API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
50212	Tresor parroquial i elements artístics de l'església	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-parroquial-i-elements-artistics-de-lesglesia	<p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</p>	XVI-XIX		<p><span><span><span><strong>Tresor parroquial i elements artístics de l’església</strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers es conserven alguns objectes d’interès artístic, especialment d’orfebreria i datables entre els segles XVI i XX. Del tresor de l’església en destaquem sis calzes, un copó, una Veracreu, un encenser, una imatge de la Verge del Roser i una de Sant Esteve. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'exemplar més antic és un calze de plata daurada. El peu, de forma flordelisada, i el nus central hexagonal són del segle XVI, mentre que la resta del calze és posterior. Un segon calze d'argent és d'estil rococó i un altre és neoclàssic, ambdós del segle XVIII. Un altre calze és d'estil imperi (segle XIX) i els dos darrers són datables al segle XX, un d'ells neogòtic. El copó és també de plata i presenta abundant decoració. La Veracreu és de braços calats, seguint una tipologia renaixentista, però que a Catalunya perdurà en el temps. L'encenser, piriforme, és del segle XIX. La Verge del Roser és una obra del segle XIX i es conserva la marca de l'argenter. La imatge de Sant Esteve està feta de plata burinada (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Existeix una còpia, feta l'any 1943 per Alfons Serrahima, de la custòdia feta el 1561 per Gracià Ferràs i Miquel Boygues, de Barcelona. L'original va desaparèixer el 1936. També existia una creu processional feta per Gracià Ferràs i daurada per Perot Oller el 1555. Va desaparèixer així mateix el 1936 (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres elements artístics destacables de l’església (alguns dels quals conservats al Museu de Granollers) són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>MÈNSULES: Es conserven deu mènsules al Museu de Granollers. Es tracta d'elements encara amb trets romànics però ja comencen a evolucionar cap el gòtic. Destaquen figures antropomòrfiques, monjos cantaires, animals reals o fabulosos, cares humanes (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPITELLS ROMÀNICS DE LA PORTA: Es conserven dos capitells tallats en pedra calcària i decorats amb motius vegetals per les quatre cares. Ambdós són de tradició coríntia evolucionada amb dos registres de fulles d'acant amb les puntes cap avall. Es tracta d'elements típics de la segona meitat del segle XII i inicis del segle XIII (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>TRONA GÒTICA: Es una bona mostra de fusteria tardo-gòtica amb traceries on es pot veure en una cara la Verge i en l'altre Sant Domènec de Guzman. Es conserva al Museu de Granollers. (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PICA BAPTISMAL: Presenta grans estries helicoïdals que formen dotze cares còncaves amb arestes. La copa és carejada, té nus i peu, i està feta amb pedra de Girona. Tres de les cares presenten relleus, en una hi ha la Verge amb el Nen i a les dues dels costats hi ha sengles orants. Es pot datar al segle XVI. Antigament aquesta pica era situada als peus de l’església, on hi havia el baptisteri. Actualment encara es conserva a l’església (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p>	08096-365	Església parroquial de Sant Esteve. Plaça de l'Església, s/n. Museu de Granollers. Carrer d'Anselm Clavé, 40-42.	<p><span><span><span><span>La primera notícia documental que es coneix d’una església dedicada a Santa Esteve a Granollers es troba en un document del cartulari de Ripoll del 25 de juny de 972, però no es té constància que quedi cap resta d'aquesta primitiva construcció. Ja es citada com a parròquia l'any 1001, en una escriptura d'empenyorament d'un alou situat a les parròquies de Sant Esteve de Granularios i Sant Julià de Palaciolo. Se sap que el 1065 l'església tenia dedicació a sant Joan, segons consta en un testament. Entre els segles XI i XII aquest primitiu edifici fou substituït per un altre, del qual se’n van trobar restes durant les excavacions fetes entre 1940 i 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual. A finals del segle XII hi ha constància de llegats per a l'obra del temple. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta segona església, romànica, era d'una sola nau, d'uns 13 metres de llarg per 5'50 metres d'ample, amb absis semicircular orientat a llevant i la porta d'entrada a ponent. Al segle XV es trobava en mal estat, i això, juntament amb l'augment de la població, motivà la construcció d'una nova església, ja d’estil gòtic, entre mitjans segle XV i inicis del segle XVI. El campanar, adossat a la part nord del mur oest de l'església, ja deuria estar construït a principis del segle XVI. El 1508 es diu que el cloquer del campanar tenia quatre campanes. Així mateix, en el testament de Bruniquer (1561-1641) s'explica el trasllat de les tombes de la seva família amb motiu de les obres del campanar i del cor. Les sepultures havien estat traslladades del fossar a un indret davant del portal gòtic en època del seu pare i del seu avi (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta nova església mesurava 35 metres de llarg i 11 metres d'amplada, amb capelles laterals més baixes que la nau central. A la façana sud el portal, de brancals i arquivoltes amb llinda i timpà apuntat. Al damunt tenia un guardapols rematat amb una creu i decorat per òculs i florons. A les arquivoltes hi havia petits capitells amb decoració vegetal i mascarons. El paviment interior de l'església estava format per cairons de color groguenc. A l'interior del temple el presbiteri estava una mica alçat de la resta del temple, i els elements arquitectònics estaven pintats. El cor estava sobre un arc carpanell rebaixat als peus de la nau, i tenia una barana amb òculs calats (DANTÍ, 1997).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta església gòtica fou ampliada per la part nord els segles XVII i XVIII, amb diferents capelles i sagristies. La primera fou la capella del Roser, de principis del segle XVII. Al costat d'aquesta hi havia la capella de la Sang, que, probablement, havia estat una sagristia en altres temps. El 1744 hi ha notícies d’obres que s'estan fent per a la capella de la Verge dels Dolors, i es parla també d'una capella fonda o del Santíssim Sagrament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1660 l’església tenia els següents altars: el Major, dedicat a Sant Esteve; al costat de l'Evangeli hi havia els de Santa Maria (l'antiga), Sant Miquel, Sant Pere, Sant Salvador, Santa Magdalena, el Roser, Santa Creu i el Crist Crucificat. Al costat de l'Epístola hi havia els de Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Antoni, el Sant Esperit, Sant Sebastià i Sant Eloi i Sant Jaume. De tota manera, el nombre d'altars va anar variant amb el temps (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els elements ornamentals interiors que tenia cal destacar l'altar del Roser, d'estil renaixentista-barroc, datat al 1635; l'altar de Santa Llúcia, barroc xorigueresc; l'altar de Sant Josep (barroc) o la creu processional de 1555. Tot això fou destruït l'any 1936. Un element que sí s’ha conservat és el gran retaule de Sant Esteve que decorava l’altar major (1497), obra dels germans Pau i Rafael Vergós i continuat, a la mort del primer, per Rafael i el seu pare Jaume. Es va salvar pel fet d'haver estat retirat des del 1879. El 1917 fou venut a l’Ajuntament de Barcelona per tal de contribuir a sufragar la construcció del nou Hospital de Granollers, i avui aquest retaule es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). També es van salvar la pica baptismal, un tros de la trona d'estil gòtic provençal i els capitells de la portalada romànica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1705 el rector Josep Vila, per mitjà del bisbe de Barcelona Benet Sala, obtingué del papa Climent XI les relíquies de Sant Plàcid (copatró de la Parròquia), les quals entraren solemnement en processó el 2 de juliol del 1705 (BAULIES, 1986). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja al segle XX, durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba. La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les campanes, l’any 1873, durant la tercera guerra carlina, els republicans van fondre’n el bronze per fabricar canons. I durant la Guerra Civil de 1936 l’església va tornar a quedar sense campanes, quan la Sant Esteve, l'Antònia i les altres foren despenjades i llançades damunt les runes de l’església (BAULIES, 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></span></p>	41.6078294,2.2865317	440551	4606481		08096	Granollers	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-3.jpg	Física	Renaixement\|Rococó\|Contemporani\|Neoclàssic\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Privada accessible	Religiós	Inexistent	2024-01-10 00:00:00				95\|97\|98\|99\|94	53	2.3	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50213	Els Garbers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-garbers	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>MASSOT MUNTANER, Josep (1993-1994) Obra del cançoner popular de Catalunya. Materials. Volum IV. Fascicles I i II. Inventari de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>MASSOT MUNTANER, Josep (1993) 'La recuperació de l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Revista d'etnologia de Catalunya, nº 2, Febrer 1993, p. 132-133. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.</p>	XVII-XVIII	Tradició en desús	<p><span><span><span>Rondalla popular de la que se n’han recollit dues versions, una per Ripoll i l'altre per Milà. La recollida per Ripoll té la referència a l'Obra del Cançoner S-19-20K-XXXVI i diu: 'Sortiren trenta minyons. Sortiren de Granollers / s'en van cap a Barcelona / per guanyar alguns diners / guardeu-nos d'aquest motí que varen tenir els garbers'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra versió va ser recollida per Milà i té la referència S-18-18-XXXIX-660,661;1-2 Varis 36. En transcrivim la lletra a continuació 'Si n'eren trenta fadrins, partiren de Granollers / si s'en van anar de casa, per guanyar-ne algun diner / a l'entrant de Barcelona / n'encontre dos cavallers / -Voleu-vos llogar, minyons, voleu-vos llogar, garbers? / -Per xo, n'hem marxat de casa / per guanyar-ne algun diner / -A la plaça donen tres rals / jo quatre us en donarè / - anem a sopar minyons / anem a sopar garbers / que n'hi haurà perdiu per home / y encara podé algún mes / en respon un de la colla / això no es sopar de garbers / respongué un criat de casa / ni tampoch de cavallers / Tots se posaren a taula / menos un que ho entengué / pubill si no mous les camens / ton germà no'l veuràs més / el pubill se n'aixecava com si en fora Llucifer / ab un salt n'es a l'escala / ab un altre es al carrer / y ab un altre es a la plaça / y el gran crit Visca els Garbers' (no recorda més) . </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fou cantada per Pere Soler, i anotada la tonada per Mn. M. Cavalleria. La transcripció no s'acompanya de la música, però la de Ripoll quadra perfectament a la mètrica d'aquesta versió. </span></span></span></p>	08096-366	Granollers	<p><span><span><span>Els referents i qüestions de context podrien fer portar aquesta rondalla fins el segle XVII o almenys fins al XVIII. Dins del patrimoni musical de tradició oral ressalta, per la seva importància intrínseca, la recopilació forana de materials feta a finals del segle XIX i començament del XX per destacats folkloristes catalans, dins el projecte promogut pel mecenes Rafael Patxot i Jubert, i que es coneix com 'L'Obra del Cançoner'. Es composa d'un bon nombre de cançons de diversos tipus (cançons de jocs, amatòries, burlesques, romanços, etc) transcrites en suport de paper (lletres i/o músiques en certs casos), i inèdites en bona part. Actualment els hereus del Sr. Patxot han fet una cessió de tots els materials que s'havien aplegat durant anys i que es trobaven a Barcelona i Suïssa, a l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat. De la recopilació d'aquest material s'ha tingut accés a una de les dues copies microfilmades que es troben al Centre de Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya. Dins d'aquest fons es conserven uns quants documents destacables per a Granollers.</span></span></span></p>	41.6081843,2.2871568	440603	4606520		08096	Granollers	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50213-cami-ral-huelamo.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Cultural	Inexistent	2024-01-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Coincidint amb la realització del Mapa del Patrimoni cultural de Granollers entorn del 2002 es va procedir a l’enregistrament d’aquesta rondalla musicada. Es van enregistrar les dues versions: la lletra de la cançó amb partitura en versió de Ripoll i la versió de la cançó recollida per Milà, amb música de la de Ripoll.Els arranjaments musicals de la gravació els van fer Juan Luis Huélamo Gabaldón i Marta Luz Huélamo Gabaldón. Es van fer dues versions en arxius electrònics i es va enregistrar una tercera versió. En aquesta darrera, la part coral fou interpretada per Marta Luz Huélamo Gabaldón (veu femenina), Javier Alonso Lebreros (primera veu masculina) i Juan Luis Huélamo Gabaldón (segona veu masculina), a més de Silvana Solias i Huélamo, Juana Maria Huélamo Gabaldón i Josep Maria Solias i Arís (cors), amb acompanyament instrumental de Javier Alonso Lebreros (Xeremia), Marta Luz Huélamo Gabaldón (pandero) i Juana Maria Huélamo Gabaldón (canya). L'enregistrament es va fer a Madrid el 28 de desembre de 2001, dia dels Sants Innocents.Un dels enregistraments és un arxiu MP3 que es pot escoltar amb qualsevol reproductor per aquest tipus d'arxiu. L’altre és un arxiu MIDI, que hauria de poder ser interpretat per la tarja de so de qualsevol ordinador.	119	62	4.4	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50214	Can Riba de la Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riba-de-la-serra-0	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VIIdC	Estat de conservació del jaciment desconegut. Probablement força arrasat	<p>Jaciment d'època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es va fer en una prospecció efectuada l'any 1953 per l'arqueòleg Josep Estrada (1993: 88-89). A l'alçada del km 24,8 de la via de ferrocarrils que va de Puigcerdà a Barcelona hi va documentar 'a la part alta de la trinxera, com un dipòsit de pedres mitjanes, al qual no he vist res de terrissa. Però, dos o tres metres més avall, es veu com algun fragment de teula rodona'. En la prospecció realitzada l'any 1999 no s'hi va localitzar cap tipus de resta que permetés contrastar la informació.</p> <p>El jaciment es troba 250 metres al nord de la masia de can Riba de la Serra. Tot i això, és difícil d'establir si entre el jaciment romà i el mas hi podria haver algun tipus de relació. El mas ja es troba documentat al segle XIV.</p>	08096-367	Sector sudoest del terme municipal. Antic terme de Palou, a ponent del riu Congost. Camí de can Riba de la Serra, s/n		41.5766437,2.2679784	438975	4603031		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50214-can-riba-serra-jaciment-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50214-can-riba-serra-jaciment-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	BPU	2024-05-02 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50215	Voltants de can Ferran	https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltants-de-can-ferran	<p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VIIdC	Estat del jaciment desconegut. Segurament força arrasat	<p>Jaciment d'època romana conegut tan sols per la troballa, molt escadussera, de material en superfície. Segons l'arqueòleg Josep Estrada, (1993: 86) 'sota les desferres escampades per tota la margenada existent sota les ruïnes de l'Esquella, entre el primer i el tercer revolt, hi he trobat tres fragments de teula romana'. Això va ser el 1951. En prospeccions posteriors no s'ha documentat cap tipus de resta que permeti contrastar la informació (VILA, 2001).</p> <p>La zona on haurien aparegut les restes es trobaria uns 100 m al nord de la casa de ca l'Esquella.</p>	08096-368	Sector oest del terme municipal (Serra de Ponent). Polígon industrial de Coll de la Manya. Prop de la casa de ca l'Esquella		41.5858979,2.2692074	439087	4604059		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50215-foto-08096-368-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2024-05-16 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50216	Antiga Rectoria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria	<p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>		Jaciment tapat	<p>L'any 1958 va ser enderrocada l'antiga rectoria per a construir-ne l'actual. A uns dos metres de profunditat van aparèixer estructures de parets amb habitacions que conservaven paviments d'opus testaceum. Segons Estrada (1993:93) a les parets s'hi podia observar restes d'estuc de color blanc, sense decoració. Altres restes foren l'aparició de sis sitges i una conducció de teula plana que creuava transversalment el solar. En relació al conjunt de béns mobles associats a les estructures, Josep Estrada en destaca 'una bona quantitat de ceràmica sigillata, llanties, fusaioles, vidres, claus, etc'. També hi va aparèixer un gran nombre de restes d'àmfora, dòlium i teula. Del conjunt de restes arqueològiques J. Estrada en destaca l'aparició d'una base de columna de pedra calcària i d'estil toscà romà que mesura 31 cm d'alçada, 43 cm de diàmetre del fust i 59 cm de base. A partir de les característiques de la talla de la columna J. Estrada va considerar que la seva procedència havia de ser d'un taller local o regional (VILA, 2001).</p>	08096-369	Entre la parròquia de Sant Esteve i el carrer Sant Jaume, 08400-GRANOLLERS	<p>Documentat per J. Estrada el 1958 en motiu de les obres d'enderroc de l'antiga rectoria.(VILA, 2001).</p>	41.6079300,2.2859100	440499	4606493		08096	Granollers	Sense accés	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50216-foto-08096-369-1.jpg	Inexistent	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	Inexistent	2023-09-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		L'any 1987, en unes obres efectuades al carrer de Santa Apol·lònia, va aparèixer una base de columna que presentava les mateixes característiques tipològiques que les descrites amb anterioritat (VILA, 2001). Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica.	83	1754	1.4	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50217	Plaça de l'Església	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-2	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IdC-XX	Jaciment tapat	<p><span><span><span>Jaciment arqueològic al centre de Granollers amb diferents fases que documenten l’evolució de la ciutat, des del seu origen com a vil·la romana (en aquest indret s’hi ubicava un pati porticat que corresponia a la pars rustica), passant per una necròpolis altmedieval associada a l’església, la sagrera i la continuació del nucli de Granollers en les èpoques posteriors. En la intervenció arqueològica que s’hi va realitzar els anys 2002 i 2003 es van documentar nou fases cronològiques, que tot seguit detallem.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 1 (fase edilícia romana). Correspon a la construcció de la vil·la romana de Granollers, al segle I dC. Van aparèixer restes d'un pòrtic que feia d'aglutinant d'una sèrie d'estances que s'obrien al seu voltant. Tenint en compte que hi havia un altre pòrtic situat més al nord, es va interpretar que el pòrtic de la plaça de l’Església era el que vertebrava la pars rustica de la vil·la, mentre que el pòrtic nord corresponia al peristil de la pars urbana de la mateixa vil·la. Això concorda amb la troballa de dos dipòsits per a l’elaboració del vi ('laci vinarii') en aquesta zona del pati porticat rústic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 2 (sitges dels segles III – VI). Es van documentar un total d’onze sitges. Es divideixen en dos grups; un conjunt al sud format per quatre sitges molt properes entre elles, i un conjunt al nord, amb una alineació d'est a oest. Aquestes, tot i estar escapçades, semblaven ser de mida petita i mitjana, amb el fons pla i de secció cilíndrica o lleugerament troncocònica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 3 (amortització del pòrtic sud i fase constructiva romana dels segles IV–V). Al segle IV es va fer un gran retall entre els dipòsits de vi, on apareix un edifici obrat amb la tècnica de l’'opus caementicium'. Només en resta la fonamentació i no se'n coneix la funció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 4 (necròpolis medieval, segles IX–XI). En aquesta època altmedieval s’hi va establir una extensa necròpolis que, amb tota probabilitat, estava vinculada a l’església parroquial, concretament a l’església preromànica de la qual no se’n té constància arqueològica. S’hi van poder registrar un total de 103 tombes. Les tombes no presentaven aixovar de cap tipus, fet que dificulta la seva datació, però se sap que són posteriors a l'edifici en 'opus caementicium', ja que la distribució de les sepultures en respecta l'estructura. La tipologia de les tombes és de fosses simples, antropomorfes i cistes de còdols. Les fosses simples es basen en retalls de forma fusiforme o ovalada que segurament tenien algun tipus de coberta. Les fosses antropomorfes són les característiques amb forma humana. Totes les tombes es troben en sentit est-oest, el cos en decúbit supí i amb els braços creuats sobre la pelvis o l'abdomen o a banda i banda del cos. Vàries de les tombes presenten ossos en posició secundària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 5 (sagrera medieval dels segles XI–XIV). La Sagrera és l’espai d'immunitat fixat en trenta passes al voltant de l'església, vigent a partir del segle XI. La sagrera de Granollers fou un primer nucli de la vila medieval, junt amb la zona de mercat. Com a tal, la sagrera va estar vigent entre els segles XI i XIV. Progressivament es va anar ampliant, i va acabar ultrapassant el límit de trenta passes. A l’espai de la sagrera s’hi van documentar també 47 sitges (sagrers).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 6 (segles XIII–XIV). En aquest moment es va trencar l’orientació urbanística derivada de la fase romana. La vila medieval es va reorganitzar amb un urbanisme que s’aglutinava al voltant del nucli de l’església i, més a llevant, entorn del mercat (plaça Porxada), amb altres petites places. Al segle XIII la vila estava encerclada per una muralla, que es va ampliar al segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 7 (construcció de la muralla el 1366 i urbanisme gòtic). L'any 1366 es començà a construir la segona muralla (del segle XIV), fet que comportà canvis urbanístics. La muralla està encaixada en un retall natural en forma de L amb una banqueta de 1'70m. Contemporani a aquest pany hi ha una bestorre a l'extrem nord del pany, del segle XIV. És de planta quadrangular, oberta per l'est amb carreus perfectament escairats als angles. Es documenta també el fossat corresponent a aquesta fase, en forma de U, amortitzat durant els segles XV i XVI. El fossat tenia una amplada de set metres. L'urbanisme dels segles XIV i XV es caracteritza per un creixement de la ciutat en direcció est, ultrapassant la tradicional zona d'ocupació romana i altmedieval al turó de Sant Esteve. La muralla és un element vertebrador de l'urbanisme en aquest moment, i es construïren cases amb espais porticats als baixos, sobretot al voltant de les places. Es construeix també una nova església gòtica. A més, s'han documentat pous que captaven l’aigua freàtica i que serien d’ús públic, situats al mig de la plaça.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 8 (fase constructiva dels segles XVI-XVII). Des de mitjans segle XVI Granollers protagonitza un gran creixement demogràfic que queda palès en l'urbanisme, amb un augment de la superfície construïda, inclòs els ravals fora muralles. S'efectuaren també reparacions en alguns punts de la muralla. La trama urbana es presenta amb una sèrie de cases probablement d'una sola crugia, entre mitgeres, disposades de manera perpendicular al corredor que envoltava interiorment la muralla, amb la façana disposada a l'est. Es van documentar tres retalls farcits amb materials d'època moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 9 (segle XIX). En aquest últim moment es documenta la fossilització de la sagrera. S'enderroquen torres, portals i alguns panys de muralla, es reorganitzà l'urbanisme sense tenir la fortificació com a element vertebrador. Les noves estructures bastides en aquesta època van suposar l'enderrocament de la muralla en alguns casos i, en altres, el seu aprofitament per integrar-hi edificis (fitxa CCAA 14660).</span></span></span></p>	08096-370	Plaça de l'Església		41.6076830,2.2863418	440535	4606465		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50217-placa-esglesia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50217-placa-esglesia-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50217-foto-08096-370-1.jpg	Física	Romà\|Medieval\|Modern\|Contemporani\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres	BPU	2024-05-22 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		El 1965 Josep Estrada ja va documentar en aquest indret materials arqueològics d’època romana que no estaven associats a cap estructura. Entre d’altres, un petit bloc de marbre que podria correspondre a una petita ara.Durant els anys 2002 i 2003, arran de les obres d'arranjament de la Plaça de l'Església, es van dur a terme diverses intervencions arqueològiques preventives.El 2005 es va realitzar una intervenció de conservació i restauració al tram de la muralla conservada a l'interior del bloc A1 de la Plaça de l'Església. Es van retirar part de maons que sobresortien de l'extrem de la muralla i es van sanejar les zones de muralla acabades amb arrebossats amb mal estat. També es van rejuntar amb morter de calç i sorra els espais buits que s'havien produït al llarg del temps.El 2007 es va realitzar una nova intervenció arqueològica preventiva. Cal recordar que en les immediacions de la plaça de l’Església s’hi han fet múltiples intervencions arqueològiques, i cadascuna consta com un jaciment individualitzat. Els més destacats d’aquest sector són els anomenats Jardí de la Rectoria, Antiga Rectoria, Església parroquial de Sant Esteve i Solar de Càritas.	83\|85\|94\|98\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50218	Antiga Caserna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-caserna	<p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropo-litana de Barcelona'. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1986): 'Prehistòria i Història Antiga de Granollers i els seus voltants' Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medii natural i a la història de Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO, J. (1984): Les troballes romanes de Can Jaume. Museu de Granollers, Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>PÉREZ,P. I TENAS, M. (1991): 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental'. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 2.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>		Jaciment tapat	<p>En obrir una rasa per la instal·lació d'una claveguera al carrer de Sant Jaume, J. Estrada observà que tallava diverses estructures que presentaven una orientació perpendicular a la del carrer. Va identificar: una paret que des de l'antiga caserna (avui mercat de Sant Carles) es dirigia al núm. 18 del carrer; una conducció d'aigua que des de l'inici del pati de la caserna anava al núm. 28 (can Reverter); finalment va observar un mur 'd'un metre i mig de gruix i d'un metre i mig d'alçada' que des del final del pati esmentat es dirigia al núm. 32 del carrer Sant Jaume (J. Estrada, 1993: 97) (VILA, 2001).</p>	08096-371	Carrer de Sant Jaume -entre el pàrquing Vila Oberta i el Sindicat Agrícola-, 08400 - GRANOLLERS	<p>Documentat per J. Estrada el 19 de juliol de 1965 (VILA, 2001).</p>	41.6082000,2.2856700	440479	4606523		08096	Granollers	Sense accés	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50218-foto-08096-371-1.jpg	Inexistent	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Residencial	Inexistent	2023-09-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Algunes informacions inclouen aquestes dades al jaciment del carrer Sant Jaume Aquest conjunt d'estructures es relacionen amb les aparegudes al Pàrquing Vila Oberta, can Reverter, carrer Sant Jaume i al Sindicat Agrícola i en algunes informacions s'inclouen en aquells. S'obren fitxes separades al trobar-se així a (VILA, 2001). Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica.	83	1754	1.4	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50219	Hort de l'Aiguadé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-de-laiguade	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BARRAL I ALTET,X. (1978): 'Les mosaïques romaines et médievales de la Regió Laietana (Barcelone et ses environs)'. Universidad de Barcelona, Instituto de Arqueologia y Prehistória, Publicaciones eventuales, núm. 29.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions'. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969):' Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropo-litana de Barcelona'. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1986): 'Prehistòria i Història Antiga de Granollers i els seus voltants' Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medii natural i a la història de Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental' Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	I-VIdC	Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del Fons del Museu de Granollers	<p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. En l’excavació que es va realitzar l’any 1947 a l’Hort de l’Aiguadé s’hi van trobar diverses habitacions, la majoria pavimentades amb mosaics. Actualment aquestes restes no són visibles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A uns 0,20 m de profunditat aparegueren restes fragmentades d’un mosaic. El fragment més gran no arribava a 0,20 m i estava compost per tessel·les, segons Estrada, d’un tipus més gran que l’habitual, que componien una sanefa orlada amb meandres enllaçats, a base de trenes de dues cordes de tessel·les de marbre blanc dins d’un camp de tessel·les de calcària negra. A un altre indret, amb situació topogràfica imprecisable, i a 0,80 m de fondària, es van trobar les següents estructures arquitectòniques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 1: pavimentada amb un mosaic. Aquest àmbit mesurava aproximadament 3,25 x 3,45 m. El disseny decoratiu del mosaic és de tipus geomètric, en negre sobre fons blanc; la vora està composta per una doble filera de losanges negres, mentre que el camp central del mosaic està cobert per una quadrícula en blanc i negre i al centre dels quadres negres presenta una flor blanca. Al costat oest es va localitzar una escaleta composta per tres graons, construïda posteriorment per a aprofitar aquesta habitació, ja que en talla part del mosaic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 2: A l’est de l’anterior àmbit es va trobar una altra habitació, igualment pavimentada amb mosaic; part d’aquest paviment continuava sota el pati veí, per la qual cosa no es va poder excavar. Això no obstant, sembla que J. Estrada i S. Llobet van aprofundir el tall per tal de comprovar la seva decoració. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Paret mitgera habitacions núm. 1-2: La paret mitgera que separava les dues habitacions, en algun moment va desaparèixer i, al seu lloc, se’n va trobar una altra de 0,70 m, més tardana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 3: Aquest àmbit se situa a l’altre extrem del pati de l’hort de l’Aiguadé. Estava pavimentat amb opus signinum i era posterior als mosaics de les altres habitacions ja que se situava a una cota menys profunda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres estructures. L’espai que quedava entre les habitacions núm. 1 i 2 i l’àmbit núm. 3, no va ser excavat, però es van fer unes petites cales on van aparèixer restes d’altres habitacions que, segons Estrada, segurament pertanyien a la segona època constructiva. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Possibles restes de sitges: En alguns llocs, el terreny natural apareixia reomplert per una acumulació de terra de color negre, segurament el farciment de possibles sitges, ja que hi van aparèixer restes de dolis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la factura dels murs, les parets de les habitacions presentaven dos tipus diferents d’aparells superposats i que denotaven dues fases temporals, sempre segons les anotacions d’Estrada <span>(Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els materials documentats van ser fragments de vasos de vidre, terra sigil·lada sud-gàl·lica, un fragment decorat amb barbotina, ceràmica comuna oxidada, restes d’àmfora i de dolis, nombrosos fragments de tègules, dues moles de basalt, una tessel·la de vidre de color blau, fragments d’estuc amb pintures.<span> Aquests materials es conserven al Museu de Granollers. </span>L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès a altres autors proposar una continuïtat del poblament d'època romana que arribaria fins el segle VI.</span></span></span></p>	08096-372	Plaça de Folch i Torres (al costat de l'Antiga Presó)	<p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p>	41.6085067,2.2864750	440546	4606557		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50219-foto-08096-372-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-21 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		En buidar-se una gran capa de terra sobreposada que hi havia al solar ocupat per l’Hort de l’Aiguadé es va detectar la presència de restes arqueològiques. El 24 d’agost de 1902, a La Veu del Vallès, setmanari de Granollers, s’explica que amb l’acord del senyor Tardà, propietari del terreny, s’hi farien unes excavacions. Però aquesta intervenció arqueològica no es va dur a terme fins l’any 1947El 1947, a causa de les obres de construcció d’un cobert al pati de l’Hort de l’Aiguadé, els obrers van trobar un paviment. Seguidament avisaren A. Jonch, director del Museu de Granollers, que va encarregar una excavació d’urgència a J. Estrada i S. Llobet, membres de la secció d’arqueologia del Museu. La intervenció que es va dur a terme el juliol de 1947.Alguns jaciments propers que hi estan relacionats són els del Pati de can Gorina, Pati de la vídua Trullàs, Passatge de Sant Bartomeu i l’Antiga Presó.	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50220	Pati de can Gorina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-de-can-gorina	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BARRAL I ALTET,X. (1978): 'Les mosaïques romaines et médievales de la Regió Laietana (Barcelone et ses environs)'. Universidad de Barcelona, Instituto de Arqueologia y Prehistória, Publicaciones eventuales, núm. 29. COLL, Joan M.</p> <p>ROIG, Jordi (1998): ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions'. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969):' Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona'. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental' Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	I-IIIdC	Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del Fons del Museu de Granollers	<p><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. En l’excavació que es va realitzar l’any 1948 al pati de can Gorina s’hi van trobar diverses habitacions, algunes de les quals pavimentades amb mosaics. Actualment aquestes restes no són visibles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 2. El paviment es trobava a 2 metres del nivell de terra actual i mesurava 3,05 x 3,54 m. Era fet amb opus tesellatum (mosaic) bicrom, decorat amb negre sobre blanc. La decoració es componia de bandes negres i blanques i bandes de triangles negres sobre blanc. Al camp, escaires negres i blancs encaixats </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 4. Situada a l’est de l’habitació núm. 2. A diferència d’aquesta, no va presentar cap pavimentació amb mosaic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació de planta absidal o amb exedra. Es va localitzar a un metre de distància de l’habitació núm. 2, en direcció nord-est, i a 1,5 metres de profunditat. Cronològicament, podria ser d’un moment posterior a la segona fase constructiva d’aquesta zona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els materials recollits destaquen punxons d’os, un anell, un fragment d’anella, claus de ferro, un fragment de ceràmica campaniana, fragments de dolis i àmfores, ceràmica comuna oxidada, teules i maons de forma quadrada, una tessel·la de pasta vítria argentada,3 “ terrissa aràbiga”,4 fragments de ceràmica de tradició ibèrica i fragments de ceràmica medieval. En un nivell de terra uns 0,20 m més amunt del nivell del mosaic, es va recollir un important conjunt numismàtic compost per una moneda de Filip I (244-249), una de Gal·liè (354-268), una de Claudi el Gòtic (269- 270), una de Decenci (351) i una d’il·legible (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos). Aquests <span>materials presenten una cronologia que oscil·la entre el segle I i III de la nostra era.</span></span></span></span></p>	08096-373	Plaça de Folch i Torres	<p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p>	41.6084551,2.2862877	440531	4606551		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50220-foto-08096-373-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-21 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Aquest jaciment és una continuació de l’excavació feta l’any 1947 a la finca adjacent de l’Hort de l’Aiguadé. L’excavació es va fer l’any 1948, i la direcció va anar a càrrec de J. Estrada, S. Llobet, A. Jonch i membres de la secció d’Arqueologia del Museu de Granollers. Alguns jaciments propers que estan relacionats són dels de Hort de l'Aiguadé, Pati de la vídua Trullàs, el Passatge de Sant Bartomeu i l'Antiga Presó.	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50221	Pati de la senyora Bassa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-de-la-senyora-bassa	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions'. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969):' Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona'. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental' Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	I-VIdC	Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del Fons del Museu de Granollers	<p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. En l’excavació que s’hi va realitzar s’hi va recuperar sobretot material ceràmic i moble, així com restes d’una columna. Actualment aquestes restes no són visibles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Continuant les tasques d’excavació que els anys anteriors havien realitzat en aquesta zona, membres del Museu de Granollers van portar a terme l’any 1950 <span>una altra cala al pati de la senyora Bassa (vídua Trullàs). La cala amidava 2 metres de costat per 1 de fondària. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El material moble recuperat va ser nombrós, aparegut en el segon estrat. Entre les restes més destacades J. Estrada esmenta un fragment de columna de gres 'que amida 43 cm de diàmetre, una dimensió igual que la que ofereix el fragment de columna trobat a la Rectoria'. En relació al material moble cal esmentar l'elevat nombre de fragments de ceràmica fina de taula. </span></span></span></span></p>	08096-374	Plaça de Folch i Torres	<p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p>	41.6085200,2.2862600	440529	4606558		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50221-foto-08096-374-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-05-21 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Altres denominacions: Pati de la Vidua Trullàs (PEPPA)Jaciment excavat parcialment el 1950 pels membres del Museu de Granollers.Alguns jaciments propers que hi estan relacionats són els del Pati de can Gorina, Hort de l’Aiguadé, Passatge de Sant Bartomeu i l’Antiga Presó.	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50222	Jardí de la Rectoria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-rectoria	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions'. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969):' Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona'. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental' Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>		Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del Fons del Museu de Granollers (VILA, 2001).	<p>En el jardí de la rectoria J. Estrada hi va trobar un nombre important de restes ceràmiques entre les que destacava la terra sigil·lada sudgàl·lica (formes Dagendorff 24/25 i 35, bols Dragendorff 33 i 37) i alguns fragments de ceràmiques tardoromanes entre les que en destaca una vora de ceràmica gàl·lica tardana (possible forma Rigoir 6) datable entre els anys 350 - 400 ne. Entre les ceràmiques que formen el primer grup cal mencionar-ne un fragment informe amb sigillum que es pot atribuir a un taller de la Grauffesenque: CAS (TUS). (TENAS:1999:4). L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès alguns autors (COLL, ROIG: 1998; JÁRREGA, 1995) proposar la continuïtat del poblament d'època romana fins el segle VI (VILA, 2001)</p>	08096-375	Entre la parròquia de Sant Esteve i el carrer Sant Jaume, 08400-GRANOLLERS	<p>Documentat per J. Estrada el 1968</p>	41.6080800,2.2859300	440501	4606509		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50222-foto-08096-375-1.jpg	Inexistent	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	Inexistent	2023-09-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Es troba al costat de les restes de l'Antiga Rectoria, s'obren fitxes separades al trobar-se així a (VILA, 2001). Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica.	83	1754	1.4	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50223	Quadres Antiga Caserna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-antiga-caserna	<p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>		Jaciment tapat	<p>Fragment d' 'opus testaceum' i d'estuc amb una franja pintada que mesurava 35 x 20 cm. Aquest parament va aparèixer formant part d'una paret de les quadres de l'antiga caserna (J. Estrada, 1993: 74). La seva procedència és desconeguda. A l'actualitat el lloc on havia les quadres està ocupat pel carrer, la protecció que es proposa fa referència a aquest espai (VILA, 2001).</p>	08096-376	Carrer de Sant Jaume -entre el pàrquing Vila Oberta i el Sindicat Agrícola-, 08400 - GRANOLLERS	<p>Documentat per J. Estrada el 1946 (VILA, 2001).</p>	41.6080200,2.2856700	440479	4606503		08096	Granollers	Sense accés	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50223-foto-08096-376-1.jpg	Inexistent	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social	Inexistent	2023-09-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Es troba al costat de les restes de l'Antiga Caserna. S'obren fitxes separades al trobar-se així a (VILA, 2001). Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica.	83	1754	1.4	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50224	Carrer de Sant Jaume II	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-ii	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IdC-VdC	Jaciment tapat	<p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu de la construcció d'un nou edifici amb soterrani el 1985 els membres del Museu de Granollers van fer el seguiment ocular de les obres. Segons J. Estrada (1993: 108), van observar-se dos primers nivells amb restes diverses d'època contemporània, mentre que el tercer el descriu de la següent manera: ... 's'hi veu un garbuix impressionant -no per la quantitat sinó per la varietat i la profunditat a què es troba- de ceràmica romana - sigillata Clara i comuna -, vidre modern, fragments de càntir i plats, ferro, ceràmica vidrada i tot el que es pugui imaginar'. Segons Jordi Pardo, també s’hi va observar marbre blanc de Carrera.</span></span></span></p>	08096-377	Carrer de Sant Jaume, 42-44	<p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p>	41.6074082,2.2855447	440468	4606435		08096	Granollers	Sense accés	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50224-foto-08096-377-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-22 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Jaciment documentat per Jordi Pardo, de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, el 1985.	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50225	Carrer de Sant Jaume I	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-i	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IdC-VdC	Jaciment tapat	<p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obres d'instal·lació d'una línia elèctrica, efectuada a la vorera oest del carrer, van ser el motiu de l'actuació de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers que va poder documentar l'existència d'unes estructures termals, concretament una piscina revestida amb paviment hidràulic d'opus signinum i un àmbit escalfat amb el sistema d'hipocaust. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els materials que es van recuperar hi ha un nombre significatiu de ceràmiques: 'terra sigillata clara A; comuna reduïda i alguns fragments d'àmfora, dels que probablement es podran definir les restes d'un tipus conegut com a 2/4</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les fases d'ocupació descrites per J. Estrada són un nivell d'argila anterior a la construcció dels banys, nivell de la construcció dels banys ( vers el canvi d'era), transformació de l'edifici i, finalment, abandonament i cobriment de l'edifici. </span></span></span></p> <p> </p>	08096-378	Carrer de Sant Jaume, 28	<p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p>	41.6080460,2.2856601	440478	4606506		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50225-foto-08096-378-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres	BPU	2024-05-22 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		El jaciment va ser documentat per Jordi Pardo el 1985 amb motiu de les obres d'instal·lació d'una línia elèctrica al carrer Sant Jaume. Es desconeix més informació detallada, ja que els resultats del seguiment arqueològic no han estat publicats.El 1990 es va fer la supervisió arqueològica d’una rasa per part de Purificació Pérez. La zona afectada va ser la compresa entre els carrers del Rec i Anníbal.	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50226	Carrer de les Travesseres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-travesseres-0	<p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IdC-VdC	Jaciment tapat	<p><span><span><span><span>Conjunt de quatre sepultures fetes amb teula ('tegulae'), les quals formen part d'una àrea d'enterrament romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>L'any 1949, durant la realització d'obres de construcció de la claveguera, van aparèixer quatre tombes d'inhumació, construïdes amb 'tegulae' a doble vessant. Segons Josep Estrada (1993:84), 'els obrers van trobar un medalló o placa de metall daurat... Més tard, ens van dir que portava una inscripció, la qual cosa sembla confirmar el fet que hauria pogut tractar-se d'una moneda.' Es desconeix la possible relació d'aquest element amb les tombes.</p> <p>Les tombes aparegueren davant de la casa número 10 (Can Girona), núm. 18 (Can Cases), núm. 24 i núm. 29 (Can Tort).</p>	08096-379	Carrer de les Travesseres, 10-26	<p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores Camí ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer del Corró. </span></span></span></span></p> <p> </p>	41.6091823,2.2870805	440598	4606631		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50226-travesseres-10-29-jaciment-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50226-foto-08096-379-1.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-16 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Jaciment documentat per l'arqueòleg Josep Estrada l'any 1949.	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50227	Carrer de Catalunya - carrer de la Muralla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-catalunya-carrer-de-la-muralla	<p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIIdC-VdC	Jaciment tapat	<p><span><span><span><span>Sepultura feta amb teula ('tegulae') que forma part d'una àrea d'enterrament romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>L'any 1951 en obrir una rasa per instal·lar la llum d'un taller va aparèixer una tomba de 'tegulae' de doble vessant. Com que la rasa oberta era d'escassa profunditat, aproximadament un metre, la sepultura no va ser excavada i se'n desconeix l'existència de restes òssies. Barrejat amb la terra extreta hi van aparèixer restes de fragments ceràmics corresponents a gerretes que, segons Josep Estrada (1993:88), estaven associades a 'escombraries d'aquella època'.</p>	08096-380	Carrer de Catalunya, 5-7: cantonada amb carrer Muralla	<p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores Camí ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer del Corró. </span></span></span></span></p> <p> </p>	41.6096240,2.2868513	440579	4606680		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50227-380-catalunya-muralla-jaciment.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50227-foto-08096-380-1.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-16 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Jaciment documentat per l'arqueòleg Josep Estrada el 13 de novembre de 1951.	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50228	Carrer de Joan Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-joan-coll	<p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Jaciment tapat	<p>Amb motiu de l'alineació del carrer es va enderrocar una paret de la casa de ca la Re (avui casa Ulldemolins) i per refer-ne el mur va obrir-se una rasa a 1'50 m, al fons de la qual va aparèixer les restes d'un forn circular d'uns dos metres de diàmetre. A l'interior va trobar-se un gran nombre de teules planes romanes (VILA, 2001).</p>	08096-381	Carrer de Joan Coll, prop de la plaça Espanya	<p>Documentat per J. Estrada l'any 1951 (VILA, 2001).</p>	41.6108035,2.2878192	440661	4606810		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50228-381-joan-coll-jaciment-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50228-foto-08096-381-1.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50229	Carrer de Catalunya - carrer de les Travesseres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-catalunya-carrer-de-les-travesseres	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IdC-VdC	Les tombes excavades foren destruïdes	<p><span><span><span><span>Sepultures que formen part d'una àrea d'enterrament romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>L'any 1966 amb motiu de les obres de clavegueram van aparèixer dos esquelets enterrats en fossa simple. No hi ha constància de l'aparició d'altres restes. Les tombes foren destruïdes. L'únic element que permet datar aquest jaciment és el context arqueològic en el que van aparèixer. Segons M. Tenas (1999), correspondria a una part de la necròpolis romana existent a la zona nord de l'actual nucli urbà.</p>	08096-382	Carrer de Catalunya, 1; cantonada amb carrer Travesseres	<p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores Camí ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer del Corró. </span></span></span></span></p> <p> </p>	41.6091951,2.2867919	440573	4606633		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50229-382-catalunya-travesseres-jaciment.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50229-foto-08096-382-1.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-05-16 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Jaciment documentat per l'arqueòleg Josep Estrada el 22 de febrer de 1966.A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 10. Catalunya, c/ 2-8; 11. Catalunya c/ 5-7 (cruïlla carrer Muralla); 12. Catalunya c/ 12-18 que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. Al llarg del carrer es van trobant restes d'enterraments.	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50230	Carrer de Constància II	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-constancia-ii	<p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BALBEY, Tomàs (1927): La importància del Vallès a l'època romana. Publicacions 'La Gralla', Festa Major 1927, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>LLOBET, Salvador (1935) 'Granollers romà' Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Granollers, Granollers.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951) Granollers, estudio geográfico e histórico, Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Jaciment tapat	<p>L'arqueòleg Josep Estrada esmenta la troballa l'any 1949 de de diversos fragments d'una gerreta romana, apareguda en fer un sot de dos metres de profunditat (Estrada, 1993:84). La localització seria a la part posterior de l'edifici número 5 del carrer de les Travesseres.</p> <p>Cal recordar que un tram més a l'oest d'aquest carrer s'hi va localitzar un paviment romà d'ús hidràulic, actualment ja destruït. (jaciment del carrer de la Constància).</p>	08096-383	Carrer de la Constància		41.6089461,2.2875145	440633	4606605		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50230-muralla-constancia-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50230-foto-08096-383-1.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-14 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Jaciment documentat per l'arqueòleg Josep Estrada el juny de 1949.A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 12. Constància, c/, 18; 13. Constància, c/, 19 (davant de), que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment.En aquest carrer s'han trobat altres restes arqueològiques, que tenen la seva fitxa individualitzada.	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50231	Inici carrer de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/inici-carrer-de-catalunya	<p>OLIVERES, D. (1994) Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al carrer Catalunya núm 8 Document mecanografiat, inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIIdC-VdC	La tomba en qüestió ja està desapareguda, però n'hi podrien haver al seu entorn	<p>Tomba de tipologia humil (feta amb tegula) que forma part d'una àrea d'enterrament romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). <span><span><span><span>Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>Una excavació d'urgència, portada a terme per David Olivares, va permetre documentar una part d'una tomba. La resta es trobava sota el paviment del carrer Catalunya. Era una tomba de teules, amb doble vessant i llit de 'tegulae'. Estava orientada d'est a oest. No van trobar-se restes d'aixovar, si bé va recuperar-se les extremitats inferiors d'un individu que estava en posició de decúbit. Malgrat la inexistència de restes materials que permetessin establir una cronologia precisa, David Oliveres la va datar a l'època tardo-romana, per paral·lelismes amb d'altres tombes de la zona .</p>	08096-384	Carrer de Catalunya, 2-8	<p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores Camí ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer del Corró. </span></span></span></span></p> <p> </p>	41.6092894,2.2868970	440583	4606643		08096	Granollers	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50231-384-catalunya-2-8-jaciment.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50231-foto-08096-384-1.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-15 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Jaciment documentat per E. Ramon Valls (1994). Excavat per David Oliveres el 1994.A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 10. Catalunya, c/ 2-8; 11. Catalunya c/ 5-7 (cruïlla carrer Muralla); 12. Catalunya c/ 12-18 que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. Al llarg del carrer es van trobant restes d'enterraments.	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50232	Plaça Folch i Torres I	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-folch-i-torres-i	<p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Jaciment tapat	<p>Durant les obres de rebaixament del sòl efectuades l'any 1972, concretament prop de l'angle format per l'edifici que es troba entre la plaça i el Passatge de Sant Bartomeu, hi van aparèixer restes de teula romana pertanyents a un enterrament d'inhumació i restes d'un dollium amb inscripcions: VMXXVS. Segons Josep Estrada (1993:98), la inscripció podria significar que en l'esmentat atuell hi cabrien 1.025 sextaris.</p>	08096-385	Plaça de Folch i Torres		41.6082600,2.2860900	440514	4606529		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50232-foto-08096-385-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-05-15 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Jaciment documentat el 1972 per l'arqueòleg Josep Estrada.En aquesta zona, que es troba al centre del nucli romà de Granllers, hi ha altres troballes i jaciments arqueològics, els quals tenen la seva fitxa individualitzada.Un solar proper va ser objecte d'una excavació per membres del Museu de Granollers dirigits per Jordi Pardo l'any 1986 (jaciment del passatge de Sant Bartomeu).	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50233	Carrer de Barcelona - carrer Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-barcelona-carrer-nou	<p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Jaciment tapat	<p>L'any 1946 amb motiu de la instal·lació d'una claveguera l'arqueòleg Josep Estrada va descobrir l'existència de tres forns, un d'ells entre els carrers esmentats. Segons la descripció del propi autor, es tractava d'un forn d'obra en el que es veien estructures de picadís de maó. Mesurava 2 m d'amplada per 1'5 d'alçada. A uns tres metres a l'oest, a l'angle de la vorera, va aparèixer un altre forn i alguns fragments de teula romana ('tegulae') (VILA, 2001).</p>	08096-386	Carrer de Barcelona, 28		41.6071264,2.2869747	440587	4606403		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50233-barcelona-28-i-30-a.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-10 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		L'any 1975, en motiu de la instal·lació del cablejat elèctric, el senyor Eustaqui Casals va observar a la rasa dos forns de característiques semblants als abans esmentats (veure fitxa CAN FREIJO), fet que podria indicar que es tractés dels forns ja documentats per J. Estrada l'any 1946 (VILA, 2001).	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50234	Can Freijo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-freijo	<p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Jaciment tapat	<p>Durant les obres d'instal·lació d'un cable elèctric l'any 1975 en aquesta zona el senyor Eustaqui Casals hi va documentar un paviment d'opus testaceum i, a pocs metres, un fragment de mola de molí de basalt (VILA, 2001). El jaciment es localitza al sud de la Porxada, davant la botiga Freijó, al carrer Nou, entre el carrer Barcelona i Portalet.</p> <p>Amb anterioritat l'arqueòleg Josep Estrada ja havia documentat uns forns similars en aquesta zona, de manera que podria ser que coincidissin amb aquesta (fitxa Carrer de Barcelona - Carrer Nou).</p>	08096-387	Carrer Nou, 6		41.6071200,2.2871200	440599	4606402		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50234-foto-08096-387-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-10 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50235	Plaça de Manuel Montaña	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-manuel-montana-0	<p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Jaciment tapat	<p>L'any 1987 quan es feia una rasa per renovar un desguàs (entre les cases número 1 a 5 de la plaça aleshores anomenada Manuel Montaña) va aparèixer un nivell de reompliment format per restes arqueològiques diverses: fragments ceràmics, teules romanes i marbre. Aquests materials van trobar-se barrejats amb materials moderns. Al tractar-se d'un nivell de reompliment, segons la descripció efectuada per Josep Estrada (1993:112), no pot determinar-se amb tota seguretat que es pugui classificar com a jaciment.</p>	08096-388	Plaça Porxada (antiga Plaça de Manuel Montaña, 1-5)		41.6078524,2.2869865	440589	4606483		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50235-foto-08096-388-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-05-15 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Documentat per Jordi Pardo, que en va informar a l'arqueòleg Josep Estrada amb motiu de les obres efectuades a la plaça l'any 1987.L’any 2015 l’Ajuntament va aprovar fer un canvi de nom de la plaça Manuel Montaña (militar franquista) a petició de la mateixa família i dels veïns. Des d’aleshores l’espai va adoptar el nom de plaça Porxada, i la numeració de les cases es va afegir a les de la Plaça Porxada.	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50236	Forn de can Gili	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-gili	<p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. RevistaVallès.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>		Erosionat	<p>Forn localitzat a 250 metres a l'oest de la casa, en un marge que es troba entre la torrentera i la casa de can Capdevila. El forn segons J.Estrada (1993:95) 'devia ser dels que en diuen de pega, amb un diàmetre de 4 m a la part baixa, o sigui, que era molt ample i alt, encara que avui no ho sembli perquè el van esmotxar'. En la prospeció efectuada el més d'abril de 2000 no s'ha localitzat amb tota seguretat ja que la zona apareix totalment coberta d'esbarzers (VILA, 2001).</p>	08096-389	Torrent de can Gili, a uns 250 metres de la casa, 08400-GRANOLLERS	<p>Documentat per J. Estrada i Vicenç Garriga el dia 16 de novembre de 1964 (VILA, 2001).</p>	41.6129400,2.2726400	439398	4607058		08096	Granollers	Difícil	Dolent		Inexistent		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Social		2023-09-20 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		A.A.M.G. (s.d.) referencia restes en la següent localització 6. Can Gili, que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. A poca distància va aparèixer un possible jaciment. S'obren fitxes separades al trobar-se així a (VILA, 2001). Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica.		1754	1.4		41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50237	Carrer de Santa Apol·lònia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-apollonia	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	I-IIdC	Jaciment tapat	<p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. </span></span></span></span>En les obres que es portaren a terme al carrer l'any 1987 va aparèixer una base de columna romana de gres, trobada a 1,60 m de profunditat. La columna va aparèixer en un estrat de rebliment, fora de context arqueològic. El fragment de columna es conserva al Museu de Granollers.</p> <p>Les característiques que presenta aquest fragment de columna són semblants a l'apareguda l'any 1958 al solar de l'antiga Rectoria. Diversos autors (Pardo, 1993:187) van plantejar la hipòtesi que aquest element arquitectònic, conjuntament amb els documentats al nucli històric de Granollers, podrien correspondre a un fòrum agrari romà. Tanmateix, actualment es considera que aquestes columnes havien de formar part d'alguna de les parts residencials de la vil·la romana de Granollers.</p> <p> </p>	08096-390	Carrer de Santa Apol·lònia, 1	<p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p>	41.6083909,2.2869984	440590	4606543		08096	Granollers	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50237-santa-apollonia-1-5-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50237-foto-08096-390-1.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-05-21 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		La notícia va aparèixer publicada al setmanari 'Vallès', núm. 551, del 14-3-1987.	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50238	Plaça de la Porxada / Plaça Gran	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-porxada-placa-gran	<p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>		L'any 1999 hi foren realitzades diverses obres relacionades amb el PERI sense que es portés a terme el control arqueològic necessari (VILA, 2001).	<p>En les obres de reparació del clavegueram efectuades l'any 1948 J. Estrada hi va documentar un paviment romà d'opus testaceum, de forma quadrada, ocupava una superfície aproximada de 5 metres quadrats. A més va recollir fragments de tegulae i de dollium. Les restes arqueològiques foren documentades unes prop del la Plaça M. Muntaña i les altres del carrer Santa Esperança (VILA, 2001).</p> <p> </p>	08096-391	Plaça de la Porxada	<p>Documentat per J.Estrada el 1948 (VILA, 2001).</p>	41.6079477,2.2875859	440639	4606494		08096	Granollers	Sense accés	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50238-foto-08096-391-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50238-foto-08096-391-2.jpg	Inexistent	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Social	Inexistent	2024-05-16 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Fotografia 2 de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica.	83\|80	1754	1.4	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50239	Carrer del Triomf - Restaurant Layon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-triomf-restaurant-layon	<p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Jaciment probablement destruït o inexistent. Actualment s'hi ha construït un edifici de nova planta.	<p>En aquest indret, concretament a les parets de l'eixida de l'antic restaurant Layon que llindaven amb el carrer de Triomf, l'any 1946 l'arqueòleg Josep Estrada va documentar-hi restes de paviment romà que no semblaven trobar-se al seu emplaçament original, ja que aparegueren formant part de les parets de l'eixida. Podria tractar-se de restes procedents d'un jaciment proper. En el seguiment arqueològic efectuat al solar de can Jonch no va documentar-se cap tipus de restes arqueològiques. Per tant, podria ser que les restes fossin procedents d'un altre jaciment (VILA, 2001).</p> <p> </p>	08096-392	Carrer del Triomf		41.6091164,2.2859439	440503	4606625		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50239-foto-08096-392-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-16 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50240	Carrer de Santa Anna 4-6	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-anna-4-6	<p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-XXdC	Restes ja destruïdes	<p>Restes arqueològiques aparegudes al subsòl de dues cases adjacents al carrer de Santa Anna: la número 4 (restes d'època romana) i la número 6 (restes medievals i posteriors).</p> <p>En motiu de les obres que s'efectuaren per la construcció d'un nou edifici al número 4 del carrer l'arqueòleg Josep Estrada va trobar-hi una canalització d'aigua d'origen romà, orientada de nord a sud i que segons el mateix autor tenia entre 20 i 30 cm d'amplada. També va recollir un fragment de ceràmica d'època romana. Les troballes es van fer a la part posterior del solar, prop del carrer de la Constància. Cal recordar que al carrer de la Constància s'hi han localitzat també restes de construccions i de canalitzacions romanes (jaciments del carrer de la Constància i del carrer de la Constància II).</p> <p>D'altra banda, amb motiu de els obres de refonamentació de l'edifici situat al carrer Sant Anna número 6 l'any 2005 s'hi va fer una intervenció arqueològica preventiva. Es van realitzar set sondejos, dels quals cinc van resultar positius. Van permetre documentar sis estructures, entre les quals un mur que podria ser de la segona meitat del segle XIV i començaments del segle XV, un altre mur podria ser més antic que l'anterior, un altre mur podria ser d'època moderna i altres estructures (dipòsit, un mur i una claveguera) d'època contemporània. Les estructures es van desmuntar.<br /> </p> <p> </p>	08096-393	Carrer de Santa Anna, 4-6		41.6087331,2.2869437	440586	4606581		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50240-santa-anna-4-jaciment-1.jpg	Legal	Romà\|Medieval\|Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-14 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Jaciment documentat per Josep Estrada el 1988La casa número 4 segons Garcia-Pey s'anomena can Senalla (GARCIA-PEY, 1990)L'any 2005 es va realitzar la intervenció arqueològica preventiva a la casa número 6 dirigida per Albert Castellà (de l'empresa Estrats).	83\|85\|94\|98	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50241	Carrer de Sant Joan	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-joan	<p>ARRIZABALAGA, A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984) Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. RevistaVallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Jaciment tapat	<p>Durant les obres d'instal·lació d'una línia elèctrica l'any 1975 hi fou descobert un paviment romà que aparegué conjuntament amb d'altres restes, formades per un fragment de gerra romana, teula romana (tegulae i imbrex) i un fragment de mola de molí. També s'esmenta l'aparició d'un fragment de ceràmica medieval.</p>	08096-394	Carrer de Sant Joan Baptista (entre la plaça Folch i Torres i la Plaça de l'Església)		41.6080199,2.2866980	440565	4606502		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50241-foto-08096-394-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-05-15 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Jaciment descobert per Eustaqui Casals el 1975.	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50242	Forn d'en Colomer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-den-colomer	<p>ARRIZABALAGA, A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984) Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. RevistaVallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Jaciment tapat	<p>Jaciment d'època romana, possible vil·la, que es coneix per troballes fetes per l'arqueòleg Josep Estrada i del qual es desconeix amb precisió la seva ubicació. Segons Estrada (1993:75) prop de la casa de cal Jardiner, concretament 'als terrers del forn s'hi recull ceràmica republicana-romana, amb fragments de ceràmica campaniana, de vernís negre. Entre altres formes, es troben nanses d'àmfora, fragments de terrissa de tres capes -de cuita ibèrica, vores de gerra, etc'.</p> <p>En altres prospeccions efectuades per Estrada (1993:76) s'hi va recuperar restes diverses de materials arqueològics també d'època romana-republicana (comuna, sigil·lada, àmfora, ibèrica pintada, etc). L'any 1961 el senyor Vicenç Garriga l'hi va fer entrega de 'fragments de tres o quatre vasos de ceràmica ibèrica feta a mà'.</p> <p>Josep Estrada va qualificar aquest jaciment com a vil·la romano-republicana ,si bé no s'han documentat restes d'estructures que permetin confirmar-ho.</p>	08096-395	Sector est del terme municipal. A la Serra de Llevant. Camí de cal Jardiner		41.5937958,2.2930399	441080	4604919		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50242-foto-08096-395-1.jpg	Física	Ibèric\|Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	BPU	2024-05-13 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		El forn de can Colomer era conegut a l'època de la República com a forn de l'Estrella. Estava destinat a la cocció de material d'obra.És possible que la bòblila que es conix amb el nom de l'Estrella correspongui amb el que J. Estrada esmenta com a Forn d'en Ribes o d'en Colomer (1993:75); Cal Jardiner / Forn d'en Colomer (1993: 79); Forn d'en Ribes o de cal Jardiner (83); forn d'en Colomer (al costat de cal Jardiner) (1993: 86); Forn d'en Colomer o cal Jardiner (1993: 94); Forn d'en Colomer, tocant a cal Jardiner (1993: 95).Per tant, la localització exacta d'aquest jaciment es desconeix. En l'actualitat la propietat que envolta la casa de can Jardiner es troba protegida per una tanca.En la bibliografia (ESTRADA, 1993) no es distingeix si aquest jaciment es troba separat o inclòs en el de cal Jardiner. S'obren fitxes separades al trobar-se així a (VILA, 2001). Veure fitxa de cal Jardiner II	81\|83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50243	Carrer de Tetuan	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-tetuan	<p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. RevistaVallès.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Jaciment tapat	<p>Segons l'arquòleg Josep Estrada (1993:83) en unes piles de rocs i obra hi va trobar un fragment de coll de dòlium. La manca de dades suficients no permet definir amb precisió si es tracta d'un jaciment, quines són les seves característiques ni tampoc la cronologia. La troballa d'aquestes restes mobles de forma aïllada podrien tenir el seu origen en l'existència d'un jaciment en el mateix indret o tractar-se de fragments aportats amb posterioritat (VILA, 2001).</p>	08096-396	Carrer de Tetuan - cruïlla amb carrer de l'Enginyer, 25	<p>Documentat per J. Estrada el dia 25 de gener de 1947</p>	41.6094884,2.2918601	440996	4606662		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50243-foto-08096-396-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50244	Forn d'en Rayo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-den-rayo	<p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barce lona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IXaC-IIaC	Estat de conservació del jaciment desconegut	<p>Vers l'any 1965 E. Ramon va trobar, en aquest indret, una 'pedra mosquejada, de 5 mm d'ample per 10 de llarg. Un dels extrems estava allisat com per servir de destraleta' (VILA, 2001). Amb posterioritat Vicenç Garriga hi va recollir diversos fragments de ceràmica de tipologia ibèrica. Segons això, la cronologia podria anar del Bronze final (900 aC) a l'època ibèrica.</p>	08096-397	Carrer de Joan Enric Dunant		41.6107800,2.2929000	441084	4606804		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50244-foto-08096-397-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50244-foto-08096-397-2.jpg	Legal	Neolític\|Edats dels Metalls\|Antic\|Ibèric\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-05-16 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			78\|79\|80\|81\|76	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50245	Corredossos de Sant Cristòfol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredossos-de-sant-cristofol	<p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Jaciment tapat	<p>Segons informació del senyor Eustaqui Casals en el moment que es va portar a terme les obres d'arranjament de clavegueres (1982) va aparèixer un forn rodó, d'uns dos metres de diàmetre aproximadament. Relacionat amb aquesta troballa hi va recuperar diversos fragments de teula romana (tegulae). La manca de més dades no permet atribuir-ne una cronologia precisa, si bé el context en el que apareix podria correspondre a un forn d'època romana (VILA, 2001).</p> <p><span><span><span>Per la seva situació, en una àrea on s'han trobat forns de les mateixes característiques, és possible que formi part d'una àrea de producció ceramista.</span></span></span></p> <p>La localització del jaciment és al carrer de Sant Cristòfol entre la casa número 8 i la botiga de can Carbó.</p>	08096-398	Carrer de Sant Cristòfol, 8		41.6074200,2.2882600	440694	4606435		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50245-foto-08096-398-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-10 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50246	Can Canta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canta	<p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984) Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barce lona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Jaciment tapat	<p>Amb motiu de les obres d'instal·lació del cable elèctric subterrani al llarg del carrer, Eustaqui Casals hi va observar l'existència d'un forn quadrat, de mesures reduïdes, en el que hi va recollir alguns fragments de teula romana (tegulae).</p> <p>Per la seva situació, en una àrea on s'han trobat forns de les mateixes característiques, és possible que formi part d'una àrea de producció ceramista.</p>	08096-399	Carrer de Barcelona, 27		41.6070628,2.2871028	440597	4606395		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50246-foto-08096-399-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50246-foto-08096-399-2.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Trobat per Eustaqui Casals el 1975.Pel context en el que es troba es possible que aquest forn correspongui a un dels esmentats per l'arqueòleg Josep Estrada (1993:100).	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50247	Forn del carrer de Barcelona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-carrer-de-barcelona	<p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Jaciment probablement destruït	<p>Amb motiu de les obres d'instal·lació de la xarxa elèctrica va aparèixer un forn de grans dimensions que es trobava entre el carrer i el porxo de la casa número 19. No resta clara la identificació d'aquest forn amb els descrits per Josep Estrada (1993:100). Sembla que el forn va estar seccionat per la part superior.</p> <p>Degut al fet que es troba en una àrea on s'han trobat més forns de les mateixes característiques es pot considerar que formaria part d'una àrea de producció ceramista.</p>	08096-400	Carrer de Barcelona, 19		41.6072879,2.2870736	440595	4606421		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50247-forn-carrer-barcelona.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50247-foto-08096-400-1.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Jaciment trobat per E. Casals, que és qui va facilitar la localització (VILA, 2001).	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50248	Forn del carrer de Miquel Ricomà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-carrer-de-miquel-ricoma	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>		Jaciment tapat	<p>Amb motiu dels arranjaments efectuats al pati de la casa hi fou localitzat un forn. No es disposa de més informació sobre quines característiques presentava i de la seva cronologia (VILA, 2001).</p>	08096-401	Carrer de Miquel Ricomà 8	<p>Informació proporcionada per E. Casals el més d'abril del 2000 (VILA, 2001).</p> <p>La casa número 8 es diu ca l'Escanya-rals (GARCIA-PEY, 1990).</p>	41.6068600,2.2861400	440517	4606374		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50248-foto-08096-401-1.jpg	Legal		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-05-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo				1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50249	Carrer de Torras i Bages I	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-torras-i-bages-i	<p>ESTRADA, Josep;VILLARONGA, Leandre (1967): ' La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1992): L'aplicació de mètodes d'excavació prehistòrica a un jaciment clàssic: la necròpolis romana de Can Trullàs. Treball d'investigació. Doctorat en Arqueologia Prehistòrica. UAB.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IdC-VdC	Jaciment tapat	<p><span><span><span><span>Conjunt de sepultures que formen part d'una àrea d'enterrament d'època romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>El 1964 durant el procés de soterrament dels cables telefònics van aparèixer dues sepultures d'inhumació, a una profunditat de 0'75m. La primera es va localitzar entre les cases 51 i 53, corresponia a una sepultura d'inhumació en fossa simple. Hi fou documentada una gerreta ritual. Un metre més al sud-oest del carrer van aparèixer diverses restes d'ossos sense cap estructura. La tercera tomba estava davant el portal de la casa núm. 53. El tipus de tomba corresponia a una àmfora amb l'esquelet d'un infant. Segons Josep Estrada l'àmfora corresponia al temps d'August. La gerreta va aparèixer protegida amb dues teules, fet pel qual Estrada va plantejar que compliria una funció ritual.</p>	08096-402	Carrer de Torras i Bages, 51-53	<p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores Camí ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer del Corró. </span></span></span></span></p> <p> </p>	41.6106354,2.2862428	440529	4606793		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50249-402-torras-i-bages-51-53-jaciment.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50249-foto-08096-402-1.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-16 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Jaciment localitzat per E. Ramon el dia 11 de febrer de 1964 i documentat per l'arqueòleg Josep Estrada	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50250	Can Reverter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reverter	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO, J. (1984): 'Les troballes romanes de Can Jaume'. Museu de Granollers, Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	I-IIIdC	Jaciment cobert amb terra, en previsió que pugui ser recuperat	<p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt. En aquest cas, les restes són una continuació de les que van sorgir a l’edifici adjacent d’un pàrking, on hi havia la part més significativa dels banys. Totes les restes de can Reverter es conserven sota una cobertura de terra en previsió que algun dia puguin ser visitables.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu de la construcció d’un pàrking adjacent la intervenció arqueològica va permetre documentar dues piscines dels banys (jaciment de can Jaume / pàrking Vila Oberta). Una de les piscines tenia accés a través d’una estança pavimentada amb 'opus sectile' que es trobava ja en terreny de can Reverter.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu de la construcció d’un nou edifici al solar de can Reverter, l’any 2000 es va portar a terme una excavació en aquest altre sector. Els resultats no han estat publicats, però els responsables de la intervenció destaquen l’aparició d’un paviment d’opus sectile (de marbre i pissarra) i un altre paviment d’opus signinum.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una visió de conjunt de l’àrea dels banys ha permès reconstruir la seva estructura, segurament en forma d’un circuit lineal retrògrad; és a dir, d’anada i tornada. Els usuaris es despullaven al vestidor, travessaven el frigidarium sense aturar-se, anant directament a la sala tèbia o sauna, i després prendrien un bany calent al caldarium per tornar enrere i prendre un darrer bany fred tonificant al frigidarium (AADD, 2022: 42).</span></span></span></span></p>	08096-403	Carrer de Sant Jaume, 28 (al costat del pàrking Vila Oberta)	<p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p>	41.6081783,2.2855232	440467	4606521		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50250-foto-08096-403-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-22 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		A la dècada de 1980 el jaciment fou documentat en un informe de Jordi Pardo adreçat a l’Ajuntament. L'any 1981, amb motiu de la construcció d’un pàrking al solar del costat, els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, sota la coordinació de Jordi Pardo i la direcció de Josep Muntal i Pere Font, van dur a terme una actuació de salvament. Les estructures que es troben a can Reverter van ser objecte d’un sondeig que va permetre identificar un paviment d’opus sectile. L’any 2000 l’excavació en el solar de can Reverter, sota la direcció de Montserrat Freixes, de l’empresa Àtics, va permetre documentar les restes dels banys que continuaven sota aquesta casa. Actualment les restes aparegudes a can Reverter es conserven cobertes amb terra, en previsió que algun dia puguin ser visitables. A l’edifici adjacent del pàrking les estructures foren destruïdes, excepte una estructura, que fou encapsulada en una petita cambra, en una de les plantes inferiors del pàrking. Pel que fa a les restes mobles, es conserven al Museu de Granollers.	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50251	Carrer de Torras i Bages II	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-torras-i-bages-ii	<p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984) Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): ' La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IdC-VdC	Jaciment tapat i probablement força arrasat	<p><span><span><span><span>Conjunt de dues sepultures fetes amb teula ('tegulae') que formen part d'una àrea d'enterrament d'època romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>El 1964, durant el procés de soterrament dels cables telefònics, al sector meridional del carrer van aparèixer dues sepultures d'inhumació fetes amb teula romana.</p>	08096-404	Carrer de Torras i Bages, 57	<p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores Camí ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer del Corró. </span></span></span></span></p> <p> </p>	41.6106000,2.2861600	440522	4606789		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50251-402-torras-i-bages-51-53-jaciment.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50251-foto-08096-404-1.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-16 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Jaciment documentat per l'arqueòleg Josep Estrada el 1964	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50252	Carrer de Torras i Bages III	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-torras-i-bages-iii	<p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984) Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): ' La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IdC-VdC	Jaciment tapat i probablement força arrasat	<p><span><span><span><span>Sepulcre fet de teula que forma part d'una àrea d'enterrament d'època romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, entorn de l'antic camí cap a Vic, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>L'any 1964 la Companyia Telefònica va iniciar obres de soterrament del cable. Durant l'obertura de la rasa va aparèixer un sepulcre de teules sense restes de l'esquelet (ESTRADA, 1964: 43).</p>	08096-405	Carrer de Torras i Bages, 61	<p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores Camí ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer del Corró. </span></span></span></span></p> <p> </p>	41.6106290,2.2858612	440497	4606793		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50252-405-torras-i-bages-61-jaciment.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50252-foto-08096-405-1.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-16 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Jaciment documentat per Josep Estrada l'any 1964	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50253	Carrer de la Verge de Núria I	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-verge-de-nuria-i	<p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984) Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): ' La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IdC-VdC	Jaciment tapat	<p><span><span><span><span>Tomba que forma part de l’àrea de necròpolis romana de l’antic Convent de les Josefines i entorn, també coneguda com a Necròpolis Oest.</span></span></span></span></p> <p>Amb motiu d'unes obres de millora de serveis efectuades al sector de ponent del carrer de la Verge de Núria fou destruïda una tomba (núm. 8) de la que Josep Estrada en va poder documentar una teula romana i restes de l'esquelet que va suposar que pertanyia a un infant (1993: 101).</p> <p> </p>	08096-406	Carrer de la Verge de Núria (entre carrer Rec i Roger de Flor)		41.6086697,2.2842037	440357	4606576		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50253-verge-nuria-15-jaciment-b.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-05-16 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Jaciment documentat per Josep Estrada el 1975.	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50254	Carrer de la Verge de Núria II	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-verge-de-nuria-ii	<p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984) Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): ' La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IdC-VdC	Jaciment tapat	<p><span><span><span><span>Tomba que forma part de l’àrea de necròpolis romana de l’antic Convent de les Josefines i entorn, també coneguda com a Necròpolis Oest. </span></span></span></span></p> <p>Segons Josep Estrada (1993:101) en les obres efectuades al bell mig del carrer hi va aparèixer 'un esquelet i una sepultura romana fet de teula que feia impressió d'estar tombada'.</p> <p> </p>	08096-407	Carrer de la Verge de Núria (entre carrer Rec i Roger de Flor)		41.6087394,2.2844687	440380	4606584		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50254-foto-08096-407-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50254-verge-nuria-15-jaciment-b.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-05-16 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Jaciment documentat per Josep Estrada el 1975	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50255	Tomba visigoda I	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-visigoda-i	<p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VIIdC	Jaciment tapat i probablement destruït	<p>Amb motiu de les obres que s'efectuaven al solar descrit, ocupat avui dia per un edifici d'habitatges, van aparèixer diverses restes arqueològiques atribuïdes a l'època visigoda. Se'n desconeix més informació (VILA, 2001).</p>	08096-408	Carrer de Sant Jaume, 73. Cantonada amb el carrer Isabel de Villena		41.6048653,2.2858214	440489	4606153		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50255-foto-08096-408-1.jpg	Legal	Romà\|Medieval\|Visigot	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-10 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Aquesta informació ha estat proporcionada per Eustaqui Casals, el juny de 2000 (VILA, 2001).	83\|85\|87	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50256	Tomba visigoda II	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-visigoda-ii	<p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1970): ' Sepultures visigòtiques a Granollers' Vallès, núm. 1698, 17 d'octubre de 1970, Granollers.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental' Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VIIdC	Jaciment tapat i probablement desaparegut	<p>Amb motiu de les obres de construcció d'un nou edifici aparegueren quatre tombes classificades per Josep Estrada com visigodes. Els difunts havien estat dipositats en fosses simples, de les quals dues conservaven de forma parcial la coberta feta de rierencs allargats (entre 40 i 45 cm de llarg). Les sepultures pertanyien a individus adults, presentaven l'esquelet en posició decúpit supí i amb el crani orientat a ponent. Els materials recuperats a les tombes van ser els següents (Estrada, 1993: 97):</p> <p>Tomba núm. 1: hi va aparèixer un punyal de ferro, una sivella rectangular de bronze i uns ferrets, 'força trencats, que devien constituir l'embocadura metàl·lica de la beina per sostenir el punyal penjat a la cintura'. </p> <p>Tomba núm. 2: es va recuperar un ganivet de ferro, una sivella ovalada de bronze amb agulla escutiforme i amb la decoració estriada a la superfície vista.</p> <p>Tomba núm. 3: sense restes.</p> <p>Tomba núm. 4: va documentar-se una diadema metàl·lica, de bronze. Segons Coll i Roig (1998:6) les dues sivelles tenen nombrosos paral·lels dins l'àmbit de l'orfebreria d'època visigòtica, que les permet datar entre els anys 525 i 580. Així mateix, la sivella de ferro i els dos ganivets són objectes d'ús personal i domèstic ben documentats durant aquest mateix període i disposen de nombrosos paral·lels.(VILA, 2001).</p>	08096-409	Carrer de Sant Jaume, 81		41.6045197,2.2857991	440487	4606114		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50256-tomba-visigoda-i.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50256-foto-08096-409-1.jpg	Legal	Romà\|Medieval\|Visigot\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BCIL	2024-05-10 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Els materials recuperats per Josep Estrada durant l'excavació es troben en parador desconegut, ja que no consten ni en el fons del Museu de Granollers ni tampoc en els de la família Estrada.Documentat per Josep Estrada el 1970	83\|85\|87\|80	1754	1.4	1761	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50257	Can Bassa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bassa-1	<p><span><span><span>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA RUIZ, Carme; TERRADES SANTACREU, Maria Encarna. “La Mare de Déu de Lledó (Granollers)”, <em>Catalunya Romànica</em>, Fundació Enciclopèdia Catalana (versió internet).</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</span></span></span></p>	IIaC-VdC	Estat del jaciment desconegut. Cobert. Possiblement en mal estat	<p><span><span><span>Conjunt de tombes probablement d’època romana trobades a la masia de can Bassa; concretament en un cobert de les corts emplaçat uns 50 metres al sudest de la casa. El nombre de tombes es desconeix amb exactitud; tal vegada eren dues o tres. Van aparèixer associades a gerres d'ofrena que no van poder ser recuperades a causa del seu mal estat de conservació. L’arqueòleg Josep Estrada detalla que en una de les tombes l’esquelet era força sencer i al costat hi sortí una gerreta de parets primes (Estrada, 1993: 91). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La zona on aparegueren les tombes molt possiblement havia estat ocupada per la capella medieval de Santa Maria del Lledó. Segons els propietaris, anys enrere en quedarien vestigis en un porxo, uns 50 metres al sud de la casa, amb restes d’alguna paret que s’aguantava mitjançant contraforts (ESTRADA, 1993). Això podria induir a pensar que les tombes correspondrien a l'època medieval o posterior. Tanmateix, el ritual d'enterrament, que inclou una gerreta amb ofrenes, permet atribuir-les a l'època romana. Cal dir que l’indret es troba al costat del Camí Ral, que té el seu origen en una via romana.</span></span></span></p>	08096-410	Masia de can Bassa. Camí de can Bassa s/n (Palou)	<p><span><span><span>L’ocupació d’aquest indret, dins el terme de Palou, ja ve d’antic. Vora la casa s’hi van trobar restes d’unes tombes que podrien correspondre a època romana. Cal dir que la cas es troba vora el Camí Ral, que té el seu precedent en una via romana. En època medieval hi havia l’església de Santa Maria del Lledó, que ja apareix esmentada l’any 1082. Després les referències documentals són més escasses, fins al segle XVIII. El 1733 es diu que l’església estava edificada a casa de Jeroni Magarola (ORTEGA; TERRADES). En aquesta església s’hi venerava la Mare de Déu del Lledó, una imatge gòtica del segle XIII. Més tard es va traslladar a l’església parroquial de Sant Julià, on fins el 1936 encara es venerava la imatge original. Avui hi ha una reproducció (ORTEGA; TERRADES).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’antiga església en ruïnes fou enderrocada l’any 1898. Més endavant, el 1920, les runes foren utilitzades per construir dependències de la masia. Els propietaris de la casa identificaven aquesta capella amb vestigis que hi havia en un porxo, uns 50 metres al sudest de la casa. Sembla que fa uns anys hi queden restes d’alguna paret, que s’aguantava mitjançant contraforts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1917 els propietaris eren una rica família de Manchester que es deia Geraudier. En aquest moment va entrar com a masover, procedent de Marata, Josep Llestanós i Oliver. L’heretat de can Bassa abastava una bona part del terme de Palou. Més endavant les terres foren dividides per tal de vendre-les a 16 famílies pageses de Palou, mentre que la propietat de la masia va quedar pels masovers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 1940 a l’indret on hi havia hagut la capella s’hi va fer la troballa fortuïta d’unes tombes probablement d’època romana. En obrir un forat gran per dipositar-hi la mesquita s’hi van localitzar dos o tres enterraments, un dels quals estava associat a una gerreta de parets fines. Els ossos foren portats al cementiri de Palou. D’aquesta troballa en va donar notícia l’arqueòleg Josep Estrada el 24 de febrer de 1957. En A l'actualitat no s'observen restes de la capella, tal com va poder constatar Josep Estrada l'any 1957 (Estrada, 1993; VILA, 2001).</span></span></span></p>	41.5909800,2.2808200	440059	4604615		08096	Granollers	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50257-can-bassa-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50257-foto-08096-410-1.jpg	Legal	Romà\|Medieval\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	BPU	2024-05-02 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			83\|85\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
50258	Escultura a Lluís Companys	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-lluis-companys	<p>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts, p. 749-750.</p>	XXI		<p>Escultura dedicada a la memòria del president Lluís Companys, situada vora el Pavelló Municipal d'Esports i mirant cap a l'avinguda que porta el seu nom. Consta d'un pedestal de pedra calcària (de 160 x 50 cm) i, al damunt, el cap del president esculpit en bronze. Aquest és de proporcions 4/10 reals. En el pedestal s'hi pot llegir la següent inscripció: 'GRANOLLERS A LLUÍS COMPANYS I JOVER (1882-1940). PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA'.</p> <p>L'escultura està firmada al costat esquerre: 'Anglès 02'.</p>	08096-411	Passeig de Lluís Companys, s/n	<p>Aquesta escultura es va inaugurar la mateixa setmana en què es complien 62 anys de l'afusellament de Lluís Companys, l'octubre de 2002. El monument es va posar en l’espai enjardinat que envolta el Pavelló Municipal d’Esports, que, per decisió municipal, es va denominar Jardins de Lluís Companys.</p> <p>L'autor és <span><span><span><span>Francesc Anglès García és un metge i escultor nascut a Terrassa l'any 1938. </span></span></span></span><span><span><span><span>L'any 1963 es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. El 1970 va començar els seus primers treballs com a escultor. Va ser president del Cercle Artístic de Sant Lluc.</span></span></span></span></p>	41.6019300,2.2823500	440197	4605829	2002	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50258-escultura-companys-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50258-escultura-companys-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50258-escultura-companys-6.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2024-04-30 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Francesc Anglès García (escultor)		98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
95227	Mural a l’entrada de la Fonda Europa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-a-lentrada-de-la-fonda-europa		XXI		<p><span><span><span>Mural fet de rajoles de gres amb decoració policroma que emmarca un dels portals laterals de la Fonda Europa, com una mena de revestiment. Representa una escena a l’interior d’una fonda, amb dos comensals i un paisatge de fons que es veu per una finestra.</span></span></span></p>	08096-412	Carrer d’Agustí Vinyamata, 2		41.6082600,2.2893200	440783	4606527	2008	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95227-rajoles-fonda-europa-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95227-rajoles-fonda-europa-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	Inexistent	2023-11-21 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Inés Bordas	En aquesta façana lateral de l’edifici hi ha dues intervencions artístiques més, com són una sèrie de plats encastats a la paret i uns grans murals, també de ceràmica, a la part alta.	98	47	1.3	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
95228	Homenatge a Josep Sala i Perramon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-josep-sala-i-perramon	<p>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts, p. 747-748.</p>	XX		<p><span><span><span>Escultura formada per un petit bust (de Josep Sala i Perramon, mestre de l’Esbart Dansaire de Granollers) que descansa sobre un bloc de formigó en forma de L. Està emplaçada als jardins que porten el mateix nom de l’homenatjat, Josep Sala, i és obra de l’artista Efraïm Rodríguez.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El bust és de bronze i mesura 44 x 51 x 30 cm. La mida total, comptant l’estructura de formigó, és de 190 x 220 x 130 cm. Al braç curt de la L hi ha un pilar de formigó que ajuda a sostenir el bust. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part inferior esquerra del formigó hi ha una placa de bronze amb la següent inscripció: “Josep Sala i Perramon / 1909-1996 / Gràcies perquè arreu, / les danses de la nostra / terra heu escampat / Esbart Dansaire de Granollers”.</span></span></span></p>	08096-413	Als Jardins de Josep Sala, al costat de la plaça de Sant Miquel	<p><span><span><span>Josep Sala i Perramon (1909-1996) fou mestre de l'Esbart Dansaire de Granollers. Va ser fundador i director d’aquest esbart durant més de 50 anys. L’escultura es va realitzar el 1998, dos anys després de la seva mort. Fou encarregada per una comissió formada per l’Esbart Dansaire de Granollers, l’Agrupació Excursionista de Granollers i altres. Es va inaugurar l’any 2001.</span></span></span></p>	41.6006600,2.2862500	440521	4605685	1998	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95228-escultura-bust-josep-sala-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95228-escultura-bust-josep-sala-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95228-escultura-bust-josep-sala-4.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-04-30 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Efraïm Rodríguez Cobos		98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32
95229	Homenatge al ciclista	https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-al-ciclista	<p>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts, p. 755-756.</p>	XXI		<p><span><span><span>Escultura en homenatge als ciclistes, obra d’Alfredo Lanz, emplaçada a la plaça que porta el nom, precisament, del “Ciclista”. Està feta d’acer corten i representa, de manera esquemàtica, un ciclista muntant la seva bicicleta. Consta també d’un basament format per tres blocs esglaonats. Mesura 400 x 200 x 100 cm. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta obra és una mostra més de l’art públic que l’artista Alfredo Lanz té a diferents ciutats del món a l’entorn de la temàtica de l’esport, com ara “Homenatge a la natació”, a la plaça de les Palmeres de Barcelona.</span></span></span></p>	08096-414	Plaça del Ciclista (entre els carrers del Conestable de Portugal, Palaudàries i Sant Josep de Calassanç)		41.6050300,2.2895200	440797	4606168	2003	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95229-monument-ciclista-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95229-monument-ciclista-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-04-30 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Alfredo Lanz		98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-22 18:32

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 163,71 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús