Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51411 | Mina de Sant Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-sant-domingo | XX | <p>Mina d'aigua situada sota la carretera de Montornès. A l'estructura de formigó de sota la carretera hi ha una porteta de fusta, dins la qual hi ha la mina d'aigua. L'aigua que en surt s'ha canalitzat fins a una arqueta propera, des de la qual es distribueix fins als horts propers.</p> | 08115-48 | Sota la carretera de Montornès, al costat contrari de la masia de Carrencà | 41.5286300,2.2292000 | 435695 | 4597729 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51411-foto-08115-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51411-foto-08115-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51412 | Dipòsit de la vinya de Sa Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-la-vinya-de-sa-riera | XX | Part de la volta de la cisterna s'ha esfondrat i un dels dipòsits ha estat tallat, suposem que per eixamplar el camí. | <p>Dipòsit de vinya que es troba situat a tocar del camí de les vinyes de Sa Riera. Consta d'una cisterna semisubterrània coberta amb volta de maó pla, on s'emmagatzemava l'aigua de la pluja. Aquesta està coberta amb una capa de terra. En un extrem hi ha dues piques quadrangulars de maó revestides amb morter, dins les quals es feia el preparat amb calç viva per ensulfatar els ceps.</p> | 08115-49 | Sobre el carrer de Bellmunt | 41.5278200,2.2473100 | 437205 | 4597626 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51412-foto-08115-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51412-foto-08115-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51412-foto-08115-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51413 | Pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-2 | <p>MILÀ, F. i J. (2006). Martorelles: la fe d'un poble. Santa Coloma de Farners: Editorial La Trona.</p> | XX-XXI | <p>El pessebre vivent de Martorelles es representa cada any a la zona dels Pins d'en Rabassa, entre el 20 de desembre i el 6 de gener. El visitant fa un recorregut aproximat d'un quilòmetre, al llarg de qual veu representades escenes relacionades amb el naixement de Crist. Els personatges van vestits de l'època i relaten textos bíblics, acompanyats de música, efectes especials i pirotècnia. En moltes escenes, es fa participar al visitant, i en acabar se'l convida a un petit mos i un glopet de vi.</p> | 08115-50 | Pins d'en Rabassa | <p>L'antecedent del pessebre vivent de Martorelles és la representació de l'Anunciació i del Naixement que es feia a Santa Maria de Martorelles i a Sant Joaquim. El pessebre que coneixem el va començar a organitzar la Joventut Sardanista. Entre els anys 1976 i 1982, el pessebre vivent es feia a la Plaça Espanya, i entre el 1983 i 1992, a la zona de la font de Can Camp.</p> | 41.5306200,2.2404900 | 436639 | 4597942 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51413-foto-08115-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les fotografies s'han tret de la web: http://pessebremartorelles.net16.net/11.htm | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51414 | Armats de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/armats-de-martorelles | XX | <p>Els armats de Martorelles participen en molts dels esdeveniments culturals del municipi, especialment al voltant de la Setmana Santa. Es tracta d'una formació d'homes vestits de soldat romà, que desfilen pels carrers repicant els tambors i les llances amb el terra, en representació dels soldats que custodiaven Jesucrist. El dissabte abans de Rams, després de la missa solemne a Sant Joaquim, es nombra l'abanderat que portarà la bandera dels Armats de Martorelles en les processons. El vespre de dijous Sant desfilen en la processó del Silenci, i el divendres Sant al matí fan el Via-Crucis pels carrers de Santa Maria de Martorelles.</p> | 08115-51 | Martorelles | <p>La Joventut Sardanista de Martorelles (abans Agrupació Sardanista) va crear la secció de la confraria dels Armats de Martorelles l'any 1983. En un primer moment col·laboraven en el pessebre vivent, que estava situat a la zona de la font de Can Camp. Més endavant, van passar a participar en d'altres activitats, ja sigui en actes cultural del poble, com en trobades arreu del país.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51414-foto-08115-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les fotografies s'han tret de la pàgina web dels Armats de Martorelles. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51415 | Processó de Nostra Senyora de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-nostra-senyora-de-montserrat | <p>MILÀ, F. i J. (2006). Martorelles: la fe d'un poble. Santa Coloma de Farners: Editorial La Trona.</p> | XX | <p>La processó de Nostra Senyora de Montserrat es fa l'últim dissabte d'abril. Comença amb una missa solemne a Sant Joaquim, i en acabar surt la processó amb la imatge. Es recorren els principals carrers del poble, amb els armats de Martorelles al davant. L'endemà al matí es fa una missa a Sant Domènec de Carrencà.</p> | 08115-52 | Martorelles | <p>La Joventut Sardanista de Martorelles va obsequiar al poble amb la imatge de Nostra Senyora de Montserrat l'any 1986. Des d'aleshores es va començar a celebrar la processó al poble. En un primer moment, el dissabte es sortia de l'església de Sant Joaquim i s'arribava a Sant Domènec de Carrencà, on es deixava la imatge. El dia següent, després d'una missa, es reprenia la processó de nou fins a Sant Joaquim.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La fotografia s'ha tret del Bloc d'Antondensi. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51416 | Ca la Llevadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-llevadora | XIX-XX | <p>Casa aïllada que es troba elevada respecte el carrer Agricultura. És de planta rectangular, consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat, emmarcades amb una motllura. A les façanes laterals i posterior incorporen una rajola verda a cada costat, així com decoració motllurada sobre la llinda. Una cornisa senzilla ressegueix la part superior de les façanes, sota la qual hi ha la ventilació de la coberta. De cadascun dels angles del coronament en surt un petit pilar, i de les façanes laterals, a nivell del carener, en sobresurt un ornament vegetal. L'acabat exterior és arrebossat de color terrós, excepte el sòcol de color gris.</p> | 08115-53 | C. Agricultura, 13 | <p>En aquesta casa hi havia viscut la llevadora del poble, pel que popularment la casa es coneix així.</p> | 41.5263600,2.2332900 | 436034 | 4597474 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51416-foto-08115-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51416-foto-08115-53-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51417 | Can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camp-3 | <p>SORIANO, Q. (2003). Les Fonts i el seu entorn: itineraris per Martorelles. Treball de Recerca (inèdit).</p> | XVIII | Se'n conserven poques restes cobertes de vegetació. | <p>La masia de Can Camp estava situada sobre el torrent de les Llicorelles, en una plana suportada per un mur de contenció que encara és visible. Aquí hi són visibles poques restes del que havia estat la casa, que es corresponen a un petit cos quadrangular. L'espai ha quedat cobert de vegetació. Sota la plana de la casa, a nivell del torrent, encara hi ha la popular font i el safareig de Can Camp.</p> | 08115-54 | Av. Piera | <p>La masia va ser enderrocada durant la segona meitat del segle XX. Segons un testimoni gràfic que s'ha conservat, era una casa de petites dimensions, de dos nivells d'alçat i coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Sembla que havia tingut una rajoleria pròpia, que extreia l'aigua de la popular font que hi ha a la finca.</p> | 41.5275500,2.2395500 | 436557 | 4597602 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51417-foto-08115-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51417-foto-08115-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51417-foto-08115-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51418 | Can Pau Tranquil i ca la Beva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-tranquil-i-ca-la-beva | XIX | <p>Edifici aïllat format per dues vivendes adossades, amb la façana posterior encarada a l'avinguda Piera. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La casa amb accés pel carrer Agricultura, Can Pau Tranquil, té accés per un portal descentrat d'arc pla arrebossat, com ho són la finestra de la planta baixa i les dues del pis, tot i que una d'elles té l'ampit motllurat. El ràfec presenta una cornisa composta. A la resta de façanes hi ha poques obertures, totes d'arc pla arrebossat. La façana conserva l'arrebossat amb morter de calç original, mentre que la resta presenten la pedra vista. La casa del costat, Ca la Beva, és de les mateixes característiques que l'anterior. S'hi ha obert alguna finestra modernament i s'ha afegit un cos a la façana posterior. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color salmó, amb l'intradós de les finestres de color groc.</p> | 08115-55 | C. Agricultura, 1/ Av. Piera, 84 | <p>Es tracta d'una de les cases més antigues de la zona, construïda entorn el segle XIX a peu de l'antic camí que anava fins a Santa Maria de Martorelles.</p> | 41.5271200,2.2333100 | 436036 | 4597559 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51418-foto-08115-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51418-foto-08115-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51418-foto-08115-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51419 | Can Ginassó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginasso | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Recull toponomàstic de Martorelles (Vallès Oriental). Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana.</p> | XIX-XX | En procés de restauració. | <p>Masia aïllada que es troba situada en un costat del carrer de Can Genissó. És de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte els dos portals de la planta baixa, que són d'arc escarser. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó de baranes i suports forjats. En un extrem de la façana hi ha una placa on hi consta 'CAN GINASSÓ 1902'. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana posterior hi ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat i coberta a una vessant. L'acabat exterior de la casa és arrebossat i pintat de color blanc, excepte l'emmarcament de les finestres del pis, que és de color gris. A l'interior s'hi conserva un perol per fer bullir el vi i un forn de coure pa, entre d'altres elements d'interès etnològic. A pocs metres de la casa hi ha el pou d'obra vista i més avall el safareig de la casa, a més d'una petita fita de pedra que delimita la propietat.</p> | 08115-56 | C. de Can Genissó, 6 | <p>Tot i que a la façana consta l'any 1902, els orígens d'aquesta casa podrien ser anteriors, de la segona meitat del segle XIX. El nom de la casa prové d'un tal Genís que hi havia residit, que popularment era conegut com a Genissó o Ginassó, i que era professor de dansa.</p> | 41.5266400,2.2427200 | 436821 | 4597499 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51419-foto-08115-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51419-foto-08115-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51419-foto-08115-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51420 | Can Mascara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mascara | XIX | <p>Edifici aïllat format per dues vivendes adossades, amb la façana posterior encarada al carrer d'Anselm Clavé. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes de les dues cases es composen segons dos eixos, definits per obertures d'arc pla, excepte els portals, que són d'arc escarser. Els finestrals de sobre els portals tenen sortida a un balcó de baranes forjades. A la façana de sol ixent i tramuntana hi ha adossat un cos annex d'un sol nivell d'alçat i coberta a una vessant, obert amb una porta d'arc escarser. Les finestres de la façana posterior, també d'arc pla arrebossat, s'han emmarcat amb pintura blanca. A la façana de ponent hi ha adossat un cos de planta baixa, la part superior del qual s'ha habilitat com a terrassa transitable. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de blanc a la façana principal, arrebossat terrós les altres, i de maó vist l'annex.</p> | 08115-57 | C. Canigó, 13 | <p>Per les característiques constructives de la casa, podem situar el seu origen al voltant del segle XIX. Està situada a peu de l'antic camí que anava fins a Santa Maria de Martorelles.</p> | 41.5248000,2.2454700 | 437049 | 4597292 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51420-foto-08115-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51420-foto-08115-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51420-foto-08115-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51421 | Can Rana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rana | XIX | <p>Casa situada amb la façana posterior encarada al carrer d'Anselm Clavé. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat, excepte els portals principal i de la façana posterior, que són d'arc escarser. A la part posterior, els finestrals tenen sortida a un balcó de baranes forjades. L'acabat exterior és arrebossat amb pòrtland, excepte una façana lateral amb la pedra vista.</p> | 08115-58 | C. Anselm Clavé, 12 | <p>Per les característiques constructives de la casa, podem situar el seu origen al voltant del segle XIX. En l'actualitat aquesta casa es coneix com a Can Rana, ja que els seus habitants provenien de l'antiga casa de Can Rana, avui coneguda com a Can Batllori.</p> | 41.5260600,2.2408900 | 436668 | 4597436 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51421-foto-08115-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51421-foto-08115-58-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51422 | Can Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-1 | XX | <p>Casa aïllada que fa cantonada entre el carrer de les Escoles i el de Can Puig, per on és més estreta. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a quatre vessants. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat, que incorporen revestiment decoratiu amb estuc a les llindes. En destaca una tribuna situada a la part cantonera, que ocupa tota la façana. Les façanes queden rematades amb una cornisa, sobre la qual hi ha la ventilació de la coberta i el ràfec amb cabirons. A la façana de sol ixent hi ha adossat un cos, sobre el qual hi ha el pati de la casa, amb accés pel carrer de les Escoles.</p> | 08115-59 | C. de les Escoles, 2 | <p>Per les característiques constructives de la casa, hem de situar la seva construcció al voltant del 1930, sota una certa influència noucentista.</p> | 41.5286600,2.2382300 | 436448 | 4597726 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51422-foto-08115-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51422-foto-08115-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51422-foto-08115-59-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51423 | Capelleta de visita domiciliària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-visita-domiciliaria | XX | <p>Petita capella de fusta amb portetes a l'interior de la qual hi ha la Sagrada Família. Les figures de la Verge Maria, Josep i el nen Jesús són fetes de ceràmica i pintades, i queden protegides per un vidre. Sota la capella hi ha un petit calaix on es dipositen les aportacions.</p> | 08115-60 | Diverses cases de Martorelles | <p>Al poble de Martorelles hi ha quatre capelles de visita domiciliària. Cadascuna d'elles té una celadora, que n'és l'encarregada. Al llarg del mes, la capella canvia de casa diàriament seguint un circuit, tot i que en l'actualitat tarda més d'un mes a passar. Abans d'entregar-la al proper veí, es pot fer una aportació econòmica al calaix que té la capella. A final de mes, la celadora recull les donacions i les guarda en una llibreta d'estalvis. Quan la parròquia ho necessita, els dóna els diners. La capelleta que s'ha inventariat va començar a passar-se després de la Guerra Civil, tot i que l'origen d'aquesta costum és més antic.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51423-foto-08115-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51424 | Casa del Carrer Colom, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-colom-28 | XX | <p>Casa aïllada situada en una finca del carrer Colom. Està composta per dos volums adossats. El primer té una sola crugia, és de planta baixa i pis amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat, sobre el qual hi ha un finestral amb sortida a un balcó suportat per mènsules. A la part superior hi ha una cornisa senzilla, amb la ventilació de la coberta a sobre i una cornisa volada suportada per mènsules. Remata la façana una barana ceràmica. El segon volum està adossat a sol ixent, té un sol nivell d'alçat i la coberta a tres vessants. El portal és d'arc pla arrebossat i totes les finestres tenen un fals arc esglaonat. La del costat del portal incorpora decoració ceràmica de color blau a la part superior. De la façana lateral en surt un cos poligonal a mode de tribuna. El ràfec queda suportat amb mènsules pintades de color vermell. L'acabat exterior de l'edifici és arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08115-61 | C. Colom, 28 | <p>Les característiques constructives de la casa es corresponen amb el llenguatge arquitectònic del primer terç del segle XX.</p> | 41.5259700,2.2322600 | 435948 | 4597432 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51424-foto-08115-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51424-foto-08115-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51424-foto-08115-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51425 | Casa del Carrer Colom, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-colom-22 | XX | Presenta humitats. | <p>Casa aïllada de planta rectangular que es troba situada en una finca del carrer Colom. És de planta baixa i altell, i té la coberta plana transitable. Al centre del frontis hi ha el portal d'accés, d'arc pla arrebossat, com ho són els finestrals que té a cada costat. Sobre el portal hi ha una cornisa amb voladís que queda suportada per mènsules, i que es reprodueix al nivell superior. Una barana de balustrada remata la façana. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, amb les mènsules de diferent tonalitat. La finca té accés per un portal amb grans pilars de maó i una porta de ferro forjat.</p> | 08115-62 | C. Colom, 22 | <p>Per les característiques constructives de la casa, podem situar el seu origen durant la primera meitat del segle XX.</p> | 41.5262900,2.2321400 | 435938 | 4597468 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51425-foto-08115-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51425-foto-08115-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51425-foto-08115-62-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51426 | Cases del Carrer Anselm Clavé, 22-36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-anselm-clave-22-36 | XIX | Les cobertes es troben en mal estat, presenten un estat d'abandonament manifest i s'han tapiat les obertures. | <p>Conjunt de cases entre mitgeres, algunes amb accés pel carrer d'Anselm Clavé, i la majoria per la façana de migdia. Són de dues crugies, de planta baixa i pis i tenen la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Algunes d'elles tenen accés per portals d'arc pla arrebossat, tot i que també n'hi ha d'arc escarser. Al pis hi ha petites finestres d'arc pla arrebossat. Gairebé totes les obertures es troben tapiades amb maó. Conserven el revestiment de morter original.</p> | 08115-63 | C. Anselm Clavé, 22-24-26-28-30-32-34-36 | <p>Es tracten d'unes de les cases més antigues de la zona, construïdes entorn el segle XIX a peu de l'antic camí que anava fins a Santa Maria de Martorelles.</p> | 41.5255700,2.2424900 | 436801 | 4597380 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51426-foto-08115-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51426-foto-08115-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51426-foto-08115-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Sembla que les cases havien de ser enderrocades per a construir-hi noves vivendes, tot i que el projecte ha quedat parat. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51430 | Escultura de la Font del Saber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-font-del-saber | XX | <p>Escultura situada al costat de l'entrada de l'escola Simeó Rabassa. Està formada per una figura antropomorfa feta amb planxes de ferro unides amb un punt de soldadura, pel que ressalta el buit en la composició. La figura està dreta, atansada a un cub metàl·lic suportat amb quatre peus, del qual en surt una aixeta on hi ha inscrit 'LA FONT DEL SABER'.</p> | 08115-67 | Escola Simeó Rabassa. C. Pompeu Fabra, s/n | 41.5297400,2.2447300 | 436992 | 4597841 | 1996 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51430-foto-08115-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51430-foto-08115-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Ricard Mira | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51431 | Escultura de Martorelles amb Bòsnia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-martorelles-amb-bosnia | XX | S'ha pintat de color blanc i s'hi han fet pintades vandàliques. | <p>Escultura situada dins el parc de Can Sunyer, prop de l'escola Les Pruneres. Està formada per una base cúbica de formigó, sobre la qual hi ha un canó desmuntat de ferro, entre el que sobresurt un colom, símbol de la pau. Representa la pau destruïnt els canons. A la part frontal de la base hi ha escrit 'MARTORELLES AMB BÒSNIA'.</p> | 08115-68 | Parc de Can Sunyer | <p>L'escultura es va encarregar a l'artista local Ricard Mira, en el context de la Guerra de Bòsnia. Originalment, les figures presentaven el ferro vist, però més endavant va ser pintat de blanc.</p> | 41.5262700,2.2353400 | 436205 | 4597463 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51431-foto-08115-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51431-foto-08115-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Ricard Mira | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51432 | Escultura de la Biblioteca Montserrat Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-biblioteca-montserrat-roig | XX | <p>Escultura situada al costat de l'entrada de la biblioteca pública Montserrat Roig. Està formada per un faristol amb una placa metàl·lica amb la cara de l'escriptora gravada. Al fons hi ha gravats els títols d'algunes de les seves obres més il·lustres.</p> | 08115-69 | C. Santiago Tiffon, 21 | 41.5293300,2.2411900 | 436696 | 4597798 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51432-foto-08115-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51435 | La Recordança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-recordanca | XX | <p>Casa aïllada situada a l'avinguda Piera. És de planta quadrangular, d'un sol nivell d'alçat, i coberta a quatre vessants. Les obertures són d'arc pla arrebossat emmarcades amb una motllura sinuosa. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, excepte els finestres i les cantonades de color blanc. En destaca especialment el mur de tancament de l'avinguda Piera, acabat amb rajola decorativa i pilars, i barana forjada intercalada. A la part central hi ha dos pilars de capitells amb trencadís ceràmic i coronament forjat. Entre aquests hi ha una porta i a sobre les lletres 'LA RECORDANÇA', bellament forjat. Cal afegir que la casa del costat, la número 114, té el mateix tipus de tanca, ricament forjada amb motius vegetals.</p> | 08115-72 | Av. Piera, 112 | <p>La casa de la Recordança va ser construïda durant el primer terç del segle XX sota influència de l'estètica modernista, especialment en el tractament del mur de tancament de la finca, com és el cas de la finca veïna (número 114).</p> | 41.5272500,2.2355900 | 436227 | 4597572 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51435-foto-08115-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51435-foto-08115-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51435-foto-08115-72-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51436 | La Torre dels Galls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-dels-galls | XX | <p>Torre aïllada que es troba situada a carrer d'Anselm Clavé, prop del terme municipal de Santa Maria de Martorelles. És de planta rectangular, consta de planta baixa i pis té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. D'aquesta en surt una torre-mirador quadrangular amb coberta a quatre vessants. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla revestides amb estuc. El finestral de sobre el portal té sortida a un balcó amb baranes forjades que quedat suportat per mènsules. La part superior del frontis està acabada amb tres plafons ceràmics decoratius, entre els quals hi ha la ventilació de la coberta. A l'alçada del forjat del primer nivell hi ha una cornisa senzilla. La resta d'obertures de la casa són d'arc pla arrebossat, excepte dos pòrtics de mig punt que hi ha a la façana de ponent. Davant d'aquests s'hi ha adossat un cos porxat a la planta baixa i terrassa amb balustrada al pis. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, excepte les finestres i la cornisa del frontis, de color més fosc. La porta d'accés a la finca, de ferro forjat, incorpora les lletres 'JF' i dos galls, que han acabat donant nom a la casa.</p> | 08115-73 | C. Anselm Clavé, 121 | <p>A l'inici del segle XX van construir-se una sèrie de cases senyorials entorn el camí de Santa Maria de Martorelles, avui carrer de Josep Anselm Clavé. Aquestes cases sovint eren utilitzades per habitants de les ciutats properes, ja sigui Mollet o Barcelona, com a segones residències. La Torre dels Galls n'és un bon exemple, construïda segons una estètica pròxima al noucentisme.</p> | 41.5254900,2.2473400 | 437205 | 4597368 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51436-foto-08115-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51436-foto-08115-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51436-foto-08115-73-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51437 | Monòlit de Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-josep-anselm-clave | XX | <p>En un extrem del parc de Josep Anselm Clavé hi ha un monòlit granític del fundador del moviment coral. A la part frontal hi ha inserida una peça de bronze amb la cara del mateix, i a sota hi ha pintat 'LA SOCIETAT CORAL I MARTORELLES A J. ANSELM CLAVÉ I CAMPS 29-10-1078'.</p> | 08115-74 | Parc de Josep Anselm Clavé | 41.5247800,2.2443800 | 436958 | 4597291 | 1978 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51437-foto-08115-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51437-foto-08115-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51438 | Monument de Simeó Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-simeo-rabassa | XX | <p>Monument situat davant l'escola Simeó Rabassa. Està format per dos volums d'estructura piramidal, fets de petits carreus disposats en filades. Tot i que un és més petit que l'altre, tenen una alçada considerable, d'uns 4 metres. A les cares visibles hi ha dos plafons per volum, el primer amb dos textos amb reflexions sobre el valor dels estudis que t'han de permetre treballar per un món millor. El segon volum té l'escut de Martorelles i un plafó reflexiu sobre el valor del temps, signat a sota per S. Rabasa.</p> | 08115-75 | C. Pompeu Fabra, s/n | 41.5298900,2.2444700 | 436970 | 4597858 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51438-foto-08115-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51438-foto-08115-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51439 | Rec del torrent de can Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-torrent-de-can-sunyer | XIX | <p>Al marge dret del torrent de Can Sunyer, a l'alçada de la masia de Can Roda, s'hi conserva el tram d'un antic rec. Està excavat directament del terra i té poca amplada. Encara avui hi circula l'aigua, tot i que poc després se'n perd el traç.</p> | 08115-76 | Torrent de Can Sunyer | <p>Segons fonts orals, el rec abastia d'aigua el desaparegut safareig de Ca n'Arquers.</p> | 41.5237600,2.2436600 | 436897 | 4597178 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51439-foto-08115-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51439-foto-08115-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51439-foto-08115-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51440 | Torre de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-sant-jaume | XIX-XX | <p>Casa aïllada situada a l'avinguda Piera. És de planta quadrangular, consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla amb decoració ceràmica a la llinda. El primer pis té un balcó corregut amb baranes forjades, al qual s'accedeix des del finestral central. Al seu costat hi ha un plafó ceràmic amb un ocell de ferro forjat que l'il·lumina. La part superior queda coronada per una cornisa senzilla, damunt la qual hi ha la ventilació de la coberta. L'acabat exterior és arrebossat i pintat. La tanca del carrer és de ferro forjat, amb una portalada central del mateix material custodiada per pilars amb capitells ceràmics.</p> | 08115-77 | Av. Piera, 103 | <p>A l'inici del segle XX van construir-se una sèrie de cases senyorials entorn el camí de Santa Maria de Martorelles, avui avinguda Piera i carrer Josep Anselm Clavé. Aquestes cases sovint eren utilitzades per habitants de les ciutats properes, ja sigui Mollet o Barcelona, com a segones residències. La Torre de Sant Jaume n'és un bon exemple, construïda segons una estètica pròxima al modernisme.</p> | 41.5274200,2.2365300 | 436305 | 4597590 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51440-foto-08115-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51440-foto-08115-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51440-foto-08115-77-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51441 | Villa Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-teresa-0 | XX | <p>Casa aïllada que es troba situada al carrer de les Escoles. És de planta quadrangular, consta de semisoterrani i pis i té la coberta a quatre vessants, acabada amb un ràfec sostingut per cabirons. Les obertures són totes d'arc pla, les finestres amb llindes revestides amb estuc. El portal d'accés té una reixa forjada on hi consta 'VILLA TERESA' i queda cobert per una marquesina d'obra de dues vessants. Des d'aquest descendeixen dues escales paral·leles al frontis amb balustrada i gerros decoratius. A la part frontal, sota la porta, hi ha una font feta amb còdols petits i envoltada de plantes ornamentals. Aquí unes altres escales descendeixen novament fins a la tanca d'entrada, feta amb ferro forjat. L'acabat exterior de la casa és arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08115-78 | C. de les Escoles, 5 | <p>Per les característiques constructives de l'edifici, amb un llenguatge proper al noucentisme, hem de situar la seva construcció entorn la segona meitat del segle XX.</p> | 41.5288800,2.2389200 | 436506 | 4597750 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51441-foto-08115-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51441-foto-08115-78-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51444 | Safareig de can Fenosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-fenosa | XIX | Està envoltat de vegetació i força deteriorat. | <p>El safareig de Can Fenosa està situat a l'altre costat de la carretera de Montornès, a continuació del Molí de Lloberons. Consta d'un petit dipòsit elevat, sota del qual hi ha el canal per on entrava l'aigua. Aquesta entrava a una bassa rectangular, en un costat del qual hi ha les pedres inclinades per rentar la bugada. Està revestit amb morter i acabat amb maó. Es troba eixut i cobert de vegetació.</p> | 08115-81 | Al final del carrer del Molí | <p>Aquest safareig era utilitzat pels habitants de Can Fenosa per anar a rentar la bugada, quan encara no s'havia construït la carretera. S'abastia d'aigua del rec gran, abans que aquest arribés al Molí de Lloberons.</p> | 41.5364000,2.2402700 | 436626 | 4598584 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51444-foto-08115-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51444-foto-08115-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51445 | Inscripció de la Cartoixa de Montalegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-de-la-cartoixa-de-montalegre | XVI-XVIII | <p>A la façana de la casa de Can Tellado hi ha una inscripció de pedra emmarcada amb ceràmica. A la part superior hi ha dos escuts amb relleu, el primer és pontifical, amb la tiara papal i dues claus parades en sautor. El segon és l'escut de la Catalunya amb una corona. Sota el primer hi ha un gravat circular on hi ha inscrit' SALVAGUARDA PONTIFICAL', i sota el segon el mateix amb la inscripció 'SALVAGUARDA REAL'. A la part inferior hi ha una creu sobre un monticle, custodiat per dos xiprers, envoltats per set estrelles de sis puntes. Al voltant hi ha una banda gravada amb la inscripció 'PER LA CARTOIXA DE MONTALEGRE'.</p> | 08115-82 | Can Tellado | <p>La casa de Can Tellado es troba força propera a les ruïnes del molí de Lloberons. Hem de suposar que la pedra inscrita es trobava en una de les parets del molí, que formava part de les propietats de la Cartoixa de Montalegre, així com la fita que hi ha al pati de la casa. Per tant, el molí, documentat des del segle XIV, hauria gaudit de salvaguarda pontifical i reial. Els escuts que hi ha representats ens confirmen la seva antiguitat, ja que la salvaguarda reial amb l'escut de Catalunya apunta a que és anterior al Decret de Nova Planta.</p> | 41.5346100,2.2390100 | 436519 | 4598386 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51445-foto-08115-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51445-foto-08115-82-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 51449 | Processó del Silenci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-silenci | <p>MILÀ, F. i J. (2006). Martorelles: la fe d'un poble. Santa Coloma de Farners: Editorial La Trona.</p> | XX | <p>La processó del Silenci es fa el dia de dijous Sant al vespre. El punt de sortida és l'església de Sant Joaquim, amb la Creu de guia davant, seguida dels Armats, l'Abanderat d'Honor, la Creu dels Improperis, el pas de Jesús amb la Creu, la Confraria de la Santa Espina, els feligresos, els portants de la Mare de Déu dels Dolors i per últim els portants del Sant Crist. El recorregut pels carrers del poble passa per la plaça de l'Església, el carrer Catalunya, el carrer Costa, l'avinguda Piera, carrer Indústria, el carrer del Rosari, el carrer Agricultura (conegut com 'el passatge de les torxes'), de nou l'avinguda Piera i la resta de carrers fins a tornar a l'església. Tot l'itinerari es fa en silenci, que només queda trencat pel repic dels tambors dels armats.</p> | 08115-86 | Pels carrers de Martorelles | <p>Les processons són un acte molt arrelat a la població, ja que els seu origen és força anterior a la segregació del municipi del 1927. Abans es feien entorn l'església de Santa Maria de Martorelles, i algunes d'elles baixaven fins a la part alta de l'actual Martorelles. Fins a la construcció de l'església de Sant Joaquim, vers el 1961, les processons es van celebrar de manera conjunta. Durant els primers anys es va fer de forma intermitent, però des de la creació dels Armats de Martorelles s'ha celebrat cada any i s'ha passat a conèixer com a processó del Silenci.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La fotografia s'ha tret del Bloc d'Antondensi. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51450 | Sardanes dedicades a Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-dedicades-a-martorelles | XX | <p>Martorelles té un nombre de sardanes molt important dedicades al poble. Algunes d'elles són: 'Can Camp' de Josep Jordi Llongueres, 'Cant a Martorelles' de Montserrat Giménez, 'Derbi-Derbi' d'Antoni Suñé, 'Festeig Sardanista a Martorelles' de Tomàs Gil, 'Joventut Sardanista de Martorelles', de Vicenç Coromines, 'La Font de Can Camp' de Ramón Vilà, 'L'Aplec de Martorelles' de Carles Santiago, 'Martorelles' de Francesc Mas, 'Maig' de Joan Carbonell, 'Recordant Martorelles' de Vicenç Coromines, 'Salta Noi' de Ramón Vilà, 'Sardanes a Carrencà' de Vicenç Coromines, etc. Estan compostes entre els anys 1935 i 2008.</p> | 08115-87 | Martorelles | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||
| 51451 | Rec del Bogatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-bogatell | XIX | Els pocs trams conservats es troben coberts de vegetació. | <p>El rec del Bogatell sortia del rec gran més amunt del safareig de Can Fenosa. Travessava el pla de Can Fenosa fins al riu Besòs. En l'actualitat el primer tram ha estat eliminat per la construcció d' un gran complex industrial, mentre que el darrer tram encara es pot observar. Ha quedat entre una filera d'arbres, prop de la rotonda d'accés a la fàbrica. Està excavat directament del terra i no té gaire amplada.</p> | 08115-88 | Polígon Industrial del Pla | <p>Aquest rec servia per regar els conreus d'aquesta part del Pla.</p> | 41.5408300,2.2342900 | 436132 | 4599080 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51451-foto-08115-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51452 | Fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-de-la-corona-darago | XIII-XX | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi conserven diversos documents que fan referència al poble de Martorelles. Hi ha pergamins de la Reial Cancelleria, de la Reial Audiència, de Reial Patrimoni i Diversos i Col·leccions. Entre els documents més antics (datable de mitjans del segle XIII per les persones que hi figuren), destaca un pergamí en què Guillem, clergue i rector de l'església de Martorelles, d'una part, i Berenguer de Carrencà, de l'altra. Sentència dictada pel canonge de Barcelona, Ramon de Riera, entre les dues parts del delme dels molins de Carrencà (Reial Cancelleria. Pergamins. Jaume I. Sèrie general, núm. 0750). Molts dels documents posteriors fan referència a conflictes existents relacionats amb els molins, com també hi ha els capbreus de la Cartoixa de Montalegre.</p> | 08115-89 | C. Almogàvers, 77. Barcelona | <p>L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó com a arxiu del seu regne. Fins a mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull no va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó que coneixem, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona. Des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. El document més antic que custodien data de l'any 844, mentre que el pergamí més antic és de l'any 1178. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54277 | Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vallcarquera | <p>AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. p.236-237. AADD. 1984. Sant Pau de Montmany. Catalunya Romànica, Vallès Oriental vol. XVIII: església 343. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.213 i 216. p. 104. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions. CATALUNYA ROMÀNICA APF I MAB p. 243. PLADEVALL-VIGUÉ 1978. p. 101-102; VALL-MASVIDAL, 1983, p. 82. Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 10/1993.http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana</p> | XII-XVIII | <p>Edifici aïllat amb un cos de 7 metres per 15 metres, envoltat per un mur de pedra. Es tracta d'una església d'una sola nau amb un campanar de torre i un absis semi-circular, però amb una nau lateral afegida al segle XVII separada per columnes. Presenta una teulada a doble vessant i quatre finestres d'una esqueixada i d'arc de mig punt; amb un embigat de fusta al campanar i amb una coberta de volta força apuntada amb quatre contraforts externs al mur sud per tal de sustentar l'estructura. A la façana principal hi ha la porta d'accés, aquesta és rectangular amb llinda de pedra motllurada i amb un relleu esculpit. Al damunt, una finestra amb llinda de pedra a la part inferior de la qual neixen dos arquets. L'església conserva la nau romànica, coberta de volta de canó força apuntada, i segurament la capçalera, per bé que fou molt modificada per tal d'allargar el presbiteri. Té afegida, a la part de migdia, una segona nau formada per capelles, unida per grans pilars cònics a la nau central. Moltes d'aquestes modificacions i el campanaret es degueren fer vers el 1679, data que figura al portal de ponent. Es tracta d'una edificació d'una sola nau, a la qual s'afegiren posteriorment una nau lateral, una capella i un campanar quadrat de dos ulls. L'absis, de planta semicircular i llis per fora és cobert amb volta de quart d'esfera i presenta senyals evidents d'haver sofert modificacions. La volta de la nau és de perfil apuntat, forma que indica l'època tardana d'aquesta edificació. Com a elements arquitectònics genuïnament romànics, resten dues finestres absidals de doble esqueixada i una finestra geminada a la façana de ponent, com també els paraments dels murs nord i oest. L'aparell es presenta a l'interior i a l'exterior de manera desigual; en alguns trams els carreus són regulars, però en altres, el parament és força irregular. L'absis és cobert a dues vessants, com la resta de l'edifici, per a la qual cosa s'ha utilitzat com a material de construcció teula aràbiga de ceràmica. L'estat de conservació és força bo, tot i les modificacions sofertes que n'han alterat substancialment l'arquitectura, podem situar la construcció original de l'església dins el segle XII, en el context de l'arquitectura rural que conserva la tradició constructiva del segle anterior.</p> | 08134-1 | Vall de Vallcàrquera | <p>És una antiga parròquia rural que està situada a la 'vallis carcera' o vall reclosa, entre els contraforts de Tagamanent i el turó de Monteugues. Documentada indirectament l'any 1078 quan s'esmenta la parrochiam Sancti Petri de Vallecarcara, l'església romànica de Sant Pere era un edifici d'una sola nau, a la qual es va afegir posteriorment una nau lateral, una capella i un campanar quadrat de dos ulls. Encara avui conserva un absis de planta semicircular i llis per fora, cobert amb una volta de quart d'esfera. La volta de la nau és de perfil apuntat, característic de l'estil romànic tardà, i tant aquesta com l'absis estan coberts per una teulada a dues vessants feta de teula aràbiga. D'aquesta època romànica resten també dues finestres absidals de doble esqueixada, una finestra geminada al a façana principal de ponent i els paraments íntegres dels murs nord i est. L'aparell a l'interior i l'exterior és desigual, regular en alguns trams i molt irregular en altres. Inicialment era filial o sufragània de l'església de Sant Esteve de la Garriga. Sembla que existia ja amb aquesta filiació al 966, quan el comte Miró va unir l'església de la Garriga amb les seves filials a la catedral de Barcelona, segons confirma una nova unió que es va fer el 1139 de l'església de la Garriga amb les filials, ara explicitades, de 'Sant Pere de Valle Charchara' i Sant Cristòfor de Monteugues, al monestir de Santa Maria de l'Estany. Aquesta dependència no fou obstacle perquè tingués drets parroquials, com consta en la venda d'unes terres situades a la parròquia de Sant Pere de 'Vall Carcera' l'any 1074. Probablement, encara que no s'ha trobat la dotalia corresponent, l'església romànica de Sant Pere fou consagrada com la de Sant Pau de Montmany a finals del segle XII. La dependència del monestir de l'Estany es confirma encara el 1464, en què l'abat de l'Estany arrendava els delmes i les primícies de la parròquia i presentava els sacerdots que havien de regir l'església. L'any 1508 el campanar de Sant Pere tenia dues campanes 'bones i adornades'. La teulada que s'havia renovat l'any 1413 després que el visitador d'aleshores ordenés fer 'unam bonam entostam ad mudum tegulare', ja amenaçava ruïna i tenia goteres. La rectoria, en canvi, era nova i estava molt bé. L'església estava voltada, almenys en part, pel cementiri, documentat per primera vegada l'any 1400 com a 'cimiterio Sancti Petri de Vallecarquera' on ordena Pere Antic el 'corpus meum ad tumulandum...in tumulo meo qui ibis est'. Dins del temple hi havia un altar principal de pedra amb una ara consagrada, decorada amb cinc tovalles, una d'elles estripada. El pal·li sobre l'altar i davant del retaule, era de vellut de color burell i tenia un frontal amb cortina; el bisbe disposà que el pal·li fos a dues cares, una de fusta blanca i l'altra de teixit negre. També hi havia un bon cor. Davant de l'altar hi havia dues llànties, una d'elles trencada, penjant del sostre, que mantenien enceses els parroquians segons un antic costum. Una llàntia cremava sempre i l'altre només els dissabtes a la nit i diumenges, quan es feia missa. També penjava del sostre una campaneta, que sonava quan es feia transubstanciació i, a prop, un clasicum amb nou campanetes. La visita també fa referència a una altra campaneta portàtil. L'altar de Santa Maria era de fusta, sense ara i sense hostiari, cobert per tres tovalloles i un parell de pal·lis estampats, un dels pal·lis estava en bon estat i l'altre era 'vero antiquissimo'. Darrera l'altar hi havia una retaule amb la imatge de la verge en fusta coberta amb un mantell de roba de color verd. L'altar no tenia cor.</p> | 41.7257000,2.2889200 | 440858 | 4619566 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54277-foto-08134-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54277-foto-08134-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54277-foto-08134-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Modern|Barroc|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'antiga parròquia de Sant Pere es troba a la vall de Vallcàrquera, tocant a la riera homònima que passa prop del límit nord del terme municipal. El camí per anar-hi, d'un o dos km de recorregut, comença al final del carrer de Mossèn Cinto Verdaguer del Figaró, passada la font del molí. Guarda alguns retaules amb pintures del segle XVII i diversos elements escultòrics. L'edifici es troba envoltat per un recinte emmurallat a mode de sagrera que limita amb el mas Xicola i l'antic camí d'accés. Al tractar-se d'una antiga església parroquial es documenta aquest espai com a zona de necròpolis i és fàcil documentar en superfície algunes restes humanes. A l'entrada hi ha dos grans xiprers que afecten a les restes així com les evidències d'una part de cementiri més modern i l'estructura de l'antiga rectoria adossada a tramuntana. (Continuació història) L'altar de Sant Llop era de pedra, amb una ara petita que podia contenir el calze i l'hòstia. Obert per tres tovalloles, una estripada i dotat d'un bon cor i un pal·li estampat, al davant tenia un canelobre de ferro i una brandonera amb sis ciris que anaven a càrrec dels parroquians; a més hi havia un ciri pasqual, un altre mantingut pels joves de la parròquia, i encara un altre de les dones de Santa Maria, aquests dos últims de mediocris magnitudinis. Penjaven del sostre unes làmpades de vidre on cremava l'oli consagrat al sant. La font baptismal del temple era de pedra, amb dos vasos, un ple d'aigua i l'altre buit, fet de terra pintada de color blanc. La font havia estat traslladada l'any 1423 des del sector nord de l'església cap a migdia, a prop de l'entrada, a causa de les goteres; en tot cas, un cop reinstal·lada s'havia obert amb un 'cohopertorium'. Un altra vas servia per a la cerimònia de la transubstanciació. Dins de la sagristia es trobaven els crismalia o utensilis destinats a administrar els sagraments. Els olis sants eren en una caixa de fusta que guardava tres anforelles d'estany. També hi havia dos calzes, un d'argent i l'altre de peltre, amb les seves corresponents patenes, la de peltre en mal estat. Una creu daurada amb la seva corresponent tovallola i una altra creu més petita d'argent daurat i peu; una corona d'argent blanc de bon pes; una llàntia per administrar l'extremunció; i finalment, les casulles i altres vestimentes de capellans. Entre les possessions de la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera cal esmentar els llibres de la sagristia, entre els quals hi havia antics manuscrits en pergamí i les més recents incorporacions d'exemplars impresos. L'any 1508, l'església ja comptava amb un missal de paper de 'inpressura' al costat d'un missal 'pergameneum', i amb un 'ordinari de inpressura i un altre pergameneum anticum', la resta dels llibres era en pergamí. Es tracta dels primers llibres impressos dels quals es té notícia en aquestes visites pastorals, dels quals es pot destacar com ràpidament converteixen els volums en pergamí en antics o obsolets. El 1756 tenia els altars de Sant Pere del Roser, Sant Llop, Sant Sebastià i de Sant Isidre, dels quals conserva interessants retaules i pintures salvades el 1936. La parroquialitat es va traslladar, entre 1845 i 1849, a la nova església de Sant Rafael, del poble de Figaró. El 1961 s'inicià una restauració que no va continuar i des del 2000 l'Ajuntament porta a terme un programa d'adequació i rehabilitació de l'entorn més immediat i del retaule. | 85|92|94|96|119 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54278 | Sant Cristòfol de Monteugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-monteugues | <p>AADD. 1998.El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Guies Comarcals. Catalunya romànica. p. 157-158. AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. AADD. 1984. Sant Cristòfol de Monteugues. Catalunya Romànica, Vallès Oriental vol. XVIII: església 344. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n. 215. p. 103. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions. PLADEVALL, 1974; PLADEVALL-VIGUÉ 1978, P. 101-102; VALL-MASVIDAL, 1983, p. 84. CATALUNYA ROMÀNICA APF I MAB p. 344.</p> | XI-XVI | <p>Actualment l'església de Sant Cristòfol de Monteugues és una capella d'una sola nau, coberta amb volta de canó, i amb dos arcs torals apuntats que semblen posteriors a la construcció del temple. A llevant l'encapçala un absis d'eix desplaçat respecte de la nau i tres arcs en gradació que formen un ampli presbiteri. A l'exterior de l'absis resten encara unes arcuacions mig esborrades pels arrebossats i les emblanquinades i una enguixada cobreix la volta de quart d'esfera de l'absis i els arcs en gradació. Els murs laterals i de ponent tenen un gruix d'1,5 metres el que fa suposar que foren refets per reforçar la volta, tot i que al mur de la façana de migdia hi ha dos contraforts que en contraresten el desplom. A l'exterior de l'absis resten encara unes arcuacions, mig cobertes pels arrebossats i les emblanquinades successives. Tot l'aparell, de fet, resta molt amagat, però el poc que es pot veure és de carreus ben disposats. La porta de la façana sud està formada per una arcada de dovella senzilla, sense cap altre element. A la façana de ponent hi ha un campanar de cadireta que pertany, com la nau, a una època posterior. L'aparell resta ocult i el poc que es deixa veure és de carreus regulars ben col·locats. Aquest edifici es troba situat sobre un petit turó i tancat per un petit recinte situat a l'espai d'accés i adossat a la mateixa capella.</p> | 08134-2 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Esmentada per primer cop l'any 1021 Sant Cristofol és una antiga església parroquial que es troba enlairada entre el Figaró i la Garriga, enmig dels dos grans masos de Plans i Valls, que n'han estat des del segle XIV la única feligresia. Una llegenda basada en la inscripció d'una campana del segle XV feta pel fonedor Carles Many al lloc veí del Pla de la Batalla, pretenia que l'església havia estat fundada per l'emperador Carlemany en acció de gràcies per una batalla guanyada contra els àrabs. De fet no hi ha constància documental expressa de la vinculació de les esglésies de Montmany a la parroquial de la Garriga en aquesta època ni de que totes les esglésies de Montmany existissin al 966. Tot i la manca de documents és lícit identificar aquestes esglésies com a filials de la Garriga, i, en el cas de Sant Cristòfol, aquesta com a tal fou cedida al 1139 al monestir de Santa Maria de l'Estany, el qual en tingué el patronat fins als segles XV o XVI, segons s'exposa en documents de la Garriga o Sant Pere de Vallcàrquera. Així no obstant, tenia categoria parroquial segons una venda de terres del 1032 al lloc dit Camp de Mascaró, de la parròquia de Sant Cristòfol de Monte Eguas. La manca de poblament va fer que s'unís a efectes pràctics a Sant Pere de Vallcàrquera en qualitat de sufragània. L'any 1508 l'església de Sant Cristòfol es trobava ben tancada i s'hi havia fet reparacions ordenades en l'anterior visita de l'any 1498. A fora, el campanar tenia dues campanes, i a dins, hi havia un altra major amb una ara i les corresponents relíquies, cobert per tres tovalles, un pal·li estampat i un cor en mal estat. El temple tenia un altre altar dedicat a Santa Maria, de pedra i tapat amb les tres tovalles i pal·li però sense cor. El ciri pasqual, que es beneïa a l'església parroquial de Vallcàrquera, un altre i encara cinc més col·locats en una brandonera, els pagaven els parroquians. Del sostre penjaven dues llànties mantingudes també pels parroquians, tot i que en una d'elles cremava un quarter d'oli donat 'singulis annis ex antiquissima possessione' per la casa Blancafort de La Garriga. També penjava del sostre una campaneta. A l'església hi havia una creu de fusta pintada. A causa de l'abandonament li va caure la volta primitiva i per això, al 22 de març de 1572, el vicari general de Barcelona va donar permís perquè es construís una volta nova i també es va reforçar la nau i es va obrir un portal nou. Fou profanada el 1936 i restaurada el 1943. S'hi celebra cada any un concorregut aplec per la festa patronal. Des de 1957 pertany a la diòcesi de Vic.</p> | 41.7162900,2.2999400 | 441766 | 4618514 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54278-foto-08134-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54278-foto-08134-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54278-foto-08134-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'ermita de Sant Cristòfol de Monteugues es troba en un collet prop del límit del terme municipal per l'extrem de migjorn, entre els masos dels Valls i Plans, en una cota de 675 m snm. S'accedeix per una pista d'uns 3 Km que surt del cantó de llevant de la carretera de la Garriga a la N-152, Km 39 després de les indústries Sati. També s'hi accedeix des del Figaró a través de can Plans i direcció el collet i la creu de Can Plans i per Vallcàrquera des de Dosrius per una pista poc accessible. Hi ha notícies de l'existència d'un capitell procedent d'aquesta església que malauradament ha desaparegut. | 92|93|94|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54279 | Llegenda de la campana de Sant Cristòfol de Monteugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-campana-de-sant-cristofol-de-monteugues | <p>AADD. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Guies Comarcals. Catalunya romànica. p. 157-158. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | Poc coneguda | <p>La llegenda es basa en una inscripció d'una de les campanes de Sant Cristòfol de Monteuges datada suposadament del segle XV i feta pel fonedor 'Carles Many' al lloc veí del Pla de la Batalla. Aquesta inscripció venia a rememorar la fundació de Sant Cristòfol per part de l'emperador Carlemany en acció de gràcies per una batalla que hauria guanyada contra els àrabs en el lloc anomenat el Pla de la Batalla situat en una carena propera. Aquesta campana s'hauria perdut i per tant a Sant Cristòfol, per tradició, es recorda el campanar sense campanes</p> | 08134-3 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>L'església de Sant Cristòfol de Monteugues és una petita capella d'una sola nau coberta amb volta de canó seguit, amb dos arcs torals probablement posteriors, i capçada per un absis semicircular i cobert amb volta de quart d'esfera a llevant. La porta oberta a la façana sud, és d'arc de mig punt adovellat. A la façana oest hi ha un campanar de cadireta que, com la nau, correspon a una època posterior. Inicialment fou filial de la Garriga i, per això, cedida el 1139 al monestir de Santa Maria de l'Estany, que en tingué el patronat fins al s. XV o al s. XVI. Malgrat tot, segons una venda de terres del 1021 al lloc dit Camp de Mascaró, tenia categoria parroquial i era esmentada com a Sant Cristòfol de 'Monte Eguas'. Va ser restaurada l'any 1943 i s'hi celebra un aplec, bastant concorregut, per la festa patronal.</p> | 41.7147900,2.3120300 | 442770 | 4618339 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54280 | Castell de Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montmany | <p>AADD. Els castells Catalans II; 1969. p.236-239. BURON, 1989 P. 270. AADD. 1984. Castell de Montmany. Catalunya Romànica, Vallès Oriental vol. XVIII: església 67, castell 342. CATALUNYA ROMANICA: APF i JBM. P. 342 i 343.Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. 1982. Barcelona. MAURI, J. 1949. Història de la Garriga I. Barcelona. PLADEVALL, A. Prve. 1958. El Castell de Centelles. Vic. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XII-XVII | Molt reformat | <p>El castell de Montmany, també conegut com el castell dels Moros, de la Rovira o del Prat, presenta una planta gairebé quadrada, amb uns murs de 16'10 m de nord a sud per 15'15 m. Actualment les parets més ben conservades són la de l'est amb 6'5 m d'alçada i la del sud. El gruix dels murs és aproximadament d'un metre. D'est a oest, hi ha dues parets transversals que fan 85 i 74 cm de gruix, les restes de les quals es veuen sobretot a llevant. La porta de 1'70 m d'amplada s'obria al mig del mur oest. Almenys hi devia haver un primer nivell, després un primer pis amb una alçada d'uns 2'5 m, i encara un tercer trespol, aquest potser de coberta, Tant el nivell inferior com el primer pis hi havia nombroses espitlleres. A l'alçada d'aquest primer nivell se'n compten 12 a la paret sud (que fan a l'interior uns 55 cm d'alt per 20 cm d'ample) i 11 cm a l'est, tot i que segurament n'hi havia més. Les espitlleres del nivell superior eren més grans i actualment només se'n veuen dues al mur de migjorn. Al centre de la construcció, a 1'20 m del mur sud, hi ha una cambra de 4'55 m per 6'10 m que aprofita com a mur nord la paret transversal i que potser hauria estat utilitzat com a cisterna. El mur és fet amb carreus desbastats, lleugerament escairats, d'uns 20 cm d'alt per uns 30 cm d'ample, 15 cm per 25 cm, etc. units amb morter de calç. El mur sud i els extrems meridionals dels murs est i oest són fets tots ells amb pedres treballades, sense l'habitual reble intern de morter i pedres sense treballar. Pel què fa a la resta- la part que s'ha conservat menys- va ser feta amb el sistema constructiu usual. Al costat oest, a uns 5'5 m del mur, hi ha restes d'una paret que podria correspondre a un recinte exterior, més o menys coetani de la construcció principal.</p> | 08134-4 | Montmany | <p>El castell, conegut popularment pel castell dels Moros, castell del Prat o castell de la Rovira, és l'històric castell de Montmany, documentat com a centre del terme des del 1187, bé que devia existir molt abans. Els límits del terme municipal reproduïen a grans trets els de l'antic territori jurisdiccional del castell de Montmany i les tres parròquies que aquest englobava: Sant Pau de Montmany, Sant Pere de Vallcàrquera i Sant Cristòfol de Monteugues. Segons Mauri Serra, es té referència del castell des del 1139 tot i que les primeres referències escrites, i conservades fins a l'actualitat, són de principis del segle XIII, quan el castell i el terme estaven vinculats als barons de Centelles i als seus fidels de Santa Eugènia. Així doncs, des de final del segle XII i durant tot el segle XIII consten com a castlans els Santaugènia, senyors també del casal de Blancafort de la Garriga, i relacionats amb el domini de la casa comtal o caserna del rei catalano-aragonès. Aquest edifici apareix en totes les transmissions de domini dels membres de la família Santaeugènia. L'any 1357 el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a Ramon de Centelles, per lliure i franc alou, el mer i mitx imperi i tota la jurisdicció alta i baixa dels castells de Montmany i de Gallifa per 7000 sous. Amb tot, al 1379 el rector de Sant Pau de Montmany té benefici de la capella del Castell de Montmany que es troba sota l'advocació de Sant Miquel Arcàngel (doc. 1413). Des d'aleshores el terme fou sempre propietat dels Centelles i va estar unit fins al segle XVI, com a mínim, a la baronia i després comtat de Centelles, bé que tenia batlle propi. Al segle XV, al 1500, passa a la família Cruïlles a mans del senyor Pere Galceran de Cruïlles, fill d'un Centelles. Hi ha evidències d'actes de jurisdicció del 1519 i posteriors fetes pels Centelles en terme de Montmany. Però serà al 27 de març de 1550 quan el terme de Montmany passarà a reincorporar-se definitivament al domini reial. Per les seves característiques arquitectòniques podem datar aquesta fortificació, o bé al finals del segle XI o més endavant, amb nombroses reformes posteriors.</p> | 41.7214800,2.2501100 | 437626 | 4619125 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54280-foto-08134-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54280-foto-08134-4-2.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Castell termenat situat a 684 m d'altitud a l'extrem nord-oest del Pla de la Creu del Romaní. Es troba a la part nord de la vall de Montmany, entre aquesta i el sot del Bac, el qual queda al nord del castell. És accessible per una pista que surt de la carretera del Figaró a Montmany, al KM 3,9. La pista volta el turó de la Cuspinera i deixa al peu mateix del castell, bé que el darrer tram, uns 25 m és dolent i cal fer-lo a peu. El tros bo té uns 2 km i acaba en una petita esplanada on hi ha una bifurcació. La capella castral que es trobava sota l'advocació de Sant Miquel Arcangel es troba situada en el turó proper on hi ha el Prat de Dalt. | 92|93|94|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||
| 54281 | Jaciment del Sots Feréstecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-sots-ferestecs | <p>Fitxa IPAC: Lluís Garcia. Data: XII-1983.</p> | Es troba molt exposat | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'enterrament amb inhumació col·lectiva, inventariat com a possible estructura dolmènica. Zona de bosc d'alzina amb pins situada sobre els nivells calcaris terciaris per on corre la torrentera dels Sots Feréstecs, molt a prop de Montmany. Dolmen situat al camí de Valldeneu a Puiggraciós, d'existència del qual mai no ha estat demostrada. Pericot l'inclou dins la seva llista de dolmens dubtosos, tampoc ha estat localitzat.</p> | 08134-5 | Camí de Valldeneu a Puiggraciós | <p>La ocupació humana del territori de l'actual municipi de Figaró-Montmany queda palesa per la troballa de diversos dolmens i menhirs als veïns termes municipals de Sant Martí de Centelles, Aiguafreda i el Brull. El vestigi més important, fins al moment documentat pertany al periode ibèric, i són les restes del poblat del turó del Puiggraciós, a l'antiga parròquia de Montmany. Una mica millor és la informació disponible sobre el període romà, mercès a les troballes d'alguns fragments ceràmics i, sobretot, el camí del Congost. Sembla que el camí, en efecte, fou l'eix principal de la presència romana al Congost a partir del segle III, tal com correspon a una zona muntanyenca i feréstega en què l'abast de la colonització pròpiament dita devia contrastar fortament amb la romanitzada plana vallesana.</p> | 41.7107900,2.2445300 | 437151 | 4617942 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54281-foto-08134-5-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54282 | Jaciment al final del Sot del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-al-final-del-sot-del-bac | <p>Fitxa IPAC: Albert Bacaria. Data: XII-1983.</p> | III-I aC. | Es troben en estat superficial | <p>Jaciment documentat a l'aire lliure, sense estructures associades. Vall molt estreta entre dues cingleres, zona de bosc mixt, excavat pel Torrent Negre en direcció oest-est. En aquest punt del final del Sot d'en Bac s'han localitzat alguns fragments de tègula i ceràmica ibèrica al torn molt rodada. Les troballes són molt poques i mai s'han detectat estructures.</p> | 08134-6 | Sot del Bac | <p>Tot i que les restes més important de la presència ibera a la rodalia és el jaciment del poblat del turó del Puiggraciós, situat a l'antiga parròquia de Montmany, s'ha documentat al municipi material isolat pertanyent també a l'època ibèrica. El pas del Sot del Bac seria un camí natural utilitzat per les primeres comunitats humanes, tant per abastir-se dels diversos recursos naturals (aigua, caça i recol·lecció) com a lloc de pas i de comunicació del sector del Congost amb Puiggraciós i els Cingles de Bertí, emplaçament on es documenta un altre assentament d'època ibèrica.</p> | 41.7276800,2.2658500 | 438941 | 4619802 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Les troballes sempre s'han fet a nivell superficial. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 54283 | Pla del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-cementiri | <p>Fitxa IPAC: Albert Bacaria. Data: XII-1983.</p> | IaC-IIIdC. | Poc conservat | <p>Jaciment situat al Pla del cementiri al Serrat de l'Ocata, i a la zona de les Planes. Es troba a l'aire lliure i es tracta d'un lloc d'enterrament en inhumació col·lectiva, atribuïda a una necròpolis d'època romana. Es troba prop d'uns camps d'avellaners en un dels vessants coneguts amb el nom de les Planes a la Serra que baixa cap els Tremolencs i al sud del camí de carro que va cap els Tremolencs. És una zona saulonenca amb una suau pendent amb feixes i vorejada d'alzina i pineda. Zona on han aparegut diversos fragments de tègula que associades al topònim de Pla del Cementiri van fer pensar a L. Villaronga en una zona d'enterrament.</p> | 08134-7 | Puiggraciós | <p>La ocupació humana d'aquest territori queda evidenciada en època ibèrica i presenta continuitat en el període posterior. Una mica millor és la informació disponible sobre el període romà, gràcies a les troballes d'alguns fragments ceràmics i, sobretot, el pas de la via romana del Congost. Aquesta ocupació quedaria també evidenciada amb el jaciment del Pla del Cementiri, que sembla correspondre a una necròpolis d'època romana. Segurament la xarxa de comunicacions actuà com a l'eix principal de la presència romana a partir del segle II aC, tal com correspon a una zona muntanyenca i feréstega en què l'abast de la colonització pròpiament dita devia contrastar amb la romanitzada plana vallesana.</p> | 41.6975700,2.2546300 | 437979 | 4616467 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54283-foto-08134-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54283-foto-08134-7-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Actualment tan sols es conserven alguns fragments molt petits de tègula segons la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya feta per Albert Bacaria al 1983. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54284 | Forn de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-les-planes | <p>Fitxa IPAC: Jordi Pardo. Data: XII-1984.</p> | IaC-IIIdC. | Molt superficial | <p>Estructura situada a l'aire lliure, lloc interpretat com a centre de producció i explotació ceramista. Forn de planta quadrangular amb parets de terra cuita i s'observen les pedres de sorrenca triàsica que formarien l'arcada de volta inferior i caiguda. La planta té unes mides de 1'90 m per 1'90 m, i es troba parcialment coberta per la vegetació.</p> | 08134-8 | Puiggraciós | <p>Les pluges del més de novembre de 1984 van descalçar les restes d'un forn d'obra caigut, el qual es localitza al constat nord del camí que va de la Garriga a Puiggraciós, en un indret conegut com les Planes, sota el Serrat de l'Ocata. Al forn no hi apareix cap fragment de terrissa en superfície, pel qual és molt difícil atribuïr-li una cronologia donat que no està excavat, tan es podria tractar d'un forn romà, com d'un molt més posterior. Per les rodalies hi ha notícies d'haver-s'hi localitzat fragments de tègula (veure jaciment de Les Planes). No hi ha cap altre estructura o element a les rodalies. L'apreciació és únicament superficial. No hi ha material recollit.</p> | 41.6984500,2.2575100 | 438219 | 4616563 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Planes granítiques amb dipòsits de sauló situades a l'Oest del Turó dels Tremolencs, camps de conreu envoltats de bosc mixt. Situat al costat nord del camí que va de la Garriga a Puiggraciós. L'apreciació és únicament superficial. No hi ha material recollit. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 54285 | Torre de telegrafia òptica de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-telegrafia-optica-de-puiggracios | <p>AADD. 1969. Els Castells Catalans, II. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. p.236-239. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987 AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Arxiu Cuspinera AHUAD. AGUILAR, A. y MARTÍNEZ, G. 2003. La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 15 de marzo de 2003, vol. VII, núm. 137. [ISSN: 1138-9788] AGUILAR, A. MARTÍNEZ, G. 1999. El telègraf óptic militar a Catalunya durant el segle XIX. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. CALVO, Á. 1993. Orígenes de las nuevas tecnologías de la comunicación en Cataluña: la telegrafía. In II Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. CARRERAS CANDI, F. 1912-18. Geografia General de Catalunya. Barcelona: Ed. Alberto Martín (6 vol.), 1912-18. MAURI SERRA, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. p.129-131. Història de la Garriga I. (Barcelona, 49). MORENO, A. 1998. Las redes de comunicación en Cataluña. Pasado, presente y futuro. CD-Rom. Barcelona: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona, 1998. MORENO, A. (coord). Siglo XIX. El Telégrafo óptico. Un paseo por las redes de comunicación desde Cataluña. Barcelona. Servei de Publicacions Universitat Autónoma de Barcelona (http://www.oaid.uab.es/passeig) OLIVÉ, S. 1999. La llegada del telégrafo 'civil' a Cataluña. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. PERARNAU, J.; LEN, L. 1999. La xarxa de telegrafia òptica a la Catalunya central. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. PÉREZ, X. 2001. Les torres telegràfiques del Vallès Oriental. Revista Lauro, núm. 20, p. 26-36. ROMEO, J.M.; ROMERO, R. 1999. La telegrafía òptica a Catalunya. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A.</p> | XIX | <p>Antiga Torre de Telègraf construïda sobre un petit turó amb una situació estratègica privilegiada i amb gran visibilitat damunt les terres del voltant. Ubicació que li permet el control de la plana vallesana i el pas del Cogost; així com la vall de Montmany i l'accés als cingles de Bertí. Edifici d'un sol cos que presenta una planta de base quadrada amb portal adintellat cantoner, d'accés al recinte. La part inferior presenta una forma de talús, on s'assenta la torre de 3 pisos d'alçada i coberta plana. Aquesta base presenta una socolada prismàtica, de base també quadrada de 5'70m de costat per un metre d'alçada. Sobre aquest sòcol s'aixeca una paret, en forma de talús, d'uns 20 cm d'inclinació; en aquesta paret s'obre la porta d'entrada a l'edifici. La planta baixa conserva obertures amb forma d'espitllera, i una cornisa de maons que marca l'alçada d'aquest pis. Sobre la cornisa s'enfila un altre prisma de dos pisos interiors amb finestra i espitlleres al primer pis i finestres al pis de dalt. Aquests dos cossos segueixen una estructura rectangular. A dalt hi havia el terrat, la barana d'obra de la qual pujava al damunt d'una altra senzilla cornisa de maons. El sostre estava sostingut per bigues; en algun dels fragments que en resten es veuen senyals de foc; i l'interior de la torre estava arrebossat. L'angle sud-est de la mateixa està parcialment escapçat.</p> | 08134-9 | Santuari de Puiggraciós, a 4 Km del municipi de l'Ametlla del Vallès | <p>Torre de senyals òptics aixecada l'any 1845 en el decurs de les guerres carlines del segle XIX. Es tracta d'una torre de planta prismàtica formada per dos pisos construïda a mitjans segle pel centre d'emissions del telègraf òptic. Al llarg del segle XIX es van fer necessàries unes comunicacions ràpides per tal de consolidar el nou Estat Lliberal per tot el territori. Per tant, es va posar en marxa una millora de la xarxa de carreteres i, al mateix temps, la construcció d'una xarxa complexa de telegrafia òptica. A Catalunya, la Guerra dels matiners o segona guerra carlina (1847 i 1849) va accelerar la instal·lació d'aquesta xarxa per tal frenar la guerra de guerrilles practicada per les tropes carlines. La Torre de Puiggraciós formava part de la línia Vic- Barcelona juntament amb les torres de Tona, Busquerons, Centelles, Montcada, Sabadell, Sofia. Recibidor de Granollers i la torre Atarazanas de Barcelona. Les evidències sobre les guerres carlines han quedat ben paleses a Puiggraciós través de les diverses fonts escrites. Així, El Diario de Barcelona de l'11 de novembre de 1835 diu que 'el benemérito comandante de armas de Granollers, Don Felipe Coll, el día 4 de los corrientes, atacó y batio, con una columna de urbanos, a la facción de Puigoriol en la rectoria de Montmany iriendo algunos y persiguiendoles en su dispersión por las montañas del Congost, rescatando del poder de los facciosos al benemérito cura párroco de la Garriga 'que aleshores era mossèn Pere Quadres. Durant el casament d'Isabel II s'inicià la segona guerra carlista, dita també dels matiners. Data d'aquest moment un ofici de l'alcalde de la Garriga de 23 de gener de 1849 dien que 'queda por mi racionada de pan la guardia del fuerte de Puiggraciós y entregados los dos mil reales de vellón al señor comandante del destacamejnto de aquel punto.' Una altra dada on es fa referència al telègraf és del 30 agost de 1850 quan el regent de la parròquia de Montmany, mossèn Josep Verdaguer, signà una informació preparatòria d'una visita pastoral; on amb referència a Puiggraciós diu 'con advertencia que esta última está ocupada por un telégrafo'. Es veu doncs, que els soldats no solament ocupaven la torre, sinó que també l'ermita, però no la capella. El 18 d'octubre de 1854 l'ajuntament de la Garriga va fer constar 'hallarse suministrando este ayuntamineto, en virtud de disposición del Exmo. Sr. Capitán General, a los torreros y destacamento del telégrafo de Puiggraciós durante este mes y debe continuar practicando dicho servicio por todo el mes de noviembre próximo'. Cal recordar també l'alçament de diverses partides carlines per aquells moments. El 1883 Francesc Maspons i Labrós va visitar la Torre de Puiggraciós i en deixà constància amb les següents paraules: 'En lo replà de la ermita hi havia abans també, damunt la cova on fou trobada la Verge, i avui s'hi conserva encara la torra, un telègrafo òptic i es comprèn que hi fos, per lo de molt lluny que es podia veure. Lo senyor Arabia ne prengué altitut e hi féu una observació baromètica ( A las 4h 30t; Th, 15º 5 C; Bar. Fort. 704m90; alt+- 716 m)'.</p> | 41.7060500,2.2485000 | 437477 | 4617413 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Comunicacions | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 1770 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 54286 | Can Recasens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-recasens | <p>Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIX | Necessita retauració | <p>Edifici construït amb una paret mitgera i fent angle amb el carrer. Aquesta estructura presenta un fort desnivell del terreny i, mentre que la façana de la Carretera de Bigues té baixos i tres pisos; la façana de la Plaça Major només té planta baixa i dos pisos. La coberta amb teula aràbiga és de doble vessant, amb una porta d'accés coronada per frontó amb floró al centre i dues volutes. Les finestres presenten un emmarcament en pedra, i en el cos superior hi ha diversos esgrafiats amb motius geomètrics, cintes i circell d'acant, acabats amb un sòcol de pedra. Construcció a base de murs de maó pintat i esgrafia amb coberta de teula.</p> | 08134-10 | Nucli del Figaró | <p>El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7217500,2.2730700 | 439536 | 4619138 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54286-foto-08134-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54286-foto-08134-10-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es desconeix l'autor i la data exacte. Aquesta està situada a la zona antiga del nucli i junt amb la casa del costat són les úniques decorades amb motius clàssics. Ambdues presenten gran homogeneïtat tipològica. | 99|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54287 | Can Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestre-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de tipologia ciutat- jardi, utilitza diversos desnivells de terra i presenta diferents alçades per davant i per darrera. La façana de darrera té 4 pisos. Coberta amb teulada composta de la qual sobresurt una torre mirador de planta quadrada i coberta a 4 aigües. Els vèrtex de la teulada són rajola vidriada en verd i àmbar. Hi ha boles vidriades d'igual color que coronen l'estructura. Les obertures es troben situades de forma simètrica amb alternança de finestres d'arc pla i d'arc de mig punt amb emmarcament i llindes de color marró. La fàbrica es basa en murs de maó pintat, una coberta de teula àrabiga i rajola vidriada, sobre el mur pintat en blanc.</p> | 08134-11 | Nucli del Figaró | <p>Figaró presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat pel ferrocarril que facilitava l'accés de Barcelona. Estètica propera al noucentisme tot i que amb elements modernistes. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7232500,2.2738500 | 439602 | 4619304 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54287-foto-08134-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54287-foto-08134-11-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54288 | Can Gallart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallart | <p>Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Es tracta d'un edifici aïllat de tipologia ciutat, jardí, amb un petit jardí al voltant i diverses terrasses. Utilitza el desnivell del terreny i presenta diferents alçades al davant i al darrera. La façana del carrer consta de planta baixa i golfa mentre que la façana del darrera té 3 pisos. Té planta complexa amb cossos rectangulars que sobresurten i teulada composta. De la façana sobresurt una petita torre amb coberta a dues vessants. Té forjats tant a portes i finestres amb elements sinuosos de caire geomètric i floral. La casa està pintada de blanc i té decoració de ceràmica amb alternances de blanc i blau, formant franges horitzontals. La teulada segueix la mateixa decoració. La construcció es realitza amb murs de maó pintat, coberta rajola vidriada. A la façana de migdia es conserva el medalló de ceràmica amb l'escena de la mare de Déu i el Nen i a sota en un rectangle de rajola blava les lletres AVE MARIA. Per molta gent la casa és coneguda amb el nom popular de l'Ave Maria.</p> | 08134-12 | Nucli del Figaró | <p>Figaró és una població que presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat per l'existència del ferrocarril que facilitava l'accés des de Barcelona. La seva estètica és propera al noucentisme tot i que utilitza alguns elements de tipologia modernista. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7230800,2.2739600 | 439611 | 4619286 | 1908 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54288-foto-08134-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54288-foto-08134-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54288-foto-08134-12-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Raspall, M.J. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54289 | Església parroquial de Sant Rafael i Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-rafael-i-santa-anna | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. O.Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.214. p.105. MADURELL I MARIMON, 1979. El Figueró. Programa de Festa Major. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions. PLADEVALL, A. El Figueró a GGCC vol. 6. BCN. 1981. Fotos: Arxiu Cuspinera AHUAD.</p> | XIX | <p>Edifici situat entre parets mitgeres. Aquesta estructura presenta una planta rectangular, i una nau coberta amb volta apuntada. L'absis és semi-circular. La coberta és de teula aràbiga i murs de maó, maçoneria i arrebossat, amb 4 arcades a la nau. Presenta una cornisa seguida que dóna la volta a l'interior del temple. La façana té una portada d'arc rebaixat i al damunt una finestra de mig punt, una d'el·líptica i una obertura superior amb un ull de bou. El capcer presenta un perfil escalonat, amb un campanar d'espadanya amb dos buits. A l'interior es conserva un retaule i imatges modernes posteriors a la Guerra Civil Espanyola.</p> | 08134-13 | Nucli del Figaró. Plaça de l'Església | <p>L'organització religiosa al municipi de Figaró-Montmany es va centrar en l'establiment de tres esglésies parroquials: Sant Pere de Valldeneu, Sant Cristòfol de Monteugues i Sant Pau de Montmany organitzades al voltant del Castell de Montmany. Al llarg de l'Edat Mitjana també aparegueren pel terme altres esglésies i capelles sufragànies, entre les quals destacaren la capella de Sant Rafael, esmentada per primera vegada l'any 1508. L'antiga capella apareix documentada des de 1413 quan Guillem Figueró va fundar-ne el benefici eclesiàstic. Aquesta documentació s'ha de relacionar amb la família Figueró que implanten el primer hostal al peu del camí ral i perviurà fins al segle XVII, moment en què es traslladen a viure a Barcelona. Aquesta capella apareix esmentada en diversos documents, un és al 1581 quan s'esmenta unes obres de reforma a la capella de Sant Rafael del Figaró i a les parròquies de Sant Pere, Sant Pau i Sant Cristòfol de Monteugues, motivades per la contrareforma. La capella es va reedificar al segle XVIII i de nou entre 1838 i 1841, llavors es converteix en centre parroquial. Així doncs, l'actual església de Santa Anna i Sant Rafael, fou construïda expressament a mitjan segle XIX en substitució de la capella anterior d'origen baixmedieval i emplaçada en un lloc proper, més enlairat. El motiu del trasllat de la parroquialitat fou molt polèmic, sobretot per part dels rectors de Sant Pere de Vallcàrquera que no volien traslladar-se al temple de Sant Rafael del nucli del Figaró, construït l'any 1776 i reformat el 1850. El trasllat, lògic tenint en compte el desenvolupament del nucli, es va allargar durant uns 25 anys per la resistència del rector de Vallcàrquera al canvi i al seu propi trasllat al Figaró, fins que el 1870 consta com a nova parròquia l'església del Figaró. Aquesta funciona actualment com a església parroquial i va ser durant la Guerra Civil Espanyola, al 1936, que també va ser utilitzada com a centre per a refugiats.</p> | 41.7216600,2.2737600 | 439593 | 4619128 | 1838-41 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54289-foto-08134-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54289-foto-08134-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54289-foto-08134-13-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 99|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54290 | Cases carretera de Ribes, N-152 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-carretera-de-ribes-n-152 | <p>Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Conjunt de cases aïllades de tipologia ciutat- jardí. Es situen en una zona plana al costat de la carretera. Totes dues són de planta baixa i un pis d'alçada. Les cobertes són compostes i juguen amb columnes de cossos que sobresurten. En el seu llenguatge decoratiu apareixen molts elements de tipus clàssic. Hi ha columnetes en els porxos d'entrada. En conjunt creen un carrer harmònic.</p> | 08134-14 | Nucli del Figaró. Carretera de Barcelona. N-152; actual carretera de Ribes | <p>Figaró és una població que presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat per l'existència del ferrocarril que facilitava l'accés des de Barcelona. La seva estètica és propera al noucentisme tot i que utilitza alguns elements de tipologia modernista. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7208100,2.2725900 | 439495 | 4619034 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54290-foto-08134-14-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquesta fitxa s'ha considerat perquè consta en l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Fan referència a Can Cornet i Can Prat o ca l'Artigues. | 106 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54291 | Can Ventureta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ventureta | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Edifici construït en un terreny amb un pendent pronunciat. Aquesta estructura fa angle entre dos carres i comparteix mitgera. Utilitza el desnivell i presenta dues alçades desiguals a les dues façanes. La del carrer major, planta baixa i tres pisos; mentre que l'altra presenta dos pisos. De l'angle cantoner surt una torre mirador coberta a quatre vessants i coronada per un element arquitectònic decoratiu i de forma esfèrica. El pis superior de la torre presenta unes finestres d'arc rebaixat. Mentre que el pis noble conserva un gran balcó que també fa angle seguint la cantonada de l'edifici, fet de ferro forjat i a sota, amb socarrats de ceràmica. Les obertures principals tenen un emmarcament d'arc conopial.</p> | 08134-15 | Nucli del Figaró. C/ Major, 1 | <p>A partir de finals del segle XIX es construeixen moltes vivendes residencials d'influència noucentista. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7217100,2.2733900 | 439562 | 4619134 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54291-foto-08134-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54291-foto-08134-15-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54292 | Hotel Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-congost | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Edifici aïllat dins el teixit urbà. Estructura a quatre vents format per planta baixa i tres pisos amb coberta a dues vessants. Destaca l'ús de la rajola vidrada com a element decoratiu a les parets i finestres. En general destaca per les seves grans proporcions, es tracta d'una planta rectangular i coronada amb una coberta composta a doble vessant. Consta de planta baixa i dos pisos superiors i aprofita el desnivell del terreny per el soterrani. En aquest punt sobresurt una torre mirador. Una finestra d'arc de mig punt partida en tres espais dóna unitat al pis superior de l'edifici amb altres finestres similars. Obertures i emmarcament de maó. Tots els capcers tenen frontó. L'espai interior s'organitza en recepció, menjador i cuina, sala d'estar i altres dependències; mentre que a la resta dels pisos es disposen les habitacions individuals o dobles organitzades en passadissos. Tot i que actualment és una residència per la tercera edat, conserva el nom d'hotel i la seva estructura. Aquesta tot i que no és l'original si que ha mantingut una línia i ha posat en evidència una de les activitats econòmiques més rellevants del municipi en època moderna: l'hostalatge i allotjament dels viatgers.</p> | 08134-16 | Nucli del Figaró | <p>A partir de finals del segle XIX es construeixen moltes vivendes residencials d'influència noucentista. Amb l'arribada del tren al poble del Figaró va començar una nova etapa de creixement de la població, mercès als estiuejants que construïren cases de segona residència. L'hotel Congost, construït als anys 20, és un exemple d'aquest creixement econòmic aportat pels primers estiuejants que arriben amb tren al Figaró. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès. L'edifici va ser reformat i ampliat el 1921 per Manuel J. Raspall. És un edifici on predomina l'estil noucentista, tot i que amb certs elements modernistes. Entre el 1936 i el 1939 l'Hotel Congost va allotjar nombrosos refugiats de la guerra vinguts d'arreu de la península. Després es va convertir en un Hotel per passar a ser una residència de la tercera edat.</p> | 41.7213700,2.2727200 | 439506 | 4619097 | 1921 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54292-foto-08134-16-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Raspall, M.J. | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54293 | Can Delgado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-delgado | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIX-XX | <p>Casa de baixos i pis. Teulada aiguavessa a façana. I sota el ràfec hi ha decoracions amb rajola vidriada de motius geomètrics, així als vessants de les finestres. Les tres portes del pis es comuniquen per un balcó de ferro. A baix, hi ha una porta amb dues finestres més.</p> | 08134-17 | Nucli del Figaró | <p>Edifici datat per dos plafons amb les inicials JC 1894 i TA 1914, respectivament al·ludint potser els diferents amos que van emprendre la construcció i restauració de la casa en dues èpoques successives.Casa d'estiueig que destaca per l'adopció de solucions constructives modernistes i, sobretot noucentistes, entre les quals cal assenyalar unes atractives decoracions de rajola amb motius geomètrics i dos medallons situats entre les portes que donen al balcó de ferro forjat: les inicials JC 1894 i TA 1914 dels medallons fan al·lusió als amos que van construir i restaurar la casa en aquestes dates. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7208700,2.2729600 | 439526 | 4619041 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54293-foto-08134-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54293-foto-08134-17-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54294 | Estructura de can Matamoros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-de-can-matamoros | <p>CHÀVEZ, A. 2006. Informe de les estructures de la Riera de Vallcàrquera. Ajuntament de Figaró-Montmany. Inèdit.</p> | XX | Es troba en ruïnes | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. De les restes conservades s'intueix una estructura formada per dos murs perpendiculars, d'uns 50 cm d'ampla i una alçada conservada d'uns 3 metres. La fàbrica de l'estructura està feta amb murs de pedra irregular, de mides diverses i ben desbastades, lligada amb morter de calç i fang. A la part central es documenta part d'un paviment fragmentat, i restes d'una paret arrebossada. Cal assenyalar que l'estructura es troba parcialment excavada a la roca natural. Des de la casa de can Matamoros i a mitja carena, s'observen murs que baixen perpendiculars a la riera i que es podrien relacionar amb l'edifici que es troba al fons de tot de la riera. A tocar de la riera es documenta una estructura de forma rectangular formada per dos murs laterals, i un mur de tancament que aprofita la mateixa roca natural. Els dos murs laterals tenen una llargada de 7'20 metres i una amplada d'uns 90 cm. L'alçada conservada sobrepassa els quatre metres d'altura i es pot observar com s'adossen a la roca natural i s'encaixen a la mateixa. En aquests murs laterals s'hi poden observar diferents encaixos i obertures, les quals indiquen la presència d'elements que necessiten un suport. A la part inferior es documenten les restes d'un paviment de morter, restes d'un arrebossat i una estructura rectangular de pedra, coberta amb morter de calç. A la part superior d'aquesta estructura hi ha un espai, avui tapat per una pedra de dimensions considerables. Just per sobre, es troba la continuació de l'estructura abans descrita, tot i que lleugerament desplaçada, fins que el mur s'encaixa en un dels bancals. El perfil d'aquest mur indica que en aquest espai s'obria una obertura, con s'aprecia en el treball dels escaires de les pedres. Cal assenyalar que la zona es troba coberta per un important nivell de colmatació i de vegetació. A l'entorn es documenten escales d'accés, murs de pedra seca, i una bassa amb funció de recollida d'aigua i on sembla sortir un canal.</p> | 08134-18 | Sant Pere de Vallcàrquera | <p>Per la seva ubicació geogràfica aquesta estructura respon a les activitats antòpiques associades a l'explotació dels recursos hidràulics a la Riera de Vallcàrquera. Per l'estudi de paraments i elements conservats, aquesta construcció podria correspondre a les restes d'un molí o d'una farga. Es desconeix encara la seva funcionalitat, al tractar-se un edifici força enrunat i cobert per vegetació i sedimentació diversa. En base un estudi preliminar realitzat per A. Chàvez, aquesta hauria estat explotada en els segles XVIII-XIX i tipològicament respon a la tipologia de farga, tot i que no s'ha realitzat cap estudi exhaustiu de l'estructura.</p> | 41.7244700,2.2932100 | 441213 | 4619427 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54294-foto-08134-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54294-foto-08134-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés es realitza per un corriol que surt de sota can Matamoros, format per uns graons en llosa de pedra que menen fins a la riera. Un cop abaix, aquesta estructura queda a ma dreta, a pocs metres d'on deixa el sender. Per l'altra banda, i a mà esquerra, es documenta un petit gorg, de gran interès natural i que podria haver estat utilitzat com a bassa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc