Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80950 | L'Otzetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lotzeto | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII-XVIII | les restes conservades de la masia són molt escasses. | Les restes conservades de l'antiga masia són molt escasses, únicament restes de part dels murs perimetrals, podent identificar la traça d'algun dels murs i alguna de les cantoneres. Consta que les pedres de la masia es van vendre a l'amo del mas el Bosc, que les emprà en l'ampliació dels edificis d'aquella masia a la segona meitat del segle XX. L'element que es manté més ben conservat és una tina de planta circular de la masia, tot i que molt coberta de sediment. | 08128-16 | a la zona sud del terme municipal. | La ubicació de l'Otzetó és en una zona molt pròxima al límit del terme municipal amb Granera; de fet, a aquest municipi pertany la masia de l'Otzet, de la qual depenia l'Otzetó. En diferents documents dels segles XVII i XVIII apareixen mencions a la nissaga l'Otzet, i referències a la mateixa masia, així com alguna a l'Otzetó. Cal dir que el capmàs, sovint consta esmentat com a l'Otzet Sobirà, en contraposició a l'Otzetó que també apareix com l'Otzet Jussà. La masia va estar habitada fins a mitjans del segle XX. | 41.7334400,2.0247600 | 418896 | 4620641 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80950-foto-08128-16-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot | 98|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 80952 | El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-4 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII? | es troba en avançat estat d'enderroc. | Les restes del mas el Pla són escasses, bàsicament uns trams de mur de poca alçada, formats per carreus desbastats de mides diverses, la majoria més aviat allargats, junt alguns blocs també desbastats de mides més grans. L'espai que ocuparia la planta del mas es troba força cobert de vegetació que amaga part les restes conservades. L'indret on està ubicat és un punt lleugerament elevat, vers el sud-oest del mas el Bosc, en una zona en la que el bosc ha anat ocupant terreny. | 08128-18 | a la zona oest del terme municipal, entre els masos Mussarra i el Bosc. | El mas el Pla formava part del mas el Bosc, constant documentat almenys al segle XVIII; concretament al 1732 el mas Alzina, el mas el Pla i el mas Pujol eren possessions del Bosc. En la bibliografia es dóna notícia que al mateix segle XVIII el mas el Pla es trobava deshabitat. | 41.7516700,1.9954800 | 416485 | 4622693 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80952-foto-08128-18-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El mas s'ubica a la Serra del Pla.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 80953 | Pumanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pumanya | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XI-XIX | es troba en procés d'enderroc. | Les restes del mas de Pumanyà ocupen una àrea entorn als 300 metres quadrats, la intervenció arqueològica realitzada a l'indret va permetre descobrir i documentar gran part del perímetre de les estructures principals així com de les estances i compartimentacions interior, tot i això l'observació del terreny permet observar traces que poden indicar l'existència d'altres restes que suposarien l'ocupació d'una superfície més extensa. A grans trets, s'observa una edifici principal, de planta rectangular amb un alçat conservat dels seus murs molt divers, en alguns extrems es conserva fins a l'alçada de la planta primera i en altres parts es troba força enrunat. Gran part d'aquesta estructura està bastida amb murs de pedra formats per carreus força regulars, formant filades més o menys uniformes, amb blocs molt més ben tallats i escairats a les cantoneres; no es un parament uniforme en tot el conjunt, ja que hi ha parts que mostren un acabat més irregular. Adossat a la façana de llevant, prop de l'angle sud-est, es conserva l'estructura exterior del que era el cos del forn de pa. Tot i que les estructures i sobretot els espais interiors encara es troben en gran part cobertes per enderroc i sediment, s'identifiquen diverses compartimentacions interiors en base a murs de pedra, també és visible l'estructura del primer tram de l'escala de pedra d'accés al pis superior, així com l'arrencament de volta en alguns espais que devien disposar d'aquest tipus de coberta. Algunes estances van poder ser excavades fins a nivell de paviment, deixant al descobert algunes obertures de porta amb muntants i marxapeus de carreus de pedra i paviment de roca natural més o menys regularitzada. Més a l'extrem de ponent del conjunt, trobem un volum d'edifici de planta rectangular, sembla que només de nivell de planta baixa; probablement corresponent a una estança destinada al bestiar o magatzem. Les restes del mas estan bastides damunt d'un turonet rocós, amb una paret de roca amb un tall més abrupte pel costat més sud i una mica més suau pels extrems est i oest, tot adaptant-se a la morfologia del turó i als afloraments de roca. La tipologia i configuració constructiva del conjunt, mostrant una estructura força tancada, ressaltat per la situació i característiques del terreny on està emplaçat, li atorguen una configuració que pot mostrar certes característiques similars a la tipologia de casa forta. | 08128-19 | a la zona nord-est del terme municipal, damunt d'un turó al nord del torrent de Colljovà. | Les primeres notícies documentals de l'existència del mas daten del segle XI; sense que s'hagi conclòs l'excavació del mas i, per tant, sense disposar de totes les dades que pugui proporcionar la recerca arqueològica, es creu que la bona ubicació del mas dalt d'un petit turó al capdamunt de la Serra de Pumanyà, amb bon control visual del territori, pot haver afavorit l'ocupació del lloc amb anterioritat. Aquesta hipòtesis es recolza amb les dades proporcionades en les campanyes d'excavació que han permès documentar l'existència d'uns murs, sota les estructures més recents, corresponents a una fase constructiva anterior i que a més, es relacionaven amb materials d'origen ibèric. A grans trets, es constata l'ocupació del mas en període medieval dels segles XI-XV i en gran part del període modern fins, sembla, que el segle XIX. Documentalment, el mas Pumanyà consta en el Capbreu del Senyor de Talamanca de finals del segle XVI, en el que hi apareix referenciat com a límit de les possessions que Pere Païssa i el seu fill Joan, del mas Païssa, confessaven posseir (ACA, Capbreu del Senyor de Talamanca XLV, 1589-1590). Consta una menció documental del 1621 (Arxiu de Moià) en la que el mas Pumanyà es cita com a derruït. Posteriorment, trobem altres referències documentals en les que es cita el mas o els seus habitants, per exemple al 1637 en un establiment en emfiteusi d'una terra erma de pertinença del mas Pumanyà o al 1646 en un arrendament, entre altres. Al segle XVII també consten referències la mas, molt sovint relacionat amb el veí mas de la Païssa; concretament al 1785, en l'inventari de béns del marit difunt de Maria, vídua de Francesc de Planell i Païssa, s'hi esmenta el mas i casa de la Païssa, la capella, la casa de Puigmanyà, el molí fariner, i una casa al carrer del Sastre (ACA, Notarials de Manresa, 1784). Posteriorment, al segle XVIII, la casa, mas i heretat denominat Puigmanyà, de Monistrol de Calders, figura anotat en els registres de la comptadoria d'Hipoteques de Manresa (Notari Pius Traserra, de Calders, 14 de gener del 1860); document en el que, com és habitual s'indiquen les afrontacions i les càrregues sobre la finca. També consta la referència a l'heretatge en testament de la finca per part de Salvador de Planell i Pahissa a favor del seu fill Vicenç, ambdós de Monistrol de Calders (Notari Francesc Vilarrúbia, de Moià, 23 de setembre del 1815), constant que la usufructuària morí el 22 d'octubre del 1861. | 41.7688500,2.0326900 | 419600 | 4624565 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80953-foto-08128-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80953-foto-08128-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80953-foto-08128-19-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'estiu del 2016 es va dur a terme un Camp d'Arqueologia al jaciment de Pumanyà, l'excavació arqueològica va estar dirigida per l'arqueòleg Òscar Trullàs de l'empresa Arqueòlegs.cat SL; campanya en la qual hi van participar una quinzena de voluntaris del municipi i poblacions veïnes. Les campanyes d'excavació arqueològica van ser promogudes per l'Ajuntament de Monistrol de Calders.Els treballs van suposar l'eliminació d'enderroc de diferents estances, documentació de la seqüència estratigrafia dels espais en els que s'actuà, permetent aportar noves dades de les restes d'aquest antic mas medieval (segles XI – XV) amb possibles anteriors. Els objectius inicials per la primera campanya es van centrar en delimitar l'abast del jaciment, aportar una primera aproximació cronològica i identificació de les diferents fases constructives. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 80954 | El Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rossinyol | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRER I ALÒS, Ll. (1996): Masies i cases senyorials del Bages. Manresa: Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XV-XIX | Es tracta d'un gran casalot compost per diversos volums que s'han anat construint al llarg del temps al voltant d'un cos principal més antic. Aquest cos principal, de planta rectangular, s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat transversalment respecte l'actual façana principal. Al conjunt s'hi accedeix a través de dos portals, instal·lats en una tanca perimetral existent al costat de tramuntana; el portal principal està situat al mur nord de la tanca i al costat de l'estructura d'una petita capella, de la qual un dels murs serveix com a part del mur de la tanca perimetral. Dit portal disposa d'una gran llinda monolítica de pedra muntada damunt uns brancals realitzats amb grans carreus. A través del portal s'accedeix a un pati presidit per l'actual façana principal de la casa; en aquest clos hi ha un banc de pedra que aprofita una llinda monolítica amb la data 1708 incisa. Els paraments d'aquesta façana principal, orientada al nord, estan fets a base de carreus de pedra irregulars disposats formant un paredat comú i s'observen, però, tirades de cantoneres embotides en els murs, la qual cosa denota l'existència d'ampliacions d'una construcció preexistent. A la planta baixa es disposen tres portals de diferent estructura; el primer d'ells és adovellat i en forma d'arc de mig punt que carrega damunt uns brancals de grans carreus ben tallats i escairats; el segon, amb la llinda monolítica muntada damunt uns brancals de grans carreus; el tercer portal és més senzill i disposa d'una llinda de fusta damunt brancals de carreus irregulars. Entre aquest dos darrers portals es localitza una quarta obertura que no està situada arran de terra, sinó lleugerament més elevada, està rematada per un arc escarser amb dovelles de de pedres desbastades; aquesta obertura obra a un petit espai cobert per una volta rebaixada de pedra que es devia tractar d'un antic punt de càrrega i descàrrega del celler i/o de les tines, conservant-se encara al seu interior elements visibles com una tina o una premsa. Pel que fa a les obertures dels nivells de planta primera i segona, presenten quatre eixos verticals d'obertures amb les mateixes característiques: finestres amb ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana, brancals de grans carreus de pedra i llindes monolítiques. Altres finestres de les mateixes característiques, però més petites, completen les obertures d'aquesta façana. A la façana posterior, la sud, s'observa també que el volum principal compta amb dos cossos laterals adossats, part dels quals al nivell de planta primera s'han condicionat com a terrasses de moderna factura; al costat nord-oest hi ha l'estructura d'un pou d'aigua amb accés des de la terrassa. La façana està revestida amb un arrebossat simple, presenta diverses obertures de diferent estructura, balcons ampitadors, finestres goticitzants, grans arcs de mig punt, etc.. | 08128-20 | a l'extrem sud del terme municipal. | La masia el Rossinyol mostra diverses fases constructives que assenyalen una dilatada evolució arquitectònica que ocupa un ampli ventall cronològic, des d'època medieval fins actuacions contemporànies. La fisonomia actual es correspon sobretot a les important obres de reforma i ampliació realitzades al llarg del segle XVIII (coincidint amb un període d'augment de població i desenvolupament agrari, entre altres), fet que es constata amb l'existència d'algunes llindes amb dates incises del segle XVIII, i les obres del segle XIX, com la construcció del mur de tancament del pati, la capella i el pavimentat de l'era. Els orígens del mas es remunten a l'època medieval, període del qual és probable que es conservin restes en part de les estructures de la casa, especialment a la zona de planta baixa. D'aquest període consta la referència publicada que cita a un Feliu de Rossinyol com a testimoni en una escriptura de venda del 1444. En els fogatges de 1497 i 1553 consten referenciats Bartomeu Rossinyol i Pere Rossinyol, respectivament, que testimonien l'existència i ocupació del mas. En la bibliografia (PERARNAU; PIÑERO: 1993,75) es fa menció a que al 1614 es realitza alguna actuació de reforma. Documentalment l'indret del Rossinyol, el seu termenal, i el llinatge apareixen citats en diversos documents, especialment en època moderna. Al segle XVIII la família propietària perdria el nom del llinatge, passant al cognom Gamissans, en unir-se a aquesta família per núpcies de la pubilla, passant a portar els cognoms Gamisans Rossinyol. Aquesta família és coneguda per la figura del monjo de Montserrat, Gregori Estrada Gamissans, qui fou un gran musicòleg, i del qual s'ha escrit que va passar la infància al mas. Als anys 30 del segle XX, el mas va ser comprat per Fèlix Escales, director d'una entitat bancària i qui fou nomenat president de la Generalitat a l'octubre del 1934, arran de l'empresonament del govern republicà del 1934. Sembla que es deu a aquest personatge l'existència i conservació de la interessant biblioteca. El mas el Rossinyol fou confiscat durant el 1936 pel govern municipal revolucionari de Monistrol de Calders. La família recuperà el mas l'any 1939. Pels volts dels anys 80 del segle XX el mas canviaria novament de mans. | 41.7307800,2.0149900 | 418080 | 4620354 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En una llinda de la zona alta d'aquest frontal sud es pot llegir la data de 1797. Davant i als peus de la façana posterior, trobem una estructura baixa, d'un sol nivell de planta, de moderna construcció, on en una llinda es pot llegir la data de 1788. Sembla que en els interiors hi havia els estables, el celler i tines a la planta baixa, i estances destinades a habitatge a la planta primera; també més modernament la planta sota coberta, les golfes s'habilitaren com espai residencial. La casa principal és d'ús de residència dels propietaris i la part més de llevant dels masovers. Sembla que l'estructura principal es conserva en bon estat, mantenint elements com forjats, pintures, etc., de l'època d'esplendor del mas. La diversitat d'elements arquitectònics, de materials constructius i d'acabats, així com l'existència volums i estructures que es sobreposen o adossen a altres volums anteriors, constaten que és el resultat de diferents fases constructives. El conjunt compta amb altres estructures i elements propis d'una gran masia, com un paller, magatzems, corts, entre altres. Destacar que l'era, de dimensions considerables, queda emplaçada davant de la casa, entre el mur de tanca del costat de tramuntana i el paller, situat una metres més al nord; aquesta conserva el paviment enrajolat.En la bibliografia es referencia l'existència d'una completa i ben conservada biblioteca. | 94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 80955 | Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rubio | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XIV-XIX | Es tracta d'un gran mas format per diverses construccions bastides a l'entorn de l'edifici principal, la casa, la qual queda emplaçada a la part central, amb ampliacions i volums adossats al costat sud-oest, i altres construccions unides a l'edifici principal a través d'un clos pel costat nord-est; a més d'altres edificis, com un paller i la casa dels masovers situats a pocs metres a tocar, a la banda oest i nord respectivament. L'edifici principal de l'antic mas és de planta rectangular, a quatre vents, organitzat en alçat en planta baixa, pis i golfes, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de la planta. A l'angle més de ponent d'aquest edifici primitiu s'hi construí una torre que ofereix al conjunt un aspecte de mas fortificat. La torre, de base quadrada de prop de vuit metres de costat, s'organitza en alçat en planta baixa i tres nivells, amb una escala de cargol que accedeix fins el darrer pis. Els paraments de l'edifici principal són fets amb filades regulars de pedra desbastada i col·locada al trenca-junt en una gran majoria, destacant especialment l'aparell de l'extrem més nord i més concretament el d'aquesta façana de tramuntana, en que es pot observar una major regularitat de l'aparell. Cal dir, que en les façanes més de llevant i ponent, s'hi poden apreciar traces de diferents actuacions, reformes, ampliacions,.. En relació a la torre, els murs són de paredat comú amb les quatre cantonades reforçades amb grans carreus de pedra. Adossat al cos principal en el costat nord, trobem un mur d'un sol nivell d'alçada amb un gran portal d'accés, rematat per una gran llinda adovellada muntada damunt brancals de grans carreus de pedra escairada. Aquest obra a un petit clos, que uneix la casa amb els coberts i annexes del costat de tramuntana, a la vegada que dona accés a la porta principal de la casa, situada a la façana nord, corresponent a un portal adovellat de mig punt. També en aquesta façana de la casa, destaca una petita finestreta, situada a la planta segona, feta amb quatre blocs monolítics, d'aquests el que actua de llinda conforma un arc de mig punt. Pel que fa a la resta d'obertures de la casa, trobem registres de diferents cronologies i per tant, amb diferents tipus d'acabat; en aquest sentit les obertures del cos principal no segueixen una lògica compositiva, segurament degut a les nombroses intervencions, ampliacions o reformes dutes a terme al llarg del temps. Podem observar des d'obertures del tipus espitllera fins a obertures que obren a balcons amb voladís; també fer esment a que a la façana més sud-est, en el nivell sota coberta, hi ha diverses obertures que formarien part d'una mena de galeria o assecador. A grans trets la majoria d'obertures de la casa i torre mostren unes característiques similars amb llindes monolítiques planes, unes sense cap element ornamental i altres amb alguna motllura senzilla. La torre disposa d'obertures distribuïdes uniformement, a planta baixa només una de petitona en una de les façanes; en els tres nivells restants, una obertura per nivell en cadascuna de les tres façanes visibles. A planta primera, una de les obertures obra a un balcó amb llosa de pedra i una altra, a una terrassa, amb accés també des de l'edifici principal; aquesta obertura té la data 1629 incisa en la llinda monolítica. Pel que fa a les finestres del darrer nivell són de mides menors i acabat més senzill. Com s'ha esmentat, totes aquetes obertures tenen les mateixes característiques; és a dir, brancals de grans carreus de pedra que sostenen unes llindes monolítiques i ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. En el cas del balcó, aquest disposa d'una barana de ferro de forja de barrots simples i passamà senzill, també de ferro, amb reganyols decoratius a la zona del sòcol i sota el passamà. | 08128-21 | a l'àrea central de la zona est del terme municipal. | Els orígens del mas Rubió es remunten a l'època medieval, segons consta a la bibliografia, la primera notícia de la que es té constància del mas és del 1263. El mas Rubió consta en el fogatges de 1497 i de 1553, en els que hi figura 'Valentí' Rubió i Jaume Rubió, en cada cas. Arquitectònicament, la seva estructura mostra diferents fases constructives resultat de les obres que ha experimentat al llarg dels anys i que abasten un ampli ventall cronològic En aquest sentit, l'edifici conserva alguns elements segurament del període baix-medieval, tot i que les obres modernes, especialment les del segle XVII, amb la construcció de la torre i algunes actuacions a l'edifici principal, comportaren una ampliació i important modificació de l'aspecte del mas. Pel que fa a la torre en les referències publicades s'esmenta que la tradició oral atribueix la construcció de la torre a que l'hereu del mas estava involucrat en les baralles entre nyerros i cadellls, aquest s'hagué d'amagar a Alpens, on el va trobà un pastor que li recomanà que es construís una torre per refugiar-se; aquesta obra fou molt costosa econòmicament obligant a l'hereu a vendre gran part de la finca. Les referències documentals al mas o a algunes persones del llinatge Rubió, són diverses, especialment a partir del segle XVIII i XIX, en documents de vendes de terres, creació de censals, etc. | 41.7544900,2.0385600 | 420070 | 4622965 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80955-foto-08128-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80955-foto-08128-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80955-foto-08128-21-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'esmentada terrassa és una estructura de només una planta situada entre la torre i una façana lateral del cos principal, tot conformant un porxo a planta baixa; a la terrassa hi ha un pou i l'accés a una cisterna. A pocs metres del mas es localitza l'antiga casa dels masovers Dita casa, de planta rectangular i organitzada en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules a dues vessants i el carener orientat el paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici, ha estat molt reformada. Presenta la part baixa uns murs de paredat i una planta pis amb un revestiment fet a base d'un arrebossat simple. Les portes i finestres no tenen cap tipus d'emmarcament remarcable.A l'interior de l'edifici principal es conserven elements arquitectònics remarcables; a la planta baixa de l'edifici trobem un arc d'apuntat i un espai del celler amb coberta de volta. Les estances de la planta baixa conserven el celler amb diversos elements d'interès com pot ser una premsa del segle XVIII, tines, botes, i també l'espai destinat a pastador i forn de pa, en el que es conserva l'estructura del forn. Dels nivells superiors es pot fer esment a la conservació de diversos elements propis dels masos com l'estructura de pedra d'un pica, alguns festejadors, o forjats de guix emmotllat amb representacions heràldiques, elements florals entre altres. També és d'interès l'existència d'alguns petit tram de mur construït en opus spicatum. | 94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 80956 | Saladic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saladic | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVI-XIX | El conjunt de construccions que conformen el mas l'encapçala un edifici residencial, de planta rectangular, al qual s'han anat afegint altres volums. L'edifici principal doncs, s'organitza en alçat en planta baixa i un pis, amb una coberta de teules de dues vessants amb el carener orientat transversalment respecte la façana principal. Aquesta presenta un portal d'accés a l'interior en forma d'arc de mig punt, adovellat i muntat damunt brancals de grans carreus de pedra escairada. Per la part posterior, en aquest cos principal s'hi ha afegit la remunta d'un pis superior; és a dir, s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos. Les obertures d'aquesta façana posterior són simples i no presenten cap tipus d'organització. Tant aquest edifici com els volums afegits presenten una paraments coberts per pintura blanca llevat dels angles on es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra. És probable que els paraments estiguin realitzats amb el típic paredat comú d'aquestes construccions rurals. El conjunt presenta altres construccions adossades modernament sense cap tipus d'interès patrimonial. | 08128-22 | a l'extrem est del terme municipal, a peu de l'antic camí de Granera | Els orígens del mas Saladic es remunten a finals de l'època medieval, període en que rebia el nom de mas Moragues. En el fogatge de 1553 consta referenciat Valentí Moragues a Monistrol de Calders, dins la vegueria de Manresa. En època moderna, arran de les crisis econòmiques, demogràfiques i sanitàries molts masos van quedar deshabitats; és en aquest context que segons Gustau Erill (ERILL,GUAL, MANENT:2006, p. 38-39), la família Saladic va adquirir alguns masos rònecs entre els quals el de Moragues i el Golobard. Erill recull que en la documentació consta que el mas Saladic va quedar enrunat i el mas Moragues dempeus, però que el que succeí és que la família Moragues s'havia extingit i havia sobreviscut la nissaga Saladic, la qual es traslladar a viure a l'antic mas Moragues passant a adoptar el nom d'aquesta família. Segons anota Erill, podria ser que l'antic mas Saladic es trobés al lloc on es situen les restes del Molí d'en Sala. La família Saladic comptava amb les finques dels antics masos rònecs esmentats i les del mas Moragues, llavors ja Saladic; degut a necessitats econòmiques, la família s'anà venent terres i establint parcel·les que afavoriren i permeteren l'important creixement del poble durant al segle XVIII. | 41.7569500,2.0208200 | 418598 | 4623254 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80956-foto-08128-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80956-foto-08128-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80956-foto-08128-22-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En les fonts publicades consta que es conserven dues inscripcions, una de la data de 1664 en una finestra, i una segona, que hi diu 'JOSEP SIUROI 16 SALADIC 96'.Les terres i parcel·les venudes en les que es desenvolupà la urbanització del part del poble al segle XVIII, comprenia la zona de l'actual carrer del Torrent, i posteriorment també el carrer de la Mallola, carrer de la Vinya, part del carrer del Call,i el carrer de Sant Llogari. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 80957 | El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-7 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII-XX | La masia està formada per un conjunt d'edificis que s'han anat construint al llarg del temps, formant un recinte interior a manera de pati tancat a l'exterior. Del conjunt destaca el volum que correspon a la construcció més antiga del mas, corresponent al cos nord-oriental. Sembla que la part situada al costat de ponent es tracta d'una ampliació del segle XVIII, en el que hi trobem una llinda amb la data 1741 incisa. A més, també compta amb altres parts de construcció més contemporània. La majoria d'aquests edificis s'organitzen en alçat en plana baixa i dos pisos i presenten plantes rectangulars i cadascun amb cobertes de teules de dues vessants. En relació al volum principal, l'estructura més antiga, la façana principal és orientada al sud, quedant dins el recinte clos. En aquesta façana trobem l'antiga porta d'accés a la masia, la qual està feta a base de grans dovelles que formen un gran arc de mig punt que recolza en brancals realitzats amb grans carreus de pedra, ben tallats i escairats. El tractament del murs de les façanes es molt divers, amb paraments de pedra vista i altres revestits per un arrebossat simple pintat. Pel que fa a les obertures, la seva factura respon a diverses tipologies, on s'alternen emmarcaments de pedra i d'obra vista, i un balcó amb llosa de pedra amb el cantell motllurat i una barana de ferro de disseny senzill. Les finestres amb emmarcaments de pedra se situen majoritàriament a la primera planta i gairebé totes presenten llindes rectes monolítiques que descansen damunt brancals de carreus de pedra, escairats i ben tallats, i ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Les que estan situades a la segona planta disposen d'emmarcaments realitzats amb obra vista de maó vist i que sobresurten lleugerament de la línia de façana i la llinda té forma d'arc escarser. En els interiors es conserven alguns elements destacables, com voltes de pedra i un arc apuntat. En altres dels volums més tardans, esmentar que hi podem observar alguna altra porta adovellada de mig punt i també alguna amb llinda plana monolítica. El conjunt ha estat adaptat com a restaurant, la qual cosa ha motivat una remodelació general dels espais exteriors. | 08128-23 | a tocar de la carretera de Sabadell, la B-124 al punt quilomètric 32,30 | Els orígens del mas el Solà sembla que es remunten a l'època medieval, tot i que l'estructura original degué experimentar importants modificacions, reformes i ampliacions al llarg dels segles. Pel que fa a les referències documentals publicades, es referencia la nissaga Solà en el fogatge del 1553, en concret s'esmenta a Francesc Solà. Cal dir que el nom del mas el Solà consta esmentat en èpoques anteriors, concretament al 1193 en el testament de Pere de Calders, en el que fa deixa de l'esmentat mas i el seu celler al seu fill. Tenint presents les darreres notícies publicades, hem de pensar que el llinatge Solà consta arrelat a Monistrol de Calders des d'època medieval, per bé que ha estat vinculat a diferents masos del municipi. En la bibliografia (ERILL, GUAL, MANENT: 2006, 16) s'especifica que l'actual mas el Solà antigament s'anomenava mas Balceres, el qual perdria aquest nom en ser comprat pels Solà-Guardiola que residien a la masia de Guardiola, situada adossada a l'església parroquial, la qual amb el temps passaria a ser casa rectoral. Es cita que en comprar el mas Balceres, la família Solà realitzà obres importants d'ampliació i reforma, sembla que aprofitant les restes de l'antic mas. Aquestes actuacions es degueren dur a terme al segle XVII. El mas el Solà fou una de les grans heretats del municipi, a la qual pertanyien dos molins, anomenats el de Dalt i el de Baix, dels que només es conserva una petita construcció i l'espai de l'antiga bassa del molí de Dalt; l'altra molí desaparegué amb la urbanització i construcció d'habitatges a la zona de l'Avinguda Doctor Tarrés. El mas el Solà consta vinculat també a la capella de Sant Joan, sembla que va ser capella privada de la família. Al llarg dels segles XVIII i XIX les referències documentals a la masia i família Solà sovintegen en vendes, establiments, com a testimonis en documents notarials, entre altres. | 41.7589000,2.0129300 | 417945 | 4623478 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80957-foto-08128-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80957-foto-08128-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80957-foto-08128-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | http://www.lamasiadelsola.com | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 80958 | Cal Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marfa | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII-XIX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres, organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos i coberta de teules organitzada en dos vessants amb el carener situat transversalment respecte la façana. L'edifici es troba construït adossat al terreny natural, la paret de roca natural que configura un La disposició de les obertures en façana i les inscripcions en relleu d'algunes de les llindes demostren el grau de reformes que ha tingut l'edifici al llarg del temps. Així, a la planta baixa, les obertures s'organitzen de la següent manera: dos grans portals i tres finestres disposades alternativament. Els dos portals són de característiques ben diferents, el més meridional disposa d'una llinda adovellada en forma d'arc de mig punt i brancals de carreus de pedra escairats. El segon portal disposa motllures de mitja canya al cantell dels brancals i a la llinda, on hi ha un interessant relleu que mostra diverses eines de ferrer (inclusa, martells, ferradura, tenalles, etc.) disposades a cada costat del relleu d'una creu, sota de la qual es pot llegir 'JAVME PVIGMARTI FERRER 1778'. Les tres finestres d'aquesta planta baixa són senzilles i disposen de reixes de ferro de disseny senzill, amb emmarcaments de carreus de pedra als brancals i a la llinda. A la primera planta es disposen quatre finestres de característiques similars, amb ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana, brancals de carreus motllurats al cantell i llindes monolítiques, tres de les quals incorporen les següents inscripcions: 'De mano y Pluma De Jo / seph Puig Marti Farrer / Vuy dia 12 De lañ /1741'. 'Juseph puigmarti farrer / dia 2 de maix de 1749'. 'JAVME PUIG MARTI / FERRER 1776'. En aquest nivell i centrat respecte l'amplada de la façana hi ha un rellotge de sol de disseny senzill esgrafiat damunt el revestiment que incorpora la data de 1892. Amb les dates d'aquestes tres inscripcions i del rellotge de sol es posa de manifest les nombroses modificacions que ha sofert l'edifici majoritàriament durant del segle XVIII. A la darrera planta es localitza un balcó ampitador flanquejat per dues finestres de característiques similars a les de la planta inferior, és a dir, emmarcaments de pedra amb ampits motllurats, llindes rectes monolítiques muntades damunt brancals de grans carreus de pedra ben tallats i escairats. La barana del balcó és de ferro, de disseny senzill. Els murs exteriors són de paredat comú i la façana disposa d'un revestiment senzill fet a base d'un arrebossat simple. Pel que fa als interiors, consta que la plana baixa conserva espais que eren destinats al bestiar (estables), tines per al vi, entre altres; la planta primera per a ús d'habitatge i la darrera, les golfes situades sota coberta. | 08128-24 | Carrer Fèlix Estrada Saladich, 13. | Les característiques arquitectòniques de l'edifici, junt amb la cronologia que indiquen algunes de les llindes de la casa, permeten apuntar que l'edifici existia al segle XVII, i que al llarg dels segles posteriors, sobretot el segle XVIII i XIX, va experimentar obres d'ampliació i altres actuacions de reforma o millora. Segons consta publicat, a l'interior de la casa es conserva una llinda amb la data 1615 (de fet és la inscripció més antiga coneguda d'edificis del poble). Tal com indiquen les llindes, la casa va ser propietat de la nissaga Puigmartí, llinatge que perdurà durant anys a l'edifici; sembla que durant gran part de la seva història es van dedicar a l'ofici de ferrer; almenys fins el segle XVIII, ofici testimoniat també en les representacions d'objectes propis d'aquest ofici en algunes de les llindes. El cognom Puigmartí apareix en diversitat de documents dels segles XVIII i també XIX, entre els quals hi consta algun ferrer. La nissaga Puigmartí va esdevenir una destacada família del poble, en marxar cap a Barcelona, la casa va passar per diverses mans. A inicis del segle XX a la casa s'hi van instal·lar les monges Carmelites, període en el que es realitzaren algunes actuacions de reforma per tal d'adaptar alguns espais com a dependències per l'ensenyament. | 41.7594600,2.0121600 | 417882 | 4623541 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80958-foto-08128-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80958-foto-08128-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80958-foto-08128-24-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal dir que les característiques arquitectòniques i la cronologia de l'edifici fan pensar que en origen es deuria correspondre amb una casa aïllada, tipus masia, a la qual posteriorment s'adossaren altres edificis, segurament a partir de la configuració i creixement urbanístic del carrer on es troba ubicat. Cosa que fa pensar que Cal Marfà deu ser una de les primeres cases del nucli urbà d'aquesta zona. La casa de Cal Marfà havia rebut altres noms, entre els quals Cal Ferrer Vell. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 80959 | Cal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-7 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | Es tracta d'un edifici d'habitatges resultant d'una rehabilitació que ha transformat notablement el seu aspecte original. De planta rectangular s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos amb coberta de teules formant dues vessants amb el carener situat en paral·lel al carrer de la Vinya. Tot sembla indicar que ha estat objecte d'una intervenció força profunda. Així, a la part posterior s'observa un cos d'edifici que sobresurt en alçat de la resta, la qual cosa fa suposar una remunta. Els murs exterior estan formats per filades de petits carreus de pedra fins a l'alçada del forjat de la planta baixa (aproximadament), disposant de paredat comú a la resta de l'edifici. Documentació gràfica antiga mostra com l'obra dels murs perimetrals de l'edifici són de tàpia a partir de la primera planta, la qual cosa demostra el grau d'intervenció en l'edifici. La cantonera aixamfranada també és el resultat de la darrera intervenció, ja que antigues imatges mostren una cantonera formant angle. La disposició de les obertures de la façana principal no es correspon amb l'original. En l'actualitat presenta, a la planta baixa, un portal d'accés a l'edifici en forma d'arc de mig punt realitzat amb grans dovelles que descansen en uns brancals realitzats amb grans carreus i de cantells bisellats. A la primera planta es disposen tres finestres de característiques similars, amb emmarcaments de pedra, amb llindes i ampits monolítics, on hi destaca la llinda de la finestra central (situada damunt del portal) on hi té gravada la següent inscripció: 'FRANSCICO PONSA MES / TRA DE CASAS ANY 1773'. També destaquen els ampits monolítics d'aquestes tres finestres, motllurats i que sobresurten lleugerament de la línia de façana. A la darrera planta també es disposen tres finestres alineades amb les de la planta inferior i amb emmarcaments similars llevat dels ampits que no sobresurten de la línia de façana ni mostren motllures. La façana lateral presenta una finestra a la primera planta i un balcó ampitador a la segona, dues obertures centrades respecte l'amplada de la façana i disposen d'emmarcaments amb llindes i ampits monolítics. La façana posterior correspon al cos d'edifici que sobresurt en alçat, presenta una organització d'obertures irregular amb tres portals a la planta baixa, amb brancals realitzats amb grans carreus de pedra i llindes rectes. A la primera planta es disposen tres finestres sense cap element destacable. A la segona planta presenta l'estructura de galeria amb tres obertures (finestres parelles) rematades per una llinda comuna, probablement d'obra aplacada de fusta. | 08128-25 | Carrer de la Vinya, 1. | Tal i com assenyala una llinda d'una finestra de la façana principal, la casa deu ser obra del segle XVIII, 1773 segons la inscripció de la llinda; moment que coincidiria amb un període amb la urbanització de gran part del carrer de la Vinya i en conjunt, en un segle en que s'experimentà un gran creixement del poble. | 41.7607500,2.0136600 | 418008 | 4623683 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80959-foto-08128-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80959-foto-08128-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80959-foto-08128-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici està ubicat a l'extrem de ponent del carrer de la Vinya, fent cantonada amb el carrer del Call.Sembla que el nom de la casa es podria deure al fet que era propietari, d'ofici mestre de cases. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 80960 | Centre Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-parroquial-2 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta a dues aigües realitzades amb plaques de fibrociment ondulat i amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. Els murs exteriors són de paredat comú, irregular, tot ressaltant els emmarcaments de les obertures que estan realitzats amb obra de maó vist per tal de crear una bicromia que dóna caràcter a la façana. L'organització d'obertures és força simètrica, amb tres eixos verticals de portals a la planta baixa i a la planta superior, dues finestres que flanquegen un balcó ampitador. Els portals del baixos disposen del mateix tractament formal, és a dir, brancals de maó massís amb llinda en forma d'arc de ferradura, també de maó massís. El portal central és una mica més gran i sembla ser que ha estat objecte de modificacions ja que la zona interna de l'arc ha estat tapiat i revestit amb un arrebossat senzill tot emmarcant un escut de pedra artificial. En dit escut s'observa la silueta de l'església de Sant Feliu sobrer les quatre barres emmarcat en un cercle que l'envolta la següent llegenda: 'CENTRE PARROQUIAL / MONISTROL DE CALDERS'. Les tres obertures de la planta superior disposen de llindes en forma d'arc escarser i com en el cas de la planta baixa, la central és més ampla, a més de presentar la tipologia de balcó ampitador, amb una barana en forma de balustrada amb motius geomètrics realitzada amb pedra artificial. Corona la façana una cornisa contínua simple, lleugerament motllurada. | 08128-26 | Carrer de l'Església, 3. | Edifici construït als anys trenta del segle XX, sembla que la façana és obra de l'any 1934, concretament del mestre d'obres Josep Pla, conegut amb el nom del Farràs, qui era admirador de l'arquitectura àrab, fet que es testimoniaria en l'ús d'algunes estructures o elements arquitectònics que recorden l'estil moresc. El mateix mestre de cases sembla que actuar en les obres de reforma i ampliació de la masia la Païssa, en la que també hi ha combinació de murs de pedra amb maó massís en els emmarcaments d'obertures. L'edifici actualment té funcions de sala de teatre, tot i que sembla que originàriament havia acollit una escola parroquial, i posteriorment, una sala de cinema. | 41.7598400,2.0135800 | 418000 | 4623582 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80960-foto-08128-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80960-foto-08128-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80960-foto-08128-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'emplaçament que ocupa aquest edifici és on anteriorment hi havia Ca l'Erola. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 80961 | Ca l'Emplà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lempla | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres que s'organitza en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes, amb una coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer. Presenta uns paraments realitzats amb paredat comú tot i que en algunes zones de la façana sembla que s'ha procedit a un aplacat amb pedra, segurament com a resultat de les darreres obres de reforma. De fet, hi ha diversos elements que confirmen una intervenció en l'edifici que probablement hagi modificat el seu aspecte original. Així, per exemple, l'amplada de la llinda d'una de les finestres situada a la segona planta no encaixa amb els brancals, indicant una ampliació de la llum de l'obertura; a més, a l'ampit de la finestra de la primera planta hi ha la data inscrita en relleu de 1996, suposem que corresponent amb alguna de les obres de reforma. En les obertures trobem altres dates inscrites, com la data de 1858 a la llinda de l'obertura del balcó de la segona planta. A la llinda de la finestra que no encaixa amb els brancals es pot llegir la següent inscripció: 'JOSEPH SIURÓ MESTRA / DE CASAS ANY 1793'. En conjunt, pel que fa a les obertures que presenta la façana principal destaquen, a la planta baixa, un portal d'accés a l'interior i una porta de més amplada, que obra a un local o garatge. Totes dues disposen de llindes rectes i monolítiques sobre muntants de carreus, però en el cas del portal amb elements més antics, llinda i brancals realitzats amb grans carreus regulars de pedra, ben tallats i escairats. A la primera planta s'organitza un balcó, situat damunt l'eix del portal de la planta baixa, i una finestra. El balcó és de llosa de pedra, amb un escàs voladís i barana de ferro de disseny senzill, amb barrots verticals de secció rectangular i passamà també de ferro simple. L'obertura que dóna al balcó disposa de brancals formats per grans carreus ben tallats i escairats que suporten una llinda monolítica; aquesta llinda disposa al centre d' un medalló de tipus floral on destaquen les inicials 'FU'. Al costat del balcó se situa la finestra amb la data gravada a l'ampit esmentada anteriorment. Els brancals són de grans carreus i la llinda és monolítica. La segona planta disposa d'una finestra, un balcó i dues finestres bessones rematades per arcs de mig punt que descansen damunt impostes que sobresurten lleugerament de la línia de façana. La llosa del balcó és de pedra i disposa d'una barana de ferro de les mateixes característiques que les descrites a la planta inferior. Sota el ràfec de la coberta i a la zona de golfes es localitzen quatre ulls de bou el·líptics sense emmarcaments remarcables. El ràfec de la coberta sobresurt damunt diverses filades de maó massís i disposa d'un modern canaló per a la recollida d'aigües pluvials. Pel costat més nord-est l'edifici comparteix mitgera amb l'immoble veí, i per la part sud-oest, la façana obra a un pati, aquesta és de paredat comú, amb només una obertura a nivell de planta baixa; per la banda nord, l'edifici s'adossa en part al desnivell del terreny, essent visible només façana en els darrers nivells. Al costat sud, hi ha un mur de poca alçada, que s'adossa a la façana principal per aquest extrem, i en el que hi ha un accés per assolir un pati situat en aquest costat de la casa. El mur és de paredat comú, en el qual hi ha un portal, actualment tapiat, format per una llinda en arc de mig punt feta per tres grans dovelles de pedra que descansen sobre muntants de carreus. | 08128-27 | adossat al turó on hi ha el Parc del Serrat. Carrer Serrat, 27. | Una de les llindes de les obertures de la façana principal mostra la data 1793 inscrita, probablement la data de construcció de l'edifici; període coincident amb una època de creixement i gran desenvolupament urbanístic del poble. Tot i que, la façana central de l'edifici, també mostra altres dates inscrites, que farien referencia a ampliacions o reformes posteriors. | 41.7608800,2.0133200 | 417980 | 4623698 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80961-foto-08128-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80961-foto-08128-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80961-foto-08128-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta casa també ha estat coneguda amb el nom de Ca l'Emplà o Ca l'Amplà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 80962 | Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-nova-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Nau d'una antiga fàbrica tèxtil, tot i que avui dia les seves façanes es troben totalment arrebossades i no és visible el parament dels seus murs, manté el volum de l'antiga fàbrica junt amb l'ampliació que s'hi va fer a mitjans del segle XX. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, d'un únic nivell de planta, amb coberta a dos vessants amb el carener en el sentit de l'eix longitudinal de l'edifici. Tot i que actualment la superfície exterior dels murs compten amb un revestiment senzill, les fotografies antigues ens permeten indicar que l'estrcutura és de murs de paredat comú, en els que hi havia els grans finestrals amb llindes en arc molt rebaixat, típics de les naus fabrils; aquestes obertures avui dia es troben modificades i en part tapiades conformant finestres de mides més petites. L'interior era una única nau oberta, sembla que en el darrer període amb un envà de compartimentació; consta que conserva l'encavallada de fusta del sostre. A l'extrem sud, la façana conserva l'estructura del portal d'accés, situat al centre del frontal, per bé que amb la superfície de les parets arrebossada, cosa que no permet veure els materials constructius; damunt el portal i just per sota de l'eix del carener, conserva tapiada una obertura circular. | 08128-28 | a la urbanització Masia Solà, sota la font dels Enamorats. | A inicis del segle XX Monistrol de Calders comptava amb les dues fàbriques tèxtils de l'industrial Clarassó, una situada dins el nucli, al carrer de la Vinya, i l'altra, a la Colònia Clarassó, a peu del riu i de la carretera que comunica amb Calders. Aquesta fàbrica va sorgir com a iniciativa dels veïns de Monistrol, sembla que per contrarestar el monopoli industrial exercit pel Sr. Clarassó. Els inicis de la Fàbrica de la Cooperativa es documenten l'any 1926, quan es va comprar el solar i es començà la construcció de l'edifici. Per la creació de la cooperativa s'empraren de model els estatuts d'una cooperativa del Masnou. El 1928 s'inicià l'activitat industrial. Es tractava d'una fàbrica que funcionava amb un motor elèctric i un sistema d'embarrat que feia funcionar els telers. La bibliografia recull que la cooperativa no era gaire rendible; l'any 1936 va entrar en decadència. Als anys 30, les instal·lacions es van llogar a l'empresa Cardona i Cia.; aquesta va ampliar l'edifici de la fàbrica uns metres per l'extrem nord. Finalment, es va vendre l'edifici a l'empresari barceloní Sr. Cardona. Més tard tornaria a canviar de propietari. Va continuar funcionant com a fàbrica tèxtil durants uns quants anys però en tancar definitivament es va reutilitzar l'espai per altres usos. | 41.7586400,2.0148200 | 418102 | 4623448 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80962-foto-08128-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80962-foto-08128-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80962-foto-08128-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment és utilitzada com a aparcament de vehicles i magatzem. L'edifici també és conegut amb el nom de la Fàbrica de la Cooperativa; de fet, el nom antic era la fàbrica de la Cooperativa Industrial Monistrolenca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 80963 | Mare de Déu de Montserrat del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montserrat-del-rossinyol | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRER I ALÒS, Ll. (1996): Masies i cases senyorials del Bages. Manresa: Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XIX | Es tracta d'una senzilla capella d'una sola nau, de reduïdes dimensions i de planta rectangular, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de la nau. Un dels murs laterals fa de mur de tanca del barri del mas. Els murs són de paredat comú amb grans carreus escairats fent de cantonera amb un portal d'accés amb brancals de grans carreus de pedra motllurats al cantell que suporten gran llinda monolítica, també motllurada, on es pot llegir la següent inscripció: 'FRANco CAMISANS / Y RUCIÑOL AÑ 1832'. Més amunt de la llinda i gairebé a la zona del capcer se situa una petita finestra amb emmarcaments de pedra. El ràfec de la coberta està decorat amb permòdols realitzats amb maó massís col·locat de cantell. La façana principal és coronada, damunt del carener, per una estructura metàl·lica amb una creu de ferro forjat a capdamunt, element que serveix de suport d'una petita campana. L'interior presenta una coberta en forma d'arc de mig punt (volta de canó) decorada amb pintures que simulen cassetons a la zona del presbiteri. L'altar és abarrocat, centrat per la imatge de la Mare de Déu amb en Nen Jesús a la falda. També es poden observar dues escultures que presenten dos sants de mig cos que guarden relíquies al seu interior. | 08128-29 | al mas el Rossinyol, al davant de la façana principal de la casa, a l'extrem nord-est del pati. | Capella privada construïda per iniciativa de la família propietària de la finca i mas el Rossinyol al segle XIX. Consta que en origen la capella era dedicada a la Mare de Déu del Carme. Sembla que el canvi d'advocació de l'església pot tenir a veure amb el vincle de la família propietària del mas amb el monestir de Montserrat, ja que el pare Gregori Estrada Gamissans, qui va fer estada al mas durant la seva infància, fou monjo de Montserrat. | 41.7309000,2.0150700 | 418087 | 4620368 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80963-foto-08128-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80963-foto-08128-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80963-foto-08128-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-21 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El número de fitxa d'inventari de la Generalitat de Catalunya fa referència al mas, no únicament a la capella. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 80964 | Mare de Déu del Roser del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-del-bosc | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Es tracta d'una capella d'una sola nau i planta rectangular amb un absis semicircular, realitzada a mitjans segle XX tot seguint com a model l'estil romànic. Segons diverses notícies documentals, alguns elements de la capella són autèntics i provenen d'antigues construccions. Els murs estan realitzats amb grans carreus de pedra disposants en filades a la façana principal i carreus més petits formant un paredat comú a la resta de murs incloent l'absis. La façana principal està rematada per un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull, realitzat amb carreus de pedra ben escairats. També trobem un porxo davant la façana principal que s'allarga fins la casa formant un ample passadís cobert. Aquest porxo està suportat per dos grans pilars de pedra que suporten l'estructura de troncs de fusta i les teules corresponents. Els mus laterals estan decorats amb elements medievals, carreus amb inscripcions i un petit sarcòfag. El portal d'accés, de mig punt, és adovellat amb grans carreus de pedra que descansen en brancals també realitzats amb grans carreus de pedra. L'espai interior està cobert per un forjat de fusta seguint les vessants de la teulada, així com també la zona del absis. Destaca un gran arc de punta d'ametlla format per grans dovelles de pedra situat en l'espai de separació de la petita nau i el presbiteri. Destaca la decoració de pintures murals de la zona del absis tot seguint els preceptes i estil del romànic, és a dir, una zona inferior amb imitació de cortinatges, una zona intermèdia on hi ha representats diversos sants i una part superior, en aquest cas ocupats per les bigues del forjat. | 08128-30 | situada dins el recinte que delimita el mas el Bosc, al seu extrem nord. | Capella construïda pels volts de l'any 1940, tot i que l'edifici està bastit seguint l'estil romànic. En la seva construcció s'empraren elements arquitectònics i materials de diferents èpoques (medieval i moderna) i estils artístics, entre els quals del romànic. | 41.7539000,2.0012800 | 416970 | 4622935 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80964-foto-08128-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80964-foto-08128-30-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La paret interior de l'absis està decarada amb pintura mural al fresc, realitzades també a semblaça de l'estil romànic.La capella està situada al pla d'era que hi ha a la part posterior de la casa, quedant dins el recinte clos de la masia.Durant anys, pels volts de l'octubre, la capella va acollir un aplec en honor a la patrona de l'església, acte que era molt concorregut per gent de Monistrol de Calders i les contrades. | 99 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 80965 | Mare de Déu del Consol de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-consol-de-la-coma | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII | tot i que en conjunt es conserva força bé, té algunes parts deteriorades. | A la zona nord del mas i a pocs metres de distància, se situa la capella que consta d'una sola nau que té a més un cos adossat a l'est que es correspon amb la sagristia. La capella disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat tot seguint l'eix longitudinal de l'edifici. El ràfec està decorat amb una cornisa formada per diverses filades de maó massís i teules col·locades com si fossin permòdols. Els murs, de paredat comú, estan revestits per un arrebossat simple llevat de les cantoneres, les quals estan formades per grans carreus vistos de pedra, grans i escairats. La porta d'accés està formada per una gran llinda de pedra monolítica que descansa en brancals realitzats amb grans carreus de pedra regulars. La llinda porta inscrita la següent llegenda 'DIES FWDATIONS / DIE 4 DE AGOST DEL ANY / 1759'. Al capdamunt de la façana es conserva un petit campanar d'espadanya d'un sol ull realitzat amb grans carreus de pedra grans i ben escairats. L'espai interior està cobert per una volta de canó amb llunetes i a l'encaix de la volta amb els murs laterals es disposa d'una imposta motllurada i decorada amb cartel·les en forma de voluta. El portal de pas a l'espai de la sagristia està format per uns brancals de grans carreus de pedra que suporten una llinda monolítica; tots aquets elements són vistos i destaquen del revestiment interior. La zona del absis i la del presbiteri hi ha pintures murals representant l'Esperit Sant que il·lumina la Verge Maria que porta el Nen Jesús en braços, envoltats per diversos personatges representants de la vida rural. Les pintures van ser realitzades per Josep Verdaguer i segons tradició popular, els personatges representats corresponen a treballadors de la casa. | 08128-31 | a la masia la Coma, a pocs metres al nord de la casa. | La capella va ser construïda al segle XVIII, 1752 segons data inscrita en la llinda de la porta d'accés; tot i que compta amb reformes posteriors, entre les quals actuacions del segle XX, com la decoració pictòrica de la zona del presbiteri. Consta que a finals del segle XIX es trobava sota l'advocació de la Mare de Déu de les Delícies. En alguns moments, ha restat sense culte i abandonada; tot i que als anys 70 del segle XX s'hi restablí el culte, actualment no té usos religiosos. | 41.7806800,2.0310400 | 419478 | 4625880 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80965-foto-08128-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80965-foto-08128-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80965-foto-08128-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les pintures murals que decoren la zona del presbiteri són obra de Josep Verdaguer, els personatges que hi ha representats reprodueixen algunes persones membres de la família propietària de la finca i de treballadors de la masia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 80966 | Sant Narcís de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-narcis-de-la-paissa | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII-XX | actualment està abandonada. | Al costat oriental del portal d'accés al conjunt del mas de la Païssa se situa una petita capella, una construcció molt simple amb coberta a dues vessants i carener orientat transversalment respecte la façana. El portal d'accés és força simple, amb una llinda de pedra recte on hi ha inscrita la data de 1629 la qual s'assenta damunt uns brancals de grans carreus de pedra escairada. A la zona del capcer es disposa d'una petita finestra amb emmarcaments de pedra i al capdamunt se situa una petita espadanya de pedra. Els paraments estan realitzats amb un paredat comú revestit per un arrebossat simple força malmès. L'interior, força degradat, presenta la nau coberta per una volta de canó i els murs decorats amb elements de guix (impostes, cartel·les amb volutes, etc.) i restes de decoració amb pintures d'estil neoclàssic que representen elements geomètrics i florals. | 08128-32 | a la masia La Païssa, al costat sud-est del portal d'accés a l'era. | Església particular construïda al segle XVII, a l'època barroca, període del qual consten notícies que tenia un altar de fusta policromada i retaules laterals amb escenes de la vida de Sant Narcís i una talla del Sant situada en una fornícula central, a més, d'altres elements mobles. Al llarg dels anys la capella va experimentar algunes petites actuacions o reformes, entre les quals una actuació de decoració d'època neoclàssica. Sembla que al 1936 va ser profanada i ja no s'ha tornà a restablir el culte. En la bibliografia s'esmenta que la masia havia tingut una capella anterior, d'època romànica, la qual probablement hauria estat situada en un espai posteriorment habilitat com estable. Consta que fins el 1936, la masia conservava a la sala principal una talla de fusta policromada del segle XIII, suposadament un testimoni de l'antiga capella medieval. La tradició familiar explicava que es tractava de la figura del bisbe Sant Valentí. | 41.7730100,2.0154500 | 418172 | 4625043 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80966-foto-08128-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80966-foto-08128-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80966-foto-08128-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'advocació a Sant Narcís és un dels patrons dels pagesos. | 98|119|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 80967 | Casalot del Serrat dels Ermots del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-del-serrat-dels-ermots-del-coll | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | en procés d'enderroc. | Les restes d'aquesta masia permeten identificar la planta de la casa principal, que és de planta rectangular i que conserva una alçat molt divers dels seus murs; la part més alta conservada és fins al que correspondria la planta primera, per contra en alguns punts el mur es troba pràcticament ensorrat. Es tracta de murs de paredat comú amb carreus desbastats de mides diverses i algunes pedres irregulars, a les cantoneres blocs més ben tallats i de mides més grans. L'edifici està bastit en una zona en desnivell, adossant-se per una de les parets al terreny natural. La masia constaria almenys de dos edificis, un a pocs metres de l'altre, i orientats vers el sud. Les construccions estan situades en la zona més planera d'una carena que obra cap a migdia i que forma part del Serrat dels Ermots del Coll. | 08128-33 | a tocar del límit del terme municipal amb Granera. | Es desconeix el nom exacte d'aquesta masia, per bé, que sembla que podria ser una masoveria de la masia del Coll (del terme municipal de Granera). No es conserven elements visibles en l'estructura que permeten concretar una cronologia, tot i que el tipus de murs conservats pot correspndre a una mas d'època moderna, potser del segle XVIII. | 41.7395100,2.0359200 | 419832 | 4621304 | XVIII | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80967-foto-08128-33-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | la masia consta com a Casalot de la Llegenda a la viquipèdia, tot i que no es coneix el nom exacte de la casa. El nom que rep a la fitxa és en relació a la seva ubicació geogràfica dins el municipi, en concret al Serrat dels Ermots del Coll.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 81008 | Cal Pere Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-negre | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XIX | Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules formant dues vessants i amb el carener situat transversalment respecte el carrer o façana principal. A la planta baixa destaca un cos d'edifici adossat, com si es tractés d'un porxo, amb coberta plana transitable, que ocupa una part de l'amplada de la façana. La porta d'accés a l'interior és simple, amb una llinda en forma d'arc escarser realitzada amb sis filades de maó massís de pla que arrenca d'un brancals realitzats amb grans carreus de pedra. L'altra obertura dels baixos és un segon portal, de llinda recte i amb tota probabilitat obrat posteriorment, que no té cap element remarcable. Pel que fa al cos d'edifici adossat, mostra un arc rebaixat realitzat amb carreus de pedra regulars, tapiat amb obra que imita grans carreus de pedra tosca col·locats al trencajunt. Dit arc emmarca una finestra i una porta de disseny molt senzill; la finestra està defensada per una reixa de ferro simple. Al primer nivell es disposen quatre finestres, dues d'elles amb emmarcaments de pedra i ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. El segon nivell presenta un balcó ampitador situat a l'eix del portal de la planta baixa, amb una reixa de ferro de disseny simple, és a dir, barrots verticals i passamà, també metàl·lic. A cada costat del balcó es disposen sengles finestres que no disposen de cap element remarcable. Els murs de la façana presenten un revestiment rústic a base d'un arrebossat simple, força malmès, que deixen veure els paraments realitzats amb paredat comú. | 08128-74 | Plaça de la Pedrera, 4. | Edifici ubicat a la zona coneguda com la sagrera, espai que conformaria el nucli originari del poble de Monistrol de Calders, amb l'església a poca distància. Es tracta d'un edifici bastit segurament entre el segle XVIII i XIX, tot i que amb algunes reformes. El cos adossat a l'extrem nord de la façana principal, que mostra uns arcs actualment parcialment tapiats i que té unes característiques a manera de porxo, sembla que podrien haver estat part d'una antiga fassina. S'esmenta que al poble a més de la fassina coneguda com el porxo del rector, n'hi havia dues més, una de les quals podria estar ubicada en aquest edifici (o proper a aquest). | 41.7599000,2.0134800 | 417992 | 4623589 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81008-foto-08128-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81008-foto-08128-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 81009 | Ca l'Estiraguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestiraguers | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII | seria convenient una actuació de rehabilitació. | Es tracta d'un edifici format per un volum principal, al qual, amb el pas del temps, s'hi ha anat adossant diverses construccions tot transformant-lo. El cos principal, de planta rectangular, s'articula en alçat en planta baixa, un pis i golfes, amb una coberta de teules de dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer. A la zona més meridional d'aquest cos s'adossen un seguit d'estructures que no segueixen un patró constructiu; es tracta d'uns coberts i un volum de planta baixa que s'adossa a la façana, amb terrassa transitable i que sobresurt de la línia de rasant de la façana. Pel que fa a la façana del cos principal que afronta al carrer, aquesta no presenta una organització d'obertures regular sinó que és el resultat, molt probablement, de diverses transformacions. Així, una de les dues portes d'accés a la planta baixa presenta brancals de carreus de pedra i una gran llinda monolítica, aquesta obertura ha estat modificada i reduïda a la meitat de l'amplada original (és la porta situada just sota mateix del balcó-terrassa). La segona porta és de factura moderna, a manera de garatge. El volum de planta baixa adossat a la façana és una construcció feta amb murs de paredat comú i una porta més aviat senzilla. La coberta, com ja s'ha dit, és plana, i forma una terrassa que enllaça amb un balcó que recorre part de la façana que afronta al carrer. El balcó disposa d'un voladís realitzat amb una moderna obra de biguetes de ferro i revoltons de maó de pla. La barana del balcó - terrassa és de disseny senzill, amb barrots verticals de secció rectangular i passamà simple, instal·lada entre dos matxons d'obra. A l'alçada del primer pis s'observen tres finestres i una porta situades a la zona del balcó- terrassa, quatre obertures sense emmarcaments remarcables amb llinda recte. Una cinquena obertura, situada fora de la zona del balcó, presenta uns emmarcaments interessants; uns brancals realitzats amb grans carreus de pedra ben tallats i escairats, un ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana, i una llinda monolítica amb la inscripció '17 IHS 2?', una probable data de construcció o reforma on la darrera xifra no es pot llegir. Al nivell superior i a la zona més meridional s'obre una galeria de dos arcs rebaixats, dos arcs força rústecs envoltats d'uns murs obrats amb un paredat comú amb zones on el revestiment ha desaparegut; aquest nivell compta amb una altra finestra de disseny simple, sense elements destacables. A la cantonera meridional s'hi adossa un cobert de dues plantes sense murs de tancament, amb forjats de bigues de tronc de fusta i coberta de teules d'una sola vessant. A la planta segona s'observa una barana de ferro que enllaça amb la del balcó-terrassa i que segueix la mateixa tipologia. A la façana lateral, orientada a ponent, s'articulen diverses obertures més aviat senzilles, tot i que hi ha la traça d'alguna obertura de un brancals de carreus treballats al biaix, totalment transformada; a la segona planta destaca la continuació d'obertures de la galeria, amb dos arcs rebaixats de les mateixes característiques de la façana principal. Tots els murs presenten un paredat comú amb zones revestides amb un arrebossat simple. Davant d'aquesta façana de ponent s'obren horts i al costat nord s'hi adossa una construcció, que sembla que havia estat destinada a corts i magatzem. | 08128-75 | Carrer Sastre, 28. | Aquest edifici està construït en una de les primeres zones que es parcel·laren per ampliar el poble, posterior a la zona de la sagrera, eren unes terres que havien format part de la finca i heretat del mas el Bosc. Les cases que es construïren entre la carretera de Sabadell a Prats i la riera de Sant Joan, conformarien el nucli conegut com poble avall. La urbanització d'aquesta zona, inicialment el carrer Nou, seguint per parcel·les cap l'actual carrer del Sastre, té origen al segle XVII i durant el XVIII. Les característiques arquitectòniques de l'edifici de Ca l'Estiragués encaixen en aquest període constructiu, de fet, la casa té una llinda a la façana principal amb una data de les primeres dècades del segle XVIII; tot i això, l'immoble mostra algunes modificacions realitzades posteriorment. | 41.7588900,2.0100100 | 417702 | 4623480 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81009-foto-08128-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81009-foto-08128-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81009-foto-08128-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 81010 | Cal Ferrer Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-manel | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat | XVII-XVIII | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules, a dues vessants, amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. De fa poc restaurada, la finca conserva elements d'antigues obertures distribuïdes per la façana. A la planta baixa se situen diverses obertures de las quals destaca un gran portal amb brancals realitzats amb grans carreus de pedra ben tallats i escairats que suporten una gran llinda monolítica, de pedra, amb la següent inscripció: '1673'. Les altres dues obertures de la planta baixa no tenen cap interès específic. A la planta primera s'observen tres finestres amb elements medievals, és a dir, ampits motllurats que sobresurten de la línia de revestiment de la façana, brancals de grans carreus de pedra i llindes, també de pedra, monolítiques. En una de les llindes hi ha inscrita la data de '1727'. A la darrera planta es disposen tres finestres de factura moderna i un balcó ampitador amb una barana de disseny simple. El ràfec de la coberta disposa d'un modern canaló de recollida d'aigües pluvials. Es revestiment de la façana presenta una zona de sòcol amb un arrebossat rústec i la resta fins a la cota de la coberta està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color més clar presentant, en conjunt, una marcada bicromia. | 08128-76 | C/ Sastre, 9. | Aquest edifici està construït en una de les primeres zones que es parcel·laren per ampliar el poble, posterior a la zona de la sagrera, eren unes terres que havien format part de la finca i heretat del mas el Bosc. Les cases que es construïren entre la carretera de Sabadell a Prats i la riera de Sant Joan, conformarien el nucli conegut com poble avall. La urbanització d'aquesta zona, inicialment el carrer Nou, seguint per parcel·les cap l'actual carrer del Sastre, té origen al segle XVII i durant el XVIII. Les característiques arquitectòniques de l'edifici de Cal Ferrer Manel són un exemple d'aquest període de creixement urbanístic. En l'edifici podem observar una llinda del segle XVII i una del XVIII, segurament testimonis de diferents fases constructives de l'edifici. Sembla que el nom li ve donat perquè a la casa hi havia residit un ferrer. | 41.7590500,2.0107400 | 417763 | 4623497 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81010-foto-08128-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81010-foto-08128-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81010-foto-08128-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 81011 | Cal Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-plans | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat | XVII-XVIII | actualment està sense ús, amb les obertures tapiades; sembla que l'interior està ensorrat i en general, l'estructura conservada està degradant-se. | Es tracta d'un edifici format per una estructura principal, organitzada en alçat en planta baixa i pis, a la que s'hi adossa una precària construcció de només un nivell. La coberta del cos principal és de teules, formant dues vessants i amb el carener orientat en paral·lel al carrer. L'edifici adossat té una coberta de teules formant una sola vessant orientada transversalment al carrer. Els murs presenten l'estructura d'un paredat comú amb petits carreus a voltes disposats en filades. Disposa d'un portal i una finestra a la planta baixa, mentre que a la planta pis es disposen dues finestres de les mateixes característiques i una tercera, més petita, producte, molt probablement d'una reforma. Totes les obertures estan tapiades i presenten les mateixes característiques, és a dir, emmarcaments de pedra ben tallada i escairada, monolítica a les llindes i als ampits de les finestres que estan motllurats i que sobresurten lleugerament de la línia de façana. A la llinda monolítica del portal d'entrada hi ha la inscripció de la següent data: '1698', i a una de les finestres de la planta pis hi ha la següent data inscrita: '1701'. L'estructura adossada presenta bàsicament uns murs de totxana i escassos panys de murs de paredat comú. Disposa d'un portal modern sense cap element destacable, i el que sembla ser un gran finestral avui dia tapiat. | 08128-77 | Carrer Nou, 19 | La casa compta amb dues dates inscrites en llindes de la façana principal, que ens indiquen que degué bastir-se entre finals del segle XVII i inicis del XVIII (1698 i 1701). Aquesta cronologia concorda amb el període d'urbanització de la zona i més concretament del carrer Nou, essent una de les primeres àrees d'ampliació del poble de Monistrol de Calders. | 41.7596600,2.0103600 | 417732 | 4623565 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81011-foto-08128-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81011-foto-08128-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81011-foto-08128-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que el nom de Cal Plans prové de la família que hi residí al segle XVIII i que dóna nom a la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 81012 | Cal Rellotger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rellotger | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat | XVII-XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos i amb una coberta de teules, a dues vessants, amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. Aquesta presenta un disseny d'obertures força regular, amb dos eixos verticals ben definits. Així, a la planta baixa presenta dos portals, l'un dona accés al vestíbul de la caixa d'escala i l'altre a un local. El portal principal disposa de emmarcaments realitzats amb grans carreus de pedra en els brancals, amb els cantells motllurats, que suporten una llinda monolítica, també de pedra i motllurada, que duu la inscripció de la data de '1698' al centre de la llinda. El portal del local no disposa de cap tipus d'emmarcament remarcable. En el primer pis se situen un balcó amb llosa de pedra d'escàs voladís i amb el cantell motllurat, i una finestra. La barana del balcó és de ferro de disseny senzill probablement obrada modernament en el moment de la darrera rehabilitació de l'edifici. L'obertura del balcó té els emmarcaments idèntics als del portal de la planta baixa, és a dir, brancals motllurats de grans carreus de pedra i llinda monolítica també de pedra i motllurada. La finestra també disposa d'uns emmarcaments de les mateixes característiques amb un ampit motllurat monolític que sobresurt lleugerament de la línia de façana. A la darrera planta s'observen dues finestres, més petites, amb uns emmarcaments idèntics. El ràfec de la coberta no és massa pronunciat i està realitzat a base de teules damunt d'una filada de maons massissos col·locats de pla. Els murs presenten un aparell de carreus petits de pedra formant un paredat comú. El conjunt hagi estat objecte d'una moderna rehabilitació. | 08128-78 | Carrer Sastre, 13 | La casa compta amb la data 1698 inscrita en una llindade la façana principal, segurament testimoni del període de construcció de l'edifici a finals del segle XVII; tot i que la casa també ha estat sotmesa a modificacions posteriors i també una reforma recent. La cronologia de construcció concorda amb el període d'urbanització de la zona i més concretament del carrer Nou i del carrer Sastre (antigament aquest darrer era part del mateix carrer Nou, rebia el mateix nom), essent una de les primeres àrees d'ampliació del poble de Monistrol de Calders. El nom de Cal Rellotger prové del fet que durant el segle XVIII, la família propietària, de cognom Pineda, van dedicar-se a aquest ofici; segons recull Gustau Erill, 'tant Sebastià Pineda i Reixach com el seu fill Josep Pineda i Casasanpera s'especialitzaren en la construcció de rellotges a partir de l'ofici de fuster que exercies; el segon fill del primer, germà del segon, de nom Francesc, aprengué específicament l'ofici de relloter, tot i que s'establí fora de Monistrol de Calders' (http://www.xerolit.cat/fitxesmonistrol/Cal%20Rellotger.html) | 41.7589400,2.0104800 | 417741 | 4623485 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81012-foto-08128-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81012-foto-08128-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81012-foto-08128-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Anteriorment, a inicis del segle XIX la casa consta registrada com casa Xicotet. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 81013 | Cal Leiandru | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-leiandru | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. Http://www.xerolit.cat | XVIII | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos amb una coberta de teules a dues vessants i amb el carener orientat en paral·lel al carrer. L'edifici consta de dos volums, un dels quals està enretirat de la línia de façana, el qual es correspon a una construcció amb elements més antics. El primer volum conté la porta principal d'accés a l'interior, que disposa de brancals realitzats amb grans carreus de pedra amb el cantell bisellat i una llinda en forma d'arc escarser realitzada amb diverses filades de maó massís. Damunt aquesta porta se situa un balcó amb llosa d'obra i barana de ferro amb perfils verticals helicoïdals i passamà simple. L'obertura de dit balcó és simple i no presenta cap element decoratiu o estructural destacable. Al costat mateix hi ha una senzilla finestra. A la segona planta, a la zona de golfes, es disposa una sola finestra amb emmarcaments de pedra monolítica (brancals i ampit) i llinda recta. Els murs presenten l'estructura d'un senzill paredat comú i és probable que les dues obertures de la primera planta siguin el resultat d'alguna reforma. Pel que fa al segon volum que està enretirat de la línia de façana, presenta un portal a la planta baixa amb brancals de carreus de pedra ben tallada i escairada que suporten una gran llinda monolítica, també de pedra. A la planta pis es disposa d'una finestra amb emmarcaments notables; és a dir, amb brancals de carreus de pedra ben tallats amb el cantell motllurat que suporten una llinda monolítica també amb el cantell motllurat. L'ampit és monolític motllurat i sobresurt lleugerament de la línia de façana. A la planta superior hi ha una obertura obrada amb posterioritat, amb emmarcaments d'obra de maó massís i una fusteria que ocupa la meitat de la llum de l'obertura. Els paraments també són de carreus de pedra formant un paredat comú força rústec. La superfície de façana corresponent a la planta baixa presenta un revestiment a base d'un arrebossat simple. | 08128-79 | Carrer Fèlix Estrada i Saladich, 9-11 | L'edifici es troba ubicat al carrer Fèlix Estrada i Saladich, anteriorment anomenat carrer del Ferrer, ja que a poca distància hi havia un taller de ferrer concretament a Cal Marfà. En origen, aquest carrer havia format part del carrer Nou, era una continuació del mateix carrer Nou i carrer Sastre; de fet, resseguint l'antic camí de Calders. La urbanització del que s'anomena Poble Avall i que inclou, entre altres, els esmentats carrers Nou, Sastre i Ferrer (avui Fèlix Estrada Saladich) s'inicia al segle XVII. La casa conserva elements que poden correspondre al segle XVIII amb reformes posteriors, tot i que no es pot descartar que sigui originària del període inicial de parcel·lació i construcció del carrer al segle XVII. | 41.7593500,2.0120000 | 417868 | 4623529 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81013-foto-08128-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81013-foto-08128-79-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 81014 | Porxo del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxo-del-rector | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Fassina_del_Sol%C3%A0 | XVI | part de l'estructura i de la coberta s'està malmetent. | Es tracta de les restes arquitectòniques del que antigament havia estat una fassina. Part de l'edifici, avui dia està recobert per heures que amaguen la seva estructura; sembla que es tractava d'una construcció de més volum ja que per l'extrem sud-est s'endevina un mur escapçat. L'edifici conservat és de planta rectangular amb un nivell semisoterrani i una planta superior (sembla molt probable que l'interior d'aquesta planta superior pot estar dividida i comptar amb un darrer nivell o altell sota coberta); l'edifici està bastit adossat al terreny natural en una zona en desnivell, fet que determina que mostri diferents alçats visibles de les seves façanes. Així, pel costat de ponent és on observem un major alçat de la façana. Els murs que es conserven dempeus són de paredat comú realitzat amb pedres desbastades i carreus irregulars sense una disposició regular. La coberta visible és una estructura de teules formant dues vessants, amb el carener descentrat, situat més cap a l'extrem nord de la planta, determinant que el vessant de tramuntana sigui molt menor. Pel que fa a les obertures visibles, s'observen dos accessos a l'interior, un situat a la façana nord i que obra a la planta semisoterrània i un altre a la façana est i que dóna directament a nivell de la planta superior. L'obertura d'accés del costat nord està format per les restes d'un gran portal amb un brancal de pedra escairada i una gran llinda monolítica plana; tot i que la seva amplada ha estat modificada posteriorment. D'altra banda, l'obertura d'accés del costat est és una gran obertura en arc rebaixat adovellat sobre muntants de carreus de pedra; aquesta fou transformada, tapiant-la parcialment i convertint-la en una porta senzilla i damunt un finestral. Són visibles també algunes finestres, bàsicament a la façana de ponent, a nivell de la planta inferior hi ha una obertura avui tapiada de llinda en arc rebaixat sobre brancals del mateix material que els murs, i dues petites obertures a manera d'espitllera a la planta superior. De l'interior, destacar que l'espai de la planta semisoterrània està cobert per una volta rebaixada feta amb carreus de pedra tosca; aquesta estança compta també amb una obertura al costat sud que permet il·luminar i ventilar l'interior. | 08128-80 | a uns 60 metres al sud-est de l'església i rectoria de Sant Feliu de Monistrol de Calders. | Segons recull la bibliografia, durant una època entorn al 1600, el poble va comptar almenys amb dues fassines, una hauria estat ubicada en aquest edifici i l'altra es creu que hauria estat situada a Cal Pere negre (ERILL, G.; GUAL, J.: 2006, pg. 40). La referència publicada permet apuntar un origen del segle XVII per aquesta estructura. Tot i que aquesta antiga fassina havia rebut el nom de Fassina del Solà, actualment l'estructura és coneguda com el Porxo del Rector. El nom inicial es deu al fet que era propietat de la propera masia el Solà, la qual també comptava amb dos molins situats a prop d'aquesta. Pel que fa a les restes conservades d'un dels antics molins, es troben situades vers el sud, sud-oest, d'aquest edifici, just a l'extrem oposat de la mateixa feixa on hi ha les restes d'aquesta antiga fassina; de fet, en la feixa es conserva en part l'estructura de l'antiga bassa del molí. Posteriorment la fassina passaria mans de l'església junt amb l'antic mas Guardiola, el qual passaria a ser anomenat també com a rectoria. | 41.7592200,2.0145900 | 418083 | 4623512 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81014-foto-08128-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81014-foto-08128-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81014-foto-08128-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fassines eren indústries destinades a la destil·lació de licor, sembla que en aquesta s'hi feia aiguardent que es portava a vendre bàsicament a comerciants de Moià, a través dels quals s'exportava a Anglaterra, Holanda o Amèrica (ERILL, G.; GUAL, J.: 2006, pg. 40). | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 81015 | Cal Farràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farras-1 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII-XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. Presenta uns murs de paredat comú amb la zona dels baixos notablement transformada, sobretot en les obertures, ja que l'antic portal d'accés ha estat paredat i reconvertit en una finestra, i a l'eix central de la façana s'ha obert una senzilla porta d'accés a l'interior. L'antic portal, transformat en finestra, conserva els antics emmarcaments, uns brancals realitzats amb grans carreus de pedra ben tallada i escairada i una llinda monolítica on hi ha inscrita la data de '1690'. L'actual finestra, molt senzilla, està defensada per una reixa de ferro de perfils helicoïdals reblonats a tres travessers de disseny senzill. L'actual porta d'accés no té cap element destacable, a l'altre costat s'observa una petita finestra alta amb emmarcaments monolítics de carreus de pedra escairada. A primer pis presenta un balcó central, flanquejat per dues finestres, amb una llosa d'obra i una barana de ferro de disseny senzill. L'obertura que dona al balcó és molt senzilla i no té cap element destacable i molt probablement és el resultat d'una moderna intervenció; sí, però, són destacables les dues finestres que flanquegen el balcó que disposen de brancals de carreus de pedra ben tallada i amb el cantell motllurat que suporten una llinda monolítica també motllurada. Els ampits, motllurats, sobresurten lleugerament de la línia de façana. Al segon pis es disposen dues petites finestres situades una a cada extrem de la façana, amb emmarcaments de pedra ben tallada i escairada, i amb uns senzills ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. | 08128-81 | c/ Fèlix Estrada Saladich, 19 | L'edifici conserva en façana elements originaris de la seva construcció del finals del segle XVII, tot i que ha sofert modificacions considerables, com la transformació de l'antic portal en una finestra i l'obertura de nous registres, concretament la porta actual d'accés a l'interior, situada centrada a la façana a nivell de la planta baixa, i damunt una obertura que obra a un balcó amb voladís. Es tracta d'un edifici bastit en la primera fase de creixement important del poble que es produí al segle XVII a redós del camí de Calders, i que antigament conformaven part del carrer Nou i posteriorment, carrer Ferrer o Fèlix Estrada i Saladich, carrer Bon Aire, Carrer Sastre o Carrer Nou. | 41.7596400,2.0125100 | 417911 | 4623561 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81015-foto-08128-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81015-foto-08128-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81015-foto-08128-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 81016 | Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cinto-1 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer Xic. En planta s'organitza amb dues façanes afrontades als carrers Xic i Torrent, configurant una unió aixamfranada. El tractament textural de la superfície de les façanes és diferent segons la situació; així, els murs que afronten al carrer Torrent i fins a la línia de forjat de la primera planta, presenten un paredat comú amb carreus de pedra irregulars que s'estenen fins el xamfrà i part de la superfície dels baixos de la façana del carrer Xic on formen una zona de sòcol alt. La resta de la façana del carrer Torrent, és a dir, la superfície de la segona planta fins el coronament de la façana, presenta uns murs realitzats amb obra vista de maó massís. Per contra, la façana del carrer Xic presenta una superfície de paraments revestida per un arrebossat simple des de la zona de sòcol fins al ràfec de la coberta. Un altre element destacable és el coronament de la façana del carrer Torrent que segueix els paràmetres formals d'una concepció barroca, amb una zona de capcer rematada per una cornisa que combina línies corbes i rectes. També destaca una balconada a nivell de la primera planta que s'estén per les dues façanes inclòs el xamfrà i que atorguen a l'edifici un caràcter monumental. La llosa del la balconada és d'obra amb el reforç de mènsules de ferro simples; també és de ferro de la barana, realitzada amb perfils helicoïdals i passamà senzill. Pel quer fa a les obertures, aquestes tenen un tractament diferent segons la seva situació; així, a la façana del carrer Torrent i a nivell de planta baixa es disposen tres obertures amb emmarcaments d'obra vista, amb llinda d'arc de mig punt rebaixat, emmarcaments que destaquen dels murs de pedra. A la primera planta i encarats a la balconada se situen tres finestres amb emmarcaments d'obra vista i llindes en forma d'arc escarser realitzades amb diverses filades de maó de pla. A la segona planta les obertures (tres finestres) són molt senzilles, amb uns emmarcaments simples a base d'elements de pedra artificial. El coronament de la façana està realitzat a base d'obra vista de maó de pla que sobresurt lleugerament de la línia de façana i segueix les corbes corresponents. Les obertures de la façana del carrer Xic segueixen uns paràmetres idèntics, és a dir, emmarcaments d'obra vista que sobresurten del revestiment de la façana, llevat de les formes rectes de les llindes de les finestres de la primera planta. El caràcter monumental del conjunt resta palès en el tractament textural diferenciat de les dues façanes. | 08128-82 | c/ Xic, 1; edifici situat a l'extrem del carrer Xic fent cantonada amb el carrer Torrent. | L'ocupació de les parcel·les del carrer Xic es documenta del segle XVIII en endavant, tot i que aquest edifici podria tractar-se d'una construcció d'inicis del segle XX, les característiques arquitectòniques observades fan pensar que podria tenir una primera fase més anterior (potser del segle XIX) i una reforma i remunta posterior de les primeres dècades del segle XX. Caldria però contrastar documentalment aquesta hipòtesis. És interessant la solució arquitectònica del darrer nivell de la façana principal, la que afronta al carrer Torrent, la qual compta amb un darrer nivell obrat únicament amb mur de maó massís vist i clou la façana un coronament geomètric simple però que atorga interès a l'edifici. | 41.7603800,2.0153000 | 418144 | 4623641 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||||||
| 81020 | Casilla o casa dels peons caminers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casilla-o-casa-dels-peons-caminers | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Edifici situat al peu de la carretera, es tracta d'una construcció a quatre vents, de planta rectangular allargada; consta de planta baixa, una petita golfa o espai sota-coberta i sembla que també amb un soterrani, té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud (amb una lleugera inclinació nord-est a sud-oest per l'adaptació al terreny). Els murs són de paredat comú per bé que tenen la superfície revestida i pintada, ressaltant en les façanes les cantonades que estan reforçades amb maó massís i les obertures, les quals estan emmarcades amb una faixa de maó massís col·locat pla; també compte amb una faixa horitzontal a manera decorativa que recorre tot el perímetre de les façanes, situada a l'alçada del forjat del sostre de la planta baixa. La façana principal obra a la carretera, quedant orientada vers ponent, compta amb dues portes i una finestra; la resta de façanes hi ha diverses finestres amb el mateix tipus d'acabat, en general són obertures de forma rectangular, tot i que compta també amb obertures circular també emmarcades amb maó a les façanes nord i sud, sota el carener. Consta que en origen la casa estava dividida en dos habitatges, raó per la qual compta amb dues portes d'accés. Al costat de llevant la casa compta amb un petit pati clos per una tanca d'obra. | 08128-86 | a peu de la carretera B-134, al punt quilomètric 32. | Es tracta d'un edifici que es va construir per tal d'allotjar les famílies dels peons caminers que es desplaçaren a la zona per la construcció de la carretera entre els anys 1900 i 1910 aproximadament. La carretera de Calders a Sant Llorenç Savall consta que es va finalitzar el 1900, la construcció dels ponts de la riera de la Golarda i el de la riera de Sant Joan, daten del 1903 i 1904. | 41.7557100,2.0127500 | 417926 | 4623124 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81020-foto-08128-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81020-foto-08128-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d'una tipologia de construcció i d'habitatge del qual es conserven diversos exemples de característiques similars arreu del territori com a resultat de l'obra constructora de la xarxa viària de carreteres a finals del segle XIX i part de les primeres dècades del segle XX. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 81106 | Barraca 1 de l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-landreu | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6017) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. Compta amb dues petites espitlleres. Restaurada. | 08128-172 | al sud-est de les restes de la masia la Casa Nova, a peu del camí de la font de la Casa Nova. | 41.7485200,2.0183200 | 418380 | 4622321 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81106-foto-08128-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81106-foto-08128-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81106-foto-08128-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'Andreu tenia dues barraques situades pròximes l'una de l'altra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 81107 | Barraca 2 de l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-landreu | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6120) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en ruïnes, conserva la planta però ha perdut part de l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, aprofitant el desnivell del terreny per la seva construcció; la porta està encarada al sud. Està parcialment esfondrada, no conserva la coberta. | 08128-173 | a la zona occidental de la Soleia de la Casa Nova, a peu del camí a la masia. | Codi Amics de la pedra: banslc2 | 41.7482000,2.0170400 | 418273 | 4622287 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81107-foto-08128-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81107-foto-08128-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81107-foto-08128-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'Andreu tenia dues barraques situades pròximes l'una de l'altra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 81108 | Barraca de l'Aiguader a la Llandriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-laiguader-a-la-llandriga | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6528) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca del tipus terrera de margera, de planta irregular, amb porta amb llinda plana monolítica encarada a llevant. En bon estat però amb força vegetació al voltant. | 08128-174 | a la zona de la Llandriga | Codi Amics de la pedra: bll5 | 41.7633400,2.0091800 | 417639 | 4623975 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81108-foto-08128-174-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 81109 | Barraca del Baltasar al Racó de la Llandriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-baltasar-al-raco-de-la-llandriga | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6854) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en bon estat però amb vegetació pel voltant. | Barraca de planta circular excavada en un marge, amb porta de llinda plana encarada a llevant. | 08128-175 | a la zona de la Llandriga, sota el Serrat del Gordi. | Codi Amics de la pedra: bll3 | 41.7612200,2.0046700 | 417261 | 4623744 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81109-foto-08128-175-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Baltasar disposava de tres barraques en diferents zones de Monistrol de Calders.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 81110 | Barraca del Baltasar a les Quintanes del Mas Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-baltasar-a-les-quintanes-del-mas-pujol | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7353) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en bon estat però amb vegetació pel voltant. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb porta de llinda plana monolítica encarada al sud-oest. | 08128-176 | a la quintana del mas Pujol, prop de la zona on hi havia hagut el mas. | Codi Amics de la pedra: bbamp | 41.7577900,2.0017400 | 417013 | 4623366 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81110-foto-08128-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81110-foto-08128-176-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Baltasar disposava de tres barraques en diferents zones de Monistrol de Calders.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 81111 | Barraca del Xei al Pla de Trullars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-xei-al-pla-de-trullars | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6247) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula,amb porta de llinda plana formada per dues lloses (sembla que en orígen era una única llosa que es fracturà) i encarada al sud. | 08128-177 | a la zona del Sot del Perer, per sobre del camí del Pla de Trullars, a tocar dels camps. | 41.7465400,2.0312600 | 419453 | 4622089 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81111-foto-08128-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81111-foto-08128-177-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 81112 | Barraca del Baltasar a la Soleia de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-baltasar-a-la-soleia-de-la-casa-nova | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8170) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | en ruïnes, esfondrada parcialment. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, amb porta encarada vers el sud. Únicament es conserva entorn a la meitat de la barraca, no manté la llinda de la porta. | 08128-178 | a la zona del Serrat de les Serveres, vers l'extrem occidentals de la Tisora. | 41.7526100,2.0190900 | 418449 | 4622774 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81112-foto-08128-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81112-foto-08128-178-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Baltasar disposava de tres barraques en diferents zones de Monistrol de Calders.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 81113 | Barraca dels Avellaners del Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-avellaners-del-campaner | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6636) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | conserva en bon estat tota l'estructura de les façanes però li manca la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta rectangular, actualment no conserva la coberta però sembla que hauria estat a un sol vessant, segurament de bigues de fusta; la porta està encarada al nord i és de llinda plana. | 08128-179 | a la zona dels Avellaners del Campaner, a l'extrem occidental de la Baga de la Coma. | 41.7755000,2.0284600 | 419257 | 4625307 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81113-foto-08128-179-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 81114 | Barraca 1 dels Avellaners del Pere Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-dels-avellaners-del-pere-pla | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6607) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de volta, i porta amb llinda plana monolítica orientada a llevant. | 08128-180 | als avellaners del Pere Pla, al centre del Sot de Pumanyà. | 41.7712000,2.0373400 | 419989 | 4624821 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81114-foto-08128-180-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 81115 | Barraca 2 dels Avellaners del Pere Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-dels-avellaners-del-pere-pla | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6609) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular i coberta de volta, amb porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-181 | als Avellaners del Pere Pla, al centre del Sot de Pumanyà. | 41.7715300,2.0385700 | 420092 | 4624857 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81115-foto-08128-181-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 81116 | Barraca 1 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6355) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular i coberta de volta, amb porta de llinda plana monolítica orientada al nord. | 08128-182 | a prop i al sud-oest de Rubió, vers l'extrem nord-oest de la Baga de Can Dat. | 41.7524100,2.0372900 | 419962 | 4622735 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81116-foto-08128-182-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 81117 | Barraca 2 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6347) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | ha perdut gran part de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, sense part de la coberta, amb la porta de llinda plana monolítica orientada a llevant. | 08128-183 | a prop i al sud-est de Rubió, vers l'extrem nordde la Baga de Can Dat. | 41.7518600,2.0392500 | 420124 | 4622672 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81117-foto-08128-183-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 81118 | Barraca 3 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8011) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | ha perdut la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, sense part de la coberta, amb la porta de llinda plana monolítica orientada al nord. | 08128-184 | a la zona de la Baga de Can Dat, vers la part baixa prop del torrent pel seu costat esquerre. | 41.7515500,2.0373800 | 419968 | 4622639 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81118-foto-08128-184-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 81119 | Barraca 4 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6348) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | té molta vegetació que la cobreix parcialment i que afecta la seva estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de volta; té la porta de llinda plana monolítica orientada al nord. | 08128-185 | a la zona de la Baga de Can Dat, a la part baixa, prop del torrent pel seu costat dret. | 41.7511800,2.0390300 | 420105 | 4622597 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81119-foto-08128-185-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 81120 | Barraca 1 de la Serra del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-serra-del-bosc | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6235) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | hi ha vegetació que pot afectar l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, té la porta de llinda plana monolítica encarada al sud. | 08128-186 | a la zona de sud-est del terme municipal, prop del límit amb Granera. | 41.7481500,2.0424500 | 420386 | 4622257 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.A la zona central de l'extrem de llevant del terme municipal, prop del límit amb Granera. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 81121 | Barraca 6 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6349) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, amb la porta de llinda plana monolítca orientada a ponent. Té coberta de volta. | 08128-187 | a la zona de la Baga de Can Dat, a la part baixa, prop del torrent pel seu costat dret. | 41.7521900,2.0410700 | 420276 | 4622707 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81121-foto-08128-187-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 81122 | Barraca 7 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8017) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en ruïnes, ha perdut la coberta i part de l'estructura superior. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, parcialment esfondrada, de planta circular, amb la porta orientada a migdia. | 08128-188 | a la zona de la Baga de Can Dat, vers la part baixa prop del torrent pel seu costat esquerre. | 41.7499600,2.0378100 | 420002 | 4622462 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81122-foto-08128-188-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 81123 | Barraca 8 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8016) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | la barraca circular està en bon estat però la barraca de planta rectangular està parcialment esfondrada. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada adossada a un petit marge, és de planta circular amb coberta de volta, i porta de llinda plana monolítica orientada a llevant. Al costat hi ha un annex de planta rectangular per guardar l'animal, li manca la coberta. | 08128-189 | a la vall del torrent de la Baga del Coll. | 41.7496200,2.0373800 | 419966 | 4622425 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81123-foto-08128-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81123-foto-08128-189-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 81124 | Barraca 9 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6242) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra part de la coberta esfondrada. | Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta circular, amb porta de llinda plana monolítica orientada a ponent. | 08128-190 | a la vall del torrent de la Baga del Coll. | 41.7489500,2.0408700 | 420255 | 4622348 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81124-foto-08128-190-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 81125 | Barraca 10 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6241) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | té la coberta esfondrada. | Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta circular, amb porta de llinda plana monolítica orientada a ponent. | 08128-191 | a la vall del torrent de la Baga del Coll. | 41.7479600,2.0403600 | 420212 | 4622238 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81125-foto-08128-191-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 81126 | Barraca 11 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6240) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | es troba en avançat estat d'esfondrament. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb la porta orientada a ponent. | 08128-192 | a la vall del torrent de la Baga del Coll, a la part alta i a la dreta del torrent. | 41.7466100,2.0414800 | 420303 | 4622087 | 08128 | Monistrol de Calders | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81126-foto-08128-192-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 81127 | Barraca 12 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-12-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8024) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | part de la coberta esfondrada i té força vegetació que la cobreix. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, és de planta rectangular, amb la porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-193 | a la zona sud-est de la Baga del Coll, prop del límit del terme municipal. | 41.7457500,2.0414100 | 420296 | 4621992 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81127-foto-08128-193-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 81128 | Barraca 1 del Fons de la Baga Cerdana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-fons-de-la-baga-cerdana | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6068) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | l'estructura està parcialment esfondrada. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta quadrada, amb porta de llinda plana monolítica orientada a llevant. | 08128-194 | a la part baixa de la vall del torrent de la Baga Cerdana, al nord-oest del Salt. | 41.7867500,2.0275100 | 419192 | 4626557 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81128-foto-08128-194-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 166,56 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/