Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42919 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc-de-calders | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 115-121 -Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona, 1984, pp. 134-135. | XVII-XIX | Campanya de restauració el 1991-92 | Església de planta basilical. La façana principal és austera, amb portal adovellat de mig punt i coronada amb un simple campanar d'espadanya. L'interior té tres naus cobertes amb volta de creuer i absis poligonal. Les claus de volta tenen gravats de sants, petxines i elements vegetals. Les naus estan separades amb pilastres i arcs de mig punt. Les dues pilastres del primer tram conserven relleus gòtics. Les parets interiors són arrebossades. A la part posterior hi ha adossada la capella del Santíssim o capella fonda. | 08034-105 | És documentada des de l'any 980, ja com a parròquia. L'edifici medieval era d'una sola nau. Possiblement al segle XV va ser renovada. L'ampliació important es començà el 1602 i s'acabà el 1660. L'edifici s'allargà i es construïren les dues naus laterals. Al segle XIX es construí la capella del Santíssim. Es té constància que el 1611 es construí un retaule dedicat al Roser. També n'hi havia d'altres dedicats al Sant Crist, sant Francesc, Nostra Senyora de la Concepció, sant Jaume i l'altar major, dels quals no en queden restes. Al final del segle XIX van ser allargades les naus laterals, que van quedar igualades a la central. El 1963 s'eliminà un petit atri exterior. Entre 1980-82 es construí la nova rectoria i entre 1982-84 els locals parroquials. Entre 1991-92 es portà a terme una restauració de l'església, especialment de les voltes, que estaven molt deteriorades. | 41.7910600,1.9930300 | 416332 | 4627068 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42919-foto-08034-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42919-foto-08034-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42919-foto-08034-105-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | Té dues tombes de llosa amb inscripcions:- 'QUI IACET R(EVEREND) EMANUEL (RECTOR) BERNADA DE TERR(...) QUI OBIT 19 FEB (...) ANY'-'Fossa (...) Obit 12 març 18(51?)'-Les peces de més valor que tenia la parròquia va ser dipositades al Museu Comarcal de Manresa: canelobres, creu processional, encenser... | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 42920 | Capella Fonda o del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-fonda-o-del-santissim | XIX | Actualment en procés de restauració del paviment | Capella adossada a la part NW de l'església parroquial. És de planta octogonal a l'exterior (amb un petit absis rectangular) i circular per dintre. Acabada amb cúpula i llanterna. L'interior té decoració que imita pilastres estriades amb capitells d'ordre mixt i un fris amb decoració vegetal. Els colors que dominen són el blau, groc i daurat. Té un altar amb una imatge del Sagrat Cor. | 08034-106 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders | Va ser construïda per iniciativa particular d'una família del poble: els Tarrés. L'any 1852 ja estava acabada. Es va edificar a expenses del camí que passava pel costat de l'església, del pati de la rectoria i del cementiri adjacent. La imatge del Sagrat Cor és de després de la Guerra, obra d'un tal Cuyàs, ja que l'anterior va ser destruïda. El 1999, durant les obres de repavimentació, s'hi practica un intervenció arqueològica que ha deixà al descobert la base semicircular del presbiteri de la construcció original. Després de la Guerra aquesta part havia estat reformada. | 41.7910400,1.9931800 | 416345 | 4627066 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42920-foto-08034-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42920-foto-08034-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42920-foto-08034-106-3.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 99|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 42924 | Partagàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/partagas | -VII Caminada Popular de Navarcles. 13-X-1991. Centre Excursionista de Navarcles (Fulletó amb text de Llorenç Ferrer) | XVIII-XIX | En ruïnes | Antiga masia actualment en ruïnes. Situada al cim d'un turonet, just a tocar d'una torre d'alta tensió. Formada per dos cossos adossats en forma de L. Tenia dues plantes. Conserva les parets pràcticament fins a l'alçada de la teulada. El portal d'entrada era a la façana de migdia. Té una tina adossada, amb una rampa d'accés. | 08034-110 | Sempre ha estat un mas petit i una masoveria d'un de més gran. L'any 1850 tenia 30 quarteres d'extensió i era conreat per Salvador Clusellas, qui havia de pagar parts dels fruits al propietari, que vivia al mas Bellveí. Aquest, a causa d'un casament hereu-pubilla, va passar a ser propietat del mas Solervicens de Navarcles. | 41.7643100,1.9566900 | 413277 | 4624134 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42924-foto-08034-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42924-foto-08034-110-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 42927 | Castell de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-calders | <p>-BENET i CLARÀ, Albert: 'L'origen de la família Calders', a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2, Manresa, 1982, pp. 15-30. -PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere: 'Castell de Calders', a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 196, pp. 519-525. -PLADEVALL, Antoni: 'Calders', a Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. II, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1981, pp. 185-188. -SERRA, Roser: 'Els segles medievals (S. IX-XV)', a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp.53-88.</p> | XI-XIV | Recentment s'hi ha fet una intervenció per consolidar la base de la roca on s'assenta la torre. | <p>Castell emplaçat al cim d'un turó de forma cònica que s'aixeca en una clotada al voltant del riu Calders. El conjunt és format per la torre mestre, una muralla perimetral, una construcció dels segles XVII-XVIII i possibles restes de l'església. La torre mestre o de l'homenatge és de planta circular. Es tracta d'una construcció senzilla amb un aparell matusser. Aproximadament la meitat de la torre s'ha esfondrat, juntament amb el bancal de roca on es sustentava. Recentment ha estat consolidat la base de la roca amb un mur de totxo. La muralla, que es conserva parcialment, ressegueix el perímetre de l'esplanada al cim del turó. Té un baluard quadrat. Adossat a la muralla s'aixequen les restes d'una construcció posterior al castell (segles XVII-XVIII) amb un soterrani que devia servir com a cisterna. Possiblement es tracta d'una masoveria.</p> | 08034-113 | <p>Aquest castell tenia la funció de defensar el terme de Calders. És documentat des del 956, tot i que la construcció actual podria datar-se al segle XI. El domini del castell pertanyia a una branca lateral dels vescomtes d'Osona que prengué el nom del castell: els Calders. Aquests, però, no devien tenir el domini eminent del castell, que pertanyia als comtes de Barcelona. Els Calders van posseir el castell fins al segle XIV. Els castlans eren la família Viladecavalls, que prengueren el nom de la parròquia pròxima. El segle XIV la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca. Va ser possiblement al final del segle XIV, quan Pere III ordenà el reforçament de les fortificacions, que el castell inicià una ampliació que no es va acabar. A partir del segle XV el castell va sofrir una decadència progressiva.</p> | 41.7823700,1.9939400 | 416397 | 4626103 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42927-foto-08034-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42927-foto-08034-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42927-foto-08034-113-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Piñero | -Al peu del turó del castell hi passa un itinerari senyalitzat per la Diputació. | 94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||
| 42928 | Capella de Santa Maria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-del-castell | -PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere: 'Castell de Calders', a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 196, pp. 519-525. -SERRA, Roser: 'Els segles medievals (S. IX-XV)', a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp.53-88. -VILLEGAS, F: El romànic al Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60. | XI | Construcció derruïda, atribuïda tradicionalment a la capella del castell. Està situada a l'extrem d'una petita esplanada a la banda sud del turó. Es conserven restes de les dues parets laterals i els fonaments d'un mur transversal que els unia. L'aparell és format per carreus llargs i estrets. Sembla que la construcció adoptava una planta rectangular. Els murs són molt derruïts i no permeten determinar si realment es tracta d'una capella. | 08034-114 | Vora el castell de Calders | Era la capella del castell, del qual devia dependre. L'església apareix citada el 1028 i el 1048. No se sap si canvià la seva advocació per la de Sant Miquel, típica dels castells, ja que en un testament del 1195 s'esmenta una església amb aquest nom que no és identificada dins el terme de Calders. Possiblement al final del segle XVII ja estava sense culte, ja que en una visita pastoral no se cita ni entre les sufragànies del terme. | 41.7823500,1.9942800 | 416425 | 4626100 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42928-foto-08034-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42928-foto-08034-114-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -(*) En la fitxa del patrimoni arquitectònic de la Generalitat les possibles restes de la capella s'identifiquen amb una construcció que els autors de l'article de la 'Catalunya romànica' consideren moderna. Per aquests autors les hipotètiques restes de la capella correspondrien a una construcció en ruïnes situada a la part sud. Aquest sembla el criteri més acceptable i és el que hem seguit en aquesta fitxa. | 92|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 42936 | Barraca de vinya del Campà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-campa | 08034-122 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||||||||||
| 42937 | Barraca de vinya al camí de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-la-grossa | 08034-123 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||||||||||
| 42938 | Barraca de vinya a la N-141 Km. 12,7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-127 | 08034-124 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||||||||||
| 42939 | Barraca de vinya a la N-141 km 19,8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-198 | 08034-125 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||||||||||
| 42940 | Barraca de vinya al camí de Vilaterçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-vilatercana | 08034-126 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||||||||||
| 42941 | Barraca de vinya al terme de les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-terme-de-les-quingles | 08034-127 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||||||||||
| 42942 | Barraca de vinya al camí de Torrecabota a les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-torrecabota-a-les-quingles | 08034-128 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||||||||||
| 42943 | Barraca de vinya a la rotonda de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-rotonda-de-calders | 08034-129 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | Escalé | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||||||||
| 84859 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-13 | RODRÍGUEZ LARA, José Luis (2009): Aproximació a la Toponímia del Moianès. Rafael Dalmau, 2009 (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XIX-XX | La Casa de la Vila de Castellcir incorpora part de les antigues cases de Cal Salvador i Cal Carreter vell (amb origen al segle XIX) i nous volums constructius de finals del segle XX. Les cases antigues estaven orientades al Carrer Major, anteriorment anomenat Carrer de l'Amargura i a partir del qual es conformà el nucli urbà de la població. Estan construïdes amb maçoneria i tenen un acabat arrebossat que n'uniformitza les façanes. En resta la paret lateral oest (que dona a la Plaça de l'Era i en la qual hi ha oberta la porta principal de l'Ajuntament) i la façana del Carrer Major, on les obertures (totes allindanades) es distribueixen de forma regular: les dues portes principals i dues finestres en planta baixa i quatre finestres amb ampit a la primera planta, entre les quals s'hi intercalen un òcul ovalat i una fornícula amb una imatge de Sant Antoni Abat. Ambdues portes (antigament corresponents a sengles cases) tenen elements esculpits a la llinda. En una d'elles, hi ha un escut en relleu ovalat i ornat amb volutes, malgrat que l'interior està repicat i és irreconeixible; sota l'escut, dins d'una veta, hi ha la inscripció '1804 ANTON GIOL FUSTE I ESCULTOR'. A l'altra tan sols hi ha inscrita, dins d'un òval, la data 1845. La resta de l'edifici és de línies sòbries, empra materials i acabats contemporanis (formigó, plaques i lloses) i té obertures de grans dimensions. | 08055-1 | Plaça de l'Era, 5 | El Carrer de l'Amargura aglutinà a partir d'inicis del segle XIX un poblament abans eminentment dispers. Les cases de Cal Salvador i Cal Carreter vell segueixen les mateixes tècniques constructives, volumetria i ritme d'obertures que la resta de cases del carrer. | 41.7604800,2.1499500 | 429337 | 4623532 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 84863 | Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manel-3 | XVIII | Petit edifici de planta quadrada, amb planta baixa i primer pis i coberta a dues aigües. L'obra, de maçoneria, té les obertures principals (totes elles allindanades) orientades a sud: una porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres al primer pis. Sobre la llinda d'una de les dues finestres hi ha gravada la data 1846. Al lateral est té adossat un cobert de planta rectangular. | 08055-5 | Entre el nucli urbà i el mas de Mont-ras | 41.7637000,2.1514300 | 429464 | 4623889 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84863-foto-08055-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84863-foto-08055-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84863-foto-08055-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 84864 | Can Gregori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gregori-0 | XVIII | Petita masia en la que s'hi detecten almenys tres volums corresponents a moments diferents. L'edifici original devia correspondre al segment sud-est de l'actual, amb planta rectangular, dos nivells (planta baixa i primer pis) i coberta a dues aigües. Posteriorment s'hi devia afegir la part ara al sud-oest, amb les mateixes característiques que l'anterior però no tan allargada cap al sud. Un cop construïts aquests dos volums, devien tenir l'accés a la façana nord, a la que finalment s'hi devia afegir el darrer volum, projectant endavant el nou accés. Son vàries les diferències entre els dos primers cossos i el darrer: els primers estan alçats amb maçoneria i amb un acabat arrebossat, i tenen petites obertures quadrades allindanades; la darrera ampliació, en canvi, està possiblement alçada amb maons i arrebossada amb ciment Portland, i té grans obertures rematades amb arcs de mig punt. | 08055-6 | Vora Cal Jaumet | 41.7605800,2.1578700 | 429996 | 4623537 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84864-foto-08055-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84864-foto-08055-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84864-foto-08055-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 84865 | Can Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sants | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau RODRÍGUEZ LARA, José Luis (2009): Aproximació a la Toponímia del Moianès. Rafael Dalmau, 2009 (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Conjunt de construccions entre les quals destaca un cos principal de planta rectangular i coberta a dues aigües, que consta de planta baixa, primer pis i pis sota coberta (d'alçada plena sota la carena i més limitada sota els caients de la teulada). Si bé hi ha obertures per totes les façanes (fet que posa de manifest que aquest cos va ser exempt), les principals s'encaren al sud. Llevat de la porta, resolta amb arc de mig punt de grans dovelles, la resta són allindanades. A la llinda de la finestra del primer pis situada sobre la porta hi consta la inscripció '1683 / ISIDRO SANTS', repartida a banda i banda d'un monograma IHS en relleu. A la llinda d'un balcó també al primer pis hi ha inscrita la data 1777, que deu correspondre a una reforma. Al cos principal s'hi adossaren diversos volums menors, que actuen com una extensió del mateix. Com la part original, estan alçats en maçoneria i acabats amb arrebossat de calç. En canvi, als laterals oest i sud hi ha un seguit de coberts d'entitat menor que, en forma de lletra C, creen un pati interior. | 08055-7 | Entre la Costa del Molar i la Riera de Castellcir | La casa és esmentada l'any 1666 i a la consueta de 1769 | 41.7537400,2.1576700 | 429972 | 4622778 | 1683 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84865-foto-08055-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84865-foto-08055-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84865-foto-08055-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 84871 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-9 | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau | XIV | Les construccions recents alteren i emmascaren l'edifici antic | L'edifici mostra un conjunt de volums annexats els uns als altres que, amb el pas del temps, han acabat configurant un pati clos que actua com a distribuïdor. L'edifici original, sens dubte, és el cos rectangular que domina a la resta per alçada (té planta baixa i dos pisos), construït amb pedra desbastada i ben travada i amb coberta a dues aigües. A la façana principal, orientada a sud-oest, hi destaca la porta amb arc de mig punt de grans dovelles, així com les dues grans finestres amb ampit definides per grans carreus tallats. Les tres finestres del segon pis, tot i que més petites, també són de bona factura. | 08055-13 | A llevant del Camí de Santa Coloma Sasserra | El mas del Prat apareix esmentat documentalment al segle XIV, i és un dels 6 que encara quedaven actius l'any 1497, després del sotrac que suposà l'epidèmia de pesta. | 41.7725900,2.1542800 | 429710 | 4624873 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84871-foto-08055-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84871-foto-08055-13-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 84872 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-17 | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau | XII | Gran mas de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos i coberta a dues aigües. Està construït amb pedra desbastada i ben disposada, conferint-li un aspecte de gran solidesa. Malgrat que hi són evidents les reformes al llarg del temps (amb l'obertura d'abundants finestres i portes, algunes de les quals definides amb maons i de grans dimensions), conserva encara un bon nombre de les obertures originals, allindanades, i amb grans blocs de pedra. | 08055-14 | Camí del Puig | El primer esment documentat al mas és de l'any 1192, en relació a la cessió que fan els Castellcir de les ovelles que rebien de 12 masos en favor de l'Estany. Uns d'aquest masos és el de Puig (en llatí, Podio) que té Ermessenda Rossa (Rubea). El 1408 apareix esmentat com a Puigdueta i el 1420, de nou, com a Puig, on viu Pere de Puigdueta. | 41.7600600,2.1543600 | 429703 | 4623482 | 1192 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84872-foto-08055-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84872-foto-08055-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84872-foto-08055-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | A la façana sud-oest hi crida l'atenció de la reutilització d'un capitell de bona factura, potser recuperat del mateix terreny. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 84873 | Església de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-coloma-sasserra | PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9828 | XI-XIX | L'església de Santa Coloma Sasserra, documentada al segle X, ha arribat als nostres dies amb la planta i alguns elements d'estil romànic i una fesomia que correspon a la remodelació d'època moderna. S'hi accedeix travessant un clos dins el qual també hi ha el cementiri. El temple és de nau única i absis semicircular, amb la façana principal a ponent (on s'obre una porta axial, amb arc de mig punt dovellat) i un campanar de planta quadrada a l'angle nord-est (que conserva arcuacions llombardes i finestres geminades, ara tapiades). Partint d'aquesta configuració original, posteriorment s'hi afegiren capelles de planta rectangular a banda i banda, i una sagristia al costat de migdia de la capçalera. Així mateix, es va sobrealçar tot el conjunt donant lloc a noves obertures (com l'òcul de la façana principal) i a una nova coberta de volta de canó. | 08055-15 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | L'església parroquial de Santa Coloma Sasserra està documentada des del 939, i és esmentada els anys 956, 1109, 1149 i 1160. A més del petit conjunt articulat al seu voltant, estenia la seva parroquialitat a masos dels actuals termes municipals de Castellcir, Balenyà, Centelles i Moià. Les fases de construcció reconeixibles al temple es poden datar al segle XI (campanar), XII (absis), XVII i XIX (en concret, 1673 i 1820, corresponents a les reformes generalitzades). | 41.7946300,2.1685500 | 430920 | 4627309 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84873-foto-08055-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84873-foto-08055-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84873-foto-08055-15-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 84874 | La Talladella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talladella | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nostra Història, 12). | XVI-XVIII | El desús d'alguns espais comença a causar deterioraments | El mas de la Talladella és un conjunt arquitectònic fruit de la incorporació de cossos al que havia estat l'edifici original: el gran casal de planta rectangular estructurat en planta baixa, primer pis i golfes sota la coberta a dues aigües, amb tres crugies diferenciades. És en aquest cos, la façana principal del qual està orientada a migdia, on els grans carreus de reforç dels angles i les pedres que emmarquen les obertures destaquen més sobre la resta de l'aparell, de maçoneria de pedra mitjana i morter. A més de la porta (rematada en un arc de mig punt amb grans dovelles), és notable el treball de les llindes, on hi ha fins a tres relleus (amb forma d'escut ovalat) amb el monograma IHS; un d'ells és sostingut per un querubí. La façana principal té adossada una galeria de dos pisos sostinguda per un pilar de pedra continuat en maons i unes bigues de fusta notables. A més d'aquest afegit, un seguit de coberts i pallisses conformen un pati al voltant de l'edifici principal, clos amb una tanca on hi ha una porta d'arc de mig punt adovellat, a la clau del qual hi ha esculpida una roseta inscrita en un quadrat sobre el qual hi ha una creu. Sobre la fusta d'aquesta porta hi ha marcada la data 1830 sobre una A. Formant part del conjunt, però amb un accés independent, hi ha la capella del mas. De planta rectangular i coberta a dues aigües, té el seu origen al segle XVIII. es va consagrar a Sant Josep, tot i que modernament és coneguda com la Mare de Déu del Pilar. | 08055-16 | Al peu del Camí de Santa Coloma Sasserra | El primer esment documental del mas data del segle XIV, amb un propietari (Arnau Sa Taiadella) originari del mas Tullo de Santa Coloma Sasserra. Els Talladella prosperaren, i arribaren a tenir una casa senyorial a la plaça de Castellterçol. N'era fill el capità de fusellers Joan Baptista Talladella, combatent austriacista finalment exiliat a Àustria. | 41.7814500,2.1594500 | 430150 | 4625853 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84874-foto-08055-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84874-foto-08055-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84874-foto-08055-16-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | El mas també és conegut popularment com la Taiadella | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 84882 | Mas el Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-giol | PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, | XVI-XVII | Algunes parts del mas mostren indicis de deteriorament | Gran casal format a partir d'un primer cos de planta rectangular (orientat est-oest), amb planta baixa i dos pisos, a la façana sud del qual s'adossaren dos cossos menors en perpendicular. En tots els casos, l'aparell constructiu és maçoneria amb arrebossat de morter. La coberta de cadascun dels cossos és a dues aigües. Les obertures de l'edifici mostren notables retocs, refaccions o substitucions, essent les més antigues i ressenyables les de la façana oest: hi ha tres llindes rebaixades tot formant falsos arcs conopials i mixtilinis i amb rosetes en relleu. | 08055-24 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | El Mas el Giol fou la residència de la família dels Santa Coloma a partir dels segles XVI i XVII. Entre els segles XII i XIV ho havia estat l'antiga Domus situada en un turó proper, de la qual s'extragueren pedres per al nou edifici. | 41.7944900,2.1686200 | 430926 | 4627293 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84882-foto-08055-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84882-foto-08055-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84882-foto-08055-24-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 84883 | Mas Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torroella-0 | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau. P. 103. | XVII | El Mas Torroella està conformat per tres edificacions (i altres petits annexes) situades al peu del camí que va des de la urbanització del Solà del Boix (Sant Quirze Safaja) fins la Casanova de la Vall (Castellterçol). De les tres edificacions, la que sembla correspondre a l'edifici primigeni és la situada més al nord-oest. De planta rectangular i amb una orientació nord-oest/sud-est, es tracta d'un edifici de maçoneria i arrebossat de morter de planta baixa i dos pisos i amb coberta a dues aigües. No obstant, els paraments mostren que l'edifici hauria estat anteriorment de planta baixa i un pis, sobreelevat posteriorment. Malgrat les evidents modificacions, s'hi conserva una llinda de finestra amb l'any 1661 inscrit, que correspondria a una de les actuacions d'arranjament. | 08055-25 | A prop del turó de Torroella | L'existència del mas està documentada des del segle XIII i s'ha mantingut ocupat des de llavors. | 41.7374400,2.1472200 | 429085 | 4620976 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84883-foto-08055-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84883-foto-08055-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84883-foto-08055-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 84884 | Rectoria de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-coloma-sasserra | PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, | XIII-XVIII | L'antiga Rectoria de Santa Coloma Sasserra té la fesomia pròpia d'una masia de planta rectangular. Construïda amb maçoneria i morter, té planta baixa i dos pisos i coberta a dues vessants. La façana sud està visiblement alterada, amb grans obertures centrals. La façana est, en canvi, sembla mantenir les característiques originals de l'edifici. La porta d'accés és d'arc de mig punt, amb grans dovelles. A la clau hi ha un escut que conté en relleu les lletres 'Ihs Mria', la data 1567 i una creu. Sota d'aquest escut, la dovella té una segona data inscrita: 1767, que probablement correspon a una reforma. La resta d'obertures d'aquest nivell són generalment petites, i sempre allindanades. Al primer pis hi trobem finestres decididament més grans, una de les quals té a la llinda la inscripció 1716. Sobre la porta d'accés hi ha una gran finestra que, tant per dimensions com per la coloració de la pedra, sembla haver estat definida recentment. La llinda té insculpit un fals arc mixtilini, dins el qual hi ha el relleu d'un querubí. A sota, hi ha inscrit el monograma 'Ihs'. Al segon pis totes tres obertures són de gran mida que, de nou, semblen fruit de reformes recents. A l'extrem nord, l'edifici té un cos annex de petit volum. | 08055-26 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | La rectoria, com a edifici estretament lligat a la parròquia de Santa Coloma Sasserra, hi ha evolucionat en paral·lel. El volum principal d'aquest conjunt es remunta al segle XIII, si bé va ésser modificat i ampliat als segles XVI i XVIII. | 41.7952100,2.1679800 | 430873 | 4627374 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84884-foto-08055-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84884-foto-08055-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84884-foto-08055-26-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 84887 | Ca l'Antoja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantoja-0 | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Edifici d'un sol cos amb planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües i entrada principal orientada a ponent. Correspon a una construcció feta de maçoneria amb pedres sense devastar col·locades de forma regular formant filades tot lligat amb morter de calç. De fet en algun moment l'edifici va estar completament arrebossat de morter de calç, les restes de la qual encara son visibles en alguns punts. En les cantonades així com les diferents obertures, portes i finestres, hi ha carreus de pedra escairada ben treballats definint les arestes. La distribució de les obertures es força regular, a la planta baixa i centrat respecte la façana trobem la porta principal, amb brancals i llinda de pedra. A l'esquerra hi ha un altre porta de característiques similars, amb un arc de descarrega de pedra a sobre. A la dreta hi ha una petita finestra i una mica més al sud n'hi ha un altre amb una reixa de ferro. Seguint el mateix eix de simetria i per sobre les tres grans obertures de la planta baixa, hi ha tres finestres més a cada una de les plantes. Com a element distintiu a la façana, en el primer pis i a la dreta de la façana central hi ha una petita fornícula que va estar revestida amb rajols vidrats decorats, però ara nomes se'n conserven petits fragments i no hi ha cap estatueta o figura a l'interior. A redós de l'edifici principal hi ha altres construccions com una gran pallissa rectangular i també coberta a dues aigües a la banda sud. Aquesta pallissa és completament oberta a la façana sud, on s'observen restes de l'embigat i l'existència de dos pisos. A tocar d'aquesta pallissa hi ha altres petites edificacions, com magatzems. A l'est de l'edifici principals s'hi adossa un altre construcció, un gran magatzem, d'obra nova. Separat de l'edificació principal, al nord, hi ha un altre construcció independent formada per una sola nau amb coberta a dues aigües i parcialment ensulsida. Es una construcció de pedra amb una sola planta, però amb les mateixes característiques constructives que l'edifici principal. | 08055-29 | A nord est del nucli principal, entre aquest i la riera de Castellcir. | Ca l'Antoja, documentat des de 1666, era la casa pairal de Joan Antoja, activista borbònic de Centelles durant la Guerra de Successió, d'aquí el seu nom. Al segle XVII està també documentada la Caseta de l'Antoja | 41.7648100,2.1620800 | 430350 | 4624003 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84887-foto-08055-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84887-foto-08055-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84887-foto-08055-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Hi ha una zona d'embassament d'aigua de la riera de Castellcir, embassament de Ca l'Antoja. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 84888 | Cal Jaumet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaumet-0 | GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques. | XVIII | Edifici format per tres cossos, amb planta baixa i primer pis amb coberta a dues aigües i entrada principal orientada a sud. El cos principal, lleugerament més alt que la resta, és troba al centre de la construcció, té planta rectangular i està cobert a una vessant. Adossat al nord hi ha un cos de planta rectangular i al sud un porxo, ambdós coberts a dues aigües. Tota la construcció és de pedra sense devastar col·locada formant filades regulars tot lligat amb morter de calç, s'observa que ha estat restaurada recentment. L'entrada principal es troba a la banda meridional, on hi ha la porta d'entrada delimitada per grans brancals i llinda de pedra. A al llinda hi ha gravada una de creu amb els extrems arrodonits i al data 1777 al seu interior. A banda de la porta, a la planta baixa hi ha una petita finestra a l'esquerra, per sobre la qual s'adossa la coberta del porxo. A la dreta de la porta principal hi ha un pou d'aigua adossat a la façana. Les obertures del primer pis, dues finestres definides per carreus ben treballats, segueixen els mateix eix de simetria, és a dir just per sobre la porta i finestra de la planta baixa. La façana est també té quatre obertures, dues per planta totes elles definides per carreus ben escairats. El cos nord segueix les mateixes característiques constructives que la resta, presenta dues finestrers petites, tipus espitlleres a la planta baixa, i dues finestres més, una mica més grans a la part superior. A la façana nord d'aquesta construcció s'observa una clara lineal constructiva que indicaria que es va aixecar en dos moments, essent possiblement la banda est de construcció posterior, adossant-se a la primera. A priori doncs sembla que en origen hi haurà una construcció formada pel cos central i la part oest del cos nord. Amb posterioritat el cos nord s'amplia vers l'est i s'afegí el porxo a la banda sud. El mas llinda a l'est amb un dels embassaments de la riera de Castellcir, i es a tocar del Camí de Sant Andre i el Camí del Moli del Mig del Bosc. Des de cal Joanet es veu el conjunt de Sant Andreu de Castellcir. | 08055-30 | A llevant del nucli principal a l'oest de Sant Andreu de, nomes separats per la riera de Castellcir. | Casa de la parròquia de Sant Andreu. | 41.7601700,2.1585200 | 430049 | 4623491 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84888-foto-08055-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84888-foto-08055-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84888-foto-08055-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Està a l'oest de la Bassa petita de la Riera de Castellcir. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 84889 | Cal Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quirze-0 | RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVIII | Quasi completament ensulsida. | Restes parcialment ensorrades d'un antic mas de planta rectangular fet amb pedres sense devastar col·locades formant filades regulars tot lligat amb morter de calç. Les obertures i les cantonades de l'edifici, sembla que estaven definides per carreus escairats definint les arestes. La part millor conservada és la façana oest, el que permet intuir que est tractaria d'un edifici composat de planta baixa i dos pisos. De la resta de l'edifici en queda molt poc dempeus i no es conserva cap tipus de coberta. | 08055-31 | A llevant del carrer del nucli principal i al sud dels masos de Cal Jaumet i Cal Quirze. | Casa de la parròquia de Sant Andreu | 41.7599700,2.1574100 | 429957 | 4623470 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84889-foto-08055-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84889-foto-08055-31-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Ser veis Culturals) | El seu estat de ruïna la converteix en un jaciment arqueològic. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 84890 | El Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-1 | Reformada recentment | Finca dins el nucli urbà amb diverses edificacions, on la principal, més propera al carrer correspon a l'habitatge. Té planta de T, és a dir formada per tres cossos amb l'entrada principal a l'est. Cada un dels cossos és de planta rectangular i segurament es van anar afegint progressivament al cos més antic. Es una edificació completament reformada amb totes les parets arrebossades. | 08055-32 | Carrer del sot de les Moles, 8-10 | 41.7590000,2.1481400 | 429185 | 4623369 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84890-foto-08055-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84890-foto-08055-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 84891 | La Caseta del Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-del-giol | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques | XVIII | Reformada al segle XX, el 1972, | Edifici format per un sol cos amb planta baixa, primer pis i golfes cobert a dues aigües. L'edificació es troba completament reformada amb les parets exteriors arrebossades amb morter. La façana principal és a la banda sud, i parcialment adossada a ella i la façana est hi ha un cobert-magatzem. Tot i la transformació exterior de l'edifici encara són visibles alguns elements característics com les llindes i brancals fets amb carreus escairats de la porta i finestres de la façana sud. Pel que fa a distribució de les obertures hi ha la porta centrada a la planta baixa i una finestra a l'esquerra. Seguint el mateix eix, hi ha finestres a la planta primera i només una a les golfes, centrada al cavallet de la teulada. La porta en concret té una llinda amb el nom de La Caseta esculpit, seguit d'un escut coronat per una creu i la data 1972, que indicaria el moment de les ultimes reformes. A les finestres del primer pis trobem dues inscripcions més amb la data 1700, una creu esculpida i on es llegeix M Giol. Al voltant de l'edifici hi ha altres construccions d'època moderna destinades a la producció industrial. | 08055-33 | Al nord oest del nucli principal, a l'Avinguda de Santa Coloma | Les Casetes del Giol apareixen esmentades des de 1750 i de fet totes les llindes conservades amb data, a excepció de la porta, són del segle XVIII, per tant cal pensar que el conjunt s'aixecà cap aquesta centúria. En el que fou la quintana del mas, actualment hi ha una zona lúdica amb camp de futbol i basquet conegut com el Parc de la Quintana. Antigament era coneguda com els Plans, propietat de Josep Sala. | 41.7631000,2.1485200 | 429221 | 4623824 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84891-foto-08055-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84891-foto-08055-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84891-foto-08055-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Integrada dins una zona de producció industrial | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 84892 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-8 | <p>DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques</p> | XVIII | <p>Edificació de dos cossos amb planta baixa, primer pis i coberta a doble vessant. Està feta amb pedres sense devastar disposades formant filades regulars tot lligat amb abundant morter de calç que en alguns punts, cobreix completament el parament de pedra. L'edifici principal és a la banda est, mentre que el segon, de menors dimensions, s'adossa a primer pel cantó oest, definint una planta en forma de L invertida per l'edifici. El cos principal, és de planta rectangular i a la façana principal, orientada a l'oest, trobem una petita porta rectangular definida per carreus i coronada amb arc de mig punt fet de pedra. Al primer pis hi ha dues petites finestres també definides per carreus de pedra escairada. A la façana nord nomes hi ha una finestra a l'alçada del primer pis, mentre que a la façana est n'hi ha tres, dues a la planta baixa i una a la planta pis, totes de diferents dimensions però delimitades per carreus en tots els casos. A la façana sud és on hi ha més obertures, fins a cinc, tres a la planta baixa i una a la planta pis. Adossat a la façana principal hi ha un mur de contenció fet e pedra, que delimita el camí que hi passa per la banda nord. Entre aquest mur de contenció i la porta d'entrada hi ha un banda de pedra a l'esquerra, i adossat al cos oest una petita zona pavimentada a mode de mirador. Al nord de l'edifici principal hi ha un altre construcció, també de pedra. Desconeixem però si és del mateix moment o és una edificació posterior. El que si s'ha palesat és la intenció de deixar preparat l'edifici principal per futures ampliacions. A la façana nord de hi ha diversos blocs de pedra de grans dimensions que sobresurten a l'alçada de les cantonades, de la línia de façana. Aquests blocs de pedra haurien servit per lligar i encavalcar la construcció d'un nou cos en direcció nord. Per davant del mas hi passa les restes dels camí de Sant Andreu que també passava per Can Sants, actualment tallant al transit de vehicles.</p> | 08055-34 | : Al sud est del nucli urbà principal, al nord ide la riera de Castellcir i el Molí del Bosc. | <p>Casa de la parròquia de Sant Andreu, que sembla que està documentada des del segle XIII i que en algun moment formà part dels dominis del mas Sans. Tot l'edifici està construït sobre la codina, és a dir un aflorament rocós nu sense un claps de vegetació, que segurament va donar nom a l'edificació. Apareix documentat entre els masos habitats dels municipi entre 1655 i 1676.</p> | 41.7574500,2.1569000 | 429912 | 4623190 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84892-foto-08055-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84892-foto-08055-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84892-foto-08055-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-12-15 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 84893 | Mas La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-roca | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Reformada als segle XXI | Mas situat en una terrassa, composat d'un únic cos de planta rectangular amb planta baixa i primer pis, façana principal orientada al nord i coberta a dues aigües. És una construcció de pedra sense devastar disposada una al costat de l'altre formant filades regulars i tot lligat amb morter de calç. La porta principal es troba a la banda est de la façana i tant els brancals com la llinda estan formats per grans blocs de pedra. A la llinda sobre la porta s'hi pot llegir inscrita la data de 1831, relacionada segurament amb alguna de les reformes de l'edificació. A la dreta de la porta hi ha una finestra petita amb reixa de ferro forjat. A la mateixa façana i ja a la planta pis trobem una finestra sobre la porta amb un ampit de pedra i un petit òcul triangular de maó just per sobre la llinda. A l'esquerra d'aquesta finestra n'hi ha un altre de molt petita, i a la dreta un possible balcó actualment tapiat. A la façana oest, també hi ha diverses obertures delimitades per carreus rectangulars i escairats, tres a la planta baixa i dues a la planta pis, que tot i seguir certa simetria no són del tot regulars en disposició i dimensions. La casa té cinc xemeneies i un petit porxo de fusta encastat a la façana oest. Al sud de l'edifici principal hi ha dos construccions més i al nord una pallissa, tots ells de pedra i característiques similars. També hi ha una bassa-piscina a l'oest de totes les edificacions. A l'entorn dels principals edificis, i a tocar de la terrassa rocosa s'han observat algunes construccions de pedra, força arrasades que podrien haver estat magatzems o espais construïts aprofitant les irregularitats de la roca. | 08055-35 | Al nord est del nucli urbà principal, a ponent del Turó de Vilacís. | Sembla que està documentada des del segle XII, i que en algun moment va formar part del mas Tayadella. Un dels seus propietaris fou Josep Estrada, i apareix documentat entre els masos habitats dels municipi entre 1655 i 1676. Fonamentada a la roca viva, fet d'on segurament ve el seu nom. | 41.7572900,2.1550800 | 429760 | 4623174 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84893-foto-08055-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84893-foto-08055-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84893-foto-08055-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Actualment és un allotjament rural | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 84894 | La Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta | XIV | Alguns elements ensulsits i deficiències a la coberta. | Edifici de tres cossos amb el principal situat al nord, un segon de menor alçada adossat a la façana sud i un tercer adossat al segon per la banda oest i només d'una planta. La construcció està feta de pedres sense devastar col·locades unes al costat de les altres formant filades regulars tot lligat amb morter de calç. Les façanes nord i est estan arrebossades i pintades blanc mentre que la sud i est conserven visible el parament de pedra. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, primer pis i golfes amb coberta a doble vessant. El segon cos, adossat al sud, també és de planta rectangular, però nomes té planta baixa i primer pis i és més estrat. El tercer cos adossat per l'oest a la façana principal només té una planta amb coberta a una vessant i doble nivell, és a dir la part de llevant té menys alçada que la de ponent. Sembla que aquesta edificació estaria destinada a magatzems i corrals d'animals. La façana principal està orientada a l'oest, la porta d'entrada és rectangular i està delimitada per brancals i llinda de pedra. A la dreta, i ja en el cos sud, hi ha una finestra feta amb maons fruit d'una reforma, ja que per sobre es veuen les restes de la llinda de pedra original. A la primera planta, trobem dues finestres delimitades per carreus i amb ampits de pedra, essent la sud lleugerament més petita. Per últim hi ha una única finestra a les golfes del cos principal, que és el que té una major alçada. A la façana sud també hi ha diverses obertures, amb les mateixes característiques que les descrites per la façana principal, tant en la distribució com materials utilitzats, és a dir una obertura per planta en el cas del cos principal i dues obertures en el cos annex, totes elles delimitades per carreus. Adossant-se a la façana est de l'edifici hi ha les restes parcialment ensulsides d'un altre edifici fet amb pedra, tal vegada un magatzem o cobert. A tocar d'aquesta edificació passa ple camí del mateix nom que port al Molí del Mig del Bosc. Entre el mas de La Vileta i el de La Codina, hi ha la font de la Vileta, que brolla tot l'any. | 08055-36 | Al sud est del nucli principal, entre aquest i la riera de Castellcir. | Mas de la parròquia de Sant Andreu, documentat ja des del segle XIII, en un capbreu del 1370, en el fogatge de 1553 com mas Vila. En un d'aquets documents es parla de Guillem de Vila, el mas de Vila amb el seu molí, aigua, resclosa i altres pertinences. Per tant conegut primer com la Vila i actualment denominat pel seu diminutiu. A la dècada de 1960, davant la cara de migdia de la Vileta, es construí una nova edificació coneguda com la Casanova de la Vileta. | 41.7566800,2.1585300 | 430046 | 4623103 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84894-foto-08055-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84894-foto-08055-36-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 84895 | Mas Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-montserrat-0 | GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques. | Reformada recentment | Mas format per un cos principal de planta quadrada amb planta baixa primer pis i golfes amb coberta a dues vessants. Per la banda est s'hi adossa un cos rectangular d'una sola planta i coberta a una vessant. Al nord, però sense contacte físic amb el cos principal, hi ha dues edificacions més, una quadrada i una de rectangular orientada est-oest adossada a l'anterior. Aquests quatre edificis defineixen una zona oberta just al centre. L'edifici principal esta fet de pedra sense devastar amb carreus ben escairats a les cantonades. La distribució de les obertures es simètrica i segueix tres eixos. Totes les obertures estan delimitades amb maons col·locats uns als costat dels altres rematades amb arc rebaixat. A la planta baixa i al centre de l'edificació trobem la porta principal, amb una finestra a banda i banda. Al primer pis i per sobre les anteriors, hi ha tres finestres idèntiques. Entre la central i la situada a l'est hi ha una imatge de la Verge de Montserrat feta amb rajols pintats, coronada per un voladís triangular fet de maó. Per últim a l'eix central, és a dir a la línia de la porta, hi ha una finestra a les golfes. El cos adossat a l'est també és de pedra i l'accés es fa per un arc de mig punt. Alguns dels murs d'aquesta construcció i dels cossos situats al nord estan completament arrebossats i pintats de groc, denotant una reforma recent. | 08055-37 | A l'est del camí de Santa Coloma i del Mas del Prat. | Sembla que el nom d'aquest mas te a veure únicament al desig dels seus propietaris. | 41.7733100,2.1450100 | 428941 | 4624961 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84895-foto-08055-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84895-foto-08055-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 | Integrat en una zona de producció industrial | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 84896 | Mont-ras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mont-ras-0 | Reformada al segle XXI | Construcció d'un cos de planta quadrada amb planta baixa, primer pis i coberta a dues aigües. És una construcció de pedra on encara s'observen algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, com la del primer pis de la façana de ponent. Tanmateix l'edifici ha estats sotmès a una important reforma, que tot i que guarda l'estètica, obertures i planta original l'ha adaptat a les necessitats actuals. Al voltant del cos principal hi ha una tarima elevada que s'hi adossa. A redós d'aquest cos principal hi ha altres construccions de construcció moderna. | 08055-38 | A l'est del nucli principal, entre el carrer de Sant Andreu i el Torrent del Rossinyol. | 41.7626400,2.1519600 | 429507 | 4623770 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84896-foto-08055-38-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Finca envoltada d'una tanca, no s'hi pot accedir. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 84904 | Església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-0 | RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XX | Església de construcció moderna, d'una sola nau amb coberta a una vessant feta de ciment. Encarada migdia té la porta principal a ponent, coberta per una espècie de porxat sustentat amb dues columnes. La façana és completament llisa, arrebossada i pintada. Tot i així a l'extrem oest de la façana principal hi ha el campanar, fet de pedra, amb una espècie d'espadanya que acull dues campanes. El conjunt té totes les dependències interconnectades, església, rectoria, etc. totes a la banda sud. L'absis està tancat per una vidriera abstracte de color de Majans mentre que els vidres procedeixen de Can Oriach i daten de 1964. A l'altar hi ha la imatge de la Verge, procedent de l'altar de Santa Maria de la parròquia de Sant Andreu, una figura d'alabastre datada al segle XV. Al recinte de l'església hi ha una zona enjardinada, amb graons i rampes per facilitar l'accés, ja que l'edifici es troba lleugerament per sobre el nivell de circulació del carrer. En aquest espai hi ha alguns arbusts i plantes petites a més d'una placa commemorativa a l'any Verdaguer, que va tenir lloc el 2002. | 08055-46 | Al nucli urbà, a la cantonada entre el Carrer de l'Església i el Carrer de Sant Andreu. | L'església es construí el 1962 al centre del nucli urbà principal. El creixement del municipi, les modificacions i els agrupaments de població així ho demandaven, provocant que al final es trasllades la seu de la parròquia de Sant Andreu on és actualment. A dia d'avui depenen d'aquesta parròquia la resta d'esglésies del municipi, Sant Andreu de Castellcir i Santa Coloma Sasserra a més de totes les capelles menys Sant Pere de Marfà, que depèn de Santa Maria de Moià. Des de Castellcir s'administra també la parròquia de Sant Martí de Granera | 41.7607900,2.1502100 | 429359 | 4623566 | 1962 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84904-foto-08055-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Joan Barange | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 84910 | Església de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-andreu | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GAVÍN, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín i Editorial Pòrtic, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). ISBN 84-7306-410-0 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XI | Edifici àmpliament modificat i renovat que ha perdut bona part de la fesomia original, actualment és un edifici de planta rectangular i coberta a dues aigües. Correspon a un temple de planta basilical, format per nau central i dues laterals, on la del nord encara conserva l'absidiola original. Aquesta absidiola, fonamentada sobre la roca està ornamentada externament per un fris d'arcuacions cegues, bandes llombardes i lesenes. Les naus estan cobertes per un volta de canó mentre que les dues absidioles ho estan en volta en quart d'esfera. L'edifici ha sofert nombroses transformacions al llarg del segles, de fet la nau central apareix capçada per un cos de planta rectangular, on hi ha el presbiteri, des del qual s'accedeix a la sagristia, també de planta quadrangular. Aquesta reforma, substituí i per tant feu desaparèixer l'original absis central i l'absidiola sud, que cal pensar tindria la mateixa estètica que l'única conservada. Tot i les transformacions, encara es conserva a l'interior part de la tribuna o porxo d'un possible cor suportat per columnes amb capitells esculpits que sembla formaven part d'un antic atri romànic posteriorment reconvertit i traslladat a l'interior. Pel que fa a la construcció el parament és força regular, tot i que varia lleugerament segons les èpoques, en línies generals està format per carreus, més petits els d'època romànica i lleugerament més grans els corresponents a reformes posteriors. Les cantonades de l'edifici tenen carreus de majors dimensions perfectament escairats per definir les arestes. Al frontis, vers el nord hi ha el campanar, un prisma de planta rectangular i que consta de planta baixa i tres pisos. Aquesta modificació es va fer entre els anys 1617 i 1621, quan es substituí el del cimbori de l'edificació primitiva. L'últim pis del campanar té quatre obertures rectangulars rematades amb arc rebaixat, que deixen veure les campanes. La finestra est, per sobre l'absidiola romànica, està actualment tapiada. Al frontis, també s'hi detecta un altre modificació, de 1831 segons indica la data esculpida a la porta del temple, transformada en aquest moment, quan es remata la llinda amb un arc rebaixat també de pedra. Just per sobre la porta també hi ha una placa feta de rajols vidrats blancs on es llegeix, pintat i en castellà, Iglesia parroquial de San Andres de Castellcir. Per sobre la porta i centrat amb el carener hi ha rosetó circular delimitat per blocs de pedra treballada. A la mateixa façana, una mica més al sud hi ha un altre petit rosetó u òcul que estaria relacionat amb la nau lateral sud. L'ultima reforma documentada correspon al 1888 quan es va sobrealçar la volta del presbiteri i va desaparèixer l'altar major, un dels elements que van fer modificar de forma més visible la seva imatge original. L'any 2001 es van fer obres de manteniment a la teulada del campanar i façanes, el que implicà la reposició de tres campanes procedents de l'Hospital militar de Barcelona. | 08055-52 | A la parròquia de Sant Andreu, a l'est de l'actual nucli urbà | La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual, tot i així a la zona encara es conserven diversos masos que donen idea de com havia estat aquest nucli al passat. L'església té origen romànic, apareix documentada de de 939 i l'any 1011 ja constava com a parròquia de dret. Més endavant es va construir un temple consagrat el 1032 pel bisbe abat Oliva, l'edifici que ha arribat fins avui. També hi ha noticies dels anys 1092 i 1116, i es sap que fou consagrada als apòstols Andreu, Jaume i Joan, i al segle XIII una dels absidioles es va dedicar a Santa Maria. Posteriorment va anar patint diverses refomes com les documentades al anys 1650, 1760, 1831, 1888 i 1917. | 41.7600500,2.1607100 | 430231 | 4623476 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84910-foto-08055-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84910-foto-08055-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84910-foto-08055-52-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fins el 1962 s'hi va guardar la talla d'alabastre de la Verge Maria, que es va traslladar a l'església de Santa Maria a l'actual nucli urbà. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 84911 | Antiga Rectoria de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-de-sant-andreu | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). PLADEVALL FONT, Antoni. L'antiga església de Sant Andreu de Castellcir a: Programa de la festa major de Castellcir. Vic. 1971. | XVII | Algunes construcions en perill d'ensulsida | Edificació a ponent de l'antiga església parroquial, corresponent a una masia, antiga rectoria i fins a mitjans del segle XX una casa de pagès que es bastí coincidint amb la remodelació del temple al segle XVIII. És una masia rural amb façana a migdia i coberta a doble vessant composada per dos volums, amb planta baixa, pis i golfes. Des de l'església s'hi accedeix per ponent a través d'unes escales delimitades per murs de pedra que porten directament a la façana oest, que està completament arrebossada amb morter. En aquesta façana s'observa la diferencia de longitud dels dos cossos, el que provoca el seu retranqueix. Ambdós cossos tenen una porta rectangular d'entrada i obertures definides amb carreus i ampits de pedra. El volum situat més al nord, de planta rectangular i lleugerament més curt, correspon a la part més vella del conjunt, el que seria pròpiament la Rectoria Vella. És una edificació feta de maçoneria amb pedres irregulars sense devastar tot lligat amb morter de calç i arrebossat posteriorment. Les obertures són quadrangulars, definides amb carreus ben treballats. A l a façana nord n'hi ha fins a quatre, dues de petites i una tapiada a la banda oest i una de majors dimensions més a l'est amb una llinda amb la data 1731 i la inscripció PRAT RRMEFECIT, en aquesta mateixa façana hi ha una pedra angular amb la data 1718. Pel que fa al volum més gran, es a dir el sud, té la façana principal orientada a migdia i també apareix completament arrebossada. Les obertures són quadrangulars, en algunes són visibles brancals o llinda de pedra, però en altres es detecten reformes i reparacions fetes amb maó. La porta d'accés rematada amb arc rebaixat de maó, està a la meitat oest. A l'esquerra té una finestra i la dreta s'observen dues obertures més. Per sobre la porta hi ha un balcó amb barana de ferro, que té també una finestra a l'esquerra i dues més a la dreta seguint certa simetria. En aquesta façana a la banda oest de la porta hi ha una rajola vidrada blanca amb el numero 16, i a la banda est, n'hi ha un altre on es pot llegir cuartel Finalment destaca un balcó a la façana oest que té una llinda amb la data 1627. El conjunt es troba força deteriorat, amb risc d'ensulsida de la coberta. A banda dels dos volums principals, a l'entorn hi ha altres construccions, que farien les funcions de magatzems, algunes adossades a la paret sud del cementiri. | 08055-53 | A la parròquia de Sant Andreu, al sud del temple | La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual, tot i així a la zona encara es conserven diversos masos que donen idea de com havia estat aquest nucli al passat. Tot i que l'església té origen romànic, la masia que feu funció d'antiga rectoria no es construí fins el segle XVIII coincidint amb la remodelació del temple durant aquesta centúria. | 41.7600000,2.1603200 | 430199 | 4623471 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84911-foto-08055-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84911-foto-08055-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84911-foto-08055-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També inclou el Mas Tomàs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 84917 | Molí del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-bosc | XVIII | Abandonat, parcialmetn ensulsit | Edificació en força mal estat de conservació formada per un cos amb planta baixa, primer, segon pis i golfes cobert a doble vessant. Conduit tant amb sense devastar com lleugerament carejada, tot lligat amb morter de calç i distribuït formant filades més o menys regulars. L'estructura conserva diverses obertures, de mides diverses, i sense una simetria regular però bona part d'elles definides per brancals i llindes de pedra. Algunes de les obertures presenten reixes de ferro forjat. Sembla que al segle XIX es construí una xemeneia de maó vist per a eliminar les restes produïdes per les turbines de vapor, però actualment es troba o bé ensulsida o engolida per la vegetació. En destaquen les restes d'una gran bassa de forma ovalada situada al nord de les construccions. | 08055-59 | Al sud est de l'actual nucli urbà, entre aquest i el Mas de la Vileta Nova. | Una de les nombroses edificacions aixecades a la vora de la riera de Castellcir, aprofitant la força de l'aigua. Construït entre els segles XVII i XVIII, amb importants transformacions al segle XIX, es troba molt a prop dels masos de la Vileta i Sans. Formaria part del conjunt d'edificacions vinculades a la parròquia de Sant Andreu. A la llera de la riera, i a tocar del molí hi ha una sèrie d'orificis excavats a la roca, similars als documentats al jaciment de la Riera de Castellcir, 800 m més al nord i que potser podrien estar relacionats tant amb el molí com ser anteriors. En qualsevol cas indicarien l'intensiu aprofitament del curs d'aigua a la zona. | 41.7555300,2.1594600 | 430122 | 4622975 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84917-foto-08055-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84917-foto-08055-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84917-foto-08055-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis CulturalsI | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 84919 | Barraca de marge del Sot d'en Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-del-sot-den-grau | Petita cavitat quadrada encabida dins un mur de pedra seca. L'espai no sobrepassa el d'un cub de 80 cm de costat, mentre que l'obertura, allindanada, fa uns 50 cm. Per tant, no es tractaria d'una cabana on aixoplugar-se, sinó més aviat d'un espai on deixar les eines necessàries per al conreu dels bancals on es troba. | 08055-61 | Entre el nucli urbà i el mas de Mont-ras | 41.7613400,2.1514200 | 429460 | 4623627 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84919-foto-08055-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84919-foto-08055-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84919-foto-08055-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 84920 | El casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casal-5 | XX | Edifici de planta rectangular amb coberta a doble vessant i amb una superfície entorn els 400 m2. Correspon a una sala polivalent que acull les principals activitats culturals del municipi. La façana principal é planta rectangular i està feta amb maó vist, esdevenint un gran full que sobrepassa l'alçada de la coberta. A la façana i per sobre la porta rectangular de fusta i hi ha un voladís d'obra. També a la façana principal hi ha el tauló d'anuncis i la parada del bibliobús. La resta de l'edifici està arrebossat i pintant de groc i presenta una bateria de finestres a banda i banda. A tocar del casal hi ha la llar d'infants del municipi, el petit Camacurt. | 08055-62 | Plaça Abat Escarré s/n | 41.7605500,2.1513700 | 429455 | 4623539 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84920-foto-08055-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 84921 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-9 | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII-XVIII | Gran edificació amb diversos cossos i dependències annexes. En línies generals correspon a una construcció feta amb mur de maçoneria, on portes i finestres estan definides per carreus ben escairats. Les cantonades dels diferents cossos també presenten grans blocs de pedra, el que ajuda a resseguir el seu creixement constructiu. Actualment tota l'edificació conserva restes d'un arrebossat blanc, que es manté de manera molt desigual. La construcció principal i més antiga correspondria a un edifici de planta rectangular amb coberta a un vessant, planta baixa, pis i golfes, orientat a sud on hi hauria l'entrada principal. La porta és adovellada, amb la singularitat que la dovella central està composta per dos blocs. Just per sobre la porta hi ha una petita finestra quadrangular. A l'est d'aquesta obertura, i a la mateixa planta, se n'intueixen dues més, ambdues tapiades, una de les quals podria ser una espitllera. A l'oest d'aquest cos, n'hi ha un altre de petites dimensions i de dos pisos en el que destaca un balcó a la planta pis i una gran arcada de pedra, amb arc de mig punt a la planta baixa. Adossat a aquest cos pel sud, i tapiant parcialment la porta principal hi ha un altra edificació de planta quadrangular i coberta a una vessant. S'hi accedia per l'est, de fet, a la planta baixa hi ha una porta rectangular, definida amb blocs de pedra, actualment tapiada. Just per sobre, es veu una finestra quadrangular, també definida per grans blocs de pedra i una galeria amb arc de mig punt orientada a sud. Encara adossat a aquest primer cos, però per la banda nord, hi ha un altre cos de planta quadrangular en el que destaca una galeria amb una gran obertura amb arc de mig punt al pis superior. Per últim i adossat per l'est a cos principal en trobem un altre, de majors dimensions i planta rectangular amb coberta a doble vessant. Segons es desprèn dels blocs de pedra de les cantonades, hauria crescut en sentit oest a partir de dos cossos adossats un a l'altre. Està format per planta baixa, pis i golfes, té totes les obertures de forma rectangular i delimitades per carreus ben escairats. La seva distribució és simètrica, la planta baixa hi ha la porta principal, rectangular amb arc rebaixat a la part superior i una finestra. Per sobre d'aquests i de manera idèntica a cada una de les plantes hi ha dues obertures més. L'únic element que trenca aquesta simetria és una petita obertura, a tocar de la porta principal. A l'alçada del primer pis, entre les finestres hi ha la imatge d'un sant, feta amb rajoles, que fa l'acció de sembrar. A l'oest encara hi trobem altres cossos adossats, de menor alçada, alguns d'ells de construcció força moderna, ja que presenten cobertes metàl·liques. A l'entorn immediat de la construcció principal hi ha una bassa d'aigua, un pou així com nombroses pallisses i magatzems, molts d'ells fets de pedra. | 08055-63 | Al nord-est del nucli urbà a l'oest de la riera de Fonts Calents. | Apareix a la documentació des d'inicis del segle XV. | 41.7797000,2.1364000 | 428232 | 4625677 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84921-foto-08055-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84921-foto-08055-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84921-foto-08055-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 84923 | Poua de les Berengueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-les-berengueres | AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68. | XVII-XIX | Engolida per la vegetació. La cúpula està parcialment ensulsida. | Construcció cilíndrica semisoterrània de més de 8 m de diàmetre i uns 6,7 m d'alçada, bona part de la qual està excavada al subsòl geològic. Correspon a una construcció de maçoneria, feta amb pedres sense devastar col·locades formant filades més o menys regulars. La construcció estaria coberta per una cúpula semiesfèrica que malauradament està completament ensulsida. On arrencaria la cúpula i per la banda nord hi ha una obertura quadrangular, i també n'hi ha una altre al sud. A l'interior s'observen diferents encaixos que podrien estar destinats a sostenir les bastides que permetrien l'accés o els elements que subjectarien la politja d'extracció. Per la banda nord, i a tocar del camí que transcorre paral·lel a la riera de Fonts Calents hi ha una construcció de planta quadrangular, possiblement una rampa, adossada a la cúpula que segurament estaria vinculada al procediment d'extracció i transport i d'entrada a l'estructura. Actualment l'estructura es troba engolida per la vegetació, i no és visible ni el fons ni alguna de les obertures. Part del pou amenaça ensulsida. | 08055-65 | Al sud de la Riera de Santa Coloma a l'est del Collet de la Costa. | La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. | 41.7836300,2.1495100 | 429326 | 4626103 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84923-foto-08055-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84923-foto-08055-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84923-foto-08055-65-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Per la proximitat amb la Poua de Sant Jeroni, reben popularment el nom conjunt de 'les Poues'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 84924 | Molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-3 | AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). Bolòs i Masclans, Jordi; Nuet i Badia, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres. (Ventall; 1). | XX | Hi ha un habitatge construit just a sobre. | Edifici de planta de planta quadrangular d'un sol cos fet amb murs de maçoneria, amb planta baixa, planta pis i golfes, i coberta a doble vessant. L'entrada a l'edifici es per l'oest on s'observa una porta rectangular, sobre la qual i ja al primer pis hi ha tres finestres quadrades. En les parets nord i sud les obertures tenen les mateixes característiques però de tres, passen a dos. A les golfes només s'observa una finestra per façana. Damunt les restes del vell molí hi ha actualment una casa edificada durant el segle XX, que son les restes actualment visibles. Tot i així sembla es versemblant intuir que l'aigua entrava al moli per la banda est del mateix, que es troba a tocar de la riera de Fonts Calents. Una mica més al nord, hi ha la font del Molí Vell, i al sud, i també en el curs de la riera, hi ha el molí Nou i la font i poua de glaç de la Vinyota. | 08055-66 | A l'oest del nucli urbà, a l'est del camí d'Esplugues i al sud e la Font del molí vell. | Els molins hidràulics han estat presents al món rural català, ajudant a moltes de les tasques diàries com la molta, premsat, forjat, fabricació de pólvora, paper, molins bataners, etc, per tant molts d'ells, es trobaven a tocar o en les pròpies cases de pagès. Com el seu nom indica, tots ells es funcionaven per la força de l'aigua generada a partir d'un salt d'aigua que movia les pales d'una roda, ja fos vertical o horitzontal. El moviment circular d'aquestes rodes es transmetia instantàniament a les moles de pedra. Aquesta mecànica aprofitava el mateix camí de l'aigua i en primer lloc hi havia la resclosa, un tancat artificial construït al llit del riu. S'han documentat nombroses restes de rescloses medievals fetes amb estacades de troncs, gracies a les incisions fetes sobre la roca. Durant l'època moderna i contemporània, les antigues rescloses, s'aniren substituint per rescloses de pedra. Seguiment l'aigua es canalitzava per un rec que la treia del curs del riu per acumular-la en una bassa adossada a l'edifici del molí. Aquesta acumulació d'aigua era necessària per donar pressió al molí. La necessitat de desguassar l'excés d'aigua de la bassa, abans no es vesses, es feia mitjançant un sobreeixidor, dit també estellador. Seguidament l'aigua de la bassa descendia amb pressió cap a l'interior del molí gràcies a dues estructures, el cup i la canal vertical, una tècnica utilitzada ja des del segle XII. El doll d'aigua queia dins del carcabà, al pis inferior del molí, a través d'aquestes estructures, amb una pressió que feia girar la roda hidràulica que hi havia just a sota. L'eix de la roda transmetia el moviment cap al pis superior on es trobaven instal·lades les moles i tot l'equipament necessari per a la mòlta o l'activitat que s'hi realitzés. Hi havia, segons el tipus d'activitat diferents tipus de roda hidràulica. Tot i que l'ús de molins hidràulics ja es remunta a època romana, començaren a generalitzar-se durant l'edat i mitjana i sobretot entre els segles XVII-XIX. Alguns indicatius sobre la cronologia del molins els trobaríem en les rescloses, ja que sembla que les de fusta, s'haurien d'adscriure a època medieval. A partir del segle XVIII ja son de pedra, tot i que en alguns llocs s'aprofiten les medievals i fins i tot les instal·lacions del antics molins. | 41.7658500,2.1329900 | 427933 | 4624143 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84924-foto-08055-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84924-foto-08055-66-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com Molí d'Esplugues.Durant la visita no es va accedir a l'interior, amb el que es desconeix si es conserven restes del molí. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 84925 | Masia d'Esplugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-desplugues | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII-XVIII | Edificació construïda sota una balma, a peus de la riera de Fonts Calents. L'edifici té planta allargada adaptada a l'orografia de la balma, que li fa parcialment de teulada i de tancament posterior. Es distingeixen diferents cossos, adossats uns als altres i a diferents alçades, adaptats a les dimensions de la balma i aixecats en diferents èpoques. Tot i això en algun cas el cos no tanca completament contra la roca a la part superior, cosa que permet tenir galeries o balcons en algun dels pisos superiors. Tot l'edifici està fet amb murs de maçoneria de pedres sense devastar i còdols, formant filades més o menys regulars lligades amb morter, excepte els cossos dels extrems que són amb pedra seca o lligats amb fang. Les obertures de l'edifici, força nombroses s'adapten a les necessitats de cada cos. Si bé de forma general la seva distribució no presenta cap simetria, aquesta si es detecta de forma individual en cada un dels cossos. De sud a nord, el primer cos correspon a una construcció de petites dimensions, d'una planta i coberta a un vessant adossada a la roca. Té dues portes una cada extrem i correspon a un galliner o cobert pel bestiar. A continuació trobem un altre cos amb dos mòduls a diferent alçada adossats un a l'altre. En el mòdul més baix, al sud, hi ha planta baixa i pis mentre que el mòdul nord té planta baixa, pis i golfes. En aquest últim trobem la porta d'accés, rectangular, just per sobre, hi ha una finestra a la planta pis amb la data 1748 a la llinda i finalment una altra finestra de menors dimensions a les golfes. Al mòdul sud, i mantenint la simetria horitzontal, trobem dues petites finestres a la planta baixa i dues finestres més a la planta pis, una de gran i un altre de petita. A la finestra de majors dimensions hi ha la data 1755 a la llinda. A continuació trobem el cos més gran, que té forma de U, ja que a la part superior hi ha un petit espai obert. En aquest cos trobem una porta rectangular i seguint l'eix de simetria, just per sobre una finestra a la planta pis, i un altre a les golfes de menors dimensions. A la resta del mòdul hi ha dues petites finestres més, també quadrangulars, la de la planta pis, té una petita fornícula triangular al coronament. Totes les obertures estan delimitades amb blocs carejats. A continuació i en direcció nord, trobem el següent mòdul, que només té planta baixa i planta pis, ja que l'espai que ocuparien les golfes està completament obert. En aquesta part superior la superfície de la balma està plena de sutge, potser perquè hi havia la sortida de fums de la llar de foc. Aquest mòdul no té porta d'accés, per tant es comunicava amb la resta de l'edifici per l'interior. Pel que fa a les obertures té tres finestres de mides diverses a la planta baixa, i tres més a la planta pis. En aquest cas, una de les obertures correspon a l'únic balcó de tota l'edificació. Totes les finestres estan delimitades per carreus carejats. L'últim mòdul, només d'una planta correspon a un altre magatzem fet amb pedra seca. Té una porta rectangular i s'hi detecten diverses reformes a la façana. Presenta dues petites obertures a la part superior delimitades amb maons. Entorn de l'edifici, hi ha escampats per l'espai, abeuradors de pedra i altres elements dedicats a l'activitat agrícola. Durant la visita i a l'aflorament rocós just davant de la riera, també es van detectar diversos encaixos i retalls a la roca vinculats segurament a construccions de caràcter perible. A banda de tots aquests elements, hi ha dos edificis més. Un es troba al nord en un camp a cota superior al que s'accedeix per unes escales de pedra des de l'exterior del mas. En una de les finestres d'aquest cobert, també hi ha una llinda amb data del segle XVIII. L'altre cos, un cobert independent està a l'est i acull un dels radials de l'Ecomuseu del Moianès, el que tracta de l'aprofitament dels recursos naturals del bosc en època preindustrial. És a dir com els masos eren autosuficients, emmagatzematge de menjar, recol·lecció de plantes medicinals, bolets, transformació de la llenya en carbó, etc. Aquest cobert és la primera part de la casa visitable pel públic. És el lloc on s'atenen les visites i on s'hi fan algunes activitats. La resta de la casa s'està rehabilitant. | 08055-67 | A 1,9 km de la carretera BV-1310 en el pk 3.8 | El topònim Esplugues està documentat des del 1192 com a mas de Bernat d'Esplugues, tot i així l'edifici actualment conservat fou aixecat al segles XVII-XVIII, tal i com es desprèn de les llindes d'algunes finestres. Aquest indret va estar habitat des de l'època alt-medieval fins l'any 2002. | 41.7686400,2.1337200 | 427997 | 4624452 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84925-foto-08055-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84925-foto-08055-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84925-foto-08055-67-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Acull un dels radials de l'Ecomuseu del Moianès. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 84931 | Pou de glaç de Can Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-vilardell | AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68. | XVII-XIX | Engolida per la vegetació i parcialment ensulsida | Construcció semisoterrània que segueix la tipologia típica d'aquest tipus de construccions. Té una planta circular d'uns 7.30 m de diàmetre i d'una alçada entorn els 5.10 m. Segurament tenia una cúpula semiesfèrica, però avui s'ha perdut quasi completament. Tanmateix l'arrencament d'aquesta coberta segurament es trobaria a nivell del camí que ressegueix la riera, pel que podria haver assolit quasi els 8 m d'alçada interior. Actualment l'estructura es troba en força mal estat de conservació, engolida per la vegetació, pel que no ha estat possible identificar les obertures. | 08055-73 | A l'est del camí de Vilardell, paral·lel al torrent del Bosc i el riu Tenes. | La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. | 41.7459900,2.1595100 | 430116 | 4621916 | 08055 | Castellcir | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84931-foto-08055-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84931-foto-08055-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84931-foto-08055-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 84932 | Capella de la Concepció de Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-concepcio-de-maria | XVII | Capella d'una sola nau amb planta rectangular i coberta de teula àrab a dos vessants i absis pla. Té un petit campanar d'espadanya, molt senzill, fet de maons i coronament triangular, amb una petita campana. La construcció és aixecada a partir de murs de maçoneria, que actualment es troben completament arrebossats i pintats de blanc excepte a la façana posterior. La porta d'accés es troba a l'oest, és rectangular i està definida per blocs de pedra perfectament escairats. En destaca la llinda monolítica, amb una inscripció 'Capella intitulada Nostra Sra. de la Concepció feta fer per lo molt Ravarent Joseph Bosch, rector de Sant Llorenç d'Hortons, Bisbat de Barcelona 1674' Sobre la llinda hi ha una petita finestra rectangular delimitada per blocs de pedra carejada. L'església està construïda sobre la roca i per tant es troba lleugerament elevada del nivell de circulació. Per accedir-hi, hi ha una escala amb set graons amb barana d'obra a banda i banda. La porta actual és de fusta i té dues petites obertures amb reixes de ferro decorades amb el monograma de Jesús i Maria respectivament. L'interior és sobri, té el terra pavimentat amb rajoles de 30x30 m i dos bancs de fusta a tocar de les parets de la nau. A l'absis i presbiteri s'observen restes, força malmeses de decoració pictòrica. Entre les figures identificades hi ha la Verge Maria, dos àngels i un Sant. L'edifici es troba al pati exterior del mas, a tocar del Graner. | 08055-74 | Al mas del Bosc, sud est del nucli urbà. | Capella aixecada al segle XVII per satisfer les necessitats religioses del mas, que apareix documentat des de segle XVI. Tanmateix l'edifici actual sembla que seria del segle XVII, amb transformacions posteriors dels segles XVIII i XIX. L'església fou consagrada el 1673, i la feu construir Josep Bosch, fill de la masia, que fou rector de Sant Llorenç d'Hortons. | 41.7533900,2.1684800 | 430870 | 4622730 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84932-foto-08055-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84932-foto-08055-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84932-foto-08055-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 84933 | El Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-4 | XVII-XX | Reformat al segle XX | Edificació amb diversos cossos i dependències annexes incloent la capella amb advocació a Concepció de Maria. En línies generals correspon a un mas de grans dimensions força transformat i ampliat, però que tindria un primer cos del segle XVII. Construït sobre la codina, el que explica la diferència de nivell d'alguna de les seves edificacions, en origen estava fortificat. A la part més elevada de la propietat hi ha l'església i també un gran graner, amb planta baixa pis i golfes, amb una gran porta definida per carreus i rematada amb arc de mig punt de maons. Al primer pis trobem una galeria amb tres finestres també amb arc de mig punt i reixes de fusta. A les golfes, i amb eix de simetria respecte a la porta, hi ha també una finestra amb arc de mig punt i dues petites finestres quadrangulars a banda i banda. L'embigat de fusta d'aquest graner, com a mínim l'existent entre la planta baixa i el primer pis, està en molt bon estat de conservació, de fet s'ha reforçat en època recent amb l'objectiu de mantenir les bigues de fusta originals. Davant aquest graner hi ha un gran pati, parcialment enrajolat amb rajols quadrants col·locats a caixó. Des d'aquest pati es té accés a l'edifici principal, que obre porta al nord, a aquesta cota, a l'alçada de la tercera planta. Des del pati superior i a través d'unes escales s'accedeix a la part inferior del mas, a una altra espècie de pati distribuïdor des d'on es té accés a les diverses dependències. L'edifici principal, datat al segle XVII, tenia quatre pisos d'alçada i una galeria de porxo amb arcs de mig punt a l'última planta, però està completament reformat. És de planta rectangular i té coberta a dues aigües. Al sud obre una porta de planta rectangular amb llinda i brancals de pedra. A tocar de la porta per la banda est, hi ha una espècie de pou/font amb un coronament triangular amb motllures de pedra molt ben treballades. L'estructura té una petita porta de fusta amb un escut i una torre esculpida. De la cantonada oest de l'edifici principal arrenca un pont d'un sol ull fet amb arc de mig punt, que comunica l'edifici principal amb un cos independent al sud, de planta rectangular. Té una única planta i sembla destinat a magatzems i garatges. En aquest pont hi ha per la banda sud un escut de pedra que té una torre amb base arrodonida al centre. Per la banda nord, hi ha un altre escut, també de pedra, on es llegeix Albert Torelló Enrich 1987. Just en el punt on arrenca aquest pont i encara en l'edifici principal, encastada a la cantonada de la casa hi ha una columna, reaprofita i sense funcionalitat arquitectònica. Té fust hexagonal i capitell rectangular i la data 1684 inscrita al capdamunt. Adossat a l'edifici principal per la banda oest, hi ha un altre cos, de planta quadrada i coberta a dues aigües, amb planta baixa i dos pisos. Té l'accés principal al sud, definit per una gran portada de pedra adovellada amb arc de mig punt, a l'est de la porta hi ha una petita finestra i un banc de pedra adossat a la façana. A la primera planta hi ha dues obertures més, seguint la simetria. La finestra de majors dimensions es troba per sobre la porta d'entrada i té a la llinda de pedra un escut gravat amb la data 1638 amb un pi, un roure i una guilla. Per sobre aquesta finestra, i ja al segon pis, en trobem un altre de menors dimensions també delimitada per carreus ben escairats. A les façanes est i nord, s'observen força obertures, totes elles de petites dimensions i distribuïdes regularment, en molts casos tenen ampits de pedra motllurats. És a la façana nord on s'intueixen de forma més clara els diferents cossos de l'edifici i com han anat creixent progressant al llarg del temps. És també en aquesta façana, on el parament apareix menys alterat. Dins el recinte principal, i comunicat a través del pati distribuïdor també s'accedeix a una petita edificació independent, de planta quadrangular, situada a l'oest de les edificacions principals. A l'interior de la casa, sembla que es conserven murs amb grans blocs de pedra treballada, i la cuina el paviment és fet amb rodes de molí. Aquest reaprofitament de pedres treballades també s'observa en les façanes de l'edifici principal. | 08055-75 | Al sud est del nucli urbà, a l'est del torrent del bosc | Gran edificació documentada des de 1553. Sembla que els eu nom anterior era, Mas Torrents, en alguns altres documents posteriors apareix com a Torrents i Bosc. Tanmateix i per les característiques constructives de les edificacions que han arribat a l'actualitat, així com d'algunes llindes, l'edifici va patir transformacions importants al segle XVII, i segurament als segles XVIII i XIX. Ja al segle XX, les últimes reformes li han donat la fisonomia actual. | 41.7534900,2.1680800 | 430837 | 4622741 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84933-foto-08055-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84933-foto-08055-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84933-foto-08055-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 84934 | El Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-nou-0 | AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). Bolòs i Masclans, Jordi; Nuet i Badia, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres. (Ventall; 1). | XVII-XIX | Engolit per la vegetació i parcialment ensolsit | Edifici de dimensions importants situat al sud de la riera de Castellcir, a la confluència d'aquesta amb el Torrent del Bosc. Actualment és un edifici engolit per la vegetació i s'han perdut totes les cobertes de les plantes superiors. Correspondria a una construcció de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos com a mínim, amb obertures definides amb pedres treballades. A la façana sud, s'observen diversos contraforts així com la sortida d'aigua del molí, l'estellador, feta amb volta de mig punt. Aquest sobreeixidor comunicava amb una petita canal, que segurament retornava l'aigua sobrant a la riera. De les plantes superiors de l'edifici, més enllà dels murs en alçada no es conserva res, però així i tot, en destaquen les restes, encara dempeus de la planta baixa. En concret es tracta de tres sales diferenciades, totes elles amb coberta de pedra en volta de mig punt. Una d'elles correspon a una cisterna, la sala central encara hi ha el que podria correspondre al carvavà o cacau on es conserven possiblement el rodet i l'arbre del mecanisme de molta. Així i tot també s'observen algunes compartimentacions i una mola. Aquesta sala conserva dues pilastres centrals, adossades a la paret de les que arrencarien dues voltes de pedra de mig punt. La tercera sala, de dimensions molt menors, també té volta en arc de mig punt. A l'exterior de l'edifici principal i ja a la llera de la riera, es van comptabilitat una canal i un mínim de 27 orificis circulars excavats a la roca. Per les seves característiques i ubicació podrien formar part de la reclosa que canalitzava l'aigua, | 08055-76 | Al sud est de nucli urbà, a l'est de la riera de Castellcir | Els molins hidràulics han estat presents al món rural català, ajudant a moltes de les tasques diàries com la molta, premsat, forjat, fabricació de pólvora, paper, molins bataners, etc, per tant molts d'ells, es trobaven a tocar o en les pròpies cases de pagès. Com el seu nom indica, tots ells es funcionaven per la força de l'aigua generada a partir d'un salt d'aigua que movia les pales d'una roda, ja fos vertical o horitzontal. El moviment circular d'aquestes rodes es transmetia instantàniament a les moles de pedra. Aquesta mecànica aprofitava el mateix camí de l'aigua i en primer lloc hi havia la resclosa, un tancat artificial construït al llit del riu. S'han documentat nombroses restes de rescloses medievals fetes amb estacades de troncs, gracies a les incisions fetes sobre la roca. Durant l'època moderna i contemporània, les antigues rescloses, s'aniren substituint per rescloses de pedra. Seguiment l'aigua es canalitzava per un rec que la treia del curs del riu per acumular-la en una bassa adossada a l'edifici del molí. Aquesta acumulació d'aigua era necessària per donar pressió al molí. La necessitat de desguassar l'excés d'aigua de la bassa, abans no es vesses, es feia mitjançant un sobreeixidor, dit també estellador. Seguidament l'aigua de la bassa descendia amb pressió cap a l'interior del molí gràcies a dues estructures, el cup i la canal vertical, una tècnica utilitzada ja des del segle XII. El doll d'aigua queia dins del carcabà, al pis inferior del molí, a través d'aquestes estructures, amb una pressió que feia girar la roda hidràulica que hi havia just a sota. L'eix de la roda transmetia el moviment cap al pis superior on es trobaven instal·lades les moles i tot l'equipament necessari per a la mòlta o l'activitat que s'hi realitzés. Hi havia, segons el tipus d'activitat diferents tipus de roda hidràulica. Tot i que l'ús de molins hidràulics ja es remunta a època romana, començaren a generalitzar-se durant l'edat i mitjana i sobretot entre els segles XVII-XIX. Alguns indicatius sobre la cronologia del molins els trobaríem en les rescloses, ja que sembla que les de fusta, s'haurien d'adscriure a època medieval. A partir del segle XVIII ja son de pedra, tot i que en alguns llocs s'aprofiten les medievals i fins i tot les instal·lacions del antics molins. | 41.7480600,2.1595600 | 430123 | 4622145 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84934-foto-08055-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84934-foto-08055-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84934-foto-08055-76-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com molí nou del Bosc | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 84938 | Barraca 6 de la Soleia de Serramitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-de-la-soleia-de-serramitja | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Cobeta ensulsida | Construcció de pedra seca orientada a sud de planta quadrada amb la part posterior adossada al terreny. Té una coberta amb falsa cúpula, parcialment ensorrada a la zona central. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada, amb llinda única i una petita finestra just per sobre, també té un altre petita obertura al centre est. L'aflorament rocós sobre la que està construïda, va servir com a lleixa a l'interior. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. | 08055-80 | Al limit nord del nulci de Marfà, Polígon 7, Parcel·la 15 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7858800,2.0459100 | 420720 | 4626443 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84938-foto-08055-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84938-foto-08055-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84938-foto-08055-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca nº 8576 de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 84939 | Barraca 7 de la Soleia de Serra Mitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-de-la-soleia-de-serra-mitja | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Coberta parcialment ensorrada | Construcció de pedra seca orientada a oest de planta semi circular amb la façana lleugerament més recta. Coberta amb falsa cúpula, parcialment ensorrada, tanmateix encara són visibles les restes d'un petit ràfec (escopidor) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m amb llinda única composta d'una pedra plana, i té dues petites obertures a nord i sud. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. | 08055-81 | A Marfà. als cingles de Serramitja. Al sud de Santa Magdalena. | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7875400,2.0500200 | 421063 | 4626624 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84939-foto-08055-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84939-foto-08055-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84939-foto-08055-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturlals) | Al cadastre surt com terme municipal de Moia, però al ICGC pertany a Marfà, terme de Castellcir.Correspon a la barraca nº 8584 de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/