Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80135 | Festa de l'Arbre Fruiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-fruiter | Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Clarà i Arisa, J (1992); ' D'ahir i avui viatge fotogràfic per la Història de Moià. Francesc Viñas i l'estàtua d'en Rafel Casanova '. Modilianum nº 7, pàg. 63-74. Desembre. Moià. (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 97-100. T&T. Moià Carrera i Escudé, M (?); ' Festa Major i Festa de l'Arbre Fruiter'. Jaume Clarà i Arisa, 'L'obra cívica del tenor Francesc Viñas: cent anys de la Festa de l'Arbre Fruiter (1904-2003)', Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004. | XX | Festa que s'ha realitzat fins als nostres dies. Els nens i nenes del poble tenien cura d'una llavor fins que creixia l'arbre i arribava el dia en què l'havien de plantar. Antigament es donava el títol de reina i pubilla a aquella que millor havia cuidat el seu arbre, però ara la festa s'ha adaptat als temps moderns i aquestes figures han estat substituïdes per els nois i noies que guanyen el premi Ecoarbre. Actualment, al març els nens/es de les escoles comencen a plantar arbres. Aquesta celebració és l'última de les activitats de l'any de la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter. L'acte central es celebra el 17 d'agost i serveix també com a homenatge a la vellesa i al tenor Viñas. A la tarda es fa la plantada d'un arbre per una personalitat important del país i l'esdeveniment conclou amb el cant de l'Himne de l'Arbre Fruiter. | 08138-227 | Casc Urbà - Parc Municipal | El tenor Francesc Viñas, després de més d'una dècada de triomfs en els escenaris mundials, instituí a la seva vila nadiua la Festa de l'Arbre Fruiter. El context en què sorgí la iniciativa l'any 1904 és el d'un poble de la Catalunya central en crisi econòmica i retrocés demogràfic i hi influïren l'existència prèvia de la Festa de l'Arbre creada per Rafael Puig i Valls, l'eclosió del regeneracionisme posterior a 1898 i del moviment catalanista, l'incipient noucentisme i el pensament del bisbe Torras i Bages. La Festa uní el foment de la plantació d'arbres fruiters i l'educació en el seu respecte amb la fundació del Sindicat Agrícola, en el que fou originalment el doble objectiu d'aconseguir el progrés econòmic i la pau social del camp moianès i l'ideal noucentista de la formació de ciutadans. Amb els anys, però, l'opció cívica exemplificada en els infants, la vellesa i la virtut acabaria essent la preeminent. La festa ha tingut alts i baixos, des de les cavalcades plenes de simbolisme de 1905 i 1906 fins a la vitalitat republicana, la pervivència durant el franquisme inserida dins l'Homenatge a la Vellesa de la Caixa de Pensions o la celebració continuada fins a l'actualitat, amb detractors i incondicionals. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 1905 | 08138 | Moià | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80138 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-15 | Ajuntament de Moià. www.moia.net AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 398. Ed. AltaFulla. Barcelona. Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 95. T&T. Moià. | Festa que se celebra el 15 d'agost i és una de les més participatives, ja que coincideix amb les vacances de molta gent que durant la resta de l'any no són a la vila. La Festa està formada per un gran nombre d'esdeveniments: concerts, danses i balls popular. | 08138-230 | Casc Urbà - Diversos indrets de la vila. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XVIII. | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||||
| 80139 | Ofrena floral per l'11 de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofrena-floral-per-l11-de-setembre | Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Clarà i Arisa, J ( 1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena.S L. Barcelona, gener. (1992); ' D'ahir i d'avui. Viatge fotogràfic per la Història de Moià. Francesc Viñas i l'estàtua d'en Rafel Casanova '. Modilianum Nº 7. Moià, desembre. Domingo Díaz, E (2007); Moià: una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. Pàg. 124-125. T&T. Moià . | XX | L' 11 de Setembre, Diada de Catalunya, es fa l'ofrena de flors al Monument dedicat al conseller en cap durant la Guerra de Successió, Rafael Casanova, nascut a Moià l'any 1660, Les autoritats, entitats i persones a títol personal fan ofrenes florals als peus del monument des de l'any 1932 amb la inauguració del monument pel president de la Generalitat Francesc Macià. L'acte es complementa amb un discurs de l'alcalde en funcions, dels regidors i d'algun convidat d'honor. | 08138-231 | Casc urbà - Pl. de l'Hospital | L'any 1914 es va posar la primera pedra del monument al carrer de la baixada del Mestre, a prop de la font de Sant Joan, però no va tenir continuïtat. En comptes d'això, es va optar per col·locar una estàtua petita d'en Casanova, reproducció de la que l'escultor Rossend Noba havia realitzat per Barcelona, a la Plaça Sant Sebastià. Com que aquesta reproducció era més petita, des d'aleshores ha estat coneguda com 'l'estàtua del Rafalet'. No va ser fins l'any 1932 i a instàncies de Francesc Viñas que l'estàtua va tenir un emplaçament definitiu davant de l'hospital. El monument a Rafel Casanova va ser inaugurat durant la República, el 15 d'agost de 1932, pel president Francesc Macià. Durant la guerra i el període franquista es va mantenir el pedestal tot i que l'escultura hagués retirada el 1939. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 1914 | 08138 | Moià | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80140 | Resclosa del molí de la Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-la-fabrega | Queda molt poca part de la resclosa | Restes d'una resclosa de pedra, amb la cadireta o bagant i part de l'antic rec que duia l'aigua al molí de la Fàbrega (Castellterçol). | 08138-232 | Al sud de la vila. Termenejant amb el municipi de Castellterçol. | 41.7803700,2.1101000 | 426047 | 4625774 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80140-foto-08138-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80140-foto-08138-232-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | Tot i que el molí es troba en terme de Castellterçol, la resclosa està en terme de Moià. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80142 | Col·lecció dexilografies dels gravadors Abadal de la Biblioteca de Catalunya. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dexilografies-dels-gravadors-abadal-de-la-biblioteca-de-catalunya | Socias i Batet, I (1990); ' La gran contribució dels Abadal en la difusió del gravat xilogràfic a Catalunya ' . Modilianum nº 3. pàg.4-34. Desembre. Moià. | XVII-XVIII | Col·lecció de 747 planxes de fusta, l'Àlbum de Mostres Abadal i una sèrie de fotogravats. Aquestes planxes són de Moià i de Manresa, dels segles XVI-XVII-XVIII i XIX. Qualitativament s'ha de parlar de les que pertanyen als anys 1600 i 1700, ja que sn'han conservades poques en fusta. Aquest fons de la Biblioteca de Catalunya està considerat el més representatiu de tots els que estan en mans privades o institucionals. | 08138-234 | Biblioteca de Catalunya | A finals de l'any 1923 la Biblioteca de Catalunya va adquirir el fons Abadal dels seus últims descendents de Manresa. És el més representatiu, segons els experts, ja que al ser planxes de fusta moltes d'elles es van fer servir com a combustible en èpoques de pobresa. | 41.8048200,2.1498100 | 429374 | 4628455 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El mestre Pere Abadal i deixebles. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 80144 | Puig Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-rodo | Muntanya de 1.055 m d'altitud del terme, a prop del termenal amb l'Estany. És el punt més alt del municipi i compta amb unes vistes molt dilatades. S'hi troba el vèrtex geodèsic 288104001. | 08138-236 | A l'est de la vila a la N-141-c direcció Vic. | L'any 1806 Puig Rodó va ser un dels punts que serviren per determinar la mesura de l'arc de meridià entre Dunquerke i Barcelona, mesura que havia de ser la base del sistema mètric decimal. | 41.8495200,2.1243000 | 427306 | 4633439 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||||
| 80145 | Pedra amb gravats de Passerell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-amb-gravats-de-passerell | <p>Pedra de gres de granulometria fina d'uns 1,20 x 1m aproximadament, amb decoració de tipus gravat rupestre o gliptogràfic, situada a la cara superior de la pedra. En les diferents incisions, d'uns 0,2 mm de profunditat aproximadament, es poden observar: una figura humana amb aspecte de moviment (ball) i el cap orientat al sud, una cara amb orella i ulls incisos en la pedra (forats d'1,5 mm), un bec amb ull tipus gall i altres línies i corbes sense identificació. El roc esta situat en mig del torrent de Passarell, avui amb un cabal pobre que pot créixer en període de pluges o desgel.</p> | 08138-237 | Al nord-est de la vila, a pocs metres aigües amunt de l'aqüeducte de Passarell | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | Dècada dela anys 1990 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80145-foto-08138-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80145-foto-08138-237-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-08-27 00:00:00 | Cristina Casinos | Francesc Punsola | Està situat enmig del torrent de Passerell, fet que no permet identificar si aquest era el seu emplaçament original.Es tracta d'una producció contemporània de l'artista plàstic Francesc Punsola. | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||
| 80146 | Creu de terme de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sant-sebastia-0 | XVIII | Fragments de pedra calcària que formen part de l'antiga creu de terme de sant Sebastià. Actualment només resten dues puntes dels braços de la creu decorats amb fulls d'acant amb els números d'inventari del Museu 1494 i 1495, part del fust amb número d'inventari 1493 i part del capitell de la creu amb núm. 1492. | 08138-238 | Museu Municipal-Casa Natal de Rafael Casanova | Antigament estava situada a la plaça Sant Sebastià, on actualment està l'Ajuntament, vers el nord de la vila, quasi als afores. | 41.8133100,2.0969700 | 424995 | 4629443 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les peces han estat localitzades després d'una cerca ja que no estaven a la mateixa zona. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80147 | La Vella dels Porcs Negres del Dolmen de Puig-rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vella-dels-porcs-negres-del-dolmen-de-puig-rodo | Romeu, J (2000); ' Moià, història d'un poble '. Oliveres i Gallaguet, E(2007), font oral. | Llegenda sobre el dolmen de Puig-rodó. Es diu que fa molts anys en les nostres terres hi vivien molts pagesos, cada un tenia els seus porcs, els seus ramats de bens, de vaques que treien a pasturar cada dia. Un capvespre, un pagès que tornava cap al mas de pasturar amb el seu ramat d'ovelles va veure una cosa molt estranya prop del dolmen. S'hi va acostar molt a poc a poc tot espantat i va veure una vella que sortia del dolmen pasturant un ramat de porcs negres. El pagès va sortir corrent molt espantat i va avisar a la resta de pagesos dels masos del voltant. L'endemà tots els pagesos eren a prop del dolmen i van poder veure la vella passejant els porcs negres; aquella dona els va fer molta por, semblava una bruixa. La vella sortia cada nit del dolmen i tothom estava cada dia més espantat; per això van decidir d'anar a avisar el rector de l'ermita de Ferrerons (a prop del dolmen de Puig-rodó) perquè beneís el sepulcre i diuen que hi va gravar una creu a la llosa de sobre. Des d'aquell dia els pagesos no van veure més la vella pasturant els porcs negres. Si ens acostem al dolmen del Puig-rodó encara es pot observar la creu gravada a la llosa de la coberta, la mateixa creu que va lliurar als pagesos de la vella dels porcs negres. . | 08138-239 | 41.8120000,2.0981500 | 425091 | 4629296 | 08138 | Moià | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||||||
| 80148 | Llegenda del dolmen de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-dolmen-de-la-grossa | Roca, J; Romeu, A (2004); ' Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès '. Moià | Llegenda que diu que des d'antic on s'aixecava el megàlit de la Grossa, avui desaparegut, hi havia hagut un hostal molt famós dirigit per la Grossa i el Galipapo. En una de les habitacions hi havia un llit que s'obria i es plegava de manera brusca, deixant mort a qui dormia a sobre seu. Quan acudien a l'hostal personatges rics, els hostalers els cedien l'habitació maleïda, on hi havia el llit per poder-se quedar tota la riquesa dels pobres viatgers. Mentre aquests dormien, els propietaris doblegaven el llit matant-los i en tiraven les despulles dins el forn de coure pa per fer desaparèixer les proves del crim. Un bon dia es va presentar a l'hostal en Gari, fadrí jove, ric i ben plantat demanant una cambra per passar-hi la nit. Els hostalers van cedir-li l'habitació del llit assassí, però la filla dels hostalers, l'Estela, va advertir al jove del perill que corria i aquest va posar coixins sota les mantes simulant el seu cos. Gari i Estela van decidir escapar-se junts cap a Moià per poder donar compte a la justícia dels crims que es cometien a l'hostal i aquesta va manar penjar la Grossa i el Galipapo i van fer destruir el llit. En la destrucció només va quedar una pedra dempeus, que coincideix amb la llosa vertical que formava el ja desaparegut dolmen de la Grossa. Diuen també que en temps de l'existència del megàlit s'hi feien sacrificis i a la llosa de coberta hi havia un forat pel qual s'escorria la sang de les víctimes. Des d'aquell moment fins que el megàlit fou destruït, cada nit de Nadal sortien de l'interior del dolmen tots els fantasmes de les víctimes dels hostalers saltant i ballant per demanar la pau eterna. | 08138-240 | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Sense accés | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El dolmen va desaparèixer en la construcció de la carretera N-141-c. Es diu que va acabar formant part del pedram de la carretera. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||||
| 80149 | Imatge de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-sebastia-1 | AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 135. Ed. AltaFulla. Barcelona. www.festes.org/articles.php?id=418 Clarà i Arisa, Jaume: 'Un conte de Maria de Bell-lloch de 1881, ambientat a Moià'. La Tosca, abril de 2010, | XVII | Llegenda que explica la confusa aparició d'una talla de Sant Sebastià a Moià en una habitació de l'Hostal de Cal Santaire. El poble va considerar miraculosa l'aparició de l'escultura i va invocar al sant per tal de demanar-li protecció davant les terribles pestes que assetjaven Barcelona i Catalunya durant el s. XVI i XVII. Tot i que la devoció al sant és molt anterior, no va ser fins l'any 1676 quan Moià va instituir un vot de poble en agraïment a Sant Sebastià per haver-los mantingut al marge de la pesta bubònica. | 08138-241 | Segons el vot el poble es comprometia a dedicar-li festes cada 20 de gener per haver lliurat a la vila de la pesta. Antigament, a la vigília hi havia una processó amb un tabernacle que contenia una imatge d'argent de Sant Sebastià. | 41.8116200,2.0991600 | 425175 | 4629253 | 08138 | Moià | Sense accés | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Maria de Bell-lloch posa en boca d'un dels seus personatges aquesta llegenda: 'Una pesta que a tothom matava s'havia ensenyorit de Moià i tots los seus volts; crec que arribava fins qui sap a on, a Barcelona i tot: lo desconsol era gran; cases hi havia que havien quedat desertes. Llavores lo poble féu prometença al gloriós màrtir de construir-li una iglésiabaix la seva advocació. L'hospital, en lloc de ser a baix, prop la parròquia, com ara, era aquí, en eixa plaça, i servia no sols per a los malalts sinó per a recollir pobres pelegrins.Doncs bé, un vespre, i quan ja s'havia votat lo fer la imatge i s'estava parlant de qui la faria que ho fes bé, sens trobar ningú a propòsit, trucaren dos pelegrins a la porta de l'hospital demanant acolliment per a aquella nit. Enterats los pelegrins de lo que tenia al poble en tant fatic, demanaren una pedra i, tancant-se en una celda, prometeren fer la imatge.L'ensendemà, veient que no eixien mai ni mai de sa celda, determinaren los veïns trucar a la porta, que estava tancada per dins, mes ningú respongué. Tractaren llavors d'obrir-la i, oh sorpresa!, los pelegrins no hi eren, i enmig la cambra hi havia un sant Sebastià fet d'una manera admirable, amb una encarnadura que pareixia natural.Tothom ho tingué per un miracle i ningú dubtà que l'havien fet los àngels en forma de pelegrins.' | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 80150 | Refrany de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-la-grossa | Roca, J; Romeu, A (2004); ' Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès '. Moià | Refrany que diu : 'De la Grossa a Moià, una hora hi ha. De la Grossa a Calders, una hora hi és'. | 08138-242 | El dolmen de la Grossa es trobava situat en un punt on actualment esta la carretera N-141-C, que antigament era un camí ral, prop de l'edifici actual de la Grossa tot i que no pertany al municipi de Moià. Cap a l'any 1865 en la construcció de la carretera, els picapedrers van rebre l'ordre d'esmicolar totes les pedres i obstacles que es trobessin dins el tram de la carretera i així ho van fer, incloent-hi el dolmen de la Grossa. El terme municipal al qual pertanyia aquest sepulcre és dubtós. A. Bofarull amb altres autors deia que pertanyia al terme municipal de Moià, S. Ginesta en la seva obra ' La comarca del Bages' esmenta que pertanyia al terme municipal d'Avinyó i segons altres fonts es considera propietat del municipi de Calders. | 41.7772300,2.0954500 | 424826 | 4625438 | 08138 | Moià | Sense accés | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||||
| 80156 | Els Veguers de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-veguers-de-sant-joan | Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. | Dansa cerimonial de l'antiga Confraria de Sant Joan Evangelista que es balla a la Festa d'Hivern i a la d'Estiu. Actualment es balla a la Plaça Major durant la Festa Major en haver desaparegut la festa a principis del segle XX. | 08138-248 | Casc Urbà | Va ser recuperada a partir d'una partitura antiga que es troba a l'Arxiu Municipal. Antigament es ballava a la plaça de l'Oratori, actual Pl. del Colom. La coreografia és moderna (1985) ja que es desconeix com es ballava antigament, tot i que podria tenir semblances amb el ball del ciri (la partitura és un 'treure ball'). | 41.8114500,2.0984600 | 425116 | 4629235 | 08138 | Moià | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Barroc. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 80160 | Forn de ceràmica de Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ceramica-de-coromines | Arisa, R(2007), font oral. | XIX | Presenta algunes escombraries al seu interior. | Forn de planta quadrada de blocs de pedra irregulars formant murs de pedra seca, El mur més alt que s'observa és d'1,70 m aproximadament, la resta està tapada per esbarzers. El sostre no es conserva i l'interior s'ha fet servir per llençar brossa. A la façana est hi ha dos arcs de mig punt, mig soterrats, que eren les obertures per on s'alimentava el foc (1,70 m d'amplada, arc disposat a plec de llibre). A la façana sud els murs ens mostren la porta que donava accés a l'interior del forn, de la qual no es conserva res. Les mides exteriors són de 6,5 m x 7 m. Fan un gruix d'1,30 m. Una part del conjunt està construïda en el mateix subsol. | 08138-252 | A 3 km a l'oest de la vila a prop de la masia de Coromines. | Es creu que aquest forn havia estat utilitzat fins al primer quart del s. XX. | 41.8238900,2.0786100 | 423482 | 4630634 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80160-foto-08138-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80160-foto-08138-252-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Fent una prospecció pels voltants del forn s'observen restes de rajoles ceràmiques i escòries de les fornades.s. XIX.. Codi 41 de la Wikipedra. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||
| 80161 | Ball dels Garrofins - Contrapàs garrofí. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-garrofins-contrapas-garrofi | AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 398. Ed. AltaFulla. Barcelona. Ballús i Casoliva, G; Juan i Nebot, Ma. A (1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta P-29. Arxiu de Danses Vives del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Generalitat de Catalunya. Tarter i Fonts, R(2007), font oral. | Dansa tancada, ballada per un grup, que es col·loca en cercle i en renglera utilitzant els punts: saltirons 1, 2, 3 i peu endavant, rotllana i torre; els braços a la cintura i picarols a les cames i a les armilles. Antigament el ballaven 6 joves o homes, actualment 8 infants del poble (nens i nenes)o sempre múltiples de 4. Actualment es balla el 19 i 20 de gener, acompanyat de música per flauta dolça tot i que antigament la partitura era per a flabiol. El vestuari és diferent si es tracta d'un infant nen o nena. Els garrofins nens: mitges blanques, faldilla amb doble faldilla amb puntes i camisa de màniga llarga blanca, escalfadors blaus i llaç blau al coll, armilla amb cascavells amb ribets blaus, faixa blava, barretina amb cintes de colors. Les Garrofines: escalfadors, faixa i armilla de color vermell, al cap porten cintes de colors, mitges blanques, faldilla amb doble faldilla amb puntes i camisa de màniga llarga blanca. | 08138-253 | Casc Urbà - A la plaça de l'església, a l'església i al carrer. | Aquest ball ja és esmentat en el qüestionari de Francisco de Zamora fet a tots els municipis de l'Estat Espanyol l'any 1789. R. Tarter diu que l'origen d'aquest ball és de finals del s. XVII, portat de mans d'immigrants francesos. És esmentat també en les memòries de Mn. Isidre Dalmau l'any 1864, anomenat 'Ball de Gaufins associant-lo amb el mot llatí 'gaudeo' que vol dir alegrar-se. Diu que sortien abans de la festa de Sant Sebastià i anaven guarnits amb cintes i cascavells. Segons Mn. Dalmau, el nom de Garrofins ve de les barretines llargues que penjaven al llarg de l'esquena dels balladors que a ulls del poble eren molt semblants a les garrofes del camp. Dels anys posteriors a la Guerra Civil hi ha diverses ressenyes que en parlen. L'any 1956 es balla per primera vegada amb el Ball del Ciri. L'any 1974 es reestrena i l'any 1975 l'agrupament escolta de Mn. Amadeu Oller, sota la direcció del Sr. Trullà, el tornen a ballar a la vigília de Sant Sebastià, acompanyats pel ' Pollo ' i pels músics dels flabiols. Com a dada curiosa, l'any 1983 va ser ballat per una cinquantena de nens. Antigament es ballava a la vigília de la festa i es feia un cercavila amb parades per ballar-la. En canvi per Sant Sebastià a l'església es feia en sortir de la missa de matí. Actualment hi ha petites diferències entre la partitura que apareix al Costumari Català de Joan Amades i l'actual. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XVIII. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 80162 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-15 | Ballús i Casoliva, G; Juan i Nebot, Ma. A (1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta P-29. Arxiu de Danses Vives del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Generalitat de Catalunya. Tarter i Fonts, R(2007), font oral. | Ball tancat que a finals del s. XIX es deia Ball de Gitanes i Gitanos. Antigament obria la processó de Sant Sebastià. Està dividit en diferents parts: l'Entrada, els recitats de les parelles, el Ball, el mantejament del Pollo i la sortida. Els homes dedicaven la corranda a les dones. El grup de balladors, format per 6 parelles, es col·loca en cercle, passeig i filera i els punts de ball que fan servir són: rístol, cargol, línia recta, cadena petita, cadena grossa, molinet, passades, rodona, punt de sardana i polca i estrella petita. El vestuari dels balladors; els nois: pantaló de vellut de color, brusa blanca de mànigues llargues amb tiretes de colors, coll blanc de plecs, barrets de tres puntes amb tiretes que arriben fins els genolls, faixa blanca i sabatilles negres, camals amb cascavells. Les dones: faldilla de vellut en colors diferents, brusa blanca amb màniga llarga, capa del mateix color de la faldilla fins la cintura i amb pell blanca per tot el voltant, llaços de color al cap, mitges blanques i sabates negres. A la dansa li acompanya una cobla completa. | 08138-254 | Casc Urbà- A la plaça de l'Església, a l'església i al carrer. | És una de les danses més antigues de la vila. Ja surt esmentada com a dansa tradicional en el qüestionari de Francisco de Zamora de 1789 i a les memòries del Mn. Dalmau de 1864. Hi va haver un parèntesi durant la Guerra Civil en el que va desaparèixer, Durant els anys 70 torna a patir una altra modificació de mans del Sr. Artur Castanys i el mestre Cohí-Grau i la recreació del vestuari per la Junta del Casal de Moià. Abans de la seva recuperació l'any 1976, es ballava al so del violí i eren només els homes el qui el ballaven disfressant-se alguns de dones. Hi ha documentació de principis del s. XX on es diu que la música que acompanyava el ball era la del violí i esmenta el violinista moianès, Josep Oliveres, 'el Cotre'. Actualment l'acompanya la cobla. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Es balla a la Plaça el diumenge més proper a Sant Sebastià (20 de gener), juntament amb el ball del Ciri i els Garrofins. S. XVII. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 80163 | Contrapàs Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapas-curt | Ballús i Casoliva,G; Juan i Nebot, Ma. A (1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta P-29. Arxiu de Danses Vives del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Generalitat de Catalunya. Tarter i Fonts, R(2007), font oral. | XIX | Ball de dos homes, dos traginers, que el ballaven en la festa de Sant Antoni. És una dansa tancada, de sentit religiós, en la que té molta importància el moviment dels peus, que descriu la passió del Senyor en diferents parts: 1a Salutació i invocació al Déu Pare; 2a primera imatge: la corona d'espines; 3a segona imatge: el carrer de l'amargura; 4a la Crucifixió; 5a el Davallament; 6a la Resurrecció; 7a salutació amb la gorra. Antigament quan el començaven a ballar els traginers es fumaven un cigar i el ball acabava quan el cigar es consumia. Un traginer es col·loca davant de l'altre, un al costat de l'altre i els punts que ballen: punt de creu, paral·leles, punt garlandes, sardana acompanyats per una cobla. El vestuari s'ha refet a partir dels records d'antics balladors i de la documentació fotogràfica: brusa de traginer negra i pantaló de vellut negre, gorra negra i espardenyes de betes negres. Antigament portaven un mocador blanc al coll. Els balladors són acompanyats en tot moment pel 'Pollo', que hi intervé passivament. | 08138-255 | Casc Urbà - Pl. Major en les Festes d'Hivern | Tot i que no surt esmentada en les memòries de Mn. Dalmau, se sap que és de finals de s. XIX. Es ballava per Sant Antoni, 17 de gener, festa molt important al poble. Es ballava al migdia després dels Tres Tombs i després de la cercavila al vespre. Antigament la ballaven dos homes de 50-60 anys. Era acompanyada per la música de violí. L'any 1984 es va recuperar. Actualment es balla el dia dels Tres Tombs (darrer diumenge de gener) al passar el tercer tomb per l'església, com a homenatge al banderer i els administradors de la festa. Es recorda que als anys 20 la melodia només era per violí, actualment és cobla completa. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 80166 | Roure del Masot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-masot | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià Generalitat de Catalunya (2007); www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres | Roure (Quercus pubescens) catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. És un roure centenari amb una volta del canó de 4,05 m, 22 m d'altura i una capçada mitjana de 25 m. Presenta 7 branques, raó per la qual popularment és anomenat 'l' Arbre de les 7 branques'. | 08138-258 | A l'est de la vila. A pocs metres del trencant en direcció al Masot i els Clapers N-141-C. | 41.8121400,2.1235300 | 427199 | 4629290 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80166-foto-08138-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80166-foto-08138-258-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 80167 | Entorn Natural del Toll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-natural-del-toll | Ajuntament de Moià. Departament d'Urbanisme. Gómez i Costa, E(2001); ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià. Museu Municipal de Moià. www.covestoll.com | Les coves del Toll estan situades en les terrasses fluvials excavades pel torrent Mal, en la roca calcària de la zona, formant un conjunt natural integrat per quatre cavernes i un avenc. També es pot observar el recorregut del Torrent Mal, els meandres, un gorg. Tot l'entorn del Parc Prehistòric té una extensió de 48.674, m2, entre els que s'inclou també la zona d'aparcament. Quant a la vegetació que hi ha a l'entorn, correspon a la característica de la zona mediterrània, predominant el roure martinenc en zones més humides i a les més seques l'alzina. Altres arbres que es troben en aquest indret són el pi roig, el ginebre, el garric, l'avellaner, el pollancre...d'arbustos hi ha presència d'esbarzers, el boix, i argelagues, auró negre, galzeran, garric, carrasca, l'heura, el sanguinyol.. i plantes com l'espígol, la farigola, el romaní... Quant a la fauna es coneix que hi viu el conill, el porc senglar, la guineu, els esquirols, les mosteles vora el riu, la perdiu, l'àliga, rèptils com els escurçons, la serp verda, els gripaus, les salamandres, una fase larval d'una eruga molt característica de l'indret... Dintre de les coves es pot observar, depenent de l'estació, algun grup de rat-penats negres, mosquits de potes llargues i llimacs. D'aquesta riquesa natural es pot gaudir passejant pels itineraris que hi ha complementats amb petits panells explicatius integrats a la natura. | 08138-259 | A l'est de la vila. Km 32 de la N-141-c, direcció de les Coves del Toll | 41.8037900,2.1481600 | 429236 | 4628342 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80167-foto-08138-259-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM estan presses des d' un punt cèntric del Parc Prehistòric. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80168 | Les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-encantades | XVIII | Llegenda relacionada amb les coves del Toll que diu que: 'Les Encantades sortien a fer por a les mestresses de les cases veïnes a les coves del Toll, quan aquestes, després de rentar la roba a l'aigua calenta que sortia de la mina durant l'hivern, l'estenien pels voltants. Les Encantades feien moure la roba estranyament i se sentien uns planys ofegats en la foscor de la gola de la mina'. | 08138-260 | La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves 'expedicions' hi havia trobat algun fòssil. La cova del Toll es coneix des d'antic amb el nom de la Mina del Toll on les aigües surten de manera discontínua. . | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||||
| 80169 | El plat de fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-plat-de-fusta | Llegenda entorn al Toll: 'Es diu que una de les cases veïnes al Toll tenia un plat de fusta en el que donaven de menjar al gos guardià. Un home que passava sovint per allà demanant almoina el va reconèixer un dia. Els va dir als propietaris del mas que aquell plat era seu i ho va voler demostrar: - Uns anys enrere sent pastor als Pirineus vaig fer aquest plat de soca de boix. Un dia va ploure i l'aigua se'l va endur riu enllà de manera que no el vaig tornar a trobar. Molt em va doldre la pèrdua, car era un record preuat per a mi, per això em veuen tan xiroi ara en retrobar-lo i no dubteu que va ser fet meu. Veieu?- els va ensenyar- aquest trosset de fusta diferent és la contrasenya. Dintre hi ha una moneda d'or'. I els ho va demostrar tot seguit. Els va demanar com l'havien obtingut i li van contestar que del Toll, en una avinguda d'aigua, l'havia abocat i la casualitat va fer que ells el recollissin. | 08138-261 | La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves 'expedicions' hi havia trobat algun fòssil. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XVIII. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||||
| 80170 | Cobert i ermita del mas la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-i-ermita-del-mas-la-grossa | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 90. Moià. | Cobert, antiga pallissa, de planta rectangular amb teulada a dues vessants sense ràfec. La façana de llevant ha estat ampliada amb material modern, maó. Les portes i finestres originals de maçoneria s'observen a la façana de ponent (3) on estan penjades diferents eines de camp de ferro i a la façana sud, 3, totes amb retocs moderns (maons, ciment). Al terra, just davant de l'angle més a l'oest de la façana sud, hi ha una fita territorial de pedra calcària amb forma d'estela en la que hi ha inscrit: 'C-4' un dels límits territorials entre Moià i Calders. A pocs centímetres de la façana de llevant del cobert, hi ha una ermita annexada de planta basilical amb una capelleta annexa a la façana de llevant. Ambdues amb teulada a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes (rajola-teula-rajola) i amb una petita espadanya amb campaneta de bronze. La factura de l'edifici és de pedra calcària i morter de calç i en els angles els carreus són de gres vermell (Bundsandstein). L'accés esta situat a la façana sud. Els carreus de la porta (muntant i llinda) són de gres vermell. Els muntants estan formats per carreus bastant regulars amb una petita motllura a l'interior i la llinda té un petit baixrelleu a la zona central que representa un cor travessat per una espasa i rodejat per dues branques d'arbre indeterminat. Separada pel cor hi ha una xifra: '1843'. A 1 m de la llinda, aproximadament, hi ha una rosassa circular simple amb una motllura a la banda interior. | 08138-262 | A 6 km a l'oest de la vila. | El mas de la Grossa va ser construït abans de l'any 1200. L'any 1320 la família Gros ja hi vivia. | 41.7975200,2.0345200 | 419788 | 4627746 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80170-foto-08138-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80170-foto-08138-262-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | És un exemple curiós de béns que formant part del mateix conjunt pertanyen a diferents municipis. La masia de la Grossa, on estan situats els béns fitxats, del municipi de Moià, pertany al municipi de Calders. | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 80171 | Molí Vell de Passerell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-passerell | Darrerament s'ha netejat l'entorn i l'interior del molí. Els accessos continuen sent complicats. | Edifici abandonat amb dos molins diferents al seu interior. A la banda est es troba la bassa i un pou rodó de 5 metres d'altura i 2,5 m de diàmetre. Del superior es conserva el joc de moles (1,30 m de diàmetre), tot i que trencat. Sortint d'aquest molí, l'aigua anava a parar a una bassa subterrània (just a sota de la façana pricipal de l'edifici) i era aprofitada per un segon molí, del qual es conserva la rampa i l'estructura del casal. L'aigua sortia per un canal en direcció a la riera, però actualment està obstruït. En conjunt, l'edifici fa 14 m de front, i s'evidencia una cosntrucció en moments històrics diferents . A la cantonada nord-oest destaca un relleu en forma d'escut que no s'ha sabut interpretar. Una gran porta amb una llinda plana sense inscripció donava accés a la sala de moles. La resta estaria format per les estances d'habitatge i alguna cort per a animals | 08138-263 | Al nord de la vila, passat l'embassament de Passerell | Aquest molí apareix referenciat a finals del segle XIII en la documentació notarial que es conserva a l'arxiu municipal de Moià. L'any 1403, en Planella reconeix que Pere de Passerell (superior?) fa temps que té dos molins bladers, amb dos casals molents i una bassa i el dret d'agafar aigua de la riera de Passerell i li estableix de nou els dos molins amb els casals, cacaus, canals, bassa, rec, resclosa, gleva, «glabarius lapidilis» I l'aigua per moldre del riu, 'quos molendinos possitis facere cuberios sive de cup et draperios.' AHM, Man. 108, [fol. 2]. | 41.8250500,2.1021100 | 425435 | 4630742 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80171-foto-08138-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80171-foto-08138-263-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80172 | Mirador de Montbrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-montbru | A prop de la masia de Montbrú i en les seves terres hi ha una zona anomenada el pla dels Pins que fa de mirador natural, sense cap indicació, des d'on es pot observar una àmplia vista, des de la qual es pot contemplar pràcticament tot el Moianès sud: Moià, Collsuspina, Castellcir, Castellterçol, Granera i la Vall de Marfà. És molt transitada pels escaladors ja que hi ha vies per fer escalada. | 08138-264 | A l'oest de la vila. A 2,4 Km del camí a l'esquerra al Km 25, 5 de la Ctra. N-141-c direcció Manresa | 41.7919200,2.0766700 | 423283 | 4627086 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80172-foto-08138-264-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||||
| 80174 | Torrent del Bassot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-bassot | Torrent que ve de Collsuspina i que al passar pel terme municipal de Moià va anar erosionant la roca calcària de la zona formant terrasses fluvials i el conjunt natural del Toll. Ha fet d'aquesta erosió del terreny una atracció geològica que va arribar a formar tot un complex càrstic que es va omplir d'encants arqueològics quan les coves i les galeries, formades exteriorment i interiorment pel torrent, van ser ocupades pels animals i pels homes prehistòrics. Actualment el torrent porta aigua segons les èpoques de pluja i desglaç. Quan la porta a l'alçada de l'Avenc del Bassot s'introdueix a dins de la muntanya fent el camí per l'interior de la cova del Toll i surt per la surgència o Bauma, a prop de la cova Morta. En sortir d'aquesta zona a l'exterior continua el seu camí cap a Castellterçol. | 08138-266 | A l'est de la vila | L'any 1982 hi van haver unes riuades molt grans que van carregar el torrent amb molta aigua fent que, en entrar per l'avenc del Bassot a l'interior de la cova del Toll, aquesta s'inundés. | 41.8083800,2.1511800 | 429492 | 4628849 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||||
| 80176 | Font de l'Horta del Rourell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-del-rourell | Font situada enmig d'una zona de roures i alzines, a la qual s'accedeix per 9 graons de pedra i una barana de fusta. L'aigua raja per un broc tallat en una peça de pedra i cau sobre una pica. Després és recollida en una bassa. Aquesta aigua és conduïda fins a la masia del Rourell, on arriba lleugerament per sota de la casa, a un dipòsit. D'aquí és bombada fins als edificis. Pel camí ha donat lloc al bassal Roig. | 08138-268 | A l'oest de la vila. | 41.8309600,2.0661600 | 422457 | 4631430 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80176-foto-08138-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80176-foto-08138-268-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La seva aigua també s'utilitza per omplir una bassa contra els incendis que està a un centenar de metres de la font. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 80177 | Ball de Nans - 'La Filigrana' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans-la-filigrana | Ballús i Casoliva, G; Juan i Nebot, A(1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta Arxivador P-29. Arxiu Municipal de Moià. | Dansa tancada amb diferents parts: entrada, ballada de la dansa i sortida. Es balla per parelles que es col·loquen en cercle, quadre i renglera. Els punts que fan servir a la dansa són el galop, punta i taló. Els balladors amb capgrossos representen el rei, la reina, el pagès i la minyona. La coreografia de la dansa ha estat creada expressament però segueix les danses similars existents en altres balls de Catalunya. El vestuari que porten és pràcticament nou, creat l'any 1985. El rei porta: vestit vermell i capa negre; la reina: vestit de color blau cel i capa vermella; el pagès: pantaló de vellut negre i brusa llarga; la minyona: vestit negre, davantal i còfia blanques. La música que acompanya el ball és una copla complerta creada modernament pel Sr. Artur Castany i el Sr. Cohi-Grau. | 08138-269 | Casc Urbà | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Només es balla a la Festa Major d'estiu i és l'únic ball on apareixen els capsgrossos. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||||
| 80178 | Fons Fotogràfic de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lajuntament | XX | Fons fotogràfic format per més de 600 fotografies en paper a color i negatius. Fotografies oficials en les que surten presidents i consellers de la Generalitat de l'actualitat i passats (Tries, Pujol, Maragall, Mas), constitucions de govern de la vila després de les eleccions, inauguracions (depuradora, Biblioteca, Museu Municipal, Arxiu Municipal..), actes polítics (l'11 de Setembre..). Les fotografies estan dipositades en àlbums de fotos i/o en sobres. Les dates d'aquest fons oscil·len des dels anys 80 fins a l'actualitat. | 08138-270 | Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià, 1 | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | S. Renom; J. Soler | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 80179 | Camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-26 | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. El Moianès. Vol. II. Pàg. 167. Dovella (1984); ' Moià i Rodalies '. Pàg. 32-38. Any IV. Nº Dotzé/12. Febrer. | XI | Està pràcticament desaparegut | Camí públic i principal, el més important utilitzat per les comunicacions generals i de més trànsit abans de la construcció de les carreteres. Camí ral a Manresa: Era la via que travessava la vila de Moià des de l'est a l'oest i unia Vic (antiga Ausa) amb Manresa (antiga Minorisa) i que posteriorment va esdevenir l'anomenada 'Strata Francisca ' o el camí a França que entrava al Moianès pel coll de la Pollosa i en sortia per Calders. Se sap que l'antic camí ral passava prop de l'ermita de Santa Eugènia del Gomar (est de la vila), pel pont de les Graus, pel carrer de Sant Pere i seguia pel camí ral a Manresa (a l'oest de la vila), passava a prop del desaparegut dolmen de la Grossa on sortia del municipi cap a Avinyó. Camí ral a Oló: provinent de Castellterçol, travessava la vila de Moià de Sud a Nord per arribar a Santa Maria d'Oló. Camí paral·lel, vers l'oest, a l'actual C-59 que passava per l'actual carrer del sot d'Aluies, camí d'Oló. Ambdós camins són pistes forestals sense asfaltar menys el camí que passa pel mig de la vila, que actualment està pavimentat. | 08138-271 | Casc Urbà i rodalies. | Els camins rals eren rutes concedides i afavorides pels reis que aglutinaven bona part del comerç i els transports entre els pobles que connectaven. El camí ral a Manresa va donar lloc al carrer Sant Sebastià i el de Sant Pere (la Mànega). | 41.8126900,2.0906600 | 424470 | 4629379 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM pertanyen a un punt del carrer de Sant Pere per on passava el camí ral a Manresa. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||
| 80181 | Dia de Mercat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dia-de-mercat | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. T&T. Moià. Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | XII | Mercat que es fa cada diumenge del mes a la Plaça Major. Actualment les parades són de roba, verdures, sabates, embotits. Quan a la Fira-Mercat s'havia deixat de realitzar fins fa uns anys. L'any 2007 es va realitzar pels carrers del poble quan la zona poliesportiva del pavelló havia esta el lloc de sempre. | 08138-273 | Casc Urbà - Pl. Major | El comte Ramon Berenguer IV concedeix a la vila de Moià la celebració d'una fira i d'un mercat setmanal al s. XII. Aquest mercat se celebrava en un inici el dimarts de cada setmana i la fira a mitjans d'agost. Durant el s. XIX l'Ajuntament va acordar que el mercat se celebrés el diumenge de cada setmana, acord que perdura fins l'actualitat amb un parèntesi, a principi dels anys noranta, amb les obres de la remodelació de la Plaça Major quan es va situar a la Pl. Sant Sebastià. Actualment torna a ser a la Pl. Major. Segons Vilarrúbia, se celebraven a Moià tres fires: la de Sant Llorenç (anomenada de les fures), la de Sant Isidre (fira de la Pega) i la de Sant Sebastià. Actualment i després d'alguns anys sense realitzar-se, se celebra per la festa Major i se situa al pavelló esportiu de Moià. | 41.8120000,2.0981500 | 425091 | 4629296 | 1151-52 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 80185 | Mirador de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-creu | Mirador natural des d'on es pot veure gairebé tot el municipi, Castellterçol, el Montseny i Montserrat en dies clars. A principi del s. XXI es va dissenyar un passeig en forma de circuit amb un camí tipus rampa asfaltat marcat amb fanals i en el que es van plantar herbes aromàtiques i arbres de la Festa de l'Arbre Fruiter. Aquest camí de recorregut curt porta a la muntanya de la Creu, on es troba el monument de la Creu. | 08138-277 | Al nord de la vila. Muntanya de la Creu | 41.8146600,2.0926900 | 424641 | 4629596 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80185-foto-08138-277-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Al costat del mirador, el Sr. Tantiñà ha construït un petit jardí botànic amb herbes medicinals i aromàtiques obert a tothom.. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 80187 | Surgència - La Bauma - La Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surgencia-la-bauma-la-mina | Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià Petit i Mendizàbal, MA (2001); El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià | És una balma natural de pedra calcària per on surt a l'exterior el torrent Mal al seu pas per l'interior del complex càrstic del Toll. Per això és anomenada geològicament surgència i popularment se la va conèixer, al passat, com la Mina, d'on sortia cada cop que plovia, un riu on diuen anaven les dones a rentar la roba. | 08138-279 | A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141 Moià-Vic. | El complex càrstic de les coves el Toll el formen quatre cavernes i un avenc. La galeria principal s'anomena cova del Toll o Galeria Sud i és la que dona nom a l'indret natural, actualment Parc Prehistòric, que conté les restes Arqueològiques i Paleontològiques més conegudes. La cova del Toll és una cova natural d'habitació sense estructures, agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150m). És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n'hi ha en formació. La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s'han trobat a la zona de la galeria sud. El recorregut de la visita guiada és de 153 m, però en la seva totalitat té quasi 2 km. La visita et guia per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria de la Trompa de l'Elefant. De la galeria sud fins a la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l'exterior, hi ha encara uns 800 m. | 41.8034700,2.1471600 | 429153 | 4628308 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80187-foto-08138-279-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | De la surgència només surt aigua (riu subterrani) quan plou molt o en època de desglaç. És per això que es diu que la cova del Toll és una cova viva, ja que està en continua formació.. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 80188 | Comes Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comes-vell | Ubals i Picanyol, D(2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 67. Moià. | Masia de planta rectangular d'un sol pis amb teulada restaurada, a dues vessants. No té cap edifici adossat. Conserva la porta de la cort amb fusta original i dos petits coberts, possiblement paller i quadres. No s'observa cap tipus de reconstrucció ni retoc modern. La façana oest de la cort, que dona al camí, té una gran part reconstruïda amb ciment i maó. Dins de la cort s'observa un arc apuntat d'estil gòtic que dona accés a l'habitatge, que roman tancat. Els blocs de pedra usats per aquesta construcció són molt regulars amb arestes molt ben treballades. No s'observa cap inscripció. | 08138-280 | A 6, 5 km al nord-est de la vila. Termenejant amb el municipi de l'Estany. | 41.8487500,2.1127000 | 426342 | 4633364 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80188-foto-08138-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80188-foto-08138-280-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Originàriament la Casanova de l'Heura formava part d'aquesta masia.s. XI. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80192 | Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli | Edifici de planta rectangular de grans dimensions. L'interior té una gran volta de canó i està compartimentat en dues petites dependències que se separen per un mur d'1,5 m d'alçada de maçoneria. La façana de ponent dona continuació vers tramuntana per un mur de més de 50 m que fa de feixa dels camps que hi ha al voltant. La façana de ponent té unes escales fetes de lloses de pedra que pugen des de peu de terra a la façana sud, on hi ha l'accés, fins al punt més alt de l'edificació. La porta d'accés té la llinda i els muntants de tapàs (formació Artés) de grans dimensions i d'un sol bloc. A sobre té un arc de descàrrega. Hi ha una porta moderna amb tanca que impedeix el pas. La façana de llevant aprofita el terreny natural. A la banda de llevant, una trapa rectangular dona accés a un dipòsit d'aigua soterrani, fet que permetria pensar en el carcabà d'un molí. Aquest dipòsit té unes mides de 3,10 m x 1,30 m. | 08138-284 | A l'oest de la vila. Ctra. N-141-C | L'any 1426, el molí del Pujol ja es coneixia amb el nom de molí d'en Cladelles. L'any 1429 s'establien dos molins a Pere de Cladelles, molins que antigament es deien den Sant Amanç, que abans es deien molins d'en Sant Feliu i en temps antics, molins d'en Genís Dorta, i es trobaven a la riera de Passerell o d'en Sant Feliu. Podria ser que aquesta estructura correspongués a un dels dos molins. De tota manera, també podria ser que es tractés del molí que Bonaventura Grau va declarar en el cadastre de 1768, junt amb una casa. L'any següent Ventura Grau declarava un molí fariner d'una mola de bassa. Si fos així, el molí d'en Grau i la masia ja apareixen documentats l'any 1608. | 41.8115800,2.1087500 | 425971 | 4629240 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80192-foto-08138-284-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Originàriament es va descriure com una barraca de pastor, però per la seva morfologia podria correspondre a un antic molí, documentat històricament.Segons ens informa el propietari actual, antigament hi havia hagut tres rodes de molí (moles). | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80196 | PEIN Moianès, àrea Obagues de Bussanya capçaleres de la riera d'Oló i del Riu Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-area-obagues-de-bussanya-capcaleres-de-la-riera-dolo-i-del-riu-sec | <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> | XX | <p>El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el geològic, botànic i zoològic. Està situat entre els pobles de Moià, l'Estany i Santa Maria d'Oló ocupant una extensió de 1000 ha. Comprèn les obagues de la Serra del Soler i el Serrat Mascarell, aigües avall del Molí del Perer (Moià) i el torrent Gomís. L'accés per la provincial BP-4313 cap a l'Estany està al Km 3 aproximadament. Es troba vegetació de ribera, boscos de roures i pi roig en molt bon estat de conservació i talussos interessants geològicament. Aquestes dues serres, fora del municipi de Moià, tenen una altitud d'entre 600 i els 950 m. El bosc de les obagues del Soler és molt bo i s'ha conservat perquè no s'ha explotat i, a més, hi ha una gran espècie de caducifòlies com els roures, els aurons, moixeres... localitzant-se també plantes com la gencianeta. Es poden trobar també nius de ducs, roquerols i abellerols. També fa niu l'àliga marcenca. Hi ha una gran diversitat de carnívors. La major part de la zona d'interès és boscosa tot i que hi ha espai de pastura de vaques i ovelles. A la zona que pertany al municipi catalogat hi ha dues masies no habitades.</p> | 08138-288 | Al nord-oest de la vila | 41.8568100,2.0824400 | 423839 | 4634285 | 1997 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-02-07 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80197 | PEIN Moianès àrea Obagues de Bussanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-area-obagues-de-bussanya | <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> | XX | <p>El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el geològic, botànic i faunístic. Comprèn unes 100 ha compreses entre el vessant de Bussanya, la masia de Bussanya i la riera de Malrubí, tot dins del municipi de Moià. La zona està formada per bosc de pi roig i roure, auró, blada...Prop de la riera de Malrubí hi ha uns talussos fluvials molt interessants geològicament, on fan niu els roquerols, abellerols, ducs. Existeix també una gran diversitat de carnívors.</p> | 08138-289 | A l'oest de la vila. N-141 c (cap a Manresa) en el Km 23, trencall cap a l'Urbisol | 41.7857800,2.0919900 | 424549 | 4626390 | 1997 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-02-07 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80198 | PEIN Moianès, àrea de la Vall de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-area-de-la-vall-de-marfa | <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> | XX | <p>El criteri de selecció d'aquest PEIN és el geològic, el botànic i el zoològic. Comprèn tot el tram de la vall de la riera Golarda o de Marfà, amb un total de 700 hectàrees. L'accés per la N-141C (de Manresa a Vic) als km 26 i 27, al trencant que hi ha davant del Parc Municipal. Per la comarcal CB-143 (de Mollet a Moià) al km 33,5 al trencant que hi ha just abans de travessar el pont de la Fàbrega. La Vall està envoltada de boscos de roure i pi roig amb una altitud d'entre 500 i 600m. Comprèn una àrea ben representativa dels sistemes naturals i del paisatge de la comarca natural del Moianès. També és interessant per a la conservació d'alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. Quant a la fauna, té una gran densitat i diversitat de carnívors i una interessant ornitofauna. L'estat de la riera és bastant deplorable a causa de les aigües residuals de Moià i Castellterçol.</p> | 08138-290 | Localitzat entre Moià, Castellterçol i Monistrol de Calders. Al sud de la vila de Moià. | 41.8378800,2.1142300 | 426456 | 4632156 | 1997 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-02-07 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80199 | PEIN Moianès, àrea Puig-rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-area-puig-rodo | <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> | XX | <p>El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el botànic i el faunístic. Comprèn unes 600 hectàrees en les que s'inclouen bona part de la vall de Passarell continuant cap el nord fins al cim del Puig-rodó, limitant a l'est amb la costa de Ferrerons i a l'oest amb la carretera que va de Moià cap a l'Estany. L'accés per la N-141C (direcció Vic) en el Km 29-30 direcció cap a la Monjoia. Per la BP-4313 (cap a l'Estany) al trencall que indica La Monjoia. La zona comprèn un dels cims més alts de Moià, el Puig Rodó amb 1.057 m. Està formada per boscos de roures i pi roig i a la part nord diverses espècies de pins forans plantats per l'ICONA als anys seixanta. Al sud la Zona d'interès és travessada per la riera de Passarell. El substrat és rocós i bastant descompost (també inclòs al PEIN). Al terreny hi ha alguna masia ocupada els caps de setmana, l'espai és quasi totalment de pastura de vaques i algun camp de conreu. És un terreny important quan a botànica, perquè la flora i la vegetació conserven alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. El bosc que també és de pi roig i roureda presenta bona part d'altres espècies d'arbres caducifolis: aurons, blades, moixeres... Quan a fauna, als talussos fluvials de la riera es troba el duc (Bubo) i seguint el curs de la riera es poden trobar crancs de riu i barbs. Al sud està situat l'embassament municipal amb una zona enjardinada en la que actualment està prohibit fer foc.</p> | 08138-291 | Al nord-est de la vila de Moià tocant a l'Estany | 41.8493796,2.1230273 | 427200 | 4633425 | 1997 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80202 | Bust de cal Pou Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-de-cal-pou-petit | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit RSC (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | Es tracta d'un petit cap tallat en pedra que representa un home amb barba i els cabells rinxolats d'una mida d'uns 30 x 20 cm. El personatge té els ulls ametllats, arrugues al front, el nas mutilat i els llavis voluminosos. Tot i així la seva expressió és hieràtica. | 08138-294 | Casc Urbà. c. Sant Sebastià núm. 29 Moià | Element d'origen arquitectònic que formava part de l'edificide cal Pou Petit, | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Bust de Cal Pou Petit.A la fitxa de l'inventari Arquitectònic de Catalunya es contempla la possibilitat que la factura del bust sigui d'època romana.La tradició popular diu que a prop de l'edifici on es trobava el bust hi havia un hostal i aquesta representació donava a entendre que els peregrins podien hostatjar-s'hi. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80204 | C. Francesc Viñas / c. Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-francesc-vinas-c-sant-antoni | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Pujades i Cavalleria, J (1992); Memòria d'intervenció arqueològica preventiva al carrer Francesc Vinyes cantonada amb el carrer de Sant Antoni ( placeta del Casal ) de Moià ( Bages ). Inèdit. Març. Vic. Núm. d'Inventari del Palau Moja nº826. | Excavació realitzada per J. Pujades l'any 1992 en el jardí elevat de can Carner que dona al carrer Francesc Viñas, antigament anomenat també carrer de la Cendra. En el procés de rebaix de terres del jardí elevat es va localitzar un mur de carreus irregulars amb orientació N-S i del que no es va poder determinar les mides ja que estava parcialment tapat per la vorera del carrer. El material arqueològic obtingut (102 fragments ceràmics, 14 fragments ossis de fauna, 1 escòria, 1 carbonet, 1 fragm.fFerro i un de teula) dona una cronologia a partir del s. XVI tot i que va aparèixer algun fragment de la baixa edat mitjana qualificat de residual. El número més important de ceràmica és la que correspon a finals del s. XVII i sobretot al s. XVIII. Així doncs, el material localitzat a la rasa de fonamentació del mur dona una cronologia no anterior a l'època moderna. | 08138-296 | Casc Urbà. Angle entre els dos carrers. | L'any 1366 es construeix la muralla de la vila que estava formada per: muralla, fossar i contramuralla amb esperons i contraforts que lligaven la muralla i la contramuralla. Es van traçar els portals d'en Riquer (Cambril), Portal Major o de Barcelona, el Portal d'en Vila al capdamunt de la vila, el de Can Batlles (entre carreró i carrer del Vall) i s'alcen les torres damunt el portal de Barcelona i damunt la Font Vella. Moià comptava aleshores amb quatre carrers envoltats per la muralla, el carrer del Forn, el carrer de les joies (carrer de la Bosseria), el carrer de Sant Antoni (carrer de la Rectoria) i el carrer Jussà. | 41.8161300,2.1593300 | 430177 | 4629703 | 08138 | Moià | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A la memòria d'intervenció d'urgència no apareix cap UTM de l'estructura, només una cota Z: -220 pel parament de tramuntana i Z': -414 pel parament de llevant.No es coneix si van ser respectades les restes a l'hora de fer la nova pavimentació del jardí. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80208 | Roure de Casagemes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-casagemes | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià | Arbre situat a la banda esquerra de la pista sense asfaltar que porta a la masia de Casagemes. Es tracta d'un arbre centenari amb un tronc d'escorça estriada i profunda de 3,5 m de perímetre i de 9 m d'alçada aproximadament. A uns 2,5 m d'alçada es troben les quatre branques principals a partir de les quals s'alça una copa poc poblada. L'arbre està sa. | 08138-300 | A l'oest de la vila. | Anomenat 'Quercus Pubescens'de la familia de les fagàcies i classificat com angiosperm. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. | 41.8390800,2.0900200 | 424448 | 4632310 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 80209 | Roure de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-vilalta | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià | Arbre centenari amb un tronc de 4 m de perímetre. El tronc està corbat vers el nord i la banda orientada al sud està despresa de l'arbre, possiblement per un llamp. A uns dos metres d'alçada del terra hi ha tres branques principals des d'on s'alça una copa de gairebé 12 m d'amplada. A banda de tenir la meitat del tronc al terra, l'arbre és sa. Les fulles són les típiques dentades i arrodonides dels roures. | 08138-301 | A 4, 5 Km al nord de la vila de Moià. Ctra. N-141-C Km. 4-5. | Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificat com angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. | 41.8212500,2.1210600 | 427005 | 4630303 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80209-foto-08138-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80209-foto-08138-301-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Popularment anomenat Roure Martinenc. A pocs metres d'aquest roure n'hi ha dos més també de grans mides. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 80210 | Alzina de la Granoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-granoia | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià | Alzina centenària de 10 m d'alçada amb un tronc de 2 m de perímetre. A dos metres del terra surten quatre branques principals des d'on s'aixequen moltes branques que componen una gran copa de 17 m d'ample aproximadament. L'arbre s'observa sa. | 08138-302 | Al nord-est de la vila. N-141-C direcció Vic. Trencant indicat a ma esquerra. | Anomenada 'Quercus ilex' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d'alçada. La tradició popular diu que a les masies es plantava una alzina quan a la familia naixia l'hereu o la pubilla. | 41.8308900,2.1129200 | 426340 | 4631381 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80210-foto-08138-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80210-foto-08138-302-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80211 | Roure del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-riu | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. | Arbre centenari situat a pocs metres vers el sud de la masia del Riu. Té el tronc d'aproximadament uns 2 m de perímetre i 9 m d'alçada. | 08138-303 | A 3 Km al nord de la vila. | Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. | 41.8406100,2.1392300 | 428535 | 4632438 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Anomenat popularment Roure Martinenc. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80212 | Roure de Creu Vermella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-creu-vermella | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià | Roure centenari d'uns 10 m d'alçada amb un perímetre d'1 m aproximadament. A pocs metres del tronc apareixen les tres branques principals que formen una copa no molt poblada tot i que fa uns 10 m de diàmetre. | 08138-304 | Vers el nord de la vila en direcció a la caseta Alta. A uns 30 m metres de la creu vermella. | Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. | 41.7980100,2.1434300 | 428837 | 4627704 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80212-foto-08138-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80212-foto-08138-304-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La branca situada al N-E és plena de forats perfectament rodons molt possiblement provocats per una au o paràsit.Popularment és anomenat Roure Martinenc. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 80213 | Alba de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alba-de-la-tuta | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. www.lovistaire.blockspot.com | Arbre amb tronc dret amb escorça blanquinosa de fulles ovals i blanques amb peciol rodonenc. Es troba a pocs metres de la façana oest de la masia de la Tuta. Té aproximadament uns 10 m d'alçada. | 08138-305 | A 7 km a l'oest de la vila. Trencant km. 32 N-141. Camí de carro abans d'arribar a Les Closanes. | 41.8050900,2.1242200 | 427249 | 4628507 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A Andorra es coneix com Auba o Aube i a Catalunya com Alber, Alba o Albe.Anomenada popularment 'Populus Alba' de la familia de les Salicinies. Floreix al febrer. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 80214 | Alzina de Clapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-clapers | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Font Oral; Serrano, X. | Alzina amb el tronc en forma de essa corbat vers el nord. A 2 m del terra surten tres branques principals de les quals neixen branques més petites secundàries que formen una copa bastant poblada. A la copa s'observen algunes zones amb tonalitat marrona que indiquen que hi ha fulles mortes tot i que l'arbre sembla bastant sa. | 08138-306 | A l'est de la vila en direcció a Vic en elpPla de Castellnou. Després del Masot. | Anomenada 'Quercus ilex' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d'alçada. La tradició popular diu que antigament quan l'hereu o pubilla de la familia naixia, una alzina era plantada aprop de la masia on anava a viure tota la vida. | 41.8017600,2.0596300 | 421879 | 4628194 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80214-foto-08138-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80214-foto-08138-306-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80215 | Alzina de Vilarjoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-vilarjoan | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Font Oral; Serrarno, X. | Alzina situada al cami sense asfaltar a pocs metres del mas de Vilarjoan. De tronc esvelt i amb una alçada aproximada de 9 m. | 08138-307 | A l'oest i a 4 Km de la vila de Moià - Km 25, 5 Ctra. N-141-C direcció a Manresa. | Anomenada 'Quercus ilex' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d'alçada. La tradició popular diu que antigament quan l'hereu o pubilla de la familia naixia, una alzina era plantada aprop de la masia on anava a viure tota la vida. | 41.8101200,2.1424400 | 428768 | 4629050 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||||
| 80216 | Alzina de Perers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-perers | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Font oral; Serrano, X. | Alzina d'uns 10 m d'alçada. Té el tronc corbat lleugerament vers l'est amb un perímetre de 2 m aproximadament. A dos metres del terra hi ha cinc branques principals de les que en neixen altres de secundàries que formen una copa molt densa d'uns 20 m d'amplada. La fulla és la típica de l'alzina verda per la cara superior i blanquinosa per la inferior. L'arbre està sa. | 08138-308 | A l'est de la vila. N-141-C direcció Vic. | Anomenada 'Quercus ilex' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d'alçada. La tradició popular diu que antigament quan l'hereu o pubilla de la familia naixia, una alzina era plantada aprop de la masia on anava a viure tota la vida. | 41.8020300,2.1152800 | 426503 | 4628174 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80216-foto-08138-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80216-foto-08138-308-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 80217 | Roure del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-prat | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià | Roure de 10 m d'alçada, aproximadament, amb un perímetre de 2 m. | 08138-309 | A l'est de la vila de Moià. Km 35-36 Ctra. Bcn N-133 | Anomenat 'Quercus Pubescens'de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. | 41.8237200,2.0783700 | 423462 | 4630615 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | És anomenat popularment Roure Martinenc. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.