Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82603 | Barraca codi 10751 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10751 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula, que compta amb un voladís de lloses planes disposat a tot el perímetre de l'estructura. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. No ha estat restaurada. En l'actualitat, l'abundant vegetació de la zona fa impossible el seu accés.</p> | 08095-267 | Sot de Sant Martí | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7304300,2.0482400 | 420845 | 4620285 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82603-foto-08095-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82603-foto-08095-267-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82385 | Cal Merla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-merla | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 55. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, adossat a la façana de tramuntana de cal Gall i enclotat respecte el nivell de circulació del carrer. El volum principal està format per dos cossos adossats amb les cobertes de teula àrab de dues vessants, els careners paral·lels a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. En general, la construcció compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Destaca una de les finestres de la façana de tramuntana, que conserva l'ampit de pedra. La façana de llevant compta amb un portal protegit amb voladís de teula àrab i una terrassa al pis superior. Adossat a la façana de migdia hi ha un altre volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i un porxo obert a l'exterior per la banda de llevant. Davant de la façana principal, i regularitzat amb el nivell de circulació del carrer, hi ha un petit cos rectangular cobert amb una terrassa enrajolada al nivell del portal d'accés principal. Unes escales descendents donen accés al seu interior des del carrer. La construcció presenta els paraments arrebossats. A la banda de llevant de la finca hi ha un volum reformat rectangular, amb teulada d'un sol vessant.</p> | 08095-49 | Carrer de Vic - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Merla' tenia el número 9, estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Tomàs Roca'.</p> | 41.7304500,2.0640100 | 422157 | 4620272 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82385-foto-08095-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82385-foto-08095-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82385-foto-08095-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca compta amb un accés directe des de la carretera de Castellterçol (BV-1245). Un petit túnel de desaigüe bastit en pedra, i situat davant la porta d'entrada a la finca, permet el pas de l'aigua cap al torrent del Prat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82390 | Can Guillem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guillem | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 51, 63, 78. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 54-56, 247-251 [Inèdit].</p> | XX | <p>Edifici aïllat amb jardí i piscina, format per tres cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Una motllura rectilínia recorre el perímetre de la construcció al nivell d'aquesta coberta. Damunt seu hi ha un plafó d'obra a mode de barana. L'edifici està constituït en planta baixa semisoterrada i pis. La façana de tramuntana presenta quatre finestres rectangulars (una d'elles tapiada) amb els emmarcaments motllurats i protegides per quatre voladissos de teula àrab sostinguts amb mènsules de fusta. Damunt de cada finestra hi ha una petita obertura rectangular ornamentada per ventilar la coberta. La façana de ponent compta amb un portal d'arc rebaixat i un gran finestral rectangular, ambdós amb els emmarcaments motllurats. Aquesta obertura compta amb una petita barana de ferro i està protegida per un voladís de teula àrab sostingut amb mènsules de fusta. La façana de llevant compta amb una finestra rectangular amb les mateixes característiques que en els casos anteriors i un òcul motllurat a la part superior del parament. La façana està rematada amb tres esferes ornamentals situades damunt del plafó d'obra de la coberta. Pel que fa a la façana de migdia (principal) està orientada al jardí, que es troba separat de la piscina mitjançant un mur. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un gran sòcol i una motllura disposada a mode de carreus a les cantoneres. Adossat a l'extrem nord-est del volum principal hi ha un cos rectangular a mode de magatzem, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. Compta amb un portal rectangular de grans dimensions, amb porta de fusta, i està arrebossat i pintat amb el mateix sòcol anterior. Alhora, adossat a la façana de migdia d'aquest volum i també a la de llevant del volum principal, hi ha un petit cos rectangular amb la cantonada arrodonida, amb teulada d'un sol vessant i ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Al seu costat hi ha la piscina i prop d'aquesta, i adossat al mur que la delimita del jardí, un petit volum rectangular amb teulada de tres vessants i elmateix ràfec que en el cas anterior. Aquestes construcció tenen els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08095-54 | Camí de cal Peu de Cingle, 3 - Barri de Baix | <p>L'edifici fou construït per en Francesc Guillem, probablement a principis del segle XX. En origen, l'edifici actual estava format per tres habitatges independents que foren enderrocats, un dels quals es deia cal Pinyoc. Aquest habitatge apareix mencionat en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Piñoch' tenia el número 12 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Jayme Font'. Can Guillem, juntament amb les cases desaparegudes de cal Sant i el Peu de Cingle, formaven un petit veïnat a l'inici del barri de Baix.</p> | 41.7304900,2.0655400 | 422284 | 4620275 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82390-foto-08095-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82390-foto-08095-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82390-foto-08095-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un dels accessos a la finca està situat a l'extrem nord-oest, donant pas a la façana de llevant. Es tracta d'una porta de ferro treballat, que està delimitada amb dos pilars bastits amb maons i rematats amb un coronament esglaonat. Unes escales d'obra adossades al volum secundari donen accés a l'espai de la piscina des del carrer. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82503 | Relleu del castell de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-del-castell-de-granera | <p>Informació oral: Pere Genescà [Consulta: 08-04-2019].</p> | XX | <p>Relleu situat al marge de ponent del camí que dóna accés al castell de Granera, damunt de la roca natural que caracteritza la zona. Es tracta d'un baix relleu esculpit a la roca, amb el que sembla la representació d'una cara masculina de perfil ovalat. Al seu costat, sembla insinuar-se una mà. També s'observen restes de pintura de color blau.</p> | 08095-167 | Serra del Castell | <p>El relleu és obra d'un veí de la població.</p> | 41.7305700,2.0576100 | 421625 | 4620291 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82503-foto-08095-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82503-foto-08095-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82503-foto-08095-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82523 | Placa del Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-nou | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | <p>Placa situada a la façana de ponent de la casa de cal Vila. Està formada per una única rajola vidrada de color blanc, encastada a la part superior del parament i amb la inscripció 'CALLE NUEVA' de color negre.</p> | 08095-187 | Carrer Nou - Barri de Baix | 41.7305800,2.0627100 | 422049 | 4620288 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82523-foto-08095-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82523-foto-08095-187-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És una de les plaques d'època franquista que es conserven a la població. | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82368 | Cal Vila - ca la Mundeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vila-ca-la-mundeta | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57, 89. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat i amb jardí lateral, amb accés a la finca des del carrer Nou. Està format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Ambdós volums tenen les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures de l'edifici són rectangulars. Les originals estan bastides amb maons i algunes conserven les llindes de fusta, mentre que les reformades tenen els emmarcaments arrebossats. Encastada a la façana de ponent es conserva una antiga placa amb el nom del carrer. Davant la façana principal hi ha un tram del jardí enllosat. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular.</p> | 08095-32 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cala Mundeta' tenia el número 2, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Raymunda Criach'. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, el sobrenom de Mundeta procedeix del diminutiu del nom Raimunda. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7306200,2.0627900 | 422056 | 4620292 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82368-foto-08095-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82368-foto-08095-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82368-foto-08095-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està situat a un nivell inferior respecte el nivell de circulació actual del carrer Nou. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82391 | Can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginebreda | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 42, 49. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 243-246 [Inèdit].</p> | XX | <p>Edifici aïllat i reformat constituït per dos cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i ràfec perimetral sostingut amb mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb el mateix revestiment que cobreix el parament. La resta d'obertures de la construcció (portals, finestres i finestres balconeres) són rectangulars i amb el mateix tipus d'emmarcament. Adossat a la façana de ponent hi ha un porxo de grans dimensions, cobert amb teulada de dues vessants i embigat de fusta, i sostingut amb pilars de fusta. Unes escales d'obra li donen accés des de l'exterior. L'altre volum, adossat a l'extrem de migdia de la façana principal, és de planta rectangular, organitzat en un únic nivell i cobert amb una terrassa al pis delimitada amb barana de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08095-55 | Camí de cal Peu de Cingle, 5 - Barri de Baix | 41.7307300,2.0652900 | 422264 | 4620302 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82391-foto-08095-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82391-foto-08095-55-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El paviment situat davant de la façana principal està enllosat. Alhora, adossats al mateix parament, hi ha dos bancs de pedra simples. Al costat de llevant hi ha una bassa de grans dimensions. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici es coneix com a cal Ginebreda pel cognom d'una família estiuejant de Sabadell, que només eren els llogaters i no els propietaris com apareix a la citada obra.També apareix citada com a cal Conill tant al catàleg de masies com a l'obra d'Enric Garcia-Pey, tot i que no en sabem l'origen d'aquesta denominació. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82369 | Ca l'Enric - cal Llogari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lenric-cal-llogari | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 45, 57. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat amb jardí posterior i accés a la finca des del carrer Nou. Està format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Ambdós volums tenen les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular protegit per una tribuna sostinguda amb dos pilars. Hi té sortida un finestral rectangular amb porticó de fusta situat al pis superior. La tribuna és de grans dimensions i està caracteritzada per una balaustrada d'obra. Al costat hi ha un gran finestral d'arc rebaixat situat a la planta baixa i una galeria formada per tres obertures d'arc de mig punt al pis. Aquestes obertures estan protegides amb unes balaustrades d'obra que presenten les mateixes característiques que l'anterior. Totes les obertures d'aquest parament tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix el mur. A la part superior, emmarcant el finestral que dóna accés a la tribuna, hi ha gravada la següent inscripció: 'VILLA ENRICH'. De la façana de tramuntana, orientada al carrer Nou, destaca el ràfec de dents de serra. A la façana de llevant s'observa clarament un recreixement de l'edifici original amb la construcció del pis superior. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb bona part dels paraments arrebossats i pintats.</p> | 08095-33 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Llogari' tenia el número 3, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'Mariano Riera'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7307500,2.0629000 | 422065 | 4620307 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82369-foto-08095-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82369-foto-08095-33-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la casa també fou coneguda amb el nom de ca la Mundeta, tot i que aquesta informació s'atribueix localment a la casa veïna de cal Vila. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82426 | Bassa de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-ginebreda | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34.</p> | XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta quadrada, situada a la banda de llevant de la casa de can Ginebreda. Està semiexcavada al subsòl i bastida amb maons, amb un revestiment arrebossat a l'exterior. El passamà està bastit amb maons disposats a mescla. L'interior compta amb un revestiment lliscat força degradat i està cobert d'una abundant vegetació, on fins i tot hi ha arbres.</p> | 08095-90 | Camí de cal Peu de Cingle, 5 - Barri de Baix | 41.7307500,2.0654500 | 422277 | 4620304 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82426-foto-08095-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82426-foto-08095-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82426-foto-08095-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 80954 | El Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rossinyol | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRER I ALÒS, Ll. (1996): Masies i cases senyorials del Bages. Manresa: Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XV-XIX | Es tracta d'un gran casalot compost per diversos volums que s'han anat construint al llarg del temps al voltant d'un cos principal més antic. Aquest cos principal, de planta rectangular, s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat transversalment respecte l'actual façana principal. Al conjunt s'hi accedeix a través de dos portals, instal·lats en una tanca perimetral existent al costat de tramuntana; el portal principal està situat al mur nord de la tanca i al costat de l'estructura d'una petita capella, de la qual un dels murs serveix com a part del mur de la tanca perimetral. Dit portal disposa d'una gran llinda monolítica de pedra muntada damunt uns brancals realitzats amb grans carreus. A través del portal s'accedeix a un pati presidit per l'actual façana principal de la casa; en aquest clos hi ha un banc de pedra que aprofita una llinda monolítica amb la data 1708 incisa. Els paraments d'aquesta façana principal, orientada al nord, estan fets a base de carreus de pedra irregulars disposats formant un paredat comú i s'observen, però, tirades de cantoneres embotides en els murs, la qual cosa denota l'existència d'ampliacions d'una construcció preexistent. A la planta baixa es disposen tres portals de diferent estructura; el primer d'ells és adovellat i en forma d'arc de mig punt que carrega damunt uns brancals de grans carreus ben tallats i escairats; el segon, amb la llinda monolítica muntada damunt uns brancals de grans carreus; el tercer portal és més senzill i disposa d'una llinda de fusta damunt brancals de carreus irregulars. Entre aquest dos darrers portals es localitza una quarta obertura que no està situada arran de terra, sinó lleugerament més elevada, està rematada per un arc escarser amb dovelles de de pedres desbastades; aquesta obertura obra a un petit espai cobert per una volta rebaixada de pedra que es devia tractar d'un antic punt de càrrega i descàrrega del celler i/o de les tines, conservant-se encara al seu interior elements visibles com una tina o una premsa. Pel que fa a les obertures dels nivells de planta primera i segona, presenten quatre eixos verticals d'obertures amb les mateixes característiques: finestres amb ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana, brancals de grans carreus de pedra i llindes monolítiques. Altres finestres de les mateixes característiques, però més petites, completen les obertures d'aquesta façana. A la façana posterior, la sud, s'observa també que el volum principal compta amb dos cossos laterals adossats, part dels quals al nivell de planta primera s'han condicionat com a terrasses de moderna factura; al costat nord-oest hi ha l'estructura d'un pou d'aigua amb accés des de la terrassa. La façana està revestida amb un arrebossat simple, presenta diverses obertures de diferent estructura, balcons ampitadors, finestres goticitzants, grans arcs de mig punt, etc.. | 08128-20 | a l'extrem sud del terme municipal. | La masia el Rossinyol mostra diverses fases constructives que assenyalen una dilatada evolució arquitectònica que ocupa un ampli ventall cronològic, des d'època medieval fins actuacions contemporànies. La fisonomia actual es correspon sobretot a les important obres de reforma i ampliació realitzades al llarg del segle XVIII (coincidint amb un període d'augment de població i desenvolupament agrari, entre altres), fet que es constata amb l'existència d'algunes llindes amb dates incises del segle XVIII, i les obres del segle XIX, com la construcció del mur de tancament del pati, la capella i el pavimentat de l'era. Els orígens del mas es remunten a l'època medieval, període del qual és probable que es conservin restes en part de les estructures de la casa, especialment a la zona de planta baixa. D'aquest període consta la referència publicada que cita a un Feliu de Rossinyol com a testimoni en una escriptura de venda del 1444. En els fogatges de 1497 i 1553 consten referenciats Bartomeu Rossinyol i Pere Rossinyol, respectivament, que testimonien l'existència i ocupació del mas. En la bibliografia (PERARNAU; PIÑERO: 1993,75) es fa menció a que al 1614 es realitza alguna actuació de reforma. Documentalment l'indret del Rossinyol, el seu termenal, i el llinatge apareixen citats en diversos documents, especialment en època moderna. Al segle XVIII la família propietària perdria el nom del llinatge, passant al cognom Gamissans, en unir-se a aquesta família per núpcies de la pubilla, passant a portar els cognoms Gamisans Rossinyol. Aquesta família és coneguda per la figura del monjo de Montserrat, Gregori Estrada Gamissans, qui fou un gran musicòleg, i del qual s'ha escrit que va passar la infància al mas. Als anys 30 del segle XX, el mas va ser comprat per Fèlix Escales, director d'una entitat bancària i qui fou nomenat president de la Generalitat a l'octubre del 1934, arran de l'empresonament del govern republicà del 1934. Sembla que es deu a aquest personatge l'existència i conservació de la interessant biblioteca. El mas el Rossinyol fou confiscat durant el 1936 pel govern municipal revolucionari de Monistrol de Calders. La família recuperà el mas l'any 1939. Pels volts dels anys 80 del segle XX el mas canviaria novament de mans. | 41.7307800,2.0149900 | 418080 | 4620354 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En una llinda de la zona alta d'aquest frontal sud es pot llegir la data de 1797. Davant i als peus de la façana posterior, trobem una estructura baixa, d'un sol nivell de planta, de moderna construcció, on en una llinda es pot llegir la data de 1788. Sembla que en els interiors hi havia els estables, el celler i tines a la planta baixa, i estances destinades a habitatge a la planta primera; també més modernament la planta sota coberta, les golfes s'habilitaren com espai residencial. La casa principal és d'ús de residència dels propietaris i la part més de llevant dels masovers. Sembla que l'estructura principal es conserva en bon estat, mantenint elements com forjats, pintures, etc., de l'època d'esplendor del mas. La diversitat d'elements arquitectònics, de materials constructius i d'acabats, així com l'existència volums i estructures que es sobreposen o adossen a altres volums anteriors, constaten que és el resultat de diferents fases constructives. El conjunt compta amb altres estructures i elements propis d'una gran masia, com un paller, magatzems, corts, entre altres. Destacar que l'era, de dimensions considerables, queda emplaçada davant de la casa, entre el mur de tanca del costat de tramuntana i el paller, situat una metres més al nord; aquesta conserva el paviment enrajolat.En la bibliografia es referencia l'existència d'una completa i ben conservada biblioteca. | 94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 82370 | Ca la Toia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-toia | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 84. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | Completament enrunat | <p>Edifici enrunat i sense coberta de planta rectangular, que conserva bona part dels murs perimetrals del mateix. De fet, els trams més ben conservats són els paraments de llevant i tramuntana. A llevant es conserven dues petites finestres rectangulars emmarcades en pedra, mentre que la façana de tramuntana, que està orientada al carrer Nou, compta amb un portal rectangular amb la llinda de fusta que actualment està tapiat. L'interior de l'edifici està completament cobert de vegetació, tot i que encara s'observa la distribució interior de les estances. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb abundant morter de calç. És probable que en origen la construcció estigués formada per dos cossos adossats, tal i com es pot observar a la façana de tramuntana.</p> | 08095-34 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cala Toya' tenia el número 4, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'José Sors'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7308800,2.0630100 | 422074 | 4620321 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82370-foto-08095-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82370-foto-08095-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 80963 | Mare de Déu de Montserrat del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montserrat-del-rossinyol | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRER I ALÒS, Ll. (1996): Masies i cases senyorials del Bages. Manresa: Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XIX | Es tracta d'una senzilla capella d'una sola nau, de reduïdes dimensions i de planta rectangular, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de la nau. Un dels murs laterals fa de mur de tanca del barri del mas. Els murs són de paredat comú amb grans carreus escairats fent de cantonera amb un portal d'accés amb brancals de grans carreus de pedra motllurats al cantell que suporten gran llinda monolítica, també motllurada, on es pot llegir la següent inscripció: 'FRANco CAMISANS / Y RUCIÑOL AÑ 1832'. Més amunt de la llinda i gairebé a la zona del capcer se situa una petita finestra amb emmarcaments de pedra. El ràfec de la coberta està decorat amb permòdols realitzats amb maó massís col·locat de cantell. La façana principal és coronada, damunt del carener, per una estructura metàl·lica amb una creu de ferro forjat a capdamunt, element que serveix de suport d'una petita campana. L'interior presenta una coberta en forma d'arc de mig punt (volta de canó) decorada amb pintures que simulen cassetons a la zona del presbiteri. L'altar és abarrocat, centrat per la imatge de la Mare de Déu amb en Nen Jesús a la falda. També es poden observar dues escultures que presenten dos sants de mig cos que guarden relíquies al seu interior. | 08128-29 | al mas el Rossinyol, al davant de la façana principal de la casa, a l'extrem nord-est del pati. | Capella privada construïda per iniciativa de la família propietària de la finca i mas el Rossinyol al segle XIX. Consta que en origen la capella era dedicada a la Mare de Déu del Carme. Sembla que el canvi d'advocació de l'església pot tenir a veure amb el vincle de la família propietària del mas amb el monestir de Montserrat, ja que el pare Gregori Estrada Gamissans, qui va fer estada al mas durant la seva infància, fou monjo de Montserrat. | 41.7309000,2.0150700 | 418087 | 4620368 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80963-foto-08128-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80963-foto-08128-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80963-foto-08128-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-21 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El número de fitxa d'inventari de la Generalitat de Catalunya fa referència al mas, no únicament a la capella. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 82371 | Cal Bellmunt - cal Pau Travesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bellmunt-cal-pau-travesa | <p>'Cercavila'. La Granària, 41, 2016, p. 23. 'Cercavila i jocs populars'. La Granària, 44, 2017, p. 11. 'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'La Coral de Riells del Fai. Segon concert del Festival a Cal Bellmunt'. La Granària, 40, 2016, p. 14-15. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat amb jardí lateral i accés a la finca des del carrer Nou. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars, tot i que amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments i alguns porticons de fusta pintats de color vermell. La construcció té els paraments arrebossats i pintats, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada.</p> | 08095-35 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Pau Trabesa' tenia el número 5, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Justo Noguera'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. L'any 2016, dins del actes del segon festival 'Viu la Música al Parc', organitzat per l'ajuntament, es va celebrar un concert de la Coral Sant Vicenç de Riells del Fai, un taller de papiroflèxia infantil i una demostració de la fabricació de cistells al jardí de la casa, conegut com el Bosquet de cal Bellmunt. En aquest mateix indret, durant el cercavila anual que es fa per la Festa Major, s'hi realitza un pica-pica per a tots els assistents a l'acte.</p> | 41.7310300,2.0631100 | 422083 | 4620338 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82371-foto-08095-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82371-foto-08095-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82371-foto-08095-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En el jardí de la finca, conegut com el Bosquet de Cal Bellmunt, hi ha les restes d'una antiga columna de pedra i una escultura amb la forma d'un porc senglar. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82383 | Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canyelles | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 33. 'Granera antiga'. La Granària, 41, 2016, p. 16. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici cantoner de grans dimensions, situat en una terrassa ubicada damunt la carretera de Castellterçol, a la banda de tramuntana. Està format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. L'edifici principal consta de tres cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. El central està distribuït en planta baixa i dos pisos, mentre que els laterals estan organitzats en dos nivells. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Les finestres dels pisos superiors tenen els ampits motllurats. Destaca el balcó del primer pis, amb la llosana motllurada i barana de ferro treballada, i la galeria de la segona planta, formada per dues obertures d'arc de mig punt amb les impostes motllurades i les mateixes baranes de ferro que en el cas del balcó. A la façana de llevant, en canvi, hi ha una única finestra rectangular bastida en pedra. La resta de volums estan adossats a l'extrem de ponent de la construcció principal. Són rectangulars, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en dos nivells. Davant de la façana principal hi ha un espai aterrassat sostingut amb un mur de pedra i delimitat amb barana. A l'extrem de llevant, integrat al mur, hi ha un porxo obert a l'exterior i protegit amb un voladís de teula àrab. A la banda de ponent, aïllats, hi ha dos volums rectangulars auxiliars, amb cobertes d'un sol vessant i bastits en pedra i maó. La construcció té la façana principal emblanquinada i la resta de paraments arrebossats. Els volums de ponent, en canvi, són bastits en pedra i maons.</p> | 08095-47 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La primera referència documental relacionada amb Canyelles apareix en el fogatge de l'any 1553, al lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Cañellas' tenia el número 18 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Juan Vilar'. Antigament, als camps del davant de l'edifici, hi havia uns pallers de grans dimensions que es realitzaven durant l'època de sega.</p> | 41.7311100,2.0648000 | 422223 | 4620345 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82383-foto-08095-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82383-foto-08095-47-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al recull toponímic d'Enric Garcia-Pey apareix om a Cal Canyelles. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82382 | Can Roca - cal Borrec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-cal-borrec | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 28, 71. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XX | <p>Edifici cantoner amb jardí lateral, adossat a la façana de tramuntana de cal Canyelles. Està format per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. Adossats a la façana de tramuntana hi ha els altres dos volums. El davanter està organitzat en un únic nivell i cobert amb una terrassa al pis delimitada amb barana de ferro. Unes escales exteriors donen accés a aquesta terrassa des del carrer. El posterior, en canvi, presenta una teulada d'un sol vessant disposada a diferent nivell i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Tant el portal com les dues finestres de la planta baixa estan decorats amb guardapols superior motllurat i ornamentat amb una sanefa floral a la part superior. Al pis, en canvi, hi ha tres petites finestres amb els ampits enrajolats i sostinguts damunt una motllura rectilínia que marca la divisòria entre les dues plantes. Damunt l'obertura central hi ha un relleu coronat encastat al parament amb les inicials 'VR'. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un gran sòcol de pedra aplacada tant a la façana principal com a la de tramuntana. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre petit volum auxiliar de planta rectangular.</p> | 08095-46 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Burrech' tenia el número 16 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Sebastian Comellas'.</p> | 41.7311700,2.0648200 | 422225 | 4620352 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82382-foto-08095-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82382-foto-08095-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82382-foto-08095-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82456 | Font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-xica-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 90. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. Http://granera.cat/ [Consulta: 22-04-2019]. Http://moianes.net/ [Consulta: 22-04-2019].</p> | XX | <p>Font aïllada situada al bell mig del carrer Nou, a la banda de tramuntana del mateix. Es tracta d'una font de mina formada per un dipósit rectangular de grans dimensions, inserit en un marge del terreny. Està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular. La font pròpiament dita està ubicada a la part inferior del mur de migdia del dipòsit. Consta d'una obertura rectangular amb l'interior revestit i una aixeta metàl·lica de botó. En el revestiment hi ha gravada una data il·legible. L'aigua cau dins d'una pica rectangular excavada al subsòl, que està oberta per la banda de llevant i connectada a una canalització que marxa en direcció al carrer. Al costat de l'obertura es conserva una frontissa de ferro que corresponia a un antiga portella de tancament actualment despareguda.</p> | 08095-120 | Carrer Nou - Barri de Baix | 41.7312100,2.0629900 | 422073 | 4620358 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82456-foto-08095-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82456-foto-08095-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82456-foto-08095-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 82487 | Túnel de la carretera de Castellterçol III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-iii | XX | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via des del nord-est en sentit sud-oest. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, amb els murs laterals bastits en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular i lligada amb ciment. El paviment interior està format per la mateixa roca natural de la zona, tot i que regularitzada. Per contra, la part superior del túnel està delimitada amb grans blocs de pedra picada rectangulars, disposats sota l'asfalt de la via. Els dos accessos o boques estan delimitats amb contraforts laterals rematats amb carreus de pedra. La boca del costat sud-oest està delimitada mitjançant dos pedrons circulars de pedra, situats al marge de la carretera.</p> | 08095-151 | Carretera BV-1245, km. 8,6 | 41.7313500,2.0675000 | 422448 | 4620369 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82487-foto-08095-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82487-foto-08095-151-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 82625 | Barraca codi 13611 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13611 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc de la coberta i la part posterior. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un enderroc total de la coberta i de la part posterior de l'estructura. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb la llinda plana. No ha estat restaurada.</p> | 08095-289 | Baga de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7313700,2.0552100 | 421426 | 4620382 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82625-foto-08095-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82625-foto-08095-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82625-foto-08095-289-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82459 | Forn d'obra del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-carner | <p>Http://granera.cat/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XVII-XIX | Enrunat i cobert de vegetació. | <p>Forn d'obra aïllat i situat al marge de llevant d'un camí intern de la finca del Carner, prop del camí que dóna accés a la masia. Està format per una gran cambra de combustió de planta rectangular, bastida amb pedra de diverses mides i lligada amb morter de calç. Les parets interiors estan rubefactades per l'acció del foc i les altes temperatures que soportaven. L'accés a la cambra es feia per la banda de ponent mitjançant dues grans boques d'arc rebaixat bastides amb maons disposats a sardinell. Compten amb arcs de descàrrega superiors bastits en pedra a sardinell també. El mur està fet en pedra de diverses mides disposada de manera regular. A l'interior d'una de les dues boques s'observa l'accés a la fogaina inferior, mitjançant una obertura amb un doble arc rebaixat bastit en maons.</p> | 08095-123 | El Forn del Carner | 41.7314000,2.0892700 | 424259 | 4620355 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82459-foto-08095-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82459-foto-08095-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es tracta del forn de coure rajoles, teules, etc., de la masia del Carner. El seu accés és difícil donat que la finca del Carner està delimitada amb tanques metàl·liques que impedeixen el pas. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82452 | Font i safareig del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-del-carner | <p>BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona: Dalmau, p. 95. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 34-35.</p> | XVIII-XX | El mur nord del safareig està força degradat. | <p>Conjunt situat sota la masia del Carner, a la banda sud-oest de la mateixa i al començament del torrent. La font està situada en el marge rocós del terreny. Consisteix en una boca de mina d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb pedra ben escairada. S'intueix l'arrencament d'un arc superior bastit en pedra, tot i que actualment està força degradat. L'interior de l'estructura és rectangular, a mode dipòsit i ple d'aigua. També s'observa algun arranjament més modern. Davant de la font hi ha el safareig, de planta quadrada i bastit en pedra. La part superior dels murs està rematada amb maons plans. En orígen, a la part superior del mur de tramuntana hi havia la zona per rentar, tot i que actualment no queda cap rastre.</p> | 08095-116 | Torrent del Carner | <p>La primera referència documental relacionada amb la font del Carner o 'fonte de ipso Carnero' és de l'any 960 (Bolós, 2004: 95), tot i que no es pot assegurar que es tracti del mateix element. Les peces que formaven el rentador del safareig foren alterades per evitar que els animals hi caiguessin i s'ofeguessin.</p> | 41.7314200,2.0879700 | 424151 | 4620359 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82452-foto-08095-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82452-foto-08095-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82452-foto-08095-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés a la font és difícil donat que la finca del Carner està delimitada amb tanques metàl·liques que impedeixen el pas. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82372 | Cal Cec i cal Casanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cec-i-cal-casanelles | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 38, 68. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat amb jardí lateral i accés a la finca des del carrer Nou. El volum principal és conegut com a cal Cec. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures de la construcció són rectangulars, algunes d'elles emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. També s'observa alguna finestra amb la llinda de fusta. Adossat a l'extrem sud-est hi ha un petit volum de planta quadrada distribuït en dos nivells i amb obertures rectangulars. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular. L'altre volum, reformat i situat davant de la façana de migdia de l'anterior, és conegut com a cal Casanelles. Està format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El cos de llevant compta amb una teulada de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, mentre que el de ponent té una coberta de teula àrab d'un sol vessant. L'edifici presenta obertures rectangulars reformades amb les llindes de fusta. Està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular.</p> | 08095-36 | Carrer Nou, 11 - Barri de Baix | <p>En l'actualitat, els dos edificis formen part de la mateixa propietat. Ambdues construccions apareixen mencionades en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'actual edifici de cal Cec també era conegut com 'Cal Rafel'. Tenia el número 11, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'José Valls'. Al mateix temps, 'Cal Casanellas' estava deshabitat i ocupava el número 10. El llistat també el situa a la vorera esquerra del carrer, com a propietat de 'Isidro Clusellas'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, el portal d'accés a cal Cec té la llinda gravada amb la data 1715 i una creu. Per altra banda, segons les informacions publicades a la revista municipal La Granària, l'any gravat a la llinda és 1755.</p> | 41.7314600,2.0640100 | 422158 | 4620384 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82372-foto-08095-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82372-foto-08095-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82372-foto-08095-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82375 | Cal Renom - Cal Camas - Ca l'Anneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-renom-cal-camas-ca-lanneta | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 24. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat amb jardí lateral i situat a la vorera de migdia del carrer Nou, just en el punt on el carrer fa un revolt en direcció a la carretera BV-1245. Està format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'obertura rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Damunt seu hi ha una finestra també rectangular emmarcada en pedra i amb la llinda plana. A les façanes de ponent i tramuntana, en canvi, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Adossat a la façana de llevant hi ha un altre volum de planta rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat també en dos nivells. Presenta senzilles finestres rectangulars, tot i que la seva particularitat és que està assentat damunt la roca natural del terreny que aflora en aquest punt. Adossat a la banda de tramuntana, just en la divisòria entre els dos volums anteriors, hi ha un mur bastit en pedra que conserva una finestra rectangular emmarcada amb carreus a l'alçada del pis. La cantonera de tramuntana està embellida amb pedres desbastades de mida gran. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb alguns dels paraments arrebossats i pintats. A l'extrem de ponent del jardí hi ha un petit volum rectangular amb teulada de dues aigües i organitzat en un sol nivell, que presenta un portal rectangular amb llinda de fusta i un proxo obert a l'exterior en un dels extrems. Aquesta construcció també està bastida en pedra de diverses mides disposada de forma regular.</p> | 08095-39 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'edifici era conegut amb el nom de 'Cal Camas'. Tenia el número 14, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'Juan Fontseca'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també fou conegut amb el nom de ca l'Anneta i només se'n va reconstruïr una part, fet pel qual el volum principal de l'actual construcció presenta la teulada d'un sol vessant. Pel que sembla, la part que no es va reconstruïr constituïa un habitatge independent.</p> | 41.7315200,2.0647900 | 422223 | 4620390 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82375-foto-08095-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82375-foto-08095-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82375-foto-08095-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82606 | Barraca codi 10863 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10863 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada, amb vegetació a l'interior. | <p>Petita barraca de pedra seca del tipus terrera, que està completament integrada en un dels marges de pedra seca de la zona. Està orientada al sud-est i presenta una planta rectangular coberta amb una falsa cúpula lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra escairats de diverses mides. També compta amb un marxapeu bastit amb un bloc de pedra rectangular. No ha estat restaurada.</p> | 08095-270 | Carretera BV-1245, km. 8,5 | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7315500,2.0664500 | 422361 | 4620392 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82606-foto-08095-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82606-foto-08095-270-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 81102 | Font del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rossinyol-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | la font es troba coberta de sediment. | Es tracta d'una font d'abastiment d'aigua de la masia el Rossinyol; actualment es troba molt coberta de terra i vegetació, fet que dificulta la seva identificació. A l'indret hi ha presència d'humitat i sovint d'aigua fet que facilita la seva localització. | 08128-168 | Situada a uns 140 metres al nord-est de la masia el Rossinyol. | 41.7316000,2.0134800 | 417956 | 4620447 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Està situada a molt poca distància del forn d'obra del Rossinyol i a peu d'un camí.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 82374 | Cal Marcet i ca l'Esclopé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcet-i-ca-lesclope | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 54. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat amb jardí lateral i situat a la vorera de tramuntana del carrer Nou. Està format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta en forma d'L. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, presenta obertures rectangulars reformades. Destaca una de les finestres del pis, que conserva l'ampit motllurat bastit amb maons. La façana de migdia compta amb quatre finestres d'obertura rectangular amb diferents emmarcaments: les del pis presenten els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La de la banda de ponent té la llinda gravada amb l'any 1860. Per contra, una de les finestres de la planta baixa està emmarcada amb maons mentre que l'altra està feta amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Aquesta llinda està gravada amb l'any 1768 i una creu llatina central, amb la particularitat que el gravat de l'any està capgirat. Com es pot observar per la llargada dels carreus laterals, aquesta obertura era originalment el portal d'una de les dues cases que conformen l'edificació actual. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un altre volum de planta rectangular i teulada de dues vessants, que també està distribuït en dos nivells. Al seu costat hi ha un porxo obert al jardí, amb teulada d'un sol vessant. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantoneres embellides amb pedres desbastades de mida gran.</p> | 08095-38 | Carrer Nou, 13 - Barri de Baix | <p>Tot i que inicialment eren dues cases diferents, en l'actualitat formen part de la mateixa construcció. La primera referència documental relacionada amb cal Marcet apareix en el fogatge de l'any 1553, en el lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, ambdues construccions apareixen mencionades en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, 'Cal Marcet' tenia el número 13, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'Juan Marcet'. Al mateix temps, 'Cal Esclopé' també estava habitat i ocupava el número 12. El llistat també el situa a la vorera esquerra del carrer, com a propietat de 'Catalina Bosch'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7316000,2.0643000 | 422182 | 4620400 | 1768 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82374-foto-08095-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82374-foto-08095-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82374-foto-08095-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossat a la façana de migdia hi ha un banc de pedra simple. La zona enjardinada està delimitada per una tanca de pedra en la que hi ha diverses testes esculpides. En una de les pedres d'aquest mur hi ha el nom de Cal Marcet emblanquinat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82373 | Cal Vilatovar - cal Pere Xich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilatovar-cal-pere-xich | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 89. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat i situat a la vorera de tramuntana del carrer Nou. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. L'actual façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons i diverses finestres rectangulars amb les llindes de fusta restituïdes. Algunes d'aquestes obertures tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i d'altres amb maons. Adossat al parament hi ha un porxo rectangular amb teulada d'un sol vessant, sostingut amb bigues de fusta i pilars de pedra. La façana de ponent presenta obertures rectangulars emmarcades en pedra i amb les llindes planes de fusta, exceptuant les dues finestres laterals del pis que han estat reformades. El parament està rematat amb un doble ràfec de teula àrab i dents de serra. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum de planta rectangular i menors dimensions, amb teulada de dues vessants i organitzat en una única planta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada de mida gran.</p> | 08095-37 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareixen mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'edifici també era conegut com 'Cal Pera Chic'. Tenia els números 8 i 9 i estava situat a la vorera esquerra del carrer. L'edifici es trobava habitat i era propietat de 'Pedro Comellas'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7316500,2.0637700 | 422138 | 4620406 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82373-foto-08095-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82373-foto-08095-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82373-foto-08095-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82604 | Barraca codi 10752 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10752 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Petita barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és cicular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta bona part de l'estructura. Amb tot, estava coberta amb una falsa cúpula. L'accés a l'interior està completament enderrocat. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que fa força difícil el seu accés.</p> | 08095-268 | Carena de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7316900,2.0416800 | 420301 | 4620430 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82604-foto-08095-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82604-foto-08095-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82604-foto-08095-268-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82378 | Can Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquel-1 | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 56. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici aïllat i reformat envoltat d'una zona enjardinada, situat a uns 50 metres al nord del carrer Nou. De fet, la finca té accés des d'aquest carrer i també des del camí de Vila-rúbia, a la part superior del barri de Baix. L'edifici està format per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. Majoritàriament, la construcció compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. També hi ha finestres emmarcades en pedra i un portal d'arc de mig punt. Adossats a la façana de llevant hi ha dos cossos rectangulars més amb teulades d'un sol nivell. La construcció té els paraments arrebossats i pintats. A la banda de ponent del volum principal, al costat del camí que dóna accés a la finca des del nord, hi ha dos volums rectangulars més amb coberta de teula àrab d'un sol vessant. A l'extrem més elevat de la finca, al costat del camí de Vila-rúbia (GR-177), hi ha un volum rectangular més recent. També hi ha una porta d'accés delimitada amb dos pilars de maons i una placa encastada en un d'aquests pilars amb el nom de la construcció. Per la banda de migdia, la finca està delimitada amb una tanca bastida en pedra a la que s'accedeix des del carrer Nou. Té un portal rectangular protegit amb un voladís de teula àrab.</p> | 08095-42 | Carrer Nou, s/n - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'edifici era conegut amb el nom de 'Cal Miquel'. Tenia el número 7, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'Miquel Girbau'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt bastit amb cairons a plec de llibre i dues finestres petites amb els brancals i les llindes planes bastides en pedra.</p> | 41.7317600,2.0630100 | 422075 | 4620419 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82378-foto-08095-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82378-foto-08095-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82378-foto-08095-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82376 | Can Xuclà - cal Calsanou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xucla-cal-calsanou | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78, 90. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici aïllat i reformat amb jardí lateral, situat a la vorera de tramuntana del carrer Nou. Està format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta coberta està disposada a diferent nivell donat que la part posterior està més alçada que l'anterior. Alhora, l'edifici està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal d'accés està protegit per un voladís cobert amb teulada d'un sol vessant. A l'extrem de llevant del parament hi ha un porxo adossat amb teulada d'un sol vessant. La resta de volums que conformen la construcció estan adossats a la banda de llevant. Es tracta de quatre cossos auxiliars coberts amb teulades d'un sol vessant i amb obertures rectangulars. Davant la façana principal hi ha un espai pavimentat a mode de terrassa delimitat amb barana de ferro i un volum rectangular aïllat amb la coberta d'un sol vessant, porxo superior i obertures rectangulars a la planta baixa. Tant aquest volum com el cos principal estan bastits en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantoneres embellides amb pedres desbastades de mida gran. Els volums auxiliars, en canvi, presenten un revestiment arrebossat i pintats als paraments exteriors.</p> | 08095-40 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'edifici era conegut amb el nom de 'Cal Calsanou'. Tenia el número 15, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'Joaquim Coll'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també fou conegut amb el nom de cal Sanou.</p> | 41.7318600,2.0645300 | 422202 | 4620428 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82376-foto-08095-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82376-foto-08095-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82376-foto-08095-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82422 | Bassa de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-bigues | XVIII-XIX | Coberta de vegetació. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada al bell mig d'una zona boscosa, al costat d'un camí intern de la finca del mas Bigues. Està formada per un rebaix d'un metre de profunditat aproximadament i de planta irregular, que compta amb un pas horitzontal també excavat des del camí per facilitar el seu accés. Es troba en desús i amb l'interior ple de vegetació.</p> | 08095-86 | Baga de Bigues | <p>És probable que la bassa fos propietat de la masia de Bigues. Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja.</p> | 41.7318700,2.0543700 | 421357 | 4620439 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82422-foto-08095-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82422-foto-08095-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82422-foto-08095-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua emmagatzemada a la bassa era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82486 | Túnel de la carretera de Castellterçol II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-ii | XIX-XX | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via en sentit nord-sud. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, bastida en pedra escairada de mida mitjana disposada de manera regular. L'accés o boca de migdia està emmarcada amb carreuons de pedra als laterals i amb la part superior rematada amb carreus de pedra poligonals. La boca de ponent, en canvi, està completament tapada per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-150 | Carretera BV-1245, km. 8,7 | 41.7319300,2.0665000 | 422366 | 4620434 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82486-foto-08095-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82486-foto-08095-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82486-foto-08095-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 80982 | Forn d'obra del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-rossinyol | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII-XX | en el moment de la visita s'havia fet una neteja exterior i interior de l'estructura; en no trobar-se en ús l'estructura es va malmetent amb el pas del temps. | Es tracta d'un forn d'obra de planta rectangular, bastit en un terreny en desnivell; l'estructura és en part excavada en el propi terreny natural i part construida per murs de pedra amb poc morter. La façana principal compta amb dues obertures en arc rebaixat obrades amb pedra desbastada. Actualment és visible part de l'espai interior del forn, concretament de l'espai on es col·locava el material d'obra per coure. | 08128-48 | a la sud del terme municipal, al nord-oest de la masia el Rossinyol. | La masia el Rossinyol mostra una àmplia evolució cronològica testimoniada en diferents fases constructives de reforma i ampliació de la casa i els edificis annexes que conformen el conjunt del mas, documentat ja des de l'època medieval. En aquest sentit, es molt probable que el forn d'obra correspongui al període de reformes més contemporànies, des de finals del segle XVIII, XIX o XX. Aquest tipus d'estructures sovint eren reconstruides i reutilitzades al llarg de diferents segles. | 41.7319400,2.0135000 | 417958 | 4620485 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80982-foto-08128-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80982-foto-08128-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80982-foto-08128-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És molt habitual que els forns d'obra es construeixin en zones en desnivell a fi de facilitar l'accés a les diferents cambres, la de combustió per la part més baixa del terreny i la de cocció, situada a la part superior i amb accés des del nivell de terreny situat a una cota més alta. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 82618 | Barraca codi 12318 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12318 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc important. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta exterior és circular, mentre que a l'interior és ovalada i força estreta. Alhora està rebaixat respecte el nivell dels camps exteriors. Presenta una coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes, actualment molt enderrocada, amb terra a l'exterior. La banda de l'accés també està completament enderrocada. No ha estat restaurada.</p> | 08095-282 | Pla del Milhomes | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7321800,2.0640800 | 422165 | 4620464 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82618-foto-08095-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82618-foto-08095-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82618-foto-08095-282-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82377 | Cal Sant Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-xic | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 80. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat i reformat envoltat de pati, situat a la vorera de tramuntana del carrer Nou. Està format per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, compta amb un gran portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat en pedra i amb la porta de ferro. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars. Les del cos de migdia tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments, mentre que les del volum de tramuntana estan bastides en pedra desbastada. De fet, tot aquest volum està bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment. De la façana de llevant destaca un porxo cobert amb una terrassa a l'extrem de tramuntana i una galeria oberta al pis i situada a l'extrem de migdia. Davant de la façana principal hi ha un volum aïllat auxiliar de planta rectangular, amb teula d'un sol vessant i organitzat en una única planta.</p> | 08095-41 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'edifici era conegut amb el nom de 'Cal San Xich'. Tenia el número 17, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'José Font'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7322100,2.0648800 | 422231 | 4620467 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82377-foto-08095-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82377-foto-08095-41-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82640 | Barraca del Barri de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-barri-de-baix | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i un dels brancals completament rehabilitat. La construcció està inclosa dins d'una finca delimitada amb una tanca metàl·lica, fet pel qual no s'ha pogut veure la coberta. Actualment, l'estructura està rehabilitada i la pedra lligada amb morter.</p> | 08095-304 | Prop de can Creus - Barri de Baix | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7322900,2.0668200 | 422393 | 4620474 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82640-foto-08095-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82640-foto-08095-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82640-foto-08095-304-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82489 | Túnel de la carretera de Castellterçol V | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-v | XX | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via des del nord-est en sentit sud-oest. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, amb els murs laterals bastits en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular i lligada amb ciment. El paviment interior està empedrat. Per contra, la part superior del túnel està delimitada amb grans blocs de pedra picada rectangulars, disposats sota l'asfalt de la via. Els dos accessos o boques estan delimitats amb contraforts laterals rematats amb carreus de pedra.</p> | 08095-153 | Carretera BV-1245, km. 8 | 41.7323200,2.0718600 | 422812 | 4620473 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82489-foto-08095-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82489-foto-08095-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82489-foto-08095-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 82557 | Gorg de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lavellaner | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 25.</p> | Abundant vegetació a la zona. | <p>Clot format en el llit del torrent de la Riera, on l'aigua s'entolla. Presenta una planta allargassada i està caracteritzat per una gran paret rocosa situada a la seva banda de llevant. El gorg s'alimenta de l'aigua del propi torrent, tot i que en èpoques humides també rep l'aigua de la roca. El llit del clot és aterrassat, formant una baixada esglaonada. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que en dificulta l'accés.</p> | 08095-221 | Torrent de la Riera | <p>Aquest gorg era utilitzat per la gent de Granera per banyar-s'hi i pescar-hi crancs, donat que era una zona on abundaven. Antigament, la gent també hi anava a buscar l'aigua que emanava de la paret rocosa.</p> | 41.7323700,2.0772100 | 423257 | 4620474 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82557-foto-08095-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82557-foto-08095-221-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 82624 | Barraca codi 13462 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13462 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un enderroc total de la coberta. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una llinda plana doble separada mitjançant una petita obertura rectangular. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, restant amagada.</p> | 08095-288 | Baga de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7326700,2.0507500 | 421057 | 4620531 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82443 | Font de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaner-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 25. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit].</p> | XVIII-XIX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge de llevant del torrent de la Riera. Està formada per un broc metàl·lic per on raja l'aigua, que està encastat al marge rocós. L'aigua cau dins d'una pica de planta semicircular bastida en pedra. En l'actualitat està coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.</p> | 08095-107 | Torrent de la Riera | <p>Antigament, la zona era plena d'avellaners. Segons sembla hi havia un exemplar molt gran que amb les seves branques tocava la llera del torrent.</p> | 41.7328700,2.0773100 | 423266 | 4620529 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82443-foto-08095-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82443-foto-08095-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82443-foto-08095-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des del camí del Marcet, per un corriol que creua el torrent. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82402 | El Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carner-0 | <p>BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona: Dalmau, p. 43, 85, 95. CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 47-48. 'Concert al Carner'. La Granària, 41, 2016, p. 10-11. ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 131. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 34-35. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. ORDEIG I MATA, Ramon (1999). Els comtats d'Osona i Manresa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, col. Catalunya carolíngia, 4, vol. 1 (p. 384), vol. 2 (p. 912-913, 1009-1010). PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 31-33, 37-39, 43, 93, 94, 97, 98, 107. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 159-164 [Inèdit]. VILA I PURTÍ, Xavier (2008). El Moianès. Estudi d'una comarca social i natural. Barcelona: Dalmau, p. 68. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 18-04-2019]. Https://www.enciclopedia.cat/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVII-XVIII | En procés de rehabilitació. | <p>Masia aïllada de grans dimensions i en procés de rehabilitació, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. Està bastida damunt d'una plataforma rocosa elevada i compta amb un espai de barri o pati interior tancat. S'hi accedeix mitjançant un gran portal de fusta delimitat amb pilars de maons i protegit amb un voladís de teula àrab de dues vessants, sostingut amb barbacana de fusta. El volum principal presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al pati interior, compta amb un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. A l'extrem de llevant hi ha un altre portal rectangular, amb la llinda de fusta. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades en pedra, majoritàriament amb els ampits motllurats. De fet, tot el volum presenta aquesta tipologia de finestra a la resta de paraments. Adossat a la façana de llevant hi ha les restes d'un volum rectangular que ha perdut la coberta, tot i que era d'un sol vessant i estava organitzat en un sol nivell. Conserva un portal d'accés d'arc de mig punt bastit en maons. La façana de tramuntana compta amb les restes d'un cos rectangular adossat i enrunat, que tenia la coberta d'un sol vessant i estava distribuït en una sola planta. Al seu costat hi ha un volum semicircular corresponent a una cisterna, que conserva una obertura rectangular. La resta de volums s'adossen als extrems de la façana principal, delimitant lateralment el pati interior. A l'extrem de llevant hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta dues grans obertures d'arc de mig punt a la planta baixa, dues d'arc rebaixat al pis i dues més rectangulars, amb les llindes de fusta, a la façana de ponent. Alhora, adossat a l'extrem de ponent del volum principal, hi ha un antic cobert rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en una planta. A ponent hi ha un altre volum rectangular amb teulada de vidre i de recent factura. Per últim, als extrems de llevant i migdia del pati, hi ha dos volums de planta rectangular més. El de migdia compta amb grans obertures d'arc de mig punt bastides en pedra i un portal de les mateixes característiques obert a la façana de ponent. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment. Les cantoneres estan embellides amb carreus i pedra desbastada.</p> | 08095-66 | Horta del Carner | <p>La primera referència documental de la masia és de l'any 898 (també és el primer document històric sobre la comarca del Moianès i pertany al fons documental del monestir de Sant Benet del Bages). Es tracta de la venda d'unes terres al lloc anomenat els Carners ('ipsos Carnarius') dins del terme del castell de Terçol, en el terme municipal de Castellterçol (Vila, 2008: 68; Bolós, 2004: 95). Inicialment, les terres de l'actual Moianès formaven part del bisbat de Vic i del comtat d'Osona. Al segle X, aquest comtat quedà dividit en dos: el comtat d'Osona i el de Manresa (es tracta d'una denominació territorial, donat que el comtat de Manresa mai fou organitzat ni dominat per cap noble i sempre va estar unit al d'Osona). A partir d'aquest moment, la majoria de pobles van passar a formar part del comtat de Manresa, Granera inclòs (Vila, 2008: 68). Dins del fons documental de Sant Benet del Bages, el mas ja apareix esmentat en el sector de Sant Julià d'Úixols l'any 946 (Pladevall, 1991: 107). Entre els anys 980 i 1078 s'efectuaren un seguit de donacions de cases amb terres, vinyes, etc al lloc del Carner, encara dins del terme de Castellterçol i en favor del monestir de Sant Benet del Bages. D'aquesta manera, aquest lloc passà a ser propietat del monestir bagenc (Pladevall, 1991: 33, 37). Moltes d'aquestes propietats pertanyien al bisbe Guadamir. Cal mencionar que, des de finals del segle XI, la documentació existent reflecteix que el Carner pertany al terme de Granera i no pas al de Castellterçol, tot i que sempre dins de la parròquia de Sant Julià d'Úixols (Pladevall, 1991: 37). Entre els segles XII i XIV existeixen dos masos Carner, el superior i l'inferior (o també el Carner d'Amunt i el d'Avall) (Pladevall, 1991: 93). L'any 1213 apareix un personatge anomenat 'Joan Calvó del Carner' que conreava unes terres pertanyents al monestir de Sant Benet del Bages (Pladevall, 1991: 37). Hi ha constància documental també que a partir de l'any 1305 i fins el 1385, l'abat de Sant Benet passava comptes amb els hereus del Carner dels béns que aquests administraven a Granera (Pladevall, 1991: 39). El mas també apareix mencionat en el Capbreu de Castellterçol de l'any 1370 dins de la sufragània de Sant Julià Úixols. Al segle XV, la masia apareix mencionada en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Carner', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, es menciona que el mas Carner encara pertany a la sufragània de Sant Julià i, posteriorment, el mas torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 com pertanyent a Jaume Carner, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també, tot i que s'especifica que té un àlies, 'Olzet'. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter de llevant, els números i els seus propietaris. En aquest document hi consta que l'Antonio Carner és el propietari de la casa, identificada amb el número 8, tot i que qui l'habita és en Jose Vila. També menciona que tenia un paller. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa del Carné' (Pont, 2016: 48). L'any 2016, dins del actes del tercer festival 'Viu la Música al Parc', organitzat per l'ajuntament, es va celebrar un concert de jazz i cançó francesa a l'arbreda que hi ha a l'entrada a la finca, i una demostració de doma. Segons la documentació consultada, a la construcció hi ha diverses llindes datades i decorades: any 1722 amb l'anagrama de Jesús IHS, una altra llinda datada el 1709, el nom de la construcció i fins i tot uns ocells esculpits (Capdevila, 2001: 48). En l'actualitat, l'edifici està essent objecte d'una gran rehabilitació i reforma que encara no ha finalitzat.</p> | 41.7328700,2.0895000 | 424280 | 4620518 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82402-foto-08095-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82402-foto-08095-66-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca està delimitada amb una tanca metàl·lica. Al costat de la porta que li dóna accés hi ha una bassa de fang de planta irregular, que s'omple amb l'aigua de pluja. A l'exterior de la finca, a l'altra banda del camí, hi ha una destacable arbreda formada per avets i algun exemplar de sequoia. Les imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, el nom Carner significa dipòsit de cadàver. Pel que sembla, tot i que no s'ha pogut contrastar, a la zona del Carner hi havia unes tombes probablement medievals (Garcia-Pey, 2004: 35). | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82358 | Can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-creus-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 43. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici aïllat de planta irregular, format per quatre cossos adossats. Els dos volums centrals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, orientada al camí. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, i presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i el marxapeu de pedra. Al pis hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. L'altre volum, adossat a la banda de llevant, està organitzat en planta baixa i dos pisos. Al primer pis hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit de pedra motllurat. En canvi, al pis superior, hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular,amb barana de ferro i bastida en maons. Davant d'aquest volum hi ha un porxo reformat cobert amb teulada d'un sol vessant i delimitat amb tanques de fusta en dos dels seus costats. Adossat a la cantonada nord-est d'aquest cos hi ha un petit volum auxiliar destinat al bestiar. Presenta la teulada d'un sol vessant, amb un petit espai cobert amb una volta de canó a la planta baixa i una finestra rectangular amb llinda de fusta al pis. La resta de volums, també auxiliars, es situen a la banda de ponent del conjunt arquitectònic. Són bastits en pedra i maó i estaven destinats al bestiar.En general, tota la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada regularment i lligada amb abundant morter.</p> | 08095-12 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Creus' tenia el número 11 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Isidro Sanllahí'.</p> | 41.7328800,2.0675500 | 422454 | 4620539 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82379 | Pallissa de can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-can-creus | <p>PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 262-265 [Inèdit].</p> | XVII-XVIII | La coberta està en força mal estat i les façanes un pèl degradades. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants sostinguda amb bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia, i l'edifici està organitzat en un sol nivell. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda de fusta i una llosa de pedra plana a mode de voladís. Conserva un dels brancals originals, bastit amb maons. Damunt seu hi ha una finestra d'obertura irregular sota coberta, amb l'ampit i els brancals de pedra i la llinda de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08095-43 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>Tot i que en origen la construcció estava destinada al bestiar, sembla ser que en algun moment fou habitada segons les informacions aportades per l'Ajuntament de Granera.</p> | 41.7329700,2.0661600 | 422339 | 4620550 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82379-foto-08095-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82379-foto-08095-43-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82514 | Base de canó carlí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-cano-carli | <p>JAUMOT, Miquel (2016). Caminant per racons del Moianès. 15 itineraris. Valls: Cossetània, p. 97.</p> | XIX | Molt degradat i afectat per la vegetació. | <p>Jaciment arqueològic situat dalt d'un turonet del serrat de les Forques, damunt del collet de Llebre (al sud-oest) i prop del dipòsit d'aigües. Es tracta de les restes del basament d'un antic canó utilitzat durant les guerres carlines. Estan formades per pedres de mida gran desbastades i sense treballar, encaixades al sòl del turó i disposades en paral·lel. Estan agrupades en tres grups, dos en paral·lel al davant i una altra central al darrera (tot i que aquesta última no està gaire ben conservada).</p> | 08095-178 | Serrat de les Forques | <p>L'objectiu d'aquestes bases era evitar el retrocés del canó quan aquest es disparava.</p> | 41.7331300,2.0605700 | 421874 | 4620573 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82514-foto-08095-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82514-foto-08095-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El jaciment està senyalitzat amb una fita contemporània instal·lada per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. | 98 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82380 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-5 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 55. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-04-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, que actualment està adossat a una construcció més recent. Està format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, que està orientada al camí. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, i presenta un portal d'accés d'arc rebaixat amb els brancals i la llinda bastits amb maons. Al seu costat hi ha un plafó rectangular de rajola vidrada acolorida amb el nom de la casa. La resta d'obertures es corresponen amb finestres d'arc rebaixat de diferents mesures, amb els emmarcaments bastits amb maons. La finestra situada damunt del portal és rectangular i conserva la llinda de pedra original. La façana de tramuntana compta amb un portal rectangular i una petita finestra rectangular al pis bastida amb carreus de pedra. L'altre volum, adossat a la banda de migdia, està organitzat en planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha una finestra d'arc rebaixat bastida en maons, mentre que al primer pis hi ha dues finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Una d'elles conserva l'ampit de pedra motllurat. Al bell mig d'aquestes dues obertures hi ha les restes d'un rellotge de sol del que només en resta el gnòmon de vareta i restes de pintura al parament. A la planta superior hi ha dues finestres balconeres d'arc de mig punt sostingudes amb un pilar bastit amb maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i amb els paraments arrebossats. El volum principal està rematat amb un doble ràfec de teula àrab i dents de serra. S'observa una reparació del mur, probablement efectuada per arranjar la coberta.</p> | 08095-44 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Martí' tenia el número 19 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Martín Oller'.</p> | 41.7331500,2.0681000 | 422500 | 4620568 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82380-foto-08095-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82380-foto-08095-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82380-foto-08095-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A banda i banda del portal hi ha dos bancs adossats a la façana i bastits en pedra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82423 | Bassa de can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-creus | <p>Http://granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XVIII-XIX | Coberta de vegetació i amb esllavissades. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada al bell mig d'una zona boscosa situada damunt de la masia de can Creus. Està formada per un rebaix d'uns dos metres de profunditat aproximada, que presenta una planta ovalada. Es troba en desús, amb l'interior ple de vegetació, pedres i arbres, i amb alguna esllavissada de les parets que delimiten el seu perímetre.</p> | 08095-87 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>La bassa era propietat de la masia de can Creus. Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja.</p> | 41.7332100,2.0675700 | 422456 | 4620576 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82423-foto-08095-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82423-foto-08095-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82423-foto-08095-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua emmagatzemada a la bassa era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82576 | Barraca codi 4756 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-4756 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és circular (1,2m de diàmetre) i està coberta amb una falsa cúpula. L'alçada interior és d'1,5m, amb un gruix de parets de 0,75m. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana, amb una amplada exterior de 0,45m i una interior de 0,40m. També compta amb una finestra d'obertura quadrada, a la part posterior de l'accés, i s'observen restes d'un voladís disposat en origen a tot el perímetre. No ha estat restaurada.</p> | 08095-240 | Baga de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7333900,2.0521600 | 421175 | 4620610 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82576-foto-08095-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82576-foto-08095-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82576-foto-08095-240-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 80950 | L'Otzetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lotzeto | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII-XVIII | les restes conservades de la masia són molt escasses. | Les restes conservades de l'antiga masia són molt escasses, únicament restes de part dels murs perimetrals, podent identificar la traça d'algun dels murs i alguna de les cantoneres. Consta que les pedres de la masia es van vendre a l'amo del mas el Bosc, que les emprà en l'ampliació dels edificis d'aquella masia a la segona meitat del segle XX. L'element que es manté més ben conservat és una tina de planta circular de la masia, tot i que molt coberta de sediment. | 08128-16 | a la zona sud del terme municipal. | La ubicació de l'Otzetó és en una zona molt pròxima al límit del terme municipal amb Granera; de fet, a aquest municipi pertany la masia de l'Otzet, de la qual depenia l'Otzetó. En diferents documents dels segles XVII i XVIII apareixen mencions a la nissaga l'Otzet, i referències a la mateixa masia, així com alguna a l'Otzetó. Cal dir que el capmàs, sovint consta esmentat com a l'Otzet Sobirà, en contraposició a l'Otzetó que també apareix com l'Otzet Jussà. La masia va estar habitada fins a mitjans del segle XX. | 41.7334400,2.0247600 | 418896 | 4620641 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80950-foto-08128-16-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot | 98|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 82469 | Creu de Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-llebre | <p>FERRÉS I MARCET, Joan (1926). 'Creu de Llebra'. Butlletí del Centre Excursionista Sabadell. Any II, núm. 9 (maig-juny 1926), p. 129-130. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 43, 52. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 33. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34.</p> | XX | <p>Creu aïllada situada damunt d'una roca natural de la zona, a la part superior del collet. Es tracta d'una creu llatina de ferro treballat, amb els extrems dels braços laterals decorats i el superior més ample que la resta. Tota la peça conserva restes de pintura negre.</p> | 08095-133 | Collet de Llebre | <p>Segons les informacions consultades, el nom del coll (i per extensió de la creu) prové d'un fet ocorregut a Granera que està relacionat amb el món de la bruixeria. Temps enrera, el poble patia fortes tempestes contínues que no cessaven. Un dia, un caçador que anava empaitant una grossa llebre la va abatre en el punt on hi ha la creu. Al caure morta, la bèstia es transformà en una dona i, des d'aquell moment, les tempestes s'aturaren. Pel que sembla, la creu commemoraria aquest fet.</p> | 41.7334400,2.0612400 | 421930 | 4620607 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82469-foto-08095-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82469-foto-08095-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82469-foto-08095-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82544 | Llegenda del collet de la Creu de Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-collet-de-la-creu-de-llebre | <p>FERRÉS I MARCET, Joan (1926). 'Creu de Llebra'. Butlletí del Centre Excursionista Sabadell. Any II, núm. 9 (maig-juny 1926), p. 129-130. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 43.</p> | <p>Temps enrera, el poble patia fortes tempestes contínues que no cessaven i malmetien les collites. Un dia, un caçador que anava empaitant una grossa llebre la va abatre a la zona del collet de Llebre. Al caure morta, la bèstia es transformà en una dona i, des d'aquell moment, les tempestes s'aturaren. Pel que sembla, la creu que està situada en aquest punt commemoraria aquest fet. Alhora hi ha una altra versió d'aquests fets: un vicari que anava a la Sala de Sant Llogari a dir-hi missa va veure una dona que es despullava i deixava la roba a terra, transformant-se en llebre. El vicari li va amagar la roba i es va esperar que tornés. Quan va tornar, el vicari li va dir que li tornaria la roba si li deia on havia anat. La dona li digué que havia anat a casa seva a posar unes agulles negres a les banyes del bous.</p> | 08095-208 | 41.7334400,2.0612400 | 421930 | 4620607 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta llegenda està relacionada amb el món de la bruixeria. | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 82510 | Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-negre | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat situada a la banda de llevant del torrent de la Riera, damunt d'aquest, en un terreny molt emboscat i disposat en pendent pronunciat. S'hi accedeix des del camí del Marcet, que discorre en paral·lel al torrent. Uns 50 metres abans del pantà del Marcet, cal agafar un corriol a mà dreta, que porta fins a un mur de contenció bastit dins del cabal del torrent. Després de creuar-lo pel damunt, cal pujar el vessant en direcció est fins a la cova. La cavitat està orientada a ponent i presenta una boca d'accés en forma de fissura estreta de 2m de longitud. Desemboca en una sala on es bifurquen tres galeries, tot i que només la de llevant continua cap a l'interior. Es van documentar uns fragments de ceràmica, que estableixen la datació del jaciment dins del període del Bronze Antic. Aquests materials estan ubicats als magatzems del Museu d'Història de Sabadell.</p> | 08095-174 | Torrent de la Riera | <p>Segons sembla, les restes documentades en aquesta cova foren extretes per aficionats.</p> | 41.7335600,2.0777900 | 423307 | 4620605 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82510-foto-08095-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82510-foto-08095-174-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment està comprès dins del període del Bronze Antic (1800-1500 a.C.). Autoria de les imatges: Mireia Vera. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/