Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82606 | Barraca codi 10863 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10863 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada, amb vegetació a l'interior. | <p>Petita barraca de pedra seca del tipus terrera, que està completament integrada en un dels marges de pedra seca de la zona. Està orientada al sud-est i presenta una planta rectangular coberta amb una falsa cúpula lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra escairats de diverses mides. També compta amb un marxapeu bastit amb un bloc de pedra rectangular. No ha estat restaurada.</p> | 08095-270 | Carretera BV-1245, km. 8,5 | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7315500,2.0664500 | 422361 | 4620392 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82606-foto-08095-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82606-foto-08095-270-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82607 | BARRACA CODI 10898 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10898 | NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019). | XIX | La part superior de la coberta està enderrocada i està tapada per la vegetació. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. Tot i això, la part posterior de l'estructura s'assenta damunt del vessant de la zona. Presenta una planta circular i està coberta amb una falsa cúpula amb la part superior lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb la llinda plana i prima i els brancals bastits amb blocs de pedra escairats de diverses mides. No ha estat restaurada. | 08095-271 | Camí de Tantinyà | A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. | 41.7209500,2.0717200 | 422787 | 4619211 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82607-foto-08095-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82607-foto-08095-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82607-foto-08095-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 98|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82608 | Barraca codi 11249 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11249 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Petita barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és irregular i s'assenta al marge del terreny i a uns grans blocs de pedra naturals. Presenta un elevat grau d'enderroc que afecta la pràctica totalitat de l'estructura, restant només un tram del mur lateral dempeus. L'accés a l'interior està completament enderrocat. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-272 | Carena de les Grutes | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7284500,2.0473600 | 420770 | 4620065 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82608-foto-08095-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82608-foto-08095-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82608-foto-08095-272-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82609 | Barraca codi 11807 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11807 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, integrada a una de les feixes de pedra seca de la zona i orientada al sud-oest. Presenta una planta circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes i acabada en un voladís que envolta tota la coberta. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una gran llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra escairats de diverses mides. A l'interior hi ha un bloc rectangular de pedra a mode de banqueta. No ha estat restaurada i està afectada per la vegetació de la zona. Davant seu, a la banda de migdia, hi ha dues fileres de murs de pedra seca disposats en paral·lel que delimiten un camí en direcció a les masies del Girbau.</p> | 08095-273 | Sender dels Plans del Girbau | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7420700,2.0521700 | 421186 | 4621573 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82609-foto-08095-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82609-foto-08095-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82609-foto-08095-273-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 82610 | Barraca codi 11854 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11854 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Elevat grau d'enderroc i afectada per la vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta bona part de l'estructura. Ha perdut l'accés, tota la part posterior de l'estructura i bona part de la coberta, tot i que era de falsa cúpula. L'interior està colonitzat per la vegetació arbustiva. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que també fa força difícil el seu accés.</p> | 08095-274 | Serra de cal Cintet | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7210000,2.0437000 | 420456 | 4619242 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82610-foto-08095-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82610-foto-08095-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82610-foto-08095-274-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82611 | Barraca codi 11889 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11889 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc de la coberta i d'un lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta interior és ovalada, tot i que compta amb un afegit lateral que fa que exteriorment sigui irregular. Està coberta amb una falsa cúpula amb la part superior enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura trapezoïdal, amb la llinda plana. Al seu costat s'observa un enderroc lateral del parament. No ha estat restaurada i està afectada per la vegetació de la zona</p> | 08095-275 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7242400,2.0491000 | 420909 | 4619596 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82611-foto-08095-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82611-foto-08095-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82611-foto-08095-275-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82612 | Barraca codi 11914 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11914 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc important de la part davantera. | <p>Barraca de pedra seca del tipus terrera, integrada en un dels marges de pedra seca de la zona i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta la coberta i tota la part davantera de l'estructura, incloent-hi el portal d'accés. Les lloses de la cúpula són aterrades al seu interior. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que també fa difícil el seu accés.</p> | 08095-276 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7243300,2.0452100 | 420586 | 4619610 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82612-foto-08095-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82612-foto-08095-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82612-foto-08095-276-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82613 | Barraca codi 11929 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11929 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Engolida per la vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. De fet, la part posterior de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular, tot i que arrodonida, i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés d'obertura trapezoïdal amb la llinda formada per una llosa. L'interior està rebaixat uns 0,50m respecte el nivell exterior per aconseguir una superfície plana. També hi ha un cocó en un dels laterals d'obertura quadrada. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que també fa força difícil el seu accés.</p> | 08095-277 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7243000,2.0429000 | 420394 | 4619609 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82613-foto-08095-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82613-foto-08095-277-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82614 | Barraca codi 11975 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11975 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Engolida per la vegetació, amb la coberta enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al nord. De fet, la part posterior de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular i té la coberta enderrocada. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda caiguda als seus peus. No ha estat restaurada i el seu interior està completament cobert de vegetació, de la mateixa manera que els seus laterals. En general queda força amagada pels arbusts i esbarzers de la zona.</p> | 08095-278 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7236200,2.0450300 | 420570 | 4619531 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82614-foto-08095-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82614-foto-08095-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82614-foto-08095-278-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82615 | Barraca codi 11976 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11976 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. De fet, la banda de tramuntana de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra grans. L'interior està rebaixat respecte el nivell exterior per aconseguir una superfície plana. També hi ha un petit cocó en un dels laterals d'obertura quadrada. No ha estat restaurada i queda força amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.</p> | 08095-279 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7240900,2.0456500 | 420622 | 4619583 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82615-foto-08095-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82615-foto-08095-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82615-foto-08095-279-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82616 | Barraca codi 12249 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12249 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Tota la part superior enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és ovalada i presenta un important enderroc de tota la coberta i bona part de l'estructura,incloent-hi l'accés. No ha estat restaurada i queda força afectada i amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona, que alhora fa difícil el seu accés.</p> | 08095-280 | Carena de Biguetes - Serrat del Coronell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7187100,2.0547900 | 421376 | 4618977 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82616-foto-08095-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82616-foto-08095-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82616-foto-08095-280-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82617 | Barraca codi 12250 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12250 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. De fet, una de les bandes de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra grans. No ha estat restaurada i queda força amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona, que alhora fa difícil el seu accés.</p> | 08095-281 | Carena de Biguetes - Serrat del Coronell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7186200,2.0559600 | 421473 | 4618966 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82617-foto-08095-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82617-foto-08095-281-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 82618 | Barraca codi 12318 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12318 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc important. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta exterior és circular, mentre que a l'interior és ovalada i força estreta. Alhora està rebaixat respecte el nivell dels camps exteriors. Presenta una coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes, actualment molt enderrocada, amb terra a l'exterior. La banda de l'accés també està completament enderrocada. No ha estat restaurada.</p> | 08095-282 | Pla del Milhomes | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7321800,2.0640800 | 422165 | 4620464 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82618-foto-08095-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82618-foto-08095-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82618-foto-08095-282-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82619 | Barraca codi 12402 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12402 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és ovalada i està completament enderrocada, restant només les dues filades inicials de l'estructura. No ha estat restaurada i queda força afectada i amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona, que alhora fa difícil el seu accés.</p> | 08095-283 | Serrat del Clapers | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7125700,2.0644300 | 422170 | 4618287 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82619-foto-08095-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82619-foto-08095-283-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82620 | Barraca codi 12712 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12712 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc de la coberta. | <p>Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, integrada a una de les feixes de la zona i orientada al nord. Presenta una planta rectangular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes, amb un petit enderroc a la part superior. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una estreta i llarga llinda. L'interior té molt poca alçada, però és molt profund. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.</p> | 08095-284 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7446800,2.0454000 | 420627 | 4621869 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82620-foto-08095-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82620-foto-08095-284-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82621 | Barraca codi 12713 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12713 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. Presenta una planta circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una doble llinda plana i els brancals bastits amb roca natural de la zona i blocs de pedra escairats. L'interior compta amb banc per seure bastit amb lloses de pedra planes. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.</p> | 08095-285 | Camí del Girbau a Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7444000,2.0488600 | 420914 | 4621835 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82621-foto-08095-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82621-foto-08095-285-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 82622 | Barraca codi 13093 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13093 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. Presenta una planta més o menys circular i està completament enderrocada. Només es conserva la primera filada de la construcció, bastida amb grans blocs de pedra natural de la zona. És probable que fos malmesa durant l'adequació dels camins que té al voltant.</p> | 08095-286 | Camp de Bonell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7121100,2.0732700 | 422905 | 4618228 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82622-foto-08095-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82622-foto-08095-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82622-foto-08095-286-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82623 | Barraca codi 13153 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13153 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria integrada en un marge de pedra de la zona i orientada a l'oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana. A l'interior hi ha un cocó rectangular situat a la part inferior del mur. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que en dificulta el seu accés.</p> | 08095-287 | Carena de Biguetes | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7202200,2.0448200 | 420548 | 4619154 | 08095 | Granera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82623-foto-08095-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82623-foto-08095-287-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 82624 | Barraca codi 13462 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13462 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un enderroc total de la coberta. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una llinda plana doble separada mitjançant una petita obertura rectangular. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, restant amagada.</p> | 08095-288 | Baga de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7326700,2.0507500 | 421057 | 4620531 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82625 | Barraca codi 13611 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13611 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc de la coberta i la part posterior. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un enderroc total de la coberta i de la part posterior de l'estructura. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb la llinda plana. No ha estat restaurada.</p> | 08095-289 | Baga de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7313700,2.0552100 | 421426 | 4620382 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82625-foto-08095-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82625-foto-08095-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82625-foto-08095-289-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82626 | Barraca codi 14441 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-14441 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada en un marge de pedra seca que delimita el camí d'accés al pla. De fet, el lateral de ponent i la part posterior estan formats per la pròpia feixa. Està orientada al nord-oest i la seva planta és circular, amb un diàmetre interior de 2,5m. Presenta una coberta de falsa cúpula amb terra a l'exterior, de manera que l'únic lateral visible és el de la banda de llevant. L'accés es fa mitjançant un portal d'arc primitiu o ametllat recolzat al marge. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.</p> | 08095-290 | Pla de l'Óssol | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7168300,2.0641900 | 422155 | 4618760 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82626-foto-08095-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82626-foto-08095-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82626-foto-08095-290-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 82627 | Barraca codi 16006 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-16006 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada en el marge de terra del terreny i està orientada a l'oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula amb terra a l'exterior. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, lleugerament trapezoïdal, amb la llinda plana. L'interior està rebaixat respecte el nivell del terreny exterior i completament regularitzat. Té un diàmetre i una alçada d'uns 2m. No ha estat restaurada.</p> | 08095-291 | Torrent del Girbau - Baga de Caldat | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7427000,2.0449900 | 420590 | 4621650 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82627-foto-08095-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82627-foto-08095-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82627-foto-08095-291-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 82628 | Barraca codi 16537 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-16537 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, que integra una part de la roca natural del terreny en la seva construcció i està orientada al sud-est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula amb terra a l'exterior. S'aprecia un lleuger voladís en tot el seu perímetre. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i un dels brancals bastit amb la pròpia roca de la zona. L'interior té un diàmetre d'uns 2m. No ha estat restaurada.</p> | 08095-292 | El Segolar | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7144800,2.0684900 | 422510 | 4618495 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82628-foto-08095-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82628-foto-08095-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82628-foto-08095-292-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 82629 | Barraca codi 17778 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17778 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petits enderrocs laterals. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula coberta amb pedruscall exterior. S'aprecia un lleuger voladís en tot el seu perímetre. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana. L'interior està rebaixat respecte el nivell del terreny exterior i completament regularitzat. Té un diàmetre d'uns 3m i una alçada d'uns 2m. No ha estat restaurada, està afectada per l'abundant vegetació de la zona i està situada sota d'una feixa.</p> | 08095-293 | Quintana del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7363700,2.0453200 | 420610 | 4620947 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82629-foto-08095-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82629-foto-08095-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82629-foto-08095-293-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82630 | Barraca codi 17930 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17930 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Alt grau d'enderroc. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta tota la part superior de l'estructura, incloent-hi el portal d'accés. De totes maneres es conserva una petita part de la coberta, de falsa cúpula bastida amb lloses planes. També s'observa que aprofitava la pròpia roca natural com a part de la construcció. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-294 | Torrent de la Rectoria | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7281600,2.0443900 | 420522 | 4620036 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82630-foto-08095-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82630-foto-08095-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82630-foto-08095-294-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82631 | Barraca codi 18143 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-18143 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria, adossada a un marge de roca natural de la zona i orientada a l'oest. La seva planta és rectangular i està coberta amb una falsa cúpula de forma ovalada, amb la part superior lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i un dels brancals bastit amb la pròpia roca del marge. De fet, tot el lateral de ponent està format per aquesta roca. El portal està delimitat amb una reixa de galliner. Presenta uns 4m de longitud, per 1,5m d'amplada i uns 2m d'alçada, finalitzant a la part superior de la feixa. No ha estat restaurada.</p> | 08095-295 | Quintana del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7367600,2.0442600 | 420522 | 4620991 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82631-foto-08095-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82631-foto-08095-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82631-foto-08095-295-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82632 | Barraca codi 18305 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-18305 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc de la coberta i l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta tota la part superior de l'estructura, incloent-hi el portal d'accés. Conserva l'arrencament de la coberta, probablement una falsa cúpula bastida amb lloses planes. Presenta un diàmetre interior d'1,5m. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-296 | Torrent de Trens | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7206900,2.0395700 | 420112 | 4619211 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82632-foto-08095-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82632-foto-08095-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82632-foto-08095-296-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82633 | Barraca de cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-cintet | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | Lleuger enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és rectangular i està coberta amb una falsa cúpula amb terra a l'exterior. S'aprecia un lleuger voladís en tot el seu perímetre. L'accés es fa mitjançant un portal rectangular, amb la llinda plana. Al costat del portal s'observa un lleuger enderroc de l'estructura. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-297 | Serra de cal Cintet | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7216000,2.0528400 | 421217 | 4619300 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82633-foto-08095-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82633-foto-08095-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82633-foto-08095-297-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 82634 | Barraca de la serra de cal Cintet I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-de-cal-cintet-i | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és ovalada i presenta una coberta de falsa cúpula, amb la part superior enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal rectangular, amb la llinda plana. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-298 | Serra de cal Cintet | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7222300,2.0382500 | 420004 | 4619383 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82634-foto-08095-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82634-foto-08095-298-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 82635 | Barraca de la serra de cal Cintet II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-de-cal-cintet-ii | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és rectangular i presenta una coberta de falsa cúpula. L'accés es fa mitjançant un portal rectangular, amb la llinda plana. L'interior està rebaixat respecte el nivell del terreny exterior i completament regularitzat. No ha estat restaurada i està força afectada per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-299 | Serra de cal Cintet | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7213200,2.0400200 | 420150 | 4619281 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82635-foto-08095-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82635-foto-08095-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82635-foto-08095-299-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 82636 | Barraca de la serra de l'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-de-lolleret | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus terrera, integrada en un marge de pedra seca i orientada a migdia. La seva planta és rectangular, lleugerament ovalada, i està coberta amb una falsa cúpula, amb la part superior lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb gran blocs de pedra. No ha estat restaurada i està completament afectada i amagada per l'abundant vegetació arbustiva de la zona.</p> | 08095-300 | Serra de l'Olleret | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7489000,2.0498300 | 421000 | 4622334 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82636-foto-08095-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82636-foto-08095-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82636-foto-08095-300-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 82637 | Barraca de la Tomba del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-tomba-del-moro | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | Enderroc parcial de la coberta i de l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta una coberta de falsa cúpula amb la part superior enderrocada. De fet, tota la part superior de l'estructura està aterrada, incloent-hi la llinda plana del portal d'accés, el qual és d'obertura rectangular. No ha estat restaurada i està força afectada per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-301 | Serrat del Moro | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7246800,2.0311600 | 419418 | 4619662 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82637-foto-08095-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82637-foto-08095-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82637-foto-08095-301-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82638 | Barraca codi 19227 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-19227 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Força enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular, tot i que lleugerament quadrangular, i presenta tota la part superior de l'estructura completament enderrocada. De fet, només es conserven algunes filades de la construcció i els dos brancals del portal d'accés a l'interior. L'espai interior amida uns 2m de diàmetre. No ha estat restaurada i està força afectada per la vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-302 | Trens | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7131900,2.0604500 | 421840 | 4618359 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82638-foto-08095-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82638-foto-08095-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82638-foto-08095-302-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 82639 | Barraca del Prat de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-prat-de-bigues | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria, integrada en un marge de pedra seca i orientada al nord. La seva planta és circular, lleugerament apuntada, i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes. L'accés es fa mitjançant un portal rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb gran blocs de pedra. No ha estat restaurada i està completament afectada i amagada per l'abundant vegetació arbustiva de la zona.</p> | 08095-303 | Prat de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7276500,2.0639800 | 422151 | 4619962 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82639-foto-08095-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82639-foto-08095-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82639-foto-08095-303-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 82640 | Barraca del Barri de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-barri-de-baix | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i un dels brancals completament rehabilitat. La construcció està inclosa dins d'una finca delimitada amb una tanca metàl·lica, fet pel qual no s'ha pogut veure la coberta. Actualment, l'estructura està rehabilitada i la pedra lligada amb morter.</p> | 08095-304 | Prop de can Creus - Barri de Baix | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7322900,2.0668200 | 422393 | 4620474 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82640-foto-08095-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82640-foto-08095-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82640-foto-08095-304-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 82641 | Barraca de la Manyosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-manyosa | XIX-XX | <p>Barraca situada a la banda de migdia del perfil acinglerat on es fonamenta la masia de La Manyosa, sota d'aquesta i prop del torrent del mateix nom. Es tracta d'una barraca de planta més o menys rectangular, excavada a la roca natural de la zona. De fet, una de les diàclasis d'aquesta cinglera li fa de voladís. Probablement era utilitzada per aixoplugar-se i guardar-hi les eines.</p> | 08095-305 | Camí de la Quintana de la Manyosa | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps.</p> | 41.7435000,2.0688400 | 422574 | 4621717 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82641-foto-08095-305-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||||
| 82643 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-9 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 79. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 108.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta rectangular adossat a la façana de llevant de l'església parroquial de Sant Martí de Granera. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb l'emmarcament arrebossat i refet recentment. Al seu costat hi ha unes escales de pedra adossades al parament, que donen accés al portal de la planta superior. Aquest és rectangular i està emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb el mateix tipus d'emmarcament. A la façana de llevant hi ha dues petites finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Per la banda de tramuntana, la construcció està adossada a la capella del Santíssim de l'església. La construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular. Les façanes de llevant i tramuntana presenten un revestiment arrebossat que cobreix els paraments, amb les cantoneres embellides.</p> | 08095-307 | Plaça de l'Església, 1 - Barri de l'Església | <p>És força probable que l'edifici fos construït entre finals del segle XVIII i el segle XIX. Pel que sembla fou bastit damunt de l'antic cementiri, que a finals del segle XIX fou traslladat al costat de l'església de Santa Cecília de Granera. L'edifici albergava les instal·lacions de l'Ajuntament de Granera i fou rehabilitat pels voltants de l'any 1946. En l'actualitat, la construcció integra les dependències de l'Arxiu Municipal de Granera (al primer pis) i d'altres dependències del consistori.</p> | 41.7253900,2.0574000 | 421601 | 4619717 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82643-foto-08095-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82643-foto-08095-307-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Des de l'interior de l'edifici es pot observar l'antic absis del temple parroquial, datat al segle XIII, dins de l'etapa final del romànic. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 82650 | Barraca dels Pobres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-pobres-0 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 25-02-2020). Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és de ferradura i està coberta amb una falsa cúpula. Tant els murs laterals com el frontal tenen un perfil rectilini, mentre que en el cas del dorsal és arrodonit. L'accés es fa mitjançant un gran portal d'accés rectangular, amb la llinda de llosa plana. L'interior compta amb una alçada considerable (s'hi pot estar dret) i uns 2 metres d'amplada per 1,5 de longitud. No ha estat restaurada.</p> | 08095-314 | Camí de Granera a Sant Llorenç Savall | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. La barraca s'anomena dels Pobres en referència a la gent sense recursos que hi feia estada, tot passant pel camí ral que va en direcció a Sant Llorenç Savall.</p> | 41.7194400,2.0615900 | 421942 | 4619052 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82650-foto-08095-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82650-foto-08095-314-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i algunes imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. La barraca està identificada amb el codi 20273. Una de les imatges ha esta cedida pel sr. Pere Genescà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 80935 | Sant Pere de Mussarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-mussarra | -BENET I CLARÀ, Albert, JUNYENT I MAYDEU, Francesc i MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1984): 'Sant Pere de la Mussarra', a Catalunya romànica. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S. A., 1984. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XX | Es tracta d'una església romànica recentment restaurada. Edifici d'una nau, amb absis semicircular a llevant (refet, només se'n conservava la traça), fins a la seva reconstrucció conservava els murs sud, nord i oest, i havia perdut la volta de canó. Els murs conservats fins la seva reforma actual, mostren un aparell format per carreus rectangulars disposats en filades força regulars i conserva dues obertures, una al mur sud i l'altra al mur nord, totes dues d'arc de mig punt de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus. La porta d'accés és situada al mur nord (per bé que conserva la porta més antiga al mur sud, fent funcions de finestra coberta amb un vitrall); ambdues portes ja existien, la més antiga és del mur septentrional. Actualment damunt del portal d'entrada s'hi ha bastit una espadanya d'un ull que acull una campana. L'interior ha estat cobert amb una teulada a un vessant, a la nau es pot oberservar l'arrencament d'un arc a la zona de contacte amb el desaparegut absis, segurament corresponent a un arc triomfal. Avui l'espai del presbiteri ha estat refet, s'hi ha col·locat un altar i la paret s'ha decorat amb pintures murals. | 08128-1 | A la zona oest del terme, prop del límit amb Talamanca. | Església romànica documentada des de l'any 1026; la majoria de notícies de l'època medieval es corresponen a mencions referents a afrontacions territorials. Posteriorment, ja al segle XVII apareix esmentada en diversos documents de visites pastorals; la bibliografia esmenta que en algunes de les visites pastorals (s. XVIII) es fa recordatori al propietari de la masia Mussarra de l'obligació de mantenir neta l'església, així com al fet que no la pot utilitzar com a magatzem ni fer-hi entrar animals (BENET, A.; JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984)). Al llarg del segle XIX no s'hi celebrava culte i era emprada com a magatzem i estable de la masia. Durant els anys 2008 i 2009 els propietaris del mas Mussarra va portar a terme la reconstrucció i adequació de l'església. | 41.7450500,1.9985600 | 416732 | 4621955 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80935-foto-08128-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80935-foto-08128-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80935-foto-08128-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els propietaris actuals van rehabilitar la capella, la van fer consagrar novament i actualment s'hi poden celebrar misses. | 85|92 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 80936 | Sant Feliu de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-de-monistrol-de-calders | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XVIII | L'església parroquial es mostra com a part d'un conjunt edificat format per l'església i la rectoria (antic mas Guardiola), comptant amb diversos volums construïts adossats; un conjunt que és el resultat de diverses ampliacions d'edificis preexistents així com de canvis d'ús de la masia. L'església és un temple de tres naus, amb orientació més o menys est-oest, amb un destacat campanar adossat a la façana principal (a l'angle sud-oest) i edificat en el segle XVIII. Pel que fa al campanar, és de base quadrada s'alça a dos nivells, és a dir, mentre que a la base la planta és quadrada, a partir de la cota de la coberta de la façana, els quatre angles són roms amb el reforç de grans carreus ben tallats i escairats que contrasta amb el paredat comú dels murs del campanar. Una balustrada remata la part superior amb quatre pinacles. A cadascuna de les quatre cares es localitzen sengles obertures rematades per arcs de mig punt. Modernament s'han incorporat un rellotge mecànic que dóna a dues cares i que ocupen part de la superfície de dues de les finestres. A la base i a la façana de migdia es localitza un rellotge de sol gravat en una llosa amb la data de 1640 la qual, molt probablement, provingui d'un edifici més antic. Pel que fa a la façana principal, al costat mateix de la base del campanar se situa la portada d'accés a l'interior del temple, a la qual s'accedeix mitjançant una escala que disposa d'una rampa d'accés lateral; el portal és d'estil barroc, amb pilastres a costat i costat i a la llinda elements decoratius formant motllures corbades; damunt de la porta se situa una fornícula amb la imatge de Sant Feliu portador de la palma i una roda de molí a la seva dreta com a símbols del seu martiri. Sobre el portal hi ha una rosassa i al costat de ponent de la façana, una petita finestreta. L'interior de l'església presenta una planta de tres naus separades per pilars i arcs de mig punt cobertes per voltes, també de mig punt, amb ornamentacions barroques simulant elements sustentants, nervadures de guix, etc. convenientment revestits amb tonalitats més fosques per tal de ressaltar-los de les tonalitats de les voltes. Val a dir que els pilars de separació de les naus estan realitzats amb grans carreus de pedra així com també les pilastres de les naus laterals. A la zona del presbiteri s'obre un pas que dóna a la sagristia i des de aquesta es pot accedir a l'actual rectoria on es pot observar parcialment l'antic absis medieval embolcallat per les construccions actuals. A la nau més occidental i ja en el segle XIX, s'hi afegí una estructura de planta rectangular anomenada capella fonda que conte el Santíssim, realitzada amb murs de paredat comú amb carreus ben tallats i escairats a les cantoneres. Coberta d'aquesta capella és amb teules a dues aigües i carener transversal respecte la nau lateral, disposa de tres petits òculs emmarcats amb obra de maó massís. La coberta principal del temple és de teules i malgrat les tres naus dels espais interiors presenta dues vessants amb el carener oriental transversalment vers la façana de l'església. | 08128-2 | Al centre del nucli urbà; Plaça de l'Església, s/n. | Les notícies documentals referides a l'església de Sant Feliu de Monistrol de Calders es remunten a inicis del segle XII; concretament, la primera notícia coneguda data del 1105. Tot i el seu origen romànic, en la seva imatge actual és molt destacada i visible l'obra de reforma i ampliació barroca. En origen, l'església devia ser d'una nau (orientada est-oest) amb absis semicircular, posteriorment s'ampliaria i es convertiria en un temple de tres naus amb campanar de torre a l'angle sud-oest. El rellotge de sol amb la data 1640 es creu que podria ser un element recol·locat. Probablement del 1780 data la construcció del campanar, segons la data inscrita en la dovella d'una obertura de la torre. En època moderna es degué afegir la sagristia a l'extrem sud-est i ja al segle XIX, es construí la capella fonda, la del Santíssim. | 41.7598100,2.0140400 | 418038 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80936-foto-08128-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80936-foto-08128-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80936-foto-08128-2-3.jpg | Legal | Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 80937 | Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-martir-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII | Petita capelleta caracteritzada per les seves reduïdes dimensions, aproximadament de tres metres de llargada per dos metres d'amplada. L'edifici és de planta rectangular, orientat aproximadament est-oest, amb murs de pedra i coberta a dues vessants amb lloses. La porta d'accés està situada al mur est, és de tipologia senzilla, amb muntants de carreus i llinda plana monolítica sense elements ornamentals. També a l'extrem de llevant, i per damunt de la teulada s'alça una espadanya obrada en pedres i morter, d'una sola obertura, i sobre la qual hi ha una petita creu metàl·lica. Els murs exteriors, excepte el de la façana principal, mostren un acabat en pintura blanca. L'interior és una petita nau amb coberta de volta; al fons, a la paret de l'altar hi ha una petita fornícula que custodia una escultura de Sant Pere i una petita lleixa a manera de mesa encastada a la paret. Les parets interiors compten amb un revestiment de morter i pintura blanca. | 08128-3 | Dalt d'una carena que s'alça a l'oest del poble i a pocs metres al nord del Serrat del Llogari. | La devoció per la capella està arrelada al municipi; fa anys, eren habituals les processons, benedicció del terme i altres cerimònies a la capella de Sant Pere Màrtir. Coincidint amb el dia de Sant Pere era tradició fer-hi una foguera que es deia que era per protegir de les pedregades. És un indret habitual de pas en passejades i de caminades populars. Les característiques arquitectòniques de l'edifici poden correspondre a una obra de barroc rural del segle XVII. | 41.7582100,2.0032300 | 417138 | 4623411 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80937-foto-08128-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80937-foto-08128-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80937-foto-08128-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La capella es troba ubicada dalt d'una carena a la zona de la Serra de les Abrines, a l'extrem est d'un coll situat entre el Serrat del Llogari i el Serrat del Rellotger, just en un indret amb molt bones vistes vers el poble i tota la vall de la riera de Sant Joan, entre altres. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 80938 | Ca la Miquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-miquela | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XIX | en conjunt es troba en bon estat, tot i que part de les seves façanes i probablement dels nivells superiors requeririen d'una actuació de rehabilitació. | Es tracta d'un edifici dividit en dos volums, cadascun d'ells amb un tractament arquitectònic totalment diferenciat. El primer volum, el principal i més gran, és de planta rectangular i organitzat en alçat en planta baixa i dos nivells més, amb una coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. El segon nivell d'aquest volum és una remunta, la qual cosa es pot observar clarament gràcies a l'obra dels murs perimetrals. Mentre que la planta baixa i el primer pis els paraments estan fets a base de carreus de pedra formant a voltes filades irregulars o bé un paredat comú, a la planta segona els paraments són de maó massís sense cap tipus de revestiment. La façana visible d'aquest volum (la nord), a la planta baixa presenta tres finestres de posició irregular, mentre que a cadascuna de les plantes superiors, mostra quatre eixos verticals d'obertures (finestres). Totes les obertures són senzilles i no disposen de cap element decoratiu destacable. Pel que fa a l'interior de la planta baixa (que acull un bar), aquesta compta amb coberta de volta feta en pedra tosca. En relació al segon volum, aquest s'adossa al primer pel costat nord-oest, a la façana principal i a manera de cos de porxo i galeria; aquest també s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, això sí, amb una cota de coberta inferior. També està cobert per teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel respecte l'eix longitudinal de tot l'edifici. La planta baixa d'aquest volum la conforma un porxo amb dos arcs de mig punt rebaixats realitzats amb dovelles de pedra que descansen en brancals definits pel paredat comú dels paraments. El porxo disposa d'una coberta singular, a base d'una volta de mocador, de pedra tosca, que s'adossa a la façana del primer volum tot amagant, en part, l'antiga porta d'accés a dit volum. Aquesta porta presenta una factura noble, amb uns brancals de carreus de pedra regulars, ben tallats i escairats amb motllures al cantell, els quals suporten una llinda monolítica de pedra amb el cantell també motllurat. A la façana i a nivell del primer pis s'observa una finestra amb els emmarcaments monolítics, de pedra, amb l'ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. Al costat d'aquesta finestra s'observa com l'obra dels paraments podria ser el d'una finestra tapiada. En el segon pis i gairebé a la zona del capcer s'observen dues senzilles finestres sense cap element decoratiu remarcable. A la façana que dona a la plaça i al primer pis s'observa un senzill balcó ampitador sense emmarcaments remarcables i rematat per una llinda en forma d'arc rebaixat. La barana és de ferro de disseny senzill amb barrots verticals i passamà simple. El segon pis presenta dues obertures tot simulant una galeria de dues obertures, una d'elles tapiada, rematades per un arc de mig punt i amb una barana de ferro de les mateixes característiques que es disposen en el balcó del pis inferior. L'obra dels murs exteriors son de pedra formant un paredat comú a voltes revestit amb un arrebossat simple, força malmès, i altres trams, com per exemple els paraments al costat del balcó, que presenten un aplacat de peces quadrades regulars, probablement ceràmiques. | 08128-4 | Al centre del poble. Plaça de la pedrera, 6. | L'edifici de Ca la Miquela es considera que es correspon amb la ubicació de l'església documentada com a Sant Joan del Solà, capella dedicada a Sant Joan Baptista, i que consta com a capella privada propietat de la família Solà, successors dels Guardiola (del proper mas el Solà, situat vers el sud i a l'altra banda de la riera de Sant Joan). La nissaga Solà hi tenia dret d'enterrament i benefici. Del 1844 consta instrument notarial de compra venda per part de la família Solà a Ramon Comas, mestre d'obres de Granera, de les restes de l'antiga església, les quals sembla que serien aprofitades en la construcció d'un nou immoble. En conjunt, la major part visible de l'edifici respon a una construcció d'època moderna, segurament dels segles XVII i XVIII (sembla que aprofitant restes de l'edifici anterior), encara que amb reformes i segurament una ampliació posterior, probablement part de l'estructura pot ser del segle XIX arran de la compra de l'edifici per part de Ramon Comas; tanmateix, esmentar que part del mur nord visible exteriorment, s'ha identificat, per part de diversos historiadors, com a possibles restes de l'església medieval de Sant Joan del Solà o de Guardiola. La capella de Sant Joan de Guardiola o del Solà, que depenia del mas Guardiola i després del Solà, consta documentada ja en època medieval (en notícies del 1206 i 1315, segons les fonts). Bibliogràficament consten diferents referències que vinculen l'emplaçament de Ca la Miquela (o Bar 'Sport') i possiblement part de l'estructura dels murs de la planta baixa amb l'església, es deu a que consta en la documentació que la capella distava 200 vares (poc menys d'un metre) de l'església parroquial. Al llarg del segle XVIII consten referències en documents notarials en els que la capella hi apareix esmentada com a límit d'afrontacions o referent físic, en la ubicació de peces de terres, cases,.. En documents de venda, àpoques, etc. (ACA, Pere Pujol, Notari públic de Moià, Manual 1722-1723; Josep Bussanya, Notari públic de Moià, Manual 1777; Francesc Vilarrúbia, Notari públic de Moià, Manual comú, 1818; Josep Ribot de Morató, Notari públic de Moià, Manual comú, 1843-1844). Es conserva el document (ACA, Josep Ribot de Morató, Notari públic de Moià, Manual comú, 1843-1844) del 1844, de venda de la capella per part de D. Joan Baró del Solà, amo i possessor del Mas Solà de Guardiola, de la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders, a Ramon Comas, mestre de cases; en el document es fa menció a l'estat ruïnós de la capella, fet que impedia poder-hi celebrar missa, esmentant que feia dos anys que havia caigut la volta, quedant únicament les quatre parets dempeus, tot i que malmeses. També hi consta que la capella es troba separada de la casa del Solà, a l'altra banda de la riera, i que la capella exteriorment, tenia una llargada de 74 pams de llevant a ponent i de migdia a tramuntana per la part posterior de 30 pams; fent menció a les diferents afrontacions. Es fa referència a que D. Joan Baró del Solà té la capella com a amo de la casa del Solà de Guardiola, de Monistrol de Calders, per línia successòria directa a D. Isabel de Guardiola, que ja la posseïa l'any 1444, i a ella li pertanyia per títols legítims i per possessió antiga i immemorial dels seus predecessors. | 41.7600000,2.0134700 | 417991 | 4623600 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80938-foto-08128-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80938-foto-08128-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80938-foto-08128-4-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'origen del nom de Ca la Miquela el trobem amb Miquela Mundet, muller de Ramon Comas, mestre d'obres de Granera, qui pels volts de 1844 va adquirir les restes de l'antic edifici existent a l'indret, sembla que corresponents a l'antiga església de Sant Joan, i hi construí una casa de planta baixa i dos pisos. (ERILL, G.; GUAL, J.; MANENT, Ll. (2006): 14)L'immoble allotja el Bar Sport als seus baixos, d'aquí que l'edifici sigui conegut i referenciat també amb nom de l'establiment. Es creu que aquest edifici es troba ubicat a l'indret on hi havia l'antiga església d'origen medieval de Sant Joan i que pot conservar part de la seva estructura, bàsicament en el perímetre del volum principal i especialment en el parament del mur nord de l'edifici. Raó per la qual, a més de la denominació de Ca la Miquela, també es citi com antiga capella de Sant Joan. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 80940 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-6 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII | abandonada i en procés d'enderroc, tot i que encara conserva un alçat important de gran part dels seus murs. | Les restes de la masia la Casa Nova s'alcen dalt d'un turó envoltat de camps de vinya, alguns abandonats, i zona boscosa pel costat més de tramuntada. Es conserva un alçat considerable de les seves façanes, per bé que es troba en un avançat estat d'enderroc. Els murs són de carreus desbastats i pedres irregulars, amb algunes obertures visibles emmarcades amb llindes de pedra monolítica, muntants i ampits també de pedra. Les restes mostren que la casa era orientada al sud, conformava una planta rectangular amb cossos adossats, sembla que de planta baixa, planta primera i unes golfes. Encara es pot observar la boca del forn de pa, les escales interiors de pedra, entre altres elements. | 08128-6 | al sud-est de la urbanització del Solà, dalt d'un turó prop de la pista forestal al Pla del Trullars | La masia la Casa Nova sembla correspondre a una construcció del segle XVIII; consta que es bastí pel fill cabaler del mas l'Om, de fet en la documentació sovint consta com a la Casa Nova de l'Om. | 41.7493400,2.0174800 | 418311 | 4622413 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80940-foto-08128-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80940-foto-08128-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80940-foto-08128-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 80942 | Mas Guardiola / La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guardiola-la-rectoria | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XVIII | L'església parroquial i l'actual casa rectoral formen un conjunt arquitectònic que al llarg dels anys s'han anat juxtaposant. Els volums de la Casa Rectoral es corresponen amb l'antiga masia anomenada Mas Guardiola, documentada des del segle XII, i que en certa manera embolcalla la capçalera de l'església que té els seus orígens en l'època medieval (segles XI-XII). Modernament el mas Guardiola va passar a ser l'habitatge del rector tot ampliant els volums construïts i formant un cos indissociable de l'església. L'estructura principal del mas, és de planta basilical i de tres nivells en alçat; l'accés a l'interior s'efectua a través d'un gran portal de mig punt, adovellat, on es pot apreciar la següent inscripció tot seguint la corba de l'arc de mig punt: 'AVE MARIA PURISSIMA / SENS PECAT CONCEBUDA'. Aquest portal dóna accés a una zona de vestíbul cobert per una volta rebaixada. La construcció de la nau lateral de l'església amaga part de la façana del mas. Exteriorment presenta diverses obertures amb un tractament similar pel que fa als emmarcaments. És a dir, ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana, brancals a base de carreus ben tallats i llindes monolítiques, i algunes amb petits elements ornamentals. Exteriorment s'observa una ampliació dels volums construïts de poc valor arquitectònic, però bastits damunt antics murs de pedra. A l'interior es conserven els espais antigament destinats a celler, forn, premsa, tines, etc. Alguns dels quals estan coberts per voltes rebaixades. Cal fer esment i destacar la presència d'un mur de planta arrodonida i carreuat regular que es pot observar des de l'interior de la planta baixa, el qual per dimensions i ubicació es correspondria amb la cara exterior de l'absis de l'església medieval. També són remarcables altres elements com són un tram de mur bastit amb 'opus spicatum' i un arc apuntat. L'accés al primer pis es realitza a través d'una escala de dos trams; el primer pis segueix l'estructura de volums de la planta baixa, és a dir, una gran sala central amb estances a cada costat. | 08128-8 | Al centre del nucli urbà; Plaça de l'Església, 1. | Els orígens del mas Guardiola es remunten a l'època medieval, constant documentat al segle XII. Pel que fa a l'església, aquesta és d'origen romànic, dels segles XI-XII. La pròpia ubicació del mas, adossat a l'església parroquial sembla que seria determinant perquè en època moderna passés a ser la rectoria. Tot i els orígens medievals de la casa, la fisonomia general exterior està centrada per l'obra d'època moderna, junt amb ampliacions posteriors, tot i que part de la seva estructura conserva restes de l'edifici originari i de les diferents fases i períodes constructius que han atorgat l'aspecte global de l'edifici. En aquest sentit, tal i com s'ha esmentat a l'apartat de descripció, la planta baixa acull estructures i elements que caldria acabar de determinar-ne les cronologies, però entre les quals hi ha un mur de planta arrodonida que sembla que podria correspondre a l'absis de la església romànica, també es conserva un tros de mur fet amb 'opus spicatum', un arc apuntat, llindes i muntants d'obertures destacables, un forn, una tina, entre altres elements, que poden correspondre a un ampli ventall cronològic entre els segles XII i XVI-XVIII. Sembla que a nivell de planta primera també es conserven elements d'interès d'època moderna. El mas Guardiola es considera un dels masos més antics del poble, tal i com s'ha esmentat, consta documentat des del segle XII, època que es trobava en mans de la família Guardiola; hi ha la hipòtesi que al mas hi hagués hagut una guàrdia o torre de defensa, que podria haver determinat el nom de la masia i nissaga. Els Guardiola van rebre la concessió, per part del senyor de Calders, de l'explotació de l'aigua de la riera de Sant Joan, al 1440; tot i que sembla que ja en feien ús per fer funcionar un molí propietat del mas (sembla que correspondria amb un dels molins que amb el temps s'anomenaria molí del Solà). A finals del segle XVI l'hereva del mas Guardiola va contraure núpcies amb el del mas el Solà, un dels altres importants masos del poble. La unió de les dues famílies. La família Guardiola-Solà acabà instal·lant-se de manera definitiva a la masia el Solà, havent-hi realitzat obres d'ampliació. Sembla que entorn al 1700 el mas Guardiola va passar a ser rectoria i finalment passant a ser propietat de la parròquia. | 41.7597000,2.0142100 | 418052 | 4623566 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80942-foto-08128-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80942-foto-08128-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80942-foto-08128-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-21 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 80943 | Cal Serni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serni-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Edifici d'habitatges de planta gairebé quadrada i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules formant dues vessants amb el carener situat en paral·lel a la façana principal. Tot l'edifici presenta un tractaments de façanes idèntic amb una zona de sòcol on es mostra un paredat comú amb pedra vista, cantoneres de grans carreus de pedra escairada, i a la resta de superfície es disposa d'un revestiment a base d'un arrebossat simple i pintat de color siena. Pel que fa a les obertures, la façana principal presenta una organització simètrica, amb tres eixos verticals d'obertures de diferents característiques. Així, a la planta baixa, el portal d'accés a l'interior està flanquejat per dues finestres rematades amb arc escarser igual que la del portal. Les finestres no tenen emmarcaments remarcables però el portal disposa de brancals i llinda realitzats amb carreus de pedra escairada. El primer pis disposa d'un balcó central amb una finestra a cada costat. La llosa del balcó és, probablement, de pedra artificial, amb una barana de barrots verticals simples decorats amb reganyols a la zona de sòcol i sota el passamà. Les llindes de les tres obertures són rectes i els emmarcaments no disposen d'elements decoratius. Al segon pis es disposen tres petites finestres, senzilles i sense emmarcaments remarcables. La façana lateral disposa d'un accés a un petit pati on es localitza un porxo tancat, talment com si es tractés d'una tribuna, amb una coberta plana amb accés des d'una obertura del primer pis. La terrassa del porxo té una barana de ferro senzilla. A més de la porta de sortida a la terrassa, en aquest nivell es disposen dues finestres, una a cada costat de la porta. Cap obertura té emmarcaments remarcables i les llindes són rectes. La segona planta disposa de tres obertures situades en l'eix de les del pis inferior. Dues d'elles son balcons ampitadors emmarcats dins de dues grans arcades de mig punt simulant una galeria; disposen de barana de ferro de disseny senzill, amb barrots verticals simples i passamà de perfil metàl·lic. A l'altre extrem de la façana es localitza una senzilla finestra sense cap element a destacar. | 08128-9 | carretera de Sabadell, 8. | Cal Serni sembla un edifici bastit entre finals del segle XIX i inicis del XX, coincidint amb la construcció de la carretera de Sabadell a Prats; infraestructura viària que va ser determinant per afavorir el creixement del poble, i la construcció de nous edificis a redós de la carretera. Cal Serni és conegut per haver acollit un negoci familiar de servei de transport, sobretot de mercaderies, per carretera amb vehicles. Dels mitjans del segle XX, sobretot a partir dels anys 40, es conserven diverses fotografies de Cal Serni o dels vehicles, i en les que es poden veure alguns dels cotxes i sobretot camions que havia tingut l'empresa. Alguns dels tipus de serveis que es poden observar en les imatges publicades són des de transport de pals de fusta d'explotacions forestals, materials de pedra de les pedreres del municipi, entre altres. Cal Serni també havia estat un hostal. | 41.7589600,2.0113900 | 417817 | 4623487 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80943-foto-08128-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80943-foto-08128-9-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest edifici correspon a Cal Serni nou, a poca distància hi ha Cal Serni vell, de la mateixa família; la construcció de la carretera comportà l'afectació de la propietat de Cal Serni, propiciant la construcció d'aquest edifici, passant també a ser anomenat Cal Serni. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 80944 | Molí d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-sala | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | El Molí d'en Sala està conformant per diferents edificis totalment reformats per destinar-los a turisme rural, de conjunt de construccions destaca l'edifici central que corresponia al casal moliner, seria l'edifici del molí vell, aquest compta amb una construcció annexa, i també hi ha un tercer volum, que havia conformat un molí de dimensions molt menors . Aquest edifici, fins a nivell de forjat de la planta primera, mostra els murs i diferents elements arquitectònics originals; es tractava d'un edifici de tres plantes. Així, podem veure diverses de les seves finestres conformades per llindes de pedra plana monolítica, amb carreus als muntants i ampits de pedra, tot de peces més o menys ben tallades; els murs són de carreus desbastats junt amb pedres irregulats, amb peces més ben desbastades als angles. L'element que més destaca és l'obertura del carcabà, feta en volta de canó de pedra i en el que avui dia encara hi podem veure que estava dividit en dos espais, segons expliquen perquè disposava de dues sortides d'aigua corresponents a dos rodets que feien moure dues rodes diferents.El casal moliner a més dels edificis complementaris, conserva tot un seguit d'altres elements vinculats al molí, com són la gran bassa i pou, avui dia reformada i reconvertida per a altres usos més lúdics relacionats amb la casa de turisme rural. De fet, no és una bassa, sinó que compta amb dues basses i els canals fins al molí corresponent. | 08128-10 | a l'est del nucli urbà, passat el mas Saladich, seguint el camí de Granera. | Les referències documentals al molí es remunten a finals del segle XII, concretament al 1192; època en que el molí era propietat del mas Sala Abadal. Posteriorment formà part de la masia Rubió, tot i que posteriorment en deixaria de formar part encara que mantenint alguns drets sobre el mateix. Al 1500 va passar a mans dels Sala, que li donaren el nom que ha rebut fins l'actualitat. Consta que va estar en funcionament fins poc després de finalitzar la Guerra Civil; entorn als anys 80 del segle XX es trobava sense ús, per bé que a les basses es va instal·lar una piscifactoria de cria de truites de riu, però que no va tenir èxit. Els darrers anys els edificis del molí i els elements que en formen part han estat reformats i alguns ampliats, actualment són destinats a turisme rural. | 41.7566900,2.0262500 | 419049 | 4623221 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80944-foto-08128-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80944-foto-08128-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80944-foto-08128-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Entorn a 400 metres aigües amunt de la riera de Sant Joan trobem la resclosa i l'inici del canal que porta l'aigua cap a les basses del molí. A tocar de la base de la presa es pot observar en la mateixa roca diversos forats de planta circular, corresponents al testimoni de l'antiga presa del molí. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 80945 | Molí del Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-sola-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | sembla abandonat i cobert parcialment de vegetació. | Petita construcció de planta rectangular, formada per un nivell semisoterrani que correspondria amb el carcabà i un nivell de planta baixa; l'estructura és de murs de pedres irregulars amb grans blocs a les cantoneres, més o menys escairats i polits. La coberta és a dues aigües amb teula àrab. Compta amb una porta d'accés a la façana sud. A la part semisoterrània es pot veure l'obertura del carcabà, per on sortia l'aigua, es tracta d'una petita i senzilla obertura emmarcada amb el mateix paredat dels murs i amb una bloc de pedra allargat com a llinda. A la feixa situada damunt de la parcel·la on hi ha aquesta construcció, encara si pot observar la traça i restes de la bassa del molí; la qual rebia l'aigua del torrent de Sant Joan. | 08128-11 | A l'inici de la urbanització del Solà, a l'extrem sud del carrer del Molí. | En època medieval el molí formava part del que era el mas Guardiola, corresponent a l'actual rectoria. La concessió d'explotació de l'aigua de la riera de Sant Joan per part del Senyor de Calders a l'esmentat mas Guardiola, data del 1440, tot i que sembla que ja s'utilitzava amb anterioritat per fer anar el molí. En època moderna es van unir per núpcies els masos Guardiola i Solà, cosa que provocà que el molí passés a rebre la denominació del mas el Solà. | 41.7584500,2.0141300 | 418044 | 4623427 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80945-foto-08128-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80945-foto-08128-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80945-foto-08128-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els darrers temps l'edifici era emprat com a magatzem.Les notícies recollides en la bibliografia i la informació oral recull que aquest molí era anomenat el molí de dalt, ja que el conjunt comptava amb un altre molí avui desaparegut i que era anomenat el molí de baix; aquest estava situat a la zona de l'Avinguda Dr. Tarrés. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 80946 | Molí de Saladic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-saladic | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII? | Del molí fariner de Saladic únicament es conserva parcialment restes d'alguns dels elements que el configuraven, concretament l'espai on hi havia la bassa amb part dels seus murs, restes de la resclosa i del canal que conduia les aigües fins la bassa. Pel que fa a la bassa, es conserva part dels murs, destaca el mur de l'extrem més de ponent, es tracta d'un mur format per carreus força ben escairats, a la zona central del qual hi ha una gran obertura a la part baixa en forma d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra i que obra a un petit espai per on sortia l'aigua de la bassa vers el molí; adossat a aquest mur trobem també un contrafort de reforç de l'estructura de la bassa. | 08128-12 | sota la masia Saladic, a pocs metres a tocar de la riera de Sant Joan on forma un meandre. | No consten referències documentals publicades sobre el molí de Saladic; l'estructura conservada fins els nostres dies sembla que podria correspondre a una construcció bastida en època moderna, potser del segle XVIII en endavant, tot i que no hi ha prous elements arquitectònics que permetin concretar amb més precisió una cronologia. Segons consta publicat (ERILL, GUAL, MANENT: 2006, 39) 'El vell mas Saladic devia ser, amb molta probabilitat, a prop del Gorg de Saladic, en el lloc que moltes persones es pensen que havia estat un molí, però que hem de descartar atès que cap document en parla, d'aquest molí i sí, en canvi, dels del Solà i d'en Sala.' Atenent a aquesta notícia, caldrà doncs que noves recerques aclareixin si les restes existents a l'indret i que durant molt de temps s'han atribuit al molí d'en Saladic, poden ser-ho o no. | 41.7556300,2.0217000 | 418670 | 4623107 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80946-foto-08128-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80946-foto-08128-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80946-foto-08128-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El mur oest de la bassa conserva un seguit de forats de secció quadrada, disposats alineats en filera i que s'ha interpretat com que podrien correspondre a una estructura de fusta que comuniqués la bassa amb l'edifici del molí.L'aigua que feia moure el molí també era aprofitada per regar els diferents horts situats a la zona propera.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 80948 | Mussarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mussarra | -BENET I CLARÀ, Albert, JUNYENT I MAYDEU, Francesc i MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1984): 'Sant Pere de la Mussarra', a Catalunya romànica. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S. A., 1984. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XVI | Estructura arquitectònica a quatre vents que conserva elements d'època medieval malgrat les darreres reformes que han afegit elements com finestres, contraforts, etc. Es tracta d'un edifici de planta rectangular organitzat en alçat en planta baixa, un pis i golfes. En principi només constava de dos nivells i l'espai de les golfes és el resultat d'una remunta posterior tal i com mostra l'organització de carreus de la façana i la partició de la coberta. Cal destacar que la part més antiga de la casa son els murs de la façana principal, uns murs realitzats a base de filades de petits carreus de pedra força regulars, la qual cosa li atorga un caràcter medieval. La coberta és de teules a tres vessants ja que una d'elles ha estat partida per la remunta de les golfes; el carener es disposa perpendicularment a la façana. El portal d'accés és adovellat de mig punt amb dovelles regulars que arrenquen d'uns brancals organitzats amb grans carreus de pedra ben tallats i escairats. A la planta baixa també es localitza una finestra amb els emmarcaments de pedra monolítica a la llinda i a l'ampit. Cal a dir que aquesta finestra és de nova construcció ja que no hi és present en antigues imatges de la masia. Les finestres de la planta pis també tenen les mateixes característiques. A la planta de les golfes presenta una petita finestra a la zona del capcer. Tant les dues façanes laterals com la posterior han estat objecte de reformes que probablement han desvirtuat l'aspecte original. Així, a la posterior s'observa un volum afegit, conssitent en un porxo amb terrassa amb barana de ferro de disseny senzill entre matxons de carreus de pedra. El porxo està format per quatre arcs de mig punt adovellats, al costat del qual es disposen uns contraforts que també es localitzen a les façanes laterals. Les finestres segueixen les característiques pròpies de les obertures de tradició medieval, amb un ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana i llinda monolítica que descansa damunt brancals de carreus de pedra escairada. A l'interior de la masia es conserva algun arc apuntat, part d'un mur amb 'opus spicatum' , junt amb altres elements d'interès. A pocs metres del mas es localitza la capella de Sant Pere amb restes d'època romànica que fan del lloc de Mussarra un dels més antics del municipi. La masia compta amb altres volums destinats a masoveria i coberts o magatzems. | 08128-14 | A la zona oest del terme, prop del límit amb Talamanca. | Les notícies referides a Mussarra es remunten a l'època medieval, en concret les referències són a l'església de Sant Pere de Mussarra, documentada al segle XI, depenent en aquella època del monestir de Sant Benet de Bages, domini que es mantingué fins el segle XVII. Al fogatge de 1553 consta la referència al cognom Mussarra, dins Monistrol de Calders a la partida de Manresa. Es creu que el mas potser contemporani a l'església de Sant Pere, tot i que l'edifici actual seria el resultat de les diferents fases constructives que pot haver experimentat i en el que s'hi poden observar elements de diferents períodes, tot i que manté una estructura força uniforme. | 41.7450800,1.9981800 | 416701 | 4621958 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80948-foto-08128-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80948-foto-08128-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80948-foto-08128-14-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les primeres notícies al lloc de Mussarra de l'època medieval, es troben sota la forma 'Almuçarra' (tot i que escrit de formes diverses), topònim d'origen àrab. | 95|96|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 80949 | L'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lom-2 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | les estructures de la masia estan abandonades i en procés d'enderroc. | La gran majoria de construccions que conformaven la masia es troben ensorrades; actualment només es conserva el volum d'un edifici, tot i que sense teulada. Es tracta d'edifici de planta rectangular, format per planta baixa i planta primera situada directament sota la coberta, la teulada era a dues aigües. L'estructura està bastida amb pedra ben tallada a les cantoneres i peces més petites i irregulars conformant els murs; destaca el portal d'entrada format per una obertura en arc de mig punt de dovelles i carreus als muntants de pedra ben tallada i polida que ressalta en el conjunt, entres, per tractar-se d'una tipus de pedra d'una tonalitat més clara respecte de la resta de material. Damunt la porta d'entrada hi ha un finestral emmarcat amb material petri de les mateixes característiques que el conjunt dels murs. Sembla que aquest edifici havia estat utilitzat com a pallissa, tot i que en algun període es degué emprar com habitatge. Prop de la pallissa es conserva també una tina del mas, és de planta circulat, feta amb carreus de pedra ben tallats i polits, i amb restes de l'encaironat a l'interior. Sembla que entre aquests dos elements és on hi havia les estructures corresponents a la casa i a estables, corts o altres dependències complementàries del mas. | 08128-15 | a l'àrea central de la zona sud del terme municipal. | La primera notícia documental referenciada sobre aquest mas és del 1513, quan Pere Joan Om va comprar el mas d'Antoni Torra. La família Om va tenir en propietat el mas fins el 1811, moment en que degut a necessitats econòmiques es van vendre el mas als propietaris del mas el Solà. Durant el segle XVIII i XIX consten diferents referències documentals al mas l'Om, a algunes terres propietat de la família, bàsicament vendes de peces de terra o perquè apareix esmentat com a referència a límits de propietats. Consta que la masia la Casa Nova depenia de l'Om, sembla que probablement es construí per un fill cabaler. Consta que pels volts dels anys 60 del segle XX encara es conservava una part important dels murs de la casa i dels estables. | 41.7396600,2.0207400 | 418570 | 4621335 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80949-foto-08128-15-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 166,56 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml