Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82339 | Cal Taió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-taio | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 83. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta trapezoïdal, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. Al seu costat hi ha un carreu de pedra allargassat gravat amb una imatge religiosa i un plafó de ceràmica vidrada amb el nom de la construcció. Damunt seu, dins la imprompta d'una antiga obertura d'arc rebaixat actualment tapiada, destaca un bloc de pedra encastat decorat amb una cara humana. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars. Destaquen les del pis superior, la de migdia amb els brancals bastits amb maons i la llinda plana de pedra, mentre que la de tramuntana està emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. A la part superior del parament destaca un cairó de pedra gravat i decorat amb dues figures humanes i una creu grega encerclada. De la façana de migdia, que es fonamenta damunt la roca del terreny i presenta el parament arrebossat, destaca la finestra del pis. És d'obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides i maons, disposat de forma regular.</p> | 08095-22 | Carrer de Monistrol, 2 - Barri del Castell | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Tayó' tenia el número 2 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'Francisco Cuivach'.</p> | 41.7283400,2.0589900 | 421737 | 4620043 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82339-foto-08095-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82339-foto-08095-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82339-foto-08095-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossat a la façana principal hi ha un banc de pedra corregut. El carrer de Monistrol coincideix amb el traçat del GR-177 o Ronda del Moianès. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 82340 | Cal Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tiana | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 84.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner i reformat de planta trapezoïdal, format per dos cossos adossats. El volum davanter presenta la coberta plana i està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són d'arc rebaixat i estan bastides amb maons, disposats a sardinell a les llindes. Destaca la finestra situada al costat del portal, la qual conserva la llinda de pedra plana. La part superior de la construcció està coberta per un terrat delimitat amb un plafó d'obra i barana de fusta a la façana principal. El volum posterior presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars bastides en pedra i maons. La construcció presenta els paraments bastits en pedra de diverses mides, disposada regularment.</p> | 08095-23 | Carrer de Monistrol, 1 - Barri del Castell | 41.7283700,2.0591000 | 421746 | 4620046 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82340-foto-08095-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82340-foto-08095-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82340-foto-08095-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El carrer de Monistrol coincideix amb el traçat del GR-177 o Ronda del Moianès. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 82343 | Ruïnes del carrer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-del-carrer-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVIII | Completament enrunat. | <p>Edifici enrunat i sense coberta de planta rectangular, que conserva bona part dels murs perimetrals del mateix. De fet, els murs de ponent i tramuntana són els que conserven més alçada, mentre que els de llevant i migdia tenen menys alçat i la part superior arranjada per evitar desprendiments. La façana principal, orientada a ponent, conserva el portal d'accés És d'obertura rectangular, amb els brancals bastits en pedra desbastada i la llinda plana de fusta. L'interior està completament cobert de vegetació i conserva el revestiment original que cobria els paraments. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb morter de calç.</p> | 08095-26 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>En origen, l'edifici era un cobert propietat del castell de Granera tot i que actualment pertany a la mateixa propietat que la casa de cal Rossell.</p> | 41.7290600,2.0584600 | 421694 | 4620123 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82343-foto-08095-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82343-foto-08095-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82343-foto-08095-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, a l'interior del recinte es conserven les restes d'un cup de vi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 82351 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-14 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 69. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal es troba adossat al mur de migdia de l'església parroquial de Sant Martí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb els brancals bastits amb carreus de pedra, i la llinda de pedra gravada amb la inscripció 'AVE·MARIA·PURISSIMA' i un relleu central coronat amb una creu. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars. Les de la planta baixa i el pis superior tenen els emmarcaments arrebossats, mentre que les dues finestres laterals del nivell principal estan bastides amb carreus de pedra i les llindes planes d'arc conopial. Adossat a la façana de migdia d'aquest mateix volum hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Presenta finestres rectangulars bastides en maons a la planta baixa i una galeria reformada d'arcs de mig punt al pis superior. El darrer volum que conforma la construcció està adossat a la banda de ponent de l'edifici principal. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i s'organitza en planta baixa, pis i golfes. Compta amb finestres rectangulars de diverses mides emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. En aquest mateix parament, i formant part del volum principal, també hi ha finestres rectangulars bastides amb maons. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular, amb les cantoneres fetes de carreus. La façana principal, per contra, presenta el parament arrebossat.</p> | 08095-5 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer de la Plaça, els números de carrer i els seus propietaris. La rectoria tenia el número 5 i era propietat de 'Jayme Oliveras'. Probablement, la casa fou reformada coincidint amb la reforma del temple parroquial.</p> | 41.7253300,2.0570500 | 421572 | 4619710 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82351-foto-08095-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82351-foto-08095-5-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat del portal d'accés hi ha un plafó de ceràmica blanca vidrada amb el nom de la construcció. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 82352 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-12 | <p>'Artistes del marbre a Granera'. La Granària, 9, 2006, p. 8. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Està protegit per un voladís de teula àrab d'un sol vessant. Unes escales de pedra en sentit descendent donen accés al portal des de la plaça de l'Església. Actualment, l'accés a l'edifici consistorial es fa per la plaça de l'Era, directament al primer pis. El portal d'accés té les mateixes característiques que l'anterior. Al seu costat, encastat al parament, hi ha un plafó de mosaic de ceràmica amb l'escut de Granera (un castell emmmarcat per dues espigues de blat), rematat amb una corona. La construcció presenta els paraments bastits en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantonades bastides en pedra.</p> | 08095-6 | Plaça de l'Església, s/n - Barri de l'Església | <p>Segons un llistat del districte municipal de Granera datat l'any 1880, on consten els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris, l'ajuntament de la vila estava situat en aquest carrer, tenia el número 23 i es situava a la vorera esquerra. En aquest mateix document, però situat al número 1 del 'carrer de la Plaça' (actual plaça de l'Església), consta que l'edifici que ens ocupa havia albergat les instal·lacions de l'escola de Granera. L'escut de la façana de tramuntana és obra de dos veïns del municipi, l'Antoni Pastor i en Josep Mª Barnet.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82352-foto-08095-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82352-foto-08095-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82352-foto-08095-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En l'actualitat, l'edifici alberga les dependències de l'Ajuntament de Granera. L'escut de la façana de tramuntana està format amb petites tessel·les de marbre tallades i polides. Hi ha un total de 624 peces: 324 peces de color gris, 100 blanques, 12 grogues i 11 negres, i la corona té 146 peces grogues, 25 blanques, 2 vermelles i 4 verdes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 82354 | Cal Cava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cava | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 38, 42.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats. Ambdós volums presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, que està orientada al carreró de la plaça de l'Església, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de maons disposats a plec de llibre. Damunt seu hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Al seu costat hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb maons i protegida amb una senzilla barana de ferro. A l'extrem de ponent del parament hi ha dues finestres rectangulars, la de la planta baixa bastida en maons i la del pis amb l'ampit de pedra motllurat i la llinda de fusta restituïda. La façana de migdia, orientada a l'església parroquial de Sant Martí, també compta amb un portal rectangular que dóna accés al pis. S'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra ascendents. L'obertura conserva un dels brancals originals, bastit amb carreus de pedra, i la llinda plana monolítica. També es conserva un dels permòdols de pedra que sostenien aquesta llinda, gravat amb una creu grega decorada. Al costat hi ha una finestra rectangular emmarcada en pedra. La façana de tramuntana presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maons i tres finestres rectangulars al pis, dues de les quals tenen els emmarcaments bastits amb carreus de pedra. La construcció presenta els paraments bastits en pedra de diverses mides disposada irregularment. A les cantoneres es conserven pedres desbastades a mode de carreus.</p> | 08095-8 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | 41.7255600,2.0565300 | 421529 | 4619736 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82354-foto-08095-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82354-foto-08095-8-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 82356 | Cal Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents-3 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 63, 86, 90.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta en forma d'L, amb un pati davanter enllosat i una zona enjardinada lateral. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats, tot i que algunes han estat reformades modernament. Destaca una de les finestres de la façana de llevant, amb la llinda gravada amb la data 1788 i una creu llatina central. Adossat a l'extrem de ponent de la façana principal destaca un tram de mur bastit en pedra que conserva un portal d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La construcció es complementa amb un volum rectangular adossat a la façana de ponent de l'edifici principal. Presenta una coberta de teula d'àrab d'un sol vessant combinada amb un terrat davanter delimitat amb barana de ferro, i està organitzat en un sol nivell. Tancant el conjunt arquitectònic per la banda de ponent hi ha un altre volum rectangular reformat amb teulada d'un sol vessant i distribuït en un sol nivell, actualment reformat.</p> | 08095-10 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | 41.7258200,2.0562600 | 421507 | 4619765 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82356-foto-08095-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82356-foto-08095-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també fou conegut amb els noms de cal Pineda i can Xirau. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 82358 | Can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-creus-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 43. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici aïllat de planta irregular, format per quatre cossos adossats. Els dos volums centrals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, orientada al camí. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, i presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i el marxapeu de pedra. Al pis hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. L'altre volum, adossat a la banda de llevant, està organitzat en planta baixa i dos pisos. Al primer pis hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit de pedra motllurat. En canvi, al pis superior, hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular,amb barana de ferro i bastida en maons. Davant d'aquest volum hi ha un porxo reformat cobert amb teulada d'un sol vessant i delimitat amb tanques de fusta en dos dels seus costats. Adossat a la cantonada nord-est d'aquest cos hi ha un petit volum auxiliar destinat al bestiar. Presenta la teulada d'un sol vessant, amb un petit espai cobert amb una volta de canó a la planta baixa i una finestra rectangular amb llinda de fusta al pis. La resta de volums, també auxiliars, es situen a la banda de ponent del conjunt arquitectònic. Són bastits en pedra i maó i estaven destinats al bestiar.En general, tota la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada regularment i lligada amb abundant morter.</p> | 08095-12 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Creus' tenia el número 11 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Isidro Sanllahí'.</p> | 41.7328800,2.0675500 | 422454 | 4620539 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 82359 | Cal Rectoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rectoret-2 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60, 68. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats i amb jardí posterior. Ambdós volums presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i ràfecs de llosa, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La construcció compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell, amb els brancals fets amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb llindes de fusta que han estat reformades. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. S'observen diverses parts del parament reparades amb maons.</p> | 08095-13 | Carrer del Castell, 11 - Barri del Castell | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Rectoret' tenia el número 11 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'José Mundet'. Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, la casa també és coneguda com a cal Güell. Per altra banda, segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també s'identificà durant un temps amb el nom de la Pallissa, tot i que no es descarta que aquesta denominació faci referència a una altra edificació propera i no pas a la mateixa construcció.</p> | 41.7289300,2.0585000 | 421697 | 4620109 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82359-foto-08095-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82359-foto-08095-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82359-foto-08095-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 82361 | Can Coderch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coderch | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 90. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb jardí posterior. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i ràfec de teula àrab. Està distribuït en planta baixa i pis, amb un destacable portal d'accés d'arc de mig punt adovellat. Damunt seu hi ha un finestral d'arc escarser arrebossat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Té sortida a un balcó simple amb la llosana de pedra i barana de reixa de ferro. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb llindes de fusta que han estat reformades. La del pis és doble i està emmarcada amb carreus de pedra. Damunt de la finestra de la planta baixa es conserven les restes d'una llinda bastida amb maons disposats a sardinell, que probablement corresponia a una antiga obertura tapiada. L'altre volum és de planta rectangular, amb la coberta plana i organitzat en un sol nivell. Ha estat reformat i presenta una única obertura rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana de fusta. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment.</p> | 08095-15 | Carrer del Castell, 9 - Barri del Castell | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també s'hauria pogut identificar durant un temps amb el nom de cal Xecó. En aquest sentit, la construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Chacó' tenia el número 7 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Bartolomé Otzet'.</p> | 41.7288400,2.0586000 | 421705 | 4620099 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82361-foto-08095-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82361-foto-08095-15-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, l'edifici és conegut actualment com a cal Coderch. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 82362 | Ca la Palmira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-palmira-0 | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures rectangulars reformades a la planta baixa, mentre que al pis destaquen tres finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular, amb un doble ràfec de teula àrab i dents de serra a tot el perímetre de la construcció. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum rectangular organitzat en una sola planta i cobert amb una terrassa al pis, delimitada amb barana de fusta. Presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08095-16 | Carrer de Monistrol, 5 - Barri del Castell | 41.7283800,2.0588700 | 421727 | 4620047 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82362-foto-08095-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82362-foto-08095-16-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, l'edifici és conegut actualment com a ca la Palmira. El carrer de Monistrol coincideix amb el traçat del GR-177 o Ronda del Moianès. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 82363 | Cal Campàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campas | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 02-04-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, amb un jardí posterior equipat amb dos volums auxiliars més. El volum principal està format per tres cossos adossats que presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. Els dos volums de migdia estan distribuïts en planta baixa i pis, mentre que el de tramuntana s'organitza en un sol nivell, amb una gran obertura rectangular reformada. La façana principal de l'edifici, orientada a ponent, presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits en pedra desbastada i la llinda feta de maons disposats a plec de llibre. Al seu costat, i encastat al parament, hi ha un plafó de ceràmica vidrada amb el nom de la construcció. La façana de migdia presenta obertures rectangulars amb les llindes de fusta restituïdes i està rematada amb un doble ràfec de teula àrab i dents de serra. La façana de llevant, orientada al jardí, compta amb un volum rectangular organitzat en un sol nivell i cobert amb una terrassa al pis. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular, exceptuant el volum de tramuntana que està arrebossat. Aïllats a la banda de tramuntana del pati hi ha dos volums de planta rectangular adossats, amb teulades de dues vessants i organitzats en un sol nivell. Al pati també hi ha un pou bastit amb pedra.</p> | 08095-17 | Carrer del Castell, 14 - Barri del Castell | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Campás' tenia el número 14 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'José Torras'.</p> | 41.7283900,2.0592200 | 421756 | 4620048 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82363-foto-08095-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82363-foto-08095-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82363-foto-08095-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En l'actualitat, l'edifici està destinat a allotjament turístic. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 82365 | Can Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riereta | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60, 71. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 02-04-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat format per quatre cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum original és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada al tram esglaonat del carrer, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular emmarcada amb quatre carreus. Les obertures del pis es corresponen amb dues finestres rectangulars amb els brancals fets de carreus, les llindes planes i els ampits motllurats. Adossat a l'extrem de migdia hi ha un volum de planta irregular organitzat en dos nivells i cobert amb una terrassa al pis. A la banda de llevant hi ha un altre volum reformat de planta rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en planta baixa i pis. S'hi accedeix des del camí que puja al castell de Granera, mitjançant un portal d'arc rebaixat. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un darrer volum rectangular reformat, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08095-19 | Carrer del Castell, 16 - Barri del Castell | 41.7291900,2.0584500 | 421693 | 4620137 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82365-foto-08095-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82365-foto-08095-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82365-foto-08095-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 82372 | Cal Cec i cal Casanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cec-i-cal-casanelles | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 38, 68. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat amb jardí lateral i accés a la finca des del carrer Nou. El volum principal és conegut com a cal Cec. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures de la construcció són rectangulars, algunes d'elles emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. També s'observa alguna finestra amb la llinda de fusta. Adossat a l'extrem sud-est hi ha un petit volum de planta quadrada distribuït en dos nivells i amb obertures rectangulars. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular. L'altre volum, reformat i situat davant de la façana de migdia de l'anterior, és conegut com a cal Casanelles. Està format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El cos de llevant compta amb una teulada de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, mentre que el de ponent té una coberta de teula àrab d'un sol vessant. L'edifici presenta obertures rectangulars reformades amb les llindes de fusta. Està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular.</p> | 08095-36 | Carrer Nou, 11 - Barri de Baix | <p>En l'actualitat, els dos edificis formen part de la mateixa propietat. Ambdues construccions apareixen mencionades en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'actual edifici de cal Cec també era conegut com 'Cal Rafel'. Tenia el número 11, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'José Valls'. Al mateix temps, 'Cal Casanellas' estava deshabitat i ocupava el número 10. El llistat també el situa a la vorera esquerra del carrer, com a propietat de 'Isidro Clusellas'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, el portal d'accés a cal Cec té la llinda gravada amb la data 1715 i una creu. Per altra banda, segons les informacions publicades a la revista municipal La Granària, l'any gravat a la llinda és 1755.</p> | 41.7314600,2.0640100 | 422158 | 4620384 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82372-foto-08095-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82372-foto-08095-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82372-foto-08095-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 82379 | Pallissa de can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-can-creus | <p>PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 262-265 [Inèdit].</p> | XVII-XVIII | La coberta està en força mal estat i les façanes un pèl degradades. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants sostinguda amb bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia, i l'edifici està organitzat en un sol nivell. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda de fusta i una llosa de pedra plana a mode de voladís. Conserva un dels brancals originals, bastit amb maons. Damunt seu hi ha una finestra d'obertura irregular sota coberta, amb l'ampit i els brancals de pedra i la llinda de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08095-43 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>Tot i que en origen la construcció estava destinada al bestiar, sembla ser que en algun moment fou habitada segons les informacions aportades per l'Ajuntament de Granera.</p> | 41.7329700,2.0661600 | 422339 | 4620550 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82379-foto-08095-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82379-foto-08095-43-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 82380 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-5 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 55. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-04-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, que actualment està adossat a una construcció més recent. Està format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, que està orientada al camí. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, i presenta un portal d'accés d'arc rebaixat amb els brancals i la llinda bastits amb maons. Al seu costat hi ha un plafó rectangular de rajola vidrada acolorida amb el nom de la casa. La resta d'obertures es corresponen amb finestres d'arc rebaixat de diferents mesures, amb els emmarcaments bastits amb maons. La finestra situada damunt del portal és rectangular i conserva la llinda de pedra original. La façana de tramuntana compta amb un portal rectangular i una petita finestra rectangular al pis bastida amb carreus de pedra. L'altre volum, adossat a la banda de migdia, està organitzat en planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha una finestra d'arc rebaixat bastida en maons, mentre que al primer pis hi ha dues finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Una d'elles conserva l'ampit de pedra motllurat. Al bell mig d'aquestes dues obertures hi ha les restes d'un rellotge de sol del que només en resta el gnòmon de vareta i restes de pintura al parament. A la planta superior hi ha dues finestres balconeres d'arc de mig punt sostingudes amb un pilar bastit amb maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i amb els paraments arrebossats. El volum principal està rematat amb un doble ràfec de teula àrab i dents de serra. S'observa una reparació del mur, probablement efectuada per arranjar la coberta.</p> | 08095-44 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Martí' tenia el número 19 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Martín Oller'.</p> | 41.7331500,2.0681000 | 422500 | 4620568 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82380-foto-08095-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82380-foto-08095-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82380-foto-08095-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A banda i banda del portal hi ha dos bancs adossats a la façana i bastits en pedra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 82386 | Cal Pastoret - Can Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastoret-can-toni | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 52, 61. 'Granera antiga'. La Granària, 41, 2016, p. 16. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-04-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta irregular, format per quatre cossos adossats. El volum principal, distribuït en planta baixa i pis, consta de dos cossos adossats amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, i lleugerament apuntat, bastit amb maons disposats a plec de llibre. Una petita placa encastada al parament recorda el nom de la construcció. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de pedra. La façana de tramuntana compta amb una única obertura rectangular, que conserva la llinda de pedra i un dels brancals fet de maons. La façana de migdia presenta dos portals d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques de grans dimensions. Al pis hi ha tres finestres rectangulars emmarcades en pedra i amb els ampits motllurats. Adossat a l'extrem de migdia de la façana principal hi ha un volum rectangular amb teulada de dues vessants i organitzat en dos nivells. Compta amb petites finestres rectangulars emmarcades en pedra a la façana de llevant i una finestra emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat a la façana de migdia. Al seu costat, just en el punt d'unió entre aquest cos i el volum principal, hi ha un petit volum semicircular amb teulada d'un vessant, que probablement correspongui a un forn. El darrer volum que conforma la construcció està adossat a la banda de tramuntana del volum principal. És rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida gran.</p> | 08095-50 | Carrer de Vic, 5 - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Pastoret' tenia el número 5, estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Martín Ubals'. Alhora, en el mateix llistat, també apareix mencionada la casa de 'cal Toni'. Aquesta tenia el número 3 i estava situada a la vorera dreta del carrer, tot i que no s'especifica si es trobava habitada i qui era el seu propietari. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, can Toni correspondria al segon cos de casa adossat al volum davanter de cal Pastoret.</p> | 41.7300700,2.0638900 | 422146 | 4620230 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82386-foto-08095-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82386-foto-08095-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82386-foto-08095-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Antigament, a l'era de cal Pastoret s'hi havia batut a pota. La batuda a pota consistia en separar el gra de la palla mitjançant tracció animal (cavalls). L'era estava situada davant de la façana de llevant de la construcció. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 82392 | L'Agulló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lagullo | <p>Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 22-23. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 118-123 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 17-04-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal, situat a l'extrem de llevant de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Un camí empedrat li dóna accés. La dovella clau està gravada amb un escut amb l'acrònim de Jesús. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La que està situada damunt del portal també té l'ampit motllurat. De la façana de tramuntana destaca una finestra al pis, amb les mateixes característiques que la que es troba damunt del portal. La façana de ponent, en canvi, compta amb diverses obertures bastides en pedra i maons. A continuació hi ha un volum rectangular organitzat en un dos nivells i amb teulada d'un sol vessant, que presenta finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra a la façana principal. Adossat a ponent d'aquest volum hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes, en fase de construcció. Una cisterna rectangular amb la coberta plana es troba adossada a la seva façana de ponent. Per altra banda, a l'extrem de llevant de la façana principal, hi ha un volum rectangular organitzat en dues plantes, i teulada d'un sol vessant, que amplia la zona residencial de la masia. En darrer terme, adossat a l'extrem nord-est de la construcció, hi ha un volum de planta irregular organitzat en un sol nivell i sense coberta. Finalment, adossat al volum principal per la banda de tramuntana, hi ha un petit cos rectangular amb teulada d'un vessant corresponent a una cort. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter.</p> | 08095-56 | Quintana de l'Agulló | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Lagulo', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom Agulló torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. Posteriorment, la masia apareix mencionada en la documentació consultada datada l'any 1658. Malgrat aquestes referències, la construcció actual està datada entre els segles XVIII i XIX. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Agulló' (Pont, 2016: 48). Tenim notícia, també, que la casa havia estat propietat de l'industrial del tèxtil de Castellterçol Joaquim Roger i Amat, probablement durant la segona meitat del segle XX. L'edifici està situat a uns 300 metres a ponent del pantà del Marcet, que també forma part de la mateixa finca.</p> | 41.7356300,2.0709600 | 422741 | 4620841 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82392-foto-08095-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82392-foto-08095-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82392-foto-08095-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la banda de ponent de la construcció principal hi ha un sèrie de volums i coberts relacionats amb l'explotació agrícola de la finca. Destaca un porxo obert situat al nord-oest de l'edifici. Presenta una coberta de planxa metàl·lica restituïda i sostinguda amb dues encavallades de fusta i quatre pilars fets amb maons. Una de les imatges s'ha extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 82397 | El Girbau de Baix - El Girbau Jussà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-girbau-de-baix-el-girbau-jussa | <p>Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 50. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 90, 228-232 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 17-04-2019].</p> | XVI-XVIII | <p>Masia aïllada i rehabilitada que consta de diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum principal consta de dos cossos rectangulars adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. El de tramuntana està distribuït en planta baixa i dos pisos, mentre que el de migdia s'organitza només en dos nivells. Alhora, adossats a la banda de migdia, hi ha dos volums més. Ambdós són rectangulars, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, algunes d'elles amb els ampits motllurats. Destaca la finestra doble situada damunt del portal, amb una de les llindes decorada a mode d'arc conopial doble. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i totes elles estan emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Destaca una de les finestres de la façana de llevant, amb la llinda gravada amb la data 1596 i, al seu costat, una obertura d'arc de mig punt tapiada amb carreus de pedra. Davant d'aquest parament hi ha un espai de pati pavimentat. De la façana de migdia destaca una llinda gravada a mode d'arc conopial, amb una creu llatina central. També cal mencionar una terrassa oberta al pis superior i situada a l'extrem sud-est de la construcció. En darrer terme, tancant els volums adossats, hi ha un cos rectangular amb teulada de dues vessants i organitzat en un sol nivell, de recent factura. Compta amb una successió de quatre finestrals d'arcs de mig punt bastits en maons, a la façana de migdia, i un petit volum semicircular amb coberta de teula àrab adossat a la façana de llevant. En general, tots els volums que conformen la construcció estan bastits en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb pedra desbastada de mida gran en determinats volums. La masia es complementa amb una sèrie de coberts i volums aïllats situats a la banda sud-est de la construcció. Destaca el cos situat a migdia, de planta rectangular i amb una finestra doble d'arc de mig punt bastida amb carreus, i situada a la façana de ponent.</p> | 08095-61 | Plans del Girbau | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Girbau jusà', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom Girbau torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La masia continua apareixent mencionada en la documentació consultada de mitjans del segle XVII i, posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Jorobao de Avach' (Pont, 2016: 49). Finalment, durant la dècada dels anys 60 del segle XX, l'edifici estigué deshabitat. En l'actualitat, la construcció s'utilitza de segona residència.</p> | 41.7415000,2.0541500 | 421350 | 4621508 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82397-foto-08095-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82397-foto-08095-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82397-foto-08095-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està afectada per la declaració d'hàbitats d'interès comunitari (HIC), definit per la Directiva d'hàbitats de la UE amb el codi 9540 Pinedes mediterrànies, essent una zona no prioritaria. En cas d'intervenció caldrà respectar la vegetació actual associada a l'hàbitat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 82399 | L'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lolleret | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Les masies de Granera. Mas l'Olleret'. La Granària, 27, 2011. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49 [Inèdit]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 18-04-2019]. Https://excursionismecientific.wordpress.com/category/moianes/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVII-XVIII | Enrunada. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, formada per dos cossos adossats. Per les restes conservades, sembla que en origen estava distribuïda en planta baixa i pis i tenia una coberta de dues vessants, que ha perdut completament. Tot i això es conserven les quatre façanes dempeus, tot i que en diferents estats de conservació. Les de llevant i tramuntana són de les més ben conservades. En general, la construcció presenta obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, o bé amb els brancals fets de maons i alguna llinda de fusta. De la façana de llevant destaca un portal d'accés rectangular amb un dels brancals bastits amb maons i la llinda de fusta. A ponent es conserva una espitllera bastida amb carreus de pedra i una obertura d'arc rebaixat de pedra també. L'interior de la construcció està força enrunat i cobert de vegetació. Tot i això es conserva el forn, de planta rectangular arrodonida i bastit en pedra i maons. En destaca la boca, bastida en pedra i amb la fogaina a sota. A la cantonada de ponent de l'edifici hi ha un volum de planta circular que integra un gran cup de vi al seu interior, amb accés des de la masia i també des de l'exterior. Està bastit amb cairons de ceràmica vidrada de color marró. Alhora, al costat de llevant de l'edifici, hi ha un volum de planta rectangular aïllat i força enrunat, que probablement havia servit de cort o quadra. En general, tota la construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i lligada amb morter. Alguns dels paraments interiors conserven el revestiment arrebossat que els cobria.</p> | 08095-63 | Serra de l'Olleret | <p>En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa Ollerich' (Pont, 2016: 49). És probable que el raïm fos introduït dins del cup de vi mitjançant una rampa exterior.</p> | 41.7492300,2.0514800 | 421138 | 4622369 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82399-foto-08095-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82399-foto-08095-63-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 82402 | El Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carner-0 | <p>BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona: Dalmau, p. 43, 85, 95. CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 47-48. 'Concert al Carner'. La Granària, 41, 2016, p. 10-11. ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 131. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 34-35. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. ORDEIG I MATA, Ramon (1999). Els comtats d'Osona i Manresa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, col. Catalunya carolíngia, 4, vol. 1 (p. 384), vol. 2 (p. 912-913, 1009-1010). PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 31-33, 37-39, 43, 93, 94, 97, 98, 107. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 159-164 [Inèdit]. VILA I PURTÍ, Xavier (2008). El Moianès. Estudi d'una comarca social i natural. Barcelona: Dalmau, p. 68. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 18-04-2019]. Https://www.enciclopedia.cat/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVII-XVIII | En procés de rehabilitació. | <p>Masia aïllada de grans dimensions i en procés de rehabilitació, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. Està bastida damunt d'una plataforma rocosa elevada i compta amb un espai de barri o pati interior tancat. S'hi accedeix mitjançant un gran portal de fusta delimitat amb pilars de maons i protegit amb un voladís de teula àrab de dues vessants, sostingut amb barbacana de fusta. El volum principal presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al pati interior, compta amb un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. A l'extrem de llevant hi ha un altre portal rectangular, amb la llinda de fusta. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades en pedra, majoritàriament amb els ampits motllurats. De fet, tot el volum presenta aquesta tipologia de finestra a la resta de paraments. Adossat a la façana de llevant hi ha les restes d'un volum rectangular que ha perdut la coberta, tot i que era d'un sol vessant i estava organitzat en un sol nivell. Conserva un portal d'accés d'arc de mig punt bastit en maons. La façana de tramuntana compta amb les restes d'un cos rectangular adossat i enrunat, que tenia la coberta d'un sol vessant i estava distribuït en una sola planta. Al seu costat hi ha un volum semicircular corresponent a una cisterna, que conserva una obertura rectangular. La resta de volums s'adossen als extrems de la façana principal, delimitant lateralment el pati interior. A l'extrem de llevant hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta dues grans obertures d'arc de mig punt a la planta baixa, dues d'arc rebaixat al pis i dues més rectangulars, amb les llindes de fusta, a la façana de ponent. Alhora, adossat a l'extrem de ponent del volum principal, hi ha un antic cobert rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en una planta. A ponent hi ha un altre volum rectangular amb teulada de vidre i de recent factura. Per últim, als extrems de llevant i migdia del pati, hi ha dos volums de planta rectangular més. El de migdia compta amb grans obertures d'arc de mig punt bastides en pedra i un portal de les mateixes característiques obert a la façana de ponent. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment. Les cantoneres estan embellides amb carreus i pedra desbastada.</p> | 08095-66 | Horta del Carner | <p>La primera referència documental de la masia és de l'any 898 (també és el primer document històric sobre la comarca del Moianès i pertany al fons documental del monestir de Sant Benet del Bages). Es tracta de la venda d'unes terres al lloc anomenat els Carners ('ipsos Carnarius') dins del terme del castell de Terçol, en el terme municipal de Castellterçol (Vila, 2008: 68; Bolós, 2004: 95). Inicialment, les terres de l'actual Moianès formaven part del bisbat de Vic i del comtat d'Osona. Al segle X, aquest comtat quedà dividit en dos: el comtat d'Osona i el de Manresa (es tracta d'una denominació territorial, donat que el comtat de Manresa mai fou organitzat ni dominat per cap noble i sempre va estar unit al d'Osona). A partir d'aquest moment, la majoria de pobles van passar a formar part del comtat de Manresa, Granera inclòs (Vila, 2008: 68). Dins del fons documental de Sant Benet del Bages, el mas ja apareix esmentat en el sector de Sant Julià d'Úixols l'any 946 (Pladevall, 1991: 107). Entre els anys 980 i 1078 s'efectuaren un seguit de donacions de cases amb terres, vinyes, etc al lloc del Carner, encara dins del terme de Castellterçol i en favor del monestir de Sant Benet del Bages. D'aquesta manera, aquest lloc passà a ser propietat del monestir bagenc (Pladevall, 1991: 33, 37). Moltes d'aquestes propietats pertanyien al bisbe Guadamir. Cal mencionar que, des de finals del segle XI, la documentació existent reflecteix que el Carner pertany al terme de Granera i no pas al de Castellterçol, tot i que sempre dins de la parròquia de Sant Julià d'Úixols (Pladevall, 1991: 37). Entre els segles XII i XIV existeixen dos masos Carner, el superior i l'inferior (o també el Carner d'Amunt i el d'Avall) (Pladevall, 1991: 93). L'any 1213 apareix un personatge anomenat 'Joan Calvó del Carner' que conreava unes terres pertanyents al monestir de Sant Benet del Bages (Pladevall, 1991: 37). Hi ha constància documental també que a partir de l'any 1305 i fins el 1385, l'abat de Sant Benet passava comptes amb els hereus del Carner dels béns que aquests administraven a Granera (Pladevall, 1991: 39). El mas també apareix mencionat en el Capbreu de Castellterçol de l'any 1370 dins de la sufragània de Sant Julià Úixols. Al segle XV, la masia apareix mencionada en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Carner', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, es menciona que el mas Carner encara pertany a la sufragània de Sant Julià i, posteriorment, el mas torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 com pertanyent a Jaume Carner, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també, tot i que s'especifica que té un àlies, 'Olzet'. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter de llevant, els números i els seus propietaris. En aquest document hi consta que l'Antonio Carner és el propietari de la casa, identificada amb el número 8, tot i que qui l'habita és en Jose Vila. També menciona que tenia un paller. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa del Carné' (Pont, 2016: 48). L'any 2016, dins del actes del tercer festival 'Viu la Música al Parc', organitzat per l'ajuntament, es va celebrar un concert de jazz i cançó francesa a l'arbreda que hi ha a l'entrada a la finca, i una demostració de doma. Segons la documentació consultada, a la construcció hi ha diverses llindes datades i decorades: any 1722 amb l'anagrama de Jesús IHS, una altra llinda datada el 1709, el nom de la construcció i fins i tot uns ocells esculpits (Capdevila, 2001: 48). En l'actualitat, l'edifici està essent objecte d'una gran rehabilitació i reforma que encara no ha finalitzat.</p> | 41.7328700,2.0895000 | 424280 | 4620518 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82402-foto-08095-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82402-foto-08095-66-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca està delimitada amb una tanca metàl·lica. Al costat de la porta que li dóna accés hi ha una bassa de fang de planta irregular, que s'omple amb l'aigua de pluja. A l'exterior de la finca, a l'altra banda del camí, hi ha una destacable arbreda formada per avets i algun exemplar de sequoia. Les imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, el nom Carner significa dipòsit de cadàver. Pel que sembla, tot i que no s'ha pogut contrastar, a la zona del Carner hi havia unes tombes probablement medievals (Garcia-Pey, 2004: 35). | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 82406 | Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trens | <p>'Concert a Trens'. La Granària, 41, 2016, p. 12-13. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 86-87. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 39. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 171-176 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum principal presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a tramuntana. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb una inscripció de la que se'n extreu l'any 1687, tot i que hi ha altres símbols. Damunt seu hi ha un arc de descàrrega apuntat i bastit en maons disposats a plec de llibre. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La del pis, damunt del portal, té l'ampit motllurat i la llinda gravada amb l'any 1687 i una creu grega central. La del seu costat també té l'ampit motllurat i està tapiada amb maons. Majoritàriament, la resta d'obertures d'aquest volum són rectangulars i estan bastides amb carreus de pedra, amb algun brancal bastit en maons i d'altres reparacions més recents. Destaca, de la façana de migdia, un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat en pedra i maons, i el fet que la majoria de finestres dels pisos superiors compten amb petits arcs apuntats de descàrrega damunt de les llindes. Adossats a l'extrem de ponent de la façana principal hi ha dos volums rectangulars més, amb teulades d'un sol vessant i distribuïts en un sol nivell, o bé en planta baixa i pis. D'aquest darrer, en destaca una finestra rectangular alpis, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. Alhora, adossat a la façana de llevant, hi ha un petit volum rectangular, bastit en pedra i maons. En darrer terme, adossat a la façana de migdia del cos principal, hi ha un altre volum rectangular auxiliar amb teulada d'un vessant i organitzat en un nivell. El conjunt arquitectònic es complementa amb un volum aïllat, situat a l'extrem sud-est de la masia, corresponent a unes antigues corts. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants sostinguda amb una solera de bigues i llates de fusta, i organitzat en un nivell. A l'interior es conserven dos pilars bastits amb maons, tot i que arranjats. L'altre volum aïllat que complementa el conjunt està situat al costat del camí d'accés a l'edifici, a l'entrada. És rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el sostre interior embigat, i un sol nivell. L'accés a l'interior està emmarcat amb maons. En general, tota la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra.</p> | 08095-70 | Torrent de la Font de Trens | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1497. Tot i que no es pot assegurar, és probable que la construcció es correspongui amb 'Entraens', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom 'Trehens' torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases de la zona sud (que anteriorment es corresponia amb el quarter d'occident), els números i els seus propietaris. La masia de Trens tenia el número 3 i era propietat de 'Ramon Trens'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa de Trens' (Pont, 2016: 49). L'any 2016, dins dels actes del festival 'Viu la Música al Parc', organitzat per l'ajuntament, es va celebrar un concert davant la façana principal, un taller de sega de blat a mà i una degustació de pans amb cereals antics (espelta i forment). En l'actualitat, la casa està tancada i no hi arriba el corrent elèctric. Segons sembla, el seu interior està intacte, sense reformes recents.</p> | 41.7156200,2.0549100 | 421382 | 4618634 | 1687 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82406-foto-08095-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82406-foto-08095-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82406-foto-08095-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossat a la façana principal, al costat del portal d'accés, hi ha un banc de pedra corregut. Segons la documentació consultada i les entrevistes concertades, la masia també es coneix com Traens (nom derivat de la pronunciació de la gent de la zona). | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 82410 | L'Óssol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lossol | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 58-59. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 183-187 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, bastida damunt d'una plataforma rocosa elevada que domina tots els camps de conreu que hi ha al voltant. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. També destaquen dues petites obertures rectangulars, a mode d'espitlleres. La façana de ponent presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en pedra, al que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra també. Les finestres tenen la mateixa tipologia que les del parament de llevant. Adossat a al costat d'aquest darrer accés hi ha un volum rectangular amb coberta de maons semiesfèrica. A la cantonada sud-oest de la construcció, en el pis superior, hi ha una terrassa oberta amb un sostre embigat, sostingut amb un pilar amb capitell de pedra. El parament de tramuntana compta amb un ample contrafort adossat. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, que presenta una successió de petites obertures rectangulars, a mode d'espitlleres, que probablement es corresponguin amb forats de ventilació. En general, tota la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Algunes cantoneres estan embellides amb carreus de pedra. El conjunt es complementa amb un volum rectangular aïllat, situat a la banda nord-oest de l'edifici. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i s'organitza en un sol nivell. Compta amb un gran portal d'arc de mig punt a la façana de ponent i un altre de rectangular a la de llevant.</p> | 08095-74 | Pla de l'Óssol | <p>La masia apareix documentada en el fogatge de l'any 1497 amb dos registres diferents, 'Osol' i 'Osoll', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, la masia torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 com a 'Orsol', dins del lloc de Sant Martí de Granera i de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. L''Osul' tenia el número 3 i era propietat de 'Miquel Osul'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa del Oso' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7179400,2.0660000 | 422307 | 4618882 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82410-foto-08095-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82410-foto-08095-74-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la banda de tramuntana de l'edifici es conserven les restes de l'antiga era, bastida amb cairons. Una rampa empedrada delimita la part de llevant de la masia i dóna accés al portal d'aquest banda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 82411 | Mas Clapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-clapers | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 39. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Les masies de Granera. Mas Clapers'. La Granària, 26, 2010. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 238-242 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVII-XVIII | Enrunada. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, envoltada de camps de conreu. La construcció ha perdut completament la coberta, tot i que per les restes conservades, sembla que en origen era de dues vessants. Alhora, probablement estava distribuïda en planta baixa i pis. Es conserven les quatre façanes dempeus, tot i que en diferents estats de conservació (les façanes nord i sud són les que conserven un major alçat dels murs). La de tramuntana presenta dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra, una d'elles força malmesa. Per contra, a la façana de migdia hi ha una antiga obertura d'arc de mig punt bastida en pedra i actualment tapiada (no es descarta que es correspongui amb la façana principal). De la façana de llevant es conserva una finestra i una porta rectangulars, amb llindes de fusta. La cantonada sud-oest de la construcció està reforçada amb un contrafort de pedra. L'interior està força enrunat i cobert de vegetació. En general, la construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i lligada amb morter.</p> | 08095-75 | Pla de l'Óssol | <p>La masia apareix documentada en el fogatge de l'any 1553, dins del lloc de Sant Martí de Granera i de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. El mas Clapers tenia el número 4 i era propietat de 'Isidro Riera'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa de Clapers' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7164800,2.0669600 | 422385 | 4618719 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82411-foto-08095-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82411-foto-08095-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82411-foto-08095-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el camí d'accés a l'edifici ha quedat desdibuixat per l'activitat que generen els camps de conreu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 82412 | La Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-paissa-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 188-192 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVIII | Ha perdut la coberta. Els paraments de llevant i tramuntana estan força enrunats. | <p>Edifici aïllat i mig enrunat de planta rectangular, envoltat de camps de conreu. La construcció ha perdut completament la coberta, tot i que conserva bona part de la solera de llates i bigues de fusta que la sostenia. Era de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i estava distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat en pedra, amb brancals fets amb carreus de pedra també. Al pis hi ha una finestra rectangular amb els brancals bastits amb maons, l'ampit motllurat de pedra i la llinda de fusta. Tot i això, aquesta part de la construcció està força enrunada. A la façana de ponent es conserven dues petites finestres rectangulars bastides amb maons. Una d'elles conserva la llinda i l'ampit de pedra. La façana de migdia conserva les restes tapiades d'un antic portal d'arc de mig punt adovellat. La dovella central està gravada amb l'any 1777. Damunt del parament que tapia l'obertura hi ha les restes d'un rellotge de sol. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un volum rectangular força enrunat i cobert de vegetació, que conserva un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en maons, i situat a la banda de ponent. En general, la construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de irregularment i lligada amb morter.</p> | 08095-76 | Pla de l'Óssol | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. 'La Paisa' tenia el número 8 i era propietat de 'Vicente Comellas'. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Pahisa' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7168600,2.0670700 | 422395 | 4618761 | 1777 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82412-foto-08095-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82412-foto-08095-76-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es tracta de la pallissa del mas Clapers, situat al seu costat. Durant un temps, una part de l'edifici fou destinat a habitatge de segona residència. Actualment, el camí d'accés a l'edifici ha quedat desdibuixat per l'activitat que generen els camps de conreu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 82419 | Mas Sicart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sicart | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVII-XVIII | Completament enrunat. | <p>Restes d'un edifici aïllat i completament enrunat del que pràcticament no se'n conserva res. L'abundant vegetació que cobreix les restes fa impossible una descripció més acurada. Amb tot, podem dir que estava bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular.</p> | 08095-83 | Serra Pelada | <p>Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, la masia apareix documentada des de l'any 1658.</p> | 41.7391400,2.0660900 | 422340 | 4621235 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82419-foto-08095-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82419-foto-08095-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades pel sr. Pere Genescà. Les coordenades són aproximades. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 82434 | Font i bassa del Solà del Sot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-del-sola-del-sot | <p>CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 26. CAPDEVILA I OLLER, Joan (2003). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 186. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XVII-XVIII | La bassa està coberta de vegetació i la font no raja. | <p>Conjunt situat al marge del camí del Solà, a pocs metres al sud-oest de la masia del Solà del Sot. Està format per la font i una bassa d'emmagatzematge, que estan connectades mitjançant una rasa excavada al subsòl. La font està formada per un dipòsit de planta rectangular ben treballat, integrat dins d'una estructura coberta amb una volta de canó bastida en pedra disposada a sardinell, i coberta de terra i vegetació. Una obertura rectangular emmarcada amb maons i pedra, i tancada amb portella de ferro, dóna accés al dipòsit des de l'exterior. Sota la portella hi ha un broc metàl·lic encastat per on raja l'aigua i una aixeta més moderna. L'aigua cau dins d'una pica rectangular bastida en pedra i excavada al subsòl. Al costat de la font hi ha la bassa de planta rectangular. Està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. La part superior dels murs està rematada amb lloses de pedra rectangulars ben escairades. Amida uns 10 metres de llargada i uns 5 metres d'amplada aproximadament.</p> | 08095-98 | Camí del Solà del Sot | 41.7233200,2.1043500 | 425504 | 4619445 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82434-foto-08095-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82434-foto-08095-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82434-foto-08095-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 82463 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-2 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 33. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XVIII | <p>Creu aïllada situada davant de la façana principal de l'església parroquial de Sant Martí. Es tracta d'una creu llatina de ferro amb el perfil ondulat, assentada damunt d'un basament de pedra de planta quadrada. Aquest basament amida aproximadament un metre d'alçada per uns 50 centímetres d'amplada. Està format per un pilar rematat amb un capitell i coronat amb un volum piramidal. El paviment que envolta la creu està empedrat.</p> | 08095-127 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>Pel que sembla, en origen aquesta creu estava situada al turó de la Torra, però com que quedava lluny del barri de l'Església fou traslladada al seu emplaçament actual. Entre d'altres manifestacions s'hi feia la processó i benedicció de l'Olivera, actualment desapareguda.</p> | 41.7253300,2.0572400 | 421588 | 4619710 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82463-foto-08095-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82463-foto-08095-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82463-foto-08095-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, aquesta creu té la denominació de creu del Pedró. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 82470 | Creu dels Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-capellans | <p>Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 33.</p> | XVIII | <p>Creu aïllada inscrita damunt d'una roca natural de la zona, a la vessant de ponent de la serra del Pedró, molt a prop del camí que recorre la carena. Aquesta roca està situada just en un revolt pronunciat que fa el corriol que puja cap a la carena, des del collet de Llebre, i està incisa en el frontal de ponent de la roca, que està orientada al corriol. La creu és llatina i està emmarcada lateralment per dos dels números de l'any al que fa referència, 1737. Malgrat això, els dos darrers números estan força degradats i no es pot assegurar que l'any en qüestió sigui aquest.</p> | 08095-134 | Serra del Pedró | <p>Tot i que la creu està datada al segle XVIII, en la documentació consultada de mitjans del segle XVII, apareix mencionada la zona com 'Lo Grau dels Capellans'. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la creu commemora el lloc on van matar un vicari de Granera que anava a dir missa a Sant Llogari de la Sala, actualment dins del terme de Castellterçol.</p> | 41.7358400,2.0629700 | 422077 | 4620872 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82470-foto-08095-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82470-foto-08095-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82470-foto-08095-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 82475 | Fita de terme entre Granera i Castellterçol II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-ii | <p>Https://excursionismecientific.wordpress.com/ [Consulta: 25-04-2019].</p> | XVII | Lleugerament coberta de molsa i líquens. | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa al nord-oest del còdol del Castellar. Es tracta d'un bloc de pedra de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. Amida uns 60 centimetres d'alçada per uns 20 centímetres d'amplada. La cara orientada a tramuntana està gravada amb la representació d'un castell, probable referència al municipi de Castellterçol. Per contra, la cara de migdia presenta l'any 1676 i la representació d'una olla o caldera.</p> | 08095-139 | La Trona - Còdol del Castellar | <p>És probable que la representació de l'olla faci referència al municipi de Calders (Moianès), tot i que no limita territorialment amb Granera.</p> | 41.7442000,2.0587800 | 421739 | 4621804 | 1676 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82475-foto-08095-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82475-foto-08095-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82475-foto-08095-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es podria tractar d'una fita que fes referència a l'antic límit medieval entre les baronies de Calders i Granera. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 82476 | Fita de terme entre Granera i Castellterçol III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-iii | XVII | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa prop de la baga de Vila-rúbia i del torrent de Cisnolla. Es tracta d'un bloc de granit de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. En una de les seves cares hi ha restes d'una possible inscripció, tot i que no s'aprecia bé.</p> | 08095-140 | Baga de Vila-rúbia | 41.7450200,2.0567900 | 421574 | 4621897 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||||
| 82484 | Fita de la serra de l'Olleret II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serra-de-lolleret-ii | XVII | <p>Fita aïllada situada en una zona boscosa prop del camí que porta al coll de la baga del Miracle, a la banda de migdia del mateix. La peça està ubicada als peus d'una alzina. Es tracta d'un bloc de granit ben treballat de planta quadrada, amb el perfil superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. A la cara superior hi ha inscrita una creu grega. La fita es troba en la divisòria que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol.</p> | 08095-148 | Serra de l'Olleret | 41.7477500,2.0523600 | 421209 | 4622204 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82484-foto-08095-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82484-foto-08095-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82484-foto-08095-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La presència de la creu fa pensar que es podria tractar d'una antiga fita que marcava els límits de la demarcació d'una parròquia, tot i que no es pot assegurar. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 80937 | Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-martir-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII | Petita capelleta caracteritzada per les seves reduïdes dimensions, aproximadament de tres metres de llargada per dos metres d'amplada. L'edifici és de planta rectangular, orientat aproximadament est-oest, amb murs de pedra i coberta a dues vessants amb lloses. La porta d'accés està situada al mur est, és de tipologia senzilla, amb muntants de carreus i llinda plana monolítica sense elements ornamentals. També a l'extrem de llevant, i per damunt de la teulada s'alça una espadanya obrada en pedres i morter, d'una sola obertura, i sobre la qual hi ha una petita creu metàl·lica. Els murs exteriors, excepte el de la façana principal, mostren un acabat en pintura blanca. L'interior és una petita nau amb coberta de volta; al fons, a la paret de l'altar hi ha una petita fornícula que custodia una escultura de Sant Pere i una petita lleixa a manera de mesa encastada a la paret. Les parets interiors compten amb un revestiment de morter i pintura blanca. | 08128-3 | Dalt d'una carena que s'alça a l'oest del poble i a pocs metres al nord del Serrat del Llogari. | La devoció per la capella està arrelada al municipi; fa anys, eren habituals les processons, benedicció del terme i altres cerimònies a la capella de Sant Pere Màrtir. Coincidint amb el dia de Sant Pere era tradició fer-hi una foguera que es deia que era per protegir de les pedregades. És un indret habitual de pas en passejades i de caminades populars. Les característiques arquitectòniques de l'edifici poden correspondre a una obra de barroc rural del segle XVII. | 41.7582100,2.0032300 | 417138 | 4623411 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80937-foto-08128-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80937-foto-08128-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80937-foto-08128-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La capella es troba ubicada dalt d'una carena a la zona de la Serra de les Abrines, a l'extrem est d'un coll situat entre el Serrat del Llogari i el Serrat del Rellotger, just en un indret amb molt bones vistes vers el poble i tota la vall de la riera de Sant Joan, entre altres. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 80940 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-6 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII | abandonada i en procés d'enderroc, tot i que encara conserva un alçat important de gran part dels seus murs. | Les restes de la masia la Casa Nova s'alcen dalt d'un turó envoltat de camps de vinya, alguns abandonats, i zona boscosa pel costat més de tramuntada. Es conserva un alçat considerable de les seves façanes, per bé que es troba en un avançat estat d'enderroc. Els murs són de carreus desbastats i pedres irregulars, amb algunes obertures visibles emmarcades amb llindes de pedra monolítica, muntants i ampits també de pedra. Les restes mostren que la casa era orientada al sud, conformava una planta rectangular amb cossos adossats, sembla que de planta baixa, planta primera i unes golfes. Encara es pot observar la boca del forn de pa, les escales interiors de pedra, entre altres elements. | 08128-6 | al sud-est de la urbanització del Solà, dalt d'un turó prop de la pista forestal al Pla del Trullars | La masia la Casa Nova sembla correspondre a una construcció del segle XVIII; consta que es bastí pel fill cabaler del mas l'Om, de fet en la documentació sovint consta com a la Casa Nova de l'Om. | 41.7493400,2.0174800 | 418311 | 4622413 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80940-foto-08128-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80940-foto-08128-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80940-foto-08128-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 80944 | Molí d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-sala | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | El Molí d'en Sala està conformant per diferents edificis totalment reformats per destinar-los a turisme rural, de conjunt de construccions destaca l'edifici central que corresponia al casal moliner, seria l'edifici del molí vell, aquest compta amb una construcció annexa, i també hi ha un tercer volum, que havia conformat un molí de dimensions molt menors . Aquest edifici, fins a nivell de forjat de la planta primera, mostra els murs i diferents elements arquitectònics originals; es tractava d'un edifici de tres plantes. Així, podem veure diverses de les seves finestres conformades per llindes de pedra plana monolítica, amb carreus als muntants i ampits de pedra, tot de peces més o menys ben tallades; els murs són de carreus desbastats junt amb pedres irregulats, amb peces més ben desbastades als angles. L'element que més destaca és l'obertura del carcabà, feta en volta de canó de pedra i en el que avui dia encara hi podem veure que estava dividit en dos espais, segons expliquen perquè disposava de dues sortides d'aigua corresponents a dos rodets que feien moure dues rodes diferents.El casal moliner a més dels edificis complementaris, conserva tot un seguit d'altres elements vinculats al molí, com són la gran bassa i pou, avui dia reformada i reconvertida per a altres usos més lúdics relacionats amb la casa de turisme rural. De fet, no és una bassa, sinó que compta amb dues basses i els canals fins al molí corresponent. | 08128-10 | a l'est del nucli urbà, passat el mas Saladich, seguint el camí de Granera. | Les referències documentals al molí es remunten a finals del segle XII, concretament al 1192; època en que el molí era propietat del mas Sala Abadal. Posteriorment formà part de la masia Rubió, tot i que posteriorment en deixaria de formar part encara que mantenint alguns drets sobre el mateix. Al 1500 va passar a mans dels Sala, que li donaren el nom que ha rebut fins l'actualitat. Consta que va estar en funcionament fins poc després de finalitzar la Guerra Civil; entorn als anys 80 del segle XX es trobava sense ús, per bé que a les basses es va instal·lar una piscifactoria de cria de truites de riu, però que no va tenir èxit. Els darrers anys els edificis del molí i els elements que en formen part han estat reformats i alguns ampliats, actualment són destinats a turisme rural. | 41.7566900,2.0262500 | 419049 | 4623221 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80944-foto-08128-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80944-foto-08128-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80944-foto-08128-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Entorn a 400 metres aigües amunt de la riera de Sant Joan trobem la resclosa i l'inici del canal que porta l'aigua cap a les basses del molí. A tocar de la base de la presa es pot observar en la mateixa roca diversos forats de planta circular, corresponents al testimoni de l'antiga presa del molí. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 80945 | Molí del Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-sola-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | sembla abandonat i cobert parcialment de vegetació. | Petita construcció de planta rectangular, formada per un nivell semisoterrani que correspondria amb el carcabà i un nivell de planta baixa; l'estructura és de murs de pedres irregulars amb grans blocs a les cantoneres, més o menys escairats i polits. La coberta és a dues aigües amb teula àrab. Compta amb una porta d'accés a la façana sud. A la part semisoterrània es pot veure l'obertura del carcabà, per on sortia l'aigua, es tracta d'una petita i senzilla obertura emmarcada amb el mateix paredat dels murs i amb una bloc de pedra allargat com a llinda. A la feixa situada damunt de la parcel·la on hi ha aquesta construcció, encara si pot observar la traça i restes de la bassa del molí; la qual rebia l'aigua del torrent de Sant Joan. | 08128-11 | A l'inici de la urbanització del Solà, a l'extrem sud del carrer del Molí. | En època medieval el molí formava part del que era el mas Guardiola, corresponent a l'actual rectoria. La concessió d'explotació de l'aigua de la riera de Sant Joan per part del Senyor de Calders a l'esmentat mas Guardiola, data del 1440, tot i que sembla que ja s'utilitzava amb anterioritat per fer anar el molí. En època moderna es van unir per núpcies els masos Guardiola i Solà, cosa que provocà que el molí passés a rebre la denominació del mas el Solà. | 41.7584500,2.0141300 | 418044 | 4623427 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80945-foto-08128-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80945-foto-08128-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80945-foto-08128-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els darrers temps l'edifici era emprat com a magatzem.Les notícies recollides en la bibliografia i la informació oral recull que aquest molí era anomenat el molí de dalt, ja que el conjunt comptava amb un altre molí avui desaparegut i que era anomenat el molí de baix; aquest estava situat a la zona de l'Avinguda Dr. Tarrés. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 80946 | Molí de Saladic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-saladic | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII? | Del molí fariner de Saladic únicament es conserva parcialment restes d'alguns dels elements que el configuraven, concretament l'espai on hi havia la bassa amb part dels seus murs, restes de la resclosa i del canal que conduia les aigües fins la bassa. Pel que fa a la bassa, es conserva part dels murs, destaca el mur de l'extrem més de ponent, es tracta d'un mur format per carreus força ben escairats, a la zona central del qual hi ha una gran obertura a la part baixa en forma d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra i que obra a un petit espai per on sortia l'aigua de la bassa vers el molí; adossat a aquest mur trobem també un contrafort de reforç de l'estructura de la bassa. | 08128-12 | sota la masia Saladic, a pocs metres a tocar de la riera de Sant Joan on forma un meandre. | No consten referències documentals publicades sobre el molí de Saladic; l'estructura conservada fins els nostres dies sembla que podria correspondre a una construcció bastida en època moderna, potser del segle XVIII en endavant, tot i que no hi ha prous elements arquitectònics que permetin concretar amb més precisió una cronologia. Segons consta publicat (ERILL, GUAL, MANENT: 2006, 39) 'El vell mas Saladic devia ser, amb molta probabilitat, a prop del Gorg de Saladic, en el lloc que moltes persones es pensen que havia estat un molí, però que hem de descartar atès que cap document en parla, d'aquest molí i sí, en canvi, dels del Solà i d'en Sala.' Atenent a aquesta notícia, caldrà doncs que noves recerques aclareixin si les restes existents a l'indret i que durant molt de temps s'han atribuit al molí d'en Saladic, poden ser-ho o no. | 41.7556300,2.0217000 | 418670 | 4623107 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80946-foto-08128-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80946-foto-08128-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80946-foto-08128-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El mur oest de la bassa conserva un seguit de forats de secció quadrada, disposats alineats en filera i que s'ha interpretat com que podrien correspondre a una estructura de fusta que comuniqués la bassa amb l'edifici del molí.L'aigua que feia moure el molí també era aprofitada per regar els diferents horts situats a la zona propera.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 80987 | Rellotge de sol de Sant Feliu de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-sant-feliu-de-monistrol-de-calders | FARRÉ, E.; VALHONRAT, J.M.; BOU, C.; VENTURA, J.; ELIAS, X.; NOGUÉ, J. (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Col·lecció Patrimoni per Descobrir. Ed. Efadós www.gnomonica.cat | XVII | Rellotge de sol de vareta orientat al sud, realitzat en un plafó quadrangular de pedra polida i amb el dibuix del rellotge incís. El dibuix del rellotge o quadrant és format per dos cercles concèntrics; les línies de les hores s'incien en una línia horitzontal que va de les des de les 6 del matí fins les 6 de la tarda, entre les quals la resta de línies que indiquen les hores i línies de traça més curta per les mitges hores. Els números són xifres aràbigues i estan incisos dins els dos cercles concèntrics, a la part superior i també dins les dues línies de cercles hi ha la data 1649 incisa. D'altra banda, dins el cercle interior i a la part superior del gnònom, sobre les línies de les hores (damunt el pol) hi ha la inscripció d'altura de pol 'P 42 G 15 M' (pol 42 graus 15 minuts). Fet en el mur lateral de sud de la torre del campanar de l'església, | 08128-53 | a la façana lateral sud de la torre del campanar de l'església Sant Feliu de Monistrol de Calders. | L'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders és d'origen medieval, tot i que al llarg dels anys ha experimentat nombroses obres de reforma i ampliació del temple originari, transformant considerablement la seva imatge. El rellotge de sol s'hauria realtizat en el decurs de les obres d'època barroca, segons indica la data incisa. | 41.7598100,2.0140400 | 418038 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80987-foto-08128-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80987-foto-08128-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80987-foto-08128-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número 16775 i està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local, BCIL/2920-I/Acord Ple Consell Comarcal/20.05.2010. El número de referència de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Soceitat Catalana de Gnomònica és el 1830. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 81009 | Ca l'Estiraguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestiraguers | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII | seria convenient una actuació de rehabilitació. | Es tracta d'un edifici format per un volum principal, al qual, amb el pas del temps, s'hi ha anat adossant diverses construccions tot transformant-lo. El cos principal, de planta rectangular, s'articula en alçat en planta baixa, un pis i golfes, amb una coberta de teules de dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer. A la zona més meridional d'aquest cos s'adossen un seguit d'estructures que no segueixen un patró constructiu; es tracta d'uns coberts i un volum de planta baixa que s'adossa a la façana, amb terrassa transitable i que sobresurt de la línia de rasant de la façana. Pel que fa a la façana del cos principal que afronta al carrer, aquesta no presenta una organització d'obertures regular sinó que és el resultat, molt probablement, de diverses transformacions. Així, una de les dues portes d'accés a la planta baixa presenta brancals de carreus de pedra i una gran llinda monolítica, aquesta obertura ha estat modificada i reduïda a la meitat de l'amplada original (és la porta situada just sota mateix del balcó-terrassa). La segona porta és de factura moderna, a manera de garatge. El volum de planta baixa adossat a la façana és una construcció feta amb murs de paredat comú i una porta més aviat senzilla. La coberta, com ja s'ha dit, és plana, i forma una terrassa que enllaça amb un balcó que recorre part de la façana que afronta al carrer. El balcó disposa d'un voladís realitzat amb una moderna obra de biguetes de ferro i revoltons de maó de pla. La barana del balcó - terrassa és de disseny senzill, amb barrots verticals de secció rectangular i passamà simple, instal·lada entre dos matxons d'obra. A l'alçada del primer pis s'observen tres finestres i una porta situades a la zona del balcó- terrassa, quatre obertures sense emmarcaments remarcables amb llinda recte. Una cinquena obertura, situada fora de la zona del balcó, presenta uns emmarcaments interessants; uns brancals realitzats amb grans carreus de pedra ben tallats i escairats, un ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana, i una llinda monolítica amb la inscripció '17 IHS 2?', una probable data de construcció o reforma on la darrera xifra no es pot llegir. Al nivell superior i a la zona més meridional s'obre una galeria de dos arcs rebaixats, dos arcs força rústecs envoltats d'uns murs obrats amb un paredat comú amb zones on el revestiment ha desaparegut; aquest nivell compta amb una altra finestra de disseny simple, sense elements destacables. A la cantonera meridional s'hi adossa un cobert de dues plantes sense murs de tancament, amb forjats de bigues de tronc de fusta i coberta de teules d'una sola vessant. A la planta segona s'observa una barana de ferro que enllaça amb la del balcó-terrassa i que segueix la mateixa tipologia. A la façana lateral, orientada a ponent, s'articulen diverses obertures més aviat senzilles, tot i que hi ha la traça d'alguna obertura de un brancals de carreus treballats al biaix, totalment transformada; a la segona planta destaca la continuació d'obertures de la galeria, amb dos arcs rebaixats de les mateixes característiques de la façana principal. Tots els murs presenten un paredat comú amb zones revestides amb un arrebossat simple. Davant d'aquesta façana de ponent s'obren horts i al costat nord s'hi adossa una construcció, que sembla que havia estat destinada a corts i magatzem. | 08128-75 | Carrer Sastre, 28. | Aquest edifici està construït en una de les primeres zones que es parcel·laren per ampliar el poble, posterior a la zona de la sagrera, eren unes terres que havien format part de la finca i heretat del mas el Bosc. Les cases que es construïren entre la carretera de Sabadell a Prats i la riera de Sant Joan, conformarien el nucli conegut com poble avall. La urbanització d'aquesta zona, inicialment el carrer Nou, seguint per parcel·les cap l'actual carrer del Sastre, té origen al segle XVII i durant el XVIII. Les característiques arquitectòniques de l'edifici de Ca l'Estiragués encaixen en aquest període constructiu, de fet, la casa té una llinda a la façana principal amb una data de les primeres dècades del segle XVIII; tot i això, l'immoble mostra algunes modificacions realitzades posteriorment. | 41.7588900,2.0100100 | 417702 | 4623480 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81009-foto-08128-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81009-foto-08128-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81009-foto-08128-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 81011 | Cal Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-plans | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat | XVII-XVIII | actualment està sense ús, amb les obertures tapiades; sembla que l'interior està ensorrat i en general, l'estructura conservada està degradant-se. | Es tracta d'un edifici format per una estructura principal, organitzada en alçat en planta baixa i pis, a la que s'hi adossa una precària construcció de només un nivell. La coberta del cos principal és de teules, formant dues vessants i amb el carener orientat en paral·lel al carrer. L'edifici adossat té una coberta de teules formant una sola vessant orientada transversalment al carrer. Els murs presenten l'estructura d'un paredat comú amb petits carreus a voltes disposats en filades. Disposa d'un portal i una finestra a la planta baixa, mentre que a la planta pis es disposen dues finestres de les mateixes característiques i una tercera, més petita, producte, molt probablement d'una reforma. Totes les obertures estan tapiades i presenten les mateixes característiques, és a dir, emmarcaments de pedra ben tallada i escairada, monolítica a les llindes i als ampits de les finestres que estan motllurats i que sobresurten lleugerament de la línia de façana. A la llinda monolítica del portal d'entrada hi ha la inscripció de la següent data: '1698', i a una de les finestres de la planta pis hi ha la següent data inscrita: '1701'. L'estructura adossada presenta bàsicament uns murs de totxana i escassos panys de murs de paredat comú. Disposa d'un portal modern sense cap element destacable, i el que sembla ser un gran finestral avui dia tapiat. | 08128-77 | Carrer Nou, 19 | La casa compta amb dues dates inscrites en llindes de la façana principal, que ens indiquen que degué bastir-se entre finals del segle XVII i inicis del XVIII (1698 i 1701). Aquesta cronologia concorda amb el període d'urbanització de la zona i més concretament del carrer Nou, essent una de les primeres àrees d'ampliació del poble de Monistrol de Calders. | 41.7596600,2.0103600 | 417732 | 4623565 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81011-foto-08128-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81011-foto-08128-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81011-foto-08128-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que el nom de Cal Plans prové de la família que hi residí al segle XVIII i que dóna nom a la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||
| 81014 | Porxo del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxo-del-rector | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Fassina_del_Sol%C3%A0 | XVI | part de l'estructura i de la coberta s'està malmetent. | Es tracta de les restes arquitectòniques del que antigament havia estat una fassina. Part de l'edifici, avui dia està recobert per heures que amaguen la seva estructura; sembla que es tractava d'una construcció de més volum ja que per l'extrem sud-est s'endevina un mur escapçat. L'edifici conservat és de planta rectangular amb un nivell semisoterrani i una planta superior (sembla molt probable que l'interior d'aquesta planta superior pot estar dividida i comptar amb un darrer nivell o altell sota coberta); l'edifici està bastit adossat al terreny natural en una zona en desnivell, fet que determina que mostri diferents alçats visibles de les seves façanes. Així, pel costat de ponent és on observem un major alçat de la façana. Els murs que es conserven dempeus són de paredat comú realitzat amb pedres desbastades i carreus irregulars sense una disposició regular. La coberta visible és una estructura de teules formant dues vessants, amb el carener descentrat, situat més cap a l'extrem nord de la planta, determinant que el vessant de tramuntana sigui molt menor. Pel que fa a les obertures visibles, s'observen dos accessos a l'interior, un situat a la façana nord i que obra a la planta semisoterrània i un altre a la façana est i que dóna directament a nivell de la planta superior. L'obertura d'accés del costat nord està format per les restes d'un gran portal amb un brancal de pedra escairada i una gran llinda monolítica plana; tot i que la seva amplada ha estat modificada posteriorment. D'altra banda, l'obertura d'accés del costat est és una gran obertura en arc rebaixat adovellat sobre muntants de carreus de pedra; aquesta fou transformada, tapiant-la parcialment i convertint-la en una porta senzilla i damunt un finestral. Són visibles també algunes finestres, bàsicament a la façana de ponent, a nivell de la planta inferior hi ha una obertura avui tapiada de llinda en arc rebaixat sobre brancals del mateix material que els murs, i dues petites obertures a manera d'espitllera a la planta superior. De l'interior, destacar que l'espai de la planta semisoterrània està cobert per una volta rebaixada feta amb carreus de pedra tosca; aquesta estança compta també amb una obertura al costat sud que permet il·luminar i ventilar l'interior. | 08128-80 | a uns 60 metres al sud-est de l'església i rectoria de Sant Feliu de Monistrol de Calders. | Segons recull la bibliografia, durant una època entorn al 1600, el poble va comptar almenys amb dues fassines, una hauria estat ubicada en aquest edifici i l'altra es creu que hauria estat situada a Cal Pere negre (ERILL, G.; GUAL, J.: 2006, pg. 40). La referència publicada permet apuntar un origen del segle XVII per aquesta estructura. Tot i que aquesta antiga fassina havia rebut el nom de Fassina del Solà, actualment l'estructura és coneguda com el Porxo del Rector. El nom inicial es deu al fet que era propietat de la propera masia el Solà, la qual també comptava amb dos molins situats a prop d'aquesta. Pel que fa a les restes conservades d'un dels antics molins, es troben situades vers el sud, sud-oest, d'aquest edifici, just a l'extrem oposat de la mateixa feixa on hi ha les restes d'aquesta antiga fassina; de fet, en la feixa es conserva en part l'estructura de l'antiga bassa del molí. Posteriorment la fassina passaria mans de l'església junt amb l'antic mas Guardiola, el qual passaria a ser anomenat també com a rectoria. | 41.7592200,2.0145900 | 418083 | 4623512 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81014-foto-08128-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81014-foto-08128-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81014-foto-08128-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fassines eren indústries destinades a la destil·lació de licor, sembla que en aquesta s'hi feia aiguardent que es portava a vendre bàsicament a comerciants de Moià, a través dels quals s'exportava a Anglaterra, Holanda o Amèrica (ERILL, G.; GUAL, J.: 2006, pg. 40). | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||
| 79892 | Santa Eugènia del Gomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia-del-gomar | AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Ajuntament de Moià. Arxiu Municipal. Barral i Altet, X (1981); L'art Pre-romànic a Catalunya. Ed. 62. Barcelona. Buron, V (1980); Esglésies Romàniques Catalanes - Guia. Artestudi Ed. Barcelona. Coll i Riera, JM; Molina i VallMitjana, JA; Roig i Buxó, J (1992); ' Una olla Alto-Medieval trobada a Santa Eugènia del Gomar '. Modilianum, nº 7. pàg. 59-62. Desembre, Moià. Dovella (1994)). Revista d'Història i Art del Bages; Moià i Rodalies. pàg. 32-38. Any IV. Nº 12. Manresa. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Piera, M; Caballé, G (2003); ' Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Mas Gomar '. 26 de setembre al 8 d'octubre. Empresa Arqeuociència. Serveis Culturals SL. Manresa. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. pàg. 23-55. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. | X | les restes que queden han estat consolidades | Capella preromànica d'una sola nau. La part més conservada és l'absis, a llevant, de planta rectangular d'uns 3 x 2 m amb volta de mig punt al que s'accedia per un esglaó de gres vermell que encara es conserva igual que una part de la teulada a dues vessants sense ràfec. També conserva el paviment de rajola decorada amb quatre barres verticals. Es conserven uns 3,5 x 5 m del mur de tramuntana i gairebé res del mur sud. La nau, més alta que l'absis, era coberta segurament per una encavalcada de fusta. Hi ha una petita part del mur de migdia on es pot entreveure un espai que correspon a la porta oberta al s. XVIII i que, molt possiblement, va substituir la primitiva. L'aparell és de pedres irregulars (gres i tosca) però ben disposades en filades iguals. L'església havia tingut el cementiri a prop en època medieval. En la prospecció del terreny s'han observat restes òssies i en l'excavació arqueològica d'urgència realitzada al mas del Gomar, situat a pocs metres de l'ermita, l'any 2003 van aparèixer tombes de fossa simple algunes amb coberta de lloses a doble vessant amb inhumacions de cronologia altmedieval i vinculades a Santa Eugènia. | 08138-5 | Al sud de la vila - Ctra. de Vic km. 32, 4. Direcció masia el Gomar | L'església de Santa Eugènia del Gomar apareix documentada l'any 951, quan Guibert ven a Radulf, el bisbe de la Seu d'Urgell, terres i vinyes que tenia a Sentfores i a Ferrerons. Durant els segles XI i XII va funcionar com a parròquia dins el terme de Moià. A partir dels segles X-XI les zones que estaven al voltant de l'església es convertiran en espais protegits en els quals s'emmagatzemaven productes i excedents agrícoles. És per això que hi ha una relació directa de l'església amb les sitges trobades al mas del Gomar. Al s. XIII Santa Eugènia del Gomar perd funció com a parròquia i funcionarà com una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Saserra fins a l'època Moderna. El culte va cessar al s. XVII. El 1878 es documenta la darrera referència de l'església quan és agregada a la parròquia de Collsuspina. | 41.8166300,2.1591300 | 430161 | 4629759 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les restes dels murs i de l'absis indiquen que és una capella pre-romànica única en la seva tipologia al Moianès.Es té constància que els voltants de l'ermita són plens d'enterraments, ja que superficialment es poden observar restes òssies que podrien abastar una cronologia del s. X fins al s. XVIII.Recentment han aparegut restes d'un absis semicircular a la façana de tramuntana (perpendicular a l'actual) de cronologia anterior a l'estructura del mur encarat al nord (pendent d'estudi).A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Capella de Santa Eugènia del Gomar i la cronologia donada és s. X d'estil preromànic. | 91|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||
| 53012 | Jaciment Serrat de l'Horabona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-serrat-de-lhorabona | COLOMINAS ROCA, J.; GUDIOL RICART, J (1923). Sepulcres megalítics de l'Ausetània. Barcelona. DAURA, A.; GALOBART, J. A (1982). L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). GUDIOL, J. 'Cistes de l'Estany'. Butlletí del Centre Excursionista Gurb. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni arqueològic. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. (revisió any 2012). MUÑOZ, A. M.(1965). La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona. (Publicaciones eventuales; núm. 9. RIPOLL PERELLÓ, E.; LLONGUERAS CAMPAÑÀ, M. 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña'. Ampurias. 25, p.44. RIUS SERRA, J (1920). 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] Vol. VI 19. TARRÚS, J (2003). 'Els constructors de megàlits. Catalunya: Cistes i dòlmens entre els mil·lennis V-III cal Ac'. Cota Zero. [Vic] 18, p.54-75. | Lloc d'enterrament: Inhumació col·lectiva en cista. Es tracta d'una zona muntanyosa, la serra de l'Horabona, que discorre de nord a sud al llarg de gairebé 3 quilòmetres, des de l'est del nucli de l'Estany fins al Puig Rodó (terme de Moià). El jaciment conegut del Serrat de l'Horabona consisteix en dos sepulcres situats al voltant d'aquesta zona, si bé un era a dalt del serrat i l'altre al peu mateix de la muntanya. El primer consisteix en una cista pètria d'1 m² i que conservava només tres lloses al seu lloc original quan fou excavat. Al seu entorn hi havia un túmul de 5 metres de diàmetre i no consta que l'excavació proporcionés cap mena de material arqueològic. El segon sepulcre es trobava en pitjor estat, ja que només tenia dues lloses laterals que conformaven un espai interior de 0,90 m d'ample per 1,30 m de llarg. No es constatà presència de túmul ni tampoc contenia aixovar. Aquest segon sepulcre fou considerat il·localitzable durant la confecció de la Carta Arqueològica del Bages el 1988. Sobre la no presència l'aixovar cal dir que ambdós sepulcres foren excavats a principis del segle XX per gent de la Secció d'Exploracions del Centre Excursionista de Vic, en una actuació promoguda pel Museu de Vic. Cronologia: des de Neolític Mitjà-Recent fins a Neolític Final (-3500 / -2200) | 08079-213 | Serrat de l'Horabona | Ha estat objecte d'actuacions d'afeccionats i clandestins. Excavació per part de la Secció d'Exploracions del Centre Excursionista de Vic, a principis del segle XX. | 41.8580000,2.1204300 | 426994 | 4634384 | 08079 | L'Estany | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53012-foto-08079-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53012-foto-08079-213-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Datació cronològia -3500 | 76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 80072 | Cova de les Toixoneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-toixoneres | Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Pàg. 7. Juny. Moià. Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa. Ripoll i Perelló, E; Lumley, Henry de (1964-65); El Paleolítico Medio en Catalunya. Ampurias. Nº 26-27. Barcelona. | Cova natural d'origen càrstic sense estructures, agermanada amb la cova del Toll, de la qual està separada tan sol sper 150 m. Està situada en un nivell de la terrassa del riu més alt, en el mateix vessant que la Cova del Toll i la cova Morta. L'abric està protegit per una reixa que impedeix l'accés directe a l'excavació. És un jaciment que s'excava durant les campanyes d'estiu de l'equip d'Eudald Carbonell i per això la zona de cates no és visitable sense els responsables. És un jaciment ric en fauna sobretot en conill, cèrvids, ós de les cavernes i en l'última excavació de l'estiu 2008 han aparegut per primer cop restes de talp. Com a ocupació antròpica, hi ha nivells de Paleolític i alguna resta d'època del Bronze. | 08138-164 | A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141-c direcció Vic. | Es va excavar parcialment, per primer cop, l'any 1954 per l'equip patrocinat pel Sr. Oller i J. Serra Ràfols, dos anys després pel Sr. Villalta i M. Fusté. Les restes trobades a la cova de les Toixoneres en aquelles primeres excavacions i en les següents campanyes d'estiu per l'equip de l'Eudald Carbonell, dirigit per J. Rossell, pertanyen al Paleolític Mitjà (50.000 aC) quan a Europa habitava l'home de Neanderthal amb una tecnologia més primitiva que l'Homo Sapiens Sapiens. D'aquest període s'han trobat restes, sobretot, de fauna i flora: així hi estava present: l'ós i la hiena de les cavernes, el cavall salvatge, el conill, la cabra salvatge, l'isard... En aquest jaciment han aparegut algunes ascles de sílex que testimonien la presència de l'home paleolític al Moianès, fragments ceràmics cardial i epicardial. Durant l'època del Bronze van ser també ocupades. El moment final d'ocupació es detecta gràcies a alguns plats i tapadores amb acanalats. | 41.8043400,2.1493600 | 429336 | 4628402 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80072-foto-08138-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80072-foto-08138-164-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les restes arqueològiques trobades en les últimes campanyes realitzades a Toixoneres i al Toll es troben a la URV de Tarragona, caldria que un cop estudiades tornessin al Museu Municipal de Moià.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya la cronologia que es dona per aquest jaciment és: Paleolític Mig ( -90.000/-33.000 ). | 76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||
| 80065 | Dolmen de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-santa-magdalena | Batista i Noguera, R; Pericot, L (1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de Caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Romeu, A; Roca, J (2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès. Gener. Surroca i Arisa, J (1991); ' La Prehistòria '. La Tosca. Pàg. 9-11. Gràfiques Ister. Moià. | Dolmen orientat en direcció N-S amb una lleugera inclinació cap a l'est. És una cista megalítica de grans dimensions, de cambra simple. Li manquen les dues lloses laterals i la posterior. Només conserva la llosa frontal i la coberta, que esta desplaçada. Es diu que aquesta llosa-coberta presenta gravats d'època medieval probablement representant una creu escortada per tres xiprers a cada banda, tot i que actualment no s'aprecien. El túmul, circular, està molt erosionat. | 08138-156 | A l'oest de Moià. N-141-C. Trencant cap a Serramitja. | L. Pericot el va esmentar com a dolmen dubtós en la seva obra sobre els megàlits pirinencs, però l'estudi de R. Batista i J. Surroca l'any 1957 va confirmar la seva autenticitat. Va ser utilitzat com a cabana de pastor i per això va patir una transformació. El material arqueològic i paleontològic trobat a principi dels anys 60 va ser escàs i fora de context. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80065-foto-08138-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80065-foto-08138-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80065-foto-08138-156-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La cambra simple del dolmen havia estat reaprofitada com a barraca de pastor. | 76|79 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||
| 80066 | Dolmen de les Humbertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-les-humbertes | Batista i Noguera, R, Pericot, L (1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de Caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Daura, A; Galobart, J (1982); L'arqueologia al Bages. Manresa. Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Romeu, A, Roca, J (2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès. Gener. Surroca, J (1991); ' La Prehistòria '. La Tosca. Pàg. 9-11. Gràfiques Ister. Moià. | Dolmen que correspon al model de cista rectangular megalítica tancada. Coberta orientada en direcció N-S amb una lleugera inclinació cap al nord-est i construïda en pedra sorrenca. Té totes les parts menys el cromlec, tot i que la llosa de la coberta no és l'original sinó que va ser encarregada pel Sr. Farràs copiant les dimensions de la que havia degut tenir originàriament. La resta de les lloses estan inclinades cap a l'interior de la cista. Algunes pedres que es van fer servir com a falques entre la tapa i la resta estan caient. Del túmul en queda poc testimoni. | 08138-157 | A l'est de Moià, Km 3,2 de la C-59. | El material arqueològic i antropològic trobat dins del dolmen es trobava remenat i fora de context. Les restes eren: ceràmiques, sílex i antropològics. Part d'aquestes restes estan dipositades al Museu Municipal de Moià. Va ser excavat l'any 1958 pel GEMI i R. Batista. | 41.8117600,2.0985900 | 425127 | 4629269 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80066-foto-08138-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80066-foto-08138-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80066-foto-08138-157-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A pocs metres de la taula hi ha una llosa de pedra calcària on es pot llegir inscrit: 'DOLMEN DE LES UMBERTES/2800AC/LLU-GRO/1994'.La cronologia donada és la que surt a l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 76|79 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||
| 80097 | Col·lecció arqueològica, paleontològica, antropològica, Fòssils i Malacològica del Museu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-paleontologica-antropologica-fossils-i-malacologica-del-museu | <p>Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Domingo Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. T&T. Moià. Gómez i Costa, E; ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Moià, juny de 2001. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa . (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. (2001); ' El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985 '. Quaderns de divulgació 2. Moià. Ripoll i Perelló, E; Lumley, Henry de (1964-65); El Paleolítico Medio en Catalunya. Ampurias. Nº 26-27. Barcelona.</p> | <p>La col·lecció arqueològica del Museu Municipal prové majoritàriament dels jaciments prehistòrics de la cova del Toll, la cova de lesToixoneres i la balma de Gai. Consta de més de 10.000 peces, entre les quals podem trobar, majoritàriament, fragments ceràmics i recipients d'època neolítica i de l'edat del bronze amb i sense decoració. La col·lecció també conté un gran nombre de peces d'indústria lítica (de pedra polida i sílex): puntes de fletxa, aixes, destrals; art mobiliari: molins barquiformes i mans de molí; indústria òssia: punxons, botons, agulles, culleres, aixovar de diferents dólmens del municipi (collarets, polseres); restes antropològiques. Formen part de la col·lecció 15 enterraments de diferents etapes del neolític (cova del Toll) quatre d'ells i un crani d'època del Bronze exposats en l'exposició permanent. De metall també hi ha un punyal de bronze i destaca un fermall de bronze molt interessant (veure fitxa191). En la col·lecció hi ha un bon nombre de peces que estan siglades, són les peces que han sigut estudiades durant els anys 50 i següents o en les últimes campanyes d'actuació en els diferents jaciments prehistòrics de les coves del Toll, Toixoneres, balma del Gai i dólmens del municipi. El Museu compta amb una gran col·lecció de restes paleontològiques del Toll: os de les cavernes, hiena, bos primigenius, cavall, cérvol, rinoceront de Merck, rinoceront llanut, lleó de les cavernes, bisó, hipopòtam...fauna que ocupava el període inicial i central de Würm a l'època del Quaternari. De les coves de les Toixoneres hi ha restes d'ós de les cavernes, de hiena de les cavernes, de conill, cabra salvatge...típics d'una època més antiga que la del Toll, més pròpia de l'interglacial Riss-Würm. El fons antropològic del Museu està basat en restes de diferents enterraments humans de diferents períodes del Neolític, Bronze en l'ocupació prehistòrica de la cova del Toll. També hi ha alguna resta antropològica de dólmens del municipi com el del Puig-rodó o el Cospinar, i de les rodalies, com ara el de Fontscalents a Castellterçol. Quant a la col·lecció de fòssils, el museu té una exposició permanent i un fons molt ric en fòssils marins trobats a diferents indrets del municipi.</p> | 08138-189 | Casc Urbà - Museu Municipal - c. Rafael Casanova núm. 8 | <p>Aquesta col·lecció havia estat dipositada a l'antic Museu Arqueològic situat a Cal Cristo (actual biblioteca) fins als anys 1997-98, quan va ser traslladada al nou Museu Municipal situat a l'edifici-casa natal de Rafael Casanova. La col·lecció està formada per restes arqueològiques trobades en la seva majoria als jaciments prehistòrics de les coves del Toll, Toixoneres, la bauma del Gai i dólmens del municipi, tot i que també es troben, en un nombre reduït, algunes restes arqueològiques que pertanyen a altres indrets fora del municipi. La majoria d'aquestes restes arqueològiques pertanyen a les primeres excavacions realitzades en aquest jaciments durant els anys 50 amb l'ajut econòmic del Sr. Oller que estiuejava a la vila. Altres, com la bauma del Gai, van ser excavats més modernament.</p> | 41.8115634,2.0981864 | 425094 | 4629247 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | 76|78|79|125 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||||
| 81055 | Joventut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joventut | XX | Es tracta d'una escultura figurativa exempta que presenta una jove nua asseguda damunt una pedra, damunt d'una peanya feta amb un bloc de pedra sorrenca rectangular. La figura de la jove recolza i creua les seves mans en el genoll esquerre. En general, les formes de l'escultura ens apropen a una concepció classicista que amb l'afegit de la postura de la jove emfatitzen el caràcter de tranquil·litat i serenitat de l'obra. La peça es feta en marbre i mesura 205 x 110 cm aproximadament. | 08128-121 | al Carrer del Torrent amb la confluència amb el Carrer de la Vinya . | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7602700,2.0148000 | 418102 | 4623629 | 1963 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81055-foto-08128-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81055-foto-08128-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81055-foto-08128-121-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Margarida Sans i Jordi | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 103|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||
| 80080 | Monument a Rafael Casanova. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova | XX | Escultura en bronze que representa Rafael Casanova, conseller en cap ferit a la guerra de Successió, l'any 1714. És una de les còpies de l'escultura que forma part del monument, al mateix conseller que hi ha a la ronda de Sant Pere amb el carrer Bailén de Barcelona. El Monument té tres plaques, la primera és la dedicació a l'insigne fill de Moià, Rafael Casanova, 1714. Les dues restants estan dedicades a la seva inauguració de mans de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall l'any, 1994. L'escultura està situada sobre un pedestal que a la seva vegada està dipositat sobre una base de dos esglaons. El monument està situat en mig d'una petita placeta amb reixa de forjat a un nivell més alt que el del paviment del carrer. L'11 de setembre de cada any, entitats i Ajuntament li fan ofrenes florals. | 08138-172 | Casc Urbà - Pl. de l'hospital. | A l'any 1914 es va posar la primera pedra del monument al carrer de la baixada del mestre, a prop de la font de Sant Joan. La intenció no es va continuar i quan a l'any 1912 va arribar el dia de la Diada, es va optar per col·locar una estàtua petita d'en Casanova, reproducció de la de l'escultor Rossend Nobas havia realitzat per Barcelona, a la Plaça Sant Sebastià. Com aquesta reproducció era més petita des d'aleshores ha estat coneguda com 'l'estàtua del Rafalet'. No va ser fins l'any 1932 i a instàncies de Francesc Viñas que l'estàtua va tenir un emplaçament definitiu davant de l'hospital. El monument a Rafael Casanova va ser inaugurat durant la República, el 15 d'agost de 1932, pel president Francesc Macià. Durant la guerra i el període franquista es va mantenir el pedestal tot i que l'escultura va ser desmuntada i va desaparèixer. La reixa que envolta el monument la va fer el manyà Grau cap a 1935. | 41.8118400,2.1502300 | 429417 | 4629234 | 1994 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80080-foto-08138-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80080-foto-08138-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80080-foto-08138-172-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | J. Ma. Molist i Molas. | 103|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 80096 | Crist d'Asorey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-dasorey | <p>Bisbat de Vic; Inventari de l'església de Santa Maria. Núm. fitxa 002887.00. Portet i Capdevila, R (1991); ' El Crist d'Asorey '. Modilianum nº 4 pàg. 3-16. Moià, Octubre. Martos i Moreno, E (2003); Inventari de Bens del Bisbat de Vic. Fitxa BdV 0002887.00, núm. IEC 17221.00. Vic.</p> | XX | <p>Talla en fusta de castanyer de quatre metres d'alçada que representa un Crist en la creu d'estil figuratiu. El cos esta unit a la creu com si fossin tots dos un mateix suport. Les mides són 3,84 x 1,95 x 0,45 m. El rostre jove amb barba i els ulls tancats, és seré i està erecte. Segons l'escultor Asorey, 'així no dona impressió ni de covardia (cap a baix) ni d'immortalitat (cap a dalt)'. El detall dels peus clavats per separat crida l'atenció. A diferència de les altres imatges del Crist a la creu, aquest no porta cap corona d'espines sinó un 'capasset' (peça de metall destinada al cap d'un soldat) que li cobreix el cap i la nuca. S'han observat restes de policromia als peus. Al fust de la creu es troba la cartel·la inscrita en tres llegües: hebreu, llatí i grec on es pot llegir: ' IESVSNAZARENUS REX IUDAEORUM '. Un cop més observem l'estil figuratiu a la mà dreta que tot i que està clavada resta immòbil beneint. Un altre detall de la descripció d'aquesta obra és que els braços estan lligats per grosses cordes. La base de la creu va ser escurçada modernament.</p> | 08138-188 | Casc Urbà - Interior de l'església de Santa Maria, capella del Santíssim. | <p>El germà d'en Francesc Viñas, en Pere Viñas, era molt devot del Crist de la Creu i com un bon moianès va buscar un escultor de qualitat per dedicar a l'església de Santa Maria un Crist que despertés devoció. Després de la seva recerca va signar el contracte amb Asorey l'any 1947, encarregant a l'escultor la peça. En el contracte es va especificar que la matèria havia de ser castanyer. Pere Viñas va morir a l'any 1948 abans que l'obra estigués acabada, però els seus descendents van insistir fins que es va finalitzar al 1957. El mossèn de l'església parroquial de Moià era Mn. Esteve i va fer signar un document a la família Buxadé-Viñas per tal que el Crist d'Asorey no sortís de l'església. Francisco Asorey fes formà entre els anys 1910 i 1920. La seva escultura es dirigeix cap al 'primitivisme' i, com molts artistes que van viure la Guerra Civil, empapen de realisme i de patiment la seva obra. Aquesta peça, feta en fusta, pertany a la quarta etapa de la seva obra, al voltant de 1945 i el Crist de Moià culmina tota la seva evolució artística.</p> | 41.8117534,2.0985785 | 425127 | 4629268 | 1957 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80096-foto-08138-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80096-foto-08138-188-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | Francisco Asorey González | Donació de la Família Buxadé-Viñas l'any 1954. L'escultura està situada a la capella dreta del creuer, dedicada al Santíssim. | 103|98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc