Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82515 | Cementiri de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-granera | <p>GAMELL, Genís (2016). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 6-7. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992). 'Santa Cecília de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 41.</p> | XIX | <p>Recinte de planta rectangular situat al costat de la capella de Santa Cecília. Està format per dos volums aïllats i una tanca de pedra que delimita l'espai respecte l'exterior. La façana principal està orientada al sud-oest i presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt bastit amb maons, i rematat amb una coberta de teula plana i dues vessants integrada a la tanca. Està coronada amb una creu grega de ferro. Damunt del portal hi ha les restes d'una inscripció gravada damunt del revestiment que cobreix el mur, de la es conserva el següent text: 'REQUIES (·) PACE.'. El portal està tancat amb una porta de ferro treballat, amb un timpà semicircular amb la data 1892. A l'interior, l'espai s'organitza mitjançant un carrer central empedrat disposat longitudinalment i emmarcat amb dues filades de xiprers. En aquest carrer destaca una creu llatina de ferro decorada amb carcanyols i situada damunt d'una peanya de pedra quadrada amb capitell. Els volums que alberguen els nínxols són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i organitzats en tres registres horitzontals diferenciats. Presenten les façanes principals emblanquinades i els nínxols estan bastits mitjançant una obertura d'arc rebaixat. El volum de la banda de llevant és força més gran que l'anterior i compta amb un ràfec superior motllurat. L'altre volum està situat a la cantonada de migdia, al costat de la sala pels difunts. És força més petit i més recent arquitectònicament parlant. La tanca està bastida en pedra de diverses mides i fragments de maons, disposat de manera irregular. Els volums que integren els nínxols estan fets en pedra disposada de manera més regular, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</p> | 08095-179 | Ermita de Santa Cecília - Carretera de Sant Llorenç Savall | <p>El cementiri respòn a una ampliació efectuada l'any 1892, quan passà a ser de propietat municipal. Antigament, la capella tenia un cementiri propi. El dia de Tots Sants es feia una processó de l'església fins al cementiri resant el rosari i després de la missa. Un cop allà es feia una absolta general per tots els difunts. El passadís que separa el cementiri de la capella de Santa Cecília fou construït durant les obres de rehabilitació del temple, als anys 70 del segle XX.</p> | 41.7255100,2.0617300 | 421961 | 4619726 | 1892 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82515-foto-08095-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82515-foto-08095-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82515-foto-08095-179-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82516 | Pont del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-marcet | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 54. 'Les matinals pel Moianès es va passejar per Granera'. La Granària, 43, 2017, p. 14.</p> | XIX-XX | <p>Pont aïllat de grans dimensions situat damunt del torrent del Marcet. Està format per un sol arc rebaixat bastit amb carreus de pedra, amb les cantoneres arranjades. Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre els brancals i l'arc. La resta de l'estructura està feta en pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment. La part superior o tauler està delimitat per dues baranes de pedra que formen part de l'estructura. Estan rematades amb una filada de pedra escairada amb els cantos arrodonits. El tauler està format pel propi paviment de la carretera.</p> | 08095-180 | Carretera BV-1245, km. 6,1 | 41.7419000,2.0790700 | 423423 | 4621530 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82516-foto-08095-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82516-foto-08095-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82516-foto-08095-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 82518 | Tram empedrat del camí de la font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-empedrat-del-cami-de-la-font-nova | XX | <p>Tram empedrat situat al bell mig del camí de la Font Nova, just a la zona on fa pujada en direcció al camí de Monistrol de Calders i el barri del Castell, un cop passada la font. Amida aproximadament uns 50 metres de longitud. Aquest tram està emmarcat pel marge rocós de la zona, per la banda de llevant, mentre que a ponent compta amb muret bastit en pedra sense treballar de diverses mides. La via està formada per un paviment de pedres irregulars de diverses mides, encaixades al subsòl i disposades en filades més o menys regulars, sobretot a la part central. S'observa algun reforç lligat amb ciment a la banda de llevant de la via.</p> | 08095-182 | Camí de la Font Nova | 41.7260400,2.0586900 | 421709 | 4619788 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82518-foto-08095-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82518-foto-08095-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82518-foto-08095-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 82519 | Resclosa del torrent de la font de Buc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-torrent-de-la-font-de-buc | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Resclosa situada dins del torrent de la Font de Buc, en perpendicular al cabal del corrent , en sentit est-oest. Es tracta d'un mur de formigó amb basament, assentat damunt de la llera rocosa del torrent. Al seu costat hi ha una construcció mig enrunada i coberta de vegetació, que es podria tractar del sobreexidor. La resclosa permetia acumular l'aigua del seu curs per regar els conreus que hi havia al seu entorn.</p> | 08095-183 | Torrent de la Font de Buc | 41.7293300,2.0367600 | 419889 | 4620173 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82519-foto-08095-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82519-foto-08095-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82519-foto-08095-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Fou construïda amb la intenció d'acumular l'aigua del torrent en aquest punt per poder regar. Pot estar relacionada, de manera inicial, amb el cultiu de la vinya donat que a la zona propera al torrent hi ha diverses barraques de pedra seca. | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82521 | La Nena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nena | <p>NAVINÉS, Jordi (2007). 'Els nostres artistes'. La Granària, 13, p. 16-17. 'IV Firartesania de Granera'. La Granària, 13, p. 10. Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9858 (Consulta: 27-04-2019). Http://www.granera.cat/ (Consulta: 27-04-2019).</p> | XXI | <p>Escultura aïllada situada al mirador del Cucut, a l'entrada al barri del Castell. Es tracta d'una escultura de bronze que representa una figura femenina infantil de tamany real. Porta un vestit de tirants i els cabells recollits amb una cua. Està recolzada damunt d'un mur de pedra amb el coronament inclinat a mode de balcó, i assentada damunt d'una peanya de pedra. L'escultura mira cap a ponent, on hi ha unes grans vistes del terme.</p> | 08095-185 | Camí de Monistrol de Calders - Barri del Castell | 41.7275600,2.0593300 | 421764 | 4619956 | 2007 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82521-foto-08095-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82521-foto-08095-185-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mª Antònia Tomàs Sanleandre | L'escultura fou inaugurada dins dels actes de la IV Firartesania de Granera, celebrada el mes de maig de l'any 2007. És obra de l'escultora local Mª Antònia Tomàs Sanleandre. | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82522 | Placa del carrer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | <p>Placa situada a la façana de llevant de la casa de cal Tiana, orientada al carrer del Castell. Està formada per una única rajola vidrada de color blanc, encastada a la part superior del parament i amb la inscripció 'CALLE DEL CASTILLO' de color negre.</p> | 08095-186 | Carrer del Castell - Barri de Baix | 41.7283500,2.0591500 | 421750 | 4620044 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82522-foto-08095-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82522-foto-08095-186-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-02-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És una de les plaques d'època franquista que es conserven a la població. | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 82523 | Placa del Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-nou | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | <p>Placa situada a la façana de ponent de la casa de cal Vila. Està formada per una única rajola vidrada de color blanc, encastada a la part superior del parament i amb la inscripció 'CALLE NUEVA' de color negre.</p> | 08095-187 | Carrer Nou - Barri de Baix | 41.7305800,2.0627100 | 422049 | 4620288 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82523-foto-08095-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82523-foto-08095-187-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És una de les plaques d'època franquista que es conserven a la població. | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 82524 | Serra del barri del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-barri-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | <p>Serra aïllada situada al bell mig de la zona d'aparcament dels restaurant l'Esclopet, a la banda de ponent de l'edifici. Es tracta d'una serra de ferro per treballar la fusta, formada per dues grans rodes superposades i unides per un braç arquejat, que també sosté la taula utilitzada per sostenir les peces que calia tallar o bé treballar. Al bell mig del braç arquejat hi ha el nom en relleu de l'empresa comercialitzadora: 'MENNA CLARAMUNT / SABADELL-ESPAÑA'. En l'actualitat, la serra està anclada damunt d'un basament rectangular bastit amb pedra, maons i ciment.</p> | 08095-188 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>Va ser la primera serra elèctrica per treballar la fusta que va existir, aproximadament a principis del segle XX. Tipologicament es tracta d'una serra de cinta. En origen era propietat de la masia de La Riera. Fou col·locada pel sr. Pere Genescà al seu emplaçament actual.</p> | 41.7289200,2.0588200 | 421723 | 4620107 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82524-foto-08095-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82524-foto-08095-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82524-foto-08095-188-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 82527 | Placa del Casal de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-casal-de-granera | <p>'Notícies de Granera. Acte d'inauguració del Casal de Granera'. La Granària, 27, 2011.</p> | XXI | <p>Placa rectangular de fusta treballada i ornamentada, que està formada per dos gravats diferenciats: el nom de l'edifici i la representació d'una figura femenina, que sosté l'escut de Granera en una mà. Amb l'altre braç assenyala el nom de la construcció. La placa també inclou dues plaques metàl·liques encastades i gravades. La més gran fa referència a la refoma del Casal i dóna les gràcies a l'Associació Recreativa de Granera i als seus socis fundadors. Està datada el mes de juliol del 2011. La petita, en canvi, fa referència a la inauguració de la reforma per part de l'Honorable Conseller sr. Josep Lluís Cleries.</p> | 08095-191 | Camí de la Clota, s/n - Barri del Castell | <p>La placa és obra de l'artista Fernando Mas Autillo i commemora les obres de rehabilitació i reforma del Casal de Granera, inaugurat el mes de juliol de l'any 2011.</p> | 41.7283700,2.0600500 | 421825 | 4620045 | 2011 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82527-foto-08095-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82527-foto-08095-191-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Fernando Mas Autillo | 119|98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82528 | Gegants de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-granera | <p>LAGLERA, Ascensi et al. (1998). Gegants del Vallès Oriental. [Granollers]: Consell Comarcal del Vallès Oriental, p. 84-86. 'La nova geganta de Granera'. La Granària, 17, 2008. NAVINÉS, Jordi (2008). 'Com ha estat feta la geganta 'Palmira''. La Granària, 18, p. 11-18.</p> | XX-XXI | <p>Parella de gegants de grans dimensions, que fan referència a diversos aspectes de la història del municipi. Els gegant original s'anomena Baró Asler. Té una alçada de 2,30m i un pes de 45 kg. Està fet de pasta de paper (el bust i les mans) i fusta (estructura). El seu rostre és asimètric i va vestit amb una cassaca vermella, amb puntes blanques a les mànigues i el coll. També porta un trident en una de les mans. La geganta es diu Palmira i està formada per una estructura de fusta, amb els braços i el cap articulats mitjançant cables i politges. El seu cos està fet amb xarxa metàl·lica de galliner i una capa de paper de diari encolat i pintat. La geganta porta un vestit d'època, una bossa d'herbes remeieres a la cintura i un collaret daurat amb l'escut de Granera. En darrer terme també hi ha un capgròs que representa un drac, amb el morro de color verd i el coll vermell.</p> | 08095-192 | Camí de la Clota, s/n - Barri del Castell | <p>Els gegants de Granera ballen per la Festa Major anual i també en d'altres actes que s'havien organitzat al municipi, com per exemple la Firartesania (actualment ja no es celebra). El Baró Asler fou construït l'any 1976 per iniciativa del sr. Àlvar Vilaplana i l'Associació Recreativa de Granera. La roba fou confeccionada pels veïns del poble. Està inspirat en la famosa sèrie de dibuixos animats 'Mazinger Z', en concret en el baró Ashler, que tenia una meitat de la cara masculina i l'altra femenina . Es va estrenar l'1 de setembre de l'any 1976, dins dels actes de la Festa Major de Granera. Anava acompanyat per sis capgrossos actualment desapareguts. L'any 1992 va desfilar a la festa d'en Tallaferro i la Griselda de Castellterçol. La geganta Palmira fou construïda pel sr. Josep Maria Barnet i presentada en societat el 30 d'agost de 2008 al Casal de Granera. Els seus padrins són els gegants de Castellcir. La figura està dissenyada amb totes les comoditats per al portador: materials tous recobrint l'estructura de fusta i anelles metàl·liques lleugeres per evitar que trepitgés la roba. El seu nom fa referència a una antiga veïna del poble molt estimada i recordada, que coneixia molts remeis naturals i tenia una vocació altruïsta cap als malats.</p> | 41.7283700,2.0600500 | 421825 | 4620045 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82528-foto-08095-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82528-foto-08095-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82528-foto-08095-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 82532 | Fons d'imatges digitals de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-digitals-de-granera | XIX-XX | <p>Fons d'imatges digital creat l'any 2012 i situat a l'ajuntament del municipi. Es tracta d'una compilació d'imatges creada amb la intenció de preservar i conservar les fotografies antigues existents, i que són de propietat privada, relacionades amb la població de Granera. L'arxiu integra més d'un centenar d'imatges de temàtica diversa en format digital, la majoria de les quals han estat cedides pels veïns del poble (els originals són digitalitzats i retornats als seus propietaris). No s'inclouen les imatges posteriors a l'any 1980.</p> | 08095-196 | Plaça de l'Església, s/n - Barri de l'Església | <p>La creació d'aquest arxiu digital fou una iniciativa del sr. Jordi Navinés.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82532-foto-08095-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82532-foto-08095-196-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades pel sr. Pere Genescà. | 119|98 | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 82533 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-granera | <p>Http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-granera [Consulta: 28-04-2109].</p> | <p>L'Arxiu Municipal de Granera integra el fons documental generat pel propi consistori en el desenvolupament de les seves funcions. També aplega fons d'altres institucions. Conté bona part del patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. Aquesta informació es troba instal·lada en prestatgeries metàl·liques, inventariada i guardada en arxius definitius. Presenta un abast cronològic que va des del segle XVIII fins a l'actualitat. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1721), Hisenda (1719), Proveïments (1941), Serveis socials (1914), Sanitat (1910), Obres i Urbanisme (1909), Seguretat pública (1910), Serveis Militars (1882), Població (1856), Eleccions (1886), Ensenyament (1896), Cultura (1974) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1919). Alhora, també integra el fons del jutjat de pau (1863-2005) i el fons de la biblioteca i hemeroteca legislativa, les Reials Cèdules (1744-1849).</p> | 08095-197 | Plaça de l'Església, s/n - Barri de l'Església | 41.7253900,2.0574000 | 421601 | 4619717 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82533-foto-08095-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82533-foto-08095-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82533-foto-08095-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La primera actuació arxivística d'aquest arxiu la va realizar l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, des del 18 d'octubre al 22 de desembre de l'any 2000. El 23 de juliol del 2004, l'ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 82535 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-4 | <p>Font: fons documental de l'associació Amics dels Goigs. 'Sant Martí, patró de Granera'. La Granària, 4, 2004, p. 12.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLAOR DE SANT MARTÍ, Patró de la Parròquia de Granera (Bisbat de Vic): Puix el cel per Vós s'obria,/i el bon Déu us hi acollí:/Ajudeu-nos cada dia/gloriós bisbe Sant Martí. A Sabària, lloc d'Hongria,/Sant Martí, tot excel·lent,/es va escaure l'alegria/de vostre clar naixement./Vostre nom, des d'aquell dia,/els estels van confegir. Jovençá, tot el cor tendre,/rosa que s'ha esbadellat,/de la fe sabeu entendre/tot el misteri amagat. Així la preneu per guia/i així us mena a bon camí. Amb tot goig el vostre pare/una espasa us ha cenyit,/sou soldat, adesiara,/l'espasa us dóna neguit;/deixar-la, tan se valdria/si el portar-la us fa patir. ¡Quin matí de maltempsada!/Vós, a cavall, fredeluc,/se us apropa, mà allargada,/un vell captaire poruc./Espellifat, com patia,/tremolós i secardí!. Surt de la veina l'espasa,/la mà no us ha tremolat,/i tot seguit talla rasa/la capa per la meitat,/que vostra espatlla cobria/i la del vell va a cobrir. Caritat, caritat santa,/santa i dolça caritat,/quan escampes gràcia tanta/a Sant Martí n'has donat,/virtut que tot el guarnia,/virtut que mai no té fi. Per això, mitja nit closa,/Jesús us vé a fer costat,/i us diu la més bella cosa/que mai no haveu escoltat;/us diu que és Ell qui rebia/de vostra capa un bocí. Ell era el pobre captaire,/amor del vostre consol,/flor malmesa al tall de l'aire/d'aquell dia sense sol./Això la fe us acreixia/i el cor us omplí a desdir. I l'espasa abandonàreu,/bondadós vostre posat,/a la religió us donàreu,/pastor místic de ramat./¡Ai, de Vós qui en fugiria/si tan sabeu beneir!. Companyó de Sant Hilari,/vostra mare bategeu,/de la fe en un dolç desvari/fins tres morts ressuciteu./La mitra bé us escauria;/¡qui us la pogués oferir!. I us fan bisbe, ànima pura,/deu de blana humilitat,/i s'acreix vostra figura/quan la crossa heu agafat;/i en l'anell la llum destria/l'amatista amb l'or més fi. Nostra església de Granera/us ha pres per Sant Patró,/i en cada cor que us venera/us hi encenen un llantió,/que tot hora cremaria/si el viure no fos llanguir. Sant Martí, guiatge nostre,/no ens deixeu abandonats;/els nostres camps, nostre sostre/guardeu i els nostres ramats./Lliureu-nos de malaltia,/i assistiu-nos en morir. L'Excm. I Rdm. Sr. Bisbe de Vic, P. Joan Perelló Pou, concedeix 100 dies d'indulgència als qui resin o cantin aquests goigs'.</p> | 08095-199 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>Es tracta d'una edició dels Amics dels Goigs datada l'any 1951. La lletra fou composada per Enric Cubas Oliver, mentre que la música és obra de mossèn Francesc Baldelló. Posteriorment se'n va fer una segona edició l'any 1969, per part de la impremta Altés de Barcelona.</p> | 41.7254000,2.0572300 | 421587 | 4619718 | 1951 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82535-foto-08095-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82535-foto-08095-199-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82541 | Festa Major de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-granera | <p>GAMELL, Genís (2016). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 7. NAVINÉS, Jordi (2009). 'Te'n recordes?'. La Granària, 21, p. 30-31.</p> | XX | <p>La Festa Major de Granera es celebra el darrer cap de setmana d'agost. En l'actualitat, la festa està farcida d'actes de tot tipus adreçats a tots els públics, i té una durada de dos dies. D'entre els actes més destacats hi ha el tradicional repic de campanes que dóna inici a la festa, el cercavila pels carrers i camins del poble amb els gegants que finalitza al bosquet de cal Bellmunt, la caminada popular, la missa solemne i el sopar popular. La resta d'actes van canviant en funció de cada edició: pintada del mural de la Festa Major, concurs de paelles, exposicions fotogràfiques, havaneres, gimcanes, concursos, etc.</p> | 08095-205 | Nucli urbà de Granera | <p>Antigament, la Festa Major es celebrava el primer diumenge de setembre, honorant Sant Mateu Apòstol, co-patró de la parròquia. Es feia una processó fins a l'església, on es posava la relíquia del sant damunt de l'altar i s'oficiava la missa solemne. Un cop finalitzada, la relíquia era venerada per la gent del poble. A principis del segle XXI i durant diverses edicions, els actes s'iniciaven el cap de setmana anterior al de la festa. Alhora, altres actes destacables que s'han anat realitzant són el partit de futbol enfangat o la baixada d'andròmines També s'havien ballat sardanes. Entre els anys 2005 i 2006 es van realitzar també dues edicions del l'Aplec de la bassa del Prat.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82541-foto-08095-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82541-foto-08095-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82541-foto-08095-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades per l'Ajuntament de Granera. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82542 | Benedicció del terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-del-terme-0 | <p>'Recuperant antigues tradicions'. La Granària, 39, 2016, p. 7-14. 'Repetirem benedicció del terme'. La Granària, 42, 2017, p. 12. 'La tradicional benedicció del terme'. La Granària, 43, 2017, p. 13. Http://granera.cat/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | XX | <p>Manifestació festiva relacionada amb la benedicció del terme i el repartiment dels panets, que es celebra el Dilluns de Pasqua a la creu de la Missió, al costat de la masia de La Torra, a la que s'hi arriba en processó. Consisteix en la benedicció dels quatre punts cardinals del terme i dels tradicionals panets, que posteriorment s'entreguen a tots els assistents.</p> | 08095-206 | Turó de la Torra | <p>Aquesta antiga tradició fou recuperada l'any 2016. L'acte segueix les instruccions que mossèn Genís Gamell deixà escrites a la Consueta de Granera, una guia del funcionament de la parròquia escrita durant la segona meitat del segle XX. Ramón Torra, veí de la població, va recuperar l'antic cove on es duien els panets per beneir.</p> | 41.7260800,2.0596000 | 421785 | 4619791 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82542-foto-08095-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82542-foto-08095-206-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades per l'Ajuntament de Granera. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82551 | Mirador del Cucut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-cucut | <p>La Granària, 3, 2004, p. 2. Http://www.moianes.net/ (Consulta: 13-05-2019). Http://www.moianesmes.cat/ (Consulta: 13-05-2019). Http://www.granera.cat/ (Consulta: 13-05-2019).</p> | XIX | <p>Mirador situat a l'extrem de migdia del barri del Castell, elevat respecte el nivell de circulació del camí de Monistrol de Calders i a peu pla respecte el carrer del Castell. Presenta una planta irregular allargassada i està fonamentat damunt d'un talús de terra delimitat amb rocalla. Consta de dues parts disposades a diferent nivell. A la zona baixa, a la que s'accedeix pel carrer del Castell, hi ha un banc de fusta i una font, i està delimitada amb pedres respecte el carrer. A la part amb més alçada hi ha l'escultura de la Nena i un plafó metàl·lic senyalitzat amb les muntanyes i els cims que es poden observar des d'aquest enclavament (Montserrat, Sant Llorenç del Munt, etc.). També es gaudeix d'unes bones vistes del barri i del castell de Granera. Compta amb un paviment enllosat a tota la superfície i està delimitat amb una tanca de fusta a la zona on hi ha el desnivell.</p> | 08095-215 | Camí de Monistrol de Calders - Barri del Castell | <p>Aquest mirador fou inaugurat l'any 2004, subvencionat per la Diputació de Barcelona i gestionat pel Consorci del Moianès.</p> | 41.7275600,2.0593300 | 421764 | 4619956 | 2004 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82551-foto-08095-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82551-foto-08095-215-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82552 | Pantà del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-del-marcet | <p>COLLELLDEMONT, Pep (1994). De la Vall de Tenes a Castellcir. Col·lecció Les Guies (El 9 Nou), 4. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, p. 50. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 54. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Neteja del pantà del Marcet'. La Granària, 30, 2012, p. 7-8. PI, Pau; SERRA, Emaús (1989). 'Sortida per un sector del moianès'. Dovella, 30. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 53. Http://moianes.net/ [Consulta: 14-05-2019].</p> | XX | <p>Pantà situat al torrent del Marcet, el qual discorre pel fons d'una vall estreta formada per la vessant de ponent de la carena del Marcet i la vessant de llevant de la serra Pelada, sota la carretera de Granera a Castellterçol. Presenta una planta irregular allargassada, amb més amplada a la banda de tramuntana. Compta amb una gran presa situada al seu extrem nord i una altra de menors dimensions situada a la banda sud, ambdues amb la intenció de retenir les aigües per afavorir la productivitat de la fàbrica textil del Marcet, situada a tramuntana. El pantà amida uns 300m de longitud per uns 70m d'amplada al nord, i uns 25m a la banda sud.</p> | 08095-216 | Torrent del Marcet - Carretera BV-1245, km. 6,7 | 41.7361300,2.0750500 | 423082 | 4620893 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82552-foto-08095-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82552-foto-08095-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82552-foto-08095-216-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El pantà està relacionat amb la colònia tèxtil del Marcet, situada a la seva banda de tramuntana i datada als anys 40 del segle XX. L'any 2012 es fer una campanya de neteja del pantà, promoguda pel cos d'agents rurals de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat, i realitzada per un grup de voluntaris de la població de Granera. En l'actualitat, la zona és utilitzada pels banyistes i pescadors de la zona. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 82559 | Cova del Penitent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-penitent | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 62.</p> | XX | Afectada per la vegetació, amb alguna esllavissada. | <p>Balma de grans dimensions situada sota la cinglera de Salvatges, damunt del camí. El seu accés és difícil donat que cal grimpar pel marge empinat fins a accedir-hi. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia. Presenta les restes d'uns murs que dibuixen una planta rectangular. Estan bastits en pedra de diverses mides sense treballar i lligada amb morter. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra de la balma presenti unes formes sinuoses i foradades en determinats llocs. També cal destacar, a uns 50m a ponent de la cavitat, unes petites obertures a la roca natural a mode d'aixoplucs.</p> | 08095-223 | Camí de Salvatges - Cinglera de Salvatges | <p>El nom de la cova procedeix del fet que, durant un temps, s'hi va instal·lar un home al que anomenaven Penitent.</p> | 41.7172600,2.0951200 | 424729 | 4618780 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa i situada dins dels límits del projecte de recuperació de l'àliga cuabarrada (entre d'altres espècies). Està situada sota d'una cinglera on hi ha un punt d'observació i alimentació suplementària (PAS) per aquestes espècies. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82566 | Balma de la Manyosa - la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-manyosa-la-bauma | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 53.</p> | XX | Completament tapada per la vegetació de la zona. | <p>Balma situada a la banda de migdia del perfil acinglerat on es fonamenta la masia de La Manyosa, sota d'aquesta i prop del torrent del mateix nom. Es tracta d'una àmplia balma natural de planta allargassada, oberta per la cara de migdia i completament coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Presenta una considerable profunditat i compta amb una sèrie d'estructures davanteres bastides amb totxo, que probablement corresponen a uns coberts destinats a les tasques agropecuàries del mas. Aquestes estructures estan completament colonitzades per la vegetació, sobretot esbarzers. A la banda de ponent hi ha altres petites balmes i concavitats que caracteritzen la roca.</p> | 08095-230 | Quintana de la Manyosa | 41.7430400,2.0681900 | 422520 | 4621666 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82566-foto-08095-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82566-foto-08095-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82566-foto-08095-230-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La gent de la contrada també la coneix amb el nom de La Bauma. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82576 | Barraca codi 4756 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-4756 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és circular (1,2m de diàmetre) i està coberta amb una falsa cúpula. L'alçada interior és d'1,5m, amb un gruix de parets de 0,75m. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana, amb una amplada exterior de 0,45m i una interior de 0,40m. També compta amb una finestra d'obertura quadrada, a la part posterior de l'accés, i s'observen restes d'un voladís disposat en origen a tot el perímetre. No ha estat restaurada.</p> | 08095-240 | Baga de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7333900,2.0521600 | 421175 | 4620610 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82576-foto-08095-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82576-foto-08095-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82576-foto-08095-240-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82577 | Barraca codi 4757 - Barraca del Girbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-4757-barraca-del-girbau | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019). Http://granera.cat/ (Consulta: 20-05-2019). Http://moianes.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Afectada per la vegetació dels marges del camí. | <p>Barraca de pedra seca integrada al marge de tramuntana que delimita el camí i orientada al sud. La seva planta és circular (2m de diàmetre) i està coberta amb una falsa cúpula. L'alçada interior és de 2m, amb un gruix de parets de 0,90m. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana, amb una alçada de 1,70m i una amplada de 0,65m. Damunt de la llinda hi ha un petit arc de descàrrega d'obertura triangular, bastit amb tres lloses. També s'observen les restes d'un voladís disposat, en origen, damunt de l'accés. No ha estat restaurada.</p> | 08095-241 | Camí del Girbau a Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. La barraca està situada davant del forn d'obra del Girbau i compta amb unes escales de pedra seca situades al seu costat de ponent.</p> | 41.7444000,2.0526400 | 421228 | 4621831 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82577-foto-08095-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82577-foto-08095-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82577-foto-08095-241-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. La barraca està senyalitzada amb una fita contemporània instal·lada per l'Ecomuseu del Moianès. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82578 | Barraca codi 4758 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-4758 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Té la coberta enderrocada i està completament coberta de vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és circular (2m de diàmetre) i té la coberta completament enderrocada. El gruix de les parets és de 0,85m. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana, amb una alçada de 1,5m i una amplada de 0,45m. També compta amb una finestra oberta a la part posterior de l'accés i aprofita la roca natural del terreny com a part de la construcció. No ha estat restaurada.</p> | 08095-242 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7455000,2.0554300 | 421462 | 4621951 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82578-foto-08095-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82578-foto-08095-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82578-foto-08095-242-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82579 | Barraca codi 6238 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-6238 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevadíssim estat d'enderroc. No ha estat restaurada.</p> | 08095-243 | Coll de Muntanya | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7489800,2.0456900 | 420656 | 4622346 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82579-foto-08095-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82579-foto-08095-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82579-foto-08095-243-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82580 | Barraca codi 8402 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8402 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament afectada per l'abundant vegetació existent, amb un petit enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al nord-est. La seva planta és irregular i està determinada per la roca natural de la zona, la qual forma part de la seva construcció. Està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana i un dels brancals està format amb la pròpia roca de la zona. No ha estat restaurada i està afectada per un petit enderroc lateral, situat a la banda de ponent.</p> | 08095-244 | Serra dels Ermots del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7396800,2.0397300 | 420149 | 4621319 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82580-foto-08095-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82580-foto-08095-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82580-foto-08095-244-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82581 | Barraca codi 8444 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8444 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament afectada per l'abundant vegetació existent, amb un petit enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. No ha estat restaurada i està afectada per un petit enderroc lateral, situat a la banda de llevant. L'abundant vegetació de la zona fa molt complicat el seu accés.</p> | 08095-245 | Serra dels Ermots del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7400500,2.0406500 | 420226 | 4621360 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82581-foto-08095-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82581-foto-08095-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82581-foto-08095-245-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82582 | Barraca codi 8445 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8445 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament afectada per l'abundant vegetació existent, amb un petit enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. No ha estat restaurada i està afectada per un petit enderroc lateral. L'abundant vegetació del marge fa impossible accedir fins a la barraca.</p> | 08095-246 | Serra dels Ermots del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7391200,2.0398200 | 420156 | 4621257 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82582-foto-08095-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82582-foto-08095-246-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82583 | Barraca codi 8446 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8446 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament afectada per l'abundant vegetació existent, amb la coberta enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i té tota la coberta enderrocada, amb vegetació a l'interior. Presenta un portal d'accés d'obertura troncopiramidal, amb una doble llinda plana. No ha estat mai restaurada. L'abundant vegetació de la zona fa molt difícil el seu accés.</p> | 08095-247 | Serra dels Ermots del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7382800,2.0390300 | 420089 | 4621165 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82583-foto-08095-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82583-foto-08095-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82583-foto-08095-247-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82584 | Barraca codi 8488 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8488 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Ha estat restaurada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta una falsa cúpula coberta de terra a l'exterior, i amb diverses plantes de romaní plantades al damunt. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. També s'observa un voladís integrat a la mateixa coberta i disposat a tot el seu perímetre.</p> | 08095-248 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7473500,2.0492500 | 420950 | 4622162 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82584-foto-08095-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82584-foto-08095-248-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82585 | Barraca codi 8489 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8489 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevadíssim estat d'enderroc. No ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la zona està tancat amb una tanca metàl·lica (zona de cultiu de trufes).</p> | 08095-249 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7474500,2.0478600 | 420835 | 4622175 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82585-foto-08095-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82585-foto-08095-249-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82586 | Barraca codi 8490 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8490 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta una falsa cúpula coberta de terra a l'exterior. S'observa un voladís integrat a la mateixa coberta i disposat a tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb grans blocs de pedra escairats. A l'interior es conserva un cocó d'obertura rectangular. No ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la zona està tancat amb una tanca metàl·lica (zona de cultiu de trufes).</p> | 08095-250 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7476000,2.0467200 | 420740 | 4622192 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82586-foto-08095-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82586-foto-08095-250-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82587 | Barraca codi 8491 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8491 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Alt grau d'enderroc, que afecta sobretot a la coberta. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. També ha perdut la part superior del portal d'accés, que presenta una obertura rectangular i un dels brancals bastit amb gran blocs de pedra. No ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la zona està tancat amb una tanca metàl·lica (zona de cultiu de trufes).</p> | 08095-251 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7479900,2.0461300 | 420691 | 4622236 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82587-foto-08095-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82587-foto-08095-251-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82588 | Barraca codi 8492 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8492 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta una falsa cúpula coberta de terra a l'exterior i rematada amb un bloc de pedra disposat en vertical. També s'observa un voladís integrat a la mateixa coberta en tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, amb una doble llinda plana i els brancals bastits amb grans blocs de pedra escairats. Ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la barraca està tancat amb una tanca metàl·lica.</p> | 08095-252 | Serra de l'Olleret | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7484200,2.0493400 | 420959 | 4622281 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82588-foto-08095-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82588-foto-08095-252-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82589 | Barraca codi 8493 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8493 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX/XX | <p>Barraca de pedra seca actualment reconvertida en un forn exterior a mode de barbacoa. És del tipus aèria adossada al marge i està orientada al sud. La seva planta és circular i la coberta conserva la falsa cúpula original, tot i que amb la part superior arranjada amb ciment i adaptada al forn. L'antic portal d'accés és d'obertura rectangular i amb la llinda plana. A l'interior hi ha un mur de pedra a mitja alçada on s'assenta el forn prefabricat pròpiament dit. Actualment, l'accés a la barraca està tancat amb una cadena metàl·lica.</p> | 08095-253 | Serra de l'Olleret | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7490200,2.0483800 | 420880 | 4622348 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82589-foto-08095-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82589-foto-08095-253-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82590 | Barraca codi 8494 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8494 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada a l'est. La seva planta és quadrada i presenta una falsa cúpula bastida amb lloses planes. Està coberta de terra a l'exterior i rematada amb una llosa de pedra disposada en vertical. També s'observa un voladís integrat a la mateixa coberta en tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, més estret a la part superior i amb la llinda plana. Ha estat restaurada.</p> | 08095-254 | Serra de l'Olleret | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7475700,2.0518900 | 421170 | 4622184 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82590-foto-08095-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82590-foto-08095-254-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82591 | Barraca codi 8495 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8495 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Força enderrocada i coberta de vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és circular i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. També ha perdut la part superior del portal d'accés, que presenta una obertura rectangular. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació del marge.</p> | 08095-255 | Baga de Vila-rúbia - Torrent de Cisnolla | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7459600,2.0578000 | 421659 | 4622000 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82591-foto-08095-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82591-foto-08095-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82591-foto-08095-255-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82592 | Barraca codi 8496 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8496 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està enderrocada i la vegetació no en permet l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta és quadrada i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. Presenta un portal d'accés d'obertura rectangular, amb la llinda plana i un arc de descàrrega a la part superior de perfil triangular. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació del marge, que fa pràcticament impossible el seu accés.</p> | 08095-256 | Baga de Vila-rúbia - Torrent de Cisnolla | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7454400,2.0575900 | 421641 | 4621942 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82592-foto-08095-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82592-foto-08095-256-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82593 | Barraca codi 8700 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8700 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Força afectada per l'eixamplament del camí que li dóna accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un gran enderroc que afecta part de la coberta, el portal d'accés i el lateral de tramuntana de la construcció. Aquest fet es deu a l'eixamplament del camí que li dóna accés. No ha estat restaurada i està coberta amb branques de pi que intenten amagar-la.</p> | 08095-257 | Serra de l'Olleret - Torrent de Cisnolla | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7469100,2.0538500 | 421332 | 4622109 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82593-foto-08095-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82593-foto-08095-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82593-foto-08095-257-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82594 | Barraca codi 8851 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8851 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc al lateral i envoltada de vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb el mateix tipus de pedra que la resta de la construcció. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana. No ha estat restaurada i presenta un petit enderroc en un dels laterals. Des de la barraca hi ha unes bones vistes de la Mola i el Montcau.</p> | 08095-258 | Trens | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7124200,2.0588200 | 421703 | 4618275 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82594-foto-08095-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82594-foto-08095-258-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82595 | Barraca codi 9703 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-9703 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està enderrocada i la vegetació no en permet l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és cicular i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. Presenta un portal d'accés d'obertura rectangular, amb la llinda plana. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que fa força difícil el seu accés. Està situada sota d'una línia d'alta tensió.</p> | 08095-259 | Trens - Serrat del Clapers | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7150100,2.0617600 | 421951 | 4618560 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82595-foto-08095-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82595-foto-08095-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82595-foto-08095-259-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82596 | Barraca codi 10016 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10016 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament engolida per la vegetació de la zona. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és més o menys rectangular i presenta una falsa cúpula coberta amb terra a l'exterior. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana, i una petita obertura a la part posterior (tot i que no s'observa clarament). No ha estat restaurada i té un petit enderroc en un dels laterals. Actualment està completament amagada entre l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-260 | El Segolar | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7146500,2.0714100 | 422753 | 4618511 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82596-foto-08095-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82596-foto-08095-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82596-foto-08095-260-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82597 | Barraca codi 10339 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10339 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Engolida pels esbarzers i la vegetació de la zona. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada completament coberta de vegetació, de tal manera que no es poden veure bé les seves característiques. Tot i això, sembla que la seva planta és cicular. S'observen uns grans blocs de pedra irregulars damunt de la coberta, tot i que no s'aprecia si formen part de la construcció o no.</p> | 08095-261 | Camí de Granera a Sant Llorenç Savall | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7203200,2.0626200 | 422029 | 4619149 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82597-foto-08095-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82597-foto-08095-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82597-foto-08095-261-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82598 | Barraca codi 10363 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10363 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca de grans dimensions situada a la part superior d'un elevat marge. És del tipus aèria adossada al marge i està orientada al sud-oest. Presenta una planta rectangular i està coberta amb una falsa cúpula coberta amb terra a l'exterior, tot i que hi ha una obertura circular central delimitada amb pedres, a mode de xemeneia. També compta amb un voladís de llosa plana a tot el perímetre de la coberta. Presenta un portal d'accés d'obertura ametllada, amb la llinda plana. Compta amb dues petites finestres rectangulars obertes a les façanes sud-oest i nord-oest. No ha estat restaurada. Per accedir-hi cal grimpar per un irregular corriol ascendent des del camí del torrent.</p> | 08095-262 | Quintana de la Roca | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7341000,2.0357600 | 419812 | 4620704 | 08095 | Granera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82598-foto-08095-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82598-foto-08095-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82598-foto-08095-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82599 | Barraca codi 10476 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10476 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. També s'observa un subtil voladís integrat a la mateixa coberta, disposat en tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana formada per dues peces i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. Compta amb un contrafort de pedra seca adossat a la seva banda de llevant. No ha estat restaurada.</p> | 08095-263 | Torrent de Trens | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7130400,2.0552400 | 421406 | 4618347 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82599-foto-08095-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82599-foto-08095-263-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82600 | Barraca codi 10632 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10632 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Envoltada de vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és irregular i està coberta amb una falsa cúpula amb terra a l'exterior. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana bastida amb lloses de pedra. Actualment està tancat amb una reixa de galliner. No ha estat restaurada i està completament envoltada de vegetació.</p> | 08095-264 | Carena de Biguetes | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7204600,2.0524800 | 421186 | 4619174 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82600-foto-08095-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82600-foto-08095-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82600-foto-08095-264-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82601 | Barraca codi 10749 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10749 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc de la coberta i del lateral de l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula amb la part superior enderrocada. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. Al costat d'aquest accés hi ha un lleu enderroc de l'estructura. No ha estat restaurada.</p> | 08095-265 | Sot de Sant Martí | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7277300,2.0553900 | 421437 | 4619978 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82601-foto-08095-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82601-foto-08095-265-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82602 | Barraca codi 10750 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10750 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc important (coberta i lateral). | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular, tot i que lleugerament quadrada, i està coberta amb una falsa cúpula força enderrocada. De fet, l'enderroc també afecta tota la part posterior de l'estructura. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. No ha estat restaurada. L'abundant vegetació de la zona fa molt difícil el seu accés.</p> | 08095-266 | Sot de Sant Martí | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7287000,2.0505300 | 421034 | 4620090 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82602-foto-08095-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82602-foto-08095-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82602-foto-08095-266-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82603 | Barraca codi 10751 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10751 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula, que compta amb un voladís de lloses planes disposat a tot el perímetre de l'estructura. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. No ha estat restaurada. En l'actualitat, l'abundant vegetació de la zona fa impossible el seu accés.</p> | 08095-267 | Sot de Sant Martí | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7304300,2.0482400 | 420845 | 4620285 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82603-foto-08095-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82603-foto-08095-267-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82604 | Barraca codi 10752 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10752 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Petita barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és cicular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta bona part de l'estructura. Amb tot, estava coberta amb una falsa cúpula. L'accés a l'interior està completament enderrocat. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que fa força difícil el seu accés.</p> | 08095-268 | Carena de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7316900,2.0416800 | 420301 | 4620430 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82604-foto-08095-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82604-foto-08095-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82604-foto-08095-268-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82605 | Barraca codi 10862 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10862 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes i abundant pedruscall a l'exterior. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. No ha estat restaurada. En l'actualitat, l'abundant vegetació de la zona fa impossible el seu accés.</p> | 08095-269 | Serrat de les Puces | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7299600,2.0725300 | 422865 | 4620210 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82605-foto-08095-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82605-foto-08095-269-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82606 | Barraca codi 10863 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10863 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada, amb vegetació a l'interior. | <p>Petita barraca de pedra seca del tipus terrera, que està completament integrada en un dels marges de pedra seca de la zona. Està orientada al sud-est i presenta una planta rectangular coberta amb una falsa cúpula lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra escairats de diverses mides. També compta amb un marxapeu bastit amb un bloc de pedra rectangular. No ha estat restaurada.</p> | 08095-270 | Carretera BV-1245, km. 8,5 | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7315500,2.0664500 | 422361 | 4620392 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82606-foto-08095-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82606-foto-08095-270-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.