Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
41055 Alzina de can Carreres https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-carreres Tot i que la vitalitat de l'individu és bona, s'hauria d'estudiar la possibilitat de fer un petit tancat que impedeixi que un vehicle la pugui malmetre, així com ampliar el terreny que té amb sorra de cara a que es pugui escolar suficient aigua ja que l'asfalt impermeabilitza la superfície. Alzina (Quercus ilex ssp ilex) situada al carrer can Carreras. L'asfaltat del carrer l'envolta completament, de tal manera que surt del bell mig de l'asfalt del carrer. A uns 2 metres d'alçada, el tronc de l'arbre es ramifica en tres branques principals, que a la vagada, a uns 4 metres de la base, totes tres es ramifiquen en dues branques més per posteriorment formar una gran capçada. Dimensions: Perímetre: 3,17 m, DBH: 1,01 m. 08023-86 Can Carreres 41.6690800,2.1936300 432873 4613350 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41055-foto-08023-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41055-foto-08023-86-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41056 Gorg de les Donzelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-les-donzelles El gorg de les Donzelles està situat a la vall de Vallderrós, concretament al torrent de l'Ullar (afluent de del torrent de Vallderrós), entre els cims de l'Ullar i del Pla de la Serra. Aquest gorg té unes dimensions aproximades d'uns 18m2 i una profunditat màxima d'uns 1,5-2m. Les aigües arriben al gorg mitjançant un petit salt d'aigua (que en època d'estiatge és més aviat un degotall) que té una alçada d'uns 1-1,5m. Les aigües són netes i molt transparents, iaxò fa que a les parts més quites del gorg, s'hi fan comunitats d'algues de Chara vulgaris. 08023-87 Vallderrós, torrent de l'Ullar 41.7088300,2.2105000 434318 4617750 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41056-foto-08023-87-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La vegetació de carofícies del bentos (Chara spp) d'aigües dolces (codi Corine 3140) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41057 Salt de Vallderrós https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-vallderros Salt d'aigua d'uns 20 m d'alçada del torrent de Vallderrós situat entre el Séc dels Ducs i el turó de les Onze Hores. Només baixa aigua en època de pluges ja que, al estar en zona càrstica, l'aigua del torrent s'infiltra i discorre subterràniament sense fer el salt. 08023-88 Vallderrós, torrent de Vallderrós 41.7074200,2.2137400 434586 4617591 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41057-foto-08023-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41057-foto-08023-88-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41060 Col·lecció arqueològica https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica Peces arqueològiques procedents d'excavacions realitzades per un grup d'aficionats encapçalats per Manuel Hernández Yllán entre els anys 70 i 80. El material és bàsicament ceràmica d'època ibèrica i romana, però també hi ha peces neolítiques procedents d'uns sepulcres de fossa: destral de pedra polida, ganivet de sílex i un braçalet. El major nombre de material procedeix de Can Granada i dels forns de Can Badell. 08023-3 Can Maspons Aquest grup, 'Societat Histórico Cultural' dels anys 70, estava format per un historiador local, Francesc Pujol i Costa, més gent d'aficionats del poble. Va fer excavacions fins a finals dels anys 80, entre d'altres llocs a Can Badell, Can Granada i el Castell de Montbui. 41.6697900,2.2103900 434269 4613416 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41060-foto-08023-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41060-foto-08023-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41060-foto-08023-3-3.jpg Física Neolític|Antic|Medieval|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 78|80|85|76 53 2.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41061 Protecció contra les bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-bruixes-1 BOLÒS, Oriol de i VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. CAMPS i ARBOIX, Joaquim de (1973) Les cases pairals catalanes. Edicions Destino. Barcelona. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels Anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. Vigent A la masia de Can Maspons hem documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava a les portes d'entrada de les cases, tal i com està a Can Maspons (veure foto). També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia un clima humit es tancaven. A més la carlina que hem fotografiat a Can Maspons també surt retratada a la portada d'un llibre de Joaquim de Camps i Arboix denominat 'Les cases pairals catalanes' (veure bibliografia). 08023-4 Can Maspons 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41061-foto-08023-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41061-foto-08023-4-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Hi ha tres tipus de Carlina a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. Ssp cynara); Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris). Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats del Pirineu. 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41062 Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-4 XX L'inventari de l'arxiu municipal de Bigues i Riells presenta quatre fons documentals ben heterogènies: la documentació municipal, el Jutjat de Pau i Registre Civil (1876-1996), documentació de caire polític (1936-1977), el fons de les germandats agropecuàries i sindicals (1906-1966) i un petit fons notarial (1821-1934). La documentació municipal està classificada en 14 seccions: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments i obertura d'establiments. 4. Beneficència i assistència social. 5. Sanitat. 6. Obres i Urbanisme. 7. Seguretat pública. 8. Serveis militars. 9. Població. 10. Eleccions. 11. Instrucció pública. 12. Cultura. 13. Serveis agropecuaris i medi ambient. 14. Col·leccions factícies. 08023-5 Polígon industrial, carrer E, número 55 L'inventari de l'arxiu municipal de l'Ajuntament de Bigues i Riells ha estat fruit del treball de col·laboració amb la Diputació de Barcelona que des de 1992 desenvolupa un programa de col·laboració amb els ajuntaments de la província per dur a terme el condicionament, l'ordenació i l'inventari dels seus fons arxivístics. Carme Juan Richarte va fer l'inventari de la documentació de l'arxiu gràcies a aquest Pla. Antigament el municipi de Bigues i Riells formava part de la Baronia de Montbui. Conserva un important volum documental que es remunta a l'any 1821 i arriba fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de Bigues i Riells descriu 2.589 unitats d'instal·lació i ocupa uns 286 metres lineals. 41.6790800,2.2082800 434103 4614449 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41062-foto-08023-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41062-foto-08023-5-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Horari de consulta per concertar. Per consultar l'arxiu cal sol·licitar-ho a l'Ajuntament (Av. Prat de la Riba, 177), ja que aquest es troba en un magatzem del polígon industrial, el número 55 del carrer E, on no hi ha atenció al públic. 98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41063 Obra de caritat https://patrimonicultural.diba.cat/element/obra-de-caritat BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 115-117. DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes, pàg.280. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. A la casa La Baliarda, de Bigues, no anaven les coses gaire bé. En Pere, l'amo, s'estava morint; la seva dona també s'havia posat malalta per la molta feina que s'havia acumulat. La filla, de tres o quatre anys, havia agafat febres. Per cuidar tots els malalts i fer les feines de la casa només quedaven un noi de vuit anys i una noia de dotze. Aquell diumenge, després de la Missa i les oracions corresponents, el rector va dir als feligresos que els donava permís per ajudar a segar el blat de la família d'en Pere. Tot el poble va ajudar aquell dia i va enllestir tota la feina abans d'acabar el dia. Malauradament, en Pere no se'n va sortir de la malaltia, però aquell hivern la seva família no passaria gana gràcies a tot el poble. 08023-6 La Baliarda, Bigues L'autora de la narració explica que ha trobat paral·lels d'aquesta història (del contista basc Antonio Trueba) però que al tractar-se d'un fet cert que li han explicat el té en consideració. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Maria de Bell-lloc transcriu la narració en primera persona com si transcrigués textualment el que li estava explicant el seu informant. 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41064 Protecció contra malalties https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-malalties AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, SA i Edicions 62. Barcelona. Vol. IV, pàg. 85. Recull bibliogràfic de Joan Amades. Explica Joan Amades (veure bibliografia), que a Riells anaven a buscar branques de saüquer per penjar-les a les portes i finestres de les cases, creguts que porten salut, ja que aquest arbre es beu el mal aire. S'assembla molt al sistema utilitzat contra les bruixes, de penjar una carlina a la porta. Aquest costum també el documenta el 23 de juny, és a dir, a la vigília de Sant Joan. 08023-7 Riells 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41065 Creences al voltant de les nogueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/creences-al-voltant-de-les-nogueres AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62. Barcelona. Vol. IV, pàg. 92. Recull bibliogràfic de Joan Amades. Explica Amades (veure bibliografia) que a Riells tenen les nogueres per caus de bruixes i hom creu que al seu aixopluc celebren reunions i d'aquí que l'ombra d'aquest arbre sigui fatídica i mortal. Només s'hi pot acostar de nit o a hores que no faci ombra. Si s'hi passava una bona estona de la nit de Sant Joan assegut al peu de la seva soca restava immunitzat per tot l'any de la seva acció malèfica. D'aquest arbre es collien les fulles per remei i per tintoreria casolana i per evitar les puces. Per aquest motiu es posaven branques de noguera a sota el llit. 08023-8 Riells 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41066 Llegenda de la nit de difunts https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-nit-de-difunts AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, SA i Edicions 62. Barcelona. Vol. V, pàg. 668 i 669. Recull bibliogràfic de Joan Amades. Amades recull aquesta llegenda basada en la pugna entre els senyors de la Torre de Bellpuig i els seus veïns. Les dues famílies tenien una rivalitat de les fortes, amb batusses i ferits. Un hereu dels Bellpuig es va enamorar de la pubilla rival. Finalment es van casar, però ella mor i l'hereu Bellpuig es queda vidu i es torna a casar. La segona dona, va voler desheretar el fill que havia tingut el marit amb el primer matrimoni. Pare i fill es van enfrontar i els dos van morir a la batalla. A Riells, diuen que cada any, a la nit de difunts, els actors de la batalla cobren vida i reprenen la lluita en el mateix lloc. 08023-9 Torre de Bellpuig; Riells 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41067 Llegenda del Gorg de les Donzelles o de les donzelles del gorg de Vall-de-ros https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gorg-de-les-donzelles-o-de-les-donzelles-del-gorg-de-vall-de-ros MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. TRIAS i FÀBREGAS, Joan (1990) 3a. La dona d'aigua. Ajuntament de Bigues i Riells. Recull bibliogràfic de Francesc Maspons. L'hereu del mas Vilaplana s'enamora de la reina de les donzelles o dones d'aigua del gorg de Vall-de-ros. Ella accepta de casar-s'hi amb la condició que no li retraurà mai el seu origen dient-li 'dona d'aigua i peu forcat'. Es casen i tenen dues filles. L'hereu se'n va uns dies a mercat. Mentrestant una bruixa fa acostar una nuvolada de tempesta, i la dona, per salvar en part la collita, fa segar el blat encara tendre per un escamot de segadors que la bruixa havia fet venir. Tot seguit, la nuvolada s'esvaeix. Quan l'hereu torns, pregunta tot enfadat qui ha estat el causant de la sega i enfadat amb la seva dona li diu 'dona d'aigua i peu forcat'. Dit això, l'encanteri es desfà i ella ha de tornar al gorg d'on havia sortit. Les filles la van a veure de tant en tant, i el pare penedit, diu que s'hi llacin per retenir-la i que no se'n vagi. Ho fan, però és ella, la dona d'aigua, qui s'emporta les filles al fons del gorg. 08023-10 Gorg de Vallderros Hi ha diverses versions o variants de la mateixa llegenda: principalment la recollida per Francesc Maspons i la de Joan Trias (veure bibliografia). La versió de F. Maspons està publicada l'any 1876, anterior a la de J. Trias. La principal diferència entre la primera versió i la de Trias, és que en la primera el personatge de la bruixa no apareix. Altres diferències són els fills: un noi i una noia en lloc de dues noies; i la relació de la mare, ja tornada al gorg, amb aquests: cada nit s'acosta secretament al mas i els deixa vestits i endreçats, això permet que el pare suggereixi de cosir el vestit de la mare al de la filla. Finalment, només Trias fa dir a la Regina que no l'anomeni, a més de dona d'aigua, peu forcat. El peu forcat és el mateix que dir pota de cabra associat al dimoni, però les dones d'aigua mai han estat malèfiques ni relacionades amb mals esperits, tot el contrari. Això denota una intoxicació posterior de la llegenda. La versió de Joan Trias és la d'un poema líric escrit l'any 1909 i estrenat dos anys més tard, amb música de Cassià Casademont. Per tant és una obra literària basada en la llegenda del Gorg de les donzelles. 41.7088300,2.2105000 434318 4617750 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41067-foto-08023-10-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41068 Llegenda fundacional de Sant Miquel del Fai https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-fundacional-de-sant-miquel-del-fai MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. Recull bibliogràfic de Francesc Maspons. On avui hi ha la capella de Sant Miquel, un bou, tot pasturant hi va trobar una imatge del sant patró. Era daurada, però la cama per on la va agafar el bou, va quedar negra. El pastor recollí la imatge i li va fer una capella rústica amb branques i pedres. Atrets per la notícia, uns varons hi van fundar un convent amb el títol de 'solitaris de sant Víctor'. Aquests, volien fer daurar la cama negra, però fracassaren. La seva fama fou tanta, que fins i tot el fill de Berenguer Ramon I, Guillem Berenguer, s'hi afegí. 08023-11 Sant Miquel del Fai Llegenda recollida per Francesc Maspons i Labrós. Després d'explicar el que hem posat a la descripció, comenta l'episodi del convent de monges, que nosaltres hem separat com una llegenda a part, ja que el propi Maspons la individualitza en una altra publicació. 41.7161200,2.1904300 432656 4618575 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41069 Llegenda del convent de les monges https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-convent-de-les-monges MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Llegenda del convent de les monges de Sant Miquel. XXIII Ronda Vallesana, pàg. 79-80, UES Sabadell, 27 d'octubre 2002. Recull bibliogràfic de Francesc Maspons. On temps enrera hi havia el monestir dels solitaris de Sant Víctor, s'hi va instal·lar un convent de monges. Però, se'ns diu, que el dimoni els hi tenia declarada la guerra. Així que un dia una comitiva 'd'hermosos galans cavallers' que anaven de cacera, es van perdre i van arribar al convent. Les monges els van deixar entrar i va passar el que no havia de passar. Tothom es va engrescar i es va liar la gran festa, tanta que primer es va sentir un gran tro, com si el cel s'hagués indignat. Després va aparèixer una gran riuada que s'ho endugué tot cingles avall. No va quedar-ne res, només una escala de pedra i una fusta que es diu serviria per aguantar els clamàstecs. 08023-12 Sant Miquel del Fai 41.7157800,2.1893400 432565 4618538 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41070 El nom del Fai https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-del-fai BADÓ i POSAS, Lluís (1905): De Barcelona a Sant Miquel del Fai. Tobella Costa editor. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. Recull bibliogràfic. Sembla que Fai ve de 'fall' que vol dir salt d'aigua. Però la tradició diu que en aquell indret hi havia frondosos boscos de faigs, d'on va sortir el nom. També es diu que al caure aquests arbres per la destral del llenyataire, ocasionava tal dolor a les 'nimfes' que es banyaven a les gorges que molts creuen que moriren o que van fugir. 08023-13 Sant Miquel del Fai 41.7161700,2.1901400 432632 4618581 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41071 El temple de Venus https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-temple-de-venus BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona. Recull bibliogràfic. Recull la tradició que molts anys abans d'estar dedicat a Sant Miquel del Fai, les coves estaven dedicades a la deessa Venus. A les nits de lluna, les fades, canten i quan algú els demana 'Qui sou vosaltres que canteu des del fons del gorg?', responien 'Som les fades d'aquests contorns que vàrem caure als gorgs'. I diu la llegenda que quan un intentava ajudar-les a sortir, queia al fons de les aigües. Això s'utilitza per explicar les morts produïdes entre els banyistes dels gorgs que es troben entre el Fai i Riells. 08023-14 Sant Miquel del Fai 41.7163000,2.1899800 432619 4618595 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41072 L'enigma de l'altar de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenigma-de-laltar-de-sant-miquel BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer. L'altar de la capella de Sant Miquel està col·locat de tal manera que se li pot donar la volta. S'hi poden fer quatre misses alhora, només amb quatre ciris encesos i tenint-ne dos cada concelebrant. Aquest és un enigma que les mares de la comarca solen proposar als seus fills perquè ho endevinin. 08023-15 Sant Miquel del Fai 41.7163800,2.1902400 432640 4618604 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41073 La cova del pastor https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-pastor BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona. Recull bibliogràfic. Una llegenda relacionada amb els moros explica que la capella de Sant Martí fou la primera església dels voltants. Els moros mai van poder enfilar-se al replà del Fai, on s'havien refugiat un grup de cristians. El cabdill moro va posar sentinelles al fons de la vall i al cim per rendir-los de gana. Però això no va passar mai gràcies a un pastor cristià, que vivia en territori musulmà, mitjançant la cova de les Tosques que comunicava la capella de Sant Martí amb el pendent oest de la vall. El pastor els proveïa de menjar. Fins fa poc (1970) es veien les imatges del pastor i del seu gos, petrificats al fons de la cova. 08023-16 Cova de Les Tosques a Sant Miquel del Fai 41.7106900,2.1865700 432329 4617975 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41073-foto-08023-16-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41074 El comte de Torreseques https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-comte-de-torreseques BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer. Víctor Balaguer recull que el disset de setembre de l'any 1798, en pujar la costa de sant Miquel, el comte de Torreseques de Saragossa caigué amb el seu cavall per un penya-segat, però es va salvar. També recull que el juliol de l'any 1800 li va passar el mateix al magistrat Miquel Cubells. Una altra història de Víctor Balaguer explica que a l'any 1747, es presentà un viatger al santuari i demanà hospitalitat. S'estigué fins molt avançada la nit passejant pel voral de l'abisme, prop del saltant on s'hi reflectia la lluna. Es retirà a la cambra i, de bon matí, s'hi van sentir uns crits. Quan la gent entrà a l'estança el trobaren moribund i banyat amb la seva pròpia sang. S'havia degollat amb una navalla. 08023-17 Sant Miquel del Fai 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41075 La donzella de la cova https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-donzella-de-la-cova BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona. Recull bibliogràfic. Pladevall recull llegendes que diuen que al final de la gran cova, passat el llac que en cobreix el final, hi ha un palau amb cambres meravelloses on viu una donzella encantada; que no es pot passar al costat de l'abisme a la nit de Sant Joan, ja que la donzella de la cova o les fades malignes atrauen la gent cap al fons dels gorgs, causant accidents en estranyes circumstàncies.. 08023-18 Sant Miquel del Fai 41.7161200,2.1899900 432619 4618575 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41076 Mons bovis https://patrimonicultural.diba.cat/element/mons-bovis BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer. Víctor Balaguer recull l'origen del topònim Montbui com a muntanya del bou; és a dir, Mons bovis, ja que hi va haver una batalla entre cristians i musulmans, que volien fer servir una manada de bous per derrotar els seus enemics, però aquests se'n van sortir. 08023-19 Turó de Montbui 41.6640300,2.1766700 431456 4612802 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41077 Jugar a canyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/jugar-a-canyes BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. Quan el castell de Montbui estava en mans dels moros, els cristians van idear una argúcia mitjançant la qual, fent veure que organitzen uns jocs amb canyes, aconsegueixen entrar al castell i un cop a dins descobreixen les armes que portaven camuflades i prenen el castell. 08023-20 Castell de Montbui 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41078 Les 800 dones del moro Susa https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-800-dones-del-moro-susa BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. Rumor o notícia que el moro Susa de Montbui havia mort a la batalla del Penedès, deixant moltes riqueses i 800 dones al castell. El moro Selim de Granada s'encaminà cap al castell per apoderar-se de tot. Primer les viudes del rei Susa van protestar, però després van accedir-hi amb la condició que les permetés celebrar un torneig on fossin elles les lluitadores. Quan fou el moment demanaren les armes dels soldats per començar el torneig i quan els espectadors estaven més absorts en l'espectacle i a un senyal convingut van girar-se i començaren a tallar caps dels moros que no els quedaven armes per defensar-se. 08023-21 Castell de Montbui 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41079 Les 100 donzelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-100-donzelles BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. Una pastoreta anava amb el seu ramat d'ovelles però es va fer fosc i es va perdre, no podia trobar el camí de tornada. Seguí endavant fins arribar al Gorg de les donzelles, on en temps dels moros el senyor del castell de Montbui havia imposat un tribut de 100 donzelles. 08023-22 Bigues Barreja de diverses tradicions 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41080 La lloba de La Madella https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-lloba-de-la-madella BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. Recull bibliogràfic de Martí Boada. A la porta de la masia de La Madella hi ha una urpa de llop, que seria la darrera evidència física de la presència del llop a la comarca. La tradició oral diu que es tractaria d'una mà humana transformada en llop d'un hipotètic crim passional. Una altra història diu que era un llop que es refugiava a la Bauma Rossa i tenia a la gent de la zona molt espantada. Situen aquest fet entorn el 1870. Era una nit de cru hivern, quan la lloba va entrar als estables per buscar les seves víctimes entre els xais. En Pau Madella al sentir l'aldarull va agafar l'escopeta i va matar la bèstia, la urpa de la qual encara es pot veure penjada a la porta de La Madella. 08023-23 La Madella 41.7053200,2.1906400 432662 4617376 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41080-foto-08023-23-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41081 La somera de La Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-somera-de-la-torre BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. A la Torre de Bigues, durant la nit s'apareix una somera blanca i moren els caps de bestiar o la persona. Fins que el capellà no beneeix la casa amb el sal passen no s'aconsegueix parar aquesta plaga. També es diu que hi ha un passadís secret entre la Torre i el Castell de Montbui. 08023-24 La Torre; Bigues 41.6752400,2.2046000 433793 4614025 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41082 El salt de la núvia https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-nuvia BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 103-109. DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes, pàg.278. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. La dona del mas Oliveres que no tenia fills acull una dona pobra i li dona menjar i cambra. A la nit surt un resplendor molt fort de l'habitació d'aquesta dona. Va a buscar a la gent del poble, però ningú s'atreveix a entrar. Finalment la dona del mas entra i parla amb la vella, que li diu que tindrà allò que més desitja per haver-la acollit. La dona promet a la Mare de déu de Puiggraciós que la filla que tindrà serà per a ella. La nena creixerà trista, cantant la cançó de la mare. En un aplec es promet amb el fill d'un comte. De camí a Puiggraciós per casar-se, en un revolt del camí, les dues famílies es troben. El cavall de la núvia fa un bot, en arribar davant d'un torrent, a tocar de l'església de Bigues el cavall es tira timba avall desapareixent sense deixar cap rastre. Només es veuen les petjades del cavall al lloc conegut d'aleshores ençà com el Salt de la Núvia. 08023-25 Salt de la Núvia a Bigues 41.6802700,2.2241000 435421 4614569 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41082-foto-08023-25-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41083 El sot de sant Celoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sot-de-sant-celoni BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 149-158. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. En el rieral de Bigues hi ha un conjunt de quatre cases que formen un carrer. A prop hi havia la torre dels barons de Rocafort. L'hereu Arnold havia quedat orfe. Tenia fama de bon caçador i vividor. A casa seva sempre hi havia gent per fer festa. Un dia de cacera, baixaven per l'alzinar que voreja el torrent quan van veure una cerva blanca. La van perseguir durant molta estona i la van ferir amb les fletxes. Acorralada va començar a baixar pel torrent, on s'aixecava una gran roca. Per una esquerda sortia un doll d'aigua. Una noia, filla d'un matrimoni que vivia a l'última de les quatre cases del Sot de Sant Celoni, estava aquell dia herbejant prop de la roca, quan aparegué la cerva blanca, perseguida pel cavaller Arnold. D'un bot, la cerva anà a parar damunt la roca i d'allà saltà al torrent. Arnold va fer el mateix, davant l'ensurt de la noia pel perill que suposava el salt. El cavall quedà aixafat però Arnold, en veure la noia, no pensà més ni en la cerva ni en el cavall. Ella es torbà i envermellí per la mirada rebuda i va fer com per beure aigua; però en fer-ho va fer un crit i sortí corrents fins a casa seva. Li va dir a la seva mare que s'havia cremat el llavi i el cor a la font. Després de molt de temps de no viure a la Torre, Arnold preparava una altra jornada de cacera. El dia va començar amb una tempesta tan airada que van decidir deixar la cacera per un altre dia i dedicar-se a fer gresca. El majordom d'Arnold estava tan espantat amb la tempesta que en culpava el propi infern. Va començar a explicar una història d'una noia que se li va aparèixer el dimoni i va explicar que qui ho contava millor era un joglar que s'havia aixoplugat a la Torre. El van fer entrar perquè cantés la balada que es titulava 'La font de l'infern', que identificava la trobada entre la noia de la casa del Sot de sant Celoni amb el dimoni. En sentir això, Arnold, decideix segrestar-la. Però quan la puja al cavall, aquest s'encabrita i comença a córrer desesperat, el cavaller no podia dominar el corser, amb una mà aguantava la noia i amb l'altra les rendes. Tota la nit es passà el cavall encabritat, quan Arnold no pot més i deixar caure la noia el cavall es dirigeix a la roca d'on brollava l'aigua i es tira pel barranc amb l'Arnold damunt seu desapareixent per sempre més. La noia es va salvar perquè segons diuen es va fer la senyal de la creu al front. Va estar malalta durant un temps. 08023-26 Sot de Sant Celoni a Bigues 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41085 Fons documental de l'arxiu parroquial de Bigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-bigues XVI-XX <p>Es conserven els llibres sacramentals, el més antic és un llibre de bateigs de l'any 1560. Aquests llibres es van imposar a partir del Concili de Trento, abans no es feien. Es van salvar de la crema de l'any 1936 gràcies a dos seminaristes: Mn. Joan Batlles i Alerm i Mn. Codines. També destaca un capbreu de 1510 de Mn. Pere Bonet, un altre capbreu de Mn. Feliu Aguilar (1749), on hi ha molts resums de documents, alguns perduts, des de l'any 1220 i fins el segle XVIII. Destaquen els documents de Consagració de l'Església. El primer és de 1156, és l'acta de consagració. L'original està en el Bisbat. També hi ha un llibre de contractes i testaments des de l'any 1528 fins el 1545. Un llibre de llistats de compliment Pascual de 1567 fins el 1575.</p> 08023-28 Parròquia de Sant Pere i Sant Pau <p>L'autor del capbreu de 1749, Mn. Feliu Aguilar, és el mossèn que està enterrat a l'església parroquial. Un altre mossèn important per la conservació i difusió del patrimoni arxivístic i documental de la parròquia i, per extensió, per la història de Bigues, és mossèn Antoni Bassolas que està publicant els documents dins el full parroquial.</p> 41.6776800,2.2217500 435223 4614283 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41085-foto-08023-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41085-foto-08023-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41085-foto-08023-28-3.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El responsable actual de l'arxiu és Mn. Antoni Bassolas 98|94 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41086 Lo mont del Fai https://patrimonicultural.diba.cat/element/lo-mont-del-fai BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 87-90. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. Llegenda que explica Maria de Bell-lloc que explica com una colla de llenyataires van anar al mont Fai, a la fondalada del riu Tenes, on hi havia molts faigs a talar el bosc. El cap de colla es va instal·lar a mitja alçada del cingle, però aquella primera nit no podia dormir i va sortir als peus del precipici, des d'on tenia una bella perspectiva de la cascada. A la mitjanit s'aparegué darrera de lluminosos raigs de llum, una hermosa dama. Aquest fet es va repetir tres vegades més. Les quatre noies reunides es van posar a ballar i jugar damunt de l'aigua; cada una d'elles desprenia un color diferent. Després van anar fins on hi havia un gran faig que besaren amb grans mostres de veneració i afecte i ballaren fins a trenc d'alba. L'endemà a la mateixa hora es va repetir l'escena però les noies estaven tristes perquè aquell dia els llenyataires havien talat els faigs que estaven al voltant del més gran. Al dia següent van talar el faig més gran i a la nit quan aparegueren les noies, una d'elles va morir al costat de la soca del gran faig, en braços de les altres. A mesura que s'anaven talant els faigs, les noies van anar morint fins desaparèixer del tot. 08023-29 Sant Miquel del Fai 41.7157000,2.1893800 432568 4618529 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41087 L'olivera dels Plens https://patrimonicultural.diba.cat/element/lolivera-dels-plens XVIII-XIX Darrera l'església de Sant Pere i Sant Pau hi ha una olivera que segons conten, quan l'Ajuntament estava en aquesta barriada (al davant de l'església), els diumenges, després de missa, els regidors es reunien al voltant d'aquesta olivera a tractar temes municipals. Naturalment a les actes oficials no consta aquest fet, però ens arribat de forma oral. 08023-30 Al darrera de l'església de Sant Pere, al costat del cementiri antic. Això passava abans de l'any 1907, que és quan l'Ajuntament es va traslladar d'edifici. 41.6776100,2.2221000 435252 4614275 08023 Bigues i Riells Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41087-foto-08023-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41087-foto-08023-30-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Notes facilitades per Abel Camp. 98 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41088 Creu del Padró https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-padro-0 Restaurada l'any 1988 Creu de pedra ubicada sobre un basament de planta rectangular d'uns 90 cm. d'alçada fet amb el revestiments de pedres, coronat per una llosa plana. En un dels costats del braç travesser de la creu es pot llegir 'Missió de 1915 R. 1988'. 08023-31 A pocs metres de l'església de Sant Pere i Sant Pau Segons la llegenda es va posar durant la Missió de l'any 1915. Però a l'any 1988 es va fer una restauració que consistí en fer una reproducció de la creu i aixecar l'altar de pedra. Abans d'aquesta data, la creu estaria collada a terra. La creu original està a Can Maspons, i forma part del fons de la col·lecció del Museu. 41.6782300,2.2209700 435158 4614345 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41088-foto-08023-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41088-foto-08023-31-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41089 Temptació https://patrimonicultural.diba.cat/element/temptacio BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 119-123. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. La pubilla del Margarit havia anat de festa, un diumenge a la tarda. Allí va trobar un xicot i es van enamorar. Sovint es trobaven i passaven llargues hores al costat d'un gorg on ella s'emmirallava cada matí. Aquella primera cita, en aquell gorg, es va fer de nit, les aigües es van obrir i sortiren les dones d'aigua i una dama coberta amb un mantell de brillants estrelles, era la reina de les fades que no podia suportar aquell festeig. Un dia que la pubilla del Margarit es va anar a emmirallar, el gorg la va xuclar i va aparèixer morta. El seu promès anà sovint des de llavors a asseure's a la roca al costat del gorg, fins que un dia la reina de les fades el va voler temptar sense èxit. El noi se'n va sortir i procurà no tornar a parar-se en aquell indret mai més. 08023-32 El Margarit, Riells 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41090 L'orat de Riells https://patrimonicultural.diba.cat/element/lorat-de-riells BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 125-130. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. La família d'un molí del Tenes, del que la narració prefereix ometre el nom, es guanyava força bé la vida per la permanent abundància d'aigua que sempre hi havia, malgrat els temps de sequera. L'alegria de la família es va incrementar al néixer un hereu, després de quatre filles. Aquest noi, l'Isidro, era llest i el van enviar a estudiar a Barcelona. Un dia va rebre una nota que s'afanyés a tornar a casa perquè la seva mare estava molt malalta. La mare va morir i ell no va voler tornar a Barcelona. Es va quedar al molí, però va anar descobrint que en realitat la seva mare s'ho havia passat força malament pel caràcter del marit, el seu pare. Aquest es va anar tiranitzant i el molí cada cop funcionava pitjor, els camps estaven descuidats, els animals desatesos, fins i tot l'aigua mancava. No hi anaven mossos perquè no els pagava el jornal. Les filles s'havien anat casant. L'única alegria del jove era l'Assumpta, però fins i tot ella se'n va allunyar. Un dia va fugir de casa i el van trobar errant pels boscos. El van voler tornar a casa seva, però ell fugia per qualsevol forat. Només vivia del bosc i de l'aigua de les torrenteres, embogit per les desgràcies viscudes. Sovint se'l veia en el cementiri, davant la tomba de la seva mare, i quan es trobava algú, com fou el cas de la Maria de Bell-lloc, el seguia necessitat d'amor i tendresa com estava. 08023-33 Riells Aquesta història l'explica Maria de Bell-lloc en una carta que envia al director de La Renaixença. A la missiva conta com la dida familiar li narra directament els fets després de trobar-se amb el 'pobre Isidro' en el cementiri de Riells. El relat comença amb aquesta trobada narrada amb un deix de misteri, talment com si l'aparició de l'Isidro a l'autora, en el cementiri de Riells i a trenc d'alba, es tractés d'una aparició fantasmagòrica. Sensació que augmenta amb la següent persecució muda que pateix la pobra Pilar Maspons (nom real de Maria de Bell-lloc). 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41091 La creu de caps de mort https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-de-caps-de-mort BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 131-136. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. A Bigues hi vivia un matrimoni feliç, bondadós i honorable. Eren molt estimats per tot el poble. Per desgràcia seva, el seu fill, Felliu, era una mala peça. Allí on hi havia hagut un problema hi sortia el seu nom. Els pares ho van provar tot, fins i tot donar-li un ofici, però no hi havia manera. Un dia que en Feliu estava de Festa Major, el van avisar que el seu pare s'havia posat molt malalt, però no va anar a casa fins que es va acabar la festa. Quan va arribar el pare estava molt greu i sense parla, només li donà una mirada que li va glaçar el cor. Al cap de cop morí. Per un breu temps, en Feliu es comportà, però tot seguit va tornar a fer de les seves. No treballava, es passava setmanes seguides fora de casa, es va vendre les eines del pare. Un dia que en Feliu anava a missa, va veure que a la creu, feta de caps de mort que hi havia a la cantonada del cementiri adossat a l'església, li havia caigut la testa de la part de dalt. Quan passava això, es substitueix per un altre cap del cementiri. Aquella vegada hi havia posat una testa blanca com si fos força recent. Al veure-la, en Feliu quedà parat d'esglai, li semblà que les conques buides dels ulls s'anaven omplint i li llançaven una trista mirada. Cada cop que passava per aquell lloc veia la mateixa imatge. Feia temps que la gent del poble estava intranquil·la per l'alt increment de robatoris i assalts de bandolers. Un dia un veí, en Ton, es va trobar un bandoler i es va voler defensar, però resultà ferit. La notícia es va escampar i arribà a oïdes de la mare i la germana d'en Feliu, que restaven a casa filant al costat de la llar de foc. Era ja de nit i van tocar amb força a la porta. Era en Feliu, que ocultava una ferida de pistola, la mare va caure del disgust i els fills es pensaven que havia quedat morta. En Feliu fugí espaordit sense rumb i pensant que havia mort la seva mare, es va deixar caure a terra, vençut per la fatiga, havia anat a parar al cementiri. Quan aixecà els ulls es va trobar davant per davant de la creu de caps de mort, de la testa que el mirava, ara en sortia una mirada amenaçadora, com l'última que li havia llençat el seu pare. Veia ombres, d'un home sense cap, després anà al nínxol del seu pare i observà que hi havia un forat en el lloc del cap. A l'endemà, el rector va trobar en Feliu estès a terra, aquest li confessà totes les culpes i que volia posar-hi remei. Amb el rector de mitjancer, en Ton el perdonà i en Feliu es comportà des de llavors com un bon hereu i cap de casa. Des d'aleshores aquella creu fou més venerada que mai. 08023-34 Bigues 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41093 Retaule del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser <p>COMAS, Carme (1985): Retaule del Roser de l'església de Sant Pere de Bigues. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. MARTÍ BONET, Josep M. (1981) Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vol. I/2. Arxiu Diocesà de Barcelona. Barcelona, pàgs. 359-378. MORALES VILLAR, Mercè (1988): Retaule de la Verge del Roser de Bigues. Treball d'Història de l'art. Lleida. Inèdit.</p> XVII Es va restaurar l'any 1996 <p>Retaule renaixentista de principis del segle XVII, situat a la capella lateral del braç esquerre. Consta de banc, cos i coronament amb tres carrers. El banc consta de tres escenes pintades sobre fusta, disposades entre pilastres decorades amb mascarons, elements vegetals, rams de fruita, etc, i estriats pels costats. En el centre hi ha l'escena del naixement de Jesús; a l'esquerra, l'Anunciació; i a la dreta, l'adoració dels reis. El cos està presidit per una fornícula amb una imatge moderna de la Mare de Déu. Consta de tres carrers flanquejats per quatre columnes de tronc partit: motius florals per sota i estries al damunt. A banda i banda dues escenes evangèliques, o misteris del rosari. Al costat esquerre, la vinguda de l'Esperit Sant als apòstols i a Maria; a baix l'Assumpció de Maria. A la dreta, l'Ascensió del Senyor i la resurrecció de Jesús. Coronament de tres carrers com el cos amb tres escenes entre dues columnes i acabament en timpà. Escena central de la coronació de la Mare de Déu flanquejada a banda i banda per sant Francesc d'Assís i sant Domènech.</p> 08023-36 Església de sant Pere i sant Pau de Bigues <p>A les visites pastorals de 1606 i 1609 no surt cap referència a aquest retaule. Però en una visita pastoral del 20 de setembre del 1626 es diu: 'Item visitavit altare (del Roser)...retabulum novum es pinsello depictum cum imagine Beatae Mariae de bulto'. Per tant, podem datar la col·locació del retaule entre l'any 1609 i 1626. Es va restaurar l'any 1996, entre el 3 de juny i el 19 de juliol, per Anna Bermejo i Sílvia Brustenga.</p> 41.6776800,2.2217500 435223 4614283 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41093-foto-08023-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41093-foto-08023-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41093-foto-08023-36-3.jpg Física Renaixement|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-29 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Anònim 95|94 52 2.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41094 Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> XIV-XX <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. La parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Bigues disposa d'una caixa, número 312, amb documentació diversa dels segles XVII a XX. També hi ha una nota de Mn. Lluís Petit d'arxius destruïts durant la guerra del francès. A més, es pot trobar documentació referent a Bigues en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals, on es documenten 55 visites pastorals a Bigues entre els anys 1306 i 1894. També s'hi pot trobar l'original de l'acta de consagració de l'església, de l'any 1156.</p> 08023-37 Palau Episcopal de Barcelona. C. Del Bisbe, 5 (Barcelona) <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Restringit Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94|98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41095 Fons documental de l'Arxiu diocesà de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-vic <p>GINEBRA i MOLINS, Rafael (2000): Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. Dins Lligall (Barcelona) núm. 16 p. 11-83.</p> <p>El fons documental de l'arxiu episcopal de Vic es pot consultar per internet a la pàgina http://www.abev.net. No conserva carpetes relacionades amb la parròquia de Sant Vicens de Riells, però sí que s'hi poden trobar documents aïllats o classificats en tipologies vàries, com les visites pastorals.</p> 08023-38 C. Sta. Maria, 1 (Vic) <p>L'arxiu episcopal de Vic neix amb el mateix bisbat, a les darreries del segle IX. El document més antic que es conserva és de l'any 881. En el s. XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII, mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del segle XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat l'any 1920 pel canonge Casadevall. L'any 1936 es va cremar una tercera part d'aquest darrer arxiu. Després de la guerra, el Dr. Eduard Junyent estructura l'Arxiu donant-li la fesonoomia actual.</p> 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Restringit Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El responsable és Rafael Ginebra Telèfon: 93 889 44 32 de dilluns a divendres de 16 a 20 h i dissabtes de 10 a 13 i de 16 a 20 h. 94|98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41096 Larari de Can Margarit https://patrimonicultural.diba.cat/element/larari-de-can-margarit Larari situat a la cuina del mas, just dins l'àmbit de la llar, a la seva dreta. Es tracta d'un petit forat a la paret, en forma de capelleta. Hi ha una imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús. 08023-39 Can Margarit El senyor Antonio Garcia, masover, en unes reformes va tapiar el forat. Quan el senyor Nicolau Farriols, l'amo del mas, ho va veure, li va dir que el destapés i el deixés com estava que a les cases antigues i en el món clàssic hi posaven les divinitats protectores de la llar (els deus lars). Llavors li van posar una imatge, un bust, de la Mare de Déu amb l'infant Jesús. 41.6882700,2.2038400 433743 4615472 08023 Bigues i Riells Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41096-foto-08023-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41096-foto-08023-39-3.jpg Física Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41097 Fons bibliogràfic de l'hemeroteca Josep Móra https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-lhemeroteca-josep-mora XIX-XX Fons bibliogràfic i documental d'obres referents a Bigues i Riells de qualsevol temàtica. Hi ha monografies, articles, revistes i notícies de diaris. Destaquen les publicacions de Francesc Maspons i Labrós i Pilar Maspons, que escrivia amb el pseudònim de Maria de Bell-lloc. 08023-40 Pl. de la Porxada, 6 (Granollers) Creada l'any 1962 amb les publicacions, impresos i monografies que en vida havia aplegat el senyor Josep Móra i Sibina (Granollers 1858-1937). Des de bon inici la importància del fons s'incrementa i es converteix en el centre de documentació de referència per als estudiosos de la comarca del Vallès Oriental. Actualment el seu catàleg està format per premsa, monografies, impresos, programes, cartells, fotografies sobre Granollers i la comarca del Vallès Oriental; partitures musicals de compositors locals i d'altres; també obres d'assaig i literàries d'autors de la comarca; i biblioteca de consulta. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons bibliogràfic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El responsable és el senyor Lluís Tintó.Horari: de dilluns a divendres de 9 a 13 i de 18 a 20 hores.Telèfon 93 842 66 85. 57 3.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41098 Festa Major de Riells https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-riells Vigent Festa patronal de Riells que es celebra per Sant Gaietà i durant la primera setmana d'agost. El ball és l'autèntic protagonista de la festa. Abans es feia la Missa cantada amb orquestra i s'anava a buscar el rector. Un any van organitzar un concurs de solcs per plantar patates. Va guanyar el que va fer el solc més recte i més ràpid. 08023-41 Riells Les festes majors han canviat molt. Pere Brossa i Enric Bachs comentaven que abans de l'any 1956, la festa la pagaven particulars que recuperaven part de la inversió fent socis de la festa, sobretot entre els propis conciutadans, i fent pagar entrada al ball o organitzant tómboles. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41099 Festa Major de Bigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bigues Vigent Festa patronal de Bigues que es celebra per Sant Pere, el 29 de juny. 08023-42 Bigues Curiosament es deia la Festa Major petita, perquè els pagesos per Sant Pere tenien molta feina al camp i van traslladar la festa a Santa Maria, el 15 d'agost. A finals dels anys 60, la festa d'agost es va deixar de fer i va restar la festa patronal, per Sant Pere. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41100 Festa Major d'hivern de Riells https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-riells Vigent Es celebra per Sant Vicenç, el 22 de gener. 08023-43 Riells 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41101 Festa Major d'hivern de Bigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-bigues Vigent Es celebra per Sant Sebastià, el 20 de gener. Es fa el vot de poble, tothom anava a missa. A la tarda es feia teatre separats els nois de les noies. 08023-44 Bigues A finals dels anys 60 es va deixar de fer, i ara ha agafat un altre caire, més restringit. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41102 Festa dels Tres Tombs https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs-1 Vigent Concentració a les 9'00 del matí, a la plaça del Mercat, on es fa un esmorzar per a tothom, els cavallers i participants de la rua estan convidats, la resta ha de pagar el tiquet. A migdia, les 12 o les 13 hores, segons la missa, comença la rua que circula per la via principal del municipi (la carretera i c. Anna Molas). Es fa la benedicció d'animals i carruatges. Després es fa un dinar multitudinari, seguint els mateixos criteris de l'esmorzar. Darrerament es concentra una setantena de participants del municipi i els voltants de la comarca, amb el que es coneix com a participants de torna. És a dir, d'intercanvi de participacions entre pobles. Paral·lelament es fa una fira agrícola. També es fan concursos de pintura, cercaviles, rifes i activitats culturals vàries. 08023-45 Bigues Aquesta festa era freqüent després de la guerra civil, però la majoria van acabar desapareixent als anys 60. Els Amics de la Unió van reprendre la festa dels Tres Tombs als anys 80, però en un sentit molt diferent dels precedents. Més portats per una moda que es va instal·lar al voltant de les hípiques i del món del cavall com element lúdic i, potser, un xic elitista. Això va durar uns anys, però com totes les modes, també es va perdre. En una nova etapa, els Amics dels Tres tombs, entitat formalitzada oficialment l'any 2005, però activa i viva des de principis del nou mileni, van recuperar la festa en un sentit més rural, més agrícola. Organitzada per l'Associació d'Amics dels Tres Tombs. Represa als anys 80 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41102-foto-08023-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41102-foto-08023-45-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41103 Pessebre Vivent https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent XX Vigent Pessebre Vivent que es fa el dia de Sant Esteve, pels voltants de l'església de Sant Vicenç de Riells. Hi intervenen una setantena d'actors, la majoria infants, que representen diferents escenes típiques o folklòriques amb d'altres escenes bíbliques, que varien segons l'any. Els quadres més freqüents són els de llenyataires, del forner, del cisteller, el paller, del mercat i el que anomenen escena tradicional catalana. Les escenes religioses o bíbliques són el Naixement, l'Anunciació de la Mare de Déu, l'Anunciata als pastors, buscant posada i la Sagrada Família. Aquestes escenes es poden veure al llarg d'un recorregut que la gent fa en grups. L'entrada costa 3 euros, amb la que s'inclou una botifarrada que es fa a la plaça de l'església, un cop finalitzat el recorregut. 08023-46 Parròquia de Riells Es fa des de l'any 1993 ininterrompudament. Fou el mossèn de la parròquia qui va començar aquesta iniciativa, amb la canalla del poble. Al començament només es van fer cinc escenes, però amb l'increment de la participació van augmentar el número d'escenes. La ubicació també s'ha anat modificant, adaptant-se a les diferents realitats municipals. Els organitzadors del Pessebre Vivent són els Joves de la Parròquia. 41.6990600,2.1985300 433312 4616674 08023 Bigues i Riells Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41103-foto-08023-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41103-foto-08023-46-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41104 Turó de les Onze Hores https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-onze-hores Interpretació toponímica popular de la que es desconeix l'origen del Turó de les Onze Hores que afirma que aquest nom es deu perquè és il·luminat pel sol a les onze del matí, hora solar. 08023-47 Turó de les Onze Hores 41.7046500,2.2135400 434567 4617283 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41104-foto-08023-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41104-foto-08023-47-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada per Abel Camp 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41105 Joc del Borinot https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-del-borinot La Veu, núm. 31-32, maig-juny de 1980. Portada. Només el coneixen els més grans del lloc i ja no es practica. Joc explicat pel senyor Dídac Martínez Gallardo. Poden jugar varis individus. Un d'ells para amb la mà dreta tapant-se la cara, els ulls, i la mà esquerra la posa plana per sota el colze dret. Els altres jugadors han de picar la mà sense que el que para sàpiga qui ho ha fet. Si l'endevina para l'altre. Els jugadors han de despistar i fan sorolls voltant a l'entorn del que para com si fossin borinots. D'aquí bé el nom. El que para només hi veu pel costat esquerre i quan li piquen el palmell de la mà es pot girar per enxampar qui ho ha fet. Hi ha una altra versió del joc que consisteix en treure-li la boina o gorra al jugador que para en comptes de picar-li el palmell de la mà. Es posen tres jugadors amb les cames obertes i el peu dret del de l'esquerra en contacte amb el peu esquerres del del mig i el peu dret d'aquest en contacte amb el peu esquerre del jugador de la dreta. El jugador del mig és el borinot i porta la gorra, i ha de picar la mà d'un dels altres jugadors, que la tenen enganxada a la galta, sense que aquest a qui pica aconsegueixi fer-li caure la gorra i sense moure els peus. 08023-48 Bigues Aquest joc el practicava l'informant a la seva època, ara té 77 anys. Enguany a la Festa Major es vol dedicar una diada a recuperar jocs com el borinot o jocs d'equips que s'han deixat de practicar, però que formen part d'un passat comú. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41105-foto-08023-48-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41106 Ball de Gitanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-0 XX Ja no es ballen. Conjunt de balls que s'anomenaven ball de gitanes però que abastava diversos balls i figures: jotes, contradances, i parts de tres. Es ballava per parelles, vuit, dotze o catorze parelles. Els nois portaven les castanyoles. Es feia una entrada amb les parelles agafades dels dits, es feien una sèrie de figures assajades i es col·locaven en paral·lel i donaven pas als altres balls: jotes, contradances,... Quan s'acabaven es tornava a sentir la música d'entrada i les parelles anaven sortint saludant, les noies amb un mantó o mocador i els nois amb les mans. 08023-49 Bigues Hi ha notícies que abans de la guerra ja s'havien fet Balls de Gitanes, però el senyor Andreu Camp, que va néixer l'any 1929, no recorda haver-ho vist. Ell i una colla, després de la guerra, l'any 1946, van voler reprendre'n la tradició i van comptar amb l'ajut del senyor Josep Calés i dos germans, que eren de Parets. Aquests van ensenyar a ballar Gitanes a la gent de Bigues. L'any següent no van anar-hi i va agafar la direcció del ball el senyor Andreu Camp i va durar una vintena d'anys, de manera discontinua. Fins a finals dels anys vuitanta. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41107 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles XX Vigent Es feien el dissabte de Glòria. S'anomenaven dos administradors des de l'església. Sortien dues colles, una de casats i una de solters, que es repartien el poble. Del que es recollia es feia un dinar entre les dues colles i el que sobrava es donava a la parròquia. Part del menjar sobrant es subhastava, i els diners també anaven a la parròquia. 08023-50 Parròquia de Riells La descripció correspon a les caramelles que es feien a la parròquia de Sant Pere de Bigues, que ara ja no es fan; es van començar a fer després de la guerra i va durar deu o dotze anys. Després d'això el senyor Ramon Romeu va agafar una colla de nens i nenes (catorze anys com a màxim) i per Pasqua cantaven anant per les cases. Aquesta activitat va durar uns 20 anys, fins els anys 70. A Riells encara es fan, organitzades per la Coral Sant Vicenç de Riells, també per Pasqua. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41109 Aplec de Puiggraciós https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-puiggracios XVII-XX Vigent Aplec que es fa a l'ermita de la Mare de Déu de Puiggraciós el primer dilluns de Pasqua. Aplega gent de Riells, Bigues, Santa Eulàlia, l'Ametlla, La Garriga i el Figueró-Montmany. Es puja a peu des de Bigues, es fa una Missa. Fins els anys 80 es cantaven caramelles a la sortida de la Missa. Fins l'any 2002, la gent es quedava a dinar en un bosc del darrera, i al atarda s'hi feien jocs de cucanya. Però ara s'ha perdut. També es cantaven els goigs de la Mare de Déu. Ho feien els caramellaires grans. 08023-52 Ermita de la Mare de Déu de Puiggraciós Les primeres notícies que es tenen són del segle XVII. Recuperat de forma intermitent des de l'any 1957, després de començar la restauració del santuari, segons projecte de l'arquitecte Bonet-Garí de l'any 1952 41.7060200,2.2476400 437405 4617410 08023 Bigues i Riells Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41109-foto-08023-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41109-foto-08023-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41109-foto-08023-52-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart És un dels escenaris descrits a la novel·la 'Els sots feréstecs' de Raimon Casellas, on també hi surten topònims i personatges de Bigues. 98|94 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml