Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
42790 | Fons Fotogràfic Josep Salvany i Blach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-josep-salvany-i-blach | XX | El Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm. Aquestes plaques fotogràfiques es conserven en les seves capses originals i cada una d'elles té un número identificador. Tot i que la majoria de fotografies estan realitzades pel propi Salvany podem trobar algunes d'altres membres del Centre Excursionista de Catalunya. L'abast cronològic de la col·lecció es situa entre 1911 i 1926. A aquest fons de plaques s'afegeixen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites que permeten identificar cada clixé, aportant la descripció o títol de les imatges així com altra informació tècnica. En aquesta col·lecció digital les imatges s'han descrit, sempre que ha estat possible, seguint les anotacions d'aquestes agendes. Les fotografies de Salvany permeten un recorregut per la crònica social i cultural de la Catalunya de principis del segle XX. Tot i ser Barcelona i Martorell els entorns que més van interessar a Salven podem trobar imatges de la resta de llocs que va visitar. Esglésies, monestirs, creus de terme, esports de muntanya, paisatges, fonts, retrats de la gent del carrer i dels amics i familiars, són alguns dels temes d'aquesta col·lecció d'imatges. De Caldes de Montbui, destaquen un bon grup de fotografies, entre elles: Al pati senyorial de Caldes de Montbui (CM) -- Fons Salvany SaP_288_07 Casa a CM -- Fons Salvany SaP_114_03 Cova de la Verge del Remei a Caldes -- Fons Salvany SaP_114_05 Des de la bassa del molí -- Fons Salvany SaP_288_03 Nova vista de la bassa d'un molí de CM -- Fons Salvany SaP_288_04 Nova vista del patí senyorial de CM -- Fons Salvany SaP_288_08 Petit llac a prop del molí a CM -- Fons Salvany SaP_114_07 Pont de CM -- Fons Salvany SaP_288_01 Pont de CM a contrallum -- Fons Salvany SaP_288_02 Portada de l'església de CM -- Fons Salvany SaP_288_05 Un carrer de CM -- Fons Salvany SaP_114_08 Vista d'un Crist en majestat a l'interior d'una església de CM -- Fons Salvany SaP_756_04 Vista de CM des del balneari -- Fons Salvany SaP_756_02 Vista de CM des del bosquet -- Fons Salvany SaP_756_03 Vista parcial de CM -- Fons Salvany SaP_756_01 | 08033-349 | Carrer de l'Hospital, núm. 56. Barcelona | Josep Salvany i Blanch neix a Martorell el 4 de desembre de 1866. Va cursar estudis de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1891. Gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia, l'any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col·laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924. Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col·lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent dels diferents països. Bon coneixedor de les tècniques fotogràfiques i de les innovacions tecnològiques va utilitzar la fotografia estereoscòpica, tècnica molt emprada entre els fotògrafs de l'època. Josep Salvany va morir a Barcelona el 28 de gener de 1929. | 41.3809800,2.1696500 | 430570 | 4581383 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42790-foto-08033-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42790-foto-08033-349-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Josep Salvany i Blach | 98 | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
66140 | La Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-miranda | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 151. URTEAGA, L.; CAPDEVILA, J. (1993). 'Tres hitos en el establecimiento de la red geodésica en Cataluña'. Revista Ería, p. 293-307.</p> | XX | Ha perdut l'emblanquinat que cobria l'estructura. | <p>Estructura situada a uns 70 metres al nord del cim del turó d'en Galzeran, amb accés des d'un petit corriol. Presenta una planta quadrada situada damunt d'un basament fonamentat a la roca mare del turó. Està bastida amb maons, amb plafons de pedra centrals a cada costat. Al centre hi ha un pilar quadrat d'un metre d'alçada aproximadament, també bastit en maons. En una de les cares de l'estructura hi ha una placa ovalada trencada que fa referència a les sancions que es poden rebre si es malmet la construcció. També menciona que és un vèrtex geodèsic. A la cara orientada al sud, en una pedra situada als peus de l'estructura, hi ha una placa metàl·lica commemorativa del segon centenari de la medició, instal·lada pel municipi d'Alella: 'ALELLA A FRA AGUSTÍ CANELLES I CARRERES, ALPENS 1765-ALELLA 1818, EN EL II CENTENARI DEL MESURAMENT DEL MERIDIÀ DE DUNKERQUE-BARCELONA, 27 DE FEBRER DE 1994'.</p> | 08256-126 | Turó d'en Galzeran, 08106 | <p>Es tracta del vèrtex geodèsic que fou utilitzat per determinar la trajectòria del meridià Dunkerque-Barcelona (o meridià de París), per tal d'establir el sistema mètric decimal a partir de la mesura del metre (establert definitivament l'any 1799). La designació original amb la que se'l coneixia era Mont-Matas i els observadors que estudiaren la zona foren Pierre Méchain i Jean Joseph Tranchot. Les actuacions es dugueren a terme els anys 1792 i 1803. Posteriorment, l'any 1871, l'observador fou l'enginyer militar català Joaquim Barraquer Rovira. A Santa Maria de Martorelles és conegut com la Miranda. En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, el turó apareix mencionat també com el 'Turó dels Enginyers' en clara referència al vèrtex geodèsic anteriorment mencionat. Segons l'Àrea de Geodèsia del Instituto Geogràfico Nacional, l'element actual fou construït l'any 1977. En aquella època, l'estructura estava emblanquinada.</p> | 41.5046700,2.2666300 | 438795 | 4595042 | 1977 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66140-foto-08256-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66140-foto-08256-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66140-foto-08256-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
66096 | Turó d'en Galzeran / Turó d'en Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-den-galzeran-turo-den-mates | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 151. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/muntanyes-de-la-serralada-de-marina/ (Consulta: 10-03-2016).</p> | <p>Turó característic de la contrada situat en el límit dels termes municipals de Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental) i d'Alella i Tiana (Maresme). Està situat a 484 msnm i permet una panoràmica de 360 graus damunt la plana del Vallès i la línia de costa. Es poden observar, entre d'altres punts, Collserola, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny i, fins i tot, el Cadí i els Pirineus. Malgrat això, els matolls de la zona i la pròpia situació del cim tapen una mica la visió sobre el Barcelonès, la costa i les serres del Vallès. Dalt del cim hi ha una gran torre d'observació i vigilància contra els incendis forestals.</p> | 08256-110 | Extrem de migdia del terme municipal, 08106 | <p>El turó d'en Galzeran marca un dels límits entre el Parc de la Serralada Litoral i el de la Serralada de Marina. A escassos metres al nord del cim del turó hi ha un vèrtex geodèsic situat damunt d'una base d'obra, que fou utilitzat per determinar la trajectòria del meridià Dunkerque-Barcelona (o meridià de París) per tal d'establir el sistema mètric decimal a partir de la mesura del metre (establert definitivament l'any 1799). A Santa Maria de Martorelles és conegut com la Miranda. En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, el turó apareix mencionat també com el 'Turó dels Enginyers' en clara referència al vèrtex geodèsic anteriorment mencionat. Segons en Josep Marín, veí de Santa Maria de Martorelles, a la torre de vigilància contra incendis també se la coneix com a 'Torre Alfa'.</p> | 41.5046900,2.2666400 | 438796 | 4595044 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66096-foto-08256-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66096-foto-08256-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||
66049 | Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro-4 | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 24-25. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 49. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 119. https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_del_Ferro_de_Martorelles (Consulta: 19-11-15).</p> | XX | El mur de pedra està escardat i cobert de molsa. | <p>Font formada per un muret bastit en pedra lligada amb morter, situat en un petit talús de terra. Al centre del mur s'obre un arc de mig punt bastit en maons disposats a sardinell, sostingut per dos brancals fets de pedra i maons. La part interior de l'arc està revestida amb un morter acolorit amb sulfat de ferro, fet que li dóna el color vermellós i taronja que la caracteritza. L'aigua brolla per un simple forat i cau en una pica de planta circular marcada a la roca. Damunt del broc hi ha una obertura rectangular a mode de registre, que deixa entreuveure un possible dipòsit o mina interior.</p> | 08256-35 | Vall del torrent de la font Sunyera-Bosc d'en Mates, 08106 | <p>La font pren el seu nom pel gust de ferro que té la seva aigua, donat que és probable que travessi alguna veta d'aquest mineral, característic de la zona. L'aigua brolla sota de dos torrents, el sot dels Verreus i el dels Cirerers, que en aquest punt s'uneixen formant el torrent de la font Sunyera. La font fou rehabilitada als anys 50 del segle XX per en 'Picu' Marín, paleta i veí de la població. A escassos metres de la font, a la part alta del corriol, hi ha un exemplar de micaquer (nesprer del Japó) inusual dins del bosc.</p> | 41.5085200,2.2626800 | 438469 | 4595472 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66049-foto-08256-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66049-foto-08256-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66049-foto-08256-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop situats sota el turó de Castellruf, a l'encreuament de camins, cal agafar el que marxa en direcció oest cap al poble. A uns 30 metres agafarem un estret corriol que surt a mà esquerra. Baixem pel corriol fins arribar a una zona més planera, i després fins a un encreuament d'altres corriols. Cal seguir el de la dreta fins que travessa un marcat torrent i fa un revolt. En aquest punt, a la dreta, surt un petit corriolet embardissat que porta fins a la font. També s'hi pot anar pel camí de la font Sunyera i pel corriol que porta a la font del Ca. Dos rètols de fusta marquen la situació de la font i adverteixen que cal respectar-la i deixar l'entorn ben net. Alhora, un altre rètol indica que l'aigua no és potable. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
66050 | La Bassassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bassassa | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 26-27. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 97, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 48. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 141. https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Bassasa (Consulta: 19-11-15).</p> | XX | La zona està força emboscada i enxarcada. | <p>Bassa d'aigua enclotada i planta allargassada formada per un forat excavat al propi terreny, amb unes mesures aproximades de 15,5m de llargada per 2,5m d'amplada i una profunditat d'un metre. Tota la banda de migdia presenta un mur longitudinal bastit en pedra lligada amb morter que fa de resclosa. Mitjançant una petita obertura a la part inferior del mur, l'aigua és conduïda cap avall. Un arbre caigut al damunt de la bassa permet fer de pont per creuar.</p> | 08256-36 | Vall del torrent de la font Sunyera-Bosc d'en Mates, 08106 | <p>La bassa es va construïr per poder emmagatzemar aigua i així poder refrescar les carboneres que s'explotaven al bosc, així com per poder regar uns horts que hi ha situats a uns 300 metres més avall. Un tub de polietilè permet fer aquesta tasca en l'actualitat. L'aigua de la bassa procedeix de la roca mare.</p> | 41.5091500,2.2632100 | 438514 | 4595542 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66050-foto-08256-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66050-foto-08256-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66050-foto-08256-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop situats sota el turó de Castellruf, a l'encreuament de camins, cal agafar el que marxa en direcció oest cap al poble. A uns 30 metres agafarem un estret corriol que surt a mà esquerra. Baixem pel corriol fins arribar a una zona més planera, i després fins a un encreuament d'altres corriols. Cal seguir el de la dreta fins que passem un altre nus de corriols i, posteriorment, deixem dos senders a la dreta. Passat aquest segon camí, després d'un suau revolt a la dreta, hi ha un emboscat corriol que marxa cap a la dreta i porta fins a la bassa. També s'hi pot anar pel camí de la font Sunyera i pel corriol que porta a la font del Ca. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
66048 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-8 | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 22-23. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 50. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 114-115. http://trinxacadenes.com/la-caminada-de-les-10-fonts-litinerari/ (Consulta: 19-11-15). Https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_la_Teula (Consulta: 19-11-15).</p> | XVIII-XIX | <p>Font formada per un únic broc de ferro en forma de teula, que es troba encastat a l'extrem esquerre d'una gran paret de pedra granítica natural d'on brolla l'aigua. El raig cau dins d'una pica de planta circular que està treballada en una gran pedra. La zona està disposada en pendent, fet pel qual es va construïr un mur de pedra de la zona uns metres més avall. Tot i que no s'ha pogut documentar durant la feina de camp, degut a l'abundant vegetació que cobreix la paret, hi ha una petita escletxa damunt del brollador on apareix una imatge de la Mare de Déu. Dos rètols de fusta indiquen la situació exacte d'aquesta font.</p> | 08256-34 | Vall del torrent de la font Sunyera, 08106 | <p>La font agafa el seu nom del broc per on raja l'aigua, que té forma de teula. És força probable que la teula originària fos de terrissa, tot i que en l'actualitat ha estat restituïda i és de ferro. Antigament, els llenyataires que treballaven pels voltants de la font demanaven a les seves dones doble tupí per dinar, donat que l'aigua que raja és molt lleugera i fa venir gana.</p> | 41.5115600,2.2655300 | 438710 | 4595808 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66048-foto-08256-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66048-foto-08256-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66048-foto-08256-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop situats sota el turó de Castellruf, a l'encreuament de camins, cal agafar el que marxa en direcció oest cap al poble. A uns 30 metres agafarem un estret corriol que surt a mà esquerra. Baixem pel corriol fins arribar a una zona més planera, i després fins a un encreuament d'altres corriols. Cal agafar el de l'esquerra, que fa pujada i ens porta fins a la font. També s'hi pot anar pel camí de la font Sunyera i pel corriol que porta a la font del Ca. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
66051 | Font del Ca / Font de Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ca-font-de-sant-domenec | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 20-21. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 92, 93, 98. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2003). 'La Santa Eulàlia de can Matons'. Revista Campsentelles, 6, p. 22. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 23. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 44-47.</p> | XVIII-XX | L'estructura està coberta de molsa. | <p>Font formada per un mur bastit en pedra i maons amb la part superior arrodonida, que presenta un senzill broc circular per on s'escola l'aigua. Aquesta cau dins d'una pica de planta rectangular excavada a la roca que li fa de paviment. A banda i banda d'aquesta pica hi ha dos petits murets de pedra adaptats com a bancs per seure. Damunt del broc destaca un plafó rectangular de rajoles ceràmiques acolorides, protegit amb una reixa de ferro. S'hi representa la imatge del sant acompanyat d'un gos, el nom de la font i una llegenda a la part inferior: 'TU ENS VAS DONAR LLARGAMENT L'AIGUA DE LA SAVIESA / ANY 1769'. Alhora, a la part inferior de la reixa protectora, també s'observa l'any 1769 fet en ferro. Entre el plafó i el brollador, destaca una pedra gravada amb el nom de l'element: 'FONT DE SANT DOMENEC I DEL CA / 1769'.</p> | 08256-37 | Bosc d'en Guillemí-Vinya d'en Feliu, 08106 | <p>Un dels atributs iconogràfics de Sant Domènec era que sempre anava acompanyat d'un gos. El fet que a la font se la conegui amb el sobrenom de 'Ca' prové de la denominació utilitzada per un mallorquí que treballava per la zona. Segons la llegenda, el promotor de la font fou en Lluís Piera i el nom de Sant Domènec fou suggerit pel rector de la parròquia de Santa Maria. Documentalment, la font apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. Hi ha constància documental que a mitjans del mes de març de l'any 1809, a la font del Ca, hi va haver una gran batalla entre un nombrós grup de catalans i un destacament francès de l'exèrcit napoleònic que venia de la Conreria i anava cap al poble. En total van morir uns 15 homes, majoritàriament de Martorelles però també de Mollet i La Garriga. Pràcticament fins a finals del segle XX, cada 8 d'agost (diada de Sant Domènec) s'hi celebrava un aplec molt freqüentat per la gent de la rodalia. El plafó de rajoles ceràmiques no és l'original, donat que un veí ceramista del poble el va refer ja que es trobava molt malmès (segle XX). També sabem que durant un temps hi havia hagut una aixeta amb robinet, però va desaparèixer.</p> | 41.5116800,2.2611800 | 438347 | 4595824 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66051-foto-08256-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66051-foto-08256-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66051-foto-08256-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des del poble pels carrers de la Font del Ca i de la Font Sunyera. Un cop arribats al final del carrer, entrem dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Creuem la cadena i continuem uns 400 metres fins arribar a la font Sunyera. Allà, a mà esquerra, s'inicia un caminet ascendent que cal seguir fins arribar a una clariana, a l'esquerra de la qual hi ha la font. Dos rètols marquen la situació de la font i adverteixen que cal respectar-la i deixar l'entorn ben net. Alhora, un altre rètol indica que l'aigua no és potable. A pocs metres de la font hi ha una taula de fusta amb bancs integrats per descansar i una cova excavada al talús del terreny. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
66092 | Cova de la font de Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-de-sant-domenec | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 20. DOPEC; GMG (2014). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | XVIII-XX | Ha patit algun esllavissament de terra. | <p>Cova situada a escassos metres a ponent de la font del Ca o de Sant Domènec, en un marge que delimita l'esplanada que li dóna accés, al costat d'una taula de picnic que hi ha instal·lada. Es tracta d'un forat excavat a la roca mare del marge, que amida uns 3 metres de fondària per 2 d'alçada aproximadament, i que presenta una planta irregular. La coberta de l'espai interior és rebaixada, així com l'obertura que li dóna accés, que està força degradada.</p> | 08256-106 | Bosc d'en Guillemí-Vinya d'en Feliu, 08106 | <p>Antigament, la cova tenia una porta i feia les mateixes funcions que una barraca de pedra seca, servia per guardar les eines i resguardar-se en cas de mal temps.</p> | 41.5118900,2.2612500 | 438353 | 4595848 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66092-foto-08256-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66092-foto-08256-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66092-foto-08256-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
66091 | Parc de la Serralada Litoral / EIN la Conreria-Sant Mateu-Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-ein-la-conreria-sant-mateu-cellecs | <p>AAVV (2001). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. [Inèdit]. DOPEC; GMG (2014). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. LOIRE, Roser (2001). 'Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral'. Revista L'Atzavara, 9, p. 63-70.</p> | <p>Tota la banda sud-est del terme municipal de Santa Maria de Martorelles es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral, en concret, 184,4 hectàrees. Es tracta d'un espai protegit d'interès natural de 4.707,8 hectàrees (EIN), repartit entre les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Barcelonès. La seva altitud no sobrepassa els 800 metres. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya, característic de la zona de sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.</p> | 08256-105 | Banda sud-est del terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>L'any 1992 es crea el Consorci del Parc de la Serralada Litoral, com a conseqüència de la coordinació entre alguns ajuntaments de la zona, per tal de resoldre els problemes territorials que patien. El parc comprèn l'espai natural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs, regulat pel Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (inclòs al PEIN), en resposta al compliment de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals i al Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural (PEIN). Recentment també s'hi ha afegit del Decret 150/2013, de 9 d'abril, pel qual s'aprova la modificació del Pla d'espais d'interès natural (PEIN). L'objectiu d'aquest PEIN és assegurar la protecció bàsica dels espais naturals regulant els usos i les activitats, així com impulsar el desenvolupament dels territoris de la zona i promoure activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5130300,2.2679700 | 438915 | 4595969 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66091-foto-08256-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66091-foto-08256-105-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
66068 | Dolmen de Castellruf / Dolmen Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-castellruf-dolmen-fabregues | <p>BERTRAN, J.; BOSCH, J.; TENAS, M. (2011). 'Els menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet: geologia, arqueologia, història i etnografia'. Revista Notes, 26, p. 140. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. 'El poblat ibèric de Castellruf'. El 9 Nou, 21 de gener de 1994. Suplement baix Vallès, p. 1. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2006). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 073. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 28-29. https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolmen_de_Castellruf (Consulta: 24-02-2016).</p> | Una part de l'estructura ha estat desplaçada. | <p>Sepulcre megalític del tipus galeria coberta catalana, format per una cambra tancada amb quatre grans lloses verticals i una altra horitzontal que fa de coberta. En total, el conjunt amida aproximadament 1,60 metres de llargada per 1,50 metres d'amplada i una alçada d'uns 60 centímetres. Pel que fa a la llosa de la banda oest, pot ser que estigui una mica moguda. De fet, la cambra interior resta una mica oberta per la banda de ponent. La llosa que fa de tapa té una forma més o menys triangular. No s'observen restes del túmul.</p> | 08256-54 | Camí al turó d'en Galzeran, 08106 | <p>El nom de Fàbregues prové del seu descobridor, mossèn Fàbregues, del seminari de la Conreria. Segons sembla, entre els anys 1939 i 1942, un grup de religiosos d'aquest seminari excavaven els boscos de la Serralada Litoral a la recerca de restes arqueològiques. L'estructura s'adscriu al període Calcolític (2200-1800 a.c.), dins del Neolític final. Al interior del dolmen s'hi va trobar un punyal de bronze, tot i que no hi ha notícies de com va ser la troballa. L'any 2001, el Museu de Mataró va fer una prospecció a la zona emmarcada dins del projecte 'El poblament prehistòric a la Serralada Litoral (Maresme-Vallès Oriental)'.</p> | 41.5131200,2.2669500 | 438830 | 4595980 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66068-foto-08256-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66068-foto-08256-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66068-foto-08256-54-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2021-10-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El recorregut més directe per anar al dolmen és pel camí de les Quatre Termes, que s'agafa a la sortida del nucli urbà, al final del carrer de la Font del Ca (una pista de terra ascendent que s'agafa a l'esquerra del carrer). Cal anar pujant sense desviar-se, passant per la pedrera de can Guillemí, fins que s'arriba sota el turó de Castellruf, en un encreuament de camins. Cal agafar el de la dreta (direcció sud) i, a uns 50 metres, un trencall al marge dret ens porta fins al dolmen, uns 15 metres dins del bosc. Aquest darrer accés està senyalitzat i adaptat amb unns graons de fusta per facilitar la pujada. El dolmen es troba dins del límits del Parc de la Serralada Litoral. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
66152 | Alzina dels Nuvis de la Treseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-nuvis-de-la-treseta | <p>Informació oral de Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | <p>Alzina (Quercus ilex) situada al marge dret del camí que porta a la font de can Gurri, prop de la font de la Treseta. Es tracta d'un exemplar d'entre 8 i 10 metres d'alçada per uns 9 metres d'amplada de copa mesurada linealment. La particularitat de l'exemplar és el tronc central, el qual es troba ramificat en dos grans troncs pràcticament des de la base, a escassos centímetres del terra. A partir d'aquí, els dos troncs pugen drets mentre es van entortolligant entre ells fins a arribar a la copa, de brancatge esclarisser.</p> | 08256-138 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>L'exemplar pren el nom del fet que els dos troncs es van entortolligant mentre pugen, com si fossin dos nuvis agafats.</p> | 41.5135400,2.2743700 | 439449 | 4596022 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66152-foto-08256-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66152-foto-08256-138-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop arribats a la font de can Gurri, cal agafar un estret corriol ascendent que està situat darrera de l'àlber caigut que actualment fa de banc per seure. El corriol desemboca en una de les torres de la línia d'alta tensió. Des d'aquesta torre seguim una pista ascendent uns 200 metres fins trobar un corriol a mà dreta que porta a la font de la Treseta. Passat aquest trencall, al marge dret del camí hi ha l'alzina. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
66052 | Font Sunyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sunyera | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 18-19. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 98, 99, 101-102. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. GARCÍA-PEY, Enric (1994). 'La font Sunyera'. El 9 Nou, 8 de gener. Suplement, p. 16. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 22-23. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 43.</p> | XIX-XX | <p>Font formada per un gran arc de mig punt que es troba obert al bell mig d'un talús forrat en pedra, que sosté el marge inferior dret del camí que porta a Tiana per la Romaguera. L'arc medeix 1,20m d'alçada aproximada i presenta la meitat inferior excavada a la roca i la superior bastida en obra, amb un revestiment arrebossat de guix i calç pintat amb sulfat de ferro. Damunt l'arc hi ha una pedra gravada amb la data 1889 i les inicials P i M. El broc és un simple tub encastat a la paret interior. L'aigua cau al paviment de pedra erosionada inferior i es deixa marxar cap a l'exterior. Al costat del toll on cau l'aigua hi ha un sortint de pedra a mode de repisa o banc. Davant de la font hi ha una agradable i gran esplanada farcida de plataners, i amb diverses pedres de grans dimensions per seure i descansar.</p> | 08256-38 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>Sembla ser que l'amo de les terres on s'ubica la font era el propietari de la masia de can Sunyer de Martorelles. D'aquí vindria el fet que la bategés amb el nom de Sunyera quan la va construïr. Documentalment, la font apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. L'aigua que abasteix la font prové d'una mina situada uns 60 metres més amunt, en el torrent de la font Sunyera. Està connectada amb la font mitjançant una mina subterrània. En l'actualitat, la font Sunyera té un cabal de 2.7 litres/minut.</p> | 41.5135100,2.2609400 | 438329 | 4596028 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66052-foto-08256-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66052-foto-08256-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66052-foto-08256-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des del poble pels carrers de la Font del Ca i de la Font Sunyera. Un cop arribats al final del carrer, entrem dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Creuem la cadena i continuem uns 400 metres fins arribar a la font. Un rètol indica que l'aigua no té garanties sanitàries. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
66082 | Mina de la font Sunyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-font-sunyera | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 18-19. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 102. FERNÁNDEZ RIVERA, M.; LÓPEZ GARCÍA, J. Mines municipals. Ajuntament de Santa Maria de Martorelles: [Inèdit], p. 2-15.</p> | XIX-XX | El revestiment de les canalitzacions i dels registres està en mal estat. | <p>Mina situada a la banda de migdia del nucli urbà, entre la font Sunyera i el poble. La mina s'inicia uns 60 metres més amunt de la font i presenta una conducció d'uns 1500 metres de recorregut amb pous de registre cada 50-100 metres. En el punt inicial hi ha un pou de registre que dóna accés a la mina, formada per una galeria excavada a la roca que recull l'aigua. Des d'aquest punt, una altra galertia condueix l'aigua fins a la font, al costat de la qual hi ha un altre pou. La conducció marxa en direcció al poble. Al final de l'esplanada de la font destaca un gran pou de captació d'aigües de planta circular i tapa metàl·lica, que té una profunditat de més de 8 metres. Des d'aquí, l'aigua és conduïda fins a un dipòsit de distribució situat al inici del carrer de la font Sunyera. Consta d'una caseta amb teulada de dues aigues bastit en totxo i emblanquinat. Mitjançant una altra galeria, l'aigua també arriba a un altre pou situat a l'Hort del Rector (a l'alçada del carrer Sagrera, dins del torrent). Des del primer dipòsit es distribuïa aigua a tota la població. En total hi ha uns 13 pous de registre de planta circular bastits en maons.</p> | 08256-68 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>Inicialment, l'any 1932, l'alcalde Joan Matons va iniciar les obres de canalització per poder subministrar aigua al poble. El sr. López de Castro es va fer càrrec del cost d'aquestes obres. La conducció baixava pel camí de Tiana, passava per can Guillemí fins al safareig del poble, que estava situat on actualment trobem la Societat Coral la Flor. Des d'aquí continuava fins al safareig de can Coll. L'any 1956, la població s'abastia d'aigua mitjançant dues captacions per galeria: la Mineta i la font Sunyera. Ambdues galeries arribaven fins al dipòsit del carrer de la font Sunyera i subministraven aigua al poble. El 1958, prop de la font Sunyera, es va excavar una altra galeria que també fou connectada al dipòsit. Entre els anys 1959-60, la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va realitzar unes obres per millorar la captació d'aigua mitjançant una galeria revestida sota la llera del torrent. També van construïr el pou de captació de l'Hort del Rector. El recorregut actual vindria a ser: camí de Tiana, carrer de la Font del Ca, carrer del Pi. L'any 1961 es va perforar un altre pou per sobre de la font Sunyera i el 1962 es va reconstruïr i ampliar el pou del final de l'esplanada de la font. Entre els anys 1967-69, es van fer obres de millora a l'Hort del Rector i, entre el 1980-81, es van fer les obres per a la connexió amb les aigües del riu Ter mitjançant un dipòsit regulador connectat a tres punts de la xarxa municipal (carrers Anselm Clavé, Lledoner i López de Castro). Posteriorment, entre 1983-84, la xarxa fou adaptada als nous cabdals que procedien del riu Ter amb la intenció d'evitar avaries. S'instal·laren reguladors de la pressió i vàlvules de retenció. Per últim, l'any 1985 es va donar la gestió del servei municipal d'abastament d'aigua a l'empresa SAUR. Actualment, la mina només abasteix a la font Sunyera i el pou de l'Hort del Rector s'utilitza per regar els horts de la zona. La resta de les instal·lacions ja no funcionen. El dipòsit del carrer de la font Sunyera és des del 2005 propietat privada, donat que l'ajuntament se'l va vendre a un veí de la població.</p> | 41.5135100,2.2609400 | 438329 | 4596028 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66082-foto-08256-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66082-foto-08256-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66082-foto-08256-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
66040 | Ca la Treseta / Ca la Tereseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-treseta-ca-la-tereseta | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 110.</p> | XIX-XX | Enrunada. | <p>Masia aïllada i completament enrunada situada en una zona boscosa, prop de la font del mateix nom. Donada l'abundant vegetació que cobreix la zona i el mal estat de conservació de les restes no es pot apreciar ni la planta ni el perímetre original que tenia l'edifici, tot i que és probable que fos rectangular. Només s'ha pogut documentar un pany de paret d'un metre aproximat d'alçada conservada, bastit en pedra sense desbastar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. També s'observen pedres de mida petita utilitzades per regularitzar els paraments.</p> | 08256-26 | Camí del coll de la Font d'en Gurri, 08106 | 41.5137000,2.2743400 | 439447 | 4596039 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66040-foto-08256-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66040-foto-08256-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66040-foto-08256-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situada a uns 20 metres dins del bosc per una pista forestal que porta a una de les torres de la línia d'alta tensió, en direcció a la font d'en Gurri. S'hi accedeix per un corriol que neix al marge esquerre d'aquest camí. Es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
66045 | Font de ca la Treseta / Font del Llorer / Font del Llorerer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-la-treseta-font-del-llorer-font-del-llorerer | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 40-41. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. GORDI I SERRAT, Josep (1997). 'Un passeig pels boscos del Vallès Oriental (dels alzinars de Castellruf a la fageda de la Sauva Negre'. Revista Notes, 11, p. 169. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 22. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 114. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 109. https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_Ca_la_Teresa (Consulta: 19-11-2015). Http://trinxacadenes.com/la-caminada-de-les-10-fonts-litinerari/ (Consulta: 19-11-2015).</p> | XVIII-XIX | Els murs estan coberts d'abundant vegetació i algunes soques els travessen. | <p>Font formada per un mur de pedra que forra el petit talús d'on brolla l'aigua, en una zona emboscada. El mur està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. El brollador es correspon amb un tub de ferro encastat al mur. L'aigua és recollida per una pica circular encastada al paviment de la font (és un recipient), que presenta un decantador pel qual l'aigua passa cap a la teula àrab que la condueix, la qual també està encastada al paviment. Des d'aquí, l'aigua es perd pels voltants. Al costat de la font hi ha un indicatiu recent on s'adverteix que l'aigua és natural, però sense garanties sanitàries.</p> | 08256-31 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>A poca distància de la font en direcció nord, hi ha les restes de l'antiga masia de ca la Tereseta o Treseta, a la que probablement subministrava aigua i de la que agafa el nom. En origen, prop de la font, hi havia dues mines i tres o quatre llorers dels que probablement agafa l'altre sobrenom amb la que se la coneix. Dels llorers encara en queda un, situat damunt de l'estructura i ubicat entre les dues mines anteriors, que no s'han pogut localitzar donada l'abundant vegetació que cobreix la zona. Aquests arbres foren plantats probablement pels habitants de la masia, ja que no són autòctons de la zona. La font fou senyalitzada per uns voluntaris badalonins fa uns anys, amb rètols de fusta que indicaven la seva ubicació.</p> | 41.5137100,2.2740800 | 439425 | 4596041 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66045-foto-08256-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66045-foto-08256-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66045-foto-08256-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop arribats a la font de can Gurri, cal agafar un estret corriol ascendent que està situat darrera de l'àlber caigut que actualment fa de banc per seure. El corriol desemboca en una de les torres de la línia d'alta tensió. Des d'aquesta torre seguim una pista ascendent uns 200 metres fins trobar un corriol a mà dreta que s'endinsa cap al bosc. A uns 25 metres aproximadament hi ha la font. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
66016 | Castell de Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellruf | <p>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Dalmau editors, v. 2, p.311. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. FARÍAS ZURITA, Víctor (2002). 'Las fortificaciones medievales del Vallès (siglos IX-XIII). Un inventario a partir de las fuentes escritas'. Acta historica et archaeologica mediaevalia, 23, p. 28. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991-1996. IPA (2007). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral: història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 82. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?menu=124 (Consulta: 14-10-14).</p> | XI-XIII | No es conserva cap estructura arquitectònica visible (ni de cap tipus) relacionada amb el castell. | <p>Possible jaciment arqueològic consistent en les restes de l'antic castell de Castellruf, situat en el mateix turó on es va documentar el poblat ibèric del mateix nom. Malgrat això, en les diverses excavacions arqueològiques que s'han realitzat a la zona, no s'han pogut documentar restes de cronologia medieval.</p> | 08256-2 | Turó de Castellruf, 08106 | <p>El terme i el castell de Castellruf són esmentats per primera vegada l'any 1018 com a 'castrum Radulfus, super Martorelias' (Farías, 2002: 28). Posteriorment, l'any 1060 en els 'Libri antiquitatis' de la catedral de Barcelona apareix com a 'castro vocitato Radolph'. L'any 1141, Berenguer Bernat de Cabanyes deixa el castell i totes les seves pertinences a la seva filla Adelaida (o Azalaida o Adaleda) que, al seu torn, el cedeix al seu marit Guerau l'any 1159. Posteriorment, l'any 1175, Guerau fa testament abans d'anar a Tolosa amb el rei, deixant el castell i totes les seves pertinences a mans del seu fill Pere de Rocavert. Del segle XIII (any 1225), tenim constància que el senyor del 'castri Radulfi' era Bernat de Santvicenç, tot i que aquesta referència desapareix dels documents en posterioritat. Finalment, dins del període de les guerres carlines, hi ha constància que el capitost Isidre Dunyó va fer servir les runes d'una antiga construcció situades al turó de Castellruf com amagatall. En aquest sentit, sembla apropiat pensar que en algun moment de l'alta edat mitjana (probablement a conseqüència de la dominació sarraïna) s'aprofitaren els vestigis de l'antic poblat ibèric per construir una fortificació que protegís la població i la vila. Les escasses referències documentals del castell de Castellruf fan pensar en una vida curta i en una funció de control sobre el territori de la zona.</p> | 41.5146500,2.2661700 | 438766 | 4596151 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66016-foto-08256-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66016-foto-08256-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66016-foto-08256-2-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La parròquia de Santa Maria de Martorelles depenia en els seus inicis de la jurisdicció del castell. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
66162 | Poblat ibèric de Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-castellruf | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 5-16. AULADELL MARQUÈS, Jordi (2005). Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'Ibèric antic i ple. [Universitat de Barcelona: inèdit], p. 411-446. CUYÀS I TOLOSA, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona: Gràfiques Duran, vol. II, p. 182-186. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESTRADA, Josep (1950). Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers: Museu de Granollers, p. 11. GASULL, Pepa [et al.]. Resultat de les excavacions arqueològiques portades a terme a Castellruf (Mastorelles, Vallès Oriental). Barcelona: Tribuna d'arqueologia, 1984-1985, p. 53-62. GASULL, P.; BLANCH, R.M.; GONZÁLEZ, A. [et al.] (1995). El poblat ibèric de Castellruf (Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2007). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 074. LLAGOSTERA I OLLÉ, M.T. (1971). 'Vaso polípedo en Castell Ruf'. Amistad, Boletín del Museo Municipal de Badalona, 30, p. 4-5. PANOSA I DOMINGO, M. Isabel (2012). Els ibers del Vallès Oriental. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 317-322. RUESTES I BITRIÀ, Carme. El poblament antic a la Laietània litoral (del Besós a la riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral [en línia], 2012, Universitat Autònoma de Barcelona, p. 97. http://www.tdx.cat/handle/10803/5535 (Consulta: 24-01-16). TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral: història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 58. VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 13-18, 22-29.</p> | IV-I a.C. | Ple de vegetació que malmet les estructures. | <p>Jaciment arqueològic isolat i situat dalt del turó de Castellruf, prop del bosc d'en Mates. Presenta una extensió aproximada de 0,6 hectàrees i una planta més o menys ovalada, determinada per l'orografia del propi turó. Està format per una doble línia de muralla separada uns 13 metres. La muralla 1 recorre la plataforma superior del turó, mentre que la muralla 2 només es documenta pel vessant est. Tant a la plataforma superior com a l'espai entre muralles hi ha restes de construccions. Majoritàriament, les cases presenten plantes rectangulars i estan dividides en una, dues o tres estances. En general, totes les estructures del jaciment s'assenten damunt la roca mare i estan bastides en pedra sense desbastar lligada en sec, amb superposició de filades en alguns casos. La muralla compta amb fossa de cimentació, mentre que la resta de murs no tenen perque tenir-la. Medeix de mitjana 1,15 metres d'amplada i té un reompliment de pedra petita a l'interior. Els murs de les cases estan fets amb parament de pedra mitjana sense reomplir i s'hi obren un total de 8 portes flanquejades per brancals. Les habitacions anaven cobertes amb sostres de fusta i branques. Pel que fa als paviments, trobem el simple reaprofitament de la roca mare com a nivell de circulació, els empedrats de pedra de diverses mides i algun paviment de terra piconada a l'interior de les habitacions. A la muralla s'observen diverses obertures de mida petita, identificades com a sortida d'aigües. Es van documentar també tres fogars assentats a la roca mare sense solera prèvia de preparació. En una de les habitacions (número 9) es va documentar les restes d'un forn fet de tàpia i escòries de ferro en abundància. Es va identificar com un taller de ferrer que es va incendiar. En el corriol actual d'accés al jaciment es va documentar una sitja amb tapa de pedra, a l'interior de la qual només hi havia una llàntia. La cronologia de l'assentament ve determinada també per la ceràmica que s'hi documentà: de ceràmica àtica de mitjans del segle IV a.C. a la campaniana A de principis del segle I a.C. (i absència de campaniana B). Pel que sembla, durant el segle III a.C., el poblat patí una gran reestructuració amb la construcció de la muralla i les habitacions de la banda de tramuntana, que s'adossen a aquesta. Posteriorment es bastiren la resta de cases i s'ocuparen, fins que es van anar enderrocant per un procés de destrucció (documentació de diversos enderrocs). En la darrera fase es construeixen els empredrats i s'habiliten nous espais. El jaciment s'abandona cap a mitjans del segle I a.C.</p> | 08256-148 | Turó de Castellruf, 08106 | <p>Les primeres intervencions arqueològiques documentades al poblat ibèric de Castellruf foren obra de l'Andrés Cueto, veí del poble i aficionat a l'arqueologia, a mitjans dels anys 50 del segle XX. Les seves tasques es concentraren en les habitacions documentades a la banda oest del turó, recollint un gran nombre de restes de ceràmica, òssos, ferro, peces lítiques, etc. Destaca un vas polípode de set peus adscrit al període Neolític, dins del Bronze final, i que a priori no tindria relació amb el poblat ibèric (no s'ha pogut localitzar la peça). Tant en Josep Maria Cuyàs, director del Museu de Badalona requerit pel propi Cueto, com el Baró d'Esponellà, delegat en Cap d'Excavacions Arqueològiques, estaven al corrent dels progressos al jaciment, tot i que no s'hi implicaren mai institucionalment. Entre els mesos d'abril i octubre del 1984, el Departament de Treball i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat dugueren a terme una intervenció arqueològica al jaciment, dins del programa de Recuperació de Jaciments Arqueològics (en aquesta intervenció es fa referència a l'excavació furtiva d'en Cueto). Durant el mes de març de l'any 2014 es va fer una campanya de neteja de la densa vegetació que cobria les estructures, donat que des de la intervenció arqueològica dels anys 80 no s'havia fet res al jaciment. L'acció fou coordinada per l'empresa Àtics, dedicada a la gestió i difusió del patrimoni arqueològic, i hi participaren voluntaris d'arreu de l'estat espanyol i els ADF de la zona. El jaciment s'adscriu a una cronologia establerta entre el període de l'Ibèric Ple i Ibèric Final.</p> | 41.5146500,2.2661700 | 438766 | 4596151 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
66078 | Pedrera del camí de la font Sunyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-cami-de-la-font-sunyera | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESBERT, Rosa Maria (1975). 'Características mecánicas del granito de Santa Maria de Martorelles (Barcelona)'. Acta Geológica Hispánica, t. X, nº 1, p. 29-33. Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | XX | Coberta de vegetació i amb algun esllavissament. | <p>Pedrera situada al sud-est del nucli urbà, a uns 100 metres del final del carrer de la font Sunyera, al marge esquerre del camí, just en un encreuament amb un corriol que porta a uns horts. Consisteix en una foia o conca d'erosió allargassada d'uns 70 metres d'alçada, amb uns 80 metres d'amplada màxima i 140 metres de longitud respecte el camí. La seva planta còncava li ve donada per la mateixa acció d'extreure la pedra, la qual consisteix en granit procedent dels massissos hercinians. En l'actualitat, la pedrera es troba en mal estat de conservació, amb abundant vegetació que cobreix la zona (arbusts, matolls i arbres) i algunes esllavissades en el terreny.</p> | 08256-64 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>De la mateixa manera que a la resta d'explotacions, molta gent del poble treballava en aquesta pedrera. L'alcalde de Santa Maria de Martorelles Antoni Calvet i Armengol (1934-1936) hi treballà de picapedrer, entre d'altres. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5147300,2.2594400 | 438205 | 4596164 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66078-foto-08256-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66078-foto-08256-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66078-foto-08256-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A uns 50 metres al nord es situa l'edifici anomenat de les Tolves, des d'on es carregava la pedra. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
66079 | Les Tolves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tolves | <p>Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | XX | Espais oberts, amb abundant vegetació i zones amb runa acumulada. | <p>Edifici aïllat i mig enrunat situat a uns 50 metres de distància de la pedrera del camí de la font Sunyera, sota el camí que li dóna accés. Presenta una planta rectangular, amb la coberta plana i està distribuït en un sol nivell, amb quatre grans estances obertes a una gran esplanada que donava accés als camions. Aquests espais estan coberts amb voltes catalanes bastides amb maons plans i reforçades amb barres de ferro. Estan comunicades entre elles mitjançant petites obertures d'arc de mig punt obertes als murs laterals, que són de pedra escairada de diverses mides lligada amb abundant morter. De fet, la resta de la construcció presenta aquest mateix tipus de parament. A la part superior de la construcció, destaca una estructura de formigó i ferro amb encaixos utilitzada per la càrrega de la pedra. A uns 30 metres de distància al nord, a l'entrada a l'esplanada, hi ha un altre edifici de planta rectangular força més degradat que l'anterior. La part superior de la construcció està bastida en pedra escairada de diverses mides, disposada irregularment, i lligada amb abundant morter. La part inferior, en canvi, està bastida en bloc i és fruit d'una reforma posterior.</p> | 08256-65 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>L'edifici ha estat identificat com el carregador de la pedrera del camí de la font Sunyera. La pedra que s'extreia de la pedrera era matxacada. Llavors queia dins de les cambres-carregadors i d'allà era transportada fora del recinte. Unes vagonetes guiades per un cable d'acer transportaven la pedra d'un lloc a l'altre. El nom fa referència a les tremujes que s'utilitzaven per carregar la pedra matxacada.</p> | 41.5148700,2.2585800 | 438133 | 4596180 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66079-foto-08256-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66079-foto-08256-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66079-foto-08256-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
66064 | Fita del camí del Coll de la font d'en Gurri 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami-del-coll-de-la-font-den-gurri-1 | XIX-XX | <p>Fita de pedra granítica picada en forma de prisma, situada prop del dolmen de can Gurri, a l'altre marge del camí. Està clavada al terreny forestal de la zona i força tapada per la vegetació. La cara frontal de la peça, orientada al bosc, presenta una inscripció esculpida en baix relleu amb la següent llegenda: 'M / B-Y-M'. El revers és llis, sense inscripcions ni relleus.</p> | 08256-50 | Camí del coll de la Font d'en Gurri, 08106 | <p>Es tracta d'una fita que marcava els límits d'una propietat.</p> | 41.5158500,2.2811500 | 440017 | 4596273 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66064-foto-08256-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66064-foto-08256-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66064-foto-08256-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal estar atent al marge del camí perquè es camufla fàcilment entre la vegetació de la zona. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
66044 | Font de can Gurri / Font d'en Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gurri-font-den-gurri | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 38-39. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 97. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 112, 114. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 52. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 22-23. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 111. http://trinxacadenes.com/la-caminada-de-les-10-fonts-litinerari/ (Consulta: 19-11-2015). Https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_Can_Gurri (Consulta: 19-11-2015).</p> | XVIII | La coronació feta en maons està força desgradada. | <p>Font de planta rectangular semi-soterrada, amb una profunditat aproximada d'un metre i bastida en pedra. De fet, l'espai està delimitat per tres murets bastits en pedra de diverses mides sense treballar, lligada amb morter de calç, i coronats amb un sòcol bastit amb maons disposats a pla. A la banda de ponent hi ha unes grans escales de pedra que permeten baixar fins al brollador. Consisteix en un curt tub de ferro d'on brolla l'aigua, que es troba encastat al marge sud-est de l'estructura. Aquesta aigua es recull dins d'una pica rectangular excavada a la roca, situada a la cantonada de llevant de la construcció. Damunt del brollador hi ha dues inscripcions gravades a la roca, tot i que estan força degradades. La primera diu: 'DESDE TEMPS (?) / QUI HA PRETES CANVIAR (?) / SEGUIR HAL SER INFORMA (?)'. La segona inscripció fa així: 'FON DEL F(?) / COD(?)BOS 1794'. Al costat de la font hi ha un rètol de fusta on hi ha la següent llegenda: 'FONT D'EN GURRI / DÉU VOS GUARDI DE / PRENDRE MAL I DE FER-NE'. També hi ha un indicatiu recent on s'adverteix que l'aigua de la font és natural, però sense garanties sanitàries.</p> | 08256-30 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>Es tracta de la font que subministrava aigua tant a l'antiga masia de can Gurri i els seus horts, com als carboners, traginers i vianants que treballaven i transitaven per la zona. Actualment, la masia es troba derruïda a escassa distància de la font, a l'esplanada d'on surt el corriol que hi condueix. Tant la font com el mas ja apareixen referenciats en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En un article publicat l'any 1889 al butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana es parla de la font de can Gurri com una font 'fresca i abundosa' (Sanjuan 2012: 111). Durant l'època de l'explotació de les pedreres de la finca de can Girona, un mosso aiguader carregava l'aigua de la font amb un carro i la subministrava als picapedrers. La font està envoltada d'una abundant vegetació de la que destaca un gran àlber. Dos exemplars més van caure durant les fortes ventades de principis de l'any 2009. Foren aprofitats com a bancs per seure.</p> | 41.5158600,2.2767600 | 439651 | 4596277 | 1794 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66044-foto-08256-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66044-foto-08256-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66044-foto-08256-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop passada la font de la Mercè, a l'encreuament de camins, agafar el de l'esquerra i anar pujant. Deixarem una primera clariana a mà esquerra (on hi ha les restes de can Santpare) i continuarem pujant. Deixarem també un camí a l'esquerra fins arribar a una altra clariana. Al fons d'aquesta, a la dreta, surt un estret corriol que porta a la font. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
66128 | Àlber de la font de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-la-font-de-can-gurri | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 96.</p> | <p>Àlber (Populus alba) situat davant de la font de can Gurri, a l'extrem sud-est del terme municipal. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 25 i 28 metres, i una copa d'uns 12 metres d'amplada mesurada linealment. Està format per un esvelt tronc central ramificat en tres grans branques. El brancatge de la copa és escàs i, en general, està força malmesa.</p> | 08256-114 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>Fins l'any 2009 hi havia tres exemplars d'àlber a la font de can Gurri, però les fortes ventades d'aquell any en van tombar dos. La capçalera de l'àlber sobresurt per damunt de la resta d'arbres que hi ha a la zona, marcant una fita reconeguda. Segons sembla, l'arbre podria ser centenari.</p> | 41.5158700,2.2767400 | 439649 | 4596279 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66128-foto-08256-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66128-foto-08256-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop passada la font de la Mercè, a l'encreuament de camins, agafar el de l'esquerra i anar pujant. Deixarem una primera clariana a mà esquerra (on hi ha les restes de can Santpare) i continuarem pujant. Deixarem també un camí a l'esquerra fins arribar a una altra clariana. Al fons d'aquesta, a la dreta, surt un estret corriol que porta a la font de can Gurri. L'arbre es troba situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
72133 | Coll de Clau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-clau | Troballa d'unes destrals de pedra polida, entre altres objectes. Galera (1984) descriu una estructura semi-circular feta amb dues rengleres de pedra i tancada per una gran llosa vertical i oberta en el costat oposat de dita llosa, la qual cosa s'interpreta com a lloc de reunió (el que de fet seria una estructura natural). En el Turó Colomer (Vallromanes), que s'eleva per sobre del Coll de Clau, Galera hi excavà una fortificació (?) amb parets de 45 cm de llargada per 50 cm d'alçaria i 40 cm d'amplada. En aquest mateix indret s'han recollit materials romans superficials: tègula, dòlia i ceràmica romana indeterminada. | 08296-131 | Sud-est del terme | 41.5164700,2.3087200 | 442318 | 4596323 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Pas natural entre Teià i Vallromanes | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:48 | ||||||||||||||
66065 | Fita del camí del Coll de la font d'en Gurri 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami-del-coll-de-la-font-den-gurri-2 | XIX-XX | <p>Fita de pedra granítica picada en forma de prisma, situada al costat del dolmen de can Gurri, al mateix marge del camí. Està clavada al terreny forestal de la zona i força tapada per la vegetació. La cara frontal de la peça, orientada al bosc, presenta una inscripció esculpida en baix relleu amb la següent llegenda: 'M / B-Y-M'. El revers és llis, sense inscripcions ni relleus.</p> | 08256-51 | Camí del coll de la Font d'en Gurri, 08106 | <p>Es tracta d'una fita que marcava els límits d'una propietat.</p> | 41.5169500,2.2802200 | 439941 | 4596396 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66065-foto-08256-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66065-foto-08256-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66065-foto-08256-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal estar atent al marge del camí perquè es camufla fàcilment entre la vegetació de la zona. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
66063 | Fita de la Cartoixa de Montalegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-cartoixa-de-montalegre-0 | <p>IPASL (2008). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 113. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 162. https://ca.wikipedia.org/wiki/Fita_Cartoixana_I (Consulta: 23-02-2016).</p> | XVIII | La part superior de la peça està trencada. | <p>Fita de pedra granítica en forma de prisma, situada a uns 80 metres de distància del dolmen de can Gurri, en el mateix marge del camí. Li falta la part superior de la peça i està clavada al terreny forestal de la zona, força tapada per la vegetació. A la cara frontal de la peça, orientada al camí, s'observen una sèrie de marques disposades en vertical que es troben esculpides en baix relleu. A la cara posterior, en canvi, hi ha dos àngles superposats.</p> | 08256-49 | Camí del coll de la Font d'en Gurri, 08106 | <p>És probable que es tracti d'una de les fites de propietat dels terrenys de la Cartoixa de Montalegre, els quals s'extenien des de la Conreria fins pràcticament al coll de Parpers. Un plànol datat l'any 1724, i que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, indicava la situació d'aquestes fites, les quals tenen motius religiosos esculpits al frontal. Els motius més comuns són la creu i el xiprer, símbol de la immortalitat. Pel que fa als àngles superposats de la cara posterior, se'n desconeix el significat tot i que pot estar relacionat amb els censos que havien de cobrar, les prestacions agràries o els drets dominicals, com el dret de tempteig.</p> | 41.5170900,2.2800400 | 439926 | 4596412 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66063-foto-08256-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66063-foto-08256-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66063-foto-08256-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal estar atent al marge del camí perquè es camufla fàcilment entre la vegetació de la zona. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
66077 | Pedrera de can Guillemí / Pedrera de can Gallemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-guillemi-pedrera-de-can-gallemi | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESBERT, Rosa Maria (1975). 'Características mecánicas del granito de Santa Maria de Martorelles (Barcelona)'. Acta Geológica Hispánica, t. X, nº 1, p. 29-33. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 113.</p> | XX | Amb esllavissaments. | <p>Pedrera situada al sud-est del nucli urbà, amb accés pel camí que puja als turons de can Guillemí i Castellruf, a escassa distància del poble. Consisteix en una impressionant foia o conca d'erosió allargassada de 110 metres d'alçada aproximada, amb uns 225 metres d'amplada màxima i 221 metres de longitud respecte el inici de l'explotació. La seva planta còncava li ve donada per la mateixa acció d'extreure la pedra, la qual consisteix en granit procedent dels massissos hercinians. El tall de la roca és força vertical en tot el seu perímetre i presenta una gran esplanada als peus de la paret de roca, en la que encara s'observen diverses piles de blocs de pedra escairats. A l'entrada a l'esplanada de la pedrera es concentren cinc edificacions aïllades, força degradades en l'actualitat. Es correponen amb edificis administratius, residencials i industrials relacionats amb l'activitat de la pedrera. En l'actualitat es troba abandonada, amb força vegetació que cobreix la zona (arbusts, matolls i arbres) i esllavissades en el terreny.</p> | 08256-63 | Camí de les Quatre Termes, 08106 | <p>És la pedrera més gran del terme i la més productiva quan s'explotava. A principis del segle XX, l'amo de la finca de can Girona i les seves pedreres, Lluís Piera, va intentar comprar-la en diverses ocasions sense èxit. Sembla ser que aquest fet, sumat a la frustració que les pedreres de la seva propietat no eren gaire productives, va provocar que el sr. Piera es vengués la finca de can Girona a l'ajuntament de Barcelona (any 1920). A la dècada dels anys 70, la pedrera era explotada per l'empresa Cyasa, S.A. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5171800,2.2615000 | 438379 | 4596435 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66077-foto-08256-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66077-foto-08256-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66077-foto-08256-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí de les Quatre Termes, que s'agafa a la sortida del nucli urbà, al final del carrer de la Font del Ca (una pista de terra ascendent que s'agafa a l'esquerra del carrer). El camí dóna accés tant a l'explotació com a les construccions que l'acompayen. També ens permet pujar a la part superior de la pedrera, amb unes vistes excepcionals. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
66146 | Pou sota el carrer del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-sota-el-carrer-del-pi | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | XX | <p>Pou aïllat situat a la banda de migdia del nucli urbà, sota el carrer del Pi. Es tracta d'un pou de planta circular i estructura cònica, bastit en maons i cobert per una cupúla apuntada que forma part de la mateixa estructura. El pou és força profund donat que baixa fins al torrent, i compta amb una petita obertura rectangular reformada. La construcció deixa l'aparell d'obra vist exceptuant la coberta, que presenta un revestiment arrebossat.</p> | 08256-132 | Horts del Rector, 08106 | <p>Tot i que inicialment el pou era propietat de la família Torras, posteriorment passà a mans de la casa de can Ferriols. L'utilitzaven per pujar l'aigua del torrent cap a la seva casa, situada a la part superior del carrer de la Font del Ca. Amb l'arribada de l'aigua potable canalitzada al poble, a mitjans del segle XX, el pou va quedar inutilitzat.</p> | 41.5175400,2.2553500 | 437866 | 4596479 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66146-foto-08256-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66146-foto-08256-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66146-foto-08256-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
66059 | Molí de vent del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-castell | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 44. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 104. Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | XX | <p>Molí de vent multi-aspa format per una estructura metàl·lica situada damunt d'un pou, del que s'extreu l'aigua. Consisteix en una torre de base quadrada coronada per una estructura circular formada per diverses aspes de color groc. Tot aquest conjunt és metàl·lic. La torre està anclada damunt d'un pou de planta quadrada bastit en maons i amb els paraments arrebossats, que presenta un coronament a mode de petita cúpula. Al bell mig d'aquesta hi ha el mecanisme mitjançant el qual l'aigua puja a través d'una bomba i per l'acció del vent.</p> | 08256-45 | Hort del Castell-Torrent de la font Sunyera, 08106 | <p>El molí fou comprat a l'empresa Tarragó de Montblanc, probablement a finals del segle XX. En orígen, la seva propietat era compartida entre dos propietaris diferents, tot i que finalment se'l quedaren només un. Era utilitzat per regar els horts que hi ha disposats entre el carrer de la Font del Ca i el torrent de can Gurri.</p> | 41.5175500,2.2550400 | 437840 | 4596480 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66059-foto-08256-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66059-foto-08256-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66059-foto-08256-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés al molí és pràcticament impossible donat que l'abundant vegetació del torrent i els horts que s'hi localitzen fan impossible arribar-hi. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
66144 | Pi del carrer del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-carrer-del-pi-0 | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | <p>Pi pinyer (Pinus pinea) situat al bell mig del nucli urbà, entre els carrers de la Font del Ca i del Pi, dins del pati d'una de les cases. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 10 i 12 metres, i una amplada de copa d'uns 14 metres mesurada linealment. Té un tronc recte d'escorça rogenca, amb la capçada en forma de parasol, tot i que l'exemplar està lleugerament inclinat. A la part superior, el tronc central es ramifica en dos grans troncs secundaris una mica recargolats.</p> | 08256-130 | Carrer del Pi, 7-Carrer de la Font del Ca, 42, 08106 | <p>Tot i que no hi ha cap informació al respecte, podria ser que l'exemplar hagués donat el nom al carrer del Pi. Es considera que l'exemplar té més de cent anys.</p> | 41.5175800,2.2554100 | 437871 | 4596484 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66144-foto-08256-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66144-foto-08256-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||
66147 | Premsa de vi de ca l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-ca-langel | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | XX | <p>Premsa de vi situada a l'exterior de l'edifici, davant la façana principal. Es tracta d'una premsa formada per una gàbia de fusta circular, amb un gran cargol central que sosté la femella, el mecanisme i la barra per fer-la funcionar. Exceptuant la gàbia de fusta, la resta de l'element és de ferro. Als seus peus hi ha un registre de planta quadrada per on queia el most.</p> | 08256-133 | Carrer del Pi, 3, 08106 | <p>El propietari de la casa va comprar la premsa de gàbia al restaurant can Rovira, prop de Montcada i Reixac.</p> | 41.5177200,2.2551700 | 437851 | 4596499 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66147-foto-08256-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66147-foto-08256-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66147-foto-08256-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
66029 | Can Oliva / Cal Músic / Can Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oliva-cal-music-can-xicola | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016). Informació facilitada pel sr. Joan Sanjuan (entrevista: 04-02-2016).</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat i restaurat format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular amb pati davanter i jardí lateral. La construcció, que es troba més elevada respecte al nivell del carrer, té l'accés al final d'aquesta via, a peu pla amb el jardí. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i doble ràfec de teula invertida. La façana principal, orientada al sud-oest, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. Està cobert amb un porxo de sostre pla bastit amb bigues. Als costats hi ha tres finestres rectangulars protegides amb reixes de ferro. Al pis hi ha una sèrie de finestres d'obertura rectangular amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant la central, que està emmarcada amb carreus de pedra i té la llinda plana gravada amb la següent inscripció: 'OLIVA 1941'. La finestra de les golfes és d'arc de mig punt, amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit de ceràmica. La resta d'obertures d'aquest volum són simples, rectangulars i arrebossades. Situats a la banda nord-oest del pati hi ha dos cossos auxiliars amb les cobertes d'un sol vessant de teula àrab, distribuïts en una i dues plantes. La construcció presenta tant la façana principal com la de llevant arrebossades i emblanquinades, mentre que la resta deixen l'aparell de l'obra vist (bastit en pedra i maons disposat en filades més o menys regulars). Els cossos auxiliars també estan arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-15 | Carrer de la Font del Ca, 55, 08106 | <p>Durant un temps, la casa havia estat propietat de la família Xicola de baix, de Martorelles. A mitjans del segle XX, els propietaris van regalar un sant Crist a l'església de Santa Maria. Gràcies a aquest fet, la processó de Corpus pujava de l'església cap a la casa, donava la volta a l'interior del jardí i tornava a sortir per baixar altre cop fins a l'església.</p> | 41.5178000,2.2560700 | 437926 | 4596507 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66029-foto-08256-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66029-foto-08256-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66029-foto-08256-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
66018 | El Castell / Casa Bru / Can Bru | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-casa-bru-can-bru | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles.</p> | XIX | <p>Edifici de planta més o menys rectangular conformada per diversos cossos adossats, amb un pati davanter tancat. Presenta les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. El volum central presenta la façana principal orientada a migdia, al pati davanter. Compta amb dos portals d'arc de mig punt arrebossats i disposats a mode de dovelles de pedra. Les dues finestres del pis són d'obertura rectangular, en aquest cas amb els emmarcaments arrebossats a mode de carreus de pedra i els ampits de pedra motllurats. La part superior de la façana està coronada per una sèrie d'arcuacions rematades amb merlets esglaonats. Adossat a la banda de ponent hi ha un cos de planta allargassada més avançat que el volum central. Combina obertures rectangulars, d'arc rebaixat i d'arc escarser, totes arrebossades amb el mateix revestiment que cobreix el parament, tot i que pintat d'un color diferent a mode d'emmarcament. La part superior de la façana principal està rematada amb una sèrie de tres pinacles intercalats amb merlets, mentre que la façana de ponent presenta una balustrada amb pilars rematats amb capitells motllurats. El cos adossat a la banda de llevant uneix el volum central amb un annex construït recentment, de planta rectangular. Compta amb una senzilla obertura rectangular a la planta baixa i una finestra d'arc rebaixat reformada, amb les impostes i l'ampit motllurats, al pis. El coronament està rematat amb una sèrie de quatre pinacles intercalats amb merlets, de la mateixa factura que els que es troben en el volum de ponent, creant l'efecte de dues torres fortificades que defensen el cos central. La resta de volums s'adossen a la banda de tramuntana del conjunt principal. L'edifici, que combina la pedra i el maó per a la seva construcció, presenta els paraments arrebossats i pintats. Cal destacar, en darrer terme, el portal d'accés al pati des del carrer del Pi. Es tracta d'una gran porta de ferro treballat emmarcada per dues pilastres amb els basaments i els capitells motllurats, i el fusts decorats amb casetons.</p> | 08256-4 | Carrer del Pi, 2-Carrer de la Font del Ca, 34, 08106 | <p>És força probable que l'actual estructura arquitectònica es correspongui amb una reforma efectuada a finals del segle XIX en una antiga masia del poble. No es descarta que l'edifici hagués estat una clínica en algun moment determinat (probablement del dr. Pi) donada la distribució que es conservava al interior fins a la darrera gran reforma: un passadís molt llarg que recorria bona part de l'edifici i donava accés a petites habitacions individuals.</p> | 41.5178700,2.2548200 | 437822 | 4596516 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66018-foto-08256-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66018-foto-08256-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66018-foto-08256-4-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
66028 | Can Ferriols / Can Torras de Badalona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferriols-can-torras-de-badalona | <p>Informació facilitada pel sr. Joan Sanjuan (entrevista: 04-02-2016).</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb una zona de pati davanter i jardí posterior. La construcció, que es troba més elevada respecte al nivell del carrer, compta amb una rampa asfaltada que dóna accés al pati, mitjançant una gran porta de ferro emmarcada per dos grans pilars bastits amb maons. La casa presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes i organitzat en tres crugies. La part més destacable és la façana principal, orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i presenten un emmarcament en relleu arrebossat i pintat d'un color marronós. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, cobert per un voladís d'un sol vessant a mode de porxo, i dues finestres per banda. En canvi, al pis, hi ha dues finestres laterals i tres balcons simples centrals, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. L'obertura de les golfes es correspon amb una finestra geminada amb el mateix emmarcament que les anteriors. La façana està coronada amb un gran fris ondulat que no deixa veure la teulada i que està rematat amb un plafó central sense decorar. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Tant a la banda de ponent com a tramuntana hi ha dos cossos aïllats auxiliars que complementen la construcció.</p> | 08256-14 | Carrer de la Font del Ca, 45, 08106 | <p>Sembla ser que l'edifici actual es fruit d'alguna reforma posterior a la seva construcció.</p> | 41.5178900,2.2555100 | 437880 | 4596518 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66028-foto-08256-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66028-foto-08256-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66028-foto-08256-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al pis, al costat del balcó, hi ha un petit rellotge de sol (veure fitxa pròpia). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
66061 | Rellotge de sol de can Ferriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ferriols | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 30-11-15).</p> | XX | <p>Rellotge de sol de pedra artificial, del tipus vertical i orientat a migdia, que està situat a l'alçada del pis de la façana principal de la casa. És quadrat, amb el gnòmon de vareta de ferro i els nombres metàl·lics també. Les marques horàries van de les 6 de la tarda a les 6 del matí i segueixen la numeració romana, amb la línia de les 12 en vertical. Es tracta d'un rellotge prefabricat i, probablement, produït en sèrie.</p> | 08256-47 | Carrer de la Font del Ca, 45, 08106 | 41.5178900,2.2555100 | 437880 | 4596518 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66061-foto-08256-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66061-foto-08256-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66061-foto-08256-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
66056 | Font de Baix / Font de les Canals / Font de can Riulas / Font del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-baix-font-de-les-canals-font-de-can-riulas-font-del-viver | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 16-17. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 98. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 42.</p> | XX | L'entorn està força degradat i l'estructura també. | <p>Font situada a la llera del torrent de la font Sunyera, al seu pas pel nucli urbà, sota el carrer de la Sagrera. Es tracta d'una font que sorgeix d'un talús de roca mare situat sota camí del Collet, al gual que creua el torrent. L'aigua brolla pel talús, però també es canalitza mitjançant un tub de plàstic de recent construcció. L'aigua que brolla cau dins del torrent, que en aquesta part està canalitzat amb pedres. Per accedir a la font cal baixar per unes escales d'obra amb la barana de ferro i dos replans.</p> | 08256-42 | Carrer de la Sagrera-Camí del Collet, 08106 | <p>Es tracta de la font principal del municipi, donada la proximitat amb el poble. Abans que l'any 1932 arribés l'aigua canalitzada a les cases, la gent anava a recollir l'aigua a aquesta font.</p> | 41.5181000,2.2537700 | 437735 | 4596542 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66056-foto-08256-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66056-foto-08256-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66056-foto-08256-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel carrer de la Sagrera, a l'alçada de la Baixada de la Font. Cal baixar una rampa asfaltada per accedir a les escales que li donen accés, abans de creuar el torrent. Uns rètols indiquen que l'aigua de la font no és potable. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
66138 | Barraca prop del camí del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-cami-del-collet | XIX | No té coberta i està plena de pintades. | <p>Barraca situada al mig d'una zona de vinyes, al costat d'un camí. Es tracta d'una barraca de planta rectangular fonamentada damunt de la roca mare, en el marge del camí. En origen tenia la coberta de dos vessants, tot i que en l'actualitat està esfondrada. Presenta un portal d'accés rectangular bastit en maons, amb el marxapeu també de maons. Està bastida en maons i pedra de diverses mides disposada irregularment, amb els paraments arrebossats. A la façana principal hi ha una placa arrebossada i gravada amb un nom illegible i l'any 1891.</p> | 08256-124 | Vinya del camí del Collet, 08106 | <p>En origen, la barraca estava relacionada amb el cultiu de la vinya.</p> | 41.5182900,2.2504600 | 437459 | 4596566 | 1891 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
66036 | Masia de can Guillemí / Can Gallemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-guillemi-can-gallemi | XX | La coberta està pràcticament esfondrada. | <p>Masia aïllada i abandonada de planta rectangular, distribuïda en una sola planta baixa i amb la coberta de dos vessants esfondrada, tot i que conserva bona part de l'encavallada de fusta que la sostenia. La construcció presenta els portals d'accés d'arc de mig punt mentre que les finestres són d'obertura rectangular, ambdós elements bastits amb maons. En l'actualitat totes les obertures estan tapiades o tancades. Sota la coberta, a les façanes de llevant i ponent, es conserven dues petites obertures corresponents als forats de ventilació de la coberta. La construcció està bastida en pedra sense treballar i maons, tot lligat amb abundant morter i amb les cantonades bastides també en maons. Conserva restes del revestiment arrebossat que cobria les parets interiors de la casa. A l'exterior, tant la façana orientada a llevant com la de ponent, també conserven bona part del revestiment que les cobria. A escassos metres de la masia hi ha un altre edifici força més enrunat que es correspon amb les antigues quadres pel bestiar. Tipològicament és idèntic a la construcció principal.</p> | 08256-22 | Camí de les Quatre Termes, 08106 | <p>En origen, la coberta estava bastida amb teula àrab.</p> | 41.5186000,2.2596400 | 438225 | 4596594 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66036-foto-08256-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66036-foto-08256-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66036-foto-08256-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí de les Quatre Termes, que s'agafa a la sortida del nucli urbà, al final del carrer de la Font del Ca (una pista de terra ascendent que s'agafa a l'esquerra del carrer). | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
66032 | Can Rifà / Mas Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rifa-mas-piera | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia urbana de planta rectangular, formada per tres cossos adossats i amb una zona de pati davantera. El volum principal es situa a la banda de llevant del conjunt. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i el ràfec de teula emblanquinat. Consta de planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Cal exceptuar el portal d'accés principal, ja que es troba emmarcat amb carreus de pedra. Els altres dos volums tenen les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa i pis, el central amb una terrassa davantera a la part superior. Des del carrer de la Baixada de la Font s'accedeix al pati mitjançant un portal d'arc rebaixat que presenta un voladís amb teulada d'un sol vessant. Damunt la porta del garatge, situada al costat de l'anterior, destaca una llinda de pedra encastada al parament amb l'any 1879 gravat al centre. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-18 | Carrer de la Baixada de la Font, 6-Passatge de l'Amistat, 1, 08106 | <p>Sembla ser que en origen, la casa es coneixia com el mas Piera i estava format per la unió de dos petits masos que ja existien prèviament, el mas de Nabarnada i el del Viver. Durant un temps, als baixos de la casa, hi va haver un forn que treballava el forner de can Riules.</p> | 41.5188100,2.2536900 | 437729 | 4596621 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
66039 | Can Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xicola-0 | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XVIII-XIX | Enrunada. | <p>Masia aïllada i completament enrunada situada en una zona boscosa, al marge dret d'un estret corriol que neix al camí d'Alella. Les restes conservades permeten observar un edifici de grans dimensions i planta rectangular distribuït en un sol espai. No s'observen rastres de la coberta i els murs estan força enrunats, amb un alçat màxim conservat d'un metre i mig, i alguns forats de bastida. En l'actualitat tampoc es conserva cap obertura visible. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. També s'observen fragments de maons per regularitzar els paraments i pedres desbastades de mida més gran a les cantonades. A l'interior s'observen restes del revestiment que cobria les parets.</p> | 08256-25 | Bosc d'en Sunyer, 08106 | <p>La casa ja apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes, amb el nom de 'Casa Xicola'.</p> | 41.5189200,2.2684200 | 438958 | 4596623 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66039-foto-08256-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66039-foto-08256-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66039-foto-08256-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situada a uns 80 metres del camí d'Alella dins del bosc, en direcció al turó de Castellruf. S'hi accedeix per un estret corriol que neix al marge dret del camí, abans d'arribar als plans d'en Xicola, i marxa en direcció nord. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
66030 | Can Guillemí / Manso Lloret / Mas Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guillemi-manso-lloret-mas-mascaro | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 45, 50. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de grans dimensions i planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb una gran zona d'aparcament pavimentada al davant. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i doble ràfec de teula i dents de serra. La part central de la teulada, que es correspon amb les golfes, es troba sobrealçada respecte la resta de l'estructura. El volum està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Presenta un gran portal d'arc escarser amb els brancals bastits amb carreus de pedra. S'hi accedeix mitjançant una lleu rampa pavimentada. Damunt del portal hi ha una placa gravada amb la següent inscripció: '23 FEBRERO AÑO DE 1801/MANSO. LLORET./ANTES GUILLEMÍ.'. A banda i banda del portal hi ha dues finestres rectangulars, la de migdia amb l'emmarcament arrebossat i la de tramuntana emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana. Al primer pis, al centre, destaca un balcó simple amb obertura rectangular, llosana motllurada i barana de ferro. La llosana està sostinguda per dues grans mènsules decorades amb motius florals i dues testes femenines. La resta d'oberturtes són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats. A la segona planta hi ha un balcó central simple més petit que l'anterior i dues finestres d'arc de mig punt per banda, amb els ampits correguts. L'altre volum es troba adossat a la façana de migdia. És rectangular, està distribuït en dues plantes i cobert per una terrasa superior, delimitada amb barana de ferro i pilars de maons. La construcció combina les oberturtes rectangulars amb d'altres d'arc de mig punt, totes amb els ampits de ceràmica. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. A la façana principal, un sòcol de pedra ressegueix tot el parament.</p> | 08256-16 | Carrer de Sant Domènec, 2, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, en origen la casa era coneguda com a mas Mascaró. A mitjans del segle XVII, la masia fou coneguda com a 'Cuartel del Este' donat que s'hi refugiaven els soldats que fugien de França (en concret, els que havien format part dels Terços de Flandes) i tornaven a casa. La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En l'actualitat, l'edifici està segregat en diversos habitatges independents.</p> | 41.5189800,2.2546500 | 437809 | 4596640 | 1801 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66030-foto-08256-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66030-foto-08256-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66030-foto-08256-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
66046 | Font de can Santpare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-santpare | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 36-37. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 101, 104. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | XX | El mur està cobert d'abundant vegetació i molsa. | <p>Font formada per un mur de pedra i una pica adosssats a un petit talús de terra d'on brollava l'aigua, al costat d'una alzina. El mur està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. El brollador es correspon amb un tub de plàstic encastat al mur. La pica on queia l'aigua està bastida amb el mateix tipus de pedra que la resta de la construcció i presenta una planta semi-circular.</p> | 08256-32 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>La font està situada a uns 100 metres a l'est de les restes de la masia de can Santpare, que en l'actualitat es troben dins d'un gran bardissar situat al costat del camí que puja cap a can Gurri. Durant els anys 80 del segle XX, la zona fou utilitzada per la Granja Escola de can Girona per crear-hi una zona d'acampada (s'observen diverses construccions relacionades amb aquesta activitat: dipòsit o aljub de totxo, piques). Fou en aquesta època quan la font va ser refeta completament. La font, que no raja, agafava l'aigua del torrent de can Gurri mitjançant un tub de polietilè. Tot i això, sembla que anteriorment ja existia una altra font, que agafava l'aigua del mateix torrent. Mitjançant una canaleta de teules àrabs, l'aigua era conduïda fins a l'aljub que encara es pot observar damunt de la font. Des d'aquest, mitjançant un sistema de tubs i aixetes situat a sota, l'aigua arribava a les piques i a un antic safareig. Aquest sistema devia tenir, aproximadament, uns 200 metres de recorregut.</p> | 41.5191300,2.2728200 | 439325 | 4596643 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66046-foto-08256-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66046-foto-08256-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66046-foto-08256-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop passada la font de la Mercè, a l'encreuament de camins, agafar el de l'esquerra i anar pujant fins arribar a una clariana que queda a mà esquerra i a la que s'accedeix per un camí sense sortida. Al fons d'aquesta clariana, a la dreta i al costat d'una alzina, hi ha la font. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
66066 | Turó de can Guillemí / Turó de can Gallemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-guillemi-turo-de-can-gallemi | <p>CUYÀS, Josep Mª. 'Descubrimiento de pinturas murales en Badalona y de un poblado ibérico en Santa Maria de Martorellas'. Diario de Barcelona, 10 gener 1957, p. 24. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2007). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 072. PANOSA I DOMINGO, M. Isabel (2012). Els ibers del Vallès Oriental. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 323. RIERA M., P. 'Un poblado ibérico en Santa Maria de Martorellas'. El Noticiero universal, 18 març 1957, p. 11. RUESTES I BITRIÀ, Carme. El poblament antic a la Laietània litoral (del Besós a la riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral [en línia], 2012, Universitat Autònoma de Barcelona, p. 161, 571. http://www.tdx.cat/handle/10803/5535 (Consulta: 24-01-16). VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 19-21. http://detantentanttrobopedres.blogspot.com.es/2011/10/poblat-iberic-del-turo-de-can-gallemi.html (Consulta: 12-01-16). Http://senderismedestarpercasa.blogspot.com.es/2012/02/poblat-iber-de-can-gallemi-santa-maria.html (Consulta: 12-01-16).</p> | V-I a.C. | El coronament dels murs està força degradat, amb algunes pedres soltes. L'interior és ple d'abundant vegetació. | <p>Jaciment arqueològic situat al capdemunt del turó de can Guillemí, cap a la banda de ponent del relleu, damunt del poble. Es tracta d'un petit establiment ibèric format per una muralla d'1,15m d'amplada i dues habitacions de planta quadrada, amb les portes orientades al sud-oest. La paret meridional d'aquestes estances està adossada a la muralla. Els murs que conformen les habitacions estan bastits en pedra de la zona sense treballar de diverses mides i lligada en sec. S'utilitzen pedres de mida petita per regularitzar el parament, que està disposat en filades irregulars. Les cantonades, però, estan bastides amb pedres escairades. Tot indica que aquests murs feien de sòcol per uns paraments de tovot que s'hi aixecaven damunt. En el parament interior dels murs s'observen petits forats quadrats de bastida. Les restes estan força degradades, sobretot per l'abundant vegetació que les cobreix i malmet. Pels vessants del turó també s'observen restes d'estructures bastides en pedra, que probablement correponguin a una línia de defensa inferior del poblat.</p> | 08256-52 | Turó de can Guillemí, 08106 | <p>Segons sembla, durant les obres de rehabilitació de l'actual carrer Anselm Clavé entre els anys 1954-1955 aproximadament, van aparèixer diverses restes arqueològiques de cronologia ibèrica i romana. Les restes van aparèixer en una zona compresa entre la Societat Coral La Flor i els marges de can Guillemí. Aquests fets van fer suposar que damunt del turó de can Guillemí hi havia un poblat ibèric. Andrés Cueto del Río, arqueòleg aficionat i veí del poble que havia participat en les tasques arqueològiques de les obres de la carretera, va descobrir el jaciment i n'inicià les excavacions sota l'atenta mirada del director del Museu de Badalona, Josep Maria Cuyàs, i del delegat en cap d'Excavacions Arqueològiques, el Baró d'Esponellà, que anaven seguint els progressos que es feien i revisaven els materials que se'n extreien. L'excavació es dugué a terme en dues fases, els mesos de març i maig de l'any 1955. Segons un plànol del jaciment realitzat pel propi Andrés Cueto, entre els dies 26 i 27 de març, es van trobar dues àmfores ibèriques i, posteriorment, el 26 de maig en va aparèixer una altra de diferent tipologia sota una capa de carbó i cendra. Les dues primeres àmfores foren cedides a l'ajuntament, però actualment només se'n conserva una. No foren els únics materials localitzats, també es van trobar fragments de ceràmica àtica de figures roges, precampaniana, campaniana, ceràmica grisa, ibèrica pintada, forces fragments de ceràmica comuna a torn i a mà (decorada amb incisions i cordons), fusaïoles i restes de ferro (una javelina i un motllo de terracota), sivelles de bronze, un molí de mà i destrals de sílex. Fins i tot es va documentar un esquelet amb una punta de fletxa clavada. El fet que al interior dels àmbits excavats s'extraiessin moltes restes de cendra i carbó, juntament amb la ceràmica i les peces documentades, fa pensar que va ser un incendi el que posà fi a l'ocupació de les estructures. Donats els resultats d'aquestes intervencions, la Delegació Provincial d'Excavacions Arqueològiques va començar a preparar un nou pla d'excavacions, tot i que no es va poder dur a terme perquè el propietari dels terrenys on s'assenta el jaciment no ho va permetre. Cronològicament, aquest poblat ibèric tingué una vida entre els segles V-IV aC i l'època romanorepublicana. No es descarta que sigui un assentament satèl·lit del poblat de Castellruf, situat a poca distància al sud-est.</p> | 41.5190400,2.2566200 | 437973 | 4596645 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66066-foto-08256-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66066-foto-08256-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66066-foto-08256-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí de les Quatre Termes (camí que porta a la pedrera de can Guillemí), que s'agafa a la sortida del nucli urbà, al final del carrer de la Font del Ca (una pista de terra ascendent que s'agafa a l'esquerra del carrer). En el primer encreuament cal trencar a l'esquerra, en direcció al turó. Un cop passades les restes de la masia de can Guillemí surt un corriol en direcció oest que cal seguir fins arribar a una línia elèctrica, que creua el turó de nord a sud. Seguim per sota la línia uns 100 metres i, en arribar al punt més àlgid, a l'esquerra ens queda el jaciment. Per arribar-hi cal grimpar pel petit turó on s'assenten les estructures, el qual està ple de vegetació i és força feréstec. També hi ha un accés des del camí del Poal que enllaça directament amb la línia elèctrica, tot i que actualment es troba tancat i barrat. | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
66133 | Casa al carrer López de Castro, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-lopez-de-castro-1 | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, situat sota la plaça Joan Matons. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal, amb doble ràfec de teula i dents de serra. Està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1950. Al costat hi ha una finestra amb el mateix tipus d'emmarcament. Les obertures del primer pis també són rectangulars, tot i que amb els emmarcaments arrebossats, mentre que a la segona planta hi ha una filada de finestres d'arc de mig punt amb les impostes motllurades. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i estan arrebossades. L'edifici presenta els paraments arrebossats i pintats, i està bastit en pedra i maons.</p> | 08256-119 | Carrer López de Castro, 1, 08106 | 41.5191000,2.2536100 | 437722 | 4596654 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66133-foto-08256-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66133-foto-08256-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66133-foto-08256-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
66069 | Menhir de Castellruf / Menhir de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-castellruf-menhir-de-can-gurri | <p>BERTRAN, J.; BOSCH, J.; TENAS, M. (2011). 'Els menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet: geologia, arqueologia, història i etnografia'. Revista Notes, 26, p. 124-125. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. 'El poblat ibèric de Castellruf'. El 9 Nou, 21 de gener de 1994. Suplement baix Vallès, p. 1. Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016). IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2006). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 075. TARRÚS I GALTER, Josep (2011). 'Menhirs i art megalític a Catalunya: les darreres descobertes i el seu context'. Revista Notes, 26,p. 100. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 31. https://ca.wikipedia.org/wiki/Menhir_de_Castellruf (Consulta: 24-02-2016).</p> | Bona part de la peça està soterrada. | <p>Menhir format per un prisma trapezoïdal de forma rectangular, situat al centre del poble, en unes jardineres d'obra situades al costat d'unes escales que donen accés a la Baixada de la Font. Presenta unes mides aproximades de 160 x 63 x 48 centímetres, tot i que es creu que pràcticament la meitat de l'element es troba actualment soterrat. En una de les seves dues cares més llargues hi ha un gravat longitudinal format per dues línies arquejades superposades a mode de número 3, i una tercera línia recta en vertical que les tanca per la banda esquerra, creant així una lletra B. El gravat amida 124 centímetres de llargada per 24 d'amplada i té una secció en forma d'U. El tipus de pedra que el conforma es correspon amb la granodiorita d'edat tardiherciniana, característica de les muntanyes litorals.</p> | 08256-55 | Carrer López de Castro-Baixada de la Font, 08106 | <p>El menhir de Castellruf és el primer menhir localitzat a les muntanyes litorals (la resta de menhirs del Baix Vallès provenien de la plana). Fou localitzat entre les dècades dels anys 50 i 60 del segle XX a l'extrem sud-est del terme municipal, a la zona coneguda com Els Lletreros, situada prop del Pi d'en Casals (actualment desaparegut), i a uns 400 metres de distància en línia recta del dolmen de Castellruf. Estava estirat a terra, dins d'una zona boscosa. Al cap d'un temps, per iniciativa d'alguns veïns del poble com en Josep Marín, l'Andrés Cueto i en Miquel Oliveres, el menhir es va traslladar al centre del poble mitjançant un toro mecànic. Es col·locà mitjançant una ploma a la seva ubicació definitiva, a petició de l'alcalde d'aquell moment. Es creu que l'alçada real del menhir és d'uns 220 centímetres aproximadament. Sembla que va ser fet mitjançant repicat linear amb un instrument de pedra. Tot i que la interpretació del gravat és una incògnita, no es pot obviar el fet en origen estava situat en un punt carenós que dominava sobre la plana de la depressió prelitoral, en el límit dels actuals termes municipals de Santa Maria de Martorelles i Alella. L'any 2001, el Museu de Mataró va fer una prospecció a la zona emmarcada dins del projecte 'El poblament prehistòric a la Serralada Litoral (Maresme-Vallès Oriental)'. Posteriorment, dins del marc d'aquest mateix projecte, l'actuació s'amplià l'any 2004 amb un nou estudi de prospecció, investigació i documentació.</p> | 41.5192000,2.2538400 | 437742 | 4596665 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66069-foto-08256-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66069-foto-08256-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66069-foto-08256-55-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situat cronològicament entre el neolític final i el calcolític recent, entre finals del IV i III mil·lenni aC, 5500-2200 a.C. | 79|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
66034 | Can Xalando / Can Castro / Can Panyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xalando-can-castro-can-panyelles | <p>Informació oral del sr. Joan Vallbona (entrevista: 04-12-2015). Informació facilitada pel sr. Joan Sanjuan (entrevista: 04-02-2016).</p> | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb un cos de nova construcció adossat a la banda de ponent. Presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, compta amb tres obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, a la planta baixa. Al pis hi ha dos grans finestrals rectangulars amb els emmarcaments en relleu, i pintats de color marró. Estan decorats amb dues rosetes emblanquinades als extrems superiors i guardapols superior amb una lleugera forma de timpà. Ambdues obertures tenen sortida a un balcó corregut amb la llosaba motllurada i la barana de ferro. La llosana està sostinguda amb dues mènsules emblanquinades, decorades amb motius florals. La façana està rematada amb un voladís motllurat sostingut amb un seguit de mènsules emblanquinades i decorades. Les obertures de la resta de paraments són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Unes motllures rectilínies decoren la línia divisòria entre les diferents plantes.</p> | 08256-20 | Carrer de la Font del Ca, 1, 08106 | <p>En origen, la casa era coneguda per can Xalando. Cap a finals del segle XIX o principis del segle XX la va comprar i reformar el sr. López de Castro, il·lustre veí que va contribuïr a portar l'aigua corrent al poble. En l'actualitat, la construcció s'utilitza com a residència per a la gent gran.</p> | 41.5193000,2.2541400 | 437767 | 4596675 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66034-foto-08256-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66034-foto-08256-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66034-foto-08256-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant la façana principal hi ha un petit pati de planta triangular, al que s'accedeix per una porta de ferro treballat amb l'any 1891. Aquesta data podria correspondre a una reforma de tot l'edifici o només de la tanca exterior. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
66033 | Casa Xesques / Can Xesques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-xesques-can-xesques | <p>Informació oral del sr. Joan Vallbona (entrevista: 04-12-2015).</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb una petita zona de pati davantera. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb un voladís sostingut amb mènsules motllurades damunt la façana de la plaça, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un gran portal d'accés rectangular amb l'emmarcament arrebossat a la planta baixa. Aquest portal compta amb un porticó de fusta reformat. Al pis hi ha un finestral rectangular amb l'emmarcament arrebossat, decorat amb motius geomètrics de color vermell a la part de la llinda. Aquesta obertura té sortida a un gran balcó corregut que ocupa tota l'amplada de la façana, amb la llosana reformada i la barana de ferro treballat. Damunt del balcó hi ha un registre de ceràmica vermella que serveix per ventilar la coberta. La façana està rematada per un coronament ondulat que presenta un plafó central amb l'any 1925 pintat al mig. La façana de tramuntana només presenta tres senzilles obertures rectangulars. A l'interior, l'espai que ocupa la botiga està cobert amb un sostre de bigues i revoltons emblanquinat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-19 | Plaça Joan Matons, 1, 08106 | <p>En principi, l'espai que ocupa la plaça Joan Matons era propietat de casa Xesques, però la van donar al poble de Santa Maria de Martorelles. El plataner de davant del pati de la casa fou plantat a principis del segle XX per un avantpassat de la família. L'edifici, que està destinat a botiga de queviures, ha estat objecte d'una gran reforma finalitzada pel mes de juny del 2015.</p> | 41.5193100,2.2537000 | 437730 | 4596677 | 1925 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66033-foto-08256-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66033-foto-08256-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66033-foto-08256-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
66135 | Plafó de la plaça Joan Matons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-placa-joan-matons | XX | <p>Plafó commemoratiu situat a la façana lateral de la casa Xesques, a la plaça Joan Matons. Es tracta d'un plafó rectangular de marbre que presenta la part superior esglaonada i una corona de llorer envoltada per decoració floral. Al centre hi ha una gran inscripció: 'EL PUEBLO DE SANTA MARIA DE MARTORELLAS RINDE HOMENAJE A SU HIJO PREDILECTO JUAN MATONS ESTANY / 25 7 59'.</p> | 08256-121 | Plaça Joan Matons, 1, 08106 | <p>Joan Matons i Estany va ser alcalde de Santa Maria de Martorelles entre els anys 1916 i 1920. Fou assassinat per uns revolucionaris a Cànoves i Samalús l'any 1936.</p> | 41.5193100,2.2537600 | 437735 | 4596677 | 1959 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66135-foto-08256-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66135-foto-08256-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66135-foto-08256-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
66150 | Casa del carrer de la Neu, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-neu-3 | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb obertures rectangulars. A la façana principal hi ha dues finestres amb els emmarcaments bastits amb maons i la llinda de fusta, mentre que el portal d'accés presenta la llinda reformada i està protegit per un voladís de teula àrab sostingut amb bigues de fusta. El parament està rematat amb una cornisa reformada que també està sostinguda amb bigues de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i fragments de maons, disposat regularment i lligat amb morter. La façana lateral, orientada a la plaça del Rei, està arrebossada i emblanquinada.</p> | 08256-136 | Carrer de la Neu, 3, 08106 | 41.5193800,2.2534800 | 437712 | 4596685 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66150-foto-08256-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66150-foto-08256-136-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
66151 | Casa de la plaça Joan Matons, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-joan-matons-9 | XIX-XX | El revestiment arrebossat exterior està força degradat. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, amb un petit espai davanter delimitat amb una tanca de maons arrebossada. En general presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats exceptuant el portal d'accés, que és d'arc rebaixat. A la façana principal hi ha dues finestres al pis, que tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i maons, disposat irregularment i lligat amb morter. S'observen diverses reparacions als paraments, amb pèrdua del revestiment arrebossat que cobreix tot l'exterior.</p> | 08256-137 | Plaça Joan Matons, 9, 08106 | 41.5194300,2.2539400 | 437750 | 4596690 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66151-foto-08256-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66151-foto-08256-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66151-foto-08256-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
66019 | Can Dunyó / Can Donyó de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dunyo-can-donyo-de-la-sagrera | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 38. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XVI-XVIII | Reformada. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en una única planta. El carener de la teulada està disposat en perpendicular a la façana principal, amb un doble ràfec de teula invertida i dents de serra. La façana principal, orientada a llevant, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. A la façana de tramuntana hi ha una única finestra d'obertura rectangular emmarcada amb carreus de pedra ben desbastats. La construcció està bastida amb carreus ben treballats i pedres desbastades, disposades en filades més o menys regulars.</p> | 08256-5 | Plaça del Rei, 1, 08106 | <p>En el cens parroquial de l'any 1626 consta que la casa de can Dunyó tenia 12 persones censades (la tercera en ordre d'importància després de can Girona i can Carrencà). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. Formava part de la barriada de la Sagrera, zona on l'església tenia més alous, lluïsmes i censals que en la resta del terme. Sembla ser que en origen, la casa pairal de can Dunyó era molt més gran que l'actual. Fou dividida i segregada en diversos habitatges. En l'actualitat, l'edifici éstà destinat a casal cultural i s'hi realitzen exposicions d'art, de fotografia…</p> | 41.5194900,2.2533000 | 437697 | 4596697 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,64 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc