Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54345 | Plàtan de ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-ca-landreu | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Plàtan. Platanus hybrida. Platanàcies. Alçada: 14m Volta de canó: 3,00m Diàmetre: 0,96m Volta de soca: 4,30m Capçada: 14-15m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 4m És un arbre amb un port destacable, no gaire alt però amb un tronc força gruixut. És l'exemplar de plàtan més notable del nucli urbà però tot i així molt lluny d'alguns exemplars de pobles veïns com els plàtans de la Sínia, al municipi de la Garriga.</p> | 08134-69 | Nucli del Figaró | <p>Aquest era l'arbre més present per a la població consultada quan se'ls preguntava per exemplars notoris de jardins privats.</p> | 41.7252600,2.2740200 | 439618 | 4619528 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Al mig del jardí de ca l'Andreu, amb forta presència des de la carretera de Ribes. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54346 | Ailant del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ailant-del-castell | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Ailant, vernís de la Xina. Allanthus altissima. Nom local de l'àrea del Montseny: Malabre. Simaroubàcies. Alçada: 12m Volta de canó: 2,25m Diàmetre: 0,72m Volta de soca: 2,75m Capçada: 12m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Podria ser el peu que va provocar que a dia d'avui aquesta espècie invasora s'hagi estès per tots talussos, camins i rieres del municipi. Aquest fet dóna major protagonisme a aquest exemplar de jardí, ja que sembla responsable de la presència d'una nova espècie arbòria en tota la zona del municipi propera al nucli urbà, fent que actualment comenci a ser un arbre bastant conegut encara que una mica rebutjat per la seva capacitat per ocupar qualsevol espai obert, incloent els horts.</p> | 08134-70 | Nucli del Figaró | 41.7187200,2.2720300 | 439446 | 4618803 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardins del Castell, a pocs metres de la porta principal de l'edifici. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54347 | Riera de Vallcàrquera i Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallcarquera-i-riereta | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Situada a meitat montsenyenca del municipi, inclosa dins del Parc natural del Montseny, abasta bona part de la vall de Vallcàrquera, drenada per la riera que porta el mateix nom, als peus del turó de Tagamanent. Discorre per la vessant més meridional de la Vall de Vallcàrquera per travessar a la banda de tramuntana al Pont de la Font del Molí, i baixar d'una manera més o menys abrupta fins can Bosc per acabar desembocant al Congost en el tram conegut com la Riereta.</p> | 08134-71 | Vall de Vallcàrquera | <p>La vall de Vallcàrquera és un territori de caràcter mediterrani humit on la vegetació és bàsicament d'alzinar litoral i muntanyenc. Tot i això, l'accentuat relleu i la diversitat geològica del municipi, junt als diversos cursos d'aigua permanents han fet de Figaró un dels municipis amb una diversitat de comunitats vegetals més remarcables del Vallès.</p> | 41.7268600,2.2817900 | 440266 | 4619700 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54347-foto-08134-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54347-foto-08134-71-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54348 | Poblat ibèric de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-puiggracios | <p>ESTRADA, J. 1950. Síntesis Arqueológica de Granollers y sus alrederores. Granollers. MAURI, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. VILLARONGA, L. 1952. Notes de la prehistòria de Montmany. Full extraordinari de festa major. Acció Catòlica de la Garriga.</p> | Parcialment en mal estat | <p>Les estructures conservades, corresponent a murs de pedra seca amb carreus ben desbastats de pedra local, es troben al punt més elevat del mateix turó, formant una estructura rectangular de 17 m per 10 m i per un gran recinte d'uns 42 metres d'amplada màxima, protegit per la banda nord per una muralla d'uns 240 metres de llargada; l'espadat de la cara de migjorn estalvià la construcció de la muralla en aquest costat. Fora d'aquest recinte, cap a ponent i en direcció al mas Pollancre, s'alçaven les cabanes del poblat disperses en un pla inclinat d'una extensió de 250 metres per 110 metres. Les muralles i les parets visibles encara a la part baixa, són també de pedra sense lligar.</p> | 08134-72 | Puiggraciós | <p>Les evidències sobre la ocupació humana del puig es documenten des d'època prehistòria. Es poden esmentar les destrals de pedra trobades pels contorns, i entre elles una destraleta de basalt trobada al mateix puig, i una pedra de sílex, un fragment de ganivet trobat prop de Can Tomeu, al Serrat, atribuït a l'edat del bronze i associat a una comunitat agricola i ramadera. Al turó de l'Arbocer prop de Puiggraciós i també a les baumes del Traver als cingles de Bertí es documenta material del bronze final i primera edat del ferro. Les primeres restes constructives les trobem al poblat de Puiggraciós de la segona edat del ferro i món ibèric. El poblat va ser descobert l'any 1940 però el seu principal investigador ha estat Leandre Villaronga. El material ceràmic recuperat correspon a ceràmica ibèrica comunia i ceràmica campaniana, la qual cosa ha fet suposar a Leandre Villaronga que l'època d'esplendor del poblat seria pels volts del segle III-I aC. Altres troballes realitzades van ser una pedra d'un molí de mà, un pes de teler, dues fusaioles i claus de ferro. En aquest poblat s'ha trobat també un pes de bronze equivalent a dues unces romanes i dues monedes iberoromanes de la seca de Kesse (Tarragona). Les restes d'influència romana i alguns fragments de material romà trobats en aquest indret i al Serrat fan pensar que el poblat va subsistir fins ben entrada la romanitació. La seva desaparició podria situar-se al segles I- III dC.</p> | 41.7032600,2.2417400 | 436912 | 4617108 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54348-foto-08134-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54348-foto-08134-72-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Orogràficament, el Cim de Puiggraciós és la part més elevada del municipi amb 795 m. Al vèrtex nord, al turó de Puiggraciós, el municipi llinda amb Bigues i Riells i Figaró, termes que s'uneixen a la vertical de Coll de Can Tripeta. Pel flanc esquerra del municipi, a més a més de Bigues i Riells, hi trobem Sta. Eulàlia de Ronçana. A la part dreta, dessota Figaró, es fa límit amb la Garriga, el Pla de Llerona, terme de les Franqueses del Vallès, i per la part més meridional amb Canovelles. | 79|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54349 | Llegenda del Salt de la Núvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-salt-de-la-nuvia | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. MAURI, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. MASPONS, M.P. 1881. Llegendes Catalanes. Barcelona. p. 97 i ss.</p> | VII-XX | Poc coneguda | <p>Segons Maria de Bell-lloch o Maria del Pilar Maspons i Labrós hi ha una llegenda ambientada a Puiggraciós. Diu que una vegada en un mas d'allà prop d'una ermita on es venerava una verge anomenada de Puiggraciós hi vivia un marit i muller molt acomodats que eren ben devots d'aquella verge i que s'hagueren pogut dir del tot feliços si Déu els hagués acordat tindre fills. Un dia estant la muller una nit tota sola planyent-se va acollir una pobra captaire, a la que va oferir sopar, cambra i llit. Al arribar el marit, sospitant quelcom anormal, trobà que de la cambra de la captaire sortien resplendors i cantúries. L'esposa i els veïns comparegueren meravellats i esporuguits tement que seria art de bruixeria. Quan l'endemà la mestressa, es decidí entrar a la cambra la trobà buida, però va sentir unes paraules que li deien que, en pagament de l'hospitalitat concedida a la pobra hauria de mercè un fill. Ella no va tenir gens de dubte de que devia aquell favor a la verge de Puiggraciós i així va ser com plorant de goig se'n anà un matí dret a l'ermita descalça i amb un ciri, i arribada, s'agenollà davant la imatge de la Mare de Déu i li digué: Verge sobirana de Puiggraciós, que quan jo plorava dins de la masia, em vares prometre un tresor preciós, que serà la glòria de l'ànima mia, vos dono gràcies i vos lo encomano, vullau amparar-lo sempre nit i dia, que li feu de mare si jo em moro demano, que si a gran arriba per vós sola sia. Nasqué una noia que fou bellíssima que els seus pares consentien molt. La noia només obria els llavis per cantar una pregària-cançó per la seva mare. Una nit la mestressa del mas es va sentir molt malalta i va morir. A la noia, la Maria, aviat li van sortir pretendents que ella omitia. Però un dia arribà prop del mas una comitiva de joves que, tot caçant es dirifien a Sant Miquel del Fai, on hi havia el fill de comte entre ells. En aquest punt les versions de la llegenda varien. Per unes la noi s'enamorà del fill del compte; per altres van ser el seu pare i altres parents que l'obligaren a casar-se ja que ella es sentia votada a la Mare de Dñeu. Les esposalles s'havien de celebrar a la Capella de Puiggraciós. La comitiva puja del vell mas dels Olivers i segons la versió, puja per diferents camins la del nuvi i la de la núvia. En aquell moment s'esdevingué que en un dels revolts les comitives es trovaren; en aquell instant el cavall que portava la núvia va llançar-se costa avall; es veu que el cavall arribà damunt un torrent prop l'església de Bigues d'on va saltar. De la núvia i el cavall no se'n va veure mai més rastre enlloc, sols allà on havia caigut el cavall damunt d'una roca, can veure marcades les potes i el lloc es coneix com el Salt de la Núvia.</p> | 08134-73 | Puiggraciós | <p>Francesc Maspons i Labrós afirma que una llegenda semblant es troba a Baden-Baden titulada el salt del comte. Ell la publica a la seva obra Tradicions del Vallès del 1951 i també va fer un breu resum de la llegenda a l'acta de l'excursió col·lectiva a Puiggraciós. D'igual tradició es troba a la província de Tarragona, al castell de Ciurana el lloc conegut com el Salt de la Reina Mora; i el mateix a Mallorca. Mossèn Ernest Ros prenent la poesia de Maria de Bell-lloch va explicar la llegenda del Sant de la Núvia en el programa de festa major de la Garriga al 1931. Diu que la llegenda es troba en forma anàloga a la província de Lleida on el protagonista és un cabdill àrab i argumentant que aquestes llegendes tenen un origen oriental on el cavall té un paper important que recorda els cavalls alats dels contes àrabs. També Valeri Serra i Boldú publica la narració de La Verge de Puiggraciós i lo salt de la núvia al llibre Culte Popular a la mare de Déu, publicat a Lleida el 1903. Crològicament és difícil determinar l'orígen d'aquesta llegenda, per alguns autors aquesta presenta clares influències àrabs (VII dC) mentre que per altres podria ser molt més moderna, fins i tot associada al romanticisme i les corrents de finals del segle XIX i inicis del XX.</p> | 41.7152000,2.3130500 | 442855 | 4618384 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54349-foto-08134-73-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54350 | Pont de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-jordi | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIX-XX | <p>Aquest pont ferroviari es troba sobre la línia de Barcelona-Puigcerdà, és una estructura construïda per a salvar diversos obstacles físics: el pas del riu Congost i la vall que s'obre a Gallicant. Tradicionalment es creu que el tram de la Garriga a Sant Martí de Centelles va ser dissenyats i projectats per enginyers civils del grup Eiffel, segons alguns autors per el mateix Gustav Eiffel. Els pont presenta una estructura de metall aixecada sobre uns pilars que estan fets de formigó i maçoneria. Presenta l'estructura bàsica de tauler, que és la part de l'estructura que suporta la circulació. Estructuralment, funciona com una llinda en la majoria de casos. Els estreps, que són les estructures que suporten el tauler en els seus dos extrems i que estan en contacte amb el terreny i les piles, que són les estructures que suporten el tauler entre estreps. La magnitud principal del pont és la llum, d'uns 15-20 metres de longitud entre recolzaments i que condiciona el disseny de l'estructura. L'altura entre els paraments inferior i superior del tauler s'anomena cantell. L'anomenat Pont de Sant Jordi comprèn el pas de la carretera de sortida del Figaró cap a Gallicant i vers la Garriga, en una de les llums, mentre que en les dues següents té pas el riu Congost per després salvar el desnivell i passar la foradada abans d'arribar a l'estació del Figaró. La via del ferrocarril és, en tot el tram, un rail convencional, un monorail. La propulsió pot venir de diverses fonts, unitats múltiples autopropulsades o, en el seu origen per una locomotora. Aquest pas, juntament amb el de Can Palau a la Garriga, la Fontmolsa de Tagamanent, i el de la Rovira de Centelles és dels més complicats a nivell arquitectònic i tècnic.</p> | 08134-74 | Nucli de Figaró | <p>La construcció d'aquest viaducte de finals del segle XIX suposà un gran impacte a tot el municipi fins la seva entrada al poble. El pont sobre el riu Congost va suposar una important millora de seguretat i de connexió viària al municipi, garantint el corredor ferroviari Barcelona-Vic Puigcerdà dins el pla d'infrastructures ferroviàries de l'estat. El Figaró és una petita població que es va originar al voltant de l'hostal del Figaró i la seva capella, del que es té constància per primer cop al 1399, situat sobre la via romana en la qual es basava el camí ral de Barcelona a Vic. A finals del s XIX va arribar el ferrocarril i la població va anant-se transformant en un centre d'estiueig. Actualment, l'Estació és un equipament on s'hi ofereix informació del parc natural del Montseny, a més d'itineraris pedagògics i tallers mediambientals, per als centres d'ensenyament i excursions guiades de diumenge per a famílies i particulars. També pot trobar-se informació sobre els Cingles de Bertí.</p> | 41.7156300,2.2715100 | 439400 | 4618460 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54350-foto-08134-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54350-foto-08134-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Equip Eiffel. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54351 | Mina de can Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-badia-0 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | <p>Obertura semi-excavada al terreny natural. Es tracta d'una boca oberta amb volta de canó i parcialment construïda en pedra lligada amb morter de calç. Aquesta està situada abans d'arribar a Can Badia, sota el torrent que passa davant de la casa, i just al peu del camí. En aquest punt també es documenta una bassa o dipòsit per estancar aigua. Presenta una coberta de punt rodó, i just a la boca es pot observar la roca retallada en forma de galeria baixa. No s'ha entrat a la mina, ni s'ha accedit fins al fons i per tant se'n desconeix la profunditat.</p> | 08134-75 | Montmany | <p>L'aprofitament dels recursos hidràulics, ja sigui en forma de pou o de mina per a l'obtenció i aprofitament de l'aigua, es documenten a Figaró-Montmany des d'època medieval. Tot i que els primers documents fan referència a uns usos més específics centrats en els molins, sèquies i recs; es factible pensar que l'abastiment de caire més subsistencial es faria a base de pous i mines. La particularitat del terreny del municipi també facilita aquesta pràctica, ja que la presència d'abundants torrents i rieres fa que el punt d'abastiment es focalitzi en aquestes formacions naturals. La proximitat al mas Badia i Traver va pensar en una relació directe entre aquestes estructures. Tot i que la documentació d'aquests masos es força parca, aquesta s'ha de relacionar amb el veïnat de Faramelles, que va sorgir al voltant del mas Boget i que responia a les condicions demogràfiques i l'auge migratori del segle XVII. Per tant no seria estrany que l'aprofitament de l'aigua, ja fos en forma de mina o no, fos present des d'època moderna, si no amb anterioritat. Per les evidències arquitectòniques conservades i el seu estat de conservació aquesta mina va ser i és utilitzada en època contemporània, tot i que ara de forma més esporàdica.</p> | 41.7008000,2.2490100 | 437514 | 4616830 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54351-foto-08134-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54351-foto-08134-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 54352 | Escales de l'Angelus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-langelus | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Estructura construïda en un pla inclinat que serveix per a passar d'un nivell a un altre mitjançant la descomposició de la distància vertical en esglaons adaptats a la mida d'una passa. Aquesta esta formada per diversos graons ordenats en grups irregulars, segons la pendent que hagin de salvar en cada moment. La part inferior d'aquesta construcció es troba al peu de la carretera de Ribes, prop de la sortida del poble en direcció a Vic. A grans trets l'estructura travessa el municipi verticalment, tot i que presenta un petit desplaçament al llarg del seu recorregut fins que arriba al punt més alt o l'inici per l'altra banda, prop de Can Gallart i la portalada de Can Gambús. Iniciant el recorregut per la part baixa del poble trobem que en aquest punt es va construir una plataforma d'accessos laterals on es situen uns primers 8 graons que donen inici a les escales de l'Àngelus. Aquesta petita placeta, parcialment enjardinada, s'hi troben altres elements que formen part del mobiliari urbà, papereres i faroles; i dóna pas a unes escales més dretes disposades a dreta i esquerra d'un cos massís, revestit amb un placat de pedra d'una sola cara vista i on s'obre un petit nínxol de volta de punt rodó que funciona com element ornamental. A tot el recorregut l'escala presenta una graonada irregular que s'adossa a banda i banda a un mur que fa de barana i de suport de tota l'estructura. La construcció de pedra poc polida però útil Aquesta escala és posterior a l'edificació de bona part dels edificis que es disposen a banda i banda i per això a més d'estar condicionada al terreny natural, està condicionada als diferents nivells artificials on s'assenten els edificis. Un dels trams finals presenta una estructura de coberta que recorda una pèrgola. Aquesta etapa va ser restaurada per part de l'antic Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. En aquest punt l'estructura es fa més estreta i fins arribar al final de les escales, aquestes redueixen de dimensions i s'acompanyen d'una barana de metall.</p> | 08134-76 | Nucli de Figaró | <p>Per accedir a la finca de can Gambús des de l'estació s'havia de salvar una forta pendent. Els amos de Can Gambús fan fer construir les Escales de l'Angelus per tal de facilitar l'accés a la casa de les noies que hi anaven a servir. Les escales obra de l'arquitecte Amadeu Llompart i Vilalta es van construir entre els anys 1928 i 1934 i són una mostra de la capacitat econòmica i la influència de la burgesia barcelonina que va estollir el Figaró com a destí per a l'estiueig. Les escales baixen fins la carretera de Ribes. Restauració realitzada pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona al 1985; per part dels arquitectes Andreu Bosch, Josep Maria Botey i Lluís Cuspinera.</p> | 41.7227800,2.2733500 | 439560 | 4619253 | 1928-30 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54352-foto-08134-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54352-foto-08134-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54352-foto-08134-76-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Amadeu Llopart Vilalta | Al Servei de Patrimoni Arquitectòni de la Diputació de Barcelona es guarda còpia del projecte amb un petit arxiu fotogràfic. | 106|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54353 | Botifarra de Figaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/botifarra-de-figaro | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | <p>Producte elaborat a partir de diverses parts del porc. Normalment el llom fresc, carn magra i fragments isolats del porc, altres ingredients com la sal fina, pebre molt i budell per embotir. També es pot fer servir qualsevol part del porc, però que sigui manejable. Es prepara triturant aquests ingredients i salpebrant al gust; es barreja i pica amb la trituradora o picadora de carn. La pasta s'amassa diverses vegades, es passa per una picadora més fina i s'emboteix, sense apretar, en tripes prèviament netejades amb vinagre i llimona. Les peces es lliguen cada 25-30 cm, unint els extrems entre ells fent una llaçada o nus. Després es col·loquen, si pot ser penjades, en una olla amb abundant aigua freda i es deixen coure a foc baix fins que bullin uns 30-45 minuts i es vegin ben cuites. Immediatament es treuen i es passen per aigua ben freda. Això fa que el greix líquid es torni sòlid per la part externa donant-li l'aspecte típic e impedint que s'assequin. Un cop fredes es pengen i es guarden a una càmbra frigorífica uns 10-15 dies, envoltades amb draps humits perquè no s'assequin molt (tot i que això és opcional). La barreja es pot triturar més o menys, al gust del consumidor i es pot especiar amb pebre blanc o negre mòlt, orenga, nou moscada, i fins i tot pebrot dolç o picant que li dóna un to vermellós. També es pot barrejar amb formatge, bolets, ceba i pinyons, all i julivert, i altres condiments que li donen una gran varietat gustativa.</p> | 08134-77 | Nucli del Figaró | <p>La botifarra forma part dels embotits autòctons de Catalunya i la seva zona d'influència, amb variants a les Balears, País Valencià, Múrcia, etc. L'ingredient bàsic és la carn picada de porc condimentada amb diverses espècies. Les botifarres clàssiques són la blanca o crua, la negra i la d'ou. A cada comarca es produeixen diversos tipus de botifarres (de fetge, de llengua, trufada, del perol, de ceba, pinyons, etc.). Són moltes les receptes del litoral mediterrani que porten com ingredient la botifarra. Etimològicament, aquest mot, es creu que procedeix de la unió de 'botir' i de 'farró', datat al segle XIV. Al Figaró-Montmany aquest producte s'elabora de forma artesanal i té una gran demanda tant per part dels mateixos habitants, com per part dels municipis veïns i del nombrós grup de visitants i excursionistes que passen pel municipi els caps de setmana.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54353-foto-08134-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 54354 | Molí del camí de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-cami-de-vallcarquera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | Tot aquest conjunt es troba cobert per abundant vegetació i força malmès, fet que en dificulta la identificació. | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. De les restes conservades s'intueix una planta baixa i dos pisos. La coberta es troba totalment desapareguda, tot i que aquesta segurament era a doble vessant, i orientada d'est a oest. La fàbrica de l'estructura està feta amb murs de pedra irregular, de mides diverses i ben desbastades, lligada amb morter i fang; i amb les cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est i part del carcaval. S'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita finestra amb brancals de pedra.</p> | 08134-78 | Vall de Vallcàrquera | <p>A Vallcàrquera es documenta la prsència de molins des del segle XI, amb tot no serà fins a l'època moderna que la Riera de Vallcàrquera presentarà una explotació intensiva dels seus recursos hidràulis. lSegons Madoz, P: 'La fertiliza la riera del Congost que cruza el valle intermedio de las dos parroquias por el Figaró, cerca del cuál tiene un puente en el camino real de Barcelona a Vic. También discurren por él varios torrentes y arroyos. Además de los caminos vecindales hay la carretera que conduce a Vic y todos estan intransitables. El correo se recibe de este ultimo punto y de la cabeza de partido por medio de balijero diariamente. Produción de trigo, legumbres, vino, aceite, patatas, cria ganado cabrio y cerda, caza de conejo, liebre y perdiz. Dos molinos de harina, dos prensas para extraer vino y aceite. Población de 85 vecinos, 427 almas'.</p> | 41.7265400,2.2843900 | 440482 | 4619662 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54354-foto-08134-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54354-foto-08134-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54354-foto-08134-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A sobre aquest edifici es conserva una estructura semi circular que podria correspondre a la bassa del molí. A l'altra banda de la riera també es documenten estructures isolades, tant feixes com estructures associades a l'aprofitament dels recursos hidràulics. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54355 | Sots Feréstecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sots-ferestecs | <p>CASELLAS, R. 1980. Els sóts feréstecs. Ed. Pleniluni. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions. http://www.elfigaro.net/com_noticies; http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras;</p> | <p>Entorn natural situat als peus dels Cingles de Bertí fins al riu Congost, limitant al nord amb el Castell dels Moros i el Sot del Bac i al sud amb el Santuari de Puiggraciós. El municipi de Figaró-Montmany era essencialment agrícola i ramader, els camps de pastures i explotacions forestals eren accessibles des d'una xarxa de camins rurals sovint condicionats per l'orografia pròpia del terreny, on els torrents i les valls formen la morfologia del territori. La majoria de torrents estan excavats en valls profundes i sots feréstecs. Els espais d'interès natural es concentren bàsicament, a l'entorn d'aquests torrents on creix abundant vegetació de ribera i a prop del qual es concentren les fonts. Aquest territori sovint està perdut o cobert de vegetació; i aquesta sovint impedeix l'accés directe al curs d'aigua amb un poblament dispers actualment ocupat per petites explotacions o segones residències.</p> | 08134-79 | Montmany | <p>El 1994 aquest espai va patir un incendi important que va afectar la zona; del qual encara no s'ha recuperat. El 28/04/2004 es va fer la Declaració per la preservació dels Sots Feréstecs. Els Ajuntaments del Figaró, La Garriga, L'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Tagamanent i Sant Quirze de Safaja van aprovar una declaració per a la preservació de l'espai natural situat entre el Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bertí. En la qual es reconeix la importància connectora de l'espai, es demana la implicació del Parc Natural del Montseny en la seva gestió i es sol·liciten recursos per a redactar un pla supramunicipal de protecció de l'espai en què quedin regulats usos i activitats, així com la redacció i implementació d'un pla de gestió ambiental del mateix. (Continuació observacions) En quan als personatges, Casellas otorga a mossèn Llàtzer un passat intel·lectual i conflictiu que mossèn Lladó no té. Els conflictes de mossèn Llàtzer podrien ser la síntesi dels que tingueres mossèn Salvador Bové a qui s'acusa d'heretge per voler reviure un savi d'altres sigles (era biògraf de Ramon Sibiuda, filòsof català del segle XVI) i a qui Francesc Clascar va acusar de 'progressista retrassat'; i de mossèn Jacint Verdaguer, que representava l'artista ingenu i rebel que es veia perseguit per la jerarquia eclesiàstica, conflictes que Casellas va viure de prop, era seminarista. Aquests conflictes els ajunta amb els que va viure amb mossèn Lladó a Montmany. L'Aleix de les Tòfones és un personatge misteriós, de llegenda, intemporal, que s'identifica amb la terra, la quinta essència del lloc. En canvi, la Roda-Soques condensa les forces desbocades de la natura. Als habitants del lloc els considera apagats i distants, molt condicionats per l'entorn, 'cadascú buscant el cau, pera tornarshi a enterrar en vida'. Un dels trets més realistes de la novel·la és la precisió amb què descriu la majoria dels llocs. El millor exemple és el camí d'accés a Montmany (ara ctra. BV-1489), al descriure la tristor de mossèn Llàtzer quan 'va veure que, tant com anava caminant cap a la rectoría, semblava que'l cèrcol de montanyas que'l voltava s'anés clouhent, clouhent, derrera seu, com si per tots costats l'aparedessin, fins a quedar enterrat dintre del sot! Devant per devant se li alçavan las foscas ubagas de la Rovira, coronadas pels cims altíssims de Puiggraciós. A má dreta se li arrengleravan, com un pany de murallas que toqués al cel, las rocas fantasmas del cingle de Bertí. A má esquerra se li extenían las feixas conreuadas de l'Uyá, tot esgrahonant las vessants, com si volguessin arribar als núvols. Y a derrera, cap a derrera, ajuntantse de mica en mica ab las feixas de conreu, se li apareixía'l toçalot de Romaní, ab el Castell dels Moros dalt de tot, trayent el cap com un espectre. Rocas, turons, feixas, espadats, toçals, cingleras, se donavan la má tot a l'entorn, formant una roda de montanyas negras qu'esglayava de mirar'. Potser és un xic exagerat, aquesta descripció encara és ben vàlida avui en dia. En el llibre s'identifiquen moltes de les cases que formen el Sot de Montmany, a les rodalies de la parròquia (ca n'Oliveres, Romaní, el Castell dels Moros, l'Ullar o la Rovira, per exemple). D'altres llocs es troben al Sot del Bac (el Bosc Negre o can Prat), al Sot de Bellobir, ja camí de Riells (can Carbassot, can Coll o can Pau Boget), a la zona del Puig-Graciós (les cases del Serrat o el propi Santuari). D'altres llocs identificats són Sant Pere de Bertí, Sant Bartomeu de Mont-ras, a mig camí de Bigues, o can Sunyer, gairebé a la Garriga. A d'altres llocs els canvia el nom (el coll de can Tripeta li diu Ripeta, can Puça és can Pugna o Puig-llonell, que un cop l'anomena Lledonell i un altre Pullunell). També hi ha llocs, que no s'han identificat, podrien ser fruit de la imaginació de l'autor. L'obra ha acabat trascendint al lloc, i aquest ha acabat prenent el nom del títol de la novel·la, arribant a sortir en alguns mapes com a Sots Feréstecs.</p> | 41.7139400,2.2448900 | 437184 | 4618292 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | En aquest espai natural s'insipirà la novel·la de Raimon Caselles (1855-1910) que porta per títol Els Sóts Feréstecs. L'aparició de la novel·la Els Sots Feréstecs l'any 1901 marca l'inici d'una de les millors èpoques de la literatura catalana. Escrita per Raimon Casellas i Dou (Barcelona, 1855 - Sant Joan de les Abadesses, 1910), va ser publicada en 20 entregues, a mesura que les anava escrivint, a La Veu de Catalunya, on exercia de crític d'art,no gaire més tard ja es publicà com a llibre. Casellas la va qualificar com a 'novel·la poemàtica', ja que fa servir la llengua a l'estil de la poesia en concedir a les paraules un valor autònom com a 'estructura material'. En cap moment descriu la realitat rural catalana, sinó que la fa servir com a punt de partida. El tret modernista més clar de l'obra és la subjectivitat de l'autor vers la realitat que l'envolta, situació que es troba en mossèn Llàtzer, el protagonista de l'obra. Raimon Casellas havia nascut al 1855 i era molt delicat de salut, el que va fer que, possiblement, fos criat a Montmany, a la casa de l'Ullar. Se sap que al 1870 s'hi va refugiar fugint de la pesta que assolava Barcelona. Va mantenir estretes relacions amb mossèn Lladó, pel que va viure de ple el seu conflicte amb els feligresos. Per tant, coneixia perfectament el lloc on s'ubica la història. Montmany va patir al s.XIX un procés de decadència i despoblament, ja que es tracta d'un nucli de muntanya allunyat de la principal via de comunicació de la zona. Eren habituals els conflictes entre món eclesiàstic i pagesia; per exemple mossèn Llàtzer pateix un conflicte amb els feligresos i, mossèn Parellada, rector de Sant Pau de Montmany entre el 1791 i el 1814, ja tingué problemes per cobrar els delmes dels feligresos, podria ser l'inici del conflicte, que continua amb mossèn Darrer, rector des del 1825, que dugué als súbdits als tribunals eclesiàstics per aquest mateix motiu, que junt amb que feia servir la parròquia de paller, va agreujar el conflicte. Va acabar en dos assalts a la rectoria contra el capellà, que va salvar la vida saltant del segon pis, i abandonant la parròquia. Mossèn Lladó és nomenat rector de Sant Pau al 1853 i es troba la parròquia enrunada i en no poder recórrer a l'ajut dels feligresos va haver de fer, pel seu compte, les reformes, situació que es descriu a la novel·la. Al 1869 va obtenir el permís per absentar-se, deixant la parròquia en una situació caòtica que el va perseguir, amb contínues justificacions, fins la seva mort al 1887. Víctor Faura, oficial de Marina i que junt amb el seu germà Valentí s'havia criat a la rectoria amb mossèn Lladó, va afirmar, en una carta a Casellas, que mossèn Llàtzer encaixa perfectament amb mossèn Lladó i reconeix l'Aleix de les Tòfones, que va ser el primer mosso de mossèn Lladó (això no succeeix a la novel·la) i que va anar a can Romaní quan en Josep i la Mariagna, a qui també els reconeix, la deixaren per ser els criats de Lladó. Al Santuari de Puig-Graciós, des d'inicis del s.XIX, va haver-hi 'una petita indústria d'hostatgeria i begudes de l'ermità'. En aquelles èpoques, era el centre d'esbarjo de la pagesia dels voltants, pel que no resulta gens estrany deduir que aquest fet va ser font de conflictes amb la parròquia. Aquest punt, de ben segur, que va ser molt útil a Casellas per introduir la dualitat del Bé i del Mal. Així, doncs, en la novel·la, la parròquia representa l'ideal superior i d'esperit, el sentit de la comunitat i de la història, però es troba enrunada i ensotada al costat del cementiri, 'com si per tots costats l'aparedessin, fins a quedar enterrat dintre del sot'. A la casa de l'ermità, on s'acull la 'bagaça', representa tot allò més instintiu i primitiu -'¡no'n volguèu més de gernació a l'hostalet a jugar al truch o a la brisca, entre got y got de vi!'-, i es troba en un lloc alt, obert a l'exterior. Això li serveix a Casellas per presentar la paradoxa de l'ideal superior, que es troba en decadència, respecte l'ideal inferior. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54356 | Sot del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-del-bac | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | <p>Petita vall que baixa dels cingles de Bertí cap al riu Congost. El nom ens recorda que es tracta d'un indret obac, on entra poca llum durant l'hivern. L'accés passa per un gran pi pinyer que creix a tocar d'una clariana al costat esquerra del camí i que coincideix amb el traçat del PR-33. El camí travessa un alzinar muntanyenc esquitxat de roures martinencs, on el marfull és un arbust abundant. És un paratge d'un gran valor ecològic. El sot s'escanya i condueix a l'altra vessant. Abans de trobar-nos l'esglaonat de roques es convenient desviar-se per un corriol que baixa a mà dreta fins el salt del Prat, un espectacular salt d'aigua. En el municipi hi ha alguns fragments de boscos notables per tractar-se d'ecosistemes madurs, com alguna de les avellanoses i gatelledes de la capçalera dels torrents de Vallcàrquera o la sureda de Sant Cristòfol. Per sobre d'aquests cal destacar la verneda de la part baixa de Vallcàrquera que és un dels fragments més notables d'una comunitat amenaçada a la conca del Congost. No podem deixar de senyalar també tres zones de bosc que destaquen per l'elevada diversitat: l'alzinar amb roures de l'obaga del sot del Bac, el bosc mixt de caducifolis de Montmany i l'alzinar litoral de l'obaga de la vall dels Tremolencs.</p> | 08134-80 | Montmany | <p>El pas del Sot del Bac seria un camí natural utilitzat per les primeres comunitats humanes, tant per abastir-se dels diversos recursos naturals (aigua, caça i recol·lecció) com a lloc de pas i de comunicació del sector del Congost amb Puiggraciós i els Cingles de Bertí, emplaçament on es documenta un altre assentament d'època ibèrica. La ocupació humana d'aquest territori ha quedat palesa amb les masies abandonades de la Miquelona, ca l'Andreu o el Prat de Baix.</p> | 41.7264800,2.2521400 | 437799 | 4619679 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54357 | Antiga església de Sant Rafael i Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-sant-rafael-i-santa-anna | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.217. p.105. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIII-XIX | Molt reformada | <p>Edifici isolat, format per planta baixa, tres pisos i golfes que s'adapta a la pendent del terreny natural. Destaca la portalada d'arc de mig punt adovellat i les cantoneres reforçades amb grans carreus. Encara és visible la marca del teulat de l'antiga capella entre el primer i segon pis. La tècnica constructiva emprada és mixta ja que s'observen nombroses reformes a l'estructura original. Aquesta seria de pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. Mentre que les reformes posteriors són en maçoneria i totxana combinant amb ciment. La coberta conservada és a doble vessant, de teula aràbiga i amb el carener perpendicular al carrer. La casa es troba orientada est-oest i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, sobretot a les modificacions fetes en època contemporània, qual l'edifici era emprat com a fàbrica de botons. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular. A la planta baixa s'hi troba ubicada la porta d'accés adovellada, tot i que sense cap element inscrit, i dues finestres simètriques amb ampit, brancal i llinda. Aquesta porta dóna pas a l'actual botiga, a través de la qual es pot accedir a la part de darrera de l'edifici i a les diverses dependències. La casa té també altres accessos, un dels quals a través del Call de Costa Roja. A la primera planta hi ha un balcó de mida mitjana, segurament es tractava d'una antiga finestra que posteriorment va esdevenir balconada amb l'afegiment d'unes modestes baranes de ferro. La segona planta segueix una disposició idèntica a l'anterior, tot i que en aquest punt la pedra vista deixa pas a un arrebossat, amb alguna reparació en totxana. Al tercer pis s'obren dos balcons emmarcats per ampit, brancals i unes llindes diferenciades.. Al darrer pis o les golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres d'arc rebaixat emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. L'altre façana conservada, la façana oest presenta una morfologia allargada i al seu paredat s'hi obren 6 obertures, totes de petites dimensions i disposades de forma irregular al llarg de tota la façana, i algunes de les quals amb ampit, brancals i llinda.</p> | 08134-81 | Nucli de Figaró | <p>L'organització religiosa al municipi de Figaró-Montmany es va centrar en l'establiment de tres esglésies parroquials: Sant Pere de Valldeneu, Sant Cristòfol de Monteugues i Sant Pau de Montmany organitzades al voltant del Castell de Montmany. Al llarg de l'Edat Mitjana també aparegueren pel terme altres esglésies i capelles sufragànies, entre les quals destacaren la capella de Sant Rafael. Aquesta no es pot assegurar que exisitís l'any 1317, quan si que s'esmenta el lloc 'a Figero'. Així doncs, l'antiga capella apareix documentada des de 1413 quan Guillem Figueró va fundar-ne el benefici eclesiàstic. Aquesta documentació s'ha de relacionar amb la família Figueró que implanten el primer hostal al peu del camí ral i perviurà fins al segle XVII, moment en què es traslladen a viure a Barcelona. Al 1508 ja existia com a 'ecclesiam sive capellam que est fundata in loco Figuero' i que tenia unes bones portes que tancaven en temple amb clau a la nit. A dins hi havia un altar de pedra amb una ara consagrada, un bon cor, un pal·li i sengles imatges de Santa Anna i Sant Rafael. També hi havia dos canelobres, un de fusta i un de ferro que penjaven del sostre. Davant de l'altar, la casa d'Antoni Figuero mantenia 'ex sua devocione' una brandonera de ferro amb dos ciris. Una llania de vidre cremava els dissabtes a la nit i els diumenges que hi havia ofici. L'any 1511, la situació havia variat lleugerament, ja que el bisbe va visitar la 'capellam Sancte Anne in loco el Figuero' ordenant que no s'hi guardés el cànem, el lli ni altres coses il·lícites. Es torna a documentar amb la visita pastoral de l'any 1513 i en textos posteriors. Aquesta capella apareix esmentada en diversos documents, un és al 1581 quan s'esmenta unes obres de reforma a la capella de Sant Rafael del Figaró i a les parròquies de Sant Pere, Sant Pau i Sant Cristòfol de Monteugues, motivades per la contrareforma. Es coneix una descripció del temple i del poble feta pel baró de Maldà quan va passar pel Congost durant el seu exili de Barcelona i viatge cap a Vic, l'any 1808. El baró va trobar 'un poch apartada la parròquia a la montaña, y tant sols baix el poble al últim carrer de eixida de Figueró una capalleta de l'arcangel Sant Rafel, nostre gran patró y meu, de paret rònaga, y també son campanaret sobre del frontis y campaneta ab tauladeta sobra'. Posteriorment la capella es va reedificar al segle XVIII i de nou entre 1838 i 1841, moment en què es converteix en centre parroquial. Al 1835 en construir-se la nova església, el culte parroquial fou traspassat a la nova seu i la capella es transformà en un edifici civil. A finals del segle XIX s'instal·là una fàbrica de botons i al 1913 s'habilità com a vivenda. La fàbrica es trobava situada en la planta baixa de l'edifici.</p> | 41.7220900,2.2733100 | 439556 | 4619176 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54357-foto-08134-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54357-foto-08134-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54357-foto-08134-81-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Fàbrica situada a l'antiga capella de Sant Rafael i Santa Anna, avui reconvertida en vivenda i botiga situada al carrer Major. Capella de Sant Rafael 1413-1830. Fàbrica de botons fi XIX. Vivenda i botiga (carnisseria) 1913. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54358 | Bassa del molí de can Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-can-xicola | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. BRUGUÉS, S. 1924. Mapa del Terme de Montmany-Figaró. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Bassa de molí de forma allargada, construïda amb pedra seca. Medeix uns 35 m de llarg per 13 m ample. Els murs amiden uns 2 m d'alçada. Encara estava en funcionament, emmagatzema les aigües de la mateixa riera de Vallcàrquera, que són desviades per una resclosa situada uns 65 m més amunt del molí i conduïdes per un rec excavat a la roca de secció rectangular i d'uns 35 m amplada. La resclosa fou construïda en obra i per desviar les aigües simplement s'amuntega terra al seu damunt, fet que l'aigua es desviï cap al rec construït al seu cantó dret.</p> | 08134-82 | Sota el molí de can Xicola | <p>Sortint del Figaró direcció Vallcàrquera seguint la riera del mateix nom, el molí queda a tocar de la riera al marge dret. La bassa es situa al darrera del casal del molí.</p> | 41.7261400,2.2866100 | 440666 | 4619616 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54358-foto-08134-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54358-foto-08134-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54358-foto-08134-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54359 | Bassa del Molí de Dalt i Central Elèctrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-dalt-i-central-electrica | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. en premsa. Història de Figaró-Montmany. Vol. 2: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. Arxiu municipal, caixa 121.</p> | XVII-XIX | Poques restes | <p>Queden poques restes visibles de l'antiga bassa del molí de dalt avui convertida en plaça i aparcament. Es conserva encara part del mur de la bassa en contacte amb el molí construït amb blocs de pedra relligats amb morter de calç i les cantonades reforçades amb carreus més grans. Les basses són unes obertures de mida variable excavades en el terreny natural o parcialment construïdes i de dimensions i formes variables. Aquestes bàsicament són a cel obert i amb les parets recobertes de pedra en sec, que serveixen per recollir l'aigua de la pluja, per abeurar animals o com a rentadors. Si les basses són profundes, a la mateixa paret es fa una escala per poder accedir al fons quan el nivell de l'aigua disminueix. El sistema de captació de l'aigua es fa a través d'una petita conca feta a posta, o aprofitant la cuneta d'un camí en un terreny ben escollit per tal d'assegurar una bona impermeabilitat. Hi ha basses dins algunes finques particulars, però normalment són al costat dels camins perquè se'n pugui servir tothom. Al municipi de Figaró-Montmany hi havia basses dins del poble o molt a la vora; ara pràcticament han desaparegut per reordenació urbanística, problemes higiènics, etc.</p> | 08134-83 | Nucli de Figaró | <p>Tot i que actualment no queden gaires evidències físiques d'aquesta bassa, si que en resten els límits i el mur perimetral per la banda de ponent. Aquest espai ha estat convertit com aparcament i plaça i es troba integrat dins el nucli del Figaró. En un extrem conserva una torre de central elèctrica. Aquesta estructura es va constuir per iniciativa de Ramon Bosc que va fer aprofitar el desnivell de la bassa de cal Toni per fer anar una dinamo a les cases habitades tot l'any. Aquesta instal·lació va ser substituida pel subministrament elèctric efectuat per Estabanell i Pahissa al 1922.</p> | 41.7245300,2.2744900 | 439656 | 4619446 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54359-foto-08134-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54359-foto-08134-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situada darrera el molí avui soterrada i reconvertida en plaça i aparcaments al carrer Mn. J. Verdaguer. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54360 | Bassa del Molí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-del-mig | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Gaire bé desaparegut | <p>De l'antiga bassa del molí del mig en resta únicament una paret lateral i part del mur en contacte amb el molí. Construïda amb pedra relligada amb morter de calç. Originàriament media uns 15 m de llarg. Les basses són unes obertures de mida variable excavades en el terreny natural o parcialment construïdes i de dimensions i formes variables. Aquestes bàsicament són a cel obert i amb les parets recobertes de pedra en sec, que serveixen per recollir l'aigua de la pluja, per abeurar animals o com a rentadors. Si les basses són profundes, a la mateixa paret es fa una escala per poder accedir al fons quan el nivell de l'aigua disminueix. El sistema de captació de l'aigua es fa a través d'una petita conca feta a posta, o aprofitant la cuneta d'un camí en un terreny ben escollit per tal d'assegurar una bona impermeabilitat. Hi ha basses dins algunes finques particulars, però normalment són al costat dels camins perquè se'n pugui servir tothom. Al municipi de Figaró-Montmany hi havia basses dins del poble o molt a la vora; ara pràcticament han desaparegut per reordenació urbanística, problemes higiènics, etc.</p> | 08134-84 | Nucli del Figaró | <p>Actualment la bassa es troba soterrada en part i convertida en plaça pública.</p> | 41.7211300,2.2734100 | 439563 | 4619069 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54360-foto-08134-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54360-foto-08134-84-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Bassa situada a la part de darrera del molí, avui reconvertida en plaça | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54361 | Ca l'Espelta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespelta | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVIII | <p>Casa coneguda com a Cal Sauquer o Ca l'Espelta indistintament. Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i un primer pis, amb coberta a dues aigües a la façana que dóna al Carrer Major amb un ràfec amb diferents nivells de teules. Tota la construcció és de pedra, amb portal i finestra amb arc pla. Els accessos es realitzen per portes a la planta baixa amb brancals de pedra i arc rebaixat; la porta de la façana principal té la inscripció: 'JOAN SAUQUER' dins un element geomètric que recorda una petxina on hi ha la data 1722. Aquesta llinda conserva restes de l'emblanquinat que ocupava bona part de la façana. La tècnica constructiva utilitzada en tota l'obra és la pedra i còdols de riu, mitjançant petits blocs o carreus de pedra poc desbastats units amb morter de calç, i amb carreus més grans a les cantonades, sense arribar a ser pedra cantonera. Al primer pis es documenta un finestral amb ampit, brancal i llinda que encara conserva restes de pigment blau, color amb que segurament es trobava pintada part de la casa. A l'interior fa un espai obert o pati al qual també es pot accedir des del carrer a través d'una porta reixada de ferro. Aquest tipus d'edificacions estan formades per el cos principal, un jardí o hort tancat i construccions annexes. Es comunica, des dels inicis, amb la carretera de ribes on l'obra vista deixa entreveure dos cossos annexats que no són rectes entre ells sinó que formen punt rodó, tot i que els angles són rectangulars. Amb un accés lateral fet per unes escales i un accés a peu de carrer, de factura senzilla. En angle de la façana conserva una farola decorativa.</p> | 08134-85 | Nucli del Figaró | <p>Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura popular de la primera meitat del segle XVIII. Presenta un escut al dintell del portal on es pot llegir: FETA PER JOSEPH SAVOVER 1722, que s'obre a la façana del Carrer Major. Originalment, es tractava de la casa de Joan Sauquer però al passar a la família Espelta, es va canviar el nom. Els propietaris actuals fan els possibles per mantenir l'estructura original de la casa i aquest fet permet conservar-la com una de les construccions originàries de la part baixa del Figaró. Cal esmentar que el nucli urbà va sorgir al voltant de l'antiga església de Sant Rafael i Santa Anna i el carrer de Vic. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga. Potser no és original la finestra i la resta és posterior. Tot i que la visió tradicional atribuïa el desenvolupament del nucli al fons de vall al final de la inseguretat que haurien caracteritzat els temps medievals, avui és clar que el creixement del nucli del Figaró va anar lligat específicament a la revifalla del camí del Congost com a eix comercial entre els nuclis o mercats de Vic i Granollers-Barcelona. Fou, doncs, la integració comercial d'aquests territoris el factor que explica l'aparició d'un nucli al fons de vall, orientat en gran mesura cap als serveis per als passavolants (hostal, ferreria, etc.).</p> | 41.7194500,2.2737700 | 439592 | 4618883 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54361-foto-08134-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54361-foto-08134-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54361-foto-08134-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54362 | Camí de vagonetes de les mines del Socau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-vagonetes-de-les-mines-del-socau | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | En molt mal estat | <p>També anomenat camí dels senyors doncs, els amos de la torre de Can Peres del Pla hi solien passejar. Es començaren les obres per la instal·lació d'uns rails per fer baixar les vagonetes de les mines del Socau, però el projecte no es finalitzà i actualment en resta un camí de terra que segueix al marge de la riera de Vallcàrquera. Des de Can General Nou es veu, a l'altra banda de la riera, una petita caseta de pedra utilitzada pels treballadors de les mines en fer el nou camí. Avui molt enderrocat.</p> | 08134-86 | Vall de Vallcàrquera | 41.7276900,2.2756500 | 439756 | 4619796 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54362-foto-08134-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54362-foto-08134-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Camí per fer baixar les vagonetes de les mines del Socau que segons el projecte recorria tot Vallcàrquera, per la banda dreta de la riera fins la torre de Can Pereres del Pla, al límit vers Tagamanent. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54363 | Can Ferrer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrer-vell | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | Actualment es troba en obres. | <p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular format per planta baixa i pis. La coberta de teula és a dues vessants. Destaca la portada de mig punt arc adovellat amb escut a la dovella central on es pot llegir RAMON MASACS 1673 i una sèrie d'eines de ferrer en relleu. Aquesta estructura rectangular és fruit de la unió de dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge i un segon cos paral·lel al primer, utilitzat també com habitatge. La tècnica constructiva emprada es centre en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica, la gran portalada al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular i cinc finestres; una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular.</p> | 08134-87 | Nucli del Figaró | <p>L'antic Hostal del Figaró i la ferreria foren l'origen de l'antic nucli. Les cases es situaren arrenglerades a banda i banda de l'antic camí ral, lloc de pas obligat per accedir des del Vallès a la Plana de Vic. Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura popular del segle XVII. A la façana del Carrer Major presenta un escut al dintell del portal on es pot llegir: RAMON MASACS i la data de 1673 dins un escut hi ha una sèrie d'eines de ferrer, mig esborrades pel pas del temps. Originalment era una de les ferreries del poble i al llarg del temps tothom la va continuar anomenant cal Ferrer Vell. Els propietaris actuals la tenen compartimentada en dues vivendes mantenint alguns elements arquitectònics específics com les finestres, el portal, etc. Cal esmentar que el nucli urbà va sorgir al voltant de l'antiga església de Sant Rafael i Santa Anna i el carrer de Vic. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga, però les successives reformes posteriors situen l'edifici al segle XVII. Tot i que la visió tradicional atribuïa el desenvolupament del nucli al fons de vall al final de la inseguretat que haurien caracteritzat els temps medievals, avui és clar que el creixement del nucli del Figaró va anar lligat específicament a la revifalla del camí del Congost com a eix comercial entre els nuclis o mercats de Vic i Granollers-Barcelona. Fou, doncs, la integració comercial d'aquests territoris el factor que explica l'aparició d'un nucli al fons de vall, orientat en gran mesura cap als serveis per als passavolants, i en aquest cas concret a la ferreria i l'ofici dels ferrers. No es coneix gairebé res del desenvolupament de l'edifici. Segurament es tractaria d'un habitatge on hi viurien gent d'ofici. La proximitat de l'antic eix de comunicació i el creixement sostingut dels segles XVI i XVIII va donar lloc a un moment propici per a la construcció i el desenvolupament de nous oficis. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura, però en relació el seu topònim és lògic pensar que hi vivia un ferrer.</p> | 41.7211000,2.2730800 | 439536 | 4619066 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54363-foto-08134-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54363-foto-08134-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54363-foto-08134-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Antiga ferreria al camí ral situada al carrer Major 16. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54364 | Forn de calç de can Oliveres o la Llorença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-oliveres-o-la-llorenca | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | Parcialment enrunada | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge d'un camí. Només conserva part de la volta de la boca construïda en rajols disposats a plecs de llibre. A grans trets podem dir que es tracta d'una estructura circular i cilíndrica, excavada parcialment a la roca, amb unes mesures aproximades de 4'5 metres de diàmetre i uns 4 metres de profunditat. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç tradicionals de planta circular- ovalada que configura una secció troncocònica invertida excavada al sòl natural amb les parets interiors cremades per les diverses coccions i amb les restes del refractari. Per damunt de la boca, antigament hi havia una paret de pedra. Aquesta boca del forn es situa a la part inferior de l'estructura tenint com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc. En el forn ca n'Oliveres la boca està en molt mal estat de conservació, i només s'insinua el seu emplaçament, parcialment cobert per la vegetació.</p> | 08134-88 | Montmany | <p>Fins fa uns 60 anys aquest forn encara funcionava. Era un dels més importants de la zona del Congost, juntament amb la Fontmolsa de Tagamanent, avui desapareguda. Construcció vertical cilíndrica excavada al terra, tenia accés per la part superior, per on s'abocava la pedra, i per la part inferior, on hi havia la boca del forn. La part frontal, així com la boca es troba molt deteriorada a causa de les esllavissades del terreny. El forn de calç és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció de la calç. Aquesta s'obté a partir de la roca calcària que és un dels materials geològic predominant, concretament les calcàries compactes i dolomites. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural. Està limitada lateralment per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi les pedres calcàries. La reacció química que fa la calcària (carbonat càlcic) quan passa a ser calç viva (òxid de calci) es fa mitjançat la cocció. Aquesta calor la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1200 ºC. Per aconseguir les temperatures d'uns 1.000 ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. La calç viva posada en contacta amb aigua s'hidrata i desprèn calor convertint-se en calç morta o amarada. La calç viva es fa servir en la construcció com element d'unió del material constructiu, principalment pedra. La barreja de calç, sorra i grava s'anomena morter. Mentre que la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Aquestes estructures poden aparèixer isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època moderna fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'estructura data d'un moment indeterminat d'època moderna, associat a unes obres de reforma d'una masia i la necessitat de calç, en general.</p> | 41.7144300,2.2581300 | 438286 | 4618336 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54364-foto-08134-88-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situat en un marge dret al damunt del mas Oliveres. S'accedeix per la carretera de Figaró a Montmany, un cop passat el trencant del cementiri municipal trobarem el forn sota la carretera. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54365 | Forn de calç de la font del Pontet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-font-del-pontet | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | En part enrunada | <p>Es tracta d'una construcció excavada a la roca, de planta circular. La part frontal exterior, on es situa la boca, és de pedra lligada amb fang. La boca conserva un arc de mig punt de rajol disposat en forma de plec de llibre amb dues pilastres de pedra que ja subjecten (contraforts). A la part superior del forn encara es poden veure un parell de filades de pedra, sense relligar. Amida uns 5 m diàmetre per 4 m d'alçada. La boca medeix 1'80 m amplada. En un dels cantons del forn es veuen restes d'una antiga construcció, probablement un magatzem per llenya o un cobert.</p> | 08134-89 | Nucli del Figaró. Gallicant | <p>El forn de calç és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció de la calç. Aquesta s'obté a partir de la roca calcària que és un dels materials geològic predominant, concretament les calcàries compactes i dolomites. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural. Està limitada lateralment per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi les pedres calcàries. La reacció química que fa la calcària (carbonat càlcic) quan passa a ser calç viva (òxid de calci) es fa mitjançat la cocció. Aquesta calor la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1200 ºC. Per aconseguir les temperatures d'uns 1.000 ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. La calç viva posada en contacta amb aigua s'hidrata i desprèn calor convertint-se en calç morta o amarada. La calç viva es fa servir en la construcció com element d'unió del material constructiu, principalment pedra. La barreja de calç, sorra i grava s'anomena morter. Mentre que la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Aquestes estructures poden aparèixer isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època moderna fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'estructura data d'un moment indeterminat d'època moderna, associat a unes obres de reforma d'una masia i la necessitat de calç, en general.</p> | 41.7212200,2.2496400 | 437586 | 4619096 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54365-foto-08134-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54365-foto-08134-89-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54366 | Forn de rajols del Figaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-rajols-del-figaro | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | desaparegut | <p>Pràcticament no es conserva cap resta de l'antic forn de rajols del Figaró. En un tall del marge de la pendent del turó e veuen restes de la paret interna del forn, acabada amb 3 o 4 filades de rajols (cambra de cocció) i restes d'una part de la paret lateral. Originàriament el forn deuria ser de planta rectangular i de més de 3 m d'alçada per 1'5 m d'amplada aproximadament.</p> | 08134-90 | Nucli del Figaró | <p>Estructura amb una activitat inicial centrada en la cocció de rajols i teules i que va funcionar en el període comprès entre el 1850 i fins a finals de 1965. En aquest forn es courien diversos objectes realitzats amb argila i posteriorment cuits en una sola cocció oxidant o reductora. Normalment s'aplica aquesta definició a les peces realitzades sense esmalt o amb vernís de monococció. Les olles o pots, plats, gots i una llista interminable de peces són les que tradicionalment es denominen terrisseria. Tot i que en aquest cas es pot parlar d'una producció centrada en les teules. Les peces s'elaboraven d'una manera totalment artesanal, a base de motlles. Anaven a buscar l'argila a l'argiler i la preparaven, la deixaven assecar al sol, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó (procés pel qual es depurava l'argila. Mitjançant aquesta operació, s'aconseguia un llac, que un cop es deixava reposar, era la matèria primera per fer les diferents peces), pastaven i assaonaven un cop l'argila s'havia pastat i es trobava ja prou bé es pastava la quantitat que es volia, per treballar aquell dia o en aquell moment. Un cop l'argila preparada, fabricaven les diferents peces amb un motlle de fusta i posteriorment es posaven a coure. L'activitat d'aquest forn s'ha de relacionar amb l'auge constructiu que va tenir lloc en època moderna, entre els segles XVII-XIX i responent a les necessitats constructives de l'antic nucli de Figaró. La cuita de rajols era una activitat econòmica relativament present al Figaró-Montmany fins a mitjan del segle passat, i d'aquesta activitat resta algun testimoni de rajoleries i forns. El forn fou parcialment enderrocat en construir-se la nova carretera d'entrada al Figaró.</p> | 41.7184900,2.2735900 | 439576 | 4618776 | 08134 | Figaró-Montmany | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54366-foto-08134-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54366-foto-08134-90-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Antic forn de rajols situat a l'entrada del poble al capdamunt del carrer Major cantonada amb la carretera de Ribes. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54367 | Resclosa del Molí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-baix | <p>AADD. 1998. Resclosa II. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII | En part enrunada | <p>Resclosa que desviava les aigües vers el rec de la bassa al molí de baix, avui totalment desaparegut. Aquesta obra de fàbrica simple està construïda transversalment al curs d'aigua per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la fora del seu llit natural. Es tracta d'una antiga resclosa construïda amb els mateixos blocs de la riera i relligats amb morter de calç, i on s'evidencien nombroses reparacions. Actualment resta sense ús i ocupa tota l'amplada del riu Congost.</p> | 08134-91 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta resclosa apareix associada a l'antic Molí de Baix. La construcció de la moderna autovia al seu pas pel Figaró va fer desaparèixer l'edifici, tot i que es conserven fotografies antigues del molí. Els molins es documenten al Congost des de l'alta edat mitjana, encara que cap esment permet situar-los específicament en el que seria més tard el terme del castell de Montmany. L'any 1306 es documenta els 'molendina nostra de Congosto' dels castlans Santa Eugènia, essent més possible que aquests estiguessin en el sector del riu dins el terme. Les referències més nombroses sobre la presència d'un molí a la zona del Congost són d'època moderna amb pervivències fins entrat al segle XX. Una imatge del Molí de Baix a la riba del Congost data del 1912, i la seva desaparició amb la construcció de la nova carretera. La relació d'aquesta resclosa amb el Molí de Baix apareix a l'Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Montseny. El canvi paisatgístic més important experimentat pel riu Congost fou l'encaixament del seu curs, degut als treballs de condicionament de les seves ribes per instal·lar-hi molins, fargues, forns, per estendre les superfícies conreades, etc. Aquests treballs van tenir com a conseqüència la desaparició progressiva dels diversos braços del riu, i probablement, l'empobriment d'un ecosistema de ribera que exigia unes pautes d'assentament i d'explotació específiques. La documentació esmenta illes i agricultura del fang, recol·lecció i pesca, caça menor, petits casals, etc. Aquesta vall es complementava perfectament amb l'explotació agrícola, ramadera i forestal de les valls transversals i dels vessants aterrassats. A finals del segle XVI les ribes del Congost apareixen clarament termenades i repartides tot i que aquest fet ja es documenta des del segle XIV. La domesticació del riu farà desaparèixer progressivament les illes, reduir les superfícies dels canemars i altra vegetació de llera, fauna local, etc. Fet que a llarg termini implicarà un empobriment dels recursos a disposició de la població local, situació agreujada per l'existència d'ordenacions específiques per part dels diversos senyors laics que limiten l'accés a la caça i la pesca de les riberes i al curs del riu Congost.</p> | 41.7212700,2.2721200 | 439456 | 4619086 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54367-foto-08134-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54367-foto-08134-91-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Des del nucli del Figaró, un camÍ que passa per darrera de l'Hotel Congost, baixa fins al riu Congost, des d'aquí estant es veu la resclosa a la llera del riu. | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54368 | Forn de calç al camí de la Cuspinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-al-cami-de-la-cuspinera | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | Els focs de l'estiu de 1994 afectaren la zona i malmeteren l'estructura del forn. | <p>Construcció excavada al marge del turó de forma semicircular. La part superior és construïda en pedra lligada amb fang. La guixera amida uns 3,3 m d'amplada, a l'interior de la cambra de cocció, i uns 3 m d'amplada, a l'interior de la cambra de cocció i uns 3 m d'alçada conservada. Des de l'exterior són visibles les 2 boques (1m d'amplada) que donen accés a la única cambra de cocció, separades per una pilastra de 90 cm.</p> | 08134-92 | Montmany | <p>El forn de calç és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció de la calç. Aquesta s'obté a partir de la roca calcària que és un dels materials geològic predominant, concretament les calcàries compactes i dolomites. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural. Està limitada lateralment per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi les pedres calcàries. La reacció química que fa la calcària (carbonat càlcic) quan passa a ser calç viva (òxid de calci) es fa mitjançat la cocció. Aquesta calor la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1200 ºC. Per aconseguir les temperatures d'uns 1.000 ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. La calç viva posada en contacta amb aigua s'hidrata i desprèn calor convertint-se en calç morta o amarada. La calç viva es fa servir en la construcció com element d'unió del material constructiu, principalment pedra. La barreja de calç, sorra i grava s'anomena morter. Mentre que la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Aquestes estructures poden aparèixer isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època moderna fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'estructura data d'un moment indeterminat d'època moderna, associat a unes obres de reforma d'una masia i la necessitat de calç, en general.</p> | 41.7156400,2.2513800 | 437726 | 4618476 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54368-foto-08134-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54368-foto-08134-92-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situat al peu de l'antic camí de Montmany a Can Prat, a uns 300 m del Tenis de Montmany. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54369 | Estructures riera de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-riera-de-vallcarquera | XVIII-XIX | En part enrunada i molt coberta de vegetació | <p>Estructures de pedra seca, que es troben isolades a la llera de la riera de Vallcàrquera, prop de la Font del Molí. La zona es troba molt emboscada i plena de matolls i esbarzers fet que dificulta la documentació completa d'aquestes estructures. El sistema constructiu es basa en la tècnica de la pedra seca, es tracta de blocs de pedra, més o menys ben desbastats i amb petites pedres a mode de falca, formant bancals d'una sola cara vista. En conjunt es documenten diverses peces de terra de conreu en forma de terrassa estreta i allargada i perpendicular a la riera, construïda amb marges de pedra seca al vessant. Aquest combina amb altres espais on el terreny és una mica més pla i més o menys elevat terminat en un o més dels seus costats per un mur, un talús, o altre desnivell fet també en pedra seca. Aquestes estructures es troben separades per construccions perpendiculars a riera, a la qual s'adapten. El sistema constructiu és el mateix i es tracta d'una obra destinada a conduir un volum d'aigua derivat d'un torrent o d'aigües subterrànies, associat a un sistema de regatge.</p> | 08134-93 | Riera de Vallcàrquera | <p>A la llera dreta de la riera de Vallcàrquera, baixant de Sant Pere de Vallcàrquera, i sobre el riu es documenten una sèrie d'estructures de caràcter isolat (feixes, bancals, una possible barraca, i un tram de rec...) relacionades amb el conreu d'aquestes espais o illes. L'explotació d'aquests terrenys situats a la zona de ribera amb diversos usos agrícoles (regadiu d'arbres fruiters, horta, etc.) es documenta a la zona de l'alt Congost des de l'alta edat mitjana. El regadiu es feia mitjançant l'aigua del riu Congost i dels torrents que hi desguassen. El caràcter accidentat del terreny fa que els cursos d'aigua discorrin molt encaixats per la qual cosa es fa difícil regar directament a partir d'ells. Una pràctica habitual serà la de derivar el seu curs mitjançant sèquies 'aquis et decursione earum' documentat al 1078 a Vallcàrquera. Però són principalment les fonts el factor tingut en compte a l'hora d'assentar un establiment agrícola i les seves terres. Els prats regats també deurien ser molt escassos, com es desprèn dels pocs esments de 'pratis cu maquis et decursione earum' del 1078 a Vallcàrquera. Els abundants esments de camps dedicats a cereal, vinya i oliveres permet creure que el regadiu no ocupava una superfície gaire gran al terme de Montmany abans del segle XVI. La imatge del regadiu limitat a les lleres fluvials i als horts situats al costat dels masos, és, segons els documents, la més propera a la realitat.</p> | 41.7267600,2.2848400 | 440519 | 4619687 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54369-foto-08134-93-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54370 | Can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosc-1 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Mas conegut com a can Bosch o can Bosc, constituït per dos edificis annexats formant una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de pedres ben desbastades. Tota l'estructura, formada per planta baixa, primer pis i golfes, presenta una coberta a doble vessant, orientada nord- sud amb el carener perpendicular a l'era i a la façana principal. El camí d'accés al mas mena a la part del darrera de la casa, cal donar la volta i accedir per l'era. A la façana principal, aquesta disposada al sud-est, s'hi troba una portalada d'arc de mig punt adovellat. Cal destacar les finestres organitzades en grup de tres a la primera planta i una obertura sola per a les golfes. La resta d'obertures corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla, tot i que algunes presenten brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. Exempt de l'edifici principal, al nord- est, hi ha diversos annexes de pedra (només planta baixa), reformats parcialment amb totxana; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior. A la part davantera s'hi troba un petit tancat de paret comú i també emblanquinat que tanca l'accés principal, deixant una segona entrada rectangular i de factura més senzilla a la cara sud. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries, es documenta a prop una bassa- rentadora de factura força moderna i nombroses feixes i bancals. També es pot apreciar l'existència d'estructures properes al mas i que es troben parcialment derruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades.</p> | 08134-94 | Nucli del Figaró. Riereta. | <p>Només hi ha la referència de la data a la llinda '1789' i les característiques formals dels brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, sembla que l'estructura inicial havia de ser més petita que l'actual, en pedra, tot i que la restauració que s'ha fet del conjunt no permet definir-la.</p> | 41.7273200,2.2806900 | 440175 | 4619752 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54370-foto-08134-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54370-foto-08134-94-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54371 | Can Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xicola | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIV-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per un mas, l'era i una sèrie d'annexes de caire ramader. El cos principal està compost per un edifici de planta baixa, amb un primer pis i una segona planta sota teulada. Tota l'estructura presenta una coberta a dues vessants orientada d'est a oest i feta amb teula aràbiga. La tècnica constructiva utilitzada és basa en el treball de la pedra i la construcció de filades, més o menys regulars de pedra local i ben desbastada lligada amb fang i abundant morter de calç. Les obertures es disposen a totes les façanes, amb algunes portes i finestres amb motllura bisellada. L'edifici s'ha anat ampliant i modificant fins a l'actualitat. La Façana est, és la principal, presenta una estructura força simètrica, bé que presenta diverses reformes. La porta és adovellada, amb arc de mig punt; es va escapçar quan es va construir el balcó de la planta noble. En una de les finestres de la planta situada sota coberta, la del costat est, hi ha pedres de brancal que han estat aprofitades d'un altre element, segurament original del mateix mas. Davant la façana de migdia, tancant la lliça pel costat oest, hi ha un petit edifici annexat que forma l'antiga casa dels masovers. A la planta baixa es disposen diverses estances, antigament utilitzades com a magatzem i pel bestiar. La sala noble de la casa, situada a la primera planta serveix de distribució a les diferents habitacions, com era tradicional en aquest tipus de construcció rural. Conserva un pica monolítica i, una fornícula que hauria funcionat com a capelleta particular. Les diverses construccions annexes es disposen a la banda de la riera de Vallcàrquera, es tracta d'estructures de planta rectangular amb diversos accessos i on es guardaria el bestiar. Cal assenyalar que l'era s'obre a la façana principal, es tracta d'una era pavimentada amb blocs de pedra, més o menys ben desbastats i disposats de forma irregular. Just per darrera el mas ens trobem la porta d'accés a Sant Pere de Vallcàrquera. Part del mas fa de mur perimetral de la petita església i en aquest punt, al mur de migdia s'hi va construir un rellotge de sol, actualment aquest no funciona ja que un dels xiprers situat dins el recinte cultual li fa ombra.</p> | 08134-95 | Vall de Vallcàrquera | <p>La història del mas Xicola va estretament lligada a la de l'església parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera i a les possessions dels Centelles en aquesta zona. L'església és una edifici del segle XII, del romànic tardà amb abundants reformes i modificacions, sobretot al llarg del segle XVI i XVII, una de les quals vers el 1679, data que figura en el nou portal de ponent. El 1961 es comença una restauració que no va continuar i actualment guarda antics retaules amb pintures del segle XVII i alguns elements d'escultura notables. El 1870 la parroquialitat es va traslladar al poble del Figaró quedant l'església reduïda a usos secundaris. El mas Xicola ja apareix a la documentació des del segle XIII, i la seva presència serà una constant en els diversos fogatges 1497, 1552 i les nombroses visites pastorals. Els habitants d'aquest mas, un dels més influents de la parròquia de Vallcàrquera, van arribar a desenvolupar un paper important en la història del municipi. Precisament, Pere Xicola és el batlle millor documentat. Encara que l'any 1318 el mas Xicola pertanyia al domini de Simó de Bell-lloc, la relació entre aquests senyors i els Centelles expliquen que el mas Xicola paregui sota domini dels senyors de Centelles a finals del segle XV, quan Galceran de Centelles confirma a Salvi Xicola l'establiment d'unes feixes de terra situades prop del mas, i a mitjan segle XVI quan Toda de Centelles ordenà el capbreu general del comtat i confirmà l'establiment del mas i de les seves terres. Es dóna el cas que Pere Xicola és el primer batlle del qual es té la certesa que és natural del propi terme de Montamny. Fent les funcions de batlle per primera vegada el setembre de 1354. Aquest ja feia de batlle del castell abans de la venda dels drets jurisdiccionals de la corona sobre la fortalesa i terme el 1357, i va continuar exercint altres anys durant molt de temps en aquest càrrec amb les funcions d'àrbitre i de recollida i lliurament de delmes. Al llarg de l'època moderna es documenten com a batlles de Montmany Pere Xicola (1354-1371) i Antoni Xicola (1520-1524). El mas seguirà les vicissituds històriques de la zona amb importants daltabaixos en el decurs de les guerres remences, la guerra de la independència i les posteriors guerres carlines. Actualment al mas hi viuen uns masovers que mantenen l'estructura original de la casa i treballen part de les terres, sense tenir bestiar.</p> | 41.7256600,2.2887000 | 440839 | 4619562 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54371-foto-08134-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54371-foto-08134-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54371-foto-08134-95-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Fitxa a IPAC però es descriu les cases dels miners n. ACCN: 29144 | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54372 | Can Feliu de les Barraques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-de-les-barraques | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | en part enrunat | <p>Conjunt d'estructures on destaca un cos principal de forma rectangular, del que es conserven els angles de les parets amb una alçada conservada, en alguns punts d'aproximadament un metre, i que permet entreveure una estructura de planta baixa i un possible pis, de carreus de pedra local, ben escairats i de dimensions variables lligats amb argila i argamassa. No es conserva la coberta i la runa no permet entrar en algunes dependències de la casa. Una part de l'estructura aprofitaria el terreny natural per assentar part de l'edifici sobre la roca natural. També s'observen altres dependències annexes que acabarien de conformar la rectoria juntament amb dos grans murs de contenció fets de pedra seca amb carreus de pedra local ben escairats i petites feixes de camps al voltant, que indicarien un agricultura incipient i de caire autosuficient.</p> | 08134-96 | Vall de Vallcàrquera | <p>Segons Felip Boix aquest mas va estar ocupat fins èpoques recents, ell encara recorda quan aquest petit mas estava habitat a mitjan segle XX. La ràpida erosió de les estructures i la pèrdua de la memòria col·lectiva sobre l'existència d'aquest edifici posa en evidència la necessitat de revalortizació del patrimoni, i sobretot el patrimoni rural del municipi del Figaró. La destrucció d'una edifici d'aquestes caractístiques no respon exclusivament a causes naturals, sinó que la intervenció humana ha causat bona part de l'espoli així com l'abundant presència d'excursionistes i la ocupació de bona part dels masos abandonats va portar a una política de destrucció sistemàtica d'aquest tipus d'estructures.</p> | 41.7208000,2.2672800 | 439053 | 4619037 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54372-foto-08134-96-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54373 | Font de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ferreres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Es tracta d'una font amb l'entorn immediat construït. A peu de la pendent s'ha construït amb pedres més o menys desbastades i lligades amb abundant morter de calç, una estructura rectangular on a banda i banda es disposen uns bancs correguts, que presenten la mateixa fàbrica. La font està emmarcada per un arc de mig punt amb pedres disposades en plec de llibre i, al darrera, un mur cec de pedres desbastades formant fileres més o menys regulars en forma de feixa. Al rejuntat hi ha ciment contemporani, però el morter original és de calç. A la part baixa hi ha la deu principal, plena de molsa, i un broc vessador. La font funciona correctament i l'aigua que en surt, en el moment de fer la visita, és abundant. A sobre, damunt, l'arc, hi ha una placa en metall que posa FONT DE FERRERES.</p> | 08134-97 | Vall de Vallcàrquera | <p>La font de Ferreres presenta un arranjament fet en època contemporània realitzat pel Grup Excursionista de la Garriga. Des dels anys 70 i 80 del segle XX és habitual l'arrenjament i adequació de les fonts de nombrosos municipis amb l'objectiu de fer-les visitables. La seva factura és molt similar a les fonts de la zona, per exemple la Font de la Teula, ja en terme municipal de La Garriga. Però de ben segur aquest aflorament ja era freqüentat des d'antic. El topònim de la font, ja apareix a la documentació medieval fent referència a la presència d'un jaciment de metall, considerat genèricament com a ferro. I aquesta també s'ha de relacionar amb el mas Ferreres de Monteugues, documentat per primera vegada al 1285, situat a prop del torrent de Farreres que serveix de límit entre aquella parròquia i la de Samalús l'any 1323. Més endavant aquest mas es documenta com a Ferreres de Dalt i Ferreres de Baix i esdevé rònec al mas Valls al 1540.</p> | 41.7151000,2.3044600 | 442141 | 4618379 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54373-foto-08134-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54373-foto-08134-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquesta font està situada al peu del camí que surt del primer trancant a la dreta baixant de sant Cristòfol de Monteugues i que mena a Coll de Carpis i Rupit. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54374 | Cal Parraubis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-parraubis | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Aquest petit mas presenta una estructura de planta baixa, primer pis i unes petites golfes, amb un pati al davant i una petita era. La planta baixa es troba disposada en dues estances: una l'entrada coberta amb volta de cúpula d'obra i amb el terra de rajola i la sala utilitzada com a cuina-menjador on per la part exterior encara es pot observar el tapiat de la boca d'un forn d'ús domèstic. La resta d'estances es troben ubicades en el pis superior. La tècnica constructiva emprada es basa en el rajol i l'arrebossat, sobre una base de petits carreus de pedra local lligats amb argamassa. Mentre que la teulada és a dues aigües amb una coberta de bigues de fusta i teula aràbiga. La façana principal s'organitza en base una porta de grans dimensions acabada amb totxana; mentre que al primer pis hi trobem tres obertures, dues de les quals de mida mitjana, mentre que l'obertura central fou convertida en un balcó amb una llinda de pedra per base i una barana de ferro forjat. El segon pis o golfes presenten una sola obertura central de dimensions considerables i treballada amb rajols, recentment tapiada. Just a sobre de la mateixa s'hi troba el suport per una corriola, que ens indica que segurament aquest darrer espai hauria estat utilitzat com a graner o magatzem. Els únics cossos annexes al mas el formen un petit magatzem, adossat al mateix edifici per el cantó sud-oest.</p> | 08134-98 | Vall de Vallcàrquera | <p>Les notícies històriques de can Parraubis són força recents, de mitjans del segle XVIII o ja dins el segle XIX. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim de 'can Parraubis' es podria pensar que el mas va ser concebut com a masoveria. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna (ús de rajols, arrebossats, etc), amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial.</p> | 41.7267400,2.2952500 | 441385 | 4619677 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54374-foto-08134-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54374-foto-08134-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54375 | Can Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gil | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | No conserva la forma original | <p>Mas conegut com a can Gil, cal Gil o can Gili. Edifici de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada nord-sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. Estructura formada per planta baixa i una plana sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per el pendent del terreny, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres.</p> | 08134-99 | Vall de Vallcàrquera | <p>Les primeres referències històriques sobre can Gil, o can Gili, les trobem en els fogatges tant del 1497 com el de 1553. Aquest mas sembla tenir un origen que es remunta a la baixa edat mitjana, en un moment d'ocupació de nous territoris i d'ampliació de les explotacions. Aquest apareix successivament a la documentació de Sant Pere de Vallcàrquera, en els diversos llibres de naixements, matrimonis i defuncions, tot i que aquest mas no va assolir la importància política i econòmica d'altres masos de la zona com can Xicola. A nivell estructural presenta nombroses reformes, la gran majoria datables en el transcurs del segle XVIII o ja dins el segle XIX. Actualment és una masoveria, el propietari ha mantingut l'estructura del mas, amb molt poques reformes i els masovers mantenen part dels terrenys conreables, bàsicament els horts però no tenen bestiar.</p> | 41.7299300,2.3032300 | 442052 | 4620026 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54375-foto-08134-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54375-foto-08134-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54375-foto-08134-99-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54376 | Can Isidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-isidro | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | En part enrunada | <p>Edifici conegut com a can Isidro, Sidro o Zidró, tot i que es troba en ruïnes encara conserva algunes estructures dempeus. Estructura formada per planta baixa i dos pisos, com ho demostra en un dels angles encara dempeus. Coberta desapareguda (era a doble vessant, est-oest). La tècnica constructiva emprada es basa en els murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior i un fragment de trespol al nordest. Al mur nord s'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita finestra amb brancals de pedra (motllura bisellada). Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts.</p> | 08134-100 | Vall de Vallcàrquera | <p>Les notícies històriques conservades que fan referència a can Isidro, Sidro o Zidró són força recents, de mitjans del segle XVIII o ja dins el segle XIX. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim aquest respon a un patronímic Isidre. Per la seva posició geogràfica i per les seves característiques formals no es pot parlar d'una gran explotació agrícola ramadera s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna (ús de rajols, arrebossats, etc), amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial.</p> | 41.7275300,2.3002400 | 441801 | 4619761 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54376-foto-08134-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54376-foto-08134-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54376-foto-08134-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54377 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-4 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de tipologia ciutat- jardi, que es troba ubicat al centre d'un terreny tancat per un mur perimetral i amb una zona ajardinada. El cos principal està format per una estructura rectangular coberta amb teulada i coberta a 4 aigües. Les obertures es troben situades de forma simètrica amb alternança de finestres d'arc pla i d'arc de mig punt amb emmarcament i llindes de color marró. La fàbrica es basa en murs de maó pintat, una coberta de teula àrabiga i rajola vidriada, sobre el mur pintat en blanc. Edifici de planta rectangular organitzat en planta i dos pisos i amb entrada a la façana est i oest. La tècnica constructiva emprada és el mur de paredat comú reajuntat amb argamassa i amb algunes pedres carejades i pedres cantoneres de dimensions mitjanes ben tallades. La coberta és a quatre vents sobre ràfec de llosa de pedra local i de teula aràbiga. La façana principal del conjunt es situa a l'oest, està formada per una gran portalada d'arc de mig punt. A banda i banda es distribueixen les diferents obertures: dues finestres de petites dimensions situades a la planta baixa, també trobem tres finestres de tamany mitjà emmarcades amb llindes de pedra ben tallada, la central de les quals porta un element ornamental esculpit. A sobre, al segon pis es manté l'estructura de tres finestres de tamany més petit amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben escairats amb lleixa motllurada. A les façanes nord i sud només es disposa una filada d'obertures en vertical formades per petites finestres també emmarcades amb llindes de carreus ben treballats, substituint el paredat comú del mur.</p> | 08134-101 | Nucli de Figaró | <p>Figaró presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat pel ferrocarril que facilitava l'accés de Barcelona. Estètica propera al noucentisme tot i que amb elements modernistes. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7243100,2.2733000 | 439557 | 4619423 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54377-foto-08134-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54377-foto-08134-101-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54378 | Can Batassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batassa | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Ple de bardisses i pràcticament enrunat | <p>Mas conegut com Can Banero o Can Batassa, situat sobre una petita esplanada a l'obaga de Can Xicola, s'hi accedeix des d'una pista que surt de can General Vell. L'edifici, en molt mal estat de conservació, està ple de bardisses i pràcticament enrunat. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per dos pisos, dels que no se'n conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. Per algunes evidències que en resten, la teulada hauria estat de doble vessant, i de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders es disposen al voltant del cos principal, i també es troben parcialment enrunats. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva alguna de les obertures, tot i que no s'observa cap inscripció marcada, algunes presenten l'ampit, la llinda i els brancals de pedra amb arestes bisellades.</p> | 08134-102 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Al fogatge de 1497 no apareix cap topònim relacionat amb aquest mas, ni tampoc al fogatge de 1553. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. Actualment es utilitzat pels habitants de Can General Vell per deixar-hi anar gossos i bestiar, tot i que ha perdut la totalitat de la seva coberta i part de les seves estructures annexes.</p> | 41.7245000,2.2811200 | 440208 | 4619438 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54379 | Can General Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-general-vell | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | Reformada | <p>Edifici de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada nord-sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. Estructura formada per planta baixa i una plana sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per el pendent del terreny, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres.</p> | 08134-103 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Aquest mas formaria part de les primeres explotacions agrícola-ramaderes documentades a la zona amb una cronologia del segle XIV o anterior. La documentació sobre aquest mas és força parca i no serà fins el fogatge de 1553 on s'esmenta segurament el propietari d'aquest mas. En època moderna el mas anirà creixent, tenint com a màxim auge constructiu el segle XVIII. Aquest fet s'evidencia en les diverses llindes conservades en les diverses façanes, en una de les quals hi ha la data 1713; mentre que en el primer cos es documenta una reforma constructiva que porta la data de 1870. L'evolució arquitectònica del mas es pot observar en l'estudi dels seus paraments. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb coberta a doble vessant i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos adicionals de dificil adscripció associats al creixement del mas i de la família, en un context ja d'època moderna.</p> | 41.7230200,2.2818500 | 440267 | 4619273 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54379-foto-08134-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54379-foto-08134-103-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54380 | Can Torrapà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrapa | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | Es troba en procés de restauració. | <p>Edifici, parcialment en runes, format per un cos rectangular orientat oest-est situat sobre la roca natural sobre un penya-segat. L'estructura presenta diversos cossos constructius dels que en destaca l'edifici principal i un conjunt d'annexes ramaders adossats a la façana sud. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors tot i que també cal destacar que han perdut bona part de la teulada. El sitema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada i lligada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb un arrebossat senzill. Algunes obertures presenten signes clars d'expoliació i les dues portes conservades apareixen emmarcades amb filades de totxana indicant també diverses reparacions. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions. També es conserva l'estructura del forn que es troba situat a la cuina.</p> | 08134-104 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>A la llinda de fusta d'una de les portes es pot llegir la data de 1761. Al fogatge de 1497 no apareix cap topònim relacionat amb aquest mas, ni tampoc al fogatge de 1553. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies.</p> | 41.7232300,2.2840200 | 440448 | 4619295 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54380-foto-08134-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54380-foto-08134-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54380-foto-08134-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54381 | Casanova del Perrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-perrot | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Alguns elements despareguts | <p>Edifici conegut com la Serra, la Casanova o la Casanova del Perrot, es tracta d'una construcció de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada nord-sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. Estructura formada per planta baixa i una plana sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per el pendent del terreny, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres.</p> | 08134-105 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>El topònim d'aquest mas o petita explotació agrícola no apareix en la documentació baix medieval i moderna conservada en el municipi de Figaró-Montmany. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. I no és d'estranyar que aquest edifici sorgís com a masoveria, tant per les seves reduïdes dimensions com pel fet d'estar en una zona muntanyosa amb pocs recursos tant hidràulics com de terres.</p> | 41.7224300,2.2854500 | 440566 | 4619205 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54381-foto-08134-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54381-foto-08134-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54381-foto-08134-105-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A davant la casa es documenten gravats a la roca natural, principalment motius geomètrics (creus). Tot i que la seva atribució i cronologia són dubtoses, podrien correspondre a les marques de picapedrer realitzades en el procés d'extracció de pedra per a la construcció del mateix mas. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54382 | Can Pons camí de Pomareta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-cami-de-pomareta | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures que responen a possibles murs. Per la disposició de les filades s'intueix una estança de planta rectangular amb la coberta desapareguda. Els murs estan formats per pedres irregular, bastament treballades i disposades formant filades més o menys regulars i de mides diverses, lligada amb fang i morter de calç. Queden dempeus el basament d'algun mur ja que la resta està molt enderrocada. Al voltant es documenten nombrosos enderrocs i abundants feixes i bancals que indiquen una explotació agrícola d'aquest territori.</p> | 08134-106 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>El topònim d'aquest mas o petita explotació agrícola no apareix en la documentació baix medieval i moderna conservada en el municipi de Figaró-Montmany. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XIX. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. I no és d'estranyar que aquest edifici sorgís com a masoveria, tant per les seves reduïdes dimensions com pel fet d'estar en una zona muntanyosa amb pocs recursos tant hidràulics com de terres.</p> | 41.7233000,2.2800200 | 440115 | 4619306 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54382-foto-08134-106-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54383 | Barraca al camí de Pomareta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-cami-de-pomareta | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | No conserva la coberta | <p>Aquesta estructura correspon a una barraca construïda amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. No conserva la coberta, tot i que segurament seria a una sola vessant amb lloses planes o troncs. En conjunt, constitueix una estructura rectangular amb una alçada conservada d'1'5 m i de mides força comunes, fent 1'5 m d'ample per 2 m de llarg, amb una sola obertura orientada a la cara sud i constituïda per una petita porta quadrangular 1'5 m d'alçada.</p> | 08134-107 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjan segle XX.</p> | 41.7227000,2.2780500 | 439951 | 4619240 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54384 | Barraca de l'Ullà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lulla | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | En estat precari | <p>Edifici format per una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades. L'estructura es troba assentada sobre el terreny natural quedant recolzada per la part nord. A la façana principal les obertures es disposen de forma senzilla, sense acabats ornamentals, una evidència d'aquest fet la constitueix la porta principal. Pel que fa a la resta d'obertures aquestes corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries.</p> | 08134-108 | Sant Pau de Montmany | <p>La construcció d'aquest edifici s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XVII. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas però no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'edat moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX.</p> | 41.7156300,2.2461800 | 437293 | 4618478 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54384-foto-08134-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54384-foto-08134-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54385 | Can Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plans-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIV-XX | En procés de rehabilitació. | <p>Resten les quatre parets d'un gran mas format per una edificació aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt de construccions de planta rectangular esglaonada. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per planta i pis amb unes dimensions de 30 per 25 m, i presenta murs de paredat comú amb fang arrebossat, que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de consevació no ha conservat part de la coberta de la banda oest. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estaria dedicat al bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies d'aquesta zona. La cuina serveix també de menjador, i al primer pis s'hi trobava la sala i les altres dependències privades. La teulada hauria estat de doble vessant, amb els caires fets de lloses de gres, de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos agrícola - ramaders, formen part de construccions posteriors; aquestes construccions auxiliars conserven la coberta, una al costat nord amb llosa de pedra, i l'altra al sud, amb les funcions de corral. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva una finestra al primer pis de la façana nord, amb llinda i brancals de pedra calissa gris d'arestes bisellades Just al davant es documenta un mur de contenció fet de pedra que envolta la casa per un costat i un forn de pedra que encara conserva la coberta. A la banda oest hi ha un altre edifici amb les mateixes característiques arquitectòniques que s'hauria utilitzat com a a pahissa o magatzem.</p> | 08134-109 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Les referències històriques de Can Plans s'han de posar en relació al seu emplaçament, aquest ben recollit per la toponímia. Situat a l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues i ja apareix documentat al 1306. La seva presència en les diverses fonts documentals posa en evidència la importància d'aquet gran mas. Aquest apareix successivament en els fogatges de 1497 i els del segle XVI, passant nombroses vicissituts al llarg de les guerres remences; segurament aquest mas fou construït o parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. Els posteriors conflictes bèl·lics, com la guerra del francés i les diverses guerres carlines també mermeran les economies famíliars d'aquestes grans explotacions agrícoles. Actualment el mas és una masoveria, amb presència d'aviram i un petit hort, i l'edifici es troba en procés de rehabilitació.</p> | 41.7177300,2.2861900 | 440623 | 4618683 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54385-foto-08134-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54385-foto-08134-109-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54386 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-5 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIV-XX | <p>Masia de grans dimensions formada per un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l'arrrebossat. La coberta és a doble vessant utilitzant la teula aràbiga i amb el carener orientat est a oest. L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de mida mitjana, amb el mateix tractament ornamental que les altres. La dependència annex de la façana nord presenta gran singularitat. Es tracta d'una construcció rectangular allargada en l'eix est-oest de factura senzilla basada en la pedra de carreus de petites dimensions i una coberta a doble vessat i de teula aràbiga. El seu accés per una petita obertura emmarcada per llindes de pedra local ben treballada i amb diverses obertures disposades a la façana nord, ja que la sud es troba parcialment adossada al mas.</p> | 08134-110 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Les referències històriques de Can Valls remunten als fogatges de 1497 i posteriors i s'han de posar en relació al seu emplaçament, aquest ben recollit per la toponímia, com el mas de can Plans. Aquest també es troba situat a l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues. Aquest apareix successivament en els fogatges de 1497 i els del segle XVI, passant nombroses vicissituts al llarg de les guerres remences; segurament aquest mas fou construït o parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. Els posteriors conflictes bèl·lics, com la guerra del francés i les diverses guerres carlines també mermeran les economies famíliars d'aquestes grans explotacions agrícoles. Actualment es troba en procés d'adequació ja que l'antic masover no havia tingut cura de les estructures i aquestes estaven en un estat de conservació força precari.</p> | 41.7173500,2.3051100 | 442197 | 4618628 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54386-foto-08134-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54386-foto-08134-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54386-foto-08134-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | En procés de rehabilitació. Una llegenda esmenta que al segle XIV aquest mas va refugiar durant unatemporada al famós bandoler Serrallonga. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54387 | El Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bac | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Aquesta masia, coneguda com el Bach, Bac o Aubac, Aubach, consta d'un cos central de planta rectangular i diverses dependències annexes antigament utilitzades amb funcions agropecuàries i actualment com a estances o magatzems, ja que la casa és, avui en dia, utilitzada com residència. La coberta d'aquesta estructura és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia, amb una estructura de planta primer pis i golfes. La tècnica constructiva emprada és el mur de pedra calcària unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada. En referència a la coberta, aquesta és de bigues, teula aràbiga i rajoleta. La façana sud presenta adossat a dreta i esquerra dos cossos de planta rectangular (terrat i cobert a una sola vessant) formant una lliça de forma quadrangular, el que resta visible a la façana és un portal rectangular flanquejat per 2 finestretes amb reixa a la planta baixa i tres finestres al primer pis amb ampit motllurat on la central hi té també els montants i la llinda, i les dues restants una inflexió gòtica. Les obertures de les golfes seran més petites, es tracta de tres finestres la central, més enlairada. Com veurem, la resta de façanes també presenten elements gocititzants. La façana oest presenta 3 contraforts i dues finestres a la planta baixa, tres finestres al primer pis i tres més a les golfes, repetint la façana anterior. Mentre que la façana nord serà la més restaurada i presenta 2 portals rectangulars amb una finestra central a la planta baixa; dues finestretes entre aquesta planta i el primer pis, una altra finestra i una obertura d'arc rebaixat formant un porxo en el mateix primer pis, i finalment una finestreta de totxo amb llinda de fusta a les golfes sota el carener. La restant façana, a la banda est, presenta un contrafort i tres finestres a la planta baixa, dues espieres i dos porxos a la part de les golfes.</p> | 08134-111 | Montmany. Sot del Bac | <p>El topònim Bach queda recollit ja en el fogatge de 1497, moment en què el mas ja estava en ple funcionament. Les primeres referències històriques s'han de remuntar doncs a la baixa edat mitjana amb pervivències al llarg de l'època moderna com ho evidencien els diversos fogatges de 1515 i 1553. Aquest mas es troba a l'entrada del Sot del Bac, amb el qual comparteix toponímia i formava part de la parròquia de Sant Pau de Montmany. Al estar situat sobre el Congost, aquest mas va patir bona part dels conflictes que afectaren tot el país. A nivell constructiu cal assenyalar les importants reformes que va patir al llarg del segle XVIII i XIX, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment exacte de la seva construcció.</p> | 41.7267000,2.2696400 | 439255 | 4619690 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54387-foto-08134-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54387-foto-08134-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54387-foto-08134-111-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54388 | La Miquelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-miquelona | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | En part desapareguda | <p>Casa anomenada ca la Miquela o la Miquelona, es troba aïllada i envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat de consevació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat a l'estabulament del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, ja que resten sols els brancals de pedra i alguna llinda de fusta.</p> | 08134-112 | Montmany. Sot del Bac | <p>Tot i que són poques les evidències conservades d'aquest mas, la seva construcció s'ha de relacionar per proximitat amb el mas el Prat. D'aquest primer moment poc es coneix de l'evolució d'aquest mas i no hi ha cap element arquitectònic que aporti noves pistes. Es tractaria d'una petita explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics del mateix torrent del Sot del Bac. La casa va estar habitada fins l'any 1954, a partir de llavors va quedar abandonat i va començar la seva degradació. Actualment el mas resta mig enrunat i la zona s'ha convertit en un lloc d'interès natural i pels excursionistes.</p> | 41.7260800,2.2502200 | 437639 | 4619636 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54388-foto-08134-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54388-foto-08134-112-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-27 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54389 | Font de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-major | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Es tracta d'una font amb l'entorn urbanitzat, situada al peu de la Plaça Major, entre el carrer Major i el Carrer de Vic. Aquesta estructura es troba adossada a les escales que porten a la plaça de l'església, i forma un cos afegit al centre de les mateixes. En un espai rectangular fet en maçoneria i maó es troba esculpit en marbre un cap de lleó entre dos corns de la abundància girats cap avall, sobre una pica i un peu decorat amb elements florals i vegetals. L'estructura de maó presenta uns plafons amb restes de policromia que decoren l'escena i formen un fons; on s'entreveu el color blau i negre. Aquest espai acaba coronat amb formes lobulades en maó a la part interna i pedra per la banda exterior. Aquestes pedres estan disposades formant motllures en plec de llibre i, al darrera, ja hi ha el mur cec de pedres desbastades formant fileres més o menys regulars que conforma l'escala. Al centre hi ha la sortida principal, amb un suport format per un cap de lleó, de la boca del qual n'hauria de sortir l'aigua, i a la part baixa hi ha una pica de recaptació de forma semicircular encastada al suport i al peu; tot i que aquest té una funció bàsicament ornamental.</p> | 08134-113 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta font de trets modernistes, va ser bastida a la primera meitat del segle XX, en el moment de reorganització del centre històric del Figaró amb la construcció dels grans casals noucentistes en diversos punts del municpi. Aquesta es troba al centre del poble, dins la plaça major i molt a prop de la plaça de l'església. A nivell documental s'esmenta la presència d'una plaça al veïnat del Figaró al primer quart del segle XVI com a 'platea del Figuero' (1520-1533) o 'platea publica vulgariter dicta del Figero' 1554-1555. L'adjectiu pública indica que la plaça s'ha convertit en el lloc habitual de reunió dels habitants del terme de Montmany. La transició entre les reunions a les eres dels masos dels batlles i la consolidació de la plaça pública com a lloc de reunió es donaria possiblement al darrer quart del segle XV, just després de la crisi on també té lloc la reorganització del domini del senyor de Centelles. El lloc de 'a Figueró' s'esmenta per primera vegada al 1313, fent referència al lloc on viu la concubina del rector Comes de Monteugues. El locatiu fa pensar que en aquesta època ja hi havia un petit nucli de poblament i que la vall del Congost no estava totalment despoblada. A partir de 1483 nombrosos establiments fets als pagesos del terme tenen lloc dins de l'hospici o hostal de Figaró i aquest hauria ajudat a fixar el poblament en aquest punt del Congost. A Montmany, després de l'esment de la platea publicha dicta del Figaro, són habituals els esments del veïnat l'any 1557, l'any 1564 i 1586, senyal de la consolidació de l'assentament al Congost des de mitjan segle XVI. La urbanització i el procés de modulació del municipi es va acabar de gestar als segles XVII i XVIII per acabar consolidant-se al llarg del segle XX.</p> | 41.7218100,2.2733600 | 439560 | 4619145 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54389-foto-08134-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54389-foto-08134-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54389-foto-08134-113-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54390 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-5 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Tenia una base rectangular formada per planta baixa i dos pisos. Tota l'estructura de la coberta es troba desapareguda, tot i que segurament aquesta era a doble vessant i es trobava orientada d'est-oest. La tècnica constructiva emprada es basa en murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; i amb pedres més grosses als angles amb l'objectiu de fer cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior i un fragment de trespol al nordest. Al mur nord s'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita obertura sense ampit ni brancals i llinda. Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts o petits annexes ramaders.</p> | 08134-114 | Montmany. Sot del Bac | <p>Al fogatge de 1497 es documenta el topònim Andreu, tot i que no es pot assegurar que faci referència a aquest petit mas, ja que al municipi del Figaró hi ha més edificis que han tingut aquest nom al llarg dels segles. Amb tot, pel tipus constructiu emprat i les restes conservades sembla factible pensar en un primer assentament en aquest punt, al peu del camí de Valldeneu a Puiggraciós, passant pel Castellar i sobre el Sot del Bac. Aquest edifici apareix molt ben situat, en una solana sobre uns camps de conreu i pastura i prop d'un torrent més o menys estable com és el torrent del Sot del Bac. Aquest topònim torna a aparèixer al fogatge de 1553. Tot i que no queda clara l'atribució cronològica d'aquest mas, si que podem dir que les restes conservades responen a una reforma realitzada en època moderna, possiblement al segle XVIII. Aquest mas va mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. Actualment s'ha perdut el camí original d'accés tot i que la seva localització és relativament fàcil al trobar-se als peus del PR-33.</p> | 41.7280400,2.2508400 | 437693 | 4619853 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54391 | El Prat de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-de-dalt | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Enrunat | <p>Les restes conservades d'aquest edifici, conegut com el Prat de Dalt o del Castell dels Moros, Cal Molist o ca l'Alcaide es limiten a quatre estructures ubicades sota les construccions metàl·liques que ha construit l'actual propietari sobre aquets terrenys. Són visibles una sèrie de murs en pedra. La tècnica constructiva documentada en les restes visibles és formada per pedres de petites i mitjanes dimensions, bastament treballades i reajuntades amb morter. A la paret conservada es documenta un arrebossat parcial a la seva cara interna i un doble encaix per a les bigues que fa pensar que l'estructura tindria més d'un pis d'alçada. Al voltant es s'intueixen restes de murs de pedra seca que acabarien de conformar el perímetre d'un possible edifici associat a les restes de la capella castral del Castell de Montmany.</p> | 08134-115 | Montmany. Sot del Bac | <p>La documentació sobre aquesta casa o petita explotació és molt parca, sortint esmentat en els cadastres del segle XX, sense que s'esmenti el nom o apareixent amb el mateix nom que el Castell dels Moros o del Prat. Per les seves dimensions i les restes conservades podem dir que la seva factura és d'època moderna i que la seva construcció tingué lloc cap el segle XVII en el context històric d'ampliació i explotació de nous terrenys desforestats en aquest moment, o en el període anterior i associat al funcionament del Castell de Montmany. Segurament l'activitat principal d'aquesta zona es centra en una agricultura incipient, una ramaderia i sobretot una important l'explotació forestal. Prop del penyassegat on s'assenta la casa s'hi troben ubicades les restes de la capella castral del Castell de Montmany. La capella del castell de Montmany es documenta des del 1247, sota l'advocació ja esmentada de Sant Miquel Arcàngel, guardià armat del paradís. En la visita pastoral de l'any 1588, s'esmenta com a església eremitana. La capella es deuria enrunar juntament amb la fortalesa al llarg del segle XIX, i es troba en mol mal estat de conservació dins aquesta propietat privada.</p> | 41.7232200,2.2492000 | 437552 | 4619319 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54391-foto-08134-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54391-foto-08134-115-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El propietari no permet accedir al seus terrenys. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54392 | Cal Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romani | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Casa aïllada de planta quadrangular constituïda per baixos més pis i unes golfes. La tècnica constructiva emprada utilitza el petit carreu bastament treballat i obra lligat amb argamassa o morter amb un arrebossat final exterior. teulada de l'edifici és a doble vessant, aiguavessant als costats i amb ràfec a la cantonada. A la façana principal la porta d'accés està formada per una obertura rectangular amb dovelles i una llinda rectangular amb un arrodoniment tripartit a les cantonades. A la resta de façanes s'observen tres finestres de dimensions mitjanes enllindades i disposades de forma geomètrica a la façana. L'edifici presenta un segon cos afegit, que segueix el mateix patró que l'anterior i que juntament amb l'edifici principal tanquen un petit pati d'accés al conjunt.</p> | 08134-116 | Montmany | <p>Mas molt reformat al llarg del segle XX, ja que l'estructura original es trobava en força mal estat. Les primeres referències escrites es remunten als diversos fogatge des del 1497, de la baixa edat mitjana fins a l'actualitat. En el mas no es conserva documentació moderna i les evidències arquitectòniques només permeten observar les diverses reparacions segurament ja realitzades des del segle XVIII. Les úniques afirmacions que es poden realitzar és que la majoria de documentació conservada és del segle XIX, concretament al 1843 apareix la casa en el cadastre juntament amb les cases veïnes de la parròquia de Sant Pau de Montmany i el topònim tampoc ens aporta cap més informació. Actualment aquest petit mas és utilitzat com a segona residència.</p> | 41.7209600,2.2461400 | 437295 | 4619070 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al jardi es documenten alguns objectes que podrien haver format part del mas, una pica o abeurador, etc. A l'interior del recinte hi ha, des de març de 2005, un circuit de tir amb arc, promogut per l'ajuntament i el propietari. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54393 | Font del Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pastor-0 | <p>Informador oral: Felip Boix.</p> | Parcialment perduda per l'ampliació del camí. | <p>Aquesta font, avui gairebé perduda i sense senyalitzar, es troba a la vessant esquerra el terme als peus del cim de Roca Centella, de 1000 m d'altitud, a l'extrem sud de les carenes d'en Bosc. Aquesta meitat montsenyenca del municipi, inclosa dins del Parc natural del Montseny, abasta bona part de la vall de Vallcàrquera, drenada per la riera de Vallcàrquera, als peus del turó de Tagamanent. Des de la carena s'intueix la seva ubicació tot i que no s'hi ha pogut accedir. Aquesta és una font natural, sense estructures associades.</p> | 08134-117 | Montmany | <p>Segons informadors orals amb l'arranjament de bona part dels camins que porten a Roca Centella és possible que la font, un brollador natural i punt de captació d'aigua, s'hagi assecat. Aquest lloc, tot i ser poc freqüentat, és bastant conegut al municipi i el seu topònim es relaciona amb la seva ubicació geogràfica. Un espai muntanyenc i abrupte que era freqüentat bàsicament pels pastors, alguns bosquerols i excursionistes.</p> | 41.7242300,2.3205000 | 443483 | 4619382 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54394 | Cuspinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuspinera | <p>AADD. 1949. Plànol de l'Instituto Geografico y Catastral. Mapa Nacional Topografico Parcelario. 1:5000. AADD. 1988.Conservació del cadastre de la riquesa rústica. Montmany. Polígon 1. Diputació de Barcelona. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII | Enrunada | <p>Les restes conservades d'aquest edifici es limiten a quatre estructures formant un recinte quadrangular tancat de 0'5 m conservat, a excepció d'un dels angles de la casa de la que es conserven 1 m d'alçada. La tècnica constructiva documentada en les restes visibles és formada per pedres de petites i mitjanes dimensions, bastament treballades i reajuntades amb morter de calç. A la paret conservada es documenta un arrebossat parcial a la seva cara interna. Al voltant es s'intueixen restes de murs de pedra seca que acabarien de conformar el perímetre de la casa o altres estructures annexes. Amb tot aquest edifici tindria unes dimensions força reduïdes i no es pot pensar que es tractés d'un gran mas o casal.</p> | 08134-118 | Montmany | <p>Edifici que apareix referenciat a la planimetria municipal del 1949 i que ha desaparegut de la memòria col·lectiva. La Cuspinera és el topònim que rep una petita elevació muntanyenca situada a la banda nord-est de l'antiga parròquia Sant Pau de Montmany, als peus del Castell de Montmany. Aquesta estructura no consta en el plànol de 1924, fet per BRUGUÉS, S. fet que permet pensar que de ben segur aquesta ja es trobava en estat ruïnós. El seu avançat estat de destrucció fa pensar en un ràpid abandonament del mas o en una important erosió dels murs i de la resta d'estructures que conformaven la casa. La documentació d'època moderna i contemporània tampoc permet fer gaires puntualitzacions sobre aquest edifici, ja que amb el topònim de Cuspinera no consta cap casa ni cap explotació agrària. Les característiques arquitectòniques conservades fan pensar que es tractava d'una petita edificació bastida en un moment indeterminat d'època moderna. Els murs, bastament lligats amb morter de calç i les restes d'arrebossat; així com alguns fragments de rajola i teula aràbiga fan pensar en una fàbrica propera a la utilitzada en els segles XVII i XVIII.</p> | 41.7267400,2.2952500 | 441385 | 4619677 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54394-foto-08134-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54394-foto-08134-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54394-foto-08134-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml