrats, amb uns armaris compactes que tenen una capacitat de 2.041 metres lineals de documentació, i dos metres quadrats per a suports especials. La major part de la documentació comença a partir del segon terç del segle XIX i està formada per la informació generada per l'Ajuntament de la Roca, des del 1723 (1699) fins a l'actualitat. La resta del fons de l'administració local la completa la informació de l'Ajuntament de Vilanova de la Roca, generada entre el 1937 i 1939. -El fons judicial compta amb documentació procedent del Jutjat de Pau i Registre Civil de la Roca del Vallès (1841/1985) i del Jutjat de Pau i Registre Civil de Vilanova de la Roca (1939). -El fons d'associacions i fundacions presenta documentació del Montepio de Sant Isidre (1902/1949), FET i JONS (1939-1940), del Casino de la Roca del Vallès (1950/1995), de la Coral Centre i Energia (segle XX) i del BM La Roca (segle XX). -El fons patrimonial de la família Torrents (1589(1444)/1967). -Els fons personals d'Amàlia Segura Safont (1951), Francesc Mestre i Andreu (1955/1999), Jaume Anfruns (1495 (1774)/1932) i de la sra. Vito (1899/1970). -Els fons religiosos de la parròquia de Santa Maria del Jaire (1984-2003) i de la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes (1880-1934). -Per últim, les col·leccions d'imatges dels segles XX i XXI i la col·lecció de material audiovisual del segle XX.</p> | 08181-279 | C. Lope de Vega, 10, 08430 | <p>El febrer de 1986 s'iniciaren les tasques d'organització de la documentació que formaria part de l'Arxiu, sota el patrocini de l'Ajuntament de la Roca del Vallès i l'impuls d'un grup de professors de l'Escola del Treball de Granollers. La documentació, ordenada alfabètica i numèricament, fou transferida des de les instal·lacions de l'Ajuntament vell a la planta superior de l'edifici de la Policia Local. Malgrat això, no serà fins el mes d'octubre del 2000 que es posarà en funcionament el Servei d'Arxiu de l'Ajuntament de la Roca del Vallès, pròpiament dit. La inclusió en el programa de suport al patrimoni documental municipal desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Documental de la Diputació de Barcelona, fins el mes de maig del 2001, serà clau per endegar l'Arxiu definitivament. Durant aquest període s'adequà un nou espai, la masia el Molí de Santa Agnès de Malanyanes, i es convocaren les proves per dotar la plaça d'un arxiver municipal. L'any 2005, l'Arxiu municipal es trasllada del Molí de Santa Agnès de Malanyanes al Centre Cultural de la Roca del Vallès, al carrer Lope de Vega, tot i que no serà fins el 2007 que s'instal·li definitivament a la primera planta de l'edifici.</p> | 41.5829800,2.3256700 | 443790 | 4603696 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76852-foto-08181-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76852-foto-08181-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76852-foto-08181-279-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Municipal es troba adscrit a Serveis Generals –Secretaria. Disposa de Reglament aprovat per acord plenari de l'Ajuntament de la Roca del Vallès el 3 de març de 2005, i publicat al BOP número 105 de 3 de maig de 2005. És membre de la Central de Serveis Tècnics de la Xarxa d'Arxius Municipals des del 23 d'octubre de 2003 i està inclòs en el Directori dels Arxius de Catalunya de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, des de l'11 de desembre de 2001. Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:22 | ||||||||
| 76869 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-4 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment localitzat en uns camps de conreu que limiten a l'oest amb la carretera BV-5001 i a l'est amb el camí que va a Can Rovira. Es té molt poca informació d'aquest. La seva cronologia es desconeguda donat que solament es va documentar ceràmica grollera arran del bosc i de les vinyes de Can Rovira. No es tenen més dades del jaciment.</p> | 08181-296 | Carretera de la Roca a Ronda de Granollers (C-352) Vilanova (BV-5001) , 08430. | <p>Fou localitzat el 1950 per Josep Estrada.</p> | 41.5872700,2.3474500 | 445609 | 4604159 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76869-foto-08181-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76869-foto-08181-296-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:22 | |||||||||||
| 76884 | Torró de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torro-de-santa-agnes | XX | <p>El torró de Santa Agnès només s'elabora per l'època de Nadal i consisteix en un torró de yema cremada farcit de mantega. El secret és la mantega, donat que presenta una textura més espessa que la nata i es fa artesanalment.</p> | 08181-311 | Avinguda Gaudí, 75, 08430 (Fleca Rovira, S.L.) | <p>La recepta del torró que s'elabora a la fleca Rovira de Santa Agnès de Malanyanes ha anat canviant de mans al llarg del temps. La recepta original és obra de Santiago Brullet Calzada de can Galleda, pastisser i fundador de l'empresa Postres Brullet l'any 1955. La formula va passar a mans del senyor Josep Viñamata, que regentava un forn de pa - pastisseria al carrer d'Anselm Clavé de la Roca centre (forn de ca la Marina). Quan es retirà l'any 2001, la recepta quedà en mans de Jaume Rovira, el qual llogà el forn al senyor Viñamata durant quatre anys. Posteriorment, el senyor Rovira fundà l'actual fleca de Santa Agnès de Malanyanes, on encara s'elabora el torró.</p> | 41.6018800,2.3485600 | 445714 | 4605780 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:22 | |||||||||||||
| 64263 | Alzina Rodona de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-rodona-de-can-planell | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), situada a uns 50 m a migdia de can Planell, a tocar del marge del camí. La seva capçada és densa i arrodonida, i assoleix una alçada considerable. És un arbre monumental. | 08234-19 | Can Planell | 41.7148000,2.3861400 | 448935 | 4618294 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64263-foto-08234-19-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64269 | Alzina de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-planell | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), que destaca per les seves dimensions. Del tronc en surten un gran nombre de branques de mides i morfologies diverses, que configuren un aspecte a la capçada poc espès i gens arrodonit. És un arbre monumental. | 08234-25 | Can Planell | 41.7153500,2.3854400 | 448877 | 4618355 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64269-foto-08234-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64269-foto-08234-25-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64271 | Lledoners de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-planell | Conjunt format per sis lledoners centenaris (celtis australis) de característiques similars, que destaquen per la seves grans dimensions. Le seves capçades són denses, arrodonides i molt ramificades. Són arbres monumentals. | 08234-27 | Can Planell | Els lledoners poden viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terrenys. Tradicionalment, la seva fusta, degut a la seva flexibilitat i duració, ha estat utilitzada per a fer eines agrícoles (forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc.), i les seves branques com a alimentació per al bestiar; també per a obtenir llenya i carbó. Tanmateix, té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels han estat utilitzades per a extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, i se'n poden fer melmelades. | 41.7150300,2.3860300 | 448926 | 4618319 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64271-foto-08234-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64271-foto-08234-27-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64274 | Roureda de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-can-planell | Al sector de tramuntana de can Planell s'hi conserva una petita roureda, on hi conviuen exemplars centenaris i joves. Es tracta d'un bosc de roures martinencs (Quercus pubescens), on pràcticament no hi ha estrat arbustiu ni herbaci, pel que el seu entorn està força esclarissat. En destaquen diversos roures d'aspecte monumental. | 08234-30 | Can Planell | 41.7155400,2.3857800 | 448906 | 4618376 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64274-foto-08234-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64274-foto-08234-30-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64280 | Alzina del Salars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-salars | Alzina (Quercus ilex) d'aspecte monumental, que malgrat estar envoltada per un bosc d'alzines, destaca de la resta del conjunt per la seva peculiar morfologia i mida. Del tronc, que té unes dimensions considerables, en surten una bona colla de branques de grans dimensions i morfologies diverses, que configuren un aspecte de la capçada no gaire tupit i que l'allunya de les característiques copes arrodonides que acostumen a tenir les alzines. | 08234-36 | El Cortès | 41.7312800,2.3711300 | 447700 | 4620132 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64280-foto-08234-36-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64281 | Alzina del porxo del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-porxo-del-cortes | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), situat a tocar de l'era i porxo del Cortès. El seu gran tronc neix d'un marge i creix inclinat. La seva capçada és densa i arrodonida, i assoleix una alçada considerable. És un arbre monumental. | 08234-37 | El Cortès | 41.7309300,2.3688900 | 447513 | 4620095 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64281-foto-08234-37-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64303 | Alzines de la font del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-del-cortes | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | Es tracta de dos exemplars centenaris d'alzines (Quercus ilex) bessones, situades a uns 20 m a llevant del Cortès, a tocar de la font homònima. El tronc d'una de les alzines neix del mur de pedra de la font. La seva capçada és densa i arrodonida, i assoleixes una alçada considerable. Són arbres monumentals. | 08234-59 | El Cortès | 41.7307900,2.3702600 | 447627 | 4620078 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64303-foto-08234-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64303-foto-08234-59-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64305 | Alzina sobre el camp Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-sobre-el-camp-rodo | Es tracta d'un exemplar monumental d'alzina (Quercus ilex), situat a uns 130 m al nord del Cortès, sobre el camp Rodó, just per sobre de la pista. El seu gran tronc neix d'un mur de pedra i creix inclinat. La seva capçada poc densa l'allunya de les característiques copes arrodonides de les alzines monumentals. | 08234-61 | El Cortès | 41.7320500,2.3694800 | 447563 | 4620219 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64305-foto-08234-61-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64307 | Turó de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-cova | El turó de la Cova o turó de l'Arcova és una muntanya de 1.101 metres, que es troba al municipi de Sant Pere de Vilamajor, entre els turons de la Moixa i de Sant Elies, en els darrers estreps del Pla de la Calma. El cim, format de pedra pissarra, té una petitíssima cavitat, que tradicionalment ha estat utilitzada com a refugi de pastors i ha donat nom al turó. | 08234-63 | La Cova | 41.7394500,2.3759600 | 448108 | 4621036 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64307-foto-08234-63-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informació del turó i fotografia amb neu facilitades per Higini Herrero. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64340 | Turó de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-sant-elies | RIBOT, P.; CAMPRUBÍ, R. (1976) El Montseny. Barcelona: Destino. | El turó del Sant Elies és una muntanya del massís del Montseny, de 999 m, que es troba en el darrer estrep del Pla de la Calma, sobre la vall del riu Tordera. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme), i de calcosquists i calcàries del devònic, juntament amb materials del carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Al cim hi ha una torre de guaita del Parc Natural del Montseny, i a uns 100 m al nord es troba la concorreguda ermita de Sant Elies. Entre la Serra de Palestrins i el turó de Sant Elies hi passa la riera de Vilamajor. | 08234-96 | Sant Elies | 41.7300600,2.3796800 | 448410 | 4619992 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64340-foto-08234-96-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informació i fotografia facilitada per Higini Herrero. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||||
| 64356 | Alzina dels Espatllats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-espatllats | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), situat a llevant del sot del Cirerer, al marge de ponent del camí, a la zona pròxima a la plana d'en Vilardell. Destaca per la seva peculiar morfologia i mida. Del tronc, que té unes dimensions considerables, en surten tres grans branques, que alhora es ramifiquen en d'altres de morfologies i mides diverses. La seva capçada poc densa l'allunya de les característiques copes arrodonides de les alzines monumentals. | 08234-112 | El Cortès | 41.7346900,2.3734400 | 447895 | 4620509 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64356-foto-08234-112-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64363 | Alzina Rodona de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-rodona-de-sant-elies | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ | Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) centenària, de grans dimensions, situada a tocar del marge de llevant de la pista de Sant Elies, uns 400 m abans de l'ermita. Destaca especialment per la seva gran alçada i la seva capçada densa i arrodonida. És un arbre monumental. | 08234-119 | Sant Elies | 41.7280700,2.3825700 | 448649 | 4619769 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64363-foto-08234-119-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64369 | Roure Gros o de la font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-o-de-la-font-del-roure | BELLVEHÍ, D. (1998) 'El Roure, prop de 400 anys de vida'. La Veu d'en Pelideu, núm. 0. Sant Pere de Vilamajor, p. 29. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011) Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ HERRERO i BARÓ, H. (2011). 'El Roure Gran de Sant Pere de Vilamajor'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 1 (desembre 2011). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 16-17. LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor. (2013) El Roure Gros: ruta circular de dificultat baixa (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. SAGRERA BASSA, Teresa (2009) Vols que t'expliqui Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 20. | Es tracta d'un exemplar de roure (Quercus humilis) centenari, situat a les proximitats de la font del homònima. Fa uns 15-16 m d'alçada, una circumferència de tronc de 3,5 m i el seu diàmetre de capçada és d'uns 25-28 m (SAGRERA, 2009:20). Es tracta d'un roure monumental que destaca per la seva majestuositat i per les seves dimensions, pel seu espectacular tronc i la seva gran capçada arrodonida. | 08234-125 | Sot de can Bacs | 41.6783100,2.3818000 | 448545 | 4614245 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64369-foto-08234-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64369-foto-08234-125-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerat arbre singular (AS) pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||||
| 64370 | Murs de pedra seca de cal Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-cal-marxant | XVIII-XX | Murs de pedra seca situats a l'entorn de les restes de la casa de cal Marxant, sobre el marge de la pista. Els murs formen feixes de terres, antigament conreades. | 08234-126 | Cal Marxant (veïnat de Santa Susanna) | 41.7467500,2.3924900 | 449488 | 4621837 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64370-foto-08234-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64370-foto-08234-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders, plenament adaptats als sòls i al clima.Els murs de pedra seca, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||
| 64433 | Camí ral dels Boscassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-dels-boscassos | XII-XXI | El camí ral dels Boscassos comunica el terme municipal de Sant Antoni de Vilamajor amb la zona sud-est del barri de Vallserena i la nord-oest del barri de can Ram. Des de can Vila, el camí s'endinsa entre les granges de Mas Blanc i els Segadors i continua en fins al turó del Pi Gros. Tot i que es coneix el seu traçat, actualment no se'n coneixen vestigis materials associats a l'antic camí. | 08234-189 | Veïnat dels Boscassos | 41.6852000,2.4123400 | 451092 | 4614992 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64433-foto-08234-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64433-foto-08234-189-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||
| 64435 | Cova d'en Sorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-sorell | La cova d'en Surell es troba sota un gran bloc de pedra, en un indret amagat i emboscat. Per accedir-hi, cal prendre la pista que va del poble al veïnat de Santa Susanna, i uns 300 m abans de la zona dels Castanyers, caminar uns 20 m a l'est del la pista. Es tracta d'una petita bauma d'uns 2 m de profunditat, probablement utilitzada com a refugi temporal al llarg del temps, vinculat a les artigues de can Terrer, que es troben just a sobre, a l'altre costat de la pista. | 08234-191 | Artigues del Terrer | 41.7252100,2.3863000 | 448957 | 4619449 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64435-foto-08234-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64435-foto-08234-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||||||
| 64485 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-3 | <p>PARC NATURAL DEL MONTSENY: www.diba.cat/parcsn/parcs/index.asp?parc=3</p> | <p>El Parc Natural del Montseny es situa a la serralada Pre-litoral. Ocupa una extensió de 31.063,90 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques: Aiguafreda, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental; El Brull, Seva i Viladrau a la comarca d'Osona; i Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de La Selva. El cim del parc és el Turó de l'Home amb 1.706 metres sobre el nivell del mar. El massís geològicament s'estructura en dues parts diferenciades: d'una banda, el sòcol compost per roques ígnies i metamòrfiques; d'altra banda, la cobertora, formada per roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica. L'especial orografia del terreny, les diferències altitudinals i la distància del mar en una latitud típicament mediterrània condicionen una notable diversitat climàtica. Aquestes diferències expliquen les diferents formacions vegetals que es desenvolupen: la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), la de muntanya mitjana plujosa (alzinar muntanyenc i rouredes), la centreeuropea per sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, la subalpina als cims (matollars i prats). La extraordinària varietat d'hàbitats, de gran valor ecològic, s'evidencia amb la pervivència d'espècies com la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga. En relació amb la distribució de la vegetació, la fauna es caracteritza per l'existència d'espècies centreeuropees a les zones altes del massís i espècies d'ambients mediterranis a les parts baixes. Les espècies d'influència centreeuropea sovint resten aïllades, com la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó pirinenc. Entre els mamífers que viuen a l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda; entre les aus destaquen l'astor, el gaig o el pit-roig, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos. El caràcter més singular de la fauna però, són les espècies d'influència centreeuropea, com és el cas de la granota roja, el tritó pirinenc o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd o l'escurçó pirinenc. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps presenten un valor universal que cal protegir i conservar. Va esdevenir Parc Natural pel Decret 105/1987, de 20 de febrer, d'acord amb la Llei 12/1985, d'espais naturals, de 13 de juny. Des del 26 de juliol de 1977 (al sector de la província de Barcelona) i del 26 de gener de 1978 (al sector de la província de Girona), les dues diputacions es van dotar d'un pla especial de protecció (PEP) del Parc Natural del Montseny. El nou Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny va ser aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb data 11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. El Parc Natural del Montseny és l'únic indret de Catalunya declarat per la UNESCO com a reserva de la biosfera, l'any 1978. A partir de 2006, i d'acord amb la Decisió de la Comissió Europea 200/613/CE, de 19 de juliol de 2006, va ser declarat lloc d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània, amb la qual cosa va entrar a formar part de la XARXA NATURA 2000. Els òrgans gestors del Parc són l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona.</p> | 08234-241 | Parc Natural del Montseny | <p>El poblament al Montseny data de temps prehistòrics, com ho testimonien les troballes de destrals i ganivets de pedra a Aiguafreda, el Brull, Montseny i Sant Marçal; els megàlits de la serra de l'Arca i les Pinedes, o la pedra estelada del pla de la Calma. Al període ibèric s'ocupen de manera estable els turons i els pobladors s'endinsen cap a la muntanya. Els vestigis més representatius d'aquesta època són el castell del turó de Montgrós al Brull i els assentaments fortificats de Montclús a Sant Esteve de Palautordera i de can Flaquer a Samalús. Del període romà daten la vil·la romana de can Tarrés i d'altres construccions a les planes veïnes tot seguint la Via Augusta i la Via Ausa. El nom del massís, que prové del llatí Mont Signus (mont senyal), mostra la fesomia del seu relleu. A l'edat mitjana es generalitzen els establiments interiors dispersos i s'intensifica l'explotació dels recursos naturals. Aquest procés assoleix el seu màxim al segle XIX, moment a partir del qual s'inicia un lent despoblament. Al segle XX la muntanya comença a ser valorada com a entitat digna de les aspiracions dels afeccionats a les excursions i la natura. Actualment, la regressió de les activitats agrícoles, forestals i ramaderes ha propiciat un canvi de les economies familiars. Altres activitats, fonamentalment de serveis com el turisme rural, la restauració i l'hostaleria, complementen les rendes i conviuen amb l'extensa cultura agropecuària de la zona.</p> | 41.7423800,2.3890300 | 449197 | 4621354 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64485-foto-08234-241-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt del Parc escollit al municipi de Sant Pere de Vilamajor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||
| 64494 | Pi Novell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-novell | HERRERO i BARÓ, H. (2004). 'El punt més enlairat del municipi', 'L'extensió del terme municipal',. Quadernets de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 22-23. | El turó del Pi Novell, amb 1.225 m d'alçada sobre el nivell del mar, es situa a ponent del turó del Samon i forma part del massís del Montseny. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). El coll del Pi Novell és el lloc de pas tradicional, que permet anar de Vilamajor, passant per Cànoves i el Montseny, a la Calma. El nom original d'aquest indret és el 'Pi Vell' i no pas el 'Pi Novell', que és una deformació del nom original produïda pels volts de l'any 1921. Els tècnics de l'Instituto Geográfico Nacional, quan elaboraven la cartografia de la zona, van traduir el nom al castellà com a 'Pino Vell', que va acabar evolucionant a 'Pi Novell'. | 08234-250 | Extrem nord-oest terme municipal | 41.7433800,2.3575700 | 446582 | 4621484 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64494-foto-08234-250-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Erròniament s'havia atribuït al turó del Pi Novell el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor en detriment del turó del Samon, de 1.272 m.Aquest indret dóna nom al centre cívic del poble de Sant Pere de Vilamajor, i també a un sender de petit recorregut, que uneix els pobles de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor amb la Calma. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||||
| 64495 | Turó del Samon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-samon | HERRERO i BARÓ, H. (2004). 'El punt més enlairat del municipi'. Quadernets de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 22-23. | El turó del Samon forma part del massís del Montseny, i és el punt més enlairat del municipi de Sant Pere de Vilamajor, amb 1.272,7 m sobre el nivell del mar. El nom d'aquest turó prové del mas proper, el Samon, amb referències documentals des del segle XV. Té dos cims molt pròxims. Al cim més alt hi ha un vèrtex geodèsic (referència 294109001), format per un monòlit de formigó. El cim més baix es conegut com 'la Pleta del Samon'. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme), calcosquists i calcàries del devònic, juntament amb materials del carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Sota el turó del Samon, al pla de la Moixa hi neix la riera de Vilamajor. | 08234-251 | El Samon | 41.7426900,2.3654600 | 447238 | 4621403 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64495-foto-08234-251-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Erròniament s'havia atribuït al turó del Pi Novell, de 1.225 m, com el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor en detriment del turó del Samon, de 1.272 m. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||||
| 64501 | Sot de la Font Fresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-la-font-fresca | El Sot de la Font Fresca és un torrent situat a la part septentrional del terme municipal, al veïnat de Santa Susanna. El sot, que recull les aigües de la font Roquet, la font Joana, la font Fresca i la font de les Febres, discorre entre la carena de l'Ajaguda i la Planota del turó del Samon. Les seves aigües desemboquen al riu Tordera. El torrent genera sistemes naturals d'un alt valor ecològic en termes de diversitat biològica i la presència d'espècies singulars de la flora i de la fauna. | 08234-257 | Veïnat de Santa Susanna | 41.7472700,2.3761500 | 448130 | 4621905 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64501-foto-08234-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64501-foto-08234-257-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informació facilitada per Higini Herrero.Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64514 | Arboç I de can Sorell o Arboç Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arboc-i-de-can-sorell-o-arboc-gros | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 171-173. | Es tracta d'un espectacular arboç, que creix en un indret amb fort pendent, al nord de Refugis del Montseny. L'Arboç Gran és un exemplar que ha aconseguit mides arbòries, i un dels més grans en perímetre i edat dels que es té constància a Catalunya. Les seves mides aproximades són 7,8 m d'alçada, 4,12 m de perímetre, 5,8 m de perímetre de soca i 8,3 m de diàmetre de capçada. És un individu amb una edat avançada, varies vegades centenari. | 08234-270 | Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) | Antigament, la llenya i el carbó de l'arboç eren considerats de millor qualitat que els de l'alzina. El carbó d'aquesta llenya i el de soca de bruc, anomenats carbó de rabassa, eren un combustible molt apreciat per a les fargues. | 41.7247100,2.3924200 | 449465 | 4619390 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64514-foto-08234-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64514-foto-08234-270-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Està considerat com a arbre singular (AS) pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya (anomenat 'Arboç de can Sorell').Hi ha diversos camins per a arribar a l'arboç. Un d'ells, des de la urbanització Refugis del Montseny, des del trencant on surten tres camins: el de més a l'esquerra que porta a can Sorell, el de la dreta a can Nadal, i hem de prendre el que continua recte, que es bifurca en dos una mica més amunt. Cal continuar fins a trobar una pista forestal que s'enfila a mà esquerre. Per aquesta, cal passar un revolt i seguir fins a trobar, a mà esquerra, una antiga pista forestal i seguir uns 50 m, fins a trobar l'arboç, just a sota del marge esquerra del camí. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||
| 64516 | Lledoners del Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-del-pont-vell | Es troba totalment escapçat. | Es tracta de dos exemplars de lledoners (Celtis australis) centenaris, de grans dimensions, situats a les proximitats de la font dels Lledoners. Un dels arbres creix agafat al mur del cobert on es troba el safareig municipal, i l'altre es troba a pocs metres al nord d'aquest. Eren uns espècimens majestuosos, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada fins que, fa pocs anys, van ser escapçats. Els lledoners del pont vell de Vilamajor han donat nom al carrer i a la font dels Lledoners. | 08234-272 | Font dels Lledoners. C/ dels Lledoners, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Els lledoners poden viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terrenys. Tradicionalment, la seva fusta, degut a la seva flexibilitat i duració, ha estat utilitzada per a fer eines agrícoles (forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc.), i les seves branques com a alimentació per al bestiar; també per a obtenir llenya i carbó. Tanmateix, té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels han estat utilitzades per a extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, i se'n poden fer melmelades. | 41.6839800,2.3893200 | 449175 | 4614870 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64516-foto-08234-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64516-foto-08234-272-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2013, degut a unes fortes ràfegues de vent, va caure una gran branca d'un dels lledoners sobre la font. Per aquest motiu, els lledoners i els altres arbres del marge de la riera, situats a l'entorn del pont Vell, van ser objecte d'una gran poda. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||
| 64525 | Riera de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vilamajor | HERRERO i BARÓ, H. (2004). 'La denominació de la riera de Vilamajor', Quadernets de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 14-15. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 24. | La riera de Vilamajor és un dels cursos d'aigua més remarcables del terme municipal. És un curs poc cabalós i de règim estacional. La riera neix al pla de la Moixa, travessa el municipi de nord a sud i desemboca al riu Mogent a Llinars del Vallès Aquest curs fluvial rep diferents denominacions segons el tram on es troba. Des del seu naixement al pla de la de la Moixa fins al Cortès, rep el nom de riera de la Moixa. Des del mas del Cortès fins a can Perera de Canyes, rep el nom de riera del Cortès. Des de can Perera de Canyes fins a Sant Antoni de Vilamajor, rep el nom de riera de Canyes. I des de la unió amb la riera de Vallserena fins a la desembocadura al riu Mogent, rep el nom de riera de Llima o de Llimac. La presència d'un cordó més o menys continu de vegetació de ribera afavoreix la seva funció com a connector ecològic. | 08234-281 | Travessa el terme de nord a sud | La riera de Vilamajor ha esdevingut des de sempre un factor important en la història de Sant Pere de Vilamajor. Els emplaçaments dels antics habitants del municipi van tenir lloc arran d'aquest curs fluvial: el nucli fortificat de la Força, la Vilanova de Vilamajor (l'actual Sant Antoni) i la majoria de masies, tant de la plana com de la muntanya. | 41.7036700,2.3849200 | 448825 | 4617059 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64525-foto-08234-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64525-foto-08234-281-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||
| 64532 | Riera de Vallserena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallserena | La riera de Vallserena és un curs d'aigua de règim estacional, amb una llargada de 6 km i una conca de 6 km². Neix a Terra Blanca, baixa per la Vallserena, entre la serra de can Pairana i la serra de la Dona Morta, i desemboca a la riera de Vilamajor, a l'alçada de Sant Antoni. Durant el seu curs rep les aigües dels torrents de l'Arnau, de can Pairana i de la Dona Morta. Habitualment, els mesos de maig, juny, juliol, agost, setembre i octubre s'asseca. | 08234-288 | Vallserena | 41.6983100,2.4030500 | 450329 | 4616453 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64532-foto-08234-288-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | -Informació facilitada per Higini Herrero.-Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64534 | Alzines de can Sorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-sorell | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 168-170. | La més gran de les dues, es troba molt malmesa per la caiguda d'un llamp. | Es tracta de dos exemplars d'alzines (Quercus ilex L.) centenàries, de dimensions considerables, situades sobre can Sorell, a les proximitats del corral. La més gran de les dues, es troba molt malmesa per la caiguda d'un llamp, que li va esberlar tota una branca principal lateral i li va causar mortalitat en la major part de la seva capçada. Presenta una cimentació amb totxanes a tot el costat afectat, en un intent per a salvar-la. L' alzina més petita presenta una bona vitalitat. El seu tronc es divideix als 2,5 m en dues branques gruixudes que configuren una àmplia capçada. Les dues alzines ténen mides notòries de volt de canó i diàmetre de capçada. La seva forma arrodonida manifesta el seu ús com a morriola de bestiar. | 08234-290 | Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) | 41.7180200,2.3856200 | 448894 | 4618651 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerat arbre singular (AS) pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||||
| 64535 | Castanyer de can Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-can-terrer | FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ HERRERO i BARÓ, H. (2012) 'Els castanyers del Terrer. On buscar el fruit més preuat del Montseny'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 11 (novembre 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació. | Es tracta d'un castanyer (Castanea sativa Miller), que creix al marge del camí de Santa Susanna, a la zona dels Castanyers. És un imponent exemplar de capçada ampla. Té l'escorça viva, però l'ànima buida, ja que diverses espècies de la fauna forestal buida el seu tronc per a nidificar i fer-hi caus. És un dels exemplars més destacats de d'aquesta espècie que prolifera per tot el massís del Montseny. | 08234-291 | Els Castanyers. El Terrer (veïnat de Santa Susanna) | 41.7287200,2.3864900 | 448975 | 4619839 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64535-foto-08234-291-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64537 | Plataners de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-0 | GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001). 'Postals'. Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 24. | Conjunt format per més d'un centenar d'exemplars de plataners (Platanus x hispanica), situats als marges de la carretera BV-5109, que mena de Sant Antoni i finalitza a Sant Pere de Vilamajor. Tots els exemplars són de característiques similars, amb una alçada aproximada d'uns 8 m i uns 2 m de volta de canó. | 08234-293 | Carretera BV-5109 | A les vores de les vies principals s'hi plantaven arbres de fulla caduca que proporcionaven ombra a l'estiu, retenien la pols aixecada pels vehicles i permetien el pas del sol a l'hivern. S'utilitzaven preferentment plàtans, espècie resistent i de ràpid creixement que admet esporgues intenses, es fa molt gran i proporciona una àmplia ombra durant el bon temps. Els plataners de la carretera es van plantar aproximadament durant la dècada dels anys 20 del segle passat (GARCIA, 2001: 24). | 41.6825900,2.3933500 | 449510 | 4614713 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64537-foto-08234-293-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||||
| 64538 | Roure de can Son | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-son | El roure de can Son es troba a tocar del marge del camí d'accés a la masia, des de la carretera BP-5107. Es tracta d'un roure monumental, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat. | 08234-294 | Can Son | 41.6760600,2.3912000 | 449326 | 4613990 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64538-foto-08234-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64538-foto-08234-294-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||||||
| 64539 | Surera de can Perera de Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-can-perera-de-canyes | SAGRERA BASSA, Teresa (2009). Vols que t'expliqui...Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 20. | Alzina surera (Quercus suber L.) situada just abans d'arribar a can Perera de Canyes, al marge esquerre del camí. És un arbre monumental, amb una alçada d'uns 20 m, un perímetre de tronc d'uns 20 m, i una capçada molt extensa. Es troba tombada cap al camí, per aquest motiu se li han hagut d'anar tallant algunes branques. | 08234-295 | Can Perera de Canyes | L'alzina surera (Quercus suber L.), anomenada també surera o suro, és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies , originari de la Mediterrània occidental. Les sureres acostumen a fer entre 5 i 15 metres d'alçada, tot i que hi ha antics exemplars de més de 20 metres. Les fulles són lleugerament lobulades o dentades, verd fosc a l'anvers i més clares al revers i fan entre 4 i 7 centímetres de llargada. Els fruïts de la surera, les glans, són l'aliment de diversos animals. La principal característica d'aquest arbre és l'escorça gruixuda, de la que s'extreu el suro. De la primera pelada se n'extreu el pelegrí, un material de baixa qualitat utilitzat per fer aglomerats. De les pelades següents, realitzades aproximadament cada 12 anys, se n'extreu el suro de qualitat suficient per a tots els seus usos, especialment els taps de suro. | 41.7084300,2.3833400 | 448697 | 4617588 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64539-foto-08234-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64539-foto-08234-295-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||||
| 64540 | Riera de Vallmanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallmanya | La riera de Vallmanya neix a les proximitats del mas homònim, a l'alçada dels castanyers. Rep l'aportació del sot del Collet i del sot de la Baga de can Terrer i, de seguida, entra al terme municipal de Sant Esteve de Palautordera. És de règim estacional i només hi corre aigua en èpoques plujoses. El torrent està envoltat per un bosc de ribera on hi creixen el vern (Alnus glutinosa) i la verneda típica (Alinetum catalaunicum). | 08234-296 | Vallmanya | 41.7281700,2.3993900 | 450048 | 4619770 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64540-foto-08234-296-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Higini Herrero.Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64555 | Alzina de can Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-terrer | Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) centenària, de grans dimensions, situada a uns 40 m al nord-oest del Terrer, sobre el camí. Del tronc en surten un gran nombre de branques, de grans dimensions i morfologies diverses, que fan arribar un costat de la capçada al terra, configurant un aspecte de la capçada poc dens i gens arrodonit. Destaca especialment per la seva gran alçada. És un arbre monumental. | 08234-311 | Can Terrer (veïnat de Santa Susanna) | 41.7340200,2.3873600 | 449052 | 4620427 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64555-foto-08234-311-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||||||
| 64556 | Font vella de canTerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-de-canterrer | XVIII-XX | Actualment seca. | La font vella de can Terrer es troba a poca distància de la casa, en direcció nord-est, a tocar del sot homònim. Es tracta d'una font poc arranjada, actualment seca, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter, que recollia l'aigua amb dues teules, formant un broc. Presenta una reparació de factura contemporània, amb ciment, i l'any 1960 inscrit. | 08234-312 | Can Terrer (veïnat de Santa Susanna) | 41.7339200,2.3880600 | 449110 | 4620415 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64556-foto-08234-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64556-foto-08234-312-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||
| 64557 | Arboç II de can Sorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arboc-ii-de-can-sorell | Es tracta d'un arboç d'aspecte monumental, que creix en un indret amb fort pendent, al nord de Refugis del Montseny. És un exemplar de mides arbòries, i una edat avançada, però bastant més petit que l'Arboç Gran, que es troba a pocs metres de distància. | 08234-313 | Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) | Antigament, la llenya i el carbó de l'arboç eren considerats de millor qualitat que els de l'alzina. El carbó d'aquesta llenya i el de soca de bruc, anomenats carbó de rabassa, eren un combustible molt apreciat per a les fargues. | 41.7248200,2.3924200 | 449465 | 4619402 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64557-foto-08234-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64557-foto-08234-313-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||||
| 64558 | Castanyer de la baga de can Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-la-baga-de-can-terrer | Es tracta d'un exemplar de castanyer (Castanea sativa Miller) centenari, que creix a la Castanyeda de can Terrer. És un individu imponent, de característiques similars al Castanyer del Terrer, situat a les seves proximitats. Destaca especialment per la seva gran alçada i per la seva capçada. | 08234-314 | Els Castanyers. El Terrer (veïnat de Santa Susanna) | 41.7285800,2.3876200 | 449069 | 4619823 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64558-foto-08234-314-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64560 | Freixe de can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-can-bernat | Exemplar de freixe (Fraxinus angustifolia) centenari, que es troba a uns 50 m a ponent de can Bernat, a tocar del marge del camí. Destaca per les seves grans dimensions i per la seva capçada arrodonida i molt ramificada. | 08234-316 | Can Bernat (Veïnat de Santa Susanna) | 41.7306600,2.3889700 | 449183 | 4620053 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64560-foto-08234-316-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64561 | Freixe de la font de can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-la-font-de-can-bernat | Exemplar de freixe (Fraxinus angustifolia) centenari, que es troba a tocar de la font de can Bernat. És de grans dimensions i presenta una petita capçada arrodonida i molt ramificada. Destaca per l'espectacular alçada del seu tronc. | 08234-317 | Can Bernat (Veïnat de Santa Susanna) | 41.7309600,2.3883300 | 449130 | 4620086 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64561-foto-08234-317-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64562 | Lledoner de Vallmanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-vallmanya | Exemplar de lledoner (celtis australis) centenari, situat a uns 20 m al nord-oest de Vallmanya. Destaca per les seves grans dimensions i la seva capçada densa, arrodonida i molt ramificada. És un arbre monumental. | 08234-318 | Vallmanya (veïnat de Santa Susanna) | Els lledoners poden viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terrenys. Tradicionalment, la seva fusta, degut a la seva flexibilitat i duració, ha estat utilitzada per a fer eines agrícoles (forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc.), i les seves branques com a alimentació per al bestiar; també per a obtenir llenya i carbó. Tanmateix, té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels han estat utilitzades per a extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, i se'n poden fer melmelades. | 41.7319400,2.3997700 | 450082 | 4620189 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64562-foto-08234-318-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64564 | Pi de can Ferrussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-ferrussa | Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) centenari situat en una zona boscosa, pròxima l'Arboç Gros, a l'alçada d'una cruïlla de pistes. Es tracta d'un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada. | 08234-320 | Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) | 41.7235700,2.3912400 | 449366 | 4619264 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64564-foto-08234-320-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 64568 | Castanyer de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-can-planes | Es tracta d'un exemplar de castanyer (Castanea sativa Miller) centenari, que creix a uns 70 m al sud-est de can Planes, a la vora del camí de la casa. És un individu imponent, que destaca especialment pel seu gran tronc i per la seva alçada. | 08234-324 | Can Planes (veïnat de Santa Susanna) | 41.7378700,2.3961600 | 449787 | 4620849 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64568-foto-08234-324-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||||||
| 64569 | Castanyer de ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-ca-landreu | Es tracta d'un castanyer (Castanea sativa Miller) centenari, que creix a uns 20 m a ponent de ca l'Andreu, sobre el camí. És un imponent exemplar de tronc ample, que fa 6,1 m de diàmetre. Té l'escorça buida. És un dels castanyers més destacats de tot el massís del Montseny. | 08234-325 | Ca l'Andreu (veïnat de Santa Susanna) | 41.7400600,2.3939100 | 449601 | 4621094 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64569-foto-08234-325-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||||||
| 77919 | Can Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-magre | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1979). 'Cases que tenen història: Can Magre', Anuari Local, núm. 17. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XIX | La masia es troba en bon estat de conservació, però les corts presenten deficiències estructurals. | La masia de Can Magre va ser bastida durant el segle XVI, sobre la qual es va fer una reforma a la façana al segle XIX, en què es van obrir les finestres superiors i el capcer. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, amb el portal d'arc de mig punt adovellat al centre. La seva clau està ressaltada i presenta la inscripció: '1597/ TRIAS', presidida per una creu. A l'eix lateral hi ha un segon portal, d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. La resta d'obertures de la façana són d'arc de mig punt ceràmic, la de les golfes de menors dimensions. Com a remat de la façana trobem un capcer sinuós resseguit per una cornisa, a la part central del qual hi ha les restes d'un rellotge de sol. Des de la façana en surt un mur vers a ponent, on s'hi adossa el pou i les antigues corts perpendiculars al volum principal. Aquestes s'obren al pati a través de portals d'arc escarser ceràmic. Un altre cos annex situat a l'extrem de migdia permet tancar el pati frontal de la casa, juntament amb un porxo modern que s'ha construït al sector de llevant. Les façanes laterals i posterior presenten poques obertures, la majoria d'arc pla de pedra carejada. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç, que deixa veure el parament de pedra allà on es troba deteriorat. A nivell interior, conserva l'estructura típica distribuïda entorn la sala del pis, coberta amb un embigat de fusta. És de destacar el forn de pa de la planta baixa de la masia, que s'ha ressaltat com a element ornamental aprofitant l'enderroc de la volta. | 08248-13 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 12,5 | La primera notícia documental que tenim d'aquest mas la trobem al fogatge de l'any 1553, quan s'anomenava mas Tries del Pla. A mitjans del segle XVII, Jaume Trias va casar-se amb Caterina Padró, pubilla del mas Padró de Palau de Plegamans. Des d'aleshores, els Trias van passar a denominar-se Padró i van deixar de residir al mas, que va passar a ser regentat per masovers. L'any 1994 va ser restaurada i des d'aleshores s'utilitza com a restaurant. | 41.6603200,2.2290000 | 435809 | 4612350 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 77920 | Can Pallars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pallars | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1983). 'Cases que tenen història: Can Pallàs', Anuari Local, núm. 21. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Can Pallars és una masia del segle XV que va consolidar-se entre els segles XVII i XVIII com una masia clàssica de tres crugies. En aquest moment, va afegir-se la crugia de l'esquerra i la part posterior com a celler, on encara es poden observar els angles cantoners de carreus. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, al central dels quals hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat. A cada costat eren finestres són d'arc pla arrebossat, una d'elles amb llinda de fusta; en la restauració que s'hi està practicant s'han fet de pedra. Al pis les finestres són gòtiques-renaixentistes, la central d'arc conopial dentat amb arquets i frisos de rosetes a les impostes. Les dues laterals són d'arc pla de pedra i presenten diverses incisions conopials i els ampits motllurats i dentats. Finalment, a les golfes hi ha una única finestra, d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals i posterior, s'ha modificat la disposició de les obertures i s'han substituït per unes de noves de pedra. A l'entrada de la masia s'hi conserven els portals d'arc pla de pedra, que donaven accés al menjador (on es restituirà la campana de la xemeneia existent), la cuina i el celler al fons. En aquest el sostre està reforçat amb dos arcs rebaixats ceràmics. La totalitat de les bigues han estat substituïdes per unes de noves, així com les encavallades que sostenien la coberta. Per la restauració que s'hi està fent, es pot veure el parament dels murs, en alguns trams amb encofrat de tàpia i en d'altres de pedra lligada amb argamassa. Davant de la façana de migdia hi ha les antigues corts d'un sol nivell d'alçat, entre les quals s'hi van construir dues portalades que van tancar l'espai frontal formant un pati. La portalada de ponent és d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita: '1738'. D'altra banda, la portalada de llevant és d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat i un relleu ovalat a la llinda amb l'anagrama de Crist i angelets, a més de la data '1602' intercalada. La porta que la tancava tenia inscrit 'DN JOAQUIM DE DOU 1842', però a causa del mal estat que presentava s'ha substituït per una de nova. Adossada a la façana de llevant, al costat de la portalada, hi ha una pallissa coberta a dos vessants sostinguda per un pilar central. Abans de començar la restauració la coberta es va esfondrar, tot i que actualment s'està reconstruint. Al davant hi ha una gran era delimitada per un muret de pedra i maó. | 08248-14 | C. de la Fonteta | El nom Pallars és un topònim documentat a la zona des de l'any 1078, que veurem també en l'ermita de Sant Cristòfol de Pallars. Tenim notícies del mas Pallars des de finals del segle XII, quan Guerald de Bastida l'estableix a Pere Pallars, qui li haurà de pagar els censos corresponents. Entre els segles XV i XVI, Gabriel Pallars es va casar amb Eleonor Burguès, pubilla del mas Burguès. És probable que fos en aquest moment que es va construir la casa gòtica-renaixentista, potser sobre una estructura anterior. El seu fill Joan va ser batlle de la baronia de Montbui l'any 1517. Entre els segles XVI i XVII, la família Pallars i Gibert van quedar entroncades, essent la segona la que va perdurar. A finals del segle XVII, en Jaume i Josep Gibert van vendre la casa i les terres a Jaume Solà, quedant des d'aleshores com a masoveria. Poc després, Isabel Solà es va casar amb el barceloní Jacint de Dou. La família Alòs de Dou en va mantenir la propietat fins que fa pocs anys la van vendre. Les obres de restauració van començar poc després i està previst que acabin l'any 2012. | 41.6327800,2.2393500 | 436644 | 4609285 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix per Can Paiàs o Pallàs. En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 77928 | Can Farell de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farell-de-la-vall | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2002). 'Cases que tenen història: Can Farell de la Vall', Anuari Local, núm. 40. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | Can Farell és una masia d'origen medieval que va ser ampliada durant els segles XVIII i XX. Els vestigis més antics que s'hi conserven són el portal i la finestra gòtica. Durant el segle XVIII es va fer una gran reforma sobre el volum principal i es va construir la portalada de l'entrada. Finalment, al voltant del segle XX s'hi va fer una nova reforma consistent en l'incorporació de nous volums, l'obertura de finestres neogòtiques i l'habilitació de l'interior per adaptar-lo a l'ús de la restauració. És un edifici constituït per diversos volums superposats. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, excepte una part del volum principal que és plana habilitada com a terrassa transitable. El frontis del volum principal té les obertures disposades de forma aleatòria; a l'extrem de ponent, que es correspon amb la part més antiga de la construcció, hi ha el portal d'accés, amb llinda de fusta sobre permòdols i brancals de pedra, que queda tapat per una marquesina. En aquesta mateixa crugia, a nivell del primer pis, trobem una finestra geminada amb arquets de mig punt i impostes decorats amb frisos de rosetes, columneta central i capitell treballat. Tant la porta com la finestra poden datar-se entorn el segle XIV. El primer i el segon pis queden dividits horitzontalment per un balcó corregut que es prolonga per tota la façana de migdia i llevant, així com per la barana de balustrada ceràmica que la corona. A la resta del volum s'intercalen finestres d'arc pla arrebossat i d'altres neogòtiques. Del volum que s'adossa a ponent de forma circular en destaca una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc de mig punt sobre impostes ceràmiques. A l'extrem de llevant de la façana de migdia hi ha una portalada d'arc escarser de pedra amb la clau tallada amb un camper on hi consta: 'IHS / PAU / FARELL / 1741'. Des d'aquest, s'accedeix al pati frontal de la casa, que queda tancat per un altre volum situat a migdia. A la façana de tramuntana i ponent s'hi han afegit sengles volums d'un i dos nivells d'alçat. L'interior de la masia ha estat notablement reformat per habilitar-lo com a restaurant a la planta baixa i residència al pis. Tanmateix, es conserven alguns elements com la xemeneia de l'antiga cuina, una fresquera subterrània, part dels paviments i mosaics, les bigues dels sostres, etc. | 08248-22 | C. Joan I, 5 | Antigament, el mas Farell era conegut com a mas Camp i pertanyia a la casa de Castellet. La primera notícia que tenim del nom Camp a la és de l'any 1434, en què Antoni Camp i Pere Puig venen el mas Comes a Antoni Caseta. En els fogatges dels segles XV i XVI hi consta en Camp. Durant la segona meitat del segle XVI, Antoni Camp posseïa el mas Camp i el mas Albareda (derruït), pel senyor de la casa Castellet. Uns anys més tard, va passar a mans d'Antoni Borrell, qui el va vendre a finals del segle XVII a Pau Farell, fill del mas Farell de Sant Sebastià de Montmajor. El seu fill Pau va ser l'hereu del mas Camp i qui hi va fer una important reforma. A través del casament, els Farell van entroncar amb diverses cases importants de la contrada, com són els Margarit, els Artigues, els Rosàs i els Cabot, entre d'altres. A mitjans del segle XIX els Farell ja vivien a Barcelona, quedant a la casa els masovers, els Girbau. Finalment, l'any 1901 van vendre el mas i les seves terres a Fèlix Fages, membre destacat de la burgesia barcelonina. En morir sense descendència, la casa va passar a mans de la vídua Maria Coquart qui, després que els masovers Boada marxessin, la va vendre. Aleshores la casa va passar per diverses mans i les terres es van parcel·lar i urbanitzar. L'any 1971 la van adquirir Josep Maspons i Miquel Riera; la família d'aquest darrer va adquirir-ne la totalitat l'any 1976 i hi van habilitar un restaurant que gaudeix de molta nomenada. | 41.6356800,2.2197500 | 435014 | 4609621 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 77942 | Can Fluvià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fluvia | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VALLICROSA, J., dir. (1972). 'Nota arqueològica de Can Farell de la Vall', Ronçana, núm. 44. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | -III / V | Ha quedat destruït per les obres que s'han fet en aquest indret. | Tenim notícies que entre les masies de Can Bassa de la Vall i Can Farell s'hi han fet diverses troballes arqueològiques, com són un conjunt de sitges i un enterrament. El conjunt de sitges romanes es va descobrir en motiu de l'eixamplament del camí de Can Farell, i contenien ceràmica romana i àmfores, a més d'un corn de caça. Més endavant, en motiu d'un rebaix fet en el camp que hi ha a ponent de Can Farell de la Vall, a l'actual camp de futbol, es va posar al descobert la troballa de cinc tombes de tègula, datables com a romanes o tardoantigues, a més de fragments d'un crani. A la Serra Granada, prop de Can Bassa, s'hi troba material en superfície, especialment de tègula i dòlium. | 08248-36 | Barri de les Pinedes del Castellet | Durant la dècada de 1960, Josep Dantí va descobrir un conjunt de sitges en motiu de l'obertura del camí que va a Can Farell. El coneixement de la notícia de l'enterrament el tenim per fonts orals i per un article publicat a la Revista Ronçana. En aquest s'explica que va avisar de la troballa Josep Mª Maspons i va ser inspeccionada pel Grup afecte a la Delegació de Granollers, del Servei Nacional d'Excavacions Arqueològiques, format per Josep Estrada, Pere Font i Emili Ramón Valls, amb la col·laboració de Jordina Medalla, Vicenç Maimó i Josep Muntal. | 41.6372100,2.2186600 | 434925 | 4609792 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77942-foto-08248-36-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es denomina Can Figueretes. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 77961 | La Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrera-1 | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | La urbanització successiva de l'espai a l'entorn de la sagrera poden haver malmès o destruït les restes. | En motiu de les obres que es van realitzar a la rectoria, van aparèixer diversos fragments de tègula romana, sense que es trobés cap estructura. L''entorn immediat de l'església ha quedat ocupat per diverses cases construïdes en època moderna, pel que no s'hi poden observar restes arqueològiques superficials. | 08248-55 | Entorn de l'església de Santa Eulàlia | Va ser descobert l'any 1974 per Josep Estrada i Joan Iglesias. | 41.6559200,2.2238300 | 435374 | 4611866 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77961-foto-08248-55-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/