Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
84014 Bauma de la riera de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-riera-de-sant-joan ESPELEOINDEX: http://espeleoindex.com GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA: http://www.geb.cat/balma-de-la-riera-de-sant-joan-castelltercol-moianes/ La bauma està formada sobre gresos i les seves dimensions aproximades són 49 m de llargada, 9 m de fondària i 6 m d'alçada. A prop hi ha una altra bauma de dimensions més petites. 08064-62 La Sala de Sant Llogari 41.7555400,2.0481300 420867 4623072 08064 Castellterçol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84014-foto-08064-62-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González La bauma de la riera de Sant Joan es troba a poca distància a l'oest de la Sala de Sant LLogari, en direcció oest, en el punt en el que el camí creua el torrent de Sant Joan.Fotografies extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona (http://geb.cat). 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84070 Materials de Castellterçol al Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelltercol-al-museu-darqueologia-de-catalunya X-XII Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal de Castellterçol, que corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al collet del mas Clamí. La relació de materials és la següent: - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016256). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016257). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016258). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016259). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016260). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-047937). 08064-118 Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39 - 41, 08038, Barcelona. 41.7513400,2.1205200 426880 4622542 08064 Castellterçol Obert Bo Legal i física Patrimoni moble Col·lecció Pública Cultural 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Núria Molist (Museu d'Arqueologia de Catalunya).Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. 53 2.3 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84102 Col·lecció de fotografies de Castellterçol al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic XX El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté un centenar de fotografies de Castellterçol. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies i les diverses masies; a més de vistes generals de la població i paisatges. Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1920 i 1970. 08064-150 C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). 41.7513400,2.1205200 426880 4622542 08064 Castellterçol Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Cultural 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84103 Col·lecció de fotografies de Castellterçol a la Memòria Digital de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-a-la-memoria-digital-de-catalunya CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA: http://mdc1.csuc.cat/ XX-XXI La Memòria Digital de Catalunya disposa de 46 imatges de Castellterçol. Hi ha 28 imatges procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, i 12 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del terme de Castellterçol, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX. També hi ha 4 fotografies del fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya). D'altra banda, es poden consultar els 7 pergamins que fan referència a Castellterçol, que es troben dipositats a la Biblioteca de Catalunya. Finalment, hi ha un gran nombre de mapes i plànols procedents dels diversos fons de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. 08064-151 Memòria Digital de Catalunya (MDC) La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.). 41.7513400,2.1205200 426880 4622542 08064 Castellterçol Obert Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Cultural 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84104 Col·lecció de fotografies de Castellterçol de Montserrat Sagarra i Zacarini (ANC) https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-de-montserrat-sagarra-i-zacarini-anc DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia XX El fons Montserrat Sagarra i Zacarini, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, està integrat per 26 unitats d'instal·lació que contenen 105.580 imatges (31.400 diapositives color, 63.880 negatius de pas universal blanc i negre, 8.210 negatius color, 2.090 positius en blanc i negre i 100 positius en color), i una biblioteca. Les fotografies foren realitzades entre els anys 1960 i 1990. El fons disposa de 46 fotografies realitzades per Montserrat Sagarra i Zacarini relacionades amb el terme de Castellterçol. La relació de fotografies és la següent: - ANC1-428-N-6971: Unes cases del municipi de Castellterçol. - ANC1-428-N-7043: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7044: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7045: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7046: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7047: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7048: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7049: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7050: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7131: Una masia de Castellterçol. - ANC1-428-N-7142: Una pallissa de la masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7202: La nova església parroquial de Castellterçol. - ANC1-428-N-7208: L'altar major de la nova església parroquial de Castellterçol. - ANC1-428-N-7209: La casa natal d'Enric Prat de la Riba, a Castellterçol. - ANC1-428-N-7212: Interior d'una casa de Castellterçol. - ANC1-428-N-7225: Una masia de Castellterçol. - ANC1-428-N-7282: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7283: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7284: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7286: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7287: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7288: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7289: Els gegants de Castellterçol. - ANC1-428-N-7290: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7291: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7313: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7314: La masia de ca l'Oller de Castellterçol. - ANC1-428-N-7315: La masia de can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7317: Cases del poble de Castellterçol. - ANC1-428-N-7319: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7320: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7321: Vista parcial del poble de Castellterçol. - ANC1-428-N-7325: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7326: Una masia del terme municipal de Castellterçol. - ANC1-428-N-7329: Una masia del terme municipal de Castellterçol. - ANC1-428-N-7331 Una masia situada entre Castellterçol i Sant Quirze Safaja. - ANC1-428-N-7333: La masia de Ca l'Oller de Castellterçol. - ANC1-428-N-12254 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12255 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12256 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12257 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12258 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12259 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12260 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12261 Festa de la llana a Ripoll. 08064-152 Arxiu Nacional de Catalunya. C. Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. Montserrat Sagarra i Zacarini fou la primera professional catalana de la fotografia durant la dictadura franquista, i pionera a introduir innovacions formals en la fotografia catalana, com treballar en color, després de fer-ne un curs a Alemanya l'any 1963, i d'introduir l'any 1966 la modalitat de fotos mogudes. Va treballar com a fotògrafa del pedagog, investigador i escriptor Pau Vila i Dinarès. Són seves les fotografies del llibre La casa rural a Catalunya i gran part de les de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El fons de Montserrat Sagarra i Zacarini ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat dins d'aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. Es tracta del material que l'autora va descartar de tot el que produí per encàrrec d'Enciclopèdia Catalana per a la Geografia Comarcal de Catalunya. El darrer ingrés correspon a material de diverses publicacions de l'autora. 41.7513400,2.1205200 426880 4622542 08064 Castellterçol Obert Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Cultural 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84110 Col·lecció de pintura de Sebastià i Josep Gallès https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-sebastia-i-josep-galles ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat XIX-XX Es tracta d'una col·lecció d'obres pictòriques realitzades per Sebastià Gallés i Pujal (1812-1902) i el seu nebot Josep Gallés i Malats (1882-1920), ambdós notables pintors, especialment de temàtica religiosa. La col·lecció està formada per un gran nombre de pintures a l'oli sobre tela. 08064-158 Residència Josep Brugaroles. Ctra. de Granera, 41-43. Sebastià Gallés i Pujal (Castellterçol, 1812 - Veruela, Aragó, 1902): Va ser un pintor destacat, especialitzat en temes religiosos i retrats (Jaume Balmes, el papa Lleó XIII) i un eminent miniaturista. Va estudiar als seminaris de Vic i de Barcelona i després a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, i va exercir com a pintor fins l'any 1880, en ingressar a la Companyia de Jesús. Josep Gallés i Malats (Castellterçol, 1863-1920): Va ser també un notable pintor, fotògraf i col·leccionista. Va ser col·laborador del Diccionari de la Llengua Catalana editat per l'Intitut d'Estudis Catalans l'any 1913. Va fundar el Museu Gallés, on va reunir diverses peces arqueològiques i artístiques. Entre la seva obra pictòrica figura un gran retrat d'Enric Prat de la Riba. 41.7492500,2.1206300 426887 4622310 08064 Castellterçol Obert Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Cultural 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González No està inventariada, i la majoria d'obres es troben a la Residència Josep Brugaroles, però també a la Sala (cal Recader).La Residència Josep Brugaroles és municipal. 53 2.3 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84117 Alzina al carrer Alzina https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-al-carrer-alzina PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) centenària, de grans dimensions, situada al carrer de l'Alzina (davant del nº 21). Destaca especialment per la seva gran alçada i la seva capçada densa i arrodonida, sustentada per cinc branques principals. És un arbre monumental, un dels més grans del municipi, que dóna nom al carrer en el que es troba. 08064-165 C. Alzina (davant nº 21). 41.7532200,2.1173900 426622 4622753 08064 Castellterçol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84117-foto-08064-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84117-foto-08064-165-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84118 Til·ler de can Canuto https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-can-canuto PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). Exemplar de til·ler (Tilia cordata) de grans dimensions. Té una alçada superior als 16 m. És un arbre ample, molt ben format i en un indret de fàcil accés. Es troba en el principal encreuament d'accés al nucli urbà, darrera de la petita glorieta de cal Canuto, i configura una imatge plàstica significativa del poble. 08064-166 C. Barcelona, 57. 41.7503100,2.1231400 427097 4622426 08064 Castellterçol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84118-foto-08064-166-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84119 Arbreda de l'hostal Castellterçol https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-lhostal-castelltercol PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). L'arbreda de l'Hostal està formada per un gran nombre d'exemplars de plataners (Platanus x hispanica), situats al jardí de la casa. Tots els exemplars són de característiques similars. Aquesta petita arbreda conforma un dels elements vegetals singulars del municipi, i pel seu valor estètic en l'accés principal al nucli urbà i pel seu contrapunt vegetal al conjunt edificat. 08064-167 Ctra. Barcelona, 1. 41.7503000,2.1231400 427097 4622424 08064 Castellterçol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84119-foto-08064-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84119-foto-08064-167-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84120 Xiprers del Cementiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-1 PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). Es tracta de dos exemplars de xiprers (Cupressus sempervivens), situats al cementiri de Castellterçol. Destaquen per la seva alçada considerable, i per la seva capçada llarga i densa. 08064-168 Cementiri. C. Sant Llogari, 64. 41.7505400,2.1149100 426413 4622458 08064 Castellterçol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84120-foto-08064-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84120-foto-08064-168-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84121 Roure al carrer Moià https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-al-carrer-moia PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). Exemplar de roure situat al carrer Moià (davant del número 160), en un dels accessos principals de l'àrea nord del municipi. No es tracta d'un roure monumental, però destaca per ser un dels de major mida del municipi. 08064-169 C. Moià (davant nº 160). 41.7603300,2.1178300 426667 4623543 08064 Castellterçol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84121-foto-08064-169-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84122 Arbreda al camí de Sant Roc https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-al-cami-de-sant-roc PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). L'arbreda del camí de Sant Roc està formada per un gran nombre d'exemplars de castanyers i arbustos situats en el traçat del camí. Aquest recorregut vegetal, realitzat a principis del segle XX, conforma un dels elements vegetals singulars del municipi, pel seu valor històric i estètic. Originàriament s'iniciava al carrer Cebrià Calvet i continuava fins als Rourets, però actualment es troba truncat per la carretera de Castellcir. 08064-170 Camí de Sant Roc, s/n. 41.7487500,2.1268100 427400 4622249 08064 Castellterçol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84122-foto-08064-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84122-foto-08064-170-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84123 Roure Gros del camí de la masia de les Basses https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-cami-de-la-masia-de-les-basses PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). Exemplar de roure situat a la Quintana de les Basses, a poca distància al sud-oest de la casa homònima, en el límit nord del terme municipal, molt proper al pla del Boix. No es tracta d'un roure monumental, però destaca per ser un dels de major mida del municipi. 08064-171 Les Basses. Extrem nord del terme municipal. 41.7758800,2.1200700 426871 4625267 08064 Castellterçol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González La fotografia és extreta del Catàleg de Béns a Protegir (POUM) perquè no es va poder accedir a l'indret. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84133 Espai natural protegit de Gallifa https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-de-gallifa 'Cingles de Bertí i Gallifa'. Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Observatori del Paisatge, Universitat de Barcelona, p. 89-104 (Inèdit). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000 (Inèdit). DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/ L'Espai d'Interès Natural de Gallifa constitueix una unitat de relleu d'extremada singularitat dins el context de la serralada Prelitoral catalana. Forma una gran mola rocosa de gran bellesa paisatgística, representativa de les serres prelitorals calcàries. Ocupa una superfície total de 2995,24 hectàrees, repartides entre els municipis de Sant Llorenç Savall, Gallifa, Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines. A Castellterçol, hi pertanyen 304,28 hectàrees, situades a l'extrem sud del terme municipal. Geològicament, està format per un conjunt acinglerat al voltant d'un petit turó (cingles de Sant Sadurní de Gallifa) que no sobrepassa els 900 m d'altura. L'erosió dels gresos i conglomerats ha determinat un relleu de cingles de blocs arrodonits. En quant a la flora, es caracteritza per la presència de comunitats vegetals rupícoles pròpies de les formacions de roca calcària de la terra baixa catalana, i també de pinedes calcícoles. Pel que fa a la fauna, aquestes formacions permeten la presència d'aus rupícoles, com el duc (Bubo bubo) o el falcó peregrí (Falco peregrinus). En destaquen també algunes espècies de mol·luscs i heteròpters rares a Catalunya. 08064-181 Extrem sud del terme municipal 41.7172600,2.1234100 427082 4618756 08064 Castellterçol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84133-foto-08064-181-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González L'espai natural protegit de Gallifa està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).Tanmateix, coincideix amb la xarxa Natura 2000, dins la Zona d'Especial Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, anomenada Gallifa-Cingles de Bertí (número identificador ES5110008) i declarada en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014. També està declarada com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).D'altra banda, el DAE (Document Ambiental Estratègic) identifica en el municipi de Castellterçol 7 hàbitats d'interès comunitari (HIC), descrits per la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per la Directiva 97/62/CE, de 27 d'octubre). D'aquests, 2 són considerats d'interès prioritari: els Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) (HIC 6220) i les Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) (HIC 9530). A l'espai de Gallifa-Cingles de Bertí, els elements considerats clau per a la conservació són els HIC 'Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes' (HIC 3280), 'Alzinars i Carrascars' (HIC 9340) i 'Pinedes Mediterrànies' (HIC 9540), i el ratpenat Miniopterus schreibersii.Pel que fa a la fauna, es troben les següents àrees d'interès: dues àrees vitals d'àguila cuabarrada (Aquila fasciata). 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84137 Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-nacional-de-catalunya DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ XIX-XX L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Castellterçol són els següents: - ANC1-547: Agència Catalana de l'Aigua. - ANC1-933: Antonio Correa Véglison. - ANC1-1087: Arxiu de la família Desvalls. - ANC1-42: Brangulí (fotògrafs). - ANC1-25: Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l'Arxiu Nacional de Catalunya. - ANC1-891: Cultura en Ruta, S.A. - ANC1-186: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'educació i Ciència. - ANC1-707: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Habitatge. - ANC1-488: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda. - ANC1-515: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia. - ANC1-243: Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-492: Delegació Territorial a Barcelona del Departament d'Agricultura, ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Delegació Territorial a Barcelona del Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-296: Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-501: Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-134: Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-208: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles. - ANC1-137: Enric Prat de la Riba. - ANC1-180: Eugenio del Castillo. - ANC1-312: Federació catalana de Futbol. - ANC1-297: Federació Sindical Tèxtil Radium. - ANC1-411: Ferran Soldevila. - ANC1-284: Francesc Brunet i Recasens. - ANC1-211: FECSA. - ANC1-1145: Fundació Concepció Rabell, vídua Romaguera – Estudi de la Masia Catalana. - ANC1-5: Gabriel Casas i Galobardes. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-606: Germanor de Minyons de Muntanya. - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-611: Guies Sant Jordi de Catalunya. - ANC1-994: Joan Artigues i Carbonell. - ANC1-667: Joan Triadú. - ANC1-244: Josep Benet. - ANC1-979: Josep Fargas i Datzira. - ANC1-585: Josep maria Segarra i Plana. - ANC1-416: Josep Pous i Pagès. - ANC1-737: Josep Puig i Cadafalch. - ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona. - ANC1-886: Llei 21 del 2005 de Restitució a la Generalitat de Catalunya. - ANC1-168: Llinatge Cartellà de Sabastida, Barons de l'Albi. - ANC1-167: Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. - ANC1-610: Minyons Escoltes de Catalunya. - ANC1-612: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona. - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). - ANC1-564: Taf Helicòpters, S.A. - ANC1-631: Torras, Herrería y Construcciones, S.A. - ANC1-488: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda. - ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-667: Joan Triadú. - ANC1-715: Junta de Museus de Catalunya. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona. - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). 08064-185 Arxiu Nacional de Catalunya, C. de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès. L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. 41.7513400,2.1205200 426880 4622542 08064 Castellterçol Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84138 Arxiu Municipal de Castellterçol https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-castelltercol XXI Documentació activa i semiactiva que rep i genera actualment l'ajuntament. Al 2020 l'Ajuntament i la OPC de la DIBA han obert converses per signar un conveni per incorporar l'arxiu municipal a la xarxa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (que comportarà el manteniment de l'arxiu a càrrec d'un arxiver itinerant), previ ordenació del fons. 08064-186 Ajuntament de Castellterçol. Pl. Vella, 3. 41.7513400,2.1205200 426880 4622542 08064 Castellterçol Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González La documentació històrica de l'Arxiu Municipal està dipositada a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (Granollers) (1853-2012) 56 3.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84142 Freixes de la Fàbrega https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixes-de-la-fabrega MARLÈS, J.; PUJANTELL, J.; BOADA, M. (2016) 'Conjunt de freixes singulars de la Fàbrega, Castellterçol (Moianès)', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 55-64. Conjunt de set freixes, situats entre el mas de la Fàbrega i el torrent homònim, a prop de la confluència amb el del Gai. És singular tant per les grans dimensions dels exemplars com per la seva ubicació, en un indret que permet veure els arbres de forma aïllada del seu entorn. Pel que fa a les dimensions: el més notable té un perímetre de tronc (a 1,3 m d'alçada) de 2,80 m, i una amplada màxima de 18,9 m; un altre, el situat més a l'oest del conjunt, té el perímetre a la base del tronc més gran (fa 4,13 m); el situat al centre, és el més alt amb 20,4 m d'alçada. Els altres quatre exemplars també són altament singulars pel que fa a les seves dimensions. 08064-190 La Fàbrega. Ctra. C-59, km 35. 41.7763300,2.1067000 425760 4625328 08064 Castellterçol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84142-foto-08064-190-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Tradicionalment, aquest conjunt d'arbres tenia una funció ombrejadora del bestiar, de les vaques de la Fàbrega, durant les èpoques de l'any més caloroses. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84150 Espai natural protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-del-moianes-i-la-riera-de-muntanyola DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/ L'espai natural protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola constitueix una àmplia representació del paisatge de la comarca natural del Moianès. Presenta un conjunt de relleus calcaris i margosos característics de l'altiplà ondulat del Moianès, amb una altitud entre els 400 i els 1.000 m. Són importants les rieres sobre lloses calcàries. Ocupa una superfície total de 10.583,77 hectàrees, repartides entre els municipis de Moià, Santa Maria d'Oló, l'Estany, Avinyó, Muntanyola, Collsuspina, Castellcir i Castellterçol. A Castellterçol, hi pertanyen 273,97 hectàrees, situades a l'extrem nord-oest del terme municipal. En aquest territori es troben diferents àrees naturals, però que comparteixen moltes característiques dins l'espai natural. Es tracta de les capçaleres de les rieres d'Oló i del Sec (al nord-oest), Puig Rodó (nord-est), la Morenota (al pla de Moià) i Castellterçol (al sud). Aquests cursos d'aigua són representatius de la zona mitjana de la conca del Llobregat. Geològicament, l'espai natural és interessant per la presència del sistema càrstic de les coves del Toll i de les Toixoneres i la zona humida de l'Estany. En quant a vegetació, destaca per conservar alguns elements submediterranis rars a la resta de Catalunya. Es caracteritza per les espècies de l'hàbitat propi de les rouredes seques i la flora i fauna associades. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura, de gran interès per a la diversitat biològica. Pel que fa a la fauna, és un bon representant de la fauna forestal amb influència mediterrània. Tanmateix, en destaquen les espècies d'interès per a la conservació dels ecosistemes fluvials (cranc de riu, llúdriga) i, entre la fauna invertebrada, diverses espècies rares de caràcter iberomediterrani. 08064-198 Extrem nord-oest del terme municipal 41.7719600,2.0921000 424542 4624856 08064 Castellterçol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84150-foto-08064-198-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González L'Espai Natural Protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s'aprovava el PEIN. Posteriorment, va ser ampliat mitjançant el Decret 166/2010, de 9 de novembre, pel qual es va modificar el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992, en relació amb l'espai del Moianès. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84154 Plataners de la Font del Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-del-viver Es tracta de dos grans exemplars de plantaners (Platanus x hispànica) que es troben a tocar de la font del Viver. Els dos exemplars són de característiques similars, amb una gran alçada i destacada volta de canó. 08064-202 Font del Viver 41.7515100,2.1130400 426259 4622567 08064 Castellterçol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84154-foto-08064-202-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies de Montse Piñeiro Costán. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84156 Pinassa de Sant Llogari o Pinassa de la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinassa-de-sant-llogari-o-pinassa-de-la-sala RODRÍGUEZ LARA, J. L. (2009) Aproximació a la toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau Editor. La pinassa de Sant Llogari o pinassa de la Sala és un exemplar de Pinus nigra de mesures excepcionals. Es troba a uns 550 m al nord-est de la Sala de Sant Llogari, tocant el marge esquerre de la riera de la Sala. Les seves mesures aproximades són uns 25 m d'alçada des de la base fins a l'àpex i uns 2,30 m de perímetre del tronc a una alçada d'1,5 m. 08064-204 La Sala de Sant Llogari 41.7563500,2.0605300 421899 4623151 08064 Castellterçol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84156-foto-08064-204-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84158 Font de la Blada https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-blada CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 35. ESPELEOINDEX: http://espeleoindex.com La font de la blada es troba a l'oest de la Codina, a tocar del torrent de la Codina, en un indret de gran bellesa natural. Es tracta d'un conjunt de regalims d'aigua que s'escolen entre les roques d'una balma i han anat formant una paret de pedra tosca i una mena de piques arrodonides, que han estat habilitades pel dipòsit i conducció d'aigües. La balma té unes dimensions aproximades de 30 m d'amplada per 4m de fons i una alçada de 5 m. 08064-206 La Codina 41.7563200,2.0924400 424552 4623119 08064 Castellterçol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84158-foto-08064-206-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84160 Bauma de Pedrós https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-pedros ESPELEOINDEX: http://espeleoindex.com GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA: http://www.geb.cat/balma-del-pedros-castelltercol-moianes/ Bauma d'uns 50 m d'amplada per uns 13 metres de fondària, formada per gresos, a excepció de la part superior que està formada per conglomerats. La seva visera s'eleva fins als 6 m d'alçada, baixant fortament des dels 5 m fins a 1,40 m; a partir d'aquí el sostre baixa suaument fins al final. A l'interior hi ha una font, recoberta de forma antròpica pels travertins provinents dels degotalls, que han format una paret que divideix la bauma. 08064-208 El Pedrós 41.7653500,2.0732300 422965 4624139 08064 Castellterçol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84160-foto-08064-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84160-foto-08064-208-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González La bauma de Pedrós es troba al mig del torrent de la font del Pedrós. Per arribar-hi, cal prendre la pista que, des de les ruïnes de ca la Rosa i cal Sec, segueix en direcció oest uns 400 m; es troba a pocs metres a migdia del marge del camí. Fotografies extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona (http://geb.cat). 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84172 Gorg de la Vinyota https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-vinyota MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ Petit salt d'aigua que dona pas a un gorg, en un indret de gran bellesa natural a la riera de Fontscalents, a pocs metres de la font de la Vinyota. 08064-220 Riera de Fontscalents 41.7638400,2.1305800 427731 4623921 08064 Castellterçol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84172-foto-08064-220-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84173 Salt del torrent de Vilanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-torrent-de-vilanova MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ Salt d'aigua que dona pas a un petit gorg, envoltat d'una zona de bosc. És un indret que destaca per la seva bellesa natural. 08064-221 Torrent de Vilanova 41.7600200,2.0738900 423014 4623546 08064 Castellterçol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84173-foto-08064-221-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84174 Pi de Vilanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-vilanova MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ Exemplar de pi centenari majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada. 08064-222 Mas Vilanova 41.7562500,2.0766900 423242 4623125 08064 Castellterçol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84174-foto-08064-222-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84175 Salt de la riera de la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-riera-de-la-sala MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ Petit salt d'aigua, en una zona que destaca per les formes arrodonides de les roques erosionades de la llera de la riera. Durant la major part de l'any està sec. 08064-223 La Sala de Sant Llogari 41.7554600,2.0585200 421731 4623054 08064 Castellterçol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84175-foto-08064-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84175-foto-08064-223-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González El Salt de la riera de la Sala es troba a poca distància vers l'oest de la pinassa de Sant Llogari. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84181 Serrat de les Pedres https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-pedres El Serrat de les Pedres és el nom d'una serra i d'una muntanya de 954 m sobre el nivell del mar, que es troba entre els termes municipals de Granera i de Castellterçol, a la comarca del Moianès, i el de Gallifa, al Vallès Occidental. Al cim de la muntanya es troba el vèrtex geodèsic amb la referència 288110001. Tot i que actualment, des del cim, no hi han vistes panoràmiques perquè es troba completament abandonat i cobert pel bosc, l'existència del vèrtex geodèsic permet deduir que l'indret net de vegetació probablement tenia una panoràmica de 360º extraordinària. 08064-229 A l'extrem sud del terme municipal 41.7172200,2.1108800 426040 4618762 08064 Castellterçol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84181-foto-08064-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84181-foto-08064-229-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
84247 Mural del Bosquet de can Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-del-bosquet-de-can-sedo XXI Pintura mural que decora la façana de l'edifici de l'Espai Jove Kastell, al Bosquet de can Sedó. Va ser realitzada per l'artista urbà Roc Blackblock, l'any 2018, amb motiu dels pressupostos participatius. El mural, que s'anomena 'Connexions intergeneracionals', representa el que és el bosc de can Sedó, un espai amb voluntat de conexió entre generacions, de convivència i comunitat. 08064-295 Bosquet de can Sedó. C. Rocacorba, s/n. 41.7488300,2.1200300 426837 4622264 2018 08064 Castellterçol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84247-foto-08064-295-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Cultural 2020-11-11 00:00:00 Virgínia Cepero González Roc Blackblock. Al Bosquet de can Sedó hi ha un petit edifici destinat a usos diferents, com l'Esplai Draks, el Punt Jove i la Ràdio. Durant l'any, s'hi fan trobades esportives, espectacles infantils i celebracions diverses. 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47304 Forn de teules del Garet https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-del-garet Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. XVIII-XX Està en ruïnes Al camí que va cap a la casa la Guixera del Garet hi ha dues estructures diferents, una que correspon a un antic forn de guix i l'altra que té l'estructura dels forns de teules i maons. Aquest forn presenta la morfologia típica d'una teuleria, de planta quadrada i uns 4 m de costat, amb parets d'un metre de gruix i dues boques que permetien accedir al forn. Les seves parets aprofiten els murs naturals i són acabades en pedra. Sembla que les dues boques obrien directament al forn (potser de manera parcial) i no a les olles. Tot i que al lloc es troben restes d'obra cuita, les teuleries podien servir també com a forns de calç, però no podem assegurar que sigui aquest cas. 08070-46 La Guixera del Garet Aquest forn possiblement es devia utilitzar en la cocció de material constructiu utilitzat per fer obres a les cases La Guixera del Garet, El Garet o al magatzem de guix. 41.8272800,2.1930200 432987 4630914 08070 Collsuspina Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47329 Fons documental de l'Arxiu Municipal de Collsuspina https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-collsuspina XIX-XX El fons de l'Ajuntament de Collsuspina està format pel conjunt de documents produït orgànicament i/o reunit i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats i funcions des de 1845 fins a l'actualitat. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. A l'arxiu municipal, a banda del fons de l'ajuntament, hi ha també el fons del Jutjat Municipal (des de 1842). La documentació ocupa un total de 57,9 metres lineals. La documentació conservada està classificada en els següents grups documentals: Administració general (1885 - 2013); hisenda (1845 – 2012), entre els que destaca l'amillarament de 1862, el primer realitzat com a municipi; proveïments (1917-2008), destacant document d'aprofitament de cabals d'aigua de 1917; serveis socials (1948-2011); sanitat (1907-2009); obres i urbanisme (1947-2013); seguretat pública (1920-2002); serveis militars (1878-2001); població (1880-1964), entre els que destaca el padró de 1880; eleccions (1890-2012), amb un cens electoral de 1880; ensenyament (1949-2010); cultura (1969-2012); serveis agropecuaris i medi ambient (1920-2012); cartografia (1976-1984); jutjat de pau (1842-2009), que inclou el registre civil de 1871 a 2009. Entre aquesta documentació hi ha alguns documents que destaquen pel seu interès, per exemple la còpia del document d'establiment de la vicaria parroquial el 1828. L'arxiu conserva un conjunt de fotografies en una caixa, aproximadament unes 20, que són d'actes i festes a partir dels anys 1980. 08070-71 Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina El fons documental de l'Arxiu Municipal es conserva a l'Ajuntament de Collsuspina. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació definitiva a l'edifici actual, cal Roma, des de mitjans dels anys 1990. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de juliol i desembre de 2006. Immediatament després l'ajuntament de Collsuspina s'adherí al Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. El terme de Collsuspina es va formar per la fusió de dos antics territoris dels termes de Tona i Balenyà, a banda i banda del camí ral de Vic a Manresa; com a entitat civil va estar inicialment agregada a Tona fins que se'n segregà definitivament el 1841 (va iniciar els tràmits de segregació el 1814, però aquesta segregació inicial no havia arribat a ser efectiva). 41.8255200,2.1751500 431501 4630733 08070 Collsuspina Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona 56 3.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47334 PEIN Moianès- Riera de Muntanyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-riera-de-muntanyola <p>http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20101109/20101109_AG.pdf</p> <p>La flora i la vegetació d'aquest espai tenen l'interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. La vegetació de l'espai és predominantment forestal, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procés de regeneració. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaïc de camps de conreu i prats de pastura (sobretot petits camps de cereals de secà) de gran interès per a la diversitat biològica. L'espai és una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors com la fagina, la guineu, la geneta i el gorja blanc. Entre els ocells d'aquest espai cal destacar les diverses àrees d'interès per a la cria de duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), així com d'una àrea de campeig de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). També destaquen les espècies vinculades als ecosistemes fluvials com el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) i la llúdriga (L. Lutra), així com diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). Pel que fa als amfibis, cal mencionar la salamandra, el tòtil, la granota verda i la reineta, especialment presents en la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany. Amb aquesta ampliació també s'hi incorporen diversos espais d'interès geològic com el sistema càrstic en calcàries de les coves del Toll i de les Toixoneres o l'aflorament salí pròxim a Santa Maria d'Oló.</p> 08070-76 Collsuspina <p>A Catalunya, el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat l'any 1992, és l'instrument de planificació de nivell superior que estructura el sistema d'espais protegits de Catalunya i integra aquest sistema dins del conjunt del territori, ja que el PEIN és un pla territorial sectorial. Els objectius fonamentals del PEIN són dos: a) establir un sistema d'espais naturals protegits representatiu de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica del territori de Catalunya; b) donar una protecció bàsica a aquests espais.Tots els espais del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya estan inclosos al PEIN, enquadrat dins del Pla territorial de Catalunya (1995). L'any 2010, per un acord de Govern de la Generalitat de Catalunya, en va fer l'ampliació del PEIN afegint 816, 70 hectàrees del terme de Collsuspina.</p> 41.8445300,2.1628400 430500 4632854 08070 Collsuspina Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona Les zones protegides inclou en el sector sud, nord i nord oest del terme: el Torrent de l'Espina, Plans de l'Espina i Plans de l'Espinoi. En el sector oest, el sector de Muntanya del Pol, el Torrent del Picanyol, els Plans d'Armadans, Costallisa. Zona nord: Pla de l'Alzina, Serrat de la Caseta, Coll de Nualard. Sector est: Pla de Grony. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47349 Xiprers del cementiri de Collsuspina https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-de-collsuspina BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net A l'interior del cementiri de Collsuspina hi ha un conjunt de set xiprers, arrenglerats en sentit est a oest, de forma simètrica, seguint el traçat del camí central del recinte, oferint una visual ordenada i projectada cap al fons. Són exemplars de xiprers de dimesions considerables i que es troben en bon estat. 08070-91 Cementiri de Collsuspina Els xiprers del cementiri de Collsuspina van ser plantats per Ramon Oller i Josep Oller, veïns del Mas Oller. Aquests es van plantats amb motiu del trasllat del nou cementiri durant els anys 1945-47. Aquests van ser comprats a un viver de Viladrau. 41.8267500,2.1793000 431847 4630866 08070 Collsuspina Restringit Bo Física Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona El simbolisme del xiprer ha variat al llarg del temps, avui associat al simbolisme de la mort, per la seva forma fusiforme, projectada cap al cel, ha estat sel·leccionat com a més idoni com a element ornamental funerari. Tot i que hi trobem altres simbolismes, segons Víctor Balaguer (1893), l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordes religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers podien fer parada; si n'hi havia dos, podien fer un àpat i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47352 Font Sauler https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sauler Caldria fer-ne una neteja de l'entorn Font situada al marge del camí que va de l'Estany a la creu de Naulard. La font es troba en un marge enclotat, sense estructura visible de broc d'aigua, simplement un bassal d'aigua envoltat per vegetació. Hi ha una estructura de pedra seca formant dos bancs. 08070-94 Camí de l'Estany Segons informació oral, aquesta font havia estat una zona de safareig per les masies del voltant. Antigament hi havia una pedra reclinada en forma de llosa per a poder rentar la roba. Era una font molt segura ja que tenia un cabal molt regular durant tot l'any. 41.8409700,2.1646900 430649 4632457 08070 Collsuspina Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47352-foto-08070-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47352-foto-08070-94-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47353 Roure de can Boldrons https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-boldrons Roure centenari a peu de camí d'entrada a la masia de Boldrons, d'un diàmetre de tres persones. Capçada oberta i fort arrelament cap una antiga bassa, avui pràcticament destruïda. Aquest arbre ara per ara és l'arbre més bell i monumental de terme municipal. 08070-95 can Boldrons 41.8460500,2.1870700 432513 4633003 08070 Collsuspina Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47353-foto-08070-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47353-foto-08070-95-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona El roure es troba en la vessant de la conca del riu Ter, de vegetació europea, d'estatge montà, ric en rouredes, pi roig i aurons. Mentre què a la conca del Llobregat, més soleia, dominen els boscos d'alzinar de fulla petita combinat amb pinedes de pi roig. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47360 Els Tres Roures https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-roures Presencia de tres roures ben desenvolupats arrenglerats en el mateix marge del camí entre el Bosc de can Casanoves i can Jordà. Presenten un bon desenvolupament vertical. 08070-102 Entre el Bosc de Casanoves i can Jordà 41.8255700,2.1851300 432330 4630731 08070 Collsuspina Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47360-foto-08070-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47360-foto-08070-102-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona Els tres roures tenen un interès per la seva singularitat, es troben perfectament arrenglerats paral·lels als traçat del camí, la qual cosa ha fet possible la seva referència com a topònim, esdevenint en veritable referent simbòlic local. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47390 Balma soleia de l'Espina https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-soleia-de-lespina Balma situada sota el Roc Colomer, a la que s'accedeix per un caminet que porta cap al riu des del camí de Collsuspina a L'Espinoi. És una bauma amb cornisa oberta a migdia, i que s'utilitza com a cobert esporàdic. 08070-132 L'Espina 41.8195200,2.1746800 431456 4630067 08070 Collsuspina Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47390-foto-08070-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47390-foto-08070-132-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47391 Balma del Teixidor https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-teixidor Serra, J.; Carné, D.; Valldeoriola, D.; Ciuró, D. (1984). Història de Collsuspina. Revista l'Estel de Collsuspina, núm. 7, juny de 1984. Edita, Ajuntament de Collsuspina. Balma que es troba a la banda est per sobre la pista que va de Collsuspina a l'Espina, i que es veu clarament si agafem el camí en direcció al poble. És un conjunt de cavitats naturals de poc recorregut al voltant d'un espai més o menys pla. En destaca una de 3 o 4 m de profunditat, oberta a l'est, que conserva tres forats que servien de suport a algunes bigues. Cal remarcar que aquests forats es troben a diferent alçada del terra, de manera que fan com una escala; sembla ser que en aquesta balma havia viscut una família que teixia roba amb la llana que trobava entre els arços i que deixaven les ovelles en pasturar. Els forats servien per recolzar les bigues i els pals on penjaven els teixits. Podria ser que la balma hagués estat tancada per un mur. 08070-133 Camí a l'Espina Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè ( Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que les formacions de les balmes són fruits dels procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari ( Würm). 41.8211200,2.1775000 431692 4630243 08070 Collsuspina Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47391-foto-08070-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47391-foto-08070-133-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47393 Goigs de Nostra Senyora del Socós https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-socos <p>Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.</p> XIX <p>Goigs de Nostra Senyora del Socós, que es canten a la capella del Socós o Socors, a Collsuspina. Al text especifica que és parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, Bisbat de Vic, ja que el document és anterior a la independència de la parròquia que es va produir definitivament el 1897, adquirint categoria de parròquia. El document que recull el text del goig que es cantava a Nostra Senyora del Socors és en paper, editat per Ignasi Valls estamper reial de Vic, l'any 1835. Presenta l'estructura característica d'aquest tipus de document.</p> 08070-135 Santa Maria del Socós <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col:lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. Generalment són impresos senzills, en fulls solts i amb una composició tipogràfica que es manté amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada que emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text, que tradicionalment es reproduïa mitjançant el boix o xilografia, i posteriorment també s'ha usat la calcografia, la fotografia o el dibuix. L'església de Collsuspina, advocada a Santa Maria dels Socors, es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic (plec 910) i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. En els seus orígens era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685 deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies. Cada 15 de juny es celebra la festa de la seva patrona i, abans de la seva independència eclesiàstica, cada dilluns de Cinquagèsima s'hi anava en processó des de Sant Fruitòs de Balenyà.</p> 41.8254100,2.1748800 431479 4630721 1987 08070 Collsuspina Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Altres 2020-01-24 00:00:00 María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona Popularment es coneix com Nostra Senyora del Socós, tot i que actualment s'anomena Socors. Hem mantingut la denominació original. 56 3.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47397 Bassa del Soler https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-soler Bassa amb resclosa drenada pel Torrent del Soler, situada en la part baixa de la Granja del Soler de l'Espina. Aquesta riera ens marca, de forma natural, els límits del termes municipals de Collsuspina en la seva meitat del sector est i sud. La Bassa té una longitud màxima de 177 m. de llargada amb una amplada màxima de 45 m. 08070-139 Torrent del Soler, sota Granja del Soler 41.8011000,2.1794400 431832 4628018 08070 Collsuspina Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47397-foto-08070-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47397-foto-08070-139-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona Presenta una vegetació força variada amb pins, roures i presència arbustiva amb boix i canyissar, tot plegat, és un entorn ecològic especialment atractiu per l'observació de les aus limnícoles. Sota d'aquesta bassa en trobem una altre, torrent a sota, relativament recent, amb un testimoni de pedra al seu centre per a mesurar el seu nivell d'aigua. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47398 Font de Floriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-floriac Camí cobert de bardissa Font situada al peu de l'antic camí que travessant la carretera N-141C, portava des de la Guixera a la masia Floriac. 08070-140 Camí antic de la Guixera a Floriac 41.8345000,2.1908100 432811 4631718 08070 Collsuspina Difícil Dolent Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona No ha estat possible arribar al lloc exacte de la font degut a la vegetació però hem observat la presència d'humitat en el seu possible emplaçament. Segons la consulta amb el Mapa de IDEC està emplaçada en una posisció més propera a la masia. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47399 Font de la Guixera https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guixera Cobert de bardissa Font situada sota d'una corba molt tancada de la carretera N-141C, al costat dret, sentit cap a Tona i proper al naixement de la font de Floriac. L'aigua neix en la part inferior de la carretera creant una petita bassa plena de bardissa. La sorgència es a través d'un petit broc molt proper al mateix terra del pèlag. 08070-141 Sota pont de la carretera N 141C 41.8357900,2.1902500 432766 4631861 08070 Collsuspina Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47399-foto-08070-141-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47400 Font Cullell o Picanyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-cullell-o-picanyol Font Situada al torrent de Picanyol , davant de mas Picanyol. La sorgència actual no era l'original, sinó que aquesta era al centre del marge de pedra en forma de corba. Avui surt l'aigua en la part inferior i és canalitzada seguint el marge de pedra fins al torrent. 08070-142 Torrent de Picanyol El seu nom original era Cullel, mot que rebia l'antic mas de Picanyol, segons informació oral. 41.8257400,2.1686200 430959 4630763 08070 Collsuspina Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47400-foto-08070-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47400-foto-08070-142-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona La font disposa d'una llosa de pedra com a taula i sis bancs de pedra per asseure al seu voltant. 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47402 La Serreta del Collell https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta-del-collell Serreta de bosc mixte de roure i alzines, d'uns 408 metres de llargada, en forma d'altiplà, situat entre el nucli urbà de Collsuspina i el Pla de Pedrós. Un camí travessa la Serreta des del camí Ral fins a la mateixa masia de mas Collell. Geologicament correspón a gresos, margues i conglomerats del Bartonià Superior-mitjà (Paleògen), materials que també afloren a mas Casanoves, Can Pedrós, Plà de l'Espina i zona de Puig-antic. 08070-144 Mas Collel 41.8235900,2.1701300 431082 4630523 08070 Collsuspina Restringit Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47405 Roure d'Armadans https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-darmadans Roure de grans dimensions davant la façana nord-est de la masia d'Armadans, amb fort desenvolupament i ramatge vertical, sense competidors. Una de les branques principals presenta una cicatriu fruit de la caiguda d'un llamp, tot i així, l'arbre va poder sobreviure i desenvolupar-se amb normalitat. 08070-147 Mas Armadans 41.8348900,2.1622800 430443 4631784 08070 Collsuspina Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47405-foto-08070-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47405-foto-08070-147-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47406 Roureda de can Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-can-casanova La Roureda de can Casanova és situada entre can Jordà i can Torres, al costat de la carretera de Collsuspina a Tona N 141C que travessa el bosc pel seu extrem nord. És un bosc compacte, madur, que actua com a referent de topònim local. Aquest fet li ofereix un caràcter i valor especials. 08070-148 Bosc de Casanova Segons informació oral, aquest bosc es conserva degut a que un anterior propietari del mas Casanova no va voler tallar el bosc per fer més camps de conreu, motiu pel que s'ha conservat fins els nostres dies. 41.8266000,2.1845700 432285 4630845 08070 Collsuspina Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47406-foto-08070-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47406-foto-08070-148-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47407 Trobada de puntaires https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-0 Celebració de trobada de puntaires, durant el primer diumenge de setembre, a la plaça Major. La trobada és coordinada per l'ajuntament i l' Associació de Puntaires de Catalunya, aplegant a un grup molt important de puntaires vingudes d'arreu de Catalunya. 08070-149 Plaça Major de Collsuspina 41.8256100,2.1752100 431506 4630743 08070 Collsuspina Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47408 Vertex comú els tres vessants https://patrimonicultural.diba.cat/element/vertex-comu-els-tres-vessants Vèrtex hidrogràfic on convergeixen les conques dels rius Ter, Llobregat i Besós. Les primeres passes del Ter reben el nom de Torrent de Sant Cugat, i més endavant esdevé el Gurri. Les del Llobregat són conegudes com a Torrent de l'Espina o de Santa Coloma, i més lluny Riera de Calders, mentre que el Besós, al seu inici es diu Torrent de Güells, i quan és un xic més gran és el Congost. Es per això, que la gent de Collsuspina diu que les aigües que el cel vessa sobre Collsuspina són missatgeres del poble a indrets ben allunyats i dispersos, fins acabar a l'Estartit, a Sant Adrià del Besòs i al Prat de Llobregat. 08070-150 Camí de can Regàs 41.8459700,2.1776400 431730 4633002 08070 Collsuspina Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47410 Alzina de cal Tàpies https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-tapies Ortofoto 1956-57 DIBA-MINDEF Alzina vella, avui incorporada com element del jardí de cal Tàpies. Presenta un bon desenvolupament i radi de capçada de 8,5 metres. 08070-152 carrer Toll, al Raval Picanyol Aquesta alzina era present abans de la urbanització del Raval Picanyol en els anys 90 del segle passat. Destaquem el fet d'haver conservat aquest element botànic, de fet, a la imatge aèria de l'any 1956-57, podem observar l'alzina com a arbre destacat i aïllat. 41.8253800,2.1649500 430654 4630726 08070 Collsuspina Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47410-foto-08070-152-2.jpg Física Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47412 Perera d 'Armadans https://patrimonicultural.diba.cat/element/perera-d-armadans Arbre de fruita de pera autòctona de varietat de Sant Joan, ben denvolupat en alçada, avui silvestrat. La pera de Sant Joan és un tipus de pera que destaca per ser primerenca i de les més petites, aquí anomenades pereions. 08070-154 Antiga zona de conreus de mas Armadans 41.8346800,2.1611900 430352 4631761 08070 Collsuspina Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47412-foto-08070-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47412-foto-08070-154-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona La perera que fa aquestes peres és un arbre vigorós que produeix peres menudes de color groc verdós clar amb tint vermell a la banda on li dóna el sol i que fan uns 4 cm de llargada amb un diàmetre de 3 cm. L'arbre floreix entre març i abril (com la resta de les varietats de pera) i els fruits maduren entre mitjan de juny i principi de juliol. La seva polpa és blanca i cruixent. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
47413 Bassa Picanyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-picanyol Bassa en forma d'embassament situat al torrent de Picanyol, entre el mas Reixac i el mas Picanyol . És una de les zones humides amb vegetació. 08070-155 Torrent de Picanyol, davant de mas Picanyol i mas Reixac Zona humida en forma de petit estany artificial creat pels propietaris de les cases de pagès del poble, a fi de poder disposar d'una zona de proveïment d'aigua publica. Fet aproximadament fa uns 30 anys segons el masover de Bellber. 41.8259000,2.1684500 430945 4630781 08070 Collsuspina Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47413-foto-08070-155-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5