Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80994 | Jaciment paleontològic de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-monistrol-de-calders | <p>FOLCH, R. (1988): 'Registre fòssil', a Història Natural dels Països Catalans, núm. XV. Barcelona.</p> | són zones afectades per l'erosió. | <p>La zona de la carretera de Monistrol de Caldera a Calders forma part del Geòtop 214 'Escull de la Trona', més concretament del que anomenen 'orla discontínua d'afloraments de calcàries esculloses que dibuixen perfectament el contorn del gran golf bartonià'. Aquest gran golf es situa a la Catalunya Central, tot obrint-se cap a l'oest, vers el golf de Biscaia. En tot el contorn d'aquest gran golf s'hi desenvolupen esculls, aquests són visibles gràcies als encaixaments de les xarxes fluvials formats amb els aixecaments vinculats a l'orogènia alpina i a la distensió miocena. Concretament, les zones amb més afloraments del conjunt són els extrems nord i sud dels relleus occidentals de la Plana de Vic. El jaciment és de tipus marí i aflora en diversos punt entre Monistrol de Calders i Calders; com a associacions faunístiques s'hi inclouen 'Echinolampas archiaci' i 'Coleopleurus coronalis'.</p> | 08128-60 | entre Monistrol de Calders i Calders, especialment a la zona propera a la carretera. | <p>Cronològicament el jaciment es situa en el Cenozoic Terciari Paleògen Eocè superior Bartonià.</p> | 41.7777000,2.0113400 | 417837 | 4625567 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Científic | 2020-05-22 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són un punt intermig de la carretera de Monistrol de Calders a Calders. | 1792 | 5.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 80995 | Balma i tombes de l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-tombes-de-lermita | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRANDO I ROIG, A. (1992): Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Monografies Vallesanes, 18. Editorial Ègara. Terrassa. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. Http://caudelguille.net/caus/541-ermita-cova http://www.geb.cat/balma-freda-monistrol-de-calders-moianes/ | les restes es troben abandonades i sense cap mena d'actuació de consolidació o conservació. | Es tracta d'una balma amb restes d'estructures de murs i damunt la qual, en la mateixa roca hi ha una tomba excavada. La balma és de dimensions considerables amb l'obertura orientada a ponent, en la que s'hi localitzen diversos murs de pedra, d'una banda, les restes d'un mur bastit en paral·lel a la balma, a manera de tancament o façana, i a l'interior restes d'alguna construcció, semblaria alguna compartimentació de l'espai interior. La balma està conformada per una única cavitat, amb una fondària entorn als 7,5 metres. Pel que fa a la tomba, situada a la part superior de la mateixa roca que conforma la balma, es correpon a una tomba rebaixada en el mateix terreny natural, és de planta lleugerament trapezoïdal, amb els angles arrodonits; les mides aproximades són: 2 metres de llargada, 0,60 metres d'amplada i uns 0,40 metres màxims de profunditat; mostra una orientació aproximadament est-oest. La roca on es localitza la balma i la tomba és del tipus gres. | 08128-61 | a l'àrea sud-est del terme municipal i al sud del Serrat de la Trompa. | La tipologia de la tomba podria correspondre a una cronologia alt-medieval dels segles VIII-IX (FERRANDO:1992), tot i que caldria estudis més aprofundits per acabar de precisar-ne la cronologia. Pel que fa a la balma encara és més complicada la seva atribució cronològica, ja que els models d'hàbitat en balma són molt amplis, no hi ha cap estudi específic realitzat que permeti aportar dades concretes per la seva adscripció cronològica. Es creu que pot estar relacionada amb la presència de la tomba, per tant, podria ser de cronologia alt medieval, sense que es pugui descartar una extensa perduració d'ocupació al llarg dels segles, encara que sigui de manera esporàdica i per a usos diversos, i molt possiblements en ocupacions temporals. També resta pendent d'estudi la possible vinculació amb la molt propera cova de l'Ermità, en relació a la qual s'ha escrit que podria tenir una ocupació estacional alternada amb la balma segons el període de l'any. | 41.7369400,2.0278800 | 419160 | 4621026 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Concretament a la zona hi trobem tres elements a diferenciar, la balma, la tomba i la cova de l'Ermità; a la fitxa es descriuen la balma i la tomba per la seva proximitat, la cova es descriu en una altra fitxa.El corriol que porta a la balma es pren a la zona de la masia l'Otzet, és un sender que porta a la carena del Serrat del Moro, alguns trams són poc fresats, el darrer tram és a través d'una ampla pista que discorre sota el camí, des d'aquesta pista es gira vers l'esquerra fins arribar a la balma.Actualment, la balma és emprada com a lloc de resguard de caixes d'abelles. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 81000 | Pedrera d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-den-sala | https://ca.wikipedia.org/wiki/Pedrera_d%27en_Sala | XX | Pedrera d'extracció de pedra del tipus sorreca; el material que s'extreu es talla en blocs de pedra i és per a usos diversos, tals com material constructiu per murs, llindes, ampits i muntants d'obertures, per esculpir elements ornamentals o elements arquitectònics de tipologia molt diversa. | 08128-66 | a l'extrem nord-oest del municipi, al nord de la granja dels Campassos. | Es tracta d'una pedrera en funcionament, el sistema d'extracció dels blocs de pedra és per procediment industrial a partir de diferents tipus d'explosius. L'empresa que explota la pedrera realitza diferents tipus de treballs en l'acabat dels seus materials, des de peces purament més mecanitzades a elements treballats manualment amb acabats de tècniques diverses, des pedra polida, buixardada o punxonada. Es tracta d'una pedrera d'explotació contemporània, des de la segona meitat del segle XX, tot i això, és un exemple de la perduració d'aquesta activitat industrial al municipi que manté en la part d'acabats del material l'evolució de la tradició del treball de la pedra. Aquest tipus d'indústria ha estat molt important i arrelada al municipi. | 41.7716700,2.0056100 | 417353 | 4624903 | 08128 | Monistrol de Calders | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom oficial de l'explotació és Pedrera de Monistrol, tot i que el nom que més utilitza la gent del poble és la Pedrera d'en Sala.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 81001 | Pedrera de la Baresma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-baresma | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat/pedreres.html | XX | la pedrera no està en ús, però és perfectament identificable. | Pedrera per l'extracció de pedra del tipus sorrenc, actualment en desús. Es pot observar un gran front d'explotació d'uns cent metres de llargada, orientat d'est a oest. Actualment, tot i que és perfectament visible el tall de la roca, la vegetació herbàcia i matollar ha ocupat alguns raconets. | 08128-67 | al Serrat de la Baresma, prop de Colljovà. | Consta que la pedrera es va posar en funcionament pels volts dels anys 60 del segle XX de la mà de l'empresari Jaume Mitjans. | 41.7619700,2.0331400 | 419629 | 4623800 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona on hi ha la pedrera encara s'hi poden trobar antigues feixes de conreu de vinya.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||
| 81002 | Pedrera dels Soleis de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-dels-soleis-de-rubio | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat/pedreres.html | XX | resta abandonada i la vegetació ha anat recuperant l'espai de l'explotació. | Antiga pedrera de roca calcària, l'única d'aquest tipus de pedra del municipi. Es tracta d'una explotació en desús, que de fet va estar en activa molt poc temps degut a la poca rendibilitat que s'aconseguia. L'àrea explotada és relativament petita, mostrant un front d'extracció d'uns vint metres de llargada i de poca potència. Són visibles una pila de pedres a peu del camí que permet identificar la pedrera. | 08128-68 | a la zona de llevant del terme municipal, a peu del camí de la Clusella. | La posada en funcionament d'aquesta pedrera data dels anys 40 del segle XX, tot i que va tenir una durada molt breu, malgrat que la pedra calcària és de més qualitat que la sorrenca, material que s'extreia a la resta d'explotacions del municipi. | 41.7600900,2.0418100 | 420347 | 4623583 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 81005 | Pedrera de Mussarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-mussarra | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat/pedreres.html | XX | no té activitat extractiva de fa molts anys. | Es tracta d'una antiga pedrera de pedra sorrenca, amb dos grans fronts d'extracció visibles; una àrea d'actuació té uns cent metres de llargada i orientat est a oest , i l'altre, de nord a sud, amb un front d'extracció més curt. La zona d'explotació és clarament identificable degut als talls verticals que han quedat visibles en el terreny natural. | 08128-71 | situada a peu del camí que des del coll de Lligabosses porta cap al mas Mussarra. | L'activitat extractiva en aquesta pedrera es va iniciar pels volts de l'any 1942 de la mà dels germans Pere i Joan Jornet de Castellgalí. Durant els primers anys de treball, la bibliografia recull que molts monistrolencs, a més d'altres feines, també realitzaven treballs temporals a la pedrera per tal de completar el seu sou, fent que en alguns moment la pedrera arribés a comptar amb cinquanta treballadors. En la bibliografia també s'esmenta que d'aquesta explotació va sortir la pedra que es va emprar per construir l'església de Crist Rei i per reconstruir la del Carme,ambdues de Manresa, també pedra per l'Hospital de la Vall d'Hebron, junt amb d'altres obres públiques especialment durant el franquisme. L'any 1947 els germans Jornet es van separar a nivell empresarial; Pere, el gran impulsor de l'activitat minera de la pedra a Monistrol, va iniciar l'activitat extractiva a la pedrera del Bosc, relativament a prop d'aquesta. | 41.7407200,2.0020300 | 417015 | 4621470 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||
| 81006 | Pedrera del Coll de Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-coll-de-portella | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat/pedreres.html | XIX-XX | les restes de la pedrera estan mig amagades entre la vegetació que hi ha anat creixent, tot i que les seccions de tall de la roca són visibles. | Es tracta d'una pedrera de pedra sorrenca de molt bona qualitat amb diferents frons d'explotació, almenys cinc, tots de poca grandària. L'àrea d'extracció és identificable, podent observar alguns dels dels talls verticals resultat de l'explotació, així com les marques de tasconeres, forats per les barrines o fins i tot algun bloc de pedra escairat. La majoria dels fronts queden situats més en el vessant que obra cap a llevant, tot i que també n'hi ha almenys un, en un extrem d'un petit altiplà. | 08128-72 | a la serra que s'aixeca al sud-est del nucli de Monistrol de Calders. | Es considera que és la pedrera que s'ha explotat de més antic al terme de Monistrol de Calders. D'aquesta explotació consta que en va sortir la pedra per construir l'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders (en la bibliografia no es concreta si la pedra era per la primera església medieval, per les importants obres del segle XVIII o per alguna de les actuacions del segle XIX, com la construcció de la capella fonda). Posteriorment, als anys 40 del segle XX es va tornar a posar en funcionament, sembla que per un període d'uns cinc anys, entre el 1947 i el 1952 per part de Joan Jornet, qui havia estat explotant junt amb el seu germà Pere la propera pedrera de Mussarra; l'empresa de Joan Jornet va esdevenir la que més activitat va tenir al municipi, tenint en explotació diverses pedreres del municipi. | 41.7568700,2.0071300 | 417460 | 4623259 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La pedrera estava ubicada en una zona que degut a la pròpia orografia del terreny, dificultava les tasques de treball i transport del material.L'emplaçament de la pedrera és en una zona que té molt bon domini visual sobre el nucli de Monistrol de Calders i en conjunt, amb bones vistes vers la zona de llevant. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||
| 81007 | Serrat de la Rectora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-rectora | -DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J. (1995): L'arqueologia al Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GIBERT REBULL, J. (2011): L'alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Tesi doctoral, director: Ramon Martí Castelló; Universitat Autònoma de Barcelona. | consta que no es conserven les tombes i que les dues sitges excavades a la roca es van reomplir amb terra. | A l'indret anomenat Serrat de la Rectora, consta es localitzaren diverses restes arqueològiques, com a conseqüència d'una actuació de remoció de terres a la zona. Segons es recull en la bibliografia es tractaria d'unes tombes en caixa de lloses i, a prop d'aquestes, unes sitges excavades a la roca. Pel que fa a les tombes localitzades, s'esmenta que eren tres o quatre (segons les fonts); tal i com s'ha citat, correspondrien a sepultures construïdes en lloses, avui dia desaparegudes, en les que s'hi localitzaren restes òssies; també consta que, a més d'aquestes tombes, s'identificà una altra cista, 'situada en una posició més marginal, en la qual el crani del difunt reposava sobre una pedra circular' (PERARNAU, J.; PIÑERO, J.:1993, pg. 148-149). En relació a les sitges sembla que es tracta de dos dipòsits excavats a la roca, els quals es van reomplir amb terra; es cita que a les sitges no s'hi localitzà cap objecte d'interès. Una de les sitges està ubicada al costat de la que anomenen l'alzina del cisteller. Al lloc també hi ha un mur de pedra seca que discorre longitudinalment per la carena. | 08128-73 | al nord-est del nucli urbà; s'hi accedeix des d'una pista a la urbanització de Saladic. | Es desconeix la cronologia de les restes que consten localitzades al Serrat de la Rectora, en el moment en que es van trobar no es recull que es realitzés cap tipus d'intervenció arqueològica amb seguiment. De fet, pel que fa a les estructures d'enterrament consta que es van destruir. A la bibliografia es recull a manera d'hipòtesis que es podria tractar de tombes medievals pel fet que s'esmenta que eren del tipus caixa de lloses, tot i això la manca d'informació no permet apuntar una cronologia específica. | 41.7641200,2.0235500 | 418834 | 4624048 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 81016 | Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cinto-1 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer Xic. En planta s'organitza amb dues façanes afrontades als carrers Xic i Torrent, configurant una unió aixamfranada. El tractament textural de la superfície de les façanes és diferent segons la situació; així, els murs que afronten al carrer Torrent i fins a la línia de forjat de la primera planta, presenten un paredat comú amb carreus de pedra irregulars que s'estenen fins el xamfrà i part de la superfície dels baixos de la façana del carrer Xic on formen una zona de sòcol alt. La resta de la façana del carrer Torrent, és a dir, la superfície de la segona planta fins el coronament de la façana, presenta uns murs realitzats amb obra vista de maó massís. Per contra, la façana del carrer Xic presenta una superfície de paraments revestida per un arrebossat simple des de la zona de sòcol fins al ràfec de la coberta. Un altre element destacable és el coronament de la façana del carrer Torrent que segueix els paràmetres formals d'una concepció barroca, amb una zona de capcer rematada per una cornisa que combina línies corbes i rectes. També destaca una balconada a nivell de la primera planta que s'estén per les dues façanes inclòs el xamfrà i que atorguen a l'edifici un caràcter monumental. La llosa del la balconada és d'obra amb el reforç de mènsules de ferro simples; també és de ferro de la barana, realitzada amb perfils helicoïdals i passamà senzill. Pel quer fa a les obertures, aquestes tenen un tractament diferent segons la seva situació; així, a la façana del carrer Torrent i a nivell de planta baixa es disposen tres obertures amb emmarcaments d'obra vista, amb llinda d'arc de mig punt rebaixat, emmarcaments que destaquen dels murs de pedra. A la primera planta i encarats a la balconada se situen tres finestres amb emmarcaments d'obra vista i llindes en forma d'arc escarser realitzades amb diverses filades de maó de pla. A la segona planta les obertures (tres finestres) són molt senzilles, amb uns emmarcaments simples a base d'elements de pedra artificial. El coronament de la façana està realitzat a base d'obra vista de maó de pla que sobresurt lleugerament de la línia de façana i segueix les corbes corresponents. Les obertures de la façana del carrer Xic segueixen uns paràmetres idèntics, és a dir, emmarcaments d'obra vista que sobresurten del revestiment de la façana, llevat de les formes rectes de les llindes de les finestres de la primera planta. El caràcter monumental del conjunt resta palès en el tractament textural diferenciat de les dues façanes. | 08128-82 | c/ Xic, 1; edifici situat a l'extrem del carrer Xic fent cantonada amb el carrer Torrent. | L'ocupació de les parcel·les del carrer Xic es documenta del segle XVIII en endavant, tot i que aquest edifici podria tractar-se d'una construcció d'inicis del segle XX, les característiques arquitectòniques observades fan pensar que podria tenir una primera fase més anterior (potser del segle XIX) i una reforma i remunta posterior de les primeres dècades del segle XX. Caldria però contrastar documentalment aquesta hipòtesis. És interessant la solució arquitectònica del darrer nivell de la façana principal, la que afronta al carrer Torrent, la qual compta amb un darrer nivell obrat únicament amb mur de maó massís vist i clou la façana un coronament geomètric simple però que atorga interès a l'edifici. | 41.7603800,2.0153000 | 418144 | 4623641 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 81053 | Mirant els estels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirant-els-estels | XX | Es tracta d'una escultura abstracte exempta formada per diferents peces de formes allargades i col·locades a partir de diferents tipus de creuaments, prenent una disposició vertical allargada. Un bloc de pedra disposat sobre una peanya també de pedra. L'obra és de bronze i ferro forjat; les mesures aproximades són 350 x 102 cm. | 08128-119 | dins el recinte del Parc del Serrat. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7614100,2.0130900 | 417961 | 4623757 | 1963 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Emili Colom i Comerma | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||
| 81064 | La puntaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-puntaire | XX | Es tracta d'una escultura figurativa exempta formada en un únic bloc de pedra on es presenta una figura femenina asseguda, agafant un objecte entre les mans que està suportat damunt del genoll esquerre i que representa un coixí de fer puntes. El tractament de l'escultura és a partir d'un estil esquemàtic i sintètic. L'obra és de pedra rosa d'Alacant, les mesures aproximades són 180 x 100 x 100 cm i 5.500 kg de pes. | 08128-130 | a la confluència del camí de Can Mitjans amb el carrer Pare Mundet. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7614500,2.0143700 | 418068 | 4623760 | 1965 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Benjamín Mustieles Navarro | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||
| 81075 | Dona conquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dona-conquesa | XX | Es tracta d'una escultura damunt una peanya de pedra on es presenta, en un bloc tallat en formes geomètriques, una figura femenina en relleu que sobresurt del pla posterior. La figura està col·locada en posició dreta, en postura estàtica, amb vestit llarg fins als peus. En general, les formes i traços de l'escultura són molt esquemàtics, sense profusió de detalls. La peça és de pedra calcària amb unes mesures aproximades de 201 x 103 cm. | 08128-141 | a l'inici del Carrer del Repetidor | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7583500,2.0154700 | 418155 | 4623415 | 1966 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Charles Henry Collet Colomb | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||
| 81084 | La Golarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-golarda | -AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | algunes zones s'hi acumulen deixalles; segons algunes notícies també ha estat objecte d'alguns abocaments de contaminants. | La riera Golarda discorre dins el terme de Monistrol de Calders entrant al municipi pel costat nord-est i prenent un recorregut sinuós vers el sud-oest, desembocant al riu Calders a la part central del terme, just al costat nord del poble. A la part inicial de la riera, en el veí municipi de Moià, rep el nom de riera de Marfà, un cop recollides les aigües dels primers torrents que hi desaigüen, adopta el nom de la riera Golarda. Així, adopta el nom de Golarda aproximadament des del paratge i mas de la Datzira (on hi ha les restes d'un antic molí) fins a abocar les aigües al riu Calders, per tant, tot el seu recorregut dins el terme municipal de Monistrol de Calders; tot i que en alguns trams popularment se l'ha anomenat amb altres noms. | 08128-150 | a la part nord-est i centre del terme municipal. | Es tracta d'una riera que com pràcticament la gran majoria de cursos fluvials ha estat font d'aprofitament hídric de maneres diverses, especialment a partir de l'època medieval però de manera més intensa i impactant des d'època moderna i contemporània. En aquest sentit les seves aigües han estat aprofitades, sovint a partir de canalitzacions i/o construcció de preses al llarg del seu recorregut que han facilitat la utilització de l'aigua pel rec d'horts i terres de conreu, així com per fer funcionar molins sobretot fariners instal·lats al seu redós o altres elements o petites indústries accionades mitjançant la força hidràulica. | 41.7667300,2.0139400 | 418039 | 4624347 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81084-foto-08128-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81084-foto-08128-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la riera Golarda compta amb zones d'interès naturalístic, paisatgístic, i social, com són els Gorgs Blaus o la zona de la resclosa del Pla de Cardona (conegut popularment com les Dutxes); alguns d'aquests espais són freqüentats com a zones de bany durant el període estival. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||
| 81085 | Riera de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-joan | -AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | La riera de Sant Joan discorre dins el terme de Monistrol de Calders en sentit sud-est vers el nord-oest, des de la zona de Rubió recollint les aigües de diversos torrents, dirigint-se cap al nucli urbà que creua pel seu interior i dirigint-se vers la zona central del terme, al nord del poble, just a la zona del pont del Collet on s'uneix a les aigües de la riera Golarda per conformar el riu Calders. En el darrer tram de la riera pel nucli urbà, el trajecte conforma una gran corba a manera quasi de meandre, zona on s'urbanitzà una de les primeres àrees de creixement del nucli a partir de finals del segle XVII, anomenat Poble Avall. | 08128-151 | el seu trajecte discorre per gran part de la zona de llevant i central del terme municipal. | En el recorregut de la riera les seves aigües van ser i són aprofitades per diverses utilitats, tals com alimentar molins per generar força hidràulica per moure les seves moles, com el Molí d'en Sala, el Molí d'en Saladic, els Molins del Solà, o també altres tipus d'indústries com una petita serradora, o refrigerar el sistema de gas pobre de la fàbrica tèxtil Clarassó situada dins el nucli urbà; les aigües han estat i són emprades per al rec de la gran quantitat d'horts que hi ha hagut a redós de la riera. En el recorregut de la riera es localitzen algunes preses i canalitzacions per a l'acumulació i conducció de l'aigua. | 41.7566600,2.0182100 | 418381 | 4623225 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81085-foto-08128-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81085-foto-08128-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al llarg del trajecte de la riera trobem altres elements d'interès patrimonial i naturalístic com són les Font de Rubió. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 81086 | Riera de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-lom | -AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | La riera de l'Om discorre dins el terme de Monistrol de Calders des de la zona sud vers el nord, vessant les seves aigües a la riera de Sant Joan dins el nucli urbà, al nord de la masia el Solà. El torrent neix al veí municipi de Granera, per on discorre un curt recorregut abans d'entrar en terme de Monistrol de Calders, a la zona de l'Otzetó. | 08128-152 | el trajecte de la riera discorre per la meitat sud del terme municipal. | 41.7548300,2.0109700 | 417777 | 4623028 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81086-foto-08128-152-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El tram que discorre dins el municipi de Granera rep el nom de Torrent de l'Om. En el seu darrer tram compta amb un interessant bosc de ribera al seu entorn | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 81087 | El Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-calders | -AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | algunes zones s'hi acumulen deixalles; segons algunes notícies també ha estat objecte d'alguns abocaments de contaminants. | El riu Calders neix al terme de Monistrol de Calders, concretament al nord-oest del poble, a partir de la unió de les aigües de les rieres Golarda i la de Sant Joan. A partir d'aquí el riu fa un recorregut tortuós en sentit nord, nord-oest, fins a sortir del terme municipal per continuar pel veí municipi de Calders i més endavant Navarcles, fins arribar al riu Llobregat del qual és afluent. | 08128-153 | el seu trajecte discorre per la meitat nord del terme municipal,des de la zona central vers el nord. | Les aigües del riu Calders han estat històricament aprofitades amb diverses finalitats, com rec d'horts i camps de conreu, o abastiment de diferents tipus d'indústries que utilitzaven la força hidràulica, com el Molí de la Païssa o posteriorment la Fàbrica tèxtil i colònia Clarassó, entre altres. | 41.7682200,2.0106000 | 417763 | 4624515 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81087-foto-08128-153-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al llarg del seu trajecte el Calders discorre per un recorregut que conforma diversos meandres. Al seu entorn trobem el bosc de ribera que l'acompanya és d'interès patrimonial des del punt de vista natural, per la pròpia vegetació característica d'aquest tipus de boscos, així com per ser refugi de fauna associada a aquestes comunitats vegetals. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||
| 81088 | Codro Barret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codro-barret | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | afectat per l'erosió propocada pels fenòmens meteoròlogics. | Es tracta d'una roca singular per la seu aspecte i perfil visible des de diferents indrets del municipi. Pren forma allargada a manera de monolític ample i vertical damunt del qual destaca un gran bloc de més amplada que la base i amb una part que en sobresurt. La roca de la part inferior és de tipus sedimentari, d'aglomerat, i el bloc superior és de tipus sorrenc; l'estrat de la zona de contacte entre ambdós es mostra molt més erosionat que la resta. La forma que adopta recorda a un barret, fet que a determinat la popularització del nom. | 08128-154 | a la zona central del municipi, a la zona coneguda com racó o sot de l'Arç, a l'extrem d'una carena. | 41.7510400,2.0239100 | 418848 | 4622595 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81088-foto-08128-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81088-foto-08128-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El bloc superior mostra un forat, segurament resultat dels processos erosius. La seva peculiar forma ha fet que esdevingui un element d'interès paisatgístic. Es localitza en una zona de difícil accés. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 81089 | Codro Llampat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codro-llampat | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | afectat per l'erosió propocada pels fenòmens meteoròlogics. | Es tracta d'una roca singular coneguda al poble sota la denominació de codro Llampat, és un bloc de conglomerat que té una forma tendint a cúbica. El codro està situat damunt una placa de roca sorrenca que té una lleugera inclinació. A la part inferior s'hi va construir una paret de pedra seca, aprofitant el roc per fer una petita barraca. | 08128-155 | A la zona central del municipi, al lloc anomenat Solell del Codro Llampat. | 41.7603200,2.0250400 | 418953 | 4623625 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom de codro el reben un seguit de pedres singulars que es caracteritzen per alguna forma peculiar que facilita que se les denomini i distingeixi. Sembla que la utilització del nom codro és específic de Monistrol de Calders.Segons recull la tradició oral sembla que rep el nom perquè en algun moment rebé l'impacte d'un llamp.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 81090 | Codro Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codro-bolet | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | afectat per l'erosió propocada pels fenòmens meteoròlogics. | Es tracta d'una roca singular corresponent a un bloc de forma arrodonida, de roca sedimentària (conglomerat) assentat en una veta de margues que ha facilitat l'erosió d'aquesta part, i que ha afavorit que la forma arrodonida del bloc destaqui damunt d'una petita base com a punt de suport. La seva ubicació i forma ha determinat que se l'anomeni com a codro Bolet. | 08128-156 | Al nord-est del nucli urbà, a la zona de Pumanyà, prop del camí de Marfà. | 41.7696600,2.0402200 | 420227 | 4624647 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 81091 | Codro Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codro-gros | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | afectat per l'erosió propocada pels fenòmens meteoròlogics. | Es tracta d'una roca singular corresponent a un gran bloc de roca sorrenca que destaca a la zona per la seves dimensions, segurament la seva ubicació ha facilitat que sigui molt visible i de retruc que s'hagi posat en relleu per la població | 08128-157 | a la urbanització Masia del Solà, a peu de l'accés a la piscina municipal. | 41.7546200,2.0166400 | 418248 | 4623000 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest codro també rep el nom de Pedró Gros, essent un lloc destacat on es feia la benedicció del terme; aquest nom el rep en contraposició a la creu de terme o Pedró petit.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 81092 | Codro del Serrat de la Trompa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codro-del-serrat-de-la-trompa | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | afectat per l'erosió propocada pels fenòmens meteoròlogics. | Es tracta d'una roca singular que pren una forma característica com a efecte de l'erosió. De fet són dos blocs de pedra sorrenca, l'un situat damunt de l'altre. El bloc inferior té una forma més aviat vertical, amb una amplada menor respecte del bloc superior. En el bloc superior s'hi identifiquen alguns forats i marques incises. | 08128-158 | A la zona est del terme, al Serrat de la Trompa, prop del límit municipal amb Granera. | 41.7416300,2.0293300 | 419287 | 4621546 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es localitza en una zona de difícil accés, a l'extrem d'un tall de roca.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 81093 | Gorgs Blaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-blaus | -AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | Es tracta d'un paratge caracteritzat per una zona rocosa engorjada a través de la qual discorre la riera Golarda. Sembla que rep aquest topònim per la coloració que pren la superfície de la roca, una tonalitat gris blau, especialment els dies de pluja o humitat. La roca és de tipus aglomerat (sedimentari) amb la superfície erosionada per l'acció especialment de l'aigua. En aquest tram, la riera Golarda queda encaixonada entre les parets de roca, alguns trams més a manera de congost; en part del recorregut de la riera per aquest tram hi ha diverses olles o gorgs, basses de formes arrodonides formades en la roca per acció de l'aigua. | 08128-159 | a la riera Golarda, prop del camí que porta a la masia la Coma. | 41.7738700,2.0258500 | 419038 | 4625128 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81093-foto-08128-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81093-foto-08128-159-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sovint, a l'estiu, l'indret ha estat freqüentat com a lloc de bany per a la població de Monistrol de Calders, així com dels seus visitants. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 81094 | Bauma de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-coma | -AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | al seu interior hi ha despreniments de la roca. | Es tracta d'una gran balma formada al peu de la riera Golarda, que conforma un espai ampli, allargat i força profund, orientat al nord, comptant amb una gran visera de roca sorrenca. El terra de la balma és la mateixa roca, tot i que a gran part del seu l'interior hi ha diversos despreniments de plaques de la roca del sostre. A l'extrem més de ponent, part de la balma rep l'aigua del mateix curs fluvial de la riera. L'accés a la balma és a partir d'un petit corriol que s'inicia al costat del camí de la Coma. A la part central de l'interior de la balma hi ha una font. | 08128-160 | a la zona nord-est del terme municipal, al peu de la riera Golarda. | 41.7748300,2.0387800 | 420114 | 4625223 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Pocs metres aigües amunt hi ha la resclosa de la Coma.Accés difícil, des de la zona de l'horta de la Coma.S'empra el nom bauma, el qual és emprat de manera habitual a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 81095 | Font de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-coma-0 | -AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | La font de la Coma està situada a la zona central de l'interior de la balma de la Coma; concretament hi ha una mena de pica que s'ha anat cobrint de tosca o calç, en part formada per la sedimentació calcària de la pròpia aigua i en la que s'hi ha el clot que recull el degoteig de la roca. | 08128-161 | a la zona nord-est del terme municipal, al peu de la riera Golarda; a la Balma de la Coma. | 41.7748300,2.0387800 | 420114 | 4625223 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||||
| 81096 | Cova de l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lermita-0 | http://caudelguille.net/caus/541-ermita-cova | Es tracta d'una cova que es localitza en una zona rocosa de gresos amb parets molt estratificades; es tracta d'una cavitat d'una sola galeria, amb un recorregut aproximat d'uns 7,5 metres. A la zona de la boca de la cova hi ha una figuera que ajuda a ubicar la cavitat. | 08128-162 | A la zona sud-est del terme municipal, accés a partir del corriol que va al Serrat del Moro. | 41.7374400,2.0268500 | 419075 | 4621083 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Situada prop de la balma i tomba de l'Ermità. De difícil accés i localització.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 81097 | Salt de la Baga Cerdana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-baga-cerdana | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | Es tracta d'un salt d'aigua situat al Torrent de la Baga Cerdana, també anomenat Riera de l'Om. Aquest salt queda ubicat uns 500 metres al nord-oest de la masia de la Coma. El salt és provocat per un tall abrupte del terreny en la llera del curs fluvial del torrent. El salt és d'entorn als vint metres d'alçada, estant conformat en una gran placa de roca que a la vegada forma una balma a la part inferior. Segons expliquen els veïns aquest balmat era emprat com a lloc de pas pels habitants de la Coma quan el cabal de la riera Golarda no els permetia creuar-la. Als peus del salt s'ha format un gorg. | 08128-163 | Al nord del terme municipal i també al nord de la masia la Coma. | 41.7848000,2.0281800 | 419245 | 4626340 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81097-foto-08128-163-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autors de les imatges: Jordi Miralles Ferrer i Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 81098 | Fonts de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-de-rubio | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | Les fonts de Rubió, també anomenats brolladors de Rubió, són un seguit de petits brolladors, de fet, uns afloraments d'aigua que surten d'una diàclasi de la roca, en part sota del nivell de l'aigua. Pren el nom de la masia propera. També hi ha qui les anomena 'Bullidors de Rubió' perquè la seva surgència provoca un efecte similar a quan s'inicia el punt d'ebullició de l'aigua. | 08128-164 | a la riera de Sant Joan, entre el Molí d'en Sala i la masia de Rubió. | 41.7557300,2.0343300 | 419720 | 4623106 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81098-foto-08128-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81098-foto-08128-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És difícil de veure la sortida d'aigua. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 81099 | Les Cabres Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cabres-encantades | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | Es tracta d'un conjunt de roques que es troben a la llera de la riera de l'Om. L'acció de l'aigua amb el pas del temps ha anar donant forma a les roques a través de les diàclasis de la pròpia roca, tot erosionades i creant formes curioses. El seu aspecte ha facilitat que se les anomenés com a cabres encantades. | 08128-165 | a la riera de l'Om, a la zona on el camí que porta a l'Om creua el curs fluvial. | 41.7494100,2.0106800 | 417746 | 4622427 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81099-foto-08128-165-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 81100 | Gorg de Saladic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-saladic | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | Gorg format a la riera de Sant Joan, aigües amunt del poble, sota de la masia que rep el mateix nom, Saladic i prop de les restes que s'identifiquen amb el possible molí d'en Saladic. La riera conforma una bassa força arrodonida, a manera de gorg. És lloc concorregut a l'estiu com a zona de bany. | 08128-166 | A la riera de Sant Joan, aigües amunt del Molí d'en Saladic, just per sota de la Masia Saladic. | 41.7556500,2.0224100 | 418729 | 4623109 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81100-foto-08128-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81100-foto-08128-166-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 81102 | Font del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rossinyol-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | la font es troba coberta de sediment. | Es tracta d'una font d'abastiment d'aigua de la masia el Rossinyol; actualment es troba molt coberta de terra i vegetació, fet que dificulta la seva identificació. A l'indret hi ha presència d'humitat i sovint d'aigua fet que facilita la seva localització. | 08128-168 | Situada a uns 140 metres al nord-est de la masia el Rossinyol. | 41.7316000,2.0134800 | 417956 | 4620447 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Està situada a molt poca distància del forn d'obra del Rossinyol i a peu d'un camí.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 81103 | Font dels Planters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-planters | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | Es tracta d'una font situada en un racó a tocar d'un angle format per una roca i un marge de pedra seca. Al lloc hi ha un tub encastat a la paret que permet la sortida de l'aigua. El lloc és frescal i cobert de molsa. | 08128-169 | Situada a la part alta de la Llandriga, quedant a ponent del Forn del Peneta. | 41.7593000,2.0066500 | 417423 | 4623529 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 81105 | Faig de la Baga de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-de-la-baga-de-la-coma | Es tracta d'un exemplar de faig, 'Fagus sylvatica', que es considera una raresa per la seva ubicació latitudinal ja que es troba a 480 metres, fet excepcional i gent habitual en aquest tipus d'espècie. | 08128-171 | a la Baga de la Coma, al sud-est de la masia, a tocar de la riera Golarda. | 41.7758300,2.0423600 | 420412 | 4625331 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81105-foto-08128-171-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La localització i dades han estat facilitades per Jordi Jaume Miralles; segons ha pogut contrastar, sembla que l'exemplar ja apareix en imatges de l'any 1956.Autor de les imatges: Jordi Miralles Ferrer. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 81171 | Font del Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-poble-1 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XIX-XX | La surgència d'aigua de la font està situada a la mateixa llera de la Riera de Sant Joan, per sota de la part final del carrer Nou, al sud-oest del poble. Concretament és una de les fonts del municipi en la que l'aigua surt calenta, a una temperatura entorn als 20 graus centígrads. | 08128-237 | a la riera de Sant Joan, a Poble Avall, pocs metres aigües avall de la Font de Ca l'Estiragués. | 41.7598800,2.0101700 | 417717 | 4623590 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'aigua d'aquesta surgència és aprofitada com a aigua de boca pel poble; de fet, a l'indret de la font hi ha el punt de captació de l'aigua que és bombejada cap al dipòsit municipal que hi ha situat al Serrat de la Rectora.També rep el nom de Font de Cal Feló i Fonts Calentes degut a la temperatura a la que surt la seva aigua | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 81242 | Fons de la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders a l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-parroquia-de-sant-feliu-de-monistrol-de-calders-a-larxiu-episcopal-de-vic | http://www.abev.net/ | XIX-XX | El fons de la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic no és molt extens i inclou documentació des de la segona meitat del segle XIX en endavant. Concretament compta amb Llibres sacramentals: dos llibres de Baptismes i Confirmacions (1878-1902; 1903-1935), un llibre de Casaments (1857-1878) i un llibre de Defuncions (1878-1936). En el fons també hi ha documentació escassa referent a l'administració civil del terme de Monistrol de Calders, corresponent a relacions jurades de finques rústiques i ramaderia (ca. 1880?). | 08128-308 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En altres fons de l'Arxiu Episcopal es pot localitzar informació sobre Monistrol de Calders, encara que no forma part específicament del fons del municipi; bàsicament la sèrie de visites pastorals que inclouen les visites a la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Caldes des de 1331 a 1857. | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 81243 | Fons de Monistrol de Calders a l'Arxiu Comarcal del Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-monistrol-de-calders-a-larxiu-comarcal-del-bages | http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/bages/ | XIX-XX | En el fons de l'Arxiu Comarcal del Bages es localitza documentació i notícies documentals del municipi de Monistrol de Calders, però no com a fons específic sinó formant part d'altres fons. És el cas dels Llibres de Comptadories d'Hipoteques de Manresa que en diferents llibres s'hi localitzen un bon nombre de referències a escriptures de terres, cases, horts, finques, etc. que formen part del municipi de Monistrol de Calders i datades bàsicament del segle XVIII. Tanmateix, a l'Arxiu hi ha el fons del Districte Notarial de Manresa, amb documentació entre el 1251 i el 2010, i el fons de Notaries foranes, amb documents datats entre el 1343 i el 1833; fons en els quals es pot localitzar documentació referida a Monistrol de Calders. A més a més, en els fons d'institucions es custodia documentació referent a la Cambra Agrària Local de Monistrol de Calders, del 1947-1994; inclou els estatuts aprovats a l'octubre de 1979. | 08128-309 | Arxiu Comarcal del Bages. Via de Sant Ignasi, 40, 08241 Manresa | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 81247 | La Bauma Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-freda | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | Gran balmat conformat en una zona de roca d'aglomerat situada en un meandre de la riera de l'Om, compta amb una gran visera de roca sota la qual s'obra una amplia obertura orientada a migdia. L'espai del balmat és allargat, d'amplada i alçada considerable. Té molt bona orientació i situada a tocar del torrent. A l'interior s'hi observen escasses restes de murs. | 08128-313 | a la zona sud-est del terme municipal. A tocar de la riera de l'Om, al vessant nord de la costa. | 41.7362400,2.0235700 | 418801 | 4620953 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81247-foto-08128-313-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la denominació s'empra la forma bauma, la qual s'utilitza habitualment a la zona.Autors de les imatges: Jordi Gual Purtí i Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 81248 | Fita tritermenal Calders, Monistrol de Calders i Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-tritermenal-calders-monistrol-de-calders-i-talamanca | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVI-XVII | la superfície de la pedra està lleugerament erosionada i amb presència de líquens. | Fita de delimitació dels termes municipals de Calders, Monistrol de Calders i Talamanca; es tracta d'una peça monolítica encastada al terreny natural en el punt d'unió i contacte dels tres termes municipals. El bloc de pedra és de base més o menys rectangular allargada, amb la part superiot acabada en forma tendint a semicircular, tot i que amb parts escapçades, en part resultat d'alguns trencaments produits amb el pas del temps; compta amb detalls incisos a cada costat. A un costat s'identifica el que podria ser un 9 i un 6 o un 9 i una C, i a l'altre costat, poc llegible, semblaria una T. | 08128-314 | a l'extrem més occidental del terme municipal, a l'inici del Serrat del Vintró. | El municipi de Monistrol de Calders es va conformar l'any 1934, concretament el 5 de juliol, com a resultat de la segregació del veí municipi de Calders. Aquesta fita es correspondria a una de les fites antigues de delimitació del terme entre Calders i Talamanca. | 41.7529800,1.9789200 | 415110 | 4622854 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||
| 81250 | Salt del Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-torrent-de-colljova | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | Es tracta d'un salt d'aigua situat al Torrent de Colljovà, afluent de la Golarda. Es tracta d'un salt provocat pel tall abrupte del terreny, la roca natural, en la llera del curs fluvial del torrent. El Torrent de Colljovà compta amb un cabal irregular d'aigua, amb períodes en els quals pràcticament no hi discorre aigua, tot i que en èpoques de pluges intenses augmenta el seu cabal conformant un bon salt d'aigua en aquest indret. | 08128-316 | en el curs del Torrent de Colljovà, per sota la pista i Pedrera de Pumanyà o de Coll Girant. | 41.7686700,2.0249700 | 418958 | 4624552 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||||
| 81253 | Pou de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lom | tot i que encara es manté gran part de l'estructura aèria del pou, aquesta està parcialment ensorrada. | Estructura d'un pou d'aigua de planta circular, bastida en mur fet de pedres de tall irregular i mides diverses, tot unit amb morter de calç. El pou es troba emplaçat al vessant sud-est de l'indret on hi havia la masia i on es localitzen les restes del paller, a una distància entorn als 25 metres. Es conserva parcialment la part superior i aèria del pou. | 08128-319 | a l'àrea central de la zona sud del terme municipal, vers el sud-est de les restes de la masia l'Om. | 41.7396800,2.0211900 | 418607 | 4621337 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 81254 | Rellotge de sol del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-bosc | algunes parts del revestiment han desaparegut. | Rellotge de sol de vareta orientat al sud, realitzat en un plafó rectangular, no s'identifica bé el material, semblaria pedra polida o ceràmica, sobre el qual hi ha el dibuix del rellotge incís. És del tipus vertical declinant amb orientació més o menys al sud. La part superior del rellotge està decorat amb un dibuix d'un sol amb raigs, part dels quals s'allargen conformant les línies de les hores. Els números són xifres romanes i estan incisos a l'extrem de les línies que indiquen les hores D'altra banda, a la part inferior hi ha la inscripció 'jo sense sol i tu sense fe, no val(em) res'. | 08128-320 | a la façana sud de la masia el Bosc, a prop de la cantonera de ponent. | 41.7536600,2.0015500 | 416992 | 4622908 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||||
| 81256 | Font de la Baga del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-baga-del-coll | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. Https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_la_Baga_del_Coll | Font d'una surgència natural, compta amb una estructura d'obra que mostra un frontal cobert amb un revestiment senzill, amb grans blocs de pedra desbastada als extrems laterals i ala part superior. Al frontal hi ha l'aixeta i també un tub que facilita la sortida de l'aigua sobrant, la qual a més és recollida en un petit dipòsit exterior i d'aquest és conduida reaprofitant materials de construcció. L'estructura de la font sembla tractar-se d'un dipòsit on s'acumula l'aigua de la surgència. | 08128-322 | a la zona centre-oriental del terme municipal, prop del camí de Monistrol a Granera. | 41.7512100,2.0337900 | 419669 | 4622605 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 81257 | Font de la Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fabrega | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_la_F%C3%A0brega_(Monistrol_de_Calders) | Font de bassa generada a partir d'una surgència natural. L'aigua que brolla és emmagatzemada en un clot fet al terreny natural tot formant una bassa d'aigua. | 08128-323 | a la zona central de llevant del terme municipal. Prop del camí que porta a Codro Bressol. | 41.7628400,2.0407900 | 420266 | 4623890 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 81259 | Mas Tullars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tullars | les restes conservades visibles són escasses, tot i que hi ha un volum destacat d'enderroc. | Restes d'una construcció situada a la zona del Pla del Trullars, entorn a uns 400 metres al nord de l'indret on hi ha el Dolmen del Pla del Trullars. Les restes visibles consisteixen en les traces d'uns murs bastits en pedres desbastades de mides diverses, també s'hi pot observar l'angle de la cantonera d'algun mur; compta a més, amb un volum d'enderroc que pot cobrir més estructures. | 08128-325 | seguint la pista del Pla del Trullars, passats uns 400 m després del dolmen, a prop del camí. | Es creu que les restes podrien correspondre amb una masia d'origen antic, Gustau Erill ha recopil·lat algunes referències documentals que esmenten el mas. El nom del mas passà a donar nom al Pla del Trullars, designant el pla inclinat on hi havia les quintanes del mas. | 41.7480500,2.0330700 | 419606 | 4622255 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les restes s'ubiquen en un dels indrets més destacats del municipi, essent la zona on es conserven les restes del Dolmen del Pla del Trullars.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 79907 | Bolederes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolederes | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 33. Moià. | XVII-XVIII | S'ha restaurat recentment. | Mas de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana i teulada àrab a dues vessants. La casa s'alça sobre un desnivell, guanyant un pis pel cantó del migdia. La façana situada al cantó de migdia té tres plantes: baixos per corrals i estables amb sostres de volta. El primer pis està destinat a habitatge. Els restants a golfes. A sobre del portal d'entrada d'arc rebaixat, adovellat i avui apuntalat hi ha una finestra emmarcada en pedra picada. La paret nord, de dos pisos, té una porta rectangular per on avui s'accedeix a l'habitatge. A ponent hi ha un cos adossat construït a principis de segle, a fi de guardar-hi palla. A l'interior hi ha una llinda utilitzada com a material reaprofitat per a la construcció d'una paret on hi ha una inscripció: '1693 Franche Boladeres '. La dependència que avui s'utilitza com a lavabo té grans blocs de pedra picada molt ben treballada, que disposats de manera molt regular formen el terra. | 08138-20 | A 10 km al nord-est de la vila. Ctra. N-141 direcció a Vic, Km 29,5. Als afores de la vila. | El mas que pertanyia a la Parròquia de Ferrerons és ja documentat en el s. XV. | 41.8380100,2.1506000 | 429476 | 4632140 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Al 1810 s'hi van fer reformes importants, sobretot a la part del pis superior.Es troba situat en el coll on té origen la riera del Gai. Pertany a l'antiga parròquia de Ferrerons. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Mas Bolederes, Mas Boladeres. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||
| 79950 | Cal Tapadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tapadores | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Lama , L (2007), font oral. Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. www.artehistoria.jcyl.es | XIX | Edifici-nau industrial de tipologia anglesa d'uns 50 m de llarg per 10 d'ample. És l'únic exemple que resta a la vila. Consta de dues plantes. A la façana es van repetint els mateixos mòduls que presenten a la part superior una obertura petita i una de gran, i a la inferior dues possibles obertures (una d'estreta i un altra més ampla). Part de l'edifici ha sofert una reconversió en habitatges unifamiliars adossats: la planta superior ha passat a habitatge (l'obertura gran s'ha transformat en balcó) i la planta inferior en establiment comercial, obrint la porta estreta que condueix a l'habitatge. L'estructura d'aquesta construcció és suportada mitjançant uns pilars de ferro colat, típics d'aquestes estructures angleses. La coberta és de teula àrab i els murs de maó i pedra arrebossada. | 08138-63 | Casc urbà - A l'est de la vila - Ctra. de Vic núm. 14-20 | L'any 1890, el paleta i propietari Sebastià Orriols demana un permís d'obra per construir una casa a la carretera. Pel plànol que s'adjunta sabem que es tracta de cal Tapadores. L'octubre de 1891 demana una pròrroga pe acabar les obres i per afegir-hi un cos més. Se li concedeix. AHM, unitat 2347. | 41.8090800,2.0985700 | 425123 | 4628972 | 1890 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Sebastià Orriols | A l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya pareix com a Lienzos Moià i de sobrenom cal Tapadores. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||
| 79953 | Camí Ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-18 | Font i Sentias, J (1994); ' La transhumància. El camí ramader que travessava el Moianès '. Modilianum. Nº 10. Pàg.3. Setembre. Moià. | No es reconeix com a tal | Camí que tenen dret a seguir els pastors amb el seu bestiar transhumant en el desplaçament periòdic per tal d'aprofitar les pastures naturals. El camí ramader que travessava Moià provenia de Castellterçol i travessava la vila vers el nord i sortia del municipi pel collet de la Caseta Alta en direcció al Puig-rodó, camí paral·lel a la carretera actual C-59 direcció a l'Estany. L'itinerari coincideix amb l'actual carretera, passa a prop de la masia de la Coma i baixava fins a la riera de Castellnou. | 08138-66 | De sud a nord de la vila. | El camí que travessava el Moianès procedia del Vallès i el Baix Llobregat i passaven per aquesta carrerada ovelles procedents fins i tot de Begues. El destí eren les terres compreses entre el Pla d'Anyella i Bagà. El viatge durava una setmana. Seguien el camí ral que de Sta. Perpètua es dirigia a Caldes de Montbui, d'aquí a Castellterçol, itinerari que coincideix amb l'actual carretera. | 41.8089900,2.0984100 | 425109 | 4628962 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM pertanyen a la cruïlla principal de la vila on es creuen les carreteres actuals C-59 i N-141-c, el camí continuava vers el Nord, l'Estany.s. XVII. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 79954 | Ca l'Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langlada-0 | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. | XIX | Edifici de planta rectangular. La seva forma ha sigut molt transformada durant el pas dels anys. L'entrada està a la façana oest, al carrer Moragas, i es limita a una petita porta que dona accés a les plantes d'habitatge. A la façana sud hi ha un portal que dona accés a l'actual oficina de Caixa Bank. Sobre aquesta entrada moderna hi ha una placa edicada al doctor Moragas i Barret, fundador de la Caixa de Pensions (s'hi va posar l'any 1935, poc després de la seva mort) i un escut a l'angle de ponent de l'edifici. | 08138-67 | Casc Urbà - Pl. Major núm. 6 | A partir de 1935 es va convertir en seu de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. | 41.8120800,2.0982000 | 425095 | 4629305 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 79955 | Casanova del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-prat-1 | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 46-47. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular de tres pisos amb teulada a doble vessant i testers de fusta. Les finestres, la majoria amb ampit, estan disposades simètricament i l'accés es realitza per una portalada que dona a un petit barri emmurallat on hi ha un cobert a dues vessants. | 08138-68 | A 5 Km de Moià i al sud-est de la vila. | Fou constuïda com a masoveria del mas Prat al segle XVIII. | 41.7878500,2.1178700 | 426702 | 4626598 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 79956 | Ca l'Alberg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalberg | Riera i Fonts, C (2002); ' Topònims del Moianès d'origen Germànic '. Nº 27. pàg. 55-67. Desembre. Moià. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 31. Moià. | XIII | Molt restaurada. | Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants sense ràfec. Des de finals dels anys 70 ha patit transformacions i del que en un origen eren tres edificis s'ha convertit en un de sol. En les reformes es va intentar conservar l'antiga estructura, les cambres i algun dels espais característics del mas com ara els menjadors d'una de les quadres que actualment és una sala d'estar o el forn de pa. | 08138-69 | A 7, 5 km al nord de Moià. | Aquesta masia apareix en algun document de l'Arxiu Municipal de l'any 1250. Va ser construïda en els terrenys del serrat de la Creu i antigament estava situada enmig de dues altres masoveries, cal Xipiró i cal Rotllat. | 41.8595900,2.1097900 | 426113 | 4634570 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El nom d'Alberg prové del germànic ' hariberga ' que vol dir tenda de campanya, un sinònim de casa, residència, alberg. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||
| 79957 | La Cabanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabanya-0 | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 37. Moià. | XVII | Masia de planta rectangular de tres pisos amb teulada a dues vessants. La porta d'accés al conjunt està situada al sud. L'accés a tot el conjunt està limitat per una tanca de ferro i l'enreixat del perímetre. | 08138-70 | A 8 Km al nord de Moià. | Construïda a finals del segle XVII, primer com a masoveria del mas Crespiera i posterioment segregant-se del mateix. Dins del recinte hi havia una capella avui reconvertida en habitació. Va ser considerablement ampliada al segle XIX. | 41.8412700,2.1157900 | 426590 | 4632531 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Ha patit moltes reformes que intenten respectar les estructures i la factura antigues. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc