Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47415 | Dansa de garrofins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-garrofins | TARTER FONTS, Ramon L'Àlbum de Moià Ajuntament de Moià, 2005, p.16 BALLÚS CASÓLIVA, Glòria El ball deles gitanes i el ball dels garrofins de Moià: materials per a la seva història, Modilianum núm.44 (1r semestre, 2011), p.53 | Ja no es balla a Collsuspina | El Ball dels garrofins és una dansa tradicional de Moià, tot i que es ballava a diferents llocs del moianès com Collsuspina. Actualment encara es dansa a Moià, i la interpreten un grup de nens i nenes acompanyats del so d'un flabiol o d'una gralla. Es balla la vigília de Sant Sebastià, al vespre, quan surten a ballar pels carrers i places acompanyats de dos teiers que els fan llum i de la figura del Pollo. També fan la seva dansa a l'hora de l'ofici del sant el dia 20 de gener. | 08070-157 | Collsuspina i Moianès | El ball dels garrofins és anomenat per primera vegada l'any 1789. Era ballat per sis joves solters la vigília de Sant Sebastià al vespre, acompanyats per música (que devia ser de flabiol) i dels portadors de teies. El seu nom deriva del mot 'garrofa' i és degut segurament a la forma de la barretina que porten penjant enrere, encara que altres versions han fet derivar la paraula (que alguna vegada apareix com a 'gaofins') del verb llatí gaudeo, gaudir. Durant el primer terç del segle xx també participaven en la processó de Sant Sebastià, portant en baiard una imatge processional de plata. Després de la guerra civil, els garrofins foren el ball que es mantigué més en actiu, si bé hi hagué períodes en què no es ballà. L'any 1974 es va recuperar el ball a Moià, tot i que s'ha perdut la tradició a Collsuspina. El vestuari dels garrofins està compost per: mitges blanques, faldilla amb doble faldilla de puntes blanca, camisa amb màniga llarga blanca, escalfadors de color vermell, llaç vermell al coll, armilla amb cascavells amb rivets vermells, banda i faixa vermelles i garrofa (barretina) amb cintetes de colors al cap. Els balladors surten caminant de forma individual l'un darrere l'altre format dues fileres. Fan uns peculiars saltirons:1, 2 i 3, i el peu endavant. Quan canvia el ritme de la música fan una rotllana i finalment en grup de quatre, dos s'agafen sobre les espatlles dels altres dos per aixecar-se. És d'interès veure el grup que ha aguantat més estona a dos dels garrofins fent la torre. La participació del Pollo en aquest ball, és sols per acompanyar els garrofins, però sense cap intervenció. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 52820 | Puigmartre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigmartre | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVI | La masia de Puigmartre està situada en un sector elevat del terme municipal, a la carena de la serra de Puigmartre, a la part oest del terme, en una zona poc poblada. Consta d'un volum principal i un volum secundari annexat. El volum principal és de construcció de pedra vista, de planta rectangular i amb la façana principal orientada al sud. La masia és de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 182 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec amb imbricació. A la façana principal té quatre obertures emmarcades amb pedra carejada, dues a la planta baixa i dues a la primera planta. El portal es troba descentrat i és d'arc deprimit convex. El finestral del primer pis té sortida a un balcó de baranes forjades. Des del costat del portal comença un mur perpendicular a l'edifici, que havia estat un annex però que en l'actualitat és un pati tancat davant la façana est. La façana posterior presenta dos contraforts i un petit cos adossat de factura moderna. A la banda oest del volum principal s'annexa el volum secundari, de notables dimensions. És de construcció de pedra, de planta rectangular, amb la façana principal orientada al sud. La seva coberta és de teula àrab, d'un sol aiguavés amb el pendent orientat al nord. Només té planta baixa, i una única obertura situada a la façana sud, d'arc de mig punt de pedra. El terreny que s'estén al davant de la façana sud de l'edificació està pavimentat amb rajola ceràmica i enjardinat. | 08079-21 | Oest del municipi | 41.8712700,2.1014100 | 425431 | 4635874 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Nom d'un mas i un puig situats a 972 metres d'altitud. Grafia aglutinada de puig martre, aquesta última variant de màrtir. Segurament evoca a Sant Pere Màrtir. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 52823 | Blancafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blancafort | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII | El conjunt de l'edificació està enderrocat i presenta un estat ruïnós. | La masia de Blancafort està situada a l'oest del terme municipal de l'Estany, en una zona poc habitada. De la masia es conserven diversos sectors dels murs exteriors de pedra, que en la seva part més alta arriben als tres metres d'alçada. Sembla que la masia era de planta rectangular, amb la façana principal orientada al sud. Conserva part dels murs nord i oest i no s'hi observen obertures. L'interior i els murs exteriors estan coberts per la vegetació. L'acabat exterior és de pedra vista. La superfície de la planta és de 66 m2. | 08079-24 | Oest del municipi | 41.8730300,2.0911700 | 424583 | 4636078 | 08079 | L'Estany | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Antic mas del terme de l'Estany en el vessant de migdia del Serrat de Blancafort. Actualment en Ruïnes. Blancafort com a llinatge es troba a Collsuspina, L'Estany, Gurb, Manlleu,Vic. Bernat de Blancafort fou prior del monestir de l'Estany. El 1740 hi vivia Francesc Blancafort. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 52830 | Camí de Prats de Lluçanés o de Sant Feliu de Terrassola, Camí a Rocafort o Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-prats-de-llucanes-o-de-sant-feliu-de-terrassola-cami-a-rocafort-o-cami-ral | AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CORTÈS, Jordi (2002). 'Sant Pere de la Portella, Santa Maria de Lluçà i Santa Maria de l'Estany: tres models diferents', a Monestirs. Intervenció en el patrimoni arquitectònic, Col·lecció Papers Sert, núm. 6. [Resum del XXIII Curset AADIPA celebrat al COAC l'any 2000] . Publicacions de l'Escola Sert. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Barcelona. p.78-88. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TREPAST, Eduard; VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, Lleida. p. 7-14. | XII | Al tram nord del municipi la via és inexistent. | Es tracta d'un camí amb un traçat que travessa el terme municipal de sud a nord. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada d'uns 5 peus, equivalents a poc més de 2 m de mitjana (el 1862). En l'extrem sud del terme de l'Estany passava pel costat de la Creu de pedra gòtica, vorejava el prat de l'Estany pel costat de llevant, creuava el Pontarró i descendia a continuació en paral·lel a la riera de l'Estany, resseguint diverses fonts (font Grossa, font de la Sala, font dels Bous, font de Sant Antoni, font del nen Jesús, font del Castell) i molins (molí del Grau, molí del Castell). | 08079-31 | Camí de la riera de l'Estany. | Es tracta d'una de les vies de comunicació més antigues de la contornada. Se'n te constància des d'epoca medieval i com a camí ral ha esdevingut un dels eixos vertebradors del terrioti. | 41.8740000,2.1148500 | 426549 | 4636165 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El traçat discorre per la vora de llevant del prat de l'antic estany, i al costat de la riera de l'Estany. Antigament era la principal via de comunicació amb diversos pobles i camí de trànsit de ramats ovins cap al Pirineu a l'estiu, i cap a les planes del Vallès a l'hivern. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 52855 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-10 | XX | Per Pasqua s'organitza una cantada de caramelles basada en diverses cançons del repertori popular que va acompanyada per alguns balls de caramelles, com el Ball de cascavells, el Ball de panderetes i el Ball de cintes. | 08079-56 | L'Estany | Les caramelles eren organitzades antigament pel jovent de l'Estany amb l'impuls dels mossens, Desprès de la guerra civil espanyola en deixaren de fer i es recuperaren els anys 60 del segle XX. Ja fa uns anys que aquesta tradició de cant i dansa popular està impulsada per la colla de caramellaires local. | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'entitat organitzadora de l'activitat és la colla caramellaire 'Sortits de l'ou' de l'Estany. | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 52861 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-10 | CARRERAS Candi; Francesc; GOMIS, Cels (1908-1918). Geografia General de Catalunya. Volum II. Província de Barcelona. Establiment editorial d'Albert Martín, Barcelona. | XIX-XXI | La Festa Major del poble se celebra tradicionalment el 8 de setembre, coincidint amb la Nativitat de la Mare de Déu. Són elements tradicionals de la festa major l'ofici religiós, les sardanes, escenificacions de teatre i altres activitats lúdiques. | 08079-62 | L'Estany | La referència documental més antiga que actualment es coneix sobre l'existència de la festa major la trobem a la Geografia General de Catalunya de l'any 1908: l'Estany. (...) Es del bisbat de Vich, té una església parroquial, dedicada a Santa María ab un rector y un coadjutor; un convent de Germanes Dominiques; una costura y un estudi municipals; dos hostals y tartana pera anar a Caldes. Fà festa major lo 8 de Setembre, y fira lo 8 de Desembre. [Carreras-Gomis, 1908, pàg.243-245] | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 52864 | Goigs a Santa Maria de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-de-l-estany | XIX | Goigs a lloança de Santa Maria que es venera a la parròquia de l'Estany, Bisbat de Vic. -Puix de Déu sou tan amada,/ preserveu-nos de tot dany:/sigueu la nostre advocada,/Verge Santa de l'Estany. -Déu etern us ha escollida/ i l'Arcàngel heu cregut;/vostre sí treurà florida/ resplendent de celsitud./ L'Esperit que us ha ombrejada/ farà néixer el diví Tany. -Nit de goig. Betlem fulgura/ quan Jesús de Vós és nat/ sou la Mare intacta i pura/ del Mesies esperat./ Nostra raça és honorada,/ Déu de l'home es fa company. -Un estel el camí els mostra/ als tres Reis de l'Orient/ i confessen el Fill vostre/ Déu i Home Omnipotent./ A Jesús, o Mare amada,/ tota glòria li pertany. -Al·leluia. Tothom canta/ a Jesús ressuscitat/ El cor vostre, Mare santa,/ llum de Pasqua l'ha inundat./ La nit vostra és feta albada/ s'ha allunyat el dol i el plany. -Quina joia pels fills d'Eva,/ i quin goig pel vostre cor/ quan Jesús al cel s'eleva/ ple de glòria i resplendor./ La nissaga esclavitzada veu trencat el seu parany. -Al Cenacle amb Vós, Maria,/ els apòstols s'han unit/ i heu rebut amb alegria/ els set dons de l'Esperit./ Tota llengua era parlada,/ del país i de l'estrany. -Dalt del cel Déu us honora,/ goig suprem que Vós sentiu,/ de la terra i cel. Senyora,/ us corona Emperatriu./ De la glòria sospirada/ Vós en sou el viarany. -Feu que fruiti amb benaurança/ tota entranya que es consum/ suplicant amb l'esperança/ de portar un fill a la llum./ Quan veurà l'hora esperada/ vetlleu Vós el seu afany. -Que la llei de l'Evangeli/ sigui tot el nostre encís:/ la mala herba mai no arreli/ en les llars d'aquest país./ Beneïu nostra sembrada/ que ens és vida durant l'any. -TORNADA. Puix de Déu sou tan amada/ preserveu-nos de tot d'any:/ Sigueu la nostre advocada,/ Verge Santa de l'Estany. | 08079-65 | Santa Maria de l' Estany. Carrer Verdaguer, 2. | 41.8692000,2.1125400 | 426352 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 52878 | Mare de Déu de l'Estany. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lestany | XIV | <p>A l'altar principal de l'església hi ha la imatge de la Mare de Déu de la Llet, gòtica, realitzada en alabastre policromat i documentada ja el s. XV. A l'interior cal destacar la talla d'alabastre del segle XIV de Mare de Déu de l'Estany. La Verge sosté amb el braç esquerre el Nen mentre l'alleta. Resta part de la policromia del mantell on destaca el blau d'atzur o de cobalt i els daurats.</p> | 08079-79 | Església de Santa Maria de l'Estany, carrer Verdaguer, 2 | 41.8693600,2.1125600 | 426354 | 4635652 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Propietat Privada (Bisbat). Accés Públic | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 52881 | Rellotge de sol Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ajuntament | XX | Rellotge de sol conformat per un plafó ceràmic mural. De forma rectangular és compost per 286 peces policromes amb unes mides d'1,5 m per 3,6 m. La composició està emmarcada per una orla quedant a la part superior el quadrant de les línies horàries aràbigues que resten flanquejades pels signes del zodíac i tot queda presidit per un escut de l'Estany. A la part inferior es representen uns motius agraris i una vista panoràmica del poble de l'Estany. A la part inferior esquerra hi ha la llegenda: 'Josep Roig i Ginestós i Maria Yñiguez i Olivar al poble de l'Estany 8-9-1982'. | 08079-82 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1 | 41.8688600,2.1123800 | 426338 | 4635597 | 1982 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Josep Roig Ginestós | El mestre ceramista Josep Roig Ginestós va néixer al petit poble de Santa Maria de l'Estany l'any 1898, el seu pare natural de la ciutat de Cervera i la seva mare de Collsuspina.A la primerenca edat de dos anys, la seva família es trasllada a Moià, poble en el qual va transcórrer la seva infància i primers anys de joventut. Va estudiar en els 'Pares Escolapis' on ràpidament va destacar pels seus dibuixos.Una anècdota, on revela clarament el seu bon fer en el dibuix: va esdevenir a la primerenca edat de nou anys: el gran i reconegut pintor Ramón Casas va passar per Moià i veient la típica estampa de la mare del petit abillada a la manera d'antany d'aquesta terra, va demanar permís per fer-li un retrat pictòric, i una vegada començat el quadre va veure el pintor com aquell nen volia emular-ho i amb tanta gràcia, que li va dir:' has de dibuixar i pintar molt i para això et regalo paper en quantitat i carbonets.' Des d'aquell moment no va deixar de dibuixar.Avui aquell quadre de l'artista Ramón Casas està en el museu 'The Hispanic Society of Amèrica' i la destinació ha volgut que unes peces de ceràmica decorades per l'artista José Roig Ginestós es trobin en el mateix museu.En la seva joventut es va traslladar a Barcelona, va estudiar a l'escola de Belles arts, treballant al mateix temps en l'estudi de Jaime Llongueras (famós decorador de l'època) que va treballar conjuntament amb Gaudi en el taller de la Sagrada Família de Barcelona i gran amic de l'artista Xavier Nogués amb qui José Roig va establir gran amistat i de la seva mà va entrar al món de la ceràmica decorada.L'any 1927 se li va encarregar tots i cadascun dels taulells que adornen el recinte del Poble Espanyol de Montjüic (Barcelona) inaugurat amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929, lloc en el qual va establir el seu taller de ceràmica que avui dia segueixen i regenten els seus néts.Les seves obres es troben per tot el món i en diversos museus poden veure's les seves obres (www.ceramicaroig.es)Sent la seva vida molt dilatada i rebent al llarg d'aquesta, grans honors i distincions treballant fins a la seva fi als 95 anys. L'estat espanyol i el poble natal de Sta. María de l'Estany li van conferir l'honor de nomenar-li fill predilecte i dedicar-li al seu nom un dels seus carrers. En aquest mateix poble natal reposen les restes mortals del mestre ceramista. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 52884 | Capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim-0 | XVIII | <p>Adossada al costat sud del creuer de l'església de Santa Maria de l'Estany, al costat de llevant del claustre, hi ha l'antiga sala capitular, antiga capella de Sant Nicolau i ara capella del Santissim. Es tracta d'una construcció de planta rectangular de 12 m de costat que és feta amb aparell de maçoneria i amb coberta de doble vessant. Edifici de planta rectangular amb espais habilitats a l'ample dels murs de tancament lateral, i que està coberta amb volta de canó.</p> | 08079-85 | Nucli urbà, Plaça del Monestir, 2 | 41.8692100,2.1126400 | 426360 | 4635636 | 1749 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 52912 | Cal Emiliu o Miliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-emiliu-o-miliu | XIX | Edifici unifamiliar de dues plantes amb coberta de doble vessant. La façana principal ofereix una composició de línies senzilles definides a partir d'un estil eclèctic que li dóna personalitat. La seva ordenació és definida per la porta d'accés de fulla simple amb llinda i claraboia que estableix el mòdul de les dues finestres balconeres amb balustrades que s'obren a la planta superior. L'equilibri compositiu s'accentua amb el finestral d'arc de mig punt de la planta baixa. Amb dos òculs de ceràmica per la ventilació de la coberta. El parament exterior presenta un revestiment enlluït de color blanc. | 08079-113 | Nucli urbà. Carrer Dr. Errando, 6 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8688800,2.1114800 | 426264 | 4635600 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 52931 | Cal Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-0 | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres que queda orientat a llevant, cobert amb teulada de doble vessant, treu aigües a la façana principal. Es tracta d'un cos estret i allargat que obre una portalada a l'ample de la façana a la qual se li sobreposen dues plantes amb una única obertura rectangular. El tractament de l'acabat del parament del mur és resolt amb un revestiment llis. | 08079-132 | Nucli urbà. Plaça Monestir, 10 | 41.8689600,2.1118800 | 426297 | 4635608 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació molt remodelada els segles XIX i XX. Fleca. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 52957 | Carrer de Vic, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-vic-2 | XVIII | Edifici de planta rectangular en cantonada compost per dos volums i amb coberta a doble vessant, orientat a l'est, on s'obre façana. La seva distribució es fa a partir de tres nivells, en cada un dels quals es disposen obertures vers l'exterior. La composició de la façana principal queda definida a partir de dos eixos verticals, un per cada cos. Restant el més meridional definit per la porta de dos fulls d'accés amb llinda amb brancal de pedra local. Modulació que es repeteix a la finestra principal de la planta pis i a les dues petites finestres de la planta de sota coberta. A la vertical dels dos cossos es preserven l'antiga cantonada de pedra tallada del primer cos, que també obre porta a la façana posterior per la planta pis, cota on hi ha la rasant del carrer que passa per darrere d'aquesta edificació. Al tram més septentrional de la façana, aprofitant el mur de contenció del carrer, perpendicular a la façana, hi ha una porxada. | 08079-158 | Nucli urbà. Carrer de Vic, 2 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8701500,2.1119600 | 426305 | 4635740 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 52964 | Carrer Sant Pere, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-pere-9 | XIX | Construcció de planta rectangular i d'un sol nivell amb coberta de doble vessant que s'obre a tres cares. La porta principal és de doble full, s'obre a la façana que afronta al carrer i és feta amb brancals de maó i arc rebaixat també de maó pla. A la façana lateral es disposen dues finestres, també fetes de maó. Material que destaca al parament de maçoneria, de pedra desbastada, del conjunt dels murs de tancament d'aquesta construcció. | 08079-165 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 9 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8698700,2.1110600 | 426230 | 4635710 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Magatzem. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 52994 | Carrer Vic, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vic-11 | XIX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant i de tres nivells interiors amb coberta de doble vessant. La composició de la façana principal queda estructurada a partir de les obertures que es disposen a cada una de les plantes, definida a partir d'una distribució ordenada de les finestres en funció de l'eix on s'obre la porta principal, a la part central. La porta és de doble full amb brancals de pedra tallada i llinda monolítica amb la inscripció FRANCISCO ROCA ANY 1806, flanquejant una creu patada sobre monticle. Vers la part dreta si obren dues finestres contigües, una de major dimensionat que l'altra però les dues també amb muntant i llinda de pedra tallada local. A la planta pis es disposen tres finestres de forma rítmica a partir de l'eix vertical de la porta. Elements que són emmarcats amb pedra tallada local, llinda monolítica i ampit motllurat i amb l'escaire escapçat. Al pis sota coberta es disposen dos petits finestrons, dels quals sols el del costat dret està fet amb pedra tallada i una obertura tipus finestral carregador, que queda parcialment tancat per una barana de ferro. El tractament de l'acabat del parament exterior de la façana presenta un revestiment de morter de calç que deixa vist els elements petris que emmarquen les obertures. | 08079-195 | Nucli urbà. Carrer Vic, 11 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8708000,2.1126700 | 426365 | 4635812 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 52995 | Cal Mesuró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mesuro | XIX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a llevant i alineat amb el vial del carrer on treu la façana amb coberta de doble vessant. La seva distribució interior és de dos nivells, planta i pis, quedant ordenada la façana a partir de les obertures d'aquestes dues plantes. La porta, desplaçada al costat dret, és de doble full i està emmarcada per brancals de pedra local tallada i llinda monolítica de grans dimensions. A l'eix d'aquesta obertura es disposa la finestra principal del primer pis, que també està emmarcada per peces de pedra local tallada amb llinda i ampit monolític. En aquest mateix nivell però al costat esquerre s'obre una finestra de menor dimensionat que l'anterior, també emmarcada de pedra tallada. A la part de llevant de la façana s'obre un segon portal, també de doble full, coronat per un ràfec de teula al que se sopreposa, a la planta pis, una gran finestra balconera amb barana de barrots. El parament exterior del mur de tancament de la façana és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada i pedruscall lligat amb morter de calç que queda tot vist. Al tram superior esquerra, just per sota del ràfec de la coberta, que és fet d'una filada de llosa, es disposa un pany de mur fet amb carreus de pedra tallada reutilitzats. | 08079-196 | Nucli urbà. Carrer Vic, 15 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8709400,2.1127100 | 426368 | 4635828 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 53018 | Font del Pollancre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pollancre | GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. | XIX | Font d'aigua amb brolla dor d'aigua. | 08079-219 | Baga de Montfred | 41.8724800,2.0909000 | 424560 | 4636017 | 08079 | L'Estany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 53019 | Font del Plom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-plom | GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. | XIX | Font d'aigua amb brolla dor d'aigua. | 08079-220 | Baga del Montfred | També trobem una referència documental sobre les fàbriques de l'Estany a la Geografia General de Catalunya de començament del segle XX: 'Estany. (..) Hi ha una fàbrica de teixits de llana y un' altra de filats de cotó. ' [Carreras-Gomis, 1908, pàg.243-245]. Mentre que mossèn Tresserra en la seva ressenya històrica de 1920 diu que el poble: '(..). Té una fàbrica de teixits de llana de no molta importància, per dedicar-se la majoria de les famílies á les feines agrícoles i á la cria de bestiar.' [Tresserra, 1920, pàg. 5]. | 41.8730500,2.0898400 | 424473 | 4636082 | 08079 | L'Estany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 53020 | Teixit dels lleons de Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teixit-dels-lleons-de-santa-maria-de-lestany | XII | Desgast propi del pas dels anys. | <p>Teixit andalusí. Té una decoració de línies horitzontals de cercles amb dos lleons rampants afrontats, amb els cossos oposats i els caps acarats d'or espolinat, separats per l'arbre de la vida. En els intersticis dels cercles hi ha una estrella de vuit puntes, d'or espolinat. Els cercles no són tangents entre si, com ho eren els dels teixits andalusins de la primera meitat del segle XII, hi ha una línia que els separa tant verticalment com horitzontalment. Això fa que gairebé es formi un quadrat que té com a vèrtexs el centre de l'estrella, en el qual s'insereix el cercle. És un inici de geometrització del dibuix de cercles i de la decoració dels teixits en general per obra de la invasió dels almohades, procedents del nord d'Àfrica, d'Al-Andalus, estrictes seguidors de la Sunna i, per tant, partidaris de l'eliminació dels éssers vius en les decoracions artístiques i de la utilització de formes geomètriques. Són semblants al 'Teixit dels lleons de Santa Maria de l'Estany', el 'Teixit dels lleons de Conca' (Museo Arqueológico Nacional, Madrid), un teixit de l'Instituto de Valencia de Don Juan de Madrid i un del Museo Arqueológico de León, procedent d'un sepulcre de la Catedral. El fet que se'n trobin diversos amb un esquema decoratiu pràcticament paral·lel, fa pensar en una seriació de la seva fabricació, segurament destinats al mercat cristià.</p> | 08079-221 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliva, 3. Vic | 41.8693092,2.1125241 | 426350 | 4635647 | 08079 | L'Estany | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Ordits de fons i de lligament de seda, una trama llançada de seda i una espolinada de fil d'or. Lampàs, base i dibuix de tafetà, or espolinat en niu d'abella 13,5 x 19 cm; 4,5 x 5 cm; 3 x 7,5 cm. Referència museu; MEV 4133,7775, 7776 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 82465 | Col·lecció de Granera al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-darqueologia-de-catalunya-mac | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Granera. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. Font: fons documental del Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | <p>Col·lecció de materials arqueològics que procedeixen de dos dels jaciments arqueològics situats dins del terme municipal de Granera, que estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Es tracta de dos lots de materials indeterminats dels jaciments de la Cova de les Tutes (núm. Reg. MAC BCN-47669) i del Forat Negre (núm. Reg. MAC BCN-47684). Es desconeix l'inventari dels mateixos i, per tant, la seva cronologia.</p> | 08095-129 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39-41, 08038 Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 82509 | Les Tutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tutes | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87-88. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 20. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat amb una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries formant una retícula. Pel que sembla, a l'extrem sud-est de la sala més gran, hi ha una cata rectangular de 4x2,5m i 1m de profunditat. Els materials recollits no permeten establir cap cronologia pel jaciment. S'hi accedeix des del quilòmetre 6 de la BV-1245 de Castellterçol a Granera. S'agafa un camí a la banda de migdia de la carretera, que discorre per la banda de ponent del torrent de les Tutes. Al cap de 800m, on la vegetació clareja, cal agafar un corriol una mica desdibuixat que baixa en direcció al torrent, que porta fins a l'entrada de la cova.</p> | 08095-173 | Baga del Marcet | <p>Segons Antoni Pladevall, a la cova s'hi amagaren bandolers i pròfugs de les guerres. El mateix autor les anomena coves o grutes de óles Tutesó. La cata documentada a l'interior de la cova es va realitzar amb anterioritat a l'any 1973.</p> | 41.7371600,2.0844200 | 423862 | 4620999 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82509-foto-08095-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82509-foto-08095-173-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la cronologia és desconeguda. Els materials estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 82549 | EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-sant-llorenc-del-munt-i-lobac | <p>Modificació del Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Annex 1. Inventari del patrimoni arquitectònic, 1998 [Inèdit]. PÉREZ, Pau (2007). 'El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac en l'inventari d'espais d'interès geològic'. VI Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 155-159. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 276, 281-288, 296-297, 301-310, 316-317 [Inèdit]. VILA I PURTÍ, Xavier (2008). El Moianès. Estudi d'una comarca social i natural. Barcelona: Dalmau. Https://parcs.diba.cat/web/santllorenc/normativa [Consulta: 13-05-2019]. Http://mediambient.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2019].</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural (EIN) de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana i està format per dos massissos muntanyosos que formen una mateixa entitat orogràfica i geològica, el de Sant Llorenç i la serra de l'Obac, que conflueixen al Coll d'Estenalles. Com a cims més destacats trobem el Montcau, de 1056m d'alçada i la Mola de 1103m. L'orografia és resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre els conglomerats, gresos i lutites que es van dipositar durant els períodes Eocè-Oligocè. Això fa que el terreny sigui rocós i escarpat, amb cingleres i falles profundes. La climatologia és del tipus mediterrani subhumit, fet que determina el tipus de vegetació i fauna. Al territori poden diferenciar-se dos dominis de vegetació: l'alzina litoral, ocupat bàsicament per pinedes calcícoles de pi blanc, i l'alzina interior, amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis. L'EIN s'estén per gran part de les comarques del Bages, del Vallès Occidental i del Moianès, ocupant un total de 13.694 hectàrees (municipis: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses). El municipi de Granera compta amb 396,54 hectàrees de superfície (un 16,5% del territori municipal) dins dels límits de l'EIN situades a la banda de ponent i migdia del terme, i inclou la masia de l'Otzet i el jaciment arqueològic de la tomba del Moro de l'Otzet (ambdós inclosos dins del seu pla especial de protecció). L'EIN està regulat pel Pla especial del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que va ser aprovat en data 24 de juliol de 1972 i publicada la seva aprovació en el BOE núm. 87, de l'11 d'abril de 1973. Posteriorment va ser declarat parc natural pel Decret 106/1987, de 20 de febrer de 1987, i publicada la seva modificació en el DOGC núm. 827, del 10 d'abril de 1987. L'any 1994, la Diputació de Barcelona va iniciar una modificació del pla especial a petició de diversos ajuntaments, que va comportar una notable ampliació. La seva aprovació definitiva va ser publicada al DOGC número 2721, del 9 de setembre de 1998. Alhora, també es regeix pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la llei d'urbanisme (DOGC núm. 5686, de 5 d'agost de 2010) i està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).</p> | 08095-213 | Banda de ponent i migdia del terme muncipal | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país. L'any 2003, la zona va patir un gran incendi forestal que va cremar quasi la meitat del terme municipal de Granera, i en tot cas, la totalitat dels espais inclosos dins l'EIN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.</p> | 41.7218900,2.0269700 | 419066 | 4619356 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82549-foto-08095-213-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest espai també coincideix amb la xarxa Natura 2000, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània (número identificador ES5110010) i com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. Aquest espai, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, inclou les serres de Sant Llorenç i l'Obac, les quals al seu torn formen part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El municipi de Granera compta amb 387,6 hectàrees de superfície dins dels límits d'aquesta zona. La gran diversitat de biòtops, associada al manteniment de recursos tròfics del territori i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui considerat un excepcional refugi per a moltes espècies de fauna mediterrània. El característic relleu, amb gran quantitat de parets rocoses, faciliten la presència de comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Es considera com una de les zones importants de cria a Catalunya d'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 82550 | EIN Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-gallifa | <p>'Cingles de Bertí i Gallifa'. Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Observatori del Paisatge, Universitat de Barcelona, p. 89-104 [Inèdit]. LACASA, Marcos (2016). Projecte recolonització d'un territori d'àliga cuabarrada (Aquila fasciata) al TM de Granera. [Inèdit]. Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000 [Inèdit]. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 276, 281-283, 288, 298-302, 308-309, 316-317 [Inèdit]. RESOLUCIÓ TES/1577/2019, de 7 de juny, per la qual s'emet l'informe ambiental estratègic del Pla especial urbanístic del Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en el sòl no urbanitzable, al terme municipal de Granera (exp. OTAACC20190017). DOGC núm. 7896-13.6.2019. Http://mediambient.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2019].</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural (EIN) Gallifa està situat a la serralada Prelitoral Catalana i es caracteritza pel seu relleu, constituït per un sistema acinglerat al voltant d'un petit turó, Cingles de Sant Sadurní de Gallifa, que pràcticament no sobrepassa els 900m d'alçada. La presència de cingles i parets rocoses calcàries és especialment important per a la nidificació de la fauna ornitològica, com per exemple part de la població d'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) de Catalunya. Cal fer també una menció especial als ocells rupícoles i a la presència d'algunes espècies de moluscs i heteròpters molt rares a Catalunya. La vegetació està representada per les comunitats vegetals rupícoles pròpies de les roques calcàries, així com les pinedes calcícoles que ocupen pràcticament la totalitat de l'espai no format per cingleres. Ocupa una superfície total de 2995,24 hectàrees, de les quals 448,43 pertanyen al terme municipal de Granera i estan situades a l'extrem sud-est del terme municipal. De fet, les finques i masies del Salamó, Salvatges i Tantinyà estan incloses dins dels seus límits, entre d'altres elements patrimonials. L'espai està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).</p> | 08095-214 | Extrem sud-est del terme municipal | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous hàbitats d'importància comunitària (HIC), però també recollia les ZEPA designades i els HIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa al nostre país. L'any 2003, la zona va patir un gran incendi forestal que va cremar quasi la meitat del terme municipal de Granera, i en tot cas, una bona part dels espais inclosos dins l'EIN Gallifa. Des de l'any 2016, a la finca de Salvatges, hi ha en desenvolupament un projecte per intentar recolonitzar el territori d'àliga cuabarrada. S'han establert tres Punts d'Alimentació Suplementària (PAS) amb la intenció d'atraure exemplars d'àliga cuabarrada de població flotant. S'acompanyen d'observatoris camuflats aptes també per a la fotografia dels diversos exemplars. Dins del projecte també s'especifica la presència de les següents espècies d'avifauna: astor, falcó pelegrí, àliga marcenca, xoriguer, aligot, falcó mostatxut, gamarús i el duc.</p> | 41.7187800,2.0835400 | 423767 | 4618959 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82550-foto-08095-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82550-foto-08095-214-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest espai també coincideix amb la xarxa Natura 2000, dins la Zona d'Especial Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, anomenada Gallifa-Cingles de Bertí (número identificador ES5110008) i declarada en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014. També està declarada com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). I alhora, als voltants de la masia del Salamó, hi ha presència d'Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC 9340), que també estan seleccionats i protegits per la Unió Europea mitjançant la xarxa Natura 2000. Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. El municipi de Granera compta amb 451 hectàrees de superfície (un 19% del territori municipal) dins dels límits d'aquesta zona, representada per comunitats ecològiques rupícoles pròpies de les roques calcàries de la terra baixa catalana, com per pinedes calcícoles en els espais sense cingles. La zona és d'especial importància per a la nidificació de la fauna ornitològica, destacant l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) i altres espècies pròpies de poblaments mediterranis. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 82554 | Còdol del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codol-del-castellar | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37.</p> | <p>Formació rocosa situada a l'extrem de tramuntana de la serra de Granera i culminada per un banc de roca de planta irregular allargassada, amb la superfície del cim aplanada i tallat verticalment en tot el seu contorn. Geològicament està formada per conglomerats calcaris característics de la zona. El cim té una superfície d'uns 250 m2 i presenta una planta allargassada més estreta a la part nord. Amida, aproximadament, uns 35m de longitud per uns 15m a la part amb més amplada. A la banda nord, el còdol té un bloc separat de la resta del volum. L'accés al cim es fa per la banda de migdia, mitjançant un estret i empinat corriol que el connecta amb el camí de la serra de Granera, el qual s'agafa des del camí de Vila-rúbia. A la part superior hi ha un vèrtex geodèsic, una creu i les restes d'una possible torre de guaita medieval, així com unes instal·lacions més modernes situades en una cota lleugerament inferior. Compta amb unes vistes panoràmiques immillorables de la contrada.</p> | 08095-218 | Serra de Granera | 41.7409100,2.0595900 | 421802 | 4621438 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82554-foto-08095-218-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés està senyalitzat i integrat dins del recorregut del sender SL-C 59. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 82555 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-4 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61.</p> | <p>Turó situat al nord-oest del nucli urbà del Barri de Baix, dominant tota la plana. El turó s'alça a 844 metres per sobre del nivell del mar i i està situat a l'extrem sud de la serra del Pedró. Presenta un perfil circular delimitat per l'actual camí que li dóna accés, el qual discorre per les bandes de migdia i llevant. Al cim hi ha instal·lada una torre de guaita per la vigilància dels incendis forestals de la Generalitat de Catalunya. La resta de la superficie està coberta per vegetació arbustiva, alguna alzina i pins.</p> | 08095-219 | Turó del Pedró | <p>Antigament, al cim del turó hi havia instal·lada la denominada creu del Pedró, on els dilluns de Pasqua es feia la benedicció del terme de Granera.</p> | 41.7338500,2.0623900 | 422026 | 4620651 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82555-foto-08095-219-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés està senyalitzat i integrat dins del recorregut del sender SL-C 59. El camí tradicional de pujada coincideix amb un corriol empinat que discorre per dins del bosc, i s'agafa al collet de Llebre. Un cop arribats a la creu dels Capellans, el corriol dóna accés al camí carener de la serra del Pedró des del qual s'arriba al cim del turó, situat a la banda de migdia. Actualment, des del collet de Llebre, s'agafa un camí ascendent en direcció est i completament assoleiat que dóna accés directe al cim. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 82556 | Roca de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-laliga-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23, 72.</p> | <p>Formació rocosa situada a l'extrem de llevant del petit turó de planta irregular, que està situat a l'extrem nord-est de la serra del Pedró, damunt del camí de Vila-rúbia. Es tracta d'una punta acinglerada de pedra calcària, força separada de la resta de la serra i amb els contorns escarpats. Està colonitzada sobretot per vegetació arbustiva, tot i que també hi ha alzines i pins.</p> | 08095-220 | Serra del Pedró | 41.7390700,2.0637800 | 422148 | 4621230 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82556-foto-08095-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82556-foto-08095-220-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, el nom de la roca prové del fet que els ocells s'hi instal·laven. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 82557 | Gorg de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lavellaner | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 25.</p> | Abundant vegetació a la zona. | <p>Clot format en el llit del torrent de la Riera, on l'aigua s'entolla. Presenta una planta allargassada i està caracteritzat per una gran paret rocosa situada a la seva banda de llevant. El gorg s'alimenta de l'aigua del propi torrent, tot i que en èpoques humides també rep l'aigua de la roca. El llit del clot és aterrassat, formant una baixada esglaonada. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que en dificulta l'accés.</p> | 08095-221 | Torrent de la Riera | <p>Aquest gorg era utilitzat per la gent de Granera per banyar-s'hi i pescar-hi crancs, donat que era una zona on abundaven. Antigament, la gent també hi anava a buscar l'aigua que emanava de la paret rocosa.</p> | 41.7323700,2.0772100 | 423257 | 4620474 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82557-foto-08095-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82557-foto-08095-221-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 82558 | Gorg de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-linfern | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 52.</p> | Afectat per l'abundant vegetació que cobreix el torrent. | <p>Clot format en el llit del torrent de la Riera, on l'aigua s'entolla. Presenta una planta irregular més o menys arrodonida i està caracteritzat per un salt d'aigua format per la roca del torrent, i situat al seu extrem de ponent. El gorg compta amb una escletxa que el travessa, tot i que l'abundant vegetació de la zona no permet la seva observació. De fet, la zona es caracteritza per la presència d'encanyissats i altra vegetació de ribera.</p> | 08095-222 | Torrent de la Riera | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, un pastor de la zona havia provat amb un cabdell de cànem veure quina profunditat tenia l'escletxa que travessa el gorg, tot i que no va aconseguir arribar al final. La gent també anava al gorg a pescar-hi crancs.</p> | 41.7284500,2.0735900 | 422951 | 4620042 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82558-foto-08095-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82558-foto-08095-222-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 82560 | Cova del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-salamo-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Força colonitzada per la vegetació de la zona. | <p>Cova fossilitzada de 62 metres de recorregut, situada al sud-oest de la masia del Salamó. Està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés. Les 5 primeres són petites concavitats que no penetren al conjunt principal. Les 5 boques restants donen accés a un petit conjunt de galeries reticulars. La cova està excavada en els gresos calcaris datats a l'Eocè i la part superior de la balma està formada per conglomerats també eocènics.</p> | 08095-224 | Bosc del Salamó | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB entre els anys 1964 i 1965. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7117900,2.0809500 | 423544 | 4618185 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82560-foto-08095-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82560-foto-08095-224-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 82561 | Les Tutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tutes-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87-88. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 14-05-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Cova fossilitzada de 73 metres de recorregut i 4 metres de desnivell, situada a la riba nord-est del torrent de les Tutes. Litològicament està formada per conglomerats eocènics assentats damunt de gresos del mateix període, i està excavada en una diàclasi en sentit NNE-SSO. Presenta una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries més o menys ortogonals formant una retícula. A pocs metres de l'accés principal en direcció sud, es localitzen un seguit d'entrades intercomunicades i reticulades, algunes d'elles comunicades amb la principal (tot i que impracticables).</p> | 08095-225 | Baga del Marcet | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB l'agost de l'any 1957. Posteriorment, el mes de gener de l'any 1973, els membres de la SIE-CE Àliga en realitzen la topografia i l'estudi de la cavitat. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7371600,2.0844200 | 423862 | 4620999 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82561-foto-08095-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82561-foto-08095-225-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 82562 | Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-negre-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Cova fossilitzada de 55 metres de recorregut i 3 metres de desnivell, litològicament formada per conglomerats eocènics assentats damunt de gresos del mateix període, i excavada en una petita diàclasi en sentit nord-sud i est-oest. Presenta una boca principal formada per una estreta fisura que s'allarga uns dos metres fins al vestíbul o saleta d'entrada, des d'on es bifurquen tres galeries. Les galeries de tramuntana i migdia són curtes i estretes, mentre que la de llevant és més gran. Amida uns 0,40m d'amplada, per uns 2-2,5m d'alçada i 12m de longitud. Una altra galeria s'obre a la meitat del seu recorregut, amb 5m de longitud i de secció estreta. Al seu tram final, la galeria principal desemboca en una altra galeria disposada en perpendicular. Cap a l'esquerra no té continuitat mentre que cap a la dreta compta amb una longitud d'uns 20m. A la meitat del seu recorregut es localitza una nova bifurcació en sentit nord, de 5m de longitud.</p> | 08095-226 | Torrent de la Riera | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB el setembre de l'any 1964. També hi ha constancia de la presencia d'alguns membres del TIM Sabadell l'any 1966 (un grafit a la sala d'entrada en dóna constancia). Posteriorment, el mes de juny de l'any 1973, els membres de la SIE-CE Àliga en realitzen la topografia i l'estudi de la cavitat. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7335600,2.0777900 | 423307 | 4620605 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82562-foto-08095-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82562-foto-08095-226-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 82563 | Barraca del Milhomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-milhomes | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 55.</p> | Completament tapada per la vegetació de la zona. | <p>Petita balma situada a l'extrem nord-est d'una zona emboscada, localitzada a la banda de llevant del pla del Milhomes. Actualment, l'abundant vegetació que cobreix la zona fa pràcticament impossible realitzar una descripció acurada de l'element. Tot i així s'observa un tram de paret formada per la roca natural de la zona i algunes pedres irregulars adaptades a les escletxes que s'hi observen.</p> | 08095-227 | Pla del Milhomes | <p>Durant un temps, la balma fou arranjada i hi vivien dos captaires, un dels quals era conegut com el Milhomes.</p> | 41.7348600,2.0674800 | 422451 | 4620759 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82563-foto-08095-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82563-foto-08095-227-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 82564 | Balma del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75.</p> | Coberta de vegetació i amb restes de fogueres recents. | <p>Balma situada a la banda de llevant de la cinglera, per un corriol que s'agafa des del camí que va al camp dels Espernallacs. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia i delimitada amb grans blocs de pedra irregulars respecte el desnivell. No és gaire profunda. Un estret corriol la travessa, desembocant en el camí que dóna accés a la masia del Salamó. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra presenti unes formes sinuoses i foradades. No compta amb cap estructura construïda.</p> | 08095-228 | Cinglera del Salamó | <p>Des de sempre, la balma havia servit d'aixopluc de pastors, pobres i bandolers, entre d'altres.</p> | 41.7106000,2.0835600 | 423759 | 4618051 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82564-foto-08095-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82564-foto-08095-228-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La balma està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 82565 | Balma del còdol del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-codol-del-castellar | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37.</p> | <p>Petita balma situada a l'extrem nord-oest del còdol del Castellar, a la base del mateix. Està formada per l'erosió de la pedra del còdol, probablement causada per l'acció de l'aigua i el vent al llarg del temps. Presenta una planta allargassada, oberta per la cara de ponent i delimitada pel propi desnivell de la zona, tot i que també hi ha algun bloc de pedra. No és gaire profunda i no compta amb cap estructura construïda. Cal destacar, oberta al seu extrem de tramuntana, una escletxa vertical de perfil irregular, a través de la que es pot veure el camí de la serra de Granera. Sembla coincidir amb l'extrem separat del còdol.</p> | 08095-229 | Còdol del Castellar | <p>Segons sembla, temps enrera s'hi havia refugiat un home.</p> | 41.7411100,2.0595600 | 421800 | 4621460 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82565-foto-08095-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82565-foto-08095-229-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 82567 | Bassa de cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-cintet | Afectada pels esbarzers. | <p>Bassa natural situada a poca distancia al nord-est de les restes de cal Cintet, al costat d'uns camps de conreu que encara es treballen. Està excavada al subsòl i presenta una planta irregular arrodonida, formada per l'embassament de l'aigua de pluja. La presencia continua d'aigua ha fet crèixer vegetació al seu interior i als seus voltants.</p> | 08095-231 | Serra de cal Cintet | 41.7223100,2.0534200 | 421266 | 4619378 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82567-foto-08095-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82567-foto-08095-231-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 82568 | Alzines de la carena del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-carena-del-marcet | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | <p>Conjunt d'alzines sureres (Quercus suber) situades als marges del camí que puja del Marcet cap al serrat del Calvó, just en un revolt força tancat. Es tracta de diversos exemplars d'alzina surera, que majoritàriament presenten els troncs centrals de perfil sinuós i esvelt, caracteritzats per una escorça gruixuda de color grisenc i rugosa, que fa pensar que mai han estat pelades. Les capçades són, en general, allargassades i estan ramificades tant en branques secundàries com en d'altres de menor embergadura. Les fulles són lleugerament lobulades i dentades, amb diverses tonalitats de verd, de més fosc a més clar. Destaquen dos exemplars del conjunt que presenten una major embergadura que la resta. Ambdues tenen el tronc central bifurcat i aquest, alhora, altra vegada bifurcat.</p> | 08095-232 | Carena del Marcet | 41.7353000,2.0809000 | 423567 | 4620796 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82568-foto-08095-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82568-foto-08095-232-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Són els únics exemplars d'alzina surera que hi ha en tot el terme municipal. Segons el sr. Pere Genescà, aquests exemplars no són gens comuns al territori i no s'explica com han pogut arribar fins aquest lloc. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 82569 | Alzina de l'Agulló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lagullo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23.</p> | <p>Exemplar situat dins de la finca de l'Agulló, a la banda de tramuntana del camí que li dóna accés i al costat de diversos volums arquitectònics auxiliars que hi ha situats a la banda de ponent de la casa. Es tracta d'un exemplar d'alzina de grans dimensions, que presenta un robust tronc central que es ramifica en dos troncs que comparteixen la mateixa capçada. La copa, amb un brancatge espès, té una forma allargassada determinada pels exemplars que té al voltant. Compta amb un canó aproximat d'uns 2 metres i una capçada d'uns 13 metres.</p> | 08095-233 | Masia de l'Agulló | 41.7353400,2.0698700 | 422650 | 4620810 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82569-foto-08095-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82569-foto-08095-233-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 82570 | Alzina de Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigdomenec | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 67.</p> | <p>Exemplar situat dins de la finca de Puigdomènec, a la banda de tramuntana del camí que li dóna accés, uns metres abans d'arribar a la casa. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) que presenta un robust tronc central, de perfil sinuós i lleugerament inclinat. Alhora es ramifica en tres troncs diferenciats que comparteixen la mateixa capçada. La copa, amb un brancatge espès, té una forma allargassada amb un canó d'uns 2,30 metres i una amplada d'uns 7 metres. Està situada al marge del camí.</p> | 08095-234 | Serra de Puigdomènec | 41.7235600,2.0861900 | 423993 | 4619488 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82570-foto-08095-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82570-foto-08095-234-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 82571 | Alzina del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76.</p> | <p>Exemplar situat dins del bosc, tot i que arran dels camps de conreu situats a la banda de ponent de la masia del Salamó. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) que presenta un robust tronc central força recte, que alhora està bifurcat en dos troncs diferenciats. Al seu torn, un d'aquests troncs es ramifica en tres troncs diferenciats. Tots ells comparteixen la mateixa capçada, formada per un brancatge sinuós i recargolat. La copa, amb un brancatge espès, té una forma arrodonida amb un canó d'uns 2 metres i una amplada d'uns 11 metres.</p> | 08095-235 | Bosc del Salamó | 41.7134800,2.0818900 | 423624 | 4618372 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82571-foto-08095-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82571-foto-08095-235-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'exemplar està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 82572 | Alzina de la font del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76.</p> | S'observen marques d'antigues branques que foren tallades. | <p>Exemplar situat al costat de la font del Salamó, al sud-est de la masia del mateix nom. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) molt esvelt, que presenta un tronc central allargassat i inclinat envers el desnivell del torrent. A la part superior, aquest tronc es bifurca en dos, amb la mateixa capçada compartida. Aquesta capçada està formada per un brancatge de força amplada. La copa té una forma arrodonida amb un canó aproximat d'1,85 metres i una amplada d'uns 14 metres.</p> | 08095-236 | Torrent de la Font del Salamó | 41.7117500,2.0837600 | 423777 | 4618179 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82572-foto-08095-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82572-foto-08095-236-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'exemplar està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 82573 | Boix de la font del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-de-la-font-del-coll | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 40.</p> | Colonitzat per la vegetació del seu voltant. | <p>Exemplar situat a la vessant de migdia del torrent de la Roca, sota la font de la masia del Coll. Es tracta d'un destacat exemplar de boix comú (Buxus sempervirens) d'uns 2 metres d'alçada total, format per un brancatge tupit i espès. La copa té una forma arrodonida, amb un canó aproximat d'uns 0,60 metres. En l'actualitat, aquest exemplar està força afectat per la vegetació que l'envolta, que és sobretot arbustiva.</p> | 08095-237 | Torrent de la Roca | 41.7360400,2.0416400 | 420303 | 4620913 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82573-foto-08095-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82573-foto-08095-237-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 82574 | Desmai del barri del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desmai-del-barri-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | Força descuidat. | <p>Exemplar situat a la zona d'aparcament del restaurant l'Esclopet, a la seva banda de ponent. Es tracta d'un exemplar de desmai (Salix babylonica) de grans dimensions, que presenta un curt i estret tronc central, lleugerament inclinat. A la part superior, aquest tronc es ramifica en tres grans brancades de les quals surten les branques més fines on hi ha les fulles. Aquestes branques toquen al sòl i les fulles són estretes i serrades, de color verd clar. La capçada, de grans dimensions i perfil ovalat, amida entre 8 i 9 metres de longitud.</p> | 08095-238 | Carrer del Castell - Barri del Castell | 41.7288800,2.0588000 | 421722 | 4620103 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82574-foto-08095-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82574-foto-08095-238-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Antigament hi havia altres exemplars en la mateixa zona. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 82648 | Cova de Salvatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-salvatges | <p>'Caminada popular'. La Granària, 37, 2015, p. 6.</p> | Alguns despreniments a l'interior i una plaga d'insectes. | <p>Cova situada prop de l'encreuament entre els camins de Salvatges i Puigdomènec, sota aquesta darrera masia, amagada per una gran roca que amaga la boca de la cavitat. Està formada per una estreta fisura a la roca, que s'allarga uns metres fins a un petit vestíbul o saleta des d'on es bifurquen dues galeries. Aquestes galeries són petites i estretes, tot i que no s'ha pogut verificar la seva longitud i característiques donat que actualment estan força colgades pels despreniments de roques que ha experimentat la cavitat.</p> | 08095-312 | Solella de la Frau de la Riera | 41.7224500,2.0863100 | 424002 | 4619364 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82648-foto-08095-312-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Les imatges han estat cedides pel sr. Pere Genescà. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 80947 | Molí del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-trull | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | tant sols es conserven les restes dels forats de pal. | al lloc on es creu que hi havia el molí del Trull, avui dia no s'identifiquen restes arquitectòniques visibles, si que es conserven tot un seguit de forats de forma arrodonida excavats a la roca que conforma la mateixa llera del torrent. Aquests forats deurien correspondre als llocs d'encaix de pals de fusta que conformarien algunes de les estructures de l'antic molí, sembla que de la resclosa, tot i que també podrien ser d'altres elements com d'un canal, pont o altres estructures. Sembla que també a la zona hi havia una casa. De fet, s'esmenta que es conserven algunes restes escadusseres de parets que podrien correspondre a un habitatge, tot i que en el moment de la visita no s'han pogut localitzar. La bibliografia esmenta que podria tractar-se d'un molí d'oli. | 08128-13 | a la roca que forma part de la llera de la riera de la Golarda, al sud-est de la masia la Païssa. | 41.7716800,2.0184300 | 418418 | 4624892 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es creu que en aquest punt hi havia un pont o passera que permetés creuar el torrent per aquesta zona, ja que l'antic camí anomenat del Trull tenia continuïtat a l'altra banda del torrent. La zona on es localitzen aquestes restes és a tocar del punt on el torrent del Trull o de Vilaterçana vessa les seves aigües a la riera de la Golarda. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80975 | Fita tritermenal de Monistrol de Calders, Calders i Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-tritermenal-de-monistrol-de-calders-calders-i-moia | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XX | Fita de delimitació dels termes municipals de Monistrol de Calders, Calders i Moià; es tracta d'una peça monolítica encastada al terreny natural en el punt d'unió i contacte dels tres termes municipals. Es tracta d'un bloc de pedra format per una peça allargada col·locada verticalment i de secció més o menys triangular. A cadascuna de les tres cares hi ha incises les lletres indicadores de cada terme municipal. | 08128-41 | al límit nord-est del terme municipal, al vessant est del Pla de la Puntogaina. | El municipi de Monistrol de Calders es va conformar l'any 1934, concretament el 5 de juliol, com a resultat de la segregació del veí municipi de Calders. | 41.7905700,2.0340600 | 419741 | 4626975 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fites de terme del municipi de Monistrol de Calders són de tipologies diverses, responent al fet que algunes són antics límits conservats i no modificats arran de la creació del municipi i d'altres són justament del moment en que es configuraren els nous límits. Per tant, algunes de les altres pedres de terme poden ser de cronologies anteriors. Hi ha un conjunt ampli de les pedres del terme que compten amb una numeració en xifres aràbigues i les inicials del nom del municipi amb el que afronta en cadascuna de les cares; la majoria de les pedres amb aquestes característiques, són de l'època en que Monistrol de Calders encara formava part del municipi de Calders.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 80979 | Resclosa de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-coma | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XX | Presa de contenció d'aigües formada per un mur d'obra, sembla que de pedra i morter, situada a la llera de la riera de la Golarda, aigües amunt de la masia la Coma. La presa no té molta alçada, és de forma corbada amb el desaiguàs a l'extrem nord-est, on s'inciaria el canal de conducció de les aigües. La presa reté les aigües de la Golarda conformant un petit embassament de forma allargada seguint la llera de la riera. | 08128-45 | a la zona nord-est del municipi; a la riera de la Golarda, al sud-est de la masia la Coma. | La construcció d'aquesta presa es va realitzar a mitjans del segle XX, la seva funció havia de ser d'acumulació d'aigua de rec per les hortes de la masia la Coma, situades al costat de la riera metres més avall de la presa i també per abastir la pròpia masia a partir del bombeig de l'aigua; segons expliquen aquest darrer ús no s'arribà a posar en funcionament. | 41.7764400,2.0401800 | 420232 | 4625400 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 80984 | Forn de calç del Molí d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-moli-den-sala | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | tot i que és visible el forat de la cambra de cuita, en conjunt es troba malmès. | Restes d'un antic forn de calç tradicional del qual es conserva part de la cavitat excavada al terreny natural, és de planta circular d'uns tres metres de diàmetre i entorn als dos metres d'alçada. Aquest espai es correspondria a la cambra de cuita, on es col·locava la pedra calcària a coure; la cambra de combustió era a la part baixa, normalment formada amb la mateixa pedra que es col·locava per coure i s'alimentava per una boca situada a la part del davant de l'estructura del forn que permetia la càrrega de llenya. | 08128-50 | a la zona central del terme municipal, a l'est del poble. | Es tracta d'una estructura típica i força comuna de forn de calç tradicional, de dimensions no massa grans però també habituals en estructures de forn que es localitzen repartides pel territori. | 41.7742700,2.0254500 | 419005 | 4625173 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80988 | Resclosa del Pla de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-pla-de-cardona | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Es tracta d'una resclosa bastida al torrent de la Golarda en un tram proper a l'aiguabarreig amb el torrent de Colljovà. És una presa de pedra i ciment conformant una planta lleugerament corbada amb un braç que s'estén pel costat nord de la llera de la riera, tot formant el canal de conducció de les aigües. Al costat més sud hi ha una de les comportes de desguàs. Les aigües contingudes per aquesta resclosa eren emprades i encara són utilitzades bàsicament per regar els horts i camps que hi ha al voltant de la llera de la riera, especialment al costat dret del curs de l'aigua, i al conegut com l'hort dels pins. | 08128-54 | a la llera de la riera de la Golarda, pocs metres aigües amunt del pont de la carretera de Sabadell. | La resclosa es va construir al segle XX amb la finalitat d'abastir d'aigua de rec la zona de conreus situats a l'indret, especialment els horts dels pins de la Païssa | 41.7677700,2.0173300 | 418322 | 4624459 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment el lloc és conegut popularment com les dutxes perquè és lloc freqüentat a l'estiu com a zona de bany. A poca distància metres avall, la riera de la Golarda vessa les seves aigües al riu de Calders.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 80990 | Restes d'una resclosa i de tres molins als Gorgs Blaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-duna-resclosa-i-de-tres-molins-als-gorgs-blaus | https://excursionismecientific.wordpress.com/category/moianes/ | l'erosió afecta a les restes conservades. | les restes del que podrien correspondre a un antic trull es localitzen al vessant oest de la roca per la qual discorre la riera la Golarda a la zona dels Gorgs Blaus. Es tracta d'un conjunt d'encaixos entre els quals hi ha diversos forats de planta circular, entorn a una cinquantena, uns recs o canals i uns espais a manera de fornícula, tot excavat a la roca. Les mides dels forats són diverses, entre els 11 i els 20 centímetres. Sembla que part dels forats i els encaixos visibles podrien correspondre a una estructura d'alguna antiga resclosa, altres a una passera. D'altra banda, també es conserva un altre encaix que segons Francesc Roma podria tractar-se d'un trull d'oli mogut per animals. | 08128-56 | a la roca per on discorre la riera de la Golarda, a la zona dels Gorgs Blaus. | Es desconeix l'època en que es van construir aquests elements ni tampoc fins quan van estar en ús. | 41.7735400,2.0255700 | 419014 | 4625092 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80990-foto-08128-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80990-foto-08128-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 80992 | Codro Bressol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codro-bressol | <p>ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. </p> <p>PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.</p> <p><span><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg. 16-18. </span></span></span></p> | es troba afectat per l'erosió. | <p>Gran bloc de pedra de calcària en el que hi ha un retall de planta rectangular o lleugerament trapezoïdal de 60/65 centímetres d'amplada, uns 175 centímetres de llargada i 29 centímetres de profunditat. Part del perfil de la cavitat presenta una bora lleugerament sobresortida.</p> | 08128-58 | al vessant sud dels Avellaners del Cuca. | <p>La tipologia i mides del receptacle indiquen que podria correspondre a una tomba probablement de cronologia medieval corresponent a un adult. La seva ubicació però no seria l'originària, encara que mostra orientació est-oest, hauria sofert un desplaçament de la seva disposició inicial.</p> | 41.7625800,2.0440100 | 420533 | 4623858 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Simbòlic | 2021-09-22 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La tradició oral local narra que un eremita va construir aquesta tomba per al seu propi ús en morí. Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/