Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54395 | Can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oliveres | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n. 218. p. 106. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIV-XX | <p>Edifici de planta quadrada, amb planta baixa i un pis. Coberta a doble vessant (est-oest); la coberta està sobreaixecada uns 40 cm. respecte la seva posició inicial. Els murs de la planta baixa són de pedra sense polir; a la primera planta els murs interiors són de tàpia i, els exteriors, de pedra. La porta original de l'edifici actualment és a l'interior, amagada per un cos adossat a la façana sud; tenia un arc de mig punt, destruït al construir el cos adossat, i encara conserva els brancals de pedra. Les bigues de fusta del trespol van ser substituïdes per biguetes. L'edifici actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple; a l'est, ja des d'antic (i en una data indeterminada) se li va afegir un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest (entre un i altre, encara es conserva la cantonera original de la façana nord). A la façana nord hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda monolítica i unes obertures petites, amb pedra (alguna d'aquestes obertures va ser ampliada posteriorment); també hi ha una porta tapiada amb totxos. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Posteriorment es va adossar un cos a la façana sud, amb un porxo al primer pis, que cobreix la façana original; els brancals del porxo i la barana estan fets amb totxos; les llindes són de bigueta. A la façana oest no es pot veure la cantonera que hi havia abans de la construcció del porxo per què s'hi va obrir una finestra a la planta superior i, la resta del parament, està cobert per un edifici adossat construït amb totxanes. Al costat est hi ha diversos corrals adossats; el primer es construí amb pedra i, posteriorment, es va ampliar utilitzant la totxana com a element de construcció; la porta inicial va ser tapiada amb pedres en el moment de fer aquesta ampliació.</p> | 08134-119 | Montmany | <p>La primera referència documental del mas data de l'alta edat mitjana i situa aquest casal dins l'adscripció de la parròquia de Sant Pau de Montmany. Des dels inicis els cognomitats seran la família Oliveres, un topònim d'origen vegetal però que indica les pràctiques econòmiques del moment. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos, sobretot del veïnat de Faramelles. Aquest mas també apareix documentat en els diversos fogatges del segle XVI.Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques el mas va ser refet a inicis del s. XVIII, moment en què es van realitzar reformes successives Les últimes modificacions documentades són de principis del segle XX, moment en què s'adequa el mas als gustos modernistes i noucentistes del moment.</p> | 41.7124300,2.2602800 | 438463 | 4618113 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54395-foto-08134-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54395-foto-08134-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54395-foto-08134-119-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A l'interior conserva una capella oratori dedicat a Sant Martí de Tours, amb un petit altar i un retaule. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54396 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-3 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVI-XX | Enrunada | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Tenia planta baixa + dues plantes. Coberta desapareguda (era a doble vessant, est-oest). Murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior i un fragment de trespol al nordest. - Mur nord. S'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita finestra amb brancals de pedra (motllura bisellada). Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts.</p> | 08134-120 | Montmany | <p>La masia de la Rovira s'aixeca als peus dels Cingles de Bertí, sobre els límits del terme municipal del Figaró; mitja casa hi pertanyia i l'altra mitja ja era terme de Sant Quirze de Safaja. El nom d'aquesta antiga masia recorda els roures que eren i són abundants a les zones obagues de Montseny. Runes d'aquesta antiga casa, que a l'any 1322 ja surt a la documentació de l'arxiu parroquial i era una de les que formava el nucli de la feligresia de Montmany i, òbviament, també forma part de la novel·la dels Sots Feréstecs.</p> | 41.7105600,2.2410600 | 436862 | 4617919 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54396-foto-08134-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54396-foto-08134-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54396-foto-08134-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54397 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-2 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIV-XIX | En part enrunada | <p>Casa aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis, i amb un possible segon pis, tot i que dubtós. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat a l'estabulament del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga i algun fragment de teula. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, i aquestes han estat totalment espoliades. A prop i a l'altra banda del camí hi ha un petit pou, també construït amb pedra lligada amb argila, de secció circular i força ben conservat. Tot i que el torrent del Sot del Bac es troba força a prop, la presència d'aquest pou indica la necessitat de tenir aigua pels diversos usos domèstics per part dels habitants del mas.</p> | 08134-121 | Montmany | <p>El topònim Prat és un dels més documentats en els diversos fogatges catalans. Aquest apareix esmentat tant al fogatge de 1497 com el de 1553. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar a causa del seu mal estat de conservació. L'edifici actual, però, és una construcció amb grans reformes efectuades al segle XVIII; i tot i que no s'observen restes d'un edifici més antic, aquest segur que es podria documentar a través d'una intervenció arqueològica. El Prat, juntament amb l'Ullà, can Oliveres, Sant Pau de Montmany i el Romaní és probablement una de les cases amb més història de la Vall de Montmany, ja que és un dels masos que ha tingut més domini sobre aquesta zona. Es tractaria d'una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics del mateix torrent del Sot del Bac. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap al segle XIX. El mas resta deshabitat i mig enrunat, igual que els camps de conreu de la zona.</p> | 41.7246000,2.2512400 | 437723 | 4619470 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54397-foto-08134-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54397-foto-08134-121-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54398 | Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferreres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XVIII | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Resta visible una estança de planta rectangular amb les marques d'un embigat que podria marcar la presència d'un primer pis. Ha desaparegut tota la coberta, així com bona part dels alçats. Es tracta d'una obra feta amb murs de pedra regular, ben treballats i units amb morter de calç, o lligats amb fang; i on s'intueixen les cantonades diferenciades. Queden dempeus els murs nord i oest; la resta està molt enderrocada. Tot i la coberta vegetal amb un sotabosc de roure i alzina, es pot observar un important enderroc que segurament evidencia la presència de mes estances que acabarien de configurar el mas original. Al mur nord, s'observa l'existència d'espitlleres i un tram afegit a l'est; també hi ha un cos afegit a l'oest. Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, associats a annexes ramaders. Una mica més amunt també es documenta un enderroc força nombrós de petites pedres amuntegades unes sobre les altres que podrien indicar la presència d'alguna altra estructura.</p> | 08134-122 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>La toponímia medieval també mostra la presència de jaciments de metall, considerat genèricament com a ferro. D'aquí prové sense dubte, el nom del mas Ferreres de Monteugues, documentat per primera vegada al 1285, situat a prop del torrent de Farreres que serveix de límit entre aquella parròquia i la de Samalús l'any 1323. Més endavant aquest mas es documenta com a Ferreres de Dalt i Ferreres de Baix i esdevé rònec al mas Valls al 1540. Sembla que aquest desapareix de la documentació moderna i contemporània.</p> | 41.7141400,2.3046100 | 442152 | 4618272 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54398-foto-08134-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54398-foto-08134-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54398-foto-08134-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'edifici es troba situat sota el camíque passa per davant la Font de Ferreres, s'ha d'arribar dalt la pujada on hi ha la mateixa font, i sobre el revolt s'intueix un petit corriol que porta fins a les restes de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54399 | Can Geroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-geroni | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus, conegut com Can Geroni o cal Jeroni. Tenia una estructura rectangular formada per planta baixa i un primer pis. La coberta es troba totalment desapareguda. Els murs són de pedra irregular predominant les pedres planes o quadrangulars i de mides diverses, lligada amb fang o morter de calç; i amb les cantonades diferenciades. Queden dempeus part dels murs nord i oest; la resta està molt enderrocada. S'entreveu un tram o cos afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. Al voltant es documenten una sèrie d'enderrocs que podrien correspondre als antics annexes ramaders.</p> | 08134-123 | Vall de Vallcàrquera | <p>La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. En les notes demogràfiques conservades a Sant Pere de Vallcàrquera es parla de l'augment demogràfic d'aquestes terres, però la brevetat i inexactitud d'aquesta informació fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires extrapolacions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament per l'estat de ruïna que presenta tot l'edifici. S'observa alguna reforma façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord.</p> | 41.7292100,2.3009600 | 441862 | 4619948 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54399-foto-08134-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54399-foto-08134-123-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54400 | Can Boget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boget | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Edifici conegut com cal Buchet o Can Boget, de grans dimensions que s'ha anat ampliant i reformant al llarg dels segles. Actualment, la façana principal és al sud-est. El cos principal està situat a l'esquerra del conjunt; conserva una gran porta adovellada amb arc de mig punt amb una estructura de planta baixa, un primer pis i una segona planta sota teulada. Cobertes a doble vessant i orientades nord-est i sud-oest, totalment reformades. A partir d'aquest edifici inicial, amb murs de pedres disposades en filades, no regulars, fins a l'inici de la primera planta, es van anar construint diferents cossos. Enmig del rejuntat de les pedres, realitzat ja en el segle XX, encara es poden observar les cantoneres i els punts de contacte dels diferents cossos annexats. Possiblement, l'edifici original només tenia planta baixa i un primer pis. A la façana posterior de l'edifici original encara es pot veure un tram de l'edifici original, presumiblement anterior al segle XV, en els diferents gruixos que presenta el mur, en la factura del parament i en les irregularitats en els punts de contacte d'unes estructures amb les altres. Aquest primer edifici es va ampliar inicialment cap a l'esquerra i, posteriorment, cap a la dreta. Entre els cossos més antics i els més moderns es va construir una galeria de dues plantes (la primera planta, tancada amb vidrieres i, la segona, oberta), sobre una volta de mig punt (amb pedres disposades en plec de llibre) que permet accedir a l'era de davant la casa. És probable que els primer edifici construït davant la façana original, exempt, fos una masoveria del mas; ja que la documentació esmenta tota aquesta zona com el raval o veïnat de Faramenlles. En tot el conjunt hi ha diferents llindes amb inscripcions, gairebé totes esborrades, però que fan referència a diverses reformes del segle XVIII i XIX. Es possible que algunes de les llindes no estiguin 'in situ', que s'hagin desplaçat durant una reforma; després de la rehabilitació es van col·locar alguns elements de pedra (brancals, llindes i ampits) que possiblement s'hagin portat d'altres parts de l'edifici; malgrat tot, el conjunt és força harmònic i encara es poden seguir les traces de l'edifici original. A la part del darrera de la casa hi ha diverses construccions isolades a mode de bancals, pou i mines. A l'era hi ha diversos elements d'interès etnogràfic (abeurador, alguna pedra dels brancals i les dovelles, així com alguna eina del camp. La casa també compta amb una sèrie d'annexes ramaders, actualment remodelats en totxana i utilitzats com a magatzem o per guardar-hi el bestiar, bàsicament cavalls.</p> | 08134-124 | Montmany. Puiggraciós | <p>El nucli del Figaró es va desenvolupar mentre els altres veïnats que ja existien a finals de l'època medieval també s'anaven poblant, tot i que a un ritme menor. El veïnat de Faramelles, al voltant de Can Boget, ja estava constituït cap a l'any 1520 i fou un lloc preferent d'assentament d'immigrants francesos. El 1628, l'aglomeració ja rebia el nom inequívoc de 'veïnat de Faramellas' i, el 1680, l'esment com a 'raval de Fermellas' delatava la continuació del creixement.Serà però, entorn del patrimoni dels Boget de Montmany, a prop del mas Cases Jussanes que es desenvoluparà aquest altre nucli de població, essent determinant en aquest sentit la vinguda dels francesos a partir de 1500. Quan el 1520 va ser assassinat el francès Joan Forners que vivia en una dependència annexa a Can Boget, ja hi havia, a la riba del torrent que baixa de Montmany, diverses cases. Així al 1525 un honor pertanyent a Antoni Boget i el seu fill Joan és establert a Gabriel Vinyoles al 1525 a l'indret conegut com a Faramelles, ja en la suposada acta de consagració del 1187 l'honor limitava amb un camí i amb les parets de les cases d'Antoni Coders i Marí Vidal. Ambdós cognoms no apareixen entre els habitants medievals de Montmany, el que no és estrany, ja que ambdós poden ser francesos nou vinguts. Antoni Coders era originari de 'Sancti Boneti Lavalossa diocesis Tule regni Galli nunc vero habitatori dicte parrochie Sancti Pauli de Montemagno' i que era teixidor de panys de lli. Martí Vidal es documenta al 1528 quan, amb la seva esposa Gabriela ven a carta de gràcia a Gaspar Riu de Monteugues uns terrenys al lloc de Sallent. La terra es tinguda, amb la vivenda dels Vidal sota domini d'Antoni Boget. Al 1545 Joan Boget estableix a Antoni Coders una peça al camí que mena al mas Boget i aquest té terres que limiten amb el mas Oliveres. La família Boget apareix sovint a la documentació com a compradors del mas a Santa Maria de l'Estany al 1379, per part de Joan Boget. I un altre Joan Boget tingué un plet amb Serafí Carrós de Centelles davant el batlle Rafael Figaró l'any 1551 que permet documentar que els establiments dels Boget són decisius pel desenvolupament d'aquest nucli. El mas i els seus habitants també apareixen a la documentació d'època contemporània on el mas continua essent una de les explotacions més importants de la zona.</p> | 41.7023300,2.2558500 | 438085 | 4616995 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54400-foto-08134-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54400-foto-08134-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Zona coneguda com a Barri de Faramelles. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54401 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-1 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | <p>Edificis en ruines que es troben envoltat d'espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular esglaonada. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per dos pisos, dels que no se'n conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de consevació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. Per algunes evidències que en resten la teulada hauria estat a doble vessant, de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders es disposen de forma perpendicular a l'edifici principal en el punt on la plataforma natural s'estreny. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta.</p> | 08134-125 | Montmany. Puiggraciós | <p>Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al veïnat de Faramelles i a la presència de diversos fenomens migratoris. Aquests masos apareixen al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta als Vidal sense poder determinar si es tracta del cap d'una casa ja establerta. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, cap el segle XVI, mantenint-se dempeus fins a mitjans de segle XX. Actualment es troba en runes i es difícil distingir les estances que conformaven les diverses edificacions.</p> | 41.7078200,2.2608900 | 438509 | 4617601 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54401-foto-08134-125-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54402 | Can Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-badia-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Gran mas format per un edifici principal de planta rectangular i una sèrie d'edificis annexes tancats al voltant d'un petit barri. El cos principal el forma una estructura de planta quadrangular, originàriament coberta a doble vessant i estructurada en planta baixa, un primer pis i una pallissa. La tècnica constructiva utilitzada es centra en la pedra local de petites i mitjanes dimensions poc treballada i lligada amb morter i arrebossat, a excepció de les cantoneres que es troben reforçades per grans carreus de pedra ben tallada colocats a 'soga i través'. La façana principal d'aquest cos dóna a l'interior del barri i s'organitza al voltant d'una porta adovellada, amb pedres de ben tallades de procedència local, i un conjunt d'obertures disposades de forma irregular per la façana. La part inferior del conjut es va haver de reforçar amb grans contraforts, actualment encara visibles.</p> | 08134-126 | Montmany. Puiggraciós | <p>Aquesta explotació agrícola-ramadera situada als peus del Santuari de Puiggraciós tindrà una història paral·lela a dels altres masos de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany. Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al veïnat de Faramelles i a la presència de diversos fenomens migratoris. Aquests mas, juntament amb el de Can Traver apareixen al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta el topònim Badia sense poder determinar si es tracta del cap d'una casa ja establerta. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, cap el segle XVI, mantenint-se dempeus fins a mitjans de segle XX. Actualment es troba deshabitada tot i que l'entorn més immediat és emprat com a masoveria.</p> | 41.7017500,2.2500300 | 437600 | 4616934 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54403 | Can Sous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sous | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIV-XX | <p>Edifici de planta rectangular format per planta baixa, primer pis i golfes. El cos principal presenta una coberta a dues vessants (nord-sud) amb el carener perpendicular a la façana principal, aquesta oberta a l'est. A la façana sud, després de 1940, s'hi va adossar una estructura, amb un porxo a la primera planta. Portes i finestres amb brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. A la dreta de la porta, a la planta baixa, es conserva una finestra esqueixada. Els murs exteriors són de pedra, tot i que la fàbrica no resta gairebé visible al estar tota la superfície arrebossada, excepció dels careners. La pedra es disposa en filades més o menys regulars lligades amb abundant morter de calç. Exempt de l'edifici principal, al nordest, hi ha unes corts de pedra (només planta baixa), reformades parcialment amb totxo; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior. Aquest antic mas ha perdut les seves funcions originals i bona part de les estructures han estat adaptades per albergar un restaurant. La reforma més important ha estat l'afegiment de tot un cos de planta rectangular disposat perpendicular al mas i que presenta una estructura de planta i pis, amb una fàbrica pròpia dels anys 70-80 del segle XX, amb un doble accés, i tota una vidriera.</p> | 08134-127 | Montmany | <p>En els fogatges del segles XV i XVI no apareix el topònim Sous, tot i que el mas bé podria existir amb un altre nom. Donada l'absència de documentació d'aquest edifici al llarg de l'època moderna, i a tall d'hipòtesi podem dir que la construcció d'aquest mas s'ha d'associar a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII o si més d'aquest moment daten algunes reformes en l'estructura. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. En les notes demogràfiques conservades a l'Arxiu de Sant Pau de Montmany es parla de l'augment demogràfic d'aquestes terres, però la brevetat i inexactitud d'aquesta informació fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires extrapolacions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent.</p> | 41.6878600,2.2522000 | 437767 | 4615391 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54403-foto-08134-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54403-foto-08134-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54403-foto-08134-127-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54404 | Can Pere Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-mestre | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Reformada | <p>Edifici isolat de planta rectangular i format per uns baixos, un primer pis i unes golfes sota teulada. La tècnica constructiva utilitzada es basa en el murs de pedres irregulars; actualment algunes de les pedres la façana estan rejuntades amb ciment; i la cantonada de l'angle nord-est està diferenciada del mur amb pedres més grosses. Tota l'estructura està coberta amb una teulada de doble vessant, de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana principal; aquesta es va fer nova en ell moment de rehabilitar l'edifici. La façana principal presenta un inflexió a la part central. A la planta baixa hi ha una finestra oberta recentment i una porta eixamplada per adaptar-la com a accés al garatge; es van construir amb pedra del mateix tipus de la que hi ha a les finestres de la primera planta, tota de procedència local. A la primera planta hi ha dues finestres amb els elements de pedra (brancals, ampits i llindes) aquestes es disposen de forma geomètrica i donen harmonia a tota la composició.</p> | 08134-128 | Montmany | <p>Tot i que el topònim, en aquest cas patronímic, de can Pere Mestre no apareix a la documentació d'època moderna de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany, la construcció d'aquest edifici s'ha d'associar a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. La poca informació i la seva inexactitud fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa, que pel nom podria correspondre a l'habitatge del mestre de la zona de Montmany. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires aproximacions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament per l'estat de ruïna que presenta tot l'edifici.</p> | 41.7138400,2.2426100 | 436994 | 4618282 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54404-foto-08134-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54404-foto-08134-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54405 | Cal Pèl Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pel-roig | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Una part dels elements reformats | <p>Edifici molt modificat format per una planta baixa i un primer pis, conegut com cal Pèl Roig, Pere Roig o can Peu Roig. Tota l'estructura presenta una coberta a doble vessant orientada en direcció sud-oest nord-est. La fàbrica dels murs originals no resta visible ja que l'antic edifici s'ha convertit en un xalet de segona residència. Es manté una mica l'estructura original de les façanes i la disposició de les obertures. Façana sud-est és la principal i presenta una finestra al tram est de la primera planta amb elements reaprofitats, brancals de pedra bastos, llinda amb la motllura bisellada i ampit motllurat. La porta té un gran arc rebaixat de maó massís, l'obertura es va anar empetitint fins a la porta actual, amb brancals de maó massís i llinda de fusta. Mentre que a la façana sud- oest s'observen dues finestres a la primera planta amb elements de pedra (aresta escairada) i ampits motllurats. La façana nord- oest no es pot visualitzar totalment ja que hi ha una estructura annexa adossada, es tracta d'un petit cobert construït en obra i de factura contemporània. La darrera façana, la nord- est. Presenta un interessant combinació de diversos elements arquitectònics que fan pensar que en algun moment hagués pogut tractar-se de la façana principal de l'edifici. Aquest aspecte, però, no es pot confirmar ja que la seva orientació i ubicació (a poc menys de 5 metres d'un marge que supera en alçada la de tota la casa) no semblarien aconsellar-ho. Aquesta façana té una porta adovellada al tram nord, amb arc de mig punt, de pedra; actualment està tapiada i presenta una finestra al centre, amb brancals de pedra. A la primera planta, damunt la porta, hi ha una finestra amb els elements de pedra (aresta escairada) i ampit motllurat. A l'esquerra d'aquesta finestra n'hi ha una altra de les mateixes característiques, però amb l'ampit de motllura simple; al seu costat, una petita finestra amb elements monolítics diferenciats.</p> | 08134-129 | Montmany | <p>Cal assenyar que el topònim, en aquest cas patronímic, de can Pere Roig amb nombroses variacions, no apareix a la documentació d'època moderna de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany, ni als diversos fogatges dels segles XV i XVI, la construcció d'aquest edifici s'ha d'associar doncs, a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. La poca informació i la seva inexactitud fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa, actualment remodelada i convertida en habitatge. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires precisions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent.</p> | 41.7179000,2.2469000 | 437355 | 4618730 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54405-foto-08134-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54405-foto-08134-129-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54406 | La Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-blanca-0 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Edifici, conegut com la Casa Blanca o can Puça indistintament, de planta rectangular i exempt format per una planta baixa, un primer pis i una planta sota coberta; amb diversos annexes ramaders. El cos principal presenta una coberta de teula aràbifa a doble vessant, orientada de nord a sud i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a la banda l'est. És en aquesta façana on hi ha una porta adovellada amb arc de mig punt i, al damunt, una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra; i on les obertures es disposen de forma més o menys simètrica al llarg del parament. Aquest és el cas de la finestra que hi ha sota coberta i de la finestra oberta a la dreta de la porta i de factura recent. L'edifici original es va ampliar afegint-hi un cos al darrera (costat nord) i amb la construcció de diversos cossos isolats a mode de quadres i que actualment s'utilitzen per el bestiar, sobretot cavalls.</p> | 08134-130 | Montmany | <p>Igual que bona part de les construccions de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany, el topònim d'aquest mas no és present en els diversos fogatges dels segles XV i XVI, la construcció d'aquest edifici s'ha d'associar doncs, a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII, o en un moment immediatament anterior. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos més o menys propers entre ells. La poca informació i la seva inexactitud fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires precisions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent i és en aquest moment que es documenten algunes de les reformes més importants.</p> | 41.7193500,2.2484700 | 437487 | 4618890 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54406-foto-08134-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54406-foto-08134-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54407 | Ca l'Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantic | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIV-XX | Part dels elements desapareguts | <p>Masia formada per un edifici civil de planta quadrada i les diverses dependències agrícoles i ramaderes que amb el temps van anar desapareixent al quedar el mas dins el centre del poble. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a 3 vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que el de les golfes és de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta, 4 finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres 4 finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i 4 finestres més a les golfes. A causa del desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant de l'edifici s'obren els antics jardins i algunes petites edificacions de caràcter auxiliar i força malmeses que en dificulten la seva valoració.</p> | 08134-131 | Nucli del Figaró | <p>El mas Antic va ser un dels masos més influents del Figaró, amb abundants propietats i recursos. Tot i que la primera evidència escrita sobre el mas Antic data de l'època baix medieval aquesta segurament és més reculada i es pot situar en el segle XIII. La casa forta de Ca l'Antic apareix junt a altres masos més en el fogatge de 1497 i en el del 6 octubre de 1553 on es documenta com a cap de casa de la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera un tal Pere Antic o Antich. Una altra data sobre el mas l'aporta la dovella central del portal a la façana sud, concretament amb la inscripció de 1676 indicant una reforma del mas. Aquesta construcció va patir diverses ampliacions cap al sud plasmades en els paraments exteriors dels seus murs. A la primera construcció de planta rectangular s'hi afegirà un segon cos, de dimensions més reduïdes i finalment un tercer cos que seguirà, en la mesura possible, els mateixos patrons arquitectònics que la resta. El paper d'aquesta família fou cabdal en el desenvolupament del nucli del Figaró, junt a les famílies Figueró i Xicola i aquest fet s'evidencia en el paper dinamitzador de la família Antic er en la construcció de la nova església parroquial de Sant Rafael i Santa Anna, essent alguns membres de la família batlles reials i ocupant nombrosos càrrecs importants al llarg de l'època moderna. Posteriorment, a finals del segle XIX i XX el mas es va adequar a les noves corrents del modernisme i noucentisme i a més de nombroses reformes s'hi va construir uns jardins privats. Actualment el mas pertany a la família Aparicio i es troba en molt mal estat de conservació.</p> | 41.7213300,2.2735600 | 439576 | 4619091 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54407-foto-08134-131-1.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54408 | Castell del Rubinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-rubinat | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta construcció presenta una planta irregular. Es trata de diversos cossos annexats amb la voluntat de seguir la tipologia d'un castell i units entre ells. La coberta de l'edifici és plana i presenta uns merlets a nivell decoratiu i que estroben a tota la cornisa i l'estructura complerta consta de planta, primer pis i golfes. El sistema arquitectònic utilitzat es centra en la construcció de murs de pedra basta de calcària unida amb morter de calç i les obertures són llindes de pedra picada i totalment arrebossada, sense excessius elements decoratius. La façana sud d'aquest edifici civil presenta un portal d'arc apuntat i es troba flanquejat per dues finestres amb reixes de forja a la planta baixa, 3 balcons (el central amb la llinda datada i dibuixada) al primer pis i 3 portals. Aquests portals es troben parcialment tapiats formant finestres. La façana nord presenta dues finestres a la planta i cinc al primer pis (la central amb inscripció a la llinda i ampit motllurat) i dos contraforts. La coberta, ja esmentada, presenta una cobertura de bigues, llates, rajoleta i teula aràbiga. Les diverses reformes del mas es donaren per la façana est, on es poden apreciar dues ampliacions, la primera de les quals segueix la simetria de la façana principal, i una segona que forma un cobert acabat amb material constructiu contemporani i de funcions diverses. A l'altra banda l'annex és utilitzat com a cuina. Aquest edifici està tancat dins un petit recinte emmurallat, i a dins alberga un petit jardi.</p> | 08134-132 | Nucli del Figaró | <p>Els corrents modernistes i noucentistes aplicats a l'arquitectura van arribar al Figaró a mans dels nombrosos estiuejants que s'hi ban construir una segona residència. Seguint la influència del romanticisme i el neoclassicisme es van acabar combinant bona part d'aquests elements en algunes de les noves edificacions realitzades, i aquest és el cas del Castell del Rubinat. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7187500,2.2725400 | 439489 | 4618806 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54408-foto-08134-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54408-foto-08134-132-2.jpg | Física | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54409 | Abeurador can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-can-oliveres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Bloc de pedra local, d'origen sorrenc treballada i rebaixada formant un recipient rectangular de grans dimensions. Aquest encara conserva les marques del cisellat, tot i que la superfície exterior es troba molt rodada. Al seu interior, fa poc temps s'hi va col·locar un revestiment en plàstic, per evitar el supurament de la pedra. Amb aquest element també hi va una llosa rectangular, de pedra local i sorrenca, que s'utilitza com a tapadora o cobertora i que segueix la mateixa morfologia que el recipient. Aquest espai era el lloc on es posava aigua amb l'objectiu de fer-hi abeurar el bestiar.</p> | 08134-133 | Montmany | <p>Objecte que s'ha de relacionar amb les activitats agrícola-ramaderes de ca n'Oliveres. Aquest mas datat des de la baixa edat mitjana ha estat un dels casals forts de la zona de Montmany i del veïnat de Faramelles, amb una important presència com a centre agrícola. Aquest element es troba isolat en un petit bancal sobre el mateix mas, i per tant la seva atribució cronològica és força dubtosa, tot i que ben segur està vinculada al mas Oliveres.</p> | 41.7127900,2.2593900 | 438389 | 4618153 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54409-foto-08134-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54409-foto-08134-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54410 | Retaule de Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-pere-de-vallcarquera | <p>FULL MUNICIPAL N.18 Edició trimestral Abril de 2005. Ajuntament de Figaró-Montmany. Presentació de resultats del projecte Vallcàrquera 21. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XIX | En procés de restauració. | <p>El retaule major dedicat a Sant Pere ocupava tot l'absis central, en tenim una breu descripció feta pel prevere Roviralta: 'Está dedicado al titular San Pedro. Consta de cuatro pisos ú órdenes que llegan del suelo hasta el techo, ocupando todo el ábside. La fecha de su construcción tiene lugar en el siglo XVI, esculpida en el zócalo, indica al su gusto arquitectónico. El orden bajo, tiene además de la mesa central, las gradas y el pequeño sagrario de la exposición, un zócalo o plafón con lienzos al óleo. El primero alto consta de cinco compartimientos verticales, de los que el centro ostenta la imagen de escultura, de tamaño natural, del titular; los dos á ella más próximos, sendos lienzos con escenas de la vida del santo, y los dos remotos son nichos con otras imágenes de escultura en ellos. La misma disposición presenta el segundo orden alto, sólo que el nicho central cobija á la Virgen de Montserrat. El tercer alto no tiene más que tres compartimientos, con un crucifijo en el del medio, y lienzos en los dos restantes. Los adornos no son pocos, están trazados según el gusto barroco, con columnitas, frontones partidos con volutas, llamados frontones volutados...' El cos inferior del retaule està, dividit en cases o departaments, en cadascun dels quals hi ha, pintada o en relleu, una figura o una escena que pot ésser relacionada amb el personatge o el tema religiós al qual és dedicat el retaule. Actualment aquest es troba desmuntat i en procés d'estudi, dins el projecte de Vallcàrquera 21, on a més de salvaguardar el retaule es van troba dues representacions més tardanes, del segle XIX i datades en un moment indeterminat després de la Guerra del Francès, de Sant Lluc i Sant Mateu. Aquestes van ser encarregades pels vilatans del Figaró a través del vot del poble i en el marc de la festivitat dels Sants Patrons.</p> | 08134-134 | Vall de Vallcàrquera | <p>A la diada dels Sants Patrons de 2005 es va presentar a l'església de Sant Pere de Vallcàrquera els primers resultats del projecte 'Vallcàrquera 21' de recuperació i valorització del patrimoni cultural i natural de Vallcàrquera: el retaule de Sant Pere, l'entorn de la capella i del molí de can Xicola, els camins tradicionals. Aquest projecte és una de les línies de treball principals del Pla de Desenvolupament Local i es fa amb col·laboració de la Generalitat de Catalunya i del Fons Social Europeu. Durant la restauració del retaule de Sant Pere s'han trobat uns pintures del segle XIX que representen a Sant Lluc i Sant Mateu amb els vivents de l'Apocalipsi. Les pintures han estat identificades per la tècnica restauradora Sra. Ester Turà com les restes de la representació pictòrica del Vot de Poble realitzat al 1812 pels parroquians de Vallcàrquera i que instituí la Processó dels Sants Patrons. Pla Els treballs de restauració són un dels projectes del pla, entre el qual també hi ha l'arrenjament i l'adequació de l'entorn de la mateixa església. El Departament de Cultura de la Generalitat ha atorgat una subvenció per a la continuació de la restauració del retaule renaixentista de Sant Pere de Vallcàrquera (segle XVI). Els treballs de restauració són un dels projectes del Pla de Desenvolupament Local 2004-2007. En el decurs del desmuntatge de retaule es va recuperar la data del mateix, al aparèixer pintat l'any 1595. Actualment s'estan acabant els treballs de restauració del retaule de Sant Pere de Vallcàrquera que es duen a terme en el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya a Valldoreix i es té previst que aquest es dipositi a l'església parroquial de Figaró.</p> | 41.7257000,2.2889200 | 440858 | 4619566 | 1595 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54410-foto-08134-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54410-foto-08134-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54410-foto-08134-134-3.jpg | Física | Renaixement|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es té previst que el retaule es dipositi a l'església parroquial del Figaró. | 95|98|99|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54411 | Capelleta a Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-a-puiggracios | <p>GAVÍN BARCELÓ, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.222. p.106. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XVIII | <p>Als peus del telègraf hi ha un petit edifici abans capella, lloc on la tradició diu que s'hi trobà la verge. Aquesta estructura correspon a una construcció feta amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. Presenta una coberta en obra, formada per blocs de pedra de petites dimensions, poc treballats i lligats amb abundant moter de calç, de dues vessant. La capella ha estat modificada en diverses ocasions, com ho demostren les reformes del seus paraments.</p> | 08134-135 | Puiggraciós | <p>Petita capelleta situada gairebé a sota de la Torre de Telegrafia Òptica, on marca la tradició que va ser trobada la imatge mariana venerada al Santuari de Puiggraciós. Aquesta capella, anomenada Santa Maria del Puig, va originar la construcció de l'actual santuari. Aquest, pròpiament dit, va ser erigit entre el 1701 i el 1711 i restaurat el 1957, en aquest centre cultual s'hi venera la Mare de Déu de Puiggraciós, una talla gòtica catalana datada dels segles XIV-XV i inicialment ubicada a Montmany i suposadament trobada a l'indret on hi ha l'actual capella. No serà fins l'any 1698 quan es concedeix l'administració de Sant Pau de Montmany sobre Santa Maria del Puig. La història del Santuari de Puiggraciós s'inicia amb la petició del rector de la parròquia de Montmany, Mn. Vicenç Torrellebreta, quan demana al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l'any 1698, la concessió d'un Altar Major per a l'advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser atorgada el 26 de juny de 1701 quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l'Ametlla, i entre d'altres càrrecs visitador general de la diòcesi de Barcelona, va signar-la. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte. El temple es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la residència de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi. Entre 1910 i 1936 va ser, també, seu de la parròquia de Montmany. A l'any 1936, el temple va ser profanat i posteriorment restaurat en el període comprès entre els anys 1951 i 1955 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, iniciada a petició del rector de l'Ametlla Mn. Jesús Ventura. La inauguració d'aquestes actuacions va tenir lloc l'any 1957. És possible que en aquest moment al arranjar-se l'entorn immediat del santuari marià s'arreglés la capella ja que s'observen nombroses reparacions en el seus paraments.</p> | 41.7059600,2.2483800 | 437467 | 4617403 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54411-foto-08134-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54411-foto-08134-135-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La tradició oral esmenta la presència d'una cova sota la capella, on suposadament es va trobar la imatge de Santa Maria de Puiggraciós, i que a través d'aquesta hi hauria un pas que permetria accedir a través de sota els cingles de Bertí a la banda del castell de Montmany. Sobre l'església de Sant Pau, en un collet a 701 m d'alçada que té una torre de telègraf construïda al 1845 i Puiggraciós, on es troba el poblat ibèric (807 m d'altitud) hi ha el Santuari de la mare de Déu de Puiggraciós, residència des de 1973 d'una comunitat benedictina filial de Sant Pere de Puelles. El santuari fou erigit entre 1701 i 1711 en el lloc on, segons la tradició, fou trobada la imatge gòtica de Santa Maria del segle XV que es venerava a la parroquial de Sant Pau de Montmany. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54412 | Barraca sota la rectoria de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sota-la-rectoria-de-vallcarquera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Part desapareguda | <p>Restes del basament en pedra seca d'una estructura construïda de planta rectangular orientada sud - nord i parcialment coberta. El sistema constructiu utilitzat és força senzill, un sòcol de mesures aproximades que oscil·larien entre 2 m de llargada per 1 d'amplada. Aquest és de pedres de dimensions petites i mitjanes, sense treballar i segurament reutilitzades de l'entorn proper, lligades amb pedres de petites dimensions o amb una mica de fang. El seu mal estat de conservació i la destrucció que ha patit recentment amb l'ampliació del camí no permet fer cap més indicació sobre les característiques arquitectòniques que hauria tingut aquesta estructura ni la seva funcionalitat.</p> | 08134-136 | Vall de Vallcàrquera | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular del món rural. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjans del segle XX.</p> | 41.7250100,2.2922400 | 441133 | 4619487 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54412-foto-08134-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54412-foto-08134-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54412-foto-08134-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54413 | Mina d'aigua de can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-oliveres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Obertura semi-excavada al terreny natural sobre el mas Oliveres. L'accés es realitza a través del camí que puja per sobre el mas i porta a unes hortes. En aquest punt es localitza gran mur construït en pedra, que recorda una feixa però que mena a una altra estructura construïda amb una porta d'accés formada per un reixat. Es tracta d'una boca oberta amb volta de canó i parcialment construïda en pedra lligada amb morter de calç, actualment tancada. En aquest punt també es documenta una bassa o dipòsit per estancar aigua, i també se'n documenta un altre més avall que funcionaria com a recol·lector. Presenta una coberta de punt rodó, i just a la boca es pot observar la roca retallada en forma de galeria baixa. No s'ha entrat a la mina, ni s'ha accedit fins al fons, ja que aquesta està tancada, per tant se'n desconeix la profunditat.</p> | 08134-137 | Montmany | <p>L'aprofitament dels recursos hidràulics, ja sigui en forma de pou o de mina per a l'obtenció i gestió de l'aigua, es documenten a Figaró-Montmany des d'època medieval. Tot i que els primers documents fan referència a uns usos més específics centrats en els molins, sèquies i recs; es factible pensar que l'abastiment de caire més subsistencial es faria a base de pous i mines. La particularitat del terreny del municipi també facilita aquesta pràctica, ja que la presència d'abundants torrents i rieres fa que el punt d'abastiment es focalitzi en aquestes formacions naturals. Un dels propietaris del mas Oliveres per tal d'evitar problemes de captació d'aigües va fer construir aquesta mina, segons un gravat a la reixa de la porta, fou J. Sala amb la data MCMXXIII. Per tant no seria estrany que l'aprofitament de l'aigua, ja fos en forma de mina o no, fos present des d'època moderna, si no amb anterioritat. Per les evidències arquitectòniques conservades i el seu estat de conservació aquesta mina va ser i és utilitzada en època contemporània, tot i que ara de forma més esporàdica i bàsicament per regar les hortes del davant.</p> | 41.7132100,2.2598900 | 438431 | 4618200 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54413-foto-08134-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54413-foto-08134-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54413-foto-08134-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54414 | Cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisteller-2 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | Part desapareguda | <p>Queden els basaments del què hauria estat un mas format per un edifici annexat a Can Zidró . Aquest edifici presenta una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades i lligades amb morter. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries. I també es pot apreciar l'existència d'estructes properes destruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades.</p> | 08134-138 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat en la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera, amb el veí can Zidró. L'auge constructiu que pateix aquesta zona al llarg de l'època moderna es pot situar en un context de petits arrendataris relativament enriquits que decideixen comprar un terreny i construir-se una casa pròpia. Aquest establiment s'ha d'associar a una petita explotació agrícola i ramadera d'abast particular i determinada per el funcionament de la Riera de Vallcàrquera en aquest punt.</p> | 41.7275300,2.3002400 | 441801 | 4619761 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54414-foto-08134-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54414-foto-08134-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54414-foto-08134-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54415 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-0 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | Aquest edifici va patir importants reformes i actualment s'utilitza pel turisme rural. | <p>Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis amb un desenvolupament arquitectònic en horitzontal. L'edifici es troba assentat en un petit altiplà sobre la Riera de Vallcàrquera i amb les diverses terres de conreu al voltant, aquestes formades per alguns bancals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada al sud. Aquesta façana principal presenta diverses obertures realitzades de forma irregular en tot el seu tram repartides quatre al primer pis i dues a la planta baixa. Cal destacar que la fàbrica d'aquestes obertures és força senzilla i no presenta cal element ornamental destacat. La porta principal, també presenta una factura força senzilla, és rectangular i es troba pintada de blanc. El mas va patir una ampliació important que segueix el mateix mòdul de planta baixa i primer pis en obra moderna. Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple combinen l'ús de la pedra amb el de la totxana i presenten una coberta a una sola vessant.</p> | 08134-139 | Vall de Vallcàrquera | <p>Les notícies històriques d'aquest mas són força recents, no apareix esmentat a la documentació dels fogatges dels segles XV i XVI i no en trobarem referències amb aquest nom fins a mitjan del segle XVIII o ja dins el segle XIX. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt a causa de les nombroses reformes realitzades en els seus paraments. Per la seva posició geogràfica i per les seves característiques formals no es pot parlar d'una gran explotació agrícola ramadera que no s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna (ús de rajols, arrebossats, etc), amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial.</p> | 41.7293800,2.3020900 | 441956 | 4619966 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54415-foto-08134-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54415-foto-08134-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54415-foto-08134-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54416 | Can Matamoros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-matamoros | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Edifici conegut com can Matamoros (nom actual), però que per molta gent era Can Pere Planes o Pere Plana. Es tracta d'una casa de petites dimensions orientada est-oest i assentat sobre una plataforma sobre la Riera de Vallcàrquera. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal s'organitza en base una porta rectangular, de fatura senzilla i dues finestres per banda, de dimensions similars, i tres obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades. Aquest espai presenta un mur perimetral que tanca part del mas amb ell mateix.</p> | 08134-140 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas, el seu topònim no apareix en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XV. Actualment és conegut com a can Matamoros, nom dels propietaris actuals com així indica un cartell situat a la casa. Antigament era anomenat can Pere Planes o Pere Plana, fent referència a la posició de la mateixa casa, situada en un indret força planer. Tot i que els paraments actuals no ens aporten gaire informació segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament d'algunes de les grans propietats de la zona del Montseny. L'auge constructiu que pateix aquesta zona es pot situar en un context de petits arrendataris enriquits que decideixen construir-se una casa pròpia a la zona de Sant Pere de Vallcàrquera. Aquest establiment s'ha d'associar a una explotació que es dedicaria a tasques agrícoles i ramaderes, des d'una de les zones més privilegiades de la contrada.</p> | 41.7250200,2.2933400 | 441225 | 4619487 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54416-foto-08134-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54416-foto-08134-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54416-foto-08134-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54417 | Can Rifà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rifa-0 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | En runes | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Tenia planta baixa i un primer pis. Coberta desapareguda (era a doble vessant, est-oest). Murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior. S'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita finestra amb brancals de pedra. Restes d'un cos adossat al sud- est i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts o estables.</p> | 08134-141 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas, tot i que el topònim Rifà o Refà si que apareix en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XV, concretament al 1553. Actualment és es troba en estat ruinós i tot i que els paraments actuals no ens aporten gaire informació segurament es tracta d'una construcció datada del mateix segle XV, que va patir importants modificacions en el moment de desdoblament de les propietats i de les grans reformes constructives ben documentat en la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera al llarg del segle XVIII. Aquest assentament apareix associat a una petita explotació que es dedicaria a les tasques de caire agrícola i ramader d'abast local.</p> | 41.7291300,2.3011500 | 441878 | 4619938 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54417-foto-08134-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54417-foto-08134-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54417-foto-08134-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54418 | Can Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sarda | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | S'ha perdut el camí d'accés al mas. | <p>En queda molt poc d'aquesta edificació de planta rectangular totalment coberta per la vegetació, aquesta formada bàsicament per matoll i bardisses. Es conserven fragments d'un paredat interior de la casa on s'aprecia una factura de carreus de petites dimensions, ben escairats i disposats en filades regulars lligats amb argamassa i amb arrebossat. A prop s'entreveuen restes de murs que podien haver estat les dependències annexes d'aquest mas.</p> | 08134-142 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas, al no aparèixer en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XV. Actualment és es troba en estat ruinós i tot i que els paraments actuals no ens aporten gaire informació segurament es tracta d'una construcció força senzilla d'època moderna, bastida en un moment indeterminat del segles XVII i XVIII. Aquesta estructura va patir importants modificacions en el moment de desdoblament de propietats i de grans reformes constructives ben datades a la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera al llarg del segle XVIII. Aquest establiment s'ha d'associar a un nucli habitat que es dedicaria a l'explotació agrícola i ramadera d'abast particular i determinat pel propi funcionament de la Riera de Vallcàrquera, ben propera a can Vileta, can Rifà i altres petits nuclis de poblament.</p> | 41.7293700,2.3011600 | 441879 | 4619965 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54418-foto-08134-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54418-foto-08134-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54418-foto-08134-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba al peu del camí que porta a Can Gil, parcialment reblerta pel sediment del mateix camí. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54419 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-5 | <p>OLIVER, J. en premsa. Història de Figaró-Montmany. Vol. 2: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | 1936, XX | <p>El cementiri municipal està situat a les afores del nucli urbà, a la carretera de Montmany. Després de les darreres intervencions, el cementiri es troba actualment en un bon estat. Es tracta d'un recinte de planta rectangular limitat per un mur perimetral format per pedres de procedència local, més o menys ben escairades i lligades amb abundant ciment. Aquest s'adapta a l'abrupte topografia del terreny deixant un gran espai no construït al seu interior. Els nínxols construits, de factura nova, es disposen prop la porta d'accés al recinte, aquests només ocupen unes tres filades, quedant un gran espai lliure a la part superior; on s'hi troben tres petits panteons familiars.</p> | 08134-143 | Montmany | <p>Amb el traspàs de la parroquialitat de Sant Pere de Vallcàrquera a l'església de Sant Rafael i Santa Anna també es va produir el moviment de part del cementiri. Concretament als nínxols construïts a l'entrada de Sant Pere de Vallcàrquera durant la segona meitat del segle XIX. Així doncs, l'actual església de Santa Anna i Sant Rafael, fou construïda expressament a mitjan segle XIX en substitució de la capella anterior d'origen baixmedieval i emplaçada en un lloc proper, més enlairat. El motiu del trasllat de la parroquialitat fou molt polèmic, sobretot per part dels rectors de Sant Pere de Vallcàrquera que no volien traslladar-se al temple de Sant Rafael del nucli del Figaró, construït l'any 1776 i reformat el 1850. El trasllat, lògic tenint en compte el desenvolupament del nucli, es va allargar durant uns 25 anys per la resistència del rector de Vallcàrquera al canvi i al seu propi trasllat al Figaró, fins que el 1870 consta com a nova parròquia l'església del Figaró associada al nou cementiri.</p> | 41.7184100,2.2675300 | 439072 | 4618772 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54419-foto-08134-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El cementiri és un dels pocs equipaments municipals compartits per tots els veïns de Vallcàrquera. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54420 | Creu de la Cuspinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-cuspinera | <p>BASTARDES, A. 1983. Les Creus al Vent. Ed. Millà. Barcelona. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Creu situada sobre el turó de la Cuspinera, visible des de bona part del municipi per la seva altitiud i dimensions. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada d'uns 50 cm., amb diverses alçades. La base de la creu està construïda amb uns bancals o graons en obra feta amb pedra local i ciment i amb un revestiment en marbre en els dos darrers graons L'estructura, en metall, presenta una secció rectangular amb les arestes desiguals i un suport també en metall relligat amb un filferro. A la roca de la base es pot observar una placa amb la llegenda 'EL FIGARÓ LA CREU I LA SENYERA SEMPRE UNITS AMB LA CUSPINERA AVP 11 DE SETEMBRE DE 1995'. La creu està orientada sudoest-nordest. Al costat sudest de la base hi ha una bandera de Catalunya, amb les 4 barres, onejant.</p> | 08134-144 | Montmany | <p>És habitual la col·locació de creus o elements senyalitzants al costat dels camins o en punts rellevants del municipi i de certa altitud. Es desconeix si existia una altra creu anterior. Aquesta creu es troba ubicada en el camí que porta des de Figaró i Montmany al Castell de Montmany i al Sot del Bac i és un punt de referència del poble. Tot aquest turó es va cremar en el decurs dels focs del 1994, fet que encara fa més visible l'estructura i la necessitat de revaloritzar la zona.</p> | 41.7231100,2.2648600 | 438854 | 4619295 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54420-foto-08134-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54420-foto-08134-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54421 | Creu de can Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-can-plans | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. BASTARDES, A. 1983. Les Creus al Vent. Ed. Millà. Barcelona.</p> | XX | <p>Creu situada al Coll de Can Plans, punt de referència de la zona. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada d'uns 30 cm., amb diverses alçades. La base de la creu està construïda en un basament en pedra i dos graons en obra feta amb pedra local i relligats amb ciment. L'estructura, en metall, presenta una secció circular i es disposa a mode de creu llatina amb les arestes desiguals A la pedra de la base es pot observar una llegenda gravada, amb dues grafies diferents de traç irregular i mig esborrades on es llegeix 'POTE..CUBE..BELLET i AZDU 1970', dubtós. La creu està orientada sudoest-nordest. Al costat de la base hi ha marcat el pas del GR.</p> | 08134-145 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Esplanada situada al contrafort de ponent de Roca Sentella on s'alça una creu de ferro al damunt d'un pedestal graonat i que no porta cap mena d'inscripció, però sembla que recorda la mort d'un nen a causa de l'atac d'un llop. És habitual la col·locació de creus o elements senyalitzants al costat dels camins o en punts rellevants del municipi i de certa altitud. Es desconeix si existia una altra creu anterior. Aquesta creu es troba ubicada a l'encreuament de camins que porta des de Figaró i Vallcàrquera a Sant Cristòfol de Monteugues, en l'anomenat Coll de can Plans.</p> | 41.7188600,2.2918000 | 441091 | 4618805 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54421-foto-08134-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54421-foto-08134-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Diuen que aquesta creu recorda la mort d'un infant per l'atac d'un llop. És una expliació fantasiosa però que recorda la presència d'aquests animals a final del segle XIX al Montseny. Poc després aquests foren exterminats pels seus atacs als ramats. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54422 | Creu camí de can General Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-cami-de-can-general-vell | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX, 1936. | <p>Creu situada al costat del camí, sobre una petita elevació del terreny. La base de la creu està situada a l'interior d'un encaix a la roca natural. Al costat sudest de la base hi ha una pedra amb un encaix rectangular (21 x 23 cm) que podria haver servit per encabir-hi un altre element; a l'interior de l'encaix hi ha molsa i material sedimentat. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada de 170,5 cm., 22, 8 cm d'ample i 17 cm de fons. És monolítica, amb les arestes marcades. Les mesures màximes són: alçada, 40,5 cm; amplada de la base i alçada dels braços, 10,5 cm; fons, 12 cm; amplada total dels braços, 40 cm; de la base de la creu a l'inici dels braços, 16 cm. A la roca de la base es pot observar una llarga llegenda, totalment il·legible. Els altres costats estan massa plens de vegetació per veure-hi res. La creu està orientada sudest-nordoest.</p> | 08134-146 | Nucli del Figaró. Camí de pomeretes | <p>A la llegenda, totalment il·legible i malmesa per la vista humana es fa referència a l'assassinat del rector de la Garriga, Mossèn Ramon, durant la Guerra Civil Espanyola.</p> | 41.7206900,2.2777900 | 439927 | 4619017 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54422-foto-08134-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54422-foto-08134-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54423 | Creu dins Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dins-sant-pere-de-vallcarquera | <p>BASTARDES, A. 1983. Les Creus al Vent. Ed. Millà. Barcelona. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Una mica deteriorada | <p>Creu de ferro, possiblement ubicada a l'exterior de Sant Pere de Vallcàrquera i emprada com a Padró. La creu, de metall, es troba sobre una base de pedra rectangular, més ampla a la part inferior que a la superior actuant de suport de l'objecte. Aquest cos sembla recolzat sobre una estructura lítica en forma de columna que reposa en una llosa rectangular i de base plana a la part superior; i un peu o basament en morter de calç i ciment a la part inferior. Aquest cos no sembla treballat, i la matèria primera és la coneguda com a pedra local o pedra de Sant Bartomeu. Tota l'estructura de la creu amida 1,50 m, essent l'estructura metàl·lica la més petita d'uns 40 cm d'amplada per uns 55 cm de llarg. La creu està orientada sudest-nordoest, es tracta d'una creu llatina que està formada per dos peces de ferro unides més de la meitat de la peça vertical. El suport es fa amb claus que encara són visibles. També conservava restes d'un filferro lligat a la base de la peça, a la zona de contacta amb la columna de pedra.</p> | 08134-147 | Vall de Vallcàrquera | <p>No es conserva tota la creu sencera. La seva estructura, de factura senzilla, no ens dóna gaires pistes sobre la seva cronologia o el seu ús. Es documenta com una creu de padró o de recordatori associada a l'antiga església parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual. Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida; mentre que aquesta de factura més senzilla sembla formar part de l'equipament del recinte cultual.</p> | 41.7257000,2.2889200 | 440858 | 4619566 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54423-foto-08134-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54423-foto-08134-147-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 54424 | Can Tarres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures visibles conegut com Can Tarres o can Tarrers. Tot i que la coberta es troba desapareguda, la seva proximitat a can Vileta i les restes conservades ens fan pensar que aquest petit edifici seguiria les directrius de l'altra casa esmentada. És a dir una planta baixa on es disposaria el rebedor, les quadres o magatzems i la cuina; i un primer pis on es distribuirien les diverses habitacions. Bona part d'aquesta estructura conforma la plataforma d'accés a les cases que resten senceres. La coberta es troba desapareguda en la seva totalitat, i es conserva l'arrencament del que hauria estat el forn del mas i per tant l'espai domèstic associat a la cuina. Els murs restants segueixen la tècnica connstructiva de la disposició de carreus, de procedència local i factura més o menys acurada disposats en filades horitzontals i lligats amb abundant morter de calç. Les refeccions estan fetes amb maons i totxana i queda dempeus els murs nord i est; la resta està molt enderrocada.</p> | 08134-148 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas, tot i que el topònim Tares consta al fogatge de 1497 i Tarrer o Tarrers al 1553 no és segur que aquest faci referència al mateix mas. Actualment és es troba en estat ruinós i tot i que els paraments actuals no ens aporten gaire informació segurament es tracta d'una construcció força senzilla construïda a partir del segle XVI, que va patir importants modificacions en el moment de desdoblament de propietats i de grans reformes constructives ben documentat en la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera al llarg del segle XVIII. Aquest petit establiment s'ha d'associar a un centre que es dedicaria a l'explotació agrícola i ramadera d'abast particular i amb un marc d'actuació limitat pel funcionament de la Riera de Vallcàrquera.</p> | 41.7293200,2.3017600 | 441929 | 4619959 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54424-foto-08134-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54424-foto-08134-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54425 | Can Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vileta | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Aquest edifici està format per una senzilla construcció quadrangular distribuïda en planta baixa i primer pis. La casa es troba situada en un petit altiplà i està recolzada en una lleugera pendent natural, ben assentada, per la cara oest, a la roca natural sobre la Riera de Vallcàrquera. La fàbrica de la casa evidencia la tècnica de la paret vista amb l'ús de pedra de dimensions mitjanes-petites lligades amb morter de calç i la utilització de grans blocs de pedra per a ser emprades com a llindes a les diverses obertures i com a pedres cantoneres dels angles de la casa. Tot i que les façanes han estat arrebossades i pintades recentment. La teulada és a doble vessant i presenta una coberta de teula aràbiga. La façana principal es troba orientada a l'est i s'accedeix a la porta d'entrada a través d'uns petits graons. En aquesta façana també hi obren dues obertures més, es tracta de dues finestres situades al primer pis, sense elements ornamentals. La distribució interior de la casa també segueix el modulat estàndard de rebedor i cuina i dues habitacions al pis superior. L'estança més ben conservada és la cuina, conserva part del mobiliari i de l'arrebossat interior.</p> | 08134-149 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas, tot i que el topònim Tares consta al fogatge de 1497 i Tarrer o Tarrers al 1553 no és segur que aquest faci referència al mateix mas. Actualment és es troba en estat ruinós i tot i que els paraments actuals no ens aporten gaire informació segurament es tracta d'una construcció força senzilla construïda a partir del segle XVI, que va patir importants modificacions en el moment de desdoblament de propietats i de grans reformes constructives ben documentat en la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera al llarg del segle XVIII. Aquest petit establiment s'ha d'associar a un centre que es dedicaria a l'explotació agrícola i ramadera d'abast particular i amb un marc d'actuació limitat pel funcionament de la Riera de Vallcàrquera.</p> | 41.7293500,2.3014500 | 441903 | 4619963 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54425-foto-08134-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54425-foto-08134-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54426 | Can Gambús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gambus | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Casal format per tres cossos adossats i articulats davant un espai obert o pati. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta les parets arrebossades, a causa de les recents reformes efectuades: Les obertures es disposen en finestres de factura senzilla i de dimensions mitjanes. La porta d'accés és rectangular. Sobre la portalada principal hi ha un balcó i la resta de finestres. Cal assenyalar que la sobrietat exterior de l'edifici difereix de l'espai interior, aquest decorat amb abundants elements modernistes i noucentistes. Les altres construccions associades al cos principal són més baixes. La seva planta és rectangular i la coberta és a una sola vessant, seguint una estructura de planta baixa i pis. Els murs d'aquesta edificació són de paredat comú i amb pedres cantoneres; amb una disposició regular de les obertures i deixant entreveure alguna ampliació o remodelació. Tota la planta inferior d'aquestes estructures annexes de la casa estaria destinada a la casa dels masovers, coberts i petits magatzems. Aquest conjunt arquitectònic tripartit presenta altres estructures annexes, que s'han d'associar a activitats de caire lúdic o d'esbarjo.</p> | 08134-150 | Nucli del Figaró | <p>El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès com és Can Gambús i les seves propietats.</p> | 41.7258500,2.2890400 | 440868 | 4619583 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54426-foto-08134-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54426-foto-08134-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54427 | Camí Vell de Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-pere-de-vallcarquera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | Molt reformat | <p>Es tracta d'un camí de terra batuda que vorejant la cinglera passa per sobre la riera de Vallcàrquera puja cap a la dreta fins a Sant Pere de Vallcàrquera i seguia amunt cap a Sant Cristòfol de Monteugues segurament a través del mas Dosrius. Tot i que aquest vial ha patit moltes reparacions i modificacions parcials del traçat al llag del temps, i causats tant per les inclemències del temps com per l'acció humana, resten alguns fragments de paviment de llosa i murets contenció.</p> | 08134-151 | Vall de Vallcàrquera | <p>Els principals accessos que menen a Sant Pere de Vallcàrquera han estat seguint la riera de Vallcàrquera a través de diversos caminets i corriols. El corriol que puja per can Bosc i que mena a l'església i un altre corriol que puja directament per l'estimball.. Tot i la dificultat de datar cronologicament un camí, podem dir que camí tradicional de pujar a Sant Pere de Vallcàrquera es documenta des del segle X. Ens trobem doncs, davant una antiga via de comunicació de la segona cinglera de la Vall de Vallcàrquera i amb els accessos muntanyosos tant de la zona de Tagamanent com a Sant Cristòfol de Monteugues i rodalies.</p> | 41.7258700,2.2887200 | 440841 | 4619585 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54427-foto-08134-151-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54428 | Feixes de can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-de-can-oliveres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. PARELLA, M. 1989. Aproximació històrica al conreu de la vinya a l'alta vall del Congost. Monografies del Montseny, n.4.</p> | XVII-XX | <p>Conjunt de feixes construides al voltant del mas Oliveres, aprofitant les pendents naturals oberts pel torrent del Sot de ca n'Oliveres. Aquest terreny presenta unes fortes pendents que són difícils de cultivar ja que estan sotmeses a una gran erosió a causa de les aigües, a vegades torrencials, i a més, la ràpida escorrentia dificulta l'assaonament del sòl. Per aquesta raó, s'aixecaven unes parets de pedra perpendiculars al pendent que creaven unes terrasses anivellades, perfectament aptes per treballar. Aquestes parets són els marges que donen lloc a les feixes i els bancals. En arrabassar els terrens verges per fer-los conreables, sortien moltes pedres que s'anaven extraient amb l'ajuda de perpals, unes palanques que podien ser de ferro, però que moltes vegades es feien amb troncs o rames de roure o de carrasca. La utilització de la pedra en els marges resolia el qüestió estructural, i a l'hora l'emmagatzematge.</p> | 08134-152 | Montmany | <p>Les pràctiques agrícoles al terme de Figaró-Montmany es concentren en les zones més planeres del municipi, on aquests espais de conreu es dediquen bàsicament als productes de secà. Des de l'edat mitjana fins a finals del XIX, el conreu de la vinya va esdevenir una pràctica habitual que es va portar a terme en les feixes del municipi La fabricació i producció massiva d'oli i vi es pot emmarcar dins del creixement econòmic i augment demogràfic dels segles XVIII i XIX, evidenciat en tot el territori Català. Aquest creixement ja arrencava del segle XVI, quan després dels greus danys causats per la pesta i la guerra contra Joan II s'inicià una progressiva recuperació. Una data important fou la de 1599 quan un privilegi reial autoritzà l'exportació de vi de collita pròpia. Aquesta cessió va marcar l'inici d'un important impuls econòmic que va girar entorn del conreu de la vinya i de l'obertura de nous mercats per aquests productes. L'augment de la viticultura farà que es redueixin les terres destinades al conreu de cereals, i que es cultivin espais fins aleshores considerats erms, canviant de forma significativa el model d'explotació tradicional. Així doncs, el segle XVIII és considerat com el segle del gran impuls comercial, i sobretot la primera meitat destacà per l'esplendor agrari i el ja anomenat increment demogràfic. Però al segle XIX la crisi ocasionada per la fil·loxera i la consolidació de la industrialització farà que molts d'aquests conreus es deixin de cultivar i s'abandonin de forma definitiva. La vinya apareix, doncs, lligada a les terres marginals i menys productives i als petits propietaris, en un marc fonamentalment familiar.</p> | 41.7128500,2.2617700 | 438587 | 4618158 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54428-foto-08134-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54428-foto-08134-152-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54429 | Feixes camí de Pomeretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-cami-de-pomeretes | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. PARELLA, M. 1989. Aproximació històrica al conreu de la vinya a l'alta vall del Congost. Monografies del Montseny, n.4.</p> | XVII-XX | <p>Tota la vessant obaga sobre la Vall de Vallcàrquera es troba plena de feixes i bancals. Concretament al llarg del camí de Pomeretes es poden observar bona part d'aquestes construccions, sempre associades a una explotació agrícola realitzada per un mas (can Ponç, Can General, Can Batassa, etc.). Tota aquesta zona presenta unes fortes pendents que són difícils de cultivar ja que estan sotmeses a una gran erosió principalment causada per la presència d'aigües torrencials. Per aquesta raó, s'aixecaven unes parets de pedra perpendiculars al pendent formant unes terrasses anivellades, perfectament aptes per treballar en superfície. Aquestes parets són els marges que donen lloc a les feixes i els bancals.</p> | 08134-153 | Nucli del Figaró. Camí de les pomeretes | <p>Les pràctiques agrícoles al terme de Figaró-Montmany es concentren en les zones més planeres del municipi, on aquests espais de conreu es dediquen bàsicament als productes de secà. Des de l'edat mitjana fins a finals del XIX, el conreu de la vinya va esdevenir una pràctica habitual que es va portar a terme en les feixes del municipi La fabricació i producció massiva d'oli i vi es pot emmarcar dins del creixement econòmic i augment demogràfic dels segles XVIII i XIX, evidenciat en tot el territori Català. Aquest creixement ja arrencava del segle XVI, quan després dels greus danys causats per la pesta i la guerra contra Joan II s'inicià una progressiva recuperació. Una data important fou la de 1599 quan un privilegi reial autoritzà l'exportació de vi de collita pròpia. Aquesta cessió va marcar l'inici d'un important impuls econòmic que va girar entorn del conreu de la vinya i de l'obertura de nous mercats per aquests productes. L'augment de la viticultura farà que es redueixin les terres destinades al conreu de cereals, i que es cultivin espais fins aleshores considerats erms, canviant de forma significativa el model d'explotació tradicional. Així doncs, el segle XVIII és considerat com el segle del gran impuls comercial, i sobretot la primera meitat destacà per l'esplendor agrari i el ja anomenat increment demogràfic. La vinya apareix, doncs, lligada a les terres marginals i menys productives i als petits propietaris, en un marc fonamentalment familiar. Però al segle XIX la crisi ocasionada per la fil·loxera i la consolidació de la industrialització farà que molts d'aquests conreus es deixin de cultivar i s'abandonin de forma definitiva.</p> | 41.7230200,2.2794300 | 440066 | 4619275 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54429-foto-08134-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54429-foto-08134-153-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54430 | Font davant del Castell del Rubinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-davant-del-castell-del-rubinat | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Font urbana adossada al mur de contenció del ferrocarril, prop d'una zona urbanitzada. Es va construir amb les obres d'adequació de l'accés del ferrocarril al municipi; en un moment indeterminat d'inicis del segle XX; l'aigua és potable, ja que està connectada ala xarxa d'aigua, la mateixa que va als habitatges. Consta d'un petit pedró i d'una pica en pedra local, ben desbastada i lligada amb morter de calç.</p> | 08134-154 | Nucli del Figaró | <p>Plaça que s'ha d'emmarcar en el context d'urbanització i adequació de la zona de l'estació del ferrocarril. Situada sobre el revolt d'accés cap a l'estació i al peu del camí de Sant Pau de Montmany, constitueix un lloc de pas i el seu accés és força difícil, ja que la carretera és molt estreta. Indret ben conegut pels habitants del Figaró però poc freqüentat com a espai de lleure.</p> | 41.7187500,2.2725400 | 439489 | 4618806 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54430-foto-08134-154-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54431 | Font del Castanyer o Castanyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castanyer-o-castanyers | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Petita font situada en una lleugera pendent al marge dret de la riera de Vallcàrquera, davant can Xicola. La seva fàbrica és força senzilla, es tracta d'una estructura de pou-mina adaptada a font. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua de planta quadrangular, semioberta a una plataforma en obra i amb una canya que funciona com a broc vessador. Aquesta plataforma es feta amb pedra local, ben tallada i disposada plana i lligada amb abundant ciment formant un paviment o nivell de circulació. Sobre aquest paviment també hi ha un parell de bancs el basament dels quals és de pedra i amb seients de fusta. Al centre s'hi troba un petit foc de camp improvisat, però de ben segur utilitzat per algun visitant. Es troba rodejada de grans castanyers i flora pròpia de zona de ribera i davant mateix s'hi troba ubicat un petit solar i un corriol que porta a la riera.</p> | 08134-155 | Vall de Vallcàrquera | <p>Espai recentment adequat com a lloc d'esplai i esbarjo, tot i que ja era molt concorregut per excursionistes i caminats on als anys 70 i 80 del segle XX era habitual fer-hi càmping. S'accedeix per un corriol que surt de davant el molí de Vallcàrquera o can Xicola, i tot i que es troba força amagada, ha estat arranjada i inclosa dins una ruta de natura per als visitants i excursionistes de la zona. El coneixement i ús d'aquest espai era ben conegut pels habitants de Can Xicola i l'entorn immediat de Sant Pere de Vallcàrquera i, per tant, la presència d'aquesta font es pot remuntar a l'època moderna. Tot i això, l'actual adequació s'emmarca ja a la segona meitat del segle XX, i inicis XXI.</p> | 41.7249500,2.2890400 | 440867 | 4619483 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54432 | Font d'en Llanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-llanes | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Es troba en una zona plana de la plaça que forma l'espai de la Font d'en Llanes. Entorn urbanitzat on existeixen diversos elements de mobiliari urbà com fanals, bancs i també la font que dóna nom al lloc. La font es troba als peus d'una vessant muntanyosa força pronunciada, entre el Sot de la Font d'en Llanes i la carena coneguda com la zona del Carme. La font es troba semioberta i soterrada, situada per sota el nivell actual de circulació de la plaça. S'accedeix per unes petites escales formades per un conjunt de 6 graons. Tota l'estructura presenta una planta rectangular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben desbastada, lligada amb abundant ciment. L'aigua surt per una canya senzilla de metall que funciona com a broc vessador, als peus del qual hi ha una petita pica per la captació de l'aigua i una coberta de llosa plana, de la mateixa pedra local. La resta de la plaça, també pavimentada es troba rodejada per grans arbres i manté part del solar com a espai d'esbarjo.</p> | 08134-156 | Nucli del Figaró | <p>Plaça que s'ha d'emmarcar en el context d'urbanització i adequació de la zona residencial alta de Figaró-Montamny. Aquesta zona d'interès natural està situada sobre el revolt d'accés cap a les torres altes del municipi i cap a Vallcàrquera. Constitueix un lloc de pas i de trobada entre la gent de la part alta i la part baixa del poble. Està freqüentada pels nens del veïnatge i els jubilats o caminants, essent també un dels llocs d'esbarjo escollit per alguns professors per fer les sortides escolars. Des d'aquesta font surt el camí que porta a la Cova del Carme i el seu arranjament es pot situar a finals del segle XX.</p> | 41.7191600,2.2768100 | 439844 | 4618848 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54432-foto-08134-156-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54433 | Font de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puiggracios | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Es tracta d'una font amb l'entorn immediat poc construït situada darrera el Santuari de Puiggraciós, al peu de la pista que baixa cap a Sant Pau de Montmany. En una petita pendent s'ha bastit amb pedres més o menys desbastades i lligades amb morter de calç, un mur cec que recorda una feixa. Aquest es troba ben lligat a la part inferior de l'estructura, mentre que la part superior, on presenta una forma de semicercle, les pedres es disposen seguint la tècnica de la pedra seca. Al centre hi ha una gran llosa de pedra local d'on surt el broc vessador, on hi ha una petita aixeta amb pulsador. Al la base, una petita pica de pedra construïda fa de captador de l'aigua residual. Aquesta pica presenta una forma semicircular i està formada de petites pedres rejuntades amb ciment contemporani, però el morter original és de calç. La font funciona correctament i l'aigua que en surt, en el moment de fer la visita, és abundant.</p> | 08134-157 | Puiggraciós | <p>La presència d'aquesta font s'ha de relacionar, per proximitat, amb el Santuari de Puiggraciós. El santuari, pròpiament dit, va ser erigit entre el 1701 i el 1711 i restaurat el 1957, en aquest centre cultual s'hi venera la Mare de Déu de Puiggraciós, una talla gòtica catalana datada dels segles XIV-XV i inicialment ubicada a Montmany. No serà fins l'any 1698 quan es concedeix l'administració de Sant Pau de Montmany sobre Santa Maria del Puig. La història del Santuari de Puiggraciós s'inicia amb la petició del rector de la parròquia de Montmany, Mn. Vicenç Torrellebreta, quan demana al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l'any 1698, la concessió d'un Altar Major per a l'advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser atorgada el 26 de juny de 1701 quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l'Ametlla, i entre d'altres càrrecs visitador general de la diòcesi de Barcelona, va signar-la. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte. El temple es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la residència de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi. Entre 1910 i 1936 va ser, també, seu de la parròquia de Montmany. A l'any 1936, el temple va ser profanat i posteriorment restaurat en el període comprès entre els anys 1951 i 1955 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, iniciada a petició del rector de l'Ametlla Mn. Jesús Ventura. La inauguració d'aquestes actuacions va tenir lloc l'any 1957. És possible que en aquest moment al arranjar-se l'entorn immediat del santuari marià s'arreglés la font, que de ben seguir ja existia abans.</p> | 41.7060600,2.2476100 | 437403 | 4617415 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54433-foto-08134-157-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54434 | Font de can Cabona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cabona | <p>http://www.elfigaro.net/com_noticies</p> | XX | <p>Font ubicada als peus del pont del Cementiri o de Can Cabona, uns 10 metres carretera avall s'obre un petit corriol que porta en aquest indret. L'estructura de la font la conforma un construcció rectangular amb funcions de contrafort, de grans dimensions i on s'ubica la petita font al seu interior. Aquesta estructura està formada per un mur construït i un doble banc de pedra que funciona com a pedrís i unes escales d'accés a la banda esquerra. Està fet amb carreus de petites dimensions, escassament treballats i disposats a forma de mur de contenció o talús, lligats amb abundant morter. La font es situa en el centre, als peus de la plataforma i està formada per un broc vessador i una petita pica soterrada que capta l'aigua sobrant i la retorna al torrent.</p> | 08134-158 | Montmany | <p>L'adequació d'aquesta font va lligada al pont que permet l'accés al cementiri del Figaró. Aquesta estructura civil es troba sobre el torrent de Can Cabona, als peus del qual hi ha la font. Aquest espai era freqüentat per la visita de nombrosos d'escolars, sobretot per Tot Sants i excursionistes. El seu estat actual, força malmès i cobert d'abundant vegetació i matolls n'han fet perdre la seva popularitat. El 27 de novembre de 2005 es té previst un acte de neteja d'aquesta font de Can Cabona (font del Cementiri). Organitzat per la Plataforma Ciutadana Salvem la Riereta - Caçadors - Ajuntament de Figaró-Montmany es preveu millorar l'accés, netejar i recuperar l'entorn, desembussar la font i recuperar també la plaça del cementiri. Després es farà un dinar popular per a tots els voluntaris i voluntàries amb senglar caçat a Figaró-Montmany. La font serà inaugurada per la Geganta Guillemona Artiguella i els dos capgrossos: Pere Xicola (el batlle) i Nicolau de Comes (el rectoret).</p> | 41.7178500,2.2685300 | 439154 | 4618709 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54434-foto-08134-158-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54435 | Forn de calç al camí de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-al-cami-de-la-rovira | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Parcialment destruït | <p>Forn parcialment destruït format per una estructura construïda de pedres de petites dimensions lligades amb calç i revestides per la cara exterior amb una capa d'argila d'uns 7 cm de gruix utilitzada com element aïllant. Aquesta construcció es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per la pendent d'un camí. Es tracta d'una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada parcialment a la roca, amb unes mesures aproximades de 3'5 metres de diàmetre i uns 3 metres de profunditat conservant l'inici de la volta o cúpula. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç de planta circular i ovalada de secció troncocònica invertida excavada al sòl natural amb les parets interiors cremades per les diverses coccions que es poden apreciar en la mateixa secció sud del forn. No es conserva la part inferior de l'estructura on es trobava ubicada la solera i la boca del forn. Aquesta normalment construïda en obra i de secció ovalada té com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc.</p> | 08134-159 | Montmany | <p>El forn de calç és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció de la calç. Aquesta s'obté a partir de la roca calcària que és un dels materials geològic predominant, concretament les calcàries compactes i dolomites. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural. Està limitada lateralment per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi les pedres calcàries. La reacció química que fa la calcària (carbonat càlcic) quan passa a ser calç viva (òxid de calci) es fa mitjançat la cocció. Aquesta calor la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1200 ºC. Per aconseguir les temperatures d'uns 1.000 ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. La calç viva posada en contacta amb aigua s'hidrata i desprèn calor convertint-se en calç morta o amarada. La calç viva es fa servir en la construcció com element d'unió del material constructiu, principalment pedra. La barreja de calç, sorra i grava s'anomena morter. Mentre que la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Aquestes estructures poden aparèixer isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època moderna fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'estructura data d'un moment indeterminat d'època moderna, associat a unes obres de reforma d'una masia i la necessitat de calç, en general.</p> | 41.7091700,2.2422200 | 436957 | 4617764 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54435-foto-08134-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54435-foto-08134-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54436 | Can Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-falguera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Algunes parts desaparegudes | <p>Edifici de planta baixa, dos pisos i planta sota teulada. Coberta a 4 vents. Els orígens d'aquesta casa probablement s'haurien de buscar a la baixa edat mitjana i sobretot al llarg del segle XVIII, moment d'urbanització de la plaça de l'església, lloc on es troba ubicat. El cos principal de l'edifici actual és del segle XVIII, moment de construcció o modificació de l'antic nucli del Figaró. La façana principal és a migdia, on encara es conserva la porta original, adovellada. Anys més tard, possiblement al segle XIX, s'hi va afegir un cos amb una galeria de tres arcades a la primera planta. Queda el dubte que les estructures conservades al sud-est, que semblen murs de contenció, no poguessin formar part d'algun edifici anterior o bé d'estructures en desús, enderrocades i omplertes de terra (hi ha un hort al costat est de l'edifici, a l'alçada de la primera planta). Als murs laterals s'observen diferents estructures, algunes d'obertes i d'altres de tapiades i, a la façana oest, un portal adovellat, amb arc de mig punt, que es devia construir al mateix moment que la galeria de migdia, igual com les finestres obertes a les plantes superiors. L'interior s'estructura a través de la gran sala-menjador a la planta noble que dóna accés a les habitacions, situades simètricament als laterals; a la sala hi ha una fornícula amb decoració de tipus barroc. Algunes de les habitacions conserven l'envà que separa l'espai destinat al llit de la resta de l'estança (cambra i avantcambra).</p> | 08134-160 | Nucli de Figaró | <p>Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura senyorial de la primera meitat del segle XVIII. Es tracta d'un gran casal ubicat a la plaça de l'església entre l'actual església parroquial de Sant Rafael i Santa Anna i el mas Antic. La casa presenta un estat de conservació força precari tot i que els propietaris actuals fan els possibles per mantenir l'estructura original de la casa i aquest fet permet conservar-la com una de les construccions originàries de la part baixa del Figaró. Cal esmentar que el nucli urbà va sorgir al voltant de l'antiga església de Sant Rafael i Santa Anna i el carrer de Vic. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga. Potser no és original la finestra i la resta és posterior. Tot i que la visió tradicional atribuïa el desenvolupament del nucli al fons de vall al final de la inseguretat que haurien caracteritzat els temps medievals, avui és clar que el creixement del nucli del Figaró va anar lligat específicament a la revifalla del camí del Congost com a eix comercial entre els nuclis o mercats de Vic i Granollers-Barcelona. Fou, doncs, la integració comercial d'aquests territoris el factor que explica l'aparició d'un nucli al fons de vall, orientat en gran mesura cap als serveis per als passavolants (hostal, ferreria, etc.) i de grans casals associats a les diverses estructures del poder laic i religiós.</p> | 41.7156100,2.2519600 | 437774 | 4618472 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54436-foto-08134-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54436-foto-08134-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54436-foto-08134-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54437 | Forn de calç del Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-romani | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge del camí sota el castell de Montmany. Es tracta d'una doble estructura circular i cilíndrica, assentada sobre el terreny natural, de mesures considerables. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç tradicionals de planta circular-ovalada, la boca del forn es situa a la part inferior de l'estructura tenint com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc. En aquest cas, el bon estat de conservació de l'estructura permet documentar cada una de l'estructura. A excepció de la volta, que aquesta es troba enrunada.</p> | 08134-161 | Montmany | <p>El forn de calç és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció de la calç. Aquesta s'obté a partir de la roca calcària que és un dels materials geològic predominant, concretament les calcàries compactes i dolomites. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural. Està limitada lateralment per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi les pedres calcàries. La reacció química que fa la calcària (carbonat càlcic) quan passa a ser calç viva (òxid de calci) es fa mitjançat la cocció. Aquesta calor la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1200 ºC. Per aconseguir les temperatures d'uns 1.000 ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. La calç viva posada en contacta amb aigua s'hidrata i desprèn calor convertint-se en calç morta o amarada. La calç viva es fa servir en la construcció com element d'unió del material constructiu, principalment pedra. La barreja de calç, sorra i grava s'anomena morter. Mentre que la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Aquestes estructures poden aparèixer isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època moderna fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'estructura data d'un moment indeterminat d'època moderna, associat a unes obres de reforma d'una masia i la necessitat de calç, en general.</p> | 41.7209300,2.2491200 | 437543 | 4619065 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54437-foto-08134-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54437-foto-08134-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54437-foto-08134-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54438 | Jardins de can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-oliveres | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Jardí que té el seu origen en època contemporània en el marc de les obres de remodelació del mas Oliveres, a finals del segle XIX o inicis del XX. Està situat a migdia de la façana principal i es troba limitat per un mur perimetral de traçat rectangular i decorat amb una barana en obra. A l'interior diversos caminets pavimentats i de terra batuda porten a una bassa de planta rectangular i angles carreuats i a dues petites fonts de marcat caràcter ornamental. Les flors i plantes es van renovant cada temporada; del jardí, però, cal destacar-ne dos arbres per les seves dimensions i longevitat. Es documenten espècies com el teix. Un arbre perennifoli de la família de les taxàcies (Taxus bacatta), de fulles agudes i llavors envoltades d'un aril vermell, típicament centreuropeu, plantat en jardins i apreciat per la seva fusta, usada antigament en la construcció. És un arbre que es ramifica molt des de la mateixa base. Així com diverses alzines. Els diferents rebrots ocupen una superfície important, igual que la capçada del conjunt. Les reformes realitzades al mas Oliveres van dotar aquest amb els elements característics de les cases d'estiueig, per la qual cosa es combinen alguns elements característics de les cases pairals catalanes amb diversos elements incorporats, el més rellevant dels quals és un jardí a migdia de la casa, davant de la façana principal. Dels diversos espècimens que creixen al jardí, a banda d'un avet i una palmera, cal destacar les diverses espècies de flora, totes ordenades al voltant dels espais construïts, aquests formats per bancs, fonts i camins empedrats organitzats en diverses plataformes.</p> | 08134-162 | Montmany | <p>La construcció d'aquest espai ajardinat s'ha de posar en relació amb les obres realitzades al mas Oliveres a finals del segle XIX, inici del XX. D'aquest jardí es conserven fotos dels anys 40 del segle XX on es pot apreciar l'exhuberància del conjunt. La primera referència documental del mas data de l'alta edat mitjana i situa aquest casal dins l'adscripció de la parròquia de Sant Pau de Montmany. Des dels inicis els cognominats seran la família Oliveres, un topònim d'origen vegetal però que indica les pràctiques econòmiques del moment. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos, sobretot del veïnat de Faramelles. Aquest mas també apareix documentat en els diversos fogatges del segle XVI.Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques el mas va ser refet a inicis del s. XVIII, moment en què es van realitzar reformes successives Les últimes modificacions documentades són de principis del segle XX, moment en què s'adequa el mas als gustos modernistes i noucentistes del moment.</p> | 41.7121500,2.2607400 | 438501 | 4618081 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54438-foto-08134-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54438-foto-08134-162-2.jpg | Física | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54439 | Mur de pedra seca al tram baix de la Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-al-tram-baix-de-la-riereta | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. PARELLA, M. 1989. Aproximació històrica al conreu de la vinya a l'alta vall del Congost. Monografies del Montseny, n.4.</p> | XVII-XX | <p>Mur de grans dimensions situat al peu del camí a la Riereta. Es tracta d'una construcció cega amb una sola cara vista i construïda a partri de grans carreus, de pedra local, més o menys treballats i disposats formant filades regulars. Es troba situada en una pedent força pronunciada actuant com a mur de contenció d'una peça de terra de conreu en forma de terrassa, construïda amb marges de pedra seca i situada en una vessant muntanyenca.</p> | 08134-163 | Nucli del Figaró | <p>Les pràctiques agrícoles al terme de Figaró-Montmany es concentren en les zones més planeres del municipi, on aquests espais es dediquen bàsicament al conreu de secà. Des de l'edat mitjana fins a finals del XIX, el conreu de la vinya va esdevenir una pràctica habitual que es va portar a terme en les feixes del municipi La fabricació i producció massiva d'oli i vi es pot emmarcar dins del creixement econòmic i augment demogràfic dels segles XVIII i XIX, evidenciat en tot el territori Català. Aquest creixement ja arrencava del segle XVI, quan després dels greus danys causats per la pesta i la guerra contra Joan II s'inicià una progressiva recuperació. Una data important fou la de 1599 quan un privilegi reial autoritzà l'exportació de vi de collita pròpia. Aquesta cessió va marcar l'inici d'un important impuls econòmic que va girar entorn del conreu de la vinya i de l'obertura de nous mercats per aquests productes. L'augment de la viticultura farà que es redueixin les terres destinades al conreu de cereals, i que es cultivin espais fins aleshores considerats erms, canviant de forma significativa el model d'explotació tradicional. Així doncs, el segle XVIII és considerat com el segle del gran impuls comercial, i sobretot la primera meitat destacà per l'esplendor agrari i el ja anomenat increment demogràfic. Però al segle XIX la crisi ocasionada per la fil·loxera i la consolidació de la industrialització farà que molts d'aquests conreus es deixin de cultivar i s'abandonin de forma definitiva. La vinya apareix, doncs, lligada a les terres marginals i menys productives i als petits propietaris, en un marc fonamentalment familiar. En el municipi també es documenten illes, o espais de conreu, situats prop dels cursos dels rius o torrents i que es regien per les inundacions periòdiques. La pràctica agrícola realitzada en aquests espais és força limitada i s'associa a una explotació de caire domèstic o de curt abast comercial on s'hi practica una agricultura de regadiu. Aquestes petites hortes, estaven a la ribera del riu Congost i actualment encara són visibles a la Riera de Vallcàrquera. Serà a la part baixa d'aquesta riera on encara s'hi documenta, de forma residual, aquesta pràctica agrícola.</p> | 41.7262700,2.2744200 | 439652 | 4619639 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 54440 | Pica de Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-sant-pere-de-vallcarquera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XVIII | <p>Pica d'estructura quadrangular que presenta un rebaix intern en forma de semicercle on es disposaria l'aigua beneida. A l'exterior la decoració està formada per un esculpit de línies paral·leles entre elles i que convergeixen al centre inferior de la peça. Aquestes es troben força erosionades i gastades pel pas del temps. Es tracta d'un gran bloc de pedra calcària, ben treballada i de dimensions mitjanes que oscil·len entre 0'5 m per 40 cm. Aquest pilar, de forma hexagonal es troba situada dins l'església de Sant Pere de Vallcàrquera i que ha perdut part de la base, peu o pedestal on aniria encaixada.</p> | 08134-164 | Vall de Vallcàrquera | <p>Històricament i associat a la simbologia cristiana apareixen una sèrie d'objectes d'un marcat ús litúrgic, com és el cas de les piques o beneïteres. Aquestes peces ornamentals i de caire monumental podien presentar diverses morfologies abarcant des de peces d'orfebreria a peces esculpides amb un tractament més o menys elaborat. Les piques pròpiament de pedra apareixen en un moment indeterminat de l'alta edat mitjana relacionades amb el poder eclesiàstic i sobretot la litúrgia de la missa. Serà en els segles XIV i XV que es documentaran de forma regular aquests tipus d'elements arquitectònics, tot i això molt pocs elements estan datats o es poden datar. La pica de Sant Pere de Vallcàrquera és de cronologia força inexacte, ja que només en queda el basament en pedra. A grans trets però es podria atribuir, pel seu treball de la pedra, a l'època renaixentista o moderna.</p> | 41.7257000,2.2889200 | 440858 | 4619566 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54440-foto-08134-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54440-foto-08134-164-2.jpg | Física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 95|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54441 | Presa sobre can Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-sobre-can-gil | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Presa edificada sobre la Riera de Vallcàrquera, més amunt de can Gil. Aquesta estructura, de grans dimensions està construïda amb ciment i encofrat i desviava les aigües del riu per tal de facilitar el seu aprofitament. Es tracta d'una obra de fàbrica complexa construïda transversalment al curs d'aigua per tal d'elevar-ne el nivell ifer-ne ús. Presenta diverses reparacions en ciment.</p> | 08134-165 | Vall de Vallcàrquera | <p>Durant l'alcaldia d'Ignasi Coll i Vila entre el 1975 i 1977 es va municipalitzà el subministrament d'aigua, que era propietat de la Cambra de Propietaris des de 1922, es construí el dipòsit de Vallcàrquera, es canalitzà el rec i es creà la presa de Dosrius. També s'inicià el sanejament del riu Congost, que estava molt contaminat, i es començà a construir el parc infantil a l'antiga bassa de ca n'Antic. L'any 1978 es va promoure la retolació dels carrers en català i es recuperaren els noms d'abans de la retolació franquista. Aquesta estructura doncs, s'ha de relacionar amb la necessitat de captació d'aigua al municipi del Figaró aquesta sempre canalitzada a través de la Riera de Vallcàrquera.</p> | 41.7311100,2.3048200 | 442185 | 4620156 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54441-foto-08134-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54441-foto-08134-165-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54442 | Pont del molí de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-de-vallcarquera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Pont format per un ull d'arc escarser amb barana d'obra. Els arcs reposen en uns pilars fets d'obra amb el basament en pedra i part del parament, tant d'aigües amunt com d'aigües avall en maçoneria i totxana. El material més emprat és el maó tot i que en algunes parts es va fer servir la pedra com a recobriment, a excepció de la base dels pilars, on la fàbrica és de pedra massissa. Tota l'estructura es troba coberta per l'abundant vegetació de ribera tant característica de la Riera de Vallcàrquera que dificulta la visualització total del pont i la seva fàbrica. La solera també es troba coberta de terra i vegetació. Aquesta estructura es troba davant el Molí de Vallcàrquera i permet el trànsit i la circulació per sobre la riera.</p> | 08134-166 | Vall de Vallcàrquera | 41.7262000,2.2860800 | 440622 | 4619623 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54442-foto-08134-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54442-foto-08134-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54442-foto-08134-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 54443 | Resclosa del Congost I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-congost-i | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Resclosa edificada sobre el riu Congost, a la sortida del poble en direcció a Vic. Aquesta estructura, igual que la que es troba sota l'Hotel Congost, desviava les aigües del riu per tal de facilitar el seu aprofitament. Es tracta d'una obra de fàbrica senzilla construïda transversalment al curs d'aigua per tal d'elevar-ne el nivell ifer-ne ús. Aquesta antiga resclosa construïda amb els mateixos blocs de la riera relligats amb morter de calç, ocupa tota l'amplada del riu Congost. Presenta diverses reparacions en ciment.</p> | 08134-167 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta estructura es pot relacionar amb la resclosa que hi ha més avall, al mateix riu. La construcció de la moderna autovia al seu pas pel Figaró va fer desaparèixer les petits horts situats a la llera del riu Congost, així com altres estructures associades a l'aprofitament de l'aigua, com és el cas dels molins. Els molins es documenten al Congost des de l'alta edat mitjana, encara que cap esment permet situar-los específicament en el que seria més tard el terme del castell de Montmany. L'any 1306 es documenta els 'molendina nostra de Congosto' dels castlans Santa Eugènia, essent més possible que aquests estiguessin en el sector del riu dins el terme. Les referències més nombroses sobre la presència d'un molí a la zona del Congost són d'època moderna amb pervivències fins entrat al segle XX. Es desconeix si aquesta estructura s'ha de relacionar amb el funcionament d'algun molí o a una organització més senzilla centrada en les tasques agrícoles realitzades al peu del Congost i avui totalment desaparegudes. El canvi paisatgístic més important experimentat pel riu Congost fou l'encaixament del seu curs, degut als treballs de condicionament de les seves ribes per instal·lar-hi molins, fargues, forns, per estendre les superfícies conreades, etc. Aquests treballs van tenir com a conseqüència la desaparició progressiva dels diversos braços del riu, i probablement, l'empobriment d'un ecosistema de ribera que exigia unes pautes d'assentament i d'explotació específiques. La documentació esmenta illes i agricultura del fang, recol·lecció i pesca, caça menor, petits casals, etc. Aquesta vall es complementava perfectament amb l'explotació agrícola, ramadera i forestal de les valls transversals i dels vessants aterrassats. A finals del segle XVI les ribes del Congost apareixen clarament termenades i repartides tot i que aquest fet ja es documenta des del segle XIV. La domesticació del riu farà desaparèixer progressivament les illes, reduir les superfícies dels canemars i altra vegetació de llera, fauna local, etc. Fet que a llarg termini implicarà un empobriment dels recursos a disposició de la població local, situació agreujada per l'existència d'ordenacions específiques per part dels diversos senyors laics que limiten l'accés a la caça i la pesca de les riberes i al curs del riu Congost.</p> | 41.7227500,2.2725300 | 439492 | 4619250 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54443-foto-08134-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54443-foto-08134-167-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54445 | Font de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-maria | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Falta netejar | <p>Fonts situades a uns 300 metres al nord est de la rectoria de Sant Pau de Montmany. Recull les aigües d'una torrentera on conflueixen amb un possible aflorament d'aigua natural. L'altra, surt darrera un arbre envoltat de romegueres; és d'on s'agafa l'aigua de la casa. Possiblement, es tracti de dues sortides d'una mateixa deu.</p> | 08134-169 | Montmany. | <p>La font de Santa Maria i sobretot el seu ús i funcionament s'ha de relacionar amb l'antiga església de Sant Pau de Montmany, a causa de la seva proximitat. La primera notícia documental de la parròquia és del 1139, tot i que segurament ja existiria en el segle anterior. A partir del segle XIII es pot resseguir la seva història. El segle XVII (1600-1607) es va construir l'església actua. Es va abandonar el 1910 i actualment es troba en un estat força ruïnós. Aquesta font, segurament era coneguda i utilitzada per els diversos parroquians de Sant Pau de Montmany, tot i que la manca d'estructures associades i l'absència d'esments en la documentació fa que no puguem precisar la seva cronologia.</p> | 41.7117900,2.2427700 | 437006 | 4618054 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54445-foto-08134-169-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/