Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
84900 | Placa Miquel Castanys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-miquel-castanys | XXI | Monòlit irregular de pedra calcaria col·locat a al zona enjardinada a l'est del temple. La placa està col·locada a la part superior i s'hi pot llegir 'No ens manqui valentia per estimar la Pàtria: Déu ha creat els pobles. Miquel Castanys i Saniol. 1991' | 08055-42 | A la zona enjardinada a l'est de l'església de Sant Andreu. | 41.7602200,2.1608600 | 430244 | 4623495 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84900-foto-08055-42-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
84922 | Monument als Grans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-grans | XXI | Monòlit de pedra situat a l'exterior de la llar d'infants el Petit Camacurt, en una zona enjardinada. En el monòlit a la part inferior hi ha una petita placa on es llegeix 'Per a vosaltres els grans, Sant Andreu!. A la part superior del monòlit hi ha l'escultura d'un llibre obert, fet amb ferro corten. Per la part inferior, el llibre hi ha una espècie d'agafadors o cintes, fets de ferro, que simbòlicament servirien per tancar el llibre, rematats amb el cap d'un drac. La part central i inferior del monòlit, està decorada amb les figures de dues sargantanes i quatre ferradures obertes, tot fet de ferro. A tocar d'aquest element hi ha una espècie de faristol metàl·lic amb una caixa amb vidre a la part superior. A l'interior hi ha un poema d'Isabel Barrier. Aquest element va ser instal·lat l'octubre de 2006, i fou col·locat amb motiu del llibre del mes, tal com es pot llegir al mateix full visible a l'interior. | 08055-64 | Avinguda Santa Coloma, 2 | 41.7607500,2.1510700 | 429431 | 4623561 | 2006 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84922-foto-08055-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
84125 | Moixiganga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moixiganga | CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya ESBART ROSA D'ABRIL: http://www.esbartrosadabril.cat/ INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http://dansesvives.cat/ | XXI | La Moixiganga és una dansa de caràcter religiós, que es balla a la plaça Vella, davant l'ajuntament, durant la Setmana Santa, Dissabte Sant al vespre, just abans de la Vetlla Pasqual. Es tracta d'una representació al·legòrica de la Passió, la Mort i la Resurrecció de Jesús a través de diferents figures i exercicis acrobàtics. Aquesta representació consta de tres parts: la processó amb torxes des de la pujada de cal Recader, amb música de timbals i gralles; la narració dels càntics de Daniel i el ball de la Moixiganga, precedit de l'explicació de cada una de les figueres que s'hi representen. És un ball format per nou estampes agrupades en tres grups diferents (Judici de Crist, Crucificació i Resurrecció). En quant a la música, a Castellterçol, es balla la versió de la Moixiganga d'Algemesí, que consta de dues estructures que es van repetint successivament. Està seccionada amb compassos ternaris. Al principi i al final, una estructura diferent obre i tanca el ball. Els balladors van vestits amb armilla blanca decorada amb flors de colors per la part de davant, pantalons blancs amb una ratlla lateral vermella, camisa blanca, barret de palla decorat amb cintes de colors, faldilla vermella, cascavells als turmells, sabates blanques i mitjons blancs. Els balladors porten ciris i espelmes a les mans. Els bastatxos, que són els encarregats de representar les figures del ball, porten un mocador blau al cap, uns pantalons blancs però amb la ratlla lateral blava, una faixa de color blau fosc i sabates blanques. El personatge que representa a Crist va vestit tot de blanc: faldilla blanca, sabates blanques, pantalons i camisa blanca i un casquet al cap fet per dues cintes blanques sobreposades que li pengen pel coll. | 08064-173 | Plça. Vella, s/n. | La moixiganga està relacionada amb el món casteller i amb els balls valencians o les muixerangues valencianes. El seu origen, probablement, és al País Valencià, on encara n'hi ha el màxim exponent: la muixeranga d'Algemesí, proclamada Patrimoni Immaterial de la Humanitat, l'any 2011. A Catalunya, aquesta classe de moixiganga es fa a Valls, Vilafranca del Penedès, La Geltrú, Sitges, Badalona, Tarragona, etc. A Castellterçol, l'Esbart Rosa d'Abril, l'associació organitzadora, n'ha fet la seva pròpia adaptació a través d'uns diàlegs inèdits i d'unes figures adaptades de l'original. Es realitza des de l'any 2005. | 41.7514800,2.1205600 | 426884 | 4622558 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84125-foto-08064-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84125-foto-08064-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84125-foto-08064-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Montserrat Malats Riera.A l'Inventari de Danses Vives de Catalunya consta amb el codi IPCIDV-4-0854.Organitzadors: Esbart Dansaire Rosa d'Abril, amb el suport de l'Ajuntament de Castellterçol i la col·laboració del Grup de Grallers de Castellterçol i l'equip tècnic del Grup Nou de teatre. | 119|98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
84138 | Arxiu Municipal de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-castelltercol | XXI | Documentació activa i semiactiva que rep i genera actualment l'ajuntament. Al 2020 l'Ajuntament i la OPC de la DIBA han obert converses per signar un conveni per incorporar l'arxiu municipal a la xarxa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (que comportarà el manteniment de l'arxiu a càrrec d'un arxiver itinerant), previ ordenació del fons. | 08064-186 | Ajuntament de Castellterçol. Pl. Vella, 3. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La documentació històrica de l'Arxiu Municipal està dipositada a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (Granollers) (1853-2012) | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
84147 | Muçol de Foc dels Diables de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mucol-de-foc-dels-diables-de-castelltercol | DIABLES DE CASTELLTERÇOL: https://diablesdecastelltersol.org/ | XXI | El Muçol és la bèstia de foc de la Colla de diables de Castellterçol. Va ser dissenyada i construïda, l'any 2015, per l'artista Dolors Sans, amb motiu del vintè aniversari de la colla. És un mussol de fibra de vidre (reïna de polièster) d'estil naturalista, en actitud agressiva i dinàmica. Una part de les ales del drac mussol és fixa i l'altra part de l'ala, es pot desplegar. Al pit, a mode de medalló, hi ha l'almorratxa, element tradicional i simbòlic de Castellterçol. És de grans proporcions: amb les ales obertes té una amplada de 3,53 m i una alçada de 3 m amb el portador inclòs. És per un sol portador i disposa de 30 punts de foc. Els diables van triar aquesta figura perquè hi ha una dita que es refereix als castellterçolencs com a 'mussols'. A la bèstia també li han creat una llegenda pròpia, molt recent. | 08064-195 | Local ANLA, C. Josep Gallés, 36. | 41.7537300,2.1205200 | 426883 | 4622807 | 2015 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84147-foto-08064-195-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Dolors Sans, constructora. | Titularitat privada; accés públic. És propietat de la Colla de Diables de Castellterçol. Es guarda actualment al local municipal ANLA però està previst el trasllat al local del Diables a les Piscines.Fotografies extretes del web de la Colla de Diables de Castellterçol: https://diablesdecastelltersol.org/La Colla de Diables de Castellterçol és l'única agrupació de foc del Moianès. Es va crear l'any 1995, dins d'un grup d'esplai infantil i juvenil. La seva activitat central gira al voltant dels Correfocs de Festa Major, i el de Sant Joan, tanmateix participa en altres actes relacionats amb del calendari festiu local i comarcal. Actualment, la colla té 55 socis entre Diables i Tabalers i des de 2014 compta amb la Colla de Diablets ( infants de 5 a 12 anys), amb 45 diables i tabalers. | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
84219 | Monument al pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pastor | XXI | El Monument al Pastor es troba a l'entrada del nucli urbà de Castellterçol, a tocar de la carretera C-59, a les proximitats del km 31. És obra de diversos veïns voluntaris del poble, inaugurat l'any 2010, durant el Concurs de Gos d'Atura. Es tracta d'unes figures de gran format que representen un pastor amb el seu gos i set ovelles. Estan realitzades amb pedra, ferro, coure i fusta. | 08064-267 | Nucli urbà | Tradicionalment, la història de Castellterçol es relaciona amb l'ofici de pastor. L'antic camí ramader de la Cerdanya creuava el poble, que rebia els ramats per esquilar a les ovelles i tractar la llana als tallers dels paraires. | 41.7486600,2.1250500 | 427254 | 4622241 | 2010 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84219-foto-08064-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84219-foto-08064-267-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
84231 | Fita de terme entre Castellterçol i Granera I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-castelltercol-i-granera-i | GELADÓ PRAT, A. (2019) Mapa del Patrimoni Cultural de Granera. Diputació de Barcelona-Ajuntament de Granera. | XXI | Fita aïllada que delimita els termes municipals de Castellterçol i Granera, situada en una zona boscosa al costat de la masia de l'Olleret. Es tracta d'un bloc de formigó de planta rectangular, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. A la cara orientada a migdia hi ha l'escut de Granera coronat amb el nom de l'ajuntament, mentre que a la cara oposada hi ha l'escut de Castellterçol i el nom del seu ajuntament. Sota les inscripcions hi ha l'any 2004 i les inicials 'JVF'. | 08064-279 | Serra de l'Olleret | 41.7481600,2.0522100 | 421197 | 4622249 | 2004 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84231-foto-08064-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84231-foto-08064-279-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies d'Adriana Geladó Prat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
84245 | Mural de la Sala d'Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-sala-denric-prat-de-la-riba | XXI | Pintura mural que presideix la sala Prat de la Riba de l'ajuntament de Castellterçol. Va ser realitzada per l'artista local David Font, l'any 2017, en homenatge de Castellterçol a la figura d'Enric Prat de la Riba, en el centenari de la seva mort. Va ser inaugurada per l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El mural representa la trajectòria vital de l'advocat i polític i la seva relació amb Castellterçol i amb Catalunya. | 08064-293 | Ajuntament de Castellterçol. Plaça. Vella, 3. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 2017 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84245-foto-08064-293-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | David Font | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
84246 | Mural de l'Espai Franch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-lespai-franch | XXI | Pintura mural que decora la façana de l'edifici de l'Espai Franch. Va ser realitzada per l'artista Javigaar (Javi García Aranda), l'any 2019, amb motiu de la reobertura de l'Espai Franch-Memorial Democràtic i les Jornades Europees de Patrimoni. El mural representa les vivències de Josep Franch-Clapers durant l'exili, amb una il·lustració en tres parts: persones exiliades, persones al camp i ell mateix com a exiliat (aquest últim dibuixat a l'interior de l'edifici, completament visible només a la nit mitjançant la il·luminació). | 08064-294 | Espai Franch - Memorial Democràtic, C. Racó 10-12. | 41.7514100,2.1190200 | 426756 | 4622551 | 2019 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84246-foto-08064-294-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Javigaar (Javi García Aranda) | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
84247 | Mural del Bosquet de can Sedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-del-bosquet-de-can-sedo | XXI | Pintura mural que decora la façana de l'edifici de l'Espai Jove Kastell, al Bosquet de can Sedó. Va ser realitzada per l'artista urbà Roc Blackblock, l'any 2018, amb motiu dels pressupostos participatius. El mural, que s'anomena 'Connexions intergeneracionals', representa el que és el bosc de can Sedó, un espai amb voluntat de conexió entre generacions, de convivència i comunitat. | 08064-295 | Bosquet de can Sedó. C. Rocacorba, s/n. | 41.7488300,2.1200300 | 426837 | 4622264 | 2018 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84247-foto-08064-295-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Roc Blackblock. | Al Bosquet de can Sedó hi ha un petit edifici destinat a usos diferents, com l'Esplai Draks, el Punt Jove i la Ràdio. Durant l'any, s'hi fan trobades esportives, espectacles infantils i celebracions diverses. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
47264 | Placa commemorativa a Els Ventets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-els-ventets | XXI | Al costat de la porta principal d'entrada a la finca de Els Ventets, hi ha una placa metàl·lica que commemora la donació que van fer els seus propietaris de la finca i la casa a l'Ajuntament de Collsuspina. La placa diu: AQUESTA FINCA HA ESTAT LLEGADA A L'AJUNTAMENT DE COLLSUSPINA, PEL MATRIMONI JOSEP TÀPIES I MARIA CENDRÓS. PER L'AMOR QUE SEMPRE HAN DEMOSTRAT PER AQUEST POBLE. EN HONOR I RECORD SEU, INAUGUREM AQUESTA PLACA A COLLSUSPINA EL 6 D'AGOST DE 2012. AJUNTAMENT DE COLLSUSPINA. | 08070-6 | Raval Picanyol, c/ Toll 9-11 | En el Ple municipal de 14/6/2012 l'Ajuntament de Collsuspina acceptà el llegat de la Sra. Maria Cendrós Pijuan, que morí el 8/2/2012, i que en el seu testament llegà la finca-torre Els Ventets a l'Ajuntament per a que aquest el destini a accions socials en benefici del poble. La testadora també va deixar voluntat que es dediqui una placa commemorativa al seu marit, el senyor José Tapias Tudó, que va fer l'Ajuntament i va instal·lar a la façana el 6/8/2012. A més de la finca el llegat inclou tots els elements mobles que es troben a la casa. | 41.8257400,2.1647000 | 430634 | 4630766 | 2012 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47264-foto-08070-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47264-foto-08070-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
47325 | Diorama Missa del Gall a Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diorama-missa-del-gall-a-collsuspina | XXI | A la planta baixa de l'Ajuntament de Collsuspina es conserva una vitrina que protegeix un diorama de l'església dels Socors i el seu entorn. El diorama porta el títol 'Missa del Gall a Collsuspina', i representa el principi del carrer Nou, amb l'església i la façana lateral de l'edifici de l'Ajuntament i uns personatges que es disposen a entrar a l'església. Disposa d'il·luminació. | 08070-67 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | El diorama va ser dissenyat i construït per Xavier Mercadé Pascual, rellotger afincat a El Vendrell (Tarragona) l'any 2008, amb motiu de l'exposició de diorames pel Nadal d'aquest any a aquest poble. L'any següent, en dates properes al Nadal de 2009, va fer donació a l'Ajuntament de Collsuspina en tractar-se d'un racó del poble, que el va instal·lar als baixos de l'Ajuntament. L'artista va posar com a condició en fer la donació que en el moment que l'Ajuntament no el vulgui que li retorni i ell ho passarà a recollir. Xavier Mercadé va fer la restauració del rellotge del campanar de l'església de Santa Maria dels Socors, on va trobar la inspiració per fer el diorama. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 2008 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47325-foto-08070-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47325-foto-08070-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Xavier Mercadé Pascual | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
52867 | Gegants de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-l-estany | XXI | Gegants realitzats per la gent del municipi entre 2004-2005. Va ser un projecte cultural del municipi. Són de construcció casolana realitzats amb fusta i paper-cartó. Els seus noms són Arnau i Maria Estany, en referència a la boira que sura sobre l'antic estany a l'albada i a la mare de Déu de l'Estany. | 08079-68 | Ajuntament de l'Estany. Carrer Dorctor Vilardell, 1 | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 2005 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52867-foto-08079-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Projecte col·lectiu | ...'El disseny i construcció dels gegants de l'Estany ha estat un projecte intergeneracional i transversal organitzat per l'ajuntament i realitzat amb l'ajut de persones de totes les edats: els nens, nenes, pares, mares i mestres de l'escola, el jovent, els avis i les àvies, els artistes del poble... Vam començar ara fa quatre anys amb els nens i nenes de l'escola Ceip de l'Estany. Cadascú va fer un dibuix del gegant i la geganta que volia per al poble, a partir dels quals es van confeccionar els dissenys definitius intentant incorporar elements dibuixats per cada nen i nena. D'aquesta manera els gegants han tingut, des de bon principi, una mica de tots. Cada dissabte d'aquest darrer any, i amb l'ajut d'un geganter professional, tots els nens i nenes de l'Estany han modelat els caps de l'Arnau i la M. Estany. Després ha calgut construir l'estructura interior, tallar i cosir la roba (i quina feinada que han tingut les cosidores... metres i metres de tela que no s'acaben mai!) i ocupar-se dels últims detalls: el porró, la coca, el cistell amb flors, la regadora...' (segons paraules de M. Esperó). | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
82420 | Torre de l'aigua de Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-laigua-de-trens | <p>'Dipòsit per trencament de càrregues'. La Granària, 22, 2009, p. 21. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XXI | <p>Torre de planta quadrada coberta amb una teulada de dues vessants, amb el carener eixamplat i un ràfec motllurat, que està bastida amb teula àrab vidrada. La façana principal, orientada a la carretera, compta amb una porta rectangular metàl·lica i un rellotge a la part superior del parament. És circular, amb l'esfera de color blanc i els números en negre (tant els números romans com els aràbics). Presenta una inscripció en llatí que diu: 'Et qui sidit, veniat; et qui vult, accipiat acqua vitae gratis'. També apareix l'any de construcció: 'Anno Domini MMIX'. Damunt seu hi ha una placa rectangular encastada al parament, bastida en rajola blanca vidrada decorada i amb la següent inscripció: 'EXCM. AJUNTAMENT DE GRANERA/AIGÜES POTABLES/TRENCAMENT DE TRAENS'. També hi ha l'escut del municipi i l'any de construcció. Entre el rellotge i la placa hi ha un desaigüe de ceràmica vidrada verda, que representa el cap d'un animal. La façana de ponent compta amb el sortidor d'una font encastat i decorat amb un relleu circular. També hi ha una petita obertura rectangular que deixa veure el dipòsit que hi ha a l'interior. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular.</p> | 08095-84 | Carretera de Sant Llorenç Savall | <p>Es tracta d'un dipòsit que trenca les càrregues de l'aigua pública per millorar-ne la pressió.</p> | 41.7195700,2.0561400 | 421489 | 4619072 | 2009 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82420-foto-08095-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82420-foto-08095-84-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
82474 | Fita de terme entre Granera i Castellterçol I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-i | XXI | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa al costat de la masia de l'Olleret. Es tracta d'un bloc de formigó de planta rectangular, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. A la cara orientada a migdia hi ha l'escut de Granera coronat amb el nom de l'ajuntament, mentre que a la cara oposada hi ha l'escut de Castellterçol i el nom del seu ajuntament. Sota les inscripcions hi ha l'any 2004 i les inicials 'JVF'.</p> | 08095-138 | Serra de l'Olleret | 41.7489000,2.0517600 | 421161 | 4622332 | 2004 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82474-foto-08095-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82474-foto-08095-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82474-foto-08095-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
82521 | La Nena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nena | <p>NAVINÉS, Jordi (2007). 'Els nostres artistes'. La Granària, 13, p. 16-17. 'IV Firartesania de Granera'. La Granària, 13, p. 10. Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9858 (Consulta: 27-04-2019). Http://www.granera.cat/ (Consulta: 27-04-2019).</p> | XXI | <p>Escultura aïllada situada al mirador del Cucut, a l'entrada al barri del Castell. Es tracta d'una escultura de bronze que representa una figura femenina infantil de tamany real. Porta un vestit de tirants i els cabells recollits amb una cua. Està recolzada damunt d'un mur de pedra amb el coronament inclinat a mode de balcó, i assentada damunt d'una peanya de pedra. L'escultura mira cap a ponent, on hi ha unes grans vistes del terme.</p> | 08095-185 | Camí de Monistrol de Calders - Barri del Castell | 41.7275600,2.0593300 | 421764 | 4619956 | 2007 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82521-foto-08095-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82521-foto-08095-185-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mª Antònia Tomàs Sanleandre | L'escultura fou inaugurada dins dels actes de la IV Firartesania de Granera, celebrada el mes de maig de l'any 2007. És obra de l'escultora local Mª Antònia Tomàs Sanleandre. | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
82527 | Placa del Casal de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-casal-de-granera | <p>'Notícies de Granera. Acte d'inauguració del Casal de Granera'. La Granària, 27, 2011.</p> | XXI | <p>Placa rectangular de fusta treballada i ornamentada, que està formada per dos gravats diferenciats: el nom de l'edifici i la representació d'una figura femenina, que sosté l'escut de Granera en una mà. Amb l'altre braç assenyala el nom de la construcció. La placa també inclou dues plaques metàl·liques encastades i gravades. La més gran fa referència a la refoma del Casal i dóna les gràcies a l'Associació Recreativa de Granera i als seus socis fundadors. Està datada el mes de juliol del 2011. La petita, en canvi, fa referència a la inauguració de la reforma per part de l'Honorable Conseller sr. Josep Lluís Cleries.</p> | 08095-191 | Camí de la Clota, s/n - Barri del Castell | <p>La placa és obra de l'artista Fernando Mas Autillo i commemora les obres de rehabilitació i reforma del Casal de Granera, inaugurat el mes de juliol de l'any 2011.</p> | 41.7283700,2.0600500 | 421825 | 4620045 | 2011 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82527-foto-08095-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82527-foto-08095-191-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Fernando Mas Autillo | 119|98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
81026 | Font de la plaça de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-pedrera | XXI | en el moment de la visita la font estava inutilitzada. | Es tracta d'un font urbana formada per una estructura amb una base de pedra de línies rectes, a manera de dos blocs rectangulars, en un dels quals hi ha inserida una estructura de ferro on hi ha l'aixeta de la font. L'estructura de ferro compta amb un frontal de planxa inclinat amb la part frontal estriada. | 08128-92 | a la plaça de la Pedrera, al parc infantil que hi ha a la plaça de la Pedrera. | Font instal·lada arran de les darreres obres de reforma de la plaça i més concretament del parc infantil. | 41.7600400,2.0135500 | 417998 | 4623604 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81026-foto-08128-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81026-foto-08128-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
81031 | Gegants de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-monistrol-de-calders | https://gegantsdecatalunya.wixsite.com/gegantscatalans/untitled-c1flz http://gegantsmc.blogspot.com/2010/09/historia.html http://archiudelsgegantsdecatalunya.blogspot.com/2013/03/colla-gegantera-de-monistrol-de-calders.html | XXI | Els gegants de Monistrol de Calders estan formats per dues figures, una masculina i una femenina, el Llúpol i la Rabassola. Ambdues figures van ser realitzades l'any 2009, el Llúpol té una alçada de 3,60 m i un pes de 44 quilos. La geganta, la Rabassola, mesura 3,50 metres d'alçada i fa un pes de 39 quilos. La Rabassola representa una trementinaire que vivia a la zona de l'obaga del Xei; pel que fa al Llúpul, vol repesentar un monjo del segle XII que feia de mestre cerveser al monestir de Sant Feliu de Monistrol de Calders. El constructor de les peces és el conegut mestre geganter, Toni Mujal de Cardona. | 08128-97 | es guarden en dependències municipals, al pavelló d'esports. | Els gegants de Monistrol de Calders es van construir el 2009, essent batejats i presentats públicament el 4 juliol del 2009. El Llúpol va ser apadrinat per la Griselda i el Tallaferro de Castellterçol; i la Rabassola, per la Coloma i l'Andreu de Castellcir. Els gegants surten a ballar en motiu de la Festa Major, i sovint altres festes del poble; puntualment també assisteixen en altres festivitats o trobades geganteres d'arreu del territori català. | 41.7595200,2.0174900 | 418325 | 4623543 | 2009 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81031-foto-08128-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81031-foto-08128-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Toni Mujal | El Llúpol està inspirat en Pere Fradera, qui fou mossèn de Monistrol de Calders durant molts anys. La imatge de la Rabassola està feta en record de la Cisca de Cal Cuell. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||
81104 | Monòlit en homenatge al treball de la pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-en-homenatge-al-treball-de-la-pedra | XXI | Monòlit commemoratiu instal·lat al Parc El Serrat, vers l'extrem sud, a la part alta. Es tracta d'un única peça de pedra formant un bloc vertical tallat, picant i amb alguns solcs, i a la part frontal, amb la superfície més llisa i en la qual hi ha la inscripció: 'El treball de la pedra donà vida a aquest poble. Als picapedrers monistrolencs, d'origen i d'acolliment, que han treballat i estimat la pedra. 14 d'octubre del 2007.'. La mateixa peça conforma una petita base sobresortint per la part del davant, el la que hi ha col·locades dues eines de picapedrer. | 08128-170 | al Parc El Serrat. | 41.7604200,2.0126600 | 417924 | 4623648 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81104-foto-08128-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81104-foto-08128-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
79964 | La Caseta de Vilacendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-vilacendra | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 53. Moià. | XXI | Masia de planta quadrada de dos pisos i teulada a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes (rajola, teula, rajola) totalment reformada. A les façanes nord i sud hi ha dos coberts amb teulada a dues vessants sense ràfec. El que està situat al nord és de factura de maó, el de la façana sud està fet amb pedra gres i és d'estil porxo obert. Sembla, per documentació fotogràfica antiga, que l'estructura que s'observa avui en dia ha conservat bastant l'antiga: dos pisos, dues de les portes de la façana sud, planta quadrada i com a mínim un cobert. Annexat a l'antic mas hi havia la pallissa que avui és una galeria porxada amb cinc arcs de mig punt i columnes esveltes en maó. L'entrada moderna està situada al sud, com l'antiga i en l'estructura interior s'observen encara els forats de les bigues que aguantaven el segon pis. L'única part original que queda és part de la paret de maçoneria i dues bigues de fusta d'una porta que es troba a sota de la galeria de llevant. Les teules de l'edifici principal i les dels coberts semblen reaprofitades del mas antic. A uns metres en direcció a ponent del cobert situat al sud, hi ha un pou d'estructura semicircular i teulada d'obra també nova que ja constava en la documentació antiga. | 08138-77 | A 1 km de Moià. A pocs metres vers ponent del carrer Antoni Gaudi. | 41.8080800,2.0843500 | 423940 | 4628873 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79964-foto-08138-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79964-foto-08138-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | De l'edifici antic en resten pocs testimonis com ara els forats de les bigues antigues del primer pis. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
80079 | Monument del Centenari de la Festa de l'Arbre Fruiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-del-centenari-de-la-festa-de-larbre-fruiter | <p>Domingo Díaz, E ( 2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 97-100. Ajuntament de Moià. Ed.T&T. Moià.</p> | XXI | Caldria treure els grafits moderns i passivar el metall. | <p>Escultura en bronze d'uns tres metres d'alçada aproximadament. El modelat original va ser realitzat en porexpan ja que en l'escultura s'observa la textura d'aquesta matèria. El monument representa el trencament de la terra per la llavor i el naixement de la planta i/o arbre simbolitzant d'aquesta manera la Festa de l'Arbre Fruiter, molt important a la vila. A la banda est del monument hi ha una placa on queda constància de la commemoració del centenari de la festa l'any 2005 i on es pot llegir el nom de l'escultura i un vers de E. Pla: 'Centenari de la Festa de l'Arbre Fruiter/DENDROFORIT./Tu ets tan fill com els arbres i els estels/desitjo que plantis una llavor, per petita/que sigui i l'acompanyis en el seu creixement/per tal que descobreixis la petitesa de la/qual esta fet un gran arbre'.</p> | 08138-171 | Casc Urbà - Pl. del Centenari. | <p>Aquest monument commemora el centenari de la Festa de l'Arbre Fruiter que se celebra a Moià des de l'any 1905 i que només ha patit una interrupció durant la Guerra Civil i que va ser fundada pel tenor Francesc Viñas i Dordal, nascut a la vila de Moià.</p> | 41.8119375,2.1025154 | 425454 | 4629286 | 2005 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80079-foto-08138-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80079-foto-08138-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80079-foto-08138-171-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | Escultura: Eugènia Pla. Foneria: Buixadé | 107|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||
80175 | Placa d'agraïment a Sebastià Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dagraiment-a-sebastia-oller | XXI | Placa de metacrilat d'uns 40 x 30 cm, aproximadament, en agraïment al Sr. Sebastià Oller pel mecenatge dels treballs arqueològics i d'estudi durant els anys 50 a les coves del Toll. A la placa es pot llegir: 'Al Sr. Sebastià Oller i Colomer/Principal impulsor de les excavacions de les Coves del Toll/ i als altres col·laboradors/la vila de Moià els expressa el seu agraïment en el cinquantenari de l'inici de les exploracions/Ajuntament de Moià/Patronat de Museus de Moià/ 6-X-2002'. | 08138-267 | A l'est de la vila. Ctra. N-141-c km. 32 en direcció Les Coves del Toll. | Sebastià Oller va ser el mecenes que va subvencionar els treballs arqueològics a les coves del Toll i Toixoneres durant els anys 50, i es va preocupar per mantenir les restes en bon dipòsit a l'antic Museu Arqueològic de cal Cristo (actual biblioteca). | 41.8052600,2.1487900 | 429290 | 4628505 | 2002 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80175-foto-08138-267-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
80333 | Dolmen de la rotonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-rotonda | XXI | Monument que pretén reproduir un dolmen com els que es troben per la comarca. Mostra el que queda d'un d'aquests elements després de perdre la coberta de terra amb què es cobria, reforçant d'aquesta manera el seu ús didàctic. | 08138-436 | Cruïlla de la carretera de Vic amb l'avinguda de la Pau | De construcció recent, després de la construcció de la rotonda enmig de la qual es troba. | 41.8089500,2.1039900 | 425573 | 4628952 | 2006 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Francesc Roma | Es tracta d'un monument urbà, i no d'un autèntic dolmen. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
80334 | Monument a l'Agermananment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lagermananment | 'Agermanament Moià-Mauer'. La Tosca, juny de 2010 | XXI | Moià és un poble agermanat amb Mauer, un poble alemany que també és famós per les seves descobertes prehistòriques. Amb aquest motiu, l'any 2010 es va tenir lloc la visita d'alguns ciutadans del poble alemany a la capital del Moianès. Com a record d'aquella trobada, a l'entrada al Parc Municipal, just a davant de cal Cristo, es va aixecar un petit pedró de gres rogenc que recorda aquest agermanament. | 08138-437 | Entrada nord al Parc Municipal | 41.8120800,2.0953700 | 424860 | 4629308 | 2010 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||
80388 | Maqueta de l'església parroquial de Santa Maria de Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maqueta-de-lesglesia-parroquial-de-santa-maria-de-moia | XXI | <p>Reproducció a escala 1:32 de l'església de Santa Maria, obra de Josep Fonts Canellas. És una obra feta amb pedra, amb una altura total de 2,15 m al campanar. Les teules són fetes a mà amb argila cuita. En total n'hi ha més de vuit mil. Es calcula que pesa uns 1.200 quilos. Va caldre invertir-hi 4.000 hores de feina per poder-la acabar. El 19 de febrer de 2013 va ser entregada a la parròquia per a la seva exposició.</p> | 08138-491 | Església de Santa Maria | 41.8115700,2.0982100 | 425096 | 4629248 | 2013 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-13 00:00:00 | Francesc Roma | Josep Fonts Canellas | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||
80428 | Festa de la Cabra d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-cabra-dor | XXI | Festa de caràcter popular, emmarcada dins de la Festa Major. Recull diferents elements folklòrics i referents històrics centrats a la vila de Moià per convertir-los en una manifestació festiva i participativa que pretén ser del gust de tota la població. La festa es desenvolupa durant dos dies, i es passa la nit a les rodalies del castell de Clarà, amb espectacles i jocs preparats expressament per a l'ocasió. La festa acaba amb l'apedregament d'en Planella, antic senyor de Moià, un sopar i un ball de fi de festa. | 08138-542 | Segons lacabrador.cat, aquest esdeveniment pretén recrear alguns fets històrics, com la revolta d'Aissó (any 826) i la història de la família Planella, tot això entrelligat amb elements folclòrics (com la llegenda del dolmen de la Grossa). | 41.8115300,2.0939100 | 424738 | 4629248 | 2010 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
85848 | Barraca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-0 | XXI | Recentment reconstruïda | Barraca de pedra seca, de planta rectangular i adossada a un terreny amb desnivell, vora la Riera d'Oló. Té el sostre de falsa cúpula cobert amb túmul i plantes al damunt. La porta d'entrada és amb llinda de pedra plana. En aquest lloc hi havia dues barraques i, entorn de 2010, el Consorci del Moianès hi va fer una intervenció que va consistir en reconstruir una barraca amb part de les dues originàries. | 08258-26 | Sector central del terme municipal | 41.8655300,2.0261000 | 419174 | 4635305 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té al costat un plafó de l'Espai Natural Protegit del Moianès amb informació sobre les barraques de pedra seca. La zona està adequada amb un banc, ja que forma part d'un dels itineraris. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
85826 | Pla de la Bassa de can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-bassa-de-can-garriga | DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics, núm. 15), p. 50-51. PETIT MENDIZÁBAL, M. Àngels (1987). Memòria de l'excavació duta terme a la cista neolítica del Pla de la Bassa de Can Garriga (Santa Maria d'Oló, Bages). Treball inèdit consultable a Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia (núm. Reg. 225). PETIT MENDIZÁBAL, M. Àngels (1993). 'La cista neolítica del Pla de la Bassa de Can Garriga (Santa Maria d'Oló, Bages)', Estudis Universitaris Catalans (Homenatge a Miquel Tarradell). Vol. XXIX (setè de la tercera època), ed. Curial, Barcelona, p. 149-158. POU, Roser (2005). Memòria de la prospecció superficial dels terrenys afectats pel projecte de millora general. Desdoblament Eix Transversal carretera- C-25, tram Artés-Vic. Treball inèdit consultable a Servei d'Arqueologia i Paleontologia (núm. Reg. X). | XXXV-XXVaC | Enterrament megalític, concretament del tipus cista, que es troba en un punt destacat de la carena de Segalers, actualment a pocs metres de la carretera BP-4313. Concretament es situa a la part alta d'un petit promontori allargassat, i té una orientació que segueix perfectament l'eix est-oest, sense cap mena de desviació respecte al nord magnètic. El sepulcre, que es pot incloure en el grup anomenat solsonià, està ben delimitat per lloses de pedra de gres, però no se n'ha conservat la coberta, i algunes de les lloses es troben partides. Les mides del megàlit són 2 m de llarg per 1,10 m d'ample i una alçària màxima conservada d'un metre. L'excavació que es va practicar a l'interior del megàlit no va proporcionar pràcticament restes, ja que havia estat espoliat prèviament. De tota manera, s'hi van poder recollir 30 fragments de terrissa corresponent a un vas de forma hemiesfèrica i amb una petita nansa de pont, assimilable al tipus 18 d'Ana M. Muñoz, així com 9 fragments d'ossos humans. Per les característiques generals de l'enterrament i la seva tipologia solsoniana, juntament amb la datació de la ceràmica, aquest megàlit es pot situar cronològicament vers el Neolític Mitjà (entre el 3500 i 2500 aC.). | 08258-4 | Sector central del terme municipal | 41.8902800,2.0584200 | 421886 | 4638023 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85826-foto-08258-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85826-foto-08258-4-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'any 1986 Guillem Rubió comunicà a Joan Surroca, conservador del Museu Arqueològic de Moià, l'existència d'aquesta tomba que, de fet, ja era coneguda per alguna gent del lloc, que l'havien espoliada anys abans. Davant del perill que comportava el fet de trobar-se al costat de la carretera i en un punt freqüentat per l'activitat forestal, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya hi va realitzar una excavació d'urgència l'any 1987, sota la direcció de M. Àngels Petit. L'any 2005 s'hi va portar a terme una prospecció superficial dels terrenys de l'entorn, amb motiu del desdoblament de l'Eix Transversal. S'encarregà a l'empresa IGR EMAP i la va dirigir Roser Pou Calvet. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
85939 | Serrat de Mascarell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-mascarell | desconegut | Jaciment que sembla potencialment molt fèrtil | Possible jaciment arqueològic, fins ara desconegut, tal vegada d'època protohistòrica. Les restes arqueològiques es troben a la part més alta del serrat i s'adapten a la forma d'un promontori rocallós que s'eleva lleugerament de l'entorn més aviat planer. S'estenen en una àmplia superfície que adopta una forma de L i que s'allarga una quarantena de metres aproximadament en sentit est-oest i uns 30 metres en sentit nord-sud. En aquesta àrea s'hi observen un seguit d'estructures al nivell de fonamentació que, per la part exterior (al nord i a ponent), semblen conformar una muralla que estaria construïda a l'extrem d'una massa rocosa. Aquesta possible muralla gira tot fent un angle recte en un punt on s'insinuen els fonaments d'una torre circular. La possible muralla està formada per blocs de pedra de mida diversa, però en general força grans i ben adaptats a les formes de la roca natural. Per la cara interior hi trobem altres estructures que semblen configurar estances o habitatges adossats entre si i amb la muralla. Aquests murs estan envoltats d'abundants enderrocs. En aquesta cara interior el terreny fa un pendent suau i, a un nivell més baix, s'hi veuen altres murs adaptats a l'orografia que podrien correspondre ja a feixes de conreu modernes. Un factor important a tenir en compte, tal com abans apuntàvem, és el caràcter estratègic de l'indret. A part de la situació dominant, cal dir que uns 160 m al sud-est hi passava en època medieval un dels ramals de la ruta catalana del camí de Sant Jaume, concretament el que passava per Girona, Vic, Manresa, Montserrat, Igualada i Lleida i que està documentat al segle XIV. Sembla que en el tram del Moianès l'itinerari venia de l'Estany, passava prop de l'actual mas Rovira i continuava cap a Rojans, el mas la Careta i Artés. En l'explotació superficial que hem practicat a l'indret no hem pogut recollir cap fragment de ceràmica que ens donés alguna pista sobre la cronologia del jaciment. | 08258-99 | Sector central del terme municipal | 41.8589100,2.0337300 | 419799 | 4634563 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85939-foto-08258-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85939-foto-08258-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Jordi I Llorenç Rovira, del mas Rovira.Es troba emplaçat a la part més alta del serrat anomenat de Mascarell, d'una orografia més aviat suau i que s'aixeca entre la vall de la riera d'Oló i un antic camí que discorre a l'altra banda, per l'altiplà. És un indret dominant, amb bones vistes sobre la vall i també vers el turó on hi ha el poble d'Oló. Actualment és ocupat per una clapa de bosc de pi envoltada de conreus. Els habitants del mas Rovira, que coneixien aquestes restes i ens n'han informat, suposen que són molt antigues però no en coneixen cap informació concreta. Tenint en compte tot el que hem exposat, considerem que es pot descartar que les restes corresponguin a un mas o a altres construccions rurals més a l'ús. Més aviat la disposició allargassada de les estructures entorn d'una possible muralla ens indueixen a pensar que es pot tractar d'un poblat amb elements defensius i en una fase d'urbanisme molt incipient. Això el podria situar en un horitzó cronològic entorn de l'edat del ferro o en època ibèrica. Tanmateix, no podem descartar que es tracti d'una construcció més moderna i amb una funcionalitat que ens és desconeguda. Sigui com sigui, considerem que es tracta d'un jaciment amb prou elements d'interès per merèixer un estudi arqueològic més aprofundit ja que, en cas de confirmar-se la seva antiguitat, podria constituir un assentament en molt bones condicions de conservació, d'unes dimensions importants i amb uns estrats potencialment fèrtils. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.