Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42815 | El Canadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-canadell | -AADD.: Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, Ajuntament de Calders, Calders, 1996, pp. 65, 91. -GIRABAL ROVIRA, Mariona: El Canadell. Estudi lingüístic d'uns documents dels segles XVIII i XIX. Juny de 1998. (Treball universitari de l'assignatura Història de la llengua catalana II, conservat al mas). | XVIII-XIX | L'interior de la casa ha estat conservat amb molt bon criteri (sala, celler, mobiliari). | Conjunt gran i complex format per la casa de l'amo, casa del masover, pallissa i altres dependències distribuïdes entorn d'una esplanada central o era. La casa de l'amo consta d'un cos original (planta baixa més dos pisos) i un altre adossat en angle recte (construït a mitjan segle XIX), tots dos amb interessants galeries. L'interior conserva molt íntegrament l'estructura tradicional i part del mobiliari antic (sobretot la sala i el celler). Conserva diverses tines a l'interior de la casa i una bassa que servia per regar els horts. | 08034-1 | El mas Canadell és documentat des del segle XIV. La construcció primitiva (de mitjan segle XVII) era amb coberta d'una sola vessant, amb l'entrada a ponent. A partir del final del segle XVII va tenir una expansió que portà a la compra de diversos masos de l'entorn: Vintró, Rubió i Blanquer. A principis del segle XVIII s'hi feren importants modificacions; la més recent és la construcció el 1843 d'un cos adossat al sector de llevant. La família Canadell és documentada almenys des de fa 400 anys. Al segle XIX es va perdre el cognom amb el matrimoni de la pubilla amb Jaume Reguant, cognom dels actuals. L'arxiu conservat aporta més dades sobre la genealogia dels propietaris i algunes disputes familiars-propietaris. | 41.7731400,1.9439600 | 412231 | 4625128 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42815-foto-08034-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42815-foto-08034-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42815-foto-08034-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Conserva diversos elements de l'utillatge tradicional molt ben restaurats: carros de diferents tipus, eines del camp, bocois, etc. I també una campana de bronze la capella de Sant Salvador que data del 1703.-Es conserva documentació del mas | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 42824 | Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera | XVIII-XX? | Petita extensió de terreny rebaixada artificialment probablement amb la finalitat d'extreure-hi pedra. Superfície aproximada: 9 x 9 metres. Profunditat: 3 metres. | 08034-10 | 41.7688400,1.9358900 | 411554 | 4624658 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||||
| 42914 | Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-castell-0 | XVIII-XX | Conjunt format per dos cossos adossats. El més baix era un molí fariner; el més alt correspon a una casa. El molí té dos recs que conflueixen prop de la casa. La bassa ha estat mutilada. Actualment es troba coberta de vegetació i és de difícil accés. La construcció és de planta baixa més dos pisos. Ha sofert moltes reformes. A la planta baixa hi havia les moles, el primer pis era vivenda. El cos adossat és també de planta baixa més dos pisos. Al darrera s'hi ha aixecat diverses construccions d'una granja moderna. | 08034-100 | Aquest molí s'anomena del castell per la proximitat del castell de Calders. Al segle XII es troba documentat un molí que depenia del castell, la ubicació del qual coincidiria amb la de l'actual. Fins a mitjan del segle XX ha estat un molí fariner. | 41.7806100,1.9936700 | 416372 | 4625907 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42914-foto-08034-100-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 42915 | Bústia de l'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bustia-de-larola | XIX-XX | Bústia situada a la façana est del mas, en la mateixa paret. Es tracta d'un bloc de pedra rectangular (d'uns 50 x 20 cm), buidada al mig formant un espai per on es tiraven les cartes. L'interior dóna al que ara és una habitació de 'mals endreços' de la casa, on hi ha una porteta de fusta, de la mateixa profunditat de la paret, per on es recollien les cartes. | 08034-101 | Mas Arola | Era la bústia de la casa. Es diu que també s'hi recollien totes les cartes que anaven dirigides a Monistrol de Calders, ja que el camí que trencava en aquesta direcció passava pel peu de la casa. | 41.7888000,1.9912700 | 416183 | 4626819 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 42916 | Finestra gòtica del mas Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-del-mas-vila | XV-XVI | Finestra de forma rectangular, feta amb carreus calcaris treballats i amb decoració gòtica. Dues mènsules treballades toscament amb forma de cap sostenen la cornisa. Damunt del vèrtex de l'arc hi ha un escut sense senyals heràldics amb una figura radial encerclada. Coronant l'escut hi ha una altra mènsula molt tosca, semblant a les anteriors però més gran. Fins fa poc la finestra havia estat tapiada. La part inferior continua tapada per la cisterna de la casa, de construcció posterior. | 08034-102 | Mas Vila | La finestra està situada a la paret nord de la casa, que en el seu moment devia correspondre a una paret exterior. Estilísticament sembla de finals del segle XV o principis del XVI. | 41.7856600,1.9777900 | 415059 | 4626484 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42916-foto-08034-102-1.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 93|94|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 42917 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila | XVII-XIX | Masia formada per diversos cossos adossats, una era amb cobert i una bassa. El cos principal és de planta baixa, un pis o golfes. Té galeries a la part de ponent i de migdia. El parament és de bona qualitat, amb carreus més o menys escairats. Té contraforts a la façana sud. A la part de llevant hi ha una petita lliça amb un portal adovellat. Als baixos hi ha una porxada que condueix als estables, forn, celler, tines i corts per al bestiar. El primer pis és dedicat a habitatge. El 1977 s'hi adossa una torre. La bassa recull l'aigua canalitzada per un rec. A uns 150 metres de la casa, al costat del camí, hi havia una bassa més antiga. | 08034-103 | Es coneix la seva existència des del segle XIV. Segons les inscripcions de les llindes, s'hi van fer ampliacions el 1770: el forn i algun cobert. El 1880 es construí la galeria freda. El 1868 i 1878 es construïren els coberts davant de l'era. El 1977 s'hi aixecà la torre. La façana nord ha sofert també modificacions en obrir-s'hi una altra entrada a la casa. Interiorment no ha sofert gaires modificacions. | 41.7855900,1.9777800 | 415058 | 4626476 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42917-foto-08034-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42917-foto-08034-103-2.jpg | Física | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Balcó sud: 1652-Cos adossat a la torre: 1770-Conserva un finestral gòtic, un forn íntegre i de pedra, una roda de molí d'oli, tines i piques d'oli...-A la cuina es conserva un plafó de ceràmica de finals del segle XVIII amb la representació de Sant Josep i el nen Jesús. | 93|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 42918 | Pou de gel. La Poua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-la-poua | -PERARNAU, Jaume: Els pous de glaç de la comarca de Bages, Centre d'Estudis del Bages, Quaderns, núm. 5. Manresa, 1992, pp. 41-42. | XVIII | Estructuralment es conserva bé, però totalment cobert de vegetació | Pou de gel. Construcció soterrada en un terreny en pendent molt obac. És de planta circular, acabat amb una volta semiesfèrica. Té dues obertures rectangulars. L'alçada total és de 10,90 metres i el diàmetre de 6,7 metres. L'entorn i l'accés han estat agençats per la Diputació, amb una tanca feta de troncs. El pou és actualment completament cobert de vegetació i només n'és visible una de les obertures. | 08034-104 | Segons la inscripció, el pou va construir-se el 1723. La propietat del pou, segons cadastres de finals del segle XVIII, corresponia a Joan Casagemas. En un establiment datat al 1850 també s'esmenta el pou de glaç. Molt a prop de la casa del molí, a tocar del torrent, existia una petita bassa o platja destinada a l'estancament d'aigua que s'utilitzava per a l'elaboració del glaç. La producció del pou, que deuria funcionar no més enllà de mitjan segle XIX, era destinada fonamentalment a les poblacions properes (Calders, Monistrol, Moià) tot i que en alguna ocasió de màxima demanda de glaç podia proveir Manresa o bé entrar en els circuits de comercialització que tenien els pous del Moianès per proveir la ciutat de Barcelona. | 41.7798500,1.9916100 | 416200 | 4625825 | 1723 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42918-foto-08034-104-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llinda superior d'una de les obertures: 'Dia 26 de 1723'. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 42919 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc-de-calders | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 115-121 -Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona, 1984, pp. 134-135. | XVII-XIX | Campanya de restauració el 1991-92 | Església de planta basilical. La façana principal és austera, amb portal adovellat de mig punt i coronada amb un simple campanar d'espadanya. L'interior té tres naus cobertes amb volta de creuer i absis poligonal. Les claus de volta tenen gravats de sants, petxines i elements vegetals. Les naus estan separades amb pilastres i arcs de mig punt. Les dues pilastres del primer tram conserven relleus gòtics. Les parets interiors són arrebossades. A la part posterior hi ha adossada la capella del Santíssim o capella fonda. | 08034-105 | És documentada des de l'any 980, ja com a parròquia. L'edifici medieval era d'una sola nau. Possiblement al segle XV va ser renovada. L'ampliació important es començà el 1602 i s'acabà el 1660. L'edifici s'allargà i es construïren les dues naus laterals. Al segle XIX es construí la capella del Santíssim. Es té constància que el 1611 es construí un retaule dedicat al Roser. També n'hi havia d'altres dedicats al Sant Crist, sant Francesc, Nostra Senyora de la Concepció, sant Jaume i l'altar major, dels quals no en queden restes. Al final del segle XIX van ser allargades les naus laterals, que van quedar igualades a la central. El 1963 s'eliminà un petit atri exterior. Entre 1980-82 es construí la nova rectoria i entre 1982-84 els locals parroquials. Entre 1991-92 es portà a terme una restauració de l'església, especialment de les voltes, que estaven molt deteriorades. | 41.7910600,1.9930300 | 416332 | 4627068 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42919-foto-08034-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42919-foto-08034-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42919-foto-08034-105-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | Té dues tombes de llosa amb inscripcions:- 'QUI IACET R(EVEREND) EMANUEL (RECTOR) BERNADA DE TERR(...) QUI OBIT 19 FEB (...) ANY'-'Fossa (...) Obit 12 març 18(51?)'-Les peces de més valor que tenia la parròquia va ser dipositades al Museu Comarcal de Manresa: canelobres, creu processional, encenser... | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 42920 | Capella Fonda o del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-fonda-o-del-santissim | XIX | Actualment en procés de restauració del paviment | Capella adossada a la part NW de l'església parroquial. És de planta octogonal a l'exterior (amb un petit absis rectangular) i circular per dintre. Acabada amb cúpula i llanterna. L'interior té decoració que imita pilastres estriades amb capitells d'ordre mixt i un fris amb decoració vegetal. Els colors que dominen són el blau, groc i daurat. Té un altar amb una imatge del Sagrat Cor. | 08034-106 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders | Va ser construïda per iniciativa particular d'una família del poble: els Tarrés. L'any 1852 ja estava acabada. Es va edificar a expenses del camí que passava pel costat de l'església, del pati de la rectoria i del cementiri adjacent. La imatge del Sagrat Cor és de després de la Guerra, obra d'un tal Cuyàs, ja que l'anterior va ser destruïda. El 1999, durant les obres de repavimentació, s'hi practica un intervenció arqueològica que ha deixà al descobert la base semicircular del presbiteri de la construcció original. Després de la Guerra aquesta part havia estat reformada. | 41.7910400,1.9931800 | 416345 | 4627066 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42920-foto-08034-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42920-foto-08034-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42920-foto-08034-106-3.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 99|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 42921 | Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist | XX | <p>Escultura en fusta que presideix l'altar major de l'església. Crist ressuscitat a la creu, vestit amb túnica.</p> | 08034-107 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders | <p>Durant les obres de restauració de l'església, portades a terme entre el 1991 i 1992, s'encarregà aquesta talla a l'escultor Fajula, de Sant Joan de les Abadesses. La nova imatge del Sant Crist substituí la de Sant Vicenç, titular de l'església que fins aleshores la presidia. La imatge de Sant Vicenç es traslladà a la capçalera d'una nau lateral. L'obra va costar 312.000 pessetes.</p> | 41.7910600,1.9930300 | 416332 | 4627068 | 1990 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Piñero | Fajula | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 42922 | Ex vots de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ex-vots-de-lesglesia | XIX | <p>Dos quadres conservats a la sagristia de l'església. Probablement es tracta d'exvots. Pintures sobre fusta que representen malalts que fan una prometença. D'un estil naïf i arcaic que imita el romànic.</p> | 08034-108 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders (sagristia) | <p>Pintures probablement del segle XIX.</p> | 41.7910700,1.9935100 | 416372 | 4627069 | 08034 | Calders | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42922-foto-08034-108-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-08 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 42923 | Fons documental de lArxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial | <p>-VALDENEBRO, Raquel: Guia d'Arxius Parroquials del Bages. Centre d'Estudis del Bages, 1995. (treball inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal de Manresa).</p> | XVII-XX | <p>L'arxiu es conserva pràcticament complet. Consta de: -Llibres sacramentals: Baptismes (des de 1662), confirmacions (des de 1802), matrimonis ( des de 1662), defuncions (des de 1662) -Administració: llibres de culte (1851-1965), Visites (1885-1981), administració econòmica (1705-1915) -Llibres notarials: testaments (des de 1683).</p> | 08034-109 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders (locals parroquials). | <p>Església parroquial documentada des del segle X i ampliada durant la primera meitat del segle XVII.</p> | 41.7910100,1.9930100 | 416331 | 4627063 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42923-foto-08034-109-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero | Conserva documentació abundant sobre les diverses obres de reforma de l'església i la construcció de retaules. | 98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 42825 | Les Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tapies | -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990 | XVIII-XIX | Masia gran i molt interessant formada per la casa de l'amo (amb un cos adossat més baix que és la casa dels masovers), pallissa, cobert fet de tàpia i capella. La casa de l'amo és un cos molt gran i llarg, de planta baixa, un pis i golfes. L'origen és medieval però amb diverses fases d'ampliació, sobretot dels segles XVIII i XIX. Té diverses finestres distribuïdes irregularment i, a les façanes sud i oest, unes grans galeries i una interessant porxada. La torre que s'aixeca a un extrem de la casa és el campanar de la capella, amb la qual comunica mitjançant una galeria feta de maó amb dues arcades. L'interior conserva elements molt interessants: celler, cuina, trull, tines, premsa, estable i l'habitació del bisbe (alcova on s'hostatjava el bisbe quan visitava la parròquia). Té una bassa. | 08034-11 | Mas documentat el segle XIV. L'edifici primitiu no estava al lloc actual sinó a la vora. La família Tàpias es troba documentada ja el 1290. El mas va tenir una gran expansió als segles XVIII i XIX. El 1846 l'hereu era Enric Tàpies, el qual, a més del mas Tàpies, posseïa el mas Candeu. A la vora de les Tàpies hi havia l'encreuament dels dos camins rals: el de Barcelona i el de Vic. Per això el mas havia fet d'hostal. Es diu que també hi feien estada els ramats quan baixaven de la muntanya. L'actual propietari és descendent (nebot) de la família que fins fa poc es cognominava encara Tàpies. | 41.7779000,1.9318800 | 411233 | 4625668 | 08034 | Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42825-foto-08034-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42825-foto-08034-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Es conserven documents antics de la casa | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 42924 | Partagàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/partagas | -VII Caminada Popular de Navarcles. 13-X-1991. Centre Excursionista de Navarcles (Fulletó amb text de Llorenç Ferrer) | XVIII-XIX | En ruïnes | Antiga masia actualment en ruïnes. Situada al cim d'un turonet, just a tocar d'una torre d'alta tensió. Formada per dos cossos adossats en forma de L. Tenia dues plantes. Conserva les parets pràcticament fins a l'alçada de la teulada. El portal d'entrada era a la façana de migdia. Té una tina adossada, amb una rampa d'accés. | 08034-110 | Sempre ha estat un mas petit i una masoveria d'un de més gran. L'any 1850 tenia 30 quarteres d'extensió i era conreat per Salvador Clusellas, qui havia de pagar parts dels fruits al propietari, que vivia al mas Bellveí. Aquest, a causa d'un casament hereu-pubilla, va passar a ser propietat del mas Solervicens de Navarcles. | 41.7643100,1.9566900 | 413277 | 4624134 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42924-foto-08034-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42924-foto-08034-110-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 42925 | Vall de la riera de Calders i les Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-la-riera-de-calders-i-les-tapies | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 14-18. -Guia d'Espais d'interès natural del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1997, pp.73-80. | Abocament d'aigües residuals de tots els pobles de la zona excepte Calders i Navarcles. | Zona d'interès natural que comprèn la vall de la riera o riu Calders i el torrent de les Tàpies al seu pas pel terme de Calders. La major part de la zona és coberta per boscos en què predomina el pi blanc, pinassa i roures. Com a elements d'interès destaca l'existència de nombrosos meandres (10 al terme de Calders). El meandre del castell de Calders és un magnífic exemple de meandre abandonat. L'existència de petites cascades (prop del Molí del Castell, la Mira i colònia Jorba). Des del punt de vista geològic destaca per l'abundància de fòssils marins corresponents a la segona meitat de l'Eocè que es poden trobar a la majoria de cingleres. Des del punt de vista faunístic cal destacar l'abundància de peixos ciprínids, la presència de la merla d'aigua i del bernat pescaire i de nombrosos ànecs collverd. | 08034-111 | 41.7643500,1.9468100 | 412456 | 4624149 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 42926 | Clot de la Domènega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-de-la-domenega | -Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, 1984, p. 134. -DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 212. -LLADÓ, Josep: 'Geografia comarcana: Calders' a Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 132, Manresa, 1929, pp. 341-344. | Desapareguda | En aquest indret s'hi excavà una tomba medieval, actualment desapareguda. Era una tomba del tipus cista que es trobava al cim d'un turonet. Orientada en l'eix est-oest. Les mides eren 1,37 m de llargada per 0,73 m d'amplada. El més probable és que contingués un infant o bé una ossera. | 08034-112 | El 1923 mossèn Josep Lladó excavà una tomba en aquest indret. Segons ell, en aquesta zona hi havia moltes més sepultures escampades i destruïdes per l'acció dels conreus. | 41.7863500,1.9778300 | 415063 | 4626560 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -La localització exacta del jaciment es desconeix. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 42927 | Castell de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-calders | <p>-BENET i CLARÀ, Albert: 'L'origen de la família Calders', a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2, Manresa, 1982, pp. 15-30. -PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere: 'Castell de Calders', a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 196, pp. 519-525. -PLADEVALL, Antoni: 'Calders', a Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. II, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1981, pp. 185-188. -SERRA, Roser: 'Els segles medievals (S. IX-XV)', a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp.53-88.</p> | XI-XIV | Recentment s'hi ha fet una intervenció per consolidar la base de la roca on s'assenta la torre. | <p>Castell emplaçat al cim d'un turó de forma cònica que s'aixeca en una clotada al voltant del riu Calders. El conjunt és format per la torre mestre, una muralla perimetral, una construcció dels segles XVII-XVIII i possibles restes de l'església. La torre mestre o de l'homenatge és de planta circular. Es tracta d'una construcció senzilla amb un aparell matusser. Aproximadament la meitat de la torre s'ha esfondrat, juntament amb el bancal de roca on es sustentava. Recentment ha estat consolidat la base de la roca amb un mur de totxo. La muralla, que es conserva parcialment, ressegueix el perímetre de l'esplanada al cim del turó. Té un baluard quadrat. Adossat a la muralla s'aixequen les restes d'una construcció posterior al castell (segles XVII-XVIII) amb un soterrani que devia servir com a cisterna. Possiblement es tracta d'una masoveria.</p> | 08034-113 | <p>Aquest castell tenia la funció de defensar el terme de Calders. És documentat des del 956, tot i que la construcció actual podria datar-se al segle XI. El domini del castell pertanyia a una branca lateral dels vescomtes d'Osona que prengué el nom del castell: els Calders. Aquests, però, no devien tenir el domini eminent del castell, que pertanyia als comtes de Barcelona. Els Calders van posseir el castell fins al segle XIV. Els castlans eren la família Viladecavalls, que prengueren el nom de la parròquia pròxima. El segle XIV la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca. Va ser possiblement al final del segle XIV, quan Pere III ordenà el reforçament de les fortificacions, que el castell inicià una ampliació que no es va acabar. A partir del segle XV el castell va sofrir una decadència progressiva.</p> | 41.7823700,1.9939400 | 416397 | 4626103 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42927-foto-08034-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42927-foto-08034-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42927-foto-08034-113-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Piñero | -Al peu del turó del castell hi passa un itinerari senyalitzat per la Diputació. | 94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||
| 42928 | Capella de Santa Maria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-del-castell | -PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere: 'Castell de Calders', a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 196, pp. 519-525. -SERRA, Roser: 'Els segles medievals (S. IX-XV)', a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp.53-88. -VILLEGAS, F: El romànic al Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60. | XI | Construcció derruïda, atribuïda tradicionalment a la capella del castell. Està situada a l'extrem d'una petita esplanada a la banda sud del turó. Es conserven restes de les dues parets laterals i els fonaments d'un mur transversal que els unia. L'aparell és format per carreus llargs i estrets. Sembla que la construcció adoptava una planta rectangular. Els murs són molt derruïts i no permeten determinar si realment es tracta d'una capella. | 08034-114 | Vora el castell de Calders | Era la capella del castell, del qual devia dependre. L'església apareix citada el 1028 i el 1048. No se sap si canvià la seva advocació per la de Sant Miquel, típica dels castells, ja que en un testament del 1195 s'esmenta una església amb aquest nom que no és identificada dins el terme de Calders. Possiblement al final del segle XVII ja estava sense culte, ja que en una visita pastoral no se cita ni entre les sufragànies del terme. | 41.7823500,1.9942800 | 416425 | 4626100 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42928-foto-08034-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42928-foto-08034-114-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -(*) En la fitxa del patrimoni arquitectònic de la Generalitat les possibles restes de la capella s'identifiquen amb una construcció que els autors de l'article de la 'Catalunya romànica' consideren moderna. Per aquests autors les hipotètiques restes de la capella correspondrien a una construcció en ruïnes situada a la part sud. Aquest sembla el criteri més acceptable i és el que hem seguit en aquesta fitxa. | 92|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 42929 | Barraca de vinya a la B-431 km 40,1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-b-431-km-401 | -SOLER i BONET, Josep: Les barraques de vinya, les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1994, p. 59. | XIX | Barraca de vinya. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven a Calders, concretament del tipus de planta quadrada. Mesura 3,20 x 4,20. És una de les més grans de la zona. Els murs estan fets amb pedres de mides diferents falcades amb pedres més petites. En els punts més importants de l'estructura els blocs s'han treballat per obtenir formes més regulars. La coberta és amb volta de pedra i terra, amb un voladís per expulsar l'aigua de la pluja. Al costat esquerra de la porta hi ha un bloc de pedra tallada amb una inscripció: 'Joan 1806'. La disposició de les pedres | 08034-115 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.7944700,1.9821600 | 415434 | 4627458 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero. / OPC (María del Agua Cortés) | S'ha escollit aquesta barraca com a exemple representatiu de les moltes que existeixen per la seva qualitat i bona conservació. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 42930 | Barraca de vinya al camí de Trullars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-trullars | -SOLER i BONET, Josep: Les barraques de vinya, les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1994, p. 49. | XIX | Barraca de vinya. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven a Calders, concretament del tipus de planta circular. Té unes dimensions bastant reduïdes (1,90 m de diàmetre interior). El mur està format per pedres sense treballar, les quals es falquen amb pedres més petites i amb terra. La porta està formada per una llinda grossa que a la part interior forma una postada. La coberta és amb volta de pedra i terra. | 08034-116 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.7787500,1.9702000 | 414419 | 4625724 | 08034 | Calders | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero. Modificació OPC | S'ha escollit aquesta barraca com a exemple representatiu de les moltes que existeixen per la seva qualitat i bona conservació. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 42932 | Cal Serra (jaciment arqueològic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-jaciment-arqueologic | -DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 132. | II-I a. C. | En uns camps de la masia han aparegut dos fragments de ceràmica: un de Campaniana B i l'altre d'oxidada ibèrica. El primer tindria una cronologia aproximada vers els segles II-I aC. | 08034-118 | Masia de cal Serra | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42932-foto-08034-118-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Localització inconcreta | 81|83 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 42933 | Necròpolis de Partegàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-partegas | -DAURA, A; GALOBART, J: «Necròpolis de Partagàs», a Catalunya Romànica: El Bages, vol. XI, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1984, p. 136. -DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'Arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 212-213. | V-XV | Necròpolis medieval que consta de set tombes del tipus cista, col·locades paral·lelament segons una orientació est-oest. Les caixes estan formades per diverses lloses laterals, generalment tres. Han estat obertes i violades i només s'hi ha identificat fragments ossis escampats. Una d'elles tenia una llargada força gran: 2'10 m. | 08034-119 | Al costat mateix del camí, a la banda de llevant. | 41.7604500,1.9603500 | 413576 | 4623702 | 08034 | Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42933-foto-08034-119-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 42826 | Capella de la Immaculada del mas Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-immaculada-del-mas-tapies | XIX | Capella de planta rectangular i una sola nau, amb la sagristia adossada al costat de migdia. La façana principal té un portal emmarcat amb llindes sense cap ornamentació, una finestrella en forma d'òcul i és coronat per una espadanya sense campana. Carreus escairats a les cantoneres i parets arrebossades. El campanar és una torre de planta quadrada (obra del 1881) que s'aixeca sobre el mas, amb grans finestres a totes les cares. La capella comunica amb el campanar mitjançant una curiosa galeria porxada de maó amb dos arcs. | 08034-12 | Mas les Tàpies | La capella es va construir el 1880 i el campanar el 1881. El pont-passadís que els uneix és posterior. | 41.7779500,1.9320600 | 411248 | 4625674 | 1880 | 08034 | Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 42934 | Sant Amanç (tomba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-amanc-tomba | <p>-BATISTA, Ricardo: «Calders», a Notas de arqueología de Cataluña y Baleares, Ampurias, núm. 24, 1962. -DAURA, A; GALOBART, J, PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 30-31. -MUÑOZ, Ana M: La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa', Publicaciones eventuales, 9, Univesidad de Barcelona, Barcelona, 1965.</p> | -3500/2500 | <p>Sepulcre de fossa neolític del model de cista recoberta per lloses. Era format per quatre lloses que conformaven un espai interior de 1'70 m de llargada per 0'55 m d'amplada i 0'80 m d'alçària. S'hi recolliren tres fragments de ceràmica llisa, sense decoració, un fragment de crani, una mandíbula inferior i diverses dents d'adult.</p> | 08034-120 | <p>El jaciment va ser descobert per Joan Surroca el 1960 i publicat per Ricard Batista.</p> | 41.7935100,2.0114900 | 417869 | 4627322 | 08034 | Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42934-foto-08034-120-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 42935 | Orquídees | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidees | 08034-121 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Difícil | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||||||
| 42936 | Barraca de vinya del Campà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-campa | 08034-122 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||||||||
| 42937 | Barraca de vinya al camí de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-la-grossa | 08034-123 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||||||||
| 42938 | Barraca de vinya a la N-141 Km. 12,7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-127 | 08034-124 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||||||||||
| 42939 | Barraca de vinya a la N-141 km 19,8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-198 | 08034-125 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||||||||||
| 42940 | Barraca de vinya al camí de Vilaterçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-vilatercana | 08034-126 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||||||||||
| 42941 | Barraca de vinya al terme de les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-terme-de-les-quingles | 08034-127 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||||||||||
| 42942 | Barraca de vinya al camí de Torrecabota a les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-torrecabota-a-les-quingles | 08034-128 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||||||||||
| 42943 | Barraca de vinya a la rotonda de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-rotonda-de-calders | 08034-129 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | Escalé | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||||||||
| 42827 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-2 | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 215-216</p> | XIX-XX | <p>Es celebrava el 22 de gener, festa de sant Vicenç, patró del poble. Començava amb celebració d'ofici solemne a l'església, a la sortida es tocaven els tres balls, que consistien en sis peces musicals ballables. A la tarda hi havia ball o bé una representació teatral.</p> | 08034-13 | Calders | <p>La festa va desaparèixer amb la crisi dels anys 70 d'aquest segle i el 1988 es recuperà gràcies a la comissió del Centre Cívic, que ha impulsat novament la seva celebració consistent en un dinar de germanor amb escudella i carn d'olla seguit d'altres activitats.</p> | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 42944 | Dipòsit de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-la-placa-major | Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. AADD (1996). Calders. Un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès. Ajuntament de Calders. | XVIII-XIX | Aquest antic dipòsit està format per dos recipients rectangulars i comunicats entre si a través d'uns arcs de mig punt, coberts amb volta. Actualment es pot accedir a través d'una portella des del paviment de la plaça. | 08034-130 | Plaça Major | La bassa de la Plaça recollia l'aigua de pluja de les teulades de l'església i de l'antic hostal, era una bassa descoberta i donava servei a les cases de la zona de la plaça. Probablement degut a que era a prop de l'escola, els anys 1920 la van cobrir, formant la plaça a sobre, i els veïns extreien l'aigua amb una bomba manual. En la darrera rehabilitació de la plaça es va deixar una portella per poder accedir, tot i que ja no actua com a contenidor d'aigua. L'aigua ha sigut una de les preocupacions antigues dels habitants de Calders; el terreny rocós i argilós provocava que l'aigua de la pluja s'escolés cap a la riera i van ser molts els sistemes utilitzats per emmagatzemar aigua a les cases, cisternes, pous, basses... tot i que era molt freqüent anar a buscar aigua a alguna de les moltes fonts que hi ha al terme municipal | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 42945 | Forat Micó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-mico | Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. | Conjunt de roques erosionades pel pas de l'aigua que han adoptat unes formes característiques. El Forat Micó és un forat entre aquestes roques pel qual cau l'aigua formant un petit saltant. | 08034-131 | Riu Calders | 41.7716600,1.9698600 | 414381 | 4624937 | 08034 | Calders | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | El forat es troba en una balma sota el canal de la colònia Jorba. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 42946 | Mur de pedra seca al camí de Torre Cabota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-al-cami-de-torre-cabota | 08034-132 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||||||||
| 42947 | Fons d'imatges municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-municipal | 08034-133 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||||||
| 42948 | La cova del Cargolaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-cargolaire | Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. | Balma situada a la zona de les roques dels Gitanos que conserva alguns elements d'uns antics tancaments amb murs fets de pedra i maons. | 08034-134 | A les roques dels Gitanos | Aquesta bauma va estar habitada per Miquel Muro, el Cargolaire, que la va convertir en una balma obrada de la que actualment queden poques restes. En Miquel Muro, vingut d'un poble del nord de Castelló, va viure a una bauma del lloc de les Roques dels Gitanos, per això alguns calderins l'anomenaven el Miquelet de les Roques. Es va construir un habitatge dins la bauma amb materials molt diversos que anava trobant (pedres, maons, canyes, ferros vells,...). Es va fer un hort que regava amb aigua recollida de la font del Torrent. Va treballar un temps picant pedra a la carretera de Monistrol, però bàsicament es dedicava a buscar cargols que després venia als mercats propers. Va viure uns vint anys a la cova, fins que va morir. | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 42949 | Meandre del riu Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-del-riu-calders | <p><span><span><span><span><span><span>Des del mirador que es va construir per contemplar aquest indret podem veure davant nostre un turó amb les restes del castell al cim, talment una illa al centre d’una vall; la base està envoltada per camps de conreu, excepte el vessant Sud, per on passa el riu. En el passat el riu feia aquí una corba molt pronunciada, un meandre que envoltava la muntanya passant per on ara hi ha els conreus, però fa milers d’anys, el riu va fer drecera tirant pel dret. Fa entre 5 i 10 milions d’anys el riu Calders formava aquí un ampli meandre que tendia a fer-se més i més pronunciat perquè els rius tendeixen a erosionar la riba externa dels revolts, de manera que l’entrada i la sortida del meandre s’aproximaven lentament. Fa cosa d’un milió d’anys la muntanya del centre de la corba estava gairebé envoltada pel riu, era com una petita península unida a la veïna serra de les Abrines per un estret istme. Fa entre 100.000 i 300.000 anys els revolts d’entrada i de sortida s’havien aproximat tant que el riu va trencar la separació entre els extrems del meandre i va obrir una drecera. Com que es van unir dos trams de riu que estaven a cotes diferents –el riu fa baixada– es va formar el saltant del molí del Castell, que encara existeix. Al llit abandonat pel riu devien restar durant un temps alguns petits estanys i aiguamolls que es van acabar omplint de sediments aportats pels torrents que baixen dels vessants, és la zona que ara es cultiva. </span></span></span>(Informació de El Pou de la Gallina).</span></span></span></p> | 08034-135 | <p><span><span>El castell de Calders -del qual en queda poc més que un tros de la torre- està situat al capdamunt d’un turó delimitat per un meandre abandonat del riu Calders.<br /> A la plana en primer terme no hi ha cap riu; el riu Calders hi havia passat fa milers d’anys en un meandre que, posteriorment, va abandonar al tallar i fer drecera pel terreny que queda darrera del castell.<br /> El castell està fonamentat a les calcàries esculloses de la Tossa, tan característiques de Calders. Va caldre un corrent considerable d’aigua durant milions d’anys per erosionar aquesta calcària tan dura i aïllar el turó. A la dreta de la imatge, el molí del Castell sí que queda proper al curs actual del riu.</span></span></p> <p><span><span>A partir del meandre abandonat del Castell, el riu Calders circula profundament encaixat en una vall sinuosa, una successió de meandres molt pronunciats -aquests encara ben vius- fins a la seva confluència al riu Llobregat a Navarcles.</span></span></p> | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||||
| 42950 | Riu Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-calders | <p><span><span><span>El Calders, Riu o Riera de Calders, és un curs d'aigua que travessa els termes municipals de Monistrol de Calders i Calders, al Moianès, i Navarcles, al Bages. El Calders pertany a la conca del Llobregat; és un afluent directe per l'esquerra, i hi aflueix a Navarcles. El Calders s'origina a Monistrol de Calders, al costat nord-oest del poble, per la unió de dues rieres: la Golarda i la de Sant Joan. És l'indret que es coneix amb el nom de Mesclants. Des d'aquest lloc, el curs d'aigua s'adreça cap a ponent resseguint el vessant nord de la Serra de les Abrines, fent diversos meandres per tal de salvar-ne els contraforts. Just en sortir de poble deixa a l'esquerra el Polígon Industrial la Llandriga i a la dreta la Serreta. També queda al costat esquerre la zona del Mas Llandric, el Serrat del Gordi i la Llandriga (on hi havia hagut el mas Llandric, actualment del tot desaparegut), deixa a llevant el Camp del Serni, passa pels Campassos, on hi ha la resclosa del Molí de la Païssa i la Granja dels Campassos, lloc on queda a la dreta els Horts del Rial de la Païssa. Al cap poc deixa a l'esquerra la Pedrera de Monistrol, o d'en Sala i a la dreta la Colònia, al voltant de la qual fa un retorçat meandre, i n'emprèn un altre que crea una quasi illa, denominada el Vilar (punt B). En arribar a la meitat d'aquest lloc, sota els Cingles del Vilar, el Calders esdevé termenal entre Monistrol de Calders i Calders, i deixa de ser termenal per tal d'entrar de ple en el terme calderí just a ponent de la fàbrica de Pinsos Ponsa.</span></span></span></p> | 08034-136 | Travessa el terme municipal | <p><span><span><span><span>El nom del riu ve de </span>caldarias<span><span><span><span><span> (calderes), referit a un fenomen d'erosió molt característic en aquest riu i en els seus afluents, que consisteix en uns forats arrodonits a la roca produïts pels remolins d'aigua en els </span></span></span></span></span>congosts, molt abundants, que hi ha en aquest riu.</span></span></span></p> | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 42951 | Cantarella del Perot Rocaguinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantarella-del-perot-rocaguinarda | Hi ha una cantarella que diu 'Perot Rocaguinarda, capità de bandolers, va perdre l'anomenada a la Grossa de Calders'. Tot i que no s'ha trobat el significat exacte, sembla ser que la cantarella rememora una ensopegada que tingué el lladre a la masia La Grossa de Calders. | 08034-137 | Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà, al mas Rocaguinarda. Com que no era l'hereu de la família se'n va anar a Vic a cercar ofici, on ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic (al servei del qual hi treballava una seva germana, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels Cadells, i per culpa d'un malentès es va haver de fer bandoler. Entre 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611. El lloctinent duc de Monteleone creà a Vic el 1605 la Unió o Santa Germandat contra els bandolers, i això obligà Rocaguinarda a abandonar la ciutat i a amagar-se a les muntanyes; actuà pel Lluçanès i Osona, la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès i la Conca de Barberà. No se sap quan va morir exactament, ja que va marxar a Nàpols amb 29 anys. | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 42952 | Font de les Esmiloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-esmiloses | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Font situada en una zona de pins, al costat del mas de Les Miloses, que actualment es troba en ruines. La font està a l'interior d'una caseta de pedra que es va construït sobre la surgència d'aigua. | 08034-138 | Les Esmiloses | 41.7910300,1.9849500 | 415661 | 4627073 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | S'accedeix per un corriol que surt del carrer Pirineu, la trobem passat l'escorxador. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 42953 | Font Careta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-careta | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | La font es troba a l'interior d'una cova de pedra, a l'interior de la qual hi neix l'aigua. Es troba al costat d'un camp i a sota d'una gran noguera, a prop del torrent. Damunt la font hi havia un espai on s'hi podien deixar els càntirs. | 08034-139 | Proper a la Guàrdia | 41.7880200,1.9722600 | 414603 | 4626751 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | Per arribar cal agafar un acmí que surt al costat de les piscines de La Guàrdia, fins arribar a la senyalització de la font que indica cap a l'esquerra, seguir el sender uns 100m fins un camp que cal travessar, la font es troba sota una noguera. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 42828 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-0 | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 216-217.</p> | XIX-XX | <p>Es celebra el segon diumenge de setembre. Els actes han anat variant al llarg dels anys. Els anys 50 solien fer-se jocs de cucanya, ball de nit a l'envelat de la plaça i més endavant a cal Soldevila i en una de les naus de la fàbrica. També hi havia representació de teatre i partit de futbol que habitualment es jugava contra l'equip de màxima rivalitat: el de Monistrol de Calders. El dilluns era costum celebrar un partit entre solters i casats.</p> | 08034-14 | Calders | <p>Es tenen notícies diverses de la festa al segle XIX. El 1885 ja es feia un pagament per les despeses de la festa. El 1894 Pau Escayola demanà permís per celebrar quatre balls. El 1905 s'esmenta que la comissió de veïns que organitzava la festa convida l'Ajuntament. Més recentment, la construcció del Centre Cívic ha aportat un lloc més adient. La festa ha evolucionat fins adquirir les característiques actuals. Les novetats més importants són el castell de focs, el pregó, la botifarrada popular, el campionat de botxes i el concurs de botifarra.</p> | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 42954 | Font dels Gossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-gossos | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | L'aigua d'aquesta font neix a terra i s'uneix al torrent proper. | 08034-140 | Prop a Torrecabota | 41.7829600,1.9577400 | 413389 | 4626204 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | Es troba a un marge entre dos camps, al costat del torrent, sota un pollancre, entre Torrecabota i la granja Planas. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 42955 | Font del Bugader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bugader | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | L'aigua neix del terra, al costat d'una caseta que hi ha al pou. | 08034-141 | Granja Planas | 41.7804200,1.9521900 | 412925 | 4625928 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | Es troba darrera el pou que hi ha al camí del Forn de la Calç, un cop passada la granja Planas. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 42956 | Font de les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-quingles | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Font de pedra amb brollador metàl·lic i pica de pedra. És una font que raja sempre. Es troba al costat d'un pou del qual treu aigua la casa de les Quingles. A prop hi ha una bassa artificial de pedra. | 08034-142 | Les Quingles | 41.7796000,1.9480700 | 412581 | 4625841 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 42957 | Font del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | La barraca està malmesa | Font situada a prop del torrent, en una zona humida. Es troba dins una barraca de pedra que està malmesa. El nom li vé donat pel fet que està propera al torrent de la Querosa. | 08034-143 | La Creueta | La gent del poble anava a buscar aigua a aquesta font antigament, amb càntirs, ja que era per beure. | 41.7902100,2.0003600 | 416940 | 4626967 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 42958 | Font del Pericus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pericus | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Font humida, situada al costat del torrent de la Querosa. És una font de basala que té aigua sempre i no té cap estructura arquitectònica associada. | 08034-144 | La Creueta | 41.7916300,2.0006300 | 416965 | 4627124 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc