Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74053 | Font i bassa de Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-casanoves | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XVIII | Les basses estan cobertes de vegetació. | La font de Casanoves està situada a mestral del mas Casanoves, prop del torrent de la Corredora. Es tracta d'una mina d'aigua que té el seu acabament en una font construïda en un mur de pedra lligada amb morter. Aquesta s'obre en arc rebaixat de pedra, a l'interior del qual s'embassa l'aigua en una pica, sense que hi hagi brollador. A continuació hi ha una petita canalització delimitada amb lloses verticals, que condueix l'aigua sobrant a un safareig rectangular. Més avall hi ha una bassa construïda aprofitant la roca natural, amb murs de pedra i excavada en el terreny. Aquesta s'omplia amb una mina oberta al damunt, on hi aflora roca natural per on es filtra l'aigua. | 08014-124 | Casanoves | 41.7762600,2.2591000 | 438426 | 4625200 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 74054 | Font de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laragall | XVIII | L'aigua es perd aigües avall i el seu entorn està molt deteriorat i cobert de vegetació. | La font de l'Aragall és una sorgència natural d'aigua situada en una zona boscosa al nord del mas Aragall. L'aigua brolla als peus d'una roca i ha estat canalitzada en successius moments per tal d'abastir la bassa i així regar les terres del mas. Des de la sorgència hi ha diversos tubs, malgrat l'aigua passa pel costat i circula aigües avall. Prop de la bassa s'observen restes de diverses mines que van ser construïdes per aprofitar l'aigua. | 08014-125 | Torrent de l'Aragall | 41.7745700,2.2583400 | 438361 | 4625013 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74054-foto-08014-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74054-foto-08014-125-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 74055 | Sender de Gran Recorregut d'Aiguafreda a la Jonquera (GR-2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-daiguafreda-a-la-jonquera-gr-2 | XX | El sender de Gran Recorregut 2 és un camí que transcorre entre la Jonquera, a l'Alt Empordà, passant per la Garrotxa i Osona, fins arribar a Aiguafreda, on hi ha el final del recorregut. El tram aiguafredenc transcorre per la serra de l'Arca, passant pel Collet de la Costa, Can Serra de l'Arca, Can Bauma, les Casades i el camí d'Avencó, fins arribar al nucli urbà. El seu final el trobem a l'entrada de la població, a la carretera de Ribes, on hi ha un monòlit commemoratiu. Aquí es creua amb el sender GR-5. | 08014-126 | Aiguafreda | El sender va ser inaugurat l'any 1996, quan es va presentar la guia i es va fer el monòlit. A l'acte hi van assistir un bon nombre d'autoritats, tant locals com de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i entitats excursionistes de Catalunya, d'Aragó i el Rosselló francès. | 41.7737700,2.2664000 | 439030 | 4624919 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74055-foto-08014-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74055-foto-08014-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 74056 | Sender dels Miradors (GR-5) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-dels-miradors-gr-5 | XX | El sender de Gran Recorregut és un camí que transcorre entre el Parc Natural del Garraf, Montserrat, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac i el Parc Natural del Montseny. El tram aiguafredenc és molt curt, des del pont de la Xoriguera fins al pont de l'Abella, passant per carrer Avencó i la carretera de Ribes. Abans de creuar el pont, hi ha el monòlit on es creua amb el sender GR-2. | 08014-127 | C. Avencó i Carretera de Ribes | 41.7640300,2.2537700 | 437971 | 4623846 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74056-foto-08014-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74056-foto-08014-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 74057 | Monument a la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-6 | XXI | El monument a la Sardana està situat al parc de la Carretera, sobre les fonts. Està constituïda per un bloc rectangular de ciment on hi ha fixades quatre bigues metàl·liques verticals. A la part superior estan unides per un nou bloc de ciment, que en una de les cares té el relleu d'unes mans agafades i a l'altre una tenora i unes partitures. | 08014-128 | Parc de la Carretera | Va ser inaugurat l'any 2000 en el context de la Festa Major, en motiu de la celebració dels 150 anys de la tenora i el 25è aniversari dels Amics de la Sardana La Vall del Congost. L'acte va acompanyar-se d'una ballada de sardanes. | 41.7657300,2.2528000 | 437892 | 4624036 | 2000 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74057-foto-08014-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74057-foto-08014-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Víctor Pallarès | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74058 | Alzines del Casal Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-casal-sant-jordi | XX | Un dels exemplars té la capçada esclarissada, que podria ser signe de malaltia. | Les alzines del Casal Sant Jordi estan situades al costat de la tanca del pati, davant la carretera de Ribes. Es tracta de dos exemplars notables d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida. | 08014-129 | Ctra. De Ribes, 14 | 41.7673400,2.2518100 | 437811 | 4624215 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74058-foto-08014-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74058-foto-08014-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 74059 | Alzina de Cruïlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cruilles | XIX | <p>L'alzina del Cruïlles està situada davant la façana de ponent del castell. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable, superior al castell.</p> | 08014-130 | Castell de Cruïlles | 41.7803100,2.2556100 | 438140 | 4625653 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74059-foto-08014-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74059-foto-08014-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74060 | Xiprer d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-daiguafreda-de-dalt | XIX | Bona part de les branques de la capçada estan mortes. | <p>El xiprer d'Aiguafreda de Dalt està situat dins el recinte del fossar, entre el comunidor i la rectoria. Es tracta d'un exemplar centenari de xiprer (Cupressus), espècie família de les cupressàcies originària de l'àrea mediterrània i asiàtica. És un arbre perenne amb l'escorça grisenca i esquerdada, que assoleix una alçada considerable. Té la capçada apuntada, tot i que part de les branques estan mortes.</p> | 08014-131 | Aiguafreda de Dalt | <p>Segons podem veure en els testimonis gràfics de principi del segle XX, ja tenia unes dimensions considerables.</p> | 41.7885000,2.2575100 | 438305 | 4626560 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74060-foto-08014-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74060-foto-08014-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74061 | Can Mossèn Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mossen-josep | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XIX | El revestiment de la façana es troba deteriorat. | <p>Can Mossèn Josep és una casa del segle XIX construïda al carrer Major. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat distribuïdes de forma aleatòria. El finestral central del pis i els dos de les golfes tenen sortida a balcons de baranes forjades i bases motllurades, com també ho estan els ampits de les finestres del pis. El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament exterior del mur és arrebossat.</p> | 08014-204 | C. Major, 3 | <p>A finals del segle XIX hi vivia el mossèn Josep Vall, que va acabar donant nom a la casa.</p> | 41.7680600,2.2501500 | 437674 | 4624296 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74061-foto-08014-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74061-foto-08014-204-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 74062 | Can Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastor-2 | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVIII | <p>Can Pastor és una casa del segle XVIII construïda a la confluència del carrer Major i la plaça. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un gran portal d'arc pla arrebossat amb brancals de pedra. El pis s'obre amb un finestral d'arc pla de pedra carejada, que té sortida a un balcó de baranes forjades. A nivell de les golfes hi ha una finestra d'arc pla arrebossat protegida amb una barana de fusta. El ràfec està acabat amb cabirons, en un dels quals hi ha fixada una corriola, amb rajola decorativa intercalada. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat.</p> | 08014-205 | C. Major, 1 | <p>En aquesta casa hi vivia Albert Cruells, pastor i flabiolaire molt conegut entre els aiguafredencs i aiguafredenques.</p> | 41.7680200,2.2502000 | 437678 | 4624292 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74062-foto-08014-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74062-foto-08014-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74062-foto-08014-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74063 | Can Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xic | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVIII | <p>Can Xic és una casa de poble construïda ente els segles XVIII i XIX. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per obertures d'arc pla. El portal i una de les finestres de les golfes és de pedra carejada i la resta són arrebossades. Al pis trobem un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades i a l'altre eix un plafó ceràmic amb la imatge de la Mare de Déu de la Mercè. Al coronament de l'edifici hi ha una imbricació de rajols ceràmics, sota els cabirons que sostenen la teulada i que indiquen una ampliació en alçada de la construcció. El tractament exterior és arrebossat i pintat de color blanc, amb un sòcol de pedra afegit modernament.</p> | 08014-206 | Pl. Major, 18 | <p>A principi del segle XX la planta baixa de la casa estava habilitada com a botiga d'ultramarins, regentada per en Miquel Salgot. Amb l'arribada del telèfon al poble, va instal·lar-se la primera central telefònica a la botiga de Can Xic, motiu pel qual hi havia sovint cues de persones esperant el seu torn per poder telefonar. Actualment, s'hi conserva la botiga tal i com era.</p> | 41.7679800,2.2502400 | 437681 | 4624287 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74063-foto-08014-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74063-foto-08014-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74063-foto-08014-206-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74064 | Obrador de pipes de Can Jan Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obrador-de-pipes-de-can-jan-pau | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XIX-XX | S'ha perdut. | <p>Des de principi del segle XX, a la casa de Can Jan Pau s'hi va habilitar un obrador de pipes. Les soques de bruc obtingudes als boscos veïns eren portades a la casa amb matxos. Allà es separaven les soques, partint-les per la meitat amb una serradora tot fent llesques i rebutjant la part de les branques per obtenir-ne la part massissa. Aleshores, els daus resultants es col·locaven en una gran olla d'aram i es bullien durant 24 hores. Les peces es deixaven assecar de forma natural entre mig any i un any, ja que sinó podien esquerdar-se. D'aquí en sortien els escalaborns, que s'acabaven de processar en altres fàbriques per obtenir pipes Rellevat de molta qualitat, o bé les Marselleses. A Can Jan Pau encara s'hi conserven alguns escalaborns, l'olla d'aram on es bullien les soques i un paper amb les mides intenacionals que havien de tenir els escalaborns.</p> | 08014-207 | C. Major, 17 | <p>Segons els propietaris, la casa de Can Jan Pau va començar com un hostal on els bohemis de Barcelona venien a menjar-hi la seva popular samfaina. Després va ser una bodega, una botiga de bicicletes...; fins que a principi del segle XX l'avi de l'actual propietari hi va començar un obrador de pipes. Inicialment, la serradora que feia servir funcionava amb una turbina situada al canal de Can Ponsic, que sovint resultava insuficient. Amb l'arribada de l'electricitat al poble l'any 1921, aviat es va instal·lar la corrent a l'obrador. El negoci va passar al seu fill, que va deixar de fabricar escalaborns a mitjans del segle XX.</p> | 41.7684700,2.2496900 | 437636 | 4624342 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74064-foto-08014-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74064-foto-08014-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 74065 | Hostal de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-placa | <p>SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XVI-XX | <p>L'hostal de la Plaça és un edifici del segle XVI que va ser reconstruït a mitjans del segle XIX. Durant la segona meitat del segle XX va habilitar-se com a vivenda moderna als pisos superiors i local comercial a la planta baixa, on es van suprimir els portals antics per obrir-ne de nous. És un edifici cantoner de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, les del pis amb sortida a petits balcons de baranes forjades. A la façana lateral hi ha tres portals de factura moderna i dues finestres en cada pis. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb motius vegetals sobre les finestres dels pisos superiors i carreus a les cantonades. El ràfec està coronat amb una cornisa senzilla.</p> | 08014-208 | Pl. Major, 1 | <p>L'hostal del poble de les Ferreries estava situat a la confluència de la plaça i el camí ral de Barcelona a Vic. Al segle XVI ja consta entre les possessions del castell de Cruïlles un hostal a la plaça de la població, a les golfes del qual guardaven el delme. Durant el segle XVII, el baró Pere d'Aimeric farà construir un nou hostal sobre l'antic, amb unes corts de notables dimensions per albergar-hi els carruatges dels estadants. El baró Francesc de Pignatelli el va establir a favor del municipi l'any 1719, tot i que gairebé un segle més tard en van sol·licitar la possessió. Aleshores van ampliar-lo afegint-hi la casa que havia estat la carnisseria. Durant les guerres carlines va ser utilitzat com a fortalesa per ambdós bàndols, motiu pel qual va ser cremat i destruït. A mitjans del segle XIX, l'emfiteuta Joan Mora, sol·licita els prínceps de Belmonte de reconstruir-lo. Tanmateix, va deixar d'utilitzar-se com a hostal per l'elevat cost de la reconstrucció i perquè la nova carretera ja no hi passava per davant.</p> | 41.7681100,2.2503100 | 437687 | 4624302 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74065-foto-08014-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74065-foto-08014-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74065-foto-08014-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74066 | Pilar de Cal Recader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pilar-de-cal-recader | XVII | <p>A la planta baixa de Cal Recader s'hi conserva un pilar de pedra que constitueix un vestigi d'una edificació anterior. Té el fust rectangular amb els angles bisellats, pel que s'obté una secció octogonal. El pilar és faixat, compost de peces de pedra local de gres vermell. Només es conserva la meitat del capitell, compost per una motllura senzilla.</p> | 08014-209 | C. Major, 6 | <p>Cal Recader és una casa del segle XX que probablement va construir-se aprofitant les dependències de l'antic hostal de la plaça. Al segle XVIII les corts de l'hostal tenien una capacitat per una seixantena de mules i vuit carruatges (SOLÀ, 1983: 117), pel que hem de pensar que ocupava una extensió major que en l'actualitat. El pilar de Cal Recader hauria format part de l'estructura d'aquestes dependències.</p> | 41.7682200,2.2501400 | 437673 | 4624314 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74066-foto-08014-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74066-foto-08014-209-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74067 | Retaule del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-3 | <p>MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVII | <p>El retaule del Roser està situat a la capella lateral de l'església de Sant Martí. Es composa d'un sol nivell i està presidit per una fornícula semicircular custodiada per dues pilastres. Al centre hi ha una imatge moderna de la Mare de Déu del Roser, sota la qual hi ha l'altar. El retaule està coronat amb una cornisa i volutes als extrems. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.</p> | 08014-210 | Aiguafreda de Dalt | <p>La Confraria del Roser està documentada a Aiguafreda de Dalt des de l'any 1589 i aviat va esdevenir una de les més importants de la parròquia. Aquesta tenia dos administradors que s'escollien el dia de la seva festivitat i que s'encarregaven de mantenir el seu altar. La capella del Roser no va obrir-se a l'església de Sant Martí fins al segle XVII. Poc després, l'any 1650, la Confraria va fer construir el retaule per la capella.</p> | 41.7885800,2.2575400 | 438308 | 4626569 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74068 | A Aiguafreda són xerraires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-aiguafreda-son-xerraires | <p>PARÉS, A. (2010). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62.</p> | XX | <p>'A Aiguafreda són xerraires; a l'Abella, cançoners; a Sant Antoni, cançonaires, i a Centelles botiflers'.</p> | 08014-211 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||
| 74069 | Aiguafreda, aiguafregits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguafreda-aiguafregits | XX | <p>Una dita tòpica referent al poble és que a Aiguafreda són aiguafregits.</p> | 08014-212 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||||
| 74070 | Ball de la Varsoviana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-varsoviana | <p>PUJOL, F.; AMADES, J. (1936). Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Dansa. Vol I. Barcelona: Imprenta Elzeviriana.</p> | XIX-XX | Ja no es balla. | <p>La Varsoviana o Marsoliana era un ball típic que feien els aiguafredencs i aiguafredenques en sortir de l'ofici solemne de la Festa Major. La coreografia s'assemblava a la masurca i la balladora i el ballador dansaven abraçats. La indumentària era la caputxa en les dones i el gambeto en els homes. La lletra deia així: 'Marieta posa el peu aquí, Marieta posa el peu allà. Ella era tan eixerida que de seguit li va posar.'</p> | 08014-213 | Aiguafreda i l'Abella | <p>La Varsoviana és una dansa d'origen polonès que es ballava en algunes poblacions catalanes però que fa anys que caigué en desús. A Aiguafreda, el ball es va popularitzar durant el segle XIX. L'entitat 'Amics de la sardana de la Vall del Congost' el va ballar en motiu de la celebració dels 1100 anys d'història d'Aiguafreda.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneixia com 'la Dansa'. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 74071 | La vella Bensor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vella-bensor | XIX-XX | S'ha perdut. | <p>Al poble d'Aiguafreda, quan es volia fer creure a les criatures se'ls amenaçava dient que vindria la Bensor. Aquest personatge està caracteritzat com una vella lletja i de mal caràcter que pegava als nens dolents.</p> | 08014-214 | Aiguafreda | <p>L'espantacriatures de la vella Bensor és coneguda a Aiguafreda, el Figaró i altres localitats del Congost.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 74072 | Creu de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-laragall | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XX | <p>Creu situada a peu del camí de l'Aragall, abans d'arribar al mas. Es tracta d'una creu llatina de notables dimensions, feta amb vares de ferro trenades. Està fixada sobre una base metàl·lica on hi consta l'any '1994' en un costat i 'PT' a l'altre, i una pedra.</p> | 08014-132 | Camí de l'Aragall | <p>Anteriorment, en aquest indret hi havia una creu de fusta que, segons explica Garcia-Pey, podria haver estat construïda en el lloc on va morir un carlí.</p> | 41.7728900,2.2572600 | 438270 | 4624828 | 1994 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74072-foto-08014-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74072-foto-08014-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Isidre Vallbona | També es coneix com la creu de Vilardaga. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||
| 74073 | Masoveria-rectoria d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-rectoria-daiguafreda-de-dalt | <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XII-XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>La masoveria-rectoria d'Aiguafreda de Dalt és un edifici d'origen medieval construït a redós de l'església de Sant Martí. La part primitiva de la construcció s'identifica amb el cos de llevant, on s'observen vestigis com les obertures i un arc tapiat de pedra. A ponent d'aquest volum es va construir un nou cos vers el segle XVII, de menor alçada, tot aprofitant el desnivell natural del terreny. A continuació es van bastir diverses dependències que van tapar la part frontal de l'església, que van ser enderrocades durant la segona meitat del segle XX. L'edifici està adossat a l'extrem de garbí de l'església, amb la qual s'uneixen a la part de migdia mitjançant el porxo que cobreix l'entrada al temple. Sota d'aquest porxo hi ha una finestra amb una orla en relleu i la inscripció 'TERRADELLAS'. A la part corresponent al pas que unia ambdós edificis hi ha un sarcòfag, que probablement era de Guillem d'Aiguafreda, i una imatge mariana del segle XVIII (SOLÀ, 1983:39). La rectoria consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta de dos vessants a dos nivells, amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està orientat a migdia i es composa segons dos eixos d'obertures. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta que descansa sobre impostes i brancals de pedra. Les finestres són totes d'arc pla de pedra carejada; al costat de les del pis hi ha pintat un rellotge de sol ovalat amb l'anagrama de Crist a sobre i a sota: 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO VALEM RES'. A la façana posterior, trobem el portal d'arc de mig punt adovellat a l'alçada del pis i una finestra amb incisió conopial al nivell superior. La façana de ponent presenta quatre grans contraforts de carreus, alguns de pedra tosca, que sostenen la galeria del pis, actualment tapiada i oberta amb finestres modernes. El tractament dels murs és de pedra vista a totes les façanes, excepte la de migdia, on es conserva el morter que la revestia.</p> | 08014-133 | Aiguafreda de Dalt | <p>En l'acta de consagració de Sant Martí de Congost de l'any 1105 hi consta Berenguer Ramon, prevere de la mateixa església (SOLÀ, 1983: 67'). Des d'aleshores, trobem documentats els rectors que hi residien i es feien càrrec de la parròquia. Tanmateix, tal com apunta Fortià Solà, sabem que la rectoria no només va estar habitada per sacerdots, sinó que en algunes èpoques fou arrendada. En motiu del trasllat de la parròquia a la capella de la Concepció al poble d'Aiguafreda l'any 1851, el darrer rector que hi visqué fou mossèn Joan Vila, mort el 1868. L'any 1970 es va desplomar la part de l'edifici que rodejava l'església pel nord i l'oest. Les seves runes van ser dipositades davant de la porta de la cripta, cobrint el nivell original de circulació.</p> | 41.7885400,2.2574000 | 438296 | 4626565 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74073-foto-08014-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74073-foto-08014-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74073-foto-08014-133-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 74074 | Cementiri Nou d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-nou-daiguafreda-de-dalt | <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XX | Està cobert de vegetació. | <p>El cementiri nou està situat a un centenar de metres al nord del conjunt monumental d'Aiguafreda de Dalt. Es tracta d'un recinte rectangular amb murs de pedra, que s'obre a migdia amb dos pilars i una portalada. A l'interior, entre la vegetació, s'hi observen diverses làpides, de les quals una està envoltada per un reixat de ferro forjat i hi costa. 'ANDREU REYNALS BASTE, AGOST 1899'. També se n'observa una de la família 'LLOBETA'.</p> | 08014-134 | Aiguafreda de Dalt | <p>El nou cementiri d'Aiguafreda de Dalt va construir-se en terres cedides pel duc de Solferino, propietari del castell de Cruïlles. Va ser beneït l'any 1923 després del trasllat d'algunes despulles.</p> | 41.7896400,2.2577900 | 438330 | 4626687 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74074-foto-08014-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74074-foto-08014-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 74075 | Torres de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-de-les-ferreres | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XX | La segona casa del carrer Núria es troba en estat d'abandó. | <p>Les Torres de les Ferreres van construir-se a principi del segle XX. Són tres edificis aïllats construïts segons les mateixes dimensions i característiques constructives. Consten d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a quatre vessants. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat i incorporen una motllura decorativa a la part superior. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures de diferent tonalitat, excepte a la primera, on s'ha repicat el revestiment i s'ha deixat amb pedra vista. Estan envoltades per un pati i tancades amb murs de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-135 | C. Núria, 1-3, Passeig de Catalunya, 12 | <p>Les cases van ser construïdes per les nebodes d'en Pere Grifell, ferrer d'ofici, motiu pel qual es coneixien com les Torres de les Ferreres.</p> | 41.7663400,2.2537600 | 437972 | 4624103 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 74076 | Mas Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-canyelles | <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | IX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Les restes del mas Canyelles estan situades a pocs metres a ponent de la capella de Sant Miquel de Canyelles. S'observa un mur de pedres disposades en filades, de majors dimensions a les cantonades. Aquesta estructura de reduïdes dimensions es prolonga vers el nord, on només s'aprecien restes muràries. L'abundant vegetació de la zona en dificulta l'observació.</p> | 08014-136 | Serra de l'Arca | <p>El mas Canyelles sovint ha estat identificat amb el vilar de Canyelles que s'esmenta en l'acta de consagració de Sant Martí del Congost de l'any 898 SOLÀ (1983:77). Al segle XIV, a diferència de la majoria de masos de la parròquia d'Aiguafreda, no pertanyia als senyors d'Aiguafreda, sinó al benefici de Sant Miquel de la parròquia de Santa Maria de Tagamanent. L'any 1376, Ferrer d'Hostalric va establir el mas Boix del Brull a Ponç Canyelles. El mas quedà deshabitat durant la crisi baixmedieval malgrat la donació que l'hereu Bernat Canyelles va fer a Pere de Vilanova, de la parròquia de Santa Eugènia de Relat, a principi del segle XV. El mas Saní que fins aleshores estava unit al mas Canyelles va passar al mas Boix del Brull.</p> | 41.7866400,2.2838900 | 440496 | 4626335 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74076-foto-08014-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74076-foto-08014-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74076-foto-08014-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 74077 | Barraca del camp gran de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-gran-de-can-serra | <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.</p> | XVIII-XX | Ha estat tapada i està coberta de bardisses. | <p>Barraca de vinya situada en un marge al sud del camp gran de Can Serra. És una edificació construïda en un mur de pedra seca. La porta és amb llinda de pedra, que ha estat tapada amb una pila de rocs que n'impedeixen l'observació. Està coberta de bardisses.</p> | 08014-137 | Camp gran de Can Serra | 41.7759300,2.2653300 | 438943 | 4625159 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74077-foto-08014-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74077-foto-08014-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74077-foto-08014-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74078 | El pastor d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pastor-daiguafreda | <p>BOADA, M.; CASAS, P. ; CAMPDEPADRÓS, J. (1993). Llegendes de Sant Miquel del Fai. Figueres: Edicions Brau.</p> | XIX | <p>Explica la llegenda que hi havia un pastor que venia a una font de la muntanya d'Aiguafreda a portar a beure el seu ramat. Pel motiu que sigui, el pastor va ser desterrat a Mallorca, però abans va anar a trencar la font perquè ningú més pogués gaudir-ne. Un cop a Mallorca, va anar a parar en un poble on tots estaven capficats perquè fins aleshores tenien una font molt valorada i que de cop i volta havia deixat de brollar, deixant-los així en la misèria. Quan va preguntar des de quan passava això, va comprendre que tenia a veure amb la que havia malmès a Aiguafreda. Així que va demanar a aquella gent que si aconseguien que fos perdonat i pogués tornar a la seva terra, els tornaria l'aigua. Així ho van fer, pel que el pastor pogué tornar a Aiguafreda a reparar la font. Des d'aleshores, la font de Mallorca tornà a tenir aigua.</p> | 08014-138 | Aiguafreda | <p>Aquesta llegenda va ser publicada per primera vegada en el llibre 'Costums i tradicions del Vallès', editat a Granollers l'any 1882.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 74079 | Refugi de Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-casanoves | <p>CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.</p> | XVIII-XX | <p>El refugi de Casanoves és una estructura de pedra construïda aprofitant el desnivell natural del terreny. Es tracta d'un refugi parcialment excavat sota un gran bloc de roca, amb un petit mur de pedra seca en un costat. A l'interior s'hi va trobar un fragment de ceràmica que podria ser prehistòric.</p> | 08014-139 | Entre Casanoves i l'Aragall | <p>Va ser localitzat l'any 2012 per Joan de Arriba.</p> | 41.7761300,2.2587400 | 438396 | 4625186 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74079-foto-08014-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74079-foto-08014-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74079-foto-08014-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A la Carta Arqueològica està inventariat com a 'prefitxa'. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 74080 | Ball de les cols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-cols | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Programa de Festa Major 1952.</p> | XVIII-XX | És un costum que s'ha perdut. | <p>Antigament, el Dimecres de Cendra era costum a Aiguafreda d'anar als horts de la població, acompanyats d'una orquestra, per buscar les cols més ufanoses. Tot seguit les portaven a l'hostal per fer un gran àpat tot ballant un contrapàs per pair-les millor.</p> | 08014-140 | Aiguafreda | <p>Segons Amades, en el desaparegut arxiu parroquial, hi havia un document de finals del segle XVIII, on el bisbe de Vic Ramon de Marimon manava prohibir aquest costum perquè la gresca que el caracteritzava era impròpia per al primer dia de Quaresma. Tot i amenaçar d'excomunió a aquells que ho seguissin celebrant, aquesta costum tan arrelada no va deixar de fer-se.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74081 | Celebració del Divendres Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celebracio-del-divendres-sant | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat.</p> | XIX-XX | Ja no es celebra. | <p>En algunes poblacions de l'Alt Congost, entre les quals contem Aiguafreda, era costum cantar les caramelles i el ball de cascavells el Divendres Sant al vespre. Hi participava el jovent del poble i era organitzat per la Confraria del Roser.</p> | 08014-141 | Aiguafreda | <p>Segons Amades, durant el segle XVIII les autoritats episcopals van voler prohibir aquest costum per trobar-lo irreverent. Tan és així, que quan els pavordes de la confraria del Roser traspassaven el càrrec havien de fer prometre al substitut que no permetria el ball de les caramelles. Malgrat la religiositat de la gent, es va seguir celebrant perquè era un costum molt arrelat.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 74082 | Can Noi Teta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noi-teta | XVII-XIX | El revestiment de la façana es troba deteriorat. | <p>Can Noi Teta és una casa del segle XVII que va ampliar-se per tramuntana vers el segle XIX. És un edifici cantoner que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures; el principal té portal i la finestra d'arc pla de pedra, el primer amb petits permòdols de pedra que sostenen la llinda. El segon eix té un gran portal d'arc escarser ceràmic, actualment convertit en finestra, i una finestra amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A la façana posterior hi ha un finestral de pedra carejada amb incisió conopial. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, excepte el cos de tramuntana, que en alguns trams és de tàpia. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. Davant la façana posterior hi ha un cobert i un pati, tancats amb un mur de pedra.</p> | 08014-142 | C. Major, 65 | <p>El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major.</p> | 41.7704800,2.2477000 | 437473 | 4624567 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74082-foto-08014-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74082-foto-08014-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74082-foto-08014-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74083 | Can Xaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaus | XVIII-XX | <p>Can Xaus és una casa del segle XVIII que va ser reformada durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos; el principal és d'arc carpanell adovellat, amb la clau inscrita: 'AVE MARIA 1725', i una finestra d'arc pla de pedra carejada al pis. El portal va ser tapiat i s'hi va obrir una petita porta d'arc pla arrebossat. L'altre eix de la façana presenta una finestra per pis d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica.</p> | 08014-143 | C. Major, 35 | <p>El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major.</p> | 41.7689500,2.2488600 | 437568 | 4624396 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74083-foto-08014-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74083-foto-08014-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74083-foto-08014-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74084 | Cases del carrer Major, 23-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-major-23-25 | XVIII-XX | La coberta del número 23 presenta deficiències. | <p>Les cases situades als números 23 i 25 del carrer Major mantenen la tipologia constructiva típica del segle XVIII. Són dos edificis entre mitgeres i de planta quadrangular que s'estructuren en dues crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El número 23 presenta diverses obertures d'arc pla de pedra carejada, entre les que destaca el portal inscrit: '1720'. El número 25 ha estat habilitat com a habitatge modern, s'han obert finestres d'arc pla arrebossat i s'ha pintat la façana, tot i que s'ha fet mantenint la volumetria original. El tractament dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08014-144 | C. Major, 23-25 | <p>El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major.</p> | 41.7686500,2.2493500 | 437608 | 4624362 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74084-foto-08014-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74084-foto-08014-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74084-foto-08014-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74085 | Capella de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-sagrada-familia-1 | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic.</p> | XIX | <p>La capella de la Sagrada Família és un temple d'estil eclèctic construït a finals del segle XIX, integrat a l'edifici del Convent de les Missioneres. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó amb arcs de diafragma que descansen sobre una cornisa i pilastres. Sobre el cor hi ha dos llunetes on s'obren dues portes des d'on les monges de clausura accedien a la capella. La part del presbiteri està coberta amb volta rebaixada amb llunetes i s'obre a la nau amb arc carpanell. Sobre d'aquest hi ha una gran fornícula amb una pintura de la Sagrada Família. Als peus del temple hi ha el cor, d'arc rebaixat. Des de l'exterior, l'entrada al temple es fa a través d'un portal d'arc de mig punt ceràmic amb un petit guardapols, sobre el qual hi ha una rosassa ceràmica. Remata l'edifici un campanar d'espadanya ceràmic amb cornises i arcuacions cegues als costats. Els murs es mantenen amb la maçoneria vista. pla damunt la qual s'hi llegeix 'DOMUS DEI (et) PORTA COELI', amb columnetes a l'intradós i motius vegetals. El portal està cobert per un nàrtex d'arc apuntat sostingut amb mènsules i dues columnetes que descansen sobre una barana d'obra. La part frontal del nàrtex, les cantonades de l'edifici, el ràfec i la rosassa estan decorats amb frisos vegetals L'estructura està reforçada amb contraforts de pedra i ceràmica. El tractament dels murs és arrebossat a la façana i de pedra vista a la resta.</p> | 08014-145 | C. Major, 27 | 41.7687500,2.2490100 | 437580 | 4624374 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74085-foto-08014-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74085-foto-08014-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74085-foto-08014-145-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74087 | Font de les Acàcies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-acacies-0 | XX | Està coberta de vegetació i no hi brolla aigua. | <p>La font de les Acàcies està situada en el marge d'un camp erm. Està constituïda per una estructura rectangular semisoterrada, feta de pedra lligada amb argamassa. En una de les cares interiors hi ha fixat un brollador metàl·lic, d'on actualment no en surt aigua. La font i el seu entorn, que havia estat habilitat amb taules i bancs, estan totalment coberts de vegetació.</p> | 08014-147 | C. Abadessa Emma | <p>El nom de la font té el seu origen en les acàcies que hi ha plantades en la seva proximitat.</p> | 41.7771100,2.2482400 | 437524 | 4625303 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74087-foto-08014-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74087-foto-08014-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74088 | Inscripció dels mil·liaris de les Canes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-dels-milliaris-de-les-canes | <p>Programa de Festa Major, 1983.</p> | XIX | <p>La placa inscrita està fixada sobre la bassa que hi ha a l'inici del carrer de la font dels Enamorats, a tocar de la carretera. Es tracta d'un bloc monolític de forma rectangular amb la part frontal inscrita: 'LO SOCUL ROMA QUE HI HAVIA DE VANT LO MOLI DE LAS CANAS EN LO TERMA D'AIGUAFREDA FOU MORTAT AL MUSEO ARQUEOL. DE BARCELONA EN JULIOL DE 1891 PER LA SOCIETAT ARTIST. ARQUEOL. BARCELONESA'.</p> | 08014-148 | Ctra. De Ribes | <p>A finals del segle XIX es van localitzar sis mil·liaris romans al molí de les Canes de Centelles. Aleshores es va col·locar una placa que recordava la troballa. En motiu de la construcció de l'autovia, va ser col·locada al lloc actual.</p> | 41.7812400,2.2462100 | 437359 | 4625763 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74088-foto-08014-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74089 | Gorg de la font d'en Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-font-den-pinos | <p>El gorg de la font d'en Pinós és un clot situat al riu Congost, davant de la font d'en Pinós. Es tracta d'un espai precedit per formacions rocoses, amb la part central erosionada per l'aigua, que cau fins al gorg. Aquest té una amplada considerable i és de forma pràcticament circular. A l'entorn pràcticament no hi ha vegetació, llevat d'algun exemplar de plàtan.</p> | 08014-149 | Riu Congost | 41.7716400,2.2462600 | 437354 | 4624697 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74089-foto-08014-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74089-foto-08014-149-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 74090 | Resclosa del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-congost | <p>Programa de Festa Major, 2002.</p> | XX | Es troba erosionada. | <p>La resclosa està situada al riu Congost, a l'alçada de la carretera de Ribes i el carrer de la Llobeta. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de ponent. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, feta de ciment. El rec és fet de maó revestit amb morter i té un bagant.</p> | 08014-150 | Riu Congost | <p>La resclosa i el rec del Congost abastien d'aigua bona part dels horts del poble d'Aiguafreda. Durant els mesos d'estiu en què el cabal era escàs, els veïns es tornaven i es passaven 'la post'.</p> | 41.7761600,2.2466400 | 437390 | 4625198 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74090-foto-08014-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74090-foto-08014-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | L'aigua es desvia al rec per un tub fixat a la part superior de la resclosa. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||
| 74091 | Resclosa de Can Banyeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-banyeta | XX | La resclosa es troba en bon estat, però el rec presenta pèrdues importants. | <p>La resclosa està situada al riu Congost, a l'alçada de Can Banyeta del carrer del Pont. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de ponent. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, fet de pedra revestida amb morter. La part de ponent presenta pedres fixades per sobre el nivell de l'estructura, que actuen de passera. El rec també és fet de pedra revestida amb morter, que presenta pèrdues en diversos punts a causa del seu mal estat de conservació.</p> | 08014-151 | Riu Congost | 41.7664600,2.2509100 | 437736 | 4624118 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74091-foto-08014-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74091-foto-08014-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74092 | Portal de Can Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-cintet | XVIII | La part interior de l'orla es troba deteriorada. | <p>A la casa de Can Cintet s'hi conserva l'antic portal d'accés. És una obertura d'arc esglaonat de pedra carejada, amb una orla en relleu a la clau. La orla és ovalada i a la part interior hi ha inscrita una creu i l'any '1751'. A la part inferior hi ha dues petites volutes decoratives.</p> | 08014-152 | C. Major, 33 | 41.7689300,2.2489500 | 437575 | 4624394 | 1751 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74092-foto-08014-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74092-foto-08014-152-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74093 | Alzina del passeig de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-passeig-de-catalunya | XX | <p>L'alzina del passeig de Catalunya està situada al costat de la tanca del pati d'una casa particular. Es tracta de d'un exemplar notable d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida.</p> | 08014-153 | Passeig de Catalunya, 63 | 41.7684700,2.2517900 | 437811 | 4624341 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74093-foto-08014-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74093-foto-08014-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Està creixent per sobre el mur de tancament del pati, quedant recolzada sobre la reixa de forja. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74094 | Basses de la Magisteria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-la-magisteria | XVI-XVIII | Està parcialment tapada de vegetació. | <p>Basses situades a la Serra de l'Arca, en l'indret conegut com la Magisteria. La primera bassa és d'aigua naixent i està situada al costat del camí que va de Can Serra de l'Arca a Sant Miquel. Es tracta d'una construcció allargada, amb murs de pedra lligada amb morter. La bassa és plena d'aigua i està parcialment tapada de joncs. A l'extrem de migdia hi ha el sobreeixidor, delimitat per una llosa de pedra. Des d'aquest punt, l'aigua s'escola aigües avall, fins a omplir la segona bassa, que actualment es troba perduda entre la vegetació.</p> | 08014-154 | Camí de la Serra de l'Arca a Sant Miquel | 41.7788400,2.2724300 | 439536 | 4625477 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74094-foto-08014-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74094-foto-08014-154-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74095 | L'Avencó d'Aiguafreda i l'Avencó de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavenco-daiguafreda-i-lavenco-de-bigues | <p>BOADA, M.; CASAS, P. ; CAMPDEPADRÓS, J. (1993). Llegendes de Sant Miquel del Fai. Figueres: Edicions Brau. CARDONA, F.; DE ARRIBA, A.; CUENCA, J. (2012). 'De l'Avencó d'Aiguafreda a l'Avencó de Bigues. Més de deu quilòmetres de curs subterrani', Exploracions. Núm. 20. Barcelona: Ed. Espeleo Club de Gràcia.</p> | XIX | <p>Segons tradició popular, l'aigua de la riera d'Avencó és engolida prop del seu aiguabarreig amb el riu Congost per brollar de nou al terme de Bigues i Riells, en un indret també conegut com l'Avencó, prop de la casa Noguera. Malgrat el primer conflueix al Congost i el segon al Tenes i que entre tots dos fenòmens hi ha més de 10 quilòmetres i els cingles de Bertí, es creu que les aigües comuniquen de forma subterrània. El nom d'Avencó està documentat per primer cop en l'acta de consagració de Sant Martí de l'any 898, i es creu que és la saviesa popular que en relacionar tots dos fenòmens, van denominar la sorgència de Bigues amb el mateix nom. Segons expliquen, quan la riera d'Aiguafreda baixa plena, l'aigua brolla amb més força a Bigues, encara que a la vall del Tenes no hi hagi plogut gens.</p> | 08014-155 | L'Avencó | <p>Aquest fenòmen ja va ser explicat per Pascual Madoz l'any 1845 en el seu 'Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus possesiones de Ultramar'. També va ser publicat per Maria de Bell-lloc l'any 1882 i uns anys més tard pel geòleg Norbert Font i Sagué, considerat pare de l'espeleologia catalana. Aquest últim va visitar el lloc acompanyat de Francesc Maspons, i va concloure que tanmateix les aigües estaven connectades de forma subterrània. Tot i així, també trobem articles contraris a la relació d'Avencó d'Aiguafreda i de Bigues, com trobem en les diverses edicions del mapa de l'Editorial Alpina. El darrer estudi realitzat per Ferran Cardona, Àngel de Arriba i Josep Cuenca, apunta que a nivell geològic és factible que la creença popular sigui certa. Sigui com sigui, el fenòmen no ha estat comprovat científicament ni s'ha fet una coloració que ho confirmi.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 74096 | Pedrera de Cruïlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-cruilles | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La pedrera de Cruïlles està situada en una cinglera sobre el camí que va a Cruïlles, poc després del trencall que va a l'Aragall. Es tracta d'una zona on s'hi va extreure pedra calcària i que encara presenta els talls fets a la roca. S'hi poden observar fins a tres punts d'extracció.</p> | 08014-156 | Camí de Cruïlles | <p>La pedrera va ser explotada a la dècada de 1960, tot aprofitant l'expansió urbanística que es va viure al país. La pedra obtinguda es destinava a material de construcció, ja sigui de pedra i lloses com de calç. Va tenir molt poca continuïtat a causa de la poca rendibilitat.</p> | 41.7774700,2.2560200 | 438171 | 4625337 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74096-foto-08014-156-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74097 | Pantà de la font del Vern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-la-font-del-vern | <p>Programa de Festa Major de 1957.</p> | XX | Presenta un nivell molt baix a causa de l'acumulació de sediments. | <p>El pantà de la font del Vern és un embassament artificial construït a la riera d'Avencó, prop del pont de Peu de Costa. És un pantà de reduïdes dimensions, construït aprofitant un revolt que fa la riera. Les aigües queden contingudes per una resclosa de formigó de notables dimensions.</p> | 08014-157 | Riera d'Avencó | <p>El pantà es va començar a construir l'any 1957 per tal de subministrar d'aigua potable el poble d'Aiguafreda després d'uns anys de forta sequera. L'obra va ser promoguda per 'Aguas de Avencó', propietat de l'arquitecte Josep Sobrevies. La presa que es va construir assegurava un emmagatzement de 10000 m3. Tot i la seva construcció, l'abastiment d'aigua a la població d'Aiguafreda seguia essent insuficient, motiu pel qual es van construir un nou pantà a la riera de la Figuereta. Finalment, l'Ajuntament d'Aiguafreda va adquirir la concessió de l'aigua i va fer un nou pantà una mica més amunt, en terme municipal del Brull. Aquest, juntament amb l'arribada de l'aigua del sistema Ter-Llobregat, van solucionar el dèficit d'aigua de la població.</p> | 41.7717300,2.2726800 | 439550 | 4624688 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74097-foto-08014-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74097-foto-08014-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 74098 | Gorg de l'Olla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lolla-0 | <p>El gorg de l'Olla és un clot situat a la riera de Martinet. Es tracta d'un espai envoltat per grans blocs de roca, entre els quals hi ha el salt d'aigua que s'estanca en un petit gorg. És de forma circular i de petites dimensions, motiu pel qual rep el nom d''olla'. Una mica més avall es forma un altre desnivell, amb un altre gorg de forma irregular.</p> | 08014-158 | Riera de Martinet | 41.7885400,2.2542900 | 438038 | 4626567 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74098-foto-08014-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74098-foto-08014-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | L'associació Riera de Martinet ha senyalitzat el gorg i han construït un pont de fusta una mica més avall per creuar la riera. Des de fa pocs anys, se'l coneix com el gorg de la Sort. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 74099 | Resclosa del pantà de la font del Vern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-panta-de-la-font-del-vern | XX | <p>La resclosa està situada al pantà de la font del Vern, a la riera d'Avencó. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a una canalització que transcorre paral·lela a la riera. La resclosa és de notable alçada i és feta de formigó. L'aigua cau formant un gran salt i s'engorga a sota. A causa de l'acumulació de sediments del pantà, una mica més avall va construir-se una nova resclosa de menors dimensions.</p> | 08014-159 | Riera d'Avencó | 41.7715800,2.2726100 | 439544 | 4624671 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74099-foto-08014-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74099-foto-08014-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74100 | Mina i bassa de Can Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-bassa-de-can-bauma | XVIII-XIX | Està molt deteriorat i cobert de vegetació. | <p>La mina i la bassa de Can Bauma estan situades en una feixa a mestral de la masia de Can Bauma. La mina està construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, amb la boca oberta en un mur de pedra seca. Sota d'aquesta hi ha una bassa rectangular feta de pedra, que conserva en alguns trams el revestiment de morter.</p> | 08014-160 | Camí de la Serra de l'Arca | 41.7733700,2.2635900 | 438796 | 4624876 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74100-foto-08014-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74100-foto-08014-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74101 | Font de la Casanova de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casanova-de-sant-miquel | XIX | La bassa es troba en mal estat. | <p>La font de la Casanova de Sant Miquel és una sorgència natural d'aigua situada a mestral de la Casanova de Sant Miquel. L'aigua brolla sota una roca, on s'entolla. Davant d'aquesta s'hi va construir una petita bassa rectangular, feta de pedra revestida amb morter. L'aigua està canalitzada fins a una bassa que hi ha sobre la casa.</p> | 08014-161 | Serra de l'Arca | 41.7856400,2.2847400 | 440565 | 4626224 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74101-foto-08014-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74101-foto-08014-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74103 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-6 | <p>Programa de Festa Major, 1984.</p> | XIX | Té els costats mutilats i està tapat per un nou vial. | <p>El pont Nou d'Aiguafreda està situat a la riera d'Avencó, prop de la seva confluència amb el riu Congost. Actualment ha quedat tapat per l'estructura de formigó que sosté l'autovia, pel que va mutilar-se pels costats i va deixar de ser transitable. És un pont d'un sol tram, obert en arc de mig punt de maó a l'intradós i de carreus de pedra sorrenca vermella a l'extradós. El mateix tipus de carreus es repeteixen a la barana i als angles. El mur és de carreus escairats disposats en filades.</p> | 08014-163 | Ctra. De Ribes | <p>El camí ral de Barcelona a Vic tradicionalment passava pel poble de l'Abella, creuava pel pont del mateix nom i transcorria pel carrer del Pont i Major d'Aiguafreda. A mitjans del segle XIX, l'augment del trànsit en aquest vial va propiciar que el camí fos desviat per l'altre costat del Congost, evitant el veïnat de l'Abella i el nucli antic d'Aiguafreda. Aleshores es va construir el nou pont per salvar la riera d'Avencó.</p> | 41.7630500,2.2520800 | 437830 | 4623739 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74103-foto-08014-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74103-foto-08014-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 74104 | Les Fontetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fontetes-0 | <p>Les Fontetes és un naixement d'aigua situat a la raconada d'un torrent. L'aigua brolla del subsòl i s'estanca formant un petit toll d'aigües cristalines. Sobre la sorgència hi ha un cartell indicatiu. Del toll en surt una petita canalització que condueix a una bassa de majors dimensions, on s'emmagatzema l'aigua que sobreeixeix, juntament amb la que pugui portar el torrent de les Fontetes.</p> | 08014-164 | Torrent de les Fontetes | 41.7849000,2.2636700 | 438814 | 4626156 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74104-foto-08014-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74104-foto-08014-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc