Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82471 | Rellotge de sol de can Vilaplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-vilaplana | <p>Https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 [Consulta: 25-04-2019].</p> | XX | <p>Rellotge de sol situat a la cara de llevant de la torre de can Vilaplana, a la part superior del parament. Està format per un plafó quadrat de 16 rajoles vidrades, amb un rellotge circular de tres cercles amb emmarcament quadrat, tot de color blau. Presenta un gnòmon de vareta orientat al sud-est, amb una rosa dels vents al centre. La numeració és romana i les marques horàries van de les 4 a les 8. Dins del cercle més gran hi ha la representació dels signes del zodíac. A les quatre cantonades del plafó hi ha quatre flors representades.</p> | 08095-135 | Camí de la Font Nova - Barri del Castell | 41.7276700,2.0589800 | 421735 | 4619968 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82471-foto-08095-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82471-foto-08095-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82471-foto-08095-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 82601 | Barraca codi 10749 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10749 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc de la coberta i del lateral de l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula amb la part superior enderrocada. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. Al costat d'aquest accés hi ha un lleu enderroc de l'estructura. No ha estat restaurada.</p> | 08095-265 | Sot de Sant Martí | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7277300,2.0553900 | 421437 | 4619978 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82601-foto-08095-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82601-foto-08095-265-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82450 | Font de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-miquel-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 73, 79-80. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge de llevant del torrent de la Font de Buc, prop de l'aiguabarreig amb el torrent de la Rectoria. Actualment, el seu accés és pràcticament impossible donada la gran quantitat de vegetació que hi ha a la zona i que la fan inaccesible. Consta, simplement, d'un broc metàl·lic encastat en una escletxa del marge rocós d'on brolla l'aigua.</p> | 08095-114 | Torrent de la Font de Buc | <p>Segons sembla, la font fou arranjada l'any 1994 (teòricament, una inscripció en dóna fe, tot i que aquesta dada no es va poder contrastar donada l'abundant vegetació que actualment cobreix l'element). Un cop arranjada passà a denominar-se com la Font de Sant Miquel.</p> | 41.7278100,2.0371800 | 419922 | 4620004 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82450-foto-08095-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82450-foto-08095-114-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està tocant els límits de l'Espai d'Interès Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, era coneguda antigament com la Font del Rossell, donat el cognom del propietari de les terres. Posteriorment passà a denominar-se com la Font de Sant Miquel. Les coordenades són aproximades. Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari de fonts de Catalunya. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 84066 | Puigcastellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcastellar-0 | ESTRADA GARRIGA, J. (1993): Granollers a l'Antiguitat. Granollers: Tarafa. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). | VIIaC-XVdC | El jaciment es troba a la vessant sud del turó, davant del mas enrunat de Puigcastellar. Està format per dues estructures diferents: La primera, situada gairebé al cim, és una estructura de planta rectangular excavada a la roca i els extrems tancats amb murs de maçoneria. Les seves mides interiors són 6 m de llargada per 2,5 m d'amplada i conserva 1,5 m d'alçada. Sobre la paret de roca occidental, s'hi recolzen pedres d'un mur. La segona estructura, situada a una cota més baixa i a uns 50 m al nord-est de la primera, està formada per diversos murs que delimiten un espai d'hàbitat, que consta com a mínim de tres estances, aprofitant el marge d'un desnivell a l'oest. Dues són de planta quadrada, d'uns 3 m de llargada per 3 m d'amplada i l'altra (la més septentrional), té un tancament arrodonit i és més petita que les anteriors. El murs són de maçoneria, però també es conserva un tram amb opus spicatum; fan 0,60 m d'amplada i conserven una alçada màxima d'1 m. Els marges de les terrasses inferiors al nord-est d'aquesta estructura, presenten murs de factura similar. Durant la visita realitzada a l'indret, l'any 2017, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es va documentar, superficialment, a la primera estructura, un petit fragment informe de ceràmica de cocció oxidada i pasta grollera de color vermellós. Es va documentar també ceràmica en superfície, a l'extrem nord-est del turó: fragments de ceràmica de pasta fina i cocció oxidada, fragments de ceràmica de factura més grollera i cocció mixta i fragments de ceràmica vidrada. Tot i que el jaciment no ha estat objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica, la presència de les estructures i de la ceràmica associada a les mateixes, podria indicar l'existència d'un oppidum de cronologia ibèrica al cim del turó i una ocupació de l'indret també en època altmedieval. | 08064-114 | Cim del Puigcastellar, al sud de Castellterçol | 41.7279800,2.1254400 | 427263 | 4619944 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84066-foto-08064-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84066-foto-08064-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84066-foto-08064-114-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|85|79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 82344 | Cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisteller-7 | XIX-XX | <p>Edifici aïllat i reformat envoltat d'una zona enjardinada i situat per sota de l'antic camí que condueix a Monistrol de Calders. Està format per tres cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. Els dos volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments, exceptuant la finestra del pis superior de la façana principal, emmarcada amb quatre carreus de pedra. El darrer volum està adossat a la façana principal de l'edifici. És de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en dos nivells. A la planta baixa destaca un portal rectangular amb portella de fusta i, al pis, una galeria oberta delimitada amb una balaustrada ceràmica amb motius geomètrics. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i amb les cantoneres embellides amb pedres desbastades.</p> | 08095-27 | Camí de Monistrol de Calders - Barri del Castell | 41.7281000,2.0587100 | 421713 | 4620016 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82344-foto-08095-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82344-foto-08095-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82344-foto-08095-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 82630 | Barraca codi 17930 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17930 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Alt grau d'enderroc. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta tota la part superior de l'estructura, incloent-hi el portal d'accés. De totes maneres es conserva una petita part de la coberta, de falsa cúpula bastida amb lloses planes. També s'observa que aprofitava la pròpia roca natural com a part de la construcció. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-294 | Torrent de la Rectoria | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7281600,2.0443900 | 420522 | 4620036 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82630-foto-08095-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82630-foto-08095-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82630-foto-08095-294-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82339 | Cal Taió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-taio | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 83. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta trapezoïdal, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. Al seu costat hi ha un carreu de pedra allargassat gravat amb una imatge religiosa i un plafó de ceràmica vidrada amb el nom de la construcció. Damunt seu, dins la imprompta d'una antiga obertura d'arc rebaixat actualment tapiada, destaca un bloc de pedra encastat decorat amb una cara humana. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars. Destaquen les del pis superior, la de migdia amb els brancals bastits amb maons i la llinda plana de pedra, mentre que la de tramuntana està emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. A la part superior del parament destaca un cairó de pedra gravat i decorat amb dues figures humanes i una creu grega encerclada. De la façana de migdia, que es fonamenta damunt la roca del terreny i presenta el parament arrebossat, destaca la finestra del pis. És d'obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides i maons, disposat de forma regular.</p> | 08095-22 | Carrer de Monistrol, 2 - Barri del Castell | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Tayó' tenia el número 2 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'Francisco Cuivach'.</p> | 41.7283400,2.0589900 | 421737 | 4620043 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82339-foto-08095-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82339-foto-08095-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82339-foto-08095-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossat a la façana principal hi ha un banc de pedra corregut. El carrer de Monistrol coincideix amb el traçat del GR-177 o Ronda del Moianès. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82522 | Placa del carrer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | <p>Placa situada a la façana de llevant de la casa de cal Tiana, orientada al carrer del Castell. Està formada per una única rajola vidrada de color blanc, encastada a la part superior del parament i amb la inscripció 'CALLE DEL CASTILLO' de color negre.</p> | 08095-186 | Carrer del Castell - Barri de Baix | 41.7283500,2.0591500 | 421750 | 4620044 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82522-foto-08095-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82522-foto-08095-186-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-02-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És una de les plaques d'època franquista que es conserven a la població. | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82340 | Cal Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tiana | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 84.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner i reformat de planta trapezoïdal, format per dos cossos adossats. El volum davanter presenta la coberta plana i està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són d'arc rebaixat i estan bastides amb maons, disposats a sardinell a les llindes. Destaca la finestra situada al costat del portal, la qual conserva la llinda de pedra plana. La part superior de la construcció està coberta per un terrat delimitat amb un plafó d'obra i barana de fusta a la façana principal. El volum posterior presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars bastides en pedra i maons. La construcció presenta els paraments bastits en pedra de diverses mides, disposada regularment.</p> | 08095-23 | Carrer de Monistrol, 1 - Barri del Castell | 41.7283700,2.0591000 | 421746 | 4620046 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82340-foto-08095-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82340-foto-08095-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82340-foto-08095-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El carrer de Monistrol coincideix amb el traçat del GR-177 o Ronda del Moianès. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82346 | El Casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casal-4 | <p>'Notícies de Granera. Acte d'inauguració del Casal de Granera'. La Granària, 27, 2011. Https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/117928/inaugurat-centre-civic-granera [Consulta: 04-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 04-04-2019].</p> | XX | <p>Edifici aïllat i rehabilitat de planta irregular format per tres cossos adossats. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i organitzat en un sol nivell. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'accés rectangular amb la llinda de fusta. Al seu costat hi ha un plafó amb el nom de la construcció i la data de fundació, 27-8-1977. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars i amb les llindes de fusta. Els paraments combinen l'aplacat de pedra amb el revestiment arrebossat. Adossat a la façana de ponent hi ha un porxo amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant sostinguda amb una solera de llates i bigues de fusta i pilars bastits amb maons. Alhora, adossats a la façana de tramuntana, hi ha dos volums auxiliars més. El de ponent presenta una teulada de dos vessants mentre que el de llevant només d'una, i ambdós estan organitzats en una única planta. Tenen els paraments arrebossats i pintats. A l'interior de l'edifici hi ha una sala gran amb escenari i un Punt d'Informació de la Diputació de barcelona amb servei de bar. Dins del recinte on s'ubica la construcció hi ha la piscina municipal i una gran zona d'aparcament i esbarjo.</p> | 08095-29 | Camí de la Clota, s/n - Barri del Castell | <p>El Casal de Granera és un espai polivalent al servei dels ciutadants del poble. Es tracta d'un projecte inicial d'una de les entitats del poble, l'Associació Recreativa de Granera, per tal de tenir un local on reunir-se i programar activitats. La construcció fou inaugurada el 27 d'agost de l'any 1977. Posteriorment, l'edifici fou reformat per l'Ajuntament de Granera amb el finançament de la Generalitat de Catalunya. Aquesta reforma fou inaugurada el 30 de juliol de l'any 2011.</p> | 41.7283700,2.0600500 | 421825 | 4620045 | 1977 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82346-foto-08095-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82346-foto-08095-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82346-foto-08095-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una placa commemorativa instal·lada a l'interior de l'edifici deixa constància de la reforma efectuada a la construcció. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82527 | Placa del Casal de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-casal-de-granera | <p>'Notícies de Granera. Acte d'inauguració del Casal de Granera'. La Granària, 27, 2011.</p> | XXI | <p>Placa rectangular de fusta treballada i ornamentada, que està formada per dos gravats diferenciats: el nom de l'edifici i la representació d'una figura femenina, que sosté l'escut de Granera en una mà. Amb l'altre braç assenyala el nom de la construcció. La placa també inclou dues plaques metàl·liques encastades i gravades. La més gran fa referència a la refoma del Casal i dóna les gràcies a l'Associació Recreativa de Granera i als seus socis fundadors. Està datada el mes de juliol del 2011. La petita, en canvi, fa referència a la inauguració de la reforma per part de l'Honorable Conseller sr. Josep Lluís Cleries.</p> | 08095-191 | Camí de la Clota, s/n - Barri del Castell | <p>La placa és obra de l'artista Fernando Mas Autillo i commemora les obres de rehabilitació i reforma del Casal de Granera, inaugurat el mes de juliol de l'any 2011.</p> | 41.7283700,2.0600500 | 421825 | 4620045 | 2011 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82527-foto-08095-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82527-foto-08095-191-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Fernando Mas Autillo | 119|98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82528 | Gegants de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-granera | <p>LAGLERA, Ascensi et al. (1998). Gegants del Vallès Oriental. [Granollers]: Consell Comarcal del Vallès Oriental, p. 84-86. 'La nova geganta de Granera'. La Granària, 17, 2008. NAVINÉS, Jordi (2008). 'Com ha estat feta la geganta 'Palmira''. La Granària, 18, p. 11-18.</p> | XX-XXI | <p>Parella de gegants de grans dimensions, que fan referència a diversos aspectes de la història del municipi. Els gegant original s'anomena Baró Asler. Té una alçada de 2,30m i un pes de 45 kg. Està fet de pasta de paper (el bust i les mans) i fusta (estructura). El seu rostre és asimètric i va vestit amb una cassaca vermella, amb puntes blanques a les mànigues i el coll. També porta un trident en una de les mans. La geganta es diu Palmira i està formada per una estructura de fusta, amb els braços i el cap articulats mitjançant cables i politges. El seu cos està fet amb xarxa metàl·lica de galliner i una capa de paper de diari encolat i pintat. La geganta porta un vestit d'època, una bossa d'herbes remeieres a la cintura i un collaret daurat amb l'escut de Granera. En darrer terme també hi ha un capgròs que representa un drac, amb el morro de color verd i el coll vermell.</p> | 08095-192 | Camí de la Clota, s/n - Barri del Castell | <p>Els gegants de Granera ballen per la Festa Major anual i també en d'altres actes que s'havien organitzat al municipi, com per exemple la Firartesania (actualment ja no es celebra). El Baró Asler fou construït l'any 1976 per iniciativa del sr. Àlvar Vilaplana i l'Associació Recreativa de Granera. La roba fou confeccionada pels veïns del poble. Està inspirat en la famosa sèrie de dibuixos animats 'Mazinger Z', en concret en el baró Ashler, que tenia una meitat de la cara masculina i l'altra femenina . Es va estrenar l'1 de setembre de l'any 1976, dins dels actes de la Festa Major de Granera. Anava acompanyat per sis capgrossos actualment desapareguts. L'any 1992 va desfilar a la festa d'en Tallaferro i la Griselda de Castellterçol. La geganta Palmira fou construïda pel sr. Josep Maria Barnet i presentada en societat el 30 d'agost de 2008 al Casal de Granera. Els seus padrins són els gegants de Castellcir. La figura està dissenyada amb totes les comoditats per al portador: materials tous recobrint l'estructura de fusta i anelles metàl·liques lleugeres per evitar que trepitgés la roba. El seu nom fa referència a una antiga veïna del poble molt estimada i recordada, que coneixia molts remeis naturals i tenia una vocació altruïsta cap als malats.</p> | 41.7283700,2.0600500 | 421825 | 4620045 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82528-foto-08095-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82528-foto-08095-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82528-foto-08095-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82362 | Ca la Palmira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-palmira-0 | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures rectangulars reformades a la planta baixa, mentre que al pis destaquen tres finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular, amb un doble ràfec de teula àrab i dents de serra a tot el perímetre de la construcció. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum rectangular organitzat en una sola planta i cobert amb una terrassa al pis, delimitada amb barana de fusta. Presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08095-16 | Carrer de Monistrol, 5 - Barri del Castell | 41.7283800,2.0588700 | 421727 | 4620047 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82362-foto-08095-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82362-foto-08095-16-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, l'edifici és conegut actualment com a ca la Palmira. El carrer de Monistrol coincideix amb el traçat del GR-177 o Ronda del Moianès. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82363 | Cal Campàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campas | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 02-04-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, amb un jardí posterior equipat amb dos volums auxiliars més. El volum principal està format per tres cossos adossats que presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. Els dos volums de migdia estan distribuïts en planta baixa i pis, mentre que el de tramuntana s'organitza en un sol nivell, amb una gran obertura rectangular reformada. La façana principal de l'edifici, orientada a ponent, presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits en pedra desbastada i la llinda feta de maons disposats a plec de llibre. Al seu costat, i encastat al parament, hi ha un plafó de ceràmica vidrada amb el nom de la construcció. La façana de migdia presenta obertures rectangulars amb les llindes de fusta restituïdes i està rematada amb un doble ràfec de teula àrab i dents de serra. La façana de llevant, orientada al jardí, compta amb un volum rectangular organitzat en un sol nivell i cobert amb una terrassa al pis. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular, exceptuant el volum de tramuntana que està arrebossat. Aïllats a la banda de tramuntana del pati hi ha dos volums de planta rectangular adossats, amb teulades de dues vessants i organitzats en un sol nivell. Al pati també hi ha un pou bastit amb pedra.</p> | 08095-17 | Carrer del Castell, 14 - Barri del Castell | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Campás' tenia el número 14 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'José Torras'.</p> | 41.7283900,2.0592200 | 421756 | 4620048 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82363-foto-08095-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82363-foto-08095-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82363-foto-08095-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En l'actualitat, l'edifici està destinat a allotjament turístic. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82608 | Barraca codi 11249 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11249 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Petita barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és irregular i s'assenta al marge del terreny i a uns grans blocs de pedra naturals. Presenta un elevat grau d'enderroc que afecta la pràctica totalitat de l'estructura, restant només un tram del mur lateral dempeus. L'accés a l'interior està completament enderrocat. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-272 | Carena de les Grutes | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7284500,2.0473600 | 420770 | 4620065 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82608-foto-08095-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82608-foto-08095-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82608-foto-08095-272-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82558 | Gorg de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-linfern | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 52.</p> | Afectat per l'abundant vegetació que cobreix el torrent. | <p>Clot format en el llit del torrent de la Riera, on l'aigua s'entolla. Presenta una planta irregular més o menys arrodonida i està caracteritzat per un salt d'aigua format per la roca del torrent, i situat al seu extrem de ponent. El gorg compta amb una escletxa que el travessa, tot i que l'abundant vegetació de la zona no permet la seva observació. De fet, la zona es caracteritza per la presència d'encanyissats i altra vegetació de ribera.</p> | 08095-222 | Torrent de la Riera | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, un pastor de la zona havia provat amb un cabdell de cànem veure quina profunditat tenia l'escletxa que travessa el gorg, tot i que no va aconseguir arribar al final. La gent també anava al gorg a pescar-hi crancs.</p> | 41.7284500,2.0735900 | 422951 | 4620042 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82558-foto-08095-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82558-foto-08095-222-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 82341 | Cal Sever | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sever | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 80. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVIII-XX | <p>Edifici aïllat amb un pati davanter pavimentat i una zona enjardinada lateral. Està format per dos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. Ambdós volums són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana principal. Majoritàriament presenta obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments, les finestres del pis amb porticons de fusta mentre que les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro treballades. Damunt del portal d'accés principal, orientat a migdia, destaca un voladís de teula àrab de tres vessants sostingut amb una barbacana de fusta. Davant la façana principal, a l'altra banda del pati, hi ha un altre edifici de planta rectangular format per dos cossos adossats organitzats en un sol nivell: el principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, mentre que l'altre té una teulada d'un sol vessant i està bastit damunt la roca natural de la zona. La construcció compta amb tres portals rectangulars amb les llindes de fusta i un altre accés d'obertura irregular i llinda de fusta també. L'edifici està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb morter, amb algunes reparacions bastides en maons i bona part de la façana principal revestida.</p> | 08095-24 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>Antigament, l'edifici havia estat la seu del cafè del barri.</p> | 41.7285900,2.0588600 | 421726 | 4620071 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82341-foto-08095-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82341-foto-08095-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82364 | L'Esclopet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesclopet | <p>Http://www.granera.cat/ [Consulta: 02-04-2019].</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de soterrani i planta baixa. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta un porxo davanter que protegeix la meitat del parament, mentre que a l'altra meitat hi ha una obertura d'arc de mig punt i un portal rectangular amb llinda de fusta, ambdós bastits amb maons. La façana de llevant també compta amb un porxo de les mateixes característiques que l'anterior: ambdós presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan sostinguts amb una solera de bigues i llates de fusta. Les obertures d'aquest parament es corresponen amb grans finestrals reformats, orientats a una terrassa lateral que cobreix les dependències del soterrani. En aquest nivell, les obertures també són rectangulars i estan protegides amb voladisos de teula àrab sostinguts amb permòdols de fusta. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08095-18 | Carrer del Castell, 16 - Barri del Castell | 41.7286400,2.0592300 | 421757 | 4620076 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82364-foto-08095-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82364-foto-08095-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82364-foto-08095-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Encastat al parament de la façana principal hi ha un plafó de ceràmica vidrada acolorida, amb el nom de la construcció i decorat amb motius florals. En l'actualitat, l'edifici està destinat al sector de la restauració. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82602 | Barraca codi 10750 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10750 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc important (coberta i lateral). | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular, tot i que lleugerament quadrada, i està coberta amb una falsa cúpula força enderrocada. De fet, l'enderroc també afecta tota la part posterior de l'estructura. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. No ha estat restaurada. L'abundant vegetació de la zona fa molt difícil el seu accés.</p> | 08095-266 | Sot de Sant Martí | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7287000,2.0505300 | 421034 | 4620090 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82602-foto-08095-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82602-foto-08095-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82602-foto-08095-266-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82360 | Can Santlleïr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santlleir | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 55, 79, 84. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XX | <p>Edifici cantoner amb jardí posterior, format per dos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum davanter és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. Compta amb obertures d'arc rebaixat al pis inferior i d'arc de mig punt al superior, totes elles amb els emmarcaments arrebossats. El volum posterior, també de planta rectangular i amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant, està distribuït en planta baixa i dos pisos. En aquest cas, les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i porticons de fusta vermells. Adossat a l'extrem de migdia de la construcció hi ha un porxo de planta irregular que protegeix l'accés a l'interior, el qual es fa mitjançant dos portals d'obertura rectangular. Aquest porxo, que s'obre a l'exterior mitjançant dos arcs de mig punt de diferent mesura, està cobert per una gran terrassa al nivell del primer pis que està delimitada amb una barana d'obra decorada amb gelosia. Aquesta barana es repeteix a la tanca que delimita la finca vers el sud i també en una petita terrassa adossada al volum posterior de la construcció. L'edifici està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular i amb diverses parts del parament arrebossades.</p> | 08095-14 | Carrer del Castell, 5 - Barri del Castell | <p>En l'actualitat, la construcció està segregada en dos habitatges independents. Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, en aquesta casa hi havia viscut el metge del poble durant uns anys. Per altra banda, segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, un dels habitatges era conegut com a cal Teixidor donat que els seus habitants treballaven amb telers de mà. Alhora, l'habitatge identificat amb el número 5 s'anomenava cal Mestre perquè hi havia viscut el mestre del poble.</p> | 41.7287900,2.0586700 | 421711 | 4620093 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82360-foto-08095-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82360-foto-08095-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82360-foto-08095-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82361 | Can Coderch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coderch | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 90. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb jardí posterior. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i ràfec de teula àrab. Està distribuït en planta baixa i pis, amb un destacable portal d'accés d'arc de mig punt adovellat. Damunt seu hi ha un finestral d'arc escarser arrebossat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Té sortida a un balcó simple amb la llosana de pedra i barana de reixa de ferro. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb llindes de fusta que han estat reformades. La del pis és doble i està emmarcada amb carreus de pedra. Damunt de la finestra de la planta baixa es conserven les restes d'una llinda bastida amb maons disposats a sardinell, que probablement corresponia a una antiga obertura tapiada. L'altre volum és de planta rectangular, amb la coberta plana i organitzat en un sol nivell. Ha estat reformat i presenta una única obertura rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana de fusta. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment.</p> | 08095-15 | Carrer del Castell, 9 - Barri del Castell | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també s'hauria pogut identificar durant un temps amb el nom de cal Xecó. En aquest sentit, la construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Chacó' tenia el número 7 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Bartolomé Otzet'.</p> | 41.7288400,2.0586000 | 421705 | 4620099 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82361-foto-08095-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82361-foto-08095-15-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, l'edifici és conegut actualment com a cal Coderch. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82493 | Pont del torrent de la font de Buc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-font-de-buc | XIX | Cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Petit pont que permet el pas del torrent de la Font de Buc, al costat del punt on aquest s'uneix al torrent de la Rectoria. Es tracta d'una estructura de perfil rectangular, disposada en sentit est-oest delimitant el camí que circula pel damunt. Està bastida en pedres sense treballar de diverses mides, disposades en una filada i encastades al sòl. Estan lligades en sec. La boca de la banda de ponent presenta dues pedres planes sostingudes per un bloc de pedra rectangular que les sosté. L'aigua discorre a través d'ella fins a la banda de llevant, tot i que aquesta part està completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza el torrent.</p> | 08095-157 | Torrent de la Font de Buc - Torrent de la Rectoria | 41.7288700,2.0374400 | 419945 | 4620121 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82493-foto-08095-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82493-foto-08095-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82493-foto-08095-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 82574 | Desmai del barri del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desmai-del-barri-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | Força descuidat. | <p>Exemplar situat a la zona d'aparcament del restaurant l'Esclopet, a la seva banda de ponent. Es tracta d'un exemplar de desmai (Salix babylonica) de grans dimensions, que presenta un curt i estret tronc central, lleugerament inclinat. A la part superior, aquest tronc es ramifica en tres grans brancades de les quals surten les branques més fines on hi ha les fulles. Aquestes branques toquen al sòl i les fulles són estretes i serrades, de color verd clar. La capçada, de grans dimensions i perfil ovalat, amida entre 8 i 9 metres de longitud.</p> | 08095-238 | Carrer del Castell - Barri del Castell | 41.7288800,2.0588000 | 421722 | 4620103 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82574-foto-08095-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82574-foto-08095-238-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Antigament hi havia altres exemplars en la mateixa zona. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 82524 | Serra del barri del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-barri-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | <p>Serra aïllada situada al bell mig de la zona d'aparcament dels restaurant l'Esclopet, a la banda de ponent de l'edifici. Es tracta d'una serra de ferro per treballar la fusta, formada per dues grans rodes superposades i unides per un braç arquejat, que també sosté la taula utilitzada per sostenir les peces que calia tallar o bé treballar. Al bell mig del braç arquejat hi ha el nom en relleu de l'empresa comercialitzadora: 'MENNA CLARAMUNT / SABADELL-ESPAÑA'. En l'actualitat, la serra està anclada damunt d'un basament rectangular bastit amb pedra, maons i ciment.</p> | 08095-188 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>Va ser la primera serra elèctrica per treballar la fusta que va existir, aproximadament a principis del segle XX. Tipologicament es tracta d'una serra de cinta. En origen era propietat de la masia de La Riera. Fou col·locada pel sr. Pere Genescà al seu emplaçament actual.</p> | 41.7289200,2.0588200 | 421723 | 4620107 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82524-foto-08095-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82524-foto-08095-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82524-foto-08095-188-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82359 | Cal Rectoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rectoret-2 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60, 68. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats i amb jardí posterior. Ambdós volums presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i ràfecs de llosa, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La construcció compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell, amb els brancals fets amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb llindes de fusta que han estat reformades. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. S'observen diverses parts del parament reparades amb maons.</p> | 08095-13 | Carrer del Castell, 11 - Barri del Castell | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Rectoret' tenia el número 11 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'José Mundet'. Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, la casa també és coneguda com a cal Güell. Per altra banda, segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també s'identificà durant un temps amb el nom de la Pallissa, tot i que no es descarta que aquesta denominació faci referència a una altra edificació propera i no pas a la mateixa construcció.</p> | 41.7289300,2.0585000 | 421697 | 4620109 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82359-foto-08095-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82359-foto-08095-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82359-foto-08095-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82431 | Bassa del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-prat | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 47, 65. 'Restauració de l'element patrimonial 'Bassa del Prat''. La Granària, 3, 2004. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianesmes.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XIX-XX | Plena de llots i abundant vegetació. | <p>Estructura aïllada de grans dimensions, situada al costat de llevant de la font del Prat, entre aquesta i el camí que travessa el Prat connectant el barri de Baix amb els altres dos nuclis urbans de Granera. Presenta una planta irregular i amida uns 22 metres de llargada per uns 10 d'amplada aproximadament. Està bastida en maons i amb la part superior dels murs arranjada amb pedra ben desbastada de mida mitjana, disposada en filades regulars. A les bandes de llevant i tramuntana té uns rebaixos rectangulars a la part superior dels murs, que faciliten l'accés al seu interior. Una tanca de fusta de nova factura delimita tot el seu perímetre.</p> | 08095-95 | Camí del Prat - Barri de Baix | <p>La bassa s'omple amb l'aigua de la font del Prat, situada al seu costat, i que servia per regar les terres del Prat. Fou utilitzada com a safareig públic fins als anys 70 del segle XX. L'any 2004 fou objecte d'una campanya de neteja i rehabilitació: extracció de més d'un metre de fang i llots, buidatge de la font i instal·lació d'un tub de desaigüe de la font al camí passant per l'interior de la bassa. Des de l'any 2005 i fins al 2016 s'hi va celebrar l'Aplec de la bassa del Prat (cantada d'havaneres, rom cremat i sorteig de productes). Es feia una setmana abans de la Festa Major.</p> | 41.7289600,2.0624200 | 422023 | 4620108 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82431-foto-08095-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82431-foto-08095-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82431-foto-08095-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pel que sembla, l'estructura integrava uns rentadors de pedra i un abeurador pels cavalls també de pedra que no s'han localitzat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82432 | Font del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-prat-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 26, 47, 65. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XIX-XX | Està inundada. | <p>Estructura aïllada situada a l'extrem de ponent del Prat, al costat del camí que el travessa connectant el barri de Baix amb els altres dos nuclis urbans de Granera. Presenta una planta rectangular i integra en el seu interior un dipòsit també rectangular, que està cobert amb una volta de canó bastida en pedra. L'accés a aquest dipòsit es fa mitjançant una portella de ferro rectangular, ubicada sota un espai rectangular cobert amb una volta de canó bastida en pedra i maons disposats a plec de llibre. S'accedeix a aquest espai mitjançant un passadís que neix al camí i discorre en paral·lel a la bassa del Prat, situada al costat de la font. La font pròpiament dita està ubicada a la part inferior del mur de llevant del dipòsit, tot i que actualment està completament inundada. Presenta un arc apuntat bastit en maons que protegeix l'aixeta per on raja l'aigua. Aquest espai està delimitat per un mur bastit en maons, que el separa del mur de ponent de la bassa, i té accés per unes escales de pedra que neixen davant la volta on hi ha la portella. A la part superior del mur de llevant del dipòsit hi ha una petita obertura rectangular bastida en pedra, a mode de canalització. Damunt del dipòsit, a la part superior d'una de les feixes que hi ha a la zona, hi ha una petita caseta de planta quadrada bastida en maons, amb la coberta de teula àrab de dues vessants.</p> | 08095-96 | Camí del Prat - Barri de Baix | <p>La font havia estat propietat del mas de Bigues, situat al camí de Granera a Monistrol de Calders.</p> | 41.7289700,2.0622800 | 422011 | 4620110 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82432-foto-08095-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82432-foto-08095-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82432-foto-08095-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons la documentació consultada i les entrevistes concertades, també es coneix com la font del Parat (nom derivat de la pronunciació de la gent de la zona). La seva aigua, amb la que es regaven les terres del Prat, conté ferro. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82343 | Ruïnes del carrer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-del-carrer-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVIII | Completament enrunat. | <p>Edifici enrunat i sense coberta de planta rectangular, que conserva bona part dels murs perimetrals del mateix. De fet, els murs de ponent i tramuntana són els que conserven més alçada, mentre que els de llevant i migdia tenen menys alçat i la part superior arranjada per evitar desprendiments. La façana principal, orientada a ponent, conserva el portal d'accés És d'obertura rectangular, amb els brancals bastits en pedra desbastada i la llinda plana de fusta. L'interior està completament cobert de vegetació i conserva el revestiment original que cobria els paraments. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb morter de calç.</p> | 08095-26 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>En origen, l'edifici era un cobert propietat del castell de Granera tot i que actualment pertany a la mateixa propietat que la casa de cal Rossell.</p> | 41.7290600,2.0584600 | 421694 | 4620123 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82343-foto-08095-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82343-foto-08095-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82343-foto-08095-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, a l'interior del recinte es conserven les restes d'un cup de vi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82652 | Era del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-del-castell | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37.</p> | XVIII-XX | Els cairons estan molt malmesos. | <p>Restes d'una estructura de planta més o menys rectangular, situada a l'encreuament amb el camí que puja cap al castell de Granera, i que actualment s'utilitza com a zona d'aparcament. En origen estava bastida amb un paviment de cairons, que encara es conserva a trams, tot i que les peces estan força malmeses degut a l'acció del trànsit rodat, sobretot.</p> | 08095-316 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>Antigament, en aquesta era hi podien batre tots els veïns del barri, que pagaven una quantitat pel seu ús. Tots els veïns batien amb el seu animal i algunes cases unien la seva producció i batien juntes. Inicialment, el procés de ventar es feia amb forca ja que un dels murs que delimitaven l'era feia que el vent rebufés, dificultant així la feina. Posteriorment però, es va passar a fer amb màquina de maneta. Amb el despoblament que va patir el municipi al llarg del segle XX, els veïns que quedaren feien el paller al voltant de l'era en lloc de posar la palla a les seves pròpies pallisses com s'havia fet antigament.</p> | 41.7290900,2.0586000 | 421705 | 4620126 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82652-foto-08095-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82652-foto-08095-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82652-foto-08095-316-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 84178 | Cal Caixeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caixeta | ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 47. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a ponent de Puig Castellar, sota el coll de Cal Caixeta. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'est. Conserva un forn a l'interior. Presenta dos espais annexos, un al nord i l'altre a l'est. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç, amb pedres cantoneres escairades de mida mitjana. | 08064-226 | Puigcastellar | 41.7291100,2.1182100 | 426663 | 4620076 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84178-foto-08064-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84178-foto-08064-226-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82337 | Cal Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-5 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 03-04-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. Aquests volums són de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb la següent inscripció: '17IHS04'. Damunt seu hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit motllurat. A l'extrem de tramuntana del parament hi ha una altra finestra emmarcada amb carreus de pedra, llinda plana i ampit motllurat, així com una petita obertura rectangular bastida amb maons Per contra, a l'extrem de migdia, hi ha un altre portal rectangular amb un dels brancals fet de carreus de pedra, l'altre bastit amb maons i la llinda de fusta. Destaca el volum adossat a migdia de la construcció principal, el qual presenta una galeria al pis coberta amb teulada d'un sol vessant sostinguda amb pilars bastits amb maons. Aquesta galeria està delimitada amb una barana de gelosia ceràmica geomètrica. Alhora, adossats a aquest volum, trobem un cos de planta quadrada que presenta un plafó de ceràmica vidrada amb el nom de la construcció i un petit volum de planta circular cobert amb teulada d'un vessant, que podria correspondre a un antic cup de vi. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08095-20 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Paraire' tenia el número 15 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Ramon Mundet'. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, aquest edifici rep el nom de l'activitat que antigament s'hi desenvolupava, donat que s'hi treballava amb telers.</p> | 41.7291400,2.0583200 | 421682 | 4620132 | 1704 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82337-foto-08095-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82337-foto-08095-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82337-foto-08095-20-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82365 | Can Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riereta | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60, 71. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 02-04-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat format per quatre cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum original és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada al tram esglaonat del carrer, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular emmarcada amb quatre carreus. Les obertures del pis es corresponen amb dues finestres rectangulars amb els brancals fets de carreus, les llindes planes i els ampits motllurats. Adossat a l'extrem de migdia hi ha un volum de planta irregular organitzat en dos nivells i cobert amb una terrassa al pis. A la banda de llevant hi ha un altre volum reformat de planta rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en planta baixa i pis. S'hi accedeix des del camí que puja al castell de Granera, mitjançant un portal d'arc rebaixat. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un darrer volum rectangular reformat, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08095-19 | Carrer del Castell, 16 - Barri del Castell | 41.7291900,2.0584500 | 421693 | 4620137 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82365-foto-08095-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82365-foto-08095-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82365-foto-08095-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 82519 | Resclosa del torrent de la font de Buc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-torrent-de-la-font-de-buc | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Resclosa situada dins del torrent de la Font de Buc, en perpendicular al cabal del corrent , en sentit est-oest. Es tracta d'un mur de formigó amb basament, assentat damunt de la llera rocosa del torrent. Al seu costat hi ha una construcció mig enrunada i coberta de vegetació, que es podria tractar del sobreexidor. La resclosa permetia acumular l'aigua del seu curs per regar els conreus que hi havia al seu entorn.</p> | 08095-183 | Torrent de la Font de Buc | 41.7293300,2.0367600 | 419889 | 4620173 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82519-foto-08095-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82519-foto-08095-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82519-foto-08095-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Fou construïda amb la intenció d'acumular l'aigua del torrent en aquest punt per poder regar. Pot estar relacionada, de manera inicial, amb el cultiu de la vinya donat que a la zona propera al torrent hi ha diverses barraques de pedra seca. | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82338 | Cal Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rossell-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 47, 69, 80, 83. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 70. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i reformat que consta de diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum original és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos. Les obertures dels pisos inferiors són rectangulars i amb llindes de fusta sostingudes amb permódols de pedra restituïts. Per contra, al pis superior, hi ha finestres d'arc de mig punt arrebossades i sostingudes amb pilars de pedra. Adossat a l'extrem de migdia de l'edifici hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en tres nivells. Presenta un porxo a la planta baixa i finestres de les mateixes característiques que les anteriors als pisos. Alhora, adossat a l'extrem de ponent del volum principal, hi ha una torre de planta circular bastida en pedra i emmerletada, que correspon a un antic cup de vi actualment reformat. Alhora, adossada a l'extrem de tramuntana de la construcció, hi ha una capella de planta rectangular i bastida en pedra, amb un portal d'obertura rectangular, òcul superior i campanar d'espadanya coronat amb una creu. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular i amb la part superior dels paraments arrebossada i pintada.</p> | 08095-21 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>La construcció d'aquest edifici, entre els anys 1959 i 1960, va comportar la desaparició de diverses cases que es trobaven a la zona com cal Rei, cal Tano o cal Ferrer. La capella de la construcció està dedicada a Sant Pere Apòstol.</p> | 41.7294400,2.0582200 | 421674 | 4620165 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82338-foto-08095-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82338-foto-08095-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82338-foto-08095-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82393 | Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bigues | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 26. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 39. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 222-227 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 17-04-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal, situat a la banda de llevant de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Adossat a l'extrem de ponent de la façana de tramuntana hi ha un volum rectangular de menors dimensions, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. El darrer volum està adossat a la façana de ponent del cos principal. És rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i que consta de planta baixa i pis sotacoberta. Per últim, adossat a les façanes de ponent i migdia, hi ha un cos organitzat en un sol nivell, que presenta un porxo obert a l'extrem sud-oest i està cobert amb una terrassa al pis. La façana principal de la construcció compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, tant senzilles com balconeres, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La que està situada damunt del portal també té l'ampit motllurat i la llinda gravada amb la següent inscripció: 'Ramon Bigas 1714'. Les façanes de tramuntana i migdia també presenten obertures rectangulars amb els emmarcaments fets en pedra (carreus als brancals i llindes planes). Destaquen, de la façana sud, una de les finestres del pis amb la llinda apuntada a mode d'arc conopial i una de les llindes de la planta baixa gravada amb l'any 1771. De la façana de ponent destaquen quatre finestrals d'arc de mig punt situats al pis i finestres rectangulars emmarcades en pedra. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb pedra desbastada de mida gran. A la banda nord-est de la façana principal hi ha un volum aïllat de planta rectangular, identificat com la casa dels masovers. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, una més llarga que l'altra, i està organitzat en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, té un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat en pedra, un altre portal de grans dimensions d'arc de mig punt bastit en maons i una finestra bastida amb maons al pis. Per contra, la resta de façanes compten amb obertures rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons. Destaca el portal de la façana nord-est, que està protegit amb un voladís de teula àrab sostingut amb barbacana de fusta. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb pedra desbastada de mida gran. A la banda de llevant de la façana principal hi ha un petit cos aïllat de planta rectangular, una planta i coberta de teula àrab de dues aigües, que havia estat l'antic femer. Està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada gran.</p> | 08095-57 | Carena de Bigues | <p>La primera referència documental relacionada amb el nom de la masia apareix en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom torna a aparèixer mencionada en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La masia formava part dels béns que el monestir de Sant Benet del Bages tenia a Granera i que estaven administrats per la batllia del mas Carner superior al segle XIV. A finals del segle XIX, la finca estava dedicada al cultiu de secà i de la vinya. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Bigas' (Pont, 2016: 49). En origen, l'edifici de la masoveria era un magatzem per guardar material agrícola (eines, carros, etc), essent transformada posteriorment en la casa del masover i la seva família.</p> | 41.7294500,2.0553600 | 421436 | 4620169 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82393-foto-08095-57-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossat a la façana principal de la masia hi ha un banc corregut bastit en pedra. Davant seu, el paviment està empedrat. Adossat a l'extrem de llevant de la façana de migdia hi ha una porta de ferro delimitada amb pilars de pedra i coberta amb voladís de teula àrab de dues vessants. La resta de volums que formen part de la finca es corresponen amb magatzems i coberts de menor importància. Algunes imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82342 | Cal Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mir-0 | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVIII-XX | <p>Casa formada per dos volums arquitectònics aïllats i una zona enjardinada situada a la banda de tramuntana de la finca. El volum original, amb la façana orientada al tram esglaonat del carrer del Castell, és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel al parament principal. Presenta un portal d'accés d'arc de mig punt emmarcat en pedra i una finestra rectangular reformada amb la llinda de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular. L'altre volum està situat a la banda de llevant de la finca. És de planta quadrada, amb una teulada de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. Aquest volum presenta obertures majoritàriament rectangulars, les de la planta baixa emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, mentre que les del pis tenen els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. La construcció presenta els paraments arrebossats, un sòcol de pedra i les cantoneres embellides amb pedres desbastades.</p> | 08095-25 | Carrer del Castell - Barri del Castell | 41.7294800,2.0586300 | 421708 | 4620170 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82342-foto-08095-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82342-foto-08095-25-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici, que també fou conegut com la Casa Petita, pertany a la mateixa propietat que la casa de cal Rossell. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82347 | Castell de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 122-125. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Vol. II. Barcelona: Dalmau, p. 218-224. ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 131-136. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GONZÁLEZ REYES, Carlos (2013). 'Encumbramiento de un linaje. Aproximación al ascenso político y económico de los barones de Granera entre los siglos XIII y XV'. Ab Initio, 7, p. 59-86, disponible a www.ab-initio.es. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992). 'Castell de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 34-37. MASÓ, Òscar (2014). 'La presència d'opus spicatum al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i voltants. Inventari aproximat d'un llegat singular que cal preservar'. VIII Trobada d'Estudiosos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 139-140. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1476-1480. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 360-361. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 107-108. PLADEVALL I FONT, Antoni (2000). 'El Moianès i la sots-vegueria de Moià en els segles medievals'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 29-46. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.catalunyamedieval.es/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.granera.cat/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XII-XIV | Les estances de l'interior estan força enderrocades, sobretot pel que fa a les cobertes. | <p>Edifici de planta poligonal allargassada situat a l'extrem sud-oest de la carena del Castell, presidint el barri al que dóna nom. Està bastit damunt d'un basament rocós natural que li fa de peanya i al qual s'adapta. Conserva tot el perímetre, amb una alçada de murs considerable. Aquestes estructures estan bastides en carreus de pedra lligats amb morter de calç i disposats en filades regulars. L'accés principal està situat a la banda de llevant, és d'arc de mig punt adovellat i està tancat amb una gran reixa de ferro. Al mur de ponent destaquen quatre arquivoltes en gradació que salven la gran escletxa existent al basament rocós, aprofitant d'aquesta manera tot el possible espai constructiu. Aquestes arquivoltes amaguen una poterna que aprofita l'esquerda per escapar del recinte en cas necessari. En aquest mateix parament també destaca una finestra rectangular emmarcada en carreus de pedra i amb la llinda plana sostinguda amb permòdols. A la façana de tramuntana destaca un finestral doble d'arc de mig punt bastit en pedra, amb un pilar central. També hi ha algunes espitlleres i sageteres, que també es troben al mur de ponent, i les restes d'un matacà bastit en pedra també. A l'interior es conserven diverses estances, destacant una sala coberta amb una gran volta de canó i una cisterna excavada a la roca natural.També hi ha les restes d'una capella que presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana monolítica i un òcul de pedra damunt seu. També hi ha altres estances de cronologia i funcionalitat desconeguda, algunes d'elles amb obertures d'arc de mig punt adovellades, d'arc rebaixat i finestres amb festejadors. A l'interior del recinte, al costat de la gran sala, hi ha les restes d'un mur d'opus spicatum.</p> | 08095-1 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>La primera referència documental relacionada amb el castell de Granera (castrum de Granaria) és de l'any 971. Estava integrat al comtat de Manresa. En origen era propietat de la casa comtal de Barcelona, tot i que l'any 1023 fou empenyorat per la comtessa Ermessenda al seu fill Berenguer Ramon I en garantia de la pau que li havia jurat. Posteriorment, el castell fou infeudat als senyors de Balsareny amb anterioritat a l'any 1025. L'any 1046, Bernat Guifré de Balsareny el llega a la seva neboda Guisla a través de la qual passa a mans dels vescomtes de Barcelona, que al seu torn l'infeuden a Arbert de Castellvell a finals del segle XII. Durant el segle XIII, el castell i el seu domini tornen a la casa reial la qual l'infeuda primerament a la família Bell-lloc i després als Gravalosa (1310-1345). L'any 1375, el rei Pere III ven el castell amb tota la jurisdicció i els drets al seu conseller Pere de Planella, restant els Planella com a propietaris fins a finals del segle XVI, passant en aquest moment a la família Despalau. A mitjans del segle XVII, l'any 1642 Maria de Despalau ven el castell i el terme a Jacint Sala i Cervera, que fou nomenat baró de Granera l'any 1643 pel rei Felip IV de Castella. Posteriorment, tant el castell com el títol passen altra vegada als Planella mitjançant una aliança matrimonial i, finalment, als Amat, marquesos de Castellbell. La capella del castell està datada en el segle XVII i està dedicada a Santa Maria. Al segle XX, a la dècada dels anys 70, la Diputació de Barcelona realitzà al castell una campanya de neteja i consolidació i es tancà el recinte. Aquestes tasques foren supervisades per Camil Pallàs. L'any 1994 va patir un incendi i s'hi van fer obres de consolidació. També hi havia un projecte per transformar-lo en hostal o parador turístic que no es dugué a terme.</p> | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82347-foto-08095-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82347-foto-08095-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El camí que puja fins al portal d'accés principal es troba empedrat. En el lloc on s'inicia aquest camí hi ha un pou excavat al subsòl, actualment delimitat amb una tanca. | 85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82545 | Llegenda del presoner de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-presoner-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125.</p> | <p>Segons aquesta llegenda, al castell de Granera hi havia empresonat un noble o personatge de bona família. Aquesta creença rau en el fet que una de les dues finestres gòtiques del castell estava enreixada. Si tenim en compte que aquestes finestres estan situades a la sala noble del castell, la creença que el presoner pertanyia a la noblesa (o similar) agafa volada.</p> | 08095-209 | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 82546 | Llegenda del gos fidel del castell de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gos-fidel-del-castell-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125. PADRISA I VILLÀ, Sebastià; PADRISA I ROVIRA, Núria (2014). Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 24.</p> | <p>Segons aquesta llegenda, el senyor del castell de Granera va tornar al poble set anys després d'haver marxat a la guerra. En arribar al castell, i després de no haver donat senyals de vida durant tot aquest temps, es va trobar amb una situació familiar força complicada: la seva dona s'havia casat amb un altre home en creure que ell havia mort, el fill estava a punt de casar-se amb una dona de mala reputació i la seva filla amb l'hereu del seu pitjor enemic, la seva mare festejava amb un jove servent i els seus vassalls li havien perdut el respecte en favor de la seva muller. L'únic que va estar content de veure'l fou el seu gos, que anava amb ell arreu. Per tot això, el senyor de Granera nomenà al gos com l'hereu de tots els seus béns.</p> | 08095-210 | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 82647 | Vistes de la Roca Foradada de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vistes-de-la-roca-foradada-de-montserrat | <p>'Vistes de la 'Roca Foradada' de Montserrat des del castell de Granera'. La Granària, 26, 2010.</p> | <p>Fenòmen natural que es repeteix cada any el dia 6 de gener i es pot observar des del castell de Granera. En el moment de la posta de sol, la llum del capvespre il·lumina la silueta de la muntanya de Montserrat. Alhora, els raigs del sol passen a través de la coneguda Roca Foradada de Montserrat i incideixen en la façana de ponent dels castell de Granera.</p> | 08095-311 | Carrer del Castell - Barri del Castell | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82647-foto-08095-311-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 82387 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-14 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 73. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per tres cossos adossats i amb jardí posterior. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Adossat a la façana de migdia hi ha un altre volum de planta rectangular, cobert amb una terrassa al pis. Alhora, adossat a la façana de ponent, hi ha un altre volum rectangular a mode de garatge, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. El brancal esquerre està reformat amb maons i pedra desbastada. Alhora, a l'altre extrem del parament, hi ha un gran portal d'arc rebaixat bastit amb maons, i amb els brancals fets amb carreus de pedra reaprofitats (dos dels carreus estan gravats). Al pis, damunt del portal principal, hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit de pedra. Està protegida amb una senzilla barana de ferro. La resta d'obertures d'aquesta planta es corresponen amb finetres rectangulars bastides amb maons i pedra. La que està situada damunt del portal d'arc rebaixat fou transformada en finestra, tot i que en origen era una porta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</p> | 08095-51 | Carrer de Vic, 4 - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Ros' tenia el número 2, estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Jayme Ubals'. Segons el registre cadastral, el volum adossat a la banda de ponent constitueix un edifici independent.</p> | 41.7298900,2.0638400 | 422142 | 4620210 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82387-foto-08095-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82387-foto-08095-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82387-foto-08095-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les informacions aportades a la revista La Granària són errònies donat que el portal d'accés principal està identificat com a cal Compare i no pas com a cal Ros. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82389 | Cal Saltarroques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-saltarroques | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat i reformat constituït per tres cossos adossats que li confereixen una planta irregular. Aquests volums presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a tramuntana, compta amb un portal d'accés d'obertura rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una llosa a la llinda. Dos graons fets en pedra li donen accés des del carrer. A l'extrem de llevant hi ha una obertura rectangular restituïda a mode de garatge. Les obertures del pis es corresponen amb dues finestres rectangulars amb els brancals bastits en pedra i amb la llinda i l'ampit de llosa. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada de mida més gran. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum rectangular cobert per una terrassa oberta al pis i delimitada amb barana de ferro.</p> | 08095-53 | Carrer de Vic, 6 - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Saltarrocas' tenia el número 4 i estava situada a la vorera dreta del carrer, tot i que no s'especifica si es trobava habitada i qui era el seu propietari.</p> | 41.7299500,2.0639700 | 422153 | 4620217 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82389-foto-08095-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82389-foto-08095-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82389-foto-08095-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les informacions aportades a la revista La Granària són errònies donat que l'edifici identificat com a cal Saltarroques és en realitat la casa de cal Compare. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82605 | Barraca codi 10862 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10862 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes i abundant pedruscall a l'exterior. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. No ha estat restaurada. En l'actualitat, l'abundant vegetació de la zona fa impossible el seu accés.</p> | 08095-269 | Serrat de les Puces | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7299600,2.0725300 | 422865 | 4620210 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82605-foto-08095-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82605-foto-08095-269-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82388 | Cal Compare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-compare | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 41. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-04-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici entremitgeres constituït per tres cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. Aquests volums presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb dos portals d'accés d'obertura rectangular, els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i marxapeus de pedra també. Uns graons fets en pedra a cada portal els hi donen accés des del carrer. A l'extrem de llevant del parament hi ha una gran obertura rectangular reformada (porta garatge), que conserva un dels brancals bastit amb carreus de pedra i la llinda de fusta restituïda. A l'extrem de ponent, en canvi, hi ha una petita finestra rectangular emmarcada en pedra. Les obertures del pis es corresponen amb tres finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A l'extrem de llevant hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular, amb la llinda de fusta, l'ampit de pedra i una senzilla barana de ferro. Per contra, a la banda de ponent hi ha un esvelt portal rectangular al que s'accedeix exteriorment mitjançant unes escales de pedra de sis graons, que estan adossades a la torre de ca l'Arola. La façana està rematada amb un triple ràfec de teula àrab i dents de serra en els dos volums de llevant, i un ràfec de teula àrab simple al volum de ponent. De la façana de tramuntana de la construcció destaca una obertura rectangular bastida en maons i pedra, amb l'ampit motllurat. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular. Al bell mig del parament principal, a la banda de llevant, s'observa la divisòria vertical entre dos dels cossos que conformen l'edifici. Estava bastida en pedra desbastada de diverses mides.</p> | 08095-52 | Carrer de Vic - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Compara' tenia el número 1, estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'Leodegario Picañol'. En l'actualitat, el volum situat a la banda de ponent forma part de la propietat de ca l'Arola, situada al seu costat.</p> | 41.7300100,2.0637700 | 422136 | 4620224 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82388-foto-08095-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82388-foto-08095-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82388-foto-08095-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les informacions aportades a la revista La Granària són errònies donat que el portal identificat com a cal Compare és en realitat el portal d'accés principal a la casa de cal Ros. Per contra, la casa reconeguda com a cal Saltarroques és en realitat cal Compare. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82386 | Cal Pastoret - Can Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastoret-can-toni | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 52, 61. 'Granera antiga'. La Granària, 41, 2016, p. 16. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-04-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta irregular, format per quatre cossos adossats. El volum principal, distribuït en planta baixa i pis, consta de dos cossos adossats amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, i lleugerament apuntat, bastit amb maons disposats a plec de llibre. Una petita placa encastada al parament recorda el nom de la construcció. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de pedra. La façana de tramuntana compta amb una única obertura rectangular, que conserva la llinda de pedra i un dels brancals fet de maons. La façana de migdia presenta dos portals d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques de grans dimensions. Al pis hi ha tres finestres rectangulars emmarcades en pedra i amb els ampits motllurats. Adossat a l'extrem de migdia de la façana principal hi ha un volum rectangular amb teulada de dues vessants i organitzat en dos nivells. Compta amb petites finestres rectangulars emmarcades en pedra a la façana de llevant i una finestra emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat a la façana de migdia. Al seu costat, just en el punt d'unió entre aquest cos i el volum principal, hi ha un petit volum semicircular amb teulada d'un vessant, que probablement correspongui a un forn. El darrer volum que conforma la construcció està adossat a la banda de tramuntana del volum principal. És rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida gran.</p> | 08095-50 | Carrer de Vic, 5 - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Pastoret' tenia el número 5, estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Martín Ubals'. Alhora, en el mateix llistat, també apareix mencionada la casa de 'cal Toni'. Aquesta tenia el número 3 i estava situada a la vorera dreta del carrer, tot i que no s'especifica si es trobava habitada i qui era el seu propietari. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, can Toni correspondria al segon cos de casa adossat al volum davanter de cal Pastoret.</p> | 41.7300700,2.0638900 | 422146 | 4620230 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82386-foto-08095-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82386-foto-08095-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82386-foto-08095-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Antigament, a l'era de cal Pastoret s'hi havia batut a pota. La batuda a pota consistia en separar el gra de la palla mitjançant tracció animal (cavalls). L'era estava situada davant de la façana de llevant de la construcció. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82348 | Ca l'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larola-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 45. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.catalunyamedieval.es/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XVIII-XX | <p>Edifici cantoner format per dos grans cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. El volum principal, situat a la banda de tramuntana de la construcció, està completament rehabilitat. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, compta amb un gran portal d'arc de mig punt adovellat de nova construcció, amb el relleu d'un escut a la clau. Emmarcant aquesta obertura hi ha un seguit de petites finestres rectangulars de pedra a mode d'espitlleres, situades a la banda nord, i dues finestres rectangulars de mida normal emmarcades en pedra, a la banda sud. Al pis, damunt del portal, hi ha dos grans finestrals de triple arc conopial trilobulat amb columnetes i capitells decorats, de recent factura. Aquestes obertures estan emmarcades amb finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra i les llindes planes sostingudes amb permòdols. A la cantonada nord-oest del volum hi ha un cos elevat de planta quadrada a mode de torre. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants i obertures rectangulars emmarcades en pedra. Tant aquest cos com el volum principal tenen un destacable ràfec de rajola vidrada acolorida, sostingut amb una barbacana de fusta ornamentada. Adossat a la façana de migdia hi ha un segon volum de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars emmarcades en pedra a la planta baixa i una galeria oberta mitjançant dos grans arcs de mig punt al pis. Aquesta galeria compta amb un sostre embigat de fusta a l'interior. Adossada a l'extrem sud-oest destaca una torre de planta quadrada amb obertures rectangulars i rematada per un matacà bastit amb maons. Està bastida en carreus de pedra a la part inferior i pedra sense treballar de diverses mides a la resta del parament. Compta amb una escala adossada a la façana de llevant i un portal d'accés rectangular al pis superior.</p> | 08095-2 | Carrer de Vic - Barri de Baix | 41.7300900,2.0636400 | 422126 | 4620233 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82348-foto-08095-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82348-foto-08095-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82348-foto-08095-2-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la torre està donada d'alta com a BCIN d'acord amb el decret sobre protecció de castells del 22 d'abril de 1949, les informacions aportades pel sr. Pere Genescà asseguren que fou bastida a la dècada dels anys 80 del segle XX damunt d'un cup de vi. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82381 | Cal Modesto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-modesto | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 28. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XX | <p>Edifici aïllat i reformat amb pati lateral, i la façana principal orientada a la carretera. Està format per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Adossats a la façana de tramuntana hi ha els altres dos volums, de diferents dimensions i coberts amb teulades d'un sol vessant. L'edifici està organitzat en una sola planta. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Les finestres compten amb reixes de ferro treballades i pintades de color negre. La construcció té els paraments arrebossats i pintats. La façana principal compta amb un sòcol de pedra i dos graons rectangulars bastits en pedra, que donen accés al portal. El primer graó està gravat amb l'any 1965. Davant d'aquesta façana hi ha un paviment enllosat regularitzat fins a la carretera.</p> | 08095-45 | Carretera de Castellterçol, 2 - Barri de Baix | <p>Tot i que en l'actualitat es tracta d'un habitatge particular, l'edifici havia estat la seu del cafè o bar del poble.</p> | 41.7301500,2.0628400 | 422059 | 4620240 | 1965 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82381-foto-08095-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82381-foto-08095-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82381-foto-08095-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossat a la façana principal hi ha un banc de pedra simple i una peça escultòrica de pedra amb la representació d'un individu. Als laterals d'aquesta peça hi ha gravats l'any 1984, el nom del municipi i el de Catalunya. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82366 | Cal Taulís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-taulis | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 84. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 04-04-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, amb accés a la finca des del carrer Nou i també des de la carretera BV-1245. Està format per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre cos de planta rectangular cobert amb teulada de dues vessants, tot i que organitzat en un sol nivell. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell i els brancals amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un antic portal amb les mateixes característiques actualment transformat en una finestra, i un gran finestral d'obertura retangular amb la llinda de fusta. Al pis hi ha dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de pedra. Aquesta façana està protegida amb un porxo adossat a l'alçada de la divisòria entre els dos nivells. Està cobert amb una teulada d'un sol vessant sostinguda amb un sostre de bigues i pilars de fusta. La façana de llevant de l'edifici presenta petites finestres rectangulars bastides amb maons, tot i que amb reparacions revestides o de pedra. La construcció compta amb un revestiment arrebossat als paraments i amb les cantoneres del volum principal embellides amb pedres desbastades.</p> | 08095-30 | Carrer Nou, 1 - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Taulís' tenia el número 18, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Jayme Clapers'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7303300,2.0622900 | 422014 | 4620261 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82366-foto-08095-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82366-foto-08095-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82366-foto-08095-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està situat a un nivell inferior respecte el nivell de circulació actual del carrer Nou i està destinat a allotjament turístic. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també s'identifica amb el nom de cal Teulís. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82384 | Cal Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gall | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 49. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XIX-XX | Els revestiments exteriors estan força degradats. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, adossat a la façana de migdia de cal Merla. Està format per tres cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, orientada a ponent. S'organitza en planta baixa i pis. En general, la construcció compta amb obertures rectangulars, les de la façana principal amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Per contra, les obertures de les façanes de llevant i migdia estan bastides en pedra i maons, tot i que també presenten un revestiment arrebossat. A l'extrem sud-oest de l'edifici, donant accés al portal d'entrada principal mitjançant unes escales d'obra, hi ha un volum rectangular d'un sol nivell cobert amb una terrassa delimitada amb barana de ferro. Del volum situat a la cantonada nord-oest destaca la coberta, sostinguda amb un sostre de bigues i llates de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment i maons, amb els paraments arrebossats.</p> | 08095-48 | Carrer de Vic - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Gall' tenia el número 7, estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Jayme Girbau'.</p> | 41.7303400,2.0640300 | 422158 | 4620260 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82384-foto-08095-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82384-foto-08095-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82384-foto-08095-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82367 | Can Serra - la Premsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-la-premsa | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 65. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, amb accés a la finca des del la carretera BV-1245, abans del trencant que dóna accés a cal Taulís. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb pedra i amb els brancals fets amb carreus. Està protegit per un voladís de teula àrab d'un sol vessant. Al seu costat hi ha una petta obertura rectangular tancada amb una portella de ferro. Al pis, damunt del portal, hi ha una finestra rectangular emmarcada amb tres carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. Adossat a la façana de ponent hi ha un gran porxo ubicat a l'alçada de la divisòria entre els dos nivells. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant que està sostinguda amb diversos pilars fets amb maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, tot i que les cantoneres estan embellides amb pedres desbastades de mida gran.</p> | 08095-31 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Serra' tenia el número 1, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'Raimon Mundet'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. L'edifici també s'identificava amb el nom de La Premsa. Això es deu al fet que els pagesos de Granera hi portaven el raïm a premsar, ja que era l'única premsa existent al poble. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, a la porta d'entrada hi ha una inscripció gravada: 'Ramon Vila del Mas 1806' (aquesta dada no s'ha pogut contrastar).</p> | 41.7303700,2.0627700 | 422054 | 4620265 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82367-foto-08095-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82367-foto-08095-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82367-foto-08095-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml