Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
42939 Barraca de vinya a la N-141 km 19,8 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-198 08034-125 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Legal Patrimoni immoble Edifici 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42940 Barraca de vinya al camí de Vilaterçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-vilatercana 08034-126 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Legal Patrimoni immoble Edifici 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42941 Barraca de vinya al terme de les Quingles https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-terme-de-les-quingles 08034-127 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Legal Patrimoni immoble Edifici 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42942 Barraca de vinya al camí de Torrecabota a les Quingles https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-torrecabota-a-les-quingles 08034-128 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Legal Patrimoni immoble Edifici 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42943 Barraca de vinya a la rotonda de Calders https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-rotonda-de-calders 08034-129 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Inexistent Patrimoni immoble Edifici Ornamental 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) Escalé 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42944 Dipòsit de la plaça Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-la-placa-major Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. AADD (1996). Calders. Un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès. Ajuntament de Calders. XVIII-XIX Aquest antic dipòsit està format per dos recipients rectangulars i comunicats entre si a través d'uns arcs de mig punt, coberts amb volta. Actualment es pot accedir a través d'una portella des del paviment de la plaça. 08034-130 Plaça Major La bassa de la Plaça recollia l'aigua de pluja de les teulades de l'església i de l'antic hostal, era una bassa descoberta i donava servei a les cases de la zona de la plaça. Probablement degut a que era a prop de l'escola, els anys 1920 la van cobrir, formant la plaça a sobre, i els veïns extreien l'aigua amb una bomba manual. En la darrera rehabilitació de la plaça es va deixar una portella per poder accedir, tot i que ja no actua com a contenidor d'aigua. L'aigua ha sigut una de les preocupacions antigues dels habitants de Calders; el terreny rocós i argilós provocava que l'aigua de la pluja s'escolés cap a la riera i van ser molts els sistemes utilitzats per emmagatzemar aigua a les cases, cisternes, pous, basses... tot i que era molt freqüent anar a buscar aigua a alguna de les moltes fonts que hi ha al terme municipal 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42945 Forat Micó https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-mico Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. Conjunt de roques erosionades pel pas de l'aigua que han adoptat unes formes característiques. El Forat Micó és un forat entre aquestes roques pel qual cau l'aigua formant un petit saltant. 08034-131 Riu Calders 41.7716600,1.9698600 414381 4624937 08034 Calders Obert Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) El forat es troba en una balma sota el canal de la colònia Jorba. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42946 Mur de pedra seca al camí de Torre Cabota https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-al-cami-de-torre-cabota 08034-132 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42947 Fons d'imatges municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-municipal 08034-133 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 55 3.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42948 La cova del Cargolaire https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-cargolaire Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. Balma situada a la zona de les roques dels Gitanos que conserva alguns elements d'uns antics tancaments amb murs fets de pedra i maons. 08034-134 A les roques dels Gitanos Aquesta bauma va estar habitada per Miquel Muro, el Cargolaire, que la va convertir en una balma obrada de la que actualment queden poques restes. En Miquel Muro, vingut d'un poble del nord de Castelló, va viure a una bauma del lloc de les Roques dels Gitanos, per això alguns calderins l'anomenaven el Miquelet de les Roques. Es va construir un habitatge dins la bauma amb materials molt diversos que anava trobant (pedres, maons, canyes, ferros vells,...). Es va fer un hort que regava amb aigua recollida de la font del Torrent. Va treballar un temps picant pedra a la carretera de Monistrol, però bàsicament es dedicava a buscar cargols que després venia als mercats propers. Va viure uns vint anys a la cova, fins que va morir. 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42949 Meandre del riu Calders https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-del-riu-calders <p><span><span><span><span><span><span>Des del mirador que es va construir per contemplar aquest indret podem veure davant nostre un turó amb les restes del castell al cim, talment una illa al centre d’una vall; la base està envoltada per camps de conreu, excepte el vessant Sud, per on passa el riu. En el passat el riu feia aquí una corba molt pronunciada, un meandre que envoltava la muntanya passant per on ara hi ha els conreus, però fa milers d’anys, el riu va fer drecera tirant pel dret. Fa entre 5 i 10 milions d’anys el riu Calders formava aquí un ampli meandre que tendia a fer-se més i més pronunciat perquè els rius tendeixen a erosionar la riba externa dels revolts, de manera que l’entrada i la sortida del meandre s’aproximaven lentament. Fa cosa d’un milió d’anys la muntanya del centre de la corba estava gairebé envoltada pel riu, era com una petita península unida a la veïna serra de les Abrines per un estret istme. Fa entre 100.000 i 300.000 anys els revolts d’entrada i de sortida s’havien aproximat tant que el riu va trencar la separació entre els extrems del meandre i va obrir una drecera. Com que es van unir dos trams de riu que estaven a cotes diferents –el riu fa baixada– es va formar el saltant del molí del Castell, que encara existeix. Al llit abandonat pel riu devien restar durant un temps alguns petits estanys i aiguamolls que es van acabar omplint de sediments aportats pels torrents que baixen dels vessants, és la zona que ara es cultiva. </span></span></span>(Informació de El Pou de la Gallina).</span></span></span></p> 08034-135 <p><span><span>El castell de Calders -del qual en queda poc més que un tros de la torre- està situat al capdamunt d’un turó delimitat per un meandre abandonat del riu Calders.<br /> A la plana en primer terme no hi ha cap riu; el riu Calders hi havia passat fa milers d’anys en un meandre que, posteriorment, va abandonar al tallar i fer drecera pel terreny que queda darrera del castell.<br /> El castell està fonamentat a les calcàries esculloses de la Tossa, tan característiques de Calders. Va caldre un corrent considerable d’aigua durant milions d’anys per erosionar aquesta calcària tan dura i aïllar el turó. A la dreta de la imatge, el molí del Castell sí que queda proper al curs actual del riu.</span></span></p> <p><span><span>A partir del meandre abandonat del Castell, el riu Calders circula profundament encaixat en una vall sinuosa, una successió de meandres molt pronunciats -aquests encara ben vius- fins a la seva confluència al riu Llobregat a Navarcles.</span></span></p> 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Obert Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42950 Riu Calders https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-calders <p><span><span><span>El Calders, Riu o Riera de Calders, és un curs d'aigua que travessa els termes municipals de Monistrol de Calders i Calders, al Moianès, i Navarcles, al Bages. El Calders pertany a la conca del Llobregat; és un afluent directe per l'esquerra, i hi aflueix a Navarcles. El Calders s'origina a Monistrol de Calders, al costat nord-oest del poble, per la unió de dues rieres: la Golarda i la de Sant Joan. És l'indret que es coneix amb el nom de Mesclants. Des d'aquest lloc, el curs d'aigua s'adreça cap a ponent resseguint el vessant nord de la Serra de les Abrines, fent diversos meandres per tal de salvar-ne els contraforts. Just en sortir de poble deixa a l'esquerra el Polígon Industrial la Llandriga i a la dreta la Serreta. També queda al costat esquerre la zona del Mas Llandric, el Serrat del Gordi i la Llandriga (on hi havia hagut el mas Llandric, actualment del tot desaparegut), deixa a llevant el Camp del Serni, passa pels Campassos, on hi ha la resclosa del Molí de la Païssa i la Granja dels Campassos, lloc on queda a la dreta els Horts del Rial de la Païssa. Al cap poc deixa a l'esquerra la Pedrera de Monistrol, o d'en Sala i a la dreta la Colònia, al voltant de la qual fa un retorçat meandre, i n'emprèn un altre que crea una quasi illa, denominada el Vilar (punt B). En arribar a la meitat d'aquest lloc, sota els Cingles del Vilar, el Calders esdevé termenal entre Monistrol de Calders i Calders, i deixa de ser termenal per tal d'entrar de ple en el terme calderí just a ponent de la fàbrica de Pinsos Ponsa.</span></span></span></p> 08034-136 Travessa el terme municipal <p><span><span><span><span>El nom del riu ve de </span>caldarias<span><span><span><span><span> (calderes), referit a un fenomen d'erosió molt característic en aquest riu i en els seus afluents, que consisteix en uns forats arrodonits a la roca produïts pels remolins d'aigua en els </span></span></span></span></span>congosts, molt abundants, que hi ha en aquest riu.</span></span></span></p> 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Obert Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42951 Cantarella del Perot Rocaguinarda https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantarella-del-perot-rocaguinarda Hi ha una cantarella que diu 'Perot Rocaguinarda, capità de bandolers, va perdre l'anomenada a la Grossa de Calders'. Tot i que no s'ha trobat el significat exacte, sembla ser que la cantarella rememora una ensopegada que tingué el lladre a la masia La Grossa de Calders. 08034-137 Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà, al mas Rocaguinarda. Com que no era l'hereu de la família se'n va anar a Vic a cercar ofici, on ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic (al servei del qual hi treballava una seva germana, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels Cadells, i per culpa d'un malentès es va haver de fer bandoler. Entre 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611. El lloctinent duc de Monteleone creà a Vic el 1605 la Unió o Santa Germandat contra els bandolers, i això obligà Rocaguinarda a abandonar la ciutat i a amagar-se a les muntanyes; actuà pel Lluçanès i Osona, la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès i la Conca de Barberà. No se sap quan va morir exactament, ja que va marxar a Nàpols amb 29 anys. 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Fàcil Regular Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 98 61 4.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42952 Font de les Esmiloses https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-esmiloses Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Font situada en una zona de pins, al costat del mas de Les Miloses, que actualment es troba en ruines. La font està a l'interior d'una caseta de pedra que es va construït sobre la surgència d'aigua. 08034-138 Les Esmiloses 41.7910300,1.9849500 415661 4627073 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) S'accedeix per un corriol que surt del carrer Pirineu, la trobem passat l'escorxador. 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42953 Font Careta https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-careta Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. La font es troba a l'interior d'una cova de pedra, a l'interior de la qual hi neix l'aigua. Es troba al costat d'un camp i a sota d'una gran noguera, a prop del torrent. Damunt la font hi havia un espai on s'hi podien deixar els càntirs. 08034-139 Proper a la Guàrdia 41.7880200,1.9722600 414603 4626751 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) Per arribar cal agafar un acmí que surt al costat de les piscines de La Guàrdia, fins arribar a la senyalització de la font que indica cap a l'esquerra, seguir el sender uns 100m fins un camp que cal travessar, la font es troba sota una noguera. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42954 Font dels Gossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-gossos Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. L'aigua d'aquesta font neix a terra i s'uneix al torrent proper. 08034-140 Prop a Torrecabota 41.7829600,1.9577400 413389 4626204 08034 Calders Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) Es troba a un marge entre dos camps, al costat del torrent, sota un pollancre, entre Torrecabota i la granja Planas. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42955 Font del Bugader https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bugader Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. L'aigua neix del terra, al costat d'una caseta que hi ha al pou. 08034-141 Granja Planas 41.7804200,1.9521900 412925 4625928 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) Es troba darrera el pou que hi ha al camí del Forn de la Calç, un cop passada la granja Planas. 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42956 Font de les Quingles https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-quingles Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Font de pedra amb brollador metàl·lic i pica de pedra. És una font que raja sempre. Es troba al costat d'un pou del qual treu aigua la casa de les Quingles. A prop hi ha una bassa artificial de pedra. 08034-142 Les Quingles 41.7796000,1.9480700 412581 4625841 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42957 Font del Torrent https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. La barraca està malmesa Font situada a prop del torrent, en una zona humida. Es troba dins una barraca de pedra que està malmesa. El nom li vé donat pel fet que està propera al torrent de la Querosa. 08034-143 La Creueta La gent del poble anava a buscar aigua a aquesta font antigament, amb càntirs, ja que era per beure. 41.7902100,2.0003600 416940 4626967 08034 Calders Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42958 Font del Pericus https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pericus Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Font humida, situada al costat del torrent de la Querosa. És una font de basala que té aigua sempre i no té cap estructura arquitectònica associada. 08034-144 La Creueta 41.7916300,2.0006300 416965 4627124 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42959 Font del Molí del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-del-castell Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Font situada al costat del riu Calders, que es troba actualment canalitzada sortint d'un broc fet a una pedra artificial. Es troba en un lloc envoltat de vegetació, en una zona plena de bassals i no es distingueix el lloc per on brolla l'aigua. 08034-145 Molí del Castell Antigament l'aigua brollava de sota una pedra però els aiguats de l'any 1994 es van endur gran part dels plataners i el rsatre de la font, per això es va refer. 41.7806000,1.9939500 416395 4625906 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42960 Font dels Horts https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-horts Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Cerarols, Ll. (2009) Calders segle XX. Cròniques de la vida tradicional. Abadia editors. Propera a Malniu. Es troba dins una casa on hi ha l'actual captació d'aigua del municipi de Calders. L'aigua prové del riu Calders. 08034-146 Molí del Castell La font dels Horts tenia propietats medicinals i brollava aigua contínua. A en Joan Cuyàs se li va acudir bombar l'aigua i conduir-la amb canonades fins al poble, cobrint 200m de desnivell. El setembre de 2015 va explicar el projecte als veïns, ja que es necessitava una quantitat de suscriptors per poder-ho posar en marxa. Va construir un dipòsit de 80.000 litres al Grau. A inicis de setembre de 1917 l'aigua arriba al poble, i el dilluns de festa Major es va fer una processó fins al dipòsit per beneir l'aigua. Tot i els esforços, diversos problemes van acabar per deixar inútil el servei (canonades trencades per la pressió, manca de subministrament de material, ....) i en Joan Cuyàs es vengué tota la instal·lació ja inservible el 1920. L'any 1932 l'ajuntament re-compra les instal·lacions i tornà a portar l'aigua al poble. 41.7780600,1.9945400 416441 4625623 08034 Calders Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42961 Font del Perotet https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-perotet Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. La font raja de vegades La font es troba al costat d'una barraca de vinya propera al riu. L'aigua sortia del costat de la barraca, tot i que actualment raja de vegades. 08034-147 Pla de Malniu 41.7751000,1.9937100 416368 4625296 08034 Calders Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42962 Font de l'Esquerda https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesquerda-0 Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. L'aigua d'aquesta font surt entre les roques al costat del riu i s'uneix a aquest després de sortir. Es pot comprovar que l'aigua és de la font per la diferècnai de temperatura respecte a la del riu. 08034-148 Pla de Malniu 41.7741700,1.9928700 416297 4625193 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42963 Font del Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Al costat de la resclosa de Sant Andreu, a un racó, raja la font sota una pedra. Degut a l'elevat contingut de ferro que té l'aigua, deixa una marca de rovell al lloc on surt, d'aqui vé el seu nom. 08034-149 Sant Andreu 41.7703100,1.9904100 416088 4624767 08034 Calders Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42964 Font de Bellveí https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-bellvei Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Cerarols, Ll. (2009) Calders segle XX. Cròniques de la vida tradicional. Abadia editors. La font es troba al costat del riu Calders, en un entorn idílic amb un conjunt de plataners, dos a la banda dreta del riu que actuen com a portal del conjunt, i altres 10 a la banda esquerra on hi ha la font, tots d'uns 100 anys i amb un perímetre de 3.20m de mitjana i uns 30m d'alçada. També un roure de més de 200 anys. La font és una pedra on surt un broc. 08034-150 Molí de Bellveí La riuada de 1994 la va colgar i es va rehabilitar més tard, posant-hi bancs i taules al seu voltant, i netejant el canal de Sant Andreu. Actualment és un lloc freqüentat per fer aplecs i fontades. 41.7683300,1.9815700 415350 4624556 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42965 Font de Comelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comelles Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Font propera a la casa Comelles, situada entre la casa i el riu, envoltada d'horts i vegetació. Es troba dins una barraqueta de pedra on neix l'aigua, amb un viver al costat. S'havia canalitzat per regar els planters 08034-151 Can Comelles 41.7718700,1.9822800 415414 4624948 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42966 Font de la Bauma https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bauma Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. La font es troba dins una bauma força profunda que es troba propera a la riera. Hi ha un punt on sempre degota aigua que cau sobre la tosca, i a la resta format diferents degotalls. 08034-152 La Cremada del Vintró 41.7579500,1.9826900 415430 4623402 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42967 Font Molí del Blanquer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-moli-del-blanquer Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Font situada davant el Molí del Blanquer, a l'altra banda del riu. L'aigua surt de dins de la roca i cau sobre una construcció de maó. 08034-153 Molí del Blanquer Era una font molt apreciada per les persones que conreaven les terres del voltant. 41.7582500,1.9653300 413987 4623453 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42968 Font Calda https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-calda Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. La font actualment està canalitzada des de l'any 1963, ja que és conduïda a Navarcles per a ús domèstic. Encara es pot veure l'antic broc de ferro pel que pajava l'aigua d'aquest manantial que surt entre les roques, en un paratje del riu Calders. El nom és perquè l'aigua sortia calenta. 08034-154 Llucià El nom de Calders probablement vingui d'aquesta font o del fet d'haver-hi aigua calenta a la zona. 41.7630800,1.9512000 412819 4624003 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42969 Font de l'Estrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lestrada Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Font situada en una esplanada propera a la casa de l'estrada, al costat d'un viver. La font està dins una barraca de pedra; a la llinda hi ha una inscripció. 08034-155 L'Estrada 41.7526400,1.9479800 412537 4622847 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42970 Font de l'església de Sant Pere de Viladecavalls https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesglesia-de-sant-pere-de-viladecavalls Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. XX Font formada per una estructura vertical de pedra amb la part superior en forma apuntada i una pica també de pedra a la part central. L'aixeta és de bronze. Hi raja aigua que procedeix de la Font Calda. 08034-156 Sant Pere de Viladecavalls. Colònia Jorba. 41.7618400,1.9376900 411694 4623879 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42971 Font del Bou https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bou-0 Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. XIX-XX L'aigua de la font neix directament a terra i és canalitzada amb un tub fina a una bassa de rajols i ciment de forma quadrangular, on s'emmagatzemava. 08034-157 L'Angle 41.7587700,1.9261900 410734 4623550 08034 Calders Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42972 Font del Xupet https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xupet Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. XX Font ubicada a prop de la casa de l'Angle, a uns 150m, entre els pollancres. L'aigua brolla de sota el terra i és canalitzada fins a davant la casa on hi ha una contrucció petita de pedra a modus d'arqueta on surt l'aigua. 08034-158 L'Angle 41.7577100,1.9265900 410766 4623432 08034 Calders Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42973 Font de l'Angle https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-langle Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. XX Font situada al costat d'un torrent i envoltada de roures, ubicada dins una caseta de pedra, amb un banc a cada banda i l'aigua que raja de forma contínua d'una pedra. També s'anomena font fresca, per les característiques de l'aigua. 08034-159 L'Angle L'any 2009 es va arranjar l'entorn, ja que els roures s'estavne descalçant i calia protegir-los. 41.7582500,1.9248200 410619 4623494 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42974 Font de la Mina https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-0 Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. XX Propera a la casa de l'Angle, a prop del torrent. L'aigua neix en dos punts diferents i ara brolla directament del terra, tot i que abans hi havia una mina o galeria sota terra, que es va esfondrar. S'aprofitava per omplir una bassa. 08034-160 L'Angle El 2009 es va arranjar l'entorn i la font. 41.7576700,1.9240400 410554 4623431 08034 Calders Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Lúdic 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42975 Font del Boixà https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boixa Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. XX Font que surt d'una paret de pedra obrada i d'un broc metàl·lic, L'aigua cau sobre una pica circular de pedra. Sempre raja aigua. Es troba en un indrte humit, fresc i envoltat de boixos, a un corriol que també porta cap a la font de l'Angle. 08034-161 L'Angle 41.7574500,1.9226800 410440 4623408 08034 Calders Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
42976 Font de la Baga https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-baga Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. XX La font es triba en una zona boscosa i fresca. Fa poc temps que s'ha arranjat. Era un lloc freqüentat pels habitants de la colònia Jorda per fer fontades. 08034-162 Colònia Jorba 41.7599800,1.9362200 411569 4623674 08034 Calders Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
84859 Casa de la Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-13 RODRÍGUEZ LARA, José Luis (2009): Aproximació a la Toponímia del Moianès. Rafael Dalmau, 2009 (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). XIX-XX La Casa de la Vila de Castellcir incorpora part de les antigues cases de Cal Salvador i Cal Carreter vell (amb origen al segle XIX) i nous volums constructius de finals del segle XX. Les cases antigues estaven orientades al Carrer Major, anteriorment anomenat Carrer de l'Amargura i a partir del qual es conformà el nucli urbà de la població. Estan construïdes amb maçoneria i tenen un acabat arrebossat que n'uniformitza les façanes. En resta la paret lateral oest (que dona a la Plaça de l'Era i en la qual hi ha oberta la porta principal de l'Ajuntament) i la façana del Carrer Major, on les obertures (totes allindanades) es distribueixen de forma regular: les dues portes principals i dues finestres en planta baixa i quatre finestres amb ampit a la primera planta, entre les quals s'hi intercalen un òcul ovalat i una fornícula amb una imatge de Sant Antoni Abat. Ambdues portes (antigament corresponents a sengles cases) tenen elements esculpits a la llinda. En una d'elles, hi ha un escut en relleu ovalat i ornat amb volutes, malgrat que l'interior està repicat i és irreconeixible; sota l'escut, dins d'una veta, hi ha la inscripció '1804 ANTON GIOL FUSTE I ESCULTOR'. A l'altra tan sols hi ha inscrita, dins d'un òval, la data 1845. La resta de l'edifici és de línies sòbries, empra materials i acabats contemporanis (formigó, plaques i lloses) i té obertures de grans dimensions. 08055-1 Plaça de l'Era, 5 El Carrer de l'Amargura aglutinà a partir d'inicis del segle XIX un poblament abans eminentment dispers. Les cases de Cal Salvador i Cal Carreter vell segueixen les mateixes tècniques constructives, volumetria i ritme d'obertures que la resta de cases del carrer. 41.7604800,2.1499500 429337 4623532 08055 Castellcir Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
84860 Fornícula de Sant Antoni de Pàdua https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-sant-antoni-de-padua XIX A la façana sud de la Casa de la Vila (que anteriorment formaven part de de Cal Salvador i Cal Carreter vell), entre les dues finestres centrals de la primera planta, hi ha una petita fornícula que consta de tres peces. La superior (i més gran) és un bloc rectangular de pedra en la part frontal del qual hi ha buidada l'obertura, amb forma absidada. Els contorns estan ressaltats per incisions que, de manera simple, representen els elements arquitectònics de l'arc triomfal que habitualment emmarca els absis. A l'interior, més incisions emmarquen la paret de l'absis i tracen uns gallons a la coberta en quart d'esfera a mode de petxina. La peça inferior, de forma general trapezoïdal amb contorns sinuosos, està disposada sota la peça principal a mode de capitell. Hi ha la inscripció 'SAN ANTONIO / DE PADUA', emmarcada per dos motius ornamentals. Finalment, la tercera peça correspon a la imatge, lligada amb morter a la petita peanya que hi ha a la part central de l'absis de la fornícula. Es tracta d'una representació de línies senzilles del sant, amb l'hàbit franciscà i l'infant Jesús als braços. 08055-2 Carrer Major 41.7603800,2.1500200 429343 4623521 08055 Castellcir Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84860-foto-08055-2-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Cultural 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Possiblement Anton Giol, fuster i escultor 98 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
84861 Aplec de Pasqua https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-pasqua La Parròquia de Castellcir organitza tradicionalment un aplec sardanista la tarda del dilluns de Pasqua, amb l'acompanyament musical d'una cobla. Habitualment es fa a la Plaça de l'Abat Escarré, al nucli urbà, tot i que en cas de pluja es trasllada al Casal, que és just al costat. A les pauses entre sardanes es rifen mones i pernils. 08055-3 Plaça de l'Abat Escarré 41.7603600,2.1514900 429465 4623518 08055 Castellcir Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Cultural 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Des de 2016 l'aplec se celebra dins el marc dels actes de la fira Agronatura, a la producció agrària cerealista, farratgera, hortícola, de planta ornamental, ramadera i forestal, amb parades de productes agroalimentaris, mostra de maquinària i activitats lúdiques i de cultura popular (cercavila de gegants i ballada d'esbarts). 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
84862 Arxiu municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-47 XIX-XXI L'arxiu municipal de Castellcir conserva majoritàriament els fons generats per les diferents administracions municipals des de mitjan segle XIX, però també aplega el fons del Jutjat de Pau de Castellcir i el fons privat de l'entitat entitat urbanística Guiteras-Torredes. Així mateix, com a col·lecció conserva un fons d'hemeroteca. El fons de l'Ajuntament de Castellcir abasta el període de 1847-2014). Consta de 2038 unitats de descripció i 73,5 m l de documentació inventariada, en suport paper, magnètic i òptic. Està classificat en els següents apartats: 1. Administració general (1854-2014). 2. Hisenda (1847-2012). 3. Proveïments (1941-2010). 4. Serveis Socials (1921-2011). 5. Sanitat (1919-2010). 6. Obres i Urbanisme (1921-2011). 7. Seguretat Pública (1954). 8. Serveis militars (1857-1997). 9. Població (1898-1997). 10. Eleccions (1866-2011). 11. Ensenyament (1892-2010). 12. Cultura (1983-2010). 13. Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1925-1995). El fons del Jutjat de Pau de Castellcir abasta el període de 1845-1976). Consta de 34 unitats de descripció i 0,69 m l de documentació inventariada, tota en suport paper. Està classificat en els següents apartats: 1. Matèria civil (1902-1960). 2. Matèria penal (1845-1957). 3. Matèria governativa (1926-1927). 4. Administració interna (1859-1966). 5. Registre civil (1873-1976). El fons de l'entitat urbanística Guiteras-Torredes abasta el període de 2005-2009), i ocupa 0,23 m l de documentació inventariada. 08055-4 Plaça de l'Era, 5 41.7604800,2.1499500 429337 4623532 08055 Castellcir Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Observacions: El Servei d'Arxiu Municipal de Castellcir forma part del programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2004. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com a objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. 56 3.2 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
84863 Cal Manel https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manel-3 XVIII Petit edifici de planta quadrada, amb planta baixa i primer pis i coberta a dues aigües. L'obra, de maçoneria, té les obertures principals (totes elles allindanades) orientades a sud: una porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres al primer pis. Sobre la llinda d'una de les dues finestres hi ha gravada la data 1846. Al lateral est té adossat un cobert de planta rectangular. 08055-5 Entre el nucli urbà i el mas de Mont-ras 41.7637000,2.1514300 429464 4623889 08055 Castellcir Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84863-foto-08055-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84863-foto-08055-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84863-foto-08055-5-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
84864 Can Gregori https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gregori-0 XVIII Petita masia en la que s'hi detecten almenys tres volums corresponents a moments diferents. L'edifici original devia correspondre al segment sud-est de l'actual, amb planta rectangular, dos nivells (planta baixa i primer pis) i coberta a dues aigües. Posteriorment s'hi devia afegir la part ara al sud-oest, amb les mateixes característiques que l'anterior però no tan allargada cap al sud. Un cop construïts aquests dos volums, devien tenir l'accés a la façana nord, a la que finalment s'hi devia afegir el darrer volum, projectant endavant el nou accés. Son vàries les diferències entre els dos primers cossos i el darrer: els primers estan alçats amb maçoneria i amb un acabat arrebossat, i tenen petites obertures quadrades allindanades; la darrera ampliació, en canvi, està possiblement alçada amb maons i arrebossada amb ciment Portland, i té grans obertures rematades amb arcs de mig punt. 08055-6 Vora Cal Jaumet 41.7605800,2.1578700 429996 4623537 08055 Castellcir Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84864-foto-08055-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84864-foto-08055-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84864-foto-08055-6-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
84868 Veïnat de Santa Coloma Sasserra https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-santa-coloma-sasserra PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, Les inscripcions del cementiri i algunes parts del Mas Giol requereixen mesures de conservació Veïnat articulat entorn a l'església de Santa Coloma Sasserra, que inclou el cementiri, l'antiga rectoria, el Mas Giol i altres elements destacables com el roure del Giol o les dues creus. Històricament també orbitaven al seu voltant les masies de les Berengueres, el Bonifet, el Giol, Serracaixeta i la Torre de Serracaixeta, així com altres masos que actualment formen part dels municipis de Balenyà, Centelles i Moià. 08055-10 Veïnat de Santa Coloma Sasserra L'església de Santa Coloma està documentada des de l'any 939. L'evolució del temple va anar aparellada a la consolidació d'un conjunt de construccions al seu voltant degut a la seva condició de parròquia. 41.7946300,2.1685500 430920 4627309 08055 Castellcir Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84868-foto-08055-10-1.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 94|98|119 46 1.2 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
84869 Domus de Santa Coloma https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-santa-coloma PLADEVALL FONT, A. 'Els casals del Congost i de Santa Coloma: Notícies històriques dels llinatges i dels seus patrimonis'. Ausa. Vol. 6 (1970), 64-65, p.p. 186-193. PLADEVALL FONT, A. 'Un altre 'castell' a Castellcir: la domus o casa forta de Santa Coloma'. Full Informatiu de Castellcir. PLADEVALL FONT, A. Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol; Vic: Eumo, 1991. (Entorn; 20). XII-XIV Sense una excavació arqueològica no és possible determinar-ne l'estat de conservació Jaciment arqueològic situat en un petit turó al sud-oest del veïnat de Santa Coloma Sasserra, on es conserven els vestigis del casal dels Santa Coloma entre els segles XII i XIV, abans que es traslladessin a l'actual Mas el Giol. Diversos reconeixements del jaciment han permès localitzar-hi restes de murs i un element escultòric. Malgrat que no s'hi ha realitzat mai intervencions arqueològiques que hagin permès delimitar i conèixer el jaciment, es té constància que al segle XVI l'edifici fou desmuntat (si més no parcialment) per construir el Mas el Giol. 08055-11 Veïnat de Santa Coloma Sasserra Es tenen referències documentals de l'edifici. L'any 1183, Guillem de Santa Coloma es posa a ell mateix i les seves pertinences (entre les quals la domus) sota la protecció del rei Alfons el Cast. A mitjan segle XIV, Francesc de Santa Coloma fou el darrer membre de la nissaga en viure a la domus, que deixà sota la custòdia de masovers. L'any 1547, Pere Juyol (Giol) de Centelles fou el darrer masover de la domus. Ell o el seu fill construïren el Mas Giol i s'hi traslladaren. L'any 1605, Antoni Giol comprà definitivament la propietat del lloc al darrer usuari del llinatge, Peregrí de Santa Coloma. 41.7934600,2.1666700 430763 4627180 08055 Castellcir Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) No s'hi han fet excavacions. L'estiu de 2008 es va realitzar la troballa per atzar d'un fragment escultòric al camí que va al mas Giol, al costat de les restes de la domus. Probablement el fragment havia estat emprat com a material del mur que fa de marge al camí. 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
84870 Goigs a la Llaor de Sant Andreu https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-llaor-de-sant-andreu Consultat a la base dels Amics dels Goigs. XX Goigs amb la capçalera 'Goigs a la llaor de Sant Andreu, titular de l'església de Castellcir'. L'edició que n'hem consultat és una còpia mecanografiada, de manera que està mancada d'elements habituals com gravats, ornaments, orles o corondells. El text, a dues columnes, consta de 9 estrofes i una tornada que, en la darrera repetició, canvia els 2 primers versos. Al peu, hi figura manuscrit 'Lletra: Mn. Sebastià Codina i Padrós'. No hi consta cap data. 08055-12 41.7600500,2.1607100 430231 4623476 08055 Castellcir Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Mn. Sebastià Codina i Padrós Mn. Sebastià Codina i Padrós (Muntanyola, 1929), rector de Vacarisses, és un prolífic autor de goigs; en suma més d'un centenar. 62 4.4 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
84871 El Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-9 DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau XIV Les construccions recents alteren i emmascaren l'edifici antic L'edifici mostra un conjunt de volums annexats els uns als altres que, amb el pas del temps, han acabat configurant un pati clos que actua com a distribuïdor. L'edifici original, sens dubte, és el cos rectangular que domina a la resta per alçada (té planta baixa i dos pisos), construït amb pedra desbastada i ben travada i amb coberta a dues aigües. A la façana principal, orientada a sud-oest, hi destaca la porta amb arc de mig punt de grans dovelles, així com les dues grans finestres amb ampit definides per grans carreus tallats. Les tres finestres del segon pis, tot i que més petites, també són de bona factura. 08055-13 A llevant del Camí de Santa Coloma Sasserra El mas del Prat apareix esmentat documentalment al segle XIV, i és un dels 6 que encara quedaven actius l'any 1497, després del sotrac que suposà l'epidèmia de pesta. 41.7725900,2.1542800 429710 4624873 08055 Castellcir Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84871-foto-08055-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84871-foto-08055-13-2.jpg Física Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 94|98|119|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
84873 Església de Santa Coloma Sasserra https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-coloma-sasserra PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9828 XI-XIX L'església de Santa Coloma Sasserra, documentada al segle X, ha arribat als nostres dies amb la planta i alguns elements d'estil romànic i una fesomia que correspon a la remodelació d'època moderna. S'hi accedeix travessant un clos dins el qual també hi ha el cementiri. El temple és de nau única i absis semicircular, amb la façana principal a ponent (on s'obre una porta axial, amb arc de mig punt dovellat) i un campanar de planta quadrada a l'angle nord-est (que conserva arcuacions llombardes i finestres geminades, ara tapiades). Partint d'aquesta configuració original, posteriorment s'hi afegiren capelles de planta rectangular a banda i banda, i una sagristia al costat de migdia de la capçalera. Així mateix, es va sobrealçar tot el conjunt donant lloc a noves obertures (com l'òcul de la façana principal) i a una nova coberta de volta de canó. 08055-15 Veïnat de Santa Coloma Sasserra L'església parroquial de Santa Coloma Sasserra està documentada des del 939, i és esmentada els anys 956, 1109, 1149 i 1160. A més del petit conjunt articulat al seu voltant, estenia la seva parroquialitat a masos dels actuals termes municipals de Castellcir, Balenyà, Centelles i Moià. Les fases de construcció reconeixibles al temple es poden datar al segle XI (campanar), XII (absis), XVII i XIX (en concret, 1673 i 1820, corresponents a les reformes generalitzades). 41.7946300,2.1685500 430920 4627309 08055 Castellcir Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84873-foto-08055-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84873-foto-08055-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84873-foto-08055-15-3.jpg Legal Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 92|94|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
84874 La Talladella https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talladella DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nostra Història, 12). XVI-XVIII El desús d'alguns espais comença a causar deterioraments El mas de la Talladella és un conjunt arquitectònic fruit de la incorporació de cossos al que havia estat l'edifici original: el gran casal de planta rectangular estructurat en planta baixa, primer pis i golfes sota la coberta a dues aigües, amb tres crugies diferenciades. És en aquest cos, la façana principal del qual està orientada a migdia, on els grans carreus de reforç dels angles i les pedres que emmarquen les obertures destaquen més sobre la resta de l'aparell, de maçoneria de pedra mitjana i morter. A més de la porta (rematada en un arc de mig punt amb grans dovelles), és notable el treball de les llindes, on hi ha fins a tres relleus (amb forma d'escut ovalat) amb el monograma IHS; un d'ells és sostingut per un querubí. La façana principal té adossada una galeria de dos pisos sostinguda per un pilar de pedra continuat en maons i unes bigues de fusta notables. A més d'aquest afegit, un seguit de coberts i pallisses conformen un pati al voltant de l'edifici principal, clos amb una tanca on hi ha una porta d'arc de mig punt adovellat, a la clau del qual hi ha esculpida una roseta inscrita en un quadrat sobre el qual hi ha una creu. Sobre la fusta d'aquesta porta hi ha marcada la data 1830 sobre una A. Formant part del conjunt, però amb un accés independent, hi ha la capella del mas. De planta rectangular i coberta a dues aigües, té el seu origen al segle XVIII. es va consagrar a Sant Josep, tot i que modernament és coneguda com la Mare de Déu del Pilar. 08055-16 Al peu del Camí de Santa Coloma Sasserra El primer esment documental del mas data del segle XIV, amb un propietari (Arnau Sa Taiadella) originari del mas Tullo de Santa Coloma Sasserra. Els Talladella prosperaren, i arribaren a tenir una casa senyorial a la plaça de Castellterçol. N'era fill el capità de fusellers Joan Baptista Talladella, combatent austriacista finalment exiliat a Àustria. 41.7814500,2.1594500 430150 4625853 08055 Castellcir Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84874-foto-08055-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84874-foto-08055-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84874-foto-08055-16-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) El mas també és conegut popularment com la Taiadella 94|98|119|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:32
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,47 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml