API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
50111	Plaça de Perpinyà/ Plaça dels Porcs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-perpinya-placa-dels-porcs	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XIX-XX		<p>La plaça de Perpinyà o dels Porcs ocupa una superfície quadrada al costat de l'antiga Carretera, a tocar la plaça de Maluquer o de can Sínia. Això fa que es trobi al centre neuràlgic de la ciutat. És especialment concorreguda els dijous, el dia del mercat, o els dissabtes. Darrerament ha estat objecte d'un important procés de transformació que li ha donat un aspecte endreçat, però això li ha fet perdre una part del seu caràcter original.</p> <p>Els elements que s'han inventariat són els que es relacionen a continuació: números 1 (porta sastreria, 1934, arc de totxo), 13 (cantonada amb Comtes de Bell-Lloc), 18 (can Deu), 19, 20, 27 i els plàtans que es troben al centre.</p>	08096-257	Plaça de Perpinyà	<p>Aquesta és una de les places que van sorgir al peu del nou eix viari de la carretera de Ribes, oberta l’any 1848. Una part dels terrenys en què està ubicada eren propietat de la família Perpinyà. D’aquí el seu nom.</p> <p>Aquí es trobava can Dauli, fonda molt coneguda sota can Daulí, renom del seu propietari, en Joan Castanyer. La casa que feia el número 14, a la cantonada amb el carrer de l'Enginyer es deia ca l'Estrany, cognom d'uns esparters que estigueren instal·lats en aquest indret al segle XX (GARCIA-PEY, 1990). Era a la cantonada amb la plaça de can Sínia, can Garrelet (d'en Benet Garrell, qui posà aquí ferreteria). En Pere Canal Barnils l'anomenaven el Pinyoner perquè després d'anar a recollir pinyons i torrar-los es situava a la pedra de l'Encant per vendre'ls. Era un home de bona mena i traçut. Va idear les gàbies per tancar els porcs a la coneguda plaça dels Porcs (GARCIA-PEY, 1990).</p>	41.6093700,2.2893300	440785	4606650		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50111-placa-lluis-perpinya-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50111-can-deu-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50111-foto-08096-257-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50111-foto-08096-257-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Residencial	Inexistent	2024-04-25 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50112	Can Gili	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gili-0	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XVIII-XX	Edifici pràcticament reconstruït de nou en la seva rehabilitació	<p><span><span><span>Antiga masia que es troba al barri del mateix nom, al costat del torrent també de Can Gili i de l’antic camí de Lliçà, avui convertida en centre cívic. Cal dir que en la rehabilitació l’edifici fou pràcticament enderrocat i refet de nou, conservant tan sols alguns murs i elements testimonials. Així, l’exterior ha conservat la tipologia de masia, més o menys tal com era antigament, però l’interior ha estat totalment reformat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació de planta basilical que té adossat a llevant un cos en forma de galeria oberta i a ponent una altra galeria, aquesta de factura totalment contemporània, suportada en pilastres de maó. La façana principal, orientada vers el sudest, s’estructura en base a tres eixos d’obertures, les quals han estat refetes seguint aproximadament la disposició de les que hi havia originàriament, segons es pot observar en fotos antigues de la casa. Com a element més significatiu, s’ha conservat a la façana de llevant una finestra quadrada, de pedra amb un ressalt perimetral fet en els mateixos carreus que l’emmarquen.</span></span></span></p>	08096-258	Sector nordoest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Barri de Can Gili. Camí de Lliçà s/n.	<p><span><span><span>Vora la masia de can Gili s’hi ha recollit superficialment material arqueològic d’època romana, cosa que fa pensar que la masia va tenir un precedent en una vil·la romana. Pel que fa a la masia pròpiament, probablement és força anterior al segle XVIII. La casa disposava d’abundant aigua, ja que enfront tenia una font que servia per regar horts de l’entorn, i per la zona hi baixava també el torrent de can Gili. Dins la seva finca hi havia la Verneda de Can Gili, un interessant bosquet vora la carretera de Caldes que actualment és un espai natural protegit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XX aquesta masia era portada per masovers. L’autor Garcia-Pey recull anècdotes d’una de les masoveres que hi va estar a principis del segle XX, coneguda com la Gília i que fou tot un personatge. De nom propi es deia Maria Rius Viola, i era una dona molt decidida i amb gran empenta. Començà per vendre bestiar de corral davant de can Perejaume l'any 1909. En una ocasió tenia oques que no podia vendre i enrabiada es digué que en no poder-les vendre les mataria. Va fer-ho, i les va vendre després. Amb això s'adonà que segurament li resultaria millor despatxar-les mortes que vives. Amb el temps se li féu petit el mercat de Granollers, i deixà la seva filla de dotze anys a cura de la parada. La nena s'havia d'enfilar en un caixó per atendre-la, mentre que ella anava per mercats de Girona, Verges, Torroella de Montgrí, etc. Arreu coneixien aquesta mestressa decidida i enèrgica de Granollers que fumava caliquenyos, jugava a les cartes, parlava com qualsevol comerciant i imposava les seves maneres. Dels divuit fills que va tenir n'hi van sobreviure set. Arreu se'ls ha conegut com els de ca la Gília (GARCIA PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a mitjans de segle XX la masia va entrar en estat d’abandó i ruïna. L’any 1965 a les seves terres s’hi projectà el barri o conjunt residencial que es va conèixer com a Can Gili: un barri satèl·lit als afores Granollers, entorn de la carretera de Caldes. El projecte fou impulsat per Financiaciones INSOBE SA, i es construí entre 1967 i 1970. En aquesta època la masia va estar a punt de ser enderrocada, i es va poder salvar gràcies a la pressió veïnal. Finalment fou rehabilitada el 1987 i convertida en centre cívic del barri, que s’inaugurà parcialment el 1991 i de manera definitiva l’any següent. </span></span></span></p>	41.6132721,2.2754569	439633	4607093		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-foto-antiga.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-foto-08096-258-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social	Inexistent	2024-05-02 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		98\|119\|94	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50113	Camí de l'Escanyat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lescanyat			En alguns trams es troba gairebé perdut, mentre que en altres llocs es conserva perfectament.	<p>Camí que travessa la serra de Ponent en sentit general d'Est a Oest, transitant des de la zona de la llera del riu Congost, prop de la masia de Sant Nicolau, al peudemont de la serra de Ponent, fins a la zona de planes que hi ha dalt la serra, sortint ja del terme municipal de Granollers. A la zona de pujada des del riu descriu algunes corbes i es troba encaixat en el sediment. En les zones que travessa es veuen restes d'antiga activitat vitícola, com piletes per a preparar el caldo bordolés. El paviment és de terra</p>	08096-259	Camí de l'Escanyat, 08400-GRANOLLERS	<p>L'existència a Granollers d'un mercat potent des d'època altmedieval ha permès el desenvolupament d'una intensa explotació pagesa, la qual es va veure incrementada, paradoxalment, amb l'augment de la població de la vila, amb la industrialització que es produeix a partir de mitjan segle XIX. Aquesta situació ha fet que existeixen prou elements de cultura agrícola a la ciutat, així com els elements d'enginyeria civil necessaris pera una bona comunicació.</p>	41.6040200,2.2788100	439904	4606064		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50113-foto-08096-259-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50113-foto-08096-259-3.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social	Inexistent	2024-03-21 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			49	1.5	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50114	Villa Emilia / La Torre Fonda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-emilia-la-torre-fonda		XX	En estat de ruïna	<p>Antiga torre residencial que ja no existeix. En el seu lloc hi ha una construcció moderna.</p> <p>Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, de planta quadrangular, que es troba enfonsat amb respecte al nivell del carrer, del qual queda separat per un jardí amb magnòlies, a més d'altres arbres d'interès. L'edifici és de planta baixa i un pis amb coberta de terrat, limitat per una barana d'obra amb reixeria de forja. Destaca en el seu angle SO un cos octogonal rematat per un templet circular amb vuit columnes que suporten una cúpula, coberta amb teules d'escames de ceràmica marró vidriada, i rematada per una bola. Les finestres són de proporció vertical amb llinda plana i un filet superior corregut que, sobre de les mateixes fa de guardapols en arc de punt rodó. L'accés principal des del barri exterior, es fa mitjançant uns graons que baixen al pati - jardí enrajolat, des del que, mitjançant una escalinata doble s'accedeix a la porta de l'edifici.</p>	08096-260	Carretera de Caldes, 54, 08400-GRANOLLERS	<p>Edifici construït per la família Novelles que va ser comprat pel Sr. Torrejón, qui el va cedir a l'Hospital de Granollers. El tipus de treball de forja es similar al que es feia can Guidons, pels paral·lels que s'han pogut observar a Granollers.</p>	41.6130100,2.2795300	439972	4607061	1912-26	08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50114-foto-08096-260-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50114-foto-08096-260-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50114-foto-08096-260-3.jpg	Inexistent	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-04-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Afectat pel Pla Especial 36. No s'ha tingut accés a la propietat.	105\|98	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50115	Molí de Vent de can Prat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-prat	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XIX-XX	L'estructura metàl·lica es conserva força íntegra, però en estat precari, així com la resta de la construcció. Necessitaria actuacions de millora	<p><span><span><span>Molí de vent de tipus americà, propi de finals del segle XIX o començaments del XX, que es troba situat pocs metres al sud del barri palouenc de can Torres. És format per un cos en forma de torre quadrada, obrat amb paredat comú, a l’interior del qual hi ha un pou d’aigua, i a la part superior conserva l’estructura metàl·lica. Aquesta consisteix en la roda de ferro més el timó (que permetia orientar la roda segons la direcció del vent). El molí tenia la funció de bombar l’aigua del pou, que s’utilitzava probablement per a regar horts i per a usos domèstics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’un lateral de la torre en surt una canonada per on l’aigua devia eixir. Uns metres a llevant hi ha una bassa de planta rectangular, de dimensions força grans, on es devia acumular. Junt a la bassa hi ha una torre massissa de totxo.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal remarcar que és l’únic molí de vent que s’ha identificat al terme municipal.</span></span></span></p>	08096-261	Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Torres	<p><span><span><span>El molí de vent pertanyia a la casa de can Prat, del barri palouenc de can Torres. És la que està situada uns metres a l’oest del molí, vora la carretera. L'any 1922 la casa ja es coneix amb el nom de can Prat, però abans es deia can Mala Arma. El topònim de can Prat prové del fet de que els seus habitants, en Pere Llobet Cladelles i la seva família, van venir a aquesta casa procedents de Can Prat Vell de la Roca (GARCIA-PEY, 1990). Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la casa de can Prat és de l’any 1889.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El molí deu ser obra de finals del segle XIX o principis del XX, que és quan es van generalitzar els molins de vent de tipus americà, amb rodes d’astes metàl·liques.</span></span></span></p>	41.5777277,2.2835446	440274	4603142		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-moli-de-vent-can-prat-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-moli-vent-can-prat-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-moli-de-vent-can-prat-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-moli-de-vent-can-prat-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-foto-08096-261-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-foto-08096-261-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2024-04-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Altres denominacions: Molí de vent de can Mala Arma; Molí de Pla de Palou (fitxa IPA)	98	47	1.3	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50116	Panteó família Pereanton i Forns	https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-pereanton-i-forns	<p>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993) La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XIX-XX		<p>Panteó al terra, que es troba al costat dret de l'entrada al cementiri. Es troba emmarcat per un cancell baix fet per una tira recta de ciment suportada per columnetes del mateix material. Al terra hi ha una gran llosa de pedra, que cobreix l'entrada al panteó on hi ha una inscripció que indica 'Família Pereanton Forns' en lletres de grafia modernista. Al darrera hi ha una petita peanya sobre la que es pot veure la figura d'un àngel dempeus col·locant una corona martirial en una columna circular escapçada per la seva part superior.</p>	08096-262	Camí del Cementiri s/n, 08400-GRANOLLERS	<p>L'actual emplaçament no és l'únic que ha tingut, abans ha estat en altres localitzacions. abans de l'actual, el cementiri estava al final dels Caputxins, a la dreta, al costat de l'antic hospital i asil. Aquest va quedar clos l'any 1894, quan es va construir el nou, al Ramassà. El cementiri era un clos quadrat, amb xiprers arrenglerats tot al voltant i altres que feien una creu, amb una placeta al mig, on era aixecat un obelisc. A l'esquerra del tancat, hi havia una capella amb una grossa imatge del Crist (GARRELL, 1960). abans el taüt era portat a pes de braços i era entrat a l'església, on es cantava l'absolta 'in corporis'. Després, una disposició ministerial establí que a les esglésies sols podien entrar-hi els familiars del finat i el seguiment del dol. D'ençà de l'any 1894, els difunts foren duts en cotxe de cavalls al cementiri, i des del 1924 hi són portats en automòbil. El primer que gaudí d'aquesta millora fou Quirze Massana, que fou popular pastisser i 'barman', a qui tothom coneixia més per En 'Quirico' (GARRELL, 1960). Una vegada inaugurat el nou cementiri, el seguici arribava a la carretera de Cardedeu, a tocar de la via del carril; més tard, el dol s'acomiadava més avall, en el Casalot, davant d'una capella dedicada a la verge de Montserrat que hi havia prop de can Guidons... Quan el que el que havia mort era un jove o una noia, era costum que els seus amics i companys de treball anessin a l'enterrament amb atxes de cera i formaven doble renglera als costats del cotxe funerari; després, aquest seguici anava davant del cotxe fins que va desaparèixer el costum. També, quan moria un soci del Cor, els components de la societat anaven a l'enterrament amb llurs barretines vermelles posades damunt de l'espatlla, eren presidits per l'estendard i els acompanyava una orquestra, que interpretava marxes fúnebres (la de Chopin, perquè no en tenien d'altra); i si el finat era soci del casino o d'altres societats, hi anaven els conserges d'aquestes, amb les ensenyes corresponents. Els serveis públics van tenir grans millores en el darrer terç del segle XIX: l'enllumenat de petroli (1872), substituït pel de gas (1881), Correus i Telègrafs (abans de 1885), l'Escorxador Municipal (1876), el cos de Bombers (1878) i la nova estació del Nord (1886) i el nou Cementiri (1894) (SESÉ, 1987b). A la Festa Major de 1890 es va col·locar la primera pedra del nou cementiri, que es va inaugurar per la Festa Major del 1894 i els nous cotxes del servei funerari, fent-se una gran cercavila des de la Plaça Gran fins el Cementiri. També es va pagar l'enterro al primer veí de la Vila que va tenir la 'sort de morir després de feta la presa de possessió del cementiri', segons deia un ban oficial de l'Ajuntament. Uns actes festius, evidentment, singulars (CRUZ, 1993).</p>	41.6090900,2.2999800	441672	4606612		08096	Granollers	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50116-foto-08096-262-1.jpg	Inexistent	Modernisme	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Social	Inexistent	2023-09-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. S-05	105	47	1.3	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50117	Can Felip	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-felip	<p>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XX	En estat de ruïna. El solar està en fase d'enderrocament.	<p>Aquest conjunt industrial ja no existeix. Només en queda la xemeneia: fitxa Xemeneia de la Serradora Gibert.</p> <p>Edificació de caire industrial que es troba dins d'un solar a mig enrunar, rodejat d'una tanca d'obra i metàl·lica que impedeix l'accés. Des del carrer es veu un complex de construccions en estat ruïnós, de les que se sap que una d'elles es va dedicar a habitatge dels seus propietaris. Aquest edifici és de planta quadrangular, de dos pisos d'altura, i està cobert mitjançant teulada a dues vessants. De la resta s'ha de destacar la xemeneia, de secció circular, feta de maó vist, d'alçada no coneguda, però de port esvelt, i de la qual no es pot veure la base des de fora el conjunt, però si s'aprecia que conserva el capitell que la remata per sortida de fums.</p>	08096-263	Carrer Tetuán / Carrer Bruniquer / Carrer d'Enric Dunant	<p>Per la seva tipologia es tracta d'un edifici industrial de finals del segle XIX, concretament d'una asserradora, que tenia en el vapor la seva força motriu. A prop d'ella hi havia la bòbila del Rayo i la fàbrica de mosaics dels Ferrerons. La fàbrica va ser bombardejada a la Guerra Civil i ja no es va tornar a fer servir, ni la fàbrica ni l'habitatge, quedant en aquest estat fins a la data. Els seus propietaris van anar a viure de manera provisional a casa d'un dels treballadors de la indústria que vivia en Palou darrera el bombardeig.</p>	41.6090688,2.2925112	441050	4606615		08096	Granollers	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50117-foto-08096-263-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50117-foto-08096-263-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-12-08 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	No s'ha tingut accés a l'interior del solar.	98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50118	Estació del Nord	https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-nord-0	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CATÀLEG D'ARBRES (1999) Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers; SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XIX	Ha tingut adaptacions per als nous usos	<p><span><span><span>Estació de ferrocarril de la línia de Barcelona a Vic, inaugurada el 1886 i actualment en actiu. L’edifici central és una construcció molt representativa de les estacions del segle XIX. De planta rectangular allargada, és formada per tres cossos: el central de tres pisos i els laterals d’una sola planta. Les façanes son planes, arrebossades i pintades d’un color vermellós. Les obertures estan emfasitzades mitjançant recercats en totxo enlluït en guix (avui pintats de blanc). La teulada és a dues vessants i en direccions contraposades (el cos central amb la biga capcera orientada a E-O i els laterals a N-S). A la façana sud, i sota la imbricació de totxo enlluït que separa el capcer, hi ha el nom de l'estació escrita amb lletres blaves sobre rajoles blanques: 'GRANOLLERS CANOVELLAS'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat nord hi ha dos edificis annexos exempts, de planta baixa, destinats a magatzems i serveis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També és interessant un antic dipòsit d’aigua fora d’ús que està situat a l’altra banda de les vies, en direcció sud. Es tracta d'un recipient metàl·lic de forma cilíndrica, que era el contenidor d'aigua, el qual es recolza sobre un cos de planta quadrangular fet de paredat comú i arrebossat amb pilastres de totxo vist a les cantonades sobre un sòcol de pedra carreuada. Les façanes d'aquesta construcció són planes i estan coronades per una treballada cornisa de totxo vist. Una escala metàl·lica, recolzada a terra, arriba fins a la part alta del dipòsit (CUSPINERA et alií, 2001). </span></span></span></p>	08096-264	Carrer de Joan Maragall, s/n	<p><span><span><span>A la segona meitat del segle XIX a Granollers es van produir grans canvis urbanístics i la ciutat va guanyar nous equipaments i infraestructures de comunicació, com les carreteres i, sobretot, el ferrocarril. Des de la dècada de 1840 hi van haver diversos intents per construir una línia fèrria que havia de venir de Barcelona i arribar fins a Camprodon, passant per Granollers, Vic i Ripoll. Aquesta línia tenia un marcat caràcter miner, ja que el principal objectiu era enllaçar amb Sant Joan de les abadesses, on hi havia unes importants mines de carbó. El 1850 una empresa de la família Girona va obtenir la concessió per la construcció i explotació de línia de Barcelona a Granollers. Amb aquesta finalitat es va fundar la Compañía del Camino de Hierro del Norte. La construcció d’aquesta línia, però, va passar per moltes vicissituds. A causa de la inestable conjuntura política i econòmica es van arruïnar molts empresaris i contractistes, es van traspassar les concessions i es van acomiadar molts treballadors sense cobrar. Així, una nova direcció de la companyia va ajornar la línia carbonera i decidí apostar per la que anava cap a Girona i la frontera francesa, de la qual se n’esperava més rendiment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així, el 1854 es va inaugurar la primera estació de Granollers. En aquest cas els equipaments que l'envoltaven es van construir a l'est de la ciutat. Aquesta era l’anomenada línia de França, perquè comunicava Barcelona amb Girona i França. La inauguració constituí un memorable acte ciutadà amb la rebuda del tren especial que portà les primeres autoritats de Barcelona, amb el bisbe que beneí la línia i el comboi. L'estació es bastí a cent metres del portal de Santa Esperança, atenent pressions granollerines, quan la companyia volia erigir-la al costat de l'hospital dels Caputxins. El 1862 entroncava amb la línia de Mataró per continuar el camí a Portbou. El 1872 enllaçava amb els ferrocarrils francesos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Retornant a la línia del ferrocarril del carbó, el 1875 se’n va començar un ramal que sortia en direcció a les Franqueses i Vic. Va arribar a Vic el 1876, i a Sant Joan de les Abadesses el 1880. Cal dir que, tot i ser un ferrocarril miner, també prestava servei públic. Per això el 1886, sota l'administració de la companyia del Nord, es construí una línia independent entre les Franqueses i Montcada. Aquesta fou la que va motivar la construcció de l’estació anomenada de Granollers-Canovelles, més coneguda popularment com a Estació del Nord. Aleshores el tram de Granollers M.Z.A (sigles de la companyia Madrid-Zaragoza-Alicante) va quedar per a la interconnexió de les dues companyies. En definitiva, l’any 1886 es va inaugurar l’Estació del Nord, que és la que s’ha conservat. El 1922 el tren del Nord es convertia en transpirinenc per l'addició del ferrocarril construït per l'Estat entre Ripoll i la Tor de Querol, electrificat el 1929. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la línia anomenada de França (via Girona), l'any 1941 es va integrar a RENFE. Més endavant, l’estació es va traslladar al sud-est de la ciutat. Provisionalment, es va construir un baixador de fusta, fins a la construcció de l'Estació de França, actual estació de Granollers Centre, que es va inaugurar el 21 de desembre de 1964. Això va permetre una transformació de tot l’espai que havien ocupat les antigues infraestructures ferroviàries en aquesta zona, amb la urbanització de l'eix de l'avinguda de Sant Esteve, l'avinguda del Parc i el carrer de Girona.</span></span></span></p>	41.6114332,2.2768843	439750	4606888	1886	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-diposit-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-foto-08096-264-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-foto-08096-264-3.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Altres	BPU	2024-04-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Fins no fa gaire enmig de les andanes hi havia un conjunt de falses acàcies. Era d’una espècie molt resistent a la contaminació.	102\|98	46	1.2	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50119	Fàbrica de mosaics dels Farrerons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-mosaics-dels-farrerons	<p>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XX	La part dreta de la placa de ceràmica ha estat pintada a sobre. L'edifici es troba en cert estat d'abandó.	<p><span><span><span>Edifici de l’antiga fàbrica de mosaics Farrerons, construït a principis de segle XX i que està decorat a la façana amb elements ceràmics que mostren i exemplifiquen la matèria que era objecte de fabricació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una edificació entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant de teula àrab. La façana, allargassada, està composada en quatre eixos verticals, als quals cal afegir cinc vanos més que es troben exclusivament a la planta baixa. Tots els buits són allargats en sentit vertical. A la primera planta les obertures són en forma de balcó, amb llinda plana i emmarcaments motllurats superiors. A la planta baixa dos dels buits són amb arc escarser, i la resta plans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana queda coronada per una barana sinuosa, amb cinc pilarets rematats per sengles boles i revestiment de trencadís. El trencadís es troba a la part sinuosa, mentre que uns plafons de ceràmica blanca i blava en escaquejat decoren les vores dels pilars i, sota la cornisa, un fris de les mateixes característiques s’allarga de banda a banda fins als dos extrems de l’edifici. D’aquesta manera l’horitzontalitat del fris compensa els eixos de composició verticals. Així mateix, les motllures de les obertures superiors també estan decorades amb petites rajoles. Finalment, al centre de la façana destaca un plafó de ceràmica amb lletres blaves que diuen “Fabrica de mosaicos. Venta de azulejos exclusivos de Onda”. Està envoltat per rajoles verdes que dibuixen una orla. Actualment, però, la meitat dreta del plafó ha estat pintada al damunt i no es pot llegir. </span></span></span></p>	08096-265	Carrer de Bruniquer, 17	<p><span><span><span>Al costat de les indústries del tèxtil al mateix eixample de Granollers hi trobem exemples d’indústries d’altres sectors, com ara la ceràmica, exemplificada en aquest edifici. Segons dades del cadastre (no sempre del tot fiable) s’hauria construït l’any 1905. Pertanyia als germans Farrerons, que hi tenien un obrador de rajoles hidràuliques, un tipus de paviment molt característic de les primeres dècades del segle XX. Els Farrerons eren tres germans i tots tres treballaven en aquesta fàbrica: Josep, Lluis i Francesc Farrerons Piella (SESÉ, 1987b).</span></span></span></p>	41.6089467,2.2916308	440976	4606602	Probablement 1905	08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50119-fabrica-mosaics-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50119-fabrica-mosaics-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50119-fabrica-mosaics-4.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2024-04-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		98	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50120	Arxiu Municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-11	<p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>GARRIGA ANDREU, Joan (1982) 'L'Arxiu Històric de Granollers'. L'Avenç, núm. 48. Abril, p. 78-79.</p> <p>MASPONS I CAMARASA (1903) 'L'Arxiu Municipal de Granollers'. La Veu del Vallés, any VIII, 11 d'octubre de 1903, núm. 356. TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994) 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps' Lauro, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.</p>		L'arxiu municipal ha patit al llarg de la història diversos destrossos, com l'any 1875 i el 1934, en que la metralla de l'exèrcit que volia entrar a la Casa de la Vila que el custodiava, malmet lleugerament algun llibre d'actes, i extravia algun tros de plom entre la correspondència municipal, i el de la parròquia, el 1936.	<p><span><span><span>El fons de l'Arxiu Històric Municipal de Granollers, es troba en aquests moments repartit entre l'Hemeroteca Josep Mora, i el dipòsit de l'Ajuntament. Ambdues dependències no són les úniques que guarden documentació, però són les dipositàries de la documentació de l'Arxiu municipal de la capital vallesana. A l'Hemeroteca s'hi troba, principalment, documentació des del segle XII fins al segle XIX. Al dipòsit de l'Ajuntament, els documents van des de principis del segle XIX, fins als nostres dies. De manera esquemàtica i per situar el dens i important contingut documental de manera ordenada, es segueix el treball de Joan Garriga i Andreu (GARRIGA, 1982), descrivint primerament el fons de l'Hemeroteca i en segon lloc el de l'Ajuntament, i en la que s'inclou a més elements propis de la Biblioteca Auxiliar del mateix arxiu i l'Hemeroteca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En primer lloc destaca l'existència de l'anomenat 'Llibre dels Privilegis'. Aquest, a més de privilegis, dóna fe de: testaments; compra - vendes; àpoques i concòrdies; sentencies i actes de possessions. Es pot datar entre els segles XV al XVIII, amb anotacions marginals del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dintre de l'Hemeroteca cal distingir la següent classificació: </span></span></span></p> <p><span><span><span>A) Lligalls. Hi trobem el Manual i Llibre d'Ordinacions i Govern Municipal, el document més antic és una copia d'un original de l'any 1315, tots els altres documents són dels anys 1418 a 1452. Hi trobem també el Testament dels Jurats de Granollers, del segle XVI. En un capítol que podem qualificar d'economia, trobem: clavariats, censals, violaris, capbreus, memorials de comptes, etc., dels segles XV- XVI i XVII. Hi consten: albarans, rebuts, arbitris, llibretes de col·lectes, fogatges, censals i vendes, del segle XVIII. Junt amb documents referents a contribucions, cartes de pagament, albarans, rebuts i arbitris, del segle XIX. Moltes dades sobre la Justícia Municipal, entre els segles XVI i XIX, i, en un altre aspecte, diferents ordres i comunicacions de l'Ajuntament de Granollers, dades sobre demografia i oficis de l'Ajuntament i Diputació Provincial, del segle XIX. Trobem, també, documentació relativa a forans: llibres de rendes i censos de Bigues, Caldes de Montbui, Vallromanes, Casserres, La Roca, Sant Feliu (segles XVI - XIX), Sta. Coloma (segles XVII-XIX). Diversos forans dels segle XVII-XIX, i altres referents a Vilanova de la Roca, Figueró i Vallcarcara, dels segles XV111-XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>B) Llibres i paper en quart, tots ells manuscrits. Els llibres de deliberacions del Consell, del segle XVII (de 1628 fins 1694), i els llibres del segle XVIII (de 1709 fins 1736). Llibres de confraries dels segles XVII i XVIII, i cartes i instàncies dels segles XVII al XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>C) Llibres procedents de l'antic Arxiu Parroquial (1 de baptismes, 1 d'òbits, 1 de misses i 1 de receptoria), dels segles XVII i XVIII (entre 1638 i el 1776). També tenim: Llibre de deliberacions del Consell (1532-1572), llibre d'àpoques (1581-1588) i llibre de les Corts de Montsó (1585), tots del segle XVI. Llibre de Censos (1604), i Llibres de Dèbit i Crèdit (1669-1683). El Llibre de Decrets i Ordres (1745-1749; 1783-1794), així com els Llibres d'Actes de l'Ajuntament (1775- 1846), i el Llibre del Cens de Granollers del segle passat, o sigui del segle XVIII i XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D) Altres documents: 1174 pergamins (àpoques del 1442 al 1617). </span></span></span></p> <p><span><span><span>E) Col·lecció de 645 documents. La majoria en pergamí. Els més interessants són els procedents de l'antic arxiu municipal. L'original més antic és del 1178, i hi ha la copia d'un parell de documents anteriors, dels anys 1122 i 1176. Destaquen uns documents de mitjans de segle XIII, que donen referència dels drets de mesures de l'oli i del blat del mercat de Granollers, i constància d'alguns privilegis reials. La documentació restant procedeix del benefici de Sant Jaume de l'Església Parroquial de Granollers, i documentació privada d'alguns masos del voltant de la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>F) El fons de la Baronia de Montbui: en dipòsit, consta de documents des del segle XV fins al nostre segle.</span></span></span></p> <p><span><span><span>G) Constituït pel fons de l'Hemeroteca. I també, una col·lecció important de monografies locals, i un remarcable fons fotogràfic, que va des de finals de segle passat fins a l'actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l'Arxiu Municipal que hi ha a l'AJUNTAMENT, consta de cinc sales, dividides en diferents seccions, no massa ben diferenciades, donat que fins fa poc temps no s'ha fet un estudi i organització del seu fons. Les sales 1ª, 3ª i 5ª són les més destacades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la SALA PRIMERA hi trobem: documentació de l'antic municipi de Palou, annexionat l'any 1928 a Granollers. Documents del segle XVIII, XIX i XX. la resta es refereix a Granollers, i es pot dividir en els següents apartats: a) Padrons d'habitants a partir de l'any 1827; b) Censos i sumaris relatius a la Justícia municipal (1835-1842-1846- 1851-1855-1856); c) Dades relatives als establiments penals (1836-1894); d) Llibres d'actes de l'Ajuntament, la primera és del 3 de gener de 1842, i arriben fins a l'actualitat, tot i alguna llacuna; e) Una secció important, que podem titular com de cultura, hi ha dades del cens escolar des del període 1880-1894, fins als nostres dies, també amb algunes llacunes; f) Dades pertanyents a l'Escola de Musica (l'expedient de constitució porta la data de 1928); g) A la Secció de Govern Interior, sobresurt per la seva importància documental, la carpeta - lligall de la Junta de Defensa Passiva/Perjudicis econòmics, coneguda fins ara com a carpeta del bombardeig, on s'hi troben principalment les dades relatives al bombardeig que sofrí Granollers, el 31 de maig de 1938; hi ha també lligalls que fan referència als refugiats (dades de 1937-1938, sobre Granollers i la resta del Vallès Oriental); un fitxer mecanografiat de granollerins exiliats o en altres llocs de l'Estat, avalats en els primers temps de l'acabament de la guerra, i tres lligalls relatius a Responsabilitats polítiques, que porten les dades de 1939-1940. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la SALA TERCERA hi podem destacar: </span></span></span></p> <p><span><span><span>1) El fons corresponent a governació amb: a) Dades tocants a allotjaments i bagatges (la més antiga de 1838), b ) dades sobre censos electorals (comencen el 1842) i sobre eleccions (Municipis, Diputacions Provincials i de Corts), c) reemplaçaments que comencen l'any 1834 i arriben fins als nostres dies, d) dades i plànols amb els antecedents i construcció de la Caserna de la ciutat, destacant una carpeta (s.n.) de l'any 1917, amb dades des del 3 de gener de 1852. Actualment aquesta secció està molt més desdoblada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>2) Per altra banda, és important el fons que hi ha a la Secció de correspondència. Comença L'any 1832, per bé que s'hi troba un document de 1806, i arriba fins avui dia, però amb algunes llacunes destacables. Són moltes les dades a remarcar, les referents a la Diputació del General, les guerres carlines, les rondes de la Milícia nacional, bagatges, amortització, hisenda, intendència, bloqueig de Barcelona de l'any 1843, el pagament eclesiàstic, Sometent i Trabucaires, i un llarg etcètera que aporten moltes dades del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>3) En un altre ordre de coses, tenim les dades dels amirallaments, des de 1818, i les dades sobre el registre fiscal i la contribució industrial (aquest des de 1874).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La SALA CINQUENA és la dedicada a foment/urbanisme de la ciutat. El primer expedient és de 1875, i els següents arriben fins ells nostres dies. Consta de les següents seccions: a) Urbanització i obres, b) Industrials. En aquesta sala cal remarcar l'existència d'un fons documental, amb originals i copies des de 1521 fins a l'actualitat, sobre els caputxins, l'hospital i els mínims. Com a dada important, constatar la signatura de molts permisos d'obres del qui fou durant alguns anys (3/9/1907 fins meitat de 1936), arquitecte municipal, Manuel Raspall. Un gran nombre de llibres i lligalls es troben en aquests moments a l'entrada de l' Arxiu formant part del seu fons. D'aquí destacaríem els volums sobre Geografia de Catalunya, de Carreras Candi, i un llibre manuscrit, d'entrades i un altre de sortides, que va des de 1853 fins a l'actualitat (GARRIGA, 1982).</span></span></span></p>	08096-266	Plaça de la Porxada, 6, 08400-GRANOLLERS	<p>La documentació generada per les funcions de l'Administració municipal, ha anat engruixint un fons considerable al llarg dels anys. Amb una certa consistència es pot parlar d'un contínuum que va des del segle XV fins ara; sense oblidar informació sobretot privada dels dos segles anteriors. En allò que respecta a la seva ubicació física, se sap dels seus moviments en època moderna, així, el fons de l'arxiu va passar a finals del segle XIX, de l'Ajuntament al convent de Sant Francesc, i més tard a l'Hospital de Sant Domènec (allí el va trobar en Pere Maspons oblidat i en un estat més que lamentable) (MASPONS, 1910), (TINTÓ, 1994). A principi del segle XX, torna a traslladar-se a les dependències municipals de la Plaça Gran i en aquest lloc es va engraïnt per un costat amb la documentació generada pel mateix Ajuntament de Granollers, i per altra per ingressos de diversa índole, com el fons de la Baronia de Montbui, que aplega fins el 1846 la documentació d'alguns dels pobles que conformen la Vall de la riera del Tenes, inclòs Sant Feliu de Codines fins el 1800. Actualment la documentació que gestiona l' Ajuntament de Granollers es troba situada en tres llocs diferents. El que podria denominar-se «arxiu administratiu», amb la documentació del 1830 fins ara, situat al tercer pis de l'edifici de la Casa Gran; el que es podria denominar «arxiu històric - Hemeroteca Municipal». situat a l'entresol de la planta baixa del mateix edifici, amb documentació municipal anterior al 1830. El dipòsit de la Baronia de Montbui i la documentació més pròpia d'una hemeroteca d'àmbit comarcal: Premsa local i de la comarca. carteI1s, programes, impresos, fotografies, monografies locals i comarcals, biblioteca de consulta, partitures musicals. Un tercer espai, esta situat a les antigues naus de Roca Umbert, i es va concebre corn a local de desbloqueig l'any 1988,per tal de salvar provisionalment la situació de col·lapse total en que es trobava des del 1986 I'«arxiu administratiu», i de rebot les dependències municipals. Aquesta solució va ser plantejada 'in extremis' per tal d'alleugerir l'amuntegament documental als departaments de I' Ajuntament i que podessin continuar entrant informació a l'arxiu administratiu i guanyar un marge de 5 o 6 anys, abans de trobar una solució definitiva. A hores d'ara s'ha de considerar un fracàs i un error haver sotmès 1'arxiu a aquesta solució provisional: Els cinc o sis anys de marge no han servit per posar fil a l'agulla, sinó per tornar a oblidar-se del problema i deixar en l'abandonament mes absolut la documentació municipal. Avui les dependències municipals tornen a veure's afectades pel col·lapse anunciat (TINTÓ, 1994).</p>	41.6081600,2.2870800	440597	4606518		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50120-foto-08096-266-1.jpg	Legal i física	Modern\|Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic	Inexistent	2023-09-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		94\|98	56	3.2	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50121	Carrer del Bisbe Martí Grivé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-bisbe-marti-grive	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986) La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers. P.15-19. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p>		Necessita algunes actuacions de millora	<p>Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó SE del nucli medieval. Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats, com la casa Relats que es a la cantonada amb Sant Josep de Calassanç. Les cases d'aquest carrer eren construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Pel que fa al seu aspecte presenten una tipologia urbana,. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, complements ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Els edificis que s'han inventariat corresponen als números que es relacionen a continuació: 5-7-9-11-13-15 (conjunt homogeni), 10 (cantonada Palaudàries), 47 (Casa Relats)</p>	08096-267	Carrer del Bisbe Martí Grivè , 08400-GRANOLLERS	<p>Martí Grivé, era natural de Granollers i fou el primer bisbe de Perth a Austràlia (BAULIES, 1965). L'anomenada Mineta o Mina Nova, que utilitzava durant uns dies l'aigua de la Mina d'en Fortuny de Canovelles, passa per aquest carrer, per la vora del lloc que ocupava l'antiga via fèrria de França (quasi a l'ara avinguda de Sant Esteve), i regava els camps del seu recorregut i vers Palou (LLOBET, 1986). Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..</p>	41.6038200,2.2883400	440698	4606035		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50121-foto-08096-267-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50121-foto-08096-267-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2024-04-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50122	Hemeroteca Municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hemeroteca-municipal	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994) 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps' Lauro, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.</p>			<p>El seu fons està composat per tota la documentació pròpia de la hemeroteca comarcal: fonamentalment premsa local i de la comarca, cartells, programes, impresos, fotografies, monografies locals i comarcals, biblioteca de consulta o partitures musicals, es troba a l'entresol de la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament (TINTÓ, 1994). La Hemeroteca és el lloc en que es conserva tota la riquesa periodística de Granollers, fonamental per a conèixer la petita història local, provinent, principalment, de les col·leccions de Josep Mora i Sibina. Aquest fons va ser cedit pels seus fills a l'Ajuntament i, aviat se li van sumar altres aportacions (BAULIES, 1965). A l'apartat històric es fa referència als diversos fons constitutius del fons general, d'acord amb les dates corresponents als seus ingressos. Es important remarcar, aI mateix temps, l'existència en aquest fons, de revistes i periòdics locals, que ajuden en gran manera a la tasca d'investigació històrica. La col·lecció, pràcticament completa de revistes i periòdics locals, va d'ençà del 1882 (aparició de la revista 'L'Eco de Granollers»), fins als nostres dies.</p> <p>Fent-ne un breu resum, la seva categoria es pot dividir en tres apartats:</p> <p>Un, que fa referència a les més importants i de més incidència: 'El Congost» (1886-1904), ..El Vallès Nou» (1912-1918), ..La Comarca» ([913-1920), ..La Gralla» (1921- 1937), ..Diari de Granollers» (1926-1930), ..Vallès» (1940-fins avui); ..Granollers», ..Comunitat Cristiana' (1960-1977).</p> <p>Un segon, amb no tanta incidència, encara que també destacada, entre les que cal assenyalar: 'Crònica de Granollers' (primer diari, aparegut l'any 1888, en el més de desembre i que dura una setmana), 'Granularia' ( 1894- 1897), 'La Veu del Vallès' (1896-1905), 'Revista de la cambra Agrícola Oficial del Vallès' (1901-1916), 'El Demócrata' '1913-1923), 'Foc Nou' (1918-1920), 'Crònica' (1930), 'Acció' (1930-1932), 'Lluita' (1930-1931), 'Inquietud' (1930- 1932), 'Butlletí de l'Agrupació Excursionista' (1931-1936).</p> <p>En un tercer apartat, cal assenyalar altres publicacions de menor incidència, però que contribueixen a cobrir el possible buit en un moment determinat d'altres publicacions mes destacades per la seva durada. Així: 'El látigo del Vallès' (1884), 'La Careta' (1887), 'El escudo de Granollers' (1893-1894), 'La Papallona' (1896-1897), 'La enciclopèdia' (mateix temps que l'anterior), 'La Tronada' ( 1904 ), ' El cinematógrafo' (1904), 'El mosquit' (1905), 'La Bomba' (1905), 'El pueblo vallesano' ( 1905-1906 ), 'El capricho' (1906), 'La verdad de Granollers' (1907), 'La Estaca' (1908), 'Paquita' (1909), 'Gedeón Jabonero' (1915), 'El Consecuente' (1916), 'En Met' (1916), 'La Vespa' (1918), 'L'Espinguet' (1933), 'L'Escamot' (1933) i 'Orientaciones Nuevas' (1936-1937).</p>	08096-268	Plaça de la Porxada, 6 , 08400-GRANOLLERS	<p>El primer setmanari de Granollers va ser L''Eco de Granollers' i va sortir al carrer l'any 1882 (BAULIES, 1965). El 1926, havia estat inaugurada la Biblioteca Popular, a l'antic hospital de Sant Domènec del carrer de Corró, i a la secció local s'anaven guardant les publicacions de Granollers que des de llavors es van editar, i algunes d'anteriors. Però les col·leccions més completes estaven en mans privades. El 1935, es coneixia l'existència de dues hemeroteques particulars que es podien considerar completes, perquè totes dues tenien periòdics tan introbables com L'Eco de Granollers(1882-1883), El Congost (1886-1904), La Razón ( 1903-1908)o La Comarca (1913-1920), entre d'altres. La seva propietària era Maria Uyà Pagés (1862-1935), de ca l'Alomar. La seva col·lecció es dispersaria durant la Guerra Civil, encara que una part fou dipositada el 1981 a l'Hemeroteca Municipal. L'altra col·lecció és la de Josep Mora Sibina (1858-1937), anomenat l'«Arxiver de Granollers' per la Gralla, atesa la importància de la documentació que guardava a casa seva. El 1962, Jacint Mayol Mora, ofereix la col·lecció del seu avi a l'Ajuntament. El juliol d'aquell mateix any, el fons 'Josep Mora' es instal·lat al primer pis de la Casa de Cultura, en una de les estances de ponent (TINTÓ, 1994).</p>	41.6081600,2.2870800	440597	4606518		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50122-foto-08096-268-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50122-foto-08096-268-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons bibliogràfic	Pública	Social	Inexistent	2023-09-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		98	57	3.3	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50123	Passeig del Doctor Francesc Fàbregas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-del-doctor-francesc-fabregas	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p>	XX		<p>El passeig del Doctor Francesc Fàbregas de Palou forma un interessant conjunt d'avinguda semi-rural on es combinen la presència de bona part dels edificis representatius de l'antic nucli de Palou amb una bona vista de la plana agrícola. El seu traçat discorre entre la carretera del Masnou i la plaça del canonge Josep Oliveras, que marca el seu final. El vial compta amb un conjunt de plàtans que formen un passeig molt agradable.</p> <p>Els edificis que es troben en aquesta avinguda són els següents: Cases dels Mestres, Escoles de Palou, can Perdiu, can Xicó, can Ventosa, cal Pla, can Xicó, can Ronses i la Rectoria. Al final, fent de tancament visual, trobem l'església parroquial de Sant Julià de Palou.</p>	08096-269	Palou. Passeig del Dr. Francesc Fàbregas	<p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia i del Passeig del Doctor Francesc Fàbregas.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El doctor Francesc Fàbregas i Mas (Barcelona 1857-1933) exercí com a cirurgià a Granollers, on la seva família hi tenia terrenys. Filàntrop i també polític, fou mecenes de l'hospital-asil de Granollers, i promotor de l'automobilisme a Catalunya. El 1928 fou declarat fill adoptiu de Granollers.</span></span></span></span></p>	41.5863022,2.2818445	440140	4604094		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50123-passeig-doctor-fabregas-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50123-passeig-doctor-fabregas-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50123-passeig-doctor-fabregas-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50123-passeig-doctor-fabregas-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50123-foto-08096-269-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2024-02-28 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50124	Est camí de can Grau a coll de Puig d'Ovella / Serra de Llevant	https://patrimonicultural.diba.cat/element/est-cami-de-can-grau-a-coll-de-puig-dovella-serra-de-llevant	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	VIIaC-IaC	Jaciment probablement força arrasat	<p><span><span><span>Jaciment d'època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba en un camp situat a l'est del camí de can Grau al coll de Puig d'Ovella, al vessant est de la serra que separa Granollers de Valldeoriolf. En un antic conreu de vinya, actualment de blat, s'hi ha trobat de forma molt esporàdica algun fragment de terrissa ibèrica feta a mà i a torn. No hi ha cap altre element que defineixi el jaciment. </span></span></span></p> <p> </p>	08096-270	Al sector est del terme municipal. Camí de can Grau al coll de Puig d'Ovella		41.5924900,2.2950700	441248	4604772		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50124-foto-08096-270-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50124-foto-08096-270-2.jpg	Legal	Ibèric\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2024-05-13 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	En l'inventari de patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya (CCAA 1933) hi ha una fitxa específica denominada 'Est camí de can Grau a coll de Puig d'Ovella' que abasta una àrea concreta on l’arqueòleg Jordi Pardo hi va documentar l’any 1979 les troballes descrites.En el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers no s’especifica aquest jaciment. En canvi hi ha una fitxa genèrica denominada Serra de Llevant (fitxa 103) que abasta una àrea força extensa en aquesta zona, de manera que inclou un bon nombre de jaciments, els quals també tenen la seva fitxa individualitzada: cal Jardiner, cal Jardiner II, Carena de cal Jardiner, Forn d'en Colomer, Camí d'En Pep Julià i Bòbila de l'Estrella. A més de les troballes efectuades per Josep Estrada a la zona en les seves prospeccions a la zona entre els anys 1940 i 1950. Estrada les esmenta com a part del conjunt de troballes efectuades a la zona prop de cal Jardiner (VILA, 2001).	81\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50125	Ca n'Amat / Serra de l'Esquella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namat-serra-de-lesquella	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Estat de conservació del jaciment desconegut. Possiblement força arrasat. No s'hi aprecia cap estructura	<p>Jaciment arqueològic d'època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Concretament, es van recollir fragments escassos de teula romana (tegula) en els camps de les rodalies de l'antiga casa de ca n'Amat (avui ja desapareguda), situada molt a prop de la casa de l'Esquella i de la línia del ferrocarril. Vora el camí de ca l'Esquella. No s'hi ha localitzat cap estructura. El jaciment fou documentat per l'arqueòleg Josep Estrada l'any 1951.</p>	08096-271	Sector oest del terme municipal. A la Serra de ca l'Esquella. Vora el camí de l'Esquella		41.5838200,2.2710800	439241	4603826		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50125-cami-ca-lesquella-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50125-cami-ca-lesquella-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50125-cami-ca-lesquella-6_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50125-cami-ca-lesquella-5.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2024-05-10 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Ubicació del jaciment imprecisa. La ubicació concreta difereix en la fitxa d'inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya (CCAA) i la fitxa del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers (PEPPA). En el primer es situa a la vora nord del Camí de l'Esquella (coordenades UTM ETRS89 439197, 4603961). En la segona al sud del camí de l'Esquella, en un tram més baix. Aquestes últimes són les coordenades on hem situat el jaciment en aquesta fitxa.	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50126	Cal Jardiner I	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jardiner-i	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>MARTÍ, M., POU, R. I CARLÚS, X. (1997): Excavacions arqueològiques a la ronda sud de Granollers, 1994. La necròpolis del neolític mitjà i les restes romanes del camí de can Grau (la Roca del Vallès). Els jaciments de cal Jardiner (Granollers). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Col. Excavacions arqueològiques a Catalunya, núm.14.</p> <p>PETIT, M.A. (1990) 'Les primeres etapes del Bronze al Vallès', Limes, Núm. 0, Cerdanyola.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	LVaC-VIIaC	Els camps han estat rebaixats. Actualment hi passa la carretera B-40	<p>Jaciment de l'època del neolític, calcolític i Bronze final que es troba a les rodalies de la casa de cal Jardiner. </p> <p>Les troballes s'estenen des del turó fins als camps més propers a la casa. Hi aparegué ceràmica grollera amb decoració similar a la cardial i altres fragments amb l'extrem allisat i amb decoracions incises irregularment, les quals es poden situar en una tradició eneolítica. Les troballes més importants es situen just al cim del turó, on actualment hi ha la fonamentació d'una torre elèctrica. Actualment no s'hi detecta material arqueològic, ja que els camps van ser rebaixats per facilitar les tasques de conreu (INVENTARI, 1997).</p> <p>L'any 1993 s'hi va realitzar una excavació que va permetre documentar tres estructures prehistòriques molt arrasades. Pel que fa a la seva morfologia constructiva, presentaven una planta circular i parets divergents i bases còncaves. Al seu interior s'hi va documentar, de forma majoritària, fragments ceràmics, pedres, carbons i fragments de molí. Segons els responsables de l'excavació, no es pot determinar el tipus de jaciment que correspon, si bé creuen que les fosses mantindrien relació amb estructures de caire domèstic posteriorment amortitzades com abocadors (VILA, 2001).</p> <p> </p>	08096-272	Sector est del terme municipal. Al nordest de la casa de cal Jardiner	<p> </p> <p> </p>	41.5951037,2.2941454	441174	4605063		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50126-foto-08096-272-1.jpg	Legal	Neolític\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	BPU	2024-05-10 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Aquest jaciment fou documentat per Josep Estrada.S'hi van fer excavacions els anys 1994 i 1994, sota la direcció de Miquel Martí Rosell, Roser Pou Calvet i Xavier Carlús Martí.	78\|79	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50127	Cal Jardiner II	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jardiner-ii	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>MARTÍ, M., POU, R. I CARLÚS, X. (1997): Excavacions arqueològiques a la ronda sud de Granollers, 1994. La necròolis del neolític mitjà i les restes romanes del camí de can Grau (la Roca del Vallès). Els jaciments de cal Jardiner (Granollers). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Col. Excavacions arqueològiques a Catalunya, núm.14.</p> <p>PETIT, M.A. (1990) 'Les primeres etapes del Bronze al Vallès', Limes, Núm. 0, Cerdanyola.; VILA</p> <p>BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	XXVaC-XVIIIaC; IIaC-VaC	Probablement força arrasat. El terreny va ser rebaixat per adequar-hi un picador de cavalls	<p><span><span><span>Jaciment emplaçat a les rodalies de la casa de cal Jardiner on s’hi ha localitzat restes d’una possible vil·la romana d’origen ibèric, sitges d’època romana i restes pertanyents al neolític final o calcolític que inclouen un possible forn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les restes romanes, a la banda de ponent de la serra que hi ha a l'est de l'esplanada (on hi ha les instal·lacions de Renfe), i a les immediacions de Cal Jardiner, hom localitzà en els camps de conreu fragments superficials de 'tegulae', 'dolia', ceràmica a mà de tradició ibèrica, ceràmica a torn de tradició ibèrica, àmfora romana, campaniana, fragments de pipes de fang romanes, algunes monedes ibèriques, valves d'ostra i fragments de 'terra sigillata' hispànica i sudgàl·lica. Aquestes troballes arribaven pràcticament fins el forn de l'Estrella. La vil·la estaria orientada al sud-oest, en un suau pendent. L’arqueòleG Josep Estrada hi recollí el material en superfície. No hi ha notícies de l'existència d'estructures. El camp de conreu fou rebaixat per tal d'adequar-lo com a picador per als cavalls d'Esteve Mogas. Per aquest motiu l’any 1992 ja no s’hi detectaven materials.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la prospecció arqueològica efectuada el desembre de 1993 es documentaren tres possibles estructures excavades al subsòl. Dues es van desestimar com a estructures antròpiques, mentre que la tercera es tractava d'una fossa prehistòrica farcida amb ceràmiques, cendres i carbons. Tenia una fondària màxima de 34 cm i contenia una alta densitat de materials ceràmics molt fragmentats. Aquesta fossa es pot adscriure culturalment i cronològicament al neolític final-calcolític, grup de Véraza. La inexistència de materials lítics i ossis en aquesta fossa, lligada al nivell uniforme de cendres documentat en el seu interior i la seva situació isolada, fa pensar en una funció primària com a forn de cuita de ceràmiques. No es descarta, però, que haguessin existit altres estructures avui dia desaparegudes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, l'any 2009, amb motiu de l'execució del Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques, sector 129 de Granollers, es van documentar dues sitges d'època romana al nord est de l'indret esmentat més amunt, fet que demostra la utilització d'aquesta zona com una explotació agrícola en època romana.</span></span></span></p>	08096-273	Sector est del terme municipal. Al nordest de la casa de cal Jardiner	<p> </p> <p> </p>	41.5956142,2.2929661	441076	4605120		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50127-foto-08096-273-1.jpg	Legal	Antic\|Ibèric\|Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-05-13 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	El jaciment ja va ser documentat per Josep Estrada el 1955.El terreny va ser rebaixat per tal d'adequar-lo com a picador per als cavalls del Sr. Esteve Mogas, per aquest motiu actualment no es constaten materials arqueològics. Actualment hi passa la B-40.	80\|81\|83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50128	Can Canudes / Carrer de Corró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canudes-carrer-de-corro	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.) Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental, Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Destruït per les obres d'edificació	<p>En fer obres al darrera de can Canudes van aparèixer restes de teula romana ('tegulae'). Aquest indret es troba molt a prop d'una àrea amb sepultures d'inhumació amb 'tegulae' de diversos forns d'obra. No es conserva cap estructura. El solar està edificat.</p> <p> </p>	08096-274	Carrer de Corró, 67		41.6108000,2.2882000	440692	4606810		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50128-corro-67-71-h.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50128-foto-08096-274-1.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-13 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Aquest jaciment va ser documentat per J. Estrada (INVENTARI, 1997).A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 15. Corró, c/, 41, 43, 45.; 16. Corró, c/, 67. CAN CANUDES O CAN CANAL, que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment.	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50129	Can Gili	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gili-1	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.) Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Estat de conservació del jaciment desconegut. Molt probablement destruït per les edificacions	<p><span><span><span>Jaciment arqueològic d’època romana que es coneix tan sols perquè s’hi han recollit materials en superfície. Es troba en una antiga zona de conreus, vora la masia de can Gili, on van aparèixer fragments de teula romana ('tegula', 'imbrex') i algun fragment molt esporàdic de terrissa comuna romana. No s’hi ha apreciat cap estructura arquitectònica. Actualment la zona és totalment urbanitzada. El jaciment va ser documentat per l’arqueòleg Josep Estrada (INVENTARI, 1997).</span></span></span></p> <p> </p>	08096-275	Sector nordoest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Barri de Can Gili. Camí de Lliçà s/n.		41.6135200,2.2756200	439647	4607121		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50129-foto-08096-275-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50129-can-gili-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Sense ús	BPU	2024-05-02 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	A poca distància s’hi ha localitzat un forn de pega o peguera, que tal vegada podria relacionar-se amb aquest jaciment (Estrada, 1993).	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50130	Can Jaume / Pàrquing Vila Oberta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-parquing-vila-oberta	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO, Jordi (1984) Les troballes romanes de can Jaume, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>PARDO, Jordi (1986) 'La romanització del Vallès', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 41-46 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	I-IIIdC	Després de la construcció del pàrquing únicament es conserva sota terra el paviment d''opus sectile'.	<p><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt. En aquest cas, les restes van sorgir en l’excavació que es va fer quan l’antiga fàbrica de can Jaume fou enderrocada per construir-hi el pàrking actualment existent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les estructures descobertes es concentraven al costat sud d’aquest solar, mentre que l’àrea central estava lliure d’estructures. Les estructures que s’hi van identificar són les següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Piscina B: de 2,60 x 3,50 m de superfície interior i 1,30 m de fondària. Els seus murs estaven construïts amb formigó i mesuraven uns 0,55 m. A l’interior presentava tres graons d’accés, situats diagonalment a l’angle sud-oest. L’interior de la piscina estava cobert per un revestiment hidràulic i els angles presentaven una motllura perimetral de mitja canya. La canonada de proveïment d’aigües d’aquesta piscina es trobava a la paret nord i la seva continuació nord havia quedat trencada. La piscina havia estat construïda amb tècnica d’encofrat disposat a l’intern de la futura piscina, mentre que la cara externa era la mateixa rasa de fonamentació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Piscina A: de 3,40 x 2,80 m i 1,70 m de profunditat. Els murs de formigó tenien 0,90 m de gruix. La piscina originalment havia estat recoberta amb grans plaques de marbre blanc. Al moment de l’excavació únicament quedaven les empremtes de les juntes i unes lleixes d’anivellació encastades al formigó. Igualment, es va documentar la presència de fragments de marbre aïllats, al terra i als quatre graons d’aquesta mateixa piscina. També es va documentar alguns dels claus i brides de bronze utilitzats per a la subjecció de les plaques verticals de marbre. Al lateral oest, es van trobar restes d’una canonada de plom que desembocava en un desguàs lateral. Aquesta piscina va ser construïda amb la mateixa tècnica constructiva que l’anterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També es van documentar altres estructures. Un paviment de picadís, situat a un nivell superior i entre les dues piscines. Un desguàs lateral, fet amb teules que desembocava a una gran claveguera. Un àmbit pavimentat amb opus sectile: lleixes de marbre blanc i pissarra negra formant una decoració bicroma d’esquema isòdom llistellat. Una gran claveguera de formigó, de 0,35 m d’amplada per 1,60 m d’alçada, on desembocava el desguàs lateral de la piscina A. Un sistema d’hipocaust, al costat oest de l’àmbit pavimentat amb lleixes de marbre. Un dipòsit hidràulic petit, localitzat al costat oest de l’estructura de l’hipocaust i a una cota superior. Un forn. L’ habitació oest, al costat oest de l’habitació amb sistema d’hipocaust.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de les dues piscines s’hi va recuperar una bona quantitat de material, que s’havia abocat en el moment que es van fer obres de la fàbrica de can Jaume.. També es van recollir restes de pintura mural amb motius marins, i de la decoració de l’enteixinat del sostre, amb motius florals (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, Annexos).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una visió de conjunt de l’àrea dels banys ha permès reconstruir la seva estructura, segurament en forma d’un circuit lineal retrògrad; és a dir, d’anada i tornada. Els usuaris es despullaven al vestidor, travessaven el frigidarium sense aturar-se, anant directament a la sala tèbia o sauna, i després prendrien un bany calent al caldarium per tornar enrere i prendre un darrer bany fred tonificant al frigidarium (AADD, 2022: 42).</span></span></span></p>	08096-276	Pàrquing Vila Oberta. Carrer de Sant Jaume, 16-26	<p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p>	41.6082900,2.2854500	440461	4606533		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50130-foto-08096-276-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	BPU	2024-05-22 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Vers el 1900 les obres d’ampliació de la fàbrica de can Jaume ja van posar al descobert estances dels banys termals. Aleshores les runes de les estructures destruïdes foren abocades a l’interior e les piscines A i B.A la dècada de 1980 el jaciment fou documentat en un informe de Jordi Pardo adreçat a l’Ajuntament. L'any 1981 els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, sota la coordinació de Jordi Pardo i la direcció de Josep Muntal i Pere Font, van dur a terme una actuació de salvament que va permetre identificar les estructures descrites. Actualment encara una estructura, que fou encapsulat en una petita cambra, en una de les plantes inferiors del pàrking. La resta d’estructures foren destruïdes. Al solar adjacent (casa número 28) les restes dels banys s’han conservat cobertes amb terra.	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50131	Can Malla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malla-0	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BARBERÀ, J.; PASCUAL, R. (1963) 'Resultados de una prospección en la estación preromana de la Font de Bril, en Santa Eulalia de Ronçana (Barcelona)', Ampurias, Vol. XXV, pp. 343-344, Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Estat de conservació del jaciment desconegut. Restes afectades per la construcció d'estructures.	<p><span><span><span>El mes d'octubre de 1961 van aparèixer dues sitges d’època romana republicana al costat de la casa de can Malla. <span>Segons Emili Ramon, les sitges aparegueren al construir les estructures que es troben entre la casa i el camí Ral (INVENTARI, 1997). </span>El material d'aquestes sitges estava composat per fragments de ceràmica campaniana A i B, ceràmica grisa de la costa catalana, una tapadora de tradició ibèrica, ceràmica de cuina reduïda romana, àmfora romana, ceràmica ibèrica decorada amb semicercles vermells, fragments de 'kalathoi' i 'tegulae'. No va aparèixer cap mur. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, també <span>van aparèixer restes d'una pàtera de ceràmica campaniana i un pes de teler (ESTRADA, 1993). També han aparegut restes d'un ganivet afalcatat de ferro (VILA, 2001).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Més tard, </span></span></span></span>Jordi Pardo ha realitzat diverses prospeccions en aquesta zona i hi ha recollit nombrosos fragments de ceràmica sigil·lada i comuna romana.</p> <p><span><span><span><span>El lloc es troba en una zona agrícola d’immillorables condicions, al costat del camí Ral, que deriva de l’antiga via romana d'Auso a Barcino. Actualment no s'observen restes als camps del voltant de la masia. Molt probablement es tracta d’una </span>vil·la romana originada en època republicana.</span></span></span></p>	08096-277	Masia de can Malla. Palou, Camí Ral		41.5762300,2.2780700	439816	4602979		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50131-can-malla-vista.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50131-can-malla-4.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	BPU	2024-05-15 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Jaciment documentat per Ignasi Cantarell, de Montmeló el 1961, quan es feien les obres a la carretera de Palou a Montmeló. Cantarell va recollir-ne el material i l'arqueòleg Josep Estrada el va documentar. Segons Emili Ramon, van ser dues, les sitges que es van registrar.Segons Josep Estrada (1993), la pàtera de ceràmica campaniana A es troba dipositada al Museu de Montjuïc. Les altres restes estan dipositades al Museu Municipal de Montmeló.	81\|83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50132	Fàbrica de gel La Josefina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-gel-la-josefina	<p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	XI-XV	Desaparegut	<p>L'any 1949, on avui dia hi ha un bar, botigues i vivendes, es va iniciar l'excavació del sòl per a la construcció de la fàbrica de gel 'La Josefina'. A uns 5 m de profunditat, segons J. Estrada (1993: 83), s'hi va trobar una gerra pràcticament sencera i diversos fragments. La gerra va restar en possessió del constructor, el senyor Amadeu Clusella, mentre que els fragments es troben al Museu de Granollers. Les característiques que presentaven les ceràmiques va fer creure a J. Estrada que corresponien a un moment anterior a l'època ibèrica, no obstant, segons informacions posteriors es tractaria de ceràmiques d'època medieval. Estrada (1993: 83) també menciona l'aparició d'una paret, 'que podria ésser antiga, a jutjar pel morter'. Aquesta paret es trobava entre 3 i 4 de metres profunditat, les ceràmiques es trobaven més d'un metre per sota d'aquest nivell. Aquesta zona es trobava, a l'època medieval, fora de la zona murallada, per la proximitat amb aquest element arquitectònic cal suposar que la zona afectada formaria part del vall (VILA, 2001).</p>	08096-278	Carrer de Sant Jaume - Carrer del Museu, 08400 - GRANOLLERS	<p>Documentat per J. Estrada el 1949 (VILA, 2001).</p>	41.6074300,2.2857600	440486	4606437		08096	Granollers	Sense accés	Dolent		Inexistent		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial		2023-09-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica.		1754	1.4		41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50133	Can Piera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-piera	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental' Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PÀMIES, A.; PARDO ,J. (1985):Excavació a can Piera, Granollers; Informe d'excavació entregat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, nº E-775.</p> <p>PARDO, Jordi (1986) 'La romanització del Vallès', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 41-46 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>		Des de l'any 1984 el subsòl no ha sofert alteracions (INVENTARI, 1997).	<p>El jaciment es localitza al turó de Sant Esteve de Granollers, el lloc on s'ha localitzat la màxima concentració d'estructures arquitectòniques i urbanístiques d'època romana a Granollers. Es realitzà una intervenció motivada per unes obres al soterrani de l'edifici de can Piera, de propietat municipal, que consistiren en l'obertura d'un sondeig estratigràfic per verificar la continuïtat dels nivells d'ocupació d'època romana. La cala, de 2 x 1,5 metres, va proporcionar quatre nivells estratigràfics: el primer del segle XVIII; el segon i el tercer, medievals i el darrer datable entre finals del segle I dC i mitjans del segle III dC. Aquest nivell romà es va definir per la presència 'terra sigillata' africana, ceràmica comuna africana, àmfores de vi i d'oli, també africanes i fragments dispersos de ceràmica de vernís roig pompeià, terra sigillata itàlica i gàl·lica. També va aparèixer material constructiu ('tegulae', 'imbrices' i marbre motllurat), fragments de morter i de 'dollium'. Es va interpretar com el nivell d'abandó d'una vil·la romana, segons els responsables de la intervenció (INVENTARI, 1997). Va aparèixer una bona estratigrafia amb materials des del segle I dC fins el IV dC. Per sota d'aquest estrat materials tardo-republicans i 'terra sigillata' gàllica alto-imperial (ESTRADA, 1993). En motiu de les obres d'acondicionament que calia portar a terme al soterrani de can Piera, els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers van efectuar-hi un sondeig amb l'objectiu de comprovar la continuïtat dels nivells romans documentats a l'entorn. En el procés d'excavació es va poder documentar l'existència de diversos nivells d'ocupació. Els més recents es dataven al segle XVIII i els més antics a l'època romana. D'aquest període s'observà dos estrats corresponents a fases d'ocupació diferenciada. A la primera destacava la presència de terra sigil·lada hispànica, africana (produccions A i B), ceràmica comuna africana i àmfores de la mateixa procedència. Segons M. Tenas (1999:5) 'Entre les peces més representatives, cal remarcar una copa de terra sigil·lada africana A1, forma Hayes 3c, datada al segle II ne i una llàntia de disc decorada amb quatre palmes verticals i una estampeta - CIUN(IUS) DRAC - identificable amb la forma Dressel 20 - Deneauve VII A i datable entre la segona meitat del segle I ne i la primera meitat del segle II ne. La cronologia proporcionada per aquest conjunt es situa entre la segona meitat del segle I i el segle III n.e. R. Járrega en destaca la presència de ceràmiques comunes del tipus Late Cooking Ware i també identificà l'existència d'un fragment d'àmfora baix-imperial del tipus Keay XVI. COLL i ROIG, (1998: 7) també en destaquen el conjunt de ceràmiques comunes corresponents al període tardo-romà. Es tracta de ceràmiques de cuina, amb cuita oxidada-reductora i elaborades a mà. S'hi observa dues formes principals: el gibrell i la cassola-olla. L'estudi d'aquests materials va permetre, als autors abans esmentats, proposar la perduració del poblament fins la segona meitat del segle V i principis del segle VI. A la segona fase d'ocupació va documentar-se ceràmiques de cronologia més antiga, entre la segona meitat del segle I ane i la segona meitat del segle I ne. Destaquen la terra sigil·lada itàlica i sud-gàl·lica, la ceràmica de roig intern pompeià i algun fragment de campaniana. Durant l'excavació va documentar-se nombroses restes de material constructiu romà, com ara tegulae i imbrex, morter, fragments de pintura i de motllures de marbre. Possible vil·la (VILA, 2001).</p>	08096-279	Cantonada plaça de Guillamet - Plaça de Església, 08400-GRANOLLERS	<p>Existeixen notícies històriques. Segons l'informe de la intervenció hi ha notícies de que ja a mitjans de segle existien notícies de l'existència d'un paviment romà en aquest punt (INVENTARI, 1997). Excavació arqueològica dirigida per Anna Pàmies i Jordi Pardo, efectuada entre els dies 24 i 30 de setembre de 1984 (VILA, 2001).</p>	41.6075700,2.2864400	440543	4606453		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50133-foto-08096-279-1.jpg	Inexistent	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social	Inexistent	2023-09-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Els materials arqueològics formen part de la col·lecció del Fons del Museu de Granollers. Manca la memòria d'excavació (VILA, 2001). Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica	83	1754	1.4	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50134	Can Riera / Serra de l'Esquella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-serra-de-lesquella	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Estat de conservació del jaciment desconegut, probablement molt arrasat. El camí on van aparèixer les restes ha estat eixamplat recentment (INVENTARI, 1997). L'entorn de la masia és troba força alterat per tractar-se d'una zona d'influència del polígon industrial del Coll de la Manya (VILA, 2001).	<p><span><span><span>Jaciment arqueològic d’època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial a les proximitats de la masia de can Riera. Concretament, l’any 1951 l’arqueòleg Josep Estrada va identificar la presència de teula romana (tegulae) i àmfores a les roderes del camí entre can Riera i les cases de can Climent i can Bonastre. </span></span></span></p>	08096-280	Prop de la masia de can Riera. Sector oest del terme municipal. Camí de can Riera		41.5884367,2.2694164	439107	4604341		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50134-can-riera-vista-2.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	BPU	2024-03-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50135	Can Ripoll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ripoll	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Les restes foren destruïdes en construir-se l'edifici actual	<p><span><span><span>Jaciment d’època romana que és conegut per la troballa de material constructiu quan es feien les obres de l’actual edifici. Segons l’arqueòleg Josep Estrada, quan es feia la fonamentació de l’edifici van aparèixer restes de paviments d''opus signinum' i materials romans que van ser ocultats, ja que l’obra no es va deturar. Actualment a l’indret hi ha un edifici que fa cantonada amb els carrers Nou i del Portalet.</span></span></span></p> <p> </p>	08096-281	Carrer Nou, 9 (cantonada amb Carrer del Portalet)		41.6072023,2.2875555	440636	4606411		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50135-foto-08096-281-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-02 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Segons sembla, hi ha notícies de el propietari va filmar les troballes en pel·lícula de 8 mm. Jaciment documentat per J. Estrada (INVENTARI, 1997).	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50136	Can Tàpies / La Torreta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapies-la-torreta	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p>		No es conserva cap evidència en superfície ja que el jaciment s'ubica en una zona urbanitzada (INVENTARI, 1997).	<p>Vil·la romana destruïda en urbanitzar-se tot el sector que ocupava. Josep Estrada documentà durant la dècada de 1940 un seguit de troballes que defineixen un assentament romà amb estructures d'habitació, avui desaparegudes. Les troballes van consistir en gran quantitat de 'tegulae', 'dollia', ceràmica comuna romana, un forn de secció cilíndrica i fragments de paviment. Al damunt d'aquesta zona s'aixecà un monestir caputxí, desaparegut després de la desamortització del segle XIX. Actualment, no queda rés de les antigues construccions (INVENTARI, 1997). Al costat de la bòbila d'en Guix, al començar la pujada de la Torreta. Es troba un km més amunt de la vil·la romano - republicana de cal Jardiner. Apareix una moneda Iltirkesken i l'altra d'Eusti. Apareix ceràmica a mà Ceràmica en una certa abundància. Vil·la romano - imperial a partir del segle I dC. Hi ha un forn romà rodó, amb el marge ple de teula (ESTRADA, 1993).</p>	08096-282	Carrer de Ramón i Cajal, 39 08400 - GRANOLLERS	<p>Documentat per J. Estrada (INVENTARI, 1997).</p>	41.5995700,2.2847900	440398	4605565		08096	Granollers	Sense accés	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50136-foto-08096-282-1.jpg	Inexistent	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	Inexistent	2023-09-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		83	1754	1.4	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50137	Can Vilaró / El Mirallet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilaro-el-mirallet	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	XXIIaC-XVIIIaC	Jaciment cobert. Possiblement molt arrasat.	<p><span><span><span>Jaciment de l’època del calcolític que es va trobar casualment l’any 1975 quan es feien obres per passar unes línies elèctriques subterrànies a uns dos metres de profunditat per sota el nivell del carrer. Van aparèixer fragments de ceràmica feta a mà. Un dels pocs fragments que es van poder recuperar va ser datat per Araceli Martín dins del període calcolític. El fragment conservat presenta un mugró sobreposat, típic dels vasos de la fase veraziana. No es conserva cap altre element o estructura. Segons informació dels treballadors que van fer la rasa en el lloc es constatava la presència d'estratigrafia potencialment arqueològica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret es troba a l’antiga placeta de M. Muntanyà (actualment Plaça Porxada), arran de l'antic casal de can Vilaró, tocant a la porta d'entrada de Llevant de l'església de Sant Esteve. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta del jaciment s'ubica en un solar edificat i no ha estat possible documentar l'existència de restes arqueològiques (INVENTARI, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat que aquestes restes són escadusseres, el jaciment és interessant perquè demostra que la presència humana al nucli de Granollers és força més antiga del període romà, i es pot remuntar al període prehistòric del calcolític. Es tracta de l'evidència arqueològica més antiga dins de la ciutat.</span></span></span></p> <p> </p>	08096-283	Plaça Porxada (antiga Plaça Manuel Montañá, 4). Al costat de l'església parroquial de Sant Esteve.		41.6080000,2.2866900	440564	4606500		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50137-foto-08096-283-1.jpg	Legal	Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2024-05-16 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Jaciment documentat per l’arqueòleg Josep Estrada l'any 1976 (INVENTARI, 1997).	79	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50138	Carrer de la Constància	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-constancia	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BALBEY, Tomàs (1927): La importància del Vallès a l'època romana. Publicacions 'La Gralla', Festa Major 1927, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>LLOBET, Salvador (1935) 'Granollers romà' Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Granollers, Granollers.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951) Granollers, estudio geográfico e histórico, Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Paviment destruït	<p><span><span><span>Restes d’un paviment romà per a ús hidràulic que es va identificar al carrer de la Constància l’any 1927 (fou el primer descobert a Granollers) i que actualment ja no es conserva. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es trobava adossat a la façana d’una casa de la banda sud del carrer. Era un paviment d’uns 40 cm, el qual podria haver estat una canal per a aigua neta. Tenia una direcció aproximada nord – sud, amb una lleu desviació cap a l'oest. Josep Estrada (1993: 71) diu que era un paviment “fet de picadís d’obra trinxada, pastada amb calç, i descansant sobre una capa cimentada de palets de riera travessant el carrer de biaix. Té una amplada màxima d’uns 75 cm..., sembla conservar una petita forma de conducció de petit rec”. El paviment, doncs, era fet amb la tècnica de l’opus signinum.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb aquestes dades l’únic que es pot dir és que devia correspondre a algun àmbit residencial o bé de treball de l’antic nucli romà de Granollers. El lloc es troba molt a prop dels jaciments coneguts com 'Antiga presó' i 'passatge de Sant Bartomeu'. D’altra banda, l'any 1950 es van trobar restes d'una gerra romana en fer un sot en aquest mateix carrer (més a l’est: jaciment del Carrer de la Constància II).</span></span></span></p>	08096-284	Carrer de la Constància, 19		41.6089637,2.2870094	440592	4606606		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50138-muralla-constancia-5.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-05-14 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	El paviment fou localitzat l’any 1927 per Tomàs Balbey, un destacat estudiós de Cardedeu. El 1935 la Secció d’Estudi de l’Agrupació Excursionista de Granollers va dur a terme l’excavació de la zona on es trobava el paviment. Van indicar les dimensions i les possibles interpretacions (Llobet, 1935). Al capdavant de la Secció hi havia el Dr. Salvador Llobet. L’any 1983 aquest paviment encara es conservava, uns 30 cm per sobre del nivell de l'enrajolat i tocant a la façana d'una de les cases de la banda sud del corredor. El 1990 fou destruït a conseqüència d’unes obres que s’hi efectuaren.L'any 2015 es va dur a terme en aquest carrer una intervenció arqueològica preventiva que va permetre localitzar la seqüència estratigràfica del centre urbà de la ciutat i dues estructures d'èpoques baixmedievals i moderna. També es va documentar ceràmica i material constructiu romà datat entorn dels anys 70-250 dC.	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50139	Carrer de la Verge de Núria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-verge-de-nuria	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d'arqueologia urbana de Catalunya. Volum 1. Granollers. </em>Primera. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990) Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina, Granollers: inèdit.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>TENAS, Montserrat (1992) L'aplicació de mètodes d'excavació prehistòrica a un jaciment clàssic. La necrópoli romana de can Trullàs, Bellaterra, Treball inèdit presentat a la U.A.B.</p> <p><span><span><span>TENAS BUSQUETS, M (1999). “El nucli romà de Granollers: l’aportació d les restes funeràries”. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</span></span></span></p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers.</p> <p> </p> <p> </p>	IdC-VdC	Jaciment probablement molt arrasat	<p><span><span><span>Conjunt de tombes de tipologia diversa que formen part de l’àrea de necròpolis romana de l’antic Convent de les Josefines i entorn, també coneguda com a Necròpolis Oest (M. Tenas, 1999: 63). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1974 i 1975, durant l'excavació d'unes rases per instal·lar serveis públics, a la cruïlla dels carrers Verge de Núria amb Pompeu Fabra es van posar al descobert un total de vuit tombes romanes fetes amb tegulae que Josep Estrada va poder documentar parcialment. La majoria van ser destruïdes per les màquines, però es van poder descriure les tipologies de les número 6 i 7, corresponents a tombes amb coberta de tegulae a doble vessant, la número 10 de coberta plana, i la número 9 en fossa simple. Un dels cranis estava trepanat. En una de les tombes aparegueren restes ceràmiques i un recipient esfèric de vidre per contenir-hi perfum. Una altra de les tombes pertanyia a un individu infantil (fitxa CCAA 1949).</span></span></span></p>	08096-285	Carrer de la Verge de Núria, 15; cantonada amb carrer de Pompeu Fabra		41.6087900,2.2846400	440394	4606589		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50139-verge-nuria-15-jaciment-b.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-16 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Jaciment documentat per E. Ramon i J. Estrada l'any 1976 (INVENTARI, 1997).Les tombes van aparèixer en diversos moments entre els anys 1974 i 1975. A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquològic de Catalunya (CCAA 1949) s'agrupen en una sola fitxa. Al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers (PEPPA) es descriuen en tres fitxes separades (carrer Verge de Núria, Carrer Verge de Núria i Carrer Verge de Núria II).	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50140	Carrer de Llevant / L'Esplanada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-llevant-lesplanada	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers.</p>	IIaC-VdC	Jaciment probablement destruít	<p>Jaciment d'època ibèrica i romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. L'any 1947 els masovers de cal Jardiner van efectuar una prospecció als marges de derrera de la fàbrica de Gas que es trobava en aquest indret. Segons descriu Josep Estrada, hi van trobar ceràmica ibèrica i ceràmica romana. Aquest mateix any Estrada va efectuar una prospecció prop de a fàbrica, on va documentar fragments de teula romana, de dòlia, i ceràmica comuna romana. En destaca la presència d'un 'broquet de pipa vermissada de verd'. A la dècada de 1980 el lloc fou prospectat per Jordi Pardo, que també hi trobà material romà. En l'actualiat el lloc descrit per Estrada es troba edificat amb una plaça pública, habitatges i locals comercials.</p> <p> </p>	08096-286	Carrer de Llevant, 18.		41.6039220,2.2917482	440982	4606044		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50140-foto-08096-286-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-16 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Jaciment documentat per Josep Estrada a la dècada de 1940 i per Jordi Pardo posteriorment	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50141	Carrer de Sant Jaume III	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-iii	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PÉREZ, Purificación; TENAS, Montserrat (1991) 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', Lauro. Revista del Museu de Granollers, Núm. 2, Granollers.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	I-VIdC	Jaciment tapat	<p><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El sector que ocupa aquest jaciment (entre els carrers de Sant Josep i Santa Anna) va ser objecte d'una supervisió provocada per l'obertura d'una rasa de la companyia Telefònica. Entre els números 16 i 36 del carrer, enfront del jaciment de can Jaume, va aparèixer l'angle d'una estructura semicircular pertanyent a un dipòsit. Les parets, de còdols lligats amb argamassa, tenien un gruix de 60 cm i es conservaven amb una alçada màxima de 30 cm. La unió de les parets amb el fons presentava una acabament de mitja canya. El fons gaudia d'un orifici de desguàs de 12 cm de diàmetre. La part interna de l'estructura presentava un arrebossat d''opus signinum' força ben conservat. Aquestes característiques i la proximitat física al jaciment esmentat fan molt possible que el dipòsit formi part de les dependències dels banys de la vil·la. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sud del dipòsit fou documentada una habitació de 5 m de longitud conservada que presentava un paviment d'opus signinum. L'extrem meridional d'aquesta estructura va aparèixer tallada per un mur de formigó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més al sud, entre 4 i 7 metres, va aparèixer els fonaments de dos murs pràcticament arrasats. Tres metres més al sud va documentar-se una altra habitació de 3,60 m de longitud, pavimentada amb morter de calç i sorra. Els murs que la limitaven al nord i al sud presentaven una amplada de 0,60cm i l'alçada conservada era de 1,30 m. Estaven construïts amb còdols de grans dimensions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del límit meridional d'aquesta estructura fins dos metres més al sud foren exhumades altres estructures poc significatives, la que va aparèixer més al sud no presentava cap tipus de relació amb les anteriors (VILA, 2001).</span></span></span></p>	08096-287	Carrer de Sant Jaume, 16-36	<p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p>	41.6080961,2.2856171	440475	4606512		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50141-foto-08096-287-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres	BPU	2024-05-22 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Altres denominacions: Carrer Sant Jaume (entre Sant Josep i Santa Anna)Jaciment descobert per membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, durant la instal·lació d'una línia telefònica, en una zona acotada per J. Estrada. L’any 1990 Purificació Pérez va fer una supervisió arqueològica, que va consistir en una rasa de 208 metres de longitud i 65 m d’amplada. La zona afectada va ser la compresa entre els carrers del Rec i Anníbal.El 2000 es va fer una excavació per ESTRAT SCP, sota la direcció de Santi Molera Clota.	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50142	Carrer de Sant Jaume - carrer d'Anníbal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-carrer-dannibal	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PÉREZ, Purificación; TENAS, Montserrat (1991) 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', Lauro. Revista del Museu de Granollers, Núm. 2, Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	XVIII-XX	Jaciment tapat	<p><span><span><span>Jaciment arqueològic que consisteix en una gran claveguera que, probablement, és d’època moderna o contemporània, tot i que hi ha qui considera que podria ser d’època romana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1990 es va realitzar un sondeig de 5 per 3 metres en aquest sector, just davant el número 58 del carrer de Sant Jaume. S’hi va documentar l’existència d’una estructura, molt ben conservada i que presentava les característiques d’una claveguera, a uns 1,50 m sota el nivell de pavimentació del carrer de Sant Jaume. La claveguera tenia una disposició transversal respecte del carrer de Sant Jaume i estava orientada en sentit E-O. La conducció continuava sota les edificacions adjacents. L’excavació arqueològica es va iniciar després que la claveguera ja s’hagués descobert durant les obres, de tal manera que la feina s’encaminà a la documentació estratigràfica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La claveguera estava construïda amb un encofrat reomplert amb còdols i morter de calç de gran duresa. Tenia una amplada exterior d’1,40 m i una obertura interior de 0,60 m. Cap al costat oest, la claveguera discorre uns 0,70 m per sota del subsòl del solar conegut com l’antiga foneria Can Trullàs i també sota les destil·leries Montaña. Per la seva orientació general cap a l’oest, sembla que aquesta instal·lació hidràulica descendeix en pendent cap al riu Congost. Cap al costat oest, la claveguera presentava un rebliment de fang més potent. A l’interior de la claveguera hi havia unes altres tres conduccions subsidiàries, fetes d’obra (maons i morter) que hi desembocaven, procedents del costat sud. Aquestes conduccions tallen l’estructura de pedra de la claveguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els materials que es van recuperar són tots d’època contemporània (segles XIX o XX). Això fa pensar que La claveguera és de la segona meitat del segle XIX o principis del XX. Així es considera a l’Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos. Els responsables de l’excavació van considerar que podria datar-se al segle XVIII. Al seu torn, Jordi Pardo s’inclinava per una cronologia d’època romana.</span></span></span></p>	08096-288	Carrer de Sant Jaume, 58 (cantonada amb carrer d'Anníbal)		41.6069755,2.2856890	440480	4606388		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50142-foto-08096-288-1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres	BPU	2024-05-22 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	La troballa fou observada per membres de l'àrea d'arqueologia del Museu de Granollers (J. Orri) de manera fortuïta. Amb motiu de l’ampliació de la xarxa general de telèfons al nucli urbà de Granollers, l’any 1990, es va fer una cala arqueològica, sota la direcció de Purificación Pérez i Eduard Sánchez.	98	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50143	Convent de les Josefines / Carrer de Pompeu Fabra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-josefines-carrer-de-pompeu-fabra	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d'arqueologia urbana de Catalunya. Volum 1. Granollers. </em>Primera. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990) Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina, Granollers: inèdit.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>TENAS, Montserrat (1992) L'aplicació de mètodes d'excavació prehistòrica a un jaciment clàssic. La necrópoli romana de can Trullàs, Bellaterra, Treball inèdit presentat a la U.A.B.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IdC-VdC	Jaciment tapat	<p><span><span><span>Conjunt d’una dotzena de tombes que formen part de l’àrea de necròpolis romana de l’antic Convent de les Josefines i entorn, també coneguda com a Necròpolis Oest. Es tracta del sector que abastaria la meitat nord d’aquesta necròpolis. Aquesta necròpolis ocuparia, de manera aproximada, l’àrea situada entre els carrers Verge de Núria, Pompeu Fabra, Roger de Flor, Sant Josep i Plaça de l'Ajuntament. El jaciment de les Josefines correspon a la meitat nord de la necròpolis, mentre que l’àrea sud correspon al jaciment de can Trullàs. Pel mig hi passava un camí romà, en direcció a ponent, que es va poder documentar en el jaciment de can Trullàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El jaciment ha proporcionat una dotzena de tombes, que han estat datades des del segle I dC en endavant, fins al final del període romà. Corresponen a diverses tipologies: sepultures de fossa simple, amb coberta de teula romana (“tegulae”) a doble vessant, amb coberta plana de teula i altres tipus no determinats. En una de les tombes s’hi va recuperar un ungüentari de vidre, una terrissa negra i un gratador de sílex. L’ungüentari s’ha classificat com a pertanyent a la forma Isings 26, datat entre els segles I i II dC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les darreres tombes que es van documentar (números 12 i 13 de la relació de Josep Estrada) estaven ubicades al començament de l'actual carrer de Pompeu Fabra, en el convent de les Josefines. La majoria de les tombes foren destruïdes en el transcurs de les obres.</span></span></span></p>	08096-289	Convent de les Josefines: carrer de Sant Josep, 6; cruïlla amb carrer de Pompeu Fabra	<p><span><span><span><span>El nucli de Granollers va sorgir en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que probablement en època romana es coneixia com a Semproniana. Ocuparia la zona on actualment hi ha la Plaça de l’Església i el seu entorn. Als afores, a redós del camí cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia una àrea d’enterrament (necròpolis nord) i una altra entorn del Convent de les Josefines (necròpolis oest), mentre que al sud, entorn del camí que anava cap a Barcelona (actual carrer de Barcelona) hi havia una àrea de producció de ceràmica, ja que s’hi han trobat diversos forns d’època romana.</span></span></span></span></p>	41.6079011,2.2847049	440398	4606490		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50143-convent-josefines-5.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-16 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Les primeres notícies d’aquesta necròpolis són dels estudiosos Josep Estrada i Emili Ramon, que van poder documentar, de manera parcial i en circumstàncies poc favorables, diverses tombes romanes durant el transcurs de vàries obres fetes entre 1974 i 1977. Les primeres set tombes foren desenterrades els dies 2 i 3 de gener de 1974. La sepultura número 8, el 21 de març de 1975. El 14 d’abril de 1977 foren destruïdes dues tombes.El convent de les Caputxines és una construcció de l’any 1922.Altres denominacions: Necròpolis del Convent de les Josefines i entorns (CCAA 10284)	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50144	Carrer de Barcelona - carrer de Sant Cristòfol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-barcelona-carrer-de-sant-cristofol	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO, Jordi (1983) 'Noves troballes arqueològiques romanesa Granollers', Informatiu Municipal, novembre - desembre.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaCIIdC	Jaciment tapat	<p>Vestigis d'un forn de ceràmica romà que es van localitzar al jardí de la casa d'Eustaqui Casals. En fer un clot per plantar un arbre al jardí de casa seva, Eustaqui Casals localitzà fragments de terrissa romana dins de les restes d'un petit forn ceràmic. Les restes localitzades corresponien a la part inferior de la cambra de combustió, de forma ovoide, amb la boca del forn a la banda nord. Al seu interior van aparèixer nombrosos fragments de 'tegula', ceràmica comuna romana, claus de ferro i un fragment de 'terra sigillata' Clara A. Actualment la xona està coberta amb terra vegetal. El fragment de sigil·lada Clara A permet datar el moment d'abandó i reompliment del forn a mitjans de segle IIdC.</p>	08096-290	Carrer Barcelona, 15		41.6074185,2.2870845	440596	4606435		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50144-foto-08096-290-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-13 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Els material estan dipositats al Museu de GranollersJaciment documentat per Jordi Pardo l'any 1983	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50145	Edifici Catalunya / Carrer de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-catalunya-carrer-de-catalunya	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIIdC-VdC	Jaciment pràcticament destruït quan es va construir el pàrquing de l'edifici.	<p>Conjunt de sepultures fetes amb teula ('tegulae'), les quals formen part d'una àrea d'enterrament d'època romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Aquestes van ser de les primeres en ser excavades.</p> <p>Durant els rebaixos realitzats amb motiu de la construcció del pàrquing de l'edifici Catalunya, al carrer del mateix nom, van aparèixer dues sepultures romanes d'època tardana, construïdes amb 'tegulae'. Els enterraments tenien una orientació E - O. No es va trobar cap tipus de parament. Les sepultures havien estat excavades a la codina, on es construí la caixa funerària amb 'tegulae'. El jaciment s'ubica en un solar edificat i, per això, no es poden documentar noves troballes. Això no obstant, en el moment del salvament de les sepultures com a mínim una va quedar seccionada sota el carrer actualment asfaltat. Tot i que la manca de materials associats no permet precisar-ne la cronologia, el seu excavador, Jordi Pardo, planteja la possibilitat que corresponguin al període tardoromà, entorn dels segles IV-V.</p> <p>Així mateix, durant el seguiment arqueològic dels rebaixos d'unes obres de fonamentació per a un edifici del carrer de Catalunya, número 2-8, es va localitzar un esquelet que correspon a una tomba amb estructura de 'tegula' a doble vessant que, per la seva tipologia, es pot datar en època romana. Es tracta d'una tomba amb orientació E - O, amb una alçada i amplada de 60 cm, que contenia un individu del qual tan sols s'han pogut recuperar les ròtules, tíbies, peronés i els ossos dels peus. Es creu que es tracta d'una dona adulta de mitjana edat.</p> <p> </p>	08096-291	Carrer de Catalunya, 12-18	<p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores Camí ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer del Corró. </span></span></span></span></p> <p> </p>	41.6098368,2.2870633	440597	4606704		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50145-291-catalunya-edifici-catalunya-jaciment-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50145-291-catalunya-edifici-catalunya-jaciment-2.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-16 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	El jaciment fou localitzat per Pere Font el 1982. Va ser objecte d'una excavació d'urgència el mateix any a càrrec de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers i dirigida per Jordi Pardo.Els altres enterraments localitzats en aquest carrer tenen fitxes individualitzades. A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 10. Catalunya, c/ 2-8; 11. Catalunya c/ 5-7 (cruïlla carrer Muralla); 12. Catalunya c/ 12-18 que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment.	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50146	Escorxador Municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-municipal-1	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955b) 'Necrópolis romans en Granollers', Estudios: Revista de la F.E.M.P., Núm. 2, Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990) Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina, Granollers: inèdit.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.) Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>PÉREZ, Purificación; TENAS, Montserrat (1991) 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', Lauro. Revista del Museu de Granollers, Núm. 2, Granollers.Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	I-IIdC	Jaciment destruït, ja que s'hi ha construït l'edifici del Teatre Auditori al damunt	<p><span><span><span>Restes d’una sepultura d’època romana apareguda durant unes obres d'instal·lació de canonades. Es tracta d’una tomba de tipologia senzilla feta amb teula romana ('tegula'), de la qual només se’n va localitzar una gerreta de ceràmica comuna romana i una moneda de Trajà. Les restes de 'tegulae', pròpiament, no es conservaven. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta sepultura podria formar part d’una possible necròpolis situada al nord i nordoest del nucli romà de Granollers, un conjunt sepulcral que es podria datar al segle II dC aproximadament. Aquesta necròpolis ha proporcionat un mínim de set tombes de les quals quatre són de tipologia senzilla, en 'tegula', una en àmfora, una en fossa simple i una última que encara no s’ha determinat. L'únic aixovar documentat a l'interior d'una tomba en relació a l'esquelet estava format per una gerreta monoansada i un dupondi de Trajà. També es va constatar la presència d'una gerra protegida amb dues teules que no mantenien cap relació amb les tombes i recorda, molt de prop, la fossa d'ofrenes de can Trullàs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta zona té un gran interès per al coneixement dels rituals funeraris romans, ja que presenta alguns paral·lelismes amb la necròpolis de can Trullàs. </span></span></span></p> <p> </p>	08096-292	Teatre Auditori de Granollers. Carrer de Torras i Bages		41.6109814,2.2870874	440600	4606831		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50146-teatre-auditori-2.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres	BPU	2024-05-02 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Aquest jaciment fou documentat per J. Estrada entre 1958 i 1965, en el decurs d’unes obres a l’antic Escorxador Municipal.	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50147	Església parroquial de Sant Esteve	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-esteve-0	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951) Granollers, estudio geográfico e histórico, Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>		Jaciment cobert	<p>Durant les obres de reconstrucció de l'església l'any 1942, van aparèixer diverses sitges amb terrissa romana, restes de paviment i alguns murs, aquestes estructures són soterrades per l'actual església. L'any 1984, es va procedir en dues intervencions diferents a l'excavació dels exteriors de la nau central i es van localitzar dos murs d''opus incertum'. Aquestes estructures anaven acompanyades de fragments de 'tegula', 'dollium', terra sigillata gàllica, hispànica, campaniana A, ceràmica comuna romana i fragments de paviments hidràulics. Les troballes s'associen a la 'villa Semproniana' citada pels vaos Apolinars. Aquest jaciment està relacionat amb el de l'antiga presó, el de can Jaume, el del Sindicat Agrícola, el de la rectoria i el de can Piera. La seva morfologia indica clarament l'existència d'un jaciment construït cap el canvi d'Era i que va arribar fins el segle III dC (INVENTARI, 1997). L'any 1942, quan es va reconstruir. Salvador Llobet va practicar excavacions. Va identificar la planta de l'església romànica i restes romanes com paviments. Parets, abundants fragments ceràmics de 'tegulae', 'dollia' i àmfora. També es van localitzar 23 sitges excavades a l'argila . Els anys 1980 s'hi van fer diverses excavacions al seu solar i van aparèixer materials romans (ESTRADA, 1993). Sota el subsòl de l'actual església de Sant Esteve ha estat documentat, en diversos moments, restes arqueològiques d'èpoques diferents. Durant les obres de reconstrucció de l'església, l'any 1942, el doctor Salvador Llobet hi va documentar l'existència de 23 sitges amb terrissa, restes de paviments i alguns murs. En el sector nord de l'edifici s'hi va identificar la planta de l'església romànica i el pis de diverses cases del segle XV. L'any 1982 i 1984 els membres de l'Àrea d'Arqueologia varen portar a terme dues intervencions arqueològiques a l'interior de l'església. De la primera en consta la recuperació de ceràmica comuna romana, vidre, petxines i ceràmica vidrada moderna (ESTRADA, 1993:105). De la segona, segons el mateix autor (1993: 111), 'Han recollit, sobretot, ceràmica de diferents èpoques, principalment romana i moderna' (VILA, 2001).</p>	08096-293	Plaça de l'Església, 08400-GRANOLLERS	<p>Documentat per Salvador Llobet i Josep Estrada i excavat l'any 1942 (INVENTARI, 1997). En motiu de les obres de reforma que s'havien d'efectuar a l'interior de l'església, els membres de l'Àrea d'Arqueologia varen portar a terme dues excavacions d'urgència a l'interior de l'església (anys 1982 i 1984 respectivament), dirigides per J.Pardo i Anna Pàmies. Els resultats d'aquestes actuacions es desconeixen ja que resten inèdits. Excavació dirigida per M. Sunyol l'any 1991, a la base del campanar. (VILA, 2001). El lloc formava un petit turó que el feia adequat per a l'assentament antic, la qual cosa ha portat a pensar diversos autors que es tractava de la Villa Semproniana citada als Vasos Apol·linars (ESTRADA, 1993; PARDO, 1993; VILA, 2001).</p>	41.6079800,2.2863900	440539	4606498		08096	Granollers	Sense accés	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50147-foto-08096-293-1.jpg	Inexistent	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Religiós	Inexistent	2024-01-10 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	A.A.M.G. (s.d.) referència dels restes en les següents localitzacions 19. Església, p/; 20. Església p/ (església) I; 21. Església p/ (església) II; 22. Església p/ (església) III; 23. Església p/ (església) IV; 24. Església p/ (església) V que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica	83	1754	1.4	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50148	Fàbrica de gel Solà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-gel-sola	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>		Jaciment cobert i on s'hi ha un edifici de nova construcció.	<p><span><span><span>Jaciment d’època romana republicana situat al subsòl de l’antiga fàbrica de gel de can Solà i que es coneix tan sols per la troballa de materials dispersos. L’antiga fàbrica s’ubicava al carrer Barcelona, cruïlla amb Sant Cristòfol. Avui hi ha un edifici de recent construcció. El material trobat són fragments de de ceràmica campaniana B, algun fragment de ceràmica comuna ibèrica, àmfora itàlica i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. A més, s’hi van localitzar nombroses restes de teula romana ('tegulae' i 'imbrices').</span></span></span></p> <p> </p>	08096-294	Corredor de Sant Cristòfol, 41 (cruïlla amb Carrer de Barcelona)		41.6074100,2.2868300	440575	4606434		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50148-foto-08096-294-1.jpg	Legal	Ibèric\|Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-05-02 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	El jaciment fou documentat per J. Estrada. D’altra banda, el constructor d’obres Pere Guardia va comentar que de jove, quan feia de manobre, recorda haver vist parets i paviments al bell mig del camí (ara carrer de Barcelona i abans camí reial).De la Fàbrica de gel Solà se'n van extreure diverses peces de fer gel que va ser donades per la propietat al Museu de Granollers, i dipositades després al mNACTEC.	81\|83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50149	Antiga Presó / Carrer de Santa Anna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-preso-carrer-de-santa-anna	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental' Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>LLOBET, Salvador (1947) 'Mosaic del carrer de Santa Anna', Vallés. Número extraordinario, Granollers.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951) Granollers, estudio geográfico e histórico, Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	I-VIdC	Jaciment tapat	<p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. En les excavacions que s’hi han realitzat s’hi van trobar diverses habitacions, la majoria pavimentades amb mosaics. Tanmateix, la descripció concreta de les restes presenta certa confusió (vegeu observacions). Actualment aquestes restes no són visibles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1947, en fer-se obres entre l'edifici de l'antiga presó de Granollers i el pati d'una casa que tenia entrada pel carrer de Santa Anna, van aparèixer un conjunt d'importants estructures arquitectòniques identificades i documentades per J. Estrada i Salvador Llobet. Es tractava de murs d''opus caementicium' que definien àmbits domèstics, alguns d'ells documentats amb mosaics d''opus tesel·latum'. També aparegueren paviments d''opus signinum'. Els mosaics foren arrencats i traslladats a l'antic Museu de Granollers, aleshores a la Casa Molina. Les altres estructures foren destruïdes per les construccions posteriors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el poc material ceràmic recollit es van localitzar fragments de 'terra sigillata' sudgàl·lica, 'terra sigillata' hispànica, 'terra sigillata' Clara A, ceràmica comuna romana de procedència nordafricana, algunes restes d'àmfora, nombroses restes de 'dolium' i molta 'tegula'. Aparegueren dues monedes. Els mosaics presentaven indicis de combustió ja que les bigues de la casa havien caigut enceses. Aquesta destrucció fou datada per J. Estrada pels voltants del 250 dC. </span></span></span></p>	08096-295	Plaça de Folch i Torres (l'edifici que es troba al nord)	<p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p>	41.6084145,2.2863891	440539	4606546		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50149-foto-08096-295-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-21 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	En la nomenclatura dels jaciments situats en aquesta zona hi ha una certa confusió. Sembla que algunes de les restes descrites en el jaciment de l’Antiga Presó corresponen també als jaciments anomenats Pati d’en Gorina i Hort de l’Aiguadé, i fins i tot Passatge de Sant Bartomeu. Per tant, en les fitxes d’aquests jaciments hi ha una descripció més concreta de les restes aparegudes.	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50150	Foneria Trullàs / Can Trullàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/foneria-trullas-can-trullas	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955b) 'Necrópolis romanas en Granollers', Estudios: Revista de la F.E.M., Núm. 2, Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951) Granollers, estudio geográfico e histórico, Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS (1991) Tombes i ofrenes. Les troballes arqueològiques de can Trullàs, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TENAS, Montserrat (1992) L'aplicació de mètodes d'excavació prehistòrica a un jaciment clàssic. La necrópoli romana de can Trullàs, Bellaterra, Treball inèdit presentat a la U.A.B.</p> <p>TENAS, Montserrat (1993) 'El conjunt funerari de can Trullàs (Granollers, Vallès Oriental)', Tribuna d'Arqueologia 1991-1992, pp. 65-78, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIdC-XIV	Les restes estructurals del jaciment foren destruïdes amb la nova urbanització del sector	<p><span><span><span>Jaciment d’època romana on s’hi ha identificat part d’una necròpolis (que forma part de l’anomenada Necròpolis Oest) i una àrea rústica de la vil·la romana de Granollers. En època medieval i moderna el lloc era una zona de conreu per on hi passava un camí empedrat. Més endavant, en aquest solar s’hi va construir la foneria Trullàs, i més antigament hi havia hagut la casa de can Passaserres. Actualment hi ha una plaça pública i un gran bloc de pisos. Seguint l’Atles d’Arqueologia Urbana de Granollers, l’evolució del jaciment per èpoques seria el següent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Època romana. S’hi va establir una necròpolis que es trobava a l’oest de la vil·la romana de Granollers. L’anomenada zona A del jaciment correspon a aquest conjunt funerari, utilitzat des del segon quart del segle II dC fins a mitjan del segle III dC. Sembla que l’eix vertebrador seria una possible via romana que en marcaria el límit nord-occidental. Tanmateix, aquesta via no s’ha pogut identificar. Sí que va aparèixer un camí empedrat, però d’època medieval. Cal dir que al nord d’aquest jaciment (a l’altra banda del carrer de Sant Josep) també hi ha tombes de la necròpolis, però en aquest cas són menys conegudes i de datació més incerta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La necròpolis de can Trullàs és la millor coneguda de Granollers. Hi coexistien dos tipus de ritus funeraris, un d’inhumació i un altre d’incineració associat a enterraments d’animals. Una interpretació proposada per la responsable de l’excavació, Montserrat Tenas, sosté que en realitat hi havia dos sectors diferenciats: una necròpolis d’inhumació que ocupava uns 350 m 2 i un sector ocupat per una sèrie de fosses d’ofrenes que estaven relacionades amb els enterraments, de les quals es van extreure gerres amb restes òssies fragmentàries d’animals (Tenas 1991-92). Els enterraments es localitzen en cinc agrupacions diferents. En total es van documentar 21 tombes i les restes òssies d’almenys 24 individus, incloent-hi infants. Es tracta sempre de tombes senzilles i humils, fetes amb tegula i fossa simple, possiblement dels servents de la vil·la. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons Tenas, la necròpolis tenia un espai reservat per a un tipus molt particular d’inhumacions de nadons i ofrenes de diversos tipus. Concretament, es parla d’una hipotètica fossa d’ofrenes que indicaria alguna mena de ritual amb gerres que contenien restes d’aliments i, a part, ofrenes d’animals sencers; concretament, diversos cavalls que es trobaven en una fossa. Aquesta interpretació, ha estat qüestionada en alguns aspectes, ja que no es coneixen exemples similars i que siguin equiparables al cas de Granollers, on el que trobem és una necròpolis romana de tombes humils. Una explicació alternativa seria que els cavalls es van enterrar a la fossa per evitar malalties contagioses. Aquesta interpretació no nega l’existència de rituals funeraris específics i de gran interès en la necròpolis de can Trullàs. Per exemple, la troballa de gerres ceràmiques amb restes òssies d’animals podria indicar clarament la pràctica d’àpats funeraris relacionats amb la porca praesentanea, o potser amb la cena nouemdialis i, fins i tot, amb els Parentalia, tal com indica la mateixa Montserrat Tenas. Altres restes òssies, en canvi, semblen correspondre més aviat a un abocador. Així mateix, també s’han identificat inequívocament restes que indiquen rituals de libacions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També d’època romana és el conjunt format per un forn i una plataforma de combustió més un dipòsit hidràulic de planta rectangular. Tenas ho interpreta com a part integrant del conjunt funerari, on s’hi haurien fet rituals mortuoris específics. Segons això, el forn seria l’ustrinum i el dipòsit rectangular el “lauatio”. Aquesta hipòtesi també planteja alguns problemes. Alguns autors consideren que els forns i la cisterna de la zona A de Can Trullàs estarien associats a un camp de sitges que es troba proper; és a dir, que s’integrarien a la pars rustica de la vil·la com a àrea d’emmagatzematge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes sitges es troben a l’anomenada zona B del jaciment, la més propera a l’actual edifici del Sindicat Agrícola, una àrea on també s’hi va trobar un forn senzill, probablement per coure pa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, en l’anomenada zona C es va documentar una àrea amb tres forns més, localitzats prop del camí empedrat, un dels quals era un forn de calç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja corresponent a època medieval, a la zona C s’hi va documentar una via o camí empedrat, pavimentat amb còdols. Aquesta via connectaria Sabadell i el centre antic de Granollers. S’hauria construït al segle XIV i hauria estat en funcionament fins a començaments del segle XX. Entre els segles XVI i XVIII, però, el camí va ser totalment cobert i posteriorment es va recuperar i aprofitar de nou. Era conegut com el camí de la Riera. Tal com hem dit, s’ha suposat que sota aquest camí medieval hi havia una via romana, de la qual, però, no se n’ha pogut identificar cap testimoni. Molt a prop del camí es van trobar els fonaments de la casa de Can Passaserres. </span></span></span></p>	08096-296	Carrers de Sant Josep, Sant Jaume, Anníbal i Princesa.	<p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p>	41.6075320,2.2851187	440433	4606449		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50150-296-trullas-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50150-foto-08096-296-2.jpg	Legal	Romà\|Medieval\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-05-22 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Les primeres notícies arqueològiques en aquest jaciment es remunten als anys 1943 i 1944, quan s’hi van documentar restes d’un enterrament de teula i dues gerres. Amb motiu de la construcció de les oficines de la foneria, l’any 1945 Salvador Llobet va documentar una tomba. El 1953 la construcció d’un dipòsit de fuel-oil va permetre a Josep Estrada documentar noves restes funeràries, un forn i materials diversos.L’any 1990 la foneria Trullàs fou enderrocada i al solar s’hi va fer la urbanització actual. Això motivà un seguit de campanyes arqueològiques. Els anys 1990, 1991 i 1993 s’hi van portar a terme excavacions d’urgència, primer sota la direcció de Montserrat Tenas i posteriorment d’altres. El 1998 i 2002 intervencions preventives.El 1990 la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya autoritzà l'edificació del solar amb la condició de traslladar i muntar la 'lavatio' romana al futur espai públic annex a l'edifici.	83\|85\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50151	Vessant migdia del coll de Puig d'Ovella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-migdia-del-coll-de-puig-dovella	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	VIIIaC-IIaC	Estat del jaciment desconegut, però pot ser que la construcció de la presó no l'hagi destruït totalment.	<p>Jaciment d'època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Al costat nordoest de la presó de Quatre Camins, on anteriorment hi havia unes vinyes, al vessant migdia del coll de Puig d'Ovella, just on neix la torrentera que baixa suaument cap a can Cristòfol, s'hi van trobar restes superficials de terrissa ibèrica a mà i a torn. També hi aparegué un molí barquiforme de granulopòrfid. No ha aparegut cap estructura que defineixi més el jaciment. Únicament cal assenyalar la presència d'unes taques cendroses prop d'un figuera que hi ha al bell mig del camp.</p> <p>Posteriorment s'hi ha construït el complex de la presó, però és possible que el jaciment no hagi estat destruït, ja que tot i estar inclòs en el perímetre de la presó, les terres no semblen haver estat rebaixades i fins i tot es conserva la figuera on Emili Ramon efectuà la troballa de taques cendroses.</p>	08096-304	Sector sudest del terme municipal. Vora el Centre Penitenciari de Quatre Camins. A migdia del Coll de Puig d'Ovella.		41.5793173,2.2917618	440960	4603312		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50151-foto-08096-304-1.jpg	Legal	Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres	BPU	2024-05-10 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	El jaciment va ser localitzat per Emili Ramon.A.A.M.G. (s.d.) referència restes en la següent localització 7. Carena oriental de Palou, que tal vegada podrien correspondre a aquest mateix jaciment.Jaciment documentat per J. Estrada i E. Ramon (INVENTARI, 1997, VILA, 2001).	81	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50152	Carrer d'Agustí Vinyamata	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dagusti-vinyamata	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MEDALLA BENEYTO, Jordi (2001) Consideracions d'un cansalader sobre el Vallès, el porc i el seu entorn, manuscrit. Granollers.</p>		Necessita algunes actuacions de millora	<p>Carrer que comença a la cantonada de la Fonda Europa, en plena carretera, entre el carrer d'en Calvé i la plaça de Maluquer i Salvador. Anant cap a Llevant ens menarà cap a l'inici del carrer de Girona i després de travessar-lo, sempre en el segon tram, paral·lel al parc de Torres Villà (GARCÍA-PEY, 1990). El carrer està format per edificis senzills, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Pel que fa al seu aspecte n'hi ha que encara presenten una tipologia popular tradicional i camperola, especialment els més antics(com el grup que es troba prop de la via del tren), al costat d'altres que presenten ja una aposta per una estètica urbana,. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors, especialment al costat del carrer Marià Sans. Els elements que s'han inventariat corresponen a les adreces següents: SENARS: 19 (casa de veïns de planta baixa i dos pisos, noucentista), 23 (estil academicista, 1883. Destaca la reixa), 35 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis, segle XIX, cal Conde), 37 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 39-41-43 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), 45 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis, s. XIX), 55 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), 59 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), 61 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), 83-85 (1828, can Banyeres)-87 (ca la Valenta)-89 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis, segle XIX), 91 (can Botey, a l'altra banda de la via, hi ha elements arquitectònics antics al jardí).</p>	08096-305	Carrer d'Agustí Vinyamata, 08400-GRANOLLERS	<p>Abans aquest carrer es deia de Caputxins, i a començament del segle XX, els seus veïns festejaven amb ball la festa de Sant Roc. Eren gent xiroia, i més d'un any van il·luminar el carrer 'a la veneciana', però amb rengles de pebrots verds i vermells, que els buidaven i hi posaven un grèsol encès a dintre (GARRELL, 1960). Es més conegut per carrer de 'Caputxins' pels granollerins la segona part del seu traçat, el que va des del carrer de Girona fins el pont sobre la via, abans d'entrar a la plaça de la Font Verda. És una via d'un sabor especial malgrat el pas dels anys que l'han transformat notòriament (GARCÍA-PEY, 1990). Moltes cases presenten una cronologia del segle XIX. La casa número 85, de l'any 1828, era propietat del Sr. Ramon Corbera Planas, de can Banyeres de Corró d'Avall. Era carreter de l'agència que es trobava molt a prop de la seva casa (GARCÍA-PEY, 1990). A la cantonada amb el carrer d'en Marià Sans hi havia ca la Sila, en altres temps sinònim de música, actualment encara hi ha una sala de la Fonda Europa que la recorda (GARCÍA-PEY, 1990). En aquest carrer e feien els tractes amb els porcs i altre classe de bestiar, així com el seu menjar (MEDALLA, 2001).</p>	41.6081600,2.2908600	440912	4606515		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50152-foto-08096-305-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50152-foto-08096-305-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50152-foto-08096-305-3.jpg	Inexistent	Neoclàssic\|Noucentisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2023-09-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		99\|106\|119\|98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50153	Connector biològic de la Serra de Llevant	https://patrimonicultural.diba.cat/element/connector-biologic-de-la-serra-de-llevant	<p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit.</p> <p>BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat. MAYOR, X.</p> <p>TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p>		Pressió urbanística important	<p><span><span><span><span>Espai natural que inclou la Serra de Llevant i que té una funció important com a connector biològic, especialment rellevant pel fet que es troba en una zona altament urbanitzada. Les muntanyes de la Serra de Llevant s’estenen pel nord des del límit municipal de Granollers amb les Franqueses i fins a Montornès, a l'alçada de Quatre Camins. La Serra de Llevant està constituïda per un conjunt d'elevacions, cadascuna amb la seva denominació. De sud a nord es trobem:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DE CAN GRI: antigues terres de vinya, on actualment hi ha una zona agrícola creuada per l'autopista AP-7. Conserva els bosquets de Can Mayol i Cal Ceballot.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DE PALOU: a l’alçada de l’antic municipi de Palou i des d’on es té una àmplia vista de la plana de Palou. Per la banda est, en canvi, es divisa la serralada litoral, que ressegueix tota la costa. En un dels punts més alts hi trobem l’anomenat Peiró o Pedró: una antiga creu de terme de Palou.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DE CAN GRAU: avui dia travessada per la ronda sud, és un paratge que combina els horts amb els conreus. En un passat no gaire llunyà hi havia dos extensos boscos que recobrien aquesta serra: el bosc de Ca n'Amat i el bosc de les Tres Torres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DELS CAPUTXINS: que s'estén per l'actual Font Verda, on els conreus de vinya i secà han donat pas a la completa urbanització i industrialització de la zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els cims més destacats de la Serra de Llevant hi ha la Torre de Pinós (229 m), que és el més alt, ocupat per una antiga torre de defensa. A poca distància es troba el </span><span><span><span>Puig de les Forques </span></span></span><span>(224m), turó situat al centre del parc de la Creu, on es pot gaudir d'una bona panoràmica de la ciutat de Granollers. Altres punts elevats, situats més cap al sud, són el Carabassot (168 m), on hi trobem un vèrtex geodèsic just al marge del tall que fa l'autopista, i el ja anomenat Pedró (172 m).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'únic curs d'aigua proper a la serra és el torrent de Vallderiolf, que recorre la serra de Llevant de nord a Sud, a pocs metres del límit municipal, però ja en territori de Les Franqueses i La Roca. La seva vegetació de ribera està molt alterada i només en alguns trams i trobem pollancres i robínies. Malgrat el fet de que les terres de Llevant són de secà, hi havia algunes fonts i basses malauradament avui pèrdues. La més coneguda era la Font Verda, situada a l'actual plaça de mateixa denominació, que va deixar de rajar quan es van urbanitzar els carrers del passeig de la Muntanya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D'altra banda, també cal incloure la zona de Cal Jardiner com a paratge d'interès paisatgístic i cultural que es troba dins la serra de Llevant (ROMERO, 2000). Aquest topònim prové de l'ofici del propietari de la casa, en Josep Garriga Canyers (GARCIA-PEY, 1990). Aquest indret presenta dos horitzons: al sector nord (cantó Torre de Pinós) incloent el parc de les Forques, formaria la connexió amb les Franqueses, com a pas cap al Montseny. Al sector Sud es tracta d'un continu fins l'autopista i el bosc de can Mayol, i mitjançant el Mogent fa el pas cap a la Serra Litoral. Hi trobem conreu de secà i terrassament, amb aprofitament de parc semi-urbà.</span></span></span></span></p>	08096-306	Sector est del terme municipal. Serra de Llevant		41.5916233,2.2949773	441240	4604676		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-alzines-sta-quiteria-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-pedro-area-descans-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-serra-llevant-h.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-peiro-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-cami-santa-quiteria-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-foto-08096-306-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-foto-08096-306-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	Inexistent	2024-04-17 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	La important implantació urbanística en aquesta serra, molt superior a la present a la serra de Ponent, ha provocat la fusió dels barris de la Font Verda de Granollers amb el de La Torreta de La Roca. A més, al nord d'aquests barris s'ha instal·lat la zona industrial del Ramassar, on es localitzen empreses dedicades al vidre, l'automòbil, l'electricitat, el plàstic, els mobles i l'emmagatzematge de gas butà. En els últims anys, l'activitat industrial d'aquest polígon s'ha compaginat amb activitats lúdiques degut a l'assentament de cinemes, bars i altres comerços recreatius (ROMERO, 2000).		2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50154	Bosc de can Mayol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-mayol	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-08. </span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Petit bosc emplaçat al sudest del terme de Granollers, a la part meridional de la Serra de Llevant i a les immediacions del centre penitenciari de Quatre Camins. E<span>stà inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 08. Es tracta d’un </span>bosc monoespecífic de pi pinyer que s’estén per un terreny amb pendent orientada cap a l’oest. L’estrat arbustiu és força pobre, mentre que el recobriment herbari és molt alt en tot el bosc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat la presència propera de la presó de Quatre Camins, les condicions ambientals dels voltants del bosc fan que sigui un hàbitat amb una apreciable biodiversitat. Tot i això, hi ha molts pins que estan arribant al final de la seva vida i és fàcil veure’n alguns que tenen el brancatge sec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Mayol (1,8 ha) i el bosc de Cal Ceballot (1,9 ha) són les dues úniques àrees boscoses granollerines de la Serra de Llevant (fitxa ENIM-08).</span></span></span></p> <p> </p>	08096-307	Sector sudest del terme municipal. Demarcació de Palou. A la Serra de Llevant.	<p><span><span><span>L'origen d’aquest bosc és relativament modern, i possiblement es trobi en les plantacions de pins en camps abandonats o en substitució de boscos més antics. No es tracta, per tant, d’un cas de subsistència del bosc, sinó de l'aparició d'una nova arbreda de pins. La pineda sol plantar-se amb la intenció d'aconseguir un 'bosc net'; és a dir, sense sotabosc que destorbi la circulació per l'interior de l'arbreda (ROMERO, 2000).</span></span></span></p>	41.5786913,2.2900453	440817	4603244		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-bosc-can-mayol-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-bosc-can-mayol-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-foto-08096-307-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2024-04-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Hi ha dos camins que connecten bé el bosc de Can Mayol amb Granollers i Palou. Un és el Camí de Santa Quitèria. A l’oest del bosc, recorre longitudinalment la Serra de Llevant des de Granollers fins a l’ermita de Santa Quitèria de Vilanova del Vallès. L’altre és el Camí de Can Rei, al sud del bosc, que baixa fins al sud del Pla de Palou.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50155	Carrer de Guayaquil / Plaça del Peix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-guayaquil-placa-del-peix	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p>		Necessita algunes actuacions de millora	<p>El carrer de Guayaquil és la continuació del carrer del Portalet, quan ha creuat el carrer Nou i arriba fins el carrer de Navarra (GARCIA-PEY,1990). La plaça del Peix és un racó amagat dins la trama urbana que se troba poc després d'entrar al carrer de Guayaquil entre el carrer Nou i el del Príncep de Viana (GARCÍA.PEY, 1990) Les cases eren edificis senzills construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis. Pel que fa al seu aspecte n'hi ha que encara recorden una tipologia popular tradicional i camperola, al costat d'altres que presenten una aposta per una estètica urbana,. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors, trobant-se ja algunes d'aquestes datables en el segle XIX. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, balustres, complements ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Els elements que s'han fitxat en aquests dos espais són els que segueixen: CARRER DE GUAYAQUIL: SENARS: 11-27 (tipologia tradicional de planta baixa i pis, tret de la 17), 51 ((tipologia rural de planta baixa i pis, balustres), 59-61(tipologia rural de planta baixa i pis), 83 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 105 (casa de Pere Gendra) / PARELLS: 16 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 20 (casa de veïns, segle XIX), 22 (casa de veïns, segle XIX), 24-30 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 30-32 (Villa Montserrat, dècada 1930, forma part de la casa Maspons) 36 (casa de veïns, amb balustres, terrat a la catalana) / PLAÇA DEL PEIX NÚMEROS 4, 5, 6, 7. Es tracta de cases de tipologia popular que contribueixen a conservar l'ambient urbà de la zona.</p>	08096-308	Carrer de Guayaquil / Plaça del Peix, 08400-GRANOLLERS	<p>Al començament del segle XX, Garrell diu que hi havia tres o quatre cases de senyors d'aspecte molt senzill que tenien les traseres ocupades per espaiosos jardins amb sortida a la placeta del Peix . Al carrer de Guayaquil (llavors de l'Alba), que comença en aquesta mateixa placeta, hi havia el col·legi i la capella de les Germanes carmelites així com cases per a habitacles de famílies de treballadors (GARRELL, 1960). A la cantonada del carrer Guayaquil amb Príncep de Viana hi havia la botiga d'en Francesc Gual Recolons, mosso d'esquadra. La seva casa arribava fins al carrer de Barcelona. Tanta fama tenia aquest establiment, tancat el 1957, que el carrer de Guayaquil es coneixia com el 'carrer de can Xarul·lo' (GARCÍA-PEY, 1990).</p>	41.6056500,2.2874800	440628	4606239		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50155-foto-08096-308-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50155-foto-08096-308-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2023-09-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50156	Camí de can Tià i camí de cal Malo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-tia-i-cami-de-cal-malo		IX-XX	Precisa manteniment	<p><span><span><span>Camí històric (ja documentat al segle IX) que discorre pel sud-est del terme municipal de Granollers, en direcció nord-sud, i que comunicava França amb Barcelona. En realitat és la continuació al sector de migdia del camí de Santa Quitèria. Aquest camí va resseguint la serra de Llevant i, en aquesta zona, va descendint cap a la plana agrícola del Vallès. Passa per les cases de cal Tià, Can Masferrer, Cal Malo, Cal Gravat i Ca l'Usel. Es tracta d’un camí de carro amb el ferm de terra piconada. Al seu pas es poden contemplar paisatges rurals de l’entorn granollerí relativament ben conservats i, en els punts elevats, unes interessants vistes sobre la plana on s’assenta la ciutat. </span></span></span></p>	08096-309	Camí de can Tià i can Malo	<p><span><span><span>El camí de Can Tià i el de Can Malo apareix en documentats en el segle IX. Segons diu Josep Estrada, aquesta via era coneguda amb el nom d'Strada Francesca i de Via Calciata. Es tractava d'un camí empedrat que, venint de l'altra banda dels Pirineus, passava per Girona i Hostalric, enfilava la vall del Tordera i del Mogent fins a La Roca del Vallès. Des d'aquí es desviava cap a la Valldoriola i s'enfilava cap el Coll del Puig de l'Olivella o d'Ovella, on hi havia l'Hostal de Vilafort, dalt de la serra de Llevant i avui dins el terme municipal de Granollers. El camí passava pel costat de Cal Rei i de Cal Malo i, seguint Congost avall, arribava fins al Pla de Reixac, on es desdoblava. Una branca continuava cap a Barcelona i una altra prenia la direcció de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></p>	41.5796092,2.2889157	440724	4603347		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-foto-08096-309-2.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Altres	Inexistent	2024-01-31 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		94\|98\|85	49	1.5	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50157	Plaça de les Olles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-les-olles	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 117-120.</span></span></span></span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XI-XXI		<p>Plaça del nucli antic de Granollers, d'origen medieval i situada dins l'antic recinte murallat. Forma un espai més o menys quadrangular, en un punt molt cèntric de la ciutat, al costat del carrer de Santa Anna, de la plaça dels Cabrits, el carrer de Santa Apol·lònia i molt a prop de la Porxada. És una de les places més concorregudes del nucli antic, per la qual cosa molts dels edificis han estat reformats, encara que alguns conserven elements antics dins de la seva estructura.</p> <p>Dintre de la unitat general de la plaça destaquem especialment els següents edificis: números 3, 4-5 (ca la Pepa Sastre, ca la Pubilla), 8 (can Baldufes, can Colleres, can Deuquartos), 9 (cal Ray d'Or), 11 (casa Josep Tardà i Mora, can Pepet Valent), 14-15 (casa Malàs, ca l'Iglésies), 16 (ca l'Estaper, cal Moquets, cal Marc, cal Jan), 17 (casa Josep Riera Sayol, cal Baldufes), 19 (cal Pucegu, Esteve Tallardà).</p>	08096-310	Plaça de les Olles	<p><span><span><span>El nom més antic d’aquesta plaça és d’en Carbó, i la primera referència documental amb aquest nom és de 1349. A partir del segle XV es canvia la denominació per l’actual. Però encara el 1583 trobem notícies que l’esmenten com a plaça de les Olles, abans anomenada d’en Carbó. El desenvolupament d’aquest sector cal relacionar-lo amb l’organització del mercat de Granollers, a partir de la segona meitat del segle XI i, sobretot, als segles XII i XIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En època medieval (almenys des del segle XIV) la plaça estava porticada, almenys parcialment. Els porxos eren a la banda nord. Actualment, no es conserven traces d’aquests porxos, ja que la major part dels edificis van ser estat reformats amb posterioritat al segle XVI. Sí que se’n conserven a la banda nord de la plaça dels Cabrits, que està situada immediatament a l’est de la plaça de les Olles. Altres documents baixmedievals parlen de cases que tenien un habitatge a la part davantera i un hort o pati posterior, que arribaria fins al corredor de la muralla (PANCORBO et alii, 2006: 117). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVI, la plaça de les Olles era un dels centres neuràlgics del mercat de Granollers. En aquesta època l<span>'augment de poder del Consell municipal deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). </span>En aquesta època a la plaça de les Olles hi havia un pou. A la banda nord s’hi venien les olles i la resta d’atuells de terrissa, i d’aquí ve el nom de la plaça. Finalment, el Consell municipal hi va situar els punts de venda d’eixams d’abelles, de ceba i de planter de cols. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta plaça també hi havia, almenys el 1553, l’escrivania pública del notari de Granollers. El 1584 al costat sud de la plaça els Jesuïtes de Barcelona hi tenien dues cases amb dos portals oberts a la plaça de les Olles. Han de coincidir, aproximadament, amb els actuals núms. 2-3. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla probable que en algun moment anterior al 1851 es produís una realineació de les façanes de la plaça de les Olles, per tal que coincidís amb les del carrer de Caldes (avui Santa Anna). (PANCORBO et alii, 2006: 119).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després del creixement de Granollers derivat de la industrialització moltes de les cases del nucli antic van ser objecte d’un procés de reforma o substitució, sobretot a partir del tombant del segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Fa uns anys es va col·locar al terra, al mig de la plaça, una olla, que va idear el conegut Pep Salsetes. Avui aquesta olla ja no hi és (informació oral, Pere Cornelles). </span></span></span></p>	41.6084400,2.2872300	440609	4606549		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50157-pca-olles-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50157-pca-olles-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50157-pca-olles-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50157-foto-08096-310-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Residencial	Inexistent	2024-04-25 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		94\|98\|85	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50158	Carrer del Rec	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-rec	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>JONCH I CUSPINERA, Antoni (1986) La fauna del Vallès Oriental p.21-33. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 47.</span></span></span></p>	XIX-XXI		<p>Cèntric carrer del nucli urbà de Granollers que neix a la plaça de la Caserna, al costat del mercat de Sant Carles, i arriba fins a la plaça de la Constitució, cruïlla de camins abans de creuar el pont de la Riera. Acull una tipologia constructiva força diversa, amb edificacions bàsicament del segle XX, algunes d'influència noucentista. Hi abunden els edificis de construcció aïllada, entre els quals dues construccions dedicades a la distribució d'energia elèctrica. Els edificis que s'han inventariat són els que s'assenyalen a continuació:</p> <p>Números SENARS: 1-3 (noucentista), 5 (frontó, noucentista) 19 (torre Adela Rocaverda), 35 (central transformadora d'ENHER).</p> <p>Números PARELLS: 2 (can Jonc, art déco), 22 (tipologia tradicional urbana de planta baixa més pis, amb frontó), 28-30-32 (Estabanell i Pahissa), 34 (Torre Pardalera).</p>	08096-311	Carrer del Rec	<p><span><span><span>Originàriament aquest era el camí de Caldes. El carrer del Rec és la continuació fora muralles del carrer de Santa Anna, tots dos seguint l’esmentat camí. A l’extrem del carrer de Santa Anna hi havia un dels portals de la muralla: el portal de Caldes. El raval extramurs es devia formar entre el final de l’edat mitjana i el segle XVI (PANCORBO et alii, 2006: 47). Les edificacions que actualment predominen, però, són majoritàriament del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom del carrer es deu al fet que, fins als anys 1950, per l’indret hi passava un rec d'aigua potable. Naixia en la Verneda d'en Fortuny, a l'altre costat del Pont de Ferro del ferrocarril, entre les estacions de Granollers-Canovelles i les Franqueses. Travessava el carrer del Rec i regava camps fins a Palou, on s'esgotava. Per deixadesa, les conduccions van trencar-se, especialment en creuar el riu Congost i el creixent barri de can Xarlet -avui al gran poble de Canovelles. De manera que el rec es convertí en claveguera, i tota la rica fauna que hi vivia (anguiles, barbs, crustacis, moluscs, insectes aquàtics i molts d'altres animals) així com l’ecosistema del seu voltant, es van perdre. Els camps de conreu van esdevenir blocs de pisos (JONCH, 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A tall més anecdòtic, l’autor García-Pey recull que en aquest carrer hi vivia el Periques o Fandango que anava pels mercats i les fires venent escopetes de fletxes entre d'altres mercaderies (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p>	41.6094618,2.2851824	440440	4606663		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50158-carrer-rec-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50158-carrer-rec-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50158-carrer-rec-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50158-casa-adela-rocaverda-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50158-foto-08096-311-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50158-foto-08096-311-3.jpg	Inexistent	Neoclàssic\|Noucentisme\|Art Decó\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		99\|106\|110\|98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50159	Bosc de can Ceballot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-ceballot	<p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-03. </span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Petit bosc situat a l’extrem sudest del terme de Granollers, amb una part que ja pertany al municipi de Vilanova del Vallès. <span>Està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 03. </span>Es tracta d’una pineda de pi pinyer amb zones on hi ha força presència d’alzines, que a la llarga acabaran sent l’arbre predominant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest bosc és una peça més del corredor biològic de la Serra de Llevant, un gran mosaic agroforestal on camps de cultiu envolten els boscos de Cal Ceballot i Can Mayol. Així mateix, ja en terme municipal de Vilanova del Vallès, trobem els boscos de Ca la Pona i de Can Catafalc (fitxa ENIM-03).</span></span></span></p>	08096-312	Sector sudest del terme municipal. A la Serra de Llevant. Camí de can Cristòfol.		41.5734523,2.2890705	440731	4602663		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-bosc-can-ceballot-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-bosc-can-ceballot-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-foto-08096-312-2.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2024-04-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Aquest bosc que ha mantingut la seva superfície originària. Ja quasi no hi queden zones de clariana natural. En canvi, el bosc és travessat per les infraestructures d’una línia elèctrica i oleoducte. Aquestes zones són més il·luminades, un fet que afavoreix la presència de molt sotabosc, com l’estepa borrera.En un dels camps situats al nord del bosc es troba l’ametller de Cal Ceballot: un arbre catalogat inclòs al Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural de Granollers.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50160	Pollancre del camí de Santa Quitèria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-cami-de-santa-quiteria	<p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p>			<p>Exemplar de Populus nigra (pollancre) monumental de 25 metres d'alçària i amb un volt de 233 centímetres i una capçada de 10'90 metres (ROMERO, 2000). Es troba a la cruïlla del camí de Santa Quitèria amb el can Tià i cal Malo. Es tracta d'un arbre de ribera que apareix isolat al costat d'aquests camins.</p>	08096-313	A la bifurcació del camí de Santa Quitèria amb el de Can Tià, 08400-GRANOLLERS	<p>El camí de Can Tià i el de Can Malo apareixen documentats en el segle IX. Josep Estrada ens parla que aquesta via era coneguda amb el nom d'Strada Francesca i de Via Calciata. Es tractava d'un camí empedrat que venint de l'altra banda dels Pirineus, passava per Girona i Hostalric, enfilava la vall del Tordera i del Mogent fins a La Roca del Vallès. Des d'aquí es desviava cap a la Valldoriolf i s'enfilava cap el Coll del Puig de l'Olivella o d'Ovella on hi havia l'Hostal de Vilafort, dalt de la serra de Llevant i avui dins el terme municipal de Granollers. El camí passava pel costat de Cal Rei i de Cal Malo i seguint Congost avall arribava fins al Pla de Reixac on es desdoblava (ROMERO, 2000)</p>	41.5817000,2.2923800	441014	4603576		08096	Granollers	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Social		2024-03-08 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			2151	5.2		41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 163,71 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús