Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73953 | Casal Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-sant-jordi | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>El casal Sant Jordi és una torre construïda durant la primera meitat del segle XX sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està orientat a ponent i es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. El finestral central té sortida a un balcó de baranes de forja, sobre el qual s'ha afegit amb lletres de forja 'CASAL SANT JORDI' i un plafó ceràmic amb la imatge de Sant Jordi. A la resta de façanes, les obertures es distribueixen de forma aleatòria i també són d'arc pla, excepte una de mig punt de la façana de tramuntana. A la façana de migdia s'hi adossa una torre quadrangular de tres nivells d'alçat i la coberta a quatre vessants. Entre la torre i la façana hi ha un porxo amb pilars de maó, que a la part superior està habilitat com a terrassa. Les obertures de la torre són d'arc pla a la planta baixa i al pis i d'arc carpanell al segon pis. Els nivells de fojats es posen de manifest a l'exterior a través d'una cornisa que ressegueix tot l'edifici i la torre. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. L'estructura de la construcció va haver-se de reforçar mitjançant tirants. Davant de les façanes de migdia i tramuntana hi ha el jardí, amb una font, parterres i bancs per seure. Queda tancat per un mur de pedra amb pilars de maó i baranes de forja.</p> | 08014-14 | Ctra. De Ribes, 12 | <p>El Casal Sant Jordi va ser construït durant la primera meitat del segle XX per Alfons Galí, motiu pel qual la casa es coneixia com a Can Galí. A principi de la dècada de 1980 va ser adquirida per l'Ajuntament d'Aiguafreda, que va habilitar-ne una part com a Centre d'Assistència Primària i l'altra com a casal d'avis.</p> | 41.7671900,2.2519900 | 437826 | 4624198 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73953-foto-08014-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73953-foto-08014-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73953-foto-08014-14-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a Can Galí. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 73954 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-18 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | El carrer Major és l'eix vertebrador del nucli antic d'Aiguafreda, situat entre la plaça Major i la carretera de Ribes. Tradicionalment, les cases es situaven a un sol costat del carrer, que s'obrien amb una zona d'horta davant del riu vers a llevant i a ponent pel vial mateix i per edificis auxiliars i horts. Aquests primers edificis construïts entre els segles XVI i XVIII estan localitzats davant la plaça de l'Ajuntament i al tram final del carrer. Són edificis entre mitgeres, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consten d'un o dos cossos i s'obren amb portals d'arc pla de pedra, alguns també eren adovellats, que en alguns casos estan datats. La majoria de cases que constitueixen el carrer van bastir-se entre els segles XVIII i principi del XX segons la tipologia tradicional. Són edificis de tres cossos i tres nivells d'alçat, amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes de les cases del carrer estan arrebossades i pintades, excepte el Convent de les Missioneres que és de paredat comú vist. Entre les cases antigues s'hi intercalen edificis de factura moderna, com també a l'altre costat del carrer. | 08014-15 | C. Major | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer Major i del Pont, la plaça Major i el carrer de la Móra. Des del segle XVIII alguns d'aquests edificis van ser reemplaçats per construccions més grans, que havien de complir tant les funcions residencials com d'hostaleria. L'increment del tràfic al seu pas per la vall del Congost i pel nucli d'Aiguafreda va ser el motiu perquè a mitjans del segle XIX es construís la carretera de Ribes. Amb això, es va alleugerir el volum de passatgers i mercaderies que passaven pel centre de la població però, per contra, va significar el tancament dels tallers d'artesans i d'hostals que fins aleshores hi havia establerts.També va canviar la fesomia del carrer la construcció del Convent de les Missioneres, tant per les seves notables dimensions com per l'estil eclèctic amb què va ser construït. Passada la Guerra Civil, el carrer Major va canviar de denominació pel de José Antonio. Durant la segona meitat del segle XX es van començar a construir habitatges a l'altre costat del carrer, així com la casa consistorial i la plaça. Al mateix temps, moltes de les cases primigènies van ser enderrocades o reformades per habilitar-hi habitatges moderns. | 41.7688100,2.2492100 | 437597 | 4624380 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73954-foto-08014-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73954-foto-08014-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73954-foto-08014-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 73955 | Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres-4 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XX | El revestiment de la façana està deteriorat. | Can Figueras és una casa de la primera meitat del segle XX construïda sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici entre mitgeres i de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla amb una motllura superior a mode de guardapols. A l'eix lateral hi ha una finestra singular que trenca la simetria de la façana i que presenta una estètica propera al modernisme. És d'arc carpanell amb la base més estreta, està tancada amb una reixa forjada i té una clau decorativa a la part superior. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades; sobre el central hi ha pintat l'any '1924' dins d'una orla. A la part superior del frontis trobem els forats de ventilació sota coberta decorats amb motius vegetals. El ràfec està acabat amb cabirons amb rajols intercalats. El tractament exterior és arrebossat i pintat, amb un sòcol de pedra a la base. | 08014-16 | C. Major, 45 | És probable que la casa fos construïda durant la primera meitat del segle XX per algun membre del desaparegut mas Casades, nom amb el qual també és coneguda aquesta casa. Actualment es coneix com a Can Figueras pel nom dels seus propietaris. | 41.7692000,2.2485500 | 437542 | 4624424 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73955-foto-08014-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73955-foto-08014-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73955-foto-08014-16-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a Can Casades. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 73956 | Can Bellavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellavista-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Bellavista és una torre senyorial construïda durant el primer terç del segle XX segons la influència de l'estètica noucentista. És un edifici de planta rectangular i amb la coberta composta i una torre quadrangular situada a l'extrem de mestral. La casa consta de planta baixa i pis, excepte la torre que consta de quatre nivells d'alçat. Les obertres de la planta baixa són d'arc pla arrebossat, amb una senzilla motllura a la part superior. Les finestres del pis i la torre són d'arc carpanell arrebossat, excepte les del quart pis de la torre, que són de mig punt i ofereixen vistes panoràmiques sobre la zona. Els nivells de forjat de la torre també es posen de manifest a l'exterior amb una motllura senzilla. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08014-17 | Passeig de Catalunya, 27 | La casa va ser construïda per Jaume Sobrevies durant la dècada de 1920. Com a anècdota, sabem que durant la Guerra Civil un aiguafredenc es va amagar a les golfes de la casa per no haver d'anar al front. El propietari de la finca veïna de Can Fontdevila, Calixte Fontdevila, li va vendre la casa a Maria Riba el juny de 1942. En aquell moment, la casa presentava una divisió horitzontal on hi havia un habitatge per cada germana. El juny de 1982 compra la casa Joan Vergés, qui li vendrà als propietaris actuals l'any 1997. La van restaurar en la seva totalitat l'any 2000 i van unificar els dos habitatges que la constituien. | 41.7655600,2.2531100 | 437918 | 4624017 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73956-foto-08014-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73956-foto-08014-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73956-foto-08014-17-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 73957 | Carrer del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pont-2 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVII-XXI | El carrer del Pont està situat entre la carretera de Ribes i la plaça Major, des d'on canvia de denominació pel de carrer Major. Al primer tram, fins a la confluència amb el carrer de Mossèn Josep Salvans, s'hi conserven diverses cases construïdes al segle XIX, excepte Can Perera, construïda entre els segles XVII i XVIII. Són edificis entre mitgeres, de dos o tres nivells d'alçat amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La majoria de portals són d'arc pla o d'arc escarser arrebossat o de pedra carejada, en alguns casos datats (com el número 5). Tant l'edifici de la rectoria com el de Can Mestret s'obren vers a migdia amb galeries porticades. Al tram final del carrer s'hi conserven diverses cases senyorials de principi del segle XX, com la Torre Viader o Can Franquesa. Les façanes són arrebossades i pintades, entre les que destaca la de la rectoria, decorada amb esgrafiats. Moltes de les cases antigues han estat enderrocades per construir-hi habitatges moderns. | 08014-18 | C. del Pont | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer Major i del Pont, la plaça Major i el carrer de la Móra. Des del segle XVIII alguns d'aquests edificis van ser reemplaçats per construccions més grans, que havien de complir tant les funcions residencials com d'hostaleria. L'increment del tràfic al seu pas per la vall del Congost i pel nucli d'Aiguafreda va ser el motiu perquè a mitjans del segle XIX es construís la carretera de Ribes. Amb això, es va alleugerir el volum de passatgers i mercaderies que passaven pel centre de la població però, per contra, va significar el tancament dels tallers d'artesans i d'hostals que fins aleshores hi havia establerts. A principi del segle XX van començar a construir-se cases d'estiueig al carrer del Pont i al sector de ponent de la nova carretera. En el context de la Guerra Civil, el carrer del Pont va canviar de denominació per carrer Valldeneu i de la Victòria. Des de mitjans del segle XX, moltes de les cases primigènies van ser enderrocades o reformades per habilitar-hi habitatges moderns. | 41.7668400,2.2514300 | 437779 | 4624160 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73957-foto-08014-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73957-foto-08014-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73957-foto-08014-18-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | El seu nom fa referència al Pont de l'Abella on anava a parar i que va ser construït l'any 1740. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73958 | Can Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellit | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | La coberta presenta deficiències. | Can Bellit és una masia del segle XIX que ha quedat integrada dins l'entramat urbà. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes elles d'arc pla de pedra. A l'eix central trobem em portal, amb la llinda inscrita: ' FELIX BELLIT 1862'. Els finestrals del pis i el central de les golfes tenen sortida a balcons de baranes forjades. Les façanes laterals i posterior presenten el mateix tipus d'obertures, també disposades formant eixos. | 08014-19 | C. Núria, 56 | La casa de Can Bellit va ser construïda per Fèlix Bellit i Artigas, procedent del mas Bellit de Tagamanent, durant la segona meitat del segle XIX. La seva filla Margarida, hereva de la masia, va casar-se amb en Joan Colomer de Taradell. El seu fill Nicolau Colomer va ser alcalde d'Aiguafreda entre els anys 1902 i 1904. Durant la dècada de 1970 la masia va ser adquirida per l'Ajuntament d'Aiguafreda, que la va destinar a centre cultural i d'entitats. | 41.7710100,2.2503800 | 437696 | 4624624 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73958-foto-08014-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73958-foto-08014-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73958-foto-08014-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73959 | L'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laragall-0 | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. DE ROCAFIGUERA, F. (1985). La documentació dels segles IX-XII sobre Aiguafreda. Temes Aiguafredencs II. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIII-XX | L'Aragall és una masia construïda entre els segles XVII i XVIII sobre l'estructura d'una masia medieval. Va bastir-se aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que la part primitiva es troba semisoterrada. També podria formar part d'aquesta construcció la torre semicircular de la part de mestral del conjunt. El mas modern va consolidar-se aprofitant aquests vestigis, així com per noves construccions, com són la capella i els annexes agrícoles, formant un pati frontal i posterior. Durant la segona meitat del segle XX es va fer una important reforma a la casa, ampliant el volum en alçada i vers a garbí, on s'han incorporat diversos elements que imiten la tipologia tradicional. El volum principal consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb un escut a la clau amb l'anagrama 'IHS' l'any '1604' i 'ARA...'. Seguint el mateix eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita: 'ISIDRO ARAGALL' amb l'any '1686' i l'anagrama 'IHS' intercalats. El cos de garbí presenta un gran pòrtic amb llinda de fusta i brancals de pedra, de factura moderna. A la part de gregal de la façana hi ha adossat en perpendicular un cobert i diversos volums superposats, des d'on comença una portalada amb brancals de pedra que tanca la part frontal de la casa. Aquest mur segueix en una cota inferior tot contenint el pati, on hi ha unes escales que descendeixen al nivell semisoterrat. Aquest espai està sostingut amb voltes de pedra i hi ha un portal d'arc pla de pedra que permet accedir a la casa pel semisoterrani. La façana de garbí presenta un cos avançat quadrangular obert amb dos portals d'arc de mig punt de pedra, la part superior del qual s'ha reconstruït i s'ha habilitat coma terrassa. Aquesta enllaça amb un balcó corregut que es prolonga a ambdós costats i que, com la resta d'obertures d'aquesta façana, són de factura moderna. La part de mestral acaba amb una torre semicircular construïda sobre la roca natural i que s'obre amb grans espitlleres. Al seu costat de tramuntana s'hi va adossar la capella del mas. El tractament exterior dels murs és la pedra vista, amb restes de morter de calç en alguns trams. Davant de la portalada d'entrada hi ha el pou de pedra de planta circular i cobert amb volta esfèrica. | 08014-20 | Camí de l'Aragall | La primera notícia documental del nom Aragall es remunta al segle XI, quan s'esmenta entre les afrontacions d'un alou de la Vila Pedrosa. Segons Fortià Solà, l'origen del mas Aragall el situem al voltant del segle XIII, quan ja es trobava sota el domini directe dels senyors de Cruïlles. L'any 1450 Pere Aregall i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el fogatge de 1497 hi consta 'en Aregual' i en el de 1553 hi consta Francesc Aragall, així com Miquel Aragal del Mas. Al segle XVII era una de les propietats més grans del terme, dins la qual s'hi contaven diversos masos que havien adquirit recentment: Lledó, Pla, Vilademunt, Bellsolà i Serres. En aquest moment, el mas era una propietat emfitèutica dels Aimeric, pel que els Aragall només hi exercien el domini útil. Durant la Guerra de Successió el mas va ser saquejat, motiu pel qual els propietaris es van construir una casa al poble. En l'amirallament de l'any 1850 hi consta que pertanyia a Joan Aregall i Vila, àlies Caló. Durant la primera meitat del segle XX el propietari era Joan Aregall i Soler, que va exercir d'alcalde entre 1920 i 1922, així com l'any 1925. És probable que l'Aragall d'Aiguafreda tingui alguna relació amb el mas Aragall de Calldetenes, que en època medieval estava sota el domini del convent de Sant Tomàs de Riudeperes. | 41.7721000,2.2585400 | 438375 | 4624739 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73959-foto-08014-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73959-foto-08014-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73959-foto-08014-20-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 73960 | Can Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brull | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. DE ROCAFIGUERA, F. (1985). La documentació dels segles IX-XII sobre Aiguafreda. Temes Aiguafredencs II. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIV-XX | Can Brull és una masia d'origen medieval de la qual se'n conserven alguns vestigis, tot i que la reforma historicista feta durant la segona meitat del segle XX en dificulta la interpretació. Es tracta d'un gran volum de planta rectangular, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El cos situat a migdia té accés directament al primer pis a causa del desnivell del terreny. Aquí s'hi observa un portal d'arc pla de pedra carejada, cobert per un porxo, a més d'una finestra biforada d'arc de mig punt i una d'arc pla amb la llinda datada '1779'. El cos central presenta una finestra d'arc conopial en un costat i una dentada amb arquets a l'altre, mentre que la resta d'obertures són majoritàriament amb llinda de fusta, de factura moderna. La cos posterior presenta una torre quadrangular en un extrem de la façana de ponent, així com diverses obertures de factura moderna. El tractament dels murs és de pedra vista. | 08014-21 | Camí d'Aiguafreda al Brull | La primera referència del mas Brull la trobem en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí del Brull de l'any 1063. A principi del segle XII, el cavaller Guerau Bernat fa testament i concedeix al seu germà Berlango el dret que tenia al mas Brull. Durant la segona meitat del segle XIV el senyor d'Aiguafreda, Ferrer Hostalric, estableix una peça de terra que pertany al mas dels 'Bocy' a Pere Brull. L'any 1450 la pubilla Margarida Brull, filla de Galzeran, i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el fogatge de 1497 hi consta 'Lo Brul' i en el de 1553 hi consta Benet Brull, que exercia d'alcalde. L'any 1577 era propietari del mas Pere Brull, casat amb Margarida Boix. A l'amirallament de l'any 1851 hi consta Segimon Pladelasala com a propietari del mas, senyalat amb el número 8. | 41.7910500,2.2752400 | 439781 | 4626831 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73960-foto-08014-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73960-foto-08014-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73960-foto-08014-21-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 73961 | Can Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sors-2 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | Can Sors és una masia del segle XVIII que va habilitar-se com a vivenda moderna durant la segona meitat del segle XX. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, entre les quals hi ha dues llindes inscrites: 'FORTIA VILA 1788' al portal i 'ANY 1778' en un finestral. En la darrera restauració van afegir-se algunes obertures de pedra i un rellotge de sol situat a la part superior de la façana. A la façana de gregal hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada, una de les quals està inscrita amb l'any '1728'. El tractament exterior dels murs és de pedra vista lligada amb pòrtland. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08014-22 | C. Major, 53 | Durant el segle XVIII la casa pertanyia a Fortià Vilà, quan algunes fonts apunten que funcionava com un molí. Més endavant, va ser utilitzada com a fusteria i com a esperdanyeria. | 41.7695900,2.2481200 | 437507 | 4624468 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73961-foto-08014-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73961-foto-08014-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73961-foto-08014-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Antigament es coneixia com a Can Fortià. Formen un conjunt amb les cases de Can Sandro i Ca l'Olesa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73962 | Pont de Peu de Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-peu-de-costa | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. CAMPILLO, X. ; LÓPEZ-MONNÉ, R. (2010) El llibre dels camins. Manual per esvair dubtes, desfer mites i reivindicar drets. Tarragona: Arola Editors. | XVIII-XX | Pont d'un sol tram que permet creuar la riera d'Avencó, prop de la seva confluència amb la riera de la Figuera. L'estructura presenta tres etapes constructives que per les seves característiques situem al segle XVIII i XX. La part més antiga està construïda sobre la roca natural i s'obre al nord en arc de mig punt de pedra disposada a plec de llibre. Els altres trams responen a les successives ampliacions del camí, la darrera feta amb volta de maó pla i obertura d'arc escarser. El mur és de maçoneria i el tauler està delimitat amb baranes metàl·liques, que van reemplaçar-ne unes de fusta. | 08014-23 | Riera d'Avencó | 41.7707100,2.2724100 | 439527 | 4624575 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73962-foto-08014-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73962-foto-08014-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73962-foto-08014-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com el Pont d'en Pere Curt. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 73963 | Pont de Picamena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-picamena | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | Està parcialment cobert de vegetació i les pedres dels extrems del tauler s'estan desprenent. | Pont d'un sol tram que permet creuar la riera d'Avencó, prop de les ruïnes de la masia de Picamena i del límit del terme municipal. L'estructura s'obre en arc de mig punt de ceràmica col·locada a plec de llibre. El mur és de maçoneria i el tauler no té baranes. Segueix el pont un gorg allargat. | 08014-24 | Riera d'Avencó | 41.7890000,2.2892500 | 440943 | 4626594 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73963-foto-08014-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 73964 | Conjunt Monumental d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-monumental-daiguafreda-de-dalt | BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008). Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Editorial Ausa. | VI-XIX | L'església té deficiències estructurals importants i la resta d'edificacions presenten cert deteriorament. | El conjunt d'Aiguafreda de Dalt és el centre d'una antiga parròquia rural que va erigir-se en el lloc d'un vilar alt medieval. Els vestigis més antics localitzats fins al moment es localitzen en la cova-cripta, que ha estat identificada com una necròpoli dels segles VI i VII. En una cota superior s'hi va bastir una primera església consagrada al segle IX, sota l'advocació de Sant Martí, sobre la qual se'n faria una de nova al segle XII. L'edifici romànic era d'una sola nau amb absis semicircular, on s'hi obrien diverses fornícules amb columnetes. Al costat de migdia s'hi va fer el fossar i al de ponent es va edificar la rectoria. El temple va construir-se en una zona de gran riquesa hídrica, que almenys des de l'època moderna ha afectat la seva fonamentació. Per aquest motiu, van construir-se diversos cossos al seu voltant que van acabar tapant l'estructura romànica. A banda de la construcció d'aquests cossos, van obrir-se mines d'aigua al costat de llevant per tal de desviar-la i aprofitar-la per al rec. Al segle XVIII va construir-se un comunidor en un extrem del fossar, el qual quedà substituït a principi del segle XX per un petit cementiri situat a un centenar de metres al nord. Durant la segona meitat del segle XX, van fer-se diverses prospeccions on es van deixar al descobert els vestigis romànics del temple, com també es van enderrocar els cossos que el tapaven exteriorment. | 08014-25 | Aiguafreda de Dalt | La primera referència documental que tenim d'Aiguafreda es remunta a l'any 875, quan el comte Guifré el Pilós li fa donació a la seva filla Emma de diversos predis alodials per al sosteniment del cenobi de Sant Joan de les Abadesses, entre els quals trobem l'església de Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent del Congost. El temple va ser consagrat pel bisbe Gotmar l'any 898, sota petició de l'abadessa Emma. Els vestigis materials localitzats a la cripta apunten a l'existència d'un lloc de culte anterior a l'església, amb enterraments datats entre els segles VI i VII. El temple erigit per Emma ja disposava d'un altar dedicat a Sant Pere l'any 1007, on s'hi va jurar el testament d'Obesind. A principi del segle XII es va construir una nova església sobre l'anterior, a petició del senyor del vilar d'Aiguafreda, Rotlan Guillem, del sacerdot Bernat Ramon i d'altres feligresos. Va ser consagrada pel bisbe de Vic, Arnau de Malla, el gener del 1105. La nova església tenia tres altars dedicats a Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent, així com un cementiri i una sagrera, a l'entorn de la qual no s'hi va establir cap nucli de població. Durant el segle XV va afegir-se un altar dedicat a Nostra Senyora de Gràcia, així com posteriorment al Roser, a Sant Isidre i a Sant Antoni de Pàdua. Tanmateix, no va ser fins al segle XVII que van començar a afegir-se capelles laterals, entre les que hem de destacar la del Sant Crist, el qual va gaudir d'una gran devoció entre la població. Les intervencions d'aquest període van afectar l'estructura de l'església, que ja es trobava malmesa per les condicions d'humitat del subsòl, motiu pel qual van haver-se de reforçar fins a deixar ocult exteriorment l'edifici romànic. L'antic campanar d'espadanya va ser substituït per l'actual l'any 1668. Les pluges abundants de la primaversa de 1853 van afectar novament l'estructura de la construcció, que va ser reparada de nou gràcies a l'esforç dels feligresos. Uns anys més tard, l'església va perdre les seves funcions parroquials, que va adquirir l'església de la Immaculada Concepció, construïda al segle XVII en el petit nucli de població que s'havia creat a l'entorn del camí ral. Des d'aleshores, l'església antiga va començar a denominar-se 'Aiguafreda de Dalt'. El rector va residir-hi fins a l'esclat de la Guerra Civil, quan l'església va ser saquejada i va destruir-se la imatge del Sant Crist. L'any 1940 es va portar una nova imatge i el seu culte va quedar restituït. | 41.7886200,2.2575000 | 438305 | 4626574 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73964-foto-08014-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73964-foto-08014-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73964-foto-08014-25-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73965 | Sant Salvador d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-davenco | BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. CRUELLS, A. (2006). 'Les ermites del Montseny. Sant Salvador d'Avencó a Aiguafreda', Monografies del Montseny. Viladrau: Amics del Montseny. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, A. (1999). Guies Catalunya Romànica Comarcals: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic. SOLDEVILA, J. (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Barcelona: Editorial Ausa. | XII | Sant Salvador és una ermita romànica construïda vers el segle XII, sobre la que no s'han fet reformes significatives. És un edifici de planta rectangular amb l'absis també rectangular. La nau consta de dos trams separats per un arc presbiteral ogival i està coberta amb volta apuntada de pedra, on encara s'hi conserva el morter amb les marques de l'encanyissat. Com a úniques obertures de l'edifici trobem el portal del mur de ponent, d'arc de mig punt adovellat, i una finestra de mig punt; així com una finestra a l'absis en forma de creu i una de mig punt. A la façana de migdia s'observa el portal primitiu tapiat, d'arc de mig punt adovellat. A la façana de ponent hi ha el campanar d'espadanya, la part superior del qual va ser reconstruïda en la darrera restauració. El parament dels murs és de carreus escairats de petites dimensions disposats en filades regulars. | 08014-26 | Veïnat d'Avencó | La capella de Sant Salvador d'Avencó va erigir-se al vilar d'Avencó, documentada des de l'any 898 en l'acta de consagració de Sant Martí del Congost. La primera notícia que tenim de l'ermita és de l'any 1154, quan consta entre els límits dels masos veïns. Des d'aleshores la capella apareix esmentada en la documentació antiga, especialment en testaments. En època moderna no es van fer reformes significatives en la seva estructura, de les quals cal destacar l'obertura d'una nova portalada al mur de ponent i l'aixecament del cor. El dia 6 de març de 1605, després de la missa quaresmal, el lladre Pere Montcau, àlies Cabré, va assassinar a les portes de l'ermita a Pere Brull, el propietari de Can Brull. A la capella de Sant Salvador s'hi aplegaven els feligresos de tota la rodalia, que els quedava molt lluny l'església parroquial, fins que el veïnat de les Ferreries va disposar d'una església sufragània pròpia. En motiu de la seva profanació durant la Guerra Civil, va haver de ser restaurada i s'hi va restablir el culte l'any 1967. Des d'aleshores s'han construït habitatges moderns al seu voltant, els habitants dels quals s'hi aplegaven en les misses dominicals de l'estiu, que van acabar suprimint-se. | 41.7661500,2.2640900 | 438831 | 4624074 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73965-foto-08014-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73965-foto-08014-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73965-foto-08014-26-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 92|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 73966 | Sant Miquel de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-canyelles | BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, A. (1999). Guies Catalunya Romànica Comarcals: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Editorial Ausa. | XII | Es troba en bon estat estructural però l'interior presenta cert estat de deteriorament a causa del seu estat d'abandó. | Sant Miquel de Canyelles és una ermita romànica construïda vers el segle XII, sobre la que no s'han fet reformes significatives. És un edifici de planta rectangular amb l'absis també rectangular. La nau consta de dos trams separats per un arc presbiteral i està coberta amb volta de canó de pedra, on encara s'hi conserva el morter amb les marques de l'encanyissat. Al presbiteri hi ha les restes d'un altar d'obra amb restes de pintura. Com a úniques obertures de l'edifici trobem el portal del mur de migdia, d'arc de mig punt amb petites dovelles; una finestra a l'absis en forma de creu i una de quadrada a ponent. El parament dels murs és de carreus escairats de petites dimensions disposats en filades regulars. | 08014-27 | Soleia del Saní | La primera notícia documental de la capella de Sant Miquel de Canyelles es remunta a l'any 1309, tot i que la semblança de la seva tècnica constructiva amb la de Sant Salvador d'Avencó, hem de pensar que ja existia al segle XII. Entre els segles XVIII i XIX es trobava en mal estat de conservació; tant és així que s'hi prohibí la processó que s'hi feia el dia 8 de maig des de l'església d'Aiguafreda de Dalt. El seu propietari, Jaume Serra de l'Arca, la va fer restaurar l'any 1828. Amb l'esclat de la Guerra Civil va ser profanada i es deixà de celebrar la festivitat del 8 de maig. | 41.7867000,2.2842200 | 440523 | 4626342 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73966-foto-08014-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73966-foto-08014-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73966-foto-08014-27-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Està envoltada de vegetació, fet que en dificulta la localització. Les fotografies són de DigitalNatura.org | 92|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 73967 | Villa Francisca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-francisca | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XX | La Villa Francisca és una torre d'estil modernista construïda a principi del segle XX. És un edifici de planta quadrangular amb una torre quadrangular adossada a l'extrem de ponent de la façana de migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La torre presenta quatre nivells d'alçat i té la coberta a quatre vessants. Les obertures de la construcció són d'arc mixtilini, algunes amb guardapols decoratiu i les del nivell superior de menors dimensions i agrupades a mode de galeria. En un extrem de la façana de ponent hi ha adossades unes escales exteriors amb un pilar de pedra amb decoració vegetal que condueixen a una porta d'entrada, situada a tramuntana. En aquesta darrera façana hi ha adossat un cos poligonal habilitat com a terrassa transitable a la part superior. La façana de migdia presenta dues galeries horitzontals de tres pòrtics d'arc rebaixat, ceràmics a la planta baixa i arrebossats al pis. Els pòrtics de la planta baixa, on hi ha un portal d'accés, estan tancats amb reixat de forja. Les façanes de ponent i llevant estan rematades per un notable capcer sinuós decorat als extrems amb fulles d'acant. El ràfec està acabat amb cabirons i la coberta de la torre presenta ceràmica vidriada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat amb un sòcol de pedra, així com esgrafiats vegetals al capcer de ponent i a la torre, on hi consta respectivament 'ANY 1906', 'VILLA FRANCISCA' i un rellotge de sol. A la planta baixa s'hi conserven diversos elements decoratius modernistes, com són els vitralls i obertures amb motius florals, la barana forjada de l'escala, els paviments de mosaic i la llar de foc. La casa està envoltada per un jardí ampli, on s'hi conserva la portalada original i una casa-masoveria. | 08014-28 | C. Abadessa Emma, 16 | La va fer construir el sr. Ignasi Font, qui va cedir-la a la Congregació de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret després de la Guerra Civil. Aleshores passà a ser coneguda com 'El Pilar' i es destinà a l'acolliment de nenes desvalgudes. Més tard, es destinà a casa d'exercicis espirituals. Després d'estar uns anys desocupada, l'any 2007 va ser reformada per utilitzar-se com a casa de colònies. | 41.7782100,2.2490800 | 437595 | 4625424 | 1906 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73967-foto-08014-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73967-foto-08014-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73967-foto-08014-28-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Rafael Sorarrain Milans del Bosch | També es coneix com la Casa de les Missioneres de Natzaret, Can Font, la Torre Llobeta o el Convent de la Llobeta. | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 73968 | La Llobeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llobeta | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIII-XIX | La Llobeta és una masia d'origen medieval que va ser ampliada i reformada durant el segle XIX. En aquest moment, es van construir nous cossos i es va consolidar la façana actual, tot modificant algunes de les obertures, la coberta i el coronament. Es composa de dos volums perpendiculars que es tanquen formant un pati frontal. El principal és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, d'arc pla de pedra carejada, excepte el portal d'arc de mig punt. La part de llevant presenta una alçada inferior i una finestra de factura antiga, així com una part semisoterrada. Sobre el primer pis hi ha pintat un rellotge de sol ovalat. Com a capcim de la façana, es va construir un capcer escalonat. A la façana de ponent s'hi adossa un petit cos porxat a la planta baixa i amb terrassa superior, a la qual s'hi pot accedir a través d'una escala exterior adossada en paral·lel a la façana. Les obertures del pis són d'arc pla arrebossat i estan decorades amb guardapols. El segon volum està orientat a ponent i és de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures de la planta baixa són d'arc pla arrebossat i la resta són d'arc escarser emmarcades amb una motllura. Està coronada per un petit capcer semicircular. A les façanes de migdia i llevant hi ha adossats sengles porxos amb terrasses superiors. El tractament exterior dels murs d'ambdós volums és arrebossat i pintat. Davant la casa hi ha l'era, sostinguda per un mur de contenció, i al costat de tramuntana hi ha un antic cobert. | 08014-29 | C. de la Llobeta, 24 | Segons Fortià Solà, el mas Llobeta està documentat des del segle XIII. Estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda, als quals pagaven nombrosos tributs, entre els quals hi havia el que l'eximia de moldre als molins de la quadra. L'any 1450, Antoni Llobeta i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el llibre de la Baronia d'Aiguafreda, hi consta un cens de l'any 1403 amb la Guillermina Llobeta. En el fogatge de l'any 1497 hi figura 'en Lobeta' i en el de 1553 hi consta la vídua Margarida Lobera. Durant el segle XVII, consta que l'hereu del mas tenia una peça de terra al veïnat de Vilapedrosa que, com el seu mas, estaven sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda. Tant en el cens de 1835 com en l'amirallament de l'any 1851, hi consta Ramon Pi com a propietari del mas, senyalat amb el número 15. Entre finals del segle XIX i principi del segle XX el propietari Josep Pi i Buxó va començar a construir una colònia d'estiueig a l'entorn del mas. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, la casa del costat tenia l'any '1897' inscrit al capcer. | 41.7772100,2.2498500 | 437658 | 4625312 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73968-foto-08014-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73968-foto-08014-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73968-foto-08014-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 73969 | Sagrat Cor de la Llobeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrat-cor-de-la-llobeta | GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | S'hi han fet pintades vandàliques i es troba en estat ruïnós. | La capella de la Llobeta és un temple d'estil modernista construït a principi del segle XX a la part més elevada de la colònia d'estiueig. És un edifici d'una sola nau de planta de creu llatina i absis poligonal. La nau està coberta amb arcs de diafragma ceràmics, mentre que la part del creuer ho està amb volta de creueria. Entre la nervadura de pedra de l'absis s'intercalen frisos pintats amb motius vegetals, que també trobem en la decoració dels culs de llàntia. En dues de les parets de l'absis hi han escrites les promeses que va fer Jesús a Santa Margarita de Alacoque i als devots del seu Sagrat Cor. En un costat del presbiteri hi ha la sagristia i als peus del temple hi ha el cor. La il·luminació de la nau es feia a través de finestres d'arc apuntat amb guardapols situades a les capelles laterals i a l'absis, que es troben tapiades, així com per una rosassa amb motllures vegetals situada sobre el cor. L'entrada al temple es fa a través d'un portal d'arc pla damunt la qual s'hi llegeix 'DOMUS DEI (et) PORTA COELI', amb columnetes a l'intradós i motius vegetals. El portal està cobert per un nàrtex d'arc apuntat sostingut amb mènsules i dues columnetes que descansen sobre una barana d'obra. La part frontal del nàrtex, les cantonades de l'edifici, el ràfec i la rosassa estan decorats amb frisos vegetals L'estructura està reforçada amb contraforts de pedra i ceràmica. El tractament dels murs és arrebossat a la façana i de pedra vista a la resta. | 08014-30 | C. de la Llobeta, 21 | La capella de la Llobeta va construir-se per encàrrec de Josep Pi i Buixó, qui va promoure la construcció de diverses torres destinades a l'estiueig. La primera pedra va col·locar-se l'any 1904, sota la benedicció del bisbe de Vic Josep Torras i Bages. | 41.7777300,2.2505500 | 437717 | 4625370 | 1904 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73969-foto-08014-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73969-foto-08014-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73969-foto-08014-30-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 73970 | Cases de la Llobeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-llobeta | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | El revestiment exterior es troba deteriorat i estan afectades d'humitats. | A la Colònia Llobeta hi ha diverses cases que van construir-se a finals del segle XIX com a residències temporals. Es tracta de dos volums de mateixes dimensions i característiques, que es situen a banda i banda del camí d'accés. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Tenen la coberta composta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, excepte al cos central que és perpendicular. La composició de les façanes està definida per una marcada simetria, amb eixos d'obertures d'arc escarser amb motllures superiors. Algunes de les finestres del pis principal tenen sortida a balcons de baranes forjades. El cos central té la finestra del pis tapiada i està rematada per un òcul. A nivell interior, estan distribuïts en vivendes independents a les quals s'accedeix per l'escala situada al cos central. El tractament exterior és arrebossat i pintat amb les obertures de diferent tonalitat. Seguint el camí hi ha diverses cases, entre les que destaca la situada davant de la masia, amb una tribuna a la façana i capcer sinuós. | 08014-31 | C. de la Llobeta, 21 | Les cases de la Llobeta les va fer construir Josep Pi i Buixó per allotjar-hi els estiuejants que hi feien estada. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el cos central d'una de les cases tenia més alçada i s'obria a la part superior amb un finestral geminat. | 41.7774800,2.2493400 | 437616 | 4625343 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73970-foto-08014-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73970-foto-08014-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73970-foto-08014-31-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari- Catàleg del POUM d'Aiguafreda consta com a Masia de la Llobeta 2; a l'IPA es diu Colònia Llobeta | 102|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 73971 | Hostal de la Polla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-polla | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PORTET, J. (2010). La cooperativa 'la Favorecedora obrera' d'Aiguafreda (1924-1963). Temes Aiguafredencs X. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | Es troba en estat d'abandó i pateix deficiències estructurals. | L'hostal de la Polla és una posada construïda al segle XIX a peu de l'antic camí ral de Barcelona a Vic. Està constituït per diversos volums, dels quals el principal és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per finestres amb llinda de fusta. A la planta baixa hi ha duess obertures d'arc carpanell ceràmic, una de les quals ha estat reformada i l'altra tapiada. A la façana lateral de migdia trobem el portal principal, amb llinda de fusta i un pedrís al costat. La resta de la façana està tapada per un cos adossat de forma perpendicular, de dos nivells d'alçat i la coberta a un sol vessant. Està definit per una galeria horitzontal de quatre pòrtics d'arc rebaixat, amb un pilar central i la resta acabats amb culs de llàntia. A la planta baixa hi ha un gran portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, que per les seves dimensions podria haver estat l'entrada dels carruatges. A migdia d'aquest cos s'hi adossa un cos annex amb un portal amb llinda de fusta força deteriorada on hi ha inscrit l'any '1817'. A la part posterior hi ha diversos cossos annexes, la majoria dels quals estan en estat ruïnós. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa en tots els volums, excepte la part de tramuntana del volum principal, que presenta una part de tàpia. El volum principal i el de migdia estan arrebossats amb morter de calç. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08014-32 | Ctra. De Ribes, 120 | Antigament es coneixia com a Can Barré. En l'amirallament de l'any 1929 hi consta 'l'hostal de la Pabla', propietat d'Isidre Cruells. L'any 1946 un batalló d'infanteria va fer estada a Aiguafreda, alguns soldats del qual van allotjar-se a l'hostal. Les despeses dels mateixos les havia de sufragar el poble, especialment els estiuejants i el hisendats locals. | 41.7743100,2.2474200 | 437453 | 4624992 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73971-foto-08014-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73971-foto-08014-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73971-foto-08014-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73972 | Casanova de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-sant-miquel | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | La Casanova de Sant Miquel és una masia del segle XIX que ha estat restaurada fa pocs anys per habilitar-hi un allotjament rural. La casa estava construïda aprofitant un talús natural, que cobria parcialment les façanes de mestral i gregal i que van deixar-se al descobert en la darrera intervenció. En aquest moment, també va alçar-se la coberta i van fer-se noves obertures, a més d'afegir-se brancals de maó a les ja existents. La portalada que donava accés al pati també va centrar-se en el mur. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures amb llinda de fusta i brancals ceràmics. Aquesta tipologia d'obertures s'ha reproduït a la resta de façanes, on estan disposades de forma aleatòria. Davant la façana principal hi ha un pati tancat pels cossos annexes, amb accés des d'una portalada situada a garbí. A l'interior s'hi conserva la cuina amb la llar de foc i el forn de pa. La cuina nova es va habilitar en el lloc de l'antic celler, on hi havia tines revestides amb rajoles ceràmiques vidriades. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, sense revestir. Davant la façana de gregal, on s'ha obert el nou accés, hi ha un fantàstic exemplar de noguera. | 08014-33 | Camí de la riera d'Avencó | El mas Miquel o Sant Miquel era una possessió dels senyors d'Aiguafreda i està documentat des de principi del segle XV (SOLDEVILA 1998: 52). Probablement quedà deshabitat durant la crisi baix medieval, ja que fou agregat al mas Serra de l'Arca. En el capbreu de 1527 consta que estava derruït. Probablement les ruïnes d'aquest mas són l'origen de la Casanova de Sant Miquel. Aquesta va passar per diferents mans fins que l'any 1997 la va adquirir la Diputació de Barcelona. Va ser restaurada i adaptada com a equipament del Parc del Montseny, destinat a allotjament rural. | 41.7852800,2.2864100 | 440704 | 4626183 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73972-foto-08014-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73972-foto-08014-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73972-foto-08014-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 73973 | Necròpolis de Collderamona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-collderamona | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | IX-XII | En una zona propera al camí antic del Brull a Aiguafreda s'hi va localitzar una necròpolis constituïda per sis tombes. No s'hi va trobar material associat que permetés determinar-ne una cronologia, tot i que a la Carta Arqueològica consta com a medieval. | 08014-34 | Serra de l'Arca | Va ser descoberta per un pagès de Seva i documentada per Joan López. | 41.7865700,2.2755400 | 439802 | 4626333 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73973-foto-08014-34-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat s'ha denominat erròniament Collderomanes. | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73974 | Dolmen de Cruïlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cruilles | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | Es troba destruït. | El dolmen de Cruïlles és una cista rectangular que estava formada per tres grans lloses i un túmul. Actualment se'n conserven les dues lloses laterals i les restes del túmul. S'hi van localitzar les restes òssies humanes infantils i adultes. Entre el material que s'hi ha recollit hi ha sílex, ceràmica a mà i objectes d'os. | 08014-35 | Les Pinedes | Va ser descobert i excavat pel Centre Excursionista de Vic l'any 1916, on s'hi va dipositar el material localitzat. Posteriorment, s'hi han fet actuacions per part d'afeccionats i clandestins. La darrera intervenció la va promoure l'Ajuntament d'Aiguafreda l'any 2005, tot i que se'n desconeixen els resultats. | 41.7804700,2.2608000 | 438571 | 4625667 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73974-foto-08014-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73974-foto-08014-35-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També conegut com a Dolmen de Cal Cabrer. | 76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73975 | Jaciment paleontològic de la riera d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-riera-davenco | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat a la vall de la riera d'Avencó, prop de l'ermita de Sant Miquel. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Paleozoic, del Carbonífer Dinantià Visceà, on s'observen pissarres carbonoses amb abundant presència de graptòlits. S'hi va localitzar la següent fauna: Monograptus priondon, Dilograptus, Phillipsia i Drevermania.</p> | 08014-36 | Riera d'Avencó | 41.7690400,2.2672000 | 439092 | 4624393 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 1792 | 5.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||||
| 73976 | Refugi de Sant Miquel de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-sant-miquel-de-canyelles | CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII | El refugi de Sant Miquel de Canyelles és una estructura de pedra construïda aprofitant el desnivell natural del terreny. Es tracta d'un refugi parcialment excavat sobre la roca natural, amb pedres col·locades de forma vertical en un costat i un petit mur de pedra seca que el tanca parcialment a la part frontal. L'estructura està coberta per una gran llosa horitzontal. | 08014-37 | Solella del Saní | Va ser localitzat l'any 1983 per Joan López i es va publicar la troballa al Butlletí de l'Unió Excursionista de Sabadell. Segons aquesta informació, l'any 1992 va ser incorporat a la Carta Arqueològica com un dolmen, amb el nom 'Sant Miquel de Canyelles', tot i que no va ser localitzat. La seva situació no va ser coneguda fins el gener de 2012 els habitants de la Casanova de Sant Miquel el van localitzar. La visita de diversos arqueòlegs a l'indret ha permès descartar que es tracta d'un dolmen. | 41.7875400,2.2824500 | 440377 | 4626436 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73976-foto-08014-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73976-foto-08014-37-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A la Carta Arqueològica hi consta com a Sant Miquel de Canyelles. | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73977 | Jaciment de la Serra de l'Arca I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-serra-de-larca-i | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. VILA, L. (1994). 'El megalitisme al Montseny', Lauro, núm, 7. Granollers: Museu de Granollers. | Ha estat destruït. | Es tracta d'un dolmen actualment destruït, del qual només se'n reconeix una llosa tombada envoltada de les pedres que l'haurien constituït. Segons explica qui el va descobrir, Mn. Fortià Solà, 'era constituït per grosses lloses de pedra, que formaven una cambra rectangular, coberta per altres lloses semblants, d'uns 3 metres de llargada per 1'70 d'amplada i 1'80 ms. d'elevació. Un petit i baix corredor deixava penetrar a l'interior, i un túmulus d'uns 10 m. de diàmetre, fet de terra i rengleres de pedres dretes en degradació, protegia tota la construcció'. | 08014-38 | Serrat dels Moros | Va ser descobert l'any 1914 per Mn. Fortià Solà, atret pel nom 'arca' de la serra, que semblava designar la presència d'un monument primitiu. L'any següent, el Centre Excursionista de Vic l'explorà detingudament i hi va localitzar abundant material ceràmic, sílex i ossos humans. És d'especial rellevància un ganivet de sílex de grans dimensions que s'hi va trobar que, com la resta de material, va ser dipositat al Museu Episcopal de Vic. Posteriorment, l'antic propietari del terreny, el senyor Frederic Vilademunt hi va fer una intervenció. Durant la segona meitat del segle XX va ser destruït i algunes fonts (VILA, 1994: 5) apunten que les lloses van ser portades a la casa de Can Brull. | 41.7818400,2.2720600 | 439508 | 4625811 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73977-foto-08014-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73977-foto-08014-38-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També conegut com el Dolmen del Serrat dels Moros. | 76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73978 | Jaciment de la Serra de l'Arca II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-serra-de-larca-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. VILA, L. (1994). 'El megalitisme al Montseny', Lauro, núm, 7. Granollers: Museu de Granollers. | Ha estat reconstruït. | El dolmen de la Serra de l'Arca II és una cista rectangular que va ser reconstruïda sense criteri historiogràfic. Originalment media 2,90 metres de llargada, 1,2 d'amplada i 1,90 d'alçada. Durant la primera meitat del segle XX només conservava dretes dues lloses, així com el túmul. S'hi van localitzar fragments d'ossos i dents, així com ceràmica amb desgreixant de quars. | 08014-39 | Camí d'Aiguafreda al Brull | Va ser descobert per Josep Maria Gudiol i el Centre Excursionista de Vic, poc després del megàlit de la Serra de l'Arca I. Fortià Solà apunta que va ser utilitzat com a refugi de carboners perquè no s'hi va trobar res. L'any 1963 Batista va excavar-lo de nou i no va trobar fragments d'ossos. El propietari de Can Brull va reconstruir-lo poc després. | 41.7859200,2.2720200 | 439509 | 4626264 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73978-foto-08014-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73978-foto-08014-39-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També s'anomena Dolmen de la Costa de Can Brull. | 76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73979 | El Saüc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sauc-0 | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XV-XVIII | Es troba en estat ruïnós. | El Saüc és una masia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies, amb diversos cossos al voltant que es tanquen formant un pati frontal. Actualment ha perdut la coberta i només se'n conserva l'estructura exterior i part de l'interior. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedia per un porta d'arc de mig punt adovellat, que és una de les poques obertures exteriors que es conserven. A l'interior s'observen restes de l'antiga cuina, de l'escala d'accés al pis i d'algunes obertures de pedra carejada. Els cossos annexes que hi ha al voltant de la casa tampoc conserven la coberta i es troben en estat ruïnós. Entre aquests destaca el cos de migdia, amb volta de canó de pedra i petites fornícules als murs. En una cota superior vers la façana de llevant hi ha un altre cos annex i l'espai de l'era. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa, amb carreus escairats a les cantonades. | 08014-40 | Camí del Saüc | Segons Fortià Solà, el mas Sahuch està documentat des de principi del segle XV, quan hi residia Mateu de Salisbruch, àlias Sauch. El mas Saüc estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda i tenia entre les seves possessions els masos derruïts Arcs, molí dels Arcs i Iglésies, aquest darrer sota la senyoria del comte de Centelles (PUIGFERRAT 1989:32). Des de l'any 1403 el mas també pagava un cens que l'eximia de l'obligació de moldre als molins dels senyors d'Aiguafreda. En el fogatge de 1497 ja hi consta 'lo seuch', així com en Jaume Sahuc en el de 1515. Al segle XVI, la pubilla del mas Saüc va casar-se amb Joan Pla i Garriga, qui uns anys més tard tindria un pleit amb Martí Serradelarca, on es demanava la nulitat notarial de l'acte de concòrdia signat entre ambdues parts. Al segle XVII va passar a denominar-se mas Garriga del Saüc pel casament de la pubilla Paula Sauch amb Jaume Garriga. A l'amirallament de l'any 1851 hi consta Martí Garriga com a propietari del mas, senyalat amb el número 14. A finals del segle XIX, en motiu de la fundació del nou altar de la Immaculada a l'església d'Aiguafreda de Dalt, s'anà a rebre la imatge de la Verge en processó al mas Saüc, on va ser beneïda (SOLÀ 1983: 37). | 41.7856400,2.2549200 | 438087 | 4626245 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73979-foto-08014-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73979-foto-08014-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73979-foto-08014-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73980 | Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanoves-0 | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XII-XIX | Es troba en estat ruïnós. | Casanoves és una masia d'origen medieval que va consolidar-se durant el segle XIX. En aquest moment, s'hi va fer una gran reforma, va obrir-se una galeria vers al sud, van bastir-se diversos cossos a la part posterior destinats a la producció, així com per una masoveria situada davant la façana principal. Des de mitjans del segle XX va quedar deshabitada fins a quedar en estat ruïnós. Actualment conserva l'estructura exterior i part de l'interior, on s'han enderrocat la coberta i els forjats. És una masia de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Està construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que la part de migdia es troba en una cota inferior. Consta de planta baixa i pis i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a llevant i s'obre amb dos portals d'arc escarser i finestres d'arc pla de pedra arenosa rogenca. A la part de tramuntana de la façana, que es troba coberta d'heura, hi ha un cos semicircular que es correspon amb el forn de pa. La façana de migdia s'obre amb espitlleres a la part inferior i amb una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc escarser arrebossat a la part superior. La part posterior i de tramuntana estan cobertes d'heura. A nivell interior, s'observen les restes d'algunes de les estances, com és l'entrada amb l'escala d'accés al pis, la cuina amb llar de foc a la dreta i l'espai productiu a la part posterior, on hi ha dos cups quadrangulars revestits amb ceràmica vidriada. Els sostres estaven coberts amb bigues de fusta. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i restes del morter que el revestia, amb carreus escairats a les cantonades. Davant la façana hi ha l'espai de l'era, amb diversos cossos auxiliars en estat ruïnós entre els que destaca una petita masoveria. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a un sol vessant que desaiguava a la part posterior. La façana s'obre amb dos eixos d'obertures d'arc escarser ceràmic i presenta un rellotge de sol força deteriorat amb l'any '1862'. Els tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç. | 08014-41 | Camí de Cruïlles a Can Serra de l'Arca | La primera referència al nom de Casanova la trobem en un document de l'any 1084, on consta que Guillem Bernic, Guillem Enegó i les respectives esposes van vendre a Ramon Guitard i la seva esposa una casa i les seves terres en el lloc conegut per Casanova, als Vilars. Segons Fortià Solà, el mas Casanovas està documentat des del segle XII. Estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda, als quals pagaven nombrosos tributs, entre els quals hi havia el que l'eximia de moldre als molins de la quadra. L'any 1450, Pere Casanovas i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. Segons el capbreu de 1527 hi consta que el mas Casanoves havia de pagar un cens pel dret de passatge, per tenir un camí que comunicava amb el mas Brucdemir, un mas rònec que se li va unir feia pocs anys. En el fogatge de l'any 1553 hi consta la vídua Miquela Casanoves. Segons el capbreu de 1669-1670, el mas Casanovas encara estava sota el domini dels senyors d'Aiguafreda. A l'amirallament de l'any 1851 hi consta Joan Casanovas com a propietari del mas, senyalat amb el número 5. Durant el primer terç del segle XX va canviar de mans, ja que consta com a propietari Jaume Parramon. Durant la segona meitat del segle XX va quedar deshabitada, essent víctima d'actes vandàlics i d'espoliació, que van avançar el seu estat de deteriorament fins a quedar en ruïnes. | 41.7756900,2.2607100 | 438559 | 4625136 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73980-foto-08014-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73980-foto-08014-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73980-foto-08014-41-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73981 | Can Serra de l'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-de-larca | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | XIV-XIX | Es troba en estat ruïnós. | Can Serra de l'Arca és una masia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XIX. Actualment ha perdut la coberta i només se'n conserva l'estructura exterior i part de l'interior. Està construïda en una plana a la part alta de la serra, des d'on gaudeix d'unes vistes panoràmiques excepcionals de la vall d'Avencó i el Tagamanent. El mas està constituït per diversos volums superposats que es tanquen formant un pati. El volum principal és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés era d'arc pla de pedra que descansava sobre mènsules. A l'extrem de llevant de la façana principal s'hi adossa de forma perpendicular el segon volum. És de planta rectangular i tenia la coberta a dos vessants. Com a elements destacables trobem les espitlleres de la planta baixa i la galeria horitzontal amb quatre pòrtics d'arc escarser que s'obren vers a ponent. La resta de cossos auxiliars que tanquen el pati estan en estat de ruïna avançat. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. A poca distància de la casa hi ha un antic cobert que ha estat habilitat com a vivenda moderna. | 08014-42 | Camí de Can Serra | Segons Fortià Solà, el mas Arca està documentat des del segle XIV, mentre que el nom Serradelarca ho està des del segle XV. Estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda, als quals pagaven nombrosos tributs, entre els quals hi havia el que l'eximia de moldre als molins de la quadra. Segons el capbreu de 1669-1670, tenia agregats els masos rònecs de Casals, Viladevall, Molar i Miquel. | 41.7755600,2.2700100 | 439332 | 4625115 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73981-foto-08014-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73981-foto-08014-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73981-foto-08014-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73982 | Can Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-perera-0 | XVII-XVIII | Can Perera és un casal del segle XVIII construït segons la tipologia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte les dues arrebossades de la planta baixa. L'eix central està format per un portal d'arc pla adovellat i un finestral d'arc pla de pedra carejada, aquest darrer amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita amb l'any '1731' i l'anagrama de Crist intercalat. Els tres finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades i els dels eixos laterals presenten llindes de pedra incorporades amb posterioritat. Les golfes s'obren amb dues finestres d'arc pla de pedra carejada. A la façana posterior s'hi conserva una llinda datada de '1699'. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat. | 08014-43 | C. del Pont, 8 | L'origen del nom Perera el trobem en un descendent del mas Perera de Tagamanent, que va venir a Aiguafreda i que va acabar establint-se en aquesta casa. Després de la Guerra Civil s'hi va habilitar una fusteria, amb una nau situada al pati posterior. | 41.7674700,2.2507700 | 437725 | 4624230 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73982-foto-08014-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73982-foto-08014-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73982-foto-08014-43-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 73983 | El Saní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sani | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XV | Es troba en estat ruïnós. | El Saní és una masia d'origen medieval que es troba en estat ruïnós. Només conserva els murs exteriors formant una planta rectangular, on s'aprecien diverses etapes constructives. La potència dels murs de la part de mestral permet identificar-la com la part primigènia de la construcció. L'alçada dels murs apunta a que constava de planta baixa i pis. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, de majors dimensions a la part de mestral i a les cantonades, i alguns trams revestits amb argamassa. La paret de mestral es prolonga vers a migdia amb un mur de feixa fet amb pedra de notables dimensions. | 08014-44 | Serra de l'Arca | El Saní és un mas d'origen medieval que va quedar deshabitat després de la crisi que va afectar el país entre els segles XIV i XV. Estava unit al mas Canyelles fins que al segle XVI, després que aquest quedés deshabitat, va passar al mas Boix del Brull. Segons el capbreu del 1669-1670, el mas seguia agregat al mas Boix del Brull. Durant la segona meitat del segle XVIII pertanyia a la família Cerdà de Vic. En l'amirallament de l'any 1850 consta que petanyia a Sebastià Ribot de Morató de Moià. | 41.7895300,2.2832800 | 440448 | 4626657 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73983-foto-08014-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73983-foto-08014-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73983-foto-08014-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73984 | Vilargent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilargent | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLDEVILA, J. (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XII | Es troba en estat ruïnós. | Vilargent és una masia d'origen medieval que es troba en estat ruïnós. Les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original i les característiques constructives. És un edifici de planta rectangular que s'estructurava en tres crugies. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana de llevant s'observen les restes d'un cos que presumiblement es corresponen a un forn de pa. A l'extrem de migdia d'aquesta façana s'hi conserva una cantonada segons l'alçada original, amb restes de teula a la part superior. A la part de migdia hi ha un cos amb un pilar circular central que es correspon amb la pallissa. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i parcialment revestits de morter, amb carreus escairats a les cantonades. Davant la façana de tramuntana hi ha un pou semicircular amb una bassa excavada en el terreny natural. | 08014-45 | Camí de Vilargent | La primera referència documental de Vilargent es remunta a l'any 1199, quan hi residia un petit llinatge de cavallers. Durant el segle XIII Ramon de Vilargent va casar-se amb Beatriu d'Aiguafreda, quedant així units ambdós llinatges. A partir d'aleshores, els Vilargent van deixar de residir al mas, que va quedar com una masoveria en mans dels senyors d'Aiguafreda. Segons l'amirallament de l'any 1851, el mas (senyalat amb el número 10) encara pertanyia als prínceps de Belmonte. | 41.7897400,2.2662500 | 439033 | 4626692 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73984-foto-08014-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73984-foto-08014-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73984-foto-08014-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73985 | Riera de Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-martinet | La riera de Martinet neix massís del Montseny, en terme municipal del Brull i desemboca al riu Congost entre els termes d'Aiguafreda i Centelles. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de tramuntana del terme municipal, fent de partió amb el terme de Seva. Les seves aigües netes i l'estreta vall per on discorre el fan un indret singular, on hi ha diversos salts d'aigua i gorgs destacats. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs. | 08014-46 | Sector nord del terme municipal | 41.7872100,2.2515200 | 437806 | 4626422 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73985-foto-08014-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73985-foto-08014-46-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | L'Associació Martinet, a través del Projecte Rius, està realitzant diverses actuacions orientades a recuperar i valoritzar la riera de Martinet. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||
| 73986 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-3 | PAGESPETIT, L. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Sant Vicenç de Castellet: Farell. | XX | La font dels Enamorats és una de les fonts més conegudes d'Aiguafreda. Està situada a l'extrem de mestral del terme municipal, prop de la riera de Martinet. La font està construïda sobre un bloc de pedra on s'ha fet una pica quadrada i s'ha fixat un brollador metàl·lic. Ha estat arranjada amb murs, escales i bancades de pedra, a més de dos plafons on hi consta: 'Font dels Enamorats' i 'La parella enamorada / que ens plau anar acostats / per ells la font més preuada / és la font dels enamorats'. A prop seu s'han col·locat bancs i taules fetes amb moles procedents del molí de les Canes. | 08014-47 | Ctra. D'Aiguafreda de Dalt | 41.7817900,2.2471300 | 437436 | 4625823 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73986-foto-08014-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73986-foto-08014-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 73987 | Font Fresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fresca-0 | PAGESPETIT, L. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Sant Vicenç de Castellet: Farell. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | XX | Des de fa uns anys hi brolla poca aigua. | La Font Fresca està situada a prop del conjunt d'Aiguafreda de Dalt a peu del camí que va al Saüc. Està construïda en un mur de pedra, on hi ha una petita obertura per on brolla l'aigua. Aquesta cau en dues petites piques de forma irregular, fetes amb pedra i morter. Ha estat arranjada amb murs, escales i bancades de pedra, a més d'un plafó on hi consta: 'Font Fresca'. A sobre la font hi ha la mina que l'abasta d'aigua. | 08014-48 | Camí d'Aiguafreda de Dalt al Saüc | Segons tradició popular, la fot fresca és la qua hauria donat el nom d'Aiguafreda ('Aquafrigida'). En motiu de la celebració dels 1100 anys d'Aiguafreda, la font va ser arranjada. | 41.7873300,2.2575100 | 438304 | 4626431 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73987-foto-08014-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73987-foto-08014-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73988 | Font dels Balços | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-balcos | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XVIII-XX | La font dels Balços està situada sobre la cinglera que hi ha davant la pedrera de Cruïlles. Està construïda en un mur de pedra seca, on hi ha fixat un brollador metàl·lic. L'aigua cau en una petita pica de pedra, on hi ha una petita canalització fins a una petita bassa situada al costat. A la pica també hi ha un petit sobreeixidor per on es perd l'aigua. Vorejant el mur hi ha una petita bancada. Uns quants metres més avall de la font hi ha una bassa ovalada de pedra que recollia l'aigua de la font. | 08014-49 | Cruïlles | La bassa que hi ha al costa s'utilitzava per abeurar el bestiar de Cruïlles. | 41.7772100,2.2563100 | 438195 | 4625308 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73988-foto-08014-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73988-foto-08014-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73988-foto-08014-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 73989 | Fonts d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-daiguafreda-de-dalt | XX | A l'entorn de l'església d'Aiguafreda de Dalt hi ha tres fonts construïdes per drenar l'aigua que transcorre pel subsòl del conjunt. La primera font està situada en el mur de tancament que conforma l'espai de l'antiga sagrera. Consta d'un brollador metàl·lic per on cau l'aigua en una pica circular de pedra. Al mur hi ha un plafó amb una imatge de l'abadessa Emma, amb un escrit en homenatge seu. La segona font està situada a tramuntana de l'església i es proveeix de l'aigua de la mina superior a través d'un tub de plàstic. Està construïda a l'extrem d'un dels contraforts del temple, amb un brollador metàl·lic que cau sobre una antiga pica de pedra rectangular. Pel que fa a la tercera font, està construïda a l'escala que va des de l'espai de la sagrera a la rectoria. Consta d'un brollador metàl·lic que cau sobre una mica de maó rectangular de maó revestit amb morter. | 08014-50 | Aiguafreda de Dalt | La primera font va ser arranjada en motiu de la celebració dels 1100 anys d'Aiguafreda. | 41.7885100,2.2576000 | 438313 | 4626561 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73989-foto-08014-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73989-foto-08014-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Les coordenades de la segona font són 438401, 4626790 i de la tercera 438392, 4626765. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 73990 | Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-2 | Programa de Festa Major, 2005. | XX | Es troba molt deteriorada, coberta de vegetació i no hi brolla aigua. | La font del Lleó està situada en un costat del torrent dels Balços, en una zona coberta de vegetació. Està construïda en una estructura rematada per un capcer semicircular, a la part central de la qual hi ha la font. El brollador és un cap de lleó de ceràmica vidriada, molt deteriorat, sota el qual hi ha una pica semicircular d'obra. A banda i banda hi ha adossat un banc decorat amb ceràmica vidriada. | 08014-51 | Torrent dels Balços | La Font del Lleó va ser arranjada pel sr. Pi a principi del segle XX perquè els estiuejants de la colònia Llobeta poguessin passar-hi estones a la fresca. La font va fer-se molt popular, fins al punt que va il·lustrar el paper moneda municipal durant la Guerra Civil. | 41.7767100,2.2497000 | 437645 | 4625257 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73990-foto-08014-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73990-foto-08014-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73990-foto-08014-51-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneixia com la font del Xato o del Torrent. | 105|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 73991 | Can Mirabó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mirabo | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | Es troba en estat ruïnós. | Can Mirabó és una masia que es troba en estat de ruïna avançat. Únicament se'n conserven els fonaments, que formen una estructura de planta rectangular. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. Al costat de la casa hi ha les restes d'una petita bassa. A pocs metres de la casa, a l'altre costat del camí, hi ha una roca amb una incisió quadrada que algunes fonts apunten que es tracta de les restes de la premsa de vi de la casa. | 08014-62 | Les Pinedes | A mitjans del segle XIX hi residia la família Serra. | 41.7823900,2.2608000 | 438573 | 4625880 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73991-foto-08014-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73991-foto-08014-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73991-foto-08014-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | En un pi al costat de les ruïnes s'hi ha fixat un cartell identificatiu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 73992 | Casanova de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-can-serra | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XIX | Es troba en estat ruïnós. | La Casanova de Can Serra és una masia construïda vers el segle XIX. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original. És de planta rectangular i està construïda aprofitant el desnivell del terreny. La façana principal s'orienta a migdia i es troba enderrocada en la seva pràctica totalitat. L'alçada dels murs que formen les façanes laterals i posterior apunten que constava de planta baixa i pis. En un extrem de la façana posterior hi ha les restes del forn de pa. El parament dels murs és de pedra lligada amb fang, parcialment revestits en alguns trams. Part del mur de ponent ha estat reconstruït. Davant la façana posterior hi ha les restes d'un possible dolmen. | 08014-63 | Serra de l'Arca | La Casanova de Can Serra és una casa que va construir-se per complir les funcions de masoveria del mas Serra de l'Arca. En el Llibre de Recanació de l'any 1850 hi consten entre les possessions del mas Serra de l'Arca la casa de 'Can Serra' i 'la Bisbal'. | 41.7799900,2.2689500 | 439248 | 4625607 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73992-foto-08014-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73992-foto-08014-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73992-foto-08014-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73993 | Barraca de la Casa Nova del Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-casa-nova-del-bruguer | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en un marge a pocs metres a gregal de les ruïnes de la Casa Nova del Bruguer. És una petita edificació construïda en un mur de pedra seca, amb la planta interior quadrangular i la tipologia constructiva de falsa volta troncocònica. La porta és amb llinda i brancals de pedra de notables dimensions. A l'interior hi ha una petita fornícula. | 08014-64 | Casanova del Bruguer | 41.7982700,2.2680900 | 439194 | 4627638 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73993-foto-08014-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73993-foto-08014-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73993-foto-08014-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 73994 | Mina i bassa de la Berlana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-bassa-de-la-berlana | Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. | XVIII | La mina ha estat destruïda i la bassa s'ha omplert de restes vegetals. | A les feixes que hi ha entre la masia de Can Brull i el torrent del Sepinar hi ha les restes d'una antiga mina d'aigua i la bassa. La mina d'aigua estava situada en una cota superior i actualment s'ha esfondrat. Poc més avall comunicava amb una petita bassa de planta semicircular, acabada amb pedres tallades de notables dimensions. | 08014-65 | Les Pinedes | Segons un testimoni oral, en aquesta bassa hi anaven a fer la bugada les dones de les masies de la rodalia. | 41.7883800,2.2709300 | 439420 | 4626538 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73994-foto-08014-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73994-foto-08014-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73994-foto-08014-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | L'abocament de restes vegetals a l'interior de la bassa en dificulta la localització. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 73995 | Cal Cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabrer | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XIX | Es troba en estat ruïnós i envoltada de vegetació. | Cal Cabrer és una casa de la qual només se'n conserven restes de fonaments. És una estructura de planta rectangular de petites dimensions, identificada com una barraca de grans dimensions o un petit mas. Els murs perimetrals nom superen el metre d'alçada i són fets de pedra irregular lligada amb morter. A l'interior hi creixen alzines que en dificulten la visualització. | 08014-66 | Les Pinedes | En l'amirallament de l'any 1851 hi consta 'una barraca llamada Cal Cabré señalada con el número 6', propietat de Martí Santacreu. | 41.7798400,2.2611100 | 438596 | 4625596 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73995-foto-08014-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73995-foto-08014-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73995-foto-08014-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73996 | Ca la Curta, Can Xescos i Can Tirola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-curta-can-xescos-i-can-tirola | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | Les cases del principi del carrer d'Avencó van ser construïdes durant el segle XIX. Són edificis entre mitgeres, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Algunes de les obertures han estat modificades, de manera que l'únic portal que es manté és el de Can Xescos, d'arc carpanell de pedra. En aquesta casa també hi ha dues finestres al pis d'arc pla de pedra amb ampits també de pedra. A Ca la Curta s'hi conserva una finestra d'arc escarser amb ampit de pedra i a Can Tirola hi ha una finestra d'arc pla de pedra. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una senzilla imbricació ceràmica. | 08014-67 | C. Avencó, 1-3-5 | Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el portal de Can Tirola era com el de Can Xescos i, juntament amb Ca la Curta, tenien adossats uns cossos quadrangulars al costat, que podrien correspondre's amb pous o forns de pa. | 41.7658200,2.2539900 | 437991 | 4624045 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73996-foto-08014-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73996-foto-08014-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73996-foto-08014-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 73997 | La Bisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bisbal | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XIX | Els murs de xaloc i gregal presenten deficiències estructurals i estan parcialment coberts d'heura. | La Bisbal és una masia construïda vers el segle XIX. Es troba en estat ruïnós, tot i que s'ha habilitat de forma precària com a vivenda temporal. Conserva els murs perimetrals de certa alçada, que apunten a que constava de planta baixa i pis. S'ha cobert amb teulada d'uralita i s'ha adaptat com a habitatge amb un pati interior frontal. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, parcialment revestits en alguns trams, i carreus a les cantonades. Davant de la façana de tramuntana hi ha el pou antic. | 08014-68 | Camí d'Avencó | La Bisbal és una casa que va construir-se per complir les funcions de masoveria del mas Serra de l'Arca. En el Llibre de Recanació de l'any 1850 hi consten entre les possessions del mas Serra de l'Arca la casa de 'la Bisbal' i 'Can Serra'. | 41.7819400,2.2807600 | 440231 | 4625816 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73997-foto-08014-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73997-foto-08014-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73997-foto-08014-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73998 | Les Queredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-queredes | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XIX | Es ttroba en estat ruïnós. | Les Queredes és una masia construïda vers el segle XIX. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original. És de planta rectangular i s'estructurava en dues crugies. Conserva els murs perimetrals a l'alçada del primer pis. A la part posterior s'observen obertures a mode d'espitlleres. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb morter, de majors dimensions a les cantonades. Davant de la façana posterior hi ha un petit refugi excavat sota una gran roca. A la façana nord es conserven dos contraforts tot i que la paret que sostenien s'ha enfonsat cap a l'interior de l'edifici. Dos camins conduien a la casa, un des de la Font de Fresca i un altre que arrenca en un trencall del camí d'Aiguafreda de Dalt a Can Brull. Tots dos conserven restes d'empedrat. | 08014-69 | Aiguafreda de Dalt | En l'amirallament de l'any 1851 hi consta que la casa de 'las Caredas' pertanyia a Feliu Farell i estava assenyalada amb el número 12. En el mateix padró de l'any 1929 el propietari de la casa era Mariano Balmes de Vic. Segons testimonis gràfics de principi del segle XX, la casa tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composava segons dos eixos d'obertures. | 41.7879300,2.2583700 | 438376 | 4626497 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73998-foto-08014-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73998-foto-08014-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73998-foto-08014-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 73999 | Ca l'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lolesa | XVI-XVII | La part posterior està coberta de vegetació. | Ca l'Olesa és una casa construïda entre els segles XVI i XVII. És un edifici cantoner de planta baixa i pis que s'estructura en dues crugies. La coberta ha estat sobrealçada i s'ha resolt en una vessant a causa de l'enderroc de la part posterior. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada. El portal, actualment tapiat, té la llinda gravada amb un escut quadrat amb una creu al primer i quart quarter i barres inclinades als altres. Sota d'aquest, coincidint amb l'intradós, hi ha tallada una carassa. A la façana de tramuntana hi ha una petita finestra d'arc pla de pedra carejada. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, de majors dimensions a les cantonades, i la façana principal revestida amb restes de morter de calç. | 08014-70 | C. Major, 57 | 41.7697300,2.2479800 | 437495 | 4624483 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73999-foto-08014-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73999-foto-08014-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73999-foto-08014-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Al Catàleg-inventari del POUM formen un conjunt les cases de Can Sandro, Ca l'Olesa i Can Sors. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74000 | Can Queló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quelo | SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | XVIII-XX | Can Queló és un casal construït durant el segle XVIII davant del camí ral. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. Al centre hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat amb una orla a la clau inscrita: 'MIQEL ARAGALL 1733'. | 08014-71 | C. Major, 11 | Durant la Guerra de Sucessió, moltes de les cases d'Aiguafreda van ser saquejades, però la més damnificada va ser el mas Aragall. Poc després, la família Aragall va decidir fer-se una casa al poble. La situació davant del camí ral va propiciar que a principi del segle XIX s'habilités com a hostal, fet que va causar un fort litigi amb els barons de Pignatelli, que posseïen l'hostal de la plaça. Com a fet anecdòtic, en plena Guerra del Francès, el general Francesc Copons va fer estada al poble d'Aiguafreda i va dormir a l'escó de la cuina de Can Queló. | 41.7682400,2.2499300 | 437656 | 4624317 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74000-foto-08014-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74000-foto-08014-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74000-foto-08014-71-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya s'anomena Hostal de Can Queló. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74001 | Can Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponc | XX | Can Ponç és una casa construïda durant la primera meitat del segle XX segons la tipologia popular. És un edifici cantoner que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla, emmarcades amb pedra. A la façana lateral i posterior s'hi han adossat un garatge i un cos, respectivament. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08014-72 | C. Major, 51 | 41.7694800,2.2484000 | 437530 | 4624455 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74001-foto-08014-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74001-foto-08014-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74001-foto-08014-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 74002 | Can Sandro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sandro | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XVIII-XX | Can Sandro és una casa construïda al segle XVIII. És un edifici entre mitgeres que s'estructura en dues crugies, qua s'han dividit en dos vivendes independents. Consta de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, de les quals la del cos principal és de major alçada. Les obertures són d'arc pla de pedra, algunes de factura moderna. Són originals el portal, amb la llinda inscrita amb l'any '1792', i la finestra superior del segon cos. El tractament dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. | 08014-73 | C. Major, 55 | A mitjans del segle XIX hi residia Josepa Alexandro. | 41.7696700,2.2480100 | 437498 | 4624477 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74002-foto-08014-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74002-foto-08014-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74002-foto-08014-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Al Catàleg-inventari del POUM formen un conjunt les cases de Can Sandro, Ca l'Olesa i Can Sors. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/